<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?>
<item xmlns="http://omeka.org/schemas/omeka-xml/v5" itemId="20105" public="1" featured="0" xmlns:xsi="http://www.w3.org/2001/XMLSchema-instance" xsi:schemaLocation="http://omeka.org/schemas/omeka-xml/v5 http://omeka.org/schemas/omeka-xml/v5/omeka-xml-5-0.xsd" uri="https://www.occitanica.eu/items/show/20105?output=omeka-xml" accessDate="2026-04-04T10:23:36+02:00">
  <fileContainer>
    <file fileId="138126" order="1">
      <src>https://www.occitanica.eu/files/original/8f8883d31de93fd5305e98255bedfdcc.JPG</src>
      <authentication>876bb07279073b97d85689e3ec67d4a2</authentication>
    </file>
    <file fileId="138124" order="2">
      <src>https://www.occitanica.eu/files/original/236b46be122a12bf80a62feb8fd605c1.pdf</src>
      <authentication>eead43a9aea856a98e782542102ed95c</authentication>
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="9">
          <name>PDF Text</name>
          <description/>
          <elementContainer>
            <element elementId="175">
              <name>Text</name>
              <description/>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="617659">
                  <text>ÌÈSMÊSÊà

r

f: ip

£rEì||&gt;

^

I &lt;SÍ&gt;

v&gt;

4s

4

ARMANAG CETORI
&lt;Joia

e

passa-íenis dau poplc
de

4

CKTA

Siôft rît; Cela, sien. de Sènt-Clà,
Sièn dau

tìourdigou,

se

viran

■?

pas,

?

4

C.ÍJ.0J

4

îôfztEfiS!

Costa

Oòelv

Sous

I

r
0

1

./■

,*tV

¥

ALES
IMPRIMAR1È J.
.1, BrAho,

r

MARTIN

bailc

1894

mgm

����DE

TOUTES

LOUS

VENTS

Coumpassada pèr lou Capitàni CHICAIRE

N

LEVANT

%■

J J

t

E

��MESES DE L'AN MILA-10CH CENT-NONANTA CINQ
FEBRIÈ

JANVIÈ 1895

P. Q.lou
P. L. lou

P. Q.lou 4
P. L. lou 11
D.

D.

Q. lou 17

9

Q. lou 15

N. L. lou 24

N. L. lou 25
Lous

3

jours creissoun d'una oura4m.

Lous jours

creissoun d'una oura 30

1

Dim.

Jour

1

Div.

S.

o

Dim.

S. Bazile.

2

Diss.

LaCandelousa
S. Blàsi.

lAn.

de

Ignace.

3

Dij.

Sta Genevièva.

3

Dim.

4

Div.

S.

4

Dil.

S. Gilbert.

5

Diss.

S. Telesf.

5

Dim.

S. Filèas.

6

Dim.

Lous Reis.

6

Dim.

S.Jan M.

7

DU.

S. Lucian.

7

Dij-

Sta

Goulastica.

8

Dim.

Sta Adèla.

8

Div.

Sta

Apoulina.

9

Dim.

9

Diss.

Sta Lalia

10

Dim.

S. Adolfe.

11

Dil.

S. Vaast.

Rigoubèrt.

10

Dij.

11

Div.

S. PeircAvesq.
S. Gui'haume.
Sta Palmira.

12

Diss.

S. Aufret.

12

Dim.

S. Roumuald.

13

Dim.

B. de N. S.

13

Dim.

S. Ounésime.

14

Dil.

S. Alàri.

14

Dij.

S.

15

Dim.

S. Pau Erm.

15

Div.

S. Siméoun.

46

Dim.

S. Marcel.

16

Diss.

S. Flavian.

17

Dij.

S. Antoni.

17

Dim.

S.

18

Div.

S. Peire.

18

DU.

S. Eloulher.

Sta Isabèlla.

Téoudule.

Ouquèri.

19

Diss.

S.

Sul|iice.

19

Dim.

20

Dim.

S. Sébastian.

20

Dim.

S. Peire.

21

Dil.

Sta

21

Dij.

S. Matiéu.

Agnès.

22

Dim.

S. Vincent.

22

Div.

S. Matias.

23

Dim.

S. Anfos.

23

Diss.

S. Aleissandrc.

24

Dij.

S. Babilas.

24

Dim.

25

Div.

Gounv.

25

Dil.

StaOunourina.
S. Léandre.

26

Diss.

Sta Batilda.

26

Dim.

Dimas-Gras.

27

Dim.

S. Jan G.

27

Dim.

Gendres.

28

Dil.

S. Gesàri.

28

Dij.

S. Pouliéute.

29

Dim.

S. Coustant.

30

Dim.

Sta Martina.

31

Dij.

Sta Marcelina.

s.

Pol.

�ABRIEU

MARS

P. Q. lou
P. L. lou
D. Q. lou

P. Q. lou 4
P. L. lou H
D. Q. lou 18
N. L. lou 26
Lous jours

creissoun d'una oura 50

2
9

16

N. L. lou 25
Lous

jours creissoun d'una oura

Dil.

Diss.

lS. Auliertin.
S. Franccs P.

î

o

2

Dim.

3

Dim.

StaGun -'gouda

3

Dim.

S. Hugue.
S. Francès.
S. Richard.

4

DU. '

S. Casimir.

4

Dij.

S. Isidore.

5

Dim.

S. Phoucas.

5

Div.

6

Dim.

Sta Couleta.

6

Diss.

S. Vincent.
S. Orudènci

Dij.

S. Tournas.

7

Dim.

Raméus.

Dil.

S. Aubcrt.

1

.7

Div.

,

!

40

8

Div.

S. Jan.de D.

8

9

Diss.

Sta Fraticcsa

9

Dim.

Sta Sofia.

10

Dim'.

Lous 40 Martir.

10

Dim.

S.

•11

Dil.

S. Vindit.

11

Dij.

Dijous-Sant.

12

Dim.

S.

12

Div.

13

Dim;

S. Niréfora.

13

Diss.

14

Dij.

Sta Mali Ida

14

Dim.

Divendres-San
Dissate-Sant.
PASGAS.

15

Div.

S. Zacàri.

15

DU.

S. Frutuous.

16

Diss.

Sta Gerlruda.

16

Dim.

S. Lambert.

17

Dim.

Oculi.

17

Dim.

S. Anicct.

Gregóri.

Estrope.

.

18

Dil.

S.

Jouscp.

18

Dij.

S. Parfèt.

19

Dim.

Sta Reina.

19

Div.

S. Soucrata.

20

Dim.

S. Bcnedit.

20

Diss.

S. Ansslme.

Dim.

Quasimodo.

21

Dij.

S. Benoi.

21

22

Div.

Sta Gatharina.

22

Dil.

Sta Leonida.

23-

Diss.

S. Grabicl.

23

Dim.

Sta Vitoria.

24

Dim.

Laetare.

24

Dim.

S.

25

Dil.

Announciatiou

25

Dij-

26

Dim.

S.

Rupèrt.

26

Div.

S. Marc.
S. Glct.

27

Dim.

S. Sistc pape

27

Diss.

Sla Zeta.

Dim.

S. Vidau.

Jorje.

28

Dij.

S. Gountran.

28

29

Div.

S. Vitourian.

29

Dil.

S. Goumbèrt.

30

Diss.

Sla Oustasia.

30

Dim.

Sta Gata'rinaS-

31

Dim.

Passioun.

�JUN

MAI

Q. lou 3
lou 9
D. Q. lou 18
N. L. lou 24
P. Q. lou 31
Lous jours creissoun d'una^oura 18

7

p.

P.

L. lou

p. L.

D.

Q. lou 11

N.
P.

L. lou 22
Q. lou 29

Lous

jours creissoun de 17 m.

Pamphile.

Dim.

SS. Jaq. et

1

Diss.

S.

2

Dij.

T. Atanase.

2

Dim.

Pantacousta.

3

Div.

Inv. Sta Grous.

3

Dil.

Sta Gloutilda.

Diss.

Sta Jana.

4

Dim.

S. Outat.

5

Dim.

Sta Serens.

5

Dim.

S. Bouniface.

6

DU.

S. Jan

Porta L

6

Dij.

S. Claude.

Dim.

Sta Antounieta

7

Div.

S. Nourbert.

Dim.

S. Estanislas.

8

Diss.

S. Médard.

9

Dij.

S.

Grcgori.

9

Dim.

Trinitat.

10

Div.

S. yVntounin.

10

Dil

Sta Félicitât.

Diss.

S. Servais.

11

Dim.

S.

12

Dim.

S. Brancàci.

12

Dim.

Sta

13

Dil.

Sta

13

Dij.

14

Dim.

S.

14

Div.

Barnabé.
Oulimpa.
Festa de Dieu.
S. Basile.

15

Dim.

S. Pouns.

15

Diss.

S. CèreR

16

Dij.

Sta Mariana.

16

Dim.

Sta

17

Div.

S. Felis.

17

Dil.

S. Avit.

18

Diss.

S. Gelestin.

18

Dim.

S. Ouzias.

Dim.

S. Bernardin.

19

Dim.

S. Gervais.

Rougaciouns.

20

Dij.

StaFlourènda.

Julià.
S- Didié.

21

Div.

Sta A lis.

22

Diss.

S. Poulin.

23

Dim.

S. Alban.

24

Dil.

S. Jan-Batista.

Dim.

Tresl. de S. Al.
S. Dàvi.
S. Adelin.
L. Irèna.
S. Peire S. Pau

1

4

7
8

11

19

20

Dil.

21

Dim.

22

Dim.

Fil.

Glicèra.
Bouniface.

Sta

ascensioun.
Sta Maria Jac.

23
24

Dij.

25

Diss.

S. Urbain.

25

26

Dim.

S.

Dim.

27

Dil.

S.

27

Dij.

28

Dim.

Felip. de M.
Ouliviè.
S. Massenin.
S. Felis.
S. Walstant.
Sta Peirounel

26
28

Div.

29

Div.

Dim.

30

Dij

31

Div.

29

Diss.

30

Dim,

Moudèsta.

S. Ducide.

�JULHET

AGOUST

P.

D.

0

P.

L. Iou

i).

Q. lou 15

i&gt;.

Q. lou 13

lou

N.

D.

lou 22

N.

P.

Q. lou 28

P.

Lo.us jours dimimioun de 57 m.

Lons

j.

5

lou 20

Q. lou 27

jours diminuoun d'ura

oura

î.

Dil.

S.

Cybar.

1

Dij.

2.
3

Dim.

2

Div

D i m.

Vesitacioun.
S. Anatole.

.3

Diss.

4

Dij.

S. Fourtunat.

4

Dim.

5,

Div.

S, P. de Liss.

5

Diss.

Sla

0

7

Dim.

Angola.
Sta Virg'nia.

Dil.
Dim.

S. Ion.

6

7

Dim.

S. Gaietan.

8

Dil.

Sta Isabéu.

8

Dij-

S. Juslin.

9

Dim.

S. Bres.

9

Div.

S. Rouman.

10

Dim.

N. D. de Santa

10

Diss.

S. Laurent.

11

Dij-

S. Pic.

11

Dim.

12

Div.

S. Ouncstc.

12

Dil.

Sta Suzanna.
Sta Clara.

13

Diss.

S. Anaclet.

13

Dim.

14

D

S. Bonavcnt.

14.

Dim.

S. Eusèbc
S. Ipouiite.

m

.

S.
.

35

Peirccncad.

S. Este.

c.

Sta Lidià.
S. Doumerguc
S. Sauvaire.

15

Dil.

S. Enrie.

15

Dij.

N. D.

10

Dim.

N.D. dan M.G

10

Div.

S. Roc.

17

Dim.

S. Alcssi.

17

Diss.

S. Jacinlo.

18

Dij.

S. Aoumas d'A

18

Dim.

Sla Elcna.

d'Agousl

19

Div.

S.Vincent de P

19

Dil.

S. Bernât.

2.0

Diss.

Sta Api

20

Dim.

S. Privât.

21

Dim.

S. Vitor.

21

Dim.

S. Sinfourian.

22

Dil.

Sta Mada'òna.

22

Dij.

S. Sidôni.

23
24

Dm.

S. Cassian,

23

Div.

S. Priv; t.

Dim.

Sla Crestina.

24

Diss.

S. Bertoumiéu.

25

Dij.

S. Jaunie.

25

Dim.

S. Louis.

26

Div.

Sta Anna.

26

Dil.

S. Zefirin.

27

Diss.

27

Dim.

S. Ccsàri.

78

Dim.

Sta Nalaiie.
S. Sanàri.

28

Dim.

S. Julian.

29

Dil.

Sta Maria.

29

S.

30

Dij.

Dim.

S.

Loup,

30

Div.

Sta Rosa.

31

Dim.

S. German

31

Diss.

S. Lazare.

rgarida

Augustin.

�SETEMBRE
P.
D.

Lous

L.

lou

OCTOBRE

5

P.

!j. lou .3
D. lou 11
N. L. lou 18.
P. Q. lou 25

Q. lou 12
lou

D.

18

-N.

L.

P.

Q. lou 25

jours diminuoun d'an a

oura

45

Lous jours diminuoun d'una

oura

44

1

DIM.

8. Bauzcli.

Dim.

S. Remi.

2.

Dil.

S.

Agricol.

9

Dim.

SS.

3

Dim.

S

Grcgori.

3

Dij.

S.

4

S. Francès d'A

i

Anjous.
Ciprian.

Dim.

Sla Rousalia.

4

Div.

5

Dij.

S.

5

Diss.

S. Coustant.

6

Div.

S. Amable.

6

Dim.

S. Bruno.

7

Diss.

7

Dil.

S.

8

Dim.

8

Dim.

Sta Reparada.

9

9

Dim.

S. Danis.

Laugié.

Dil.

S. Omar.
N. D. de Sel.
S. Veran.

10

Dim.

Sta Poucarié.

10

Dij.

S.

11

Dim.

S. Pacient.

11

Div.

S. Placide.

12

Dij.

Sta Bona.

12

Diss.

S. Vilfrid.

13

Div.

S. Serafin.

13

Dim.

S. Geraud.

14

Diss.

Enaus. Crous.

14

Dit.

S. Galisla.

15

Dim.

S. Anfos.

15

Dim.

Sa Tercsa.

16

Dil.

S. Dournèlhe.

16

Dim.

Sta Rousse! ina

17

Dim.

8. Lambert.

17

Dij.

S. Flourènt.

18

Dim.

Sta Esteveneta

18

Div.

S. Luc.

Augusta.

Virgile.

19

Dij.

La Sale ta.

19

Diss.

S. Gérard Tenc

20

Div.

S. Matiéu.

20

Dim.

S. Aurelian.

21

Diss.

S. Maurice.

21

Dil.

Sta Ursula.

22

Dim.

Sta Tècla.

22

Dim.

Sta Maria Sal.

23

Dil.

Sla

23

Dim.

S. Illarioun.

24

Dim.

S. Fermin.

21

Dij.

S.

25

Dim.

S. Ouzias.

25

Div.

S.

S. Cosmo

26

nij.

27
28

Div

Salaberga.

D.

Maglori.
Grespin.
Fi'ori.

26

Diss.

S.

27

Dim.

S. Salvian.

Diss.

S. Ceran.
S. Estaquc.

28

Dil.

S. Simoun.

29

Dim

S.

29

Dim.

S. Narcissa.

30

Dil.

30

Dim.

S. Lucan.

31

Dij.

S- Gristou,

.

.

e

Miquèu.

S. Jirome.

�Lous

NOUVEMBRE

DECEMBRE

P. L. lou 2
P. Q. lou 9
N. L. lou 16
P. Q. lou 24

P. L. lou 2
D. Q. lou
9
N. L. lou 16
P. Q. lou 24
P. Q. lou 31

jours diminuoun d'una oura 23

Lous

jours diminuoun de 2

1

Div.

Toussant.

1

Dim.

Lous Avents.

2

Diss.

Lous Morts.

2

Dil.

S- Aloi.

3

S. Savié.

Dim.

S. Marcel.

3

Dim.

4

Dil.

S. Chaînas.

4

Dim.

Sta Barba.

5

Dim.

S. Zacaria.

•i

Dij.

S. Saluas.

6

D i m.

S. Estève d'A.

6

Div.

S. Nicoulas.

7

Dij.

S. Ernest.

i

Diss:

S. Ambrosi.

8

Div.

S. Godefrid.

8

Dim.

9

Diss'.

S. Maturin.

9

Dil.

10

Dim.

S

10

Dim.

Councepcioun.
Sta Lcoucadia.
Sta Valcria-

11

Dil.

S. Martin.

11

Dim.

S. Damas.

12

Dim.

S. ReinièEv.

12

Dij.

Sta Denisa.

13

Dim.

S. Mitre.

13

Div

14

Dij.

S. Ru Ev. d'A.

14

Diss.

S. Nicàsi.

15

Div.

S.

15

Dim.

S. Usèbe.

16

Diss.

S. Edme.

16

Dil.

Sta A/.alaïs.

17

Dim.

S.

Agnan.

17

Dim.

Sta

18

Dil.

S ta Auda.

18

Dim.

Sta Grassa.

19

Dim.

Sta Isabèu.

19

Dij.

S. Timoulvon.

20

Dim.

S. Eimond.

20

Div.

S. Gassien.

21

Dij.

Prés,

21

Diss.

S. Toumrs.

22

Div.

Sta Cecila.

22

Dim.

S. Ounourat.

23

Diss.

S. Clément.

23

Dil.

Sta Victoria.

24

Dim.

Sta Flora.

24

Dim.

S. Yves.

25

Dil.

Sta Catarina.

25

Dim.

NOUVÉ.

26

Dim.

S. Léounard.

26

Dij.

S. Estève.

27

Dim.

S. Sifren.

27

Div.

S. Jan Ev.

28

Dij.

S. Sostène.

28

Diss.

SS, Innoucents

29

Div.

S. Savournin.

29

Dim.

S. Trefume.

30

Diss.

S. Andriéu.

30

Dil.

SlaCouloumba,

31

Dim.

S. Silvèstre.

Jus ton

Ugène.

de

N. D.

.

Sta Lucia.

Oulimpa.

�—

11

-

GROUNIGA

Sai sien mai !
L'an

passât à

parièira epoca espeliguèren l'Armanac
la causa èra nouvèla ; tamben seguèt

Cetùri. Se sap que

n'en faguèren l'ensach.
l'idèia seguèsseessencialamen cetòria pèr que nostes braAres councitadins,
amai lous bons mièjournals de las vilotas vesinas se i escampèssoun dessus couina las fedas à la sau.

pas sans un certan trincamen que
Ben nou'n prenguèt, car sufisiè que

E, de fèt, la reiissida

seguèt coumplèta. Lou suces ines-

pichot libre, e lous encourajaments vèrtoumbèroun à-raissa de tout
coustat, nous decidèroun à countunià la publicacioun
d'un prefach tant graciousamen acetat.
Es pèr ne festejà la remembrança que, lou dimenche
perat de noste

bals

io

e

escrichs que nous

de Jun, lous

roun

coulabouradous de l'Armanac s'acampède « Magali », e dins un frairenal

à la barraqueta

repas trinquèroun
amai à l'espelida

à la santal dau maiòu de l'an passât,
dau nouvel que vèn de creva sa cau-

quilba.
aqui sèt felibres, qu'es lou noumbre courrespounfelibrenca.
brave Bastide de Clausel, toujour sus la bèrca

Eroun

dent

as

Lou

sèt rais de l'estèla

moustrà, èra vengut esprès de

quand

se eau

Terral

pèr faire sa plèga. La sesilha
clé la riqueta. I'aviè Soulet,

sident

Cournou-

lou prouclamèt pré¬
Théround, Rottner,

Bessièira, Galibèrt.

Après agudre facli ounou au goustous court-boulhoun
pèr Bessièra, qu'es un artista acoumplit pèr fricoutà lous plats cetòris, lou président se levèt e drouvi-

alestit

�12

—

—

guet la sesilha pèr una eslrambourdanta improuvisacioun

seguida de soun Oda à Magali, que dounan aici-dejouta
que seguèt calourousamen aplaudida.

