<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?>
<item xmlns="http://omeka.org/schemas/omeka-xml/v5" itemId="2005" public="1" featured="0" xmlns:xsi="http://www.w3.org/2001/XMLSchema-instance" xsi:schemaLocation="http://omeka.org/schemas/omeka-xml/v5 http://omeka.org/schemas/omeka-xml/v5/omeka-xml-5-0.xsd" uri="https://www.occitanica.eu/items/show/2005?output=omeka-xml" accessDate="2026-04-06T12:30:28+02:00">
  <fileContainer>
    <file fileId="1011" order="1">
      <src>https://www.occitanica.eu/files/original/2a17a062f855d3b546d445333573ca86.jpg</src>
      <authentication>b4963d17d09f62220fccad8bc3a5ac4c</authentication>
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="5">
          <name>Omeka Image File</name>
          <description>The metadata element set that was included in the `files_images` table in previous versions of Omeka. These elements are common to all image files.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="74">
              <name>Bit Depth</name>
              <description/>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="111914">
                  <text>8</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="75">
              <name>Channels</name>
              <description/>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="111915">
                  <text>3</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="73">
              <name>Height</name>
              <description/>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="111918">
                  <text>468</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="72">
              <name>Width</name>
              <description/>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="111919">
                  <text>682</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </file>
    <file fileId="139187" order="2">
      <src>https://www.occitanica.eu/files/original/150b3d67b071c107874c3d0c9c0ac4d8.pdf</src>
      <authentication>3ff89a5538385e833768c5269f571a33</authentication>
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="9">
          <name>PDF Text</name>
          <description/>
          <elementContainer>
            <element elementId="175">
              <name>Text</name>
              <description/>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="631335">
                  <text>C.l.0.0.
8ÈZIERS

Cinqièma Annada. - N" 96.

15 de Jun 1919

Cau pas, emé la pèl
das souldats de
França, fabricà de
quior de Russia.
Canta lou ìè e lou i5 de chaca mes

Redaa'oun : i5bis, Carrièira Ferdinand-Fabre

Lou Numerot : Tres sòus. Abounament :

MOUNT-PELIÈ

Qau counouis ou se rapella ■—■ levats
quauques «grafiès» ■— las pouesias dau
primadiè das Felibres dau

Parage ?
Daniel Sage, que visquèt à MountPeliè aperaqui de 1667 à 1642 ié fasiè
flòri dins l'acoumençança dau ìje siècle_
I a dins sas trobas goustousas e pebraque meritarièn d'èstre

ressuscitats e ié pensaren saique un jour
ou l'autre. Toujour es-ti que soun recuj
porta lou titre «Lcu FouLièà dau Sage
de Jfíount-PeLie». Lou biais dau pouèta,
retrais aquel de Villon, de Régnier,
tampinaires e fennassiès de marca; RabeJais aviè fach escola e la galoia cola das
« Arquins » aviè quitat de grana.
A la venta^ de la biblioutèca
Miejournau

qu'aviè

acampat mai

d'un
de

3oo vièls libres de lengad'Oc, (dins lous
4000 voulumes que recatava), s'es vendut, lou

LAS OBRAS DE FILHOU. — La guerra
la mort, en nous raubant ou en aliounfrancimand d'ara de quau un pichot tant nostes milhous coulabouraires, an
rendut souvent diflcilla mèma la parulibre de verses voudrà ■—■ dins tres cenf s
cioun dau Gaì; es dire que ia prepaans — lou pres d'un maset avant la racioun dau recul das Tablèus e Letras
guerra de 1914?
de guerra de Filhou nous es estada
encara impoussibla. Pensan que la desLou GRAFIÈ.
moubiiisacioun nous rendrà l'obra pus
aisida; en tout cas, espargnaren pas
noste tems e nosta pena pèr faire langui
lou mens poussible lous amics qu'espèA la memoria de Filhou
roun — pas mai ardentament que nau:
tres, soulide — aquela publicacioun.
Lou 11 de jun, anniversàri de Ia mort de
FlLHOU, Jousè Loubet a eoumplit lournâ,
couma nous aviè proumês. Iou pelerinage de
nosta amistança doulourousa au cementèri
de BienviIIe.
En noste noum de toutes a fîourit Iou cros
e las íestas miejournalas
ounte nosíe paure grand amic a pres soun
darniè som ; i a redich, emé Ious moís de
Sajas reflessiouns
noste parlà d'oc, Ia fîdelital de noste souveni
à sa memôria glouriousa e à soun esemple
En parlant d'una rececioun qu'agèt
eron'íe.
lioc à Niuies un d'aquestes jours, lou
Aici, à Mount-Peliè, noumbrouses sèn PETIT MÉRIDIONAL (10 de jun) dis, emé
estats, autour de Ia Familha en dôu, Iou dis- rasou, que « il auiait été intéreâáant cfy
sate 14 de jun. à Sant-Pèire, pèr Ia messa faire une pLaee oŷicieLLe au Fe'librige». E
dau bout de I'an.
fai, à-m-aquel prepaus, aquestas refles
A Ia sourtida, es à I'ousíau nadalenc de siouns, tout ple iustas e senadas, e que
Filhou qu'avèn fach Iou doulent pelerinage sèn urouses de retraire e d'aproubà:
Dins Ia muralha e sus Ia porta d'aquel oustau
On ne se rend pas assez compte chez nous
— au numerot 7 de Ia carrièira das Sourds
de l'importance que l'étranger attache aux traMuts — avian fach pausà una Iausa de mal
vaux de Mistral et de la place qu'il donne à
bre ounte es grabada aquesta escricioun :
tout ce quise rapporte au mouvement félibréen.

riscà de predire lou noum d'un pouèta

pe se vend 1.500 fpanes

das fossa flocs

28 de nouvembre passat, à

Bourdèus, un esèmplàri, pourtat jouta
lou numerot 1617 dau cotaloga, pèr la
souma de 1280 francs, lous frèsses en
maLe la taussa de lussa pèr dessus lou

m

AICI NASQUÈT

mercat! Es vrai qu'aquel jesemplàri de
l'edicioun de i65o èra vestit d'una poulida religadura (poulida ? hou crese tou}

