-
https://www.occitanica.eu/files/original/a9f946d8e102849a6b8193037185d9e4.jpg
b4963d17d09f62220fccad8bc3a5ac4c
Omeka Image File
The metadata element set that was included in the `files_images` table in previous versions of Omeka. These elements are common to all image files.
Bit Depth
8
Channels
3
Height
468
Width
682
https://www.occitanica.eu/files/original/5f4c489d8efb19cd067f070a2af9f2a1.pdf
436f3a408feb54244961ecf63272200e
PDF Text
Text
Ci.fl.O.
Ouatrièma Annada. — N01 66
15 de Mars 1918
BíZÌERS
... finirá pèr pas pus metre de manchetas ;
acô coumença de veni trop coumun.
Redacioun: 23, Carrièira das Patriolas
MOUNT-PELIÈ
La
Canta lou lè e lou 15 de chaca mes
Lou Numerot : Tres Sôus
Au moment où le canon fait entendre sa
voix puissante, l'heure n'est pas aux discours.
Je serai donc sobre de paroles. Je veux simplement marquer le but que poursuit nolre
oeuvre nationale : c'est le désir de voir vivre
et prospérer notre France, celle que nos
héroïques soldats ont portée si haut dans
l'admiration des peuples. II esl bien, il est
beau de défendre la frontière contre l'envahisseur, mais il faut aussi préparer l'avenir
pour que la France puisse poursuivre dans
la paix ses immortelles destinéos. »
Aqui de bellas paraulas, sourtidas d'un cor patriota, e fachas
pèr countentà tout lou inounde.
I'a pas qu'un malur : es que respondoun pas d'à-founs à la realitat.
Quand M. Herriot parla de la
França, parla de la França industriala, car la íìèira de Lioun, tala
que l'avèn vista, es mai que mai
una iièira industriala. Es tout simplament la reûnioun das pus grands
industrials dau Nord — sustout
de Paris — c quauques-uns de
l'cstrange, que vènoun espausà
sous nouvèls moudèlas e mounstrà
lous prougrèts de sas usinas.L'industria de l'aciè, dau ferre, dau
couire i'oucupa la pus larja pjaça.
Las grandas usinas de SantChamond, dau Creusot, dau Pasde-Calais, das alentours de la
Capitala ié
sount au prumiè
reng. A soun coustat, lou rèsta
brilha pas gaire ; lous païses agricoles comtoun quasiment pas.
Ço que fai que lou Miejour,
qu'es pas mai industrial que
MOUNT-PELIÈ
Abounament : 4 francs l'An
sible, un cop qu'on hou vòu ben.
Mès cau voudre.
Lou sang miejournau a escrich
de bellas pajas dins lou Libre
d'aquesta guerra. Se la liçou das
morts servis as viéus, n'escriéura
de bellas au Libre de la Pas.
Fièira de Liotin
Dau lè au 15 de mars vèn de
se tène pèr la tresièma fes la fìèira
de Lioun. Es sustout au senatou
Herriot, maire de la vila, ancian
ministre dau ravitalhament, (|iie
revèn l'ounou d'aquela ereacioun
en plcna guerra. Moussu Herriot,
qu'a bravament viajat, es anat un
pauc pertout, mème en Alemagna;
n'a rapourtat fossa idèias — de
bonas e de michantas — e vouguent levà de cassola l'Alemagna
a oufgamsaí ,la tièira de Lioun
pèr faire caneta à la íìèira de
Leipzig. A vougut faire una obra
naciounala: el mème hou a dich
dins soun discours d'ouvertura :
Aminisiracioun : 14, Avenguda de Toulousa
ce que cau, es un pauc, aqui,
couma s'esistava pas. Sabe be
que lous onrganisaires n'en sount
pas l'encausa. Es pamens l'impressioun qu'on a, la counclusioun
qu'on tira, d'una visita à la fièira
de Lioun.
M. Herriot a vougut ben faire,
mes on dèu connstatà qne, tala
que se presenfa ara, soun obra es
pas coumplèta. Desveloupà l'induslriad'un païs es ben, mès faire
prousperà soun coumerce es bèa
aussi. Es pas vrai que l'un pogue
se passà de l'autre.
Adounc, una causa s'impausa
pèr lou Miejour: prene la plaça
que ié revèn dins aquela boulegadissa de las grandas fièiras.
El que pot s'enourguli à bon
drech dau souveni de l'anciana
e illustra fièipa de Dèu-Caire dèu
tène fièrament soun reng, e reviéudà, se cau, sus soun terraire,
un grand inercat coumercial pèr
la França e sas coulounias.
Seriè-ti pas bèu de veire toutas
las prouvinças dau Miejour se
rcûni pèr mounstrà chacuna lous
fruchs de sa terra. La Prouvença
ié vendriè soun òli, sas oulivas,
sous iranges, sa seda; lou Lengadoc fariè tastà sous vis : muscat
de Frountignan, vi de Sant-Jòrdi,
picapoul de Pinet, blanqueta de
Limous, vendriè tamben soun blad,
soun mil, sa pastura e soun mèu ;
l'Auvergna ié davalariè embé sous
troupèls, soun lach, soun froumage, sa lana e sas dantellas; la
Gascougna e lou Diarn pourlarièn
sa voulaha e menarièn sous troupèls. Dau Roussilhoun, dau Limousin, dau Daufmat, de l'Algeria e
dau Maroc, de mèma l'Italia e
l'Espagna, quau sap toutes lous
coumerçants que vendrièn vendre
ou croumpà.
Si! seriè bèu. Se l'idèia es bona,
perqué las Cambras de coumerça
que van s'acampà à Toulousa pèr
Pascas pèr la questioun dau Canau
dau Miejour, proutìtarièn pas de
l'aucasioun pèr l'estudià.
E diguen pas qu'acò 's impoussible. Tout ce qu'on vòu es pous-
JAN DE LA CAPELLA-NOVA.
