<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?>
<item xmlns="http://omeka.org/schemas/omeka-xml/v5" itemId="1977" public="1" featured="0" xmlns:xsi="http://www.w3.org/2001/XMLSchema-instance" xsi:schemaLocation="http://omeka.org/schemas/omeka-xml/v5 http://omeka.org/schemas/omeka-xml/v5/omeka-xml-5-0.xsd" uri="https://www.occitanica.eu/items/show/1977?output=omeka-xml" accessDate="2026-04-18T12:55:32+02:00">
  <fileContainer>
    <file fileId="982">
      <src>https://www.occitanica.eu/files/original/e0e175593a2106aa48d5d9ed2eb90933.jpg</src>
      <authentication>b4963d17d09f62220fccad8bc3a5ac4c</authentication>
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="5">
          <name>Omeka Image File</name>
          <description>The metadata element set that was included in the `files_images` table in previous versions of Omeka. These elements are common to all image files.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="74">
              <name>Bit Depth</name>
              <description/>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="108932">
                  <text>8</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="75">
              <name>Channels</name>
              <description/>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="108933">
                  <text>3</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="73">
              <name>Height</name>
              <description/>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="108936">
                  <text>468</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="72">
              <name>Width</name>
              <description/>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="108937">
                  <text>682</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </file>
    <file fileId="139238">
      <src>https://www.occitanica.eu/files/original/5002e844924752e8a62d28903967d066.pdf</src>
      <authentication>c213c3dcd932be5ddeb3cae8841d046f</authentication>
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="9">
          <name>PDF Text</name>
          <description/>
          <elementContainer>
            <element elementId="175">
              <name>Text</name>
              <description/>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="631462">
                  <text>Quatrièma Annada. — Not 69

u.í.U.ii.

lè de Mai 1918

BEZIERS

iu prouvMe d'atualitat:
Mai, fai couma te plai...
jusqu'au 15

... Amai encara noun sai!
après lou 15.
Reiacioun:

23,

Canta lou lè e lou 15 de chaca mes

Carrièira^das Patriota»

MOUNT-PELIÈ

LETRAS AU FRONT

Una Escola Miejoumala
Moun brave Manoul,
En plen pastis picard, dau tems
d'un court repaus entre un assaut
e un boumbardament, trobes l'estèc
de t'oucupà — em' una simpatia
que m'estouna pas, venguent de
tus, mès qùé m'esmòu grandament, venguent d'ounte siès d'aquesta oura — d'un proujèt nostre,
de quau Lou Gal parlava en quatre
regas l'autre cop, jout lou titre:
« L'ensegnament de la lenga d'oc ».
Oi. La prèssa s'es facha k)u
ressoun d'una idèia escullada i'a
quauque tems au « Coumitat d'apendrissage »: mareù la lenga d'oc
au prougrama das cours dau
vèspre de I'Escola proufessiounala de tipougrafìa. Aqueles cours,
t'hou ai dich, sount pas reservats
as souls tipougrafas; quau que
siègue pot se ié faire escriéure.
Veses dounc à quante pount l'idèia
èra 'interessanta. Ai pas besoun
de te dire se nous ié sèn interessats, nautres lous dau Gal.
Couma nous hou escriviès mai
que ben l'an passat: «Digus empacha pas à digus de parlà, d'escriéure, d'ensegnà la lenga d'oc...».
A lioga d'aissejà ou de brasseià
de longa, avèn proufitat d'aquela
libertat, hou sabes. L'aucasioun
se presentava de n'en proufità mai,
d'un autre biais. Avèn pas quitat
passà l'aucasioun.
Adounc, es entendut: nostes
plans sounttirats, nostas mesuras
presas : pas d'ausida — que l'annada d'escola es trop entanchada
— mès à parti d'otobre, auren
chaca senmana au Clapàs un cours
reguliè delengad'oc, emé tems en
tems una charradissa sus la literalura miejournala coupada d'audicioun de pouèmas e de cansous.
Maridaren antau l'utilletat e l'agrament. I'aurà, à la fin de l'an,
un councours emé de preses en
libres e en argent.
Acò 's pas de paraulas en l'èr.
Proumeten pulèu mens que mai
que ce que poudèn faire. E, davans
de proumetre, avèn dejà tengut.

Lou Numerot : Tres Sôus

Abounament : 4 francs' l'An

En esperant lous cours de l'an
que vèn, e censadament pèr lous
preparà, faren d'ara à lasvacanças
quaucas charradissas pèr metre
un pauc au fiéu nostes escoulans
de deman.
La prumièira es estada facha
dilus passat, lou 22 d'abriéu. T'en
vau pas faire lou raconte, acò
m'arregarda pas. Demandaà Maillet
ou à Geniez, que i'èroun : te diran
couma s'es passat e que tout s'es
mai que ben passat. T'hou diran
tout pèr pas res, t'hou debanaran
de fiéu en courdura, dempioi lou
saquejage das prejujats nèscis e
maufasents que fan trop souvent
mespresà lou « patouès », jusqu'à
la bella íìnida ounte seguèt cscoutada — emé quanta atencioun
e quanta emoucioun ! — la troba
supèrba
&lt;ie
L'Lscoulaire Pèr
Joff're de Iiiòasallas.
Iéu te renouvelarai soulament
un souveni que t'ai agut countat.
Sabes qu'au regiment m'arribava
de fes de legi as camaradas de
l'escouada quauques passages de
las longas e bellas letras de Filhou.
Mous coumpans— d'Aveirouneses,
mai que mai, que parlavoun una
lenga granada — èroun ravits de
veire sa lenga mairala antau escricha. E un me demandèt, un jour :
— Alor, ïa cFescolas pèr Vaprene ?
Dins aquela questioun dau païsan rouergàs, quante sujèt de
reflessiouns e de regrèts...S'aquela
questioun, ara, quaucun te la
pausa, ié diràs qu'ensachan de
n'en mountà una à Mount-Peliè.
Metcn que siège pas qu'una escoleta, vòu mai-cla que pas res.
Tèn-te galhard, brave amic, e au
reveire. Sèn emé tus de pensada
c de cor.
Lou CHIVALIÈ.
Mount-Peliè, 25 d'abriéu 1918.