LOU

11

lou cataloga Labadie

DE DECEMBRE

1891

Louvis BONFILS
(FILHOU)

au mens) sinnada Lortic.
Mès

Aministraa'oun: 9, Bd dau Joc-de-Pauma

francs l'an

Felibres clapassiès, quau se voudriè

Ua Ubn elapasn

Sage, lou

4

engani?

soun mounde quoura dis que s'agis de la
prumièira edicioun. Lou titre soul: «Laó
Fou/ièj dau Sage de AIouiú-PeLié revidtos
el augmentadoà de diverééOá pieáàOá de L'autur, etc. » proutèsta e mostra que s'agis
de l'edicioun alestida pèr lou celèbre
mège Rondi', pouèta clapassiè eltamben
e l'autou dau « Famoiu Testament » dounaf;
souvent, à tort, couma de Sage el-mèma.
L'edicioun ouriginala de las Foulièj es
estada estampada pèr J. Pech à MountPeliè, en i636.
Quant se pagariè lou libre de ib36 se
l'edicioun de i65o de la venta Labadie,
toutcoumtat, a passatlous i5oo francs ?

FELIBRE CLAPASSIÈ
CAPITANI AU
MORT

3l9ma

PÈR

LA

DE LIGNA

FRANÇA

Aussi l'étranger s'étonne, lorsqu'il vient dans le
Midi, de ne pas trouver plus d'échos de ce
mouvement.
ÏN'oublions donc jamais nos félibres lorsque
nous faisons un geste méridional. Ils y seront
toujours à leur place; ils ont du reste droit à la
meilleure des places puisqu'ils rcprésentent le
souvenir, encore vivant gráce à eux, du langage
de nos aïeux.

MOUNT-PELIÈ
Amicala das Enfants de Mount-Peliè
coumplirà em'un plen succès e dins un
biais ben miejournau l'oumage de nosta
Vila à sous tres regiments.
Lous faniouns d'ounou seran antan
qu'hou an dich lous journals quoutidians :
Lou dau 8ima de hgna, à las coulous
de l'ancian regiment de Peirigord, ainat
de la 8ima mièja-bregada (es ce qu'avian
prepausat dins Lou GAL) emé la divisa :
Aici hlrcan paó.
Lou dau 2ma genia, à las coulous de
Mount-Peliè (blanc e rouge) emé las
armas de la Ciéutat e la divisa: A
Aíount-PeLiè vendemian plnard e lauriè.
Lou dau 56ma d'artilhariè à la coulou
e à las armas de Lengadoc (crous d'or
sur founs cremesin), emé la divisa :
Aprèà La poudra faóèn peta Lou lap.
La souscricioun poupulària pèr lous
tres fanionns es douberta. On pot s'adressà pèr souscriéure proche das soucietàris de l'Amicala ou dau Parage,
encò de M. Astay, papetiè, plan de la
Crous-de-Ferre, as burèus dau Gal.
Demandan à nostes legiguèires de
souscriéure, tant pauc que siègue, quand
seguèsse pas que dous sòus. Es pas talament d'argent que ié demandoun qu'un
gèste, un gèste noumbrous, unanime, lou
gèste de tout Mount-Peliè saludant sous
amirables souldats, e ié cridant soun
amour e sa recounouissença dins la
lenga dau brès.
J.-S.-P.

iiVIS
Un escrivan parisenc
de Pezenas, M. Georges
Beaume, vèn d'escriéure
dins le Petit ytléridional
un article pèr nous ensegnà la bèutat de noste
païs, que counouissen
pas (soudis).

A MÉLICOGQ (OISE)

Aquela oupinioun es la de toutes lous
omes de sen e de cor qu'an pèr de bon
Avèn fîourit Ia blanca Iausa d'una garba l'amour de soun païs. E, doumai anan,
blanca. E, couma I'oura e Iou moument soun doumens se troba de mounde que digoun
pas as discours, Caussou a simplament dich, lou countràri : es una de las liçous de la
en dous mots, qu'aquela escricioun e que guerra, aquel estacament mai prigound
nosta presença parlavoun prou e disièn tout. au terraire nadalenc. Lou tout es que
Ceremouniè simpla, mès esmouguenla lous felibres siègoun à l'aussada dau
dins Ia granda simplicitat que i avèn vouguda rolle manific que pourrièn jougà, de
l'obra que dèurièn coumpli.
garda.
LOU

11

DE

JUN

1919

Avian proumés sus Ia toumba de Filhou
de tout faire pèr servà e ounourà sa memòria. Aquel prumiè oumage es un coumençament; tendren paraula jusqu'au bout.

Lou fanioun das regimenrs clapassiès
Au Clapàs, vesèn emé plesi que l'urousa
liasou entre lous felibres dau Parage e

Counouissian pas nostc païs
E pareis que tout, tout i embauma!
Aquel Moussu que nous hou dis
S'appelia Moussu Jôrji Bauma.
Aqueì sourtis pas d'una bauma,
Mès erese que Dèn de Paris:
Dèu èstre un das qu 'hou an toul -Oist...
Alors... Aïisì!!
DELPON-DELASCACRAS

18 de mai 1919.

�Conte de la Velhada.