Lioun, 10 de Mars Ì918.
j
LAS
Ressourças ecounoumicas
DE L'ERAUT
j
naciounal, e mèma internaciounal — es
be, ioi, lou port souïssa ?... Lou distingat
represenlanl coumercial de la Souïssa à
Ceia me clisiè un jour couma jujava à sa
valou lou service immense que Ceta a rendul à sa palria.
Avèn la tissa de nous cìenigrà... Sachen
dounc, un copdins la vida, rendre justiça
à nosle païs.Amaguen pas nostes merites.
Encourajen lous bons ciéuladins que
voloun agi pèr lou ben de la regioun.
Pèr nosìe comte, hou avèn ensachat.
Countùniaren. Toulas las assouciaciouns
regiounalas podoun coumìà sus la coulabouracioun devouada de rEconomiste
Méridional.
Se cTiacun, dins snun ròdotí c de soun
milhou, repetava i'esfors de. publicitat
que fasèn, nosía regioun seriè pas mai
ignourada ou mau-caunouguda.
Dins sounnumerot dau,7demars,l'Economisle
Méridional publica. jout la sinnatura de soun
diretou, un article prougrama que nous fai
gau de retraire, en l'adoubant ;\ la clapassièira.
Nous esfourçan aici dc flieiré en valou
la richessa de nosta ierra, la rabuslessa
e la bona voulounlal de nostes oubriès,
l'inleligença e l'espril d'inicialiva de
nostes coumerçanls e induslrials. Tachan
mouièn de scgoiindà loulas las lenlativas
fachas pèr atirà Vatencioun sus noste
Miejour qu'on regarda trop souvent
colima un Paradis ounle lous omes,
gasiats pèr la natura, an pas d'aulres
làguis que viéure longlems urouses, joul
la proulecioun benvoulenla dau die'u
Sourel.
Se sap pas prou quanta pena demanda
la vigna as que ié voloun derrabà una
bella recolta,s'ignora trop lou maucordau
viticultou que vei de fes en quaucas ouras
degalhal lou fruch d'un long traval.
Voulèn que se sache ben la puissença
de Vesfors miejournau e nous derevesissèn
pèr lou faire aprecià.
Autourde la vigna, pèr l'espandimenl
e la proutecioun de la prouducioun dau
vi, se sounl groupadas d'induslrias interessantas que s'ameriloun d'èslre counougudas. Lou proublème dau ravitalhament
a fach naisse. d'enlrepresas d'alimentacioun que podoun servi de moudèla. Enfin
de grandas usinas se sounl creadas que
quitoun pas res en defora de soun alivitat. Lou port de Cela, trop longtems endourmit, trop moudèsle, s'es
derevelhal. Vòu èstre un grand port
R. V. DARSAC.
Las Ensegnas dau 4nla Goalounial
X
ENSEGNA
PÈR LOUS MIOULETIÈS
A moun camarada e amic
lou felibre MOUNTMFJÒ
miòuleíiè pèeasard, e pèr ordre,
e qu'a fach dous cops tou fronl de França
ìas Dardanellas e ta Serbia
Toujour pèr dralha ou pèr camin,
Souvent à pèd, de cops en croupa,
Carrejan la legna, lou vin,
Las « messorgas » emai la soupa.
E pamens quand sèn arrivats
Dins lous traucs d'en prumièira ligna
N'i'a que nous disoun : « Embuscats! »
Coussi troubàs qu'acò s'aligna ?
Sustout quand acò s'endevèn
Ou'avèn quilat de morts en routa...
E pioi, ntenjan ? Toutes n'avèn
Endavalat de la « choucroula »,
Mai ! autra causa que savèn :
Ou'es pas endavalada toutn !
Tal i'a taslat quo ié revèn,
Pèrramplaça lous que sount...liènt.
... E zou ! toujour, souls ou en Iroupa,
Siègue pèr dralha ou pèr camin,
Carrejan la legna e la soupa,
Lou pan, lou « singe » emai lou vin !
E plan-planet, sens din-di-lin,
Xostes mioulets fan soun Irin-triu.
DEI.PON-DELASCABRAS.
D'en Serbia, aqneste 31 de Janviè 1918.
�Tablèus de Guerra
La Crous de Boi
Aquel terraire es eslat laurat pèr
l'araire de la mort. Cent mila oubusses
l'au traucat, faguenl sus el cent mila
plagas. Aquela terra aviè dejà sannat lou
milhou de soun sang, quand lous picous
destrùssis l'avièn tustada. A rengueta,
las tranchadas se seguissièn, coupadas
pèr milanta bouièus. De tout aqueles
valats founsuts lou sang de la lerraaviè
rajat. Ioi la terra es morta. De longtems
ni blad ni civada, nimai aubres fruchiès
l'ournaran pas de sa coulou daurada ou
de sas flous blanquinellas. Es un pourridiè immounde ounte s'es jougat la granda
partida.
I'a de tout dins aquel pourridiè, e
chaca causa es una róuïna nouvella. lé
rèsta pas 'n pan de muralha dau mas ou
de la bòria. Cliarrudas, dalhas mecanicas, rastèls alalats, balusas, tout es
escrancat. Aqueles oulisses de vida frairejoun emé lous outisses de morl. Fusils
gimblats, baïounelas brisadas, mitralhusas en moucèls, flocs de vièl canou,
oubusses ratats, esclatas de ferre, cartouchas pòr sacadas, caissas de granadas:
i'a de toul dins lous magasins dau grand
pelharot de la mort.
De viòls territourials à pèusscs grises
trèpoun aquel terraire. Peniblamcnt sautoun lous traucs roumplits d'aiga limpousa, lous vièls fiéus-de-ferre espignouses, que quauques miehants piquets
tènoun encara. Sount aqui pèr tout
acampà : acampoun de tout. I'a de clapiòs
de ferralha, de planchas e de fuslas pèr
moulous.
