<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?>
<item xmlns="http://omeka.org/schemas/omeka-xml/v5" itemId="1987" public="1" featured="0" xmlns:xsi="http://www.w3.org/2001/XMLSchema-instance" xsi:schemaLocation="http://omeka.org/schemas/omeka-xml/v5 http://omeka.org/schemas/omeka-xml/v5/omeka-xml-5-0.xsd" uri="https://www.occitanica.eu/items/show/1987?output=omeka-xml" accessDate="2026-05-30T04:19:23+02:00">
  <fileContainer>
    <file fileId="993">
      <src>https://www.occitanica.eu/files/original/871416066c93347fddbbd8cc348615d4.jpg</src>
      <authentication>b4963d17d09f62220fccad8bc3a5ac4c</authentication>
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="5">
          <name>Omeka Image File</name>
          <description>The metadata element set that was included in the `files_images` table in previous versions of Omeka. These elements are common to all image files.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="74">
              <name>Bit Depth</name>
              <description/>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="110349">
                  <text>8</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="75">
              <name>Channels</name>
              <description/>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="110350">
                  <text>3</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="73">
              <name>Height</name>
              <description/>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="110353">
                  <text>468</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="72">
              <name>Width</name>
              <description/>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="110354">
                  <text>682</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </file>
    <file fileId="139263">
      <src>https://www.occitanica.eu/files/original/69b0597400366da1306aa00fa4959db2.pdf</src>
      <authentication>8f5a24ff07410d09a44cf384e486738f</authentication>
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="9">
          <name>PDF Text</name>
          <description/>
          <elementContainer>
            <element elementId="175">
              <name>Text</name>
              <description/>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="631580">
                  <text>C.I.D.O.
Quatrièma Annada. — Not 79

lè d'Otobre 1918

3ÉZIERS

Dins aqueste Numerot:

LOU TROULHAIRE
pèr LOU FELIBRE DE LA LANDA

GUIJINGLAU
quita lou 4ma coulounial
pèr DELPON=DELASCABRAS

LA GRIPO DINS MOUNT-PELIÈ
Pouésia de JASMIN

Redacioun: 15 àist Carrièira Ferdinand-Fabre
MOUNT-PELIÈ

POUUTICA D'ESTRÙCI
Lous estrùcis, à ce que pareis,
quand lou cassaire lous acipa,
s'amagoun la tèsta dins la sabla
ou jouta un rassiè. End'acò se cresoun tranquilles.
Lous estrùcis sount de famouses
proufessous : nostes goubernaires
se sount messes à soun escola.
E i an fach de prougrèts estounants.
Un vièl prouvèrbe dis : « En
tems de guerra, se goubèrna emé
de messorgas ». Acò prouba, siègue dich en passant, que i a pas
res de nouvèl jouta la capa dau
cièl e que nostes paires èroun tant
degourdits couma nautres : se
se quitavoun engarçà èra pas sans
s'en avisà.
Ara, mai encara qu'emé de messorgas,segoubèrnaeméde silenças.
Lous journals podoun enventà e
publicà toutas las cracas, mouienant derescondrequaucasveritats.
D'aqueste epoca, un courratiè
amblur ou una peissounièira lenguda sount las milhounas gazetas:
saboun tout e hou disoun tout pèr
pas res.
E pulèu mai que mens. Es aqui
precisament lou malur, es acò lou
remèdi pire que lou mau.
Vejaqui lou bèu resultat dau
sistèma das estrùcis.
Reussis pas as aucèls : lou
cassaire lous canarda d'autant
m^jytiou que se metoun à sa pourtada, e ié rauba la tufa de ploumas
que portoun sus l'os-bertrand.
Reussis pas mai as goubernaires. L'ignourença e lou silença
duroun pas. Lous que saboun
quicon, alandoun ; lous que saboun
pas res, enventoun. Ounte n'i a un
pan, se n'en mes una cana. Lou
'mounde parloun e desparloun : es
au pus fort la pelha e au pus
messourguiè lou poumpoun. E
pioi, quand on dis la simpla veritat, digus la vòu pas pus creire.
Hou venèn de veire pèr la gripa
— pioique (enfin !) on a pougut
escriéurelou mot. Lasgens rasounables se sount fachs una rasou ;
mès n'i a d'autres qué ié Ievarés
pas de l'idòia qu'avèn agut la
pòsta, lou tifùs ou lou coulerà, ni

Canta lou lè e lou 15 de cfeaca mes
Abounament : 4 francs l'Àn

Lou Numerot: Tres Sôus

mai ni mens ! Es un resjultat de la
tactica dau mistèri e de la chutchut.
LIou avèn vist tamben pèr lou
tramvais, que sous emplegats an
représ lou traval sans qu'agèssoun
anounciat (amai èra lou sicret de
l'ase, que tout lou moundelou sap)
que s'èroun messes en... vacanças.
Hou vesèn encara pèr... quicon
mai. Quitàs faire, e dins quauques
jours entendrés pertout vounvounà
ìous bruchs lous pus fantasièirouses. Se dirà, pèr esemple, que
lous emplegats de banca se boulègoun, que lou chacolat Matte es
rare ou que l'Usina à gaz a pas
ges de pressioun.
E aurés bèu à afourti lou countràri, digus vous creirà pas.
Lou

CHIVALIÈ.

En l'ounou de Foch
Pèr cap d'an la revista Reclams de
Biarn e Gascougne tirarà un numerot
especial counsacrat au Marechal pirenenc. Aquel numerot serà religat emé
las adrèssas couletivas que mandaran
lous pialuts miejournaus. Aquelas adrèssas dèuran avudre una dimensioun de
20 X 30 cm. ié coumprés una marja de
3 cm. sus lous qualre coustats. Seran
escrichas en tout dialète miejournau
pèr lous moubilisals ou refourmats de
guerra. Acò farà un album ; e una
souscricioun es douberta pèr l'oufri
dins una caisseta dinna de noste Foch.
Lous que sount pas jamai estats moubilisals podoun mandà soun adrèssa à
coundicioun de souscriéure au mens
3 francs.
Las adrèssas e souscriciouns an
d'èslre mandadas, avans Nouè, à :
Michèu Camélat,
à Arrens (Nautas-Pirenèias)
Counvidan de tout cor nostes amics à
prene part à-m-aquel oumage.