LOU CAPELÁN D'AUMES
Aumes es un pichot vilajou perdut
dins las garrigas entre Mountagnac e
Pezenas : i a una trentena d'ans i aviè
couma priéu un sant ome, Moussu Jousèp, que couma Sant Jan dins lou desert viviè de pauc e que se countentaya
de ço que lou brave mounde ié bailavoun : mancava pas d'esprit couma hou
anàs veire.
Un bèu dimenche avant Pentacousta
mountèt en cadièira e tenguèt à sous
fidèlas aquel discours :
« Mous fraires, ai sacrificat touta ma
vida pèr pregà Diéu pèr lous qu'an pas
lou tems d'hou faire; mès pèr pregà
Diéu cau viéure, e pèr viéure cau manjà :
aussi, couma mas prouvisiouns de l'annada se tiroun, la cura restarà douberta
touta la santa senmana e me poudrés
pourtà tout ço que voudrés : hou regretes pas, car Diéu vous hou rendrà pus
tard dins l'Eternitat. Amen.
« Pèr la mèma aucasioun, vous remembrarai que dimenche que vèn es
Pentacousta : es granda fèsta. Dirai la
grand messa à dèch ouras: sièi segu
que ié vendrés toutes. »
Una questioun se pausèt alors dins
chaca familha : «Dequ'es qu'anan pourtà
à Moussu Jousèp aqueste an?» Pèr malur sieguèt dins toutes lous oustaus la
mèma reponsa : « Tè ! ié pourrian pourtà
de fabas, soun talament bonas e ten
dras ! »
Fai qu'à la fin de la senmana, n'i aviè
mai de tres quintaus à la cura.
Moussu Jousèp diguèt pas res, mès se
pensèt : « Aquel mounde se voloun trulà
de ièu ! M'an pourtat pas que de fabas,
pas que de fabas... Fai pas mai! lous
aurai pas pus tard que deman ».
De fèt lou lendeman à dèch ouras
tout Aumes se rendèt à la grand messa :
lous omes avièn çárgat sous abilhages
nòus, las fennas avièn sourtit dau cabinet las raubas d'estiéu, las filhas das
prouprietàris aisats avièn cargats lous
capèls à la moda e las raubas de mouselina...
La grand messa acoumencèt : lou
clergue entounèt louâ tradiciounal sléperges me e Moussu Jousèp, l'aspersou à
la man, acoumagnat d'un acoulita que
teniè lou pichot farradet, faguèt lou tour
de la glèisa pèr beni l'assistença.
Mès à lioga d'aiga-benida aviè mes
d'òli e zou ! brassejava à drecha e à
gaucha en repetant: « A las fabas, cau
d'òli ! à las fabas, cau d'òli! »
Ai! ma rauba ! ai! moun capèl! ai !
mas caussas! tout seguèt ounchat de
man de] mèstre.
Dumpioi aquel afaire, las gens d'Aumes jurèroun de pas pus bailà de fabas
à moussu lou curat e de s'entendre
milhou un autre cop.
Couma vesès, Moussu Jousèp èra
galejaire, mès troubèt un jour quaucun
de pus fin qu'el.
Un dissate à sièis ouras dau vèspre,
un ome estrangiè au païs, caussat d'espardelhas blancas, una talhola as rens,
una casqueta sus las aurelhas e la vèsta
sus lou bras intrèt dins la glèisa, se
faufilèt daus la sacristia e tustèt.
— Intràs ! faguèt lou vièl capelan.
.— Bonjour, moussu lou curat.
.— Bonjour, moun amic, dequé i a?

—■ Vène pèr counfessà.
— Es toun drech, sièi à toun service. Té! prend aquela cadièira. Couma
te sones ?
— M'apelloun «Tant m'en foute»,
demore au Rec de Pinet.
■— «Tantm'en foute», drolle de noum,
se pensèt lou priéu Ebé! zou! pos i
anà, t'escoute.
La sacristia èra un pauc escura.
Noste ome coumencèt pèr racountà d'istòrias endourmidouiras, e tout en ié las
countant raubèt la moustra dau capelan e la metèt à la pocha.
— Ai atabé raubat, fai alors l'estrangiè.
■— Raubat! rebequèt Moussu Jousèp,
raubat! mès es un grand pecat, acò :
moun amic, se vos que Diéu te reçague
pus tard au Paradis, cau rendre ço
qu'as raubat tant lèu que pourràs.
— Oi! Moussu lou curat!
Ié bailèt l'assoulucioun e l'estrangiè
s'en anèt dins la glèisa.
Quand lou capelan vouguèt sourti sa
mostra, troubèt pas que la cadena.
— Ai moun Diéu! soudis, siès fach,
aquel ome es un voulur.
Vite courris dins la glèisa pèr sounà
l'ome à las espardelhas blancas qu'èra
dins lou tambour.
.— Eh! eh ! ma mostra! « Tant m'en
foute ! Tant m'en foute ! »
E l'autre se revirant, ié faguèt sans
s'arrestà :
— « Se t'en foutes, amai ièu! »
S'en anèt e digus l'a pas pus revist.

e que se vendiè 6000 marks lou " stuclc "
(1200 litres) de jus de gabèls. Ai dit
en generaí " perqué souventas fes lou
vin es verd e aspre, e m'an esplicat
qu'acò veniè das fruchas pas proun
amaduradas fauta de sourel. Sièi plus
estounat ioi, d'agudre vist en tems de
pas tant de noste vin blanc filà en
Alemagna; mes en boutelhas aloungadas, d'aquelas qu'apelant de fiutas, sièi
segur que fan pas marrida figura e que
despara pas l'etiqueta " Vin dau Ren ".
Quaucun m'aviè dich : « Vai à coustat de la gara, veiràs l'usina. » Ié sièi
anat. De lignas de gabèls ié fan lou tour;
n'i a i.5oo.ooo kilòs e de longa n'arriba
pèr carreta e pèr vagoun. L'usina pareis
simpla; un courrent eletrica fai tout
se mòure; de copas-racinas à martèls e
à coutèls brisoun e chaploun lous gabèls,
que passoun pioi ùn parel d'ouras dins
de secadous caufats à l'eletricitat; un
grand tuièu d'aspiracioun monta lou tout
e lou venta pèr après lou leissà cabussà
dins de molas d'ounte sourtis d'un coustat lou " bren " e de l'autre la poussièira
que farà d'engrais. Aquel " bren " mesclat 'mé de melassa ou de sucre es una
nourritura que regala lou bestiau;
100 Itilòs de boi baioun 5o kilòs de bren
e lou direitour m'a afourtit que pagava
11 marks lous 100 kilòs de gabèls e que
vendiè 25 marks lous 5o kilòs de bren.
Se fai aussi emé las fueias de chaines;
JAN DE LA CAPELLA-NOVA,
rend 70 ojo e me sièi laissat dire que
valiè quasi tant que la civada, mès n'en
doute.
En m'entournant pensave à toutes
lous gabèls que trouban pas à faire
ramassà dins noste vignarés, pensave
— « Chââmant amerieain
as moulouns que se degavalhoun dins
J'ai dé toci k bèguin. »,
lous valats, pensave as garbas que calaDixiè una blounda filheta
doun las rounièiras das vièis camins e
A un grand « Sluclent»
sustout à tout aquelas que soun bruladas
Couifat d'una casqueta.
long das rasas e qu'esclairoun de rou■— «Je émèbaôcoup fort ìotre jaóli minoâ,
jours cremesinas lous calabruns iver{Respond l'Americarì)
nencs en Terra Miejournala.
Moâ flirter aVec •Oô, ~0ò flirter a-Oee moâ. »
Dins un païs couma lou nostre ounte
E toules dous s'en oan
la secaressa destruis lous fourrages,
Bras dessus, bras clejout, tout en eacalassant! alors que sèn oublijats de faire veni de
Un amie qu'èra cle passage
liuen lou fen necessàri à noste cabau
Me diguèì: « Dèu èstre l'usage
perqué utilisarian pas nostes gabèls?
Chès las bellas de Mount-Peliè
Sabe que de proufessous de l'Escola
De ben aculi i'estrangiè.
d'Agricultura n'an souvent parlat e que
Après lou Belge, l'Anamita,
l'idèia greia dempièi quauque tems... Se
^Après lou Sidi, i'America.
n'en parlava avans laguerra... Mès per
Vese, ma fe! qu'en aquesta ciutat
qué fau-ti que i ague un mounde de
Praticàs ben las ièis de l'ouspitalilat!»
l'idèia à l'esecuciou? L'usina'd'esperela
P. J.
es trop simpla pèr que chasque vilage
10 de jun 1919.
ague par la siéuna. Fariè, ajouncha as
cavas couperativas, una industria nova,
una sorga de richessas pèr lou païs e un
Pèr /a Redpelida Miejoiirnala,
desbouchat ufanous pèr un prouduit de la
vigna que se perd : Lou gabè/.
Au païs das " Ersatz "
Louvis FOURMAUD

