<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?>
<item xmlns="http://omeka.org/schemas/omeka-xml/v5" itemId="1993" public="1" featured="0" xmlns:xsi="http://www.w3.org/2001/XMLSchema-instance" xsi:schemaLocation="http://omeka.org/schemas/omeka-xml/v5 http://omeka.org/schemas/omeka-xml/v5/omeka-xml-5-0.xsd" uri="https://www.occitanica.eu/items/show/1993?output=omeka-xml" accessDate="2026-05-10T10:40:06+02:00">
  <fileContainer>
    <file fileId="999" order="1">
      <src>https://www.occitanica.eu/files/original/fc90f431684925e8525bca9878da3726.jpg</src>
      <authentication>b4963d17d09f62220fccad8bc3a5ac4c</authentication>
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="5">
          <name>Omeka Image File</name>
          <description>The metadata element set that was included in the `files_images` table in previous versions of Omeka. These elements are common to all image files.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="74">
              <name>Bit Depth</name>
              <description/>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="110768">
                  <text>8</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="75">
              <name>Channels</name>
              <description/>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="110769">
                  <text>3</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="73">
              <name>Height</name>
              <description/>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="110772">
                  <text>468</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="72">
              <name>Width</name>
              <description/>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="110773">
                  <text>682</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </file>
    <file fileId="139157" order="2">
      <src>https://www.occitanica.eu/files/original/24ead9054399ccb8d7a8b131df9d2681.pdf</src>
      <authentication>7c4aed5e7a6805efec165f224ba992b8</authentication>
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="9">
          <name>PDF Text</name>
          <description/>
          <elementContainer>
            <element elementId="175">
              <name>Text</name>
              <description/>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="631253">
                  <text>lè de Janviè 1919

■ nquièma Annada. — N°l 85

Tout aumenta...
...mèma lous jours
PER S

A

LUÇA

PER NADAU

dau saut d'una puça

dau saut d'un brau

Rcdacioun : i5bis, Carrièira Ferdinand-Fabre
MOUNT-PELIÈ

La Fii É la Guerra
La guerra es finida, e ben finida!
Àvèn agut la vitòria ! Dire que ioi tout
lou mounde es en joia seriè la pus
granda messorga : n'i a que soun countents. n'i a que fan la fougna, n'i a que
s'enchautoun.
Soun countents lous paures pialuts
qu'an passat cinquanta-dous meses liont
de sous oustaus; que pendent quatre
ivèrs se soun jalats lous pèses dins las
fangas dau Nord, qu'an eouchat pellemelle dins de palha bagnada e pQurrida, qu'an manjat mai frech que caud,
e quesa soula disíracioun èra de bèure
de pinard e de traucá la palhassa das
Bòchous.
Soun countenlas las pauras fennas
qu'an soufrit de privaciouns de toutas
menas, que se soun crebadas la pèì
dau ventre pendent quatre ans per
nourri e elevà una marmalha sans
paire.
Soun countents lous paures bougres
qu'an fugit davans l'envasioun, que van
anà retroubà soun païs, sous pareats.
Soun countents lous bons patriotas
de l'arriès qu'an toujour pensat à la
vitòria de la França e que se soun souvent disputats pèr faire respetà sas
idèias.
Soun countents lous jouvents e las
manidas qu'esperavoun la fm de la
guerra pèr se maridà .
Soun countents lous que buvièn soun
cafè à la sacarina e qu'auran ièu de
sucre à voulountat. lous que manjavoun dc pan de ressia e qu'auran lèu
de pan de bjad, lous que fumavoun de
barba de mil e qu'auran lèu de tabat à
plena blaga.
Soun countents lous pastissiès qu'an
plegat boutiga pèr vendre de merlussa,
d'oulivas uu de sardas en bouèta, e que
van refaire de pastissous e de bisquioclias pcr la granda joia das enfantous.

Canra lou tè e lou i5 de chaca mes
Lou Numerot : Tres

SÒUS.

voloun en vous diguent patriouticament: « Se voulès pas acò couma acò
laissàs-hou, un autre lou prendrà»;
lous bons prouprietàris que vendoun
d'aigueta à vint-e cinq sòus lou litre;
e toutes aqueles mercantis qu'an vendut la marchandisa tres cops pus car
que ço que l'an pagada.
Fan la fougna lous rendiès qu'avièn
plaçat sous sòus dins d'usinas Krupp
ou aulras dau mème calibre e que
vesièn la vitòria à sa manièira.
Fan la fougna lous qu'an mountat
d'usinas de guerra e qu'an... manjat
d'argent à fairò d'oubusses.
Fan la fougna lous qu'an de tratats
embó rintendença.
Fan ia fougna lous merchands d'es
clopsf^us caíitouniès, lou perruquiès
e lous poumpiès qu'èroun gradats...
dins de burèus e que fasièn lous-/,;eros ..
de l'arriès.
Fan la fougna lous journalistes que
se van crebà lou cervèl pèr faire d'articles d'atualitat.
Fan la fougna, las bellas-maires
qu'an passat de bon tems pendent la
guerra e oue vesoun reveni d'un michanl iol lou gendre guerriè.
Fan la í'ougna tou' aquelas manidetas
qu'avièn quitat lou vilage ou l'ateliè.
per anà dins de burèus ou dins d'usinas gagnà de sèt, iocb e nòu í'rancs pèr
jour.
Fan ia fougna las fennas escaravilhadas que travalhavoun una matinada
pèrmes... pèr toucà soun aloucacioun.
Fan la fougna aqueles sages Espagnòus que gagnavoun d'argent à plena
casqueta.
Fan la fougna aqueles braves founciounàris que toucavoun sa paga de
gradat dins ia zona... e sa mesada sans
res faire à l'arriès e que pensoun que
caudrà mai travalhà en gagnant mens.
Fan la fmgna lous deputats que
maugrat la guerra an paupat sous
quinze mila francs e que saboun que
van cargí't una vèsta à las prumièiras
eléciouns.

