<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?>
<item xmlns="http://omeka.org/schemas/omeka-xml/v5" itemId="20104" public="1" featured="0" xmlns:xsi="http://www.w3.org/2001/XMLSchema-instance" xsi:schemaLocation="http://omeka.org/schemas/omeka-xml/v5 http://omeka.org/schemas/omeka-xml/v5/omeka-xml-5-0.xsd" uri="https://www.occitanica.eu/items/show/20104?output=omeka-xml" accessDate="2026-04-04T10:23:17+02:00">
  <fileContainer>
    <file fileId="138121">
      <src>https://www.occitanica.eu/files/original/80b02d7d16a95fe213db0762d02f5af4.JPG</src>
      <authentication>4fe0945e087beabfcf86d9e7543fce8f</authentication>
    </file>
    <file fileId="138122">
      <src>https://www.occitanica.eu/files/original/902a5190cb65625e1b86fd1de795ae36.pdf</src>
      <authentication>63806debae735e47d18e7b120d9cf02b</authentication>
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="9">
          <name>PDF Text</name>
          <description/>
          <elementContainer>
            <element elementId="175">
              <name>Text</name>
              <description/>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="617586">
                  <text>Sièn de Cela, sien de Sènt-Clà,
\

Sièn dau

Bourdigoù,

.

.

se

viran

"f

paw.

y

IMPRIMARIÉ

E

ARMENGOL

LÌTOGRAFIA
E

ARTISTICA

DEPENVEILLER

V '&lt;^1

��AÌ)íl)A|)AC

CETÓÍI

PER

L'ANNADA

MDCCCLXXXXIY

(an cranta dan helibrige)

Sièn de Ceta, sièn de
Sènt-Clà,
Sièn dau

Bourdigou,

M.0.0
JÊZIE8Í

C ETA
IMPRIMARIÈ E

ARMENGOL

LITOGRAFIA
e

ARTISTICA

DEPENVEILLER.

1893

se

viran pas.

��MESES DE L'AN MILA-I0C1I GENT-NONANTA QUATRE
J1VVIÌ;

FEBRIÙ

1M94

N. L. lou

N. L. lou
5
P. Q. lou 13
P. L. lou 20

7

P. Q. lou 15
P. L. lou 21

D. Q.
Lous

D.

lou 28

jours creissoun d'una

oura

1

Dil.

Jour

2

Dim.

S. Bazile.

3

Dim.

4

Dij

5

Div.

6

4 m.

Lous

Q. lou 27

jours creissoun d'una oura 30 m.

1

Dij.

S.

2

Div.

La Candelousa.

Sta Genevièva.

3

Diss.'

S. Blàsi.

S.

4

Dim.

S. Gilbert.

S. Telesf.

5

Dil.

S. Filèas.

Diss.

Lous Reis.

6

Dim.

Dimas-Gras.

7

Dim.

S. Lucian.

7

Dim.

Cendres.

8

Dil.

Sta" Adèla.

8

Dij.

S. Jan M.

9

Dim.

S. Peire

9

Div.

Sta Coulastica.

10

Dim.

S. Guilhaume.

10

Diss.

Sta

11

Dij.

Sta Palmira.

11

Dim.

Sta Lalia.

12

Div.

S. Aufret.

12

Dil.

S. Adolfe.

13

Diss.

B. de N. S.

13

Dim.

S. Vaast.

14

Dim.

S. Alàri.

14

Dim.

S. Roumuald.

15

Dil.

S. Pau Erra.

15

Dij.

S. Ounésime.

16

Dim.

S. Marcel.

16

Div.

S. Téoudule.

17

Dim.

S. Autóni.

17

Diss.

S. Siméoun.

18

Dij.

S.

Peire,

18

Dim.

S. Flavian.

19

Div.

S.

Sulpice.

19

Dil.

S.

20

Dim.

S. Elouther. '

21

Dim.

Sta Isabèlla.

22

Dij.

S. Peire.

23

Div.

S. Matiéu.

24

Diss.

S. Matias.

25

Dim.

S. Aleissandre.

26

Dil.

Sta Ounourina.

27

Dim.

S. Léandre.

28

Dim.

S. Pouliéute.

•

de

l'An.

Rigoubèrt.

Avesque.

20

Diss.

S. Sébastian.

21

Dim.

Sta

22

Dil.

S. Vincent.

23

Dim.

Agnès.

S. Anfos.

Dim.

S. Babilas.

25

Dij.

Counv. de S. Pol

26

Div.

Sta Batilda.

27

Diss.

S. Jan C.

28

Dim.

S. Cesàri.

29

Dil.

S. Couslant.

30

Dim.

Sta Martina.

31

Dim.

Sta Marcelina.

24

Ignace.

Apoulina.

Ouquèri.

�AISRIÉU

MARS
N. L. lou
P.

N. L. lou

7

P.

Q. lou 14

P. L. lou 20

P. L. lou 21
D.
Lous

D.

Q. lou 29

jours creissoun d'un a oura 48 m.

6

Q. lou 13

Lous

Q. lou 28

jours creissoun d'una oura 40 m.

1

Dij.

S. Aubertin.

î

Dim.

Qivasimodo.

2

Div.

S. Francés P.

2

Dil.

S. Francés de P.

3

Diss.

Sta

3

Dim.

S. Richard.

4

Dim.

Letare.

4

Dim.

S. Isidore.

5

Dil.

S. Casimir.

5

Dij.

S. Vincent Fer.

6

Dim.

Sla Coulela.

6

Div.

S. Orudènci.

Cunégouuda.

7

Dim.

S. Tournas.

7

Diss.

S. Gautiè.

8

Dij.

S. Jati de D.

8

Dim

S. Autert.

Sta Francésa.

9

Dil.

Sta Sofia.

Dim.

S.

Dim.

S. Léon.

9

Div.

.

10

Diss.

Lous 40 Martires.

10

11

Dim.

Passioun.

11

12

Dil.

S. Vindit.

12

Dij.

S. Jules.

13

Dim.

S.

13

Div.

Sta Ida.

14

Dim.

S.

14

Diss.

S. Bénézet.

15

Dij.

Sla Matilda.

15

Dim.

S. Frutuous.

16

Div.

S. Zacàri.

16

Dil.

S. Lambert.

17

Diss.

Sta Gertruda.

17

Dim.

S. Anicct.

18

Dut.

Raméus.

18

Dim.

S. Parfèt.

19

Dil.

S.

Jousèp.

19

Dij.

S. Soucrata

20

Dim.

Sta Reina.

20

Div.

S. Anselme.

21

Dim.

S. Reuedit.

21

Diss.

S.

22

Dij.

Dijous-Sant.

22

Dim.

Sta Leonida.

23

Div.

Divendres-Sant.

23

Dil.

Sta Vitoria.

24

Diss.

S. Grabiel.

24

Dim.

S.

25

Dim.

PASCAS.

25

Dim.

S. Marc.

26

Dil.

Announciacioun.

26

Dij.

S. Clet.

27

Dim.

S.

Rupèrt.

27

Div.

Sta Zeta.

28

Dim.

S. Siste pape.

28

Diss.

S. Vidau.

29

Dij.

S. Gountrau.

29

Dim.

Sta Catarioa de S.

30

Div.

S. Vitourian.

30

Dil.

Rougaciouns.

31

Diss.

Sta Oustasia.

Gregóri.
Nipéfora.

Estrope.

Houspice.

Jorje.

�MAI
N. L. lou
P.

Lous

Jtll
5

N. L. lou

Q. lou 12

P.

3

Q. lou 10

P. L. lou 19

P. L. lou 18

D.

D.

Q. lou 27

jours creissoun d'una

oura

17

Lous

m.

Q. lou 26

jours creissoun de 14

m.

1

Dira.

Div.

Dim.

Jaque e SFilipe.
S. Atanase.

1

2

2

Diss.

S. Marcellin.

3

Dij.

Ascensioun.

3

Dim.

Sta Gloutilda.

S.

Sta Laura.

4

Div.

Sta Jana.

4

Dil.

S. Outat.

5

Diss.

Sta Serena.

5

Dim.

S. Bouniface.

6

Dim.

S. Jan Porta L.

6

Dim.

S. Claude.

7

Dil.

Sta Antounieta.

7

Dij.

S. Nourbert.

8

Dim.

S. Estanislas.

8

Div.

S. Médard.

9

Dim.

S.

9

Diss.

Sta

Dij.

S. Antounin.

10

Dim.

Sta Félicitât.

10

Gregóri.

Relagia.

11

Div.

S. Servais.

11

Dil.

S. Barnabé.

12

Diss.

S. Brancàci.

12

Dim.

Sta

13

Dim.

Pantacousta.

13

Dim.

S. Antóni de P.

14

Dil.

Sta Glicèra.

14

Dij-

S. Basile.

15

Dim.

S. Bouniface.

15

Div.

S. Cère.

16

Dim.

IV Tèms.

16

Diss.

Sta Moudèsta.

17

Dij.

S. Pouns.

17

Dim.

S. A vit

18

Div.

Sta Mariana.

18

Dil.

S. Ouzias.

Oulimpa.

.

19

Diss.

S. Felis.

19

Dim.

S. Gervais.

20

Dim.

Tuinitat.

20

Dim.

Sta Flourènda.

21

Dil.

S. Celestin.

21

Dij.

Sta Alis.

22

Dim.

S. Bernardin.

22

Div.

S. Poulin.

23

Dim.

Sta Julià.

23

Diss.

S. Alban.

24

Dij.

Festa

24

I)im.

S. Jan-Batista.

de

Dieu.

25

Div.

S. Didié.

25

Dil.

Tresl. de S. Aloi

26

Diss.

Sta Maria Jacobé.

26

Dim.

S. Diivi.

27

Dim.

S.

27

Dim.

S. Adelin.

28

Dil.

S. Ouliviè.

28

Dij.

S. Irèna.

29

Dim.

S. Massenin.

29

Div.

S. Peire

30

Dim.

S. Félis.

30

Diss.

S. Lucide.

31

Dij.

Sta Peirounella.

Felip. de Mèri.

e

S. Pau.

�AGOUST

•1 UlilK ET

N. L. lou

Q. lou

L. lou 17

:

1

de 57

D.
m.

Lous

Q. lou 24

jours deminuoun d'una oura 35 m.

'Sta Leounora.

1

Dim.

S. Peire encadenat

La Vesitacioun.

2

Dij.

S. Estève.

3

Dim.

S. Anatole.

3

Div.

Sia Lidià.

4

Dim.

S.

Fourtunàt.

4

Diss.

S.

Doumergue.

5.

Dij.

S. P. de Liss.

5

Dim.

S.

Ion.

6

Div.

Sta

6

Dil.

S. Sauvaire.

7

Diss.

Sta

7

Dim.

S.

8

Dim.

Sta Isabèu.

8

Dim.

S. Justin.

9

Dil.

S. Bres.

9

Dij.

S. Rouman.

Dim.

N. D. de Santa.

10

Div.

S. Laurent.

S. Pié.

11

Diss.

Sta Suzatina. i

S. Ounèste.

12

Dim.

Sla Clara.

S. Anaclet.

13

Dil.

S. Eusèbe.

Dim.

S.

Dim.

Dij.

Angèla.
Virginia.

1

|

,

4;

Gaietan.,
f.

13

Div.

H

Diss.

S. Bonaventura.

14

15

Dim.

S. Enric.

15

Dim.

Nostra Dama

16

Dil.

N. D. dau M. G.

16

Dij.

S. Roc.

17

Dim.

S. Alessi.

17

Div.

S. Jacinte.

18

Dim.

S. Tournas

d'Aq.

18

Diss.

Sta Elena.

Dij.

S. Vincent de P.

19

Dim.

S. Bernât.

Div.

Sta

20

Dil.

S. Privât.

21

Diss.

S. Vitor.

21

Dim.

S. Sinfourian.

22

Dim.

Sta Madalèna.

22

Dim.

S. Sidóni.

23

Dil.

S. Cassian.

23

Dij.

S. Privât.

24

Dim.

Sta Crestina.

24

Div

S. Bertoumiéu.

25

Dim.

S. Jaunie.

25

Diss.

S. Louis.

26

Dij.

Sla Anna.

26

Dim.

S. Zefirin.

27

Div.

Sta Natalia.

27

Dil.

S.

Diss.

S. Sanàri.

28

Dim.

S. Julian.

29

Dim.

Sta Marta.

29

Dim.

S.

30

Dil.

S.

Loup.

30

Dij.

Sla Rosa.

Dim.

S. German.

31

Div.

S. Lazare.

! 20

I 28

1

jours deminuoun

Dil.

19

i

P. L. lou 16

lou 25

Dim.

12

!

9

8

Q. lou

1

11

i

1

P.

2

10

1

N. L. lou

P,

D. Q.
Lous

3

P.

Margarida.

Ipoulite.
il'.tijiiust.

Ccsàri,

Augustin.

,

"■

«t

i
V

'

;

■-

�SETEMMEIï

OCTOBRE

N. L. lou

3

N. L. lou

1

P.

9

P.

8

Q. lou

P. L. lou 17
1).
Lous

Q. lou 25

jours deminuoun

d'una

Q. lou

P. L. lou 16
D.
oura

45

m.

Lous

Q. lou 24

jours deminuoun d'una

oura

44

m.

1

Diss.

S. Bauzèli.

i

Dil.

S. Remi.

2

DIM.

S.

2

Dim.

Lous S.

3

Dil.

S.

3

Dim.

S.

4

Dim.

Sta Rousrlia.

4

Dij.

S. Fraucés-d'Ass.

5

Dim.

S.

5

Div.

S. Coustaut.

6

Dij.

S. Amable.

6

Diss.

S. Bruno.

7

Div.

S. Omar.

7

Dim.

S.

8

Diss.

N. D. de Set.

8

Dil.

Sta

Agricol.
Gregóri.
Laugiè.

Aiijous gardian.

Ciprian.

Augusta.
Reparada.

9

Dim.

S. Yeran.

9

Dim.

S. Danis.

10

Dil.

Sta Poucariè.

10

Dim.

S.

11

Dim.

S. Pacient.

11

Dij.

S. Placide.

12

Dim.

Sta Bona.

12

Div.

S. Vilfrid.

13

Dij.

S. Sera t'ai.

13

Diss.

S. Geraud.

14

Div.

Enanssamieo de la Crous.

14

Dim.

S. Calista.

15

Diss.

S. Anfos.

15

Dil.

Sta Terèsa.

Virgile.

16

Dim.

S. Cournèlhe.

16

Dim.

Sta Roussclina.

17

Dil.

S. Lambert.

17

Dim.

S. Flourènt.

18

Dim.

Sta Esteveneta.

18

Dij.

S. Luc.

19

Dim.

La Sale ta

19

Div.

S. Gérard Tenca.

20

Dij.

S. Matiéu.

20

Diss.

S. Aurelian.

21

Div.

S. Maurice.

21

Dim.

Sta Ursula.

22

Diss.

Sta Tècla.

22

Dil.

Sta Maria Salomé.

23

Dim.

Sta

23

Dim.

S. Ilarioun.

24

Dil.

S. Fermin.

24

Dim.

S.

25

Dim.

S. Ouzias.

25

Dij.

S.

Salaberga.

Maglóri,
Crespin.

26

Dim.

S. CosmeeDomian

26

Div.

S. Flôri.

27

Dij.

S. Cerau.

27

Diss.

S. Salvian.

28

Div.

S-

28

Dim.

S. Simoun.

29

Diss.

S.

29

Dil.

S. Narcissa.

30

Dim.

S. Jirome.

30

Dim.

S. Lucan.

31

Dim.

S. Cristóu.

Estaque.
Miquèu

�DECEMBRE

SOUVEMBBE

.

P.

Q. lou

P. L. lou 19

P.

L. lou 12

Q. lou 20

D.

Q. lou 19

D.

Q. lou

N. L. lou 27

N. L. lou 27
Lous

î

jours deminuoun

3
4
5
6
7
8

9
10

H

de 18

Lous

m.

jours deminuoun de 27

m.

Toussant.

1

Diss.

S. Aloi.

Lous Morts

2.

Dim.

Lous A vents.

S. Marcel.

3

Dil.

S. Savié.

S. Chaînas.

4

Dim.

Sta Barba.

S. Zacaria.

5

Dim.

S. Sabas.

Dim.

S. Estèved'Ate.

6

Dij.

S. Nicoulas.

Dim.

S. Ernest.

7

Div.

S. Ambrósi.

Dij.

S. Godefrid

8

Diss.

Councepcioun

Div.

S. Maturin.

9

Dim.

Sta Leoucadia.

Diss.

S. Juste.

10

Dil.

Sta Valiera. '

Dim.

S. Martin.

11

Dim.

S. Damas.

12

Dim.

Sta Danisa.

13

Dij.

Sta Lucia.

14

Div.

S.

Diss.

S. Usèbe.

Dij.

2

5

5

P.

Div.
Diss.
Dim.
Dil.

12

Dil.

S. P»einiè Ev.

13

Dim.

S. Mitre.

14

Dim.

S. Ru Ev.

15

Dij.

S.

Ugène.

15

16

Div.

S. Edme.

16

Dim.

Sta Azalaïs.
Sta

d'Av.

Nicàsi.]

17

Diss.

S.

Agnan.

17

Dil.

18

Dim.

Sta Auda.

18

Dim.

Sta Grassa.

19

Dil.

Sta Isabèu.

19

Dim.

S. Timouleon.

S. Eimond.

20

Dij.

S. Gassien.

21

Div.

S. Tournas.

Sta Cecila.

22

Diss.

S. Ounourat.

S. Clément.

23

Dim.

Sta Victoria.

Sta Flora.

24

Dil.

S. Yves

Sta Catarina.

25

Dim.

Nouvé.

26

Dim.

S. Estève.

20

21
22

23
24
25

Dim.
Dim.

Dij.
Div.
Diss.
Dim.

Présent.

deN. D.

Dauphina.

Oulimpa.

26

Dil.

Sta

27

Dim.

S. Sifren.

27

Dij.

S. Jan Ev.

28

Dim.

S. Sostène.

28

Div.

Lous

Saints Innouccnls.

29

Dij.

S. Savournin.

29

Diss.

S. Trefume.

30

Div.

S. Andriéu.

30

Dim.

Sta Couloumba

31

Dil.

S. Silvèstre.

��s-H'

mm

'igiKpîmfmt
li
XWffl

mm
?s s

llliÌÌsP

;'V

*«;
;

BMBH

m

-

'

i

..V'

4

'

p:pifp8ii
«w'i
■f: -

MM

■

s-; •-/'
•Pp'À-

t»

llSÌSÌllÌ
,

'v

^

'

P/ '

i®- ;V-:
£w&amp;S&amp;8K$

,

P®-:.4\

çM'~MC.y-

m

éé

s

®Ss5e;©í

immâm

l-

MMMMrMf

-

-

SI-?®

Mf-}: MM &gt;:.■■'
gBB&amp;zt?%^)2VS - "

ji;

tr

...

■

pi"/

"

■

:

'-

■

-

•:

'

--

■

fei

'"-mj

.

'
■

;

.1

""

Í?®

i

-

"

■

-

i

•
-

&gt;•

k

'

-

"

1

'•

-

k

'

:
'

PSM:;::
-

»...

ms:$mé

1
&amp;ifiM
-..

„

■■

■■

v
3;

ÌíiÌI
11

.

.

-

PS

i.■

«
.

-

■■■■:.

.

K¥-'''

v--V;:'-v

-'ÍHÍ:P '■ \

u~ViS

;;• '

•

'

«

SSIÌ

-■■

SIM

spBSl

1Ì1SSP

il®

/•.;

v® My

&gt;

/&lt;_

^

mm-&lt;

MmmmÊk

■■•mm

«8888

ISifil

*»SS

«KRSfi»

Mik

llitl

ss

II

�ajustaires
lou pavés despioi l'an 1846

JVoums das

qu'an gagnai la lansa e

Audibèrt, dich

1846

l'Espèransa.

faguèt pa«.

1870 La fèsta

se

1871 La fèsta

se

faguèt pas.

se

faguèt

4847

lou même

4848

lou même

1872 La fèsta

1849

lou même

4873 Martin,

dich lou gauchè.

1850 Mazèl Nouvè.

1874 Pascal,

dich Pascalou.

1851

1875 Alexandre

Audibèrt, dich l'Espèransa,

1852

lou même

1853

lou même

1854 Mazèl Nouyè.

1876

Isouèr, dichCatola,

Pascal, dich Pascalou.

1877 Martin, dich lou

Mazèl, dich lou Matelot.
Isouèr, dich lou Mounard.

Grand, dich lou Matèn.

1879

1856

Marqués, dich lou grand tambour.

1880 Ané Téodore.

1857

Audibèrt, dich l'Espèransa.

1881

1858

Martin, dich lou gauchè.

1882 J.

1859 "

lou même

même, —lou grand tambour.

gauchè.

1878

1855

1860 lou

lou même

Marqués, dich lou Gnètou.

1883

Jousèp, Sauvaire, dich lou Sup.

1884

Soulairac, dich lou Borgne.

1861

Martin, dich lou gauchè.

1862

lou même

1886 Alexandre Castan.

1863

lou même

1887

1864

lou même

1888 Sauvaire

1865 L.
1866

Boudet, dich lou Cantaire.

Bénézech, dich Ion Bouzigau.

1867 L.

Isouèr, dich lou Mounard.

pas.

1885 Las

ajustas se finiguèroun pas.

Sauvaire, dich Papéta.

Jousèp, dich lou Sup.

1889 B. Goudard.
1890 A. Bascoul dich lou Mut.
1891 Julian

e

Groumandin.

1868

Bénézech, dich lou Bouzigau.

1892

1869

Pascal, dich Pascalou.

1893 P. Rouch.

Jousèp Miramound.

�CROUNICA
Sans mànca, es lou

premier cop qu'espelis un armanac
á Geta, Una autra fes diren pas couma acò !
Se sièn dich : un pau pèrtout, dins lou mièjour, fan d'armanacs

;

pèr-de-qué ne farièn pas un á Ceta ?... Sièn pas
douns que lous autres
E alor, n'avèn més
pèr qu'espeligue á l'auba de l'an que vèn, se

pus cou....
un à couvà

Diéu-z'ou-vòu.
Es

pèr vautres, braves cetòris, qu'avèn coungrelhat
aquela obra, Oh ! sièn pas d'academicians, e trouvarés pas
aici ce que se dis la nauta literatura, mès simplamen de galejadas, de contes et de pouësias tirats dau pople. e escrichs
dins nostra armouniousa lenga
mièjournala : la lenga dau
brès lengadoucian.
S'atrovará, acò's immancable, quauque rebecaire à l'es¬
prit caïn que nous cercarà rampogna, sufls que, estènt en
Fransa, parlan pas franchimand ; à-n-aqueles cèrca-rénas,
respoundren que, la lenga mièjournala, ansin que l'an dich e
redich de grands savants que s'oucupoun de filoulougia, s'es j
pas la lenga franchimanda, es una lenga franchimanda ;
e que la eau counservà,
car servis dins pas mau d'endrechs
dau mièjour á aprendre á parlá franchimand : De-mai, es
lou parlà dau pople, (d'aquel brave pople ensourelhat) que
fai trelusi dins sous iols, couma un beluguejant rebat, lou
blu de soun cièl e de sa mar latina, e que fai
de-longa resclanti lou souveni e la glòria dau tèms passât ; es lou parlà
de nostres braves e garruts travalhaires, e de nostres eourajouses marins ; es lou parlà de nostras poulidas e frescas
filhetas au biais escarrabilhat, qu'on aima de veire, e qu'on a
gau d'escoutà parlà, siègue à la passejada ou à la dansa,
quand fan la bouqueta à quauque galant que iè charra

�-

0

-

d'amour ; es

tamben lou parlà dau riche (parlan de lou
qu'a de cor) quand vôu dounà un pau mai de biais à un
mot, à una charrada, ou quand se vôu remembrà sousrèiresgrands ; es lou parla que lous mièjournaus de touta ména se
servissoun quand se rençontroun liont dau païs ; pèr milhou
dire, es lou parla de tout franc mièjournau que, couma un
ome d'élei, tèn à soun païs, á soun nis, e as souvenis de soun
enfansa,
En

parlant nostra lenga mièjournala, prouvan dounc
qu'aiman nostra pichota patria, ce que nous fai encara mai
aimà la granda ; car, disèn couma lou grand pouëta
Félis Gras

Acò
e

que

:

«

Aime

moun

«

Aime

ma

«

Aime la Fransa mai que

dich,

Diéu

se

nous

vilage mai que toun vilage ;
prouvènsa mai que ta prouvinsa
tout !