Au sourelhant dau

Sant-GIa,

mount

On vei de liont

pampalhejà,
Cou nia un prat de margaridetas,
De magnificas
barraquetas.
Diriès la tafa de la nèu.
Courounant lou brancùn das
Bèus
De

e

lusents

couina

de

aubres,
maubres,

pèdestals traucant lou cèu.

Sant-Cla

qu'èra evesque de Nàntas,
Bretoun que fasiè pas sas pàntas,
Mountèt sus lou truc en renoum,
E bailèt la benedicioun
As

pescaires de la mar blua.
Aqui perqué l'on vei jamai
A Ceta un pauruc
quand se fai
Das braves marins la

recrua.

Pescadous, marins, merlussiès,

Boutiguiès, mercàntis, rendiès,
Emplegats dau cami-de-fèrfe,
Tounnalhés que mountàs au serre,
Trasès un cop-d'iol sus lou port :
E

se

vosta vista se

S'un cuirassat

Plagnigués

se

fousca,

chanja

en mousca,

pas trop voste sort.

e

�Car
Lou

pas Cetòri de Geta
qu'aima pas la barraqueta,

es

La taula emb'un bon court-boulhoun,

Arcèlis, sàrdas, baudroi, toun,
Muscles, bijuts, uitras, lingousta,
Merlussat, goustous cassoulet

Qu'a cantat noste amie Soulet,
pampaligousta I

E... lou diable à

#**

La

barraqueta es un oustau
Que reeata mai d'un barrau
De vis de touta l'encountrada.

qu'on chourla à la regalada
vis das diéus !
Fasès que Magali la bêla,
Pèr nautres, ioi, siègue l'estèla
Que trais sous rais sus de roumiéus 1
Vis

Vis generouses,

*

*

#

Barraqueta, ourgul dau Cetòri
Barraqueta, fas sèmpre flòri !
Esclaires tant que lou fanau !
Lou qu'espelis dins toun nisau
A l'amour de la pouesia
L'amour dau

Trambla pas

Grand, l'amour dau Bèu

dessus un batèu
Que vòga liont de la patria !

�-

De Sant-Cla,

44

serre

-

escalabrons,

Barraquetas, miralhàs-vous
Dins l'azur de la Miè-ïerràna,
Dins l'azur dau cièl !... Sans

engàna,
temples de l'art culi I
E, se lou Sant qu'es chicliou d'aiga,
Dona la mar à la palaiga,
Es que vòu que parlen lati.

Siès de

Alea

jacta est ! qu'un brinde
Sourtigue de moun cor, cla, linde,
Couma l'aiga dau roc ! S'aitort
D'anà de bâbord à tribord,
Es

Magali

Beve

as

n'es l'encausa.
soun à moun entour !

que

que
Sans amistat

e sans amour

La vida seriè pauc

En

de

causa

!

seguida, la paraula es dounada à Soulet, que dona
as
taulejaires de las letras d'escusa das
que, pèr divèrsas resous an pas pougut assista à la rétinioun, (tant pis pèr eles, mai de court-boulhoun pèr lous
autres), e qu'èroun lous felibres Gastelnau, Jousèp Goste,
Jouveau, Destrech, Valat, etc.
Dounan en regard la mai que galanta pouesia qu'aviè
mandat lou simpatic Jouveau, en prouvençau :
coumunicacioun

�18

—

—

galoi, gènti felibresso,
pode pas èstre etué vous deman,
Pèr béure lou vin que douno is uman
Jòio em'alegresso,
N'ai regret mourtau. Mis oura soun presso.

Felibre
Se

Pèr béure lou vin que
Jôio
Se

douno is uman

em'alegresso.

pode pas èstre emé vous, deman,
galoi, gènti felibresso

Felibre

Vous duerbe moun cor, vous porge ma

man

!

#**

E
cara

soun

noumenclatura, Soulet èra en-

après aquela

couma

la seleta, naturalamen n'a proufitat
brinde à l'Armanac qu'es estât saludat pèr
sus

espetairas d'aplaudiments.
Lou bonur tresporta moun a ma
E

jusqu'au cièl jita sa flama,

En veguent aici réunits
Un tant poulit bouquet d'amies.

Ai tout
La

ce

pouesia

L'amistat

reclama :
m'enflama.

que moun cor

que

e sous

Cantats dins lou

souvenis
parla dau nis.

l'a pas mai que lou felibrige
Pèr coungrelhà'n parié proudige
Beve dounc au

dous

parauli

!

pèr jità

de sàlvas

�Lengadoucian

que

A Geta davans la
E sustout,

sèmpre dinda

linda,
ioi, à Magali !
raar

Dins un dialèite e em'un estile
n'a lou secrèt, lou brave
Leoupold
ílàma pouesia qu'es couma

umouristica, que soul
Bessièira a largat una

dirièn, sensat, un encourajafelibres que se trigòssoun
sans relàmbi à l'ArmaCouma toujour a deseroucat la timbala.
Vejaici

men as

nac.

aquela pèça

:

BRINDE AS OURGANISATOUS DE L'ARMANAC

Youdres ben m'escusà

s'ensaje à vosta taula,
Iéu, pichot apendris de prendre la paraula ;
Mès, eau be que sachés que, quand siéu entacon
De pas dire moun mot semblariè
pas de-bon.
Ai bèu lou pas voulé, me
pode pas retène ;
Adounc cresès-lou ben, l'ai dicli e lou
mantène,
Saique vous pensarés qu'acô's pas trop poulit
De la part d'un aucèl tout escàs
espelit ;
Mès, siéu tant satisfach de vosta couvidada,

Que me sentisse fier d estre à vosta taulada,
Ounte vése pas mai
que d'omes de sabé,
En quau rendrai
ounou, de drech e pèr devé.
E vous dirai tabé,
pouètas e felibres,
Que chacun
Fasès

es urous

couma

de

avès fach ;

legi vostes libres,

rimas, cantàs toujour,
Quau, rima pèr mestiè, quau, rima pèr amour.
E pioi que
fèstejan aici lou felibrige,

�Cau pas que

d'aquel art s'en perde lou prestige.
quicom sus aqueste univers ;
D'uns rèvoun lous plesis, d'autres rèvoun tous vèrs,
Es vrai que me dirés que vosta
ingrata musa
Vous dira quauque
jour que touta corda s'usa.
Dounc, vesès qu'ai resou ; rimas quand lou poudès.
Senou quand serés vièls rimarcs de
travès,
Toutes rèvan

Se de vostes escrichs

un

rougnous vous critica,

Qu'ane manjà de bren couma un ase d'Africa,
Poudès pas empaclià lous ases de brama !
Alor dounc qu'à sous brams vous cau acoustumà,
E vous arrestés pas se quauca vièlha miola
Vous pot faire mesprés, es que n'a
pas d'escola.
Moun paire m'a 'gut dich après noste
repas :
« Moun
enfant, à-n-un sot jamai respondes pas ! »
E s'enfin troubàs bon lou counsel de moun
paire,
Felibres, sabès dounc ce que vous rèsta à faire.
Mes, couma crese pas que i'a res que de sots,
Escrivès pêr lous fis e noun pèr lous bardots.
Sabcn que de rima n'es pas un badinage ;
Mes cau pas pèr acò que perdes tout courage,
Car vautres counouissès tant ben aquel mestiè,
Que crese que lous vèrs lous tiras d'un paniè.
E voste gai sabé me dona l'assurensa
Qu'un jour voste traval aura sa recoumpensa.
Quant à voste Armanac, couma premiè nascut,
Es estât dau publie tout-à-fèt ben-vengut.
Pèr lou de l'an que vèn, jouines e vièls ratòris,
Vous lou eroumparan mai ou serièn pas Getòris,
Ara, se m'escoutàs, pèr pas nous desglesi,
Pioi que sièn ataulats tant ben à Magali,
Sans vous faire pregà, seguissès moun idèia,
Ganten, brinden, buguen e faguen de bourrèia !
Leoupold

BESSIËIRE.

�—

18

-

Es

a-n-aquel moument que lou felibre Aufrèt Rottner
pèr prounouncià un flame discours istouric toucant lou Lengadoc,
despioi lou mejan-age jusqu'à nosta
epoca, esplicant à grands tracts las mours, lou caratère
e la vida en
général de nostes ancians, sans dessoublidà
de metre en relèu las ouras de prousperitat, e lous òrres
malastres qu'a travèssat e subit nosta mervilbousa
prouvinça. A finit soun discours pèr un apèl calourent as
quauques Getòris que se s'en voulièn dounà la pena nous
ajudarièn dins nosta entrepresa. En resou de l'estenduda
de soun discours nous es regrètous de poudre pas l'inséra
dins nosta crounica. Diren simplamen qu'a emouciounat
que-noun-sai sous escoutaires.
Galibert, estrambourdat à blanc, a ripoustat pèr un
brinde à i'Armanac. Soun envanc arderous a
gagnat la
taulada que tresanava en ausiguent la calourenta fòga dau
s'es issat

valhent felibre.

De

bravos entousiastes

favou dau brave Galibert
diéu ! Aici

soun

Pèr

un

An !

en

:

man,

sièn aici, felibres !

sdurtiguen de noste

vers

sac

de toutes lous calibres !

Ai

perdut moun diapasoun ;
Pode pas accourdà ma lira,
Nimai n'en tirà ges de soun ;
Pas una Musa, ioi m'ispira 1

Sans saupre me
Ai
A

tène à chival,

vougut enfourcà

reguinnat,

M'a

Pégàsa

;

lou foutrai
'scampat dessus una ràsa !
e

espetat

en

felibre dau tron-de-

festejà noste Armanac,

Veirre
De

brinde

qu'es

an

�19

-

-

Me siéu issat tout escrancat
;
me friant dins
tous bèrtasses,

En

Moun siblet es estât
coupât
Tout juste se fan
quauques passes.
.

te

*

te

Mes

pèr mountà vers Magali,
Seriéu vengut de
gratapàtas ;
Maugrat que sache lou cami
Pas caladat de
pèiras
plàtas.

D'èstre aici

me

fau

devé

un

Couma soun escoutàs
S'acusoun pas un

mas

;

rimas

;

grand sabé,

An lou mérité d'èstre intimas.

#*»
De

soun

enfant

un

paire

es

fier

;

A l'Armanac
pourten un brinde ;
Felibres ! zou ! lou veirre en
l'èr,

Que jusqu'au cièl

nosta voués tinde !

Enfin lou saberut Théround

a

clavat la sesilba

elouquenta e atrivanta parladura improuvisada
la d'à-prepaus. A fach finamen un
estùdie sur

das membres de l'Escola
mai espirital a demoulit
contra lou

moustrat

pèr

una

e coumou-

las obras

felibrenca, e d'un biais tant e
aquela abouminabla acusacioun

Getòri boutât de prousaïsme ereditàri. A declaramen qu'en fora de la pesca e dau miè-

�mioch,

qu'acò's

soun

afaire, sabiè alesti de bons cour-

pei, e que, quant au vi, se sabiè lou
vendre, sabiè tamben lou chourlà e lou cantà en barra quêta. Pioi, sus la terrassa de Magali, qu'a vista sus l'estang de Tau, sus la vila e sus la mar, s'es begut, felibrejat
e cantat un
moulou de cansous inedichas dount quaucas
boulhouns emé soun

Armanac. Enfin
de Magali, de
Mirèia, e la Cansoun de la Coupa, que lous braves
bai'aquetaires das alentours soulignavoun chaque coublet
d'aplaudiments fèrnetics.
unas

s'atroboun semenadas dins aqueste
acabada pèr lous cants

la sesilha s'es

En dounaut

chaque an l'Armanac Cetòri, l'Escola felide faire una obra aproufitousa à sous

brenca tèn à ounou

coumpatriotas. Fin qu'aiei, sous

escoulans soun pauc

nourabrouses.Mès quau sap pas que

picliot peissou deven-

grand, amai que Diéu ié prèste vida ? Yole que
seguen, ioi, aquel peissou; mès, tron !... paciença !... A
tout eau un acoumençamen, e lous caps-d'obra se fan pas
dins un virat-d'iol... Que diansis !
E pamens, avèn la sentida que lou moument se sàrra
ounte un troupèl de câlignaires de las Musas, qu'unavàna
crenta a retengut jusqu'aici, vendran lèu faire sa partida
dins lou councèrt armounious de la pouesia, e que, voulountouses de ben faire, reviscoulats pèr l'aflat das
ancians, voudrai! marcà sa plaça sus lous bancs de l'Es¬

drà

cola felibrenca.
E quau dis que pus
mounitous de ioi ?
Es dounc à vautres,

tard arrivaran pas à suplantà lous
lous qu'avès au front una

brilhanta

béluga d'imaginaeioun, à vautres que sentissès flainejà
quicom dins vosta pensada, e quicorn-mai batrô dins vosta
petrina, es à vautres que fasèn apèl aici ! Courrissès ardidamen vous enrôla jouta nosta bandièira, e veirés couma

�praticoun entr'eles la councorda e la fraterQue noste desi s'acoumpligue, e lous felibres coungrelharan lèu dins Ceta couina lous gòbis dins lou canau !
Dins toutes lous cases, que lous Cetòris precitats siègoun d ara-en-lai segus que reçaupren toujour emé gratituda las pèças, vers ou prosa, que nous voudran ben
manda, e que chaea fes que metran una brisa de levât à la
pasta de l'Armanac seran lous ben-venguts dins l'archa.
Es alor que, toutes ensemble, menaren chaca an à bon
port la barca e lou bouliècli.
Siègue dins l'Armanac, siègue au siège de l'fîscola feli-

lous fe libres
nitat.

brenca, lous que nous voudran pourtà amistousamen soun

ajuda devoun segui soun ispiracioun persounala. Quau,
cansous galoias e esperitalas pèr las fèstas e lou
carnaval ; quau, cantarà lous plours e las àncias ; quau,
lou bon vi, la mai', las barraquetas, las lilhas, l'amour, e
dequé sabe iéu !
E toutas aquelas onbretas cetòrias, couma autant de
flous diferentas, mes poulidas, frescas e audourousas, un
cop reiinidas ensemble, faran un superbe bouquet qu'escampilharà sa deliciousa audou, d'abord sus Ceta, e pioi
dins toutes lous cantous dau Mièjour.
Goumtan que lou rampèl que batèn, ioi aici, serà entendut, e que de l'aubre felibrenc qu'avèn plantât ne sourtirà
de grels noumbrouses e garruts, e que chacun d'eles pourfarà de

tarà

sa

frucha.

Baste, n'en siègue antau !
E pèr fini, nautres que de tout noste poudé ajudan l'obra
felibrenca, quitaren pasjamai de cridà, naut e ferme :
«

Longa-mai l'Armanac cetòri ! »

Sai sièn niai !

�Las

La terra

es un

INXalaixtiès

grand espitau,

Plé de magagna e
plé de mau,
Ounte de tont tems, même en fèsta.

L'orne, las bèstias e lou rèsta
An quicon que vèn lous
pouni,
Ou qu'es
vengut pèr i'escarni
Lou pèu, la sàba, ou la coudena
Que se boufiola ou s'enredena.
Es ansin qu'en d'un recantou
Mos de Janetoun

s'esprimava
Margoutoun que l'escoutava,
Apugada sus soun bastou
A

Davans

un fioc
que petejava ;
Pioi, Margoutoun iè rebecava
« Alor dises
que pèr camis,

:

—

De tout eaire lou sort boumis
Las malautiès de touta mena ?

Oui, Margoutoun, es embé pena
Que l'afourtisse e, santafiéu !
N en save
quicon.... i' a bon briéu
Qu'ai mous artels pies d'agacisses ;
—

«

Sc.ui vitima das desaïsses

Que

me

joga aquel

mau

crudèl

;

E cridarièi mai
qu'un vedèl
S'èra pas lou sen, lou
courage
E la paciença,
qu'à moun âge
Soun ma soula counsoulacioun.
Mes savès quanta bella acioun !

Aquel que, sans me faire crèdi
Voudriè m'en baila lou remèdi ;
Car ges

de

maus

fan pas soufri
pèr n'en mouri !

Gouma aquel ; n'i'a

�—

E

«

—

se

23

—

cresès d'èstre souleta

Vous

troumpàs, paura foutraleta !
agacis prusis e mord,
Mes dona pas jamai la mort,
Respond lèu mai qu'empacientada
Margoutoun que s'èra assetada,
A soun amiga Janetoun,
Un

E tournà
—

sus

lou mèma

S'aviès de

«

toun

:

coulica-ventousa,

La diarèia, un bras
coupât,
De pèira au fege, un iol traucat,
Ou quauca pouncha de coustat,
Ou ben la lenga un pauc pastousa...

Poudrièi

plani tout-escàs ;
ié fau pas cas
\ ous faudriè pèr una senmana
Avedre lou mau que m'engana
E me diriès s'es quiconet
Mes

vous

pèr tant

pauc

;

E s'es garnit ou s'es nanet
Lou mau que rousiga ma vida !
« E de
qu'avès dounc ?
—

—

«

La

pipida !!

MOURALA

Lou que soufris d'un mau de det
S'encliauta-bé dau mau de testa,
E souvent ce qu'es manidet

Sembla pus grand que tout lou rèsta
Chascun soumpesa sa doulou,
E

pioi, n'en doubla la valou
traguen dins l'archimbella

En la

;

;

Ansinda à l'ounèste lou gus
Se coumpara e, mai
que digus
La fenna lourda à la
pus bella !
J.-E. GASTELNAU
Felibre dau Ratatet

�24

_

—

S'acò's pas clavL xr&gt;alur !

•—

—

Eh

bé, Longa-dcnt,

as

soupat ?

Ne vène.

Boudiéu, tant lèu ? De-qué tron siès estât tant pres¬
sât, ioi, un jour de Nouvè. Avèn un magnifie guindard
que vira à faste, nous auriès bailat un cop de ni an pèr
l'acabà.
—

Oh ! noum-de-noum, sou-diguèt entre el Longa-dent,
quanta una que manque ! Se me i'agantoun mai à dire
qu'ai soupat, vole que la testa me saute !
Aviè pas belèu fach quatre passes
que soun camarada
—

Ris-quand-béu, ié dis :
As soupat, coulèga ?
—

—

—

lou

Pancara.
Pancara ? chaval !

café,

mes

e
de-qu' espères ? T'auriéu pagat
s'as pas soupat... Bon apetis !.. iéu lou tène.

BISCAN-PAS

V

moun

Pèr Ion

A niic Lou vis

batejat cle

soun

enfant

(sounet)

L'amistat

c

la

pouesia

De counsèrva tout caminant,
Chacuna en se tenguent la man

Vouiroun la coupa

d'ambrousla

�28

-

E fan brusi

soun

—

armounia.

Aqui, moun car, ce qu'elas
A la santat de toun efant

fan

Qu'espelis ioi de sa cauquilha.
Am' acò

soun cor sera

bèu;

Sa bouca flourirà lou mèu
Chacun dira

sembla

:

sa

;

maire.

E de mai, d'un autre constat,
Couma sera pie de bountat,
Diran tamben

:

sembla

soun

paire !

Jousèp SOULET,
Félibre de Sant-Cla.

i

m

Lascar

Gouflgnac rescontra dins une carrièira de Ceta
poulida dameta de sa counouissensa.

Peire de
una

S'en vai à
—

«

vesita

soun

endavans, la saluda, e ié dis :

m'atrobe aici, e que vous deve una
despioi longtems, me prepausave de tous veni veire
Estent que

!

deman mati

sus

las ioch

«

Mès,

ine

lève pas qu'à nòu !...

«

Es

—

—

Fa

un

ouras

pèr acò !

tems

pèr Vase

FREDOU.

e un.

tems pèr lou que lou ména.

