<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?>
<item xmlns="http://omeka.org/schemas/omeka-xml/v5" itemId="2009" public="1" featured="0" xmlns:xsi="http://www.w3.org/2001/XMLSchema-instance" xsi:schemaLocation="http://omeka.org/schemas/omeka-xml/v5 http://omeka.org/schemas/omeka-xml/v5/omeka-xml-5-0.xsd" uri="https://www.occitanica.eu/items/show/2009?output=omeka-xml" accessDate="2026-04-29T17:31:26+02:00">
  <fileContainer>
    <file fileId="1015" order="1">
      <src>https://www.occitanica.eu/files/original/d9e23b25c57b68473a8e24f2c4aded14.jpg</src>
      <authentication>b4963d17d09f62220fccad8bc3a5ac4c</authentication>
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="5">
          <name>Omeka Image File</name>
          <description>The metadata element set that was included in the `files_images` table in previous versions of Omeka. These elements are common to all image files.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="74">
              <name>Bit Depth</name>
              <description/>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="112201">
                  <text>8</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="75">
              <name>Channels</name>
              <description/>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="112202">
                  <text>3</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="73">
              <name>Height</name>
              <description/>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="112205">
                  <text>468</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="72">
              <name>Width</name>
              <description/>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="112206">
                  <text>682</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </file>
    <file fileId="139193" order="2">
      <src>https://www.occitanica.eu/files/original/645445afa1e7efa24aea552e94d03f33.pdf</src>
      <authentication>3581e13c02254f115f56f0b537c2e5e7</authentication>
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="9">
          <name>PDF Text</name>
          <description/>
          <elementContainer>
            <element elementId="175">
              <name>Text</name>
              <description/>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="631347">
                  <text>C.l.0.0.
8ÈZIERS

Aqueste Numerot: QUATRE SOUS

Cinquièma Annada. - N"' 100.

7 d'Otobre 1919

mes

i raubas
n'ni trobe I
(Viòl Prouvèrbe)

,.. E qu'a pas de vèstas
que n'en cerque!
REDACIOUN-AMINISTRACIOUN :

Lou

NUMEROT

: Quatre Sôus

La ià tì
Noste « assabé » dau mes passat
a esmougut fossa amics e legiguèires dau Gal; quauques-uns nous
an fach part d'aquela emoucioun emé
de mots d'una simpatia e d'un deoouament que nous an sincerament
pretoucat.
Regretan pas d'auudre carrament,
brutalament, escullat la ueritat, pèr
tant frtsta que seguèsse, pioique
nous a uagut l'ajuda amistousa qu'esperauen e que — n'aoèn l'espèr —
sauoarà un cop de mai noste journalet dau dangè rnourtal.
En pourtant lou pres du numerot
à 4 sôus, couma nous hou an counselbat Çl'abounament estent mantengut à 4 francs), coumtan de pourre
tène cop. Nostes legiguèires nous
an coumprés e seguit, l'an de delai,
quand metèren lou Gal à 3 sôus.
Cresèn que nous coumprendran e
nous seguiran encara.
Cresèn mèma que fossa anaran
pus liont. En vendent lou Gal^ sôus,
un cop rabatuda la coumissioun das
reoendèires, lou numerot es encara
v»endut à perta. Souls, adounc, lous
abounaments nous podoun tirà de
dejouta : demandan à nostes legiguèires reguliès de ié pensà e de
faire lou pichot esfors que cau pèr
s'abounà. Es una questioun de v&gt;ida
ou de mort pèr lou journal.
Se la proupourcioun das abounats
aumenta prou ; se d'un autre coustat
lous coumerçants clapassiès e miejournaus, de quau sèn — pèr patrioutisme e noun pèr interèst — lous
milbousaparaires.coumprenounsoun
debe en nous fisant pus larjament sa
publicitat, reprendren lèu nosta publicacioun bi-mesadièira, enesperant
milbou.
Pèr lou moument, la prudencia
nous coumanda de mantène la publicacioun mesadièira. Lou Gal pareitrà

9,

Bd Joc-de-Pauma,

-

MOUIMT-PELIÈ

dounc lou 7 de chaca mes, jusqu'à
nouvjèl ordre; depend d'un cbacun
qu'aquel nouvièl ordre arribe lèu.
Un mot encara. Awèn pas vougut
e vjoulèn pas parà la man e demandà
l'aumorna à l'un e à l'autre. Pamens,
sans que diguèssen res, quauques
amics nous an mandat d'argent pèr
nous ajudà à travjessà aquesta marrida passa. Ié faren pas l'afrount de
refusà soun ajuda. Lous gramecian,
au countràri, de tout cor; e seran
prou recoumpensats, bou cresèn, se
vjesoun soun esemple generousament
seguit.
... E ara que YJOUS avîèn dich ce que
n'es, que chacun fague soun perqué.
La "Redacioun.

PÈR LOU « GAL ». — Jousè Giordan : 20 fr. ;
Jan Estève : 5 fr.; Lou Chivaliè : 10 fr. ; Jan
dela Capella-Nova : 10 fr.; Jan-sans-Pèu: 5 fr.;
Enric Duplan : 3 fr,; F. R. : 2 fr. — Toulal au
lè d'olobre : 55 francs.

A LA MEMORIA DE FILHOU
Fossa journals de la regioun, e mèma
de Paris —■ cifcaren la granda revista
L'Opinion — an noutafc, en lou lausant
couma un bèl esemple à segui, l'oumage
qu'avèn rendut à la memòria de Louvis
Bonfils en pausant sus soun oustau una
lausa de malbre.
A Mount-Peliè, noste counfraire MidlGazelte (6 de julhet), dins soun raconte
de la ceremouniè, a escrich :
Nous nous associons de fout coeur à cet hommage ; et pourquoi ne le complèterait-on pas en
donnant à la rue elle-même le nom du valeureux
soldat et du savoureux écrivain languedocien
qui y a vu le jour.

Ben entendut. Serà perfètament rasounable de desbatejà la carrièira das
Sourds-muts, pioique l'establissament
das sourds-muts s'atroba pas dins aquela
carrièira. E serà perfètament juste de
ié bailà lou noum de nosfce erouïc e car
amic. Pensan que i aurà, dins lou nouvèl counsel, prou de pialufcs e de vrais
Clapassiès pèr coumpli aquela bona
acioun—■ amai quaucas autras...

—

Telefona: 11-31

D0US LIBRES
JosÉ VINCENT. — Frédéric Mistrat. Sa
vie, son influence, son action et son art
(Gabriel Beauchesne, Paris).
M. Vincent, au noum predestinat, bon
Miejournau qu'a sachut legi e coumprene
Misfcral, l'a vougufc faire milhou counouisse e aimà. A counsacrat à-m-aquel
prefach, dinne de touta lausenja, un
libre escrich em'autant de goust que
d'afecioun.
Soun noumbrouses, trop noumbrouses,
ai las! mèma dins lou Miejour, lous
qu'amiroun lous iols barrats lou grand
Malbanenc, e demoroun ignourents de
soun obra. Lou Miálral de José Vincent,
simple, cla, agradiéu, es fach pèr ié
doubri lous iols, e pèr qu'entre veire la
Font de la poue'sia mistralenca i anoun
abèurà sa set d'ideal e de bèutat.

