<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?>
<item xmlns="http://omeka.org/schemas/omeka-xml/v5" itemId="20106" public="1" featured="0" xmlns:xsi="http://www.w3.org/2001/XMLSchema-instance" xsi:schemaLocation="http://omeka.org/schemas/omeka-xml/v5 http://omeka.org/schemas/omeka-xml/v5/omeka-xml-5-0.xsd" uri="https://www.occitanica.eu/items/show/20106?output=omeka-xml" accessDate="2026-04-04T10:23:17+02:00">
  <fileContainer>
    <file fileId="138127">
      <src>https://www.occitanica.eu/files/original/365a6cb13d4487bda78d8ddc97c46914.JPG</src>
      <authentication>43436b2a6a73c20127cc64e7d11f098d</authentication>
    </file>
    <file fileId="138128">
      <src>https://www.occitanica.eu/files/original/4b341c90cdeb92d175d0487f4e1957bd.pdf</src>
      <authentication>f1904f713eaf13d68624912ef61ebc09</authentication>
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="9">
          <name>PDF Text</name>
          <description/>
          <elementContainer>
            <element elementId="175">
              <name>Text</name>
              <description/>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="617724">
                  <text>áoia

eí

passa-tems dau pople
de 'C'ET'A

Sièn de

Cela, sièn de Sént-Cla,

Sièn dau

Bovrdigou,

CETA

IMPRIMARIÈ DÉ

A. GROS

se mran pas,

��jC.i.D.Oc
ÎBÈZIERS

SR|!IA|)AC GETORI
PER

L'ANNADA MDCCGLXXXXVII

J

(an cranta-tres dau Felibrige)

(if

Sien de Ceta, sifen de
Sien dau

( 3"

A-ISrlsrA-TDA.

)

•*

CETA

IMPRIMARIE

DÉ A. CROS

1896

Sènt-Cla,

Bourdigou. se viran pas.

���I^ouins des Aiustaires

qu'an gagnai la lança et lou pavas despioi

1846

Audibert, dich l'Espèrança

1972 La fèsta se

l'an 1846.

faguèt

pas-

Gauchè.

1947

lou même

1873 Martin dich lou

1848

lou même

1874

1849

lou même

1876 Alexandre Isouer, dichCatola.

,1850 Mazèl Nouvè.
1851

Audibert, dich l'Espèrança.

1852

lou même

1853

lou même

1854 Mazèl Nouvé.

Pascal, dich Pascalou.

1876

Pascal, dich Pascalou.

1877

Martin, dich lou Gauchè.

1878 Mazèl dich lou Matelot.
1879 isouer,

lou même

l8ô5 Grand, dich lou Matèn.-

1881

Marqués, dich lou Gran Tambour
1857 Audibert, dich l'Espèrança,

1882 J.

1858 Martin dich lou Gauché.

1884

1856

1859

même

Lou

1860 lou

même,-lou Grand Tambour

1861 Martin,

dich lou Gaucliè

dich lou Mounard.

1880, Ané Théodore.

1883

1885

Marqués, dich lou Gnètou.

Jousèp Sauvaire, dich lou Sup.
Soulairac, dich lou Borgne.
Las ajustas se finiguèroun pas.

3 886 Alexandre Castan.

dich papeta.

1887 Sauvaire,

1862

lou même

1888 Sauvaire Jousèp

1863

lou même

1889 B.

1864

lou même

1865 L. Boudet,
1866 Benèzech,
1867 L.

1868

dich lou Caiitaire.

dich lou Bouzig-au

Isouer, dich lou Mounard.

Benezech, dit lou Bouzig-au.

1869 Pascal,
1870 Lafësta

dich Pascalou.
se

1871 La fèsta se

faguètpas.
faguèt pas.

1890

Bascoul dich lou Mut.

1891 Julian
1892

dich lou sup.

Goudard.

e

Groumandin.

Jousèp Miramound.

1893 P. Rouch,

1994 Antounend Castanier.
1895 Junior
1896 Poucet.

Marty.

�MESES DE L'AN

MILA-IOCH-GENT-NONANTA-SÈT
FÉBRIÈ
P. L. lou 17
D. Q. lou 24

JANVIÈ 1897
N. L. lou

P

Q. lou 10 | î). Q, lou 25
Lous

oura

1 div.

Jour

2 diss.
3 Dim.

s.

4 dil.
5 dim.
6 dim.

s.

dij.

s.

s.

s.

