<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?>
<item xmlns="http://omeka.org/schemas/omeka-xml/v5" itemId="1998" public="1" featured="0" xmlns:xsi="http://www.w3.org/2001/XMLSchema-instance" xsi:schemaLocation="http://omeka.org/schemas/omeka-xml/v5 http://omeka.org/schemas/omeka-xml/v5/omeka-xml-5-0.xsd" uri="https://www.occitanica.eu/items/show/1998?output=omeka-xml" accessDate="2026-05-30T04:22:41+02:00">
  <fileContainer>
    <file fileId="1004" order="1">
      <src>https://www.occitanica.eu/files/original/c1f56f71efc0571e164017f9fd58f636.jpg</src>
      <authentication>b4963d17d09f62220fccad8bc3a5ac4c</authentication>
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="5">
          <name>Omeka Image File</name>
          <description>The metadata element set that was included in the `files_images` table in previous versions of Omeka. These elements are common to all image files.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="74">
              <name>Bit Depth</name>
              <description/>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="111306">
                  <text>8</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="75">
              <name>Channels</name>
              <description/>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="111307">
                  <text>3</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="73">
              <name>Height</name>
              <description/>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="111310">
                  <text>468</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="72">
              <name>Width</name>
              <description/>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="111311">
                  <text>682</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </file>
    <file fileId="139167" order="2">
      <src>https://www.occitanica.eu/files/original/7499327131732385c2ae6496ca7389a5.pdf</src>
      <authentication>9c82ff10f164ccc0ba6206a7d65c2c5a</authentication>
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="9">
          <name>PDF Text</name>
          <description/>
          <elementContainer>
            <element elementId="175">
              <name>Text</name>
              <description/>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="631282">
                  <text>C.I.D.O.
Cinquièma

Ï

BÊZIEfiS

,uada. — N" 89

ll: llliftl
peri toiiti §§iiièai

lô-*"de Mars 1919

ii

ÇF. MISTRAL)

Seriè belèu tems, ara,
de viéure pèr ela...
Rfdacioun : i5bis, Carrièira Ferdinand-Fabre

Canta lou lè c lou »5 de chaca mes

Aminisîracioun: 9, Bd dau Joc-de-Pauma

MOUNT-PELIÈ

Lou Numerot : Tres sòus. Abounament : 4 francs l an

MOUNT-PELIÈ

POULITICA MIEJOURNALA

Precisiouns
En prefacia d'un artich de Fourmaud
Lou Gal, lou mol de « Poulilica miejournala » es eslat mes en aDans.
Dequé -?ol dire aquel mot? Pèr lous feìibres
dau front qu'an legit laGazeta loubetenca
lou Secrèt, aquel mot a ren de nouHèl,
sinnifia que lous feìibres toloun passà à
ì'oura qu'es dal pantai à l'acioun. Mès lou
popìe, ìou pople miejournal ignora quasiment
la sìnnificacioun e encara mens I'impourtança
d'aquelas paraulas que pamens t'interessoun al
degrèt lou pus naut e, se soun ignourença en
aqueîas matièiras es îant granda, n'es la faula
à nautres lous felibres, qn'a-ìèn loujour agut
pôu d'anà trop liont, en diguent ço que sabian
ço que ïoulian, ço qu'erian e ço que cau al
pop/e, ço que pot faire, "ço que pot èstre se
nous escouta. JLou moument es -Pengul d'hou
iè dire publicament, sens bistours e sens crenlas.
JLou felibrige a loujour agut pèr ideal la
renaissença dal Mtejour, de sa lenga, de sous
us, de sas coustumas , ço que reDèn à dire :
lou Felihrige ï&gt;ol à tout Miejournal assegurà
mai de libertat, de ben-èslre, mai dè bonur
sus la ferra ounte es nascul.
I a'gut dins lou Felibrige de ìuchas, a-Pèn
agut de felibres blancs, de feìibres rouges.
Mai d'un esprit doubert a cresegut •íeire aqui
dedins una discorda efanièira, enìre pouelisants
Lous que juja-Ooun antau s'a-Oisa-Ooun pas
qu'aqueìes felibres afougats e c/e cops qu'i a
enflamats, cerca-Ooun subretout, (eles mèmes
belèu hou -Oesièn pas, engaloupats que èroun
pèr ìas eliquetas poulilicairas de I'epocd) lou
biais que de-Oiè menà lou Felibrige à la
realisacioun desa toca.
JLa guerra nous a sarrat de la toca pus
lèu que nous i'espera-ìian.
D'aquelas luchas intestinas n'i crOiè pertout ounte se pensa, pertout ounte la realisacioun d'una idèia es desirada e perseguida:
Jíqueles felibres de quau -ìenèn de parlà,
representoun un passat, (e pamens nous tocoun)
representoun una emai das generaciouns.
JVTès, pauc d'a-Pant guerra s'auboura-ìa una
generacioun de jouines felibres mouguts pèr
d'idèias noirìeilas que afourtissièn e crenissiïn
pas de dire dins toutas lous acamps felidins