Mès i'a la courvada macabra e trista.
Que de cops, dins una anciana Iranchada,
an troubat d'osses brisats dessus quau
floutejoun en pelhas d'ancians uniformes
de souldat.
Manchas e cambaus vouides de sous
membres, acò 's la trista recolta das
territourials as pèusses grises.
La força de l'abituda empacha las
lagremas de sous cors de paire de rajà.
Revesoun pèr la pensada lou chaplc que
s'es passal aqui: la lucha i'cs eslada terribla. L'un contra l'autre, Francés e
Alamand se sounl batuts, se sount lugats.
A cops de granadas, à cops de ba'iouneta,
à cops de coutèl, an luchat, pèr pioi
toumbà loutes dous. La mort lous a
reunitg dins lou mème trauc.
Ioi, aqueles rèstes sount acampals.
Pieladousament sount meses dins una
vièlha lenda, dins una saca c entarrats
dins lou prumiè trauc d'oubus.
Emé dos brocas, dous vièls piquets,
lous territourials fan una crous, ounte
escrivoun aqueles simples mots: « Un
Français inconnu.»
A l'autre bout de la França, de fennas
plouroun dins un ousl.au. Plouroun lou
disparegut qu'a pas jamai bailat sinne de
vida e que digus a pas pougut ié dire
qu'èra mort.
Saboun pas, aquelas pauras fennas,
que lou disparegut es un d'aquclcs que
soun cadabre jai aqui, ounte es toumbat.
A bailat sa vida à la França, e ara un
soul mot dinda sus el couma un clas
anounime : « Inconnu. »
Soula la crous de boi sauprà lou sicrèt
e Iou gardarà. Serà la soula coumpagna
dau souldat mort dins la granda lucha.
Digus l'aurà pas vist mouri, el aurà pas
vist una figura aimada avans de parti.
Una maneta douça aurà pas barrat sous
iols, pèr iou darniè cop. Serà mort soul e
liont de toutes e digus sauprà pas ounte
dourmis soun darriè som.
Dièu de las Armadas, garda-lou dins
lous Aliscamps e que l'estella de l'Espèr
e lous rais de la Glòria lusigoun pus
brilhanls que jamai, sus sa paura crous
de boi.
FII.HOU.
28 de febriÈ 1918.
Malacoiirnba sacra Raimon
Rèi dals Badaires
I'a vinla-cinq ans viviò à Gange un
d'aqueles tipes mitat-nèscisque sount lou
jouguet de touta la jouinessa e jusqu'à
dals drolles que van à l'escola ; soun
noum èra Raimon e quand passava davant
la Boula, una de las fonts de Gange, lioc
d'acampada dals porta-fais, aquestes :
Estor, Toul-Gange, Coupèla, etc, etc.
se melièu à badà : « Raimon ». El pèr pas
restà en arriès badava encara pus fort
que lous autres : « Raimon-on», que l'entendièu dal founs de la Crous-de-Figou.
Lous efants que se troubavoun pèr en
aqíai, e n'i'en mancava pas, de suita
s'ajassavoun al sol, ce que fasiè dire à
Raimon qu'en badant lous toumbava.
Tout lou mounde n'en risiè e pèr l'entendre badà degus desdegnava pas de
mandà soun cop de maissa.
Aquela raça cevenola tanlrustadins sa
lucha pèr la vida e qu'a fournit tant dè
mascles, crei pas de s'abaissà en faguent
de galejadas, al countràri ; sap que lou
rire es lou propre de l'ome. Quand dins
lou païs tout es risent, que tout canta
dins la natura, que dins las venas raja un
sang clar e fort purifiat pèr lou sourel,
coussi voulès que lous omes siègoun
fougnouses ? laissoun acò pèr lous dal
païs dal frech e de la nèbla e an ben
rasoun.
Atabé, lous efants de Gange sount,
pèr la galejada, amb'una bona escola
ambé de pariès ainats. Un d'aqueles
drolles degourdit e cerca-biscas, lou
noumat... mès chut !... lou counouissès
trop, tout ce que pode barjà sus el, es
que se trobaòstre, ara qu'es pus vièl, un
dals bons counlaires de nostre terraire,
pèr pas dire lou milhou. Aquel drolle
dounc seguissiè souvent Malacoumba.
Aquesle un bèu jour lou faguèt aclatà
dins la pus naula de las malaseslremadas
dins lou courredou de l'ouslalariò Mourriès; ié recoumandèt de tirà 'na fìcella que
coumunicava al cabucèl quand entendriè
Raimon badà soun noum ; l'efant urous
se lou faguòt pas dire dous cops.
Piòi, Malacoumba s'en anèt couvidà
Raimon que s'espassejava,à veni bèure un
cop al cafè de Virgile ; passèroun pèr lou
courredou de l'ouslalariè que coumunicava al cafè pèr una porla de plan-pèd.
En arrivant al mitan, Malacoumba badèt;
« Raimon! » Ezou! I'autre encara pus
fort respoundèt : « Raimon-on ! » Lou
manit tirèt la ficella e lou cabucèl se
barrèt ambé bruch.
— Vouò !... Raimon !... Vòi... as fach
barrà lou cabucèl !
Las praticas dal cafè sourtiguèroun en
bouldra pòr se rendre comte de ço qu'arribava.
— Es tus, Raimon, que bades couma
acò ? Quanla vouès, animal! fasiè l'un.
— Tout a ressoundit, ai cresegut que
l'oustal s'engrunava ! disiè un autre.
Malacoumba i'espliquèt, à toutes que
Raimon fasiè barrà lous cabucèls de las
malas resqu'en badent.
— Saiquc coulhounes?,..
— E nou, coulhoune pas !... Vous dise
qu'es capable de tout ; se hou vol a
mèmes poudé de lou faire doubri.Venjan,
ensaja.
