<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?>
<item xmlns="http://omeka.org/schemas/omeka-xml/v5" itemId="1989" public="1" featured="0" xmlns:xsi="http://www.w3.org/2001/XMLSchema-instance" xsi:schemaLocation="http://omeka.org/schemas/omeka-xml/v5 http://omeka.org/schemas/omeka-xml/v5/omeka-xml-5-0.xsd" uri="https://www.occitanica.eu/items/show/1989?output=omeka-xml" accessDate="2026-05-30T02:44:55+02:00">
  <fileContainer>
    <file fileId="995" order="1">
      <src>https://www.occitanica.eu/files/original/190c12de2eadcdff31995a43939d9183.jpg</src>
      <authentication>b4963d17d09f62220fccad8bc3a5ac4c</authentication>
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="5">
          <name>Omeka Image File</name>
          <description>The metadata element set that was included in the `files_images` table in previous versions of Omeka. These elements are common to all image files.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="74">
              <name>Bit Depth</name>
              <description/>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="110495">
                  <text>8</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="75">
              <name>Channels</name>
              <description/>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="110496">
                  <text>3</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="73">
              <name>Height</name>
              <description/>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="110499">
                  <text>468</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="72">
              <name>Width</name>
              <description/>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="110500">
                  <text>682</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </file>
    <file fileId="139266" order="2">
      <src>https://www.occitanica.eu/files/original/b001e47142404eb1fb87c0dc0549f76b.pdf</src>
      <authentication>6d4cc34e74858e888e85b2692b27b7f1</authentication>
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="9">
          <name>PDF Text</name>
          <description/>
          <elementContainer>
            <element elementId="175">
              <name>Text</name>
              <description/>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="631587">
                  <text>Quatrièma Annada. — Not 81

C.I.O.O.
n t" "i i T n (*

le ue -\otr\emDie

BEZIERS

Loi/ /na£/

IÎJIO

/î á chivat e s'en

vè

torna à pèd.
(Vièl prouvèrbe).

Vôu mai pagà 1.000 escoubilhaires que 10 croca-morts.
(Prouvèrbe nouvèl).

Redacioun: 15 6«&gt;, Can'ièira Ferdinand-Fabre
MOUNT-PELIÈ

Lou Numerot : Tres Sôus

Lous Morts
IVNO

CAUSO

QUE

U MORT NOUS

DEMANDON, E QUE LI MORT I'AN DRE,
QUAND SOUNTOUMBA DIN'S LA BATAIO :
ACÒ 'S LA REMEMBRANÇO. TOUT

OME

OUE DEFÈND LOU SÒU DE SA PATRIO,
QUE LUCHO E MOR PÈR ELO, MERITO
LONGO-MAI

LA

REMEMBRANÇO

DÔU

PAÏS.
(F. MISTRAL,

Canta lou lè e lou 15 de chaca mes

Discours e Dicho.)

Sus la toumba de nostes grands
Morts, sus la pèira santa que, pèr
toujour, garda lou som vitourious
das martirs de la pus noblaCausa,
un cop de mai clinan l'oumage de
nostes cors recounouissents.
Chaca an, dempioi cfuatre ans,
renouvelan la fiertat e la tristessa
d'aquel pelerinage pietadous. Das
cementèris siaus e ílourits de l'arriès, nosta pensada landa vers las
planas dau front, nusas e silenciousas, ounte s'aubouroun, dins
sa magrou d'escaleta, lous batalhouns immoubiles
de
las
milanta crouses negras ; e, pus
liont encara, van jusquas as
camps batalhès qu'an enselepit
tant d'eros dins lou soul susàri de
sa glòria e de soun sacrifice.
Mès, aqueste an, l'oumage vèn
pus soulenne e pus pougnent
encara, s'és poussible. E nous
sembla que la fiertat e la tristessa
an grandit, ara que lous rais de la
vitòria illuminoun tout noste ourguiol e qu'esclairoun touta nosta
doulou.
Sentissèn milhou, ioi, lou pres
de tout ce que duvèn as luchaires
erouïcs qu'an gagnat aquela vitòria, as qu'an dounat sa vida pèr
basti l'aveni, as oubriès noun
pariès de l'obra de Liberacioun,
que l'an sinnada emé soun sang.
E dire que veiran pas soun obra
coumplida, que sous iols barrats
dins la visioun de la batèsta ourribla, clugats à jamai,countemplaran
pas la radiousa sourelhada que vai
daurà de glòria l'azur de noste
cièl.
Aqui nosta granda, nosta immensa tristessa... E — tant pis
pèr quau ausarà dire de nou — í'arà
pas que creisse, à mesura que s'amadurarà dins lajoiadau triounfe,

la meissou qu'eles an semenada
dins la soufrença das coumbats.
As que tastaran pas lou pan
salabrous de la vitòria, garden
touta entièira l'ounou de nous
l'avudre pastat. Ié la rauben pas
en lous dessoublident. Reneguen
pas lou noum sacrat das que
nous an quitat lou pus bèl eritage.
E preguen nostes Morts, en
flouriguent lou cros ounte dourmissoun, de mantène nostas amas
à l'aussada de soun esemple e de
sas liçous.
Lou CHIVALIÈ.