brencs ço que Fourmaud counfirma ioi:
Ni-blus. nimai blancs, nimai rouges, res
que de Miejournals.
De-Oisa què la guerra a counfirmat dins
touta l'amplituda dal mot car, de quanta
coulou que seguenjous Miejournalscouma lous
Bretouns, lous Picards, lous Nourmanls an
pourtat naut lou renoum de la Patria en
asseguranf à /a França la Iibertat ISaciounala
e mèmes à J'Umanitat. D'aquela unioun,
precounisada pèr la cola das jouines felibres
que /ucha-Ooun contra lous partils pouliticas
à coulou (counsiderant qu'èroun lous pus
michants enemìcs de l'idéia felibrenca) es
nascuf una poulitica noiríella: La Pouiitica
Miejournala, pouliìica que se retigapas à ges
de partifs mès qut se crea e s'adapfa armouniousament à ìa granda e nou-Pella (?) poulitica counfirmada pèr ~Wilson e qu'apelloun
Lou drech de naciounalitat.
Drech de naciounalitat ? Enjusqua ounte
■Pai la pourtada d'aquelas paraulas en matièira
miejournala ? D'esprilschagrins, ou inleressats
dins noste aflaquiment diran qu'anan tout
drech al separatisme. Seriè pas lou prumiè
cop qu'enlendrian prounounçà paríèira bôfia
e -i&gt;ôu pas pus la pena de se i arrestà.
— JÎ-Oès un prougrama? m'anàs dìre?
Noste prougrama, cada miejournal lou porta
dins soun cor, dins soun ama e à cada moument
dal jour n'en pot recounouisse la realisacioun
e la necessitat pèr soun -Oiéure.
Cada Mìejournal dèu saupre que li cau à la
tèsla das afaires publics una -representacioun
analoga à sas aspiraciouns, à sous besouns. à
soun ben-èslre. Li cau d'omes que paríoun
sa lenga, que siègoun dal païs que counougoun la part d'aquel pa'is, que de-Ooun
representà al counsel municipal, general, à la
Cambra e al Senat. E quant à ieu felibre. en
esperant qu'un candidat presentat pèr un
gronpe de felibres counslituats, represente d'àfouns mas idèias -Ooutarai pèr l'ome ounèste
'que counouitrai en guèitant que sa -Oida pri-Oada
es en counfourmilal amhé sa -Oîda publicá,
iêu aguent pas qu'una soula -Oicta, fendrai à
ço que moun representanf n'ague pas dos.
Soui de l'a-Oejaire dau Chi-Oaliè que lou drech
de -Ooufà es pas fou soul nimai lou prencipal
das qu'a-Oèn ». Mès pèr lou moument, à la
-Oelba de las eleciouns es un das milbous. En
esperant que l'Union siègue coumplida enfre
toufes lous felibres pèr presentà de candiclals
ambè un prougrama definit, tout ome clal
Miejour dèu dounà sa -Oouès al canclidaî cle
quante partit que siègue, que se religarà lou
maì d'aqueste prougrama:

Jíparà e jaire -Oièure fouf ço qu 'es miejournal, Lenga, Scienças, Arts, Incìustria, Coumerce, e toul ço que pertoca l'oubnè de nostas
cièufats e lou pa'isans de nostas ferras.
En definiti-Oa una poulifica ecounoumtca e
regiounala.
E nautres felibres, de-Oèn pas a-Oudre pôu
de discutà publicament nostes afaires, es lou
soul mouièn d'interessà lou pople à nosta causa
qu'es la sièuna pèr que sa-Oegue clarament que
l'a-Oeni esdins la renaissença regiounala, e pèr
el miejournala, d'ounute de'usourti un jour la
granda Federacioun jVaciounala dins l'Unitat
francesa.
DELPON-DELASCABRAS

22 de jarriiè iŷiŷ.

As estudiants americans que soun
lous ostes de nosta Citat, souvetan una
sincèra e amistousa benvenguda.
En l'ounou das souldats de « la Republica estelada » — pèr reprene un mot
de Mistral au president Roosevelt .—
Lou Gal trai soun cacaraca à plen gargantet.
Nosta terra d'Oc es una terra de
courtesia e d'espitalitat, e hou a proubat
de tout tems. Hou proubarà mai quemai
à nostes amics d'America. D'abord, i a
longtems que nous counouissèn.—
Dempioi que noste Suffren,
Lou baile Suffren que sus mar coumando,

couma canta mèste Ambròsi dins JHireio
anèt aparà sa jouina libertat.
Pus grosses e mai noumbrouses,
dempioi, d'autres bastiments soun venguts - vers nautres à travès la mar
glaujola. E pourtavoun d'amics qu'avèn
recounougut.
Que la counouissença s'acabe ara
dins lous travals e la douçou de la pas
counquistada : serà tant milhou pèr
toutes.
E, sans n'avudre l'èr, lous que vènoun
aprene nous aprendran belèu quicon :
quand seguèsse pas que La fiertat d'eAre
ce que Jen.

Fulheis de Routa

Js cPAIsaça
Imagina una granda plana touta blanca de
nèbla e que s'espandis jout un grand plafound
gris que noun pas de gipiès mès de manobres
aurièn blanchit e mau blanchit. Au mitan de
Ia napa, couma s'aviês enversatun veire d'aiga,
Iou Rhin, magistrau e siau, raja verd couma
un pernod espês e pèr endrechs mauve couma
Ious souèrs de mai dins Ia garriga en flou.
Das dous coustats, d'aubres nauts, secs,
redes e negres s'alignoun couma, as entarraments, en capè! naut e redingota negra s'alignoun Ious amics venguts en foula pèr quichà
Ias mans de Ia familha en dòu. A. un lciloumèstre, ou belèu à dous, una dougena d'oustaus s'amoulounoun, un clouquiè se quilha :
vilage pèr de bon que me fai remembrà das
vilajous en cartou qu'autrafes, pèr Nadau,
Coumpèl espausava dins sa vitrina... E tout
acò es agre e frech couma s'êra racountat
pêr una vièlha fîlha pounchuda couma una
espinga e tranchanta couma un tal de
manaira.
Quaucas fes Iou sourel rouge couma una
sorba encanta Iou mati, la nèbla das camis
alors n'en sembla b!ua e la nèbla das camps
rosa co.uma las rosas. Lou vent douçamenet,
en mesura, caressa e gimbla e balança Ias
brancas nautas das pibous e dins Ias brancas
bassas fai dansà e lusi de dantellas de veire :
Ious pêusses de ma vesina, aquelés maiis,
sembloun d'or.
Quaucas fes Iou souèr vèn tout d'un cop;
!a nèbla das camps alofs es pas pus nèbla
blanca mès tèla grisa e coutou salle. Dins Fèr
entristesit de Iongas Iignadas de courpatasses
van, vènoun, dansoun, revènoun, lou vent
brama. Crese qu'aqueles souèrs ma vesina se
rescond...
Marcel RlGOSE.
SesenLeim (Alsaça), Febriè içig.
AAAAAAAAAAAAJS.AAAAAA1AAAAJ.AAAA

ACAMPADAS
D'ara-en-avans una acampada senmanièira
diu Gal se tendrà chaca dimàs après-soupà, au
cafetou Durand (cantou de las carrièiras dau
Palais e de l'Òusíau-de-Vila). Se ié charrarà
à la bona franqueta das eveniments dau jour e
de tout ce qu'interèssa lous bons Clapassiès e
lous bons iVliejournaus.
Toutes lous abounats, legiguèires e amics dau
GaL soun couvidats de bon cor e seran lous benvenguts. Se mandarà pas ges d'envitaciouns

Lou

GAL

persounalas.

�deié metre quaucas sansugas. N'i ai mes tres
Coníes de la velhada

PASCALINA _E TROQliETOU

roustidas à Ia padena, s'es regalat : mès dis
qu'acò's du.
Mès coulhounes ! acò se manja pas, acò
se mes tras Fesquìná.