ABOUNAMENT :

4.Francs l'an

Dins las Tenôbras
Nouvèl dialoga das Morts
Criatina de Boutounet, paiia einbé Pujola.
'de la Vau-fera e Grifeta de Figairotat.
CRISTINA.

■— Alors, Grifeta, pas res

de nouvèl ?
GRIFETA. — No! de matis, ai pas vist
arribà que dous gavachs de Milhau. Un
sentissiè la vinassa te dise pas qu'acò :
èra toumbat dins una cuva à Poussan,
e l'autre a agufc une endigesfcioun de
muscles.
PUJOLA. ■— Aqueles bardots soun venguts aici embé lous esclops : te menoun
un taribàri dau diable.
CRISTINA. ■— Chut ! l'esquinla vèn de
sounà : avancen-nous pèr veire quau es
aquel estrangè.
PUJOLA. — Amai, a pas l'èr d'èstre
lou prumiè vengut, aqueste : porta la

levita.

* »
Leá Allemands
en Provence (Nouvelle Librairie Nationale, Paris).
MARCEL PROVENCE. .—

Aquel estùdie es, couma hou dis soun
jout-titre, l'istòria de l'envasioun ecounoumica e de l'espiounage alemand dins
lou Miejour de la France, de 1911 à
1918.

Estùdie tout ple interessant, cafit
d'una doucumentacioun aboundousa,
escrich d'una plouma segura, jout la
ditada d'un patrioutisme generous.
Aquela « istòria » es trista pèr ce que
nous ensegna •— noun pas das proucedats
alemands : sènfissats ! — mès de la lachetat e de l'abastardiment d'un païs que se
quita antau counquistà pèr l'estrange.
Baste la liçou siègue pas perduda !
L.

CH.

+
La cansou de Senmalou coumença
antau:
Senmalou s'imaginava
D'èslre cònsou aquesle an...
Quant n'i a, d'aquesta oura, qu'an
lou mau de Senmalou 1

GRIFETA. •— Pecaire ! es pas riova!
las arnas i an fach de lunas.
CRISTINA. — Tè ! es Jacounèl de Boutounet! Jacounèl! Jacounèl!
JACOUNÈL. — Q,uau sona ? ié vesepas
res aici !
CRISTINA. ■— Es ièu, Cristina, la fenna
de Vezian : d'ounte sourtisses dinc
aquel acoutrage ?
JACOUNÈL. ■■— Vène tout drech dau
Clapàs, n'en soui partit passat-ièr après
un raumàs de sièis jours. Bota ! soui
estat lèu netejat.
GRIFETA. —■ N'en cau pas mai pèr
veni aici.
PUJOLA. —■ Q,uau vous a mandat ?
JACOUNÈL. — Un noumat Femural, un
grand pingàs que se dis medici e que se
ié counoui counia ièu à ferrà d'aucas.
A fach sas estùdias sus lous fautuls de
l'EIdò. Es vengut me veire cinq cops à
l'oustau : m'a talament poutingat qu'ai
sautat lou rec.
CRISTINA. ■—■ Paure Jacounèl! Ièu sièi
aici i aurà cinq ans à Nouè : es Moussu
Seringuet, aquel medici ase de Boutounet, que m'a enregistrat ; sièi estada lèu
lèsta; d'abord hou sabes pioi qu'ères à
l'oustau. Aici languisse en esperant
Veziandou. I a longfcems que l'aviès
pas vi--t, moun ome ?
JACOUNÈL. — Si ! Prenguèren lou dar-

�niè « secrestat » emb'el encò d'Arnal,
dimàs passat,
CRISTINA. — Lou paure dèu s'èstre
fach vièl dempioi que l'aí quitat.
JACOUNÈL. — E oi ì sustout que se n'es
passat de causas sus la Terra dempioi
cinq ans.
GRIFETA. — Voulès parlà de la guerra,
saique ? n'en sabèn quicon.
PujOLA. — Tenès, vesès tout aqueles
jouines que dansoun en brandiguent de
brancas de lauriè, tout acò vèn dau
Nord.
JACOUNÈL. — Mès, badinàs I N'i a
tant qu'acò ?
CRISTINA. — T'en countaran de causas,
veiràs ! Soun countents d'avudre gagnat
la Vitòria.
JACOUNÈL. — Ié caudrà pas res dire
à-m-aqueles paures bougres ; mès amoun
daut, sus la Terra, lous Franceses soun
pèr lou moument mai malurouses embé
la Vitòria qu'en setanta que nous èren
fachs sarci.
PUJOLA. — Voulès rire ?
GRIFETA. — Pas poussible !
JACOUNÈL. — Tout a aumentat, tout a
doublat, triblat amai mai : la vida es
devenguda impoussibla.
PUJOLA. — Oh! Oh!
CRISTINA. — Regrète pas d'èstre pas
demourada au Clapàs, alors.
GRIFETA. — Avèn ben fach de veni
aici.
JACOUNÈL. — Quand soui partit lou
vi se vendiè vint-e-ioch sòus lou litre;
s'es pas una vergougna !
Moun Diéu ! quantes
PUJOLA.
couquis 1
JACOUNÈL. — Lou pan trege sòus lou
kilò ; la car cinq francs la liéura...
GRIFETTA. ■— Oh ! aqueles afamaires
JACOUNÈL. —■ Un coustume costa dous
cent-cinquanta francs..-.
CRISTINA. — Paure Vezian !
JACOUNÈL. — Un parel de souliès
setanta francs...
CRISTINA. ■— Paure Vezian !
JACOUNÈL. — Es pèr acò que soui
vengut embé las caussetas. Aussi tout
lou mounde vòu èstre riches : digus vòu
pas pus travalhà. E pioi n'arriba de
causas : de desralhaments, de tampounaments de cami de ferre, chaca jour,
chaca jour.
CRISTINA. — Paure Veziandou !
GRIFETA. — L'autre jour n'arribèt
ounze de Tarascoun.
JACOUNÈL. — Se dis qu'aqueste ivèr
se mancarà de tout : de carbou, de pan,
de gaz, de sucre, de que sabe ièu! Tamben ai sautat lou valat, e sans regrèt.
PUJOLA. — Ebé, aici, à nautres nous
manca pas res. De pan, de vi, de car,
de carbou, de sucre, n'avèn tant que
voulèn : avèn mèma lou cafè.
JACOUNÈL. — Alors sès regaladas : es
que i a de tabat ?
GRIFETA. ■— Tant qu'on vòu, e pèr
pas res.
JACOUNÈL. — Soui sauvat : mès on es
ben aici.
PUJOLA. —■ E encara avès pas tout
vist, fasès pas qu'arribà.
JACOUNÈL. ■— A-m-aqueles comtes vòu
mai èstre mort qu'en vida.
CRISTINA. — Se soulament m'aviès
raenat Vezian...
JAN

CAPELLA-NOVA.