JOUT UN BALCOUN
Farcejada Clapassièira
En venta à l'aministracioun
depaus dau Gal. Costa 20 sòus.

e

dins

lous

Aminislracioun: 14, Avenguda de Toulousa
MOUNT-PELIÈ

Pèr lou Librilhou de la Maselièira

LOU TROULHAIRE
Avès ben agut vist, quand la cassa es
douberta, arribà tout à-m-un cop, dessus
un aubre ramut, una troupa sarrada de
passerous que fugis lou ploumb tugaire.
Lous aucèls fan alors esclatà de piéutamens d'esfrai que roumplissoun l'aubre
d'una musica mesclada e sans mesura;
las fiolhas brusissoun e chacun s'arrenga
una plaça segura, pioi pauc à pauc, quand
se devignoun en pas, lou councert de
l'aucelilha se cala couma se toula la
troupa repreniè lou traval.
La cola das vendemiaires arribant dins
lou mas fai ce mème couma la troupa
das aucelous. Un bèu mati lou mas es
roumplit pèr l'esclat de las vouès, e lous
garguils quilhats de las filhas coubrissoun las paraulas pus pausadas das omes.
E quand l'oura dau traval arriba, la cola
partis, mès, pas lant saja que la troupa
das passerous, las lengas se taisoun pas.
E las soucas garrudas cafìdas de frucha
van ausi lous cacalasses e lous cants das
escapats de la vila, que sembloun èstre
toumbats sus lou mas tout à-m-un cop
pèr fugi una michanta rèva couma lous
aucèls fugissoun lou ploumb tugaire.
Sèn mai à vendemia. Anan reveire lou
bèu cop d'iol de la cola, riban mirgalhat
e boulegaire, dins lou verd galhard de
las vignas. Anan reveire dins lous camis
ples de poussa roussèla, las pastièiras
plenas que faran craquejà jout lou pes
das rasins las carretas ounte sount
mountadas.
Aquel crica-craca e lou petà das
fouets, e lou japà das chis, se mesclaran
emé lous crids galois de las coupairas e
faran una musica mesclada sans mesura
e serà lou councert dau terraire dau vi.
Lou mas se vai dounc vouidà? Tout lou
mounde vendemia ?
No, lou mas es pas vouide, ié demora
quaucun qu'es lou grand mèslre de la
cava, ié demora lou troulhaire.
Lou troulhaire, dinne persounage que
coumplis tamben un traval serious e
autant rude que lou das banastous.
Au mas, desempioi vint ans es toujour

lou mème ome que troulha. Devignàs
pas quau es?... Es Gustou. Gustou lou
decan das ràfis, lou mèstre pèr aubourà
lous cavalets de gabèls, devèn lau galoi
troulhaire qu'es tout ple fièr de moustrà
sous boulels garruts.
Anen veire lou troulhaire, passen sus
l'aire, meten-nous dins la vigna qu'es
davans lou celiè, un pauquet à l'escart, e
aqui en plena sourelhada anan veire lou
troulhaire dins touta sa bèutat.
Vesès aquelas fenestretas en seguida,
amount sus lou mounlouèr, acò 's las
fenèslras das foudres. Esperan un pauc
anan lèu veire lou troulhaire, car aval
dau cantou dau jardi una paslièira
arriba.
La costa es ruda après la virada, e lou
carretiè, lou courdèl en man, buta sas
bèstias pèr sous « Hi! Poula! Zou! l'Amic,
Ah ! Hi! » E dins un revoulun de poussa
las bèstias toutas susousas agandissoun
lou mountouèr.
« Brou ! Ho!... » Aici lou troulhaire
que d'una feneslreta davala pèr una
escala.
— Avança un pauc mai, carretiè.
— Ho ! la, n'i a prou. Ho !
E lou troulhaire vai ben acotà la carreta qu'es ben plaçada davans una fenèstra d'ounle sourlis un floc dau portafruch que pioi se pausarà sus lou bord
de la pastièira quand còumençaran de
travalhà.
Anan sounà Gustou, anàs veire : « Hòu,
Guslou ! Hòu ! » Regardàs coussi se despacha de mountà sus la paslièira. « Hòu
Gustou ! Hòu ! »
E nostre ome s'aplanta davans nautres,
quilhat cranament sus lou viage das bèus
aramouns, la fourca à pugas camardas
dins la man gaucha e la man drecha sus
las ussas, nous espincha e nous fai un
sourrire couqui, car coumpren que l'espian. Vesès un pauc coussi marca ben
dins soun abilhage: porla un capèl que
dins lou tems èra nòu, un vièl capèl en
drap rabinat pèr lou sourel e qu' a perdut
sa prumièira coulou jout lou poutou de

�la ploja. Sa camisa es fossa ounchada
pèr lous cops de boutels que mancoun
pas de ié traire, e sas bralhas trop claras
quitoun veire un gros petassage en forma
de luna. Ben rebaussat pus naut que
lou ginoul, a sous boutels à l'aise e
l'abelha groumanda sus la car pegousa
ensaja mai d'un cop de plantà soun
fissou.
— Vile, Gustou ! crida l'ome qu'en
dedins dau celiè buta lous rasins dau
porta-fruch dins lou foudre.
— Oi, oi, vite, aquelas fennas an lou
diable dins lou fege, n'en tènoun de
coupà. Quant fai, ioi?
— Dèch, e venèn pas que de goustà.
— Arribaran à trege aqueles demouns.
Mès m'estouna pas, la Perdigalièira,
ounte sount ara, es un pous de vi.
E tout en charrant la fourca entripa
lous rasins e trai dins lou porta-fruch las
bellas grapas chauchilhadas que quitoun
degoulinà un jus brilhant. Tems en tems
Gustou s'arròsta d'escampà 'mé la fourca
e troulha un pauc mai. E pèr troulhà
anés pas creire que saula aqui sans ime,
no, lou troulhaire es precauciounous e
maugrat lous souliès que porta e que
sount quiochs pèr' lou moust rouginàs,
sap que cau pas 'nfounsà lou pèd à tustalimbusla, car arriba sóuvent qu'un poudet perdut dins un farrat sap traucà lou
souliè e entemenà Ia car.
— Anen, Gustou, zou ! que l'autra vai
èstre aqui.
— Fai-me passà lou farrat e la pala,
respond Gustou. Alors loucant lou founs
e em' una granda pala ben larja en forma
de culhè roumplis lou farrat de moust, e
a lèu fach d'escullà la pastièira.
— Ah! lous bregands! s'hou dis, sount
mai aqui, ai finit juste. Hòu! espèra,
carretiè, quita-nous bufà. E Gustou béu
un copet à la boutelha emmalhoutada
qu'es penjada ras de la fenèslra dau
foudre.
— Vai faire ounze, sièi roumput; e
dire que me disoun qu'ai una plaça
vesiada ! Espèra un pauc que la pesque,
aquela bruneta de vendemiaira que m'hou
dis, veiràs coussi la fardarai; metràs un
pougnat de coustat d'aquel viage, veiràs
acò se passa pèr aici pèr dintrà au mas!...
E tout en sounjant à la galejada lou
troulhaire remonla sus I'autra pastièira
autant garnida de bella frucha.
Vesiat, lou troulhaire ? no cau pas dire
acò; e i arriba mai d'un cop que, la cola
partida, el demora emé l'ome que buta
dins lou foudre pèr vouidà un ou dous
viages e arriboun au mas que la nioch es
venguda.
Lou troulhaire es galejat, lou troulhaire fai rire, mès tamben es un ome
qu'es escoutat pèr soun saupre. E lous
boutels garruts de Gustou, que vesès
lusi au sourel e ounte lou moust fai de
rigolas, ié servissoun de pesa-vi. Quand
acò pega se troumpa pas, vous dirà:
« Lou vi marca naut » ; mès se contra la
car bourruda lou moust glissa e que ges
de pèls demoroun, vous dirà: « Boudiéu,
aqueste an, es d'aigueta. »
Lou troulhaire es lou devignaire dau
bon vi e es el que d'una annada à l'aulra
vei l'abounde de la recolta.
Lou troulhaire es un ome de fisança,
es aimat au mas, e un gouslà de fin de
vendemias sans el seriè couma un recale
sans sau. Cau que ié siègue, que vèngue
saludà dins soun couslume de batalha
tout mouslous e que fague courri quauca
filha en vouguent ié bailà 'na brassada.

