<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?>
<item xmlns="http://omeka.org/schemas/omeka-xml/v5" itemId="1988" public="1" featured="0" xmlns:xsi="http://www.w3.org/2001/XMLSchema-instance" xsi:schemaLocation="http://omeka.org/schemas/omeka-xml/v5 http://omeka.org/schemas/omeka-xml/v5/omeka-xml-5-0.xsd" uri="https://www.occitanica.eu/items/show/1988?output=omeka-xml" accessDate="2026-05-30T03:34:35+02:00">
  <fileContainer>
    <file fileId="994" order="1">
      <src>https://www.occitanica.eu/files/original/7eb2624832ecd14fe8c0f11af2d954d0.jpg</src>
      <authentication>b4963d17d09f62220fccad8bc3a5ac4c</authentication>
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="5">
          <name>Omeka Image File</name>
          <description>The metadata element set that was included in the `files_images` table in previous versions of Omeka. These elements are common to all image files.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="74">
              <name>Bit Depth</name>
              <description/>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="110421">
                  <text>8</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="75">
              <name>Channels</name>
              <description/>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="110422">
                  <text>3</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="73">
              <name>Height</name>
              <description/>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="110425">
                  <text>468</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="72">
              <name>Width</name>
              <description/>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="110426">
                  <text>682</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </file>
    <file fileId="139264" order="2">
      <src>https://www.occitanica.eu/files/original/9dabd1b2f32d1e4dd71201476fe57d0e.pdf</src>
      <authentication>582f92f6118afaa51bd5bd57f1e33e46</authentication>
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="9">
          <name>PDF Text</name>
          <description/>
          <elementContainer>
            <element elementId="175">
              <name>Text</name>
              <description/>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="631583">
                  <text>C.I.D.O.

Quatrièma Annada. — Not 80

15 d'Otobre 1918

8ÉZIEAS

Lou Code penal punis

r « homicide par imprudence »
E Voumicide pèr negíigença ?

Redacioun: 15

Canta lou lè e lou 15 de chaca mes

Carrièira Ferdinand-Fabre
MOUNT-PELIÈ

PROUTESTACIOUN
Lous Clapassiès dejà toucats
pèr la michanta malautiè que í'ai
de traucadas prou grossas dins la
poupulacioun de la vièlha citat, an
î'ounou de se plani as poudés
majourals dau manca de proupretat de la vila. Maugrat d'articles
de journals, res es pas estat fach
pèr assani las carrièiras. Noste
Glapàs paure prencipalament es
toucat pèr lou mau. Lou pople tant
valerous que reguinna pas pèr
bailà sous enfants à la Patria a lou
drech de demandà secous contra
lou feniantige das menaires de la
vila.
Aqueles moussus, maugrat lous
bruchs e las legendas que courrissoun sus la Gripa de Mount-Peliè,
countùnioun de quità nosta vila
dins la pus granda pourcariè.
Pioique sèn en estat de sèti,
lous souldats an lou drech de se
mesclà das afaires de la santat
publica (1).
Sount escoubilhaires, vai ben ;
mès n'i a pas prou.
Plòu pas,vaiben, mès i a d'aiga
quand mèma, e n'ia prou pèr
empachà lous nibous de poussa
pudenta que lou ventàs soulèva.
Cau pas que las gens s'acampoun trop noumbrouses, e pamens
Cinemàs e Teatre sount douberts
e reculissoun lou toussi e l'escoupigna de tout lou mounde. Cau
aparà lous Clapassiès. Sabèn qu'à
la Canourga, i a pas gaire de Clapassiès dinnes pèr acò.
Ebé, prepausan à d'autres mai
dinnes d'aquel noum d'hou faire.
Demandan à nosta Facultat, à las
Soucietats de secous as blassats,
à las damas de França, as journals, à toutes lous que dins lou
Clapàs sount dinnes de l'aparà,
d'escoutà Lou Gal que tamben
l'apara emé sous arpiéus. Cau
proutestà pacifìcament contra la
salletat de la vila, demandà de

Lou Numerot : Tres Sôus

Aministracioun: 14, Avenguda de Toulousa

— Abounament : 4 francs l'An

presouniès pèr Ia netejà ou pus
simplament de faire susà un pauc
mai lous caladaires, e d'avudre
dins touta la vila à l'ajuda das
abitants d'equipas d'arrousaires,
de pas quità amoulounà las fiolhas,
de las brullà,en un mot d'estremà
toutas las escoubilhas.
Demandan tamben pèr aparà
lous paures de faire d'autres espitaus pèr lous engripats.
Antau dins lous paures oustaus
ounte sount 4 ou 5 dins una cambra lou prumiè malaute mandat
lèu dins un d'aqueles espitaus
bailarà pas la malautiè à touta la
familha.
lé cau pensà à la familha, lous
pialuts sount morts pèr ela. A lous
que menoun la barca de l'arriès de
ié pensà.
Lou GAL.

E que noste Miejour siau e luminous
siègue tout treboulat e enneblat de bruchs
e de fums d'usinas, hou souvetan pas
mai qu'acò, e nous fìsan à la natura pèr
nous espargnà aquel malur.
Soulament, entre trop e pauc mesura
ie' cau. E se lou trop hou gasta, pas res
es un foutut recate.
I a prou de large en França, e prou
de praticas dins lou mounde, pèr toutas
nostas endustrias, lasdau Miejour couma
las autras. Lous làguis de las gens dau
]\ord nous sembloun ben mau foundats.
Caudriè pas que la póu de lous maucourà — sabèn l'enfluença de sous representents — pourtèsse lous poudés publics
à mércandejà soun ajuda à las realisaciouns ecounoumicas miejournalas, à l'asard de faire tort as interèsses dau païs
entiè. Sinnalan aquel dangè, prou escarnits que sèn pèr nous 'n mesfìsà.— L. CH.