Aministracioun: 14, Avenguda de Toulousa
MOUNT-PELIÈ

Abounament: 4 francs l'An

PÈR

LOU GENTENARIDE JOUSÈ ROUMANIHO
( 1818 - 1918)

L'AL E LA CEBA
citats à l'ordre de la Medecina
Quauque tems davans la guerra un
proufessou saxoun — se disiè pas 'ncara
un Bòchou —, lou doutou Gundrum,
aviè dessoutat las vertuts mervelhousas
de l'al: d'après el, èra à l'al, de quau
fan soun regal, que lous Bulgares —
se disiè pas 'ncara lous Bougres —
duvièn de veni vièls couma de bancs.
E lou doutou Gundrum nous counselhava de manjà aderé de « tscheschnakova tschorba », qu'es ni mai ni mens
una aiga boulida. Acò s'apella enfounsà
una porta douberla ; i a mila ans que
sabèn pèr reprouvèrbi que « l'aiga
boulida sauva la vida ».
Vejaqui ara la ceba que passa à l'ordre
dau jour. Lou Mercure de France (qu'es
pas una revista de pèl de bufet) nous
anouncia qu'en Ingla-Lerra e en America
la ceba es regardada couma un remèdi
espelaclous pèr preservà ou gari de la
gripa.
Amai lous Americans e lous Ingleses
siègoun d'omes pratics an pas troubat
acò Lout souls. I a longtems que nostes
travalhadous se troboun ben d'aquel
regime. Manjoun mèma la ceba em' una
alencada e pitoun un cop de vi aqui
dessus; lou resultat es pas que milhou.
Malurousament, emé las cebas à dèch
sòus la liéura e las alencadas à douge
sòus pèça, aquel sistèma pot fini pèr
faire mau... au porta-mouneda.
Lou

GAVACH BOURRUT.

i

n

Au noum dau Lengadò jamai courl ni cousliè,
Iuèi au grand Precursou rènde un fidèl ôumage,
Qu'es el qu'abariguè lou Bedemlou, lou Mage
Que dempièi sèt cènts ans lou Miejour atendiè.
E iéu, de Font-Segugno
Boumaniho, Mistral, vira
« Darriè de la couvado
De vèire se garda voste

escoulan primadiè,
vers voste image,
», aurai lou bonur maje
eiretage entiè.

Car sèmpre dins l'azur lou caud sourel escalo,
Sèmpre, faguènt rampèu à noste parla cla,
Chasque estiéu dins l'ouliéu recanlo la cigalo,
E noste Felibrige — es Diéu qu'a lout regla —
El tambèn retrempa dins lou sang de la guerro,
Vai reviéure mai pur e mai fort que ço qu'èro!
ALBERT

ABNAVIELLE {rAràbi).

Á

�Libres Prepaus
LOU GARD ES EN LENGADOC
Emè la rintrada, VAssouciacioun dau
Lengadoc mieterranenc vai reprene, soulide, una ativitat nouvella, de quau
noutaren eme' lou pus grand plesi las
manifestaciouns.
Es pas qu'age quitat passà sans res
faire aquestes darniès meses, au countràri. A part l'estùdia de M. Vidal que
sinnalan pus lionl, a fach pareisse una
broucadureta preciousa : « Le département du Gard est en Languedoc », que
marca netament quanta es, pèr nostes
vesis, la bona plaça dins la futura
ourganisacioun regiounala.
Aquel librilhou, d'una doucumentacioun segura e councentrada, dèu èstre
legil ; hou serà em'autant d'interèst que
de proufd.
A las rasous ecounoumicas acampadas
e ligadas aqui de man de mèslre n'en
pourrian ajustà d'autras.
Lou Felibrige, « grando vouès istourico », couma a dich Mistral, a sempre
recounougut lou despartament dau Gard
pèr Lengadoucian. Un Alesenc es assessou
dau Felibrige pèr lou Lengadoc, couma
es à la Mantenença de Lengadoc que
se soun escrichs, de soun sicap, quasiment toutes tous felibres dau Gard,
mèma lous qu'escrivoun lou pus pur
prouvençau. En aussant la Coupa santa,
pèr la Santa-Estella de 1909, à St-Gèlisdau-Gard, lou capouliè Devolug poudiè
pourtà soun brinde « au nobleLengadò »,
en diguent:
« Quand li gardian
abriva si biòu negras

passon lou Rose pèr
de-vers Sant-Gile, éli

dison d'uno souleto voues : « Anan au Lengadò. ii

Ges d'arguments valoun pas, en parièira escasença, la dicha poupulària,
gardiana fidèla de la tradicioun. Ela
proutèsta aici de touta sa força, en favou
dau Gard lengadoucian, contra noun
sabe quante « anessiounisme » marselhés. — J.-S.-P.

couma un autre cièl, embé toutas sas
estellas... Aqui l'espèra.
Pioi, dintrà à la cabana, ounle fiamba
un fioc de gabèls ; secà sous pèses
bagnats, manjà una soupa de peis, jougà
au polignac ! Moun Diéu, qu'avès ben
fach las causas !
Ara lout es siau, las lampas à las
fenèstras de las cabanas an mes de pichotas tacas roujas, poumas d'amour dau
souèr apegadas contra las muralhas
negras; un pauc dau jour lusis encara sus las aigas ; moun jouine coumpagnou regarda las eslellas e sembla se
demandà quante es aquel gipiè antic e
goullamàs que — dins un tems talament
recuéulat que ges de libres n'en parloun
pas — a foutut, de man de mèstre, aquel
cop de pincèl dins lou plafound de las
eslellas. Douçamenet, lou barqueL se
ravala e se balança.
Toutara, lous couides sus la taula,
parlaren das canards qu'avèn pas tugat.
Alcida nous countarà d'istòrias de soun
jouine lems, quand servissiè sus lous
batèus de l'Estat, nous parlarà de Tamatava, de las terras jaunas e de Ranavalo.
E se Poumpard es en vouès (mès pèr acò
cau que bufe dau magistrau, qu'alors las
cordas sount tibadas) nous cantarà Le
Temps des cerises...
Moun Diéu, qu'avès ben faeh las
causas !...
Marcel RICOSE.
8 d'otobre 1918.

Sajas paraulas
En tèsta de soun Cacalaca, Mèstre
Jan Castagno escriéu aquelas paraulas
bougrament senadas:
« Se, quand la gripo acoumencè,
seriouso, Moussu Quaudedret aviè crida
au pople : « Gripo ! gripo ! Gardo-te ! »
n'en serian pas aro à avedre tanL de
peno pèr l'enferra. E de toutn'es ansindo.
— Vòu mai verila qu'escarnis que messorgo qu'endourmis. »
Es ce que disian dins nosle arlicle
sus la « poulilica d'eslrùci ». Nous fai
gau de nous veire antau aproubats pèr
un ome de sen e d'esperiença couma
noste bon counfraire d'Alès.