Pareitrà lèu-lèu:

Jout un Balcoon
Coumedia Clapassièira
de

k

Aministracioun: 14, Avenguda de Toulousa

Louvis-Filibert
À

LIBRES PREPAUS

Sus la«Granda»Prèssa
Avès-ti legit lous grrrands journals
dichs d'infourmacioun de Paris dau
18 d'abriéu ? Belèu. Vous avise que
valièn lous dous sòus. Iéu lous ai legits
e hou regrète pas.
Toutes an rendut comte de l'esecucioun de Bolo embé trop de detals pèr
que toutes seguèssoun justes. Quand on
parla trop...
Un d'aqueles journals, pèr esemple, nous
fai creire un raporl fidèl de la scèna
en nous diguenl que Bolo a sinnat vpulountousamenl sas noun-declaraciouns,
que n'a pas vougul ni counfessà, ni coumunià, qu'a reçachul qualre balas dins
la lèsla e ioch dins lou venlre e que lou
moucadou qu'aviè mes sus sa pelrina
èra traucat pèr las balas e pas tacat
de sang. (Coussi poudiè èstre traucat
pioique ges de balas l'avièn pas toucal
à la pelrina ?)
D'autres journals nous an dich lout
lou rebous : que l'aumourniè aviè pregat
lou coundannat à pas s'entesti e à sinnà.
Bolo hou faguèt e destripèt mèma lou
papiè d'un trat de plouma — es Le Journal qu'hou dis — qu'aviè counfessat
e coumuniat; qu'aviè reçachut ioch balas
dins la tèsta e quatre dins lou venlre
e que lou moucadou qu'aviè plaçat sus
sa petrina èra loul ensannousit.
Urousament que lous journalistes parisencs sount de « reporters » de marca.
Se Lou Gal se metiè à faire d'infourmacioun seriè pus precis car « dis
pas tout ce que sap, mès sap toujour ce
que dis. »
Au fronl avèn pas gaire que lousjournals de la capitala à legi, e alors, quand
vesèn tant de countradiciouns sus un
eveniment esperat e que s'es passat à
Paris mèma, couma voulès que nautres,
pialuls, nous mesfisen pas d'aquèla
granda prèssa quand un nous dis pèr
esemple que las usinas das Golhas an
sautat e qu'es après una alaca èriana
dau tems qu'un autre nous raconta qu'es
pèr la mauvoulença. Messorgas, endevenès-vous !...
Nàni! nous burgaran pas la closca

MOUNT-PELIÈ

couma acò. A la dura escola de la guerra
avèn apre's à reflechi e à milhou jujà lous
fachs e lous omes. La « granda » prèssa
parisenca gagnarà pas res à-m-aquel
jujament daspialuts.
CAUSSOU DE L'OULIVIÈ.

L'Album dau 4ma Coulounia!
XI

PÈR LOU BEZIÈIRENC GAUSSIN,
qu'hou a mes dins sa guitouna.
{Un jour qu'un francimandejnire repouìegaua
ae sas cansous)
Dins la lenga de soun païs
Cantà las cansous de soun nis
Quand i'a tres ans qu'on fai la guerra
Acò s'apella pas cantà!
S'apella acò : Fà 'na preguièra...
Gaussin, nous plai de t'escoutà.
8 de decembre 1917.

XII

PÈR AMUSA LA FENNA
D'UN PIALUT
A Dona Riéu.
Madama, avèn tastat lous tant bons amellous,
Lous bonbons e lous pastissous
Qu'aviàs mandat pèr faire fèsta
A voste charmant oumenet...
E, couma n'avèn pas de rèsta
Pèr nous garni lou gargatet
D'un cop ! netejèn Iou paquet.
Atabé, touta l'escouada
Que de vous se souvendrà 'n briéu
Jount sous mercis à la brassada
Que vous enmanda voste Riéu.
29 de decembre 1917.

XIII

COUNSEL D'AMIC

"

Pèr mai d'un que vese s'abruli
ambé la « gnola ».
— Lou que baila sap dequé vol...
Mesíìsa-te d'aquel alcol
Que te bailoun à la tranchada ;
Qu'au mens, au mens ! tornes pas fol
S'un jour tornes à la nisada.
Mesflsa-te d'aquel alcol
Que te farà passi Iou col.
... Lou que baila sap dequé vol.
4 de febriè 1918.
DELPON-DELASCABRAS.

�CONTES DE LA VELHADA

Lou Riche e lou Paure
Una fes, à Bessan, i'aviè dos fennas
qu'èroun sorres, mès n'i'aviè una richa e
una paura: l'una demourava soula dins un
grand castèl daus Mourre-de-Bouc, l'autra viviè embé soun pichot en deçai de
l'Eraut, dins un oustau en rouïna, que
prechava pas marmanda.
Un vèspre, pèr Ia routa de Massilhan,
draga-draga arribèt tres omes, tout
poussièirouses, pourtant chacun un sac
tras l'esquina : s'arrestèroun à la grilha
dau castèl, esquillèroun e demandèroun
à la dama ouspilalitat pèr la nioch. Mès
la richa, qu'èra vanitousa, lous faguèl
courri en ié diguent : « Anàs pus liont,
boulàs ; iéu, ai pas res pèr vous faire
couchà, ni pèr vous faire manjà: e pioi
moun castèl es pas una anberja. »
Lous tres omes s'en anèroun sans res
dire, travessèroun lou pont de Bessan e
tuslèroun à la porta de la paura.
— Belèu seren milhou ressachuts,
diguèt lou pus grand as dous autres.
— Dequé voulès? faguèt la fenna.
— Voudrian nous pausà un pauc e
manjà un moucelet.
— Toumbàs mau ! paures omes, ai pas
grand causa, mès enfin, pèr vous faire
plesi vous prèste moun graniè, à la
guerra couma à la guerra, coucharés sus
la palha. Dintràs.
E la paura lous abriguèt.
Lou lendeman mati, lou prumiè que se
levèt demandèt à la fenna ço que vouliè
couma paga.
— Pas res ! pensàs, vòu pas la pena !
— Ah ! si, sès estada trop ounèsta ;
escoutàs: quand noste mèstre — lou grand
qu'a la barba — vous demandarà ço que
vous dèu, ié dirés simplament que ço que
coumençarés lou mali se repète touta la
journada.
— Fai dounc de miracles ?
— Chut ! avès dich vrai.
Lou segound ié diguèt ço mème.
E quand lou tresième — lou grand
qu'aviè la barba — ié demandèt ço que
duviè.
— Vole pas res ! faguèt la fenna ! si !
tenès ! fasès que ço que coumençarai
toutara se repète touta la journada.
— Couma voudrés, fenna ! respoundèt
l'ome en la beniguent.
Pioi, toutes tres prenguèroun soun sac
e countunièroun sa routa daus MountBlanc.
Quand seguèroun partits, la fenna
sounètsoun pichot, sourtiguèt cinq sòus
de sa pocha pèr lou mandà faire una
coumissioun, e à parti d'aquel moument
chaca cop que meliè la man à la pocha
sourlissiè cinq sòus, talament qu'à miejour avièn una plena taula d'argenl.
— Es un miracle, pèr esemple !
E zou de cinq sòus, n'en vos aqui
n'as !...
•
La paura faguèt à soun pichot : « Vai
encò de ta tanla, te faràs preslà un
eminau.»
' L'enfant anèt au castèl de Mourre-deBouc.
— Talà ! ma maire a dich que nous
preslèsses un eminau.
— E dequé voulès mesurà ? faguèt
l'ourgulhousa ; voslas nièiras, saique ?
— Nàni, d'argent.
— Coussi ? d'argent ! d'ounte l'avès
sourtit ?