Mès mai tournà ausissèn l'ome de
dedins dau celiè ié cridà: « Zou ! Gustou,
que l'autra vai èstre aqui. »
— Mai!...
E Gustou lou bèu troulhaire, couma
pèr faire caneta à las coupairas, entripa
de longa lous rasins.
— Ah ! belèu cresoun que tendrai pas
pèd.
E tout susous pren pas lou lems de
s'arrestà 'n pauquet e,d'un revès de bras,
s'essuga lou front à la mancha de la
camisa.
Ah ! fennetas, ié farés pas canela au
troulhaire, e vous alassarés pus vite
qu'el. Zou ! Gustou, tèn bon e dins la
pastièira planta ta fourca e crida ben fort
à la cola: « Coupàs, coupàs de longa, aici
l'embarradou, mai n'i aurà, mai béuren
lou tant bon jus dau Grand Paire Nouè.»
Lou

FELIBRE DE LA LANDA.

La Gripo dins Mount-Peliè
Lou grand Iroubaire gascou Jasmin escriguèl
à l'epoca de soun passage au Clapàs [decembre 1847) aquela pouesia — que s'alroba pas

GUIJINGLAU QUITA LOU 4" GOULOUNIAL
Quand nous faguèroun davalà à Parriès,
i aviè mai d'un an que lou regiment leniè
las lignas sur lous serres de Serbia. Marchèn trege jours, longa escourrida à
travès mounlagnas e planas; nous pausèn
un parel de meses, après nous mandèroun
en permissioun.
ParLiguèn ambé Guijinglau, faguèn de
camin-ferrat, d'autoumoubila, de mar,
tournà de camin-ferrat, enfìn gandiguèn
à Gange qu'avian quilat fasiè vinl meses,
e ounLe passòn al miLan de nosla familha
una longa e deliciousa permissioun qu'ai
pas, ara, pèr toca de vous detalhà. N'ai
pas mai idèia de vous faire un d'aqueles
raconles imaginàris, couma de cops acò
m'arriba, e que fossa mounde cresoun
qu'es pèr de bon. Nàni, d'abord hou voudrièi qu'hou pourrièi pas, car enlre que
soui encasernat loul me fai defaul, l'imaginacioun mai que ren. D'escarlambous
sus moun plumard cinsous vau coupià
un Lros daPcarnet de routa de Guijinglau. Acò nous serà pus facille, e pas
trop fatigant. Coumençan:

dins Las Papilhotos, recul de sas obras. Dins
las circounslenças presenlas cresèn inleressani
de la publicà.

Las de courre, e tournat dins nostre poulit brès
Oun Mars fai flòuri las jounquilhos,
Las sègos e lous amourès,
Disioi: » Asseten-nous, Iou fret ploumbo mous
[pèds;
Pelerin, èi prou de cauquilhos,
E tu, Muso, prou de laurès! »

Mès elo, qu'es toujour laugèro :
« As un païs à veire enquèro.
Gardo ta forço per aquel;
I segaras mai d'un cabel (1):
Lou pople aqui roussignoulejo,
La campagno toujour berdejo,
La mèr toujour i rits, e toujour grand sourel.»
Mount-Peliè, te recounesquèri,
E dilus, en cantant, d'amb' elo partisquèri,
Deja

besian lusi las aigos de ta mèr,
Deja de lèn te saludaben
E deja nous escauduraben

A la

douço calou

de toun sourel d'ibèr.

Mès baci qu'en formo d'aurage
Altour de tu s'esten un negrilhous linçol;
Tous risens oulibiès

se tinton negre dol,

E la gripo al negre bisatge
Nous lanço un fun de diablatous,
E, per nous barra lou passatge,
Apunto à nostres èls sous arpius berenous...
Poulido filho toujour cèdo
A Ia crento de veni lèdo ;
Ma Muso bouliò s'entourna;
Mès jou i'èi dit per l'entraina :
n La gripo nou pot res aciu, dibèn-z-hou creire;
D'omes al gran sabé doun lou renoum bai lèn
Casson la mort talèu que bèn,
Beson dins nostre cor coumo à trabès del beire;
Aciu digun n'es espaurit,
Talèu malau, talèu garit. »

Sa crento alor s'es amaisado...
E mountan sur toun Esplanado,
Quan a bist toun famous Peirou,
Touto sa pòu s'en es anado...
Oh ! l'ome que, per toun aunou,
Fasquèt aquelo permenado,
D'un bord del Paradis gausèt prene un patrou...
Aciu, tout es poulit, aciu, tout es magio I
Ma Muso aro pren fèt (2), tantòs bòli canta.
La gripo m'a guignat.. S'èi pres la maladia,
Toun gran Counsel (3) me garira ;
E, s'èi perdut ma pouésio,
Toun Peirou me la tournara !
Jaques JANSEMIN.

(1) Mai d'una espiga.
(2) Fioc.
(3) La Facultal de Medecina.