Pèr lous Viticultous

A NOURADA
MA

PIPA

Siès bercada e mascarada,
De tabat n'avèn pas pus,
E me demandoun, Nourada,
Perqué tène tant à tus.
Hou sabe, oi, siès pas poulida,
As belèu un autre tort :
La rosa fresca espelida
Saique sentis pas tant fort.
E tamben la pèl d'Espagna
Es un pus requist perfum.
Mès quand nous tenèn coumpagna
A ioutes dous fasèn qu'un.
N'avèn passat de vespradas
Quand dourmissiè tout l'oustau,
E, trislas ou benuradas,
D'abord que — pount capitau, —
Eren toutes dous, Nourada,
Dau fàsti nous sèn gardats ;
E, ioi, te vole ounourada
De tant de mouments presats.
N'ai abenal de brouquetas,
Pèr cremà toun mourre fi,
En vejent dins mas lunetas
Dardalhejà toun plesi 1
Toun ama fantasièirousa
Dins las oundadas de fum,
Quand la rima èra tissousa
M'adusiè de nouvelun.
E dedins loun zistoun-zèste
Mai d'un cop ai acoutit
Lous sounges fols, toujour prèste
A faire Michèu-t'ardit.
Pioi, quoura après la voulada
Baroullave, e de prou naut,
Toun cor, maugrat qu'amoussada
Couma lou miéune èra caud.
Vai, prouvesirai encara
D'illusiouns e de pantais,
Toun cor rous ; me siès trop cara
Pèr t'abandounà. Me plai,
Pamens, à l'oura nafrada,
Quand sèn toutes sangoulats,
De te veire recatada
Sus l'album de mous souldats.
0 pipeta douça e tendra,
Sembles parlà : « Jouine ou vièl,
Qu'enchau que faguen de cendra
Se lou fum gagna lou cièl. »

A Moussu P. Villeneuve,
amìstousament.

La mar sembla d'òli. Lou barquet se
ravala e se balança douçamenet, mantengut pèr l'estoc de quior ; penchats à
l'escan, lous rems à moun coustat copounl'aiga que Lramblaun pauc,efremis
couma la jouina petrina d'una bella
filhassa. Sèn venguls verifià las brandinas, pioi anaren à l'espèra.
A l'espèra ! Au bord de l'estang, acantounat dins lous lamarisses, esperà e la
cassa e la nioch. Esperà la sarcella ou
lou col-verd que belèu vendran pas,
l'ourizoun bournat pèr lou pioch de
St-Loup que fai dins lou liont un decor pus
bèu qu'un decor d'ouperà ; en faça de las
aigas mauvas couma de flous de mauva,
ounte sembla que touta la lumièira dau
souèr es dintrada, s'empouisounà de
l'audou das salins ; trefouli au mendre
bruch d'unafiolha que boulèga, d'un rat
que courris, d'un tavan que brusis ; las
parpellas alandadas, las aurelhas tibadas,
se quità manjà pèr lous mouissaus;
esperà la nioch qne farà de l'estang

Jousè
L'Assouciacioun dau Lengadoc mieterranenc vèn d'edità un traval lout ple
interessant de M. Vidal, chèf das travals
d'agricullura à nosta Escola naciounala
de Mount-Peliè.
Lou titre d'aquel traval: « Utilisation
en automne et en hiver et pendant la
guerre du sol du vignoble languedocien »,
dis prou l'interèst dau sujèt. Lous vilicullous aprendran aqui couma podoun
s'aparà de la carestiè e de la rarelat de la
luzerna e das engrais en n'en demandant
una partida à la generousiLal dau mème
terraire que nous baila lou jus dau gavèl.
Renouvelan que l'A. R. L. M. a sous
burèus au Sendical d'iniciaLiva (GrandTealre), ounte on pot s'adressà pèr Lout
ransegnament.

JOUT UN BALCOUN
Farcejada Clapassièlra
Pèr Louvis-Filibert
e dins

lous

Dou mai un cuistol es salle, dou
milhou es cuisloL. Un cuisLol propre e
acassal es pas jamai qu'un gasia-sauças.
D'abord, se sap qu'un sallecuislot fai de
bona e propra cousina e qu'es una salla
tamboulha qu'alestis un cuistot au manlau-blanc.
A bon oubriè, salla cnsegna.

Lou moural d'una Lroupa es de fes en
raport de la soupa que manjoun.
Ousservacioun lerra-à-terra mès vertadièira : tals cuistols, tals pialuts.
*
Se voulès counouisse la situacioun
souciala d'un pialut fisàs-ié quauques
cops vosla bourracha de pinard e fintàslou manjà la soupa.
Sauprés s'es ounèste quand vous
rendrà vosLe mèma voulume de vi e
sauprés s'a bona educacioun se manja sa
soupaà lioga de l'enguli.
Vous dise acò pèr esperiença.
* *

Me demandàs dequé m'estounarà,
après Ia guerra.
Fossa causas : esemple :
Timbrà mas letras ; me meLre à laula
pèr manjà ; me servi d'un paraploja ;
pas pus veire l'espicièira me servi pèr la
fenèstra; veire una carrela emb'una
lanLern- alumada la nioch ; pausà mas
causselas pèr me couchà ; me jaire dins
un lièch ; bèure dins un veire ; pas pus
avudre de « totos» e pioi... mouri bèstiament d'un cop d'èr après avudre escapal LanL de fes à la Camarda.
CAUSSOU DE L'OULIVIÈ.