— Ebé ! faguèt l'enfant, dempioi que
lous tres omes qu'avèn abrigats sount
parlits,ma maire fai pas que coumlà que
de cinq sòus, e n'i'a de moulous, se
vesiàs ! Es un miracle !
Acò l'enlriguèt.
— S'avièi sachut acò, lous aurièi be
fachs rinlrà, se pensèt la richa...
A quauques jours d'aqui, lous tres
omes qu'èroun de retour de Beziès,
esquillèroun à la porta dau castèl de
Mourre-de-Bouc.
Pensàs ! la dama lous reçaupeguèt
belèu milhou que sa sorre. Lous faguèt
soupà couma quatre, faguèt virà la
brocha, pioi lous faguèt couchà dins
un bon lièch.
Lou lendeman mati, lou prumiè que se
levèt demandèt à la dama ço que ié duvièn pèr sa pena.
— Pas res ! vole pas res !
— Oh ! si ! sès estada brava vous cau
quicon : tenès, quandnoste mèslre — lou
grand qu'a la barba — vous demandarà
ço que vous dèu, ié dirés que ço que
coumençarés lou mati se repète touta la
journada.
Lou segound ié diguèt ço mème.
E quand lou tresième ié demandèt ço
que ié duviè pèr sa pena, la dama ié
faguèl:
— Vole pas res, pas res; mès fasès
simplament que ço que vau coumençà
à faire secountùnie sans s'arrestà jusqu'à
la nioch.
— Couma voudrés, fenna, faguèt l'ome
en s'en anant après l'avudre benida.
Dins soun idèia la richa vouliè couma
sa sorre coumtà d'argent. Mès pèr pas
èstre derengada prenguèt sas precauciouns e coumencèt pèr pissà. Couma
pissà èra sa prumièira acioun, pissèt,
gissèt touta la journada. Un pot de cambra esperava pas l'autre e lous voujava
pèr la fenèstra.
A miejour sa sorre la paura ié venguèt
rendre la mesura.
— Dequé fas ? la bugada ?
— No ! dempioi que lous tres omes
qu'ai fach couchà sount partits fau pas
que pissà.
La richa trop gouluda sieguèt ben
punida.
Quau èroun aqueles tres omes ?
Era Sant Jan, Sant Pèire e Noste
Segne, à ce que pareis.
JAN DE LA CAPELLA-NOVA.

9 d'abriêu 1918.

La Batelièira e lou Ganouniè
A prepaus de l'esecucioun
... capitala de « Rédemption »
La musique adoucil les mceurs.
(Prouvèrbe francimand).

Avèn reçachut, l'autre jour, dins una
fina envelopa perfumada, aquesta letra
pus fìna encara':
Mount-Peliè, 9 d'abriéu 1918.

Moussu,
« Lou Gal » es pas jamai estat un roussignòu. Mès se d'abituda canta ben,
arriba quauca fes, (pas souvent, hou
recounouisse!) que canta faus. Aqueste
cop, s'es engavachat en criticant l'audicioun de « Rédemption » à Sant-Pèire.
Es pas tant l'esecucioun de l'obra qu'es
estada l'encausa de soun « cuir », couma
la rousta que Bernat de la Canourga a

ficada au paure mounde que s'es caucigat, escrouquichat, escrapouchinat dins
la glèisa, à las portas, e jusque dins la
carrièira, pèr respondre à la graciousa
envitacioun dau tant eslimat Cardinal,
que vouliè que tout soun brave pople de
Mount-Peliè proufilèsse d'aquelas bellas
armounias sacradas.
Es pas besoun d'èstre nascut sus las
cimas de la Canourga pèr coumprene
que tout aquel mounde poudièn pas tène
asselat dins una cagaraula, amai aquela
cagaraula seguèsse la pus granda catedrala de França; e naturalament toules
poudièn pas èstre au prumiè reng. Aussi,
crese pas que digus, dins las autouritals
religiousas, ague tengul rigou em' aqueles qu'an un pauc repoulegat au founs de
la glèisa pèr qu'entendièn pas res, nimai
em' aquelas que, pèr evità lou brounsinament de la foula e pèr mai proufità de la
musica, se sount faufiladas proche de.
l'eslrada, e qu'un canounge coumpatissent a envitadas de s'assetà dins las
estallas das grands vicàris.
... E maugrat aquela prouba de soun
imou massacranta, la que sinna douta
pas de la galantariè de Moussu Bernat de
la Canourga qu'auriè pas mancat de n'en
faire autant s'aviè agut l'ounou d'èstre à
la plaça d'aquel canounge.?.
LA BATELIÈIRA DAU MERDANSOU.