�—

26

Ooiite dLe
A

moun

Un brave

curât

Simple, pacient
Dins

sa

gleiseta

-

Grand

ma

fil Jan Galibert

de

vilage

autant que sage,
un

jour d'estiéu

Preparava pèr lou bon Diéu
Quauques enfants à la dóutrina
Tout en se
piquant la petrina,
Car vesiè
qu'èra pa 'scoutat;

Se virava de tout coustat.
uns fasiè des
réprimandas
As pu grands fasiè de
As

;

demandas

Un

;

s'adrèssa à Niçou,
Sabes ta liçou?

moument

E ié dis

:

«

As estudiat toun
catéchime,
E mai
que lous autres as d'ime...

Quante jour Noste-Segne

Niçou qu'es
Coumo

un

es

mort?

»

sensat lou pus

fort
four douvriguèt la
bouca,

Mès restèt mut
Lou curât,

couma una souca.

après

un moument,
Dis à l'enfant ben
douçament :
« Moun
amie, lou diable
t'empougna
Sabe pas coumo as
pas vergougna

D'ignourà de

ta

religioun

Una tant facila
questioun.
Siéu mau pagat de ma
fatiga.
Fariéu ben de

plegà boutiga,

Au lioc de cracha lous
poumous
Pèr de tant michants
auditous. »

�27

—

—

Un souldat èra dins lou
Lou curât pèr faire un

temple.

eisemple

A l'idèia de lou sounà.
E de voudre lou questiounà.
Alor prenguent l'èr lou
pus grave,
lé dis

: «
Aprouchàs-vous, moun brave,
respoundès couina se déu...
Quante jour es mort lou bon Diéu! &gt;1
Lou piou-piou se met au
port d'armas
E respond, lous iols pies de
larmas :

E

«

Lou bon Diéu?

Es pas

moussu

l'aumouniè...

de nosta coumpagnè !...
L.-H. GAL1BERT.

A

Una
couma
—

pratica

se

de bràsa.

ii

planis à la serviciala, bruneta qu'a d'iols

I'auriè de qué s'enanà!...

coustèla

jalada !.

De

me

servissès aqui una

.

La serviciala embé
—

restaurant

qué voulès,

un

èr de càta

moussu,

anrourousa :

ié siéu pas dedins !...
FREDOU

Agoust

e

Juillet,

Ni femnas ni caulet.

�Encò d'un der*ra,1&gt;alr*e d© dents

joviina clama se vai faire derrabà una dent.
L'oupératou s'estent enganat un premiè cop i'en derraba una segounda. As giscles furiouses que poussa la dama,
Una

lou dentista eni'un sourrire aimable ié
—

fai

:

Segués tranquila ; vou'n prendrai pas mai pèr acò !
FREDOU

De

Qu'as

passejant
funèbras,
palle cju'un blanc revenant,

Ièr rescountrère

en

Un courais das poumpas
Pus

E soumbre

En lou
lé dise

couma

las tenèbras.

vejent tout atristat,
:
« Sembla qu'as la cagna?
—

Pamens i'a prou mourtalitat...
« Ah ! me fai, tout n'es pas caucagna
—

De que vos

dire pèr acò's?
Qu'es pas embé lous malurouses
Que s'empocha de monacòs ;
—

—

«
«

E lous riches

soun avarouses.

!

�—

29

.*

#

—

«

—

.

*

Pos roundinà tant que

voudras,

èstre ta pratica ;
à vira de-tràs
lîèsta, mutin brave, à ta boutica!

Vole pas

Tcne pas

-%•

—

«

Alor te

Lous paures

eau

~-k-

?

lous bons oustaus

l'an pas toun

afaire?

S'avièn que de gens d'espitaus
Ounte anarièn picà, pecaire !

—

«

***

mai la qualitat ;
eau de gens de marca,

En tout vau

A iéu me

Perque m'atrobe requitat
Quand vènou pèr passa la

barca. »
F.

JOUVEAU,
Félibrc musician.

F1 oixlastr*ige

Una
soun

genta

soubreta regarda à la fenèstra. Un
vèn douçamen pèr detràs, e ié

amourous,

souldat,

fai peta

col.

gros poutou sus lou
Malurousamen pèreles

un

—

sans
—

la mestressa a vist lou cop.
è 1 a? V ou s quitàs embrassa antau...
soulamen vous vira ?
Escusàs, madama, cresiéu qu'èra moussu !...

Gouma,

m ado u m ai s

FREDOU.

�Vil

Catéchisme

Moussu lou curât :
Tus, Janot, que parles ailai...
Quant i'a de Diéus ?
Janot, sans se troubla, se vira vers
sous
—

ié fai
—

camaradas

:

Quante levcnti,

milhou que iéu,

e me

lou curât! Lou
sap cent cops
lou demanda !

moussu

J.-B. YIVARÉS
Félibre de las

Sus

Una nourriça l'ai tetà

Cauquilhas.

l'EsplanacLa

un

enfantou.

Passa un jouin'ome :
malaute, aquel pichot?
Nàni, moussu, respond la
nourriça... de que vous
fai dire acò ?
—

Es

—

—

Couma

vese

e

que ié dounas de lach de

sauma

J.-B. YIYABÉS
Félibre de las Cauquilhas.

Cau estacà Vase ounte
lou mèstre còu.

�iìì'oii

a.©

©

Espère

pas que me lou digou,
Sabe que d'escriéure ai lou trac.
Mes pèr faire couma au

Bourdigou

Sans

me

vira vouire

E s'un cop

moun sac.

vole rima

!

: crac

Gau que mas cervelas
Me

eau

bouligou
pessugà l'embounigou.

E n'ai de

cràmpas d'estoumac.

M'enchante gaire que
Mous

;

legigou

piètres vèrs de bric-à-brac,

E l'ase-foute

qu'enclausigou

Couma lous de mèstre Prunac.
Tamben m'en f....

ique

que

n'en rigou

;

Suiis que nadoun sus lou lac
De noste plasent armanac,
E que

fossa abounats s'escrigou !
A. DESTRECH

(Esclafidou)

Davans

Lou Juge.

loti

Juge

Dounc, Mos de Guirauda, réclamas à
cinquanta francs pèr de terralha que soun
coupât ?

—

mèstre Francés
ase vous

auriè

Guirauda.

—

Ni mai ni mens, oui,

moussu.

�—

32

—

bé, mèstre Francès, de qu'avès à dire ?
juge, que ié deman¬
dés, siéuplèt, quoura moun ase i'a ges coupât de terralha.
Lou Juge.
Francès.

—

Guirauda.
la

Eh

Ai à dire, moussu lou

—

—

pourtava, ben

La terralha,

moussu,

es

ma

sauma que

couma à l'acoustuma, quand
faguèt reguinnà e sautà. Vous
lous plats, las siètas e lous toupis la

tranquilleta

l'ase de mèstre Francès, la
demande

un

pauc se

dansèroun.
Lou Juge.
l'encausa

—

Guirauda.

—

Lou Juge.

—

causa

Mès, l'ase de mèstre Francès n'es pas

vosta sauma sauta e

se

Acò, presemple,
Outre!

e

reguinnà !
si-i'èt !

couma,

diansis, el n'es l'en¬

?

Guirauda.

Tenès, moussu, una supausicioun : que
seguèsse la sauma, e que vous seguèsses l'ase ; cresès
que se veniès... sentinejà mous coutilhons, la coupèssen
pas la terralha ?
Sabe pas ce que lou Juge ne diguèt.
—

iéu

BISCAN-PAS

La

Bourrida

cL©

Crânes

Manjaires afamats, e vautres groumandets,
Qu'aimas de tems en teins de vous lecà lous dets,
E que disès toujour que ce que vous ragousta
Lou mai, es quand manjàs un bon plat de lingousta,
Se voulès m'escoutà vendrés

au

cabanon

;

Anen !... pas de fassouns, m'anès pas dire, nou
Poudès be quauque jour veni d'una escourrida,

Quand seriè
De

crancs

pèr savoura 'na bourrida
pescarai dins noste estang de Tau,
tant que siès, manjàs pas à l'oustau.
pas que

que

Couma, ges

!

�33

—

—

pescà dins dous ou très pans d'aiga,
poudrai tabé veire quauca palaiga.
E pioi, beu rebaussat, uioun coutèl à la man,
Vite, lous couparai toutes pèr l'en-niitan ;
lé quitarai pas mai que sas dos grossas pàtas ;
Lous anarai
Ounte

Alor farai roussi

mous

La séba tout d'abord,

e

als

tournâtes

e mas

pus

;

tard Ion jaubèrt.

ma saussa pren bon èr.
Atroubarés tant bon lou goust de ma cousina
Vesès

couroa

adejà

eau que, noum-d'un-goï ! vous lounchés la babina.
Après, metrai mous crânes en ié faguent grand iloc.
De faire grand fougau savès qu'acò's lou joc.
Vous ié farai esprès una saussa courtéta,
Pèr que lou tal de cranc se tèngue à la fourcheta.
Qand seran presque cuiochs, couma poun principal,

Que

Mountarai d'un iòu fresc lou

rous

dins

soun

coural.

pioi, ardit ! grand boni, couma fasiè ma maire,
Qu'en fèt de fricoutà n'en fasiè soun afaire.
E erese ben qu'alor quand seran escullats,
Un cop lous crânes manjais vous ataqués as plats.
E que, pèr countentà voste apetis de miola,
D'un gros moussèl de pan frétés la caissarola.
Mes pamens voudriéu pas que dins vosta foulhè
Vouguèsses atabé manjà lou cousiniè.
Una fes qu'aurés ben roumplit vosta tripalha,
N'aurés d'autre besoun que vous laclià la bralha.
Adounc parlen pas mai... vous fagués pas pregà ;
Aurai de vi prou bon pèr vous poudre empegà.
Après, se siès countents de m'a bona fricassa,
Anarés se voulès lou dire sus la plassa ;

E

Car crése que mous crancs auran tant de valou,
Qu'intre vautres dirés : « l'a pas res de milhou. »
Es be mai, vole que, tant que serés en vida,

Cinquanta fes pèr jour parlés de

ma

bourrida.
BESSIÈRE.

Leoupold

�34

—

Lou

La velha de la
coumuna

—

Oapelet

fèsta dau

i4 Juillet m'atroubave à la
Fonsou,

de Mount-Peliè dins lou burèu de l'amie

l'emplegat à l'Estat-Civil.
Tout d'un cop intrèt un pàntou d'una cpiinzena d'ans,
un
saqnet sus l'esquina, las culotas rebaussadas, e las
espardelhas toutas poussièirousas.
Poudriès pas me dire, siéuplèt, ounte eau se faire
escriéure pèr lou Capelet de deman ?
La porta qu'es vis-à-vis.
Belèu dos minutas après, sourtissiè d'ounte i'avièn dich.
—

—

Eh bé, ié fai Fonsou,

—

—

pas
—

vous an

eserich ?

Nàni, m'an dich que n'èra pas de besoun, e qu'avièu
qu'à me rendre deman à dos ouras àl'Esplanada.
Ah ! ça, siès pas d'aici, vous, sembla que venès de

liont.
—-

—

Lou
Se

; vène de Ceta tout drech.
be estounà. Lou fan dounc pas,

crese

eau

lou capelet, à

Ceta, deman ?
—

Si-fèt

; mes

voulès que vous lou digue ? à Ceta sièu

pas lou pus fort... E, belèu aici
Couma troubàs noste Cetòri '?

BISCAN-PAS.

Amour de sòrre
Vau pa 'n
Amour de

Vau pas

pòrre;
fraire
gaire.

�—

35

—

Simplige
Un garsounet qu'èra
apendris encô d'un bouché dau
quartier-naut escricu à sa familha :
Moun patron es mai que countent de iéu.
Despioi
que ié siéu m'a déjà fach sannà sèt ou ioch cops, e se fau
ben moun traval m'a proumés de me faire eseourchà à
—

Pascas.

FREDOU.

Cats, femnas

e

chis

Tïoiia

Un

mena pas que

de ravaladis.

Hépliqixa

sot

galejava un orne senut
loungou de sas aurelhas.
Aqueste, en frounziguent las celhas :
Las mièunas, ié respond,
es vrai, an trop crescut
Sus la

—

Mes las vostras, viedase,
Soun ben picliotas pèr un ase

!

FREDOU.

Tornas paloun mai que

matinas.

;

�36

-

cT iLiia

Mort

La

—

Tre que dau printems
Tebesa fai tout espeli,

Rosa

l'alenada

de passejada
la de moun jardi.

Gounouisse pas
Autra que

De

jardi la vista encanta ;
d'aq.uel ròdou requist

moun

Vese

Dins la ramilha trantalhanta

L'aucelounet basti soun nis.

branquetas de l'aubrage,
espetà lous grels bouiTuts ;

Sus las
Vese

Vese atamben
De

mas

flous

e

l'amountilhage
de mous bèus fruchs.

D'una sourceta cascalina
Vese rajà lou fléu brilhant ;
Vese la blanca nivoulina
Barroulà dins lou vaste escamp.

Pioi, quand las ouras
Dau sourel

negrejantas

mascai-oun

la lus,

Vese las estèlas liélantas

Regà lou cièl de soun trelus.
E pamens, dintre la garbeta
De mas pus audourousas flous
lsta una rosa tant lisqueta
Que n'en siéu un briéu amourouS.

�—

37

—

l'òrra pesoulina
Aguèsse lou frount de veni
Counchà sa tinta couralina,
De-longa fau que trefouli.

Crenta que

qu'embé ma dourgueta
pèr l'arrousà,
A ma mistoulina amigueta,
Iéu quite pas de répéta :

Chaca fes
Me n'en

O

«

ma

sarre

rouseta

croucarèla !

Mesfisa-te dau traite paup

roudarèla
Que coubéja toun sen pourpau.
De l'escarrada

te fan l'aleta,
voulastraires parpalhous
T'abandounèsses pas, paureta,
«

As tavans que

As

Se

«

vos

dessaupre las

douions !

D'aquela zounzounaira

cola

Menésprésa lous faus poutous,
Que voujarièn dins ta courola
Lous pus

«

verinouses pouisous !
eisistensa,
perfum e toun esclat,

Pèr counsèrvà toun

ïoun dous

Encites pas la coubesénsa
D'un calignaire entalentat

!

Escouta ben ce que te fise
Alarga-m'acò liont de tus ;
«

Car

se

;

fas pas couma te dise,
lou cabus ! »

Paura ! faràs lèu

�—

38

—

Acò's ansin que d'ourdinàri
Ié fau bcn mas ausservaciouns,
Mès la foulassa,

Seguis

mas

De

vèspre,

Ai

agut

pèr eountràri,
recoumandaciouns.

vesitant ma bêla,
fìèr crèba-cor ;
Las ! l'ai troubada
mourtinèla,
E passida sus soun
grel tors.
en

un

S'èra abandóunada. inchaienta,
A-n-un tràssa de tayan rous,

Que plantèt aqui l'inoucenta
qu'agèt agut sas fayous.

Dès

Ai trencat

La

ma rosa

perletade

moun

escarida,

jardi,

Mes la counsèrve
assecarlida,
Gouma un carestious souveni.
Aufrèt

ROTTNEK,

Fclibro das Raniòus.

La bèutat

X&gt;iga-ié
Un

ase

mort de

se

manja

pas au

qu'os

mi

plat.

ase

vièlhnm

èra estât escampat dins l'estang de Tau. Lous courrents, à for sa d'an a d'un coustat e
de l'autre avièn fenit
mèstre

pèr ié faire engulhà lou gàngui de
Lacira, lou bouzigaud.

�-

39

-

mèstreLacira prend dous matelots e ié dis :
eau anà vesita lous gànguis qu'avèn calat
dins l'angle de Balaruc.
Gouma voudrés, patron, respondoun aquestes.
Quand seguèroun rendus au poste, lou patrou qu'èra
d'à-poupa de la bèta en trin de tirà la sàrcia se mèt à
Un mati,
—

Enfants,

—

cridà tout d'un cop :

Enfants, avèn un negat dins lou gàngui... Crese
d'agudre vist la testa !
Lou pus vièl das autres dous sesit pèr la pòu cridà :
Fasès vite... venès me debarcà, pèr que aurièu pas
lou courage de veire acò... segu que m'atroubariéu mau...
Lous autres lou desbarcoun e ajustoun :
Vai-t-en preveni lou coumissàri, e diga-ié que yèngue
—

—

—

de suita veire lou

negat...

dich, revènoun mai as fialats. Lacira qu'èra toujour d'à-poupa s'avisa que ce qu'aviè près pèr un orne èra
tout simplamen un ase. Alors se serviguent de sas dos
E aeò

mans couma

d'un

porta-vouès, crida au vièl que s'ena-

nava :
—

Hòu !...

un ase

coumissàri, qu'es

!... diga-ié au

Bountous

!...
L. BESSIERE.

La

car

l

11

cai ben

moun

amie Edmound

païsan qu'un proucès tracassava,

Anèt à Mount-Peliè vèire un ome

Croucat
A

se

pas

osses

saxis-gèiiia
A

Un brave

lous

sus

sus sous

dossiès aqueste

de lèi.

travalhava

destourbà, seguèsse pèr un rèi,

Négret.

�—

Lou païsan, testut cotima

Faguèt tant de rambal
—

40

—

Ions de sa ràssa,
l'autre lou ressap

que

Countàs-me yosteeas.... fasès

:

vite, de gràssa,

E sustout crides pas car ai grand mau-de-cap
Noste orne, eneourajat coumensa sa suplica,
Parla doussanienet, e plan-planet esplica

!

—

Lou

proucès que lou ména encò de l'avoucat.
Paliguent tout d'un cop, lou mèstre, estoumacat,
Sus soun client d'asard jita un cop d'iol feròssa...
Una audou que ié fai issà lou peu en brossa
A soun nas a picat couma un cop de canon.
S'amaisa cependan, e, dons couma un moutou :
Countuniàs, ié faguèt ; zou ! countuniàs, moun brave,
L'autre, rassegurat, jujant lou moument grave,
Parla que pai'laràs ; e léu, de soun récit
Acaba lou candèl. Aviè quasi finit,
Quand tournamai d'un bound noste avoucat se màta
Pus palle que la mort, lous iols couma una cata.
Lou pagès coumprenguent que coungèt ics dounat
Se dispensa à sourti, e dis à l'avoucat :
.

—

—

Vous ai

tout

racoui

tat... En vous ai

counflensa

Grese

qu'en bonos mans ai plassat ma defensa
Plaidejarés pèr iéu... Voulès be vou'n cargà ?
De que me counselhàs, moussu ?
—

;

;

Anàs

■

cagà !....

H.-L. GALIBERT

Large

au

^

bren estrech à là Jarina,

J

�clo

IYEotjliiocI»

la

pèça

Mèstre Jan Gougourla es veng'al il la vila pèr vendre un
panièirat d'iòus. E tout en f'aguen sa venta, dintra encò
d'un mèrchant pèr crompà un coutèl. N'en troba un que
ié counvèn, niés n'i'en demandoun trenta sòus.
ïrenta sòus, fai Jan Gougourla, lou trobe pas bon
—

mercat.

Youlès rire,

—

vous

Enfin,

—

vous
—

brave orne, respond lou
pèr aquel pris !..

mèrchand. Se

lou caviè faire
vous

à la condicioun que

lou prendrai, mes

lous pague embé d'iòus.
Tamben ; d'iòus ne eau toujour

sa fenna, vène querre
Mèstre Jan empocha soun coutèl

Catin, dis à

dins

un

oustau. Tè,

aqueles iòus.
e mes dòch ions sus

lou coumtadou.
—

—

chacun,, dis, très l'es
sòus, moussu.

A très sòus

vostes trenta

dèch, trenta. Aqui

Saique badinas, ié vën la dama. ïres sòus un iòu ?
sòus, boutas, es prou pagat.
Prou pagat à clous sòus ? Madama se n'en fasès un,

A dons
—

iéu

vous

n'en donc quatre

!
BISG AN-PAS.

tendre
entendre,
pan du

Lou pan
Se fai
Lou

Tèn i'oaslaii segu.

�I

Céses

,oiiH

ou

Dins

un

predileeioiiii

cle

lous Céses dan Curât.

vilage ounte lous céses

Soun renoumats, même aboundants,
Ounte

aquel bon legun presque toutes
Nourris

au mens

ioch

ou

lous ans

nòu méses

D'aquel endrech lous abitans,
cependan que, pecaire, una annada,
La récolta manquât à causa de secada,
E lou pauc que i'aguèt d'aquel legun dau cru
Arrivèt

Mai boulissiè mai veniè du.