;

»

nostre pichoutet armanac fai gaud as Getôris,

prèste vida,

ne

'faren

un autre

l'an que vèn !

HH

IVOTAS

Dins

aqueste amnanac s'atrova de contes

e de pouësiàs
Cetòris, jouines e vièls ; n'i'a tamben de lous qu'an
dich adieu à la vida, eque dourmissoun á l'oumbra das
ciprès

d'escrivans

en

naut dau

tes

e

quartier-naut

faire reviéure

; e se

poudèn

pas

lous noumà tou¬
urouses de n'en

ôbras, seren prou
de mèstre Prunac, l'autou de "las Foude Mailhé Auguste, lou troubaire finocbou de : "las
sas

cità quaucas unas

gassas" ;
Cagaraula's", l'"Ourjòu", "Trouquéta", e tant d'autres poulits moussis ; de Picapoul (Alfonse
Pioch) lou biaissut galejaire, e dau Moustèu, aquel racountaire poupulàri qu'a tant
fach çaçalassà nostres vièls.

�—

10

—

devé, seguit l'ourtougràfa das
pèrdre de vista que nostre parauli es
pas un patouès, mès una lenga (lengadouciana) que s'es parlada
en Fransa pendent très ou quatre cents ans ; e couma es tous
felibres qu'an fach réviéure aquol poulit parauli couma se
parlava dins lou tèms, adounc, l'escrivèn couma eles, tant
que poudèn
Avèn, couma èra nostre

felibres ; car, eau pas

�lí

""SS

ïv'Armanap Oetòri
OU

LOU

J3ATÈU

DE

LENGADOC

Que fuse sus l'estang, que trempe dins la mar,
Lou batèu que te
porta, au bon vènt que te mena,
De

sa

magriéula vêla en fiéu de bona mena
ce qu'es
pounehut e ce qu'es trop camard.

Fourbia

Lou sourel que rescaufa au timou lou
lé permet d'agandi lou

pilota,
pòu ;
E lou drapèu qu'au bout de souri' mat
pounehut, flota,
Sembla l'assegurà de faire un
poulit bôu.

rivage

Tout ié dis de landà subre

sans

sa mar

En saludant d'abord lou vièl
port

Pioi, jout Geta
Retorna

Aqui,

au

latina,

de laNau

;

front naut, couifat de la crespina,

s'abrigà long das quèis dau

canau.

languimen

que s'assouste embé glòria,
aimà, rire, pensa, cantà,
Pèr Ans qu'à toun batèu la crounica cetòria
Fague brusi sa voués que déu nous encantà.
Tout

sans

ce

que sap

Jour-pèr-jour, mes-pèr-mes, aubada ou serenada,
Fan vot de brounzinà
d'espèrança e d'amour,
Mès ioi, diran d'abord à toutes
E que de-longa ansinda hou

:

«

digue

Bona annada !
sans

brumour.

Vendrés, pople de Ceta amai de l'encountrada,
Au batèu pescadou
que de joia espóutis ;
Pèr douge sòus, pas mai,
croumparés la daurada,
Dou mùjou lou sarguét, qu'agusou l'apetis.
,

»

�Anen, venès causi

;

cràncas, ipuscles, arcèlis,

Pèr refrescà la bouca amai lou gargatet ;
E se Man pas l'óudou das rosas e das élis,

Auran l'ur santadous d'un goustous recatet.
Zou ! sourtissès la

de la

pocha empesada !
pèr estounà ;
Surtout am'aquel près.... a tant bona pesada
S'atrova pas en lioc, pecaire, es un dounà !
man

Quicom de tant friand

fach

es

Ajent pèr douge sous tant de péis de felibre,
Amai soun cauquilhage e lou Mais d'aprestà,
Tout acô dins la sauça escricha dins un libre
Dona la petelega e l'ourgul d'hou tastà.
Sans coumtà

qu'à despart d'aquela bella pesca,
nouvèl pèr-dessus lou mercat
S'alanda e vèn s'óufri pèr mihou garni l'esca
Das qu'auran sajut faire un bôu tant recèrcat.
Un

armanac

Atabé, n'i'aurà lèu pas prou pèr tout lou mounde,
De fartaia, au batèu de nostra lenga d'oc ;
Acô s'escoularà
Tant

couma

famous, n'aurà

d'aiga....

pas res

Car chacun n'en voudrà

:

l'abounde
soulamen au croc
e

Tome coussut, la dama,

Lous ôubriès de tout

rèng ; las filhas, lous garçous,
Que, rousigats d'amour, jusques au founs de l'ama,
Voudran faire rengueta en cantant de cansous.
E nautres dau

batèu, davans tala aculida,
e sans soucits
Auren pèr refrescà vostra belle culida
D'aigage felibrenc e voste gramecis !
Trefouliren

d'espèr, dejoia,

Jf. E.

CASTEliiVAU,
Félibre dau Ratatet,

�Rampèl !
Enfin yèn

Aqueste

d'espéli lou nonvèl

an,

armanaç

pèr-de-bon, l'afaire

Rimaires de tout pèu, pouètas e

es

!

dins lou

sac

;

felibres,

Cantaires, troubadous de toutes lous calibres
An ausit lou rampèl dau brave amie
Soulet,
Que, dins soun galiniè, veirà mai d'un poulet.
A moun tour
prene vanc, embouque la troumpeta
Pèr afin d'assoustà lou
felibrige à Ceta.
De

pèrtout n'es toumbat

De contes de

:

de sounets, de cansous,

grand n'es vengut à moulous :
e poulidetas
Que fan caca.... lassa nostras jouinas filhetas.
Dins toutes lous quartiers, de la Douana au
Mol,
D'en naut de l'Acachiéu au
quartier d'Auriol,
E dau Bourdigue enfin
jusqu'à la Caraussana,
Nostre jouine armanac de soun idèia sana
De soun esprit galoi, de soun èr
fouligaud,
ma

D'istòrias talainen finas

As enfants de Sènt Glà

de-longa farà gaud.

A.

Vau mai

un

BESTKECH, (Esclafidou).

que sap que cent que

cèrcoun.

�Mouri païs
Revirat dau medeçi II, TICIIY de Ceta,

Chasque aucèl
Trova

Vista

sus

Lou vent
Pioch

la

mar

es

Dessus lou

blousa,

furious

Es

calignaires
païs !

Ounte,

au

paire

loi

Es

moun

nègre

mar,

amies,
:

pèl blanca,
sourris

e

D'un

:

païs !
aubada

una

jouine

Gantant

franca

e

moun

De fes

e

païs !

gai cacalas,

Bouca que
Es

lé fan de brassadas

barquetas,
afrescats,

Amistousa

:

maire,
frech, au cagnard ;
Rocas e jitadas

De Nétuna

Au

;

pescaire

bord de

:

E doumaisèletas

moun

Nisoun

Marins

:

fèstejaires,

Oustaus de

Au

Ensignoun las vêlas
Es moun païs !

fricots, bons vis,

E de

;

Très lums afrairits

Poulidas

Passerons, filhetas
Que l'amour renais
Bons

marin, l'óubriè

Gouma très estélas,

lampejada,
Estang que dourmis,
Mar mirgalliejada :
Es moun païs !

Mases, baraquetas,
Ounte on vei, en Mai

clouquiè

Que bénis, pecaire,
Lou

;

sans

D'amies

bel,

Nostra bona maire

espetaclousa !
Ròdou dangièirous,

Quand,

nis

soun

amourous,

soun

Que lou rend

aimada
urous

;

Sabé de cantaire,
Cors afoulatrits,
Prenoun Dieu
Es

moun

pèr paire
païs !

�—

Filhas

15" —

pouKdetas

Esprit galejaire,

Fresc mirai d'amour,

Fiôrs jusqu'à la mort,

E bravas fenmetas

Fidèlas
Bountat

toujour.
maternèla,

Enfants amairits,
Jouinessa eternèla
Es

De

moun

fassouns,
Mès

Dounant

pas

gaire,

noble cor,

un

sans

mesura,

Das paures
E pougna

:

païs !

Es

bénits,
madura :

moun

païs !

Camp ounte dourmissoun
Lous matelots morts,

Que, soulets, ausis'soun
Lou levant, lou nord ;
Ounte

una crous

Soula lous

soumbra

couvris,

E ié servis d'oumbra :
Es

moun

païs !
Jousèp SOUIiKT,
Felibre de Sènt Clà.

Mar

clarct, mountagna
Ploja segura.

escura,

La poumpa
Un

bouzigaud, riche prouprietàri de l'endrech, e das pus
finors, estènt vengut à Geta pèr afaire, e agent vist davans la
boutiga d'un pairóulier una machina que ié fasiè gaud, demandèt à de qué
acò pouviè servi. Ié diguèroun : pèr avedre
d'aiga. Era una poumpa... «Adounc, am'aquel engin aurai
d'aiga ?» « — Eh oui !.. e tant que voudrés...»
«Iéu
qu'ai moun jardi tant secarous, acò pot pas milhou anà...
—

�quant ne voulès ?...»

«Tant !..» — «Vèngue ! farai pourl'engin, l'ensajarai, e se me dona d'aiga, siegués tranquille,
vous mancarà pas un sòu
!..» Tant-lèu dich, tant-lèu fach.
Fai pausà la machina dins soun jardi e : d'ounte vènes, d'au
mouli ! brandoulha que brandoulharàs lou balansiè couma
i'avièn dich de faire. Mès d'aiga, pas un degout. Nostre orne
revèn à Ceta trouvà lou merchand, e ié dis que Ta troumpat,
qu'a fach pausà la poumpa couma ié I'avièn recoumandat,
qu'a brandoulhat lou balansiè dau mati jusqu'au vèspre, cou¬
ma un malurous, mès que d'aiga ne rajàva pas jamai ges. —
Mès, avans de faire pausà la poumpa, ié dis lou merchand,
avès pas fach un pous ?... — Brave orne, respond lou bouzigaud ; s'avièu agut un pous, aurièu-ti agut besoun de vostra poumpa ?...
—

tà

liUii Mowstèii.

Desbourrounage
Diga m'un pau, Tòni, pèr veire,
te disoun tant savent
Que veses galoupà lou vent,
Es-ti vrai, ce que nous fan creire,

—

Tus que

Que i'a très persounas en Diéu ?
l'a pas res

de pus vrai, Matiéu
as Diéu, lou Paire ;
Pioi, lou Fil que vèn en segound,
Pioi enfin lou Sant-Esprit. Dounc,
Veses qu'acô fai ben l'afaire !...

—

;

Prumièiramen

—

E

l'Ansin-Siègue ?... Es

un cou....

doun ?...

Aulfèt ROTTSTEB,
Felibre das Ramèus.

Viêu mai

piéu-piéu

que gara-gara.

�—

17

—

L'ourjòu coupât
( Er

:

Diga-me, pastourèleta )

La vièlha véusa Trincada,
Dins l'interèst de l'oustau,
A

sa

filha pau sensada,

Disiè fort ben à prepaus :
A la font, cara manida,
—

Tramble

toujour quand ié vas
es tant
rapida
Que faràs quauque faus pas :

;

La descenta

A la davalada tèn ben toun

ourjòu

Que d'una embrouncada tombe pas

;
au

Counsèrva-lou, Trincada, pioi qu'es
Ma

car me

fai

Couma s'avièu

sòu,

nòu !

(bis)

galineta
un

acès ;

Quand iéu pense à la rengueta
Das quatre-vint escaliès ;
Au lioc d'una man, ma filha,

Met-las toutas dos
E

se

eau,

l'ourjòu te resquilha
Vèngues pas pus à l'oustau.
se

A la davalada tèn ben toun

ourjòu... (bis)...

Iéu sièu pas gaire jalousa
D'un ourjòu repetassat.

Ounte la cira apegousa
A passât e repassat ;
Ah ! siègues pas tant testuda,
Proufita de

mas

lissous ;

Jamai boutelha fenduda,
N'a tengut vi
precious.
A la davalada tèn ben toun

ourjòu... (bis),

�L'aiga d'aquela fontèna
Espargna fossa sabou ;
Pèr l'estoumac es pus sèna
E lou legum coï milhou ;
De las vertus que poussèda
Iéu counouisse la bountat,

Mès, tus, ignoures, ma chèra,
Quant d'ourjòus an cabussat.
A la davalada tèn ben toun

Das bons counsels de

sa

ourjòu... (bis).

maire

Una autra auriè

proufitat,
desplaire
En agent l'ourjôu traucat ;
Mès la pichota afrountada
De crenta de ié

Pau sensible, à

lissous,
davalada,
D'un ourjòu n'en faguèt dous.
sas

Toumbèt à la

A las davaladas tenès vostre

ourjòu,

Filhetas
La

sensadas, sustout quand es nòu,
paura Trincada lou toumbèt au sòu ! (bis)
Auguste MAIKIEI.

(Tirât de

sas

obras manescrichas "Una Chichoumèia"

Es de

vaca

en

i8Çj).

!

De tout tèms, lous bouchés

an vendut de vaca pèr de
fai que, mai d'un cop rousigan un marrit floc
de vaca crèseguent de
manjà de bioù. Mèstre Jarret, bouché
au plan
de Pouget, mancava pas de dire à sas praticâs:»
Bràvas femnetas, es de biòu e de bon biôu de
païs que vous

biôu,

ce que

baile!» E lou

bregandàs vendiè

pas que

de vàca. Mès

un

jour,

�—

aici

19

—

i'arrivèt. Aviè un perrouquet qu'un de sous amies,
capitàni d'una galiota i'aviè pourtat d'un liont païs; aqueste
perrouquet s'èra vite més au fiéu de nostre parauli, e dins
pau de tems parlèt couma s'èra nascut au quartier-naut. De
mai, aimava fossa de metre sa pelha à la bugada, e mai d'un
cop auriè milhou fach de faire lou mut.
Era bavaire e atissous; ansin, chasca fes qu'una pratica
sourtissiè de la boutiga amé sa prouvesioun de car, nostre
barjacaire se metiô à cridà: «A paspagat'... A pas pagat!,»
e fasiè
enrajà aquelas bravas femnas. Mès un jour metèt lous
pèses dins la gamata, couma se dis à Geta. I'aviè davans lou
ce

que

taulhè de mèstre Jarret

serviciau qu'èra venguda cercà
malauta; una fes servida, la servi¬
ciau anava pagà, quand lou perrouquet se met à cridà: «Es
de vaca !.. Es de vaca !.. » aquesta femna quita sa mòla sus
una

una

mòla de biòu pèr una

lou taulhè

e

s'encourris.

Mèstre Jarret,

palle couma lou jour que lou metran au
susàri, aganta lou perrouquet à plena man, e, en malissa, l'escampa dins un tinèl pie d'aiga que i 'anava servi pèr lavà de
tripas. Lou perrouquet souta un parel de cops. e finalamen
sourtis

pot dau tinèl, e se vai metre au cantou dau
faire secà. Era aqui, en trin de s'estrourroulhà,
quand vei veni proche el lou chi de l'oustau, trempe couma
una
soupa; aqueste veniè de defora courri après una china, e
couma
ploviè à semaladas, èra couma un rat ; alor lou per¬
rouquet pas pus lèu lou veire ié fai: « Nimài tus, as dich
qu'èra de vaca?...»
fioc

couma

pèr

se

liOM Moustéu.

�De femnas ne

eau

mautratat lou sèxe ;
Pèr l'imità Boileau n'a facli autant ;
Pas mai qu'acò i'a pas res que me vèxe,
Amai sièu pas l'orne lou pus galant.
Sans pousseclà de Boileau la sciensa,
Pèr lou proufit à l'ordre de l'oustau,
Qu'on siègue paure ou qu'on âge d'aisensa,
Dirai toujour que de femnas ne eau !

Lou vièl Socrata a
.

Mès lou dèmoun que

pèrtout trova à mordre,

d'ela se servis
Dins lous oustaus pèr mètre lou desordre ;
Antau troublèt d'Adam lou paradis;

Flata lafemna, e

Eva n'a fach la
E

soun

Dins

Dirai

trista esperiensa,

pecat a causai nostre mau ;

aquel cas, pèr faire penitensa,
toujour que de femnas ne eau

!

d'aquela femèla,
grand Mèstre a vougut
Que sourtiguèsse una vièrja moudéla
Qu'a reparat lou mau pèr sa vertut.
Fossa, pamens, d'Eva soun la coupla ;
Urousamen que
Dins

Mes

sa

bountat lou

couma

avèn cbascun nostre

défaut,

ben una Maria,
de femnas ne eau !

Que siègue una Eva ou
Dirai
Ne

toujour

eau

que

quand dins nostre mainage
ié mete la m an :
oustaus una, aumens, fau que i'age

sustout

Avèn besoun que
Dins lous
L'ome

sans

Que siègue

femna

lourda

es

de fricot sans pan.

ou que

siègue poulida,

�—

Qu'âge de blaga

ou que

21

—

parle à

Pèr adouci lous tourments de la

Dirai

toujour

que

de femnas

prepaus,

vida,

ne eau

!

Un

journalier que tout lou jour traîna,
qu'à grand'pena arremassa d'escuts,
Trova lou souèr jalada la cousina
S'es oublijat de viéure sans degus ;
Mes es countent quand vèn de la journada.
De s'ataulà devans quicom de caud ;
Pèr que la soupa à poun
siègue escullada,
Dirai toujour que de femnas ne eau !

E

E

pioi quand vèn la sesou rigourousa,
sièn vièls, e pèr lou frech sesits,
De faire fioc una femna es
souègnousa,
Pèr nous caufà quand sièn
engrepesits.
L'ivèr am'ela es pèr nautres sans glassa.
Lou frech vèn pas troubla nostre
repaus ;
Pèrèstre enfin souègnats de bona grassa,
Dirai toujour que de femnas ne eau !
E que

Vautres que siès déjà dins un brave âge,
De viéure soûls trouvas-ti de

plesi ?
la crous dau maridage,
Mès prenès femna e sachas-la causi.
Se pèr malur n'avès pas bona chansa,
Gounsoulas-vous, e tapàs vostre m au ;
Mès se restàs pèr la
prene, en balansa,
Souvenès-vous que de femnas ne eau !

Fujigues

pas

Mèstre l'Rl'A'AC, boulange.
(Tirât de "Las fougassas de Mèstre PRUNAC" Setèmbre i858.)

Lou

som

es

la mitât de la vida !

�Simplige
Janou

a

pas

de natura.

estudiat, mès es filousofe

passât, tout en se passejant dins la carrièira de
las Casèrnas,devistèt un moulou d'ornes e defemnasà l'entour
Dissate

sarjant-de-vila qu'encadenava un garsou d'una vintena
d'ans, e demandèt pèr-de-qué iè fasièn acò.
Vèn de raubà un panet d'un sòu, e lou van menà

d'un

«

—

encò de
en

Pitouna

iè seguèt

;

respoundut.

—

Janou s'en anèt

coutuniant soun cami.

la Goumuna, vegèt mai un moulou
chanjats, capèls nauts, lévitas, raubas de
séda, etc... Demandèt de qu'èra acò.
Es un maridage ; ié respoudèroun ; es lou garsou dau
Mès, arrivât davans

de

mounde toutes

«

—

grand Jacàs

que

prend la fllha de Pierrota!..

rès?
dequé voulès que ié fagoun, jouinomet?..
contràri, toutes soun à la joia, ioi! »
Janou, en s'en anant se fasiè aquel resounamen :
«

«

«

—

—

—

E ié fan pas

E

Couma? metoun encò de Pitouna un ome que

.

au

prend

panet d'un sôu, e fan pas res à lou que prend una femna?. .
Dounc, una femna vau mens qu'un panet d'un sôu ! ! !

un

Adrien

MARQUÉS.

Felibre dau

Bourdigou.

A la Fransa !

D'aquel grand Univèrs l'Uropa es la courouna ;
Mès d'aquela courouna au rebat esclatant,
Qu'esclaira las naciouns e toujour las estouna,
0 ma patrla ! siès lou pus bèu diamant.
Gouma Vénus surpassa en bèutat las estèlas,
Surpasses en bèutat las naciouns las pus bêlas ;

�—

En mitan d'elas siès

23

couma

—

dins

un

bouquet,

flous à las coulous fresquçtas,
Jiroufladas, lUàs, pansèias e viauletas,
En mitan de lqs
La rosa

perfumada

au

calice couquet,

gaubi fai gaud la granda simetria ;
e fegound es fort ben divisât j
Lou Créatou faguèt de la géoumetrià
Quand te créet ; e pioi deguèt èstre estounat.

De toun

Toun sòu riche

En diférents endrechs semenèt de

mountagnas

pradas, las campagnas,
pendent l'estiéu tout vèrdeja e brusis ;
Faguèt Alpas, Jura, Pirenèias, Ardenas,
Bàrris pies de fièrtat, immourtalas cadenas,
Pèr ben te destrià das païses vesis.
Pèr encadrà milhou las

Ounte

Pèr

pourtà toun

renoum

dins toutas las countradas,

bèus mirais, que retrasoun lou cièl ;
Dralhòus toujour doubèrts à tas flotas armadas ;
As de nauts bastimens que pèrtout fan simbèl.
As très mars,

Engle-terrj
bagna de la Terra
d'espandimen... Enfin as au mièjour

As la Mancha

au

tremount que mena en

Au labech l'Oucéan que

Un tiers

La blua Mièterrana à l'oundada azurada,
Poulit lac

qu'on diriè créât de man de fada,
perfumat de l'amour.

Pèr balansà lou brès

Tous fluves

soun

tant bèus que

soun

mantèl la sultana

chascun lous amira
sèrpentàs pie d'escatas d'argènt,
Vai travessà Paris, pioi vira e se revira,
Passa enfin pèr Rouen e s'escapa en riguent.
La Louèra dins soun lièch s'espandis paresousa
La Sèna,

Couma dins

amourousa ;

�24

-

Pus bas, pèr refresoà lou païs das gascous,
La Garouna courris, ® soun immensa bouca
Sembla

un

long bras de

Enfin lou R.ose brama

terra à fach souca
davalant, furious.

mar que sus

en

L'Alemagna

a

La Russia

Moscou, Kièf

En

a

Berlin, capitala ben tris® ;
e Sant-Petesbourg

;

Jtalia, Rouma aimada de l'artista

Fai pendel à Venisa idola de l'amour ;
e Madrid fan mirgalhà l'Espagna ;

Barcelouna
Loundres

lou fanau de la

Granda^Bretagna ;
despioi lou mièjour onnte sèmpre souris
Un gai sourel jusqu'à la zòna glaciala,
Tout s'esvalis davans ta bèia capitala,..,
"0 Fransa ! res vau pas toun mervilhous Paris !
es

Mès

Siès lou païs

dau yi, liquou tant calourenta
joia au cor de tout francés,
Que baila la vigou, lou courage, qu'aumenta
L'esprit galoi vantat pèrtout mai d'una fes.
Siès lou païs dau drech, lou gèni te destria ;
L'estrangiè saberut t'agrada pèr patria ;
As vist naisse Cornèlha e Racina, gigants
Dount la mort pouguèt pas tugà la renoumada ;
Victor Hugo-lou-Grand mèstre de la pensada ;
Lafontaine que chanja enomes lous enfants.
Que fai naisse la

As vist naisse

Molière
Voltaire
E

Buffon,

e

De valhents
De

Boileau, Musset

e

Lamartina,

large rire, au sublime bon sen ;
un
grand esprit maugrat sa trista mina

au

Pascal,

e

;

d'autres, mai de cent.

générais ta nobla istòria es plena ;
e de touta mena

grands coumpousitous n'as,

;

�En

rengada d'elèi, de pintres, d'escultous,
qu'an pas pòu, pioi de femnas guerrièiras,
Qu'an toujour, sans febli, marchai jout tas banièiras
As tout.... Quanta auriola à toun front pouderous.
De marins

Fransa ! siès lou flambèu dau mounde ; ta lumièra
Lou

guida

en

esclairantla dràlha dau prou grès ;
fai mardi à tout sus la terra,

Siès lou cervèl que

Touta soula siès tout ; sans tus, tout n'es pas res,
Tabé siéu fièr de tus, ò ma
Te sièu tout

patrià cara !
dévouât, voudrièu mai l'èstre encara,

jout toun drapèu couma iér, ioi, deman,
pople garrut trove un abric, 6 Fransa ;
A tus moun aveni, car t'aime, e pèr avalisa,
Sans lou mercandejà, t'abandonne moun sang !