— Hòu! pas encara, malurous ! espèra
que tape mas aurelhas ! La ! pos i'anà.
— Raimon-on-on !
Pan ! Lou cabucèl poussat de pèr en
dedins s'oubriguèt tout d'uncop.
— Dequé vous disièi ? faguèt Malacoumba d'un èr de counsultà l'assemblada. IIou vesès ara?
Cadun disiè la siéuna en rintrent al cafè
e en reprenguenl sas plaças. Las counversaciouns èroun toutas sus aquel sujèt.
— Es egal, Raimon, as una vouès que
fai tramblà la voulalha morta,
— Sabepass'houcreiràs, Malacoumba,
mès, Moussu Daldous-JumèusdeSumèna
m'a toujour dich qu'amb'una vouès
couma la miéuna èra daumage que
saguèsse tanl larnagàs.
— Oc, te crese, vai!... Amai aviè pas
tort. Degus pot pas te faire lou pèu. Mès
pèr acò aimarièi de veire jusqu'ounte pos
anà. Menjan sepoudriès pas amoussà lou
gaz pèr esemple. Ié siès ?... atencioun,
vautres !...Vai-ié, zou!
— Raimon-on-on!...
— Outre, foutral! as vist ?... As fach
dandralhejà la flamba. Pus fort sabe pas
se i'arribariès pas ?
— Raimon-on-on-on !...
Lou gaz s'amoussèt, lou cafè saguòt
dins l'escuresina.
Lou drolle de bona coumanda veniè dc
barrà lou coumtur.
— Acò, osca ! Ara n'i'a proun, sabe à
dequé m'en tène. Siès lou pus fort d'aquestas coneas... E vaulres recounouitrés couma iéu que Raimon es lou Rèi
dals badaires.
Aqueste, fièr couma Artaban, jouïssiè
de soun trioumfle.
La Vida au Clapàs
Lou Clapàs à l'Enstitut. — L'Academia das
Bèus-Arts vèn d'elegi couma membre libre noste
coumpatriola M. Andriéu Michel, counservatou
au Musè dau Louvre e escrivand'artjustament
presal. Pèr sous counsels e sas demarchas,
M. Michel a mai d'un cop utillament servil lous
interèsses artistics de nosla citat ; e una de
sas obras es counsacrada à l'architetura
mount-pelièirenca dau siècle XVIIma. En
saludanl
soun élecioun à l'Enstitut, saludan
einé plesi lou noum estimat d'una familha qne
fai ounou au C.lapàs.
La plaça e la doucha. — Lou counsel municipal a
voutat una pèça
de GOO francs e
quicon de suvencioun pèr croumpà un aparel
de
douclias à l'usage
dau 81ma
sus
lou
front.
Acò's ben. Mès empachariè pas de recounouisse d'un autre biais l'erouïsme dau regiment clapassiè. A
quoura la plaça dau 81, ou
las carrièiras de Thiaumont e dau Mort-Ome ?
Languiguen pas. I'a quatre ans que la « carrièira Erederic-Mistral » esista... en prencipe :
l'an voutada. Mès se sès foutut de me dire
ounte
s'alroba,
vole
gerdre ma
plaça
de
pourtiè !...
Lou ravitalhament. — Après l'esemple d'Alès, citcn lou de Ceta, qu'es encara pus proChe. Lou magaSin
founciouna
municipal
d'aquela vila
pas que dempioi quaucas
sen-
manas, mès on pot dejà afourli que countenta
tout lou mounde — franc lous « mercantis » de
l'arriès. Dins aquelas cinq senmanas, a remès
au public ou 83 revendèires 2000 quinlaus de
tuferas e 600 quinlaus de fabaròus, faguent
espargnà à la poupulacioun un trfintenat de
bilhets de mila.
Vòu la pena de s'en oucupà. Emè sas quaucas sacadas de fabaròus, la Coumuna nous a
messes en
goust : que nous
quite
pas 'n
pena !
Encara la Coumpaniè Rambal. — Es belèu
pas tant coumode
de mountà
un
magasin
municipal que de voutà l'aumentacioun das
bilhets de tramvai... Car, llnalament, la Ciè
Rambal a gagnat soun proucès— mès pas sans
pena...
L'aumentacioun d'un sòu pèr bilhet,
que
s'aplicarà pas que lou dimenche e que s'aplicarà pas as souldats, es eslada voutada
au
darniè counsel, pèr 8 vouès contra 7 (èroun
be 17, mès i'a 2 counselhès qu'an pas agut la
força de levà la man}.
Aquela
aumentacioun
es vrai ; empacha
rouïnarà pas digus,
pas qu'es
una
nouvella
countribucioun levada sus lous pus paures, au
proufit d'una Coumpaniè que la guerra a pas
privada desous beneíìces — lionl d'aqui...
Dins la vida, las illusiouns fan souventas fes lou bounur. E couma, de toutes
lous badaires (deputats, ministres, academicians ou autres, etc...), Raimon èra lou
pus inoufensif e que subrelout coustava
pas gairo à l'Estat,lou laissèroun jusqu'à
sa mort am'aquela illusioun.
Ne calsouvent pauc pèrèstre urouses...
MOUNTMEJÒ.
Dins la blouca de la Cerna,
lou 18 de Febrié 1918.
Mès noste Counsel, que s'esfraia facillament,
pensa encara à-m-una epoca ounte lou Rambal
parlava de plegà boutiga.
— S'il ríy avait plus de tramtvag (fasiè à M. Le
Colombel un de sous coulègas) vous seriez bien
avancè..,
— Quand il ríg avail pas de Iramumy (respoundèt l'autre sans s'espatà) tes gens allaienlà
pied et ils ne s'en porlaienl pas plus maì.
Reprendren aquela questioun dau Rambal
lou cop que vèn.