Lou curât, vièlliet
Pastour zélat

e

yenerable,

caritable,

Mes, de céses grand amatur,
Era penat d'aquel malur.
Pamens acò n'es pas ce que mai l'inquiètava ;
Sus quicom de pus fort on l'en tend ic gemi ;

Plagnissiè

soun

E

soun

troupèl ; de-longa ié prèchava
troupèl, dau bon cami

;

Pèr malur s'escartava.
Toutes

bons counsels, escoutats, entenduts,
Eroun de grana semenada
Sus lou roc ou sus la calada,

sous

Car

E

parlava à de cors tant dus
Que lous céses d'aquela annada.
pèr lous counverti s'en preniè de tout biais
De ié pronà s'estransinava,
E lou carême s'entancha va,

Sans que de sous discours n'en vejèssejamai
Lou bon fruit que ne desirava.

;

�-

43

—

Ait prone, un

jour, disiè : — Mous braves paroussians
Gagnarés fossa mai de viéure en bons crestians,
D'escoutà mous counsels, car vous parle en bon pèra ;
Lou dimenche au traval siès de gens assidus ;
Lou bon Diéu vous piinis, vous càrga de misera.
Yése que recoultàs de céses dus.
Vous anouncie que ioi lou tems pascal coumensa,
Encara, mous enfants, degus s'es pas sarrat
Dau tribunal de penitensa ;
Acò's fachous pèr iéu; me siéu pas estrenat.
Se de vosta counduita un jour lou cièl m'acuSa,
Ebé ?... que ié dirai ?... que dirai pèr escusa !
Dirai la veritat !... Mes vous,

Se iéu fan

moun

devé,

se

savès,

moun

Diéu,

fan, eles, lou siéu !

Yése que

lou sant-jour de las Pascas aproclia,
Que toutes mous discours soun de discours perduts,
E que mous paroussians couina de céses dus
Soun de iniclianta cuiocha.

Ebé, pèr acoumpli moun devé pastoural,

Crestians, serai toujour dins lou counfessiounal
Quand i'auriè pas degus anarai me ié rendre,
Quand seriè que pèr vous atendre.
Antau, se fasès pas ce qu'un bon crestian déu,
Couma acò, mous enfants, dépendra pas de iéu.
Vous rendrai au bon Diéu tout couma vous ai préses,
Embé lou cor tant du que vostes mic.hants céses ! »
Aquel paure curât,
Fasiè couma l'aviè prêchât
A tout aquel moulou d'amas indiferentas,
Sans penitents, sans penitentas,
Dins lou counfessiounal rèstava emprisonnât
Quasimen la journada entièira.
La piousa Fransoun, sa vièlha cousinièira,
De bons céses n'aviè pas pus,

E

ne

troubant pas que

de dus

�_

44

vejèt oublijada
pèr dinà de céses de

—

Se
De métré

l'armada

Acò soul l'ai pensa

Que

s'en

moussu lou curât pouviè pas
passa.
Fransoun empleguèt sa sciensa
A

suegnà lou toupi ;
sa paciensa

Embé

Trop ni trop pane lou fasiè bouli.
E jout sa survelhensa
Lou toupi quitant pas pus lou boul,
De gruma seguèt lèu coumoul.
quand lotis escullèt, aqueles paures céses
Seguèroun dus couma lous aviè méses.
Tout acò's bon, lou curât ié diguèt. —
E vite à taula se placèt.
Sa prièira estent facha e la soupa manjada,
Ben ou mau mastegada,

Mes

—

Emé

sous

michants rastelhès

Envalèt lous céses
Tant que

entiès

n'i'aguèt à l'escullada.

Pioi, manjèt d'espinards una bona siétada.
Aquel curât junava, e, quand se ic metiè,
E sustout à manjà de céses,
Sériés estât suspréses
De veire l'apetis qu'aviè.
Mès pèr tant que digeriguèsse,
Pèr digeri quicom autant du que l'aciè
Auriè fagut qu'aguèsse
D'autrucha lou
Tabé la nioch

grasiè.
d'après, acù lou tourmentava ;

soufrissiè,
ploja toumbava.

E dins lou teins que

Una grossa

Maugrat soun mau, pecaire, aquel moument,
Bénit-siè Dieu ! car de ploja nous dona !
—

La récolta

aqueste an das céses sera

bona ! »

disiè

�—

48—

Mès, pressât, pèr quîcom que l'esquichava fort,
Se leva, e sus lou pot vai soulajà soun cors.

Chaque ccse que davalava
Dius aquel pot tindava
Couina se ié grèlava.
E pioi, sans bruch, sans teinouens e sans lum,
Pèr se debarrassà d'aquel michant perfuin,
Vouja pèr la fenèstra aquel plen pot-à-rosa
A tout asard dins lou jardi.
La cousinièira, bon mati,
Quand de soin ajèt prés sa dosa,
Descend, prend l'ourjòu, vai au pous
Ounte souvent lou vièl curât arrosa

Sas

plantas e sas flous,
E vei dins lou partèrra

Fossa céses

escampilhats,
janiai la terra

De céses que

prouduit de tant bèus, tant blancs e tant granats.
Ah ! pèr Fransoun quinta troubalha !
L'avièn jaraai vista tant gaia.
Mès restèt pas aqui lous dons brasses crousats,

N'a

E lous céses

d'abord séguèroun reinassats.

La vièlha filha
Disiè

:

«

enjoulivada,

loi la mànna

Dieu pensa

es

toumbada !

à noste bon curât,

Pioi que de céses a mandat...
Lous a mandats embé la ploja ;
Vènoun dau ciel, seran
Noste curât

es

Lou bon Dieu

Ah !

de bona cuiocha !
!

tant brave... Es un sant

l'aima, acò's mai que certan
lou vau faire rire ! »

couma

n'aguèt pas finit de dire,
Que, toutes ben triats

E

E ben
Au

lavats,

fioc, dins lou toupi séguèroun

lèu plassats.

�46

—

Enfin lous fai
E crida

:

«

—

bouli, lous regarda, lous tasta.

Juste ciel ! lous céses

Acò's

quicom de mai

soun en

que

pasta !

mervelhous
doutous.

;

Soun de céses bénits, acò n'es pas
Oh ! que iéu siéu countenta !...

Aqueles céses soun
predilecioun ! »

De

Lou curât
E dis

se

présenta

la

vejent risenta :
Qu'es acò ?... Qu'es acò, Fransoun ?
Ai ! moussu lou curât, regardas
quintes céses !
Oh ! que soun bèus ! ounte lous avès
préses ?
Nou'n eau faire au pus lèu nosta
prouvesioun.
Moussu, n'i'aviè pas pus, mès, prenguen paciensa
en

—

—

—

—

;

Ai bona counfiensa

Que lou

que vous servis tant ben à voste goust
N'aurà toujour pèr vous ! »
Sus

Lou bon

curât

fai

aquela bona paraula

un

sinne de

crous

E

—

Ai ! que

pioi se met à taula.
soun bons, sou-dis.
Couma an la pasta fina !
Si van la mina,

Soun pas

—

•—

—

de céses de païs !
Nàni, moussu, car soun dau paradis !
Anen, Fransoun, fagues pas la bèstiassa.
Vous proumete, moussu, que soun toumbats dau ciel
vous a fach
aquela santa grassa.

Lou bon Diéu

Ignoura pas qu'avès.las dents d'un vièl,
E pioi, fai à chacun sivan ce qu'amerita
Sabès-be que sans el la troupa israèlita
Dins lou désert seriè
E

morta

:

de fam !...

Sant-Pau, atabé, lou paure sant èrmita,
Ressaviè-be dau cièl chaque jour un
mièch-pan ?
Ebé, ce que fasiè pèr lou sant persounage
Lou pot faire pèr vous en resou de voste
âge,

�__

E

poudèn ajusta

Siès tant sant
—

Anen !

—

que, sans trop vous

couma

Fransoun,

Lansàs

47

vers

aquel

flatà,

vène de cita !
voste pèrfum me blassa

que

anen...

Dieu voste encensiè !

»

Dins lou tenis que Fransoun antau l'entreteniè,
lou curât fasiè pas ges de grassa.
Mès quand d'aquel legun restèt pas que lou plat.

As céses,

Susvenguèt
Una reflecioun touta

E,

sans se

alor rassasiai
particulièira ;

au pastur

i'arrèsta, dis à la cousinièira

:

Sabe, Fransoun, que sabès pas menti ;
Digàs-me doune s'aqueles tant bons céses
De las mans de quaucun vous soun estats reméses.
Nàni, moussu, dau ciel, de bon mati,
—

—

Soun davalats embé

l'ourage ;
jardi
En miè dau jardinage !
Ai ! dis lou bon curât, en regardant en l'èr,
Soun lous céses qu'ai manjat ièr !
Mès badinas, moussu, ne serièn be suspréses
Se lous céses manjats tournavoun mai de céses !
Aqui dessus, Fransoun, ne sabe mai que vous ;
E qu'acò passe pas pus liont que nautres dous ;
Tenès secrèt aquel afaire ;
Mès vejaici ce que eau faire.
Deman sans fauta e sans ges de retards,
Métrés embé d'aiga de ploja,
Lous ai troubâts dins lou

—

—

—

De céses de michanta cuioclia,
E lous
E

taparés ben embé fossa espinards.
pioi lous suegnarés couma fasès d'usage ! »
Lou bon curât
S'èra

Embé lous

déjà pensât
Que l'aiga de l'ourage
espinards cuiochs qu'aviè manjat
Avien fach tout

l'oubrage

;

�48

—

De la

D'aquel légua de

—

counvercioun

predilecioun.

Enfin Ion lendeman tout

anèt à mervelha ;
la velha,

Lous céses, bons counia

Cuiochs

pèr aquel proucedat

Rejouïguêroun lou curât.
Aquela esperiensa
Seguèt un cop de prouvidensa,
E mêmes d'un grand pris
Pèr lou

Fransoun

païs.

qu'aviè gardat una sièta

de céses,

Lous moustrava à las gens que 'venièn
Faire de questiouns.

à fouèsouns

lous aviè méses.
d'ordre èra dounat :
Adrèssas-vous à moussu lou curât,
D'un èr tout satisfach disiè la vielha flllia.
Pèr s'infourmà couma
Mès lou mot
—

Sabès que vous

espéra au travès de la
Anàs, anàs

grillia,

aqui chacun,

Sauprés couma on coï lou legun...
Aqui, tout aprendrés, e sans que res vou'n
De même qu'à soun poste

coste ! »

Sus lou bord d'un canau

pescaire au musclau
Qu'à soun broumech lou peis se pressa,
E qu'au mouci pica e se prend,
Un

Lou bon curât,

pescaire pacient,

Em'un broumech

d'una autra espcssa

Qu'èra das céses lou secret,
Dins lou pargue

atirèt

troupèl de la parouèssa.
Enfin lous céses dins très jours,
E sans que lou curât prenguèsse tant
Faguèroun ce que sous discours
Tout lou

l'ach dedins la santa quaranténa.
Mèsxre PRUNAG, boulangé.
las Fougàssas de Mèstre Prunac) setembre 1849.

N'avièn pa
(Tirât de

de péna,

�—

AI&lt; &gt;

—

—

—

—

—

—

Viéu?

&lt; »ii

Diga, Prouspèr ?

—

—

i '1

49

De que

i'a Glaudou ?

Vas

au

Glapàs, m'an dich ?

Oi,

vau

yeire la fièira.

de

Sabes pas
Nou.

que

l'a la i'emna que

déuriès faire !
toujour jàpa mort-e-fol que vòu un

Crist, déuriès n'i'en pourtà un.
Tout acò se pot be.
Aqui un escut. Se monta mens me
—

—

mai...

mes

rendras, se monta

mountarà pas mai.

Siègues tranquille, auras toun Grist.
d'aquel jour, après avedre barroullat touta
la fièira, quand vèn lou moument de parti, Prouspèr
pensa à la coumissioun de Glaudou. Dintra dins una boutiga de causas de religioun, e dis à la merchanda :
Digàs-me, que siéu pressât, tenès de cristes, aici ?
Oui, moussu ; couma vous lou eau ?
Eli bé, pèr aqui un crist d'una pèça de quatre ou
cinq francs.
—

E lou souèr

—

—

—

—

de

Vole dire
ses

croix ?
—

Voulès-ti

:

disciples

» ou

«

ben

Jésus-Christ vivant
«

au

Jésus-Christ mort

milieu
sur

la

»

Glaudou me l'a pas dich ..
lou vmi-ti mort ? Escoutàs,

Acò, presemple,

lou vòu-ti viéu

ou

E ara?...
madama,

me lou
toujour viéu, e s'un cop à Bouzigas Glaudou
lou vòu mort, ié serai pas que pèr i'espoussà las aurelhas ?
BISGAN-PAS.

bailàs

Que baila lous counsels baila pas las ajudas.
4

�Lou

Oaiiai *d

de

Mana\ièllia

Manavièlha s'en vai counsultà un avoueat,
«
Se un canard vai faire un iùu dins

—

quau es l'iòu ?
tre dau canard ?

dau proupriétàri dau mas,

L'avoucat réfléchis,
la

se

e

ié dis

un

ou

prend la barba emé la

:

de

mas,

dau mèsman,

e

à

longa, ié respond
—

—

-—

—

:
dau mèstre dau canard !

«

L'iòu

«

Oui?... ié respond lou levènti, n'en siès ben segu?

«

Mai que segu

«

es

!
Alors, avès vist entacon,

vous,

de canards faire

d'iòus ?
L'avoueat alandèt d'iols

couma

de paumas.

FREDOU.

Fi contra fi

l'a,

pas

vau

pas res

íìoc

pèr doublura.

sans

l'uni ad a

Dintre lous animaus marchant à quatre pàtas,
rusas e bistours lou reinard es citât.
Lou autres auprès d'el soun pas que d'autoumatas

En

Quant-à l'abiletat.
d'aqueles oubriès que la fam pounchounava,
Un jour proche d'un mas de-longa roudejava ;
L'un

Anava

Tout

e

reveniè,

s'aprouchant dau galiniè

�Pèr agantà quauca galina,
E countentà sa fana canina,

Quant à vint passes d'el vei un superbe gai
Que pouviè metre au croc, n'en faire soun régal.
Mes ce que l'estounèt es que lou gai restava
Sèmprc à la plassa qu'oucupava,
Sans boulegà pas mai qu'un roc.
Oli ! oh!... diguèt; aissô 's un piège ou ben un joc
Que laissa à devignà quauque dejout de carta...
Reinard, alàrga... escarta !
l'a pas qu'un sot
Que pogue aqui se quità prendre ! —
E, sans mai de rasons counia sans mai atendre,
Se sauvct au grand trot.
—

E tout

en

caminant, la coueta un pau

fioc

disiè

se
: « l'a pas
N'èra pas un nigaud ;

D'espèrel

baissada,

sans

fumada!

»

qu'acò 's un piège ou ben quauque trauc
Ounte seriè toumbat en ié laissant la vida

Estent

Se

Tirât do

n'ajèsse

sas

pas agut

la sentida.
A. MALRÈ.

obras manescrichas.

T^iou.

luoun

Chichnumèia, 1847.

cle

Mascara

Jan das Pradinèls nous countava qu'una
pouda de las vignas à Mascara,
dins la prouvinsa d'Oran, embé soun cougnat llascassou,
rescountrèroun un souèr un foutrau de lioun de la tàlha
Vejaici

couma

fes, estent anat faire la

d'un vedèl.

�Tant lèu veire la bèstia à

cinq passes de nautres,
diguère pas que dos paraulas en arabe que coumprenguèt mai que ben. Ié diguère : Iéu siéu magre couma un
estocafi, e Rascassou es gras couma un porc... E Rascassou ié
passèt ! »
—

«

ié

FREDOU.

I M

il

t

j-o

e

Y i&lt;

&gt;il

í ou na i î

Antan, un mèstre capeliè
Qu'èra prou vièl e roundinaire,
Cridèt un jour dins sa foulliè :
« Vole èstre
pintre ou viôulounaire !
Couma auriè dich en iignoulant,
Vole èstre juge ou capelan.
—

»

Urousamen que, per coumpagna

Senuda, galoia e sans cagna,
Aviè causit dona Babèu,
Céuclada

au

front d'un

grand bendèu,

Mès que perdiè pas la boussola...
Couma hou veirés n'aviè pèr dous
De sen, car emb'un
Dis au marit que se

tetà-dous
désola
Sans poudre un briéu lou counsoulà
Nimai lou

désencougourlà :
jour siès viôulounaire ou pintre
Vole que dins moun fége rintre
Nud e viéu l'ange boufarél
En me faguent l'iol coucarèl ;
Fai de capèls de touta mena :
Pounchuts, carrats, rounds, e prend pena
—

«

S'un

�—

Pèr

53

-

qu'au front i'ague un pauc

Afin que se poussa una
A lou que l'aurà pèr sa

d'amplou,

enflou...
fèsta

lé cabucelle ben la tèsta

!

Pestuit
Savés-be que siès pas instruit
Sus ce que sibla, dinda, crica,
Mes laissa

Parquet dins

èr de inusicâ ?
pèr lou pincèl
Pus laugè qu'una ala d'aucèl,
Laissa-lou; fourbia aussi l'enveja
Ara qu'en tus tout trantaieja;
Ghanjà d'outis ou d'instrumen
Me sembla qu'es pas lou moumen...
Veses pas que ta vista fousca
Prend un tavan pèr una mousca ?
Crei-me ! dins touta eoundicioun,
Trop de mestiès, trop d'embicioun
Quand sèn frounzis... mau-grat la pena
Que degaia ce qu'on semena
S'apauris pas, rend abestit :
Tout pèr soun tems, çhascun soun ronle;
Lou que yòu sourti d'aquel monle
Gàsta là sauça ou lou roustit.

Ou brouńzina

un

N'es de même

J.-E.

CASTELNAU,
felibre dau Ratatet.

Quau còu, ié vai ;
Quau còu pas, ié manda.

�—

Lou

Lou fèt

54

—

Fpijat

que

ri s

passèt d'aquel tems qu'aloga de coupà
voulues, assassins e autras bonas granas, ié
sarravouo, au countràri, embé une soulida caravata
cambe. Pèr acò faire, i'aviè de poutencias semenadas
col

se

as

pauc pèrtout,
disoun que la

lou
lou
de
un

mai-que-mai à l'intrada das bosses. E
dau bos de Valena, à dos ou très ouras de
Mount-Peliè èra pas la qu'aviè lou mens de praticas.
Veja-t'aqui qu'un jour, dous pastourèls, Privât e Bertoumieu, arrivais de frese dins lou païs-bas gardavoun sas
fedas à Valena. Era pas lou premiè cop que vesièn una
poutencia, mes jamai de sa vida n'avièn pas troubat en
lioc gés de tant ben asengadas.
Tamben, plantats davans ela, chifravoun e fasièn de
comtes qu'aeò
n'en fenissiè pas pus.
Tè Iveses ? fan an tau pèr lous penjà.
An ! bota, ié siès pas... Es antau que fan.
E patin e coufln, e gni e gna couma las femnas au four.
D'aquel tems las fedas dintravoun dins un blad, e vous
laisse à pensa se i'anavoun à prefach.
Seguèt Privât que lou premiè s'en avisèt.
e

—

—

—O moustre de
siéu

poulit, àra !

Au diable

sort!

quau sap

cridèt

:

quand

vè
me

mas

fedas... Eh bé,

lou faran pagà ?

ta

poutencia amai ta poutencia.
Ié couriguèt per las vira.
Entramen, Bertoumicu per ben s'assegurà couma acò se
fasiè, escala sus la poutencia, se passa una corda autour
dau col, vira, revira, e... lou pèd ié glissa. Veia l'aqui

penjat, mes penjat pèr de-bon.
Quand Privât revenguèt en sacrejant couma
naud lou deYÌstèt que regassava las dents,

un

dega-

�—

55

—

bougre de bougre ! Acò te l'ai rire, tus, ié eridèt.
Pagaràs counia iéu, camarada, n'ia vie tant de las tiéunas
que de las miéunas !
—

Ah !