Libres Prepaus DNA POUÉSIAINEDICHA
de l'escultaire A. BAUSSAN
UN DANGÈ
Avèn seguit em' atencioun e simpalia
lou mouvament de reviéure ecounoumic
de nosta regioan e las iniciativas qu'an
sourgit pèr reviscoulà sas endustrias ou
n'en creà de nouvellas. Aquel mouvament
e aquelas iniciativas, que se proudusoun
un pauc perlout, bailoun de làguis à
quauques-uns de nostes coumpatriotas
dau Nord, Un d'eles escriviè i a quauque
tems (La Presse, 28 d'agoust) couma
counclusioun d'un article sus « La Renaissance industrielle du Nord et les problèmes qu'elle soulève » :
Quant à ceux des aulres régions induslrielles
qui ont voulu imiter le Nord, ils reviendronì
bienlòl à leurs anciens errements. Qu'ont fait,
par exemple, depuis

la guerre, les Lyonnais

qui ont voulu copier Roubaix pour la fabrication des lainages ? fìien du tout. Leur fabrication
s'est tratnèe dans les arlicles classiques et ils
n'ont pas su innover, el ces articles classiques
ont éìé trouvés parlout mal fabriqués. Le Nord
reviendra

rapidement ce qu'il a èlé avant la

guerre. Vive le Nord/

Una amislousa coumunicacioun nous permés de
bailà l'estrena de verses inedichs d'A. Baussan.
Lou regrelal escultaire, Mount-Pelièirenc d'adoucioun, èra Prouvençau d'ourigina, e demourava
fidèl à la lenga

de

soun brès, que manejava

poulidament, couma anàs veire.

A MA COUSINO BENOIT
Pèr lou prumié janvié dôu bèl an
de Diéu 1879
qu'aguerian lou plesi de i'ôufri uno
cadiero rembourado
Avèn pensa, brave cousino,
Que li chagrin e li malur
Avien maigri l'en-bas de vosto esquino
E que vòsti pàuri trissoun
Dessus vòsti cadiero duro
Devien se maca. N'èi besoun
Qne dins aquélis ôucasioun
L'art

soulage enfin la naturo.

Pensant acò, sian vite ana
Vèire un celèbre cadieraire
Ié chausi' n siège bèn mounta,
De façoun que fatigue gaire,
Que siègue mòu, bèn dous au cuéu,
Qu'on se i'estende bèn à l'aise:

(1) Aquel article èra escrich quand lous journals an publicat las estruciouns mandadas
pèr M. lou jout-secretàri d'Estat dau service
de santat as diretous dau service de santat de
las regiouns militàrias. Es la milhouna prouba
que nosta reflessioun veniè à prepaus.

Que lou Nord retrobe lèu sa prousperitat endustriala d'avans la guerra, hou
pensan e hou souvetan. Couma souvetan
que sous abitants pogoun lèu retroubà
lou cami de sous oustaus deliéurats.

Avèn pas pougu trouva miéus...
En vous l'oufrènt, nous poudès crèire,
Sarian urous de soulaja
Tout voste cors, coume anas vèire
Què voste darrié lou sara.
A.

BAUSSAN.

MOUNT-PELIÈ

UNA COUNSULTA
sus la GS-ripa espagnola
Noste eminent coulabouraire, M. lou
doutou Poutingàs, trop vièl pèr coumbalre lous Bòchous, mès qu'a agut
pamens l'aucasioun de luchà contra ta
gripa espagnola, nous a mandat aquel
plan-poung de bons counsels que faran
plesi pèr tres sòus à nostes legiguèires. .
As quatre caires de la França se parla
de la gripa de Mount-Peliè : de fèt,
embé Touloun e Lourient, lou Clapàs
es eslat una de las vilas Ias mai toucadas
pèr lou mau espagnòu; es pas una ounou
pèr nautres, car s'aqueles dous ports de
mar an pas jamai lusit per la proupelat, Mount-Peliè, d'aqueste moument,
ié fai una trista councurrença pèr sas
poussièiras e sas escoubilhas.
En esperant lous serum contra l'alpha
(es antau qu'un sabant italian a batejat
en grèc lou microba de la gripa espagnola) ai pensat que seriè pus utille de
bailà quauques counsels sus las precauciouns à prene conlra aquela michanta
rèva.
1° Evità d'anà dins lous endrechs
ounte l'èr es courroumput (teatres, cinemàs, trams, cafès, etc).
2° Evità lous courrents d'èr; se ben
tapà en sourtiguent de la calou à la
fresquièira.
3° Se ben lavà las mans avans chaca
repas: se netejà chaca jour lou nas, la
bouca e las dents. Prisà de poudra nasalina, ou autra.
4° Pas prene trop d'aperitifs. Pas trop
faire d'esfors (pas mai au traval qu'à
la taula ou au lièch).
Se maugrat aquelas precauciouns
vous sentissès un jour las cambas lassas,
mau de tèsta, lous rens roumputs, la
prumièira causa à faire es de se metre
au lièch e de sounà lou medeci — que
vendrà dous jours après (avèn talament
de traval).
Fossaoubriès e oubrièiras sountestats
netejats justament perdequ'an vourgut
tène jusqu'au bout, se sount couchats
à bout de forç.as e an pas jamai pouscut
se remountà. Alors lou mounde vous
disoun : « Es mort dau coulerà, es mort
en 3 jours » sans coumtà lous jours

�que lou paure bougre s'èra ravalat
peniblament au traval.
Dounc, la prumièira causa à faire es
de se metre au lièch e de sounà lou
medeci. Una fes couchals, fasès de bonas
tassas ben caudas de vermena ou de
tilhul, ié metès un bon rach de rum
de la Jamai-vista e envalàs acò : susarés,
vous farà de ben.
Se vous sentissès la tèsta cauda, vous
sarràs la jout-ventrièira e restàs au
lach ben caud.
Se l'esquina vou dòu, ié metès un
bon emplasire embé de moustarda.
En faguent acò, sès segu d'èstre garit
dous jours après, quand lou medeci
vendrà soulajà toujour voste portamouneda d'un escut de cinq francs, en
vous repetant en francés ço que vous
dise aici à gratis en lenga d'oc.
DoutOU

PoUTINGAS.

" SAPUR... "
(Se canta sus l'èr d'un roullament
de tambour)
Al Viganol lou capoural-sapur

JOUNQUET

Sapur,
Garcla ta sur
(M'a 'scrich moun grand qu'es un vièl
[galejaire);
Sapur,
Garda ta sur
E sacha à taula ounourà lou vin pur.
« Tout-pèu »,
Garda drapèu
Que noun jamai quauque Bòchou rasaire,
« Tout-pèu »,
Garda drapèu
Que noun jamai le vengue fà lou pèu.
Al fioc,
Couma en tout lioc,
Degaugna un pauc e d'Assas e Triaire...
Al fioc,
Couma en toul lioc,
Faràs ounour à noste LENGADOC !
Oc, tèn!
Mès garda ben
Lou souvenir de tout ço que pos faire.
Oc, tèn !
Mès sacha ben
Que doumai fas en doumai t'en revèn
Al mas,
Quand tournaràs,
Toun DRECH, l'auràs, noun d'un pouli[ticaire,
En pas,
Quand tournaràs,
Auràs ìoun DUECH de las lèis que faràs.
Sapur,
Garda ta sur
(M'a 'scrich moun grand qu'es un vièl
[galejaire);
Sapur,
Garda ta sur
E sacha à taula ounourà lou vin pur.
DELPON-DELASCABRAS.