S'enchautoun lous qu'an d'ai'gent à
plen tiradou e de filhas prèstns à
Fan la fougna lous « bràyes » coumaridà.
merçants qu'an prôufitat de la guerra
S'enchautoun lous nouvèls riclies
pér faire de « bravas » fourtunas : lous
que podoun veirc veni.
espiciès que vendoun à l'amagat lous
S'enchaLitoun lous direíous de teatre,
iòus à quinze sòus chacun e lou suçre
de cafès-cantants ou de ciríemas,
à dèch francs lou kilò; lous jardinièsS'enchautoun lous merchands de
que vendoun un caulet-flòri cranta
courounas, car aquel coumerce atousòus, un paquet de ravetas quatre sòus,
jour marchat...
las tuteras à trenta sòus lou kilò; lous
JAN DE LA CAPELLA-NOVA.
boucbès que vendoun la car couma

Âminhlracioun: 9, Bd dau Joc-de-Pauma
MOUNT-PELIÈ

Abounament : 4 francs l'an

L'ÂRMADA
—o-

T'escrive pèr te dire que soui estrambourdat
dal succès de noste Gail M'es raplicat à l'oura
de là soupa, toutes an quitat soun culhè e m'a
-tíaugut fà la distribucioun: se batièn pèr l'arudre. Es pas 5o que m'en auriè calgut, es aoo.
Me vèn de pialuts de toutes lous cantounaments
me lou demandà... La pialudalha coumpren,
aima, tasta noste gaubi. Quau es que di» que
lou pople sap pas legi nosta lenga? Quau es
que dis que la lenga d'oc es un passa-tems pèr
quauques escrivans e qu'es coumpresa justepèr quauqucs sabants amatous de lengas mortas ? Brave amie, esagère pas ren aici : mès
souvetarièsi que t'atroubèsses aqui au moument
de la letura couletiva dal Gal, e veirès un
pauc dequé s'agis. E pos courri pèr troubà 'n
Gal jous lous lièchs ou pèr lou sol dins la cambra. Acò's legit, plegat, souegnat e enmandat
c&lt; cap à l'oustal 8. Quant n'i a pas que l'an legit
à la fenna ? — « E sabes, la fennaj ba te dise,
hè ? legis tant pla coumo ièu, lou prumiè cop,
pan! t'a pres lou filoun '. e lous pichots ! e sabes,

Baiislo Bonnet nous a countat, dins
sous souvenis tant visculs e tant pretoucanls sus « Lou Baile Anfos Daudet», ce
qu'aqueste pensava de l'aveni de la lenga
d'oc. Daudet cresièaquel aveni bencoumproumés, en causa mai que mai de l'espandiment dau service militàri e de la
vida de caserna. Es pas p'er pas res que
Daudet aviò ìa vista courta; sembla que
l'ousservacioun esaía e minuciousa das
pus mingres deials i'aviè fachperdre l'abilitda das larges ourizouns. Pintre briì.hant de la soucielat parisenca — touta
cn fa ;ada e faussetat — countaire agraïïiéu e, de fes, encantaire, Daudet vei
amirablament lou defora de las causas e
de las gens; trop souvent n'en vei pas
lou dedins ou lou vei mau. Regardàs sas
caricaturas miejournalai : es de petètas
amusantas que bramoun e brassejoun,
emó quaucas lissas loucalas jjrou ben
croucadas, mès à milá lègas de la realila
prefounda e da la vida vidanta. Aparisenquit jusqu'à la mesoula clas osses,
Daudet a regardat lou Miejour darriès
soun mounocle parisenc, sans coumunià
emé l'ama miejournala. Es ce qu'esplica
que se siègue enganat, mai d'un cop, e
gros couma lou bras.' Se pot pas, pèr
esemple, res imaginà de pus f&amp;us que
sa previsioun sus la lenga d'oc e l'armacla. Tout au conlra de ce que disiè
Daudet, lous jouines Miejouinaus an
d'aulant rnai sentit l'amour dau clouquiè
que n'en soun eslals pus lionts, e tals
que }*arlavoun francós à Vouslau se soun
regalats de charrà emé sous coumpans
dius la ìenga mairala, qu'antau se sentissiên pas lant despatriats. Mai qu'acó :
en mesclanl de Miejournaus de toutes
lous
rùdous,
que
chacun parlavoun la lenga de soun endrech e que sé
coumprenièn loiiles, t.queles Miejournaus xesoun pouguls rendre comte (mai
ou mcns netament : afaìre d'ime, d'inte
ligença e de reflessioun) de l'unitat founcièira de la lenga d'oc maug. at la varietat de sous dialètes.
Tonles lous que soun passals à la caserna {e quau i'es pas passat au ttms que
sèn1}) pourran alesli aquela afirmacioun
La vida dau fronl mai enca"a que ta
vidade caserna n'a p oubat la veritat. Vertlat l.ona à dira eà redire, e qu'aquestn
letra de n^sle coulabouraire Delpon
Delascábras, datada dau Centre d'eslru
cioun de Mazamèt, vèn encara nous
áfourli :
\

lou garde! »...

Remarcàs-ìiou, lout i es :
L'amourldau pialut p'er sa lenga, l'aisença qu'a pèr la legi, ta panetracicun
d'un dialète à l'autre entre souhlats
venguts das quatre caires dau Miejour.
Aquelas counstalaeiouns soun nosta
força e noste espèr. E f&amp;sbn ressoun emé
plena fisança à la counilusioun de
Delpon :
,.. Filhou es partit, Maillet tabé, ebé ! boía_
couma t'hou ai toujour dich, sempre dich :
oubraren mai, mès saren aqui toujour pèr un
cop, c belcop mai encara quand seguèsse que
pèr servà l'obra e la memòria de nostes cars
dispareguts, Viéuren, viéuren e nostrcs morts
viéuran.

Oi. Que visque ennaulres l'amaerouïca
e tendra de nostes morts aimats. Es
noste soul vot p'er l'an nouvèl : qu'ane
flouri là toumba das que, pecairel n'en
oeiran pas l'espelida..

Lou

CHIVALIÈ.

Nouoella adrèssa
Noutò que d'ara-cn-a-ìans l'Âminislracioun
dau Gal t.i au 9 dau Bouìriard dau Joc-de'Pauma.

xxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxx
Pèr espeii lèu ìèu

U îlllUtt

m L'EEÀU

de J.-E. Castelnau
Musica de Teissounièira
Costa: 7 sòus

�Pèr Lov Libriíhou de la Maselièira

Bella e santa nioch de Nouè ! Engrepesits mès gais arriban au mas; Anneta

Xfouèf

noste

e benesit
Deman es Nouè; farà frech mès farà
se

Pascas

1

nous

sourelhan,

gara

pèr

car lou prouvèrbe es pas mes-

sourguiè. Anneta, la serviciala, vai

e

vèn dins lous mas; Mameta, de soun
coustat, i'ajuda.

