<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?>
<item xmlns="http://omeka.org/schemas/omeka-xml/v5" itemId="1973" public="1" featured="0" xmlns:xsi="http://www.w3.org/2001/XMLSchema-instance" xsi:schemaLocation="http://omeka.org/schemas/omeka-xml/v5 http://omeka.org/schemas/omeka-xml/v5/omeka-xml-5-0.xsd" uri="https://www.occitanica.eu/items/show/1973?output=omeka-xml" accessDate="2026-05-10T16:07:59+02:00">
  <fileContainer>
    <file fileId="978">
      <src>https://www.occitanica.eu/files/original/69fd6e4fa384ddd836ccf1b89f622ec0.jpg</src>
      <authentication>b4963d17d09f62220fccad8bc3a5ac4c</authentication>
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="5">
          <name>Omeka Image File</name>
          <description>The metadata element set that was included in the `files_images` table in previous versions of Omeka. These elements are common to all image files.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="74">
              <name>Bit Depth</name>
              <description/>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="108478">
                  <text>8</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="75">
              <name>Channels</name>
              <description/>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="108479">
                  <text>3</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="73">
              <name>Height</name>
              <description/>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="108482">
                  <text>468</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="72">
              <name>Width</name>
              <description/>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="108483">
                  <text>682</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </file>
    <file fileId="139228">
      <src>https://www.occitanica.eu/files/original/aa4e1745e8933bef19b73bb3ff7a9ca4.pdf</src>
      <authentication>5f2b8e8b68f2c06662ca8a2bbe2f5f9d</authentication>
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="9">
          <name>PDF Text</name>
          <description/>
          <elementContainer>
            <element elementId="175">
              <name>Text</name>
              <description/>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="631441">
                  <text>C.Ï.D.O.

Quatrièma Annada. — Not 65

lè de Mars 1918

BtZIERS

Lous counscrits d aqueste an
Portoun toutes moustacha...
(Vièïha caasou)

Ara es un asard se
portoun moustacha; amai
empacha pas que fan de
bèus « Pialuts 99.
Redacìoun: 23,Carrièira das Patriotas
MOUNT-PELIÈ

Liçou d'Alsaça
Dins un de sous darniès numerots (7 de febriè), un journal que
s'oucupa pas gaire d'afaires seriouses — au mens hou cresièi
d'après soun titre, sa redacioun e
lou biais de las fennetas dessinnadas sus sa couberta, aqueljournal
dounc, LE SOURIRE de France
(la França a milhou qu'acò, couma
sourrire!) a publicat ben en vista
aquesta divisa :
Si toute l'Alsace-Lorraine ne
parle pas français, e'est parce
que nous avons toujours laissé
aux indigènes la liberté de
parler leur patois, quand nous
ótions les maîtres du pays.

Francament parlat, d'un pauc
mai m'enquietave en legiguent
aquelas quaucas regas. Avièi pres
vanc pèr repoutagà, em'una mina
à la foutra :
— Aqui mai una bella reflessioun
de nostes inimitables journals parisencs, que quand disoun quicon
de ben se troumpoun ! Aqueste
espandis sans vergougna l'esprit
de douminacioun d'aquel mounde
à quau l'èr das grands boulevards
a virat la tèsta e que regardoun
lou paure bougre de prouvincial
couma se i'èra toumbat... d'en
quicon. Es-ti permés (o Parisenc
à gros bèc!) de reprouchà em'
aquel biais pautut as Alsacians de
pas toutes parlà francés ? Es-ti
permés d'ausà regretà que la
França siègue estada trop generousa en respetant lou drech qu'a
tout païs de counservà sa lenga
naturala ?
E pioi, ai reflechit que lou
Sourire èrabelèu pastant michant
que ce que n'aviè l'èr. Soulament,
sap pas benhoufaire; es talament
mau-adrech qu'on pot s'enganà...
Pren un pichot èr degoustat en
parlant de « leur patois » ; pèr voudre dire lou tems que l'Alsaça èra
francesa, emplèga aquela ourribla
fourmula : « quand nous étions les
maîlres du pays », couma s'alors
lous Alsacians èroun pas estats
mèstres dins soun oustau. Enfin,
se renjaprouben pèrqu'un chacun

Canta lou lè e lou 15 de chaca mes
Lou Numerot : Tres Sôus

Libres Prepaus
NOSTE AVENI SUS LAIGA...
.JÌ_LIIIMIHIIIIIIWIII

' ■IIIIM

IIIIIIII

■■

mmwn

• •-

-'■

Sus aquel sujèt, es pas un mot mès
dèch, mès cenl, que caudriè ajustà à
moun article de Vautra quinzena. Aquelas
idèias sount d'idèias « dins l'èr » ; basle
que siègoun pas d'idèias en l'èr e qu'arriboun lèu à-m-una realisacioun. Pas pus
tard que lou 18 de febriè, parlant de « La
politique méditerranécnne »., M. Camila
Devilar escriviè dins Le Rappel :
Le rôle de la Méditerranée est plus vaste
encore. Les Marseillais disent avec un légitirne
orgueil que la Cannebière est incomparable
« parce qu'elle est la première avenue de la
route des Indes ». C'est vrai.
Toute la politique de l'Extréme-Orient, celle
du Pacifique dans son ensemble sqnt commandées par les directions que nous saurons établir et maintenir dans notre politique méditerranéenne.
... La vie de la Méditèrranée, c'est la vie de
la France, car notre grande artère est là, non
pas ailleurs.

La vida de la Mar Lalina es la vida de
la França... Pensan qu'aquela veritat
serà coumpresa pèr M. Bouisson, naut e
nòu coumissàri à la marina marchanda;
M. Bouisson es depulat de Marselha, e
sauprà saique prechà pèr sa parròquia.
Mès sèn pas das que cresoun que lou goubèr tout soul pot tout ce que vòu, sans la
voulountat e l'ajuda das interessats.
Urousament qu'à Marselha aquela voulountat e aquela ajuda das interessats
desfautoun pas.
Ausan pas afourti qu'es ce mèma dins
noste Bas-Lengadoc. Vesènpas trop quau
se boulèga en favou de Ceta. Sabèn pas
trop couma serà aculida l'urousa iniciativa pi-esa pèr M. Pèire Cassan, au noum
de la Cambra de Coumerce de Narbouna,
en favou d'aquel Canau de las Dos-Mars
«que fariè de l'Aquilàni lou païs ufanous
entre mila »... Hou sabèn pas ; hou
veiren.
...E EN QUICONMAI

Coupable quau parla d'espèr ?
— A tout pecat misericorda !
Quand misericorda se perd
Rèsta toujour misèra e corda.
Lou

GRAFIÈ.