DE LA VRATTA A PERPIGNAN
Empressiouns d'un souldat
que revèn de Serbia
Lou 19 de mars. — En davalant das
serres, las planas de MOUNASTIR sount
cultivadas; es lou rebous de l'an passat.
Lou 20. — Dous efants que lauroun
sount lous prumiès civils que vesèn
dempioi un an e mièch. La relha e lou
cambet de l'araire, tout es en boi; dous
bufles ié sount atalats.
. ■
Lou 21. — De vilages sount rebastils,
an canalisat lous estangs, fach de camins,
alargit las routas, que sount kiloumetradas en francés... tout es cambiat. Lous
Turcs qu'avian vist moubilisà l'an-dedalai, à cops de trica, an fach aquel
traval.
FLOURINA, vila ben situada, nisal d'embuscals libats, redets, moustacheta fina ;
nautres sèn secs, lourds, fanats couma
las oulandas, nostes oufìciès tabé. Lous
d'aici an l'esquina larja, lou darriès gros,
lou venlre moufle jous la tunica de drap
fin e ben ajustada; sount coumouls de
briscas sus lou bras gauche e de medalhas serbas, grècas, anglesas, russas,
verdas, roujas, coulour d'èli ou viauletas,
de toutas menas, lusissoun sus sous
pitres redouns. Lou pan es bon, fresc e
blanc dedins e roussèl defora, lou noste
amount èra toujour du e souvent mousit;
s'atroba dins de popotas de panets de
fantasiè; lou vin de l'ourdinàri es rouge
e linde, es pas lou vin blanc treboul
qu'apelavian « vin de fìga ».
Lou 22. — Cantounan nord-esl de
FLOURINA : 55 degrès al dessus de 0.
Dous jours après, avèn travessat la
plana, sèn bloucats dins la nèu sus lous
serres de la Grèça ; e à RARADJALAR,
25 degrès al dejous de 0. Brullan la legna
dal mounLagnard lurc ounle sèn loujats
e arrestats pèr 3 jours. Nous dis: « Souc »
qu'acò vol dire frech, e nautres li faguen
veire soun fioc li disèn: porla lou «souc »,
que pèr nauLres vol dire : calour. Antal
nous coumprenèn e nous caufan d'enlremens qu'el se jala nièch e jour pèr
mountà la garda davant la cambra de sas
tres fennas.
Lou 23. — Las fennas de Makedouna

an lou ventre coufle e pounchut, mès
parei qu'aquel couflige es pas que de
pelhas que metoun pèr se souslà de las
coulicas. Moun camarada Frechesculla
qu'es enfirmiè e n'a vist sougnà pèr lou
major dis qu'an lou ventre fach couma
las fennas de perlouL.
Vèn de passà l'enlarrada d'un ourloudoxe; ai seguil lou courLège. An mes
lou morl dins un Lrauc fach ambé de
lausas, an pregaL lou Crist, an dislribuat
de grudat boulit à toutes lous qu'erian
aqui, n'an quitat dins una bouèta en
forma de capelela e un lunet à coustal,
acò 's la part dal mort.
Lou lè d'abriéu. — Arrivan à VERRIA.
Aici bona aiga, grossas platanas, miougraniès, de vigna, touta la vila es pas
lurca, tanl mihou ! car sèn pas musulmans naulrcs, bevèn de pinard se lous
Turcs n'en bevoun pas; aquel mouhde
tabé manjoun pas de porc : tant pis pèr
eles, car iéu aime la saucissa emai lou
missou. Passan dous meses, arrape una
esquinansiha e la « dingo », me fau pas
pourtà malaute e parlisse lou lendeman
en perma! Marchan lournà à pèd, cargaLs de labal qu'es pas car : Lres sòus
las 100 gramas, n'en porle pèr sèL francs
e demi.
Lou 5 de jun. — Travessan la Grèça
en autò, mountanl e redavalant dins
quatre ou cinq ouras à 2.000 d'allituda e
d'aqui à la mar. L'autò que prenèn à
perdul soun eliça qu'a pelal, marchan
sus Ious frens que quiloun subran de
founciouna e adounc davalan al brulte
embalals, glissanl couma un ilhau, de
lant qu'anan vile vesèn pas lous viradous,
sautan couma de cabrits, e pamens
arrivan. « Si vei qu'anan en permissioun,
me dis Delpon, jamai t'avièi vist tant
countent, e sautes couma un cabrit!
soudis; cresièi d'i caure quità mas
beatilhas. »
Lou 12. — ITÉA, pichot « havre » de
Grèça, bèu valoun couvrit d'ouliviès, de
vigna couma al païs nostre. Una ribambella de fennas jouinas fan de routas e
copoun de calhaus sus la routa jout lous
ordres de serjanls franceses qu'an pas
l'aire de langui dins aquel seral. Un
pialut nouvèlament davalat de las lignas
nous dis que toutes aqueles serjants,
ouficiès e souldats refusavoun sas permas, la pòu de tournà pas aqui. Hou
coumprene: on es mihou aqui qu'en
ticon mai que save.
Lou 14. — Embarcan à
l'Adrialica.

ITÉA,

travessan

Lou 15.— A TARENTA, i'a fossa d'amelliès. Partissèn, las Ilalianas nous saludoun de la man. A FOGGIA, done 5 francs
à n'un efanl pèr fa roumpli moun bidoun,
revese pas ni l'un, ni l'aulre ; las fennas
sempre saludoun. Sount poulidas, las
Italianas, pareissoun mai que brunas à
l'espart de las Ourienlalas de Makedouna
qu'an lou pèu coulour queta de vaca e
que tintoun de rouge jusquas à mièch de
sas naLas Lressadas, couma tintoun tabé
sas ounglas.
Lou 17. — A LIVOURNA, las fennas
devoun èslre afamadas de car pèr nous
marcandejà parièirament lou singe
qu'avèn pèr fa lou viage. Es una lèia de
fennas, d'efanls, de vièls e de vièlhas,
cridant: « Moussou à douï francs ». Soui