Perdequé tout

ravaladis ? Ah!

bèu

mounde

enclausit dins la vila
pas

dequ'es

qu'un

aquel

rafinat,

febrousa, sabès
regagnou ? Sabès

dequ'es una sana tradicioun? No. Ebé,
quitàs-riòus

faire e amiràs lous qu'es-

parpalhats dins lou siau dau campèstre
saboun gardà la joia dins soun cor en
mantenguent em'un culte pious lous us
ancians das.aujòus. .
— Adissiàs,
travalhadous
d'aquel
:

adissiàs !
que,

cridoun lous

galois

aprèst de fèsta,

eles
s'en

aussi
van la

pocha ben garnida pèr la senmanada, e
après avudre, dins lou sacàs de quior,
beri renjat un saquet de groumandiges
qu'a bailat la maselièira pèr lous qu'an
d'enfantets.
dins

E fossa n'an, d'enfantets,

aquel mounde... la paurilha sana

counouis soun debé e es richa de cor.
E deman l'enfantet dau travalhadou
atroubarà, dins sa galocha groussièira
as courdils de corda, lou saquet poulit,
ple de bonas
ounte lou

causas

fachas

papanou

vai

au

mas

tout l'an ié

qiíerre lou pan.
Antau, urousa, la troupa das journaliès s'agandissièn devers lou Clapàs que
coumençava de s'acatà dins una poussa
viauleta mountant de la terra. Lou frech
fissava,
blanca

e

darriès

mountava

lou

mas una luna

dins

lou cièl linde

ounte las estellas encara paurugas ensajavoun de pounchejà. Bella nioch que
farà pèr anà à la messa !
Dau mas una bona audou de fricassa
s'escapa, e chacun

afairat fai

teleta,

car seren fossa qu'anaren à la messa
de mièja-nioch. Tant lèu que d'un pauc
pertout ausissèn

lous

prumiès

de las

campanas, nous metèn en routa pèr anà
à Castel-Nòu, glèisa la pus procha dau
parage, ounte, reculits, lou mounde das
mases, lous travalhaires dau íerradou,
vènoun saludà lou Sauvaire.
Un

cop la messa

acabada, chacun

repren soun cami : qu'acò's poulit, una
nioch ben clara, una luna blanca couma
de lach, em'un fissou de frech que nous
pounis; emmantelats

dins

dins las pounchas, tout

las mantas,

aquel mounde

ara s'entornoun jout lou tèulat aimat.
E nautres, que sentissèn lou bon regagnou que nous espèra, aloungan lou pas,
e Mameta que tèn sa lanterna doubris la
marcha. Ara de cants galois s'ausissoun
dins

la campagna ; la jouinessa acam-

pada dins lous masets fairibota; lous
chis espaurugats japoun e, de mas en
mas, se respondoun. .
Sembla que

muìm 11

MOUN PAI&amp;E

es à soun poste e la taulada ben garnida
ravis

iol, Dins la chiininii' ira lou

souc brulla, e dins aquel fougau fortàs

bèu ;

À LA

fasèn un pichot peleri-

nage ; chacun soun lum à la man, en rengueta dins lous vièls camis, ounte nosta
cola, jout lou rach d'argent de la luna,
faid'oumbras aloungadas e bouleigaras,

se

desbanoun

bonur, s'estampoun au

d'ouras

founs

de

de noste

Urouses sèn de retraire aquesta poué'sia de
noste brave amic Delpon-Delascabras (Loui'Lf
Stebté), que soun paire quitèt, après 70, soun
país de Colmar, e venguèt faire souca en terra
ganjola.
Lous eveniments de I'oura presenta bailoun
a-m-aqueles verses, escrichs en 1912 e publicats
dins La Campana de Magalouna de Jun 1913,
un caractèra de remarcanta atualitat.

Fvlheis de rouía

fna Catedrala
Strasbourg, 28 de nouvcmbre 1918.