Pèr que

Tout toun

Benjemin DlFOl Ui

Que

se

gràta ce que ié prus
degus.

Fai pas tort à

Un acoumoudamen
Pierrota,
liont lous

chasque
La

sans

de lionten
vai costa-à-costa am'ela,

èstre ben dévot, seguis un pau,

eisemples de sa maire, e
faire sas pichotas pascas.

an,

velha de Pascas,

dounc,

moun

Pierrota vai à la

glèisa dau Bourdigou pèr se counfessà ; s'installèt dins lou
counfessiounal, e n'escullèt... n'escullèt.... boujèt, couma
se dis, touta la banasta ; de
que voulès ?. Pierrota èra manobre, un pau atissous, e n'avié de pecats sus la counsciensa

!.. E nostre

tamben la

jouinomet, quand fasiè la bugada ié metiè
pelha de l'oli. Lou curât, estabourdit, ié fai à la

�-

28

-

de mourala e pioi, avans de ié dounà l'assoulu: «Mon fils, pour pénitence et pour remercier
Dieu de la bonté infinie qu'il vous manifeste en vous remettant
vos péchés, vous réciterez pendant trois jours dix pater et dix

fin

un

pau

cioun, ié dis

ave-Maria !»
Pierrota, esfraiat de tant de traval, sauta en

l'èr sus

aquestes mots. —• «Couma ? ié dis ; voulès que digue dèch
patèrs e dèch ave-Marià pendent très jours ?., Mès cou.,..
dounàs, brave ome ? Me caudriè anà cercà un orne au pont

pèr m'ajudà !» Lou curât entendèt pas ges de rasous. —«
«Pioi que i'a pas mouièn de rasounà amé vous, rebequèt
Pierrota,... adissias !... E s'en anèt, A-n^aquel moument
la glèisa èra un pau escura. Un pau acô, un pau lous tablèus
ounte i'aviè de Sants qu'avièn l'èr de lou vistà, Pierrota agèt
un

pau

car-de-galina,

e

ié venguèt un remord de counscien-

saique, tamben, pensava à la groupada que ié reveniè à
l'oustau
Mès, aussi, dèch patèrs e dèch avé !.. Saviè
sa

;

enfin, se baila un pau de sang, et tout d'un
moument de metre lou pèd sus la porta de la glèisa,
faire

pas couma
cop, au

;

trin de counfessà una
yièlha devota : «Digàs ? l'orne de la guerita ? voulès acoumoudà à cinq ?...» Aqueste, couma de juste, ié respoundèt
pas ; alor Pierrota s'en vai, mès aqueste cop pèr-de-bon,
fièr couma Artaban, la counsciensa tranquila d'avedre fach

se

revira

tout

soun

e

crida

au

curât

qu'èra

en

devé.
Jousèp COSTE,
Felibre de l'Auboi.

�-

27

—

Printèms

Lou

(Rotjmansa)

(Er

Mon amour était pour

.

L'ivèr de

sa

soumbra parura

entiè tout lou sòu

Couvris

en

Tout

triste dins la natupa,

es

Aubres
Moun

e

Marié)

;

flous, tout porta dôu.
taumbà de la flolha

cor au

Bat pas pus, a

perdut sa joia !

Celèbren l'amour, lou

L'amour

es un

printèms,

bèu passa-tèms

Es

partida la giroundèla,

En

vegènt

que

! (bis)

tout s'ennegris ;

Quand vendra la sesou nouvèla
Retornarà mai à soun nis.
En atendent soun arrivada,
Tout

jours de l'annada,
l'amour, lou printèms,
es un bèu passa-tèms ! (bis)

couma as

Celèbren
L'amour

bèus

amigueta,
Atenden veni lous bèus jours ;
Un poutou prés sus ta bouqueta
Proche lou floc, moun

Ranimarà nostras amours :

lou mérité....
L'ivèr s'escoularà pus vite.
Celèbren l'amour, lou printèms,
L'amour es un bèu passa-tèms (bis)

Un soi.il, soulamen,

Lou sourel de Mai

quand pouncheja,

Touta la terra lou bénis

;

�Sa dqussa calou nous

caufeja

reflou ris ;
De même aquelpoutou, manida,
De mort m'a rendut à la vida,
Célébrai l'amour, lou printèms,
Tout ressuscita e

L'amour

bèu

es un

passa-tèms ! (bis)
Auguste

(Tirât de sas obras

La

9I1ILLÉ.

manescrichas : "Una Chichoumèia"

i85if.)

Sauquéna de Pignan

Una fes la sauma atalada à sa carretouna

clafida de

ca-

peis de touta mèna, Catin, la peissounièira de
Bouzigas, prenguèt lou cami que mena de Poussan à Cournou.
Tout caminant, l'arroutinada Catin se disiè qu'amé un
nastèlas

de

pauquet de manipula

s'entornariè pas lou vèspre à Bouzigas

poulit esquipot. Déjà, pas qu'à Couruou, qu'es una
vilota prou linfra, tout soun cauquilhage, arcèlis, muscles,
lapétas, bijuts, bigous, seguèt lèu enlevât, e de mai, se ié
croumpèt la mitât de soun peis. Après avedre proupramen
refrescat lous platèus de sans balansas à la poumpa de la
plassa, empilât sas banastas vouidas, e près una bona tassa
de cale au Bar naciounal, Catin countunièt soun vouiage.

sans

un

Alaujèirida d'aquel pés, la sauma troutinava à la davapont de Bèu-lioc. e d'aquel trin anèt jusqu'à Pi¬
gnan. Justamen aquel jour s'encapitava un divendres, e lous

lada dau

Pignanencs estent, couma se sap, prou praticants, aqui,
tourna-mai la venda moulèt pas. Maugrat acó, restava lou

peissounalha : mièja-dougéna de mèrlans, un
pougnat de cabotas e de càpelans, dos léssas e una poulida
sauquéna que Catin çoumtava vendre à Murvilè. Era vers la
rafatul

de

la

�29

-

bisa fresqueta que siblava despioi lou bon
mati ié pessugava las gautas, e maugrat lou caudet fichut de
lana qu'aviè sarrqt autour dau col, pèr mouments s'estremen-,

fin d'Outobre ; una

tissiè.

quitant Pignan, prenguèt lou
garriga ména drecli à Murvièl.
En

la

Gatin metèt sa saumeta au pas, e

carrairou qu'à travès
proufitèt de soun anà

pausat pèr faire lou compte de sa recèta. Acô fach, countenta,
anava nousà la mounéda dins un
cantou de soun moucadou,

quand vegèt à-n-una vinténa de passes, sus sa gaucha, espandit au sòu, quicom de loungoulut e grisastre. D'abord
estabourdida, etamben un pau curiousa, arrestèt la sauma,
davalèt de la carriola, e ardidamen se sarrèt de ce que l'entrigava tant.
Jésus !...
sous

quinta seguèt pas sa suspresa en vegent à
lebraud prés dins un las e encara tout

pèses un poulit

caudet.

bounda !...
Se m'enganepas, am'un bon saupiquet aqui i'aurà de que me
régala deman !...» E sans alcmguis, desgafèt lou lebraud,
l'anèt récatà dins una de sas coulas, e reprenguèt soun cami.
Pamens, reflecioun facha, se sentiguèt lèu treboulada
—

«Outre !.. s'escridèt ; aqueste

tomba

pèr lou remord.
«Segu, se pensèt, un bracouniè

en

demorarà pas longgibiè !.. Saique es un paure orne
qu'espéra acô pèr n'en tira un escut.... Cau pas èstre sans
piètat.
Tè !.. à l'asard !... s'es couma acô, vole pas que
ié pèrde !. ..» E vite, vai prene la sauquéna que fasiè ben
cinq ou sièis liéuras, l'enclava dins lou lacet ounte èra la
lèbra, e la counsciensa descargada, s'envai.
De fèt ; au bout d'un quart d'oureta, lou Pignanenc
qu'aviè calat lou las, s'aména.
—

tèms

sans

..

veni querre soun

�—

«Maladèta !,., fai, estoumacat ;

seriè poùssible ?...

Mès, ai pas la bèrluga ?... De qu'es aissò ?... Una sauqué11a ?... Se pourriè-ti, qu'ara
las dàuradas trepèssouu lous
èrmasses ?... Pôr lou cop,

aieis i'à de masca !...
baissa, toca la sauquéna, la vira, la revi-&gt;
ra, e à la fin se décida ; la prend, l'amaga jouta sa bluda e
s'encourris à Pignan ounte, en arrivant, anouncia la nouvèla.
Soun raconte agèt lèu fach lou tour dau païs, e de suita, tout
lou mounde anèt veire aquel famous miracle.
Tamben, despioi se dis á Pignan que : Quau vòu manjá
una bona sauquéna, ben fresca, a pas qu'à l'anà querre dins
Nostre

las

ome se

gàrrigas de Murvièl.
Aïilret ÏIOTÏ3IER,
Felibre das Ramèus.

Dominus
A pas

vobiscum

jamai patit.

Viva Nadau !

Siègue pèr guignoun ou pèr guigna,
Aquel que nous plantèt la vigna
Escapèt soul, lou vièl Nadau,
Dau grand deluge universau.
Lou bon vi que

vèn de la souca,
Aquel bourdèus que dins la bouca
Savèn dire que rous fai gaud,
Groumands, lou devèn à Nadau !
A Geta, te
E tout

ce

manjan l'anguila,
que vèn à la fila ;

�31

—

Es

couma

acò clins

—

chaque oustan,

Perqué voulèn festà Nadau !
Tóujour ai vist pèr de voulalha,
Dins moun oustau faire ripalha,
Ma maire faire grand fougau
Quand éra fèsta de Nadau !
Disoun

qu'un jour, lou planta-vigna,
brusquèt la counsigna.
Iéu trove pas acò ben mau ;
Nautres faguen couma Nadau !
De béure

Vous dirai dounc

sans

equivoca,

Que chaque an à la même epoca
Vous

Que

souvengués dins vostre oustau
festejés Nadau !

eau que

Sans

agantà nostra culota,
pèr Nadau se fai ribota,
Trove res de pus à-prepaus
Que repetà : «Viva Nadau !..»
Se

Léoupold

Un

sou

lou

BESSIÈRE.

moulou

Passat-ièr, Janot demanda à anà querre dous toupis encò
de Pascaleta,
—

«Nou !.

quand
.

lous pourtà.
«N'ages pas
viages !
pas

—

maire n'a bè'soun.
i'anes, ié fai aqiiesta, pòudriôs
laissa-lous que lous coupariôs !
làgui, ma maire, respond Janot ; farai très

vole
..

s ip que sa
pas que

.

�diférensa i'à entre una

Quanta

courdurièira e un fi-

chouiraire ?..
Avès prou
La

tira à

manjat de favétas ?.. Oui ?..

courdurièira

tira

l'agulha,

e

que

Eli bé i'a que :
lou fichouiraire

l'agulha !..
*
*

Ajàs

se vau pas
franchimand.

'«

milhou emplegà la lenga d'oc que lou

amóla lous coutèls, e une re¬
estira lou linge. Vau-ti pas milhou dire : amoulaire

En francés

un

repasseur,

passeuse,
e estiraira ?

Ailrîun

MARQUÉS,
Felibre dau

Tout

ce

que

Bourdigou.

brilha n'es pas d'or.

plója

La secada e la

(Priera)
A l'amie Chevalier.

Ai !

moun

Dieu !

La secada nous
La

se

plòu

pas

lèu,

aganta ;

cigala à pena canta,
toujour bèu !

E lou tems es

qu'aurièn besoun
D'avedre un pauquet d'ourage,
E qu'un pichoutet nuage
Negregèsse pèramont !

Ai !

moun

Dièu !

�—

Ai !

—

Diéu ! mèstre de tout ;

moun

De vostra

33

limpida aigueta

Que fabricàs tant fresqueta
Fasès-ne toumbà'n

Ai !

moun

degout !

Diéu ! lou malurous

Qu'a tant fourfoulhat la terra,
Vèn

vous

Prenès
Ai !

traire

prièra

una

;

part à sas doulous !

moun

Diéu ! lou passerou

coungrelha sa nisada,
pepida enflamada,
gémis de la calou !

Que

A la

E

Ai !
La

moun

plòja

es

La terra

es

Diéu ! segués cantat !

enfin toumbada ;
bagnada,

touta

Nous avès reviscoulat !
Ai !

moun

Diéu ! vostra favou

Sus nautres fai

espelida
la vida
,

Vous devèn mai que
Enfin avèn la

sesou

!

plòu !.. mai plòu !,
reveni, lou deluge !
Vous que siès un tant bon juge
Ai !

moun

Diéu ! mai

Vai

Retends vostre boulhòu !
Ai !

La

moun

Diéu ! tanças,

porta de la pansièira !

tancàs

�—

34

—

Plòít dedins la cheminièira...
N'i'à prou

!... sièn trop abéurats.

Ai !

Diéu ! rendès-nous

moun

la secada

La secada,
La récolta
E coufle

es

es

mai

;

asaigada,

lou

mes

de Mai !

Diéu !

pèr aqueste an
ploja !..
E roumpliren nostra pocha
En vendént hlat e vin-blanc !

Ai !

moun

Fasés arrèsta la

Ai !
Avèn

moun
un

Diéu !

pau

se

grassa

à

vous

d'aboundansa,

Vous remèrcian d'avansa,

Car l'ivèr

sera

pus

dous !
XI. 1.

Lou tort

La

es

jouinome,

calou

Tout lou mounde sap que
ounte l'on es pas

GALIBEBT.

Ceta es un païs de caucagna,

jamai malaute, e ounte fai pas jamoi

marrit

tèms.

Un dissate mati vèrs

nòu

ouras,

(èren à la fin dau mes

jalava à pèira-fendre) un de mous amies dau
nord, à quau avièu dich mai d'un cop qu'à Ceta fasiè milhou
qu'à Nissa, — m'arriva pèr passa la journada ; débarca dau
trin, e, una fés sus Tavenguda, lou magistrau que bufava à
tout enravalà, nous fasiè veni lou grep. Maugrat lou bèu
de décembre, e

�—

sourel

35

—

fasiè, èren couma de barras, talamen lou lécafàngas fasiè de las siéunas.
Nostre ome boutouna toutes lous boutous de soun raglan,
e me dis : «Es couma acô,
que fai pas frech, aici ? Sièu cou¬
ma un pau-ferre».
Iéu, lenga parlaràs pas, mès me disièu : «au Sànctus
t'espère !..» e, caminant toutes dons, lou fau passà dins la
carrièira dau Chantiè, e, arrivant sus lou què de Bosc, aqui,
que

lou sourel dardava. Gaminan à nostre aise, e arrivais davans
lou grand Café vese moun amie que se. desboutouna... Marchan

toujour en parlant
tenièu à l'iol, e vesièu que
vais davans lou débit de

de causas e d'autras, mès iéu lou
l'ome coumensava à susà. Arri¬

Lavabre,

moun

coumpagnoun pausa

raglan e lou met sus lou bras. — «An ! me dise, aissò
prend !..» E couma, mai anaven vèrs lou mole, mai lou
sourel caufava, es vèrs aqui que lou menère. Arrivais à la
plassa dau pèis, moun amie susava couma un gourg ; teniè
lou capèl à la man e s'èra desboutounat lou gilet.
En passant detràs l'oustau Nahmens, vesén un moulou
de viôls que s'estourroulhavoun couma de lazèrts ; moun
paure amie aviè las tressusous ; enfin parvenguts à la Santat
s'assèta e me dis :
«Lògoun pas de calsous, pèr aici ?..»
E perdequé vos de calsous ?.. — «Pèr
prene un ban dins
lou canau !!!»
«Eh bé, ié diguère, couma troves lou tèms
que fai à Geta en plen mes de Decèmbro ?..
soun
ne

—

—

—

Ijou Moustèu.

Un

ome

Se de

sa

indigne d'orne èstre,
femna noun es mèstre.

es

�Cagaraula

La

(Sounet)
Au moument

ounte lou tounerra

lous poudés,
Ounte lou fioc dau Cièl, sus terra
Nous emblausis de sous espets,
Prouclama de Diéu

La

cagaraula, armada en guerra,
espés,

Banas de-fora, au pus
Contra la

divina coulèra

Monta à l'assaut

de las parets.

quand la valhenta bèstiola
pecaire, au Capitola,
Tarpèia glissa dau roc ;

Mès,

Se crei,
De

E, bourguignouna ou cevenola,
Tomba dins una cassairola

Jusqu'à la mort brava lou

fioc !
J. B.

VIVAKÍ S,

Felibre de las

Cauquilhas.

L'Oulivié

(Sounet)
mièjournau que
S'alandes dins la pas ta
Ouliviè

A toun oumbra, en
La

reglanaira

au

lou sourel poutouna,
ramilha d'argènt,

estiéu, s'alisa e s'acantouna

pèu nègre ou blound, mès lusènt.

festouna,
brancage vèrd vènoun d'un gaubi gènt,

Dins lou Cièl blu l'aubeta à peiia se

Qu'à toun

�—

37

—

Cantà lous aucèlous, e mai d'un cop s'estouna
La cigala embaurada, à toun grel trelusènt.

Jusqu'au travalhadou, quand, de cagna treboula
Pèr mantène l'espèr qu'en tout cor reviscoula,
De fresquièira e d'amour i'apares la susou ;
Am'un

flasquet

Fas tène

au

fresc qu'à ta branca pendoula,

liont, la set...

Jout ta fiolha

car en

touta

sesou

amarganta abrigues la doussou.
Jousèp COST !•:.
Felibre de l'Auboi.

Lou Troubaire

e

la Luna
D'après T. Gautier.

La

luna,

un

souèr, de sas mans folas,

Quitèt escapà, pèr asard,
Soun

grand vental à parpaiolas
tapis de la mar.

Sus lou blu

Vite, pèr
Tiba

l'agantà

soun

se clina ;
bèu bras argentat

Mès, ai las ! lou vental camina
Pèr
—

una

oundada enravalat.

«Luna !... segu,

pèr te lou rendre,

Dins lou

toumple m'escampariéu,
vouliés descendre,
iéu, i'escalà poudiéu !...»

Se dau Cièl, tus,

Ou

se

Aufrèt KOTT*CK.
Felibre das Bamèus.

Vent grec,

la ploja au bec.

�—

38

—

L'Ex-Voto
pescaire dau mole, se capitant en mar un jour de
vegent soun batôu sus lou poun d'èstre englou¬
tit pèr la mar furiousa, se metèt à dire : — « 0 ! santa Ma¬
ria de la mar ! se me tires d'aquela, t'aproumete un cierge
Un

marrit tèms, e

couina

lou mat de

—

batôu !...

»

«Mès, mèstre, ié çridèt lou moussi que

jouta lou banc,
—

moun

«Te

fan pas ges de tant grosses !. ..»
taisà, marriàs ! ié respoundèt lou pescaire ;

ne

vos

véses pas que

s'èra amagat

l'engarce ?...
liOu Moustèu.

Franchimandejada
l'esplanada :
?
Ze vai à la place cromper deux toupins pour faire le
fricot, et une toupine pour la nuit... Et toi, ousque te ba ?
Moi, ze vai cé le pharmachien querre la portion de
mamète pour la faire dormir !
Il est malade ? Quesquélà ?
Boudiéu !.. Elle a un vélocipède sur l'anque, et ça lui
fait du mal, talement qu'elle peut pas s'assir depuis la se¬
Petrounilha

—

e

Babèu

se

rescontroun

sus

«Eh, adieu, fai la prumièira ; te ba loin

—

—

—

maine de délai !
Eechère ! Mais le

pharmachien te donnera rien que des
poutingues... dis-y qu'elle buve de la tisane avec du chien
dedans et de la regalusse.
Oui, j'y dirai !
—

SUli'iuii

MAK$IJ£S,
Bourdigou.

Felibre dau

�Lou Tal
De tout tèms

nous an

dich que

!

l'absinta fai mau,

Iéu, d'avis óupausat countèste aquel prepaus ;
E

se

sièu

parvengut à troubà lou prou blême,
fague mau, eau segui moun sistème,

Pèr pas que
Vous

es

ben arrivât pèr

D'èstre de vostre
Ce que

'

cors

de forta calou
trempe de susou ?

tout

pot vous causà quauca fèbre crudèla

Se, dins un cas parié, chanjas pas de flanèla ;
Traspirant de pèr tout e ben afalucats,
Devignariéu dau cop ce qu'es que désiras :
Gresé pas me troumpà; se dise ma pensada,
Es que prendriès un tal amé d'aiga frapada ;
Jout pretèste qu'un tal, qu'apelàs un veirrou
Es, pèr désaltéra ce qu'avès de milhou.
Pèr passa bon mercat vostre pichot caprice,
Anàs au grand café ; lou garsou de service,
Atendent lou moument que l'agés coumandat,
Vous servira lou tal qu'avès tant désirât.
Mès, d'abord, metès-vous ben la porta d'en-fassa,
Autour d'un gueridoun plassat sus la terrassa ;
E quand enfin serés servit de vostre tal,
Demandas
E
—

au

garsou que vous

porte un journal.

pioi de bon tabat alumàs vostra pipa.
Lou fumànous fai mau, mès acò nous

dissipa,

Àlor agantarés ben delicadamen
Lou flacoun de Pèrnod ;

voujarés doussamen

Bous bons travès-de-det

sera

vostra

;

mesura ;

Metes pas

de sirop, acò la dénatura ;
D'aiga metès-ne pau, pioi laissés enfusà,
Sans ié donné lou tèms de se descoumpausà

;

�-

Fasès vite lou

plé

40

-

devessà lou veirre

sans

Que, dins aquel estât, vous farà gaud de veire.

Countemplàs

un moument aquel liquide vèrd
Amé lou biais parfèt d'un dégustaire espèrt ;
De vostre bon tabat tiràs quauca goulada,
Tout

regardant en l'èr s'en anà la fumada ;
Escoupissès au mens de dèch à douge fes,
E prenès lou veirrou d'aqueles quatre dets ;
Amiràs aquel jus que vèn pas de la souca,
E pourtàs vostre tal à nivèl de la bouca ;
Enfin, pioi d'un cop sec, pèr pas que fague mau,
F.. .ouràs lou veirre

e

tout

en

mitan dau

canau.

Es acò lou soul biais

qu'ai trouvât eficace,
qu'en ges de tèms l'absinta nous tracasse.
Vesès qu'avièu rasou, couma l'ai dich pus naut,
Que, presa couma acò, l'absinta fai pas mau.
Pèr pas

lieoupold

BESSIÈRE»

Jours creissents
Jours escousents

De

lingoustas

Bastian, lou bègou, rescountrèt dins la travèssa dau
soun cougnat Francésou.

Ghantiè

Bastian.
a... ve

—

Tron

..

siès

a... a...

qui ? te cèrca...

!...

Francésou.
Bastian.

—

—

Que

nova,

cougnat ?