La terribla malandra que mes en dòu tant de
familbas esprouba cmdèlament la de noste
afeciounat coulabouraire Jòrdi Maillet. Soun
fraire

ainat,

lou

Doutou Francés Maillet,

medeci-ajuda-major au front, vèn de toumbà

Pensadas de Pialut

vìtima dau debé, enlevat en quauques jours
pèr lou mau despietous.
Es una granda perta, que plouraran toules
lous qu'an counougut, estimat e aimat I'rancés
Maillet. En el s'unissièn las pus bellas qualitats

« Connais-loi loi-même », disiè (crese)
Soucrala. Ai las ! ounte es l'ome que se
counoui ? La guerra a dcsvelat as iols de
chacun una aulra persounalitat: tal que
tremoulava « davans Ia cara d'un gendarma » demora siau à l'espèra de I'enemic e lou que fasiè la grimaça pèr sannà
un poul, enlasta gaïament lou bòchou.
Drolla de countradicioun.

del'esprit e dau cor. A soun gaubi amistous, à
sa valou proufessiounala, ajustava de
reqiiists de pouèta

e d'escrivan.

douns

Lous aviè

proubats dejà en mantuna oubreta ; lous auriè
afourtits encara mai dins d'autras obras que ïa
fin de la guerra duviè veire espeli. Pecaire !
ioi, una nèbla de negra tristessa vèn ennibouli
toutas las lusidas d'espèr.
Coumpatissèn, emé l'amar regrèt de la saupre sans remèdi, à la granda doulou de la
familha en plours.
— Un autre de nosles milhous amics, Leoun
Teissier, vèn de perdre soun pus jouine fraire

E pamens, me pode pas deLène de me
senli revirat en veguent, pendent ma
perma, un chi escrachat pèr lou Lram. Es
una prouba que la sensibililaL es pas
morla dins lou cor dau pialul.
¥ *

»«JSB.-(Louvis Bonfils e Pèire Azéma)

En venta à l'aministracioun
depaus dau Gal. Costa 20 sous.

LOUBET.

cameliè. Couma fai bon bèure quand on
a set I Urousament (ou malurousament),
pèr lou pialut es permés de bèure, mès
i es pas permés de s'ibrougnà. Sagessa,
espargna, medecina e disciplina, tout
acò es conLra el pèr i hou empachà.

La permissioun es pèr lou pialut ço
que lou gourg dau desert es pèr lou

Pèire Teissier, defuntat à Nimes ounte èra
proufessou, dins la flou de sous 23 ans. Es un
dòu nouvel e pougnent que vèn macà en plen
cor una familha dejà tant durament toucada.
. Que lou lioctenent Teissier e toutes lous
siéus troboun aici lou temouniage adoulentít
de nosta entièira simpatia.
— La michanta rèva a encara empourtat
M. l'abat Leounça Puech,

proufessou

au

Coulège dau « Sacré-Cceur » de Mount-Peliè.

�Esprit distingat, caratèra gai e ben miejournau,

Bris de clôture. — En s'évadant du poste

grand amic de la lenga nostra que parlava

de police de l'hòpital Suburbain, deux femmes

em' un biais perfèt, lou paure mort — aviè

soumises : Marie N..., 34 ans, et Louise D...,

pas que 41 ans — quita lous regrèts lous pus

40 ans, brisèrent des planches formant clô-

viéus e un souveni que s'escafarà pas.

ture, Etc...

— Après una longa e crudèla malautiè, lou
felibre Ernest Combalat es mort à Palavas,
lou 16 d'otobre; aviè 53 ans. Brave cor e imou
risoulièira, èra estat un das coumpans lous

E apelloun acò de «fcnnas soumesas /»
Dequé fouLre farièn s'hou èroun pas...
ES BE?\ ESPLICA T

mai amistouses dau Parage clapassiè. Coutria
emé soun bessou Ipoulite èra un afeciounat
de las manifestaciouns felibrencas ; en coulabouracioun em' el tamben aviè publicat jouta
l'escai «

LA BESSOUNADA

» de contes e de gale-

jadas que fasièn lou regal das legiguèires de
La Campana de Magalouna.
Renouvelan à noste amic Ipoulite Combalat e

Dins sa crounica loucala dau 21 d'olobre VEclair saluda aimablamenl la parLença dau percelou de la lra divisioun
de Mount-Peliè, « M. lou talhaire Le
Gô » couma disiè L'Aràbi dins sa pouésia
au President Poincaré. E ajusta :

à sa parentèia l'assegurança de la part granda
Vintérieur de la perception est assuré par

que prenèn à soun malur.
— A Mount-Peliè,

dins

sous

70 ans, vèn

de niouri M. Michèu Vernière, ancian deputat, ancian prumiè cònsou dau Clapàs, president dau Counsel general de l'Eraut. Es pas
aici la

plaça de

jouguèt dins

la

dire lou

grand rolle

que

poulitica dau despartament.

Mès duvèn saludà l'aministratou coumpetent
e devouat que sous sucessous an

pas fach

dessoublidà, e rendre oumage à l'ome gene-

M. Joseph Cabassut le distinguó autaat qu'actif
fondé de pouvoir.

Un criLicairc atissous dirà belèu qu'an
vouguL melre « interim ». Es pas vrai.
« Intérieur » dis ben ce que vòu dire.
Nosle amic Cabassul s'oucupa mai que
ben dau dcdins de la percecioun ; lou
defora arregarda l'escoubilhaire.

rous e bon, toujour prèste à rendre service,
que s'en anarà escourtat pèr lou respèt e lous
regrèts de touta la poupulacioun.