En Serbia, mai 1918.

SOUSCRIVÈS...
à l'edicioun de las Obras de guerrade
FILHOU.

Mandà las souscriciouns à la fìedacioun dau Gal.

SIMPLA ISTORIA

La Vida au Clapàs

(Fulhets de routa)
Pèr

Dilus. — Sèn au repaus. Coche dins un
tristet. L'escala d'aquel tristel brandis
toujour. Duviè m'arribà un malur.
Ièr au souèr à 9 ouras en davalant
d'aquela rossa d'escala que vòu jougà
lou rolle — amai es pas pèr dire, mès lou
joga ben mau •— de grand e pichot
escaliè, brouuquère e toumbère. Avièi
mous souliès nòus, ère sans lum, anère
m'espandi à tres passes. Duve m'èstre
desmargat quicon dins lou ginoul.
Aqueste mati èra talament coufle e avièi
tant de pena pèr lou faire jougà que
me sièi fach pourtà malaute. Davans
la porta de l'enfirmariè embé d'aulres
enfirmes—fossa an la gripa espagnola —
ai esperat moun tour de visita. A dèch
ouras, pus lèu mai que mens, ai eutendut
que l'enfirmiè me sounava. D'à parli
d'aquel moumenl dequé s'es passat ? hou
pode pas dire. Me souvène d'èstre estat
arrapat : 1° pèr un coumis que teniè un
termoumèstre ; 2° pèr un autre coumis
que m'a oufrit de pilullas. Pioi ai entendut un autre cop sounà moun noum e lou
major que disiè : « Grippe espagnole,
en observation, diète. »
Dimàs. — Aquel major dèu èstre
couma Senmalou, s'imagina. De moun
ginoul desmargat s'enchauta pas mau,
m'en a pas jamai parlat, a dins l'idèia
qu'ai la gripa espagnola. M'a mes « en
observation » ! Pas que de tisana e de
pilullas, de longa de pilullas e de tisana.
Acò es pas un recate. Coumence d'avudre
mai que lalent. Manjarièi be una alencada...
Dijòus. — Acò espas pousiible. Aquel
major dèu avudre fach lou serment de
me veire mouri. M'assassinarà à pichot
fioc, aquel ase, aquel criminèl ! me
laissà antau sans manjà dempioi dilus !
Vèn de veni toutara, après soun dejunà
e dins aquel ventre que porta coumauna
relica, que brandis e passeja à un mèstre
de sa petrina, quau sap, lou salop, ce
que vèn d'embarrà ! Diéu soul belèu
counoui lous pes de tout lou recate que
vèn d'enguli... 0 ! manjà soun sadoul
quanla bella, quanta santa causa!...
Soui « en observation » !..
Divendres. — Ai finit pèr n'en sourti
d'aquel infèr. Mès crese qu'aquelas
pilullas m'an rendut bèfi. Saique l'aurièi
pas arrapada, aquela gripa, embé toutas
sas poutingas e sas « observations ».
... Ah ! ié pensave pas pus, entre tems
moun ginoul s'es guerit tout soul.
Dissate. — Crese qu'aqueste cop i'ai
fach : duve avudre la gripa espagnola.
Ai la fèbra, manje pas pus, buve pas
pus, ièr au souèr voumiguère. Aqueste
mati me sièi fach pourtà malaute. Es un
nouvèl major que m'a esaminat,m'a fach
tirà la lenga, escoupi, bufà, toussi, m'a
escoutal la petrina, m'a fach desabilhà,
m'a regardat das pèses à la tèsla, m'a
tripoutejat lou ventre, l'esquina, lous
ginouls, e au bout d'un moument m'a
dich:
— Cénobite (ou : sénovite, un mot
couma acò). Cénobite du genou droit.
Défense de marcher. A évacuer.
Ebé ! aquela empega !...
P. C. C.:
Marcel RICOSE.
Ambulença 10/13, Otobre 1918.

Lou

DAVID

—

boutelhage.

permés

dins

la

Lou boutelhage

coumuna

de

es

dempioi lou 3 d'otobre. Tant lèu ! Lous qu'an
troubà marmanda. Lous qu'avièn pres d'avanças an rescat — lous uns — un verbau e la
Dise : « lous uns », perdequé

lous boutelhaires que counouissoun las engoulumpas se tiroun toujour de dejouta, que lous
qu'an de

bonas cambas ou un

lage fan tirà quand vesoun

pichot ata-

lous gardas, e

que lous gardas fan pas trop de zèla se s'embrouncoun à de gandards que lous pourrièn
levà

de

davans.

Alors,

quau

casca ?

De

vièlhets e de pauras fennas : plòu toujour sus
Jous bagnats...

x

Sans coumtà que l'autrouè de Mount-Peliè,

quand counfisca de boutels acampats sus lou
terraire

d'una

coumuna

vesina

ounte lou

boutelhage es permés, coumés ni mai ni mens
una mau-ounèstetat.
Se lou reglament es mau-foutut, que lou
sanjoun !.
Noums de carrièiras.
nica loucala

—

Una nota de crou-

countava, aquestes jours, una

batèsta d'Arabas que s'èroun espoussats dins
la rue Bourgoin. Fossa mounde auran coumprés. Pèr lous autres, rapellaren qu'una carrièira de Perpinsou pourtava

autres

cops

aquel noum. Couma aviè michanta reputacioun,
lous mèstres d'oustau se pensèroun qu'en la
faguent rebatejà acò sanjariè : e de

cònsous

galejaires la sounèroun rue de la Méditerranée
(belèu en causa das peisses).

Mès, à part lou

noum, res seguèt pas cambiat.

Aurés bèu

apegà una etiqueta de St-Jòrdi sus una boutelha d'aigada : lou mounde se ié coulhounaran
pas dous cops.
Las cartas d'alimentacioun.