Lous emplegats de la Coumuna. — Es-ti
poussible, veritablament, qu'aquel mestiè siègue pas lou rèi das mestiès, e que lous « tra-
Bachoucadas
Aqueste mot es poulit; me sembla
pouht sustout perqué sabe qu'es vrai,
estent que l'ai entendul, dimenche
passat.
Lou tram de Castèl-Nòu arribava sus
la Coumedia ; dous ou tres garçous (l'èr
un pauc ganda, à laveritat) n'en sautoun
couma marchava encara, pèr òstre pus
lòu sus 'EspIanada. Un de sous coumpans, pus precauciouuous ou pas tant
degourdit, anèt jusqu'au « terminus »
e davalèt pas qu'un cop lou tramarrestat.
Mès quand rejougnèt sous coulègas, un
d'aquestes ié faguèt:
— Se vei be, bota, que siès un jusqu'auboutista I
Vous lou baile couma l'ai ausit e pèr
ce que m'a coustat.
1
Lou
valhaires » de la Canourga pogoun pas pus
dire, couma dins la cansou famousa de
coutaire :
í'Es-
Ai fach dau milhou qu'on pol faire.'
Hou cau creire, pioique n'i'a bravament que
renechissoun qu'on pot faire milhou encara ;
demandoun sa retrèta proupourciounala, em'
un ceftiflcat medìcal ben coundiciounat : on
pot pas ié la refusà.
Acò fai enquietà M. Le Colombel, qu'a pas
res, pas res de tout, de la douçou d'una couloumba; soun ama de vièl souldat pot pas
supourtà aquela « desercioun » ;
e voudriè
soumetre lous candidats retretats à la severitat
d'una
espèça
civila.
Couma i'anàs,
de
coumissioun de
moun
reforma
capitàni !
lou
remèdi es trop amar: lou farés pas jamai
envalà.
Cau pas counfoundre. — Sus
las aflchas
(perdequé las afichas sount suprimadas sans
GAVACH BOURRUT.
hou èstre, e hou sount pas tout en hou estent),
�sus las afìchas, dounc, de rAtenèu-Cinemà,
poudès
veire
l'anouncia
d'aquesle
fìlm :
S. it, fí. le prince erranì. Tenèn à faire assaupre que M. SAR de l'Usina à gaz a pas res de
coumun em' aquel prince.
Bèus-Arts: Escola e Musè. - Pèr soun
testament, M. Pèire Cabanel (que, diguen-z-hou
en passant, a quitat tamben 20.000 francs à
l'Espitau) a fach
doun au
Musè
Eabre de
loutns las obras qu'aviè de soun ouncle Alessandre Cabanel, e de las sièunas — las,
au
mens, que la coumissioun youdrà lien acetà.
Bernat. de la Canourga nnns dirà, saique, un
jour ou l'aulre. la valou d'aquela dounacioun
Les c&urs et l'orchestre, sous la direclion de
M. D.I.rt. obtiendront le mème
succès que
jeudi dernier.
E acò se passa dins una glèisa (car
St-Danis es mai que lou patroun d'un
cinemà)... X'en voulèn pas mai saupre!...
— Galejàs, galejàs, jouinome ! Empacha pas que Rédemption es una obra
bella e nauta, e que M. D.l.rt l'a facha
esecutà...
— Es vrai. Es un eseculou de las nautas obras — couma Deibler!...
— se vei lou grand jour dau public : n'i'a dejà
tant dins lous graniès e dins las eavas ! Es pas
l'oura de parlà de l'agrandissament dau Musè:
mès aquela questioun es de las que se pausaran mai après la guerra.
— A l'Escola das Bèus-Arts, P. Cabanel a
quitat 10.000 francs pèr la foundacioun d'un
pres en favou de l'escoulan « qu'aurà agut lou
mai de recóumpensas ». Acò n'i'en farà una de
mai! Aquela génerousitat artislica e academica
es d'una bona coulou Cabanel.
Efn autre pres, de 100 francs (pèr l'escoulan
reçachut lè au passage à l'atalhè de pintrura),
vèn d'èstre foundat pèr M. Gibert, noutàri à
Ouran, en memòria de soun fd, ancian elèva
de nosla Escola das Bèus-Arts, mort pèr la
França.
Aqueles encourajaments prouboun qne toutas las bonas voulountats sount pas descourajadas : garden encara d'espèr dins l'aveni de
l'Escola...
Lou
POURTIÈ DAU CASTÈI.-D'AIGA.
Lou Miracle de la « Redemcioun »
« Se voulès menli, dis lou prouvèrbe,
avès pas qu'à parlà dau tems. » Arribarés
au mèma resultat en parlant de musica.
La prouba n'es dins lous comtes-renduts
e dins lòus coumentàris que l'audicioun
de Rédemptioh, de Gounod, nous aurà
varguda... Lous unsdisoun : « Cap-d'obra
mervelhousament rendut »; e lous autres
afourtissoun: « Obra ben trassa, e ben
trassament interpretada. » Paranlas endevenès-vous 1...
Mès, quand parlave de messorga : perdequé nous an parlat de « prumièira
aúdicioun à Mount-Peliè »? Es eslada la
prumièira... après l'aulra — la de i'a
quicon couma vinl ou trenla ans. Aquela
nouvella resurrecioun a tentat l'impresario de la Résurrection de Lazare : auriè
pougut avudre Ia man pus urousa...
Lausen-lou, pamens ! Sa fìédemplion a
coumplit un miracle : l'espelida d'una
moudestia que digus counouissiè pas
jusqua-z-ara, lou triounfle d'una amirabla umilifat. Sus las afìchas espelaclousas, dins lous coumunicats encensaires,
tout lou mounde es eslat noumat e
renoumat, cilal, recitat e felicitat; musicians e cantaires, omes e fennas, mèma
l'ourquèstre e lou chor anounimes, toutes
an agut sa pnrl e chacun n'a pres pèr
soun grade.
Dins aquel grand passage de brossa,
quaucun es eslat dessoublidat, pas qu'un:
lou chèf d'ourquèstre...