A Murvièl, couma pertout, La gripa sieguèí
michanta. Tout Iou mounde lé passèt, mème
Truquètou, Iou tounaliè qu'agantèt un raumàs
de prumièira. Lou vegent tant malaute, sa
fenna Pascalina

mandèt querre à St-Jòrd'

Moussu Seringuet, un vièl medeci en retrèta,

Aussi, aqueles medecis te parloun un
francimand que ié coumprenes pas res, rebequèt Pascalina.
Lou Iendeman, Moussu Seringuet tournèt,
I'escultèt couma Ia velha e faguèt en Ienga
nostra:
— Ebé, ara vai ben, vese que Ias sansugas

que mountèt de suita.
— Moussu Seringuet, tenès, aqui noste
ome qu'es gripat dempioi ièr: i a vint ans
aget lou " fîlosserà ", e despioi èra pasjamai

an fach d'efèt: de vèspre ié pourrés bailà una
aiga boulida embé quauques parpalhous euna
bona rajada d'òli.
E partiguèt pèr pas pus reveni.

estat malaute.
— Ah! ah! faguèt lou vièl medeci, anan
veire acô. I'apeguèt soun aurelha tras l'esquina, lou faguèt coumtà, parlà, toussi, escoupi, i arregardèt la Ienga, Iou gousiè, enfin

— De parpalhous ! de parpalhous! quanta
drolla d'idèia! Es belèu pèr ié bailà de força.
Lou tantost Pascalina s'en anèt à I'espandidou

e

se

melèt à assegutà

Ious par-

palhous. E susava, susava couma un gourg.

l'escultèt de pertout :
— Oh! diguèt Seringuet, il a aganié un
air, ça pourraií devenir plus grave. Comme
traitement, ébé, voilà: vous y poserez quaíre
ventouses darrière Ie dos, vous allez y donner de la íisane bien chaude, avec un cachet
que je vous marque sur I'ordonnance, voilà
je reviendrai demain. E s'en anèt.
— Des ventouses! des veníouses!! soudis
Pascalina qu'aviè toujour garit Ious raumasses
emb'un vi caud, dequé dèu èstre acò : saique

Janetoun, que veniè espandi Ia bugada ié
fai:
— Ebé, Pascalina! dequê fas aqui, t'amuses?
— Agante quauques parpalhous pèr moun
ome. Moussu Seringuet m'a dich de ié metre
una aiga boulida embê quauques parpalhous.
— Mès, bardota, a vourgut te dire de parpalhous, de pichotas Iiscas de pan coupadas
tèunas.
— Ah ! Aussi me sembla qu'auriè pouscut
s'esplicà en francés. Aqueles medecis, que

quauca nouvella poutinga.
Vite s'encourriguèt encò de Pilounàsl'apou-

vrjus parloun patouès ou francés, vous farièn
venibauchás. On ié coumprendpas jamai re3,

ticaire.
— Me bailarês quatre ventousas, siáuplèt!
Pilounàs I'agachèt de tout soun bon sen.
— Mais, ma bonne dame, les veniouses, ça
ne se vend pas, ça se place.

e voii Ious cau pagà quand mèma.
Vejaqui couma Truquetou se gariguêt de
la gripa espagnola.
JAN DE LA CAPELLA-NOVA.

— Ebé, venès ié Ias plaçà.
L'apouticaire s'hou faguèt pas dire dous
cops.

LOU PENCHE

— Voilà, ça fait hvií francs.
— Quanta banda de voulurs! se pensava
Pascalina, ioch francs pèr metre de fum dins
de pichots veires e Ious apegà sus !a pèl,
chaval! ramounoun pas pér Ia suja. Enfîn !...
Lou Iendeman mali Moussu Seringuet venguèt: apeguèt tournà soun aurelha tras I'esquina dau paure Truquetou.
— Ça va un peíii peu mieux, il y a une
lêgère amélioraíion, bien quil y aií encore
un peu de congesiion
— Pourrai manjà ? moussu iou medeci,
faguèt Truquelou, ai las cambas couma de
fîahutas.....
— Oui! il y a un peu de congesíion à
droiíe- Ce n'est rien. Vous y meítrez frois
sangsues, que vous irez chercher chez le
pharmacien.
Lou tounaliè se fretèt Ias mans. Lou me-

En camisola e coutilhounet,
Erabé soun pèu bloundinet
Esparpalhat, la Rousinâ
L'ainadeta de ma vesina
Se trapava dins la cousina.
Dequé fasiè ? Lou sabe pas
Més roundinava Louta soula
E te mandava ìi plen de bras
— Boulèga que que boulegaràs —
La grand culhèira dedins l'oula.
— Diga ! Maria Saloupet,
EIÌ iè revirant lou toupet
Ié dis sa maire tre dintrada,
Coussi ? davans d'èstre couifada
Pensan à la niaissa ? — Ai toumbat
Móuh penche dins lou cougourlat!
• Boué ! la salla ! pòr un dimenche !
Ebé ! serà prope toun penche
Qiiand aurà prou treinpat!...

Lou

deci aviè dich: e Oui ».

G01i!)Í8P8íipS

sus lou Lofì^adoc

tìè de pòu que i en fîquèsse pèr ioch francs de
E LA LENGA D'OC

Seringuet m'a pas dich

couma caliè Ias metre :

Couma Ias vos ?

Baulidas ou roustidas ?
— Me sembln, que roiìstidas embé dcs
velenas d'a! e un fílet de vinagre me regalarièi.
Pascálíha ié lasfaguèt rousti.
— Mès, sabre d'un goi, qu'acò's du, oi!
oi !

cau avuc're dc bonas dents ptr manjà

acò!
E zou! tira que tirt'rài: lou paure tounaliè
las envalèt quand mcrr.a.
Janetoun, la

vesina,

intrèt pir prene c'e

nouvellas.
— Ebé, couma vai Truquctou ioi ?
Vai milhou, Moussu Seringuet m'a dich

fi de janviè

1919.

p ¥\m k rtiFPada

man !
— Vèn en permissioun ?
Ihage militàri.
— Un abilhage que i anava tant pla! Era

Reprenguent soun urousa tradicioun d avans
la guerra, l'Assouciacioun das Araics de l'Universitat de Mount-Peliè vèn d'ourganisà dos
serias de counferenças : una sus rislòria^ dau
Lengadoc, pèr M. Gachon, décan ounouràri de
la Facultat de las Leíras, l'autra sus la fourmacioun de la lenga d'Oc, pèr M. Millardet,
proufessou de lengas roumanas à la Facultat de
las Letras.
Aquelas counfercnças seran dounadas lou
dilus e lou dimècres de cliaca senmana, dins la
Sa'a de las Fèstas de l'Cniversitat. Avèn pas
de besoun de las recoumandà as letous dau Gal,
que las seguiran emé plesi e seran recounouissents à 1'Assouciacioun de sa patrioutica miciativa.