Te voulièu di... i.

..

i...

re

de veni di...

i... i... innà à Tous.... à l'oustau !
Francésou.

—■

Vai ben ; de que

i'à de bon à manjà ?

�41

-

De lin.,, de lin.,, de lin....
Francésou, — De lingoustas ?
Bastian, — Nò !.. de lin.,. de lintilhas.
Francésou. -- De lintilhas !.. Mès, cou
Bastian.

vène pas

—

dounes ?

!
iiou

Monta

En

aqui

que

veiràs Ceta.

baraquetas
(Cansou)

Amies, quand

sièn

en

baraquetas,

de marrit sang ;
N'avèn pas de minas mouquetas,
E buvèn lou vi rouge e blanc.
Se fasèn pas

Qu'arrousoun nostras
En

cagarauletas,

Lou court-boullioun,
De fes

Peis fi,

cansounetas....

baraquetas !

Ié tastan las

lou cassoulet,

gigot ou coustèletas,
lèbre, guindar, poulet ;

Pioi fasèn de cambirouletas,....
En

baraquetas !

ié fai d'aumeletas
tuga-vèrme au grand soupà ;
Que de capèls, que de casquetas,
Lou plumet sap faire escampà,
Quand on s'en vai de ravaletas....
En baraquetas !

Aqui
Dau

se

mohstcu»

�En Carnaval i'a d'aurelhetas
;
L'amour i'espelis à plesi ;

Aqui,

sus

de frescas bouquetas,-

Que de joia on sentis prusi
Proche de poulidas filhetas
En

baraquêtas !
Francés JOUVE A. II,
Felibre Musicaire.

Es pas

poulit

ce
ce

qu'es poulit, mes
que l'on aima.

es

poulit

Un bon remèdi
Vers l'acoumensamen de la

semana passada, moun vesi
Douminica, brave ome se n'i'a un, mès, pèr tout dire, un
pau tòcbou, seguèt prés subitamen de trencadas afrousas dins

lou ventre.
Tant èra doulenta

java, gingoulava

e

sa

«

—

frisses

sa

que

couma un

pipa amai

lou malurous aisse-

ase.

Pèr.

un moument

goûta d'aiga-ardent,
faguèt bé toutas ménas de tisanas, mès,
perduda ; sas coulicas s'amaisavoun pas d'un
sa

femna ié

pecaire, pena
briéu.

soufrensa,

bramava

qnitèfc bé de coustat
Direta

sa

Douminica !

couma un

escouta que te digue ! Vese
que soudamnat... acò's pas pus una vida !.. quita

m'anà querre lou medeci... vos ?
«
Eh bé ! ma filhà, se
penses
vai.
e fai lèu !
—

quesiègue necessàri..

.

..

Un

moument

après, Direta revenié amé

Àqueste arregarda Douminica, lou questiouna

lou

medeci.

couma se

déu,

�fin finala, ié

e,
e

marca un remèdi

pèr préne dos fes pèr jour,

s'envai.
Aviè pas virât

l'esquina que l'ome e la femna ensajèroun
legi lou papiè, mès bèrnic !.. Quau sap pas qu'au jour
ioi, pèr legi l'escritura d'un medeci eau èstre devignaire,
tout au mens apouticaire ?,. Tamben, s'en
passèroun amé

de
de
ou

l'enveja.
Lou lendeman lou medeci revèn
—

vez

«

Eh bien, mon garçon

:

! j'espère que vous vons trou¬

mieux, à présent ?
—

Vostra

«

Avai ! ié fai lou malaute, de

poutinga m'a

founs de bouta,

e

pas

qué me countâs aqui ?
mai fach qu'un cicatouèra sus un

soufrisse

encara

mai !..

Vraiment ? Alors, nous allons essayer

d'un moyen
l'efficacité duquel je n'ai au¬
cun doute...
Ecoutez-moi bien... Vous ferez prendre par
votre femme douze belles sangsues que vous vous
appliquerez
là... voyez-vous ? sur l'estomac. Du reste, demain je re¬
viendrai pour juger de leur effet ! Allons, mon ami,
soyez
raisonnable, et patientez encore jusque-là... Allons... au
—

«

beaucoup plus énergique et

sur

revoir !..

dèt
un

e,

Espèrarai bé jusqu'à deman, caucagna !,. respounlou'pacient ; mès, savès ?.. Vous aproumete qu'àra n'ai
famous tibage de tout aiçò !..
—

«

De

fèt, lou lendeman

tant lèu intrà
—

«

au

vèspre, lou medeci tqprnèt mai,

:

Eh bien ?..

Ai, moussu ! que de gramecîs vous deve !.. ié faguèt Douminica. Aqueste cop avès encapitat... Direta m'es
—

anada

«

croumpà douge sansugas... savès ? de las grossas,
pioi me las a fachas ben roussi dins un pau d'òli, à la sartan, am'un pessuc de jaubèrt e qauques tais de toumàta, e

�las sièu apega-

quand
das

sus

squn estadas ben roussèlas, zou... me
l'estoumac, couma m'avès dich... Fariéu

una messro-

disièu qu'acò's un remèdi de michant goust....
pèr acô, nàni ! Mès, tron ! es un pau dur à moussigà !,.
Enfin, ara sièu garit, e vous, siès un bon ome !
Lou medeci restèt un mouiqent estoumacat, e ne quin-r

ga se vous

Oh !

quèt
guèt

mès couma Douminica aviè repiéutat, prencapèl, e, se l'an pas arrestat, crese qu'encara

pas una ;
soun

courris.
Auíret ROTTKER,

Felibre das Ramèus,

Se

vas en

Se

vas sus mar.

E

se

te

guerra,

michanta cuiocha

Lous Céses de
Jout

un

fai una priera ;

fai-ne dos ;
mar ides, fai-ne très.

Cièl brilhant de clartat

Tout nais,

tout flouris, e tout grana ;

La terra

es un

De bona

e

camp

semenat

de michanta grana ;

fruchs an un pèrfum
Qu'embauma lou que s'en aprocha,
Mès rescountran dins soun legum
Sas flous, sous

De cèses de michanta

cuiocha.

Dins l'umana soucietat,

On vei de gens que

la

sagessa,

L'esprit, la doussou, la bountat,
Lous met pus naut que la noublessa ;

�45

&lt;w

Mès vesèn fossa bèus

Chez quau

Que

la

rasou

esprits

souvent clocha,

pèr lou mau dau païs,
De céses de michanta cuiocha,
soun,

Ouratous que destribuàs
Lou pan bénit de la paraula,

Que pèr vostre zèla atiràs
De crestians à la Santa-Taula,
Pèr entendre vostres discours
Proche vautres la foula

aprocha

;

Mès, quau soun, lous que fan lous sourds ?
Lous céses de michanta cuiocha.
Paires

au

cor

trop indulgent

Qu'à vostres enfants lachàs brida,
E que

d'un pauquet trop d'argent,
garnida,
Un jour poudriès n'èstre fachats ;
En ié graissant antau la pocha,
Ne fasès, pèr vostres pecats,
lé tenès la boursa

De céses de michanta cuiocha.

Quand d'una
L'imèn

man

courouna

Cresèn dins

plena de flous
nostra tèsta,

aquel jour

urous

De passà nostra vida en
Mès se l'amour traite e

fèsta ;
chanjant,
De nostre féble cor deloja,
Dins nostre mainage trouvan
De céses de michanta cuiocha.
Lous

Lou

plours, enfants de las doulous,
mau, la misèra e lapena,

�—

Tout

46

—

qu'apelan rousigous,
legum d'aquela mena ;
Lou que squfris dins lou tourment,
La femna que, pecaire, acocha,
Envaloun dins aqiiel moument
ce

Es de

Le céses de michanta cuiocha.

de plesis,
Que jouïguen d'aquesta vida,
Que ne faguen un paradis,
Entendèn una voués que crida :
«Enfants, dau bon tèms prouiitàs,
Car pèr darriès la Mort nous cocha,
Pèr tant que prengu'en

E

nous

counvida d'un repas

De céses de michanta cuiocha !»
llèstre PK( \4C!.

(Tirât de "Las fougassas de Mèstre PRUNAC" Setèmbre 18^9.)

Lou

cagnard dau pescaire
Acjuel
qu'au cagnard se sourelha,
Tasta la
joia qu'au

La

joia

a

céuclat lou relarg,

L'estiéu retrais

sa

Couma l'estèla

sus

clartat linda ;
la mar,

l'aiga dau gourg que dinda,
jour d'acord amé la nioch
Escaloun de la coumba au pioch,
En se calignant de tout caire ;
Couma aucels, parpalhous e flous,
Alor rend pas digus jalous
Lou cagnard sablai dau pescaire.
Couma
Lou

cor

grelha.

�Lou mati

bagna de

Lou col dentèlat de
E lous môussis

sous

plours

l'aubeta,

poulits

ou

lourds

Risoun dau rire de l'aureta ;
Chacun alarga en farsejant
Soun floc de vêla ; ou se penjant,
Brandis lou timou ;

pioi, pecaire !

Soumpésa lou filât traucat
Que sarcirà tant lèu secat
Au

cagnard sablat dau pescaire.

Aquel ròdou

mai qu'agradiéu
Quand, dins l'ivèr, à l'abrigada,
es

On béu lou sourel dau bon Dieu

Que rescaufa à cliaca alenada

;

que lou printèms
cala de bèu tèms

D'aqui tant lèu
Mena

sa

Fardat

d'aigage refrescaire,

Couma fai bon, alors sans

pÓu,

De

poudre ausi lou roussignòu
Dau cagnard sablat dau pescaire.
Siègue

en

Detràs

un

regoulant de susou,
roucàs que fai d'oumbra,
Siègue dins la freja sesou,
Digus i'a pas la mina soumbra.
Aqui eau poumpà lou soulàs,
Gau i'escullà'n grand cacalàs,
En ausiguent lou barjacaire
Que dis toujour quicom de nòu ;
E

d'acò, mai d'un fai soun bôu
cagnard sablat dau pescaire.

Au

Las filhas à coutillioun court

�Das

jouvents en garniguent l'esca,
d'amour

lé fan souscà de mots
Tout

en

badinant de la pesca.

poutous van bon trin,
E de tant qu'es dous lou refrin
N'ausiriès pas un rebècaire ;

Alor lous

aquel trelus d'aveni
de souveni
cagnard sablat dau pescaire.

Jout

Lous vièls bavoun

Au

Gens de l'auba, e gens
S'avès aimat la mar

dau tremount,

lusenta,

Revendrés d'en bas ou

d'amount,

tant plasenta
mila coulous ;

Pèr la revèire ; es

L'arc-en-Cièl

a

Lous astres de nostre azur

!

blous,

pouèta, lou musicaire,
pintre e l'amourous dau bèu
L'an pèr mirai e pèr tablèu,
Au cagnard sablat dau pescaire.

Lou

Lou

jousèp tosri:.
Lelibre de l'Auboï.

Au
Moussu Siau,

catéchisme

qu'es estât curât dau BouiMigou,

fasiè un

jour lou catéchisme à-n-una cola de pichots. S'adressa à-nun bloundin à l'èr escarrabilhat, e ié dis :
«
Diga, pichot ? vos-ti me dire quante jour NostreSegne es mort ?
Pecaire !.. respond lou pichot ; m'estounàs....
—

—

«

savièu pas

soulamen que seguèsse estât

malaute ! !... »
l.oii

Moustèti.

�—

La

49

—

pèira de plaja e la roca
(Fabla)

«

—

Languissès pas, vous ? que touta la vida
sans boulegà couma una piramida ?
tout barroulant, e d'un toun goguenard

Restàs
Disiè
Una

pèira de plaja en buta au cop de mar,

En vegen una roca as

membres d'un Ercula,
pioi recula

Ounte l'oundada bat, avansa e
Pèr milhou

se

lansà

sus

ela

Amé forsa, amé

en

grumejant

raja,

lou grand vent furious la met en vanc.
treboulà, dis la pèira de plaja,
dessai, de-lai, e toujour, Diéu merci,

Seloun que
«

Iéu

M'en

vau

—

sans me

Sans lou mendre souci
Arrive satisfacha ounte la mar me poussa

agantàs-ti
Respond alor la roca,
«

—

«

Mès,

La lissou
«

«

«

»

en

caminant antau ?

qu'à la pèira es dounada à prepaus,
aplicabla à fossa
Qu'an quitat soun oustau
Es

Pèr barroulà sa bossa,

souvent couma ela an longtèms barroulat
s'engraissa la pocha ou sans agantà moussa.
Acò's un pau lou tort de la fatalitat
«
Anan ounte nous poussa ! »

«

E que

«

Sens

«

!

moussa,

Auguste

Oh !

MAIiIilÉ, (i855).

qu'es bêla la castagna

Que déclins i'à la magagna

!

�Lou Colerà
Vous vole countà

ce

que

se

passèt

au

Lazaret à-n-una

ounte i'aviè lou colerà a Ceta.

epoca

I'avièn

mes

très serviciaus ;

e couma

lous malautes que

mandavoun avièn pas lou colerà, aquestes rebècavoun
amé ràja, e fasièn lous refastignouses, e se disièn : « Finiren

ié

pèr l'agantà aquel colerà !.. » Aussi, cèrcavoun à se levà de
davans ; talamen qu'un jour, nostres très serviciaus se diguèroun : « Rèsta, àra, pas qu'un malaute, e se nous fai cou¬
lous autres, que

s'escape, n'i'aurà pas pus, e nous escam! adounc, nous eau fintà aqueste citoïen e lou pas
quità de l'iol, pèr que s'escarte pas ! » Mès, vèrs ounze ouras, lou moument dau tal se sarrava, e couma acò es quicon
de sacrat, nostres très coumpagnouns se diguèroun : «Anan
potmtà un platàs de soupa e un platàs de car amé de poumasde-terra au malaute, e pendènt que se cloufarà, anaren
ma

paran

moulhà l'enche à

la Gournicha !.

»

Tant lèu dich, tant lèu

après èroun en trin de prendre lou tal,
quand tout-d'un-cop, un das très, vei un ome que courrissiè
couma un
chi qu'a manjat la saucissa sus lou cami de la
Gournicha. Se mata, e dis : «Tron-d'un-goï ! sièn grècs !...
on diriè qu'es nostre malaute
que vése alai, que s'encourris !..»
De fèt, èra lou colérista pèr forsa, qu'avié sesit lou moument
qu'èra soul pèr s'escapà, las cambas sus lou col. Lous très
serviciaus estoumacats, quitoun lou tal e assegutoun lou paure malurous, finissoun
pèr l'agantà, e maugrat sas proutestaciouns, ié disiè : «Vous dise qu'ai pas lou colerà !.. Ai
pas res, vous dise !..» lou pèltiroun, e lou fan mai dintrà
fach.

Un moumènt

dins lou Lazarèt.
Urousamen

pèr el, qu'un parel de jours après metèroun
e nostre ome pouguèt libramen anà à

lou holà à tout acò,
soun

oustau.

�—

Es
sus

égal

;

51

—

lous baraquetaires qu'aquel jour
Cournicha, cacalassèroun

lou cami de la

se trouvavoun

à

ne

petà,

vegent aquel cop.
IiOu Moustèu.

CANSOU PÈR L'ARRIVADA DE L'AIGA DE L'ISSANKA
à Ceta

(sus l'èr de las ajustas)
I'avié

déjà prou de tèms
.prometièn l'aiga dins Ceta
I'avié déjà trop long-tèms
Que pèr l'aiga nous fasièn figueta ;

Que

nous

;

L'aiga tant desirada
Enfin

nous es

arrivada ;

An fourssat l'Issankà

A coula

proche Sent-Glà !

Viva nostre
Viva

moussu

députât

Dòumet, nostre mèra,

Qu'à la fin

a

terminât

Aquel traval que serà sa glouèra
L'aiga de la Pôirada

;

Semblava desabounada,
Mès la de
An

Fresquéli

gousiè fai ben plesi !

Pèr countentà nostra sot
Es pas pus

Nous

besoun qu'una carreta
Vèngue dau pous de Blariquet
vendre fort cher l'aiga dins Ceta.

en

�L'aiga de larivièira

I .g
En quicliant lou pistoun,
(^
Avèn d'aiga à discrecioun !
]

Coula dins cliaca

camèira

;

Un
■

3i

Cetôri.

'

(Avèn trouvât aquela cansou dins
d'Agoust de 1862 ; mes savèn pas

lou " Journal de Ceta"
lou noum de l'autou.)

dau

L'escoupidou
•

■

;•

-À

'

-

ï

dau Bourdigou,
jour encò d'un avoucat pèr demandà un counsel, e,
couma lou chicagnaire èra defora, la chambrièira, ben ounèsta, faguèt intrà lou Bourdigôtou, en atendent, dins lou
Mèstre

anèt

Escaume, un

brave pescaire

un

saloun.
«

—

vous..

que
e

.

Vous caudrà

ié dis ; assetàs- :
sourtit... mès crese

esperà un pauquet,

i'a un moument que moussu es

rintrarà lèu !.. » E couma

lou saloun èra cirât de fresc,

levà de langui, mèstre Escaume alumava sa pi¬
la filha de service i'aprouchèt vite l'escoupidou ras d'el.
Mès, mèstre Escaume sachent pas pèr-de-qué èra faire

que perse

pa,

aquela machina, quand lou jus dau tabat ié prusissié au gousiè, escoupissiè de l'autre coustat ; e la filha inquiéta pèr
soun parquet lusènt, zou.. . chaca fes metiè l'escoupidou dau
coustat ounte l'ome aviè escampat soun escoupidigna ; e mès¬
tre Escaume se picant de proupretat à sa manièra, avié toujour suèn d'escoupi fora dau gamatou, que la filha, bonassa,
toujour butava au ròdou ounte veniè de salivà.
—

«

Mès de que

tron

arpatéjes aqui, à la fin

fînala ?..

�—

cridèt lou
encara

bonrdigòtoh

;

53

—

faràs tant, diràs tant,

pèr i'eseoupi dedins !..

que

finirai

»

liou Moustèn.

Que fai pas quand pot,
Fai pas quand vòu.

Lou

Glouquiè de Bouzigas
Au

galejaire A. ROTTNER.

A

Bouzigas pode ben
pas' stat souvent.
prumier cop que ié passère,

Lou dire sièu
Lou

Quane agère acabat moun traval, barrulère
Pèr caire

Voulièu m'assaventà

cantous ;

qu'èra curious.
plan de la glèisa ; chifrave
Davans lou bèu clouquiè qu'es tant, tant naut quilhat,
Quoura un vièlhet, an cagnard assetat,
Se sarrant, me diguèt dau tems qu'arregardave :
Eh bé !.
couina trouvas,
moussu, nostre clouquiè !
Pèr un clouquiè'cô's un clouquiè !
Vous que — n'avès prou l'èr — siès
quauque vouiajaire,
Devès saupre s'en lioc avès vist soun parié !.. »
Siéu

-

e

sus

sus

ce

lou

«

.

«

—

à

Aubé ! iê fau ; à Mount-Pelié,

Nimes, Avignoun. Béu-caire,

S'en vei bé de nauts, mès,

pecaire,
d'aquel qu'avès aqui !
Pamens, lou pode dire, amour que l'ai vist faire,
Oui, tèl que lou vesès es estât facli aici !

De que soun au respèt
—

«

Gustave

THÉHOIVD.

(Biscan-pas)

�Femnas

flous

e

(Trioulet)
Las
Bail

femnas soun las flous
fardi de la vida.

jardi flourit de nostra vida
las pus poulidas flous,
L'ome es urous quand, dins una culida,
Dins lou javdi flourit de nostra vida,

■

Dins lou

Las femnas soun

Trova la flou

pôr soun arna. espelida ;

lou cièl blous,
jardi flourit de nostra vida,
femnas soun las pus poulidas flous

Se dis adounc que jouta
Dins lou
Las

.Tousèp SOIJLET,
Felibre de Sènt-Clà.

Las farinetas
M'ensouvène

Souvent fasièu

me

E semblave

pou ton

couma ma

grand,

:

«

Pèr veni

grand,

manjà de farinetas !

»

un

afamat

Quand vesièu de farinetas.

j Manjant

countant de sournetas,

Me disièn
Cau

un

plat de farinetas.

Ma maire
En

Manjave amé mas manetas,

à las raubetas,

En estent

A-n-un

Me i'avièn acoustumat ;

qu'enfantou,

j

couina un loup-garou
Emplastrave mas gautetas
E dau nas jusqu'au talou
Ere pie de farinetas.

lé fasièu mila risetas,

Quand dinnave pèr lou sòu,
Avièu entre mas cambetas,

De

Pas que

Iéu que

ce

m'en plagnissièu pas,

qu'à chaque repas

Me metièn de farinetas.

Mès

la mitât d'un iôu
toujour de farinetas.

�-

Me serièu passât tout
De culhès

e

Me serièu

Mès

noun

55

l'an

de fourchetas ;

-

j Pèrquevèngoun forts e grands,
Bourràs-lous de farinetas.

s

passât de pan,
pas

de farinetas.

j «Veirés
Un J0lirsaicIlie tr0P Pressat
que dins sas bralhetas,
é

Ai vieillit ;

Sièu
Eh

L'enfant estônt tracassai
Vous rendra las... farinetas,

ai lous pèus blancs ;

reng das papetas ;î
lié, ioi maugrat mouns ans!
mes au

«

Maiije mai de farinetas.
En

carême,

en

se

D'un bon

fan

pot que dins las caussetas,
quicom de grèu

Atrouvés

carnaval,

Goulou de las farinetas.

Enfantous, jouinas filhetas,
Toutes

Quand lavaréssountroussèu,

Se

régal
plat de farinetas.
un

«

Pèr acò lou

piqués pas ;
las mouchetas,

Agantés pas
Femnasqu'avès unpichotj E pèr soun autre repas
Rebaussàs voiras manchotas,
Dounàs mai de farinetas.
E fasès pèr lou marmot
I
De bons plats de farinetas.
Gouma
iéu' tus' indi^ent'
Que manjes de-ravaletas,
Quant à las qu'avès d'enfants; Pioi que siès à court d'argent
«

—

I

«

Minces

couma

d'alumotas,

j Coufla-te de farinetas.
liéoupold UESSI I.K II.

Lenga muda
jamai batuda.

Es pas

�=

Disiè, Simoun, à sa femna
«

Laurensa

Lous sacraments soun causa

;

d'impourtensa !..

M'a sèt !.. —Es trop coumun,
— Oi !.. despioi que penitensa
maridage, ai las !.. faq pas pus- qu'un !.. »

Sabes

quant n'i'a ?..

N'i'a sièis !..
E

T*

Sacraments

Lous

—

56

—

—

Couina ?..

Aiifrèt ROm'ER,
Felibre das

Lou

Ramèus,

pagament

(Aquesta istòricc es arrivcida à

Ceta)

jouine coumissot éra anat encò d'un negouciant pèr
una fatura d'un parel de mila francs que devièn à
soun patron despioi quauque tèvns ; se présenta à la caissa,
e aqui, un coumis que deviè èstre un levènti, ié dis
: « Lou
Un

encaissé

patron es sourtit, més vai lèu veni... espéras un pau...
assetàs-vous aqui !.. » e ié baila una cadièira.
Nostre coumissot s'assèfa, e espéra ; quand a prou espé¬
rât

se

lèva

e

dis à l'autre coumis :

Nàni !
ié fai l'autre, vous dise que lou patrou vai dintrà ; pot pas
mai resté !.. »
« Més enfin ounte diantres es anat ?.. »
Lou caissiè amé soun plan bagéssa, ié respond : « Es anat
—

«

Escoutàs, revendrai un autre cop

—

» — «

—

depausé soun bilan ! !.. »
liou

Moiigtèu.