14,

Avenguda de Toulousa

MOUNT-PELIÈ

Abounament : 4 francs l'An

coumprengue juste lou rebous de
ce que vòu dire.
Car, tout comte fach e rabatut,
crese que ce que lou Sourire a
vougut faire remarcà, es aiçò :
— I'a de sabentasses à cugas
d'or, depesucs dohtors germanics,
que sourtissoun, pèr proubà que
l'Alsaça es pas francesa, lou vièlh
argumentde soun dialèteparticuliè.
Aubé ! mès dequ'acò prouba ? qu'aquel dialète es estat respetat pèrla
França, couma d'alhurs aviè lou
drech d'hou èstre, à lioga que la
lenga francesa es estada coussejada, acipada, fora-bandida pèr lous
Alemands. Dequ'acò prouba? que la
França es estada pus nobla, pus
generousa, pus liberala. E pèr la
paga, lous Alsacians apassiounats
d'independencia, amourousits de
sas libertats, — libertat de sa
lenga, de sous crèires, de sas tradiciouns — an gardat à la França
sa fidelitat e soun amour. An fournit à moulous d'esemples, emé
Kléber, Kellermann e cent autres,
pèr illustrà la paraula celèbra :
« On peut sauver son pags, même
en parlanl palois. »
Lou pa'is de França sauprà s'en
rapelà. Hou a proumés pèr la
bouca de soun pus illustre portaparaula. Renouvelen as que l'aurièn
dessoublidada la prouclamacioun
de Joffre as Alsacians-Lourrens,
en agoust 1914 : « La France
apporte, avec les libertés qu'elle a
toujours représentées, le respect de
vos libertés à vous, des libertés
alsaciennes, de vos tradilions, devos
eonviciions, de vos mceurs. »
La França farà pas menti Joffre.
Aquela terra de libertat tendrà sa
proumessa. Mès couma es tamben
una terra d'egalitat serà l'oura ou
jamai, Miejournaus, de reclamànoste drech.
MANOUL.

Aministracioun:

Mès ce que sabèn e vesèn es que l'autre
grandcanau dau païs nostre, louqu'esisla
dejà e que porta lou noum dau Miejour,
toujour neglijat, es encara liont de rendre lous services qu'on n'en pourriè tirà.
Es dins un journal de Lioun qu'avèn

pescat la nouvella qu'un batèu à vapou,
l'Hérault, veniè de faire lou viage de
Bourdèus à Marselha.Se las causas marchavoun couma se dèu aquel esemple
proubant déuriè pas èstre citat couma
una remarcanta e trop rara ececioun.
Quauques-uns, que nous fan l'ounou de
nous legi sustout pèr s'oufri lou plesi de
nous criticà, nous trataran belèu de panlalhaires: « Cresès, de bon, que siègue,
tant qu'acò poussible, lou reviéure d'aquela navigacioun ? »
Oi. Perquè pas, áprès tout ? S'es vist
de causas pus estraourdinàrias. Diguenz-hou carramenl : ce que jusqua-z-ara, a '
lou mai empachat aquel reviéure es l'oupausicioun de las grandas coumpaniès de
camis de-ferre. Pèr la gracia de l'argent,
elas an loula força e toul poudé dins lous
eslages ounte se fabrica la lèi « que nous
regis e nous cougis ». Regardavoun lous
canaus couma de councurrents dangeirouses, e alors...
S'agiriè que lous regardèssoun, ara,
couma d'ajudaires e d'assouciats. Seriè
be poussible d'establi entre lous uns e las
aulras una coulabouracioun, mèma fìnancièira, couma n'i'a entre tant d'aulras
grandas entrepresas — minas e forjas,
pèr esemple.
Ou encara couma la que vèn d'interessà
quauques grosses establissaments d'industria dins lous afaires d'una de nostas
bancas las pus counougudas ; l'an sauvada de la quincanella : ben entendut, ié
furan pagà aquel sauvetage, e serà justiça. Serà pas malurous que l'argent
francés scrvigue enfín à l'industria francesa ; serà malurous soulamenl pèr lous
courraliès sans vergougna que lou vendièn
à l'estrange mouienanl una bona couslelcta. Mès, d'aqueste moument, avèn quaucun mai qu'eles à plani...
Lou CHIVALIÈ.

Las Mairinas fan grèva
Camaradas pialuts que nous avès escricb e
que nous escrivès chaca jour pèr demandà una
mairina, vous pregan de prene paciença.
Las mairinas sount pas 'ncara arribadas.
Gùèitan, couma sorre Anna, e vesèn pas res
veni.
* Es daumage, ben daumage pèr vautres, camaradas pialuts, e hou regretan fossa.
Nostas aimablas legiguèiras, au soulide, an
bon cor ; mès n'en^poudèn pas de mai se sount
vergougnousas...