nuds couma

de vermes. Tè, nostre vesi,

Enricou, qu'es estatdeliberal I'auíra senmana,
en lioc d'un parel de souliès, i an dounat un
" bon ". Es anat à Mount-PeIiè„. e sabes ço
que ié respoundèt Ia demouisella cargada
d'aquel service : « Les chaussures pòvr les
démobilisés ne soní pas encore arrivées eí
nous ne savons pas quand elles arriveroní. a
— Alors, d'aquel tems Enricou marcha
descaus?
— Es couma hou dises. E es à plani! Veses
la recoumpensa que reçap aquel pialut qu'a
pas un jourde malauliè, qu'apas jamai quitat
lou frount e qu'es passat pertout.
— Es pla malurous tout acô. Dequé penses
dau pecula que ié proumeloun as pialuls e
que iê donoun pas jamai.
— "Ma miga, aquel pecula sarà couma Ious
souliès d'Eriricou. Avièn proumés mila francs
quand Iou pialut assegutava Iou Bôchou, la
baïounela dins I'esquina. Mès ioi, pecaire!
aqueles pouliticaires soun à se demandá quant
dounaran e à quau. Diga, creses qu'es juste,
acò? Quand se fasièu tugà, quand s'agissiè
de " sauvegarder Le Droii eí la dustice "
alors agachavoum pasriBs. Ioi que Iouspialuts
revenoun à I'oustau e qu'an pla besoun de
quauques sôus pèr se vesti ou pèr gari sas
doulous, mercandejoun, mercandejoun
— Oi, tout acò me dona Iou bòmi. Atabé,
sabes, Iou prumiè cop que se voutarà, i anarai
Se moun ome vòu pas veni, hou farai pèr el.
Nous cau escoubà touta aquela cassibralha.
— As pla resoun Norina. Un cop d'escouba
es necessàri. Mes-te quite : vau faire d'aurelhetas.
CATAGNA DE VILAMANDA.

PENSADAS
D'UN

Miejoupíien daii giìeie

M\\\e

X

La mounarchia universala de l'Angleterra serà mai durabla que la nostra
(de Loui.s XIV), e mai durabla amor que
serà mai soulidá; e mai soulida, per
ce que serà mai lenta. Dins un biais
serà mai equitabla, estent qu'un PopleRèi es generous e dins un autre biais
mai pesanta estent qu'aquel Pople-Rèi
serà, atabé, un pople m^rchand e, pér
fossa,seràmai urne'.ianta.estení que i a
pas resde mai ourgulhous que l'empèri
de la rnar.

R Caussou de l'Ouliviè

— No, es deliberat. A fînit de pourtà I'abi-

— Tè! Truquetou, faguèt Ia fenna, aquilas
sansugas. Moussu

Sièga sans làguis, piaìut, i a pas pus
de : ziou-ziou, ni dg : boum-boum
E tus, prountaire, as pas besoun de
t'espetà de joia, tus qu'as raubat de
moulous d'argent e que te sios engraissat
couma un poucèl pendent que nautres
nous fasièn arrengà couma de castagnèiras; la guerra es finida, e pla finida,
e s'avèn tugat lou porc voudrièn tant
ben tastà la rabinella que lou goubèr
aprèsta : as menat lou branle, es à nautres de dansà...
Pareis, pamens, que la guerra de
mouvement es pas mai estada à la fèsta
que desempioi l'armistiça. Saique cresès
que coulhoune ? Anàs
n'i a pas pèr
rire.
Dau tems ounte la guerra esistava,
oous trigoussavoun ja un pauc, e saique
i an pres goust, de talament que ara
podoun pas pus s'arrestà.
Cau be pensà que lous besouns hpu
voloun, mès tout lou mounde es pas pla
plaçat pèr hou pourre coumprene. Sans
coumtà acò, vous demande un pauc,
vautres que sès pas nèscis, s'emb'un
tems a pas espinchà lou nas defora es
pla bèl de faire engouli, à pèd, i5o à
200 kiloumèstres à de paures bougres
qu'an sus l'esquina quatre ivèrs de
misèra en sus de l'as de caire?
Risès?... no, es pas blagas ni sournetas, es pla couma vous bou dise.
Encara s'en arribent se trapava à la
pourtada una flambuscada de gabèls
pèr hou secà tout, una sietada de soupa
cauda, e un copet de vi pèr bèure au
galet... passa! Mès pas ges de fíoc, pas
res de caud à manjà, souvent pas ges de
vi, e pèr dessus lou mercat d'artels que
s'escampoun das souliès e d'agacisses
que pounchounoun (loulièch, n'en parlen
pas...) Couma voulès ié tène?
E pioi, entendrés pertout dire: « Caufaire d'enfants 1 cau faire d'enfants! »
Eh! miladiéus! (couma dis lou gavach)
nous detrassés pas la santat... e pèr
lous que s'en soun sauvats, ié degalhês
pas ço qu'an de bon — embé toutes vostres mouvements!!!
Lou CLÈM,

— Sabes, Norina, moun Janou arriba de-

caire e ié demandèt tres sansugas, mès se

mai.

La guerra de raoraent recoum&amp;nça...

GRAFIÈ.

Pascalina s'en anèt mai encò de I'apoutigardèt ben de iê demandà couma acò se me-

UN PAUC DE CRITICA

tout p!e pouiit toun Janou quand veniè en
permissioun.

—'

— Saique coulhounes?

Sabes pas que

tnnt Ièu arribà à I'oustau, èra pas dins Ia cousina, que demandava se i avièi sourtit soun
abilhage civil.
— Es p'a difîciie, toun Janou. lèu ai pla
recoumandal à moun pichot quequand s'entournariè

à

l'oystau

prenguèsse

pulèu

l'abilhage que lcus o2 francs. Podes courri,

Coumprenc pas l'avuglige de qu:iuques Estats : cranissoun las pretenciouns ambici^usas d'un empire que,
pèr la couuquista d'una prouvinça, sacrìficarà loutes sous mascles e tout
soun argent; end'acò lous prougrès
d'un Pople que chaca dècli ans ac;unpa
plan planeta lous revenguts d'unaricha
prouvinça, ié fan pas crenía. I.ou verai
Mounarca dau Mounde es-ti pas lou
que n'en fai tout lou coumerceV
»1*
Es rare que i'age mai d'un Menislre
d'Estat dins lous Paï.ses mèmes ounte
i'a pas gos. ountc ì'agvtjamai de 'M'Umié Meuislre d'E.sta!.

ioi, pèr n'avudre un emb'aquel argent!
. — Laissa-me rire, Norina.