�encéuclat, envirounat, caucigat, pellirat, butat, un raoument perde pèd, soui
panlevat, m'arrape al bras d'una jouina
despenchinada e boucharda que tèn sa
man dins una de mas musetas, ause pas
picà sus aquel mounde. Bistanflut e
Bantampluma me degajoun e regandissèn à la coussa lou destacament das
permissiounàris que demora embarrat
jusqu'au lendeman dins la caserna dal
61ma ilalian.
L'Italia es poulida.
Lou 21. — VENTIMILIIA. LOU prumiè
souldat francés que vesèn à la bouièira
de França es un Senegalés, lou darniè
qu'avian vist en embarcant pèr l'Ourient
à Marselha èra un Anamita, un niaquouès
couma lous apelan. L'un couma l'aulre
bons souldats pèr fa la pouliça à l'arriès;
aqui sount ben à sa plaça, sustout en
França. Nosles vièls an fach quatre
revouluciouns pèr liberà lous poples de
l'esclavage; serièn belèu countents de
veire lous esclavas de ièr faire nosta
pouliça : sèn lant braves lous Franceses !
La Prouvença es sempre bella, couma
dis la cansoun, mès's pas la Prouvença
d'avans-guerra ! es pus trista que l'Italia;
fasèn la guerra dempioi mai de tems que
lous Italians, acò se vei.
— Las garas de NIÇA, TOULOUN, MABSELHA, NIMES sount coumoulas de mounde,
e fossa madouns. Las campagnas, lous
vilages sount morts, vouides, las fennas
aici saludoun pas pus, ecetat quauques
efanlous, encara. Mès, moun Dius! que
las fennas de vila an las raubas courtas,
es tout juste se fan pas tout veire. Mès
èroun pas couma acò autres cops, me
sembla. Es lou cas de dire que doumai
la guerra vèn longa, doumai las raubas
vènoun courtas ; acò farà ben, dis Saucissot, de quau trouban la fenna à
TARASCOUN en bona coumpagna, e aprenèn aqui quau èra Saucissot. Delpon
dèu faire un raconte sus aquel sujèt.
GANGE, lou 24 de jun. — Ma fenna es
poulida couma un sòu. La m'ère facha
mai que lourda, passida, dedentada,
grisa e la trobe tout lou rebous. Lous
pialuts qu'anàs en Siberia, se voulès
aimàvostas fennas al retour (e las fennas
poudès fa ço mème), entre que vous
quilàs, imaginàs-vous que venès lourds,
au retour aurés la suspresa de vous
troubà tout ple poulits e antal vous
aimàs loujour. Mous efants an grandit
d'un pan, sount à ravi; me debarrassoun
de mas muselas e bidouns.
Ço que me frapa es la magrour das
chis, lous cats sount mai que magres
encara ! Ma filheta m'esplica d'ounte acò
vèn. Manjan pas pus de cousteletas, lous
chis e lous cals, lous cats subretout,
estent de carnivores sount lous prumiès
à s'enmagri, emai me dis que fossa an
petat dins lou vesinage.
Bemarque que i a que lous Espagnols
que fumoun. Beste 50 jours de perma
sans toucà de labat, urousament que n'ai
pourtat ! N'en refuse un paquet, tres
francs, à-ri-un Espagnol. Beflechisse
qu'autres cops aquel mounde anavoun en
sabatas, manjant que de poumas d'amour
crusas e coupavoun lous calhaus sus las
roulas; ioi, se vesès una pèl de lapin
apegada en ticon es al conlravent d'un
Espagnol.
Lou 20 d'agoust. — Ara soui à la
caserna dal 24ma; à PERPIGNAN. De ma
fenòstra espilhe lous maçouns que travalhoun à-n-un foutrassal d'oustalàs que
fai basti lou capoural courdouniè &lt;Tun

regiment de Perpignan, emai sauprà
dequé li costa aquel oustal. Dèu avudre
gagnat de sòus aquel mèstre boutiè, dal
tems qu'erian à la guerra. Quante travalhaire qu'acò dèu èstre !
Lou 27. — Ai passat la visila, soui bon
pèr tournà al frount. Ié sèn be mai estals,
ié tournaren e faren ço que devèn fa,
, couma se ren noun èra. Antal es lou
souldat francés: vei fossa causas, sap
fossa causas, coumpren tout e fai pla
soun debé.
Braves amics, aqui s'arrèsla lou carnet
de roula de Guijinglau. Avès remarcat
couma iéu l'estile variat de noste amic,
atabé li ai counselhat de countunià,
quand seguèsse que pèr vous proucurà
de còpi sans me fatigà la cervella...
E ara al cop que vèn.

Sus lou Gros de FILHOU

Nous es un grand plesi de renouvelà nostas

A PILHOU

felicitaciouns à noste coumpatriota cetòri lou
jout-lioctenent Marius Ambrogi, pilota avia-

Ansin que lou soulèu que lou nivo enmantello
Avans lou calabrun, toun flò s'es amoussa
Sens avé tra touti si rai; a cabussa
Subran à mié-camin dôu Palai dis Estello.

tou, que vèn mai de faire parlà d'el, emé sas
lOma e llma vitòrias que ié bailoun plaça dins
la cola glouriousa das « as » de l'aviacioun.
— Toutes nostes coumpliments tamben as
Mount-Pelièirencs : Andriéu Guibal, medeciaussiliàri au 32ma de ligna, citat un cop de

Aro que la vesen veni la Paloumbello,
Ta ploumo sens avé termina de traça

mai e medalhat militàri ; lou jout-lioctenent

Lou mot vitourious sus lou Libre estrassa,

Jan Boulet, cilat pèr la 5ma fes ; l'ajudant

S'es bercado trop lèu dins la lucho crudèlo.

Ravous Pugnaire,

Ai las! acò 's lou sort di jouine e di valent

lou jouta-chèf de musica
noumat chèf de musica.

De s'esvali dins l'oumbro avans que l'ouro dinde

noumat jout-Iioctenent ;
Camila

— Felicitaciouns encara à M.

Malzac,

lou

general

Quand lou sòu treboula s'abéuro de sang linde.

Huguenot, de Loudeva, coumandant una divi-

O Filhou! mai noun mor d'à founs lou flò calent:

nent Roubert d'Uston de Villereglan, de

sioun de l'armada Gouraud, e au jout-liocteMaugrat la neblo negro es aqui qu'esbrihaudo;

Mount-Peliè, citats pèr lou tresenc cop;

E sempre, lou Clapàs sen toun aleno caudo.

capoural Reiniè Saltel, de Mount-Peliè ; au

au

capitàni Gastoun Boissier, de LaVeruna, e au

GÉO-NOG.

DELPON-DELASCABRAS.

Subre lou front, lou 6 de setembre 1918.

Perpignan, lou 27 d'agoust 1918.