�Pèr lou librilhou de la maselièira

LA GRISA
La Grisa es lou noum d'una miola,
d'una granda viòlha miola que maugrat
sous ans counserva loujour soun pèu
gris claret, propret, que lusis au sourcl
sustoutquándi'an fach sa lelcta de fòsla,
e acò i arriba chaca dissate quand nous
carreja au Clapàs.
La Grisa cs una miola saja, bravassa,
quc regûinna pas jamai, que resca pasde
s'empourtà, qu'es un páuquel lestuda
couma toulas las miolas.e que vai planplan à souti pas...
Mameta, sa menaira, l'íiima ben; jamai
un cop de fouet à sa Grisa, au countràri,
de douç.as paraulas ; e la bona bèstia,
de soun eoustat, tout en faguent à soun
ime pren ben suèn dc nostas carnetas
quand nous mena à la Vila.
Ioi es dissate, Grisa es atalada prèsla
à parti. Recauquilháda, joullous arnèsses
nòus diriès qu'es jouina la brava miola, e
sa coulou vai tout plo ben emé la dc la
granda jardinièira rouja e jauna.
— Me prenès.'Mameta, au Clapàs ?
— Se vos!
— Me quitarés menà la Grisa ?
— Ahno! sanja pas de man, aquela
bèstia, e ai pas enveja d'alaulà. "
...Partissèn, quilhats sus la granda
jardinièira as bancs gaire moufles mès
soulides.
La Grisa escouta lous counsels de
Mamela que galoia, risoulhousa, jout
soun bounet dau dimenche ié dis :
«Anen, Griseta, alongaun pauc loun pas,
'brounques pas, ages pas pòu de la vapou ! »
E la Grisa brandis sa grossa e longa
tèslassa de miola, tiba sas aurelhas
couma pèr faire las banas à quaucun
e pioi revèn plan-plan à soun pas.
Counoui lous camis, mès se pèr asard
atroba sus soun passage un trauquet, un
bachàs ou una calada, s'arrèsta, baissa
lou cap, sentis e pioi... revèn plan-plan à
sounpas.
Quand sèn pèr passà jout lou ponl dau
cami de ferre que i'a davans d'arribà à la
routa de Nimes, Ia Grisa vai pus' douçamenet, tiba l'ausidou, c s'ausis lous
« chut chut » d'una machina, espèra que
lou trin age passal.
Lou cami de ferre a lou biais d'interessà Griseta ; dire que n'a pòu, no ! mès
i'a pas granda fisança.
Antdu menada c menaira sount d'acòrdi; car Mameta, demourada de longa
sus sa terra mairala, n'aima pas trop
aquela vapou bauchassa, que quand se
mes à brouncà fai mai de frèsses qu'un
brouncament de la Grisa.
Brava miolassa ! couma sap ben prene
sa man quand sèn sus Ia routa de Nimes;
es aqui que fai sa fìèrota : lèva lou cap,
boulòga la quela, pica dau ferre e Mameta
un pauc esfralhada ié vèn : « Ebé, Grisèla ! ié sounjes pas, saique vos pas faire
d'aupetas ! »
Grisa s'en vira pas, brandis sa longa
lèslassa e pioi
revèn plan-plan à soun
pas.
L'estable se sarra, e vous proumele
que manca pas lou canlou de la Courouna, car Grisa counoui l'oustau ounle
es una anciana pensiounària.
Lous varlcts d'eslable la counouissoun,
e saboun que cau pas sanjà las abiludas
de mndama la miola. A sa placa marcada,

e se sous vesis ié counvènoun pas, s'es un
ase poulissoun ou quauque miòu aissable, la Grisa doubris sous grands iols
verdaus e roundina pèr rapelà sous drechs
de vièlha miola respelabla.
La grépia ben garnida, s'agusa lou
caissau en esperantToura m'ounle revendren emò Mamela pòr refaire lou mèma
cami. E farà toujour à soun ime, anarà
loujour plan-plan à soun pas.
E auràs resou, brava Grisela, d'anà
douçamenet, qitbura revendrcn dau Clapàs pèruria bella malinada dc printems,
qu'un sourel nòu, reviscoulaire e gai
nous farà riseta. Auràs resou dc nous
rendre aquelas ouras pus longas, ouras
de pas e de bonur, bressadas pèr lou cant
nouvèl de l'aucelilha, ouras benesidas
negadas dins un èr tranquillet e tout ple
perfumat.
Auràs resou d'anà plan-plan à loun pas
dins lous vièls camis que chaca dissate
te revesoun en àbi de fèsta; e faràs tous
passcs pus courlets, e Mamela te repoutegarà pas pus, quand apròs avudre virat
lou Mas de Fina, dinlraren dins nosla
lòia d'amelliès loutes cargats de parpalhous blanquels e que nous faran un
mantèu de nòvia jusqu'à la granda pourtalièira.
E vole mai lournà 'mé lus au Clapàs,
lou dissate, sus la granda jardinièira
rouja e jauna, que Mameta siègue toujourta menaira e que nous carrejes planplan à toun pas en escoutant lous counsels de la brava Grand, que galoia,
risoulhousa, jout soun bounetdau dimenche, te dirà : « Anen, Griseta! alonga un
un pauc toun pas, brounques pas, ages
pas pòu de la vapou ! »
Lou

FELIBRE DE LA LANDA.

■■i

Las Ensegnas

—

dau 4ma Goulounial
VIII

QUAU CERCAS, LOUS BOUCHÈS ?

Quau es que çai cercàs aicis, es lous Bouchès'?
Mountàs aquel clapàs e sount juste darriès.
Mès, S. V. P., se sès un Moussu ou 'na Dama
De car n'aurés pas ges, tournàs à voste «arriès».

Q UESTIOIrNS F SESPONSA S

Çops de Gapganta
e Gops d'fìppiéus
CONTIìA LOU VI
I'a de mounde quc se bandoun emé de
toumas : cau creire que n'i'en cau pas
gaire ! E n'i'a que se bandoun emé de
mots : n'i'en cau encara méns.
D'aquela mena d'ibrougnas sount
quauques « anli-alcoulicas » enrajats,
couma M. lou depulat Barlhe nous 'n
presenta d'echantilhouns dins YEconomisie Meridional (14 de Febriè : « Une
propagande stupide contre le vin »).
Sembla pas de bon toutas las bestiassadase toutas las viìaniòs qu'una passioun
pot enspirà à un ome, sustout quand es
una passioun trista, couma l'amour
dereglat de l'aiga e la pòu febrousa dau
vi. Lou journal YAbslinence, citat pòr
M. Barthe, n'es un csemple, que fai au
cop vergougna e pielat.
Mès pot pas arribà à nous baila de
làguis ; pèr tant que desbourrounoun
lous enemics dau vi, rèscoun pas de ié
faire mau : lous pialuts sount aqui pèr
l'aparà.
CONTRA LOU PAN
IIIIIIMI ■IIIIMIMII — —

1——

,

"

Pèr èstre un grand medeci, à l'epoca,
caliè troubà quauque nouvòl remèdi ; ara
s'agis de Lroubà unanouvella malautiè.
Es pèr acò que MM. X..., Y... e Z...
sount de medecis illustres e d'igienistas
famouses. Vònoun de prouclamà — hou
avès legit dins lous journals — que manjan trop de pan e qu'acò nous fai mau.
An causit, pèr s'en avisà, juste lou
moument qu'anan èstre raciounals à 300
gramas : sa counsultacioun arriba veritablament trop à prepaus. Troboun que
nous bourran l'estoumac; e iéu pense
que nous bourroun la closca.
Passaren emé 300 gramas, es entendul;
emé mens, se cau. Nous privaren de ce
que caudrà tout lou tems que caudrà ;
mès demandan qu'ajoun pas I'èr de nous
prene pòr de mùjous.
ENCO DAS COUNFRAIRES

8 deeembre 1917.