Injusfiça? Distracioun? No ! moudestia, pulèu; moudestia... e prudença. A
renounciat as cops de brossa en souveni
e de pòu das cops d'estrelha.
Mès alors, auriè mai vougut renouncià
jusqu'au bout. Antau se seriè pas legit,
dins un coumunicat tardiè (11 de mars)
mès malastrous:
lous bèus jours conmençoun de veni, lou
calourifèra èra rouge. La sala d'espèra
èra una esluva.
Acò durèt pas. Lou calourifèra vourguèt pas manjà mai que soun sadoul,
après avudre trop patit, se fachèt, e
fiquèt fioc à la barraca.
Urousament que lou canau èra proche.
Hòu ! Moussu lou Chèf de gara : « Entre
ti-op e pauc, mesura ié cau. »
Souvenès-vous d'acò l'ivèr que vèn.
BIÌAFAMIL.
Baret vira...
E veiren, iéu vous dise, à la mendro ciéuta
E tanl que « vira » fai de lours. Soun
darniè tour au Clapàs es eslatprou counsequent : una senmanada de fila, em' un
repertòri e una troupa ben causits.
Troupa e repertòri avièn dejà passat, à
quicon proche, sus nosla scèna, dins lou
courrent de 1916 e 1917. Ce qu'a pas
empachat — au counlràri — lou public
de veni aplaudi quaucas bonas represenlaciouns de coumedia, pèr se counsoulà
de lant de michantas represenlaciouns
d'ouperà.
La pus interessanta auriè degut èstre
la de la Rabouilleuse, ounle lou genia de
Balzac es ben servit pèr lou lalant dramatic de nostecoumpatriola Emila Fabre
(l'amfnistratou dau Teatre-Francés es un
Colòri) mès bougrament mau servit pèr
un paure Paumounet de longa enraumassat...
Las 4 sasous
Teatre e Musica
l'estùdia queM. Hubert-Bouger i'a counsacrada. Es un gèste pious enspirat pèr
l'amour dau terraire ; lou noutan emé
plesi, à l'ounou dau jouine deputat soucialista. E souvetan qu'aquel amour
enspire tamben fossa menaires de soun
grand partit poupulàri : an tout a ié
gagnà e pas res à ié perdre.
Couma up cièl blu dourmis dins l'aiga
clara d'un riéu, à la sourça viva dau
palrioutisme nadalenc se podoun miralhà lous espèrsdefrairejacioun umana.
Lou Pouèla hou a dich :
Es pas una reclama pèr lou poupulàri
cafè clapassiè de la Plaça-Xova. Es una
counstatacioun : grandas ou pichotas,
auren agut au Teatre quatre sasous que
se sount seguidas sans se trop revertà.
D'abord la sasou nourmala, d'ouperacoumic e oupereta, clausa i'a 'n briéu ;
pioi un rechauchou d'ouperela, pèr las
representaciouns de Jana Alstein ; la
sasouneta dramalica de Baret ; enfin, la
pichota sasou de grand operà qu'es en
trin...
O Filhou ! vejaqui lou cas que fan de
tous bons counsels. Amai seriè pas res
encara s'alumavoun pas lous bècs de gaz
de la façada ; perdequé tron faire ? Acò's
d'esclairage estrassat, dau tems que lous
faus-bourgs sount negats dins l'escuresina... Vòu mai enlentlre Jaume, au
Teâtre, sans lum ; e pioi, en dintrant se
jaire, troubà de lum au faus-bourg, sans
Jaume.
JAN-SANS-PÈU.
Redescendre, o bonur ! l'antico liberta
E l'amour soul jougne li raço..-
SABANT E POULITICAIRES
Parlen pas de M. Camilla Jullian sans
dire un mot d'una de sas bellas counferenças dau Coulège de França, que nosle
counfraire toulousan La Terra d'Oc vèn
de retraire dins soun darniè numerot.
L'illuslre istourian de las Gaulas ié dis
dous mots — lous que s'ameritoun — as
pouliticaires, de drecha e de gaucha, que
trahissoun la veritat en deguisant nosta
istòria naciounala chacun à las coulous
de soun partit.
Claras, simplas e forías, aquelas paráulas an pas troubat gesde ressoun dins
lous grands journals. La counsinna i'es
d'amagà tout ce que nous pourriè purgà
das prejujats imbecilles que fan batre
entre eles lous Franceses, pèr lou malur
de la França e pèr lou proufit das pouliticaires de tout pèu.
LA FURETA
Nous coumunicoun acpiesla nota :
A-m-una sesilha de l'Academia de las
Escripciouns e Bellas-Letras, M. Camilla
Jullian a presentat à sous coimfraires un
traval de M. Hubert-Bouger sur la coumuna de Calvissoun...
Aquel vilajou dau Gard èra counouguf
sustout en causa de la Ceseta de Bigot,
qu'aviè agut sabe pas quant de prelendents, e dins lou noumbre
Un marechal-espert qu'èra de Cauvissoun,
Tout de crènio de mounde e de charmant
[garçoun.
IIou serà, ara, mai e milhou, gracia à
d'aparelhage soun lOOOma aparel.
A-m-aquela aucasioun, M. lou medeci-enspetou Troussaint, direlou dau Service de santat
de la XVIma regioun, a tengut à coumplimentà
lou personnèl pèr soun zèla, e M. lou joutsecretàri d'Estat Godart i'a maridat una letra
de felicitaciouns, emé citacioun au B. O. dau
ministèri de la Guerra.
A noste tour, sèn urouses de lous felicilà,
sustout que soun traval devouat. ajuda à mantène lou renoum tradiciounal de Mount-Peliè.