BISGAN-PAS.

Cetòri !

L'Armanac

coiilabouradous de ïA rmanac à la
baraquetafelibrenca Magali, lou 10 de Jun de i8g/f,
sur Vèr dau Parage, d'Arnavièla.

Cansou cantada as

Pèr lou

Miëjour, pèr sa glòria,

Pèr amour de noste

nis,

l'istòria
noste pou lit païs,
Sènt-Cla, de Sènt-Louis,

Voulèn mantène
De
De

Tous

patrous,

vila de Ceta !
Refrin

Zou ! mounten,
Ensemble à la baraqueta,
Zou ! mounten,

Gais

felibres,

e

canten.

MAGALI siès dins la

joia

loi, de veire en toun enclaus
La cou tria tant galoia
Das bons felibres loucaus

Qu'an quitat travals, oustaus,
Pèr garni ta eapeleta !
Zou ! mounten.,.

�D'abord

un

rèires

aumage as

Que lou bon Diéu

sounat
Soulides avans-courrèires,
Lous prennes an

a

;

semenat

Lous granous
E

qu'an coungrelhat,
qu'àra an fach sa garbeta !
Zou ! mounten...

.

PRUNAC, yalourous troub:tire,
Trop lèu la mort te crouquèt ;
Toun sublime
Nous

saupre-faire
impausa lou respèt ;

N'avèn troubat lou secrèt
Dedins chaca
Zou !

Fougassela !

mounten...

*

Dins la trista

e siava coumba
AUGUSTE MÀLLIÈ es jasent ;
Mès ce qu'a pas près sa touinba,
Es sonn renoiun cicloupenc :

Sa Chichoumèia a'n alen
Pus dons que lou de l'aureta !
Zou ! mounten.

..

�An

pourtanèl de

La mort

Mes

a mes

soun

sa

vida,

Ion barroul ;

obra acoulourida

Fai reviéure PIGAPOUL

;

Chaque an soun Sènt-Cla tout soul,
Rejouis la mountagneta !
Zou ! mounten..

.

***

Pèr establi la
Das nouvèls

mesura

endòutrinats,

Sufis la noumenclatura
De

de sous prefachs
pèrtrachs
Dins aquesta cansouneta !
sous

noums,

N'anàs veire

;

sous

Zou ! mouunten.

..

##

DESTREGH que

la fèbre empougna.
fai brounzinà
cordas de sa jambougna,
que pèr faire caca

Aqueste
Las
Res

an

Escusàs !...
La

cacalassà

poulida Cetòrieta !
Zou !

mounten.

�—

GALIBERT.

sa

88

—

jouina Musa

Pessuga ben soun lakut ;
picliota estansilhusa

La

l'embut ;
biais coussut

Manca pas un cop
A niousirat soun

Dedins

sa

Margarideta !

Zou ! mounten.

.

.

§ *

BENJEMIN, de l'empirèia
Nous manda sous poulits vers ;
Soun obra

es una

epoupèia

Qu'estoumaca 1 univers ;
E sa França, as accents tiers...
Quinte bèu cop de troumpeta !
Zou ! mounten..

%

$:•

.

-

1

-

ïïmsm

jouine de bona marca,
Qu'es felibre de l'Auboi,
COSTA, dirija sa barca
Ben d'à-prò, nou de guingoï ;

Un

A

soun

Gagnard, tron-d'un-goï,

Qu'es bon de faire pauseta
Zou ! mounten

..

!

�§9

—

Lou que

POL

—

joungla emé las rimas,

BESSIÈIRA, lou

roumput,

Nou'n esculla de sublimas
Dins
E

sa

soun

Vous

pièça dau Bijut ;
un
cop begut,

Tal

eau

faire la rince ta !

Zou ! mounten...

Das sonnets lou eiselaire
Sans countèsta
De

es

VIVARÈS

;

esclapa n'i'a gaire,
De qué tion !... en lioc n'i'a ges !
Soun sounet que tèn lou les,
Acò'ssa CagarauLeta.
soun

Zou ! mounten...

De

THÉROUND,

Lous

crânes

savant magistre,
Vis cle l'Erau,

Soun tant bons que

dau menistre

An deseroucat lou rampau ;

Lous siblaren
Au pourou,

au

barrau,

à la gargalheta.

Zou ! mounten...

�Voulountous de

nous

coumplaire,

brilhant,
poulit saupre-faire

J.OUVEAU, pouèta
De

soun

Nous baila
Osca !
As

sa

souns

un

de

de man ;
prend yanc

bon cop

Musa
sa

clai'ineta !

Zou ! mounten...

Un levènti dau

Bourdigou

De lous que se viroun pas,
Vous fai crebà l'etnbounigou,
Emé

sous

contes

granats ;

MARQUÉS clouta de veirats
loch

jours

una

pichineta !

Zou ! mounten...

Encranat dins la memòria

Dau païsan, dau citadin,
L'Armanac sera ta glòria,
O SOULET, siès un lapin
Sona tant cla toun tin-tin

Qu'es

una

!

encicloupedieta !

Zou ! mounten..,

�Pèr intrà dins lou Parnassa
As

pouètas réservât,
pèr ié marcà sa plassa
VALAT, sauta lou valat ;
Yiéura pas qu'aje croucat
Sa premièira medalheta !
E

Zou ! mounten...

P

Gx^aça

au

p

nèrvillious pilota,

CASTELNÒU,
gimbelota
peis de soun bòu ;

Au felibre

Geta fai
Euié lou

sa

As autres Batèus de Biòu

Lou sieu

a

fach la cambeta !

Zou ! mounten...

DASRAMEUS, sa musa trista
Pecaire, a toujour souscat ;
Es

sceptica ou fatalista,
ce qu'a caucigat ;
E las làrmas qu'a toumbat
Roumplirièn la cistèrneta !
Sivan

Zou ! mounten.

�fèsta !
qu'aven cougat !

Au simbèu de nosta
Au maiòu

ma coupa moudèsta,
pioi, brinde à sa santat.
Aqueste an qu'es destetat,
I'anan cargà sa raubeta !

Ausse

E

Zou ! mounten...

Ensemble à la

barraqueta,

Zou ! mounten...

Gais felibres, e canten !

Aufrèt ROTTNER,
Felibre d-as Rauièus.

Lou

1 &gt;;ir—;l ï ment

quèi dau Bourdigou, de bon mati, Closquet
à sa bèta pèr ramplassà lou que
i'avién raubat la velha, quand un francimand ben mes,
l'arrèsta, e dins soun parla ié dis en moustrant la casèrna
Sus lou

anava

metre un escaume

das douaniès

:

Quel est donc ce bâtiment, s'il vous plaît ?
Closquet arregarda en mitan dau canau, de-sai e de-lai,
e
vejent pas que de bètas arrambadas, e una sapina dau
constat dau Pont-dé-burre, ié respond :
Ounte, tron ! vesès de bastiments ?....
—

—

A.

MARQUÉS

�-

1 jous

Un

63

—

Faviòus

jour, lou grand Jan Janigot

Roundinèt à

sa

vièlha maire

:

Perdequé, quand fas de fricot,
mens
que pas gaire ?
Troubai-îéu que manje pas prou,
E véses couma m'amagrisse ;
Vendrai pus plat qu'un punaisera,
Se toujour dau manjà pâtisse.
«

Souvent n'en l'as

Mès

se vos

Ma maire,

roumpli
me eau

mous

boulhòus,

de faviòus !

Quand t'en revènes dau mèreat,
E que portes una sauquéna,
M'atrobe tout estoumacat
De tant que lou peis me fai pena.
Amai t'en coustèsse un escut
Pèr faire

aquela boulhabaissa,

Iéu que me capite goulut,
Acò me toca pas la maissa.
Se. vos ben roumpli mous boulhòus,
Ma maire, me eau de faviòus !

Que lou fagues salat ou dous,
Quand fas fricot de carbounada,
Ause te dire : pèr inonn goust,
Que n'es pèr iéu qu'una panada.
Mas dents pus longas qu'un clavèl,
Souvent quand se lèvoun de taula,
N'aurièn pas mai pòu d'un àgnèl
Que de la mendra cagaraula,
Pèr ben countenta
Ma maire,

me eau

mous

boulhòus,

de faviòus.

�Que pot me faire un bon roustit
De vedèl, un biftèk de mòla,
Quand lou prendriès 'cò d'Escafìt ;

(i)

N'es pas acò que m'afriola.
Se de vianda fas un acliis,
Te dirai
La

ma desencusa :
facha pèr lous chis,

pèr

car es

Aqueles acò lous amusa ;
Mès iéu, pèr roumpli mous boulhòus,
Ma maire, me eau de faviòus.
Se te

plais dé coïre un lapin,
Quand metèsses una poularda,
D'acò n'en fariéu pan festin
Perqué me metriéu pas en garda.
Se vos sadoulà l'apetis
Que m'a dounat dama natura,
N'es pas d'un piot ni d'un pastis
En quau farai bona figura :
Nou !... pèr countentà mous boulhòus,
Ma maire, me eau de faviòus !
Lous faviòus sont de bon

legun
Quand d'un capou tastoun la graissa ;
D'aqueles pas que lou perfum
Me fariè desclavà la maissa.
se vendoun prou bon mercat,
Costoun pas tant que las lentilhas ;
Lou peis n'es bon que pèr lou cat,

Pioi

E lous faviòus

Dounc,

se vos

pèr las l'amilhas.
roumpli mous boulhòus,

Ma maire, me eau

(1) Esoaflt, bouché de Ceta.

de faviòus.

�05

—

—

Moun enfant, t'en

ënguiètes pas !
respoundèt sa bona maire ;
Car dos fes pèr jour au repas
Sabe ce que me resta à faire....
Nou ! te métrai pas pus de car.
Ni de boudins, ni de coustèlas,
Pèr-que, d'acò, moun béu lascar,
N'envalariès douge gamelas ;
Mes chaque jour, ou vièls ou nous.
—

,(

Ié

Te vole metre de faviòus !

»

Janigot seguèt dounc countènt
De soun chanjament de còusina;
Mes, las ! sentis dins pauc de tems
Que soun ventre lou turlupina.
Couina èra mens apetissat,
Acò fasiè pas soun

afaire

;

E

quand lou vejèt tracassat :
« Yesés
pas, iè diguèt sa maire.
Que lous bruch que fan tous boulliòus
—

Es la musica das faviòus ?

»

Leoupold

Quand plòu

sus

lou cuvai, dégoûta

Loti

BESSIËRE.

sus

lou çicàri.

Moussu

Moussu

Copa-tèu, dau mas de FOurtiga, un richàs se
be lou pus famous sàrra-piàstras que la terra
Se
porte.
planis jusqu'as abilhages, e de-longa càrga una
toupasàlla couma sabe pas dequé, einbé potasses sus
n'i'a

un, es

5

�petasses, de bralhas traucadas ounte vole pas
capèl que graissariè la soupa pèr vint pastres, e
que seguis lou branle.
L'autre dimenche, Estève, lou

bouscatiè, arriyèt

pèr croumpà la eòpa d'un bosc. La ramouneta
dintrà dins la cousina

dire, un
lou rèsta
au mas

lou faguèt

anèt sounà lou moussu.

e

Mes, quand lou vegèt veni tant mau acoutrat, Estève
soudiguèt :
Ai, d'aqueles gusasses de varlets, que voudrièn se
—

ficà de iéu...
«

Voussiès paslevatsprou

eausi

mati, coulègas, n'auriès déugut

pus poulit pèr faire loumoussu.Espèra-teunpauc,
das couides-traucats... te farai veire se sièu de

un

moussu

Bouzigas !
E lou
—

—

—

Es

capèl à la
vous

lou

man,

ié fai

moussu

:

?

Oui !

àclia que se ta femna es couma
poulit parel de porcs !

Eh bé, moun ome,

tus, devës faire un

BISGAN PAS.

Pèr l'anniversàri de l'Armanac

pa'na nouvèla
Faguèroun la tour de Babèl ;
Paris, la citât subre-bèla
Lous ancians

Nous

a

—

es

matat la tourre

An enventat la

baraqueta,

Lou court-boulhoun

e

lou cognac,

franqueta
simplamen fach l'Armanac.

Nautres avèn à la
Tout

Eifèl;

—

Cetôri

�—

67

-

Es bèu d'èstre autour d'una taula
Genchada d'un moulou d'amies,
Ounte chacun

prend la paraula

Pèr cantà l'amour dau païs;

dich sans countèsta,
de mic-mac,
Quand l'aflat de tant granda festa
S'espandis sus noste Armanac !

Sustout, siègue
Ni

sans

faire ges

Ni

l'enfer, ni lou purgatòri

Nous veiran pas quand mourircn ;
Aven facli l'Armanac Getóri,
Es dins lou ciel que fusaren ;
Sant-Pèire alandarà lous brasses
En vegent que dins noste sac
En mitan d'un tas d'embarrasses
S'atroba

un

poulit Armanac.

Aqueles que francimandejoun
En fougiiant à noste parla,
Yesou pas que sempre farcejoun
Lous gais troubadous de Sant-Gla ;

Cocha-vestits, pagans,

faus-fraires

Que cercàs un cop de Jarnac,
Amagàs-vous ! sièn lous counfraires
De noste galoi Armanac.

�Es aici 's à la

baraqueta
Que, quauques amies reiinis
Dins una galoia riqueta,
En l'ounou dau parla dan nis,
Tablerèn embé jonissensa
Après lou café, lou cognac,
De faire

Chaque

couina

an un

Se Diéu ié

la Prouvensa

nouvël Armanac.

prèsta longa-vida

Fùsarà lier

sus

nosta

mar ;

Lous anspassaran de-seguida,
Liont d'el escamparà l'amar ;

Mes,

pèr malur, Pespouventa

se

S'alarga

vers nautres, e... crac

Alor Maraval

nous

!

aganta,

Adissias, lou paure Armanac !
'*

Mes,

nou,

rèstaren pas en routa ;

Lou dralhòu
En

nous es

tout trassat ;

partiguen béuren la goûta

E founsut serii lou toussât.
Fusant

couma un

lam dins

l'espassa,

Tout drecli, sans faire un soul zig-zag,
Diren : Saludàs-lou que passa,

Getòris,

es

noste Armanac !
J. SOULET,
Félibro de Sant-Cla.

�—

TUlia

69

—

gavacliada

prèchava un bèu sermoun
pénas de l'infèr. Fasiè das tourmens d'aquel endrech un tablèu talamen afrousquetoutá la glèisa souscaA'a.
Soul. un gavachàs que se teniè drech, acoutat à-n-un
pilhè de la glèisa, restai a indiférent à las paraulas enilamadas dau curât. Aqueste, impdcient de lou veire tant
frejàs, se vira vers el e ié crida :
« Pèrque dounc ploures pas, tus, couma lous autres?
« Icu?... rcspond lou gávacli
: "e perdeque voulès
Lou curât de Fertalhèiras

sus

la

—

—

que

ploure !... Siéu pas de la parouèssa !!!...
FREDOU.

Quau mesura e que loufai pas

Lou

siéu, es un sot.

dospiòoli auionroiLS

qu'una lusida
Que despareis pus vite que lou tems ;
Chagrin d'amour dura touta la vida,
Rend lou cor triste e l'esprit mau-countent :

Bonur d'amour n'a pas

Ah ! moun amiga ! ah, couma iéu t'aimave,
Quand ère aimat e pagat de retour ;
Mes despioi ièr que sabe ce que sabe,
T'assegnre qu'ai chaniat à moun tour,

�—

70

—

T'en souvèn-ti

qu'un souèr à la velhada,
enjaulat de tous poulits iolhous,
D'aquel poutou près à la deraubada
Que me vaugr.èt un mot pie de douçous !
Tout

Ah !

moun

amiga !... etc,
„

una nièira impourtuna
blanc anava se loujà,

Quand pèr asard
Sus toun

sen

Aurièu dounat voulountiè
S'avièu pougut en
Ali !

moun

ela

me

ma

fourtuna

chanjà.

amiga !... etc.
'%■ ' #

Crudèl

amour, an

bc

resou

de dire

Qu'as toujour fach lou tourment das mourtèls
Mes, ce qu'alimenta encara moun martire
Es de lou veire

encensa

tous autels.

Ah ! moun amiga ! ah ! couma iéu t'aimave
Quand ère aimat c pagat de retour
Mes despioi ièr que sabe ce que sabe,
T'assegure qu'ai chanjat à moun tour.
A. MALLIÈ.
Tirât do

sas

(Lg, galina

obras

que

;

;

manesorichas, Una Chiclioumèia, 18Ì7.

canta lou maiýai pas lou mai d'iòus)

�JPenitents

Lous

jamai l'inie se perd, es pas encò das penitents
lou caudrà anà querre. E n'en vejaici

Se

Sant-Julian que

prova.
Un dijòus-sant,

l'oufice dins
batiè la mesura en
voun

de

la

lous penitents d'aquel endrech cantasa capèla, dirijats pèr lou priéu que
picant amé una bagueta sus lou pupi¬

tre.

ourage afrons acoumpagnat d'ulhaus
tounèrras petavoun couma de cops de

Tout d'un cop, un

esclata.

Lous

canous,

e

d'agudre una
s'escridèt en faguentun

lous penitents acoumensavoun

petoula dau tron, quand lou priéu
signe de crous :
«

—

Entendès,

mous

fraires, ce que se passa

Segu qu'es nostes pecats que soun
coulèra dau ciel !... Tamben, se me

quità de dire l'oufice, e que prèguen

de-forà ?

l'encausa d'aquela

cresès, counseie de

Diéu !

FREDOU.

Coutilhoun court,

Tè I

—

—

—

Jilha degajada

tus, tè î

iéii !

Soupa-sans-lum !
pichot, de que i'a ?
se poudriès pas nous prèstk un pan

Bon souèr, moussu

Amai à tus,
Yène veire

soupà !

pèr

�72

—

—

Pecaire ! seriè embé

—

plesi,

mes

n'ai

que m'en servisse !
Gramecis toujour ; adissias, moussu
Bon souèr, moussu Soupa-sans-pan

d'autres

pas

qu'aquel
—

—

Soupa-sans-lum !
!

BISCAN-PAS.

Paraulas

longas fan lous jours courts

Alai-tal i !
Cansou cantacla à
lou
sus

Vër dau

io
«

«

de

Magali » de Sant-Cla,
jun de t8gf,

Maset de mèslre Roumiéu

Quand s'agis de felibrejada,
Yite

se

monta à

Magali

;

Qu'es la capèla eounsacrada
A-n-aquel pouetic plesi !
Refrin
Das felibres lou ramelet
A

Magali vèn faire f'èsta,
qu'es toujour lesta,
Ganta Soulet. jamai soulet !

E

sa musa

Lous

gais felibres en rengueta
fatiga e caumagnàs ;

Bravoun

Escaladoun la
Embé

sa

vèsta

barraqueta
sus

lou bras !

Das felibres...

»

�Soun pas

pulèn sus la terrassa
Qu'engulhoii 'n pichot recantou,
Ounte chacun troba à sa plaça
Un siège, un veirre e de frescou !
Das felibres.

.

A l'oumbra

jouta la tonèla,
Après s'èstre assugats Ion front,
Emb' d'aiga fresca e clarinèla
Prenoun lou tal ou lou picon !
Das felibres...

Avans

d'espandi

sa

sèrvieta

N'Pa que van tastà lou fricot ;
Pioi vènoun, la mina mouqueta,

Diguent

: «

Lou plat

Das felibres.

A

es trop
.

pichot

.

taula, quand toutas las

flolas
quasi vouiras, lou fumet
Finis pèr caufà las boussolas...
L'esprit partis couma un espet !
Soun

Das felibres,

�N'agués pas pòu que de la vida,
Se digue en lioc qu'à Magali,
N'i'a que soun morts de la pcpida,
Fauta d'agudre de bon vi !
Das felibr.es...