Creses que

quand seran pas pua souldats nostres omes e
nostres efants, ié Iaissaran I'abilhage ? M'enIsvariès pas de I'idèia que Ious fartn parti

L'Arrèst

dau 27 de febriò de 1750
fìcsèt á. 500 íièuras la souma d'argent
uue chaca particultô poudiè gardà; e la
Declaracioum ciau 11 de mars de Ia

�mèma annada abouliguèt l'usage de
las espèças d'or. E perqué. siéuplèt?

risum tenea.r'tis, amici,
" pèrproucurà ladiminucioun dau pres
de las denrèias, soustène lou crèdi public, facilità la circulacioun, aumentà
lou coumerce ". D'ounte clarament s'en
seguis que pèr aumentà lou coumerce,
cau coumencà per l'arrouïnà; que pèr
facilità la circulacioum cau agudre lou
mens poussible de matèriascirculantas!
*t*
Lous Angleses passoun ioi pèr èstre
leu pople que s'entend lou milhou dins
las fìnanças; es sa counslitucioun que
se i'entend pèr eles. f
Sous calculs soun ben simples, sas
ouperaciouns au pas res de miraculous:
mès malurousament pèr lous omes, es
miraculous que i'age una hacioun que
lous fague, perceque n'i a pas qu'una à
lous íaire.

Aqui ce qu'es un blais en oarlà de
fìnança : jouta Auguste, lou Goubernaire de las Gaulas aget l'idèia de
divisà i'annadaen quatorze meses lioga
de douge e acô naturalamení pèr ce que
lous Galeses pagavoun chaca mes une
certèna censa. Es jîas de besoun d'ajustà qu'auquel Goubernaire èra un
afranquit.
*t*
Las chifras descouvrissoun be -de
veritats, mès noun pas l'usage que n'en
cau faire. Es aqui qu'es necite que
l'Ome avaloure las resultas aminisiradas pèr l'Aritmetician, Es pas l'or ni
l'argent que fan la richessa d'una Nacioun, es lou Traval.
VVVVVVVVVVVVVVVVVVVVVVVVVVVW

LA LEGIOUN D'OUNOU
La proumoucioun de l'Estrucioun Publica
porta quauques-uns das noums lous mai counouguts e estimats de noste parage.

Segués toujour moudèste e

jama.

umble.
La moudestia rend estimable dins la
prousperitat: l'umilitat rend mespresable mème dins lou revès.
•Sfr

Tout óme que s'inquièta de saup.e
lou raport d'una plaça presada avans
de l'aceíà, la tendrà couma un ban
quiè.
*t«.
Lou Papa d'ara es un ome de fossa
d'esprit e un Prince de grand ime. De
l'avis das proutestanls poudrié aisidament s'immourtalisà : lou Prince
n'auriè qu'a laissà faire l'ome.

LousRoumans de quau vantan de trop
la sagessa aviènuna dicha: Au pople,
iè cau pas mai que de pan e d'amusages
s'hou disièn. Es pèr acò qu'à gràtis des
tribuavoun lou blad à toutes lous paureseièbailavoun d'espe'acles maniíìcs,
De qu'arribèt? que lou noumbre daspaures cresquètà chaca jour e que las terras devenguèraun d'ermasses.

Lou Marqués de Langallèri aviè tirat
un plan mai dinne d'una granda ama
que d'una bona closca; èra à'acampà
dins las isclas de l'Archipèla toutes lous
Jasiòus esparpalhals sus las faças de la
terra: auriè liéurat la crestiantat as
Turcs e cent autres fouliès dau mème
calibre. (Veire sous Memôris).
Se s'èra countenlat de se faire Rèi das
Jasiòus acampats dìnz l'iscla de Cipre
jouta laproutecioundau Grand Segnou^
i'auriè agut que las Sontas Escrituras à
remoustrà à soun plan e fcm marqués
de Langallèri poudriè ben agudre lou
malur de pas ié creire.

m
Un ome pot agudre lou malur de
regardà d'un iol indiferent toutas las
religiouns, lou front de lou dire e
pamms agudre lou drech de refusà
de quità la religidun de sous paires.
Lous drcchs de la counscienca sount
talamsnts sacrats que lous que n'a
pas ges même pot lous reclamà.
Refusà de se reûni à la religioun
majourala es pas soulament refusà
d'èstre ipoucrita es encara counservà
lou privilòge essencial de- la libertat.

Lou renoumat critica d'art

irXndriéu Michel,

counserv&amp;tou au Musè dau Louvre, fraire de
M.

Fèlis

Michel,

l'ounourable

negouciant

mount-pelièrenc, a reçachutla rousetad'ouficiè.
Soun estats noumats chivaliès : M.

Dauíhe-

Ville, decan de la Facultat de las Scienças, lou
doutou

Sarda,

proufessou à la Facultat de

Medecina, M. CAarTraortf.proufessouàrEscola
de Drech, M.

Olive,

diretou de l'Escola nour-

mala, e lou proufessou

Marius Rousían,

de

Ceta, chèf-ajoun dau cabinet dau Ministre de
FEstrucioun Publica.
Nostas felicitaciouns as legiòunàris, amai à
M. LafFerre qu'a pas dessoublidat nosta regiounPioiqu'a pensat as

omeé, avèn

espèrquepensarà

au païj e à Lis enstituciouns que la prousperitat d'aquel païs reclama.