DE LA

5MB

"3*
« ii

L'ASE DE CAOFRÉS
Sourneta pèr lous efantous
Gaufrés aviè'gut ìe souu paire
Un ase de prou de valour
Que Iaissèt deperi pecaire !
A l'age ount' justament un ase es en vigour
E qu'à soun mèstre potrendre degrands services
En defora de sous caprices;
Soulament, que voulès ? serà lèu abroussit.
Un ase, s'es pas pla nourrit;
Emai, ajustaren sens ié metre maliça
Qu'un ase se fai pas ambé de regalissa...
D'éuse .., A sa grepia li cal, ço que li cal!
Ço que mèstre Gaufrés oublidava d'i metre.
De civada un pauquet noun pot vous croum[proumetre
Quand un ase fai soun traval;
Mès'n faguentlou rebous, lou paureasecrebava:
Venguèt lourd, magroustél,
Sous osses traucavoun sa pèl
L'on vesiè tout soun carrastèl
A Ia man, quand on l'alifava,
Sas costas semblavoun'n rastèl,
A sas ancas auriàs penjat voste capèl,
Pourtava desounour à lou que lou menava,
Emb'acô drandalhava, anava douçament
Toumbava de faïoucament:
S'acalava pertout, al traval, pér travèssa
A toutes lous cantous
Retardant lous travalhadous
Que de dintrà lou sèr ié pressa...
Un véspre. un travalhaire arrestat couma acô,
Quand aguèt prou 'spertisat l'ase,
Que n'auriàs pas dounat la valour d'un viedase
Counselhèt à Gaufrés un remèdi pla bô
Pér lou gueri de soun « d'acô ».
Aquel travalhaire èra un sage
Qu'aviè viscut jà prou de tems
Pèr saupre de qu'es lou talent.
« Ah I ça, Gaufrés, (faguèt) toun ase val pas gaire,
» M' acft vèn de toun saupre faire. »
E, sus lou cop, e pèr pas res
Ensegnèt lou truc à Gaufrés
De sa medeeina nouvèlla
Qu'èra pas una farfantella
Car soun truc valié tant ou mai
Que lous sistèmes de Raspail...
« De la civada qu'a de rèsta,
(Soudis) Quand toun ase es sadoul,
» Friciouna n'i en cada ginoul,
» Soun carrastèl, soun ventre e tout! jusqu'à sa
[tèsta !
« Veiràs acô...! dins pauc de tems
» Te filarà couma lou vent
» M'espihes e creses que rise,
9 Més, se fas pas pas ço que te dise
» Faràs petà toun ase e n'en serás punit,
« Moun bèu maniL!
s Quand on a bèstia à soun service,
»L'on déu la souègnà couma cal
» Ço que de noun Diéu farà soun caprice
» E te rendent coupable envers toun animal,
» Te farà veni tus pus magre qu'un secal:
» Te punirà dal mème mal ».
— Mès, cal de civada... de rèsta !
(Faguèt Gaufrés)
Ièu qu'i 'n done pas ges?.. » —
— Oc, de la qu'a de rèsta ou ié faràs pas res...
Gaufrès anèt croumpà 'na saca de civada
Mès l'ase l'aguèt pas que seguèt nete;ada,
N'en netejèt unaautra, unaautra l!mai de tres!!!
E de rèstas jamai n'en quitava pas ges
Talamai que Gaufrès dejà desesperava
De ié pourre aplicà lou remèdi prescrich.
Couma lou travalhadou aviè dich.
Mème, bougre! que s'enquietava,
La justica de Dièu mai que ren l'esfraiava!
Croumpèt dounc decivadaà-de-reng, à-de-reng!
Talamai, qu'un bon jour, l'ase n'aguèt de résta.
Gaufrès aquel moument cujèt perdre la tèsta.
Vite, pèr Iou remèdi ambé sa man n'en prend
Vai pourre friciounà! mès, Diéu! quanta malèstra
L'ase entre éstre toucat, ruga, se descabéstra
Encamba una vièlha fenèstra
De l'estable, e de pèd flla que fllaràs
Enravalant Gaufrès que quand seguét prou las
S'arrestèt pér bufà sus lou peiral d'un mas
Adounc, s'atroba aqui lou sage travalhaire
Qu'avié dich à Gaufrès ço qu'avié caugut faire
Eh ! (soudis) Gaufresou, toun ase l'as guerit
Ara es pas pus agremoulit!
Terré! quand n'i as passat d'aqueles friciounages?
Pas ges, i ai pas dounat que bons acivadages,

De friciouns, l'ase es pas prou dous
Respoundèt Gaufreset un pauquet vergougnous
— Alors as pla coumprès ço que t'ai vourgut
[dire
L'autre jour, quand cresiés que t'hou disèi pèr
[rire.
M'agà bota ! manit, pér l'ome n'es antal,
Couma as fach pèr touu animal.
Cal que l'on ague à soun service
L'on dèu lou pagà couma cal
De soun traval
Ço que de noun Diéu farà soun caprice
E sabes qu'hou t'ai dich quante serà toun mal...
Antal parlèt lou vièl que counouissiè la vida
Pèr n'avudre tastat mai d'una adoulentida.
E léu tout lou rode hou sabiè
Ço qu'à Gaufrès venièn de dire
E s'en faguèt una cansoun pèr rire
Que, dins lou refrin se disiè :
« Ai! bon vredase,
Ai! bon viedase,
Lous que patrouns un jour serés,
Pensàs à l'ase
Pensàs à l'ase
Lous que patrouns un jour serés
Pensàs à Vase
De Gaufrés »
DELPON-DELASCABRAS.

26 de mai 1919.