Avèn coumunicat aquela letra à noste
coulabouraire que ié respond antau :
Es dich, adounc, que la tranquillilat
serà loujour una illusioun ! Aquesles
jours lou setou es prou siau, lous Bòchous
an l'èr de dourmi. E vejaqui que, aquesle
vèspre, lou vagamèstre me porta una
lelra un pauc batalhaira. Sarcisse lou
paure mounde e fau cantà faus lou Gal.
... Boudiéu ! se jamai aurièi cresegut
d'avudre tant de poudé dins moun portaplouma!...
Davans tout, vougués ben m'escusà de
moun retard, brava Batelièira, mès i'a
cent pans d'aiga — amai passa — das
bords dau Merdansou as parages de
Beims.
E gramecis de vosta letra! Es agradiéu
e dous au cor d'un Miejournau de legi sa
lenga, e de veire couma, dins noste païs,
las batehèiras manejoun la plouma. Se
manejoun autant ben lou bacèl, couma
serièi urous de las avudre perquinaici
pèr lavà mas camisas: las pauras n'an
talament de besoun!
Ai dounc legit vosla letra. Me sembla
que monstra pas, tant pauc que siègue,
moun errou. Prouba que lous canounges
sount de Moussus ben ounèstes e ples de
bountat. Benouvella lou temouniage de
veneracioun pèr noste grand Cardinal.
Mès pioi ?...
Parlàs tamben de caucigadas, escrouquichadas, escrapouchinadas... E cresès
que tout acò èra pèr ausi de musica ou
pèr anà à la glèisa ? Digàs-me: sès
estada, de fes, à la benedicioun de
8 ouras?
No. Cresès-me: èra pèr faire couma
tout lou mounde. Perdequé èra à gràtis
e que d'autres avièn pagat pèr entendre
ce mèma. E se las autouritats religiousas
se sount pas fachadas, acò prouba simplament sa granda endulgença...
Avès pas vist lou mounde que dourmissièn sus sa cadièira ou sus soun floc
d'escaliè... ou dins soun estalla de
canounge ou de grandvicàri? S'aqueles
èroun venguts pèr escoutà de musica
sacrada es ben malurous pèr la granda
glòria de Gounod.

E coumprendrés moun « imou massacranta » de paure souldal en permissioun
de detenta se planiguent — sans se trop
estounà — de veire un moulounat de
pople tant pauc preparat à las grandas
manifestaciouns de l'art. Sabe be: i'a
d'ececiouns, la vostra pèr esemple; mès,
couma se dis, counfirmoun la règla.
En clavant aquela dejà vièlha istòria,
Madoumaisella la Bafelièira, quitàs-me
pausà 'n poutou sus voslas mans — ounte
ai idèia que dèu pas i'avudre fossa ampoulas...
BERNAT DE LA CANOURGA.

CAMELADOS
Pauro d'elo !
Un pintre barboulhaire, artistilhot de fièiro
Que retrasiò caros e flous,
Qisiò : « Soi fièr. d'avé de tèlo de prumieiro
I 'n fòu veire souvent de toutos las coulous!»

Prevenenço
« Marioun, laissas aquelo fardo ;
Per Moussu, preparas d'un saut
Un ban de pèds à la moustardo. »
— « Moun Dius, Madamo, es-ti malaut ?
— » Nani, monto de la carrieiro,
Galoi s'entorno del burèu :
Mès, vòu li presenta lèu-lèu
La noto de ma courdurieiro, »
.» *
!!!
« Ta femno es bloundo coumo un cire,
Ou bruno coumo las Amours ? »
— « Moun vièl t'hou pòdi pas pla dire :
Es en viaje despèi bèit jours. »

Ascensiounisto
« Sès lou segound, Milord, que d'en bas nostre
[col
Avès escalaurat cimos tant majouralos ! »
—« E qual i éro mountat sens se coupa lou col ?»
— « Un marchand de cartos poustalos. »
BENAT.

La Vida au Clapàs
A la Catedrala.— Crese pas que n»sta catedrala siègue la loca das canouns alemans,
franc que quauque sumersible s'amuse à ié
tirà dessus. Mès se saupriè, saique.
Couma esplicà, alor, lou moulou de pèiras
ciseladas, de flourouns requists qu'on pot
veire aclapassats dins la carrièira das Carmes?
Es au pèd d'un estage, e las reparaciouns...
Mès voulèn pas creire que i'ague de raport
entre aquela destrucioun e las reparaciouns
que, proubable, duvoun apoulidi nosta Glèisa
courna l'an fach soun tèulat en carrèus de
cousina e soun absida de ciment armat.
Lous poutèus dau Rambal.— La coumpaniè
Rambal se soucita de l'estetica de nosta vila.
Sous grands poutèus sount ben bèus, mès i'a
agut de michantas lengas pèr criticà aquelas
agulhas plantadas tout de long de nostas carrièiras. La coumpaniè s'es pensada que calarièn se l'on presentava au publie clapassiè
aqueles bèus poutèus segound l'ourizountala,
couchats au sòu, se prestant milhou antau à
l'amiracioun.
N'a fach un depaus au pèd de la niQuntada
dau Peirou, vers lou pont. lé manca pas que
l'escritèu : « Vièl ferre à vendre ». Desesperan
pas de veire remisà quauque jour pèr aqui Jas
vèituras escrancadas e lous càrris de reparacioun. I'a de tems que sabèn que lou Peirou e
sous alentours sount lou « refugium peccatorum » e la soulharda de la vila.
Lous càscou-à-pounchas. — Un de raai.
N'i'aviè pas prou. Au tems que se parlava
d'aquel capitàni bòchou que descrassava sas
pèças ou preniè la « hausse du jour » en qui-

�con sus las mountilhas, avièi enveja de i'escriéure:
« Moussu lou coumandant de PU***. Es pas

i

la pena de gastà vosta poudra sus de moulous

Çops de Gapganta
e 6ops d'fìppiéus

de sabla que sount pas mau fachs, d'abord

CAMBRIO UL A GES

qu'es lou grand Architète que lous a fachs.
I'a dins nosta vila de tocas e de pounts d'amira

vous recoumande dins lou

Se passa à Mount-Peliè de causas
pas ourdinàrias, se n'en cresèn lous
journals. Lous cambrioulages sustout
i'an quicon d'espetaclous qu'es pas de
dire. M. X..., nous apren una crounica
loucala, s'es planit que d'estafiès

quartiè d'Assas, n'i'a pertout. Lous recounouitrés facilament. Lous avès dejà vistes sus la

lui avaient dérobé 25 seaux contenant des
fruits conflts, abricots et prunes, pesant chacun

tèsta de vostes souldats. An lou genre das
càscou-à-pounchas d'avans la guerra, lou

10 kilos.

mai dinnes de vostes canouns. Es lous doumas, las coupolas, las lanternas d'ardouèsa
que se drèssoun sus una bella cinquantena de
nostes oustaus. N'i'a sèt ou ioch sus la plaça
de la Coumedia, n'i'a dins la carrièira de la
Rcpublica, n'x'a dins la carrièira Naciounala,
n'i'a dous

que

genre das càscous de tranchada que portoun
ara vostes guerriès.
Anàs, poudès ié tirà dessus. Sount vostres.
Sount vostres perdequé sount lourds. I'a pas
que vautres que pougués troubà sous. countours elegants e sa siloueta graciousa, e badarés d'amiracioun davans la taca negra que
n'ensallissoun noste cièl, d'un negre lusent à
creire que, chaca nioch, on ié passa de cirage,
la brossa e la pelha de lana. Sount vostres
perdequé sount un noun-sen, lou nescige
devengut ournament d'architetura. Podoun pas
servi à res, pas mèma a i'abracà una luneta
pèr esaminà lous astres.