Çops de Gapganta
e Cop5 d'fìppiéus
PURGASE GRADES
Legisse dins unjournal que las purgas
sanjoun, dins lous espitaus militàris,
sibanl lou grade dau malaute... Pareis
que las aigas purgalivas de marca soun
pèr lous ouficiès generals, lous aulres
ouficiès an drech à l'òli de ricen, lous
jout-ouficiès buvoun de magnesia e lous
souldats engulissoun pas que d'aiga de
Rubinat...
Coussi troubàs acò? La medecina saique es pas la mèma au regiment couma
dins lou civil. Aqui aplicoun las purgas
sibant lou cas e lou temperament, 'dins
l'armada es sibant lou grade... Souvetan
qus siègue milhou antau e cercan pas à
coumprene. — VAIRANOU.
TOUPIS E CABUCELLAS
Lou Nouvelliste de Lyon, qu'es un
journal touL ple serious, a pnblicat lou
8 d'otobre, jout la rubrica « mariages »,
aquestas dos reclamas que farièn pas
trop mau dins un journal couma lou
Sourire ou la Vie Parisienne.
TRÈS SÉRIEUX,

capilaine, offlcier dc carrière,

ép. Vve 30 à 40 a. fem. monde. Grde, forte,
cheveux blancs si possible. S'ad... etc...
DEMOISELLE

pieuse, 45 ans, se marierait avec

mutilé de guerre. Ecr. etc...

Couma troubàs lou cop ?
Una vèusa de 30 à 40 ans embé lous
pèusses blancs es un aucèl autant rare
que lous merles de la mèma coulou.
Aquel ouficiè galeja saique. Dèu avudre
las idèias LalamcnL. negras que n'en vòu
pas pus veire, mèma lous pèusses.
Se pourriè bclèu renjà emb'aquela
doumaisella de 45 ans, que pòúrïiè
avudre lous pèusses blancs dempioi que
prèga Diéu pèr Lroubà un cabucèl.
Mès, pecaire ! una fenna dau mounde,
mèma vèusa, se fai pas prou de bila pèr
n'arribà aqui.
Dequé tron dèu pensà Mounsegne
lou cardinal Maurin en legiguenL de
reclamas antau. —J. C.-N.
JUJAS UN PA UC !
Pichola nouvella pescada dins la crounica dau Petit Méridional (20 d'otobre) :

« MA RIDA TS,
TENÈS-VOUS BEN... »
Lous journals d'aquesles jours an
publicaL lou noum das ajuslaires qu'an
ajudal à gagnà la « médaule d'honneur
des joules des baleinières de l'armée
navale. » Dins aquela Iisla remarcanlous
Celòris Francés Roustan e Vincent
Parisi, e lou Bouzigau Ferdinand Baylhou. Un cacaraca e un pichol èr d'auboi en l'ounou de nosLes valhenLs coumpatriolas. — BRAFAMIL.

Conte Blu
A moun cousi

CAMDOU.

Acabave de counLà, à moun amic
Charlou, uno sourneto sans LèsLo ni
quioul.
— Taiso-le, me faguèt coumo Marius
de Marselho, ai pus fort à te counLà.
Toussiguèl, niflèl, roumièL e un moumcnt après escoupiguèt. Enfin coumencèt, noun sans s'èstre martelal lou cap
coumo pèr dessagrounlà Ias idèios, afin
que pousquèssoun milhou souiii.
— Oc, moun amic, n'ai beguL uno, uno
verdo, uno que, quand iè voujàs dessus
un rach d'aigo, finet, fineL, gourgoulhejo,
vèn blanco, blanco d'un blanc salle, d'un
blanc trebouI/AOtiO "VÌlîtvyvA
Un d'aquesles dimenches, l'asard faguèt (l'asard fa bièn las causos) qu'anèsse
à... Gourdou e, naluralament, lou mai
pressat seguèL de s'eslremà dinc un cafè.
Mès aqui lou grand proublème : dequé
bèure ?.. Uno chaslruso... acò's bièn
car, e n'avès pas pèr bagna la çimo de
vosLro lengo ; un picon-grcna ?... vous en
fasès pèr vostre argent e avès pas res
que valgue : adounc... dequé?
Prene lou journal, que se barollo, tout
pelhous sus uno laulo : belèu me dou■naro quaucos idèios... cal se despachà
;.perdequé la doumestico m'a devislat, e,
d'aquesto ouro es aqui: calriè pas, davant
elo, cercà, cercà coumo quauqu'un qu'a
perdut quicon.
— Ah ! çà, dequ'es aquel anà e veni
pèr aquelo porto, alai, que se drouvis,
escuro coumo la maisso d'un loup ?...
Dequé diable... E aquel nivoulàs de fum
que m'ennèblo (aici lou mounde troboun
de tabat) es pas fach pèr m'ajudà à desclavinà lou mistèri.
... Ah ! mès i sièi... remarcàs lous que