OuL.spItsú-Ita,t

Langenlonsheim... piçhot vilage entre
Kreuznach e Bingen, dau caire de
Mayença, dins la vau de la " Nahe
que pus liuen d'aqui se trai au Ren;
païs de vigna esperloungadas sus las
coustièiras me remembrant d'unas regiouns de la Prouvença, mès emé mens
de sourel e de decor.
En general lou vin es bon. Me sipi
leissat countà qu'eici i aviè ges de paure

P.-S. ■—■ Pèr memòri ajustarai qu'ai
vist un four crematòri ounte das bestias
crebadas fan sourti de poussièiras d'os
que n'en regaloun las galinas e de poussièiras de cars pourridas que n'engrais
soun lous porcs.
Sariè-ti pas lou sistème brevetat de
Landru ?

L

3SS

Bella de Vila-Nova a I'abituda de se melre
sus sa porla à I'oura das trins pèr veire quau
vèn e quau s'en vai. Aquel jour, vejèt veni
Cesa, soun amiga de Ia Vila. — Tè, Cesa, siès
d'aici ioi; saique vènes me veire ? — 'No,
vène pêr reglâ un pichot afaire. — Aneni
intra l'assetà un moument, ié diguèt Bella. —
&gt;lo, ma fïlha, ai pas Iou tems. Vole repart
au írin de sièis ouras. — Mès, ié ripoustèt
Bella, pioque toun afaire es pichot, serà Ièu
reglat; pioi, se siès en relard, coucharàs aici,
souparàs emê nautres. Tè ! ai une soupa de
fassun qu'acô vautres n'en manjâs pas jamai
ges à Ia vila, metrai un pijoun roustit en suplement, pioi, couma entremets, tastaràs mas
oulivas e, aù dessert, mas amellas; enfîn te
farai quauques begnets... — De begnets !...
pos avudre d'iôus au pris que soun ? — Ai
Ious de mas galinas. — E de poumas ? d'aqueste tems... — Ai Ias de moun jardi. — E
Iou sucre ? — T'enquiètes pas ; mas abelhas
me fan un mèu delicious, qu'as es un sucrament pus nalurèl e pus san que Ia sacarina. — •
Ah ! faguèt Cesa em'un gros soupir, que seriès urouses Ious païsans se counouissiès
vostre bonur ! Nautres, à Ia Vila,. avèn pas
lout aqueles aises ! — Ebé, reprenguèt Bella,
dequé decides ? — Ah ! pèr I'amour das begnets... faguèt Cesa. — Entendut!
Cesa manjèt de bon apetis e tastèt de tout.
Lou fassun entrelardat e perfumat ié plaseguèl e sustout Ious begnets. Bella alumèt un
grand fîoc de soucas e de brancas d'aubres;
[as amigas de sa fïlha venguèroun e se faguèl
de charradas, se countèt de contes, se cantèt
de cansous pendent que Ia grand fasiè rousli
e saulà de castagnas, que las envitadas grignoutavoun à mesura qu'èroun quiochas, en
as arrousant de bon vin blanc que coustava
pas res à digus.
Vers ounze ouras tout Iou mounde s'anèt
couçhà e Bella menèt Cesa à sa cambra. Au
boul de quauque tems Bella I'entendèt que
fracava; s'aprouchèt e iê diguèt : « Cesa
seriès-ti malauta ? 9 — "No. — Te manca
quicon ?... Saique Iou pissadou ?... — No...
n'i a un... grand. — Belèu un couissi ?... —
No, n'i a dous. — Alors dequé cèrques ? —
Une brossa. — Una espousseta, d'aquestas
ouras !... Bota, cocha-le,t'espoussaràs deman.
— No... Intra, t'esplicarai 9. — Bella intrèt e
Cesa ié counlèt: « Quand moun ome venguèt
en permissioun aviè una barba negre couma
de crin de miola e quand nous couchaven
I'apugava contra ma gauta; acô me pounchigava e m'endourmissièi de plasi. Quand seguèt
parlit, dourmissièi pas pus. Cercave d'ounte
acò poudiè veni sans pourre troubà. Enfîn un
jour me resounère e me diguère : « Anen
pèr veire, Cesa, perquê i a une mesada dourmissiès tant ben ? — Perqué avièi moun
ome. — Mès se loun ome aviè couchat à un
bord dau Iièch e tus â I'autre, auriès-ti tant
ben dourmit ? — No. — Alors dequé de toun
ome te fasiè tant ben dourmi ? — Ça que
de moun ome me pounchigava. — E dequé
de toun ome te pounchigava ? — Sa barba. —
Dounc ?... — Dounc, me manca una barba...
Ah! Ia barba !... » Aqui m'arrestère un moument, e couma s'ère estada au bord d'un
precipice, m'apuguère à Ia coumoda e ma
man se pausèl sus quicon que Ia pounissiê.
Regardère, èra une brossa. Alors fola de joia
cridère : « Evreka l Evreha ! » ça que vôu
dire à Boutounet : ai troubat! ai troubat! e
despioi quand me coche apugue ma gaula sus
una brossa e m'endourmisse mai que ben. »
— « Ma fflha, ie respoundèt Bella, s'acò pot

�faire toun bonur, t'en vau cercà una. » E
couma i aviè dich que caliè que pounchiguèsse anèt à soun estable e ie mountèt Ia de
soun chival : « Tè, veja, ié diguèt Bella, t'en
porte una touta nova... te souvète una bona
nioch. »
Lou Iendeman Iongtems après que Iou gal
agèt cantat, Cesa se derevelhèt countenta :
Cesa aviè ben dourmit.
GuiLHEM

DE

SlXTER.