Au mitan d'un moulou de carrièiras e de
carriêirctas, una glèisa touta rosa monta
vertadièira dins la douçou d'un oustau
d'un soul cop jusqu'au Cièl : Ia catedrala das
unit.
talhurs d'images de I'age mejan, abilhada
A mouj Ires ejanlounelf
de dantellas de pèira, enrichida de couire,
Petejâ lou vi blane, se manja la foupèr quand jeran bèts.
d'or, de velous, de veire, de seda ; jouina de
gassa e s'escaufoun lous
cors, mès
Moun
paire
àsous
vintans
partiguùt
de
l'Alsaça
toula Ia jouinessa de soun pople de vicrjas,
lou fioc que tomba e loulum que baissa
Per vourre pas scrvi l'Emperaire Alemand ;
es bella couma una granda dama. A sous
nous
counvidoun à gagnà lou lièch.
«Couma tous dous ainats, vai! (l'i avìé dich ma pèses Ious tèulats das oustaus s'amoulounoun,
Vai veni l'oura pèr lousanjou nèls que
[grand]
quichatscouma de capuchins que demourarièn
« Ljlou joumet leu-lèu alestirasa biassa.»
dourmissoun : papà Nouè à la bartoujours à ginouls. Tout aqueles oustaus,
bassa blanca espèra que tout lou
ancians ou nôus, tramblanls coumadevièlhas
mounde siègue ajassat pèr faire §aun Ges das quatre dempioi an pas revist sa maire
fennas ou poulits couma de maridadas d'un
tour, e n'ia de mases dins l'encountrada, Ni mai l'oustal, ni mai lou camp e lou jardi
jour, sembloun se ravalà ; e Ia caledrala
e grandas soun las chiminièiras. Lou Ount'avièn tant courrit! ount'avièn vist veni
quilha dins Ious nibous soun clouquiè couma
candeliè à la man, Mameta dis à la Lous ulands à chival! an pus res vist, pecaire!... dos mans jountas que voudrièn agandi Iou
maselièira :
Mès, se sount maridats en Terra Miejournala ! Cièl, aquel Cièl qu'es pintrat en mila coulous
Ejousnostresourel,
dms nostre bèu païs,
sus Ious veires de Ias fenèstras, aquel Cièl
— Venès veire... Fagués
pas de
Ounte
mon
paurepaire,
ailàsîara
dourmis,
ounle soun Ias vicrjas sajas escultadas au
bruch quc dourmissoun,
mous bèus
Se creseguêroun léu en sa terra mairala.
naturèl
dins Ia pcira dau pourtau.
pichots... Vesès, quante poulit « Bijou»
Lasparpellas
alandadas, ai passatjoutaquel
Oublidéroun la guerra emai sa malamagna.
qu'ai croumpat pèr Jourget!
grand
pouríau
ounte
es escricha cn images
E la grand nous desplèga un bèu E moun paire disiè— « Vivèn couma vivian.»
dc malbre touta Ia vida de 'Nostre-Segne e
« D'abord, un Alsacian es mai Lengadoucian
chival de boi plantat sus una plancha
«Quenounpasfll dePrussaou sujètd'Alemagna.» sièi rinlrat dins I'oustaude Diéu.Sans faire de
que marcha emé quatre roudetas,... « AjU
bruch, à pichots passes mc sièiglissat de piliè
« Couma vautres (soudis) aiman la galejada
que vai èstre urous ! »
en piliê; una cadièira que vesièi pas toumbèt,
« Emai Iou trat d'esprit un pauquetet salat ;
Lou fioc èra damoussat d'à-founs, la
«Quand taulejan, nous cal bon plat ben relevat, agère pôu (couma de ma vida ai pas agut pòu)
lampa baissava, baissava, aviènpaspus
dau bruch infcrnal quefaguèt; apegai contra
«E nostre vin nous fai troubà la bièra fada,
de butèia, lou frech fissava toujour..,
una coulouna, d'ànjous me risièn douçame«Nostra vida, al fougau, éra un pauc couma à
.— Bona nioch! nous diguèt Mameta,
net; d'omes â figura de bèstias mc regardavoun, doubrissiên Ia bouca, fasièn dc grimaças,
Chut! chut! quepapetaNouè se sarra... « Cada an, a Ia sasoun tugavian nostre porc
« De legums, ai boudièn!n'envendian de nostre risièn, plouravoun, s'engarlandavoun de ftous,
E, de pèr la campagna, lou regagnous
[ort!]
e tout acô èra en
s'acabavoun e lous chis espaurugats «Edinsl'oustal, ajàs,veserenquenouschange — de fîolhas, de plantas,
pèira, en pèira rosa couma Iou cièl d'un bèu
japavoun e se respoundièn de mas en «Entr'intra trouvaviàs una chiminièirassa
souêr d'ivèr, pèr endrechs rouja couma dc
« Ambé sous candeliés dessus, alignadets,
mas...
« L'oula, lou vira-brocha,hé! n'enfasian d'astets ííocs de ferre-blanc quc coumençoun de se
Lou FELIBRE DE LA LANDA.
« Car dins la bassa-cour erian souvent de cassa, rouvilhà.
.
A pichots passes, sans faire de bruch, me
mitan, s'estallava una taula carrada
sièi glissat vers Ia porta. A chaca fenèstra
ÛÌMU
D'ÂEPIÉUS «Al
«Ounte poudian anà,..savepas quantd'enfants!
Iusissiè, blua, jauna, verda, rouja, un pauc
«I 'ai même vist un jour déch foutraus d'alede
Ia Iumièira grisa dau jour ; davans una
[mands.j
Provgrès. «Qu'hou tenièn tout al tour; oh la trista taulada! crous d'or un lum dansava au founs d'una
« Un rengatdepairols, pusnaut, enluguernavoun capella ; e las coulounas se tibavoun, mountaDins lou numerot dau 2 d'abriéu 1898
voun toutas drechas, pioi tout d'un cop s'arde la Alode Pratique retrouban lou pres «Couma lousde mameta aquis, semblavoun d'or
«,Per
ma
maire
oh
!
chaval!
aco's
éra
un
tresor»
roundissièn, se coupavoun pèr s'arroundi
de la vida à Paris e pendent lou carema:
« Mas tres sorres cada dissates escuravoun. .! tournamai couma de grandas cambas ; s'esBeurre-Bretagne. . . 2 fr. 40 à 3 fr. le klk&gt;g.
Camembert
o fr. 5o la pièce.
Renegava à Bismarck, «lou chaplaire ferouge». campavoun sus d'aulras coulounas, pioi susRoquefort
1 fr. 5o le lcilog.
Pioi fasié: « Mès pamens Miejournals, nous d'autras encara e dins Ia nioch dau plafound
CEufs
60 fr. à 74 fr. le mille.
[semblan]
ountc sc perdièn fasièn d'aqucl plafound
Pois verts
1 fr. 10 le kilog.
« Vautres aguès Mountlort ! aquelautrebregand
couma un moulou de bellas raubas de pèira
Choux-fleurs
o fr. 20 la pièce.
« Qu'aicis faguèt rajà las ribièiras de rouge...»
coufíadas
pèr lou vcnt.
A-m-aquela epocalous Parisencs trou«...
Sèt
siécles
an
passat
aco's
liontde
memoría
Sièi
sourtit
de I'oustau dc Dicu. Dcfora,
bavoun acò car ; e quand on pensa. que
lou burre au jour de ioi se vend sèt « Mès ço qu'oublidàs pas, esde cliarrà toujour
lous oustaus das omes soun simplets c paufrancs la liéura, lou racafort trenta- «La Lenga dau «Païs», La Lenga dau Miejour
rels couma nautres, se ravaloun ounte nautres
tres sòus lou quart, lous iòus quinze «Qu'esela vostravida, e tabé vostraistâria»!'
nous ravalan... M'cn sièi tournat pèr dc carsòus pèça, lous caulets-flòris cranta
E
moun
grand,
e
ma
grand,
e
ióutout
escoutava
rièiras
quc counouissièi pas, de carrièiras de
sòus, on se demanda veritablament
Vesiéi
l'Agle
negràs
founsà
sus
soun
païs
tout pèu, de tout age : avièn toutas un'noum
ounte anan, e ounte vai s'arrestà lou
E lous aucelounets s'envoulà liont dal nis,
« Prougrès. »
que fînissiè en sírasse.
E tout acos dins ma testeta s'enfusava.
P. C. C:
y\ prepavs dav mioch'
MARCEL RICOSE.
Jouìnet, savièi dequ'es un pople qu'es pas libre
Dins un de nostes darniès numerots
Atabé en grandiguent me souimai estacat
avèn bailat las diferentas valous dau
Al pa't's de ma maire, e per sa libertat
mioch jouta Charlemagna troubadas pèr
ESPELIDAS
nostes illusíres academicians, Countu- M'avisère un béu jour qu'ère vengut felibre!...
esprit de tablèus

mn'

galhards de la vida

im

niant nosta enquèsta, vejaici ço que
trouban dins una viòlha revista dau
siècle darniè :
-« II y a 25o ans, un ingénieur avait installé
un moulin à vent au haut d'une maison en l'ile
Notre-Dame pourfourniraux bourgeois un muid
d'eau (268 litres) par jour. »

Recapitulen : un mioch valiè 5i litres
jouta Charlemagna,
268 litres jout
Louis XIV, 700 litres jout Fallières.
Cau creire que lou mioch aumenta en
França en proupourcioun
embé la
panoulha de sous representents.

que revertoun d'images de touta mena.
BRAFAMIL .

Dòunc, piesques pla loungtems, tu, Musa enca[tarella]
Me tène de cansouus per aquel bèu Miéjour
Que moun paireaimèt tant, ount'ai trouvatlou
[jour]
E que vièsquetoujour'a Lenga d'Oc tant bella.
DELPOX-DELASCABRAS.

Nouvembre 1912

L'Armana
Prouvençau pèr
'919 ^"èn de
pareisse (encò de Roumanille, Avignoun). Bèu
vers, prosa goustousa, crounica interessanta,
noumbrousas galejadas dau famous Cascarelet:

ÏArmana es couma IQU bon.vi, se tai toujour
milhou en vielliiguent.
— Cant de guerro det Mietcboun, pèr L. Sirven e E. Baron (Toulousa). Amai la guerra
siègue acabada sinnalan aquel Cant que venen
de reçaupre; editat em'image e musica, dins
lou biais de las cansous parisencas, baila una
idèìa de ce que se poudriè faire pèr lucba
contra aquelas pourcariès (las 3/4 que ' a)-