sourtissoun... aqueles sourrires que
s'espandissoun salisfaches, sus aquelos
houcos gouludos, remarcàs aqueles èrs
de biènerous, aquelos lengos, larjos
coumo de bassarèls que se passejoun sus
loù rebord de las boucos, qu'escouboun.
« Sabe dequ'es », me mele à faire,
tout coumo lou devignaire de MounleHmar.
• ,
Mès aici la doumeslico... Uno poulido
fenneto, coumo ]a « Madelon »..., aimablo, genlilho, d'ièls negrels que beluguejoun, mès pas lant jouino, pas tant
lèsto, e mai passideLo.
— Monsieur, que voulez-vous ? me fo,
embé uno vouèsselo douço, douço
coumo lou cloussi d'uno clouco, e
qu'acoumpagno un sourrire amistous.
— Je veux, je voudrais.., vous n'avez
pas un peu de « ça ». .
Fascn coumo lous amourouses, nous
coumprenèn à mièch-mol.
— Si, Monsieur, mais attendez un moment, vous comprenez... tes gendarmes.
Se coumprene !...
Espère, enfin moun tour arribo ; acò's
coumo al counfessiounal.
— Vous pouvez venir, cascalhejo la
doumestico. M'enfourne pèr la porto
escuro, loul aici es escu, escu coum'un
boudin... d'aici, d'alai, quauques esclaires coumo d'esteletos que parpalhejoun
... lous veires, las copos que lusissoun, e
belèu, lambé, aqueles ièlhets que toujour beluguejou... Me met quicon dins la
man... acò dèu èstre un veire ; apare,
apare loujour... on es toujour à tems à
naussà, e pièi... ié vese pas. Mès elo dèu
ié veire : dève n'avedre prou, perdequé
a pausat lou flàscou... Cal creire qu'aqueles-ièlhets que beluguejoun l'esclairoun.
Cerque l'engoulidou del veire... es
aqui; aqui la carafo...res qu'àsoun ventre
espoumpit la recounoujsse (n'avèn l'abitude); vouje douçamenet, douçamenet..,
calriè pas la saloupejà... trré !.. seriè be
trop daumage... Uno Lanlbono assento !..
E l'endavale... à pichols coupels que
fau roudà dins ma bouco, pèr que s'en
embugue bièn.
E sourlisse... embé un sourrire satisfach sus ma bouco gouludo, un èr de
biènurous, e passeje ma lengo, larjo,
larjo coum'un bassarèl, sus mas labros,
qu'escoubo...
E aro anes pas countà acò à moun
ouncle Milas,.. Lou vese... « Mès, moun
efant, siès pas bauch mès vos te lugà,
quito acò, malerous ! »
E pamens, ai pas tant tort qu'acò...
Fau tout ce que lou mounde fò... Avant
la guerro n'en bevièi pas jamai... Mès la
guerro es vengudo, e... l'assenlo 's partido ; coumo tout ce qu'es defendut es
gcneralemcnt bon, adounc... mès sabes
lou rèsLo.
Fau un pauc iambé coumo moun amic
Janel : quand i'aviè de tabat, noun jamai
fumavo... despièi. quc n'i'a pas pus la
liro LouL Iou jour.
Moun amic aviè finit. Se metèL tournà
à toussi, à niflà, à roumià, e un moumeuL
après, à escoupi. Deviè avedre soun
esloumagàs bougramenl cargaL.
— Ah çà ! iifaguère, despièi que barjes
dèves avedre sel, se anavian n'en bèure
uno ?
Mouh amic m'éspièl emb'un èr trisLe e
pecairàs, coumo se li parlave de quicon
que noun pot mai s'agandi.
Grabièl
Cazilhac, olobre 1918.

GARRÎC.

Nostes Souldats
'g* #% t i | S J

• iS

Presentan

v

JK

toutas

I

nostas

*|

à

felicitaciouns

M. lou proufessou Ducamp, que vèn d'èstre
noumat medeci-prencipal de 2ma classa ; e
l'abat Fernand Journet,
St-Bauzèli-de-la-Janeta,

ancian vicàri

noumat

à

de

lioctenent e

decourat de la Legioun d'ounou.
— Coumpliments encara au capitàni Louvis
Barre, de Ganges, citat pèr lou 7ma cop ; au
jout-lioctenent Jan Boulet, de Mount-Peliè,
cìtat

pèr la 6ma fes; e au serjant Emila

Teissier,
ajudant.

de

.Mount-Peliè,

citat

e

noumat

— Lou serjantLouvis deFaucher, de MountPeliè, n'es à sa 4ma citacioun ; Iou telefounista
Pèire Bousquet, dau Clapàs tamben,

à sa

tresenca; lou lioctenent Jousè Pietrera, lou
serjant telefounista Jan Tournel,
Valette, de Mount-Peliè ;

e Jôrdi

lou capitàni Emila

Bedot, dau Crès, e Jousè Llobers, de Ceta, à
sa segounda. A toutes, nostas felicitaciouns.
— Sount estats, aquestes darniès tems, pourtats à l'ordre dau jour : lou bregadiè Jaques
Bozerand, lou brancardiè Auguste Fóline,
lou granadiè Louvis Servent, lou capoural
Emila Vernhet, Ipu
toutes

serjant Pèire Belluc,

de Mount-Peliè;

lou

jout-lioctenent

Jôrdi Portalès e lou capoural Jôrdi Delpont,
de Ceta; lou canouniè Pau Caraýon, de Mèza;
l'agent de liasou Ludouvic Estève, de Lansargues ; Jousè Dardé, d'Ouctoun ; lou zouava
Marius Vieu e Maurice Camaret, de VilaNova;

lou

Poussan ;

canouniè Fernand Milhau, de

Emila Gingibre, de Cournou ; lou

capoural Pau Artis, de Ceiràs; I'agent de
liasou Lucian Michel, de Massilhargues ; lou
canouniè Enric Mioch, de Mauiò ; lou joutlioctenent Flourentin Teulon, de Vendargues.
— Sôn urouses d'anouncià que noste amic
Elia Blanc, de

Bassan,

souldat au 57ma,

grèvament blassat i'a quauques meses, es ara
en bon cami de garisou à Díeppe, e que vèn'
de reçaupre, em'una segourida citacioun, la
medalha militària e la palma sus sa crous de
guerra. Nostes coumpliments e nostes vots de
complet restabliment.
L'AGENT DE LIASOU.

EH MEMÒRIA
Das Mount-Pelièirencs : Pau Castel, J, joutlioctenent au 96ma B. T. S. ; Fernand Mages
(24ma

inf.) ;

Edouard Guibert (72ma inf.) ;

Enric Bertignon, aspirant au 164ma ; Albert
Sudrès (2ma groupe aviacioun); Leoun Aujaleu (37ma inf.); Marceau Guérin (176ma inf.);
Jùli Roussel, lioclenent au 72ma ; Jan Balestrier (288ma inf.); Louvis Prat, capoural au
24ma ;

Guilhaume Ouillet

(289ma); Marcel

Martin, marecbal-das-lougis au 3ma artilh.;
Marcel Soubeyran (4ma inf.); Grabièl Raymond,
capoural au I41ma ; Eugèna Blondel (lllma inf.): Reiniè Menjot, J. aspirant
au

115ma

(Legioun

artilh. ;

Josè Caméo

estrangèira);

Jousè

Delgrès

Bourdeaux

(20 esc. trin); Marcel Barascud, medeci aussiliàri

au

241ma

artilh. ;