IX
PÈR LOUS

ARMURIÈS

A famic Fraisse.
Rengà d'armas es noste afaire !
Qu'es pas lou mestiè lou pus bèu :
Butà lous omes au toumbèu !...
Mès, dequé voulès, coussi faire 1
Lous omes hou voloun antal
E fasèn lou mestiè que cal
Pèr aqueles tems de batèsta ;
Dounc, nous caven pas mai la tèsta.

M. Enric Gauthier-Villars, dich YVilly,
dich « L'Ouvreuse »,escriéu dins noste
counfraire clapassiè La Lanierne de Diogène (24 de febriè, un pouèma : « Après
l'orage» ; edessoublidespasqu'es acrouslicha).
Pèr la circounstença, pren l'escai-noum
de Plum. Es vrai que servis de rescaufat; mès sèn dins una perioda de restriciouns.
COUMPARESOUN

Mandàs-Ious, seran lèu rengats
— L'on dèu pas restà desarmats
Quand l'on vol fà lous batalhaires...
11 janviè 1918.
DELPON-DELASCABRAS.

Recoumandacioun!
S'avès à faire emprimà ou edità dequó
que siègue : libre, journal, cataloga, l'etras,
cartas, envelopas, faturas, etc...
Aici un bon counsel :
Adressàs-vous à M. DARSAC, redatou à
la « Dépêche », diretou de «l'Economiste
Meridional », qu'a foundat au Clapàs une
« Ecole professionnelle de typographie »
ounte tout aqueles travals sount esecutats
à bon comte e de man de mèstre. Sous
burêus sount sus lou Boulevard dau Jocde-Pauma, 9.

BRAFAMIL

La Vida au Clapàs
Lous Clapàs à l'Enstitut.— Pèr un vote que
fai ounou autant à ela couma à 1'UniverSítàt
de Mount-Peliè, l'Academia de las
vèn

d'elegi mem))re

Scienças

noun-residant

M.

lou

próufessou Carles Flaliault. La nouminacioun
de l'eminent dirèt'ou de l'Enstilut de boutanica
nous agi'ada grandament. Sèn urouses de veire
una tant nauta recoumpensa courounà « aquel
» ome dau

Nord qu'aima tant l'embelinaira

» terra d'oc e que s'ameritariè d'èstre noumat
» Ctepassiè d'ounou, honoris eausa', pèr un sen» dicat de vièls Mount-Pelièirencs » — antau
qu'hou escriguét un jour noste mèstre e amic
L'EscOutairé.
A la Canourga. — Lou counsel municipal es
en dòu de M. Brunat, defuntat dins sous57ans,
qu'èra moubilisat couma çapltàni e roumplissiè
las founciouns de coumissàri de gara. • Es lou
7ma quo mouris (en

coumtant lous ajouns

Raux e François) das 36 counselhès noumats
en mai 1912; un d'eles, M. Ouliviè Ilastron, es
toumbat au camp d'ounou.
Pa 'ncara d'autres vouides au Counsel. Vejaqui, pèr esemple, M. Arnaud Denjoy,
mèstre de counferenças à la Facultas de las
Scienças,que vèn d'èstre noumat proufessou à
rUnivcrsilat d'Utrecht (Oulanda). Secau rejouï
d'aquela nouminacioun, pèrM. Denjoy e pèr la
França : mès levaren pas res au merite de
l'ounouralile proufessou en diguent que serà
mai à sa plaça dins aquela cadièira que dins
un fautul de l'assemblada coumunala : lou nis
de la

Canourga déuriè pas èstre fach pèr

d'aucèls de passage.
Lou Ravitalhament.

—

Avèn dich e repelat

dèch cops pèr un, emé de coumpliments pèr
las bouchariè, charcutariè e tripariè municipalas, que la carnassa èra pas lou tout, ni
mèma l'essencièl. Avèn demandat que la Coumuna

prenguèsse, en

fôt de ravitalhament,

d'autras iniciativas. Mounl-Pelié

aviè

bailat

loun. Alès, entre autres ; vejaici ce qu'escriéu
Jan Castagno dins Cacalaca, sus « lou magasin
de viéures » d'aquela vila :
« I'a pas aici pouliticas ni brasucages, ni
» bourrages de sups que tèngoun, lou magasin
» municipal rend de vertadiès services. Aquel
» magasin ajuda lou paure mounde à mens
» pati, es noste debé de lou felicità. »
E Jan Castagno pren l'esemple de las tuferas, qne lou magasin coumunal vend 7 sòus
lou kilò, à lioga de 14 couma las comtoun lous
merchands d'Alès.
Aici, maugrat lons

esfors

de

M. Bonijol,

avèn pas 'ncara la tufera municipala; mès, dempioi quauques jours, la Coumuna fai vendre de
fabaròus : es belèu un coumençament.

S'avès d'outisses desmargats :
Bevolvèrs, fusils-mitralhaires...

esemple, nàni!
Ximai iéu.

l'esemple ; ara es lous autres que ié lou bai-

Dequ'acò nous poLfà se voste ventre brama,
La car que çai avèn es pèr vostes guerriès...

I'a la crisa dau papiè ? Oui.
An restrenit lous journals ? Oui.
La vidà tlas journals es dificilla? Oui.
lé cau carculà pèr s'en tirà ? Oui.
Pamens loutes tònoun cop? Oui.
Amai s'en monla de nouvèls ? Oui.
E pas pauc, mòs bravament? Oui.
Ié coumprenòs quicon? Ah ! nàní pèr

Un coungrès naciounal das blassals e
mutilats dc la granda guerra vòn de sc
tòne à Lioun. S'hou sabòs, avès de
chança : lous journals n'an pas parlat,
ou n'an parlat en douge regas, dins un
founs de paja.
Coumprenòs be, pas vrai, que cau de
large pèr lous « escandalcs » dau jour:
doumai aquela fanga so boulèga, doumai
sount counlenls lous poulilicaircs que n'en
vivoun e lou public abestil qu'envala acò
couma las tranchas d'un fulhelouncinemà.
I^oun pas que lous blassals sounl pas
inleressants pèr dous sòus — lous dous
sòus que costoun ioi lous journals, pòr
quau souvent lou silença es d'or.

Au Teatre. — L'ome viéu pas soulament de
car e de tuferas ! Parlen un pauc d'art — se
tant i'a que l'Art age encara quicon à faire au
Teatre.
M. Alicot vèn de veire renouvelà pèr dous
ans sous poudés diretourials : es ce que i'aviè
de milhou à faire (pioique voloun pas faire de
noste Teatre un teatre veritablament municipal). Sabèn be que toutes lous espèrs qu'avièn
saludal la prumièira nouniinacioun de M. Alicot
se sount pas coumptits — tant s'en manca ! Es
pas sa fauta, mès la das qu'esperavoun trop
d'el.