�NOUÏHS

de Carrièirase fflounuments
i

Aquela questioun interèssa bravament
lou public, se n'en jujan pèr lous coumentàris, escrichs ou verbals, qu'an
prouvoucat lous articles que ié counsacrèroun J. Véran dins ì'Eclair e R. Valmore dins lou Petit JHéridional,
L'urous rescontre de nostes dous
grands counfraires prouba que, sus
aquel sujèt, lous garguils pouliticaires
an pas res à faire e que tout lou mounde
pot toumbà d'acòrdi, em' un pessuc
d'ime, de goust e d'amour dau Clapàs.
Que nostes counsels municipals de ioi
e de deman s'en souvèngoun; que se
souvèngoun tamben d'aquesta veritat :
sus tout ce qu'arregarda la guerra lous
pialuts an lou prumiè e lou darniè mot à
dire. Esperen-lous un pauc ; trefoulissoun mai que nautres, e pamens soun
be oublijats de prene paciença.
Nous counselharan, quand seran aqui
(e lous que soun revenguts nous hou
counselhoun) de pas desbatejà e rebatejà à tusta-limbusta. Quauques noums,
mès ben causits. Lous que s'impausoun:
Joífre e Foch (pèr Clemenceau, counsultà d'abord lou municipe de Narbouna); pioi Castelnau, qu'es un pauc
noste coumpatriota, pioiqu'un bon 1/4
das Mount-Pelièirencs sourtissoun de
l'Aveirou. E pioi lous que nous tocoun
de pus proche : tal l'amirable general
Grossetti, que coumandèt lou XVlacors,
e que revese em'emoucioun, en escriguent aquestas regas, nous charrant, à
Valnry, à l'oumbra dau grand sabre de
Kellermann. E tamben quauques Clapassiès erouïcs pèr quau la vouès de sous
camaradas de lucha reclamarà aquela
ounou. Se sourtissèn d'aqui, que siègue
cmé biais e dinc un esprit francament
clapassiè; vesèn pas à dequé rima la
Place deó Belgej que quaucun demandèt
un
jour, mès coumprendrian una
Rue deé Serbeó pèr amor à la coulounia
serba que de longa data frequantanosta
Universitat, ou una carrièira Alecsandrî
eh memòria dau grand pouèta e patriota
de Roumania que soun « Cant de la
Raça Latina » seguèt courounat, en 1878,
as Jocs Flouraus de Alount-Peliè.
Sustout, sustout, que d'aqueles desbatejages e rebatejages patigoun pas
mai lous noums tradiciounals de nostas
vièlhas carrièiras! Respeten CopaCambas e Cosía-Freja, lou Bras-deFerre e la Crous-d'Or, lou Cros-dauBiòu e lou Pous-de-las-Esquillas, amai
l'Agulhariè, l'Argentariè, la Barlariè,
la Veirariè, la Blancariè... Mès, déqué
dise! la Blancariè esista pas pus, au
mens ouficialament. Es un d'aqueles.
noums charmants qu'an disparegut, emé
Fourfoulhèira, Bona-Nioch, la carrièira
Bassa e d'autres. Souvent en causa de
quauques sotigescoumaaquelas abitants
de • la carrièira das Toundèires, que
peticiounèroun (emé succès') pèr la
faire desbatejà sufîs qu'aquel noum ié
plasiè pas ; èra be simple pamens : avièn
pas qu'à demenajà...
Seriè be simple aussi de bailà de
noums nouvèls à las carrièiras sans autre desbatejamen, e mèma en remetent
en plaça lous pus interessants e lous
pus pintourescs das noums ancians. Oi
seriè ben simple; es pèr acò belèuqu'hou
faran pas. Caudriè d'abord countunià
ce que coumencèroun i a quauques
ans, sus lou raport dau regretat
Pèire Brun (que seguèt prou ben enspirat, franc quand bailèt lou noum de
Mountcalm à Ia carrièira Favre) : suprimà lous noums en double; n'en rèsta
encara, couma avenguda e routa de
Toulousa, avenguda e routa dau PontJuvenau, boulevard e plan Renouvier.
E pioi i auriè pas qu'à bailà un noum
couma se dèu à las carrièiras que n'en
portoun un que vòu pas res dire. E n'i
ademoulous antau : carrièiras Jan, Jòrdi,
Enric, Gustàvi, Ipouhte, Louvisa, Terèsa, sans coumtà lous noums que soun
ni mai ni mens lou d'unprouprietàri dau
quartiè.
I' a encara quauques desbatejages que

derenjarièn pas digus, au countràri :
vesèn pas perqué, pèr esemple, la carrièira Richelieu serva au cor de MountPeliè lou souveni de l'ome rouge que
boutèt lou sèti davans nosta vila.
En caminant dinc aquela dralha, en
sachent prene counsel (i a pas ges dc
vergougna à-m-acò) proche de las gens
autourisats en fèt d'istòria e de tradiciouns clapassièiras se pourrà faire de
bon traval.
« Questiouns sans impourtencia! » n'i
a que diran. Nàni! Questiouns mai
impourtantas que ce que n'an l'èr. «Lous
grands souvenis fan lou grands poples»
a escrich quaucun. E lous noums grabats au cantou de nostas carrièiras duvoun redire longamai au pople clapassiè
lou sòuvenis que fan la glòria de la
Citat.
JAN-SANS-PÈU.

Parlaren de mounuments lou cop que vèn.

Simoun AZÉMA
Touta aquesta passa, malastrousa pèr nautres, lous jours se seguissoun e se sembloun, ai
las ! dins la tristessa e dins lou dòu. Vejaici
qu aprenèn la mort de Simoun Azéma, fraire
cadet de noste cap-redatou, sapur au 2a genia,
defuntat à Salounica lou 20 d'otobre, à 25 ans.
Era un d'aqueles que soun felibres sans hou
saupre : manteniè bellament dins soun mestiè
de jardiniè la tradicioun terradourenca de sa
familha, e dins soun parlà la lehga armouniousa
dau Clapàs. Toutas sas letras nous disièn lou
plesi que ié precurava lou Gal e una de sas
darnièiras nous pourtava sa souscricioun pèr
las obras de Filhou. Paure mesquin, pecaire!
quau auriè dich qu'anariè tant lèu rejougne
soun glourlous camarada dins lous païses misteriouses de l'en-delai...
E ara noste cor nafrat redis lou plagnun
d'Aubanel :
Eilaltn veré li Dardanelto
Ie'u m'envau eme' li veiôâèu
Que óia aubre traucon lou cèu,,,
... Souvènti-fes ie'u fau un viage,
Ic'a fau éouvènt un viage amar,
De-la-man-d'eila de la mar.

Marius LÉGER
Vèn de mouri dins sa Citat moundina ounte
èra nascut i a 5o ans, qu'aimèt de tout son cor
e que serviguèt de toutas sas forças. Proufessou
au Conservatòri de Toulousa, Marius Léger se
counsacrèt au culte de la cansou, de la cansou
miejournala mai que mai. Foundèt en soun
ounou l'Academia de la Cansou e la revista
La Belle Cbaiuon, amirables estruments d'una
proupaganda poupulària que la guerra troubèt
en plena prousperitat, e que la Pas vai permetre de reprene se, couma hou souvetan, lou
noble esemple de Marìus Léger troba d'imitatous.