A Madoumaisella

ROSA C...,

amiga dau Gal, en amistous
souveni.

— Veja! Norina! Acò vai ben ! As
pensat à ièu!
— Oi, ma miga. Tè ! aqui lou kilò de
sucre que me demandères l'autre jour à
la Plaça. Amai podes creire que s'apella
« sucre ». L'espiciè que me l'a remés
m'a dich que poudiè pas me lou coumtà
à mens de quatorze francs
quatorze
francs un kilò de sucre, s'es pas vergougnous !...
— Dequé vos. A Mount-Peliè couma
pertout la vida es cara. E pioi te dirai
que tène pas pus comte de l'argent que
despensan pèr la mangilha. Quaranta
sòus de mai ou de mens es pas un afaire,
pas vrai ?
— Tout acò t'acorde ! Mès, sabes, te
caudriè pas parlà couma acò à moun

efant dau Clapàs. Couma la guerra t'a
.—1 D'u mainé aíorj cej pelilj auront La
fiìgure jaune ou rouge ? %
sanjat ma paura Mentina !
— Oi ! fica nous la-pas.
— Norina t'escoute pas pus! As une
— Aíaij mamé tu oa'u bien qu'ils veulenl
lenga de pelha!
pas
La Ágner?
— Tout ço que voudràs! Mès enfin se
vos te metre à ma rasoun, diràs couma
— Vos pas rire, Lisa, en entendent
iéu que las filhas dau Clapàs duvoun aqueles rasounaments ?
prene un garçou bravàs de soun païs,
— Ah ça ! e la journada de ioch ouras
quand seguèsse un fouchaire, que coum- dequé n'en dises ?
prenoun sas dos lengas: lou francés e lou
— Mancava pas qu'acò pèr tournamai
patouès, pulèu qu'un American qu'entend faire tout aumentà. En tout cas acò fai
pas res ni à l'una ni à l'autra !
fossa charrà. Lous uns soun countents
— M'en vau, Norina! Finirièn pèr alors que d'autres hou soun pas. N'i a
nous fachà.
que disoun qu'acò es una entrava à la
— Au reveire, granda traficanta ! libertat.
Ploura-lou pla, toun American !...
— Passat-ièr passave à Boutounet,
CATAGNA DE VILAMANDA
couma picava la miècha de ounze, vegère
un pintre sus una escala en trin de
pintrà una ensegna; entre qu'entendèt
aquela miècha, fasiè un P, aguèt pas lou
courage de lou fini.
— Moun Diéu! apas agut pòu qu'acò
Jouga-Ooun, l'auìre jour, sux noxh bastiment
lou crebèsse ?
Un film de einema qu'entre autres presentaDa
— Diga que se l'aviè finit belèu !
« L'inlrada dinx Sfasbourg», «Lou paxxage on pot pas saupre, se s'èra purgat ?
(dau R.en »)
— Ma paura Lisa n'as toujour quau« Un dtfilal à Metz », « Loux eoumbats xus la cuna dins toun sac.
— Ièu aussin'entende picà unamiècha,
(PiaDa » ...)
laissa-me
sauvà qu'ai pas dich à l'ome
Toutes èren aqui, regardant, esmouguts,
ounte anave.
L'erouïea fiertat de nostes grands pialuts!•
Finou, vèni me faire un poutou.
Tout d'un eop, Marius, un famous alandaire
— Rèsta una minuteta de mai, es pas
Me sona e pioi me dis, d'un èr tout ple serious:
tard ?
«Diga, Mount-Peìièirene, hou trobes à toun
— No, ma mia, acò -serà pèr una
(gousl) autra fes. Adiéu ma filheta; pos dire
&lt;r AqueL fiìm m'a toul Tèr de fossa le coum- que tira das Matiéus.
(pìaire)
Adiéu Marioun, au reveire.
—. Adiéu, Lisa, lou bonjour à toun
« ìèu m'en -iau, car, mouu ome, es pas pèr me
ome.
(•Oantà,)
— Mancarai pas.
Dous ans a-Oans la guerra, au mens, l'ai -Oist