Nostes Souldats

capoural mitralhaire Emila Caldesaigues,
Beziès, citats pèr la segounda fes.

de

— Sount estats, aquesta passa, pourtats à
I'ordre: lou lioctenent aviatou Enric Sèbe,

La Vida au Clapàs

Pèr l'edicioun de las Obras de Filhou

lou coulounial Pau Jullié, lou medeci-ajudamajor Counstantin

Pappas,

lou lioctenent

Jousè Grasset, lou mitralhaire Clement BalLa grèva dau Rambal. — Ges de journals
de nosta vila n'an pas parlat.

p.as parlà de grèva dins lous mouments que
vivèn. Cau, au

mes, lou medeci-aussiliàri Grabièl Pólissier,

Quatrièma lista

lou lioctenent aviatou Jallois,

Bravò ! cau

counlràri, quità passà jout

Jòrdi Maillet, 20 fr.; Medeci-aj.-major Pioubert Clement (319ma), Lioctenent Jan Marquès

Bertoumióu

Fournier,

lou bregadiè

l'ajudant-chèf

Jan

Bouvet e lou marechal-das-lougis Francós de
Cadolle, de Mount-Peliè.

de la

(163ma), 15 fr.; Dona Margarida Galhot-Priolo,

ciéutat. Nostes journals quoutidians que sount

Jan Sérane, Redacioun de La Coupo, Assous-

ben emé lou rambal (an de cartas qu'entre-

siacioun... ? Prouvènço10

fr. ;

tènoun aquela atuistat) an ben fach de demourà

Léonard, 6 fr. ;

Azéma,

Enric

Armingaud, de Ceta ; lou serjant Segondy,

muts.' Pèr nautres diren que se la Coumpaniè

Colombon, Pèire Combet, Mlla Annà Crassous,

sabraca dau rambal aumenta las plaças pot

Emila Germain, Andriéu Peyre, Bernat Sarrieu,

de St-Andriéu-de-Sangonis; Francés Tourière, de Clapiès ; lou medeci-major Bordes,

dins una part justa aumentà sous emplegats

Carles Vivarès, 5 fr.

maire de Balaruc ; Aimat Faucilhon, de Ven-

lou silença

aqueles pichots

embouls

Mlla

Mad.

Emila-G.

Toutal au 30 de setembre : 853 francs

L'estat dau Clapàs. — Lou Clapàs es en
sabèn, acò a pas

gaire

fach grand bruch ; mès l'estat de pourcariè de
nosta vila a belèu fach mai de bruch e mai de
mau.

Renouvelan que las souscriciouns duvoun
èstre mandadas à P. Azéma, 15 bis, carrièira

Clar-Mount-l'Eraut;
Beziès ;

i a una acampada pèr reglà aquelas questiouns

a pas

pèr

netejà lou

Merdansou. Lou

Merdansou encarogna e pamens s'atroba à
couslat d'un

espitau.

Seriè-ti ben

dificille

d'avudre una cinquantena de bòchous pèr ié
faire rasclà las erbas e lous ..trons ? Acò belèu
áfrestarà pas d'afouns lous microbes mès assanirà. Cresès qu'es pas una vergougna de veire
davans lous oustaus de moulous d'escoubilhas ?
Lous

enfants que s'amusoun sus lou trou-

tadou

respiroun aquelas audous pudentas e

riscoun
mouscas.
respirà

d'estre pounits

pèr las

michantas

S'acò fai pas tout, farà
una

toujour

audou pus sana s'enlevàs las

salletats das oustaus. E au mens aurés pas la
counsciença cargada pèr lous regrèts, Moussus
de la Canourga. Es pas tout de passà en survelhant emé la cigarreta à las labras pèr veire

de

lou

medcci-ajuda-major

Francés

Bernadou; lou bregadiè Alfret Passet, de
La Veruna.
L'AGENT DE LIASOU.

LOU MARIDAGE

s'alroboun juste dous. Hou avèn dich e hou
repetan : i a de presouniès pèr anà vendemià e

Vitor Mas,

Pezenas ; Francés Marcourel, de St-Fèlis-deLoudez ;

Ferdinand-Fabre.

l'alpin

Iou jout-lioctenent Jousè Garbal, de

Nostes grands mèstres de l'igièna diran pas
que fan tout ce que podoun, pioique quand

n'i

lou marechal-das-lougis

demian; lou brancardiè Saviè Bernard, de

que fan pas un traval das pus douces.

estat de sèti, hou

— E pioi encara :

Reiniè Lehmann, lou sapur Fèlis Arnaud e

Vèn de se foundà 'n nouvèl groupe
parlementàri à la Cambra das deputats :
lou groupe das drechs de la fenna, emé
M. Siegfried pèr president. Un das
prumiès articles de soun prougrama
es de chanjà lou regime de coumunaulal
en regime doutal dins lous maridages
sans countrat. Lou regime doutal es
estat toujour la lèi naciounala das
païses de civilisacioun latina, especialament de noste Miejour. Bapelan que,
quoura se faguèt lou Code civil, la Court
de Mount-Peliè, counsultada, proutestèt
contra lou regime de coumunautat en
diguent:

tres caladaires que n'en fan pèr l'argent. No,

EN MEMORIA
Pau SALLES
Au moument qu'esperaven la visita de noste
amic Pau Salles, es, ai las! la doulenta nouvella de sa mort que nous arriba ; e n'en sèn
crudèlament suspreses e pretoucats, Charmant
garçou e coumpan amistous, Pau Salles èra, ^
en mema tems, una inteligença fìna e curiousa,
apassiounada de literatura e d'art. Venguda
d'aqui, sa simpatia pèr Lou Gal, aviè crescut
dins lou languiment e la rusta esistença dau
front; e nous proumetiè pèr l'après-guerra una
ajuda que seriè estada preciousa.
vans proujèts...

Pecaire 1

Encara un amic en anat, encara

un cros

doubert amount liont,

encara

una

familha

descounsoulada à la doulou de quau mesclan
nosta tristessa e nostes regrèts...

mès es toujour dins lous bons ròdous qu'anàs.

C'est une pomme de discorde que le Nord

Mountàs dins lous faus-bourgs, passàs dins las

de la France vient de jeter dans le Midi, fruit

carrièirctas e veirés coussi es
d'avudre « des foyers d'infecìion ».

que la barbarie des Francs avait cueilli sans

— Das Mount-Pelièirencs : Jousè Delort, J,

doute dans les forêts de la Germanie et qu'elle

ajudant au299ma; Laurent Martin (81ma inf.);

L'aiga

manca ?

estounant

Alors tout manca ? Vous

manca belèu l'ime à vautres. Es que dèurié
pas i avudre una cola d'arrousaires pèr lous
paures quartiès ? Em' una mancha e d'escoubas e de bona voulountat acò suflriè
estremà las pourcariès.

pèr

Mès la bona voulountat manca, avès pas que

a rapporté dans
tumulte
camps.

au milieu du

Jan Fauquier (272ma art.); Louvis Bellet ;

de la victoire et de la licence des

les

Gaules

Leoun Combes (44ma artilh.)'; Louvis Balard
(132ma inf.); Marcel Lartillot,

Souvetan que lou lumulte de la nouvella vitòria nous rende nostas estituciouns miejournalas. — L. T.

dous titres : caputs e avariciouses.

pulèu trista : l'agrandiment

dau

Las vendemias.— Belèu seran las darnièiras

Se jamai avèn la famina,
Se vos, amic, èstre sauvat,
Dau mil trissat fai de farina,
E, de sa barba, de tabat!..