#

--k

a cridat : « Séba
à founs-de-trin ;

Quand l'estoumac
Las

cansous van

Sufìs

!

»

qu'un agante l'estéba
lou refrin !

Toutes reprenoun

Das felibres...

•'k

Se
Un

pèr cas
pichot

un

*

X-

tèn la ganàrra,

som lou restablis ;
Mès s'on ié vèn : « Ounte es la gara
EL vous fai sinne à Ramassis !

?

»

Das felibres...

»

'*

E

jusqu'au souèr l'imou galoia
plesi qu'an de s'acampà,
Toutes lous felibres en joia
Dau

Cridoun

: «

Gau lèu recoumençà ! »

Das felibres...
Aufrèt

ROTTNER,

Telibre das Ramèas,

�I

Se
lous
—

récolta

parlava de vendemias davans
qu'èroun aqui se met à dire :
Em'acò aurèn

pas trop
Mas

—

lx&gt;iia

na

una

bêla récolta aqueste an...

ounte recataren lou
soucas soun

Lansa-Gràcas. Un de

vi !

talamen cargadas

Save

de rasins, l'ai un

qu'aurai pas prou de boutas pèr l'estremà... Quand
annadas... Imaginàs-vous que l'an passât
aviéu mes quauques faisses de gavèls detràs un foudre ;
quand ai vougut lous tira d'aqui, aqueste an, me siéu avi¬
sât qu'èroun pies de rasins i'aurà : pèr lou mens un mioch
autre,
se

dis de las

de vi !

respond Lansa-Gràcas. Iéu que
parle, l'an passât en faguentun tour dins mas terras
agantère set. Intrère dins una vigna, e couma aime fossa
lous rasins, n'en manjère ben una soucada. Me travalhèroun un pauc,
talamen qu'en arrivant à l'oustau me cauguèt vite sourti dins la cour pèr... me soulajà. Eli bé,
—

Acò m'estouna pas,

vous

endrech, contra la muralha, i'es
fach de rasins n'en vos-aqui-n'as !
Sièn pas que la fenna e iéu, e soulide, i'auren be nosta
prouvisioun de vi, amai dau bon vous assegure !
aqueste an, au même
vengut una trellia qu'a

BISCAN-PAS.

�—

Oonte
A

moun

Avèsbe counougut

76

dLe

—

ma

grand

amie Pierre Granier

Catin, la bugadièira,

Brava femna acò's vrai, mèsun pan traeassièira,
Soun orne, Jacounet, èra un bon garçonnet

Que Catin, se comnprend, menava emé lou det.
qu'à l'oustau pourtava las culotas,
Mès tempérament feble, un pauquet malautis,
Se cala va, e Catin gouvèrnava lou nis.
Yallienta, travalhaira, ardenta à la besougna,
Es ela

Era l'orne

en un

mot ; e sa

soulida pougna

Dounava à réfléchi

au

Se

lum, à mitât mort de

poultroun Jacounet,
Que jougavn à l'oustau lou rôle d'un Janet.
Una nioch, en ivèr, Catin se desparpalha
E dis au coumpagnoun : Vite, carga ta bralha
Ouvris lou fenèstrou, guièta lou teins que l'ai
Anen despacha-te, fai pus vite, vai-vai.
A la pounclia dau jour me eau èstre levada,
E renduda au riéusset pèr lava la bugada.
Noste ome, embabouchit e las costas dau long
mata e vai

sans

som

Ouvri lou
Alanda

pourtanèl ; se troumpa de cadaula,
lou placard que toucava la taula,

Met la tèsta dedins

e se

crei dins

un

four.

Boudiéu ! quanta nioch negra, es pas encara
Una audou de roustit piquèt à sa narilha,
—

jour.

Dèqu'es acô ? faguèt ; Jésus ! Vièrja-Maria !

Ai pas
E juste

dins gès de tems sentit parièira audou
ai oublidat au liech lou moucadou ! »
Catin aviè lou souèr, en passant la velhada
De sardetas d'estang cuioçh una sartanada

;

�EnSna grossa séba e u n crouchou de pan
Ëra pèr lou manjà de tout lou lendemain
Jacou destimbourlat pot pas de tout coumprcne
Que Tandon que sentis iè vèn tout drech dau prene.
S'en retorna à
«

soun

lièch

e

dis

en

roundinent

:

Te lèves pas,

Catin , car n'i'a pèr un moument
siègue jour ; resta jouta las fardas ;
bèu deman : lou teins sentis à sardas !

Avans que

Farà pas

L.-H. GALIBERT.

Pèr

se

pas

bagnà

Quand la mièja de nòu piquet, Prouspèr e Glaudou
vougut s'enanà dau café, mes plòuviè à raissas
e èroun sans pàra-plojas.
Espèren un pauc mai, belèu s'arrèstarà !
L'ase-te-fique s'arrèstarà ! Dècli ouras, de ploja couma
lou det ; dècli e mièja, tout rajava. Anava pieà ounze e
semblava que lou preniè à prefach.
Poudèn pas coucha aici, pamens !
Sabes de-qué
eounselhe ? faguèt Prouspèr. Demores trop liont pèr anà

aurièn ben

—

—

à toun oustau ;
un

lou miéu toca, dins très sauts ié sèn... i'a

liècli que fai pas res, ié coucharàs pèr aquesta
Oi ! as resou
espéra un moument.

nioch.

—

,

—

—

Ounte

vas

?

Espèra-me !

E Glaudou s'encourris, travèssa
arriva davans
—

—

sa

Bouzigas das quatre,
porta e pica que picaràs en bramant :

Marioun! Marioun!...
Moun

Diéu, Noste-Segne de qu'arriva? lai àlafenès-

tra, Marioun en camisa.

�—

Acò's iéu...

m'espères pas que plòu couma de terra...
Prouspèr.

Goucharai encò de
E s'entorna mai

au

cafè.
BISCAN PAS.

Lati

Nautres, quand anayen au catéchisme, me disiè Toutounet, se lou savièn pèrquin'aqui, moussu lou curât nous
bailava

—

—

«

pruna, e se lou
d'ora pro nobis.

una

alor èren

:

savièn

sus

lou bout dau det,

Ce que

vòu dire ?
Que n'avièn dos, pardi.,. Sabes dounc pas lou lati ?

Aura pruneau

(bis)

»
BISCAN PAS.

Un

Un riche

orâcl dau

cor

negouciant de Geta,
Qu'es mort i'a pas gaire de tems,
E que segu counouitriès ben
Se vou'n fasiéu la siloueta,
A la glèisa anava souvent
Emé sa femneta Junia,
Que seriiblava una cardounilha
A jun despioi vint jours au mens.

�—

79

—

Chaque dimenche, jour de testa,
Junia qu'èra toujour lesta
Pér pregà Diéu, preniè lou bras
De

soun ome,

e sans

embarras,

A la

glèisa lou remoucava.
de Pascas, toutes dous
Eroun assetats, pietadous,
Jout la cadièira ounte prècliava
Un renouniat predicatou
Qu'aviè d'iols viéus couma un catou,
E sus la cadièira picava
A cops de poungs talamen fort
Qu'aviè desmoulil lou rebord,
Eque tout lou mounde tramblava.
Un jour

negouciant estabourdit.
Susprés d'aquel brucb fourmidable,
Creseguèt tout d'abord lou diable,
E se vesiè déjà roustit.

Lou

Mès Junia,

en

femna devota,

Que dau diable n'aviè pas pòu,
(Junia n'èra pas tant sota)
Faguèt metre soun ome au sòu,
A ginouls ; e, plens de paciensa,
Toutes dous gardant lou silensa,
Escoutèroun lou bèu sermoun

Que prèchava paire Simoun.
—

De

«

faire

jamai eau pas
ni baila de soucits

Mous enfants,

mau,

prouchan ; noste paire
Qu'es amount au cièl nous lou

A voste

dis...

parlât, blagusa,
D'un ome que vous vouguèt pas,
Demandés perdoun e tramblàs ;

Vous

qu'avès

mau

Car amoundaut Diéu vous aeusa

!

�—

E

vous,

80

—

lous quauques negoueiants

Que raubàs sus la merchandisa,
fasès tant de mandiants,
Que réduises à la camisa
Lous que soun trop bons e trop francs,
Aquel argent n'es pas à vautres !
Lou eau rendre à quau l'avès
prés,
Sinoun, dins l'infèr crèmarés
E que

Sans remissioun emé fossa

autres

!...

En entendent

aqueles mots,
negouciant embé grand pena
S'enaussèt, retoumbèt dous cops
E palle, diguèt à sa femna
En segratant lou bout dau nas :
Lou

—

«

Junla ! sien arrouinats !

Benjemin DUFOUR.

Las

Castàgnas

Bèlou, la bouchièira aviè facli rousti de castàgnas. Dins
loutems que

servissiè sas praticas, soun pichot Peirounet
rousigà, e i'anava talamen à pres-fach que
n'en rèstava pas mai qu'una dougéna
quand sa maire
revenguèt. Pensas un pauc tout ce que ié diguèt pas :
« Poulissoun !...
groumand !... De qué diriès, tus,
s'aviès un enfant que te jouguèsse
d'aquelas farsas, e que
manjèsse la part das autres ?...
m Iéu,
respond lou pichot, diriéu à moun enfant :
se

met à las

—

—

�—

81

-

qu'as tant ben acoumensat, tant vau que las acabes,
autra l'es ié tornes pas pus ! à
La maire pensèt pas d'à-founs couma el, mais pouguèt
pas s'empachà de faire un cacalas !
Leoupold BESSIÈRE.
Pioi
mès

una

A

moun

que

Atnio Françoiiòs o***

m'aviè mandat de vi de sa barraqaeta

Sabiéu que nosta mountagna
Es un païs de caucagna
Ounte béutats
Se

soun

e plesis
toujour réunis.

Aviéu tamben la

cresensa

Qu'en lioc, pas mêm'en Prouvensa,
l'aviè pas couma à Sant-Gla
De bons fruchs, un dous parla.
Mès, dau vi de Roca-bruna

Qu'ai begut ièr, à la bruna,
Me serièu jamai doutât
De soun goust, de sa bountat.
Sega que fariè vergougna,
Au bourdèus couma au bourgougna,
Se jamai à-n-un eouncours
Lou mandaves quauque jour.
6

�—

Tabé

moun ama

82

—

rayida

D'aquel jus de longa-vida,
Te manda soun gramecis,
E

sous

milhous souvenis !

JOUSÈPSOULET
Felibre de Sant-Ola.

La

La Musica lèva dau

IVTuLsioa

languiment lous escoutaires,

e

pèr

quant à lou que ne joga aeò pot lou leva de pèrtout. Se
lou voulès pas creire, escoutàs aquesta.
Zin-zin-zin, lou vioulounaire s'entournava de bon mati,
èra pas auba, — de faire dansa garsous e fillietas de la
lesta de Sauta-Càbras. Pourtava, qu'acos èra un présent
—

d'una

amiga, dos fougassas roussèlas e bêlas que-nounyiouloun e sous papiès de musica.
Ei'arrivét ce qu'encara,1 presemple, jamai de sa vida ï
èrà pas arrivât : faguèt lou rescontre de dous loups, dous !
Emb'acò, — à ce que dis, — se dounèt pas à la
póu, e aguèt l'esprit prou pounchut pèr ié bailà, en
attendent, sas dos fougassas tant bêlas e tant roussèlas.
Pioi, se vai capità qu'un bouton de sa vèsta, sabe pas
couma,
pèr asard, rasclèt contra una corda de sou
estrument, ce que íaguèt : Zau!..
Lous dous loups issèroun las aurelhas.
Outre ! se diguèt l'orne, semblarié que voloun dansa...
E zou! rascla que rasclaras : « Quand lou gai vegèt
sai,

soun

—

Vespiga...
Houi!
couma

déutes.

»

moun

quand

ome,

vous

auriès vist courri aqueles loups...
demandoun de pagà vostes vièls

�83

—

—

•gá
«

...

—

Oli!

tron-de-noum! bramava Zin-zin-zin;

qu'aimèsses tant la musica,
fougassas... Voulurs!

sachut
dos

auriès pa:

«'aqp&gt;s-!f&gt;
..j ń ;uuá

BISCAN-PAS.

LiOix

i'OA'cìiiiiit

èren en Janviè
la chiininièira,
Avien toutes nosta cadièira

Fasiè frech

;

A l'entour de

E de fioc dins lou

caufa-pèd,

Galand aviè près plaça
Au eoustat de mèstre Pourtau,
Jana èra en fàcia de Pascau

Mos de
•

Ë Madeloun,

de Bounifaça.

Lous enfants

grands

e

pichoutets

de tabourets,
Escoutavoun lou vièl Grimoria
Assetats

sus

Que nous racountava una istòria
Qu'avien ausit mai de cent fes.
•

un orne

de

marca,

■

Grimoria èra
;

dire

qu'èra goï
Em'acò, brave, franc, galoi ;

—

Vole

vous

Anava ounte anava

;

—
—

la barca

Maugrat lous quatre-vint ivèrs
Que pesavoun sus soun esquir.a,
Fasiè gaud de veire, e sa mina,
Au dire das millions espèrts,
Car creiriès pas moun temougnage
Retrasiè lou jouious printems
—

E prouvapa

en

despiech dau teins

Qu'on pot èstre jouine à tout âge.

1

—

�de madu !

Painens, que de vèrd

Que de soucits ! que de misera !
Mes sans se plagni, sans coulera,
Aviè croustithat soun pan du.

Aquel souèr loti gregau boufava;
La nèu rouinplissiè lous valats ;
Sus lous cainis abandounats
Tout èra mort
Lou ciel èra

ou trespassava.
blanc, blanc lou son

;

Au crestèl de cliaca masura,

Lou passerou sans nourritura
De la vida aviè fach soun don.
E dins la coumba desoulada,
Au

grat de l'aura

La íìolha

anava e

passejada,
reveniè

;

toumbava
grand mantèl l'atapava
E dins sous plecs despareissiè.
Lou temps era afrous. Dins la prada
Auriès pas vist l'oumbra d'un viéu ;
Au diable, crese, lou bonDiéu
Pioi, la nèu que toujour

De

soun

Auriè dounat la retirada.
Avien tout tancat

au

barroul

;

entendent ii la porta
De l'ivèr Pinfèrnala escorta

Mes

en

Auriès agut

pòu d'estre soul

Era

de la dama-blanca

au

tems

Das cridaires

dau

loup-gtirou,

I'aviè pas saique un eourredou,
Pas un mas, pas una calanca

Qne n'aguèsse soun revenant.
aviès pas un enfant

En lioc,

�85

—

—

carrièira,
jour s'envai,
Ounte la nioch que porta esfrai,

Ni mêmes

un ome en

A l'oura onnte Ion

Espandis

Adounc

sa negra

crinièira.

aquel souèr noste vièl

Nous racountava

l'aventura

D'un revenant dount la
Nous fasiè

pintura

galina la pièl

Pèire l'aviè vist dins la

plana.

,Tan, rescountrat au garrigou,
D'una man armat d'un bastou,
E de l'autra d'una campana

Que brandissiè long dau cami.
Lou vesi encô dau vesi
Anava reprene

En

courage,

tal tapage
ausiguent
sounjava qu'a fugi
un

Chacun
Un

se

metic dins la

pastièira,

Un autre dinc un recantou ;

jouta un tapadou
carbounièira
Mes el, el qu'èra estât souldat
Au moument ounte Bonaparta
Jougava sa darnièira cai ta
lin mens de cinq pouns d'escartat ;
Qu'aviè fach campagna en Russia
Qu'en Hamas avic vist Moscou,
Qu'aviè dourmit sus un canou
Un autre

Ou lou trauc d'una

Au pus

espés de l'incendia,

El, el que parlava toujour
Toujours d'una voues animada
Das services que

dins l'armada
tambour,

Aviè renduts couma

�86

—

—

Aviè carg'at sa carabin» ;
E de la Fabrica au Bagnàs,

D'aiei, d'ailai. d'amount, d'en bas,
De Ramassis à la
Anava ardit

coulina,
lioun,

couma un

A l'endavans de la visioun

Qu'à toutes virava la testa.
Quand, tout d'un cop : « Aici i'a'n lum
Soudis ; i'a pas de floc sans fum !...
Quaucun vèn... se sàrra... s'arrèsta !...
Lou vejàqui !.. Es-ti crostian ?...
Tèn una esquilla dins la man ;
As pèses porta d'espartelhas ;
Sembla abilhat en penitent !
S'es
Iéu

una
vau

ama,

dire

lèu lou veiren

un

E Grimòria, dessus

Apuga
Davala

»

un roc,

soun arma, fai floc,
couma un fais de linge

Aquel espèça d'animau
Un pauc pus gros qu'un
Grimòria aviè tugat un
Oste d'una menajariè,
A quau

..

mot à l'aurelha !...

aviè

gros lebraud
singe !

;

fantasiè,
jour de parada
De se metre un grand easaquin.
E de mena partout un trin
Qu'auriè pas menât una armada.
Couma dius

près

un

Pioi, noste vièl. dons cops sus très :

«

De morts, disiè, n'avès pas ges

«

Que revèngoun...

«

«

n'i'a pas gaire.
s'envan
Souventas l'es, mai d'un enfant
ou

Se revenien lous que

�—

«
«
u
«
«
«
«

«
«
«
«
«
«

87

—

Ourfanèl, mautratat, pecaire,
D'un parent auriè Ion secous,
E d'una maire lous poutous
Que ié refusa une mairastre ;
Chacun vendriè veire lous siens ;
Lous morts viéurien emé lous viéus

;

Capelan, bourgés, rèi ou pastre,
La jouinessa, lous maridats
Viéurien emé lous trespassats...

Mes, tout acò fariè bon veire !
Tambeu respoundrés, se jamai
Vous donoun la

causa

Grimòria dis de ié pas

pèr vrai

:

creire ! »
J.-B. VIVARÈS

Felibre de las

Cauquillias.

Bouzigaudacla

Prouspèr embé soun ase s'entornoun dau mouli. L ase,
viêl bourricot que data dau paire de Prouspèr, camina
escrancat que talamen jouta la granda sàca de farina que

un

porta.
—

ne

Pamens,

fai be prou

aquela bèstia, — es Prouspèr que parla —
de pourtà tant de pés à soun âge. Tè ! me

.idèia ! Acò lou soulajàrà un pauquet.
Prouspèr, encamban l'ase^se i'escambarla sus l'esquina après s'èstre niés lou sac sus soun espalla siéuna.
Arri ! fenat, ié crida. Saique, se te porte la farina
pos be me pourta iéu ?...

vèn

nna

E

—

BISCAN PAS.

�88

-

—

dLonmaîsòla

\„11_n11a
crei

pauquet

mi

Escouta ben, mouii

que

trop

amigueta,

Lous bons counsels que, sans agrou,
Te done dins ma cansouneta,
Pèr que

Quand
lé lou

digues s'ai

una
eau

iilha

faire

es

un

pas resou.

trop ardida,
pane

senti

;

Siègues donne
Se

pas abalansida
fissou te vèn pouni.

m ou n

Te sufis pas

d'èstre quioissuda,
engusà lou fouligaud ;
E couma siès pas m au gouluda
Ai pou que restes à l'oustau.
Pèr

Gresègues pas qu'un milhiounàri,
Que siègue fîno'r ou favàs,
S'a prou d'èstre celibatàri,
S'encapite dins l'embarras.
Mesfisa-te

qu'à nosta epoca,
Omit' l'amour passa pèr bardot,
La filha qu'agandis la toca,
Es la que

tèn

un

esquipot.

s'en

�89

-

—

Quand te deviste trahinada,
tonn iol negre lusis ;
Quand trèpejes, desvariada,
Que sembla que tout te prusis,

E que

Quand sounge à toun bon cor, pecaire,
Talamen desbourdant d'amour
Que,
Tout

se

s'amena

juste

se

un

l'aimes

espousaire
un jour,

Quand iéu pense que tas manetas
Bousigarîèn ce que pudis
Pèr i'atroubà d'or en pècetas.
Te souvète bon apetis.