Chaca

cambiament

fai

antau

flouri

d'illusiouns, que pioi, à belles paucs, se passissoun. Es adounc pas la pena de sanjà : au
mens on a lou repaus de quite.
Souvenis dau vièl Clapàs. — Un letou dau
Pelil Méridional a courrijat e coumpletat un
article de VAppel au

Peuple à prepaus dau

duèl Ollivier-Ginestous. Nous permetren

de

�comrijà un cletal d'aquela courrecioun: lou
medeci qu'assistava Aristida OHivier èra lou
doutou Rosière pas La Rosière}.
Dins La Lausela, a'rmar.ac dau patriota lengadoucian, pèr l'annada 1878. Jùli Troubat a

— Quita-me fini. E un litre qu'an lou
drech de retirà encò dau « mercanti »,
mouienant que lou mercanti age prou de
vi e qu'eles ajoun prou d'argent.

Dous Flourensaquencs
sourtissoun de França

— Ebé! siès pas countent? Verilablament, siès pas rasounable!

E Michoui de dire :
— Ebé 1 avèn fach de propre. Enfin,
s'avèn pas begut, nous cau au mens
manjà, cau creire que n'en proufitaren
milhou que dau vermoulh.
Dintroun encò de Serana. Demandoun
à ben manjà pèr cinquanta sòus ; ce que
faguèt dire à Piqueta qu'aviè coumandat:
— As vist, ai pas gaire raissejat. Dequé
vos, es pla juste qu'après agudre tant
travalhal rious regalessèn un pauc. Aici
poudèn nous i'envouià quicon ; ai las
dents longas couma de clavèls. T'en dise
pas mai !
Ié fan passa la carta. Pipeta que sap
pas legi prend acò pèr un reçut e lou mes
dins la pocha de la vèsta. Un garçou se
presenla :
— Hors-d'ceuvre ou Vermicelles ?
— Vermeucelles. Ai respoundul antau
sans saupre ni ce qu'es du ordeuf ou des
vermeucelles ; aicî van nous faire manjà
de plals que se n'es pas jamai vist à
Flourensac. Nous anan regalà,vas veire!
Portoun la soupièira, e après agudre
levat la cabucella, Michoui se mès à
bramà :
— Encha ! es de fidèus. Aquel emplastre t'apella de fidèus de verceumelles !
Enfin cau se ié faire,acaboun la soupiòira
quand mèmes e espèroun un moumenet.
— Tête de veau ou romatnn aux pommes ? demanda mai lou garçou.
— Dequé vos que manjen de tèslas de
budèls, fai Pipeta ; porlez du «marainopom »; ese virent dau couslat deMichoui,
ié fai : « Dequé dèu èslre aquela saloupariè ? soulide que d'acò, n'avèn pas jamai
vist. »
Era tout simplament de car amé de
tuferas.
— Es acò du « manoraipom », fai Michoui, ebé ! t'aproumele, es quicon de
famous ; nautres apellan acò de car amé
de' trufas. Tè, sabes, iéu ié vese mai qu'un
peis roustit, nous prenoun pèrde païsans
e nous bailoun pas mai que de rafalun,
alors que lous autres manjoun milhou.
Mès se foulran pas de nautres de tems.
Veses aquel ome dinslou cantou que tira
d'un pichot plat am' un pichot culhò, aga
se dèu èstre bon... E se virent :
— Garçon, apportez-nous unplein plat
de ça que mange cet homme, el avec une
grande éculière.
Lou garçou s'espetava dau rire en ié
pourtent un plen plat de moustarda.
Nostres dous persounages s'engulhoun
un grand culhè, e sieguèroun oublijats
de s'arrestà, car lous iols rajavoun, las
maissas s'enfioucavoun. Buvièn, buvièn
en roundinantcontre lou garçou quen'en
poudiè pas de mai. Se lèvoun, pagoun, e
couma tournavoun ensultà lou garç'ou,
aqueste envouièl à Pipela un mòstre cop
de pèd ounte lous chis an la couga. Mès
Pipeta pensèt qu'una batarissa dins la
vilaes tout unafairedau Iron; vegòtlous
agents, lou tribunal, la prisou, e diguèt
pas res. Un moument apròs, Michoui ié
fai :
— Ai cresegul quei'aiíèsses dounà una
liçou à-n-aquel blanc-bèc !
Soun coumpagnoun se counlentèl
de respondre :
— Sabes be que m'oucupe pas jamai
de ce que se passa detràsiòu.
Après una tancada à l'Esplanada c au

finament dessinnat, d'una plouma esmouguda,
lou retrach d'aquela bella figura mount-pelièirenca.
La poussièira. — Mars se sarra, mars es
aqui. Dejà, a marsejat avans l'oura. Quaucas

Lou

GAVACH BOURRUT.

revoulumadas d'un vent atissous an dejà fach
envoulà lous capèls e floutà lous coutilhouns.
Acò seriè pas res s'aquel vent carrejava pas
lous nibous espesses de la poussièira pudenta e

Una bella intpada

microubisada que, d'abituda, se countenta de
ravalà au sòu... Es lou moument de renouvelà
que : « arrousage e escoubilhage

sount dous

grand prencipes de bona aministracioun municìpala ».
I'a la sansònia : « Es la guerra ». Hou sabèn.
Rasou de mai. En fèt de gazes empouisounats
e sufouscants, n'i'a prou 'mé lous que mandoun
lous Bòchous.
LOU PûURTIÈ

DAU

CASTÈL-D'AIGA.