�La faussa dévota
Que ié digoun Babèu, Catin ou Janetoun,
Que porte un fin couifet ou que siègue en

cagnota,

Plegada emb'un tartan ou dins de mouletoun,
Recounouissès toujour una faussa devota,
pouncba dau jour ;
l'Angélus trais nóu cops de campana,
Resquinla be dau liècli, mès soun òbra es toujour
De simagrèiejâ l'oremus que debana.
Gouma fai l'oustalièira à la
Tant lèu que

Vaqui coussi la pépia entemena plan-plan
Dins la lisca dau tèms lou tal de la journada ;
A

lioga d'alandà l'escouha à grand balan
encafournada.

Pèr bandi de l'oustau la crauma

penchina lou pèu,
d'escoupigna ;
Se farda emb'un degout d'aiga e nousa un bandèu
Empegat sus soun front couma s'ayiè la tigna.

Pioi davans

un

mirai

se

Alisat tout-escàs emb'un pau

Sus

Sàrra
Pèr

en crous espinga un fichu
matelota e crouchéta sa rauba ;

peitrina

sa

sa

se

s'esquichant lou flanc,
enfin, sourtis couma un rài d'auba.

destreni l'ànca

E ben caussada
A pena a

blanc ;

en

caucigat long de soun courredou
lous bards, que yai de porta en
de la sarraia en tibant l'ausidou

Lous magouns e

Au trauc
Escoutà

se

quaucun

Pioi la tèsta baissada

Gouma

un

porta

dis d'ela que raporta.
e

lebraud dau

d'un îol

de-galis,
jas s'en vai de cauta-à-cauta ;

�Davala l'escalié,
Las

man

pìoi, déféra espelis

jout lou mantau, l'espaula jout la gauta.

Ansin açrouchounida

Qunte vai ?..
Pèr ausi

se

—

lou

e

l'èr tout vergougnous,

S'embarrà dins l'escura capella,

priéu dirà d'un toun cagnous :
mariage entre Jan e Grabiella !

Proumessa de

&lt;i

»

Un cop la messa dicha e lou prone bercat,
Couma sap tout alor, s'en vai d'una escourrida
Au cafetou d'un sòu, pèr carrièira, au mercat,
En
—

chaque recantou countà quau se marida,
«

N'en siéu estoumacada, amai

i'a bé de qué ;

Jan déu lou gourdou que porta ?
maire un tant poulit dé-qué ;

Savès dounc pas que
E

qu'aviè de

sa

Qu'es jougaire,

gourrin,

que

lou diable l'emporta ?

Grabiella aima lou traval fach ;
gounlamàs, curiousa, truchamanda,
Qu'au repic de mièjour soun lièch n'es pas refach,
Qu'emprounta à sous vesis e qu'es fossa groumanda ;
Save-be que

«

Qu'es

un pau

qu'à despart de sous quauques défauts,
qu'es un cor d'or, qu'es galoia en coumpagna
A d'iols talamen bèus e de tetis pas faus,
Car jout un pan de flou sa carneta regagna.
Es verai

«

Disoun

délicats
déurien cridà : « Grabiella, rèsta filba,
Autant pèr tous défauts que pèr tas qualitats,
A lioga d'acoublà dous pelaus en familha !

«

E

maugrat tout acô que soun pas

Lous que

«

Car

d'aquel biais souvent on roumplis l'espitau !
qu'aquela vièlha masca

Eh bé, coussi trouvas

»

�o!)

—

—

Agusa

soun âssou de la glèisa à l'oustau ?
Oh ! la faussa devota ! OU ! la lourda tarasca !
Couma

on

déu la fourbià

quand

on

la recounouis !

E n'es pas dificinle ; au fougau, la camélia
Rounca ; ou dins un debas tèn sa boula de liouis
Pèr sarci quauca

màlha

en

biais de coucoumella.

Afin ounte que siègue, ou davans, ou détras,
Es pas de manca, anàs ; es couma una partéga
Abilhada en crestiàna, embé d'iols enclastrats
Dins

un

mourre

passit

que

prèga

oui repoutega.

Sèmpre dau même arpiéu que prend lou pan bénit,
N'escaraugna de gens, de caire e de biscaire,
Aquela sota bèstia ! au fort, à l'aganit
Vous i'estripa la pèl tout en (liguent : pecaire !...
E

toujour d'aquel biais qaucun es escarnit ;
L'oustalièira d'elei, l'orne lou mens brouncaire,
lou brave manit

L'estansiur, l'ardida,

ou

La fìlha ôubeissenta

l'enfant rebecaire,

Pèr la

joia

Diéu trais

e

e pèr la doulou,
l'ourtiga amai la flou.

Pertout ounte l'orne

semena ;

S'agis d'acampà ce qu'es bèu,
Car i'a de bèstias de tout pèu
E de crestians de touta

mena.

.1. E.

CASTELUÎAU,
Félibre dau Ratatet.

�60

—

panatièiras

Las

gasta-&gt;boi de soun estât, èra un bon
travailhaire, mès tamben un pau roundinaire, e un
sarra-piàstras couma saique n'i'a pas un autre. Aviè dous
enfants ; l'ainat qu'èra curât à Flouressac, e lou jouine qu'èra
coumissot dins un burèu. Aqueste agandissiè sous dèch-eioch ans, e soun paire ié balava pas un sòu pèr lou prèst.
«
As pas bésoun d'argent, disiè mèstre Potacòla à soun
cadèt ; siès aici à l'oustau, nourrit couchât e vestit... de
Mèstre Potacòla,

ome,

mai ?.. l'argent

que vos
—

Tout acò

es

de

cou..

la perdicioun das enfants !.. »
dounadas, pensava nostre ausart.

es
.

jour, lou capelan èra vengut veire sa familha, e cou¬
se passava avan lou filosserà, las gens de Flouressac
fasièn de bonas récoltas, e lou curât que s'en ressentissié,
sóussejava toujour. Après soupà fan la charrada, e pioi cha¬
cun se vai couchà. Quand pensa que tout lou mounde dourmis,
lou jouine coumissot vai à - gratapautas fourfoulhà dins la
soutana de sou fraire pèr pescà quauca pessa de cranta,
marcbava pas qu'amé lous debasses. Mès mèstre Pooacòla
que, couma lous ginouvéses, dourmissié pas que d'un iol,
l'entend, e se met à cridà :
Un

ma

acò

—

—

Quau

«

Barraca !

es

m'a dessoutat !..
—

acò ?

«

«

e

E de que

se

ié

dis entre el lou coumissot ; lou

respond

:

vièl

Es iéu !

tron arboulises a-n-aquesta oure

?

l'aviè toujour prèsta, e que mande toupet, ié crida :
Tugue de panatièiras !

Nostre coumissot que
cava

pas
—

«

ï/oti Sloiutèu.

�—

Ci i

"»&gt;

A-N-UN AMIC CETORI, N. F. PINTRE A PARIS
(Soumet)
Se

couma

tus, am'un craioun

Saviéu faire

poulit image,
d'aqueste viage,

un

Te mandariéu

Quicoumet fach à
—

—

—

fassoun

ma

Un bastiment que coula à founs,
De flous, lou Giél, un
païsage,

Où lou retrach de

moun

Que pèr tus serié'n dous
Mès de que vos,
Bon

sièu
soun

Adounc te mande

E

un

mièjournau, galoi

Que canta dins

De

:

en

e

rivage

ressoun.

felibre,
libre,

dous

parlà.

remembransa,

espelits à Sènt-Glà,
pus courala amistansa.

vers
ma

Jousèp SOUIiET,
Felibre de Sènt-Clà.

Bram d'ase

Monta pas au

Lou
Una fes,

Gièl.

fioc d'artefice

pèr ressaupre couma se déu moussu lou députât
deviè veni visita Bouzigas, lous Bouzigaus vouguèroun
avedre un poulit fioc d'artifice. Las pèssas seguèroun coumandàdas a-n-un artefiçiè de Toulousa que ié las mandèt la
que

�venguèt ié las metre en plassa. de
qu'a ié metre fioc. Quant tout seguèt
lèste, demandèt pagament ; Ion paguèroun, e s'en anét. Mès
seguèt pas pus lèu partit, que las autouritats mesfisentas,
diguéroun : Quau sap se nous a pas troumpats ?. . Poudriô
ben i'avedre méts una poudra qu'agèsse déjà servit... soun
tant voulurs lou mounde, au jour de ioi !
Se l'ensajaven ? diguèt un.

velha de la fèsta,

e

manièra

pas

qu'avièn

que

«

As

!

diguéroun lous autres.
venguda, metéroun la poudra à l'esprova. Jou¬
virèroun, toutas las fusadas fusèroun, toutes lous

rasou

La nioch
tas las rodas

toutas las

pétards partiguèroun. N'i'agèt d'estèlas !... de
coulous !

Seguèroun d'avis
jamai servit.

la poudra èra bona, e qu'aviè pas

que

granda
; pèr lou bouquet ié vouguèroun faire parti lou
fioc
d'artifice,., tout Bouzigas èra aqui. Agèroun bèu ensajà de
lendeman, lou députât arrivèt. Ié fagUèroun

Lou

fèsta

l'alumà,

res

prenguèt pas.

députât, diguèt lou mèra,
poudra de prumièira qualitat ; poudès me creire. .. ièr,
la metèren touta à l'esprova, e tout anèt mai que ben...
Vesès, eau creire que l'aigage d'aquesta nioch i'audrà pourtat
préjudice !..
—

es

«

Pamens,

moussu

lou

de

Ijom

TI misfi'u.

Marida-te, dins toun païs se podes,
Dins toan

quartier

se

troves

E dins toun courredou

Sera'ncara .mil hou.

;

�63

—

—

■TU'

Remembra/sa !
T'en souvènes, ma

ben-aimada,

Quonra la nioch èra estèlada,

Que la brisa veniè jougà
Dins toun
E

pèu que fasiè envoulà ?
quand, moulanta, t'apugaves

Sus

moun

que me countaves

sen e

Tous inoucénts

proujets d'enfant
Long de la riva de l'estang
T'en souvènes ?
T'en souvènes

quand las lusetas
jouta las viauletas,
Que n'agantave e las metiéu
Couma un diadème dins toumpèu ?
E quand de moun bras t'enlíassave
Amé passioun, e que cenchave
Brilhavoun

Toun candide front ivourin
D'un

grel audous de jaussemin
T'en souvènes ?

T'en souvènes

d'aquelas

duras,

Quoura, pariés à dos tourtouras,
Sus

ma

bouca cauda d'amour

Pausaves la tiéuna à toun tour ?
Loti bon

s'eisalava
trespourtava
Dins un bèu sounge encântarèl,
En drecha ligna vèrs lou Gièl

perfum

De toun èstrê

que

me

T'en souvènes ?

Se d'acò t'en souvènes,

Diga-lou mai,

ma

diga,

doussa amiga !

�Qu'ëncara uń cop pogue

l'ausi,

mourigue de plesi

E que

T'en souvènes ?
Auhèt KOTTVi:H.
Felibre das Ramèus.

QUAU MESURA E QUE LOU FAI PAS

SIÉU, ES UN SOT !

pichots enfantous à pus près dau même âge,
jougant au palet, joc qu'es fossa en usage
Dins lou bas-Lengadoc,
Pèr saupre quau das dous èra pus près dau loc,
De-longa mesuravoun
Même se disputavoun
Dous
En

Sans
—

Encara

Sièu pus
—

metre d'accord.

se

l'un, regarda e veiràs s'as pas tort !
iéu, te fau la mesura ben grassa ;

Tè ! disiè

proche

que tus

Oi, disiè l'autre,

e

de dous dets, amai passa !...

iéu jogue quicom de bon

la miéuna aumens très dets pus liont.
dire ; acò's causa segura.
Alor, mesuren mai, pioi que siès entestat,
veiren quau das dous es lou mai raprouchat.

Que siès d'après
E
—

E

crese

pas prou

Remesuroun cent fes ; cent

Debrànla pas au

manche, e
Que n'a pas tort.

fes lou que mesura

soustèn de pus fort

Aqueles enfantous qu'un même interèst guida
Soun lou tablèu
De

ce que
Chacun a

frapant

chaque jour se passa dins la vida ;
sa mesura e

l'aumenta d'un pan

�—

65

—

Seloun la circoustensa,
E l'on

vei, pèr espèriensa
Qu'aquel que s'en servis vòu toujour, magrebiéu.
Pèr pas passà pèr sot lou faire toujour siéu.
(Tirât de

sas

Auguste MAILLÉ,
obras manescrichas : « TJna Chichomèia» 18 j8

De bêlas f'einnas, de flous de Mai,
Dins un jour la bêutat s'en vai,

Lou

plesi de Maméta

Counouisse maméta Sicar
Pas

pèr èstre degavaièira,
pèr una bona oustalièra
Que maugrat la poulida car
Mès

Que fai pas un

Quand
S'es
Lou

plec

sus sous osses

trèpat pèr cams, pèr bosses,
plesi de brasucà
fioc dedins la cheminièira,
a

soun

L'es be mai de

poudre rouncà

Ben carrada dins

sa

cadièira.

Chascun

a

D'un

linde, d'una

cor

Ce que

be drech de causi

i'agrada

man

neta,

antau, maméta
Mord à la lisca dau plesi
Sans cregne de pèrdre soun ama ;
Car, dau biais que monta la gama,
Dirias que tasta un plat goustous,
Tant sa barbeta es risoulièira,
;

�—

66

E sóim sadoul tant pan
Ben

—

coustous.

cprrada clins sa cadiéira !

De bona
E las

soiiftis lou

oura

galinas

Dau bèc,

que

gai

pecaire,

das arpiéus, de tout caire,

Gèrcoun, pèr faire un

bon régal ;

jardin, long de la muraia,
Vai, vèn, zou ! de longa varaia,
E tout lou Sant-Clame dau jour
Trima, jardina, es, cousinièira ;
Pot dounc rouncà de nioch, toujour,
Au

Ben carrada dins sa cadiéira

!

Gliasque vèspre, ivér couma estiéu,
Tant lèu qu'a replegat la napa,
Lou pichot-ome vous l'arapa...
Ah ! couma alors dis : « Santa-fifù !
La clartat dau luri

me

fatiga....

quicom me coutiga
E me prusis de tèms en tèmps !...»
E subran presa à la ratièira,
Vaqui soun milliou passa-tèms,
Sus

mous

iols

Ben carrada dins sa

Quand mameta
Soun fruch, sa
Sous

lapins,

en

cadiéira !

vendent

rama, sas

que

sous

de rabaletas,

pougut faire quauques sòus,
On vei couma un uiau de joia
Gisclà de soun ama revoia
A

sounge ben urous,
jardin, de la lapinièira,

E dins
Dau

un

iòus,

èrbetas,

�—

67

—

Compta la part dau malurous,
Ben carrada dins

sa

cadièira !

Anarà pas

à l'espitau :
trop bona ama, es trop coi ssiïda,
E dau malur trop
esmòuguda,
Es

Tant de-fòra que dins l'oustau ;
E se quaucun ris ou se canta,
Tout ié

plais un pas-res l'encanla ;
Dau brucli crenis pas lou rebut
Couma

Bufa

un

en

troumpeta à la carrièira
plen embut,

rouncant à

Ben carrada dins

sa

cadièira !

Benesit

siègue l'es! rumen
Gargâlhejant touíi ârmounia,
Pèr

qu'un bon briéu, dins ta familha

Nous destorbes dau

languimen

;

Car chasca fes que sauta Tosea,
De toun engranage acó's osca !
E me fai dire sans brouncà :
Dona matinièira
Diéu te

ou

tardièira,

fague longtèms rouncà,

Ben carrada dins ta cadièira !
jr.-E.

CASTEIiMAU,

Felibre dau Ratatet.

Lous

cinq francs de Filipou

Un dimenche de la fèsta de Sènt-Clà,

ressaire, dis à
—

Tè !

sa

femna

Filipou, lou grand

:

Finota, avèn

encara

cinq francs dins l'oustau,

�—

68

—

prend-lous, e vai à la plassa ; se las lingoustas valoun pas
que vint sòus ne pourtaràs-liéura-e-mièja.
Finòta vai à la plassa, e quand ne revèri rescontra una
de sas vesinas que ié demanda de qué se vend de bon mercat.
Taisa-te, Babèu ; tout es caud au fioc ; m'an deman¬
—

siéu encourrida, m'en caudrié liéura-e-mièja, m'aurié fach très francs !
E alors as prés de poufres e d'auberginas ?
Nou ! i'a una bouzigauda que m'a mai que ben
acoumoudat, i'ai prés un loup de dos liéuras manca un quart.
E quant t'a coustat ?
dât cranta sòus de las

lingoustas, penses se me

—

—

—

Cinquanta-nóu sòus !
siès una femna d'economia.
Ah ! pecaire !.. n'avèn ben besoun, autramen ounte
anarièn picà arné ce que se gagna... Ara, vau passà à
Julou, ié prendrai un moussi de vedèl, e am'acò faren couma poudren pèr faire nostre Sènt-Glà,
sièn pas que Filipou
e iéu, lous très pichots, un enfant de ma filha, ma maire, ma
bèla-sorre, e lou paire de moun ome,
Maladiciéu ! es déumage que i'age pas ta bèla-maire.
—

—

On vei que

—

—

disoun que rousiga pas m au un crouchou de pan.
Am'acò que lous pichots ne desgrunoun pas prou de
Bota ! aqueles n'an pas d'agassisses sus las dents!
pan.
Enfin las dos vesinas se quitoun. Finòta vèn à l'oustau e met las prouvesiouns dessus la taula. Quand Filipou vei
que

—

..

—

tout acò,
—

camisa
—

ié dis

:

Finóta, te moques pas amé lou panèl de la
!.. E quant te còsta tout ce que portes ?
Bé ! te lou vau coumptà dau fiéu à I'agulha... CinTron !

quante-nòu sòus de loup, trenta de vedèl, fan quatre francs
déch sous entre iroumage e dessert fan quatre francs

nòu..

.

dèch-e-nòu !

�—

—

69

—

Chaval de Diéu ! ié vén

Filipou, d'un

pau

mai lou

douro ié clacava !
lieonpold BESSIERE.

Lou
Au

mau

de det

cors se

met.

Lous Vis de l'Erau
Au bon Cetori

Jousèp SOULET.

Anen dau !
Lous enfants de l'Erau ;
Canten en cor e pinten à rasetas
Lous

poulits vis

que fan nostras
Anen dau ! Anen dau !

Canten

en

cor

vignetas

lous bons vis de l'Erau.

Quand agèt fach la terra à

sas

angetas,

Diéu ié
Un

diguèt : « Pichots prenès chacun
d'aqueles saquets pies de granetas

E l'anarés semenà !

»

Couma

un

fum

Lous

vejaqui partits. Un que pourtava
Grans de rasin, embrounquèt un roucàs
De l'Espinousa, (I) e soun sac,
patatras !
S'espandiguèt. Lou paure el l'acampava
Quand, vai-te-querre ! un cop de magistrau
N'i'en faguèt rafla e n'engranèt l'Erau.
Aqui perqué dempioi, subre las colas,
plana ou lou long de l'estang,

Dedins la

&lt;*&gt;

Mountagna

au

N. 0. dau deparlamen.

�—

70

—

pèr setèmbre, las colas
galoias, en cantant.
An, dau ! coupàs de rasins, ma poulida,
E muses pas'mai vous l'aube uu poutou,
Vostre galant que vous fai banastou.
Zou ! carretiès, empourtàs la culida ;
Troulhaire à tus ! que de jus de gavèl
Tout siègue pie ; barrau, bouta e baissèl.
De bon mati,

Van vendemià,

Ah ! lou bon vi que

de pertout regoula

Sant-Jôrdi linde à rebat de rubis,
Lunèl finet
E

perfum de frigoula,
Frountignan qu'aladounc s'espelis
au

Lou sourel blous de rais d'or
E Flouressac amé
Mès

das vis de

se

s'enmantèla,

picardan,
Gange à Gapestang
soun

Gaviè cantà touta la ribambèla
Sans béure

un

cop

seriéu mai mort de set,

Qu'auriéu pas dich lou quart de moun coublet.
Laissen

au

Nord lou

Pichots vèirrous

e

Bourgougna

e

Gliampagna,

vis de moussurot ;

Quoura pintan, nautres, an pas la cagna
Lous de

l'Erau,

de-longa à plen got.
Clapàs toucan la cagaraula,
Baudroï à Ceta, à Beziès, lou pastis,
Ou de Mauguiò lous pèis d'estang roustits,
Es un barrau que metèn sus la taula,
E se cargan la bugada, tant pis !
Deman es seca, e passa que t'ai visi !
Quand

e

au

Vis de l'Erau, vis

d'abounde

Santa tisana

jus calourent !

e

bon

e

de joia !

�71

Ó

vis dau rire

de l'imou

e

—

galoia,

De-longa, en cor, toutes vous cantaren !
Vis que fasès nostras filhas frescassas,
Valhents

e

forts nostres travalhadous,

Vis

qu'au felibre ispiràs de causons,
peitrinas jamai lassas,
Vous cantaren tant que mounde serà
Vous cantaren

E maudit-siè l'orre filousserà.
Gnstava TII1 ItOM».

(.Biscan-pas)

Qrìà varlet

se

fisa

Varlet devèn.

Las

(Er

Cagaraulas
:

Mon père était pot)
fach de

Sus tout, crese an

cansous,

Tant la matièra abounda ;
Das mets

an

vantât las doussous

Mila fes à la rounda

:

Intradas, roustits,
E capous

facits,

Tant vantats à las taulas ;
Iéu vole à,

moun

tour

Cantà tour-à-tour
Las finas
Las

cagaraulas

Nourridas

Fan

cagaraulas !

un

sus

en ragousl,
las soucas,

plat ben delicious

�?2

-

A

se

~

lecà las boucas ;

Amé de biscuits

Coupats à moussis,
noses piladas ;

E de

D'èrbas

l'on vòu,

se

Lou rousset d'un
Pèr que

iòu,

siègoun liadas !

Aquelas qu'on vei pèr moulouS
A las brancas

coladas,

E que pèr un sòu rouvilhous
N'avès dos assiètadas,

Cuiochas à prepaus,
Mès à l'aiga-sau,
E dins la

vinagreta,

L'audou monta

au

nas,

E siès estounats
De senti la viauleta !

Las mourguetas an lou perfum
Das bèus présents de Flora ;
En las coguen. pas
que lou fum
Vous charma

e vous

restora !

A dèch sòus lou cent

D'aquelas, s'entend,
Serièn pas trop pagadas ;
E s'avièn junat

Alor, tout

coumtat

S'atrobarièn dounadas !

Aquéles

grosses escargots
Abitants de muralhà,

Ah ! que

de fes... Ah !

M'an fach faire

de
ripalha.
que

cops

�M

Eh bé,

73

metès-louâ

Dessus de

carbous,

Ou dins la calivada ;
Farés

régal

un

Qu'un prince rèial

chaca journada !

Fai pas

Couma lous iols

Quand,

en

soun

plata

satisfachs,

campagna,

On vei de pastres

ataulats,

Qu'apetis acoumpagna

;

Chacun assetat
Autour d'un
Plé de
Sans

grand plat
cagarauletas,
ges de soucit

Poussoun lou moussi
En

Las

Ypuidant

sas

gourdetas !

cagaraulas sus lous cops
dissipà l'enflura ;

Fan

lous escargots

Dins lous boulhouns,

Ajudoun la natura
Acò's pas trou bat,

;

Ni même enventat,

Ni de

vanas

paraulas

Car dins tout

;

païs

Lous bons medecis
Pronoun las

cagaraulas !

Saique ié.u flniriéu pas pus
Tant L'ardou
Pèr

me

tresporta

;

yantà tentas sas vertuts

N'ai pas

la voués prou ferla ;

�74

-

Mès Ions fis

gourmèts
qu'es
Qu'un plat de cagaraulas
Pioi qu'a rempourtafc
Un pris méritât
Savoun be

ce

;

.pins las milhounas taulas !
( Tirai de

sas

Augusta 1I.1IAIÍ:,
obras manescrìchas — i S^8)

Quau pèr ase se loge.
Pèr ase dêu servi.