Dona FEDIEIRA
Dona Alis Cabanes, moulhè dau bon felibre
Adnan Fédière, maire d'une bella e noumbrousa oustalada felibrenca, es morta à MountPeliè lou dimenche 22 de decembre, à 58 ans,
S'es acabada sa vidabella e simpla, coumplida
tout entièira dins las puras joias e lous debés
sacrats de la familha ; es una santa fenna que
'en vai.
s
Soun souveni demourarà longamai au cor
das enfants e das filens qu'abariguèt dins
l'amour dau ben. E, longamai encara, viéurà
tant qu'una vouès clapassièira farà vibrà dins
l'èr linde lous coublets ounte Fédière cantèt,
emé sa Maselcnca,\ou-ao\\hma de sous vint ans...

LIEUTAUD jouine
La terribla fouliè guerrièira fai encara una
vitima demèst nostes amics e toca encara lous
pus esproubats. Noste coulabouraire Auzias
Lieutaud, en dòu dejà d'un fraire mort à la
guerra, vèn de perdre soun pus jouine, tòumbat dins las darnièiras balalhas.
Un malur pariè nous troba sans força e sans
paraula, e noste cor entristesit coumpatis mai
que ce que se pot dire à la doulou das cors
amics que plouroun et que soufrissoun.

L'Eletricitat e l'Oiirganisacioun Repounah
Dempioi quaucas senmanas vesèn
repareisse sus lous journals las pichotas
notas titouladas : Reátricìioiuf à iénergic
éieclrique que nous aprenoun que i a pas
mai de courrent electricque ce que cau
e que las endustrias de la regioun duvoun, à tour de rolle, la sautà pèr que
n'iage un pauc pèr toutas. Ounte es
l'encausa d'aquela situacioun ? Es-ti dins
lou manca de sourças d'energia eletrica ? No, n'i a tant que cau, n'i a de
rèsta. Soulament prenèn pas la pena
de las emplegà. A lioga de nous countentà de reçaupre lou courrent que
La Société d'Energie Electrique du Littoral
JHéditerranéen vai querre dins las Alpas,
trop liontas pèr nautres, caudriè utilisà
lous elèments qu'avèn
sus plaça,
«equipà» las energias que dourmissou
dins las Cevenas ou que carreja lou
Rose, ourganisà de centralas eletricas à
las minas de Graissessac e d'Alès (cresèn que d'acò n'es questioun).
Pèr menà à bona fìn de realisaciouns
parièiras un ourganisme regiounal es
quasiment indispensable. Es pèr acò
qu'aplaudissèn un cop de mai à l'obra
d'unioun e de liasou entrepresa pèr
l'Assouciacioun dau Lengadoc mieterranenc que vèn de reprene pus ativament se proupaganda e de creà ouficialament sous prumiès coumitats de « païs »
AV\\\\VV\\VV\\\V^

VVVVVVVVVVVVVVVVVVVVVVVVV^

Àprès l'araìstice: la perra au síngiar
Lous bòchous an capitulat, mès lous
singlars soun pus caputs e disoun pas'
encara de nou. Prouba n'es ce que vèn
d'arribà à Galargues (au Pichot, lou de
l'Eraut). Pas pus tard que l'autre jour,
i a'na quinzenada ou tres senmanas,
sus lou cop de dos ouras de l'aprèsdinnà, un foutrassau de singlar grand
couma un ase e gros couma un porc à
l'engraisse venguèt passejà sus la route,
ras dau vilage. Jujàs ua pauc quante
emoucioun ! Tout Galargues èra en l'èr :
lous chis japavoun, lous enfants cridavoun, las filhas jisclavoun, las fennas
se fasièn revoulucioun, quaucas-unas
mèma s'estavaniguèroun, (cauguèt cercà
pertout, pèr las faire reveni, un degout
d'aiga-ardent: pareis que n'en rèsfra pas
pus, dempioi la gripa...) Tout lou
mounde s'estremava, digus ausava pas
metre lou nas defora, e acò auriè pougut durà longtems... Urousament que
Catalanou èra aqui ; em'e lou singlar
troubèt soun mèstre. Catalanou, prenguent soun courage d'una man e soun
fusil de l'autra, anèt carament à la rescontradel'animau. Afustèt, íirèt :pan!..
e lou manquèt ; afustèt tournamai, tirèt:
pan ! e lou cop prenguent la bèstia degalis iè faguèt voulà la mitat de la
maissa. Dins sa raja, lou singlar sautèt sus Catalanou pèr lou mordre; mès
aviè mai de michantisa que de força e
ié mancava ço pus essencièl : Catalanou
n'en seguèt quite em'una pichota escaraugnada. Es fièr de son creche, e lou
mounde de Galargues soun fièrs d'el, e
urouses d'avudre pougut sourti de sous
oustaus. Ara, quand se parla das singlars, prenoun un pichot èr pèr dire:
« Podoun veni, emé Catalanou rescan
pas res!... »
BERLENGA.

NoStcS
Csvf SoOldatS

újs

Avèn agut lou pleii, aquestes jours, de veire
l'amic Pèire Cavsse en permissioun, e de lou
coumplimentà pèr lou ribanet rouge e verd que
flouca sa varusa. Renouvelan nostas felicitaciouns à noste bon coulabouraire e lou pregan
de las partajà emé soun cougnat lou serjant
EmovnJ Fedière, que vèn d'èstre citat pèr lou
5ma cop.
— Feliciten encara lou capitàni Marcel
Rovis, de Loudeva, fach chivaliè de la Legioun
d'ounou, e lou capoural dôrdi Gvy, de Pradas,
decourat de la medalha militària.
— Amai lou Clapassiès lioctenent Enric
Cavalier e lou jout-lioctenent dan Bovleí,
citats pèr lou 71M cop, lou capitàni Pav Monfernier pèr lou 5ma, lou lioctenent Mascaret,
pèr lou 4ma. Lou lioctenent Pèire Bonnier, de
Cournou, emé sa ^ma citacioun, a tamben reçachut la decouracioun dau Merite militàri d'Italia,
— Soun estats pourtats à l'ordre pèr la
segounda fes l'ajudant Enric Cornilier, rinfirmiè Pèire davffret, lou lioctenent Emila Sovfov e lou capoural Pau Wegale, de MountPeliè ; lou zouava dovsè Carreav e lou serjant-fourriè dovsè ?Klméras, de Ceta ; l'agent
de liason' dovsè Debaitle, de Mèza ; lou
capoural-fourriè Rvgvste Domergve,
de
Fabregas ; l'adjudant Carles Forfès, de StPergòri.
— Soun estats citats aquestes darniès tems :
lou serjant MarceL Méric, lou coundutou
dòrdi Sabovroí, lou capoural Victor MarslaL,
lou brancardiè Emilian Delmas, loujout-lioctenent Vitovrian Chappert, lou telefounista Pav
Schranz, lou canouniè Rvgvste Thomas, lou
medeci-ajuda-major Pèire CanJelòn, la marechal-das-lougis Mavrice Ravzy, lou brancardiè
dan Amiel, lou jout-lioctenet dârdi Marchand,
e lou tringlot Jan Robert, toutes de MounPeliè.
— Amai : lou marechal-das-lougis R/àri
David, lou serjant Garovt, e l'infirmiè Gvstàvi
Gracia, de Ceta ; k&gt;u brancardiè FrovcanJ
Brvnel, de Loudeva ; l'agent de liason FreJeric Gvy, de Pradas ; Pèire MaJerov, de
Balaruc ;
lou medeci-ajuda-major Loirvis
•Avbert, de [Clarmont ; lou radiotelegrafísta
Estièine Davcan, de Lunel ; lou marechal-das
lougis Grabièl Balsan, de Vilamanda.
Coumpliments à toutes, e proumte e urous
retour !
L'AGENT DE LIASOU