Cops de garganta e cops d'arpiéus
Lous

ENFANTS DE L'ARMISTICE

L'estatistica municipala de MountPeliè anouncia 8i naissenças pèr lou
mes d'agoust. Aquel chifre es remarcant
pèr dos rasous : d'abord perdequé
troumpassa d'un bon prou la mouièna
mesadièira. qu'es de 6o à 70 lou mai; e
pioi perdequé, suslous 81, i a — es toujour l'estatistica que parla — 16 blads
de luna, siègue una proupourcioun pas
ourdinària de 20 0/0.
Se vautres cresès qu'acò's un simple
asard es que _sabès pas coumtà jusqu'à
9. Autrament aurés lèu tirat lou comte
qu'es au mes de nouvembre qu'aquela
cola de bastardous soun estats coumandats à Paris.
Nouvembre... 11 de nouvembre...
Acò vous dis pas res ? Si, pas vrai ? Es
encara de fruchs de la vitòria que nous
arriboun antau ; e quau sap se soulament
es de Franceses que n'an semenat la
grana?...
NûUMS

DE CARRIÈIRAS

Un sot-bougre anounime a demandat
as journals clapassiès que desbatejèssoun — encara! — quauques camis e
carrièiras.
Aquel àpi, que dèu èstre dau quartiè
St-Francés, sinnala las carrièiras das
Dous-Ponts e de las Aigarellas e lou
cami de la Togna (« certahió prononcent la
Irogne », escriéu lou peticiounàri : belèu
n'i a que disoun antau en lou regardant).
Aquel abestit es saique un nouvèl
riche, croumpaire d'una villà dins aquel
delicious caminet que ié manca pas — à
soun idèia ■— qu'un noum « mouderne ».
Quante daumage que lou counouguen
pas! Lou recoumandarian à quauques
pialuts bon clapassiès... E lou cami de
la Togna pourriè s'apelà, pèr un jour,
Cami de la Gogna.
BRAFAMIL.

Lou cop que ven :
Guijinglau a evouluat
Pèr DELPON-DELASCABRAS

Chasque an, quand venièn Ias vendemias,
embauchave Janet.
Lou vesièi arribà, quauques jours avans,
soun capèl sus I'aurelha, sa saca en travès de
I'esquina ; Iou recouneissièi, crese, sustout à
sa Ionga barba mau penchinada que ié curbissiè quasi touta Ia fîgura, leissent enlreveire
soulamen sous iols, dous pichots iols perçants couma d'aguïas e que de Ionga se
mouvièn. D'ounte veniê, d'ounta èra jamai
me m'aviè ren dich ; passa tant de mounde
dins nostes parages à-n-aquela epoca de
I'annada, e mai que mai de gens estranges à
Ia fïgura de brigands.
Janeí èra ço qu'apellan « un batant »,
Richepin dis un chemineazi; se Iou mot
sanja, I'omc es Iou mème ; la vida d'un, ressembla fossa à Ia de I'autre.
Un jour pamens sensa que ié Iou demandèsse, Janet me parlèt de sa vida. Era asseta
sus una pièça, Ia boutelha de dous litres à
cousta, dejunava d'una aremada, que deviè
èstre prou salada car vesièi que beviè souvent.
— Iéu, me faguèt, sièi pas de plagne, sièitout
soulet, ai ben une sorre ailai au païs, mès
quand me vei me pren, quand me vei pas me
quita. Figuràs-vous, que sièi na dins un vilage,
en plen dins Ias mountagnas dau Causse,
ounta buta ren que Ious castagniès, subre
Iou rò. Avans d'èstre soudart, acò anava, mès
m'ère engaja, rebalère mas bralhas un pauc
pertout, sus Ias routas de França e aussi dins
Ious rodes sauvages de l'Africa. Coumprenès que de retournoun poudièi resta au founs
d'un val, couma dins un pous d'ounte se vei
qu'un tros de cièl; m'estoufave, me faliè
d'er, prenguère un bastoun, una saca, e m'en
anère...
Dempioi, chasque an vaqui ço que fau :
au mes de jun e de julhet vau en Camarga
ounte se daia, après fai Ia sau an Aiga •'Morta
Ias vendemias en Lengadò e Ias oulivadas en
Prouvença; acô me mena â I'ivêr que vau
passa à moun oustau ounte atrobe Ias castagnas maduras.
Lou marrit tems sièi à Ia sousta; à Ia bella
sesoun, me retrobe pèr camins e pèr draia^
anant d'un mas à I'autre e recatant ço que
mau rebala.
Lou « batant » s'estent arresta pèr chourlà
à sa boutelha, placère un mot: c&lt; Quanta
drola de vida ! »
M'aviè ausi, me reprenguèt:
— Drola, se voulès, mès couma bella! se
sabiàs, sian plus urouses que vautres, ges de
couvenciouns soucialas que nous tènoun;
vautressourtiriàs pas sens souliès cirats, sensa
faus-cols, digàs-me 'n pau ço qu'acò ajuda à
voste bonur. E l'oubriè, pecaire! que tant
travaia pèr entretène un oustau, agudre de
coumoudites que soun incoumodas, a-ti besoun d'un Iièch pèr dourmi e d'una laula pèr
manjà ? Regardàs ièu ounte m'endorme : un
pau d'erba fai moun Iençòu e n'ai de pantai
plus bèu qu'el. Ah! pioi, fai grèva de Ionga,
se charpina pèr gagnà sa vida; ièu d'acò rise ;
en barrulant travaie, un jour eici, un jour
eilai, prene mous sòus e n'ai pèr viéure
quinze jours ; dequê me fau ? un fíoc de pan ?
Ious riches n'en baioun ; de vin? quand n'en
crompe pas n'atrobe pêrmas...alors... alors...
Dequê fau mai â nosta vida... ? pioi sièi artiste, aime de veire dins mousviages ; vautres
vous fau de trins, d'autos e belâs ren, anàs
trop rede; ièu vous dirai tout ço que i a de
Niça à Bourdèus, vous esplicarai chasca
causa...
Aqui mai estranglèt sa boutelha; una
feina passava, quichèt de l'iol...
— ... Es acò que vous tèn vous autres au
fougau, Iasfeinas... Mès n'avèn nauíres e mai
que vautres. Sèn mai d'un que barrulan nosta
bossa, nous couneissèn, passan perfes vint e
quatre ouras ensemble, pioi chascun s'en vai
de soun caire, e ben n'i a qu'an de feinas
em'eles, de feinas rescountradas que ploura-

�voun Iong dau camin e que lou pren pèr Ias
counsoulà. Quand non se retroba entre
amics, Ia feina d'un passa'mé I'autre... Avès
jamai arremarca quand sèn quatre ou cinq
ensemble, i a teujour una feina, de fes dos,
aqueles jours es d'estrâ, ié fasèn faire Ia
íambouia...
Las aucasiouns nous mancoun pas : que
de cop n'ai counougut antau, Iong das valats,
ede pastouras, e de glenaires, e de vendemiaires à quau plasèn pèr nosta vigour mascla. Car sèn de mascles nautres, sèn Ious
omes rustes das ages primadiès, tals que Ious
representoun lous images. Nosta força plais
as feinas ; nautres agissèn pas pèr Iou cor,
sabèn que nostas estrenchassoun milanta fes
plus voluptousas qu'aqueles das ferluquels
de voste mounde. .
Janet aviê acabal soun arencada e sous
dous Iitres de « pinard », badèt plus. Dous
jours après me demandèí soun comte, bruscament e partiguèt avans d'agudre acaba Ias
vendemias ; I'ai plus revist.
L'autra semmana, ai après pêr una « paraplojaira » qu'èra estada em'el, aquesta isíòria
mens banala; m'a afourtit que Janet èra de
bona familha espagnola, eisila pèr poulitica,
un decrèti aviê permès de rintrà dins sa patria ouníe plus urous qu'ela deviè pas agudre
besoun de courri Ias routas pèr se rèscoúndre.
(Ma paraplojaira, èra, pareis, una princessa
russa).
LouvÌS

FOORMAUD.