1

diss.
Dim.

s.

Sulpice.
Sébastian.

21

s.

Agnès.

s.
s.

Vincent.
Anfos.

s.

Babilas.

dij.

22 div.
23 diss.
25 dil.
26 dim.
27

dim.

28

di.j-

29 div.
30 diss.
31 Dim.

.

.

De sent Antoni à Sent Bastian

L'iver

perd

usa

dent ;

Se-nou, per long-tems la pren.

1
Janviè de

Cesàri.
Francès S.

Fai lou

ploja chiche,

païsan riche.

Jan Matièu.

sta

Apoolina.

10 dim.

sta

Coulastica.

! 1

s.

Séverin,

sta

d'il.
.

.

Lalia.

s.

Ounèsime.

s.

Théoudule.

s.

-Siméoun.

s.

Flavian.

s.

Ouquèri.

s.

s.

22
23
24
25
26

Jours

s.
.

s.

Matiàs.
Peire D.

dim.

s.

Matiéu.

dij.

s.

dim

div
27 diss
28 Dim.

s.

.

.

paniè.

creissents,

Jours escousents.

.

Vau mai

Léandre.

Qu'un

Victor.

sta Ounourina
s.

un

Aleissandre.

Sexagêsima

dil.

Fébriè,
d'aiga dins

nt'u es

Elouther.

Poulièute.

sta Martin a.
s.

La

sta Isabèlla.

20 diss.
21 DIM

loup sourtis de son terriè.

Roumuald.

s.
s

16 dim
1.7 dim
18 dij.
19 div.

Vincent,

Lou

Avenin.

s.

dij.

Per lou dous febriè

Filéas..

s.

.

-8 dil.
9 dim.

15
A Sent

Candélousa.
Blàsi.
sta Jana.

12 div.
13 diss.
14 Dim.

qu'entre tout l'an.

.

s.

s.

,

Conv. s Pol.
sta Batilda
e. Jan C.
s.

3 dim.

Ignace.

La

6 diss.
7 Dim.

embarra ton oli

Lucian.

s.

s.

5 div

Froubèrt.

Fai mai defrech

1 dii.
2 dim.

dij.

Autoni,

Sala .ton porc et

dil.
dim.
20 dim.

24 Dim.

A Sent

Telesf.

s.

12 dim.
13 dim.
.

Rigoubèrt.

s.

11 dil.

div.

de l'An.
Bazila.

Julian.
Guilhaume
sta Palmira.
s. Aufret.
B. de N. S.
s. Alàri.
s. Pau Erm.
s. Marcel.
s. Aetoni.
s. Péire.

9 diss.

dij

m.

Lous Reis.

10 Dim.

15
16
17
18
■19

4

sta Genevièva.

8 div.

14

Lous jours creissoun
d'uua oura 80 m.

Jours ereissonn

d'una

7

N. L. lou lGr |
P. Q. lou 9 1

3 I P. L. lou 18

Pèire N.
'

.

un

mes

loup dins un troupe

de febriè trop bèl.

�DE L'AN MILA - IOGH - CENT - N ONANTA -

SÈT

ABRIEU

N. L. lou 2 I P. L. lou 17
D. Q. lou 10 1 D. Q. lou 23

N.

P.

1

1

2

2 div.

3

3 diss

4
5

Lou

6

Resta nòu

meses sur

las cars!

8
9

10
De las flous que

12
13

Pauc de fruit

se

Mars veirâ,
manjarà.

14
15

Quand

en mars

L'amella

sera

troua,

bona.

21
22
24
25
26

27
28

5
6
7
8
9

Se

en

Mars

Tout l'an

ne

iioun

pren

marseja,

l'enveja.

s.

Hugue.

s.

Francès de P.

s.

Richard

■

.

s.

Vincent.

dim.

s.

Ôrudènci.

dim.

s.

dij.

s.

Ilégessip

s.

Hermeneg

14 dim

s.

Tiburce.

s.

s.

Jule.
Mars

sta Anastasia.
.

.

18 Dim.
19 dil.
20 dim
dim

26
27
28
29
30

dil.

Frutuous.

Abrieu

s.

Aiiicet.

Mai

s.
.

sta

.

s-,

.

.

Ansslme.
Léonida.

Jorje.

s.

Fidèle dé S.

Qasimodo.
Clet.

.

sta Zeta.

.

s.