ome.
— Saique es pas un Appollon toun
ome ! Voudrièi l'avudre pas qu'una journada embé iéu. Bota vai ! l'aurièi lèu
CHARLOU DE L'UNIVERSITAT.
dressat! Aurièi coumençat pèr ié faire
(jougà!»)
entendre que se la vida es cara la fauta
Courriè de Corfou.
n'es as Americans.
— Es vrai, i'ai pas jamai pensat. Mès
CROUNICA DE GANGE
dau moument que s'en van à la fin dau
mes la vida vai diminuà.
— Dequé dises ? que s'en van à la fin
EN MUSANT
dau mes! Alors ma nebouda Rouseta vai
A Gange, despièi l'armisíicese dansa ;
restà en plan. Figura-te qu'un American
— Adissiàs ! Vène, couma es counacò's un vertadiè remoulun, un sempilong couma un jour sans pan e rouge vengut, me faire pagà Iou cafè.
terne brand. Lous parents podoun aiscouma un guindou ié fai la cour dumpioi
— As ben fach, dintra. Assèta-te !
sejà, lous vièls Gangols capejà ambé
una mesada... E quau t'hou a dich, que
— Acò's ta pichota-filha ?
partissièn ?
— Oi, couma veses ! toca la man, un èr de dire : « Pamens, entre trop e
pas prou », lous estrangès s'escanda— Nostre vesi, Durand, lou cafetiè Finou, à-m-aquela dama.
lisà en gest s pietadouses, las autouridas felibres. Pèr aquelas causas es tou— A l'èr ben escarrabilhada ?
jour pla rensegnat. Un mes de mai que
— Taisa-te, qu'es un retour de pru- tats mouralas repoutegà, fulminà, ni
lous Americans demourèssoun, e Durand mièira; a pas que dèch ans, mès lous a pèr aquèla! se dansa, se dansa.
A faire acò, à moun umble avis, vese
parlava tamben la lenga anglesa.
ben emplegats.
oas
qu'i ague grand mal car me sem— Paura neboudeta ! Paura Rouseta!
Tè, Lisa, bèu toun cafè, qu'es ben
Ela que n'èra tant baucha de soun amou caud. Pèr esemple cau anà douçament bla que tout ce que se fa en public, pèr
èstre fach en plena nièch, es sempre
rous.
pèr lou sucre que n'ai pas gaire.
fach
al grund jour. Se vous hou dise es
— Ah!...
— N'as mai que ièu, que n'ai pas
qu'hou sabe, carsusaquelagravaques— Oi, ma miga. L'American la preniè pus.
à Pathé, au cafè de França, ounte se
— Disoun qu'aqueste mes lou touca- tloun pode vous apourtà lou fruch de
mas ousservaciouns persounalas.
metièn toujoúr à la galariè de las glaças, ren pas ?
au tennis. Dijòus passat anèroun à
Me souvène, me souvendrai touta ma
— Saique coulhounes ? acò fariè pas
Rimbaud e cantèroun touta l'après-din- l'afaire.
vida, amai visquèsse cent ans — d'una
nada.
— Dequé vouliès me dire l'autre jour ? valsa en que me laissère embalajà un
.— Toujour pas qu'eles dous ?
— T'hou pode pas trop dire en causa jour pèr un couquin d'auboi e.... una
—. Pardi! e quante mau ié veses ?
de la manida. Mès vejaqui. I a longtems esquisa cavalièira á camba fina e ner— Oh! pas ges de mau. Soulament, que se parla d'aliança ?
viousa. Ma granda preoucupacioun du—1 Te crese !
rant aquel tour seguèt de resolre lous
coumprenes... d'abituda, acò se fai pas.
— Quanta michanta lenga que siès
dous
afairants proublèmas que counti— Ebé pos creire que se serà facha
Pensà de mau de ma neboudeta tant de touta façoun. Quand toutes lous nualament se presentavoun à ièu en
estrangès seran partits, couma las niéi- demandant una prounta soulucioun :
braveta.
.— Anen ! Anen ! Mentina ! Resouna ras, auran quitat de grana. Auren d'en- evità de caucigàe de me faire caucigà ;
un pauc ! siès tant baucha que ta ne- fants de toutas las coulóus, de jaunes, à m-àcò ajustàs las pichotas pounchas
boudeta. Sariès pla countenta, pardi, de negres, de rouges e te proumete que espiritualasbclèumès fort desagradivas
que l'American la prenguèsse... Soula i aurà mai d'un ome que n'en seran blus. lançadas pèr lous espectatours:« aquesment, ma filha, crese que ié pausarà un
— Quanta garça que siès ! remarques te troulha, ai! mon cor, !a sarres pas
famous lapin
se ié pausa pas quicon tout.
tant», etc, e jujarés de la libertat d'esmai
Sabe qu'aimes mai la veire se
— Ma mia caudriè èstre avugles pèr perit que me restava pèr calculà lous
permenà emb'un American qu'emb'un hou pas veire.
mouvaments oundulants e bressarèls,

!as paraulas galantas e ben afustadas,
tout ce que counstituïs enfìn lou pretendut pericle d'aqueles lestets divertissaments.
Dounc, que las persounas senudas
amaisoun sous chioules; dins un tour
de valsa, las en assegure, i a res de
reprehensible, i a pas mesme la pus
pichota plaça pèr la mendre idèia bauchinella.
Ante, pèr esemple, se troubariè de
plaça pèr tout, mesme pèr lous darriès
lous mai efaniès es al cinemà. Paure
cinemà ! Couma tout ce que mouris es
abandounat, fugit; àpena escampilhats
d'aici, d'alai dins la sala qualques paires de familha que badalhoun. qualquas
fennetas als enfants piéutarels, de jouvents, tant pauc !
Dequé voulès, las bellas nièchs de
jun,&lt;d'un escuresin tant linde, an quicon de mai atractif que la paura tèla
drandalhanta ounte se movoun, palles
e agitats couma fantasmes, lous eros de
qualque rouman destimbourlaire.
Mès desparlem pas trop d'el car se
aqueste estiu las caressas soun mai
douças, lous poutouns mai enfloucats,
l'amour mai acalignairit, hou dèuren à
el, que serà estat pèr nostra jouvença
couma una vertadièira iniciacioun
amourousa.
Urousa jouventut ganjola ! Ara, aura
soulament ièch ouras de traval pèr
jour. Mès. à dequé s'oucuparà durant
aquel long temps que li es councedat ?
à la dourmida? al café? à l'amour? oublidave, à GuignM: Guignolesdins nostras muralhas.
Entre temps, l'infourtunat oubriè
rgricola counluniarà de se diverti dins
soun long e assucant labour, bressat
toujour pèr Ia bella mès seganta sansònia subre la beltat e la noublessa del
traval dels camp.
Es foutent quand mesme qu'aquela
beltat siègue pascoumacertanas altras,
que noun posque gaire se proustituï.
Es foutent quand mesm^ qu'aquela
noublessa siègue couma toutas las
albras : que noun posquenourri soun...
noble.
MUZARD.