Bengisbruclv, 12 de julhet de 1919.
~®-^

■——-—

ENCARA UN AUTRE
Dau tems que fasièi moun service à
Ceta, au 3ma batalhoun dau 14lma de
ligna, e i a d'acô 25 ans ! anaven chaca
souèr à 5 ouras, amè d'amics, manjà
quauques bijuts à la Plaça de la Márina.
Poudès creire qu'éroun fiesseseque,
amé un panet de dous sòus e una bona
boutelha de vin blanc, nous regalaven.
Un souèr qua veniôn de rnanjànostes
bijuts e quo vers (j ouras nous èrèn
enstáliats proche dau coumtadou d'un
pichot cafè pèr prene l'aperitif. dintra
dous oubriès e coumandoun :
— Dous «tals » !
Un cop qu'agèroun envaìat aquela
purèia de peses, quand venguèt lou
moument de pagà, un das dous se vira
vers l'autre e après s'èstre fulhat dins
toutas las pochas ió dis :
— 0 tron ! pagatus : ai quiial touporlamounecla sus lou vianâ!
Ai pas besoun de vous dire se nous
espeíèren dau rire.
CELESTIN MERLE.

Lou Trarat de Pas es sinnat;
Las courridas soun defendudas.
La guerra de la liberìal s'acaba;
La guerra à ìa liberiai countùnia.
♦♦♦♦♦♦♦♦♦-♦♦♦♦♦♦♦♦♦♦♦♦♦♦♦

CROUNIQUETA
Cacaraca
BASSAN. — Aprenèn emé gau la nouvella de
las acourdalhas de Madoumaisella Suzanna
Vinas, jouventa de noste amic lou Doutou Vinas,
felibre majourau, ouficiè de la Legioun d ounou,
emé Moussu Carles Maffre de Baugé, decourat
de la Crous de guerra, fil dau bon pouèía e
regiounalista Achile Maffre de Baugé, de Mar-

selhan.
En l'ounou das pretenduís e de sas familhas
Lou Gal trai un amistous e galoi cacaraca!

LA

VIDA

AU CLAPAS
X

Lou
dissate 13 de Setembre, lou tems èra calamandrin, faguèt sourel e toumbèt d'aiga. La rececioun de nostes regiments clapassiès : 81ma de
ligna, 2ma genia, 56ma d'artilhariè seguèt un
pauc couma lou tems. Chacun a pougut la veire
LA

RINTRADA

DAS REGIMENTS CLAPASSIÈS. —

à sa façoun.
L'article dau Petit Méridional — escrich à
Tavança, proubable — èra d'un estrambord que
passava l'osca ; en revenge, lou crounicaire de
Midi-Gazette que se sinna « Casteljaloux » a
l'èr pulèu mouquet e maucourat.
I a pas dequé. En plena vendemia e un jour
de senmana, aquela fèsta poudiè pas èstre vertadièirament poupulària. Pioi, emé la presença
das mutilats e lou càrri das morts (e èra justa
de ié veire sa plaça marcada) poudiè pas nimai
èstre francament galoia. Lou bal de la vesprada
éra mèma belèu de trop : es vrai qu'es estat un
four, un four bagnat.
Enfin l'aucasioun es bona pèr noutà, un cop
de mai, dos remarcas. La prumièiraes que las
ceremouniès militárias, dins soun anà trop
metoudic e soun mecanisme tropben reglat, se
capitoun pas emé lou biais dau pople miejournau. Las regardan d'un iol curious, e mèma emé
plesi, mès sans nous ié bailà de touta nosta ama.
La segounda es que ìa foula miejournala, pèr
tant apassiounada que siègue un cop que se iè
mes, esita à bailà lou vanc à soun estrambord ;
fenoumèna de timiditat couletiva que countrasta
emè lou bauchun parisenc. proumte à parti
couma un barrau destapat.
Au founs, ce qu'a sauvat l'interèst de la journada en ié baiîant un cachet ouriginal, en Fempachant de toumbâ dins la banalitat d'una
manifestacioun sans foga de mounde e d'una
revuda sans musica —es lous faniouns d'ounou
emé sas divisas en lenga d'oc. M. lou general
Deville n'a dich d'una vouès elouquenta lou naut
simboulísme, e a tengut à faire clanti, el tamben
lou parìà miejournau aimat de sous pialuts.
Lous felibres dau Parage e FAmicala das
Enfants de Mount-Peliè, podoun èstre fièrs de
soun urousa e patrioutica iniciativa, courounada
pèr lons pus bèu succès,
L'ABAT SAHUT. — Vèn de parti, acoumpagnat
pèr talament d'oumages e de regrèts que vôu
tant n'en pas faire lou comte Era fourçat que
partiguèsse : aviè counquistat, aquestes darniès
tems, trop de glòria e trop d'ounous pèr que sa
moudestia lous póuguésse supourtà. Loumounsdgnourigerouman, la Crous d'ounou, una Crous
de guerra estelada couma una nioch de mai,
una legenda d'erouïsme e la pus nobla poupularitat: lou sant ome finissiè pèr avudre vergougna dau renoum meritat que ié valiè tout
lou ben qu'aviè fach.
N'aviè fach aici, ounte èra lou paire das
paures e l'oma de toutas las caritats; n'avié
fach amount, ounte èra Iou paire das pialuts e
l'ome de toutes lous courages. E lous qu'aimavoun lous mens sas cresenças èroun fourçats
d'amirà sas vertuls.