Sènt-Jousèp !
Un

dìjòus-Sènt, lo'u curat.de la parouèssa aviè faeh

abilhà quauques quartiènaudencs ensènts, e lous aviè meses
dins las capèlas, en ié recoumandant, couma loti pan bénit as

de pas boulegà, afin que la broufouniè de mounde
qu'anava visita la glèisa lous prenguèsse pèr de Sènts en
croia ; amé cranta sous à chacun, lou curât s'en tirava.
ases,

Pensas

s'aqueles Sènts, qu'èroun de la grandôu d'un ome
faguéroun d'efèt !
Vèrs las sièis ouras, alor que i'aviè
presque pas degus
dins la glèisa, una devota un pau madura, mès que se vouliè maridà, èra rèstada mai de mièjà-oura à ginouls davans
Sènt-Jousèp (es Mandaviala que fasiè lou Sènt) à palèrnejà.
A la fin, se met à dire tout naut, pensant que sa
prièra
s'agandiriè milhou jusqu'au Cièl :
« Grand
Sènt-Jousèp, patrou de las. familhas, me
vole maridà, e pèr acò faire, me manca cent francs... Mandàs-me lous, e vous prouméte de veni chaque jour aici
vous
—

pregà

e vous

remercié...

»

�Manciaviala que,

despioi mièjà-oura aviè pas pougut
gratà, ié respond :
«
Siéu aíci pèi' una pèssa de cranta e me demandes
francs ? As un pou-lit frount de,... garsa !.,,

soulamen

se

—

cent

Pensas

se

la devota

cauquèt !
Iiou ITIoiiatèu.

Las cabussèllas de

ma

Encò de mameta Marioun,
Ma paura grand que m'adourava,
—

Pèr bouscà quauca

Yèspre

e

prouvesioun
matin, chascun inlrava

Quau ié manlevava

;

l'ourjòu,

Quau la sartan, quau lou pèiròu
Quau soun oula, quau las flscellas....
Dounava tout, ela, acò rai !
Mès

ce

que prestava

Presemple èra

sas

De la bountat fasènt
De
Ma

jamai,

cabussèllas.
sa

lèi,

plaire en toutes pretoucada,
grand gardava un cor d'èlei

Tamben ayié la

man

;

traucada !

Qu'èra proupreta ! à soun fougau,
Qu'à tout lou mounde fasiè gau,
Vesias lusi

couma

d'estellas

Qu'aurièn pèr Cièl lou rasteliè
Clavelat detràs l'escaliè,
Sas rengadas de cabussèllas.
Ma

grand fasiè dos fes pèr

Lou rebaladis dau

meinage

mes
;

—

grand

�^fj

sa-a

Aviè ton jour au
La cassóura pèr

bout das dets

l'escurage ;
d'en-naut
Esterigagnava, e dau ! dau !
Sus tous toupis, las escudèlas,
Campanejava à grand balan ;
Mès couma i'anava plan-plan,
Quand fretava las cabussellas !...
L'escouba d'en-bas e

de bon matin,

Lou dimenche

Quand à la messa s'enanava,

Despioi sous souliès de satin
Jusqu'à soun couifet, tout cadrava
Au

pet-en-l'èr,

au

coutihoun....

Lous vesis disièn : «

Sembla

una

Ve, Marioun !

doumaisellas
Ela, pamens,

reina !.. As

!... »
ni mai ni mens
poulidas cabussellas !

Fariè vergougna

N'en pensava

Qu'a

sas

Lins l'estiéu,

pèr la proucessioun,

Sacliént que n'aviè res de manca,
lé venièn : « Prestàs-nous, Marioun

Quauques lenssôus de tèla blanca
lé metren de brouts de lauriè
branquetas d'ouliviè
uouvellas...

E de

Entremesclats de flous
«

—

Oh ! d'abord

»

qu'es pèr lou bon Dieu,

Respoundiè, prenés tout, marbiéu !
Mès touqués pas mas cabussellas !... »
tèms dau carnaval,
ripaia ;
Dcgaiava d'amounl, d'aval

Ma

grand,

au

Aimava de faire

�Soun argent

qu'éra

un floc de paia !.,
plôuvié de parents

Tamben n'en

Qu'aviôn bon iol
Gouluts
E que
Aurièn

bonas dents,

sai-que s'avièn pougut
rousigat e begut

La vièia amai
Es que

e

de sautarellas,

couma

sas

quand avès

Lous amis

vous

cabussellas....

Vous counèissou pas un
Sès brave, ounèste, bon
N'en vèn que vous

fan,
gaire
défaut :

ce que

mancou

pas

;

pagaire !...

lipou la

man

A cops

de : « gramecis, ma grand !...
D'arlequins, de poulichinellas....
Mès, que vous arribe malur,

»

Gercàs !... quau trouvas dins l'escur ?
Pas mai que
Ma

grand,

vostras cabussellas !...

una

nioch de Nadal

Quand à viéure tout

Faguèt

soun

suprême badal,

E cavalisca de
Lous eiritiès

counvida,

nous

sa

as

vida !...

dets croucuts

N'aguèrou de mobles, d'escuts,
giroundellas,
Qu'an part égala au même nis,
Iéu tirère dau chapladis
Tout juste que las cabusselas !...
Mes difèreut das

jr.

e.

casteijbîaii,
Felibre dau Ratatet.

(Tirât de *'Ma Dinieirola")
Que vai pèr escoutous
EscouLci sas douions.

�La

de Magalouna

crous

Quand ère enfant, souvent entendièu dire pèr
se

la

troumpavoun en

faguent de comptes ;

de Magalouna

crous

Enfin,

un

!

Acò, sera couma

»

jour, demandère à ma grand (pas

) de qué voulièn dire lou

l'autra

«

aqueles que

diguèt

lou teniè de la siéuna, me

la borgna,
mounde. Ma grand que

:

Pichot, escouta acò. A Magalouna i'aviè una crous
i'aviè de clavèls de plantais. Mes degus n'a pas jamai

«

—

ounte

Quand au premier cop n'en

pougut saupre lou noumbre.
troubaves cent, au

segound, n'en troubaves pas que nonanta-

quatre, au tresième, cent-dous ; ce que fai que, au mai lous
coumptaves, au mai saviès pas quant n'i'avié. Tout lou moun¬
de i'a perdut la carta, franc iéu que lous ai pas jamai
coumptats.
Marioun de l'óli,
ma

grand
«

—

:
Boutàs !

vèls sounpas
vous
ses

l'espicièira qu'aviè tout entendut, dis à

mos

de

Langlada, las

crouses e

lous cla¬

toutes à Magalouna ; se veniès jusqu'à l'oustau,
sus la porta de l'armàsi un pignèl de crou¬

farièu veire

que,

pèr ié derrabà lous clarèls ié

tanalhas !
Iéu

coumprenièn
l'espicièira, ié diguère :
«

«

que

—

Ma

E d'ounte vèn, acô

pas

?

ma

grand, encara mens

»

grand qu'èra devota, me respoundèt :
Pichot, acô vèn de pus naut ! »

—

Marioun, que pot pas retène sa
«

poudriès anà amé de

»

—

Pèr vous, vèn

lengassa, ié diguèt

:

de pus naut, mès pèr iéu, vèn que

manjoun couma de miolas, e que lous tres-quarts soun
goulamasses !

de

�—

loi que

síéu vengut

dire Marioun de l'òli

pus

tabé,

;

79

—

vièl, ai coumprés

ce que

vouliè

demande s'encò das talhurs,
i'en déu avedre de crouses !

me

cafetiès, espiciès, boulangés,
Saique mai qu'à Paris au cementèri dau Paire Lacadièira.
E ièu que vous
parle, n'ai pas tengut qu'un cafètou, ai ma
crous couma

lous autres, e pèr n'en derrabà lous

siéu anat amé las
creire

qu'au mai

dents, n'ai

pas encara pougut

rouvilhoun,

se

au

clavèls, ié
tira un. Gau

mai tènoun bon !

Eeoupold BESSÏÈRE.

La
ou

guinda freja
la

couma

fourtuua

Encó d'un riche bon

Malin, talounaire
Un paure perruquiè,
Sus lous trèts
d'aquel

e

nous

tcàta

vivant,

groumand,

jouin'ome

un pau

riche, amé

sa

nouvice,

doussa man,

Un bèu mati
De

Vesiè dins

roumplissiè soun éuflce.
plassa, sans se gèinà,
saloun, un pauquet à sa drecha,
taula pèr lou dejunà,

sa

un

La

Servida d'una guinda

freja.

Lou paure
perruquiè, couma èra encara à
E que tastava pas souvent

N'aviè,

couma pensas, una

E tout

jun,
d'aquel legum,
prou bona enveja ;

faguent soun mesliô,
guignava de coustiè.
catàs jout una chiminièira,
en

Soun iol
Un vièl

Surveillât pèr la cousinièira,
E quaucas

Plassat
Lansa pas

fes menassat dau bastou

esprès dins un cantou,
mai, en faguent sa guignada,

�—

80

—

regards, de regards

De fis

de moutou.

De coustèlelas

Que de cops

«

d'iol aquel jouin'ome,

plat que savès, sans que

Sus lou

de matou,

grasilha cargada

Dessus la

tournà lou nome.

guinda freja ? aquel moussu, ié dis ;
Lou perruquiè sourris,
E sa responsa lèu trouvada,
Esprima touta sa pensada :
Oui, moussu, l'aime ! » ié respound.
Lou monssu poussèt pas la questioun pus liont ;
Mès, lou barbier dins aquela demanda,

—

Aimes la

«

—

Crei veire una
Dins

envitacioun.

d'aquela bona vianda,

l'espouèr de tastà

Redoubla d'acioun,
E de

plus fort s'aplica
la pratica ;

A ben countentà

lé met toutes sous suèns, soun
Mès

«

--

zèla

e soun

talant.

d'iol, vèrs lou plat toujour van,
Lou moussu que lou vei sourrire,
Encara un cop ié torna dire :

sous

cops

guinda freja ? — « Oui, dis lou perruquiè ;
Oui, moussu, l'aime à la fouillé ! »
Tournamai lou moussu sans dire una paraula,

Aimes la

Remarca lous cops
E

d'iol dirijats vèrs la taula,

jout capa se divertis

De veire que sa

guinda eicità l'apetis.

fin, acaba soun óufice,
countent de soun service,

Lou couifur à la
E lou moussu,
Ié fai
E ié
«

—

soun

coumpliment,

répéta en même tèms :
Aimes la

guinda freja !

�—

—

Moussu, de
«

—

ne

81

manjà

Eh bé !

—

sentisse l'enveja !...
enfant,
l'aimes tant,
satisfaire,
me

moun

D'abord que
Se te vos

paure

N'as pas

grand'causa à faire ;
Aqueste souèr fai la rousti,
La manjaràs deman mati ! »

Pèr

Més

aquel perruquier quanta poulida aubena
en goust e
quitat en pena,

S'enanèt pas sans roundinà,
Sans maudire lou riche amai
Madama la Fourtuna

Nous fai

lega de

sas

es

soun

;

dejunà.

antau que nous

trata

;

favous,

Nous fai veire de liont lou bonur que nous

E quand nous a ben més en goust
Nous dis : « Espigna-te se vos euli de

data,

flous !...

Mèstrè PRMi&amp;C) boulange,
(Tirât de "las Fougassas de Mèstre PRUNAC", Octobre de 1801)

Lou veirat de Jan

Bigoula

Lous

pas

qu'avès caunougut Bigoula, savès couma ièu qu'èra
gaire letrat, e que fossa mounde aimavoun de l'atissà.

Un dimenclie mati, nostre Jan vai à la

veirat,

e

revèn à

soun

oustau

plassa croumpà

lou metre

sus

un

la grasilha ;

quand lou veirat

es presque ouioch, met la taula, e pioi
davala eneô de Cabidoula pèr prene foullieta dé'vi.
Dinsaquel

tèms, lou cat d'una vesina que barroulava pèr aqui, i'escamoutèt lou

peis.

Quand Bigoula es de retour à l'oustau

e que

vei pas lou

�—

82

—

alarma lou corps-de-garda... lous
s'esplica, o tout lou mounde, à part el,
coumprend qu'acò's estât l'obra de quauque cat. Un das vesis,
un pau atissous, dis à Bigoula :
Âclia que, toun veirat siègue pas retournât à la
plassa ; se me cresiès, anariès t'en rendre compte d'un cop de
veirat, fai fioc das talons,
vesis arrivoun... tout

«

pèd !

—

•

»

Bigoula vai tourna à la. plassa à la peissounièira que
peis, e juste, aquesta aviè pas qu'un veirat
dins sa banasta. Jan dis qu'es lou siéu, lou prend, la merchanda l'asseguta, ié lou vòu levà
Bigoula rejestis (?), e
tira-tus, tira-ièu, fan de bousin,.... vèn un sarjanl-de-vila
que i'apega un vèrbal.
Quand soun davans lou juge-de-pas, chacun s'esplica e,
finalamen, Bigoula se vei coundamnà à vint sous d'emenda e
as despens, ce que ié revenguèt à quatre ou cinq francs.
Lou veirat i'aviè coustat très sòus ! En sourtiguent dau
i'aviè vendut lou

tribunal, Bigoula se met à dire : « Aqui
mai la

saussa

que

i'a'n veirat que costa

lou pèis !
Leoupolii

Magistrau de nioch
lou pioch.

Passa pas

T

BESSIÈRE.

�—

83

—

Margarideta
(A moùn amie Jousèp SOLLET)

Margarideta acò's
Lou

noura

de

ma

soim noura,

genta picliota

;

Es pas pus grossa que lou
poung,
A la tèsta d'una linota,

Margarideta acò's
Amé

soun noum

!

picliot èr fripoun,
couma las estèlas,
Es un poulit, poulit demoun,
Fan gaud sans poulidas trenèlas
Amé soun pichot èr fripoun.
soun

D'iols lusènts

Ai ! que soun

regard es mignoun
paire fadeja,
Que sa bouquela fai lou round
E que doussamen cascalheja,
Ai ! que soun regard es
mignoun.
Quand amé

De

sa

soun

voués, oli ! qu'aime lou

soun

Quana encantarèla musica

;

Dins

ressoun

moun

cor

sentisse

un

!

Quand, doussa, à mous ausidous pica
De sa voués, oli ! qu'aime lou soun.
De la cantà s'avièu lou

doun,

Sus ela farièu de voulûmes ;
Mès pèr lou cant siéu pas au toun
;
Sembla que bacèle d'enclumes
De la cantà s'avièu lou doun !
A lou

qu'es mèstre aperamount,

De la destinada coumuna,

;

�—

E

qu'aime d'un

Demandarièu
À lou
De

84

—

amour prefound,
fourtuna

cou ma

qu'es mèstrë aperamount,

nous

counservà

L'estèla de nostre
Pèr l'esclairà de

Margoutoun,
inainage,

soun

raïoun,

Quand, escrancats, souncits pèr l'âge,
Auren besoun de

Margoutoun !
H. Xi. CÍALIBERT.

L'ome de bon
De

toutes lous marins que,

dau tèms de Napoléon pruguerrejavoun amé lous Angléses, lou capitàni Infèrnet,
de Touloun, seguèt lou mai asardous e lou pus brave ; dau
tèms que lous autres cèrcavoun de Bretouns e de Nourmands,
el preniè pèr équipage de Cetòris, de Marselheses, e de Martegaus, e am'eles espòussava las nièiras as Angléses ; eau
dire que causissiè un pau soun inounde.
Un marin dau Martègue charrava un jour davans el, e
ansin que fan las gens d'aquel endrech, se mandava pas de
cops de pèses. Afeciounat pèr soun rasounament, Infèrnet
l'embarquèt ; pioi sourtiguèt de la rada pèr afrountà las
crousièiras das Angleses. Aviè l'èr de dire :
Sarràs-vous, ara. se siès pas de capous ! Ai mouil¬
lât moun équiqage couma se déu !... » Lous Angleses s'avancèroun. Nostres miéjournaus atacats pèr dous bastiments pus
forts que lou siéu, tiravoun de cops de canous, tron-d'ungoï ! tant que poudièn. Lou capitàni courrissiè pèrtout pèr
encourajà sous omes, en regardant se toutes fasièn ben soun
devé, cèrcava das iols lou Martegau, au mitan das mai à
mier

«

—

�—

85

—

l'espès, pèr lou coumplimentà de

sa valhensa ; lou trova, à la
fin, am'un, endrech ounte, pecaire, fasiè pas gaire de mau à
l'enemic ; as reproches dau
capitàni, respoundèt :
«
Pèr
quauques cops de canous, vau bé la peu a !....
—

«s

amusament ounte vole
pas m'alassà.... mès, esperàs
qu'acò siègue de-bon, è alor veirés un pan s'ai lou grep
!.. »
Lou capitàni countent d'acò se
diguèt : « Vése qu'aurai un
un

ome

de pountou pèr

l'arrambage !...

Un das bastiments

Angléses, tout amalugat, feniguèt pèr
s'alargà. A-n-un signe d'infèrnel, sous marins vouloun sus
l'autre pèr lou prendre à
l'abourdage. « — Es àra, crida
Infèrnet au Martegau, que lou boulhents se van
dounà !...
An !.. Zou !...
-

»

—

avès pas

lé

»

pensas pas,

qu'un bon

pèrdre ?...

ome

perdiéu, capitàni ? diguèt l'autre ;
dins tout l'équipage, e lou voulès

»

IiOii IVfoustèu.

Créacioun

de

la

(Cansou mai prefounda
Ah ! las

femnas,

que soun

Qu'es bon d'avedre
Se tous vèrs las

sous

que

poulidas.

pou tous !

enclausidas,
t'escamparan de flous ;
Se-que-de-nou seràs un ase ;
Un càga-som, un paure
auboï....
an

Toutas

—

Ganten las femnas ! Pèr iéu, ioi,

Amai ié sache

Vole rasclà

pa'n viedase,

sus moun

vióuloun,

De la femna la créacioun.

femna !
n'a l'èr)

�Quand Diéu agèt facli nostrè
Ame

paire

pati-patà pas-res,

Lou metèt. dedins un

Flame, encantat, ni
Adam i'èra

ternaire

caud ni fresc.

toujour en fèsta ;

Chourlava pur, manjàva gras,
E dau traval n'en parlen pas :
S'aviè d'asard sallit sa vèsta
S'un

—

?...

jour vène antau, sacradi,

Lou rèi sërà pas moun

cousi.

las gazetas,
ben countent.
ges de lunetas,

Pamens, nous disoun
Adam èra pas
E

se

vei,

sans

ié fasiè soun tourment :

Ce que

lous cats, lous rats, las

Lous chis,

Tout s'enanava

Chacun

sa

pèr parel,

chacuna

; pas

qu'el

Qu'agèsse pas dos eouissinièiras.
pauret, tout soul languissiè

Lou

E de que

faire ?... dourmissiè !

qu'après-dinada
faguent de fum,
Sus terra fasiè passejada,
Lou devistèt jouta un oumbrun ;
As pas vergougna de te jaire
Couina un poucèl?... Assà ! dournr
Pèr moia ! moussu sai languis....
Ié eau de coumpagna, pecaire ?
Un dimenche

Nostre segne en

«

Ah ! n'en voulès ! eh ! be,

n'aurés,
Amai vou'n mourdirés lous dets !..
E

sans

mai, vite

au

Cièl s'aeoussa,

�Davala léu
D'Adam

couma un

se saura

iglan,

amé

sa

Sans lou destrassounà ;
Ié derraba
La trais

una

sus

troussa

ziéu ! zau !

coustèleta ;

l'èrba, à

souri

constat,

Pèr courdurà la

plaga. Un cat
Que ravalava aqui sa couéta,
Vei la vianda, l'aganta, e, pssit !
\rai lou querre... aquel dégourdit !
Aquela présemple es trop forta
espèra-te'n pau !... »
lé courris, seguit d'una escorta
De loups, de biòus, de tout bestiau,
Se sap pas lou que mai landava.
L'aura ?.. rà pas ?.. — Mès, à la fin,
Couma dins un trau de lapin
«

—

Cat ! Fit ! cat,

Nostre voulur s'encafournava,
Diéu

pèr la couéta l'agantèt

E... la couéta

se

derrabèt !

Se n'i'auriè pas

pèr s'anà jaire
Sacra-noum-de-noum-de-pas-Diéu !
Sièu ben plantât ! Dequé vau faire ?
Ac ò m'arriva pas qu'a iéu.
V ou lès pas que cope la tèsta,
Tout aquel sagat e magat ?
«

—

E, tron ! tant la couéta dau cat
Farà

couma

une

còsta !...

Que dessus la couéta bufôt

»

Résta

:

Eva, d'ausida, espeliguèt.

Aqui tout, ce que voulièu dire ;

�Mès, pèr acabà
Pajustarai

:

De las femnas

E se,

pèr

ma cansou,

Aimen lou rire
e

canten-lou ;

cas, nqstras mèstressas

Estrassoun rostres cors,
jouvents,
Se rescQundoun àrpias e dents
Jouta l'ardou de sas caressas,

Que degus siègue pa' stounat

Dequé voujès tira d'un

:

cat ?
eustava TIIEKOjVI».

(Biscan-pas)
Bon chinai

es

pas

jamai

Pantaiage

rossa,

!

Quoura délivrât das trimais

Infèrnals,
Dount

moun

eisistènsa

roumplida,

es

A la sousta de. tout
sagat,
A moun grat,

Poudrai

dispausà de

Pèr reveire enfin

ma

moun

vida,
oustau

Pairoulau,
Mous amies, moun
poulit vilage ;
Moun jardinet ounte las flous,
A moulous

Coungreioun dintre lou flolhage !
De-longa vagarai pèr mounts
E valouns ;

�r~

Tréparai èrmasses
Das

80

pradas
rigoulets escoutarai
e

;

Lou cascai,
E das aussèls las bresilhadas !

Au founs das

grands bosses

ramuts

E sournuts,

Soul, anarai à l'aventura,
me proucurà lou
plesi

Pèr

D'espesi
Lous claus secrèts de la natura !

Sus

barquet trantaiejant,
l'estang
Reguejarai las oundas bluas,
Ou ben au pèd d'un chaine
oumbrous,
un

De

D'assetous,
D'un libre virarai las fulhas !

Pioi, tant lèu

que
De l'estiéu

Farà
Iéu

flamejà

lou recaliéu

bourrèias,
m'espandirai à soulàs
Dins l'aigàs,
sas

Entre-mitan de las ninfèias !

Mès, aissaval res n'es segur
Lou bonur,
Couma lou vent
ïabé

;

de-longa vira
proufiten dau présent,

;

Car souvent
Bèn fol

es

lou que

trop souspira !
Attli'èt ROTT\ i:i{,
Felibre das

Ramèus,

�L'engrunaràs !
Catòla èra

lis, quand passa
lou sòna
un

e

mitan dau

au

un

de

sous

ié demanda à

se

trin de pescà d'arcè
lou Brula-pan ; aqueste

canau en

amies

:

faire travessà. Gatòla

roundina

pauquet, mès, flnalamen tira l'arcelièira, acosta la bèta,
lou

embarca

Brula-pan,

lou travèssa de l'autre coustat
banqueta dau quèi, las mans
dau Brula-pan ié làmpoun, e tomba en
s'amalugant, dins la
bèta. Catòla que i'èra assetat, e
que teniè lous rèms à las
mans
se
boulèga pas, e ié dis ; « Me l'engrunaràs aquela

dau

canau

bèta !...

e

sautant "sus la

; en

»

Lou Moustèu.

Lou coust
Leva lou goust.

Lous Enfants de Sènt-Glà !

(Cor pèr Ourfèon)
L'èr pur,
Ma Musa
A

moun

amie

Es nautres lous

:

fèstejaires !

Francs, galois e taulejaires,
Cantan l'amour, lou Cièl clà,
Lou bon vi, la baraqueta,

làgui finis ;
Geta,

Cantan la vila de

Nostre

e

Sènt-Clà !

lou Felibre A. BOTÏKER.