—

Voudrièn

pas èstre de michantas lengas, mès pamens
quand quicon es escu, cresèn que cau ensachà de faire lou lum. E la clartat se baila
souvent emé las paraulas pulèu qu'emé las
alumetas (sustout que sount raras). Desempioi
"una passada vesèn sus lous journals de la
vila

d'articles à prepaus de las cartas d'ali-

mentacioun. Articles

bailats pèr l'autouritat

entenduda pèr acò, e ounte sount detalhats
lous reglaments, e las puniciouns bailadas à
lous que fourvioun aqueles reglaments. Nous
sèn quitats dire qu'un chi qu'a fossa nièiras
déu pas èstrè lou prumiè à troubà que lous
autres chis n'an mai qu'el. N'en disèn pas mai
pèr pas èstre de michantas lengas.
Lou darniè taatèu de l'Amiral.
boulevard

—

Sus lou

Pasteur, i a dous chantiès, dous

chantiès que s'enfaciavoun e ounte digus travalhava pas pus.

Lou pus

grand, sus lou

terren de l'ancian cementèri, es la futura Escola
superiousa de filhas ; l'Escola es toujour en
plan, lou traval pas fach rèsta à faire e dau
qu'èra fach n'i aurà un brave pauc à recoumençà.
L'autre

chantiè,

qu'aviè chaumat

tamben

proche de quatre ans, vèn de reprene.

On

coumença de veire ce que n'en vai sourti. De
flocs de muralha tomboun, una blanca estatua
testeja, e sembla ben qu'es una fenna. Mès
quau ? Germounda, la troubadouressa de l'age
mejan, Francesa de Cezelli, la dona-capitàni de
Leucate ? No I èroun toutai dos de MountPeliè, e lous Clapassiès sount pas pressats
d'ounourà sous coumpatriotas.
Devignarés belèu se vous dise qu'en passant
davans aquel mounument (que proumés d'èstre dinne das que desoundroun dejà MountPeliè : es tout dire) quaucun venguèt antau :
— Acò's lou darniè batèu de l'amiral Servan.

Lou

POURTIÈ DAU CASTÈL-D'AIGA.

Au darniè moument una

letra doulenta de

Jan de la Vaulongo nous anouncia un nouvèl
malur : Francós Pouzol es estat tugat, lou 28
de setembre, à Somme-Py. Lou sang lou pus
precious es lou pagament crudèl de Jla vitòria ;
e, mai que lou manca de large, lou grèu segren
que nous maca lou cor nous empacha ioi de
n'en dire pus long.

A LA MODA DE101

Mount-Peliè,

vougut esperà la permissioun an rescat de pas

couníiscacioun.

LAS OURAS GRÈVAS

Sian tres coumpans assetals à la lerrassa d'un cafè, e tout urouses de nous
retroubà en permessioun après de longs
meses sens s'èstre vistes, charravian e
barjavian, baiant nostas empressiouns
sus lous efèts de la guerra.
Era un vèspre de bella joumada estivenca ; sus la plaça de drollas passavoun
alifadas e alrivarellas, ço que faguèt dire
à un de nautres qu'èroun en bousca d'un
espous ; alors apareiguèt lou proublèma
de l'après-guerra, e nous demandèren
« se las filhas que se maridarièn pas
pèr manca d'omes, acetarièn aquela
pousicioun souciala ou s'au countràri,
i'auriè pas pèr aquela causa, un sourgent
nouvèl de desbaucha, las feinas d'ioi
aguent pres de prencipes d'independença,
que souventas fes las enganoun ».
Acò me rapella un souveni, diguèt
Leiran ; e de suita coumencèt aquesta
istòria :
« En nouvembre de 1916, anavian au
repaus dins I'Oise, revenian dau pratbatalhè de la Souma, tout fangouses e
salles. Lou camioun que me pourtava èra
passat davans. Devièi faire lou cantounament de ma coumpaniè e me vese
encara dins la nioch escura,una candella
à la man, bacelant à toutas las porlas pèr
troubà lou loujament de ma troupa, que
deviè pas tardà d'arribà. D'un cop ausiguère una fehèstra se dourbi e una vouès
clarinella crida : « Maman, c'est des soldats. » Cinq minulas après una bella
jouvenla de vint ans me fasiè dintrà
dins l'oustau, elamaire me baiava toutes
lous rensegnaments que desirave...
» Couma pensàs, la popota se faguèt
aqui. Pèr de souldats la presença d'una
filha dins un canlounament es un fioc
ounte mai d'un se vèn rabinà. Madoumaisella Charlota èra pas a desdegnà ;
de suita fuguèt à quau fariè lou sèti de
sa vertut? Sachère qu'aviè sous brevèts e
d'estrucioun; sa maire pensava la maridà
e soun èr me n'en diguèt fossa quoura
me demandèt quau èra aquel capouralfourriè que se fasiè remarcà pèr sa
distincioun e sa jouinessa. Quand aguère
dich qu'èra un fil de familha, ben
renjat e de bon biais, e que, pèr ma
fista ! fariè un bèu partit, la dama s'en
anèt esbalauvida...
» Sèt jours demourèren aqui; pièi mai
s'anèt dins la Souma e de la genta
Charlota — agradiva embé sa cabeladura negra, qu'una fèbra aviè adournada
de fìéus blancs — se n'en charrèt plus
que couma remembre d'un canlounament
ounte erian ben estats. Mès, un jour, lou
capoural-fourriè, Jan couma l'apelavian
entre naulres, m'aguent fa moslra d'una
letra, m'anouncèt : « Veses, s'avièi
saupegut qu'aquela filheta penseguèsse à
iéu, me sarièi amusat à la Nouvila. »
Una courrespoundença s'escambièt, veguère quauques retrats, Jan èra devengut Janol e Charlola èra Lolola.
Mai d'una fes el en anant en perma ié
bailèt rendès-vous, mès lous trins de
permissiounàris se prèstoun gaire as
arrèsts dins las grandas vilas e jamai
se rescountrèroun. La counversacioun
pamens s'èra facha enfioucada à força
de parlà d'amour. Ela charrèt de maridage...
» Seguissièi aquela idila : Jan coum-&gt;

�tava Charlota couma una counquista de
mai, una mestressa que prendriè à la
prumièira oucasioun, dins lou plesi e la
glòri de tène una poulida persouna dins
sous brasses. Charlota esperava Jan
couma un espous segur, èra pèr ela lou
bon afaire que faliè gandi à sa toca,
lou mercat que la casava e la metiè
à l'abric dau marrit couifet de Sanla
Calarina. Las letras alenavoun d'amour
grand. Mès Jan aviè d'autre caire de
mestressas que ié bailavoun mai que de
lelras e Charlola bouscava d'aulres maridaires de pòu que lou prumiè iè desfautèsse
» La counclusion es venguda couma
l'esperave. L'autre jour lou capouralfourriè aguèt un bilhet e ié legiguèt :
« Me maride lou 2 de jun (erian au 10)
emb'un engeniaire que m'aima fossa e
que farà moun bonur. Auriàs vougut
que fuguèsse vosta mestressa, alors
qu'avièi panlaiat d'èstre vosta feina.
Regrète fossa, mès oublidés aquela que
vous apelava soun Janot e qu'un moument à pougut se simià : Ta LOLOTA. »
Leiran aguent mulat, apoundeguère :
« La vejaqui la coussa au maridage e
lous tres-quarls de las filhas que passoun
davans nautres cercoun couma Charlola ;
mès crese pas que siègue aqueles
meinages que faran forta la França de
deman. »
A pena acabave que mous dous cambaradas s'en anèroun... Avièn chacun
recounougut dins la foula una de sas
mairinas de guerra...
LOUVÌS

FûURMAUD.