EN MEMORIA
Das Mount-Pelièirencs : Gvstàvi Bonnet
^ lioctenent au 6ma genia ; Françés Cros
Qma tiralh.) ; JòrJi Prat, bregadiè au 7oma
d'artilh. ; Jovsè Libovrel ; Rntòni Potì,
(t^ôma inf.) ; í^imaí Blaqvière, (ìoma sect.infirm.) ; Pav Charasse, (i4ma T. E. M.) ;
lou marechal-das-lougis Leovn Bonestève ;
Emila Dvpont, (3ima alpin) ; RrmanJ GuiLlamoi, (ìè coulounial) ; MarceL Bonnet, $f J,
lioctenent au ìoma genia ; Francés Jean
(ì^ima inf.) ; Emilian Maronnier, (ggma inf.) ;
JALfrei Poète, (6/ma inf.) ; lou serjant Leovn
Baldare ; Jvsti Bonnet, (ì/ômainf.) ; Marcel
CharJon, IjjjS, serjant au 78 B. T. S. ; Grabièl
Avger, (îo^ma artilh.) ; lou medeci-aussiliàri
Marcel BarascvJ; Jovsè Belvèze, d^gma
inf.) ; Jovsè SavVan, Gma genia) ; Ravovs
Bovscaren, marechal-das-lougis au nma
ussard.
— De Enric Combès,(8gma inf.), ?\nnibal
Rossi e lou telefounista Enric AmaJov, de
Ceta ; Pèire GviravJ, de Poussan (íoma secE. M.) ; lou marechal-das-lougis FrovcanJ
Teisserenc, de Loudeva ; lou granadiè Pav
Micheí, de Lunel ; Jovsè Saignes, de CastèlNòu ; Jean Trillov, de Vilamanda, ajudant au
g ma curassiè.

�51

Agriculteurs
Commerçants
Industriels
Abonnez-vous à

M^í(i9io&gt;râi&lt;

I

Ecrivains
Poètes
Journalistes

t

Volre intérêt esl de vous adresser à

K

l'Agence Méridionale
d'Edition et de Publicité
9, Bd Jeu~de~Paume. — Monipellier

Imprimerie
Maison d'Edition
Agence de Publicité

#S##################

VILLE DE MONTPELLIER

ATHENÉE=
CINEMA

Se vos un coustume à la moda
E que te molle couma un gant

I Drougariè
ÎPOUDEROUX

13, Rue
BoussairoMes

Es una causa ben coumoda :
Pren un abilhaire elegant.
Lou qu'a las façouns las milhounas
S'atroba Plan de las Coulounas :

&gt;

TOUS LES SOIRS:
Représentaíions à 8 heures et demie

| 58, CaPFièira

§8

MOUNT-PELIE

MATINÉES:

£raye

Spectacle Recommandé aux Familles

5, Anciana Plaça de las Coulounas

Films Mrlisliques des Premières Marques

I
$

Jeudis, Dimanches et Fêtes

Oustau de counfiença renoumat dins
lou Clapàs. Tèn las v»itras las pus
claras e las pus soulidas, las milbou- Jjjjj^
nas coulous e touta mena de drou- A,
Tf
^L, gane de prumteira quahtat.
sỳ.

ORCHESTRE SYMPHONIQUE

MOUNT-PELIÈ

-.1

...

,.

■BAH-TVMOm AV SOVS-SOL

#f############-^#3F#^#

Consommations de Premier Choix

SçXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXSfíXXXXïî
X
X
X
X
X
X
X
—- Digàs Marioun,
X
X
X
D'ounte v&gt;èn lou renoum
X
X
X
De
l'atalbè
CAUSSE-FEDIÈRE
X
X
X
— Es qu'abilha embé goust
X
X
X
X
Soulide e d'un pris dous...
X

| J&amp;J&amp;J&amp;J&amp;J&amp;J&amp;J&amp;J&amp;J&amp;J&amp;J&amp;J&amp;J&amp;J,4

X
X

Bd Victor-Hugo, 8 — MONTPELLIER \

X
X

IPARIS-MONTPELLIERI

STENO-DACTYLOGRAPHIE

X
X

Dirigée par Mademoiselle MAGLÌO
^

I 8,

H

Leçons, Courrier, Travaux de Machine

X

X
XXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXX 5î

Edition de YEconomisle Méridional
LES

Par

ALVAYRAC
hausse
'hic
A IA

GAVorrn

6. Rue de I. Lo.e

FC

AU CHAT NOÌR

MOHtPElLIER

47-49. G.ande-Ru.

ff.

M.

soní sans contredil les mieux assorlis
et vendent meilleur

GERMAIN

plus grandes Maisons de Paris.

C.l.0.0.

Chapellerie

MARTIN

L'exemp. o fr. 5o—- franco o fr. 6u
Franco recommandé o fr. y5
Pour les abonnés de VEconomiste
o fr. 40 franco
En uente dans les principaux dépôls
et à VEconomiste Méridional
9, Boul. Jeu-de-Paume

4

Imprimerie de

MONTPELLIER

MERIDIONAL

LouGerent: Mile-Omes.