Acampada d'Oulivet
Lous acamps dal groupe d'Oulivet se
perseguissoun regulièirament e de mai
en mai interessants.
Lou 22 de mai, duò de saxoufona pèr
P. Mazauric e E. Valat; La Ganjouleta
de Garric, musica de Mazauric. cantada
en cor; Mountmejò e M. Fabre disoun
quaucas-unas de sas galejadas embousounairas. Un jouinè que s'anouncia
ben, Marcel Astruc nous dona quaucas
pouésias e eansous de sa ooumpausicioun.
Delpon-Delascabras
alanda
dous pouèmas inedits : La Fac/a cevenola que canta l'amour de la Terramaira e de l'independencia e Lou Mouli
de l'Oli tablèu ple de mouvament e de
coulou. Laurent nous dona sempre de
nouvèls detals sus l'istòria de Gange e
de la regioun.
Lou lè de jun, sesilha ececiounala
d'un dimenche ounte assistavoun de
donas e damaisellas qu'avien tengut à
ounourà de lus graciousa presença
l'acampada, à l'aucasioun dau passage
de nosíe amic Pèire Azéma, vengut à
Gange dounà 'na counferença à l'Assoussiacioun das Mutilats e Ancians
Coumbatants. As noums dounats pus
naut s'ajusta lou de Pèire Boudon que
cantèt lou famous: Ceux qni pieusement
sont morts pour la oatrie... Azéma
faguèt brounzinà las estrofas de soun
pouèma Terra d'Oc.
L'acampada se
count.unièt pèr una longa charradt
amistousa e se clavèt pèr la Cansoun de
las Cevenas represa en cor.

�Agriculteurs
Commerçants
Industriels
Abonnez-vous à

En v»enta as burèus dau « GAL»

ï

Obías

Ecrioains
Poètes
Journalistes

Go&amp;isplètas

Volre intérêl esl de vous adresser à

rP

iJtiCOVOAIIS'ÏU

Edicioun de i8z(5

9, Boulevard Jeu-de-Paume; o

h

MONTPELLIER

(fî

FAgence Méridionale
d'Edition et de Publicité

d'AuGUSTE E ClRILLA RlGAUD
pouètas mount-pelièirencs

P

i

Costa : 3 franes

Vn an : 6 francs

m

m

9, Bd Jeu-de^Paume. — Monlpellier

'M

Imprimerie
Maison d'Edition
Agence de Publicité

ì

XXXXXXXXXXXXXXXXX.^XXXXXÇXXXXX
X
X
X
%
X Les Grands Magasins de Nouveautés

Se vjos un coustume à la mada
E que te molle couma un gant
Es una causa ben coumoda :

Orougariè |

IPARIS-MONTPELLÌERI

Pren un abilhaire elegant.

£2
jç
JÇ

Lou qu'a las façouns las milhounas

H

S'atroba Plan de las Coulounas :

X

sonl sans conlredit les mieux assorlis
eí vendent meilleur marché que les

X
X
jç

p/iís grandes Maisons de Paris.
: X

jj?

POUDEROUXÎ

xxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxcxxxxx
56, GaFFieira

56

&amp;J&amp;J&amp;J&amp;J&amp;J9*J9*jg*J&amp;jg*jg*J9*Jg*jl

1©@I§ "Bndngtoa"

5, Anciana Plaça de las Coulounas

Oustau de counfiença renoumat dins
lou Clapàs. Tèn las viitras las pus
claras e las pus soulidas, las milbou**
nas coulous e touta mena de drougariè de prumièira qualitat.

STENÓ-DACTYLOGRAPHIE
Dirigée par Mademoiselle MAGIAO

k

^jf
]!r
^
^

Leçons, Courrier, Travaux de Machine
8, Bd Victor-Hugo, 8 - MONTPELLIER&lt;J

Si *£T*Pá &lt;£T

^XXXXSXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXj*
X
X
X
X
X
X
— Digàs Marioun,
X
X
X
X
D'ounte vièn lou renoum
X
X
X
De l'atalbè CAUSSE-FEDIÈRE
x
X
x
— Es qu'abilha embé goust
X
X
X
Soulide e d'un pris dous...
X
X
X
X
X
X
KXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXX X

Tl

tf£«£r«4ST iJPtáîìgf «âf««r^

f'OEÎBâïîS de IÌÏ0ÏÏI
Portraits au pastel « pleine pâte

s&gt;

RIEN DE PLUS BEAU —
27, rue Aiguillerie, 27

peinture à l'huile, dessin et agrandissement, toutes dimensions.

Garantis ressemblants et inaltérables, même d'après photographies détériorées ou blanchies.

N. B.

Les portraits d'art sont signés par l'artiste.
Prix et renseignements franco.

«|Q
G-IOS
110 etOétaôl
C.I.D.O.
Toujours
Chic...
....car

f

MOUNT-PELIE

Jjraye
MOUNT-PELIÉ

St-[iiiilfein,

BÈZIERS

EMILE VILLARET
RUE DES BALANCES,
MONTPELLIER

21

Chapellerie

è Wliill *

Grande Oaîsse k fm
FILduCheval Vert
la douz. 13,50
FILsurcarte
• ••• la boile
3,60
FIL pourConfection
les 2o gr. 0,65

4

tiRAND ASSORTIMENT DE BAS ET CHAUSSETTES
à partir de 2 fr, 45

Grand ciioix de PANTOUFLCS eî SANDALES

ALVAYRAC

hausse
'hÌC JÌSSSiiiSÍÍOSíSiSíSâ
A LA GAVOTTE

ASSORTIMENT de

AU CHAT NOIR

6. Rue de la Loge

47-49, Grande-Rua
MONTPELLIER

rrì

Bandes brodèes, Dentelles, Parfumerie,
Peignes, Corsets, Gants, ete. efe.