Juliet 1918.

Çops de Gapganta
e Cop5 d'fìppiéus
LOU FBANCÉS
COUMA S'ESCBIÉU
Lou journal Paris-Midi, dins soun
numerot dau 25 de setembre, fai pèr
lou cabaret mountmartrés que ié disoun:
« Le Perchoir », una reclamaque s'acaba
antau:
Un promenoir dû aux peintres Bécan et
Georges Gros et un orchestre placé sous la
direction de Fernand Heintz, illusireni les murs
de la jolie salle du Perchoir.

Aquel ourquèstre
ralhas es dejà pas
que las pinlruras de
mavoun las aurelhas

qu'illustra las mumau; s'avièn mes
Récan e Cros charseriè eslat perfèt.
PRECOUCITAT

I a pas pus d'enfants. A proubaaquesta
nota, en crounica loucala dau Petit
Méridional (8 d'otobre):
Vol d'une bicyclette. — M. G... R..., 2 ans,
employé à la C'' du Midi, a constaté qu'on lui
avait dérobé sa bicyclette déposée dans le
couloir d'un hôtel du Palais.

Aquel biciclista de 2 ans anarà liont,
se marcha d'aquel trin. Mès 's egal:
la Ciè dau Miejour es pas perdounabla
de faire travalhà d'enfanls tant jouines.

Teatre e Councerts
Baret, impresario
La pichola seria Raret a coumençat
pèr una pèça rança e bachoca : La Toíir
de Nesle, emé lou parfèt tragedian Albert
Lambert, amirable Buridan ; sala cafìda
(de mounde, saique, que se voulièn
rajouini).
S'-es acabada pèr una pèça nouvella
e nèscia : Botru chez les civils, emé lou
parfèl coumica Vilbert, amirable Botru;
sala magra. Lou mounde avièn agut
la sentida ; planissèn lous que se regaloun emé l'esprit de M. Rip. Las grossas
recètas que Botru fai au Palais-Reial
prouboun simplament que la maire das
cou... douns s'es acouchada à Paris.
A part acò, avèn agut Les marìs de
Léontine, amusant souveni dau bèu tems
ounte Alfred Capus èra pas 'ncara lou
sevèra poulitica e mouralista que regaudis lous abounats dau Figaro; e la
fanlasiè grumousa e petejanta de L'Ane
de Buridan, de Flers e Caillavet.
Es daumage que las dos pus bellas
pèças de la seria ajoun pas acampat
tout lou public que s'ameritavoun : Georgette Lemeunier, qu'es dau milhou Donnay, rendut à miranda pèr P. Escoffier
e M.-L. Starck; e L'Epervier, qu'es
dau milhou Croisset, emé lous mèmes —
e Raret pèr la tasta.
Troupa ounèsla, dins l'ensemble. Sinnalen Mlla Maria Nive, que, i a pas 'ncara
longtems, proumetiè: ara tèn. Mès M.
Béal es un jouine-prumiè un pauc pus
embaurat que natura. — S. T.
Alicot, impresario
La sasou de 1'« Ouperà municipal »
s'es doubrida lou dissate e dimenche
5-6 d'olobre. Foga de poupulaça à pas
s'imaginà que sèn dins la 5ma annada
de la guerra.
Cau dire que lous prougramas brilhoun
pèr la nouvèutat: Manon, Mignon,
Werther... Couma, d'alhurs, Ious cantaires: Lemaire, Donaldson, Symiane,
Hensatto...
Mès quau vouliàs qu'agèsse l'eslrena,
senoun Massenet, aquel brave Jùli. Es
vrai que pèr atroubà un autou qu'age
autant pissat de musica pèr teatre, on
pot courri! Manon, Werther, ah! Clapassièiras, couma aqueles dous noums
vous fan badà. E couma fan plesi as
artistas de l'ourquèstre ; quanta bona
routina, jogoun acò de pèr cor. Acò, oi,
es de musica, es pus bèu qu'una sinfounia mouderna, pas vrai, amic Jan ?. —
Ai malurous ! me vai assucà. — Quau,
Massenet? — No! l'amic Jan... — J. P.
Quin, impresario
Lou dilus 30de setembre la troupa dau
Councert Mayol (una troupa juste bona
pèr las batalhas de l'arriès... couma soun
patroun) desbarquèt à l'Eldoradò.
Au prougrama, una revista espetaclousa e cabourda : C'est fantastique t à
quau es dejà faire trop d'ounou de la
noumà.
Ce que seguèt lou pus fantastic seguèt
la sourlida, reglada pèr la pouliça, emé
l'ajuda das souldats e das jardamas ;
l'impresario Quin, coumissàri central,
aviè ben fach las causas.
A mesura que sourtissièn (e las portas
èroun ben gardadas, amai las carrièiras
d'alentour) Ious amatous de mayoulada
èroun arrestats, pregats de sourli sous
papiès e partissièn pas qu'un cop que
Ious avièn ben espelucats... Pareis que
quauques peisses (sans allusioun) restèroun dins la malha.
A la veritat èroun pas trop de manca.
Cau be, francament, avudre tugat paire
e maire pèr s'anà abruli davans de quècariès d'aquel calibre. — G. B.

ESPELIDA

RRAFAMIL.

Sèn

urouses

d'anouncià

l'espelida

dau

pichot Jôrdi Frey, enfant de noste amic Jùli
Frey, serjant-major au I41ma, e de Dona Frey-

JOUT UN BALCOUN
Farcejada Clapassièira
En venta à l'aministracioun
depaus dau Gal. Costa 20 sòus.

e dins

lous

Chauchard.
Mandan à noste amic

Frey e à l'urousa

maire nostes milhous coumpliments.
Santa-Estella benastrugue la familheta Frey.