E s'en vai, simplament, vcrsl'aepre debé que
lou sona liont do sa Patria clapassièira.
E nostes rèire-nebquts legiran, couma una
paja de Legenda daurada, l'istòria edificanta
dau bon curat Sahut : bailant larjament l'or
pur de sas aumornas e lou pan salabrous de
la santa paraula à las Madalenas de Perpinsou
e as galerians de Fauquìè; pioi visquent 'en
souldat — rniles Christi — las ouras terriblas
de la granda epoupèia ; enfin s'es anant, umble
e glourious Cristofora, pourtà FEvangèli dins
louspaïses dedclai la mar...
LOU RITOU COULET. - M. Jùli Coulet, lou
nouvèl ritou de l'Academia de Mount-Pelié,
dèu èstre aici douhlament lou ben-vengut:

d'abord perdequé.ramplaça M. Benoist (perfetament !), pioi perdequ'es un Clapassiò.
A part acô, ben entendut, a d'autres merites.
A darriés el una carrièira e una esperiença
d'administratou ; soun passagc, à Paris, à la
tèsta dau service das estudiants estrangès, ié
baila una coumpetencia e uua autouritat parti-

culiéiras dins aquela questioun, majoura pèr
l'aveni de nosta Universitat.
Avans acô, a cnsegnat dins la cadièira de
Chabaneau, à nosta Facultats de ìas Letras; es
permés de creire que s'en souvendrà e que
proubarà una simpatia ativaper l'estùdie de Ias
lengas roumanas, en general, de la lenga d'Oc
en particuliè. La creacioun d'un cours de prouvençau au Licè de Marselha es una liçou que
dèu pas èstra perduda pèr nautres. E la presença de M. Lafferre au ministèri es una aucaque cau pas quità passà.
M . lou ritou Cqulet mancarà pas d'obra se
vôu s'en bailà la pena ; es prou jouine pèr l'entanchà bravament. S'hou fai, aurà ben meritat
de sa Citat natala; hou souvetan pér Ela e pèr
el.
LOU POURTIÉDAU CASTÈL-D'AlGA.
—~"—1

1

—I—

#

ftl

-

L'tSIIII MIEJIIIIiLI
PARIS. — Una assouciacioun de Miejournaus
es en trin de s'ourganisà dins lou XVma arroundissament. L'amic Jousè Loubet que n'a
lançat l'idèia e qu'avèn agut l'ur de veire un
moumenet, dau tems d'un trop court passage
au Clapàs, nous 'n a bailat las milhounas nouvellas. Acò s'anounça ben ; n'en reparlaren à
la prumièira aucasiounr
MARSELHA. — Lou 20 e 21 de setembre,
coungrès regiounalista, ounte an fach marmanda,
pareis, nostes amics de La Coupo Se i es dich
fossa bonas Causas ; se 'n i es fach au mens una
mai que bona : la representacioun dau Pan dòu
Pecal. Lous journals an renouvelat à-m-aquel
prepaus la prumièira representacioun dau drame
amirable d'Aubanel, en 1878, à Mount-Peliè,
pèr las Fèstas Latinas. N'i a qu'an agut tort
d'ajustà que s'èra pas pus jougat desempioi :
cau pas coumta pèr pas res las 3 bellas representaciouns que n'en bailèroun Liá Enfant de
Fonl-Segucjno, en janviè-febriè 191^.
ARGENTAT. — Lous felibres limousis se derevelhoun. Vènoun de tène una acampada ounte
an decidat la respelida de sa revista Leinouzi
pèr lou mes de decembre, e l'ourganisacioun
pèr lou printems venent de la 22ma Fèsta de
l'Aiglantina, que se capitaràemé l'inauguracioun,
en Argentat, dau musè Bombal.

Lou Sicrèt de la Tourre Magna
Au mes dc jun 1914, dounc un parel de
meses avans que Ious Alemands nous ataquèssoun, Iou sabant Cornifîcius, de I'Academia de Berlin, fasiè un viage dins nostre
Miejour. Arribat à "Nimes anèt veire Ia Tourre
Magna e aqui I'istint d'espiounage de tout
Prussian se derevelhèt dins el, e se diguèt :
e Se fasèn Ia guerra, vendren aici; nous
enstallan dins aquesta tourre e se Ia vila
boulèga faren davalâ un nibou asffssiant qu'estoufarà toules Ious Nimouèses, e Ious remplaçaren pèr de Brandebourgeses ». Pioi
couma èra un sabant en vs, soun istint de
sciença frelatada Iou reprenguèt, e s'imaginèt
qu'aquela tourre que degus sap pas dequ'èra
nimai quau I'a bastida, èra Iou toumbèu de
l'emperatriça Plotina, Ia fenna de Trajan,
qu'aimava tant soun cousi Adrian, que Iou
faguèt mountà sus Iou trone imperial de
Rouma, à Ia mort de soun ome.
Mès caput e pacient couma un ase qu'èra
n'en vouliè avudre Ia prouba. E un jour que
Paul, un jouine malbriè, èra pas de soun avis,
Iou brutalisèt e I'apelèí : c&lt; Rzíèque! 9 Paul
meditèt de s'en venjà e ié faguèt dire pèr Iou
garçou de Fotèl, qu'esistava defora, dedins
ou autour de I'escaliè de Ia Tourre una enscripcioun que remembrava soun istòria. E Cornifîcius una certèna nioch prenguèt una trinca,
una Iampa electrica e mountèt tout soul à Ia
Tourre Magna.
Fouchèt touta Ia nioch, à drecha, à gaucha,
dedins, defora... Enfln sus Iou mati, au pêd

de I'escaliè, Ia trinca rebifèt sus un moucèl
de malbre; gratêt emé sous dets, capusèt un
pauc mai emé Ia trinca, e flnalament desentarrèt una placa de malbre, coupada en tres
ftocs, que pourtavoun una enscripcioun. Metèt
sas lunetas, e Iegiguèt : Fenscripcioun ié
semblèt Iatina ; n'en bavava. Sa renoumada
universala anava èstre establida ; anava avudre
Founou e fa glòria d'aprene au mounde sabant
Iou sicrèt de Ia foundacioun d'aquela tourre,
e esclarci belèu d'impourtants proublèmas
d'isiôria, escus jusqu'as à ioi. Pressat que
seguèt de jouï das coumpliments e de Ia
ausenjas fîniguèt aqui soun viage, metèt Ious
fîocs de malbre dins sa valisa e fllèt drech sus
Berlin.
Laplaca ajustada seguèt plaçada dins Iapus
bella sala de FAcademia e chaca academician pouguèt veni Festudià à soun aise. Toutes, au prumiè esamen, s'acourdèroun à dire
que Ia Tourre Magna poudiè pas èstre Iou
loumbêu de Fimperatriça Plotina perquê dins
Fenscripcioun se troubava pas un sotil P.
Alors Corniflcius soustenguèt que s'èra pas
de Plotina, poudiê ben èstre Iou de Vipsania,
perqué i aviè un VI. e fossa T. (Tout Iou
mounde sap que Vipsania Agripina èra Ia
prumièira fenna de Femperaire Tibêra, e que
I'aimèt e Ia regreíèt touta sa vida). Mès caliè
que tout Iou rèsta s'acourdèsse e d'abord caliè
coumpletà Ious mots abrejats e lous ajustà,
e acô èra pas causa facila. Toutes lous sabants de Dresde, Heidelberg, Vienna e "Munich venguèroun, susèroun couma de quècous e n'en perdèroun Iou bèure e Iou manià, quand un jouine doutou de Ia facultat de
Ias Ietras de Mount-Peliè, que fasiè soun
viage de noça e se troubava à Berlin à-m-aquel moument, seguèt envitat à veni dounà
un cop d'iol.
Lou doutou de noste Clapâs vegèt Fenscripcioun e Iegiguèt :
L. AS. T. E
QUE.
T. ACO. ... . U. IO. . UNA.
IN. VEN. T. A. VI. . T.
TANG. . . . O.
IN.-IS. TA. UR. RE. MAGNA.
ET. NON
S. T. A.
TU. FIC. A.
T. U. R.
Quand Iou doutou agèt legit, faguèt un sourrire e espliquèt que pèr coumprene caliè
suprimà Ious pounts, Iegi de seguida e que
lou Iati aprendriè as academicians, s'hou sabièn pas, que FAztèca Tacouiouna aviè enventat Iou Tango dins aquela tourre e que
Favièn pas encara estatufîat,
GuiLHEM DE SlXTÉR.
.