Es vrai que sount

pas utiles, mèma à l'astrounoumia, lous doumas de Sant-Pèire, das Invalidas, dau Panteoun, dau Val-de-Gracia. Mès la bella dificul-

Aqueles fruchs coufits que pesoun
20 liéuras chacun sount fenoumenals, ni
mai, ni mens; e dire que n'i aviè 25 farrats
antau! (aqueles farrats duvièn èstre
grands couma de tinas).
Mès i'a encara pus fort dins un autre
genre. Legissès :
Vol de volailles.— Huit lapins ont été dérobés pendant la nuit, dans un réduit, etc...
— Des malfaiteurs ont dérobé pendant la
nuit quatre lapins et deux canards, dans un
réduit, etc...

« Dans ces réduits que de félicité! »
... Feliciten douncF lous lapins d'èstre
mountats au grade de voulalha.

tat vincuda, de faire de coupolas en clavelant

GRELS DE LAUfìlÈ

de posts sus quaucas fermas roundas I Cresièi
pas que

lous

architètas

vouguèsson

faìre

councurrença as decouratous de teatre.
Oi, sount vostras, aquelas manifestaciouns
pretenciousas de « tire-l'ceil», de «iape-à-l'ceil»,
de vanitat groussièira que vòu s'impausà à
quau que passa pèr Iou lourdige e lou bestige.
Adounc tiràs, Moussu lou capitàni coumandant l'U"*, que vau me garà, iéu, em' aqueles
qu'aimoun pas lons càscou-à-pounchas. »
Ai pas mandat ma letra. Ai agut rasou d'esperà/Me'l'auriè cauguda recoumençà pioique,
carrièira Magalóuna, espelis una coupola que
serà la pus bella de toutas.
En esperant la responsa à naoun message,
m'en vau tournà legi aquela paja dau «Discours
de la Méthode », ounte Descartes assegura que,
de soun tems, i'aviè de cònsous e de founciounàris cargats de faire respetà la bèutat de
las vilas, tresor*qu'aparlèn à toules, e qu'ara
lou prumiè vengut pot saquejà.

Reiniè

L'Academia das Jocs flouraus vèn de
bailà lous preses de soun councours
estraourdinàri, ounte lous councurrents
duvièn tratà un sujèt en raport emó las
circounstenças presentas.
Pèr la lenga d'Oc, sount estats courounats lous pouèmas de M. l'abat Spariat,
aumourniè de l'Espitau Sant-Mandriò
(Lusido dins í'escur) e de M. Jùli
Cubaynes, souldat au 124ma territourial
[Fransa tremulada).
Coumplimentan lous laureats, que
sount d'amics e abounats dau Gal.
M. Cubaynes es mèma estat nosle coulabouraire em'una agradiva pouêsià gascouna : L'Auquièiro.

counsoulà dau michant tems d'abriéu : Fangas

Dins un article esmougut dau Petit
Méridionat, counsacrat as « Petits Rófugiés», Mlla Ida R.-Sée escriéu, à prepaus
das tristes ouslaus de la paurilha :

d'abriéu, espigas d'estiéu. Nouten-lou, e souve-

Le

ten pèr M. Vitor Boret e pèr nautres toutes que

Counouissèn pas lou pouèla qu'a dich
acò, mès counouissèn un próuvèrbe
qu'liou dis, en lenga nostra : « Gau de
carrièira, doulou d'oustau. » Es una
perla enlre mila de l'immense tresor
acampat à belles paucs, à força de tems,
de pena e de paciença pèr « lou pouèta »,
lou grand Pouèta : lou Pople...

Lou tems d'abrióu. — Encara un prouvèrbe

siègue vrai.
Nostes jardis. —

Dins la Dépêche noste

amistous counfraire M. Darsac demanda que
nostes jardis publics (Peirou, Esplanada, etc.)
siègoun mudats en jardis poutagès. Cita mèma
l'esemple das jardis dau rèi d'Ingla-terra, e a
pas tort, car pèr fossa mounde la milhouna
rasou de faire quicon es que d'autres hou an
dejà fach.
I'a mai d'un an, un de nostès amics aviè

poète l'a dit: «Gaíté de

rue, douleur de inaison.»

BRAFAMIL.

agut aquela idèia, e l'aviè coumunicada pèr
letra à nostes

grands journals. Saique lou

prenguèroun pèr un fumista ou pèr un bauch
e publiquèroun pas res.
Sèn urouses de veire ioi aquela idèia represa
pèr un journalista

autourisat ;

Lou Pont dau Peirou. — Avertissèn l'amïnistracioun municipala

dau dangè que pot

i'avudre en quitant las aigas filtrà à travès dau
pont. Toutas las pèiras dau dejout sount rousigadas pèr l'umiditat, e una reparacioun pratica s'empausa. Rapelès-vous la bella murallia
de l'Esplanada, messiès lous cònsous, e coumprendrés que cau pas esperà una cabussada
couma acò pèr renjà noste vièl pont.

Lou

POURTIÈ DAU CASTÈL-D'AIGA.

" « LOU GAL » sap dequó vôu
e fai ce que pot.

Teatre e Musica

es pas de

besoun de dire que l'aprouban.

Jana Cros dins « La Tosca »

un establissament pas fach pèr eles.
Couma se countentoun pas, couma nautres, d'una liéura ou d'un kilò de car,
arriba souvent qu'à vostre nas, après
avudre esperat mièch-oureta, vous enlèvoun lou moucèl qu'aviàs relucat. Fan,
d'aquela façoun, de benefices, au prejudice de la populacioun, das autres bouchès e de la Vila que fai pas acò pèr
interèst.
CHARLOU DE L'UNIVERSITAT.