Mercier

Sirven Cristol (7ma secioun inf.) ;

JAN DE LA CAPELLA NOVA.

Lucian

Le Miroir,

Marius

Pradier,

%

J,

dos

lioctenent au

— De Louvis Siffre, £, de Ceta; lou medecimajor

DAU JOURNAL

coulounial) ;

R. A. L. ; Enric Vautier, J,
4ma de zouavas e tiralhaires.

planis pas. Lou vi se vendrà... quant ?... Ah !

LOU POURTIÈ DAU CASTÈL-D'AIGA.

Louvis

Galtier (95ma inf.); Ernest Raimondi (86ma);
Ernest Reynès,
telefounista au 286ma

mès en general la frucha es poulida e digus se
acò !... Ce que demandan es de n'en poudre
béure.

coulounial);

(203ma artilh.) ; Gustava Castelnau, i, joutlioctenent au lOma batalhoun alpin ; Marius

de la guerra, aussi las soucas an ben bailat.
I a d'endrechs ounte n'i a mens que d'autres,

(4ma

(6ma inf.); Richard Nurrit, capoural au 89ma;

(2ma

Sant-Lazàri. Lou cementèri vai s'espandi dau
tat dau Castél-Levat. Aquel bèu Castèl aurà
pas un gai vesinage.

Duch

Grabièl Jahard (lOOma inf.); Jôrdi Gaches

UN BON COUNSEL

cementèri

coustat de la routa de Nimes dins la prouprie-

au

Fabre (283ma inf.) ; Marius Coulazou, #,
lioctenent au 86ma ; Alban Coulet (72ma inf.);

Lou cementèri. — Lou counsel municipal
s'es acarnpat darnièirament pèr una questioun

capoural

I06ma ; Jousè Lagarde (125ma inf.); Simoun

Leoun Suquet,

de Clar-Mount-

l'Eraut; Jôrdi Ricome, de Mèza (359ma inf.);
lou marechal-das-Iougis chèf Pau Déjean, de

COULECIOUÌV prumièiras annadas de guerra

Lunel ; Pau Bonnet, $, de Yilamanda; Leoun

(julhet 1914-juIhet 1916), à vendre à bon comte.
S'adressà burèu dau Gal.

Valette, de St-Just; lou medeci-major Jousè
Roucairol, # £, de Pezenàs.

�Bons Miejournaus,
Mairinas de Guerra!

Ecole "REMINBTON"
STÉNO-DACTYLOGRAPHIE

Dirigée par Mademoiselle MAGLIO

Abounàs-vous au "GAL,,

LEÇONS, COURRIER

Abounàs-ié vostes pialuts.

TRAVAUX de MACHINE
8, Boulevard Victor-Hugo
JWWWVV»

MONTPELLIER

ywwww

Les plus belles Thèses - - Médecine, Droit, Pharmacie
sortent de

?

" L'ABBILLB „
&lt;T
Imp. Coopératìve Ouvrìère
14, Aveaue de Toulouse &lt;T~
MONTPBLLIER
(P

?

Mandàs-nous d'adrèssas de souldats,
que ié mandaren autant lèu quauques
numerots.

Siègue civil, siègue souldat,

VILLE DE MONTPELLIER

Se vos èstre ben abilhat,
JL

r

ATHENEE-CINEMA

Avudre de façouns milhounas
Que lou pus fringant embuscat,

13, Rue Boussairolles, 13
Vai au talhur tant renoumat
De la Plaça de las Coulounas :

TOUS LES SOIRS

Représentations a 8 heures et demie

BRAYE

MATINEES :
Jeudis, Dimanches et Fètes

5, Anciana Plaça
de las Coulounas

Spectacle recommandé aux Familles

MOUNT-PELIÈ

Films Artistiques des Premières Marques

Orchestre Symphonique
— Digàs, Marioun,

QapsFumob au Sous*Sol

D'ounte vèn lou renoum
De l'atalhé Causse-Fedièira
— Es qu'abilha embé goust,

Consommations de Premier Choix

Les Grands Magasins
de Nouveautés

PARIS- MONTPELLIER
sont sans eontredit les mieux assortis et vendant meilleur marché que
les plus grandes Maisons de Paris.

Soulide e d'un pris dous...

Lisez

fai passà lou tems e las Grisetas de Mount-Peliè,

La RE VUE
MEMDIONALE
DES IDEES

de B. Gaussinèl; la Serenada dau Clapàs, de A.

Mensuelle. — Illustrée

CANS0US E M0N0L0QAS
CLAPASSIÈS
Lou Sermoun de Moussu Sislre e lou
cagaire,

de

l'abat Favre;

las

Gipiè

Erbelas, de

Marsal; la Font de Sant-Bertoumiéu, l'Amour

Henry ;

las

Bugadièiras,

de Jounquet;

Toulour»
Chk...
....car

lou

ALVAYRAC

MONTPELLIER
13, Cours Gambetta.
Téléph. : 4-30

Lasert.
Quatre dessens de Marsal. Tirage sus bèu

hausse..
hic

—

papiè. Costa : 5 sòus. S'adressà as depausitàris ou à l'Aministracioun dau Gal. Mandat à
gràtis à tout nouvèl abounat,

J^^^

L'EXEMPLAIRE : 0 fr. 50
ABONNEMENT: 6 fr,

Imp. L'Abeille, 14, av. de Toulouse, Montpellier.

ALAGAVOm

11»«

ÊU {JiAì 9$Qt&amp;

«OHTP811II.

Lou Gerent:

MILA-OMES.