)PH([

Se voulès Ifl
enlengad'oc
vendre de LII I I
vièls ou nôus
avès pas qu'à escriéure au « Gal » que
vous farà faire pache dins de bonas
coundiciouns.
F

I

JSJ

Bachoucadas
— Siès triste, Gavach mouri amic,
dequ'es que as ?
— Ah ! p... de goussa ! (couma disèn
amount, à la mounlagna) soui triste de
veire que fan pas ges de cas de las bonas
idèias...
— Quantas, bonas idèias ?
— Las miéunas, pardiéu! Se t'en
rapelles (mès t'en duves pas rapelà, tèsta
de ninota que siès !) avièi bailat un cop
de sages counsels pèr l'utilisacioun de
las coùmpetcncias. Creses tus que m'an
escoutat? un bon foutre ! Veja mai ara.
As legit dins toutes lous journals que
s'oucupavoun dc « rajouini lous cadres».
Es pas una michanla idèia, no ! mès
i'a 'n biais d'hou faire. Caliè cargà d'aquel
traval d'omcs de la paríida, autrament
dich d'encadraires de proufessioun... Ou,
au mens, de pinlres pèr ié passà una
bona coucha...
— N'an pas de besoun.
— Quau t'hou a dich ?
— Iéu t'hou dise. Te troumpes de
cadres : s'agis das vièls ouficiès...
— Es tus que t'enganes. I'a pas d'ouficiès vièls; soun grand patroun, lou
ministre de la guerra, n'a setanta e passa:
sounl toutes de cadèls au respèt d'el. — En parlant de respèt... As vist, pèr
lousalut?
— Lou salut en musica ounte s'esecutarà Rédemtion (sans p) au cinemà
St-Danis?
— Mès no, mès no! lou salut as ajudants e ouficiès.
. — Ah! oi! Bona causa, acò, mervelhousa, manifica!
— Trobes?
— Oi... Espctaclousa. Parloun de
longa de la represa de la vida ecounoumica. Eb' acò farà toujour marchà lou
coumerce das merchands de kepis...
— S'au mens, pèr la paga, lou litre de
vi as pialuts arribava lèu, seriè pas res.
— Dequé, lou litre ? Mès l'an, n'an
mèma dous pèr jour.
— Te foutes de iéu, amai ié sièi.
— Fai toun comte: foulhela que ié
bailoun, un quart de « remboursable »
que las coumpuniòs podoun croumpà, un
quart que podoun se precurà à las couperativas...
— Fai un litre, amai encara...

I'a una trentena d'annadas, i'aviè à
Massilhan un ome que ié disièn «lou
Gal ». Aquel escai-noum ié veniè que
parlissiè chaca divendres à Beziès,
censadament pèr lou mercat, mès sustout
pèr anà veire sas « galinas » — car n'aviè
mai d'una. Aussi sa fenna, qu'èra jalousa couma un tigre, ié cercava rena
chaca fes.
Un divendres mati la foutra la prenguèt e diguèt à soun ome : « Se ioi t'en
vas tournà, aqueste vèspre reçaupràsuna
bella cirada. »
Maugrat aquela menaça,noste Gal s'en
anèt quand mèma veire
Pau Riquet.
Mès lou vèspre s'enchautava pas gaire
de rintrà tout soul; la pòu lou prenguèt.
Urousament, au cantou de la Grandcarrièira rescounlrèt Marès lou coumissàri.
—■ Maressou, ié fai lou Gal, se vos
veni t'envite à soupà embé iéu, à moun
oustau.
— Barra ! Barra 1 s'acò le pot faire
plesi, vène.
— Oh ! ai pas grand causa; i'a de bon
roustit e una intrada...
— Ebé ! n'i'a tant que cau. Dequè vos
de mai ?
— Mès, t'averlisse, l'intrada pourriò
èslre un pauc salada, la fenna a la man
gròva.
— Fai pas res, aime la salasou.
E tout en parlant nostes dous omes
s'agandiguèroun daus l'oustau ; la fenna
dau Gal, emb'un manche d'escouba, l'ésperava tras la pofta.
Lou Gal que se mesfisava dau cop
proufitètde la poulitessa pèr faire dintrà
Maressou lou prumiè.
Devignàs ço qu'arribòt. Lou paure coumissàri reçaupeguèt un cop d'escouba
sus lou coupet que manquèt l'estavani.
E lou Gal tout riguent ié fasiè :
— T'ai be dich, Maressou, que l'intrada seriè un pauc salada e que la fenna
aviè la man grèva.
— Barra ! Barra ! l'ai sentida passà,
faguèt lou coumissàri.
E toutes tres se metèroun à rire e soupèroun pioi de bon apetis. «
JAN

DE

LA

CAPELLA-NOVA.

Lou gran de blad
Lou bon gran de fourment qu'un jour loú païsan
Escampo fisançous sur la terro laurado
Greio, se tremudant en espigo daurado
Ounte jais recata lou bèu blad rous e san.
Un pau plus tard souto la molo en s'escras'ant
Se cambio en pousso blanc e, segound soun
[astrado,
Se mesclo à si coumpan e vai dins l'encountrado
D'un merchand de farino aumenta lou gasan.
Encò dou boulangié toumbo dins la pastièiro,
S'encourpouro au levame e pioi, dins un pas[toun,
Fai soun intrado au four pèr la porto badièiro.
Souto la crousto d'or d'un goustous panetoun,
Pichot tros nourriguié joun a sis autri fraire,
Amaiso enfìn la fam dou ruste travaiaire.
P.

VÉZIAN.

(Seguida e fìn)

Peirou, venguèroun mai dávans lou
Tealre, ounte í'aviè lout un fum de
mounde que dintravoun.
— Dèqué van faire aqui dedins tout
aquelmounde?faiPipeta,e hou demanda
à un ome que se troubava à soun couslat.
— C'est le théátre; on joue Michel
Strogoff.
— Vai, vai ! se disoun Michoui e Pipeta, laissen Michèu l'Ostrogo tranquille
e nous 'n anen.
De fèt, de pòu de mancà lou trin
anèroun à la gara ounle esperèroun
mai de dos ouras. Ié rescountrèroun
Moussu Barral, de Flourensac, que counouissièn pla, mès couma i'aviè touta sa
familheta, Pipeta vouguèt i'anà de soun
cop de francimand.
— Je suis enchanlé de faire votre connaissance.
E Moussu Barral de dire :
— Dequé me cantàs aqui, me counouissès be, à Flourensac nous vesèn
cada jour.
— Ebé, ara ! iéu cresièi que se disiè
antau !
Enfin arribèroun à Flourensac. Lou
vèspre mèmes, anèroun au cafè d'Ariston
pèr racountà la journada qu'avièn passada à Mount-Peliè. Tout lou mounde
risiè, e sièi segu que tout Flourensac
n'en ris encara.
SACAFLOUS.