La Vida au Clapàs
De l'America à La Canourga

Disoun que pèr faire une bona journada se cau levà mati. Ebé, lou jour
que Cristòu Couloumb enventètl'America
se duguèt levà d'à bona oura, perdequé,
es pas pèr dire, mès faguèt une bona
journada.
Imaginàs-vous una minuta que counouguen pasl'America! Seriande mounde
ben malurouses, D'abord, sauprian pas
se M. Wilson esista. E dequé fabricarièn, vous demande un pauc, toutes lous
particuliès qu'esculloun aderé couma
d'orta d'articles sus Wilson. de discours
sus Wilson, de mouciouns, d'adrèssas e
d'ordres dau jour (voutats lou souèr mai
que mai) à WiIson — qu'aquel brave
ome dèu fini pèr n'avudre un coufle.
Pioi, se l'America èra pas estada
enventadalou Clapàs reçaupriè pas,d'aqueste moument, de cambajous d'America, de carsaladas d'America, nimai
d'estudiants d'America. Sabe pas s'es
un asard ou s'es estat majencat antau
esprès, mès cau remarcà qu'arriboun
toutes au cop, e qu'antáu lous estudiants
americans à hoga de nous apourtà la
carestiè de la vida (couma n'i a qu'hou
cranissièn) nous aportoun lou cambajou
à tres franc la liéura.
Lou cambajou à tres francs la liéura,
quanta bella causa! An bèu à dire,
mès lou milhou biais de luchà contra
la vida cara es encara de vendre de
merchandisa bon mercat. Acò sembla

coulhoun que vira, de talamenfc qu'es
simple, e pamens juSqua-z-ara digus
se n'èra pas presque avisat. Pèr remèdi
à la vida cara aumentavoun (amai pas
gaîre) ia senmanada das oubriès ou la
mesada das emplegats : lou lendeman,
la vitalha e toutas las besougnas de
toutes lóus merchands aumentavoun tres
cops de mai que l'aumentacioun de la
paga. Re-aumentavoun la paga, re-aumentavoun la mrrchandisa, e zou toujour ! acòs es couma la sourneta de l'agnèl
blanc que finis pas jamai.
Cau esperà qu'après lou cambajou é
la carsalada lou rèsta seguirà lou mouvement. Serièbe malurous, pamens, qu'agèssen à Mount-Peliè d'estudiants americanspèr lous faire pati. Nous arriboun
fresses e galhards, au mensque partigoun
pas trasses, em'una trassa d'idèia dau
Clapàs.
L'idèia que nautres nous fasian d'eles
serà belèu pas d'à founs la mèma qu'avans. Sabe pas s'an un pauc sanjat à
mesura que soun pas pus sus lou front
mès revertoun pas trop lou pertrach que
nous'n faguèt aici, un jour, mon camarada Marcel Ricose. N'ai pas ges vist
en cors de camisa, centurats emé de pougnards e de revoulvèrs, nimai que
pogoun anà prene pensioun (en causa de
soun rasteliè) dins la carrièira En Bocador... Pèr ce qu'és de jounglà emé
lous " dollars ", lous journals nous an
ben avertit qu'avièn pas mai de dous
dollars à despendre pèr jour; e sabès,
dous dollars, acò monta pas gaire mai
qu'una pistola. N'i a pas pèr anà coupà
las vitras dau cafè Riche ou de la Routounda.
D'abord, lous que voudrièn anà coupà
las vitras de la Routounda farièn ben de
se despachà. Dins quauques meses,
belèu pus lèu, seriè pas'n asard que
i'agèsse pas pus de " Routounda ". Es
vrai que i auriè toujour de vitras... Disoun, d'efèt, que lou'segne Lapierre,
cafetiè de prumièira bourra, aimat das
courratiès e das pouliticaires, n'a prou
de sa glòria e demanda pas que lou repaus. E ajustoun qu'à lioga dau cafè
veirian à la Routounda un magasin de
blanc, de modas, de fanfarluchas, de
toufc ce que lou diable enventèt pèr faire
petelega à la dametas fantasièirousas.
Aquel magasin seriè bèu mès noun pas
sans pariè pioique seriè fraire d'un ousialàs de la Grand'Carrièira ounte i a
quaucas senmanas s'es passat un crime
esfraious que lous journals n'an pas parlat. Cau dire que la vitimas èroun de
petètas de cira.
Quicon qu'a fach un pau mai de bruch
es la partença pèr l'autre mounde de M.
de Lunaret, « lou mèstre de La Valeta »,
couma disiè l'autre jour una brava fenna
de Boutounet. Segne Lunaret — davans
soun Diéu siègue! — aviè pres d'ataca
la sucessioun dau famous Fontena^',
couma prince das sarra-piastras e das
manja-angrolas. Chacun se rend celèbre
couma pofc... Urousament pèr el e pèr
sa memòria, M. de Lunaret s'es rendut
celèbre, ara, pèr sa generousitafc de
delai la toumba. S'es vrai qu' « au mariage couma à la mort, lou diable ié fai
soun esfors », lou diable dau rastelige,
au darniè moument, a pas gagnat la paríida.
Lou pavilhoun de Lunarefc au SubreUrban vendrà aumentà la reputacioun
meritada de nostes Espitaus, e s'endevendrà mai que ben emé lous perfeciou-

naments e agrandiments proumeses pèr
M. Lafferre as labouratòris e clinicas de
nosta Facultat de Medecina.
L'Ousfcau de Lunaret, quitat emé sas
couleciouns à la Soucieíat Arqueoulougica es la creacioun manifica d'aquel
« Museon mount-pelièirenc» que lous fe
libres clapassiès n'an, lous prumiès —
i a dèch ans .— lançat l'idèia e traçat
lou plan.
Enfin, la prouprietat de La Valeta
ourganisada en ourfelinat agricola es
ni mai nimens la realisacioun d'aquel bèu
proujèt de « Mas-Escola » esplicat e
aparat dins Lou Gal pèr noste paure
amic Jòrdi Maillet, emé tant d'inteligença e d'afecioun.
Tout acò's ben e mai que ben. Mès es
cla couma lou jour que l'utilisacioun
iníeligenfca d'aquelas largessas, couma
de fcoutas las ressoursas de nosta Cifcat,
demanda la presença à la Coumuna
d'omes pausats, seriouses, ounèstes e
coumpetents. Soun pas'spesses, d'aqueste moument, à la Canourga... E doumai
anan, doumai nous' n avisan. Vesèn
amoundaut de pissa-vinagres que repoufcegoun de longa, à prepaus de tout e de
pas res, de sac-à-miatas que bramoun
sans ime ni rasou, de pouricinellas embiciouses, d'autres qu'an lou tòpi de dire
que van au Counsel pas que quand acò
ié plai, e d'ecounomas dau Licè que mercandejoun 5oo francs pèr la milhouna
ourganisacioun dau service lou pus delicat de la Coumuna. Sabèn pas trop
quanta ratafoulha boulis au founs d'aquela marrana, quen'en sourtis unfumet
pas írop ragoustant. Dèu èstre d'osses
à mesoula: es pèr acò que n'i a que
japoun tant fort.
JAN-SANS-PÈU.
\AVVVV\'\AA/V\A\AWVVVVAaVVV\^^VVX\^VVV\VV\'V'V^V\V\\^