Idbíaíiè daa « Gal »
Cansous e monologas clapassiès
(Lou Sermoun de Aí. S'utre, Laà Erbetaó, etc... emé 4 images de MARSAL),
5 sòus.

Jout un Balcoun, farcejada en 1 acfce
en verses, pèr

LOUVIS-FILIBERT,

20 sòus.

Obras coumplètas d'Auguste e Cirilla RIGAUD, pouètas mountpelièirencs
(Edicioun de 1840, rara), 3 francs.
L'Ouncle Jousè, nouvella alsaciana,
pèr DELPON-DELASCAERAS (em'un boi
grabat de Marcel BERNARD) 10 sòus.
Lou Bèu retour, pouèma, pèr Lou
(edicioun de lùssi, emé 2 bois
grabats de Marcel BERNARD), 10 sòus.
CHIVALIÈ

Pèr lous que soun tournats, pouesia
de G.

COURTIOL,

5 sòus.

�Ur.

Agriculteurs
Commerçants
Industriels

Ú

Ecrivains
Poètes
Journalistes

En \jenta as burèus dau « GAL»

rp
i

Obsas

Abonnez-*vous à

L'íîCOXO&gt;ll3Tíl
M^lf^IOJSÍâli

Goottsplètas

Votre iniérêl est de vous adresser à

?

l'Agence méridionale
d'Edition et de Publicité

d'AuGUSTE E ClRILLA RlGAUD
pouètas mount-pelièirencs

9, Bd Jeu-de~Paume. — Montpellier

Edicioun de 1845

9, Boulevard Jeu-de-Paume, Q
MONTPELLIER

Imprimerie
Maison d'Edition
Agence de Publidté

Costa : 3 francs

1/n an : 6 francs

XXXXXXXXXXXXXXXXX^XXXXXCXXXXX
X
X
X
X
Se v»os un coustume à la moda
E que te molle couma un gant

SÇ

Les Grands Magasins de Nouoeautés

jç

| PARIS-MONTPELLIERjj

Es una causa ben coumoda :

X

Pren un abilhaire elegant.

jç

X

X
%

Lou qu'a las façouns las milhounas

H

S'atroba Plan de las Coulounas :

X
X
xxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxcxxxxx

Jtraye

Drougariè
POUDEROU

3C

sont sans conlredit les mieux assortis
et vendenl meilleur marché que les
plus grandes Maisons de Varis.

|5

58, GaFPîèlFa §t-Siiilítem, 51
MOUNT-PELIÈ

%j&amp;j&amp;j9*jwj&amp;j9*j&amp;j&amp;j9*s&amp;j&amp;'tJ!i*j9kj{

^jj' Oustau de counfiença renoumat dins
lou Clapàs. Tèn las uitras las pus
' claras e las pus soulidas, las milbou^
nas coulous e touta mena de drougariè de prumièira qualitat.

1|[
5, Anciana Plaça de las Coulounas

t

STENO-DACTYLOGRAPHIE
Dirigée par Mademoiseìle MAGLIO

MOUNT-PELIÈ

Leçons, Courrier, Travaux de Machine

$ 8, Bd Victor-Hugo, 8 - MONTPELLIER &lt;§

fci^«^t^«^«^«^t^«^«^«^«^'«Ar«flr &lt;3

L

{XXXX3XXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXX
X
8
X
X
X
X
— Digàs Marioun,
X
X
x
D'ounte vèn lou renoum
X
X
X
De l'atalbè CAUSSE-FEDIÈRE
X
X
X
— Es qu'abilha embé goust
X
X
X
X
Soulide e d'un pris dous...
X
X
X
X
X
X
XXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXXX

«lâlTS

Chic...
....car

I1Î0ÏÏI

—

RIEN DE PLUS BEAU
27,

rue

Aiguillerie,

27

Portraits au pastel « pleine pâte J&gt; peinture à l'huile, dessin et agrandissement, toutes dimensions.
Garantis ressemblants et inaltérables, même d'après photographies détériorées ou blanchies.

Cartes-posta/es el carìcs de luxe défiant toute concurrence. Jflelier de pose au rez-de-chausscc.

N.

21

Touiours

ÍB

,

B

,

Les portraits d'art sont signés par l'artiste.
Prix et renseignements franco.

G-ros
et Déteiil
EMILE VILLARET 21
RUE

DES

.i

4JI

C .0.0.
8ÊZÌEHS

Chapellerie

BALANCES,

t

MONTPELLIER

9

graii giliit U
FIL du Cheval Vert
FIL sur carte
FIL pour Confection

la douz 13,50
la boite 3,80
les 20 pr. 0,65

GRAND ASSORTIMENT DE BAS ET CHAUSSETTES
à partir de 2 fr 95

4

GRAND CHOIX DE

LMNES BRB, MÊEill, GÀCHÊM
Grand cnoíx de PANTOUFLLS feoire

a des prix défiant toate concurrence

ASSORTIMENT de

MONTPELLIER

Bandes brodées, Dcnhlles, Parfumene,
Peïgnes, Corsels, Ganls, eh\ elc.