Jousè

Vayssade

(174ma inf,)— De Antôni Py,
serjant au

Estièine Le Tóo, 5,

lè estrangè, e Fernand Arnaud

(116ma A. L.), de Ceta; Jan Roux e Jousè
Sube, ajudant au 141ma, de Castèl-Nòu-lou-Lez;
l'oufìciè d'aministracioun

Jean Raynal,

de

Fabregas ; Grabièl Bénózech (37ma coulounial), d'Adissan ; Pèire Beauclair, d'Aniana,
quartiè-mèstre mecanician ; Alfonse Sanier,
de Vendargues (lè inf.); lou jout-lioctent Jan
Nauthon,

de St-Tibèri; Enric Loubet, de

Bedariéus.
— De Carles Agnely, de Castrias ; Emila
Guigou, de Coumbàìllaux (360ma inf.) ; Victor
Martin, de Ceilhes, capoural au 3ma zouaves;
lou serjantMarius Theule, d'Aumelas ; Franclt
Fournier, de

Galargues, marechal-das-lougis

;m 2 l2ma d'artilhariè ; Guilhem Jaulmes, de
Fountanés; Nouè Barral, | {, de Cazoulsd'Eraut, ajudant au 365ma ; Jousè Diet
(240ma inf.), de St-Bauzèli-de-Mountmèu ; Gastoun Guizard, i, de Laveruna, capoural au
173ma;

Carles

Bettend, J,

marechal-das-Iougis aviatou.

de St-Ipoulite,

�Bons Miejournaus,
Mairinas de Guerra!

Ecole "BEMIN6T0N"
STÉNO-DACTYLOGRAPHIE

Les plus belles Thèses - - Médecine, Droit, Pharmacie

Dirigée par Mademoiselle MAGLIO
Abounàs-vous au "GAL,,
LEÇONS, COURRIER

8, Boulevard Victor-Hugo
MONTPELLIER

?

Abounàs-ié vostes pialuts.

TRAVAUX de MACHINE

^wvww

sortent de

/v*wwvw

" L'ABEILLB „
&lt;T~
Imp. Coopératlve Ouvrìère
14, Aveaue de Toulouse &lt;T~
MONTPBLLIBR
&lt;T~

?

Mandàs-nous d'adrèssas de souldats,
que ié mandaren autant lèu quauques
numerots.

Siègue eivil, siègue souldat,

VILLE DE MONTPELLIER

Se vos èstre ben abilhat,
j_

r

ATHENEE-CINEMA

Avudre de façouns milhounas
Que lou pus fringant embuscat,

13, Rue Boussairolles, 13
Vai au talhur tant renoumat
De la Plaça de las Coulounas :

TOUS LES SOIRS

Représentations à 8 heures et demie

BRAYE

MATINEES :
Jeudis, Dimanches et Fêtes

5, Anciana Plaça
de las Coulounas

Spectacle recommandé aux Familles

MOUNT-PELIÈ

Films Artistiques des Premières Marques

Orchestre Symphonique
Les Grands Magasíns
de Nouveautés

— Digàs, Marioun,

Qap*Fumoip aa Sous«Sol

D'ounte vèn lou renoum

PARIS- MONTPELLIER

De l'atalhé Causse-Fedièira
— Es qu'abilha embé goust,

m

Soulide e d'un pris dous...

CANSOUS E MONOLOQAS

Consommations de Premier Choix

i

fai passà lou ìems e las Grisetas de Mounl-Peliè,

LaREVUE
MERIDIONALE
DES ÍDEES

de B. Gaussinèl; la Serenada dau Clapàs, de A.

Mensuelle. — Illustrée

CLAPASSIÈS
Lou Sermoun de Moussu Sìstre e lou Gipiè
cagaire, de l'abat Favre; las Erbetas, de
Marsal; la Fonl de Sanl-Berloumiéu, l'Amour

Henry ;

las

Bugadièiras,

de Jounquet;

sont sans contredit les mieux assortis et vendant meilleur marché que
les plus grandes Maisons de Paris.

lou

MONTPELLIER
13, Cours Gambetta. — Téléph. : 4-30

Lasert.
Quatre dessens de Marsal. Tirage sus bèu
papiè. Costa : 5 sòus. S'adressà as depausitàris ou à l'Aministracioun dau Gal. Mandat à
gràtis à tout nouvèl abounat,

jgggp^

L'EXEMPLAIRE : 0 fr. 50
ABONNEMENT: 6 fr,

Imp. L'Abeille, 14, av. de Toulouse, Montpellier.

Lou Gerent:

MILA-OMES.