Crese

te

rendre

grand service
parlant, ioi, sans fassoun,
E se dessus quicom mai glisse,
Es pèr amagà l'artisoun.
un

En te

Se fas toun

proufit,

ma

ratéta,

Das bons counsels que, sans agrou,
Te done dins ma cansouneta

Segu, t'en troubaràs million.
Aufkèt ROTTNER,
Felibre das Ramèus.

�—

i&gt;&lt;

&gt; i í

90

—

Bègou

chaca fes qu'estrelhava una miòla
reguinnaira, lou Bègou re...
enègava couma un varlet d'estable qu'èra.
Vièl bastard, d'aiçò !.. tro... o... on... de... e... sort !
dau resta... n'en vos aqui n'as. S'un cop l'aviès entendut
très jours après las aurelhas vou'n siblavoun encara.
Malurous ! ounte anarà toun ania ? un cop ié disiè
Acò fasiè

ou

pa'n plec

:

tout autra bèstia un pauc

—

—

lou curât.

moussu

Mi., i.. la, mi... i... liards de... e... noum,,, de... e...
dieu !... Se... g... guèstran... quille, bou... outàs!... Sa.,
—

aique, s'es

pas u... una sauma, se...

e...

guiràbe la... as

autras ?

BISCAN PAS.

Las

pèclxas

de

\i

au

ràs

(Conte de Sant-Clà)

ié tenièu la plouma de cinq en cranta quand
pèr aqui tira un floc de comte, ou escriéure dous
mots de letra, mèstre .Taquet, moun vesi, m'aviè dich e
redicli sabe pas quant de cops : « Aqueste an vole pas
qu'anes faire Sant-Cla en quicon mai qu'à ma cabana.» La
vellia encara de la fèsta n'aviè près dau couchant e dau
levant per que seguèsse das siéus. Talamen, que i'aproumetèrc de n'èstre, e que de-fct lou lendeman ne seguère.
Amai s'en manca, fouches! que n'age de regret.
Manjèren bon e milhou, pintèren couma de traucs e
Suíìs que

caviè

�—

1)1

-

riguèren còuma de boussuts. Toutes, das vièls papetas
jusqu'as jouines mèrdouses, avièn la dent crudèla, e de
làguis pa'n foutre ! Se ié capitava, pioi, quatre ou cinq
fìlhetas poulidas couma un sòu, e tant frescassas qu'èra
un linfre
plesi de ié faire petà de foutraus de poutous
couma de
paumas sus sas gautetas redoundas e rouginèlas ; principalamen una qu'aviéu à ma gaucha, e que desempioi nous trasèn pas de pèiras.. Pas vrai, Catarinou ?
Au dessèrt, Jaquet escullèt en mitan de la taula una
çanastèlada de péchas vèrmeihalas, grossas couma lou
poung. N'i'aviè pèr bava res que de las veire. E quand las
engoulissièn, toutes fasièn emé la lengà : Clac !.. clac
couma lous
pouls quand se cloufoun de mil.
Aquelas soun pas de paure, que ? nous diguèt Jaquet,
—

—

Ah ! l'outre nàrii ! Es de fruclia de rèi... D'ounte trou

las avès tiradas ?
—

—

—

De las

que soun aqui detràs ma cabana !
be estounà que vous ié las quitoun amadurà.
Outre ! E quau voulès que las empache ?

Se

pechèiras

eau

Em'aco que

la jouinessa se gèinoun amai que sièvèrdas !
La jouinessa ? Ebé, ié dirés que me las vèngoun
querre... que iéu ié farai lum... Coche aicitout l'estiéu.
Oui, mes siès pas de-longa sus vostes aubres, e sabès
s'aqueles arlèris ié vesoun mai que de peisses roustits.
Saique que me las poudrièn agantà pèr rusa ? N'ai
pas pòu d'aquela, camaradas ; se soun pas levats prou
mati pèr acò... Au siècle de ioi, tiràs-lous dau café saboun
pas pus res faire... Oh ! s'èra couma de noste tems dise
pas ; n'i'auriè pèr agudre làgui.
l'é sènmai à la sansogna, e siès be toutes lous mê¬
mes, lous vièls... Franc voste tems lou restant vau pa'n
porre!
Sacrediéu ! belèu cresès qu'avèn tort ? Tenès ! vou¬
lès que vous conte couma nous enzengaven de noste tems
pèr escamota très ans de fila las péchas de moussu Mau—-

goun
—

—

—

—

—

�—

ras

? Me

sauprés à dire

92

—

ioi,

se

soun

capables de n'en

faire autant !
—

Oui, oui, acò's acò
De suita

; un

conte, countàs vite.

càrga de tène moun veire raseta ?
Tus, Noué ? aqui la boutelha, àcha de faire toun òbra.
—

-Coumence
—

E

pipa

;

:

quau se

Cric !

Crac !

Jaquet, après avedre siblat soun veire, alumat sa
las estèlas quaucas gouladas de fum

e escampat dins
nous countèt aiçò.

l'a d'acò

mai de

quinzena d'ans,
sièis autres

e

quatre matis, avièu tout escàs una
fasiéu banda ensemble emé cinq ou

levèntis de

moun

teins. Amai

quicon de tant bonas lamas

se

ioi troubàs

d'estàmpas d'aquel

nu-

merot, lou vole anà dire à Rouma de testas. Aurièn
tout fach sagat-magat-e-pastenàga pèr lou dicli de se

sus-

en

e

ben
cargà lou fafach au despens de quancun. E se dau même
cop fasièn veni cabra aquel quaucun lous vejaqui countents

couina

de

Piarres

;

lou rèi, aladounc, n'èra pas soun

cousi.

Lou pus finor
s'atroubava pa'n

de toutes encara, lou mèstre, lou que
bougre foutut de ié faire la cambeta en

fèt de rusariès, acò's èra lou paure

Garamôta

que mou-

riguèt l'an de délai. Ai ! d'aquel tron-de-miola !..
E s'un cop encapava quicom, auriè fach Marmanda e
Mazamet pèr n'arriva ounte vouliè.
Iéu valièu pas mai que lou restant de la banda. E quant
au moussu
Mauras', de quau vole parla, èra un ancian
marchand

d'estofas.

Guilhaume, ivèr

Aviè

couma

tant

estiéu,

étant
sus

la

raubat à Jan
mesura ou sus

e

à

la

qualitat, que s'èra antau arremassat mai de louvidors
qu'un pesouious de lendes. N'estacava pas pèr acò sous
chis éme de saucissa : Quante cuistou que i'aviè aqui !

�—

Poussedava quatre

pè.r n'en tira
couma un

93

—

grands oustaus dins la vila, hè ! be,
tout l'an soulet
dins una barraqueta qu'a vie pèr en

mal de renda, demourava

coucut

araount dessus la Buta-Rounda.

E pèr demourà antau liont de pèrtout, car i'aviè pas
aladounc, tout à l'entour, las barraquetas que i'aioi, caviè
be que seguèsse niai estaeat à la mouneda qu'un ase
a-n-un

siblet.

Dirés pas couma
recatat
au

emb'un tal

nautres que d'estremà quicom de mau

sarra-piastras deviè èstre de

pan

bénit

ciel ?

Estudièren donne l'anà de l'ome
la

e nous

avisèren de dos

premièira, que i'aviè dins un grand terren siéu
au coustat de sa barraqueta, dos
famousas pechèiras ; la
segouuda, que moussu Mauràs davalava en vila, l'estiéu
chaca dissate après soupà, pèr se faire rasclk las gantas.
Tablèren de ié brafà sas péchas.
E quand seguèroun perquinaquiprou maduras, unbèu dis¬
sate, entramens que lourasaire pelava lou mourre de noste
moussu, nautres landèren ié faire la barba à sas pechèiras.
Susaven couma de gourgs, pas un peu que nou faguèsse
soun
degout quand i'arrivèren.
Es vous dire la set de segaire que nous afallioucava, e
se las péchas la dansèroun de
bon. Lous uns, d'escambarlous sus las brancas das aubres, d'autres escarlimpats
sur la muralha que i'èra contra, zou ! aici sièn : tè !
tus,
té ! iéu, bourra-te que te bourraràs : vèrdas ou maduras
tout ié passava aderré.
Segnèren lèu sadouls e coumouls à las toucà emé lou
det. Mès se poudièn pas n'entripà mai res empachava pas
que n'en faciguèssen las pochas, e n'enfournèssen mêmes
dins la eamisa. Ge que faguèren sans mai d'armanacs.
Vai-te-querre ! On n'es pas jamai tranquilles. Avièn
quasimen acabat, quand tout d'un cop, zac ! la porta dau
jardi se douvris, e quau te vesèn espeli ?... Moussu Mauràs. Amai lou bardot aviè pas dessoublidat la lenga au
causas :

�couissi. Chaval !

petava soua fouet !

couma

Entre

nous

agairant de soutisas.
Marrits sujets !.. Voulurs !.. Bregands!.. Canalhas!..
Vos pas sauta ? Oh ! que si. Encambèren la

veire s'aeoussèt vèrs nautres
—

—

muralha

e...

Soulamen,

!

sauva

en nous

Caramota, sabe

pas

faguét sa fatiga, se s'encrouquèt per las
bralhas, tant i'a que roudelèt de branca en branca e
boumbiguèt d'esquinas as pèses de moussu Mauràs. E
vous Eauriè caugut entendre gingoulà.
couma

tron

Ai,

—

moun

Diéu !...

ma

maire... siéu mort !...

—

Quitèren de trepà e, easquilliats sus un roucas, esperèren
pèr veire de qu'anava vira.
Garamòta bramava de-longa à vous faire estrementi.
Secous !... mourisse. Ma maire!

—

ma

maire! adieu !...

De

qu' avès ?... De qu' avès ?... Ounie vous siès
finiguèt pèr dire moussu Mauràs.
Aqui !... ai !... ai !... pèrtout... Ma camba... houi !...

—

faclimau ?
—

ma

camba !

Mes, tamben,

—

sauta couma avès

manque un boul pèr
Que diansis... Vous aurièup as

eau que vous

fach !...

manjat, sai-que ?... Pèr veire, ensajàs de marcha...
Pode pas... oh, nàni !.. pode pas... Au secous!.. au
—

secous

!..

Moun Diéu, se sera tugat e me lou faran
Youlès que vous porte jusqu'à ma barraquetâ ?

pagàl...
Prendrés
un
degout de rhum : acò vous dounarà d'estoumac.
Oh ! oui, moun brave moussu... perdou... perdou !...
me
quités pas mouri aici...
E moussu Mauràs, pietadous, — aviè sustout pòu de
s'en faire de frèsses, — issèt plan-planet lou malaute emé
suèn, lou panlevèt sus sous brasses couma una bona
maire, pioi tout souscant e dringa-dranga, lou carrejèt de
—

—

soun

milhou de-vèrs

porta dau jardi,
una

autra

encara

gisclada

:

sa

cabana.

Passavoun

davans la

douvrida, quand Caramota bailèt

�-

—

95

Pausàs-me !... Me fasès

—

mau

!... Vite... mourisse !...

Houi !

D'ausi tout

aquel baral nous èren sarrats à-mitat morts
pòu, e anaven dintrà en creseguent de trapà noste
paure camarada au raufelet. Juste, moussu Mauràs lou
pausava. Mes el, pas pu lèu toucà lou sòu, bam !... faguèt
un
parel de sauts couma un cabrit, dous outres... d'acò
que joga lou petoumàna, e adissias, moussu Mauràs,
vène me querro !
Gouma atrouvàs ?.. aqui pèr una.
de

■fi

L'an

d'après,

Mauràs, escarnit, davalava pèr
se faire toumbà la bourra
pas mai que lou dimenche mati.
Se prouvesissiè, tant que i'èra, de fartalha, ùli, sau, tout
lou diable e soun trin, e se, pèr asard la senmana aviè debesoun de quicon, l'anava pas querre que dins lou bon
dau jour.
La niocli se couchava pas. Avièn bèu roudà de nioclia •
das entièiras à l'entour de sa barraqueta, lou vesièn delonga tavanejà jouta sous aubres.
E painens, tron-d'un-goi ! la petelega de ié brafà
sas
péchas nous rabinava mai-que-mai, agroumandits
que n'èren pèr l'an de davans. Las saupre aqui, quasimen
toutas maduras embé sous èrs de nous faire lingueta,
e
pas poudre soulamen n'en tastà la coueta d'una, acò's
pas juste ! disièn. Oui, mès couma faire?.. Lou jour, à
despart que chacun avièn noste traval, trop de mounde
nous auriè
pougut veirc, e la niocli, franc d'assassinà
moussu

Mauràs !..

Garamòta
que nautres.
tant
—

—

—

—

moussu

grasilhava. Acò lou tafurava encara mai
Ghifrava, carculava, recliifrava, recarculava,

se

qu'à la fin trouvèt l'estèc.
Quau a una cabra? nous dis

un

vèspre.

Iéu, fai Janot.
A be

una

Acha !..

esquilleta

se vos

que

au col, ta cabra ?
ié siègue à la coueta ?

�-

Nou,

—

cjuerre
soun

mes

96

—

auriè pougut n'ayedre pas ges.

aquela esquilla, vai,

e

Vai vite

boulega-te... Las péchas

nostras, camaradas.

Vous ai

déjà dich,

pas

vrai?

que

i'aviè

pas

aladoune

la

mountagna las barraquetas que i'a ioi. Lous tresquarts das terrens i'èroun èrmasits, e ié poussava d'èrba,
de bauca, de rounces, de
frigoulas, e de que tron-sabeiéulTàmben prou de Getòris nourissièn una cabra. La
gardavoun, l'estiéu, sus la mountagna, amai i'acampasus

voun e

i'estremavoun

de

pastura' pèr l'ivèr.

De maniera que Janot pourtèt soun esquilla, e nous
acaminèren d'ausida vèrs la Buta-Rounda. Anaven èstre
renduts quand Caramòta diguèt :
Baila aquela esquilla, baila ! Vautres, anàs-vous
amagà toutes darriès la muralha, contra las pechèiras.
S'agis de pas s'embaurk. Gau que moussu Mauràs vèngue
—

à l'autre bout de

soun

terren.

Aqui lou pica de la dalha ; mès, iéu m'en cargue. E
veirés de poudre vendemià las péchas, espé¬
rés pas que sone l'an
geins, nimai vous endourmigués
pas sus lou roustit.
Seguèren lèu au poste. De pèr dessus la muralha vesièn
moussu Mauràs
que se passejava tranquille couina Batista. S'aguèsse sachut ce
que s'alestissiè !..
Outre ! de qu'es aiçò ?
Drin, drin, drin!.. drin, drin, drin !..
Moussu Mauràs entrecoupât sa passejada tout net, se
plantèt sus sas dos quilhas, e l'ausiguèren repoutegà :
De qu'es aquel destimbourlat
que garda sa cabra
d'aqucstas ouras ?
Drin, drin, drin !.. drin, drin, drin !..
Fouche! sérié pas quaucabèstia qu'agèsse escapat d'enquicon...
«
Drin, drin, drin !.. drin, drin, drin !.. Bè ! bè ! »
Mès un Bè ! oi, qualité bè !
tant lèu que

—

—

—

—

—

�Ai ! d'aquela garça !
espérante ! Bistou !
—

E

tout

desvariat

se

me

manjarà

i'acoussèt

mas soucas

? Cabra

pèr la vira.

Ounte siès, trassa de cabra ?

—

La

cerquèt, cèrca

encara

que cèrcaras, mai de mièja-oura amai
1 atroubèt pas. Mès si-bé nautres sas péchas,
pre-

semple.
Aquipèr dos... Couma atroubàs?

—

E la tresièma ?
La tresièma

seguèt tournà un refrin de Caramòta,
au lum.
Moussu Mauràs, aquel an, enzenguèt mai-que-ben un
espèça de sèti sus la camba d'un de sous autres, manlevèt un fusil double à quaucun e, en coumpagna d'aquel
òutis passava sas nioclis carrat couma un cbafre, dins sa
—

que

mai crèmava

cambra vèrda.
—

Bota ! ni

Caramòta

pèr aquela

:

Camaradas,

acò te la sauvarà
vous

pas !

veniè

las

auren

assegure que

ai

cinq dets à la man. Esperàs soulamen que vous
digue quand sera l'oura.
Espèraven. Amai atrouvavendéjà l'espéra prou longa
quand tourna-mai, un vèspre, Caramòta nous dis :
Manjariès pas una pèclia, coulègas ?
Veja aquel ! Ounte vas emé toun una ?
Eh bé .'zou ! en routa. Es la nioch que eau. Lou
que ne vòu que seguigue lou dòu.
Soun plan èra ben simple. Nous mandèt très, — iéu
n'en fasiéu un, — nous poustà couma l'an de davans, pèr
gueità moussu Mauràs, e i'acampà sas péchas s'un eop
couma

—

—

—

s'enanava de

dessus

la banda aviè

soun

aubre. El

embé lous

autres,

gagnat despioi un an quauques bons coulàs de mai, — se carguèroun de faire parti lou moussu.
Nous vejaqui toutes très ounte se déu. Fasiè una nioch
—

�de

caumagnàs,

tant siaus

Pas

e

un

d'àqueles tems d'ourage tant grèus,

tant paurucs.

d'èr, pas res que bouleguèsse. Tout escàs
plourun que fai la mai' pèr tant pausadissa que siègue e, de tems en tems, bon liont,
quauque
un

pouce

s'ausissiè l'eternal
roundinament de

tron. Laniochèra
negrassa, mes
d'asai-t iaussava, la mai', aval, sèmblava un
grand
blanc espandit, la Buta-Rounda, una tèstassa de

quand,
lençôu
gigant

coupada, lous aubres e las ràzas, de trèvas ou de l'antaumes
qu'espelissièn e s'avalissièn sus cop. I'aviè de-que
avedre pòu,e,s'ère estât soulet, l'ase-foute se me
seguèsse
pas encourril de tant de cambas qu'aui'iéu agut.
Tout-à-n-un cop de gingoulaments de catamiaula trauquèroun lou grèu silença, un béu-1'òli gisclèt sa cridadissa
espauruganta, un iau einbraivlèt las nivous e, d'en naut
de St-Cla, de vouèsses linjas,
menudas, amai qu'avièn
pas de gi'anas à la gargamèlla quiéulèroun sus un èr flaugnard :
« Ounte anàs
pauras ametas perduclas ? »
D'aval, dau fin founs de la

inar, ou

belèu dau

cemen-

tèri que

i'a contra, d'autras vouèsses grossas, bassas, raufelousas, de vouèsses conma n'an, soulide, lous damnats,
respoundèroun sus un toun menèbre :
« Anan
m'ahjà las péchas de Mauràs ! »
Pioi, pas pus res tourna mai que lou plagnun de la mai',
—

e

lou tron

toujour liont.

Moussu Mauràs s'estouroulhèt à las
ses,
un

prouimèiras vouès¬
e se plantèt couina

à las segoundas sautèt pèr lou sòu
cigàrrou, tout estabousit.

De pus

près, aquesta fes, las vouèsses recridèroun
perdudas ? »
«
Mauràs ! »
Moussu Mauràs deviè tramblà couma un
jounc
—

—

«

i'a u sis si eu
lou

:

Ounte anàs pauras ametas
Anan manjà las péchas de
sas

vejèren tout caravirât

mil.....

car

dents faire tica-taca. A la clartat d'un iau
e

soui ben segu qu'un gran de

�—

!)!)

—

Mes, quand las vouèsses que s'êroun mai sarr-Vc rnprenguèroun la mèma sansogna, einbé aqueste ujuaiou :
—

—

«

E

«

Manjaren Mauràs que L'es dessus ! »

dequéfarés quand rìiaurà

pas pus

?

»

Lou paure

vièlhet, pecaire ! carguèt sas cambas à soun
s'encourriguèt vèrs sa cabana ; toucava pas lou sòu,
voulava. S'embarrèt à clau, amai l'ausiguèren rebalà cle
mobles contra la porta pèr la milhou assoulidà.
col

e

Entramen las trèvas conntuniavoun
e

i'escamoutavoun las

soun

bousin d'infèr

péchas jusquas amen.