Ensegnas Barlocas
De noste bon counfraire Cacalaca,
d'Alès :
Sus la vitra d'una boutiga de la carrièira de Sauvages, se legissiè, i'a quauques joufs, aiçò, que tradusén mèma pas
pòr èslre pus verladiès:
OEufs frais nalurels
Disièn pas se lous iòus cougats serièn
eslats sus-naturals.
Dins la carrièira Sanl-Vincent, i'a, dins
la vitrina d'una autra boutiga, de
Fleurs d'orangers au rabais.
Acò's pas pèr nous estounà !
E dins la carrièira Jules-Cazot, i'a una
boutigueta que vend de
, Lapins vivanls au délail.
Se quauques pialuts dau front n'en
vouliès, d'aici, d'ailai, vous n'en mandarian mièja-liéura ; estent que la bidocha
seriè en vida aurian pas pòu que la reçachèsses pourrida, couma la causa arriba
prou souvent quand lous còlis metounun
mes à vous troubà.
Lou MOUISSAU.

Nostes Souldats
Sèn estats urouses d'aprene que noste coumpatriota lou coumandant Bonnet, ouficiè de la
Gourouna de Roumania, vèn d'èstre citat pèr
lou 4ma cop.
— Lou capoíiral Seguy, de

Beziès, e

lou

marechal-das-lougis Enric Plantier, de MountPeliè, an bellament gagnat sa sogouncla citacioun.
— Lou Clapassiè Jaques Bitou, e Toussant
Rouger, de St-Pau-e-Valmala, an ressachut la
medalha militària emé la crous de guerra palmada.
— Sount estats pourtats à l'ordre dau jour:
Jousè Paillès, de Mount-Peliè, ajudant atpin
à l'armada d'Italia : Antôni Bracciani, serjant
à la Legioun d'Africa ; Jan Bic, de Beziès ; lou
capoural Ernest Bertrand, e Jan Caumont,
de Mèza ; lou

brancardiè Emila Palausi, de

Roujan ; lou bregadiè Ludouvic Delmas, e
lou tolefounista Jousè Palau, de Laveruna ;
lou capoural alpin Louvis Fabre, de Thezan-.
ras-Beziès; Enric Aubóniche, de Balaruc-louVièl; lou marechal-das-lougis Gustava Cournut, e Jòrdi Heulz, de St-Andriéu-de-Sangònis ; Filemoun Frayssé, de St-Pous ; lou
capoural Laurent Reffréger, de Castel-Nòulou-Lez ; lou bregadiè Jan Seyris, de Campagnan.
Pèr toutes tant que sonnt, nostes milhous
coumpliments.
L'AGENT

DE

LIASOU.

�Bons Miejoîírnaiis,
Mairinas de Guerra!

— Digns, Marioun,

Chaca

D'ounte vèn lou renoum

dimècres

tout

l'après-dinnà lous magasis

Dc l'atalhé Causse-Fedièira
— Es qu'abilha emhé goust,

Abounàs-vous au " GAL

Quercy demoroun barrats

Abounàs-ié vostes pialuts.

per bailà au persounèl un
repaus ben meritat.

Mandàs-nous d'adrèssas de souldats,
que ié mandaren autant lèu quauques
nunierots.

Soulide e d'un pris dous...

Eeole "REMINBTON"
VILLE DE MONTPELLIER

STÉNO-DACTYLOGRAPHIE

Dirigée par Mademoiselle MAGLIO

JL

JL

ATHENEE-CINEMA

LEÇONS, COURRIER
TRAVAUX de MACHINE

13, Rue Boussairolles, 13

8, Boulevard Victor-Hugo
TOUS LES SOIRS

MONTPELLIER

^

(Sauf le Mardi)

Représentations à 8 heures et demie
MATINEES :
Jeudis, Dimanehes et Fêtes

PEH LOUS SOULDATS
DAU MIEJOUR

Spectacle recommandé aux Familles

Mandàs au front LOU GAL !
Soun cant es un regal
Per lous pialuts dins sa tranchada;
Emé tres sòus pèr quinzenada
Distrairés toutauna escouada:
Seran gais... couma en Pourtugal
Quand reçaupranjiquel journal
Que ié porta la sourelhada
E Pèr dau païs miejoumal.

Films Artistiques des Premières Marques

Orcheslre Symphonique

Les Grands Magasins
de Nouveautés

Qap«Fumoip au 6ous«5oI

PARIS-MONTPELLIER
sont sans contredit les mieux assortis el vendant meilleur marché que
les plus grandes Maisons de Paris.

Consommations de Premier Choix

1
i

Lisez
CANSOUS E M0N0L0QAS
CLAPASSIÈS
Lou Sermoun de Moussu Sislre e lou
eagaire,

de

L'abat Favrc;

las

ûipiè

Iírbelas, de

Marsal ; /&lt;i Fonl de Sanl-Bertoumiéu, VAmour
fai passà lou lems e las Griselas de Mounl-Peliè,

La RE VUE
MERIDIONALE
DES IDEES

de B. Gaussinèl; la Serenada dau Clapàs, de A.
Henry ;
Laserl.

las

Bugadièiras,- de Jounquet;

Mensuelle. — Illustrée

C.1.0.0.
BÈZtERS

Lr'Imppimepiç " Ix'fìbeille"
14, avenue de Toulouse, Montpellier

liope papidement les tpaûau^

lou

MONTPELLIER
13, Cours Gambetta. — Téléph. : 4-30

Quatre dessens de Marsal. Tirage sus bèu

qui lui sont confiés.

papiè. Costa : 5 sòus. S'adressà as depausitàris ou à l'Aministracioun dau Gal. Mandat à
gràtis à tout nouvèl abounat,

jtg^^jj

L'EXEMPLAIRE : 0 fr. 50
ABONNEMENT : 6 fr,

Imp. L'Abeille, 14, av. de Toulouse, Monlpellier.

Lou Gerent:

MILA-OMES.