Nous fasèn grand plesi de felicità
valhents
coumpatriotas :
Ambrogi, de
nosíes
l'ajudant
Mount-Peliè,
pilota
Marius
aviatou,
medalhat militàri, citat pèr lou 4ma cop, e pioi
noumat jout-lioctenent ; e lou jout-lioctenent
alpin Regis Martin, de Miraval, qu'ein' una
nouvella citacioun a
reçachut lou
segound
galounet d'or.
— Toulas nostas felieitaciouns
tamben
à
M. lou goubernaire Jousè Guyon, un Getòri,
lioctenent goubernaire dau
Gabon,
noumat
— Milhous coumplimenls, encara, au zouava
Cîement Guille, de Vendargues, decourat de
la medalha militài ia emè crous de guerra : as
« Sabe pas se seriè un mau de familha,
mès i'a 'na parenta dau pichot serjant
que devèn autant tracassièira couma el.
Es pas countenta que i'ajoun fach pagà
sa lenga trop pounchuda en la metent
dcfora d'una soucietat, e dempioi n'en
Clapassiès Pèire Fouruel, quartiè-mèstre
pilota aviatou, decourat de la medalha de
vòu à tout lou mounde.
Belenès-vous, madoumaiselela, aulrament gara !Vous averfissèn que sabèn
tout, e que vous quitaren pas aqûi, maugrat nosta clemença. — MIMIOU. »
Publican aquela nola pèr dos rasous :
1° Perdequé voulèn pas que fngoun
pagà à de bravas manidas elapassièiras
— en desbourrounant sus soun comlc —
sa simpalia pèr lou Gal.
2° Pèr proubà au galhard d'arriès que
naviga sus las ribas dau Merdansou qu'el
nimai sous coumissiounàris nous fnn pas
rière, l'aspirant Pèire Sereno, Carles Bouzar,
sauvetage,
e
Louvis Veyrenque,
serjant-
major au 141 ina, de la medalha serba de la
Valou militària.
— Sount estals pourtats à l'ordre dau jour.
aquesta passà : loii serjant-major Emila Carlou signalaire Jousè Bougette, lou medecimajor Pau Canaguier, tou capoural Mareel
Crouzet, toutes de Mouht-Peliè ; Iou
serjant
Louvis Barascut. de Loudeva ; Louvis Cans,
de Clar-Mount-l'Eraut;
Vendemiari ;
Jousè
Elisè
Vignó,
Combes,
de
d'AIignan-dau-
\"ent; Auguste Prués, de Bedariéus. Lous
coumplimentan tout.es de bon cor.
L'Ac.ENT
DK LIASOU.
—■js&maa*w»&*.veasatmrwmmn . .
EÍM
8VIEMÒRIA
Das Mount-Pelièirencs: Louvis de Solignac,
TOUT AUMENTA
ISTOURIAN E DEPUTAT
A la fin de l'annada 1917, lous Alalhès de
Proutèsa de Mount-Peliè liéuravouh au Centre
ouficiè de la Legioun d'ounou.
pòu. Ameii.
Çops de Gapganta
e 6ops d'fìppiéus
Nostes Souldats
Sèn aici pèr tout veire. Aureri riíè'ma
vist (en aqueste lems de restriciouns!)
l'aumentacioun das cagàtous publics de
la Vila de Beziès — pèr arreslat municipal, siéuplèt. Amai lou sujèt siègue prou
coumun, una aumentacioun parièira es
talament remarcanta qu'un de nosles
grands counfraires i'a counsacrat, en
prumièira paja, un article hen sentit.
E ple d'esprit, naturalament, jusqu'à la
sinnatura : J. V. — J'y vaisl saique à
Beziès, se rendre comle. Francamenl,
n'en vesièn pas ben la necessitat; mès
cau creire qu'el n'a esproubat lou besoun.
jout-lioclenent au 56ma
d'artilhariè ;
Liènard
Edouard
(149ma
inf.);
Ç7Gina inf.); Elia Chabannon,
Jousè
Barthès
serjant-fourriè
au 40ma ; Francés Valette (17ma inf.); Emila
Teissier, bregadiè au 38ma d'arlilhai iè.
— De Jan Cabrol,
apendris-mateïot,
de
Cela-Nova ; Jousè Gibert, dc Ceta (215ma inf.).
Jùli Charles-Roux, cle Marselha,
vèn
de
moiiri à Paris, dins sous 77 ans. Ome poulitic,
mès suslnut grand ome d'afaires e gros travalhaire, es un esemple à cità contra la legenda
messourguièira que vei lou Miejournau visqueut dins lous nibous, sans Ideiaa pralicas e
sans poudè realisaire. Ome de goust, amourousit de soun terraire, a sinnat de publicaciouns manificas à la glòria de la Prouvença e
de Mistral.
LA GARA EN FIOC
Quand jalava à pèira fendre aqueste
ivèr, lou calourifèra d'aquela gara èra
loujour damoussat... pèr la bona rasou
que digus l'aviè pas alumat. Ara que
Se voulès H§)D|?^ enlengad'oc
vendre de IJIDIIIJIJ vièls ou nôus
avès pas qu'à escriéure nu « Gal » que
vous fnrà faire pache dins de bonas
coundiciouns.
�Bons Miejournaus,
Mairinas de Guerra!
— Digàs, Marioun,
Chaca
D'ounte vèn lou renoum
tout
l'après-dinnà lous magasis
De l'alalhé Causse-Fedièira
— Es qu'abilha embé goust,
Soulide e d'un pris dous...
Ecole 1EÌI
dimècres
Abounàs-vous au " GAL ,,
Quercy demoroun barrats
Abounàs-ié vostes pialuts.
per bailà au persounèl un
repaus ben meritat.
Mandàs-nous d'adrèssas de souldats,
que ié mandaren autant lèu quauques
numerots.
n
VILLE DE MONTPELLIER
STÉNO-DACTYLOGRAPHIE
Dirigée par Mademoiselle MAGLIO
LEÇONS, COURRIER
TRAVAUX de MACHINE
13, Rue Boussairolles, 13
8, Boulevard Victor-Hugo
TOUS LES SOIRS
MONTPELLIER
(Sauf le Mardi)
Représentations à 8 heures et demìe
MATINEES :
Jeudis, Dimanches et Fêtes
PER LOUS SOULDATS
DAU MIEJOUR
Mandàs au front LOU GAL!