Eh hé ? Acò's-ti laurat einbc d'ases ?...

E l'an

d'après ?
d'après, moussu Mauràs, en desespèr de
sa peruca,
agèt vendut sa barraqueta, e nautres chanjèrên
nostes catous... Mes aqui n'i'a prou pèr ién.
Coulèga
Pairòta, eli bé. la cantes ou la cantes pas ?
—

—

Oh ! l'an

—

Vous la

E

vau

cantà.

Paiiòta, qu'es pas toujour de luna,

nous

cantèt

famousa

:
« Les vertus de la foi, de la loi,
Pioi... adissias ! à l'an que vèn.

pamens sa

père Grégoire. »

BISCAN-PAS, (G. ThéroRd).

�—

ÍOO

—

FRAPANT !

i

o i

i »

è

it riì

vc 11

(Imitât de Benedit)
A

moun

amie Ion pintre Jules

fach

—

moun

Troncy,
pèrtrach

Jan, vène aici, regarda

un

Tus que

—

Se

que

m'a

paii...

siès pie d'inteligensa,
E, diga-me sans coumplesensa
S'aquel pèrtrach es ben ou mau ?
Es vous que Favès fach ? fichtre !
quanta pintura
vei que travalhàs, moussu,
d'après natura.

Las aurelhas, lous iols, la bouca amai lou
Soun toucats finamen d'en naut

;

nas

jusques en bas ;
E i'avès fach, chaval, una
prestensa !...
Aco se pot, mès... pèr la ressemblensa
Vegen se me siéu pas troumpat ?
Es vostre paire tout cagat !
Frapant !... — Non ! ié siès pas. Vira-t'un pau do cairc,
Ounte siès on ié vei pas gaire ;
Ara, molles milhou, te trouinparàs pas pus !
Grese qu'aqueste cop i'ai mes la
man dessus :
Moussu Timboul. Frapant ! — E non, ié siès
pancara.
Anen, regarda ben, acò vendra toutàra.
Toutàra ? ai pas besoun de faire reflessioun ;
D'abord ai pas fach atensioun
Que lou jour veniè mau; mes d'aici, malapèsta!..
—

—

—

—

Sabe pas ounte aviéu la tèsta,
S'ère un moumenet ,'esitant...

Es

moussu

Galibèrt

:

Frapant !

�—

Es

couina se

Couina ?

disiès
Siès

qu'un bijut
favès,

es un ase !

bouc,

un gros vièdase !
mai Galibeitque papa, que Timboul
Tamben, sabès, qua^d siès tout soul
Pèr devignà 'n pèrtrach, quand degns vous ajuda
E que n'avès pas l'abituda,
On pot, me sembla, se troumpà.
Vése que de tout ioi lou devignariès pas,
E finiriès belèu pèr dire qu'es ma filha.
Saupràs qu'ai fach quaucun qu'es pas de ma familha !
Ara, au mens, parlas cla. . que lou disiès pulèu !
A fors a de cèrcà me manjarà lou lèu.
Ié siéu !... Lou Czar !... Frapant !... — An ! vai te faire veire,
Car de pus sots que tus n'i'a pas ges, es de creire,
Vos saupre enfin quau es, farandèl, pan-pèr-pan?. .
EsEfessièirai..— Bessièira?..— Oi, Bessièira!..— Frapant,
—

—

un

un

Es pas
—

—

—

J.

SOULET,
Felibre de Sènt-Cla.

A\\\\\\\\\\\\\\\\\W

�A

i|

quatre ans

4

3 i/a %

ans

a/0

A deux

3

If

tri H:,'

%

A trois ans
'

�DROG UEB1E

,

Grand'Rue, CETTE
ET

COLLES

GELATINES
3icik

POUR VINS

'&amp;artnque

MÈCHES SOUFRÉES
9animal ôiipci
r
BRANC D'ESPAGNE. - CRAIE EN BIERES
Papier à filtrer. — Suif épuré
TANNINS.

—

m

POTASSES
Cristaux de Soude
A.
TONNEAUX
BROSSES
ACIDE

SULFURIQUE.

Couleurs
HUILE DE LIN.

-

-

broyées et en poudre

ESSENCE DE

TÉRÉBENTHINE.

-

SICCATIF

Vernis de toutes nuances

fimccaux ft ^roBoeo pour la |j3cmturc
ALCOOL A BRULER

IîElFlBORÏ©TH]R.Ii£
Teinture Kabiline toutes

couleurs

�GRAND

8,

de

Rue

l'Esplanade,

8

CETTE

J.

DESBARAX
Ptfoptfiêiàiis

ARTICLES
et

Cette
du

Midi.

Maison

DE

PARIS

étrangers

est

la

mieux

assortie

�fart Maison 11 Peuple
Rue

Cxambelia,

6

et

CETTE

A ME UB EE M ENT

Spécialité pour deuil et demi-deuil

CONFECTIONS POUR DAMES &amp; ENFANTS

Nouveautés

VETEMENTS

Soieries,

et

SUR

MESURE

Comptoir de blane

ARTICLES POUR

G-IVOiS

Draperies

Se

TROUSSEAUX

DÉTAIL

�GRAND

Au coin du

la

iue

Quai Iniéïieuii ei de
de

l'Ksplanade

MOLI
PROPRIÉTAIRE

Cet

Etablissement

est

le

mieux

achalandé de la ville.
Son service est au-dessus de toute

réclame.

IMPRIMERIE J. MARTIN
Rues

Dumas, 5 et Bridaine, 4
ALAIS

Brochures el

Labeurs, Spécialité d'Ouvrages Félibréens

�HOTEL
TENU

J.-J.

p II PlIX

PAR

ARSEJNS,
à LA!VIALOU LE-BAS

directeur
(Hérault)

Le

plus voisin des Thermes et cle la Chapelle, à
sources de l'Ilsclade et de Capus.
Recommandé aux familles par son exposition et le

proximité des
confortable'de
—

Omnibus

son

installation complètement neuve.

PRIX

MODÉRÉS

-

spécial à tous les Irains cl Voitures pour promenades

Grande

CETTE

-

Rue des

Epicerie

Hôtes, 10

-

CETTE

(Succursale à Frontignan)

Comestibles tins.

Spécialité de Conserves
Poissons, Légumes, Viandes.
Liqueurs de marque. — Vins fins. — Bor¬
deaux.
Bourgogne. — Champ -gne.
Rayon de Brosserie. — Eponges. — Plu¬
—

cle

—

meaux.

—

Parfumerie.

�PIANOS » J] A RMON lUlYÍ'S - MUSIQUE
Instruments
Vente

—

Fournitures

&amp;

Location

—

Eclianges

Accords c!e Pianos
ABONNEMENT A LA MUSIQUE
vente

de

pianos

neufs

et

d'occasion

Atelier

de

Réparations

Gnand'Rue et

Rue

a

grand

crédit

Hôtel-de-ViIle

OETTE
-33®

Correspondants des Maisons Erard, Plejyel, G aveau,
H ers,

Rûch, Faké, Bord, etc., etc.

LAMPES POUR

PIANO

Ces

lampes élégantes et dé bon goût remplacent avantageuse¬
ment les bougies. -L'éclairage qu'elles produisent est dix. fois
supérieur. Elles s'adaptent aux bougeoirs de tous les pianos au
moyen d'une douille à ressort. L'économie qui en résulte est de
75 0[0. Un système spécial d'abat-jour permet en outré de projeter
la lumière sur la musique. Enfin,
par surcroît d'avantages, on
peut les adapter à un pied en bronze fondu, et ces lampes peuvent
servir ainsi aux usages domestiques; c'est ce qui explique le
succès qu'elles obtiennent auprès de tous les pianistes. Leur
usage se répand tous les jours au lieu et place de la bougie qui
est sàlissanle et dont l'éclairage, est défectueux.
PRIX

DES

LAMPES

:

Lampes bronze ciselé, vernies or, avec pieds, abat-jour,
support à bascule, verre cristal Baccarat, la plaire.
tètes seules ciselées,bec dix lignes,avecabat-jour.
crislal avec pieds bronze et abat-jour
cristal sans pieds bronze et abat-jour
mignonnes, satin diverses couleurs, sans pieds,..
—

—

—

Dépôt Général

—

30 fr.
20
20
15
8

Grand Assortiment

�Demandez partout

la

BOUGIE FOURNIE
La

plus grande Fabrique du Monde

Pâtisserie-Confiserie

H.

PASCAL
GETTE

GLACES

—

SORBETS

Ir^etits
C-tCCXSO

VINS

FINS

&amp;

—

LIQUEURS

��ENSIGNADOU
Paja

Rosa

La

de

loutes lous

vents

Las Malautiès
's pas

S'aco
A

(Castelnau)
dau malur

(Biscan-Pas)
moun

amie Louvis I/'

(Soulel)
Un

lascar

Gonte do

(Fredou)

ma

Grau (Gali-

bert)

Au Restaurant

(Fredou).

Encò d'un Dérabaire

24

Lou Bastiment

24

24

Lous Faviòús
Lou Moussu

25

Pèr

26
27

qu'as ? (Jouveau)
Fouslatrige (Fredou)
(Vivarès)
Igou c Ac (Destreeh).... :
Davans lou Juge (BiscanAu Gathéchisme

Pas

28
29
30
31
31

Bourrida de Grancs

(Elessière)
EjOU Gapelet (Biscan-Pas)
Simplige (Fredou)

Bona replica (Fredou)...
lia mort d'una Rosa (Roit-

ner)

32

34
35
35

38

39
41

Mort

ou

Vieu

42

(Bïscan-Pas) 49

Lou Canard de Manaviè-

lha (Fredou)
l'a pas fioc sans fumada

(Mal lié)
Ivou

Inoun

(Fredou)

50

de

69
71

Lati (Biscan-Pas)
Un crid dau cor (Dufour).

78

A

amie

Bouzigaudada (Biscan Pas)
A-n-una doumaisèla (Rott¬
ner)

51

C. i. 0.0.
BfZIER-S

76
77

78

Péchas

82

82
83
87
88

Bègou (Biscan-Pas).
de

(Biscan-Pas)
Frapant! (Soulet)

Mascara

75

Françouès

(J. Soulet)

Lo Musica (Biscan-Pas)..
Lou Revenant (Vivarés)..

Lou

71

72

Çastagnas (Besssière) 80

moun

Las

50

66
69

amourous

.

G"-

I^ousCesesde predilecioun

(Prunac)

Despièch

62
63
65

(Malliè)
Lous Penitents (Fredou)
Té! tus, té! iéu ! (BiscanPas)
Magali, Can&lt;iou (Rottner).
Una bona récolta (BiscanPas)
Gonte de ma Grand (Gali¬
bert)
Pèr se pas bagnà (BiscanPas)
L.as

36

Diga-ié qu'es un ase (Bessière)
Un Sans-gèina (Galibert)
Mouneda de la Pèça (Bis¬
can-Pas)

.

l'aniversàri de l'ArGetôri (J. Soulet)
Una Gavachada
(Fredou).
Lou

52
*
54
55

(Marqués).
(Bessicre)
(Biscan-Pas).

manac

28

De

c

ner)

de

dents (Fredou)

La

22,

Viôulounaire
(Castelnau)
I&gt;ou E^enjat que ris (Biscan-Pas)
L'Armanac Getôri (Rott-

4
5
11

Mcses do l'An
Grounica

Paja

l'in Ire

90

Maurâs

90
100

�Demandez
DANS

TOUS

LES BONS ÉTABLISSEMENTS
LE

Délioieixx

Iixeompar'able

et

APÉRITIF, TONIQUE

MAYORKINA
A U

VIN DE GRENACHE VIEUX
Avant le repas

Etendu d'eau gazeuse,

excite l'appétit
est le meilleur désaltérant

Maison fondée

en

1873

INVENTEUR
Rue

Gtambard,

MANQUE

On,

6,

CE'l 'l'E

DÉPOSÉE

accepterait des Agents pour la France et

l'Étranger. Bonnes références.

�</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </file>
  </fileContainer>
  <collection collectionId="92">
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="355723">
                <text>Patrimoine écrit occitan:périodiques</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="41">
            <name>Description</name>
            <description>An account of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="355724">
                <text>Ce set contient les périodiques numérisés par le CIRDÒC issus des collections des partenaires d'Occitanica</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
  </collection>
  <itemType itemTypeId="26">
    <name>Revista</name>
    <description>Item type spécifique au CIRDÒC : à privilégier</description>
    <elementContainer>
      <element elementId="127">
        <name>Région Administrative</name>
        <description/>
        <elementTextContainer>
          <elementText elementTextId="617616">
            <text>Languedoc-Roussillon</text>
          </elementText>
        </elementTextContainer>
      </element>
      <element elementId="163">
        <name>Type de périodique</name>
        <description/>
        <elementTextContainer>
          <elementText elementTextId="617618">
            <text>Almanacs = Almanachs</text>
          </elementText>
        </elementTextContainer>
      </element>
      <element elementId="128">
        <name>Variante Idiomatique</name>
        <description/>
        <elementTextContainer>
          <elementText elementTextId="617620">
            <text>Languedocien</text>
          </elementText>
        </elementTextContainer>
      </element>
      <element elementId="129">
        <name>Aire Culturelle</name>
        <description/>
        <elementTextContainer>
          <elementText elementTextId="617625">
            <text>Séte (Hérault)</text>
          </elementText>
        </elementTextContainer>
      </element>
    </elementContainer>
  </itemType>
  <elementSetContainer>
    <elementSet elementSetId="1">
      <name>Dublin Core</name>
      <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
      <elementContainer>
        <element elementId="50">
          <name>Title</name>
          <description>A name given to the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="617596">
              <text>Armanac cetòri. - 1895</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="86">
          <name>Alternative Title</name>
          <description>An alternative name for the resource. The distinction between titles and alternative titles is application-specific.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="617597">
              <text>Armanac cetòri. - 1895</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="49">
          <name>Subject</name>
          <description>The topic of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="617598">
              <text>Almanachs occitans</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="617621">
              <text>Sète (Hérault) -- moeurs et coutumes</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="617627">
              <text>Félibrige</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="41">
          <name>Description</name>
          <description>An account of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="617599">
              <text>&lt;div style="text-align: justify;"&gt;Chaque almanach contient un calendrier,&amp;nbsp; &amp;laquo;&amp;nbsp; &lt;em&gt;La Rosa de toutes lous vents&lt;/em&gt;&amp;nbsp; &amp;raquo; suivi des&amp;nbsp; &amp;laquo; &lt;em&gt;Noums das ajustaires qu'an gagnat la lansa e lou pav&amp;eacute;s despiei l'an 1846&lt;/em&gt; &amp;raquo; et&amp;nbsp; d'une &amp;laquo; &lt;em&gt;Crounica&lt;/em&gt; &amp;raquo;. Le recueil comprend aussi des po&amp;eacute;sies, fables, chansons, contes, proverbes et devinettes.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="617641">
              <text>&lt;div style="text-align: justify;"&gt;Cada almanac conten un calendi&amp;egrave;r, &amp;laquo; &lt;em&gt;La Rosa de toutes lous vents&lt;/em&gt; &amp;raquo; seguit de los &amp;laquo; &lt;em&gt;Noums das ajustaires qu'an gagnat la lansa e lou pav&amp;eacute;s despiei l'an 1846&lt;/em&gt; &amp;raquo; e d'una &amp;laquo; &lt;em&gt;Crounica&lt;/em&gt; &amp;raquo;. Lo recu&amp;egrave;lh compren tanben poesias, fablas, can&amp;ccedil;ons, contes, proverbis e devinalhas.&lt;/div&gt;</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="39">
          <name>Creator</name>
          <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="617600">
              <text>Soulet, Joseph (1851-1919). Directeur de publication</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="45">
          <name>Publisher</name>
          <description>An entity responsible for making the resource available</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="617602">
              <text>Imp. J. Martin (Alès)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="40">
          <name>Date</name>
          <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="617603">
              <text>1894</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="47">
          <name>Rights</name>
          <description>Information about rights held in and over the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="617604">
              <text>Domaine public</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="46">
          <name>Relation</name>
          <description>A related resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="617605">
              <text>Vignette : https://occitanica.eu/files/original/8f8883d31de93fd5305e98255bedfdcc.JPG</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="617606">
              <text>http://www.sudoc.fr/038560712&#13;
</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="104">
          <name>Is Part Of</name>
          <description>A related resource in which the described resource is physically or logically included.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="617607">
              <text>&lt;em&gt;Armanac cet&amp;ograve;ri&lt;/em&gt; (&lt;a href="/items/show/13368"&gt;Acc&amp;eacute;der &amp;agrave; l'ensemble des num&amp;eacute;ros de la revue&lt;/a&gt;)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="42">
          <name>Format</name>
          <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="617608">
              <text>application/pdf</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="617610">
              <text>1 vol. (101 p.)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="44">
          <name>Language</name>
          <description>A language of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="617609">
              <text>oci</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="51">
          <name>Type</name>
          <description>The nature or genre of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="617611">
              <text>Text</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="617612">
              <text>publication en série imprimée</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="43">
          <name>Identifier</name>
          <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="617613">
              <text>http://occitanica.eu/omeka/items/show/20105</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="617614">
              <text>FRB340325101_AI-3-cet_1895</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="116">
          <name>Temporal Coverage</name>
          <description>Temporal characteristics of the resource.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="617615">
              <text>18..</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="98">
          <name>License</name>
          <description>A legal document giving official permission to do something with the resource.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="617617">
              <text>Licence ouverte</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="94">
          <name>Date Issued</name>
          <description>Date of formal issuance (e.g., publication) of the resource.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="617619">
              <text>2018-10-23 FB</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="37">
          <name>Contributor</name>
          <description>An entity responsible for making contributions to the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="617628">
              <text>Castelnau, Joseph Henri (1848-1902)</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="617629">
              <text>Destrech, A.</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="617630">
              <text>Rottner, Alfred</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="617631">
              <text>Maillé, Auguste</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="617632">
              <text>Marqués, Adrien</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="617633">
              <text>Dufour, Benjamin</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="617634">
              <text>Coste, Joseph</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="617635">
              <text>Bessière, Léopold</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="617636">
              <text>Galibert, Henri Léon</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="617637">
              <text>Vivarès, Jean-Baptiste</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="617638">
              <text>Jouveau, Francés</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="617639">
              <text>Thérond, Gustave (1866-1941)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="48">
          <name>Source</name>
          <description>A related resource from which the described resource is derived</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="823633">
              <text>Mediatèca occitana, CIRDOC-Béziers AL 3</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
      </elementContainer>
    </elementSet>
    <elementSet elementSetId="8">
      <name>Occitanica</name>
      <description>Jeu de métadonnées internes a Occitanica</description>
      <elementContainer>
        <element elementId="173">
          <name>Portail</name>
          <description>Le portail dans la typologie Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="617622">
              <text>Mediatèca</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="174">
          <name>Sous-Menu</name>
          <description>Le sous-menu dans la typologie Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="617623">
              <text>Bibliotèca</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="172">
          <name>Type de Document</name>
          <description>Le type dans la typologie Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="617624">
              <text>Numéro de revue</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="182">
          <name>Catégorie</name>
          <description>La catégorie dans la typologie Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="644885">
              <text>Documents</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="171">
          <name>Contributeur</name>
          <description>Le contributeur à Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="722103">
              <text>CIRDOC - Institut occitan de cultura</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
      </elementContainer>
    </elementSet>
  </elementSetContainer>
  <tagContainer>
    <tag tagId="2088">
      <name>Ajustas lengadocianas = Joutes languedociennes</name>
    </tag>
    <tag tagId="2087">
      <name>Conte occitan = Conte occitan</name>
    </tag>
    <tag tagId="1471">
      <name>Fablas occitanas = Fables occitanes</name>
    </tag>
    <tag tagId="1053">
      <name>Poesia occitana = poésie occitane</name>
    </tag>
    <tag tagId="2039">
      <name>Publicitat dins la premsa=Publicité dans les journaux</name>
    </tag>
  </tagContainer>
</item>