Yidau.
Goumbèrt.
sta Catarina. S.
s.

.

Rendoun lou païsan orgulhous.

Hildegounda.

s.

s.

dim
dim

plojous,

sourelhous,

.

Soucrata.

sta

div.
diss
Dim.

ventons,

s.

Pascas

dij.

div

Estrope.

Rameus

.

17 diss

d'un fleu.

.

sta Sofia.

21
22
23
24
25

pas

Aubert.

div.
10 diss
11 Dim.
12 dil.
13 dim.

dij

Abrieu,
T'alaugèirigues

Passion.

dil.

15 dij .
16 div

•20

23

.

.

11

19

.

4 DiM.

iourel de Mars,

7

16
17
18

dij

Quand abrieu
l'a pas

en

dins l'an

furmi
un

se

pire

mes,
mes.

�MESES DE L'AN MIL A - IOCII - CENT - N ONANT A-SÈT
JUN

MAI
N. L. lou

P. Q. lou

diss.
DIM.

dil.

| P. L. lou 161
9 | D. Q. lou 21

Jaq. et Fil.

ss.

Atanase.
Inv. Sta-Crous.
sta Jana.
sta. Serens.

s.
,

dim.
dim.

dij-

Jan Porta lat

div.
diss.
Dim.
dil.
dim.
dim.

Matièu.
Estanislas.

dij.
div.

diss.

Djm.
dil.
dim.
dim,

Mai, fai couma te

pîaL.

Amai

saî.

encara noun

Grégoi'i.
Antounin.

Gengoult.
Brancàci.
Servais.
Bouniface.
Pouns.
sta Mariana.
Félis.
s.
s,

Gélestin.

s.

Yves,

dij.

s.

fiernadin.

div.
diss.

sta

Virginia,

sta

Julia.

Dim.

s.

dil.
dim.
dim.

Roug-àciouns.

dij.

Ascensiodn.

div.
diss.
Dim.

s.

dil.

N. L. lou
P. Q. lou

1

Didié.

s.

Urbain.

s.

Félip.deN.

s.

Massenin.
Felis.

stas

Reliquas.

Sta Peirounel.

Ploja de Mai,
Rend lou teins gai.

Lous

mariages de mai,

Flourissoun jamai.

De Pascas à

l'anfacousta,

Lou dessert es una crousta.

1 | P. L. lou 14
8 | D. Q. lou 21

Jouin.

dim.
dim.

s.

sta

Amélia.

dij.

sta

Cloutilda.

div.

sta

diss.

s.

Dim.
dil.

Sofia,
Bounifaoe.
Pantacousta.
s.

Nourbert.
Médarù.

dim.
dim.

s.

dij.

sta

div.

s.

diss.

s.

Dim.
dil.
dim.
dim.

Trinitat.

dij.

pelhuir.

IV Tèms.

Félicitât,
Barnabe,
Jan de Fac.

s.

Bazile.

s.

Céren.

A Sent Jan

L'amella à la

sta Moudèsta.
Festa de Dièu.

div.
diss.
Dim.
dil.
dim.
dim.

s.

dij.
div.
26 diss.
Dim.
dil.
dim.
dim.

Jun,
Pausa toun

s.

sta

Se

Ou/.ias.
Gervais.
Flourènça.

man.

plòu à Sent médard

Lous lieu

tems vèn

tard.

sta Alis.
s.

Bulin.

s.

Àlban.

s.

J an-Batista.

Guilliaume.
s.

Jan,

s.

Pau.

Adelin.
trèna.

Peire,
Pau.

s.

Pau

Au
Se

mes

de Jun,

manja la frèsa e l'agriota en gruu

�NONANTA-SÈT

ESES DE L'AN M1LA lOCH CENT

AGOUST

Ń.

N.

L. lou 28 1
P. Q. lou 5 |

P;
1
2

3
4
-

6

Met ton

7

plumet !

8
9
10

11
12
43
14
15

Dim.
an.

En Juillet jusqu'au

dernié,
graniè.

s.

Peire-es-L.

s.

Estève.

sla Lidia.
s.

Doumergue.

dij.

s.

Ion.

Au

mes

6

div.

s.

La

7
8

diss,

s.

Sauvaire.
Gaietan.

pèira es bagnada dejoust.

Dim.

s.

dit.
10 dim.
11 dim.

s.

Rouman.

s.

Laurent.

12 dij.
13 div.
14 diss.

s

9

Met toun blad dins lou

•

dim.
dim.