Soun cant es un regal
Perlous piahits dins sa tranchada;
Emé tres sòus pèr quinzenada
Distrairés loutauna escou,ada:
Seran gais... couma en Pourtugal
Ouand reçaupran'aquel journal
Que ié porta la sourelhada
E l'èr dau païs miejournal.
Spectacle recommandé aux Familles
Films Artistiques des Premières Marques
Orcheslre Symphonique
Les Grands Magasins
de Nouveautés
Qap-pumoip au Sous»Sol
PARIS-MONTPELLIER
sont sans contredit les mieux assortis et vendant meilleur marché que
les plus grandes Maisons de Paris.
Consommations de Premier Choix
c.i.o.o.
'àìnm
CANSOUS E MONOLOQAS
CLAPASSIÈS
Lou Sermoun de Moussu Sislre e lou Gipiè
eagaire, de l'abat Favre; las Erbeias, de
Marsal ; la Font de Sant-Berloumiéu, l'Amour
fai passà lou tems e las Griseìas de Mounl-Peliè,
de B. Uaussinèl; la Serenada dau Clapàs, de A.
Henry ; las Bugadièiras, dc Jounquet; lou
Laserl.
Quatre dessens de Marsal. Tirage sus bèu
papiè. Costa : 5 sòus. S'adressà as depausitàris ou à l'Aministracioun dau Gal. Mandat à
gràtis à tout nouvèl abounat,
La RE VUE
MEMDIONALE
DES IDEES
JVTensvielle. — Illu.strée
MONTPELLIER
13, Cours Gambetta. — Téléph. : 4-30
L'Imppimepi^ " Ix'fìbeille"
14, avenue de Toulouse, Montpellier
liûpe papidement les tpaûau^
qui lui sont eonfiés.
L'EXEMPLAIRE : 0 fr. 50
ABONNEMENT : 6 fr,
Imp. L'Abeille, 14, av. de Toulouse, Montpellier.
Lou Gerent:
MILA-OMES.
�
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Patrimoine écrit occitan:périodiques
Description
An account of the resource
Ce set contient les périodiques numérisés par le CIRDÒC issus des collections des partenaires d'Occitanica
Revista
Item type spécifique au CIRDÒC : à privilégier
Région Administrative
Languedoc-Roussillon
Variante Idiomatique
Languedocien
Aire Culturelle
Languedoc
Type de périodique
Premsa e revistas de guèrra (1914-1918) = Presse et revues de guerre (1914-1918)
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Lou Gal. - Annada 04, n°66 (15 de mars 1918)
Alternative Title
An alternative name for the resource. The distinction between titles and alternative titles is application-specific.
Lou Gal. - Annada 04, n°66 (15 de març 1918)
Subject
The topic of the resource
Guerre mondiale (1914-1918) -- Périodiques occitans
Humour
Caricatures et dessins humoristiques
Poilus (Guerre mondiale, 1914-1918) -- Périodiques
Description
An account of the resource
Soutien des soldats du sud de la France, Lou Gal est l'un des seuls journaux en occitan qui parut régulièrement pendant la Première Guerre mondiale.
S'y mêlaient contes, chroniques, tableaux de guerre, poèmes et chansons, etc.
Lou Gal - N°66 - 15 mars 1918 (4ème année)
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Bardin, Jean (1893-1966)
Causse, Pierre (1883-1951)
Source
A related resource from which the described resource is derived
CIRDÒC - Mediatèca occitana, AG 1
Publisher
An entity responsible for making the resource available
Imprimerie l'Abeille (Montpellier)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1918-03-15
Is Part Of
A related resource in which the described resource is physically or logically included.
<span>Lou Gal, </span><a href="http://www.occitanica.eu/omeka/items/show/1851">(Accès à l'ensemble des numéros de la revue)</a>
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
application/pdf
1 vol. (4 p.)
Language
A language of the resource
oci
Type
The nature or genre of the resource
Text
publication en série imprimée
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
<a href="http://www.occitanica.eu/omeka/items/show/1974">http://www.occitanica.eu/omeka/items/show/1974</a>
Rights
Information about rights held in and over the resource
Domaine public/Domeni public
License
A legal document giving official permission to do something with the resource.
Licence ouverte
Relation
A related resource
Vignette : http://www.occitanica.eu/omeka/files/square_thumbnails/a9f946d8e102849a6b8193037185d9e4.jpg
http://www.sudoc.fr/039102890
Temporal Coverage
Temporal characteristics of the resource.
19..
Date Modified
Date on which the resource was changed.
2016-05-27 Céline Bartalini
Contributor
An entity responsible for making contributions to the resource
Bardin, Jean (1893-1966)
Darsac, R. V.
Delpon-Delascabras
Bonfils, Louis (1891-1918)
Mountmejò
Lou Gavach Bourrut
Lou Pourtiè dau Castèl-d'Aiga
Jan-Sans-Pèu
Occitanica
Jeu de métadonnées internes a Occitanica
Portail
Le portail dans la typologie Occitanica
Mediatèca
Sous-Menu
Le sous-menu dans la typologie Occitanica
Bibliotèca
Type de Document
Le type dans la typologie Occitanica
Numéro de revue
Catégorie
La catégorie dans la typologie Occitanica
Documents
Contributeur
Le contributeur à Occitanica
CIRDOC - Institut occitan de cultura
Cançons = Chansons
Correspondéncia=Correspondance
Illustracion dels periodics=Illustration des périodiques
Primièra Guèrra Mondiala = Première Guerre Mondiale
Publicitat dins la premsa=Publicité dans les journaux