Souveni de Vendemia
Sièn au mes de setembre e lou souveni d'aulres cops me revèn souvenl
en memòria. Amó quane plasé vesièi
veni las vendemias! Quanajoia quand,
lou mati, touta la cola s'en anava à la
vigna. Lous uns sus la carreta, lous
aulres seguiguent à pèd, darriès, lou
paniè ou lou sac ple de prouvisiouns,
car se se travalha pla se manja encara
milhou.
Arribats à la vigna lou prumiè traval
èra de metre lou recate dins la rasa
ou jout una grossa souca, e ça qu'èra
recoumandat sustout èra de pas quità
lou flàscou au sourel. Mès ça pus long
à faire èra pèr se metre au traval.
Toujour Louvis que vouliè èstre proche
de Lisa e Guilhaumou proche de Marta.
La vièlha Madeloun vouliè pas de tout
acò carsabiè be que, la jouinessa ensemble, "fái pas mai coupà de rasins pèr
aqui. Maugrat tout, après agudre cridat
tui pauc, tout s'arrenjava e zou ! n'en
vos, aqui n'as, de rasins dins lou ferrat!
Pámens, toujour marchava pas antau,
dé cops la broda preniè un jouinàs e la
vièlha, après un moustachou, èra oublijada de ié faire una souca d'avança.
Coumprene que la calou i èra pèr fossa,
mès i aviè mai qu'acò. Lou grand
Jousepàs, pus malin que lous autres,
après agudre pourtat las semaus à la
carreta, s'en anava em' un mourastelbouschet dins la man vers Lisa que
d'aquel moument se capignava amé
Louvis. Passà pèr coustat, fardejà
lou mourret de Lisa, après i'agudre
pausat un poutou, èra tout un. Mès lou
mau èra que de suita touta la cola partissiè de rire d'aquela farcejada. La
paura Lisa touta plena de moust s'assugava couma poudiè en diguent au
grandàs : « Toutara quand ié pensaràs
pas, t'aurai be » e mai d'un cop pèr jour
la mèma coumedia arribava au grand
desespèr de la vièlha Madeloun que
cridava toujour : « Voudriè mai que
coupèsses de rasins que de vous assecutà
antau ! » L'oura de dinnà sounava, e
toutes amé grand plasé courrissian vers
lou paniè e poudès creire qu'après
pesava pas Iourd. Fasiè caud, aussi
loutes fasian una tomba, aloungats
jout las soucas, e caliè la vouès de
Madeloun pèr derevelhà touta aquela
jouinessa. E la journada se countùniava
couma lou mati.
E quand lou sourel loumbava, après
agudre roumplit la darnièira semau, la
Madeloun de sa vouès alassada disiè :
« Anen, carnavals, n'i a prou pèr ioi ! »
Ah ! maudicha guerra, qu'aimarièi de
reviéure aqueles jours.
MAISTRE JIBÉ.

Nostes Souldats
La familha de noste amic lou serjant Leoupold Vié nous apren qu'es estat fach presouniè.

Souvetan

à noste

bon

coulabouraire

santat e courage, emé l'assegurança que lusirà
lèu — pèr el e pèr toutes — lou jour de la
Libertat.
— Noste

amic

Delpon-Delascabras

s'es

rescountrat en permissioun à Gange, emé lous
amics Louvis Fesquet, Jan Clavel, Armand
Bourges

(de

Cazilhac),

toutes

galois

e

galhards. Bourges es un d'aqueles pialuts dau
trempe de Filhou ; partit simple souldat es ioi
titulàri de 4citaciouns dount 2 à l'armada, de
la medalha militària e de la crous de guerra
belja gagnada sus lous camps de batalha de
l'Yser.

Felicítan aquel cevenol de bona mena

qu'es un d'aqueles qu'an pas pòu de parlà
« patouès ».
— Sèn urouses

de coumplimentà

M.

lou

coulounèl Tardy, de Mèza, noumat general,
lou lioctenent-coulounèl Bénézech, de Ceta,
noumat coulounèl

e

lou

capitàni

Adolfe

Blaquière, de Mount-Peliè, que vèn de passà
coumandant. Amai lou capitàni Emila Bedos,
dau Crès,

e

lou lioctenent

Emound

mèstre d'escola à Baillargues,

Ran,

qu'an toutes

dous reçachut la crous de la Legioun d'ounou.
— Felicitaciouns tamben à l'aspirant Enric
Huriaux, de Mount-Peliè, citat e noumat joutlioctenent ; au jout-lioctenent Jan Arnal, de
Fabregas, e à l'agent de liasou Lucian Michel,
de Massilhargues, citats pèr lou 4ma cop.
— Sount estats pourtats à l'ordre pèr lou 3ma
cop : lou lioctenent Andrióu Jacquemin, lou
capitàni Maurice Castan e lou jout-lîotenent
Emila Mire,

de Mount-Peliè ; lou

Marcel Cauvy,
telefounista

de Loudeva ; lou

Carles

Santini,

capoural mitralhaire

de

serjant
capoural

Ceta ; lou

Prouspèr Jourdan, de

St-Saturni. Hou sount estats pèr la segounda
fes : lou lioctenent Francés Soubielle e lou
brancardiè Ernest Garretta, de Ceta ; l'agent
de liasou Jousè Testa, de Castrias.
— Sount estats citats, aquesta passa : lou
capoural-mitralhaire
Valard,

Alfred

l'infirmiè Pèire

Doloras,

Jauffret,

Pau

Sirven

Maury, Ernest Labatut, lou canouniè Rougè
Goubet, Pau Pansier, Jousè Olivier, e lou
serjant-major

Adrian

Deleuze, de Mount-

Peliè ; lou canouniè Micoulau Porzio, lou
telefounista Fernand Bergnes, Victor Loyer,
lou caponral-fourriè Lucian Gintrand,

lou

serjant Jùli Juillard, lou capoural Jôrdi Delpont e lou jout-lioctenent Estièine Bónech,
de Ceta.
— E pioi mai: l'infirmiè Jousè Ravailhe, de
Castèl-Nòu-lou-Lez, lou canouniè Jousè Daumas e lou mitralhaire Jan Delon, de Mèza ;
l'ajudant Fernand Astruc, de Lansargues ;
lou fusiliè-mitralhaire Victor Laget, de Loudeva; l'infìrmiè Marcel Arnaud, de St-Drezèri ;
lou

jout-lioctenent

Lucian

Raynaud,

de

Ceiràs ; lou brancardiè Enric Forestier, dau
Mas-de-Loundres ; lou jout-lioctenent Alfonse
Maurin, de Balaruc-lou-Vièl.
L'AGENT DE LIASOU.