Sièn lous enfants de Sènt-Clà !

Ounte tout

lou Cièl clù,

poulit pichot nis,

�L'estiéu, quand la labechada
Alena doussamenet,
E que la luna, levada,
Au Cièl fai
Chacun amé
En

mar

soun
sa

s'anan

caminet,

mestressa

passejà,

E l'amour que nous caressa,

Nous vei

nous

poutounejà !

Sièn

d'ajustaires de ràssa ;
Aqui sièn toutes madus ;
Mès toujour es amé gràssa
Que pican sus lou pavus ;
S'avèn pas la benuransa,
Avèn la forsa e l'ounou,
Car sièn enfants de la Fransa,
E pèr nautres acò's prou !

Jousèp SO I fjlvl',
Felibre de Sènt-Clà,

Très

cou....

douns

mcinjavoun

un

à-pi,

Quitèroun lou grel.

Chacun
Es dich

soun

goust

despioi longtèms, saique dau tèms d'Eròda,

Que dins chaque païs, fan fricot à sa moda,
E

qu'à creire chacun, lou siéu es lou milhou,
Jusques à soun rata que vanta lou piou-piou.
Marselha, tout d'abord crida sa bouillabaissa,
Dau mati

jusqu'au vèspre à s'en fendre la maissa

;

�Un autre

grand païs s'es fach reputaeioun
qu'es diclx de Lioun.

D'un marrit saucissot, mès,
Pareis que
E Yiàs,

dins lou Nord vantoun sas bettaravas
perqué pas ? —: la bountat de sas favas.

;

Dins l'ancian Limousin, an lou filet de biòu,

Mès, qu'es pas fach, sauprés, pèr lous qu'an pas' lou sòu.
Mount-Pelié, Diéu-merci, vanta sa ramplegada ;
A Nimes, Manivet célébra sa brandada.
L'Auda, de tout coustat, canta soun cassoulet,

D'après ce que m'a dich lou felibre Soulet.
Albi lou vièl païs brama sas gimbeletas ;
Glar-Mount

e

Mount-Peirous cridoun

sas

aurelhetas ;

Mauguiò dis qu'a de bon lou peis de soun estang ;
Toulousa soun milhàs, soun piot que vantoun tant,
Que fai calà la Brèssa e touta sa voulallia...
L'Avèirou dis

Moun mil fai la milhouna

palha.
i^espond lou Perigord,
Garris pèr soun perfuin un orne mitat-mort ! »
Agèn es pa'n retard pèr parla de sa pruna,
Ansin que dau rasin, fan lous de Lavéruna.
Beziès a de goustous soun pastis bon pastat.
«

:

«

»■

La trufa dau terrau !

Enfin Mountelimart
l'a pas

soun

jusqu'à Gignac

tourroun

que

mâche

brevetât,
sa

saliva,

Quand mi la fes pèr jour parla de soun ouliva ;

Carpentras

Chacun fai ce que pot,
fanions berlingot.
Arcachoun e Bourdèus, à lous qu'an la fringala,
Disoun : « Moun uitra vau mai que la de Cancala.
De qu'es aquel gras-double à la moda de Gan ?
Crida

sus

se

diguènt

lou téulat

:

soun

Lous bons manouls d'Alès fan be mai de boucan !...

Veirièn

pioi, se voulièn passà tout en revista,
de tourtuga escricha sus la lista.

La soupa

»

�Mès,

couma

Pèr dire

:

«

aqtii n'i'a

prou, sesisse l'oucasioun
Moun païs vanta soun court-boulhoun

»

E Geta n'a pas tort, car, de tant de
fricassa,
Lou court-boulhoun de
peis es ce que tout surpassa,
Pèr iéu, tort ou rasou, crese dins moun
coco

Qu'un court-boulhoun de peis vau mai
que tout acò.
l'a, se dis, cinquanta ans, lou Suisse de Fabrègas,
Pèr lou tastá venguèt, e s'en

lequèt las brègas.
lieoupold BESSIÈKE.

Entre trop e pau
Mesura ié eau.

L'emplastre
La grossa
èra

ce

couma

qu'apelan

Mariàna
una

fossa femnas

valhaira

que demourava au quartier-naut,
bona femna ; èra un pau barjacaira —
e prou
simplassa, mès, ounésta ; tra-

—

serviciabla couma i'a pas sa
parièira en lioc.
despioi longtèms, restava souleta dins un vièl oustau
qu'èra diglésit couma una semau sans aiga au sourel d'estiéu.
Lous escalhès d'aquela turna èroun talamen
bèreats, que, mai
d'un cop, la paura femna aviè mancal de se ié
roumpre lou
rastèl de l'esquina. Una fes, en lous
davalant, Mariàna lous
barroulèt de tèsta, e s'engrunèt
l'espàlla ; la paure anèt de
suita encô. de
l'apouticaire, que sans soulamen ié regarda la
plaga, ié diguèt : « Tenès ! a'qui i'avès un emplastre, l'apee

Veusa

garés
lou

au

ròdou ounte

levà...

vous

siès facha mau, e,

Espéras que tombe d'el-mème !
l'emplastre, pàga, e s'en vai.

»

gardàs-vous de
Mariàna

prend

�Quauque,s jours après, la bona femna retorna encô de
l'apouticaire, e ié dis : « Moun espàlla me fai toujour mau...
voudriéu que me l'a r regardasses, belèu lou eop serà pus grèu
que ce que cresièn ! » L'apouticaire oubeis e, pas pus lèu
veire la plàga qu'èra enverinada à faire pòu, ié vèn . « Vous
aviéu dich de pas derrabà l'emplastre, e d'esperà que toumbèsse soulet... pèr-de-qué l'avès levât ? »
«
Mès l'ai pas levât !...
Couma ? l'avès pas levât ? se l'aviès pas levât ié sérié
«

encara

!

«

Mès l'ai pas mes

«

E ounte l'avès més

«

M'aviès dich de lou metre

aqui, l'emplastre...
?
au

ròdou ounte m'èrè faclia

mau...
«

Eh bé ?

«

Eh bé, l'ai apegat sus

Vous laisse

pensà

se

l'escalhè !
l'apouticaire riguèt !...
Francés .KK VCll

,

Felibre Masicaire.

Qu'es

pas

amagat, que s'amague
(Cansou)

A iiioiih amies

«l'enfansa
Riconsa aiji'un caulet,

Defende

moun

round

Lou que me

Me souvène que,

pichoutet,

Quand s'enanaven de l'escola,

Jougaven de fes au euguet ;
Auriès vist quanta conrriòla.

e moun

varlet,

toca se ié met.

�S'assegutaven : Jan. Bastian,
Sagat, menât e pastenague :
Pioi

s'amagaven

en

cridant

Qu'es pas amagat que
Dins la vida
Pèr nadà.

L'autre
Couma

fai çouma on pot

sans

pèrdre las fardas

dogalha

Se ruina

e

;

l'esquipot,

rabina-sardas

un

un

s'amague !

on

L'un côrca à faire
En estent

:

;

soun argent

Crésus, de que que fague,
pèr el vèn lou tèms

Qu'es pas amagat, que s'amague !
L'ome souvent
D'avedre

se

crei

urous

prés femna poulida

;

E mai d'un cop, un amourous
Dins souri jardi fai la culida
;

Pèr saupre s'a lou front boumbat,
Ah ! se saviès que eau
que n'i'ague

Mès, pioi quand lou vêle es toumbat
Qu'es pas amagat, que s'amague !
Quand voloun
Lous

omes

Nous

parloun

Nimai de

se

de la

sa

pas

faire noumá,

poulitica,
de Panamà

marrida eliea ;

De veritats ?...

Agés

pas

pòu

;

Un

députât, sufis que blague ;
Mès un jour am'un manehe nòu :
Qu'es pas amagat, que s'amague !
En guerra

l'on vei lous souldats

Que, maugrat boulets

e

mitrailla

!

�—

Sou a pas

96

—

jamai intimidats

.général balalha ;
eseafarnèl,
lou chef blessât, divague,

Tant que soun

Mes,

se

E que'

yèn un

Chacun crida

en

sauvant sa pèl :

Qu'es pas amagat, que

s'amague !

Quand Caron, lou vièl batelier
Dis en cridant : « Embarca ! Embarca

capelier

Que segués rèi ou...
Zou !

vous eau

!...

sauta di-ns sa barca ;

Ounte tron que segués nascut,
A Mèze ou ben à... Coupenague,

Aior lou rnouniènt

es

vengut :

Qu'es pas amagat, que

s'amague !
Jousèit SOUliET,
Felibre de Sènt-Clà.

66 ;

mèstre Constant pagava
e

s'enanava.

Lou Sanctus
l'a d'acô

un

tron de tôms,

lous acoulilas de Sènt-Jousèp

couquinariè de pourtà à la glèisa un passerai aprimati troublava la messa, au grand countentament d'aqueles estansiurs. Pamens, un dimenclie, couma
anava
mountà à l'autel, lou curât vei l'aucélou que von lava
avièn la

vadat, que chaque

pau pèrtout, l'asseguta, l'aganta dins un counfessiounal,
l'amaga dins soun se, e, sans res dire- à degus, monta à

un

l'autel

e coumensa

à dire sa messa.

�—

97

—

Nostre

coumpaire passerai, un pauquet amalugat, restèt
boulegà, un raoumenet ; mès acù seguèt pas long ; las

sans

de

veire

prisou entre car e camisà,
à fourfoullià tant que pouguèt.

se

cop

en

metèt tout d'un

se

Lou

capelan oucupat pèr sas founciouns saeerdotalas
s'aparà dau marrit-pèu, mes, entre el se disiè :
Bòta ! t'espère au Sànctus ! »
L'aucelou, enfurounat, en malissa, bècava,
pessugava

pouviè
«

pas

lou ventre dau capelan ; e
aqueste,

oublijat de faire Miclièul'ardit, pèr forsa, roumiava, en batant : « Es au Sànctus
que
te vole ! » À la
fin, lou Sànctus arrivèt ; alor lou curât de

Sènt-Jousèp,

en se piquant l'estoumac, faguèt talamen Sànctus
lou paure passerai bouleguèt pas pus. Es
desempioi que
dis en guisa de menassa :

que
se

Es

«

au

Sànctus que

t'espère !

»

IiOu Moustèu.

Sus
Lou printèms

una

frigoulat ris

E lou siau cenusntèri

es

toumba !
as

«près plourouses,

semenat de

Dau Gièl blu lou sourel trais

sous

flous

;

rais

rouginouses,
Mirgalhant Ions pr.ats vèrds de brilhantàs coulous.

Sautejaht

sus

L'aucèl Ma

la

sa

Tresanant dins
La

«

bestiola,

—

as

crous

plounia
l'azur,

d'ount'monta la prièra,
séjour de la Mort ;

au

e

beguent la lumièra,

fenouls penja soun ala d'or !

0 moulounada muda ! 0 morts !

De capous,

de vallienls que lou tèms

Fiolhas dau chaîne fièr

ou

de l'umble

a

rassas

finidas

cnlidas,
aubrissèl,

�qu'avès sus terra escalat un calvàri,
vrai qu'es dous lou repaus soulitàri
Que pèrfumoun las flous e que trèva l'aucèl ?
Vautres

N'es-ti pas

lufiTt

k«TT\I:R,
Ttamèus.

Felibre das

L'Emperur
marechal-ferrand à la Garrièira-Nova, aviè
am'un
d'aqueles
merchands d'images que ròdoun un
croumpat
pau pèrtout una estampa dau coumbat d'Austerlitz, e l'aviè
apegada contra la cheminièira de sa forja. Un jour que, Ber¬
lingot e lou Picliin s'atroubavoun dins sa bouliga pèr faire
apounchâ de pounsous, Berlingot dis à l'autre : « Devignariès
Brula-ferre,

pas quau es aquel qu'es
«
Es Bonaparta
—

«

—

«

—

«

—

«

--

Nàni ! Es

au

mitan amé soun sabre ? »

! faguèt lou Pichin.
Napoléon !

jougà una boutelha que siègue Bonaparta ?
jogue dos que siègue Napoléon !
Escoutàs, diguèt Brula-ferre, es facile de lou sau-

Vos

Té ! t'en

rèsta, vis-à-vis, Moutet, lou
e qu'es restât dèch ans au
la causa ; fasès-lou veni !

pre...

leitura,
dich

Sonoun

Moutet ;

perruquié ; el qu'a de
service, vous aura lèu

aqueste arriva

balinga-balanga, las

dins la

pocha.
De que i'a ? avès besoun de iéu ? siéu
service pèr tout ce que voudrés !
Es pas vrai, ié crida Berlingot, que lou
mitan, à chival, sus aquel image, es Napoléon !
mans

«

—

à vostre

«

—

qu'es au

«

—

Es pas

vrai, crida lou Pichin,

qu'es Bonaparta ?...

regarda l'image un moument, e pioi ié dis :
Siôs dous farandèls ensemble ; vesès pas qu'es

Moutet
«

—

l'Emperur !...

liiiu

Moustèn,

�_

Las

99

—

Vendemias

A l'amie L. H. GALIBERT
Se Pascas

e

vendemias duravoun tout l'an

Tugarièn lous asès
Quand

lous capelans.

e

d'Agoust se sarra la fin,
s'escarrabilha,

Que la calla

Lou païsan met tout en trin
Pèr las vendemias ;

recauquilha

Boutas, farrats, prensa, coufin,
Semaliès, lairans à manilha,
Afin

d'acampà lou ras in
Amagat jouta la ràmilha.
E

pioi chacun poudeta en man
qu'es pendoulant,
Fai de carrecli
pèr lous troulhaires
De tout boutel

;

E lou vi grumous e nouvèl,

Aquel pourpal jus de gavèl
Baila l'amour

as

vendémiaires !
.lou»èp SOIILEX,
Felibre de Sènt-Clà.

Souveni
Sans s'arrestà lou bonur
passa ;
L'an présent vai joug ne l'autre an ;
Lou bèu tèms ci l'ivèrfai plassa,
Ouau ris ioi, déu
J. B.

Qu'es liont lou tèms,

moun

amigueta,

Ounte caminant toutes dous,
Dins ma man teniéu ta maneta

Que rousigave de poutous.

plourà deman.
V.

�f

—

Aviès

100

quinze ans, la tallia nauta,
brasiè ;

Lous iols lusents couma un

qu'aviès sus chaca gauta
culhè.

La flou

L'aurièu culida am'un
Aviès Ion

pèd de la gazèla ;
aviès la pèl

Dau blanc satin

;

l'estèla
vei lou souèr penjada au Ciél.

Aviès mai d'esclat que

Qu'on

poulida, tant poulida ,
rajouvenis —
Qu'aurièu pèr tus dounat ma vida
Amai ma part de paradis. Eres
—

De ié pensa

Anaven soûls dins

Iéu,

sans

lou bouscage ;

pensà mau, tus sans pou,
dons lengage

Pèr ausi lou tant

Que

parlava lou "roussignòu.

Te disièu.... de
E tus,

qué poudièu dire ?

de qué me

respoundiès ?

Ce que save es que
Me fasiè faire de
Dau riéu lou

Fiolhas,
De

bruch

nous caressava ;

parpalhounas e flous,

sâP

jouventut tout respirava

Dins

un

Qu'ère
Te

toun sourire

fouillés.

eouncèrt armounious.

urous, e

vese encara

qu'ères urousa !
à

moun

constat ;

L'aureta tebésa, amourousa,

Embaumava de soun

;

aflat.

.\;Ì«;:AQ;ÍA

...

�—

E

sus

101

—

l'èrba, jout la ramada,

A l'abi'ic dau sol
estivenc,

Passaven souvent la

journada....

Qu'es liont de nautres
E

aquel tèms !

quand dau retour

veniè l'oura
Qu'auriè degut veni jamai, —

—

Te

quitave en te diguent : « Quoura,
Pichota, nous reveiren mai ?... »
Jf. B.

VIVARES,

Felibre de las Cauquilhas

Cau prendre lou tèms coumci
es,

L'argent couma vèn,
E las gens couma soun.

Lou

Bijut

De la

peissounariè jusques à la Civeta,
fresques bijuts que vous vendoun à Geta
E couma de
longtèms lou Getòri es groumand,
Chaque vèspre on lou vei, de bijuts à la man,
Que vous préféra mai qu'una bona coustèla,
E que trova, pèr el, pus fresc
qu'una faissèla.
Lou bijut en estiéu, lou
bijut en ivèr,
Aqui ce que pèrtout s'entend bramà dins l'èr.
Es de

Tout Tan

on

vei roudà certana

;

ginouvésa

Que parla lou patouès à pau près à Tenglesa

;

Sòun cabas à la man, e
que
«

—

crida pèrtout :
Arriva,lou bijout !... Quaunevóu de bijout ?...

»

�—

102

—

Couriguent sai e lai, couma fai la Tarasca,
A forsa de brama finis qne vous enmasca ;
Mès lou que
En

«

pèr sonpà n'a pas

plassa de bijuts

—

mai que dous sòus

s'en vai croumpà dous

Très dous sòus,

iòus.

lous bijuts !... crida una

autre mer[chanda

Mès vous

avertis pas que n'a

de contrabanda ;

achetas sei'és embourrounats,
tant madus que fan tapà lou
que lous counouis, pas pus lèu de

Que se lous

Pèr que soun
Mès lou
lé dis

:

Escampa acò,

Saves que tous
E

nas ;

lous veire,

filha, me podes creire ;

de ioi,
fe, qu'es de bijuts de boi !

bijuts soun pas pescats

qu'on diriè, ma

Croumpés pas de bijuts grosses couma de boulas,
Negres e fangassiès e clafits de petoulas ;
Mès prenès, se voulôs manjà bon, fresc e net,
Un bijut ben roussèl pescat au Jardinet ;
Aqueles ratoun pas pèrqué soun d'una ména
Qu'on ne manjariè ben una mièja dougéna ;
Tastàs-lous, cresès-me ; e pioi mai d'una fes
Dirés

qu'aquel bijut vau mai qu'un

boulhoun fresc.

groumands de tout calibre,
Oui, lou bijut es bon, même pèr un felibre !
Que, quand l'aura tastat, segu maneara pas
De ne demanda très avaiis chaque repas,
Pioi, eau bé que saches que lou bijut refresca,
E se quaucun lou sap, es ben lou que lou pesca.
Or dounc, s'avès ausit, rèsta, ben entendut :
Qu'on pot pas ben dinnà s'on n'a pas un bijut.
Groumands de tout païs,

;

�E km

mespresés

Car lou
E

bijut

lou

se

es

sérié trop aïssable ;
boa, acô's ben véritable ;
pas,

mespresàs, ignouràs, abestits,

Que roumplis l'estoumac en dounant d'apetis ;
Qu'es

apéritif dounat pèr la natura,
fai bava dau plesi que proucura ;
Aqui pèrqu'à moun goust — dirés ce que voudrés
N'ai pas pòu d'un bijut, encara mens de très.
un

E que vous

Eeoiipold

BESSIÈRE.

Se las femnas counouissièn
La bountat de l'artémisa,
Ah ! segu

Au

la penjarièn
panel de sa camisa.

La fèsta de Sènt-Clà
Gansou

(sus. l'èr de la pécha)
Se voulès counouisse l'ístòria
De nostra fèsta de
Vau faire

apël à

E dau million

En

Sènt-Clà,

memòria
la cantà ;

diguên,
que ben,
passa amoundaut en plen vent
E se vous plà'i,
Tant

Ce que se

ma

vous

vous

mau

Vous dirai mai,

Pèr s'amusa tout

ce

que se

—

ié t'ai

;

�104

-

De las femnas

-

das garsous ;

e

De las caressas,

das poutous,
baraquetas ! (bis)

E de las

La velha

d'aquela fèsta,
de raountà.
Un prend un brès dessus sa tèsta,
L'autre ce que eau pèr couchà ;
au

sonèr

Las gens coumensoun

Un matalàs
Am'un

B de couissis vièls

En résumât
Pèr la

petàs,
e

descourdurats

Un

tapadou,

Un

flassadou,

;

qu'an pas de milhou
pudou de las filhetas
ce

;

Se cochoun toutes abilhats ;
E

pèr lou sôu soun aloungals,
baraquetas ! (bis)

Dedins las

Quand aquela nioch es passada,
Que la fèsta Arai coumensà,
Lon dimenche, de matinada,
Montoun

ce

De
E

pèr manjà ;
ragoûts :

que eau

Pèr lous

pouletous,

pèr fóra-òbras de fis pérestious ;
Pèr lous
E lous

De bèus nousèls

e

roustits,

boulits,
de canards facits ;

Pèr lous dessèrts de las filhetas
De fruchs

Grands

e

Dedins

de patès

glassats ;
picliots se soun lounjats,
las baraquetas ! (bis)
e

�105

«f

Avans de
Quand
Lou pus
Canta

—-

levà de taula,

se

l'apëtis s'es enanat ;
ardit prend la paraula,
quicom de ravalat ;
Quand a finit,
Es

aplaudit,

Un autre alor, que vòu faire
Plassa soun mot,

d'esprit,

Tant court que sot,

Adrechamen ié passa lou barrot ;
Quand ven lou tour de las filhetas
Se metoun toutas à cantà ;

Ensourdoun, mès
Dedins las

viroun pas,

se

baraquetas ! (bis)

Una fes la taula
Couma

se

eau

Pèr ben acabà la
En

cor

journada,
dansa

disoun que eau

Lous pus
An d'un cop

levada,

mai annisà,

E lous pus

fis,

d'iol causit

soun

Lous

;

couquis,

mens

Mau

vis-à-vis

rusats,

partajats,

Dins l'avant-dous fan d'efèts de coustats
Lous

jouinomes

Las femnas

an

an

la filhetas,

lous maridats ;

Aquestesan un pan de lias,
baraquetas ! (bis)

Dedins las

Lous que soun
E que voloun

Chacun amé

à la bêla estèla,
faire Sènt-Clà,
sa

bêla

agnèla,

�—

106

—

Devignàs ounte van campà ?
Contra

un

bertàs,

clapàs,
Quand pèr muralhas soun pas recatats ;
Contra

un

Quand

an

Ce

manjat

qu'an pourtat,

Après goustà fan un rat-viroulat ;
Àm'aquelas pàuras filhetas,
Aclatadas un pau pèrtout,
Que, sans pensà mau, fan de tout,
Proche las baraquetas ! (bis)
Una fes la fèsta finida,
Chacun s'envai à soun oustau ;
Un

a

la tèsta embalausida,

L'autre lou ventre ié fai mau ;
Mès l'amourous,

Dins

Compta

e

sas

doulous,

recompta toutes lous poutous,
Que i'an dounat,
Lous

Mès

qu'a raubat,

compta pas lous que i'an refusât
E de soun constat, la filheta,
Qu'a vist la fin de sons plesis,
Es amantelida ;

Viva la

mès dis :
baraqueta ! (bis)
Alionsa PIOC1I.

Agoust i8y6.

(Picapoul)

�«sus»

10?

—

Lou marrit
Un marrit

diguèt
«

pagaire anèt

un

pagaire

jour trouva

un

avouoat

e

ié

:
_

Moussu, siéu vengut aici pèr vous dire que déve

quauques sóus à-n-un vesi, que, chaca
me reclama soun argènt davans tout lou

fes que me rescontra
mounde ; aquel manjaire !... Pensas qu'acò me fai veni las tressusous.... Voudrièu
saupre si i'auriè pas un biais pèr... pas pagà !... » L avoucat
ié

respond

:

—

Avès

passât un papiè ?

—

M'en

gardarièu bé !...
de temouèns ?

—

—

—

—

couma
«
—

—

—

—

—

l'a pas ges
Nàni !

Eh bé, dins
Acô

sufis,

èra à la
—

Me

Avès

aquel

cas,

moussu,

diga-ié qu'une ferra d'aucas !

adissias !.

.

.

»

E s'en vai. Mès

porta, l'avoucat lou sona e ié dis :
dècli francs, coumpaire !...

eau
un

papiè ?