Nostes Souldats
Noste

coumpatriota

Lou Councert Selva
Fidèla à las liçous dau Mèstre, la
Soucietat Carles Bordes nous a oufrit,
lou dimenche 7 d'abriéu,un bèu councert
à l'ounou de la musica francesa. Se las
obras esecutadas sount belèu pas toutas
las milhounas de nosta jouina escola,
sount pamens carateristicas, e lou prougrama èra urousament coumpausat.
Dirai pas couma es estat interpretat :
lou noum de Blancra Selva se passa de
touta lausenja, e Ia caressa de sous dets
sur lou blanc ebòri es, pèr lous amourouses de la Musica, un regal que se
defmis pas.
Gramecian-Ia, simplamenl. Avèn sabourat milhou, gracia à ela, la Pavana

M. lou

coumanda^

Guilhaumon,sd'Alès, vèn d'èstre noumat chivaliè de la Legioun d'ounou. N'i'en fasèn toutes
nostes coumpliments.
t
— Coumplimentan sincèrament lou serjant
Alessandre Toulouse, dau Pouget, decourat
de la medalha militària emé crous de guerra,
e lou serjant Albert de Girard, de MountPeliè, dejà medalhat militàri, que vèn d'èstre
mai citat à l'ordre.
— De'Mount-Peliè.lou capitàni Pau Degrully
es estat citat pèr lou tresenc cop, e l'aspirant

Lou Clapàs e las Cabanas an fach fèsta,
au Grand-Teatre, à Mlla Jana Cros qu'es
de sous enfants e que ié fai ounou.
Mlla Cros es de l'Operà ; n'es pèr de bon,
e noun pas couma M. dau Lasert es de
l'Oudeon, ou couma M. Roussignòu es de
la Gaietat-Lirica. On pot pensà ce qu'on
voudrà de la musica dau signor Giacomo
Puccini; empachà pas de dire que la
bella vouès de soprano dramatica de
Mlla Jana Cros a fach marmanda dins
lou rolle de Floria Tosca. Lous aplaudiments sount partits de bon cor 'e èroun
ben meritats; Palavàs serà fièr d'aquel
succès, mai que d'una vitòria de sous
ajuslaires. Aquel succès faguèt bagnà
d'emoucioun e de joia las parpellas d'una
brava vièlha qu'èra aqui... E couma
quaucun ié disiè : « Anen, mameta, i'a
pas dequé plourà », la grand de FloriaCros respoundèt: « Dequé voulès? chacun s'ibrougna emé soun vi... » Aubé !
sustout quand aquel vi es pas de
piquèta... — J.-S.-P.

Reiniè Couzin pèr la segounda fes. N'en sount
tamben à sa segounda citation lou jout-lioctenent Sagner e soun cougnat lou serjant Leoun
Bourrier, toutei dous de Poussan.
— Aulras citaciouns : lou marechal-das-lougis
Albert Puel, pilota aviatou, lou serjant-fourriè
Jousè Baccou, Bompy fil, lou capoural Fernand Benavenq, lou medeci-aussiliàri Pèire
Bourgin, lou capoural Pèire Masclau, toutes
de Mount-Peliè ; lou fusiliè-mitralhaire Jousè
Combes, de Ceta ; Albert Nourrit, de Valflaunés ; lou capoural Leoun Monsarrat, de
Cabestang; lou zouava Jousè Foulquier, de
Mèza : lou marechal das lougis chèf Nemouri
Calvayrac,

de Fabregas; lou granadiè Jan

Pouget, de Vendargues; Iou capoural Armand
Bonnal,

de

Clar-Mount.

A

toutes,

nostas

milhounas felicitaciouns.
— E nostas felicitaciouns encara, emé nostes
bons souvèts, au Mount-Pelièirenc Ferdinand
Flacon, lioctenent au 12ma cassaires à chival,
e au Cetòri Enric Chaballier, serjant au 40ma
de ligna, que se sount escapats d'Alemagna.

CITACIOUN

MAUREL.

à ajustà à la cola das qu'ensachoun de nous

de Bavel, d'una gracia un pauc vièlheta,
e la Dansa deliciousa e delicada de
Debussy, e lou linje Cta de Luna de
Fauré, e lou Scherzo vigourous de Gui
Ropartz — ounlè, de fes, una idèia de
nèbla rapella l'ourigina bretouna de l'autou, e las Simplas Cansous de Kunc (un
nourri que triounfèt au Teatre de las
Arenas de Beziès), e las Musicas entimas
de Schmitt. Ai aimat lou Prelude e la
Fuga de R. Ducasse, obra viventa e persounala — e noun travald'escola (Ducasse
es un artiste e pas un simple pres-deRouma); e l'autre Prelude, de Roussel,
pus sinfounica pamens que pianistica,-e
las Variaciouns sabantas de Dukas, e las
Bagnairas au sourel de Severac, d'un
empressiounisme qu'empacha pas un
founs meloudic soulide e nervous. Enfìn,
ai amirat de touta moun ama lou magistral Pouèma de las Mountagnas, que demandariè à el soul una longa analisa e
ounte D'Indy espandis larjament la força
d'un genia fecoundat pèr l'amour dau
terraire. Soun Vivarés i'a,enspirat una
obra mestressa, armouniousa dins soun
unitat e sa varielat, obi'a de força e de
jouinessa — l'immourtala jouinessa d'uri
cap-d'obra que vielhirà pas.
Belle vesprada, dounc, à la Sala das
Councerts; n'avèn pas prou antau. E i'a
pas prou de mounde que n'en sachoun
proufità. — Lou MUSICAIRE BEBOIÍSSIÈ.

L'AGENT DE LIASOU.

A la Bouchariè Municipala

m

■'■

Soumetèn à l'aulourital municipala
aquesta reclamacioun, que nous sembía
tout ple justa:
Mount-Peliè, lou 16 d'abriéu 1918.