EN MEMÓRIA
Avèn aprés emé grand regrèt la mort dau
brave Albert Faizon,

J,

de St-Andriéu-de-

Terra-Blanca, serjant au 5ma B. T. S. Era un
Cevenòu de bona grana e lou cougnat de noste
bon coulabouraire Louvis Abric, que pregan de
creire, pèr el e lou siéus, à nosta ben amistousa simpatia.

EN L'OUNOU DE ROUMÀNILHÂ

— Das

Mount-Pelièirencs : Fernand

Ma-

ges, 'î' $, capoural au 24ma inf. ; Jôrdi Fournier (56ma artilh.); Edouard Guibert: Marcel

A l'oucasioun dau centenàri de la
naissença de Jousè Roumanilha, lou
Cardinal de Cabrièiras a dich, lou dimenche 29 de selembre, dins la capella do
l'Evescat, una messa en memòria dau
Paire de la Renaissença miejournala.
Après la ceremouniè, f'aguèt l'ounou
as mantenèires e amics dau Felibrige
que se i èroun renduts, de lous reçaupre
emé la pus amistousa e la pus pretoucanta
simplicitat. Ié bailèt la joia requista
de ié redire, en bèu parlà nostre, soun
amour pèr lou Lengadoc e la lenga d'oc
e sa granda simpatia pèr lous que lous
aimoun e que lous aparoun.

Rosió (141ma A. L.); doutou Pau Sangouard,
medeci-ajuda-major; Grabièl Raymond, J,
capoural au 141ma; Ernest Merlin, $, capitàni
au 24ma d'artilhariè.
— Dau doutou Louvis Cabanes, $, medeciajuda-major ; Louvis Prat, de Lunel (224ma
inf.) ; lous Bezièirencs Pèire Muratel (153ma
inf.) e Pèire Tiffy, J, marechal-das-lougis au
38ma artilh.; German Cambon, de Vdamanda
(135ma A. L.) ; lou serjant Jan Saulière, de
Castèl-Nòu ; Jan Combettes,
(lG8ma

inf. ) ;

Massime

de

Porte,

Mountaud
J,

de

La

Veruna, lioctenent au 114ma ; Enric Mondié,
de

Montouliers, ouliciè interprèta.

�Ecole "REMINGTON"
STÉNO-DACTYLOGRAPHIE

Bons Miejournaus,
Mairinas de Guerra!

Dirigée par Mademoiselle MAGLIO

Les plus belles Thèses - - Médecine, Droit, Pharmacie

Abounàs-vous au "GAL„
LEÇONS, COURRIER

Abounàs-ié vostes pialuts.

TRAVAUX de MACHINE
8, Boulevard Victor-Hugo
&gt;&gt;vwvww

MONTPELLIER

^wwww

Mandàs-nous d'adrèssas de souldats,
que ié mandaren autant lèu quauques
numerots.

Siègue civil, siègue souldat,

sortent de

?

L'ABBILLB ,
Imp. Coopératìve Ouvtìère
14, Avenue áe Toulouse &lt;T~
MONTPBLLIBR

?

VILLE DE MONTPELLIER

Se vos èstre ben abilhat,

ATH ÉNÊE-GINEM A

Avudre de façouns milhounas
Que lou pus fringant embuscat,

13, Rue Boussairolles, 13

Vai au talhur tant renoumat
De la Plaça de las Coulounas :

»*~

TOUS LES SOIRS

Représentations a 8 heures et demie

BRAYE

MATINEES :
Jeudis, Dimanches et Fêtes

5, Anciana Plaça
de las Coulounas

Spectacle recommandé aux Familles

MOUNT-PELIÈ

Films Artistiques des Premières Marques

Orchestre Symphonique
— Digàs, Marioun,

Les Grands Magasins

Qap=famoip aa Soas*Sol

D'ounte vèn lou renoum
De l'atalhé Causse-Fedièira
— Es qu'abilha embé goust,

Consommations de Premier Choix

Soulide e d'un pris dous...

de Nouveautés

PARIS- MONTPELLIER
sont sans contredit les mieux assortis et vendant meilleur marché que
les plus grandes Maisons de Paris.

Lisez
CANSOUS E M0N0L0QAS
CLAPASSIÈS
Lou Sermoun de Moussu Sistre e lou
cagaire,

de

l'abat Favre;

las

Gipiè

Erbetas, de

Marsal; la Font de Sant-Bertoumiéu, l'Amour
fai passà lou tems e las Griselas de Mouni-Peliè,

La RE VUE
MEMDIONALE
DES IDEES

de B. Gaussinèl; la Serenada dau Clapàs, de A.
Henry ;
Lasert.

las

Bugadièiras,

de Jounquet;

Mensuelle. — Illustrée

lou

MONTPELLIER

Quatre dessens de Marsal. Tirage sus bèu

13, Cours Gambetta.

papiè. Costa : 5 sòus. S'adressà as depausitàris ou à l'Aministracioun dau Gal. Mandat à
gràtis à tout nouvèl abounat,

—

Téléph. : 4-30

L'EXEMPLAIRE : 0 fr. 50
ABONNEMENT: 6 fr,

Imp. L'Abeille, 14, av. de Toulouse, Montpellier.

Lou Gerent:

MILA-OMES.