�</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </file>
  </fileContainer>
  <collection collectionId="92">
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="355723">
                <text>Patrimoine écrit occitan:périodiques</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="41">
            <name>Description</name>
            <description>An account of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="355724">
                <text>Ce set contient les périodiques numérisés par le CIRDÒC issus des collections des partenaires d'Occitanica</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
  </collection>
  <itemType itemTypeId="26">
    <name>Revista</name>
    <description>Item type spécifique au CIRDÒC : à privilégier</description>
    <elementContainer>
      <element elementId="127">
        <name>Région Administrative</name>
        <description/>
        <elementTextContainer>
          <elementText elementTextId="262217">
            <text>Languedoc-Roussillon</text>
          </elementText>
        </elementTextContainer>
      </element>
      <element elementId="128">
        <name>Variante Idiomatique</name>
        <description/>
        <elementTextContainer>
          <elementText elementTextId="262218">
            <text>Languedocien</text>
          </elementText>
        </elementTextContainer>
      </element>
      <element elementId="129">
        <name>Aire Culturelle</name>
        <description/>
        <elementTextContainer>
          <elementText elementTextId="262219">
            <text>Languedoc</text>
          </elementText>
        </elementTextContainer>
      </element>
      <element elementId="163">
        <name>Type de périodique</name>
        <description/>
        <elementTextContainer>
          <elementText elementTextId="435735">
            <text>Premsa e revistas de guèrra (1914-1918) = Presse et revues de guerre (1914-1918)</text>
          </elementText>
        </elementTextContainer>
      </element>
    </elementContainer>
  </itemType>
  <elementSetContainer>
    <elementSet elementSetId="1">
      <name>Dublin Core</name>
      <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
      <elementContainer>
        <element elementId="50">
          <name>Title</name>
          <description>A name given to the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="110380">
              <text>Lou Gal. - Annada 04, n°79 (1è d'otobre 1918)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="86">
          <name>Alternative Title</name>
          <description>An alternative name for the resource. The distinction between titles and alternative titles is application-specific.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="110381">
              <text>Lou Gal. - Annada 04, n°79 (1è d'octòbre 1918) </text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="49">
          <name>Subject</name>
          <description>The topic of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="110382">
              <text>Guerre mondiale (1914-1918) -- Périodiques occitans</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="435725">
              <text>Humour</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="435726">
              <text>Caricatures et dessins humoristiques</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="631534">
              <text>Poilus (Guerre mondiale, 1914-1918) -- Périodiques</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="41">
          <name>Description</name>
          <description>An account of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="110385">
              <text>Soutien des soldats du sud de la France, Lou Gal est l'un des seuls journaux en occitan qui parut régulièrement pendant la Première Guerre mondiale.&#13;
&#13;
&#13;
S'y mêlaient contes, chroniques, tableaux de guerre, poèmes et chansons, etc.&#13;
&#13;
&#13;
Lou Gal - N°79 - 1er octobre 1918 (4ème année)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="39">
          <name>Creator</name>
          <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="110387">
              <text>Bardin, Jean (1893-1966)</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="110388">
              <text>Causse, Pierre (1883-1951)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="48">
          <name>Source</name>
          <description>A related resource from which the described resource is derived</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="110394">
              <text>CIRDÒC - Mediatèca occitana,  AG 1</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="45">
          <name>Publisher</name>
          <description>An entity responsible for making the resource available</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="110395">
              <text>Imprimerie l'Abeille (Montpellier)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="40">
          <name>Date</name>
          <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="110396">
              <text>1918-10-01</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="104">
          <name>Is Part Of</name>
          <description>A related resource in which the described resource is physically or logically included.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="110398">
              <text>&lt;span&gt;Lou Gal &lt;/span&gt;&lt;a href="http://www.occitanica.eu/omeka/items/show/1851"&gt;(Acc&amp;egrave;s &amp;agrave; l'ensemble des num&amp;eacute;ros de la revue)&lt;/a&gt;</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="42">
          <name>Format</name>
          <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="110399">
              <text>application/pdf</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="110400">
              <text>1 vol. (4 p.)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="44">
          <name>Language</name>
          <description>A language of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="110401">
              <text>oci</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="51">
          <name>Type</name>
          <description>The nature or genre of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="110402">
              <text>Text</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="110403">
              <text>publication en série imprimée</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="43">
          <name>Identifier</name>
          <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="110404">
              <text>&lt;a href="http://www.occitanica.eu/omeka/items/show/1987"&gt;http://www.occitanica.eu/omeka/items/show/1987&lt;/a&gt;</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="47">
          <name>Rights</name>
          <description>Information about rights held in and over the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="262212">
              <text>Domaine public/Domeni public</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="98">
          <name>License</name>
          <description>A legal document giving official permission to do something with the resource.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="262213">
              <text>Licence ouverte</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="46">
          <name>Relation</name>
          <description>A related resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="262214">
              <text>Vignette : http://www.occitanica.eu/omeka/files/square_thumbnails/871416066c93347fddbbd8cc348615d4.jpg</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="262215">
              <text>http://www.sudoc.fr/039102890</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="116">
          <name>Temporal Coverage</name>
          <description>Temporal characteristics of the resource.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="262216">
              <text>19..</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="95">
          <name>Date Modified</name>
          <description>Date on which the resource was changed.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="435727">
              <text>2016-05-27 Céline Bartalini</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="37">
          <name>Contributor</name>
          <description>An entity responsible for making contributions to the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="435728">
              <text>Lou Chivaliè</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="435729">
              <text>Camelat, Miquèu de (1871-1962)</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="435730">
              <text>Lou Felibre de la Landa</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="435731">
              <text>Jasmin (1798-1864)</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="435732">
              <text>Delpon-Delascabras</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="435733">
              <text>Lou Pourtiè dau Castèl-d'Aiga</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="435734">
              <text>Bardin, Jean (1893-1966)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
      </elementContainer>
    </elementSet>
    <elementSet elementSetId="8">
      <name>Occitanica</name>
      <description>Jeu de métadonnées internes a Occitanica</description>
      <elementContainer>
        <element elementId="173">
          <name>Portail</name>
          <description>Le portail dans la typologie Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="594835">
              <text>Mediatèca</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="174">
          <name>Sous-Menu</name>
          <description>Le sous-menu dans la typologie Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="594836">
              <text>Bibliotèca</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="172">
          <name>Type de Document</name>
          <description>Le type dans la typologie Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="594837">
              <text>Numéro de revue</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="182">
          <name>Catégorie</name>
          <description>La catégorie dans la typologie Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="640597">
              <text>Documents</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="171">
          <name>Contributeur</name>
          <description>Le contributeur à Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="718137">
              <text>CIRDOC - Institut occitan de cultura</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
      </elementContainer>
    </elementSet>
  </elementSetContainer>
  <tagContainer>
    <tag tagId="2041">
      <name>Cançons = Chansons</name>
    </tag>
    <tag tagId="2047">
      <name>Correspondéncia=Correspondance</name>
    </tag>
    <tag tagId="2043">
      <name>Illustracion dels periodics=Illustration des périodiques</name>
    </tag>
    <tag tagId="300">
      <name>Primièra Guèrra Mondiala = Première Guerre Mondiale</name>
    </tag>
    <tag tagId="2039">
      <name>Publicitat dins la premsa=Publicité dans les journaux</name>
    </tag>
  </tagContainer>
</item>