Moun car Diretou,

,

Tène à vous signalà una causa que m'a
fossa estounat.
Me servisse à la Bouchariè municipala
que se troba au cantou de la carrièira
Collot, e à pauc près chaca mali vau me
i'aprouvisiounà. Cresièi qu'aquela enstitucioun èra facha pèr lou proufil persounal das abitants dau Clapàs e noun pèr
lou prouflt das que n'en fan lou coumerce.
Vese, chaca fes que ié vau, roumpli de
paniès e de banaslas pèr de reslaurants
de la vila, e pas lous pus trassas. Encara
se fasièn la queta! mès passoun tout lis
sans s'arrestà à l'intrada. Van dirètament
se faire servi, alors que naulres, paures
bougres, seguissèn à rengueta en esperant noste tour.
Lou prepausat à la pouliça, quand
quauqu'un fai una reftessioun à-m-aquel
sujèt, se vira e dis naïvament: « Es pèr
un otèl. »
Aqueles coumerçants an l'avantage
d'èstre servits de suita e de l'èstre dins

Das

Mount-Pelièirencs :

(133ma inf.);

Enric

Beàujan

Abel Champetier (40ma inf.);

Antôni Grasset, #. jout-lioctenent de dragouns ; Carles Caizergues (4ma zouavas) ; lou
jout-lioctenent Francés de Clavières; Michèu
Brunel, capoural au 54ma.
— De Pèire Fumenier,

de

La

(146ma inf.) ; Estièine Bonnier, de

Veruna
Pignan ;

Jan Gras, de Bouirargues; Jôrdi Chazal, f J,
de St-Andriéu-de-Sangònis ; Elia Curabes, de
Vendemian;

Fèlis

Jeanjean,

de

Càstias

(43ma inf.).
— Aprenèn emé granda pena la mort de Jan
Reynés, de Carcassouna, jout-Iioctenent au
93ma, tres cops citat à l'ordre, tugat en setembre 1917. Miejournau arderous esilat dins un
regiment bretoun, ié luchèt e soufriguèt pèr
soun Miejour couma luchèt e couma es mort
pèr la França, erouïcament. Gardan dins noste
cor sa memòria.

#

— L'aspirant Maurice Gros d'Albónas, un
Clapassiè de l'Agulbariè, es toumbat à la costa
304. Era lou cousi de noste car amic Leoun
Teissier, que vèn d'èstre encara esproubat pèr
la mort de soun segne bèu-paire. A noste coulabouraire e à Dona Teissier oufrissèn, en
aquel triste rescontre, l'oumage de nosta simpatia sincèra.

�Ecole "REMINGTON"
STÉNO-DACTYLOGRAPHIE

Bons Miejournaus,
Mairinas de Guerra!

Dirigée par Mademoiselle MA6LI0
TRAVALÍX de MACHINE

MONTPELLIER

dimècres

tout

l'après-dinnà lous magasis

Abounàs-vous au "GAL,,

Quercy demoroun barrats

Abounàs-ié vostcs pialuts.

per bailà au persounèl un

LEÇONS,COURRIER

8, Boulevard Victor-Hugo

Chaca

Mandàs-nous d'adrèssas de souldats,
que ié mandaren autant lèu quauques
numerots.

repaus ben meritat.

Siègue civil, siègue souldat,
VILLE DE MONTPELLIER

Se vos èstre ben abilhat,
Avudre de façouns milhounas

ATHÉNÉE-CINEMA

Oue lou pus fringant embuscat,

13, Rue Boussairolles, 13

Vai au talhur tant renoumat
De la Placa de las Coulounas :

TOUS LES SOIRS
(Sauf le Mardi)

Représentations à 8 heures et demie

BRAYE

MATINEES :
Jeudis, Dimanches et Fêtes

9, Anciana Plaça
de las Coulounas
MOUNT-PELIÈ

Spectacle recommandé aux Familles
Films Artistiques des Premières Marques

Orchestre Symphonique

— Digàs, Marioun,

de Nouveautés

D'ounte vèn lou renoum

Qap«Fumoip au Sous«Sol

De l'atalhé Causse-Fedièira
— Es qu'abilha embé goust,

Consommations de Premier Choix

Soulide e d'un pris dous...

CANSOUS E M0N0L0QAS
CLAPASSIÈS
Lou Sermoun de Moussu Sislre e lou
cagaire,

de

l'abat Favre;

las

Gipiè

Erbelas, de

Marsal; la Fonl de Sanl-Bertoumiéu, l'Amour
fai passà lou tems e las Grisetas de MounUPeliè,
las

Bugadièiras,

de Jounquet;

PARIS- MONTPELLIER
sonl sans contredit les mieux assortis et vendant meilleur marché que
les plus grandes Maisons de Paris.

La RE VUE
MERIDIONALE
DES IDEES

de B. Gaussinèl; la Serenada dau Clapàs, de A.
Henry ;
Lasert.

Les Grands Magasins

Toujoun
Chic...
....car

Mensuelle. — Illustr»ée

lou

MONTPELLIER

Quatre dessens de Marsal. Tirage sus bèu

13, Cours Gambetta. — Téléph. : 4-30

papiè. Costa : 5 sòus. S'adressà as depausitàris ou à l'Aministracioun dau Gal. Mandat à
gràtis à tout nouvèl abounat,

L'EXEMPLAIRE : 0 fr. 50
ABONNEMENT : 6 fr,

■ ÌI

[i^fiij

Imp. L'Abeille, 14, av. de Toulouse, Montpellier.

Lou Gerent:

MILA-OMES.