NoStcS
datS
BENVENGUDA
Après quatre ans d'aliontament, de soufrenças
e d'estaminas de touta mena, es dous de retroubà
pèr de bon la terra nadalenca, e la familha e
lou fougau...
Pèr lous que l'asard de k guerra a renduts
pus lèu à I'obra delapas, es una joia de saludà,
sus lou lindau d'aqueste oustau de l'amistança,
lou retour das bons coumpans delucha e d'ideal.
Aqueia benvenguda frairala, la souvetan à
Louvis

VERNHES,

CAUSSE

(Causjou de l'Ouliviè), à Louvis

rapatriat d'Alemagna, à PÈIRE
STEHLÉ

(Delpon-DelaàcabraJ), que van lèu-lèu èstre deliberats e countùniaran de pus bella au Clapàs
saun perfach felibrenc.
D'autres arribaran après eles. Mès, ái las !
toufes tournaran pas. Toujour, loú souveni douleat das amics perduts gresparà de tristun nostas joias las pus claras. Mès toujour, en mèma
tems, nous voujarà prou courage pèr rendre
nostavida dinna de samort e faire de nostaobra
l'oumage que s'amerita sa memòria. — L. Cn.
Lou lioctenent-coulounèl Gros Long, direíou
dau geniaàNiça, vèn d estre noumat coulounèl.
Sèn urouses e fîèrs d'aquela nouminacioun, e
n'en felicitan de toutcorncste mèstre afeciounat
e grand amic En Pèire DeVoIuy.

Lou Journal OJficiel dau ìè de febriè 1919
publica l'escricioun au tabièu de la Medalha
militària (pèr prene reng dau 27 de julhet 1916)
de Pèire Rzéma, souldat au g6ma d'enfantariè
que, refourmat dempioi un brave brièu, es
lou cap-redatou dau Gal.

�Agriculteurs
Commerçants
Industriels

Ecrivsftins

Poétcs
Journaîistes

Âbonnez^vous à

Votre intérit est de vous adresser à

l'Àgence Méridionale
d'Edition et de Publicité

| L'ïîCOAOjUÏ^E

9, Bd Jeu-de-Paume. — Montpellier
9, Boulevard Jeu-de-Paume, o
Imprimerit
Maison d'Edition
Agenee de Publicité

MONTPELLIER
Vn an : 6 francs

VILLE DE MONTPELLIER

Se

vios

ATHENEECINEMA

un coustume à la moda

E que te molle couma un gant

Drougariè

13, Rue
Boussairolles

Es una causa ben coumoda :
Pren un abilhaire elegant.

POUDEROUX

Lou qu'a las façouns las milhounas
S'atroba Plan de las Coulounas :

Tfraue
5, Anciana Plaça de las Coulounas

TOUS LES SOIRS:
Représentations à 8 heures et demie
MATINÉES:
Jeudis, Dimanches et Fêtes
Spectacle Recommandé aux Familles

56, EarFièira gt-||iiltti, 56

%

MOUNT-PELIÈ

Oustau de counfiença renoumat dins
X hou Clapàs. Tèn las vntras las pus
^ claras e las pus soulidas, las milbou^
jjj, nas coulous e touta mena de drougariè de prumièira qualitat.

Films Arlisliques des Premières Marques
ORCHESTRE SYMPHONIQUE

MOUNT-PELIÉ

f

BAn-TVMOiP AV SOVS-SOL

Consommations de Premier Choix

X XXXXXXXXXXXXXXXXXXXXX^ÍXXXX^
X
X
X
X
X
X
— Digàs Marioun,
X
X
X
X
D'ounte v&gt;èn lou renoum
X
X
X
x De l'atalbè CAUSSE-FEDIÈRE
X
X
— Es qu'abilha embé goust
X
X
X
X
Soulide
e
d'un
pris
dous...
X
X
X
X
X
X

J&amp;J&amp;jy*J9*J9iJ&amp;JÏÏ*J&amp;JWJ9*J3*J9*JV*J$

11

Scol&lt;

mmgim

n i

STENO-DACTYLOGRAPHIE
Dirigée par Mademoiselle MAGLJO

4

Leçons, Courrier, Travaux de Machine

~XXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXX&lt;XXXXX
%
X
Les Grands Magasins de Nouueautés X

g

H

IPARIS-MONTPELLIERÌ

X
X
X
X

5Ç

soni sans contredit les mieux assorlis
et vendent meilleur marcbé que les
plus grandes Maisons de Paris.

X XXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXÍXXXX^

^xxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxx x
Edition de YEconomiste Méridional
LES

Problèmes Econoniiques de la Paix
Par

Toujours
Chic...
....car

M.

GERMAIN

MARTIN

hausse
AIAGAVOTTES. flue de la Lose

AUCHATNOIR

V
MONTPELLIER

m

47-49. Grand*-flue

Chapellerie

VIENT DE PARAITRE

FASCICULE

La Qeíte d§ Ouerrs doe par
râìieinape a lappanee
'hÌC wessí»sS»^sSs5»ïí&gt;

C.l.
BÉZIEfi

Correspondant de l'Institut
Professeur d économie politique à la Faculté
de Montpellier

r

[ALVAYRAC

X

8, Bd Victor-Hugo, 8 - MONTPELLIER

En viente dans les principaux dépôls
et à YEconomiste Méridiona'l
9, Boul. Jeu-de-Paume
L'exemp. o fr. 5o— franco o fr. 6o
Franco recommandé o fr. 75
Pour les abonnés de YEconomiste
o fr. 40 franco