%

x
àc
x
S
xxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxcxxxxx

Correspondant de l'Institut
Professeur d'économie politique à ia Faculté
de Montpellier

L'ECONOMISTE

Si
%

marché que les

BÈZIERS

Probldmes Economlques de Ia Paix
Toujours
Chsc...
....car

XXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXX4XXXX sc
x
X
X
jç Les Grands Magasins de Nouveautés jç

LO&gt;JO\

�</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </file>
  </fileContainer>
  <collection collectionId="92">
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="355723">
                <text>Patrimoine écrit occitan:périodiques</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="41">
            <name>Description</name>
            <description>An account of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="355724">
                <text>Ce set contient les périodiques numérisés par le CIRDÒC issus des collections des partenaires d'Occitanica</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
  </collection>
  <itemType itemTypeId="26">
    <name>Revista</name>
    <description>Item type spécifique au CIRDÒC : à privilégier</description>
    <elementContainer>
      <element elementId="127">
        <name>Région Administrative</name>
        <description/>
        <elementTextContainer>
          <elementText elementTextId="262435">
            <text>Languedoc-Roussillon</text>
          </elementText>
        </elementTextContainer>
      </element>
      <element elementId="128">
        <name>Variante Idiomatique</name>
        <description/>
        <elementTextContainer>
          <elementText elementTextId="262436">
            <text>Languedocien</text>
          </elementText>
        </elementTextContainer>
      </element>
      <element elementId="129">
        <name>Aire Culturelle</name>
        <description/>
        <elementTextContainer>
          <elementText elementTextId="262437">
            <text>Languedoc</text>
          </elementText>
        </elementTextContainer>
      </element>
      <element elementId="163">
        <name>Type de périodique</name>
        <description/>
        <elementTextContainer>
          <elementText elementTextId="435794">
            <text>Premsa e revistas de guèrra (1914-1918) = Presse et revues de guerre (1914-1918)</text>
          </elementText>
        </elementTextContainer>
      </element>
    </elementContainer>
  </itemType>
  <elementSetContainer>
    <elementSet elementSetId="1">
      <name>Dublin Core</name>
      <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
      <elementContainer>
        <element elementId="50">
          <name>Title</name>
          <description>A name given to the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="110828">
              <text>Lou Gal. - Annada 05, n°85 (1è de janviè 1919)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="86">
          <name>Alternative Title</name>
          <description>An alternative name for the resource. The distinction between titles and alternative titles is application-specific.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="110829">
              <text>Lou Gal. - Annada 05, n°85 (1è de genièr 1919) </text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="49">
          <name>Subject</name>
          <description>The topic of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="110830">
              <text>Guerre mondiale (1914-1918) -- Périodiques occitans</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="435783">
              <text>Humour</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="435784">
              <text>Caricatures et dessins humoristiques </text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="631540">
              <text>Poilus (Guerre mondiale, 1914-1918) -- Périodiques</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="41">
          <name>Description</name>
          <description>An account of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="110833">
              <text>Soutien des soldats du sud de la France, Lou Gal est l'un des seuls journaux en occitan qui parut régulièrement pendant la Première Guerre mondiale.&#13;
&#13;
&#13;
S'y mêlaient contes, chroniques, tableaux de guerre, poèmes et chansons, etc.&#13;
&#13;
&#13;
Lou Gal - N°85 - 1er janvier 1919 (5ème année)&#13;
&#13;
Dans ce numéro il est question de la fin de la Guerre.</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="39">
          <name>Creator</name>
          <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="110835">
              <text>Bardin, Jean (1893-1966)</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="110836">
              <text>Causse, Pierre (1883-1951)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="45">
          <name>Publisher</name>
          <description>An entity responsible for making the resource available</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="110844">
              <text>Imprimerie l'Abeille (Montpellier)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="40">
          <name>Date</name>
          <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="110845">
              <text>1919-01-01</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="104">
          <name>Is Part Of</name>
          <description>A related resource in which the described resource is physically or logically included.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="110847">
              <text>&lt;span&gt;Lou Gal &lt;/span&gt;&lt;a href="http://www.occitanica.eu/omeka/items/show/1851"&gt;(Acc&amp;egrave;s &amp;agrave; l'ensemble des num&amp;eacute;ros de la revue)&lt;/a&gt;</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="42">
          <name>Format</name>
          <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="110848">
              <text>application/pdf</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="110849">
              <text>1 vol. (4 p.)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="44">
          <name>Language</name>
          <description>A language of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="110850">
              <text>oci</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="51">
          <name>Type</name>
          <description>The nature or genre of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="110851">
              <text>Text</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="110852">
              <text>publication en série imprimée</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="43">
          <name>Identifier</name>
          <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="110853">
              <text>&lt;a href="http://www.occitanica.eu/omeka/items/show/1993"&gt;http://www.occitanica.eu/omeka/items/show/1993&lt;/a&gt;</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="47">
          <name>Rights</name>
          <description>Information about rights held in and over the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="262430">
              <text>Domaine public/Domeni public</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="98">
          <name>License</name>
          <description>A legal document giving official permission to do something with the resource.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="262431">
              <text>Licence ouverte</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="46">
          <name>Relation</name>
          <description>A related resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="262432">
              <text>Vignette : http://occitanica.org/omeka/files/square_thumbnails/fc90f431684925e8525bca9878da3726.jpg</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="262433">
              <text>http://www.sudoc.fr/039102890</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="116">
          <name>Temporal Coverage</name>
          <description>Temporal characteristics of the resource.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="262434">
              <text>19..</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="95">
          <name>Date Modified</name>
          <description>Date on which the resource was changed.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="435785">
              <text>2016-05-27 Céline Bartalini</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="37">
          <name>Contributor</name>
          <description>An entity responsible for making contributions to the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="435786">
              <text>Bardin, Jean (1893-1966)</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="435787">
              <text>Lou Chivaliè</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="435788">
              <text>Lou Felibre de la Landa</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="435789">
              <text>Brafamil</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="435790">
              <text>Delpon-Delascabras</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="435791">
              <text>Ricose, Marcel</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="435792">
              <text>Jan-Sans-Pèu</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="435793">
              <text>Berlenga</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="48">
          <name>Source</name>
          <description>A related resource from which the described resource is derived</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="824725">
              <text>Mediatèca occitana, CIRDOC-Béziers, AG 1</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
      </elementContainer>
    </elementSet>
    <elementSet elementSetId="8">
      <name>Occitanica</name>
      <description>Jeu de métadonnées internes a Occitanica</description>
      <elementContainer>
        <element elementId="173">
          <name>Portail</name>
          <description>Le portail dans la typologie Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="594853">
              <text>Mediatèca</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="174">
          <name>Sous-Menu</name>
          <description>Le sous-menu dans la typologie Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="594854">
              <text>Bibliotèca</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="172">
          <name>Type de Document</name>
          <description>Le type dans la typologie Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="594855">
              <text>Numéro de revue</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="182">
          <name>Catégorie</name>
          <description>La catégorie dans la typologie Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="640603">
              <text>Documents</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="171">
          <name>Contributeur</name>
          <description>Le contributeur à Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="718143">
              <text>CIRDOC - Institut occitan de cultura</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
      </elementContainer>
    </elementSet>
  </elementSetContainer>
  <tagContainer>
    <tag tagId="2041">
      <name>Cançons = Chansons</name>
    </tag>
    <tag tagId="2047">
      <name>Correspondéncia=Correspondance</name>
    </tag>
    <tag tagId="2043">
      <name>Illustracion dels periodics=Illustration des périodiques</name>
    </tag>
    <tag tagId="300">
      <name>Primièra Guèrra Mondiala = Première Guerre Mondiale</name>
    </tag>
    <tag tagId="2039">
      <name>Publicitat dins la premsa=Publicité dans les journaux</name>
    </tag>
  </tagContainer>
</item>