IHietin 5";„ 111

mp. de l'«Économiste Méridional» 9, Bd du Jeu-de-Paume, Montpelller

�</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </file>
  </fileContainer>
  <collection collectionId="92">
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="355723">
                <text>Patrimoine écrit occitan:périodiques</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="41">
            <name>Description</name>
            <description>An account of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="355724">
                <text>Ce set contient les périodiques numérisés par le CIRDÒC issus des collections des partenaires d'Occitanica</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
  </collection>
  <itemType itemTypeId="26">
    <name>Revista</name>
    <description>Item type spécifique au CIRDÒC : à privilégier</description>
    <elementContainer>
      <element elementId="127">
        <name>Région Administrative</name>
        <description/>
        <elementTextContainer>
          <elementText elementTextId="262605">
            <text>Languedoc-Roussillon</text>
          </elementText>
        </elementTextContainer>
      </element>
      <element elementId="128">
        <name>Variante Idiomatique</name>
        <description/>
        <elementTextContainer>
          <elementText elementTextId="262606">
            <text>Languedocien</text>
          </elementText>
        </elementTextContainer>
      </element>
      <element elementId="129">
        <name>Aire Culturelle</name>
        <description/>
        <elementTextContainer>
          <elementText elementTextId="262607">
            <text>Languedoc</text>
          </elementText>
        </elementTextContainer>
      </element>
      <element elementId="163">
        <name>Type de périodique</name>
        <description/>
        <elementTextContainer>
          <elementText elementTextId="436047">
            <text>Premsa e revistas de guèrra (1914-1918) = Presse et revues de guerre (1914-1918)</text>
          </elementText>
        </elementTextContainer>
      </element>
    </elementContainer>
  </itemType>
  <elementSetContainer>
    <elementSet elementSetId="1">
      <name>Dublin Core</name>
      <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
      <elementContainer>
        <element elementId="50">
          <name>Title</name>
          <description>A name given to the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="212664">
              <text>Lou Gal. - Annada 05, n°100 (7 d'otobre 1919)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="86">
          <name>Alternative Title</name>
          <description>An alternative name for the resource. The distinction between titles and alternative titles is application-specific.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="212665">
              <text>Lou Gal. - Annada 05, n°100 (7 d'octòbre 1919) </text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="49">
          <name>Subject</name>
          <description>The topic of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="212666">
              <text>Guerre mondiale (1914-1918) -- Périodiques occitans</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="436037">
              <text>Humour</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="436038">
              <text>Caricatures et dessins humoristiques </text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="631555">
              <text>Poilus (Guerre mondiale, 1914-1918) -- Périodiques</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="41">
          <name>Description</name>
          <description>An account of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="212669">
              <text>Soutien des soldats du sud de la France, Lou Gal est l'un des seuls journaux en occitan qui parut régulièrement pendant la Première Guerre mondiale.&#13;
&#13;
&#13;
S'y mêlaient contes, chroniques, tableaux de guerre, poèmes et chansons, etc.&#13;
&#13;
&#13;
Lou Gal - N°100 - 7 octobre 1919 (5ème année)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="39">
          <name>Creator</name>
          <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="212671">
              <text>Bardin, Jean (1893-1966)</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="212672">
              <text>Causse, Pierre (1883-1951)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="48">
          <name>Source</name>
          <description>A related resource from which the described resource is derived</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="212678">
              <text>CIRDÒC - Mediatèca occitana,  AG 1</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="45">
          <name>Publisher</name>
          <description>An entity responsible for making the resource available</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="212679">
              <text>Imprimerie de l'"Économiste Méridional" (Montpellier)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="40">
          <name>Date</name>
          <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="212680">
              <text>1919-10-07</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="46">
          <name>Relation</name>
          <description>A related resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="212681">
              <text>&lt;p&gt;Vignette :&amp;nbsp;&lt;a href="http://www.occitanica.eu/omeka/files/fullsize/d9e23b25c57b68473a8e24f2c4aded14.jpg"&gt;http://www.occitanica.eu/omeka/files/fullsize/d9e23b25c57b68473a8e24f2c4aded14.jpg&lt;/a&gt;&lt;/p&gt;</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="212682">
              <text>&lt;a href="http://www.sudoc.fr/039102890"&gt;http://www.sudoc.fr/039102890&lt;/a&gt;</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="104">
          <name>Is Part Of</name>
          <description>A related resource in which the described resource is physically or logically included.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="212683">
              <text>&lt;span&gt;Lou Gal &lt;/span&gt;&lt;a href="http://www.occitanica.eu/omeka/items/show/1851"&gt;(Acc&amp;egrave;s &amp;agrave; l'ensemble des num&amp;eacute;ros de la revue)&lt;/a&gt;</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="42">
          <name>Format</name>
          <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="212684">
              <text>application/pdf</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="212685">
              <text>1 vol. (4 p.)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="44">
          <name>Language</name>
          <description>A language of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="212686">
              <text>oci</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="51">
          <name>Type</name>
          <description>The nature or genre of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="212687">
              <text>Text</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="212688">
              <text>publication en série imprimée</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="43">
          <name>Identifier</name>
          <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="212689">
              <text>&lt;a href="http://www.occitanica.eu/omeka/items/show/2009"&gt;http://www.occitanica.eu/omeka/items/show/2009&lt;/a&gt;</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="47">
          <name>Rights</name>
          <description>Information about rights held in and over the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="262602">
              <text>Domaine public/Domeni public</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="98">
          <name>License</name>
          <description>A legal document giving official permission to do something with the resource.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="262603">
              <text>Licence ouverte</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="116">
          <name>Temporal Coverage</name>
          <description>Temporal characteristics of the resource.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="262604">
              <text>19..</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="95">
          <name>Date Modified</name>
          <description>Date on which the resource was changed.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="436039">
              <text>2016-05-30 </text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="37">
          <name>Contributor</name>
          <description>An entity responsible for making contributions to the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="436040">
              <text>Bardin, Jean (1893-1966)</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="436041">
              <text>Delpon-Delascabras</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="436042">
              <text>Brafamil</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="436043">
              <text>Fourmaud, Louvis</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="436044">
              <text>Merle, Celestin</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="436045">
              <text>Lou Pourtiè dau Castèl-d'Aiga</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="436046">
              <text>Guilhem de Sixter</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
      </elementContainer>
    </elementSet>
    <elementSet elementSetId="8">
      <name>Occitanica</name>
      <description>Jeu de métadonnées internes a Occitanica</description>
      <elementContainer>
        <element elementId="173">
          <name>Portail</name>
          <description>Le portail dans la typologie Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="594898">
              <text>Mediatèca</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="174">
          <name>Sous-Menu</name>
          <description>Le sous-menu dans la typologie Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="594899">
              <text>Bibliotèca</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="172">
          <name>Type de Document</name>
          <description>Le type dans la typologie Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="594900">
              <text>Numéro de revue</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="182">
          <name>Catégorie</name>
          <description>La catégorie dans la typologie Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="640618">
              <text>Documents</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="171">
          <name>Contributeur</name>
          <description>Le contributeur à Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="718158">
              <text>CIRDOC - Institut occitan de cultura</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
      </elementContainer>
    </elementSet>
  </elementSetContainer>
  <tagContainer>
    <tag tagId="2041">
      <name>Cançons = Chansons</name>
    </tag>
    <tag tagId="2047">
      <name>Correspondéncia=Correspondance</name>
    </tag>
    <tag tagId="2043">
      <name>Illustracion dels periodics=Illustration des périodiques</name>
    </tag>
    <tag tagId="300">
      <name>Primièra Guèrra Mondiala = Première Guerre Mondiale</name>
    </tag>
    <tag tagId="2039">
      <name>Publicitat dins la premsa=Publicité dans les journaux</name>
    </tag>
  </tagContainer>
</item>