4
5

Juillet,

5

1

2
3

P. L. lou 12

D. Q. lou 20

Gyriaque.

sta Suzanna.
Sta Clara,
s.

Ipoulite.

15 Dim.

N.-D.

16 dil.

s.

17

17 dim.

plùu à Sta- Anna,
L'aiga es una manna.

Se

20

21
22
23
24

Quau dis de

25
26

Dis de

27

28

29
30
31

mau

mau

de

de l'estieu,

soun

paire.

18 dim.
19 dij.
20 div.
21 diss.

22 Dim.
23 dil.
24 dim.
25 dim.

Lou fruit

es

à la dent.

d'Agoust.

Roc.
s. Jacinte.
sta Elena.
s. Louis Avesque
s.

A Sent Laurent

Ëusèbe.

16
18
19

d'agoust,

Quand plôu per Piostra-Dama,
Es tout vi et tout

caslagna.

Bernât.

Jana-Fr.
Sidoni.
Privât.
Bertoumieu.
Louis rei.
Zéfirin.
Césari.

sta
s.

s.
s.
s.

26 dij.
27 div.

s.

28
29
30
31

diss.

s.

Augustin.

Dim.

s.

dil.

sta

dim.

s.

Jan B.
Rosa.
Lazare.

s.

Per sent

Bertoumieu,

La callafai chieu-chieu.

�MESES DE L'AN MIL A IOGH CENT NONANTA
-

-

-

SETEMBRE
N. L. lou 25

P. Q. lou

1 dim
2 dij .

.

3 div
4 dis s
5 Dim.

Agricol.
Gregori.

sta

.

Laugié.

s.

Amable.
Omar.

A Sènt

Miquèu,
Tuga l'abelha et tasta lou mèu

N. D. de Set.

.

11 diss.
12 Dim.
13 diL.

Veran.
Nicoulas de T.
S. Pacient.
sta Bona.
s. Sérafin.

14 dim.

Enaus Crous.'

s.
s.

.

15 dim

N. L. lou 25 !

P. L. lou 10

D. Q. lou

D. Q. lou 18

1 div.
2 diss

Rousalia.

s.

s.

.

8 dim
9 dij .
&gt;10 div

Bauzéli:

s.
s.

.

6 dit.
7 dim

s.

Quand vèn sènt Matieu,

Adessiàs, l'estieu.

s.

Francès d'A.

dim.
dim.

s.

Coustaut.

s.

Bruno.

dij.

s.

Augusta.

div.
diss

sta Réparada.
s. Danis.

10
11
12
13

Dim.

s.

Virgile.

dil.

s.

Placide.

dim.

s.

dim.

s.

Vilfrid.
Geraud.

dij.

s.

Calista.

14

15 div

Couraèlhe.

16 diss

19 Dim.
20 dil.

La Saleta.

21 dim.

s.

22 dim

s.

23

dij

.

.

léguant pot s'anà pendre.

Matieù.
Maurice.

sta

25 diss.
26" Dim.

s.

Ouzias.
Fermin.

s.

Gosme

27 dil.

s.

cpsme,

28 dim.
29 dim.

s.
s.
s.

e

Lou rei
D.

Dam.
Estaque.
Miquèu.
Jirôme.

Ounte i'a pan e

vi,
pot veni.

.

.

s.

Flourènt.

s.
.

s.

Luc avesq.
Peire d'alc.

.

s.

Aurelian.

dij.

sta

22 div.
23 diss
24 Dim.
25 dil.
26 dim
27 dim..
.

.

dij

[semença,

f Commença

sta Rousselina.

18 dil.
19 dim
20 dim

28

Otobre,
Qu'a pas de raubas, que ne trove,

sta Térésa.

.

17 Dim.

21

Salaberga.

s.

dij.

Lou

setembre,

sta Técla.

24 div.

30

En

Anjous G..
Ciprian.

5
6
7
8
9

Aufos.

Lambert.
sta Esteveneta.

Remi.

ss.

4 dil.

s.
s.

s.
.

s.

s.

.

3 |

3 Dim.

16 dij .
17 div
18 diss.

.

SÈT

OTOBRE

I P- L. lou 1q
| D. Q. lou 18

3

-

.

29 div
30 diss.
31 Dim.
.

A Sènt

Crespin,
L'agassa monta au I'in.

Ursula.

sta Maria Sal.
s.