pduction

5%

aix Qémobìiisés

LOVjO&gt;
1

MONTPELLIER

Imp. de l'«Économiste Méridional» 9,Bd du Jeu-de-Paume, Montpellier-

�</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </file>
  </fileContainer>
  <collection collectionId="92">
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="355723">
                <text>Patrimoine écrit occitan:périodiques</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="41">
            <name>Description</name>
            <description>An account of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="355724">
                <text>Ce set contient les périodiques numérisés par le CIRDÒC issus des collections des partenaires d'Occitanica</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
  </collection>
  <itemType itemTypeId="26">
    <name>Revista</name>
    <description>Item type spécifique au CIRDÒC : à privilégier</description>
    <elementContainer>
      <element elementId="127">
        <name>Région Administrative</name>
        <description/>
        <elementTextContainer>
          <elementText elementTextId="262571">
            <text>Languedoc-Roussillon</text>
          </elementText>
        </elementTextContainer>
      </element>
      <element elementId="128">
        <name>Variante Idiomatique</name>
        <description/>
        <elementTextContainer>
          <elementText elementTextId="262572">
            <text>Languedocien</text>
          </elementText>
        </elementTextContainer>
      </element>
      <element elementId="129">
        <name>Aire Culturelle</name>
        <description/>
        <elementTextContainer>
          <elementText elementTextId="262573">
            <text>Languedoc</text>
          </elementText>
        </elementTextContainer>
      </element>
      <element elementId="163">
        <name>Type de périodique</name>
        <description/>
        <elementTextContainer>
          <elementText elementTextId="436004">
            <text>Premsa e revistas de guèrra (1914-1918) = Presse et revues de guerre (1914-1918)</text>
          </elementText>
        </elementTextContainer>
      </element>
    </elementContainer>
  </itemType>
  <elementSetContainer>
    <elementSet elementSetId="1">
      <name>Dublin Core</name>
      <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
      <elementContainer>
        <element elementId="50">
          <name>Title</name>
          <description>A name given to the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="111945">
              <text>Lou Gal. - Annada 05, n°96 (15 de jun 1919)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="86">
          <name>Alternative Title</name>
          <description>An alternative name for the resource. The distinction between titles and alternative titles is application-specific.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="111946">
              <text>Lou Gal. - Annada 05, n°96 (15 de junh 1919) </text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="49">
          <name>Subject</name>
          <description>The topic of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="111947">
              <text>Guerre mondiale (1914-1918) -- Périodiques occitans</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="435994">
              <text>Humour</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="435995">
              <text>Caricatures et dessins humoristiques</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="631551">
              <text>Poilus (Guerre mondiale, 1914-1918) -- Périodiques</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="41">
          <name>Description</name>
          <description>An account of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="111950">
              <text>Soutien des soldats du sud de la France, Lou Gal est l'un des seuls journaux en occitan qui parut régulièrement pendant la Première Guerre mondiale.&#13;
&#13;
&#13;
S'y mêlaient contes, chroniques, tableaux de guerre, poèmes et chansons, etc.&#13;
&#13;
&#13;
Lou Gal - N°96 - 15 juin 1919 (5ème année)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="39">
          <name>Creator</name>
          <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="111952">
              <text>Bardin, Jean (1893-1966)</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="111953">
              <text>Causse, Pierre (1883-1951)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="48">
          <name>Source</name>
          <description>A related resource from which the described resource is derived</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="111959">
              <text>CIRDÒC - Mediatèca occitana,  AG 1</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="45">
          <name>Publisher</name>
          <description>An entity responsible for making the resource available</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="111960">
              <text>Imprimerie de l'"Économiste Méridional" (Montpellier)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="40">
          <name>Date</name>
          <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="111961">
              <text>1919-06-15</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="104">
          <name>Is Part Of</name>
          <description>A related resource in which the described resource is physically or logically included.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="111963">
              <text>&lt;span&gt;Lou Gal &lt;/span&gt;&lt;a href="http://www.occitanica.eu/omeka/items/show/1851"&gt;(Acc&amp;egrave;s &amp;agrave; l'ensemble des num&amp;eacute;ros de la revue)&lt;/a&gt;</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="42">
          <name>Format</name>
          <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="111964">
              <text>application/pdf</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="111965">
              <text>1 vol. (4 p.)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="44">
          <name>Language</name>
          <description>A language of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="111966">
              <text>oci</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="51">
          <name>Type</name>
          <description>The nature or genre of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="111967">
              <text>Text</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="111968">
              <text>publication en série imprimée</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="43">
          <name>Identifier</name>
          <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="111969">
              <text>&lt;a href="http://www.occitanica.eu/omeka/items/show/2005"&gt;http://www.occitanica.eu/omeka/items/show/2005&lt;/a&gt;</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="47">
          <name>Rights</name>
          <description>Information about rights held in and over the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="262566">
              <text>Domaine public/Domeni public</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="98">
          <name>License</name>
          <description>A legal document giving official permission to do something with the resource.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="262567">
              <text>Licence ouverte</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="46">
          <name>Relation</name>
          <description>A related resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="262568">
              <text>Vignette : http://occitanica.org/omeka/files/square_thumbnails/2a17a062f855d3b546d445333573ca86.jpg</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="262569">
              <text>http://www.sudoc.fr/039102890</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="116">
          <name>Temporal Coverage</name>
          <description>Temporal characteristics of the resource.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="262570">
              <text>19..</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="95">
          <name>Date Modified</name>
          <description>Date on which the resource was changed.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="435996">
              <text>2016-05-30 </text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="37">
          <name>Contributor</name>
          <description>An entity responsible for making contributions to the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="435997">
              <text>Delpon-Delascabras</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="435998">
              <text>Bardin, Jean (1893-1966)</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="435999">
              <text>Fourmaud, Louvis</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="436000">
              <text>Guilhem de Sixter</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="436001">
              <text>Castagna de Vilamanda</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="436002">
              <text>Charlou de l'Universitat</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="436003">
              <text>Muzard</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
      </elementContainer>
    </elementSet>
    <elementSet elementSetId="8">
      <name>Occitanica</name>
      <description>Jeu de métadonnées internes a Occitanica</description>
      <elementContainer>
        <element elementId="173">
          <name>Portail</name>
          <description>Le portail dans la typologie Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="594886">
              <text>Mediatèca</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="174">
          <name>Sous-Menu</name>
          <description>Le sous-menu dans la typologie Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="594887">
              <text>Bibliotèca</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="172">
          <name>Type de Document</name>
          <description>Le type dans la typologie Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="594888">
              <text>Numéro de revue</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="182">
          <name>Catégorie</name>
          <description>La catégorie dans la typologie Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="640614">
              <text>Documents</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="171">
          <name>Contributeur</name>
          <description>Le contributeur à Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="718154">
              <text>CIRDOC - Institut occitan de cultura</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
      </elementContainer>
    </elementSet>
  </elementSetContainer>
  <tagContainer>
    <tag tagId="2041">
      <name>Cançons = Chansons</name>
    </tag>
    <tag tagId="2047">
      <name>Correspondéncia=Correspondance</name>
    </tag>
    <tag tagId="2043">
      <name>Illustracion dels periodics=Illustration des périodiques</name>
    </tag>
    <tag tagId="300">
      <name>Primièra Guèrra Mondiala = Première Guerre Mondiale</name>
    </tag>
    <tag tagId="2039">
      <name>Publicitat dins la premsa=Publicité dans les journaux</name>
    </tag>
  </tagContainer>
</item>