�</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </file>
  </fileContainer>
  <collection collectionId="92">
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="355723">
                <text>Patrimoine écrit occitan:périodiques</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="41">
            <name>Description</name>
            <description>An account of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="355724">
                <text>Ce set contient les périodiques numérisés par le CIRDÒC issus des collections des partenaires d'Occitanica</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
  </collection>
  <itemType itemTypeId="26">
    <name>Revista</name>
    <description>Item type spécifique au CIRDÒC : à privilégier</description>
    <elementContainer>
      <element elementId="127">
        <name>Région Administrative</name>
        <description/>
        <elementTextContainer>
          <elementText elementTextId="262132">
            <text>Languedoc-Roussillon</text>
          </elementText>
        </elementTextContainer>
      </element>
      <element elementId="128">
        <name>Variante Idiomatique</name>
        <description/>
        <elementTextContainer>
          <elementText elementTextId="262133">
            <text>Languedocien</text>
          </elementText>
        </elementTextContainer>
      </element>
      <element elementId="129">
        <name>Aire Culturelle</name>
        <description/>
        <elementTextContainer>
          <elementText elementTextId="262134">
            <text>Languedoc</text>
          </elementText>
        </elementTextContainer>
      </element>
      <element elementId="163">
        <name>Type de périodique</name>
        <description/>
        <elementTextContainer>
          <elementText elementTextId="435527">
            <text>Premsa e revistas de guèrra (1914-1918) = Presse et revues de guerre (1914-1918)</text>
          </elementText>
        </elementTextContainer>
      </element>
    </elementContainer>
  </itemType>
  <elementSetContainer>
    <elementSet elementSetId="1">
      <name>Dublin Core</name>
      <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
      <elementContainer>
        <element elementId="50">
          <name>Title</name>
          <description>A name given to the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="108966">
              <text>Lou Gal. - Annada 04, n°69 (1è de mai 1918)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="86">
          <name>Alternative Title</name>
          <description>An alternative name for the resource. The distinction between titles and alternative titles is application-specific.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="108967">
              <text>Lou Gal. - Annada 04, n°69 (1è de mai 1918)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="49">
          <name>Subject</name>
          <description>The topic of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="108968">
              <text>Guerre mondiale (1914-1918) -- Périodiques occitans</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="435514">
              <text>Humour</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="435515">
              <text>Caricatures et dessins humoristiques </text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="631524">
              <text>Poilus (Guerre mondiale, 1914-1918) -- Périodiques</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="41">
          <name>Description</name>
          <description>An account of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="108971">
              <text>Soutien des soldats du sud de la France, Lou Gal est l'un des seuls journaux en occitan qui parut régulièrement pendant la Première Guerre mondiale.&#13;
&#13;
&#13;
S'y mêlaient contes, chroniques, tableaux de guerre, poèmes et chansons, etc.&#13;
&#13;
&#13;
Lou Gal - N°69 - 1er mai 1918 (4ème année)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="39">
          <name>Creator</name>
          <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="108973">
              <text>Bardin, Jean (1893-1966)</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="108974">
              <text>Causse, Pierre (1883-1951)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="45">
          <name>Publisher</name>
          <description>An entity responsible for making the resource available</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="108984">
              <text>Imprimerie l'Abeille (Montpellier)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="40">
          <name>Date</name>
          <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="108985">
              <text>1918-05-01</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="104">
          <name>Is Part Of</name>
          <description>A related resource in which the described resource is physically or logically included.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="108987">
              <text>&lt;span&gt;Lou Gal &lt;/span&gt;&lt;a href="http://www.occitanica.eu/omeka/items/show/1851"&gt;(Acc&amp;egrave;s &amp;agrave; l'ensemble des num&amp;eacute;ros de la revue)&lt;/a&gt;</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="42">
          <name>Format</name>
          <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="108988">
              <text>application/pdf</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="108989">
              <text>1 vol. (4 p.)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="44">
          <name>Language</name>
          <description>A language of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="108990">
              <text>oci</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="51">
          <name>Type</name>
          <description>The nature or genre of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="108991">
              <text>Text</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="108992">
              <text>publication en série imprimée</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="43">
          <name>Identifier</name>
          <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="108993">
              <text>&lt;a href="http://www.occitanica.eu/omeka/items/show/1977"&gt;http://www.occitanica.eu/omeka/items/show/1977&lt;/a&gt;</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="47">
          <name>Rights</name>
          <description>Information about rights held in and over the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="262127">
              <text>Domaine public/Domeni public</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="98">
          <name>License</name>
          <description>A legal document giving official permission to do something with the resource.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="262128">
              <text>Licence ouverte</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="46">
          <name>Relation</name>
          <description>A related resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="262129">
              <text>Vignette : http://www.occitanica.eu/omeka/files/square_thumbnails/e0e175593a2106aa48d5d9ed2eb90933.jpg</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="262130">
              <text>http://www.sudoc.fr/039102890</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="116">
          <name>Temporal Coverage</name>
          <description>Temporal characteristics of the resource.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="262131">
              <text>19..</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="95">
          <name>Date Modified</name>
          <description>Date on which the resource was changed.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="435516">
              <text>2016-05-27 Céline Bartalini</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="37">
          <name>Contributor</name>
          <description>An entity responsible for making contributions to the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="435517">
              <text>Lou Chivaliè</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="435518">
              <text>Causse, Pierre (1883-1951)</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="435519">
              <text>Delpon-Delascabras</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="435520">
              <text>Bardin, Jean (1893-1966)</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="435521">
              <text>Bernat de la Canourga</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="435522">
              <text>Renat.</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="435523">
              <text>Maurel, Reiniè</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="435524">
              <text>Lou Pourtiè dau Castèl-d'Aiga</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="435525">
              <text>Brafamil</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="435526">
              <text>Charlou de l'Universitat</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="48">
          <name>Source</name>
          <description>A related resource from which the described resource is derived</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="824724">
              <text>Mediatèca occitana, CIRDOC-Béziers, AG 1</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
      </elementContainer>
    </elementSet>
    <elementSet elementSetId="8">
      <name>Occitanica</name>
      <description>Jeu de métadonnées internes a Occitanica</description>
      <elementContainer>
        <element elementId="173">
          <name>Portail</name>
          <description>Le portail dans la typologie Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="594805">
              <text>Mediatèca</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="174">
          <name>Sous-Menu</name>
          <description>Le sous-menu dans la typologie Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="594806">
              <text>Bibliotèca</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="172">
          <name>Type de Document</name>
          <description>Le type dans la typologie Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="594807">
              <text>Numéro de revue</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="182">
          <name>Catégorie</name>
          <description>La catégorie dans la typologie Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="640587">
              <text>Documents</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="171">
          <name>Contributeur</name>
          <description>Le contributeur à Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="718127">
              <text>CIRDOC - Institut occitan de cultura</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
      </elementContainer>
    </elementSet>
  </elementSetContainer>
  <tagContainer>
    <tag tagId="2041">
      <name>Cançons = Chansons</name>
    </tag>
    <tag tagId="2047">
      <name>Correspondéncia=Correspondance</name>
    </tag>
    <tag tagId="2043">
      <name>Illustracion dels periodics=Illustration des périodiques</name>
    </tag>
    <tag tagId="300">
      <name>Primièra Guèrra Mondiala = Première Guerre Mondiale</name>
    </tag>
    <tag tagId="2039">
      <name>Publicitat dins la premsa=Publicité dans les journaux</name>
    </tag>
  </tagContainer>
</item>