4
U)&gt;JO\
MONTPELLIER

�</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </file>
  </fileContainer>
  <collection collectionId="92">
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="355723">
                <text>Patrimoine écrit occitan:périodiques</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="41">
            <name>Description</name>
            <description>An account of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="355724">
                <text>Ce set contient les périodiques numérisés par le CIRDÒC issus des collections des partenaires d'Occitanica</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
  </collection>
  <itemType itemTypeId="26">
    <name>Revista</name>
    <description>Item type spécifique au CIRDÒC : à privilégier</description>
    <elementContainer>
      <element elementId="127">
        <name>Région Administrative</name>
        <description/>
        <elementTextContainer>
          <elementText elementTextId="262493">
            <text>Languedoc-Roussillon</text>
          </elementText>
        </elementTextContainer>
      </element>
      <element elementId="128">
        <name>Variante Idiomatique</name>
        <description/>
        <elementTextContainer>
          <elementText elementTextId="262494">
            <text>Languedocien</text>
          </elementText>
        </elementTextContainer>
      </element>
      <element elementId="129">
        <name>Aire Culturelle</name>
        <description/>
        <elementTextContainer>
          <elementText elementTextId="262495">
            <text>Languedoc</text>
          </elementText>
        </elementTextContainer>
      </element>
      <element elementId="163">
        <name>Type de périodique</name>
        <description/>
        <elementTextContainer>
          <elementText elementTextId="435942">
            <text>Premsa e revistas de guèrra (1914-1918) = Presse et revues de guerre (1914-1918)</text>
          </elementText>
        </elementTextContainer>
      </element>
    </elementContainer>
  </itemType>
  <elementSetContainer>
    <elementSet elementSetId="1">
      <name>Dublin Core</name>
      <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
      <elementContainer>
        <element elementId="50">
          <name>Title</name>
          <description>A name given to the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="111349">
              <text>Lou Gal. - Annada 05, n°89 (1è de mars 1919)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="86">
          <name>Alternative Title</name>
          <description>An alternative name for the resource. The distinction between titles and alternative titles is application-specific.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="111350">
              <text>Lou Gal. - Annada 05, n°89 (1è de març 1919) </text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="49">
          <name>Subject</name>
          <description>The topic of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="111351">
              <text>Guerre mondiale (1914-1918) -- Périodiques occitans</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="435911">
              <text>Humour</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="435912">
              <text>Caricatures et dessins humoristiques </text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="631544">
              <text>Poilus (Guerre mondiale, 1914-1918) -- Périodiques</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="41">
          <name>Description</name>
          <description>An account of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="111354">
              <text>Soutien des soldats du sud de la France, Lou Gal est l'un des seuls journaux en occitan qui parut régulièrement pendant la Première Guerre mondiale.&#13;
&#13;
&#13;
S'y mêlaient contes, chroniques, tableaux de guerre, poèmes et chansons, etc.&#13;
&#13;
&#13;
Lou Gal - N°89 - 1er mars 1919 (5ème année)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="39">
          <name>Creator</name>
          <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="111356">
              <text>Bardin, Jean (1893-1966)</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="111357">
              <text>Causse, Pierre (1883-1951)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="48">
          <name>Source</name>
          <description>A related resource from which the described resource is derived</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="111362">
              <text>CIRDÒC - Mediatèca occitana,  AG 1</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="45">
          <name>Publisher</name>
          <description>An entity responsible for making the resource available</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="111363">
              <text>Imprimerie l'Abeille (Montpellier)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="40">
          <name>Date</name>
          <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="111364">
              <text>1919-03-01</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="104">
          <name>Is Part Of</name>
          <description>A related resource in which the described resource is physically or logically included.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="111366">
              <text>&lt;span&gt;Lou Gal &lt;/span&gt;&lt;a href="http://www.occitanica.eu/omeka/items/show/1851"&gt;(Acc&amp;egrave;s &amp;agrave; l'ensemble des num&amp;eacute;ros de la revue)&lt;/a&gt;</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="42">
          <name>Format</name>
          <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="111367">
              <text>application/pdf</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="111368">
              <text>1 vol. (4 p.)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="44">
          <name>Language</name>
          <description>A language of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="111369">
              <text>oci</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="51">
          <name>Type</name>
          <description>The nature or genre of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="111370">
              <text>Text</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="111371">
              <text>publication en série imprimée</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="43">
          <name>Identifier</name>
          <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="111372">
              <text>&lt;a href="http://www.occitanica.eu/omeka/items/show/1998"&gt;http://www.occitanica.eu/omeka/items/show/1998&lt;/a&gt;</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="47">
          <name>Rights</name>
          <description>Information about rights held in and over the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="262488">
              <text>Domaine public/Domeni public</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="98">
          <name>License</name>
          <description>A legal document giving official permission to do something with the resource.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="262489">
              <text>Licence ouverte</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="46">
          <name>Relation</name>
          <description>A related resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="262490">
              <text>Vignette : http://occitanica.org/omeka/files/square_thumbnails/c1f56f71efc0571e164017f9fd58f636.jpg</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="262491">
              <text>http://www.sudoc.fr/039102890</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="116">
          <name>Temporal Coverage</name>
          <description>Temporal characteristics of the resource.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="262492">
              <text>19..</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="95">
          <name>Date Modified</name>
          <description>Date on which the resource was changed.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="435913">
              <text>2016-05-30 Céline Bartalini</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="37">
          <name>Contributor</name>
          <description>An entity responsible for making contributions to the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="435914">
              <text>Delpon-Delascabras</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="435915">
              <text>Ricose, Marcel</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="435916">
              <text>Bardin, Jean (1893-1966)</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="435917">
              <text>Lou Clém.</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="435918">
              <text>Castagna de Vilamanda</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="435919">
              <text>Jan-Sans-Pèu</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
      </elementContainer>
    </elementSet>
    <elementSet elementSetId="8">
      <name>Occitanica</name>
      <description>Jeu de métadonnées internes a Occitanica</description>
      <elementContainer>
        <element elementId="173">
          <name>Portail</name>
          <description>Le portail dans la typologie Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="594865">
              <text>Mediatèca</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="174">
          <name>Sous-Menu</name>
          <description>Le sous-menu dans la typologie Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="594866">
              <text>Bibliotèca</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="172">
          <name>Type de Document</name>
          <description>Le type dans la typologie Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="594867">
              <text>Numéro de revue</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="182">
          <name>Catégorie</name>
          <description>La catégorie dans la typologie Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="640607">
              <text>Documents</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="171">
          <name>Contributeur</name>
          <description>Le contributeur à Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="718147">
              <text>CIRDOC - Institut occitan de cultura</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
      </elementContainer>
    </elementSet>
  </elementSetContainer>
  <tagContainer>
    <tag tagId="2041">
      <name>Cançons = Chansons</name>
    </tag>
    <tag tagId="2047">
      <name>Correspondéncia=Correspondance</name>
    </tag>
    <tag tagId="2043">
      <name>Illustracion dels periodics=Illustration des périodiques</name>
    </tag>
    <tag tagId="300">
      <name>Primièra Guèrra Mondiala = Première Guerre Mondiale</name>
    </tag>
    <tag tagId="2039">
      <name>Publicitat dins la premsa=Publicité dans les journaux</name>
    </tag>
  </tagContainer>
</item>