Nou !
Avès de temouèns ?
Nou !

Eh bé, dins

aquel

cas,

anâs ferra d'aucas !
liOU Moustèu.

Lou lach vèn pas

das osses
vèn
Mès
das moussis grosses

!

�^

108

-

Lou Gazoun.
Creisse

planet

E verdoulet,

Ausissès pas ma

voués laugièira

Quand broutouneje fresquièirous,

L'auba matiníeira,
Entred'ouvrigue sous iolhous !

Avans que

Creisse-

planet

E verdoulet
Dins la

coumba,1 pèr la mountagna,
poussièirous,
Long dau riéu frescoulet que bagna
En estiéu mous tendres pènous !
Au bord dau cami

Creisse

planet

E verdoulet.
Tout escasseta vèn de

L'agnèl
Quand

naisse,

encara vergougnous,

un

pastre lou ména paisse,

Pèr iéu délaissa fruchs

Creisse

e

flous !

planet

E verdoulet.
Sus iéu lous
Couma

fringaires s'ajassoun
tapis sedous,

sus un

E s'amourousamen

M'enchichourle de
Creisse
E

s'embrassoun,
sous

poutous !

planet

verdoulet,

Autour de la

porta alandada,

Ouille lou vièl s'asséta urous,

�100
En

regardant la maire aimada

Petimà

lions enfantons !

sous

Creisse

planet

E verdoulet.

Au cementèri, la naturà
Me fai

grelhà malancounious,
atapà de ma verdura
Lous que repausoun jout sa crous !
Pèr

Creisse

planet

E verdoulet.

Lou souèr

quand lou sourel trescoula,

Gramecie de-res'coundoús

L'Oumnipoutènt

que me

Tout l'an de

màjas favous !

sas

Creisse

coumoula

planet

E verdoulet !
Ailirèt ROTTiYEK,
Felibre das Rame us.

L'Ase
Me sièu mai d'un cop

demandai d'ounte podoun veni lous
las bèstias. Ansin, couma se fai que lou
chival s'apèla chival, lou biòu, s'apèla biòu, e
d'enseguida.
A forsa de cercà, ai dessoutat
m'en maufisáve
qu'es lou
bon Dieu que i'a bailat
aqueles noums ; aquelas recèrcas m'an
après que, de toutes lous animaus, l'ase soul avié ressajut un
autre noum que lou que
porta ; aqui couma acò se passét ■
Quand lou bon Diéu agèt coungrelhat toutas las bèstias, ié
bailèt lou darriè cop de fioun e un noum à cliacuna. Lou
noums

que portoun

—

—

�I |0

CiMH

"UAJ

manja-cardous, mèstre l'aurelhat, seguèt batejat : Roussignòu'
Lou grimaciè : Singe ! Lou rèi daubosc : Lioun. Lon japaire :
miauiaire

Ghi. Lou

:

Gat,

e

lòu rèsta

couma

savèn. Un pare^

jours après, lou bon Diéu se diguèt : « Cau veire se tou¬
aqueles animaus se rapèloun ben dan noum que i'ai
bailat ! » E lous faguèt veni pèr ié lou demandà. Toutes s'en
souvenguèroun ; n'i'aviè pas qu'un que se teniè à l'escart, à
milat amagat dins un camp de cardons ; on ié vesié pas que
las aurelhas, mes n'i'aviè prou pèr devignà qu'èra lou Roussignòu.
Ànen ! vène aici, ié cridèt Nostre-Segno ; de qu'es

de

tes

«

—

rèsta lou darriè !...
roussignòu, tout se graumilhejant, s'avancêt las
talamen bassas qu'escoubavoun lou sòu, e restèt

aquel fénècou

que

Nostre

aurelhas

plantât
«

me

couma un
—•

lou

pas vergougna,

noum

Àubé ! i'aviè
«

fabàs.

ié d!s lou bon Diéu, e repètàque t'ai bailat, pèr veire ; se t'en souvènes ? »
pas mouien de ié faire desclavcà las dents.

Ages

—

Cèrca ben dins ta memòria, e t'en souvendràs ! »

Vai-te-querre ! nostre roussignòu restava aqui sans boulegà las brégas.
A la fin se decidèt à alandà la maissa, e seguèt pèr bra¬
ma :

«
«

Diéu ;
E

M'en
—

Eh

sou vène pas

bé !

vos

pus

que

!

»

te lou digue ? ié faguèt lou

un. Ase ! !...
despioi s'apèla couma acô.

siès

Sabatiè fai toun

Bitln-Rouiida.

mëstiè.

bon

�—

L'Ourage

e

111

—

lous paurucs

Souvent pèr un pas res fasèn fossa

tapage.

Lou

Gièl, de tout coustat couvrit d'un
drap de dóu
E pus negre cent fes
que lou cuou d'un pairòu,
Àviè pourtat l'ésfrai dins tout lou
Un disiè

Sus la récolta

vesinage.

:

«

Sièn

perduts !

plen, moun Diéu, coupmtan pas pus.
grandissiè la pèrta e lou desastre ;
Tout d'après el èra désirait :
Camps, prats, jardis, lou vilage engloutit...
en

Un autre

Quand

un

vièl pastre,

Orne fossa sensat,
Que la paciensa èra soun arma,
lé diguèt : « Atendès sans vous

Que lou nivou

dounà la larma
crebat ! »

siègue
a,quel gros
en se
dissipant,
ploja se chanjant,

En efèt disié vrai, car
Tout
E

Jitèt la

pioi

en

nuage

l'or sus tout lou
vesinage.
Souvent pèr un pas res fasèn fossa
tapage !
manna e

Auyuiia MAIIjIìIK.

La clouca
Ma grand
brava e digna

—

davans Diéu siègue soun

femna,

ama

—

èra

una

trop rambalhèira e granda travailliaira. Aviè agut
quinze enfants, e lous aviè vistes toutes à
sa taula à-n-una
epoca. Vous dirai pas que
manjavoun de
pas

gigots chaque jour, mès tout acò's èra galhard e
dégourdi).
Maugrat qu'amé soun ome penéquèssoun fossa
pèr nourri

�—

112

—

aquela ribambèla d'enfants, ma grand èra una farcejaira, e
aimava ben de nous couutà de galejadas ; vous vole dire la
que nous countèt un jour :
Una fes, moussu Gourgoul,

dire la

anava

messa

à

lou curât de la parouèssa,
Sènt-Clà, e mountava à soun aise la

de la Citadèla, quand, arrivai à-n-un recantou, vei
Aquesta tant lèu veire moussu lou curât,
mata. Moussu Gourgoul de soun èr bonassa ié dis :
Restàs aclatada, brava femna : car aime mai veire

rampa
una
se

femna aclatada.

«

—

la clouca que

l'iòu !

liuu Moustèu.

Se te crèba
Lèva-te.

De

qu'es vengut

Courréja aviè una baraqueta ounte travalhava
talamen lou pau de terra que i'aviè que trouvava lou mouièn
de ié faire veni un pau de tout.
Un jour, soun camarada Lacet, lou vei davalà dau cami
de la Caraussàna, en faguent una mina couma quaucun que
Mèstre

seriè

mau
«

—

pagat.
Cliaval ! ié

fai soun

amie,

de que t'es arrivât

Courréja ?... As l'èr d'un ome qu'auriè perdut paire e maire!..
Vos pas que fague la mina?... l'a pas mai qu'à
iéu que pogue arriva de causas couma acò... Imagina-te
qu'avièu plantât de rabes. qu'avièu suegnat couma lou cor
d'un rèi... Eli bé, devignariès pas de qu'es vengut? »
Déves creire que siéu dau Martegue... Pèr Dieu !
«

«

—

—

siègue vengut ?... Es vengut de rabes !
! te troumpes !... es vengut una banda
qué me lous an derrabats e que lous an f...icats

de que vos que
«

—

Eli bé, nou

de manobres
au

ventre !

Leoiipold BESSIERF,

�[TWlWftmf

—

113

—

Jouta la Marina
Mèstre
Es

un

ome

Pèr

à

Gliaupin lou

vièl pescaire

lèsta, as dets ben deliats
tout dire, es escamoutaire.
Couma .dilus,
pécaire,
man

I'avièn vendut sièis
bijuts
Ièr se venjèt sus la

fesandats,

pichina

Qu'am'el aviè fach la
couquina.
Quant vendés ious veirats ?
—

Iô fai

quand lous a ben guignais,
Una liéura sèt sóus...
arrivoun !

—

Vesès,

moussu, soun bon-mèrcat...
Cau n'avedre jamai tastat

Pèr pas

Mèstre

préne aquestes

que

vivoun !

Chaupin n'en causiguèt

très bèus,
Argentats, ben retes, ben grèus,
E

paguèt sa liéurada.
pichot coutèl margat

Pioi d'un

D'una lama ben agusada

Douvriguèt

un

Es aici que

premier veirat.
l'escamoutaire

Faguèt veire soun saupre-faire.
Aquel levènti de Gliaupin,
En la faguent
passa pèr malha
Sourtiguèt, pioi, de la tripalha
Una bêla pèssa de vint
Davans la pichina enfrenada.
Mèstre Chaupin countanièt
E de

peisses n'en tirèt
pèssâs una moulounada.
Acò fach, ben
tranquilamen
sous

De

S'enanèt 1er mai que countent.

,

�—

114

—

finèchou espinchava las scènas.
pensant veire fini sas penas
Vouguèt faire couma Chaupin ;
Douvriguèt un peis, dons, très, cinq.

Mès de lionfc lou

La vendèira

Talamen que sa

banastada
vouirada

S'atrouvèt lèu presque
Mès de

;

pèssas de vint....

pichina !
à sa vesina ;
De l'una à l'autra, soun discours,
Dau raercat faguèt lèu lou tour.
Niente !... Paura

Countèt la

causa

sarjant-de-vila
A quau baragouinet sa bila
Gulant d'aici, picant d'aval,
Enfin faguèt tant de baral,

Ànèt cercà'n

proucès-verbal.
la ràja en ela
dent crudèla,
empourtèt soun bòu degalhat,

Qu'empougnèt un

Lous poungs en l'èr,
Lous pèus matats, la
La paura

S'alor

agèsse rescountrat

Dins quauque

caire

L'escamoutaire,
—

gus de mèstre Chaupin —
I'auriè' spoussat lou casaquin.

Aquel

l'aiga-sau, ou sartan, ou g ras il lia,
Ela, amai touta sa familha

Pamens, à

Engouliguèroun de veirat
chaque repas un ventrat.
Pendent ioch jours, vouidant la banastada,
Sus la fin fesandada,
A

As repasses, couma l'on crei
Perdèroun pas lou goust dau peis

!

ÏHARQUKS,
Felibre dau Bourdigou,

Adriait

Quau bon

lou crompa, bon

lou béu.

�La
—

sa

Pierrou,

moun

las mans, e fai ta
E
—

—

—

—

—

—

—

—

•

—

—

—

prièra

enfant...

zou

! vite, à ginouls !.. crou-

prièra !

Pierrou, oubeissent,

crousa

las

mans e

s'aginoulha.

Moun Diéu ! fai la maire.
Moun Diéu !

respond l'enfant.

Fasès-me grand...
Fasès-me grand,
E sage.

Sage.
Se sièu pas sage,

Sage,
Fagès-me...
Me....
Fasès-me mouri.
Nou !

nou

! fasès

mouri Louiset que

m'a raubat

ma

baudufa !

A
Lou Ctjrat.

Miciièo.

—

—

Cau

la doctrina
De que eau

quifcà

sous

faire, Michèu, pèr se sauvà ?
esclops e s'encourri ben vite.
SiOIl ÎÏOlINlfîî.

��ENSIGNADOU
Paja

Meses de l'An
Noums das ajustaires

6

7
8

Crounica

Notas
La Rosa de toutes lous vents.

9

10

L'armanac Cetóri

(Castelnau). 11
Rampèl (A. Destrech)
13
lloun pais (J. Soulet)
14
La poumpa (Lou Moustèu)...
15
Desbourrounage (A. Rottner). 16
L'ourjóu coupât (Atu Maille).. 17
Es de Vaca (Lou Moustèu)...
18
De feninas ne eau ( Mèstre
Prunac)
20
Simplige (A. Marqués)
22
A la Fransa ! (R. Dufour)
22
Un acoumoudamen (J. Coste). 25
Lou Printèms (A. Mallié)......
27
La Sauquéna de Pignan
(A.
Rottner)
28
Viva Nadau ! (L. Ressière)
30
Un sóu lou moulou( A.Marqués) 31
La secada e la
ploja (II. L.
...

Galibert)
(Lou Moustèu)
La Gagaraula (J.-B. Vivarès)..
L'ouliviè (J. Coste)
Lou Troubaire e la Luna (A.
La calou

*

À

Rottner)

L'Ex-Voto (Lou

32

34
36
36
37

Moustèu)

Franchimandejada (A. Mar¬
qués)

38
38

Lou Tal (L. Bessière

39

De

40
41

Paja

Las Panatièiras (Lou
Moustèu)
A-n-un amie Cetóri (J.
Soulet)
Lou lloc d'artifice (Lous Mous¬

tèu)

60
61
62

Remembransa (A. Rottner)...

63

Quau

mesura e quau lou fai
pas siéu es un sot (A. Maillé)
Lou plesi de mameta

64

(J.-E.

Castelnau)

65

Lous

cinq francs de Filipou
(L. Bessière)
Lous vis de l'Erau (G. Thérond)

69

Las

Cagaraulas (A. Mallié)
Sènt-Jousèp (Lou Moustèu)

...

Las cabussèllas de

ma

..

Crous

de

71
74

Grand

(J.-E. Castelnau)

La

67

75

Magalouna (L.

Bessière)
guinda frecha (Mèstre Pru¬
nac)
Lou veirat de Jan Bigoula (L.

78

La

Bessière1!

81

Margarideta (H.-L. Galibert)..
L'orne de bon (Lou Moustèu).

Créacioun

de

la

femna

Thérond)
enfants de Sènt-Clà

83

84

(G.
85

Pantaiage(A. Rottner
L'engrunaras (Lou Monstèu)..

Lous

79

88
90

(J.

90

Chacunsoun goust(L.Bessière)

91
93

Soulet)

90

L'emplastre (F. Jouveau)
Qu'es pas amagat que s'amaEn
gue (J. Soulet)
94
Un bon remèdi (A. Rottner)..
42 Lou Sanctus (Lou Moustèu)
96
Lous Ceses de michanta cuioSus una toumba (A.
Rottner). 79
cha (Mèstre Prunac)
44 L'emperur (Lou Moustèu)....
98
Lou cagnard dau pescaire (J.
Las Vendemias (J. Soulet)
99
46 Souveni (J.-B. Vivarès)
Coste)
99
Au Catéchisme (Lou
Moustèu) 48 Lou Bijut (L. Bessière)
101
La peira de plaja e la roca (A.
La fèsta de Sènt-Clà (Alfonsa
Maillé)
49
103
Pioch)
Lou Colerà (Lou Moustèu)...
50 Lou marrit pagaire (Lou Mous¬
Cansou sus l'lssanka(un
Cetóri) 51
tèu)
107
L'escoupidou (Lou Moustèu). 52 Lou Gazoun (A. Rottner)
108
Lou clouquiè de
L'Ase (Buta-Rounda)
Bouzigas (G.
109
Thérond)
53 L'Ourage e lous paurucs (A.
Femnas e Flous (J.
Soulet)... 54
Maille)
111
Las farinetas (L.
Bessière)
54 La clouca (Lou Moustèu) .... 112
Lous Sacramens (A.
De
Rottner). 56
qu'es vengut (L. Bessière) 113
Lou pagament (Lou
Mousteù). 56 Jouta la Marina (A. Marqués). 111
La faussa devota (J.-E. Cas¬
La priera (Lou Moustèu)
115
telnau)
57 j Aladoctrina (Lou
Moustèu).. 115
lingoustas (Lou Moustèu..
baraquetas (F. Jouveau...

..

IÈZIER

����</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </file>
  </fileContainer>
  <collection collectionId="92">
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="355723">
                <text>Patrimoine écrit occitan:périodiques</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="41">
            <name>Description</name>
            <description>An account of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="355724">
                <text>Ce set contient les périodiques numérisés par le CIRDÒC issus des collections des partenaires d'Occitanica</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
  </collection>
  <itemType itemTypeId="26">
    <name>Revista</name>
    <description>Item type spécifique au CIRDÒC : à privilégier</description>
    <elementContainer>
      <element elementId="127">
        <name>Région Administrative</name>
        <description/>
        <elementTextContainer>
          <elementText elementTextId="617531">
            <text>Languedoc-Roussillon</text>
          </elementText>
        </elementTextContainer>
      </element>
      <element elementId="163">
        <name>Type de périodique</name>
        <description/>
        <elementTextContainer>
          <elementText elementTextId="617533">
            <text>Almanacs = Almanachs</text>
          </elementText>
        </elementTextContainer>
      </element>
      <element elementId="128">
        <name>Variante Idiomatique</name>
        <description/>
        <elementTextContainer>
          <elementText elementTextId="617535">
            <text>Languedocien</text>
          </elementText>
        </elementTextContainer>
      </element>
      <element elementId="129">
        <name>Aire Culturelle</name>
        <description/>
        <elementTextContainer>
          <elementText elementTextId="617574">
            <text>Séte (Hérault)</text>
          </elementText>
        </elementTextContainer>
      </element>
    </elementContainer>
  </itemType>
  <elementSetContainer>
    <elementSet elementSetId="1">
      <name>Dublin Core</name>
      <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
      <elementContainer>
        <element elementId="50">
          <name>Title</name>
          <description>A name given to the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="617511">
              <text>Armanac cetòri. - 1894</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="86">
          <name>Alternative Title</name>
          <description>An alternative name for the resource. The distinction between titles and alternative titles is application-specific.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="617512">
              <text>Armanac cetòri. - 1894</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="49">
          <name>Subject</name>
          <description>The topic of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="617513">
              <text>Almanachs occitans</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="617536">
              <text>Sète (Hérault) -- moeurs et coutumes</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="617576">
              <text>Félibrige</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="41">
          <name>Description</name>
          <description>An account of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="617514">
              <text>&lt;div style="text-align: justify;"&gt;Chaque almanach contient un calendrier,&amp;nbsp; &amp;laquo;&amp;nbsp; &lt;em&gt;La Rosa de toutes lous vents&lt;/em&gt;&amp;nbsp; &amp;raquo; suivi des&amp;nbsp; &amp;laquo; &lt;em&gt;Noums das ajustaires qu'an gagnat la lansa e lou pav&amp;eacute;s despiei l'an 1846&lt;/em&gt; &amp;raquo; et&amp;nbsp; d'une &amp;laquo; &lt;em&gt;Crounica&lt;/em&gt; &amp;raquo;. Le recueil comprend aussi des po&amp;eacute;sies, fables, chansons, contes, proverbes et devinettes.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="617595">
              <text>&lt;div style="text-align: justify;"&gt;Cada almanac conten un calendi&amp;egrave;r, &amp;laquo; &lt;em&gt;La Rosa de toutes lous vents&lt;/em&gt; &amp;raquo; seguit de los &amp;laquo; &lt;em&gt;Noums das ajustaires qu'an gagnat la lansa e lou pav&amp;eacute;s despiei l'an 1846&lt;/em&gt; &amp;raquo; e d'una &amp;laquo; &lt;em&gt;Crounica&lt;/em&gt; &amp;raquo;. Lo recu&amp;egrave;lh compren tanben poesias, fablas, can&amp;ccedil;ons, contes, proverbis e devinalhas.&lt;/div&gt;</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="39">
          <name>Creator</name>
          <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="617515">
              <text>Soulet, Joseph (1851-1919). Directeur de publication</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="45">
          <name>Publisher</name>
          <description>An entity responsible for making the resource available</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="617517">
              <text>Imp. Armengol e Depenveiller (Ceta)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="40">
          <name>Date</name>
          <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="617518">
              <text>1893</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="47">
          <name>Rights</name>
          <description>Information about rights held in and over the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="617519">
              <text>Domaine public</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="46">
          <name>Relation</name>
          <description>A related resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="617520">
              <text>Vignette : http://occitanica.eu/files/original/80b02d7d16a95fe213db0762d02f5af4.JPG</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="617521">
              <text>http://www.sudoc.fr/038560712&#13;
</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="104">
          <name>Is Part Of</name>
          <description>A related resource in which the described resource is physically or logically included.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="617522">
              <text>&lt;em&gt;Armanac cet&amp;ograve;ri&lt;/em&gt; (&lt;a href="/items/show/13368"&gt;Acc&amp;eacute;der &amp;agrave; l'ensemble des num&amp;eacute;ros de la revue&lt;/a&gt;)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="42">
          <name>Format</name>
          <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="617523">
              <text>application/pdf</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="617525">
              <text>1 vol. (115 p.)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="44">
          <name>Language</name>
          <description>A language of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="617524">
              <text>oci</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="51">
          <name>Type</name>
          <description>The nature or genre of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="617526">
              <text>Text</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="617527">
              <text>publication en série imprimée</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="43">
          <name>Identifier</name>
          <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="617528">
              <text>http://occitanica.eu/omeka/items/show/20104</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="617529">
              <text>FRB340325101_AI-3-cet_1894</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="116">
          <name>Temporal Coverage</name>
          <description>Temporal characteristics of the resource.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="617530">
              <text>18..</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="98">
          <name>License</name>
          <description>A legal document giving official permission to do something with the resource.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="617532">
              <text>Licence ouverte</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="94">
          <name>Date Issued</name>
          <description>Date of formal issuance (e.g., publication) of the resource.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="617534">
              <text>2018-10-19 FB</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="37">
          <name>Contributor</name>
          <description>An entity responsible for making contributions to the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="617577">
              <text>Castelnau, Joseph Henri (1848-1902)</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="617578">
              <text>Destrech, A.</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="617579">
              <text>Rottner, Alfred</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="617580">
              <text>Maillé, Auguste</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="617583">
              <text>Marqués, Adrien</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="617584">
              <text>Dufour, Benjamin</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="617588">
              <text>Coste, Joseph</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="617589">
              <text>Bessière, Léopold</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="617590">
              <text>Galibert, Henri Léon</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="617591">
              <text>Vivarès, Jean-Baptiste</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="617592">
              <text>Jouveau, Francés</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="617593">
              <text>Thérond, Gustave (1866-1941)</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="617594">
              <text>Pioch, Alphonse</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="48">
          <name>Source</name>
          <description>A related resource from which the described resource is derived</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="823632">
              <text>Mediatèca occitana, CIRDOC-Béziers AL 3</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
      </elementContainer>
    </elementSet>
    <elementSet elementSetId="8">
      <name>Occitanica</name>
      <description>Jeu de métadonnées internes a Occitanica</description>
      <elementContainer>
        <element elementId="173">
          <name>Portail</name>
          <description>Le portail dans la typologie Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="617541">
              <text>Mediatèca</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="174">
          <name>Sous-Menu</name>
          <description>Le sous-menu dans la typologie Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="617542">
              <text>Bibliotèca</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="172">
          <name>Type de Document</name>
          <description>Le type dans la typologie Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="617543">
              <text>Numéro de revue</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="182">
          <name>Catégorie</name>
          <description>La catégorie dans la typologie Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="644883">
              <text>Documents</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="171">
          <name>Contributeur</name>
          <description>Le contributeur à Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="722102">
              <text>CIRDOC - Institut occitan de cultura</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
      </elementContainer>
    </elementSet>
  </elementSetContainer>
  <tagContainer>
    <tag tagId="2088">
      <name>Ajustas lengadocianas = Joutes languedociennes</name>
    </tag>
    <tag tagId="2087">
      <name>Conte occitan = Conte occitan</name>
    </tag>
    <tag tagId="1471">
      <name>Fablas occitanas = Fables occitanes</name>
    </tag>
    <tag tagId="1053">
      <name>Poesia occitana = poésie occitane</name>
    </tag>
  </tagContainer>
</item>