�</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </file>
  </fileContainer>
  <collection collectionId="92">
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="355723">
                <text>Patrimoine écrit occitan:périodiques</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="41">
            <name>Description</name>
            <description>An account of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="355724">
                <text>Ce set contient les périodiques numérisés par le CIRDÒC issus des collections des partenaires d'Occitanica</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
  </collection>
  <itemType itemTypeId="26">
    <name>Revista</name>
    <description>Item type spécifique au CIRDÒC : à privilégier</description>
    <elementContainer>
      <element elementId="127">
        <name>Région Administrative</name>
        <description/>
        <elementTextContainer>
          <elementText elementTextId="262403">
            <text>Languedoc-Roussillon</text>
          </elementText>
        </elementTextContainer>
      </element>
      <element elementId="128">
        <name>Variante Idiomatique</name>
        <description/>
        <elementTextContainer>
          <elementText elementTextId="262404">
            <text>Languedocien</text>
          </elementText>
        </elementTextContainer>
      </element>
      <element elementId="129">
        <name>Aire Culturelle</name>
        <description/>
        <elementTextContainer>
          <elementText elementTextId="262405">
            <text>Languedoc</text>
          </elementText>
        </elementTextContainer>
      </element>
      <element elementId="163">
        <name>Type de périodique</name>
        <description/>
        <elementTextContainer>
          <elementText elementTextId="435761">
            <text>Premsa e revistas de guèrra (1914-1918) = Presse et revues de guerre (1914-1918)</text>
          </elementText>
        </elementTextContainer>
      </element>
    </elementContainer>
  </itemType>
  <elementSetContainer>
    <elementSet elementSetId="1">
      <name>Dublin Core</name>
      <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
      <elementContainer>
        <element elementId="50">
          <name>Title</name>
          <description>A name given to the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="110527">
              <text>Lou Gal. - Annada 04, n°81 (1è de nouvembre 1918)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="86">
          <name>Alternative Title</name>
          <description>An alternative name for the resource. The distinction between titles and alternative titles is application-specific.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="110528">
              <text>Lou Gal. - Annada 04, n°81 (1è de novembre 1918)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="49">
          <name>Subject</name>
          <description>The topic of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="110529">
              <text>Guerre mondiale (1914-1918) -- Périodiques occitans</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="435750">
              <text>Humour</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="435751">
              <text>Caricatures et dessins humoristiques </text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="631536">
              <text>Poilus (Guerre mondiale, 1914-1918) -- Périodiques</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="41">
          <name>Description</name>
          <description>An account of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="110532">
              <text>Soutien des soldats du sud de la France, Lou Gal est l'un des seuls journaux en occitan qui parut régulièrement pendant la Première Guerre mondiale.&#13;
&#13;
&#13;
S'y mêlaient contes, chroniques, tableaux de guerre, poèmes et chansons, etc.&#13;
&#13;
&#13;
Lou Gal - N°81 - 1er novembre 1918 (4ème année)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="39">
          <name>Creator</name>
          <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="110534">
              <text>Bardin, Jean (1893-1966)</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="110535">
              <text>Causse, Pierre (1883-1951)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="48">
          <name>Source</name>
          <description>A related resource from which the described resource is derived</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="110542">
              <text>CIRDÒC - Mediatèca occitana,  AG 1</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="45">
          <name>Publisher</name>
          <description>An entity responsible for making the resource available</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="110543">
              <text>Imprimerie l'Abeille (Montpellier)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="40">
          <name>Date</name>
          <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="110544">
              <text>1918-11-01</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="104">
          <name>Is Part Of</name>
          <description>A related resource in which the described resource is physically or logically included.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="110546">
              <text>&lt;span&gt;Lou Gal &lt;/span&gt;&lt;a href="http://www.occitanica.eu/omeka/items/show/1851"&gt;(Acc&amp;egrave;s &amp;agrave; l'ensemble des num&amp;eacute;ros de la revue)&lt;/a&gt;</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="42">
          <name>Format</name>
          <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="110547">
              <text>application/pdf</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="110548">
              <text>1 vol. (4 p.)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="44">
          <name>Language</name>
          <description>A language of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="110549">
              <text>oci</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="51">
          <name>Type</name>
          <description>The nature or genre of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="110550">
              <text>Text</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="110551">
              <text>publication en série imprimée</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="43">
          <name>Identifier</name>
          <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="110552">
              <text>&lt;a href="http://www.occitanica.eu/omeka/items/show/1989"&gt;http://www.occitanica.eu/omeka/items/show/1989&lt;/a&gt;</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="47">
          <name>Rights</name>
          <description>Information about rights held in and over the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="262398">
              <text>Domaine public/Domeni public</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="98">
          <name>License</name>
          <description>A legal document giving official permission to do something with the resource.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="262399">
              <text>Licence ouverte</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="46">
          <name>Relation</name>
          <description>A related resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="262400">
              <text>Vignette : http://occitanica.org/omeka/files/square_thumbnails/190c12de2eadcdff31995a43939d9183.jpg</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="262401">
              <text>http://www.sudoc.fr/039102890</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="116">
          <name>Temporal Coverage</name>
          <description>Temporal characteristics of the resource.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="262402">
              <text>19..</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="95">
          <name>Date Modified</name>
          <description>Date on which the resource was changed.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="435752">
              <text>2016-05-27 Céline Bartalini</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="37">
          <name>Contributor</name>
          <description>An entity responsible for making contributions to the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="435753">
              <text>Lou Chivaliè</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="435754">
              <text>Lou Gavach Bourrut</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="435755">
              <text>Arnavielle, Albert (1844-1927)</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="435756">
              <text>Ricose, Marcel</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="435757">
              <text>Loubet, Joseph (1874-1951)</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="435758">
              <text>Causse, Pierre (1883-1951)</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="435759">
              <text>Brafamil</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="435760">
              <text>Garric, Grabièl</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
      </elementContainer>
    </elementSet>
    <elementSet elementSetId="8">
      <name>Occitanica</name>
      <description>Jeu de métadonnées internes a Occitanica</description>
      <elementContainer>
        <element elementId="173">
          <name>Portail</name>
          <description>Le portail dans la typologie Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="594841">
              <text>Mediatèca</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="174">
          <name>Sous-Menu</name>
          <description>Le sous-menu dans la typologie Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="594842">
              <text>Bibliotèca</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="172">
          <name>Type de Document</name>
          <description>Le type dans la typologie Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="594843">
              <text>Numéro de revue</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="182">
          <name>Catégorie</name>
          <description>La catégorie dans la typologie Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="640599">
              <text>Documents</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="171">
          <name>Contributeur</name>
          <description>Le contributeur à Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="718139">
              <text>CIRDOC - Institut occitan de cultura</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
      </elementContainer>
    </elementSet>
  </elementSetContainer>
  <tagContainer>
    <tag tagId="2041">
      <name>Cançons = Chansons</name>
    </tag>
    <tag tagId="2047">
      <name>Correspondéncia=Correspondance</name>
    </tag>
    <tag tagId="2043">
      <name>Illustracion dels periodics=Illustration des périodiques</name>
    </tag>
    <tag tagId="300">
      <name>Primièra Guèrra Mondiala = Première Guerre Mondiale</name>
    </tag>
    <tag tagId="2039">
      <name>Publicitat dins la premsa=Publicité dans les journaux</name>
    </tag>
  </tagContainer>
</item>