�</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </file>
  </fileContainer>
  <collection collectionId="92">
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="355723">
                <text>Patrimoine écrit occitan:périodiques</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="41">
            <name>Description</name>
            <description>An account of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="355724">
                <text>Ce set contient les périodiques numérisés par le CIRDÒC issus des collections des partenaires d'Occitanica</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
  </collection>
  <itemType itemTypeId="26">
    <name>Revista</name>
    <description>Item type spécifique au CIRDÒC : à privilégier</description>
    <elementContainer>
      <element elementId="127">
        <name>Région Administrative</name>
        <description/>
        <elementTextContainer>
          <elementText elementTextId="262395">
            <text>Languedoc-Roussillon</text>
          </elementText>
        </elementTextContainer>
      </element>
      <element elementId="128">
        <name>Variante Idiomatique</name>
        <description/>
        <elementTextContainer>
          <elementText elementTextId="262396">
            <text>Languedocien</text>
          </elementText>
        </elementTextContainer>
      </element>
      <element elementId="129">
        <name>Aire Culturelle</name>
        <description/>
        <elementTextContainer>
          <elementText elementTextId="262397">
            <text>Languedoc</text>
          </elementText>
        </elementTextContainer>
      </element>
      <element elementId="163">
        <name>Type de périodique</name>
        <description/>
        <elementTextContainer>
          <elementText elementTextId="435748">
            <text>Premsa e revistas de guèrra (1914-1918) = Presse et revues de guerre (1914-1918)</text>
          </elementText>
        </elementTextContainer>
      </element>
    </elementContainer>
  </itemType>
  <elementSetContainer>
    <elementSet elementSetId="1">
      <name>Dublin Core</name>
      <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
      <elementContainer>
        <element elementId="50">
          <name>Title</name>
          <description>A name given to the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="110453">
              <text>Lou Gal. - Annada 04, n°80 (15 d'otobre 1918)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="86">
          <name>Alternative Title</name>
          <description>An alternative name for the resource. The distinction between titles and alternative titles is application-specific.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="110454">
              <text>Lou Gal. - Annada 04, n°80 (15 d'octòbre 1918)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="49">
          <name>Subject</name>
          <description>The topic of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="110455">
              <text>Guerre mondiale (1914-1918) -- Périodiques occitans</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="435737">
              <text>Humour</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="435738">
              <text>Caricatures et dessins humoristiques </text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="631535">
              <text>Poilus (Guerre mondiale, 1914-1918) -- Périodiques</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="41">
          <name>Description</name>
          <description>An account of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="110458">
              <text>Soutien des soldats du sud de la France, Lou Gal est l'un des seuls journaux en occitan qui parut régulièrement pendant la Première Guerre mondiale.&#13;
&#13;
&#13;
S'y mêlaient contes, chroniques, tableaux de guerre, poèmes et chansons, etc.&#13;
&#13;
&#13;
Lou Gal - N°80 - 15 octobre 1918 (4ème année)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="39">
          <name>Creator</name>
          <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="110460">
              <text>Bardin, Jean (1893-1966)</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="110461">
              <text>Causse, Pierre (1883-1951)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="48">
          <name>Source</name>
          <description>A related resource from which the described resource is derived</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="110468">
              <text>CIRDÒC - Mediatèca occitana,  AG 1</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="45">
          <name>Publisher</name>
          <description>An entity responsible for making the resource available</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="110469">
              <text>Imprimerie l'Abeille (Montpellier)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="40">
          <name>Date</name>
          <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="110470">
              <text>1918-10-15</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="104">
          <name>Is Part Of</name>
          <description>A related resource in which the described resource is physically or logically included.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="110472">
              <text>&lt;span&gt;Lou Gal &lt;/span&gt;&lt;a href="http://www.occitanica.eu/omeka/items/show/1851"&gt;(Acc&amp;egrave;s &amp;agrave; l'ensemble des num&amp;eacute;ros de la revue)&lt;/a&gt;</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="42">
          <name>Format</name>
          <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="110473">
              <text>application/pdf</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="110474">
              <text>1 vol. (4 p.)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="44">
          <name>Language</name>
          <description>A language of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="110475">
              <text>oci</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="51">
          <name>Type</name>
          <description>The nature or genre of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="110476">
              <text>Text</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="110477">
              <text>publication en série imprimée</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="43">
          <name>Identifier</name>
          <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="110478">
              <text>&lt;a href="http://www.occitanica.eu/omeka/items/show/1988"&gt;http://www.occitanica.eu/omeka/items/show/1988&lt;/a&gt;</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="47">
          <name>Rights</name>
          <description>Information about rights held in and over the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="262390">
              <text>Domaine public/Domeni public</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="98">
          <name>License</name>
          <description>A legal document giving official permission to do something with the resource.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="262391">
              <text>Licence ouverte</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="46">
          <name>Relation</name>
          <description>A related resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="262392">
              <text>Vignette : http://occitanica.org/omeka/files/square_thumbnails/7eb2624832ecd14fe8c0f11af2d954d0.jpg</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="262393">
              <text>http://www.sudoc.fr/039102890</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="116">
          <name>Temporal Coverage</name>
          <description>Temporal characteristics of the resource.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="262394">
              <text>19..</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="95">
          <name>Date Modified</name>
          <description>Date on which the resource was changed.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="435739">
              <text>2016-05-27 Céline Bartalini</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="37">
          <name>Contributor</name>
          <description>An entity responsible for making contributions to the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="435740">
              <text>Baussan, A.</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="435741">
              <text>Doutou Poutingas</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="435742">
              <text>Delpon-Delascabras</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="435743">
              <text>Ricose, Marcel</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="435744">
              <text>Lou Pourtiè dau Castèl-d'Aiga</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="435745">
              <text>Fourmaud, Louvis</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="435746">
              <text>Brafamil</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="435747">
              <text>Maistre Jibé</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
      </elementContainer>
    </elementSet>
    <elementSet elementSetId="8">
      <name>Occitanica</name>
      <description>Jeu de métadonnées internes a Occitanica</description>
      <elementContainer>
        <element elementId="173">
          <name>Portail</name>
          <description>Le portail dans la typologie Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="594838">
              <text>Mediatèca</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="174">
          <name>Sous-Menu</name>
          <description>Le sous-menu dans la typologie Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="594839">
              <text>Bibliotèca</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="172">
          <name>Type de Document</name>
          <description>Le type dans la typologie Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="594840">
              <text>Numéro de revue</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="182">
          <name>Catégorie</name>
          <description>La catégorie dans la typologie Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="640598">
              <text>Documents</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="171">
          <name>Contributeur</name>
          <description>Le contributeur à Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="718138">
              <text>CIRDOC - Institut occitan de cultura</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
      </elementContainer>
    </elementSet>
  </elementSetContainer>
  <tagContainer>
    <tag tagId="2041">
      <name>Cançons = Chansons</name>
    </tag>
    <tag tagId="2047">
      <name>Correspondéncia=Correspondance</name>
    </tag>
    <tag tagId="2043">
      <name>Illustracion dels periodics=Illustration des périodiques</name>
    </tag>
    <tag tagId="300">
      <name>Primièra Guèrra Mondiala = Première Guerre Mondiale</name>
    </tag>
    <tag tagId="2039">
      <name>Publicitat dins la premsa=Publicité dans les journaux</name>
    </tag>
  </tagContainer>
</item>