�</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </file>
  </fileContainer>
  <collection collectionId="92">
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="355723">
                <text>Patrimoine écrit occitan:périodiques</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="41">
            <name>Description</name>
            <description>An account of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="355724">
                <text>Ce set contient les périodiques numérisés par le CIRDÒC issus des collections des partenaires d'Occitanica</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
  </collection>
  <itemType itemTypeId="26">
    <name>Revista</name>
    <description>Item type spécifique au CIRDÒC : à privilégier</description>
    <elementContainer>
      <element elementId="127">
        <name>Région Administrative</name>
        <description/>
        <elementTextContainer>
          <elementText elementTextId="262100">
            <text>Languedoc-Roussillon</text>
          </elementText>
        </elementTextContainer>
      </element>
      <element elementId="128">
        <name>Variante Idiomatique</name>
        <description/>
        <elementTextContainer>
          <elementText elementTextId="262101">
            <text>Languedocien</text>
          </elementText>
        </elementTextContainer>
      </element>
      <element elementId="129">
        <name>Aire Culturelle</name>
        <description/>
        <elementTextContainer>
          <elementText elementTextId="262102">
            <text>Languedoc</text>
          </elementText>
        </elementTextContainer>
      </element>
      <element elementId="163">
        <name>Type de périodique</name>
        <description/>
        <elementTextContainer>
          <elementText elementTextId="435470">
            <text>Premsa e revistas de guèrra (1914-1918) = Presse et revues de guerre (1914-1918)</text>
          </elementText>
        </elementTextContainer>
      </element>
    </elementContainer>
  </itemType>
  <elementSetContainer>
    <elementSet elementSetId="1">
      <name>Dublin Core</name>
      <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
      <elementContainer>
        <element elementId="50">
          <name>Title</name>
          <description>A name given to the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="108513">
              <text>Lou Gal. - Annada 04, n°65 (1è de mars 1918)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="86">
          <name>Alternative Title</name>
          <description>An alternative name for the resource. The distinction between titles and alternative titles is application-specific.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="108514">
              <text>Lou Gal. - Annada 04, n°65 (1è de març 1918)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="49">
          <name>Subject</name>
          <description>The topic of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="108515">
              <text>Guerre mondiale (1914-1918) -- Périodiques occitans</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="435456">
              <text>Humour</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="435457">
              <text>Caricatures et dessins humoristiques</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="631520">
              <text>Poilus (Guerre mondiale, 1914-1918) -- Périodiques</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="41">
          <name>Description</name>
          <description>An account of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="108518">
              <text>Soutien des soldats du sud de la France, Lou Gal est l'un des seuls journaux en occitan qui parut régulièrement pendant la Première Guerre mondiale.&#13;
&#13;
&#13;
S'y mêlaient contes, chroniques, tableaux de guerre, poèmes et chansons, etc.&#13;
&#13;
&#13;
Lou Gal - N°65 - 1er mars 1918 (4ème année)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="39">
          <name>Creator</name>
          <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="108520">
              <text>Bardin, Jean (1893-1966)</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="108521">
              <text>Causse, Pierre (1883-1951)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="48">
          <name>Source</name>
          <description>A related resource from which the described resource is derived</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="108531">
              <text>CIRDÒC - Mediatèca occitana,  AG 1</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="45">
          <name>Publisher</name>
          <description>An entity responsible for making the resource available</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="108532">
              <text>Imprimerie l'Abeille (Montpellier)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="40">
          <name>Date</name>
          <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="108533">
              <text>1918-03-01</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="104">
          <name>Is Part Of</name>
          <description>A related resource in which the described resource is physically or logically included.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="108535">
              <text>&lt;span&gt;Lou Gal &lt;/span&gt;&lt;a href="http://www.occitanica.eu/omeka/items/show/1851"&gt;(Acc&amp;egrave;s &amp;agrave; l'ensemble des num&amp;eacute;ros de la revue)&lt;/a&gt;</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="42">
          <name>Format</name>
          <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="108536">
              <text>application/pdf</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="108537">
              <text>1 vol. (4 p.)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="44">
          <name>Language</name>
          <description>A language of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="108538">
              <text>oci</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="51">
          <name>Type</name>
          <description>The nature or genre of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="108539">
              <text>Text</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="108540">
              <text>publication en série imprimée</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="43">
          <name>Identifier</name>
          <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="108541">
              <text>&lt;a href="http://www.occitanica.eu/omeka/items/show/1973"&gt;http://www.occitanica.eu/omeka/items/show/1973&lt;/a&gt;</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="47">
          <name>Rights</name>
          <description>Information about rights held in and over the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="262095">
              <text>Domaine public/Domeni public</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="98">
          <name>License</name>
          <description>A legal document giving official permission to do something with the resource.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="262096">
              <text>Licence ouverte</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="46">
          <name>Relation</name>
          <description>A related resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="262097">
              <text>Vignette : http://www.occitanica.eu/omeka/files/square_thumbnails/69fd6e4fa384ddd836ccf1b89f622ec0.jpg</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="262098">
              <text>http://www.sudoc.fr/039102890</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="116">
          <name>Temporal Coverage</name>
          <description>Temporal characteristics of the resource.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="262099">
              <text>19..</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="95">
          <name>Date Modified</name>
          <description>Date on which the resource was changed.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="435458">
              <text>2016-05-27 Céline Bartalini</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="37">
          <name>Contributor</name>
          <description>An entity responsible for making contributions to the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="435459">
              <text>Manoul.</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="435460">
              <text>Lou Chivaliè</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="435461">
              <text>Lou Felibre de la Landa</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="435462">
              <text>Delpon-Delascabras</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="435463">
              <text>Brafamil</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="435464">
              <text>Lou Pourtiè dau Castèl-d'Aiga</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="435465">
              <text>Lou Gavach Bourrut</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="435466">
              <text>Bardin, Jean (1893-1966)</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="435467">
              <text>Vézian, Paul (1869-1952)</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="435468">
              <text>Sacaflous</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="435469">
              <text>Lou Mouissau</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
      </elementContainer>
    </elementSet>
    <elementSet elementSetId="8">
      <name>Occitanica</name>
      <description>Jeu de métadonnées internes a Occitanica</description>
      <elementContainer>
        <element elementId="173">
          <name>Portail</name>
          <description>Le portail dans la typologie Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="594793">
              <text>Mediatèca</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="174">
          <name>Sous-Menu</name>
          <description>Le sous-menu dans la typologie Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="594794">
              <text>Bibliotèca</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="172">
          <name>Type de Document</name>
          <description>Le type dans la typologie Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="594795">
              <text>Numéro de revue</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="182">
          <name>Catégorie</name>
          <description>La catégorie dans la typologie Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="640583">
              <text>Documents</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="171">
          <name>Contributeur</name>
          <description>Le contributeur à Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="718123">
              <text>CIRDOC - Institut occitan de cultura</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
      </elementContainer>
    </elementSet>
  </elementSetContainer>
  <tagContainer>
    <tag tagId="2041">
      <name>Cançons = Chansons</name>
    </tag>
    <tag tagId="2047">
      <name>Correspondéncia=Correspondance</name>
    </tag>
    <tag tagId="2043">
      <name>Illustracion dels periodics=Illustration des périodiques</name>
    </tag>
    <tag tagId="300">
      <name>Primièra Guèrra Mondiala = Première Guerre Mondiale</name>
    </tag>
    <tag tagId="2039">
      <name>Publicitat dins la premsa=Publicité dans les journaux</name>
    </tag>
  </tagContainer>
</item>