Illarion

s.

Malglori.
Crespin.

s.
s.

Flori

s.

s.

Salvian.
Simoun Jud.
Narcissa.

s.

Lucan.

s.

Cristou.

s.

Quand l'amouriè

se

desabilha,

Que l'orne s'abilhe.

�MESES DE L'AN MIL A IOCH CENT N ONANT A-SÈT
-

-

NOUVEMBRE
N. L. lou 24
P. Q.lou
1

1 dil.
2 dim.
4

s.

dij.

6 diss.
7 Dim.

Marcel.
Chaînas.
Zacaria.

s.
s.
s.

8 dil.

s.

9

dim.

s.

10
11
12
13
14
15
16

dim.

s.

Léounard.
Ernest.
Godefrid.
Maturin.
Justen.
Martin, Av.

dij.

s.

div.

s.

diss.

s.

Mitre.

s.

Ru Ev. d'A.

Dim.
dil.
dim.

Martin P.

s.

Ugèné.

s.

Edme.

Ag-nan.

17

dim,

s.

18

dij.

sta

19 div.
20 diss.

21 Dim.
22 dil.

23 dim.
24 dim.
25 dij26 div.
27

diss.

28 Dim.
29 dil.

30 dim.

N. L. lou 23 I P. L. lou
P. Q. lou
1 | D. Q.lou

Lous Morts.
s.

5 div.

DECEMBRE

| P. L. lou 9|
| D. Q. lou 17

Toussant.

3 dim.

s.

Auda.

Isabèu.

Per

sént.Marti,
Tapa ta bouta e tasta ton vi

De Toussants à fin
Jamai

trop de ploja

A Sèuta

d'Avent,
ou

de vent.

Catarina,

Per tout l'tver fai ta farina.

sta Cécila.
s.

s.

Peire d'Al.
Sifrén.

s.

Sostène.

s.

s.

Savournin.

s.

Andrieu.

s.

Aloi.

s,

Savlé.

dij.

3 div.
4 diss.
5 Dim.
6 dil.

dim.

8 dim.

Félis de V.
Prés, de N. D

Clément.
Jan,
sta Catarina.

1 dim.

2

7

s.

s.

-

Per sènt
Lou frach

Andrieu,

nous

dis

:

sièu aqui iéu

9
10
11
12
13

Francès X.
sta Barba.
s.

s.

Sabas.

s.

Niçoulas.

s.

Ambrosi.

div.

Councepcioun.
sta Léoucadia.
sta Melchiade.

diss.

s.

dij.

Dim.
dil.
14 dim.
15 dim.
16 dij.
17 div.
18 diss.
19 Dim.
20 dil.
21 dim.
22 dim.
23 dij.
24 div.
25 diss.

Damas.
sta Valèria.
sta Lucia.
s.

s.

[puça.

Nadau porta l'iver dins soun sac.
Quand l'a pas davans, l'a detràs.

Usèbe.

Oulimpa.

sta Grassa.
s.

Timélon.

s.

Gassieu.

s.

Tournas.
Ounourat.

s.

sta Victoria.
s.

Yves.

NOUVÉ.
s.
s.

dij.

[Lousjours grandissoundausautd'una

Nicàsi.

sta.

27 dil.
28 dim.
29 dim.
31 div.

Per Sènta Lueia

sta Azalaïs.

26 Dim.

30

9

17

Estève.
Jan Ev.
ss. Innoucents.
s. Tournas dé C.
sta Couloumba.
s. Silvèstre.

Amistat de

gendre,

Sourel de Décembre.

Décembre,
Vóu pan

du et non

pas

tendre

�CROUN1CA

exemple ! s'endourmiguéren sus lou
que, quand venguét l'oura d'alesti
YArrnanac Cetôri, barraca ! pas mai de felibres que de
jols sus sent Gla ! Per una fougassa, seguét una fougassa.
Aqueste an se sien levats pus mati ; se sien bravamen
L'an passai, per

l'oustit.

Talamen

bona graissa de
mai.

lounchats amé de
tira ! sai sien
Amé

couide e, zou ! fai

aquelas eouiounadas, n'es pas mens la
qu'espelis nostre bòu libret; e boutàs! s'arresaqui. Belèu mêmes lou tems vendrà que n'en

toutas

tresièma l'es
taren

pas

faren dous per an,

tant lou

mounde, à Geta, finiran per

amé trcfoulimen. Car
es faire counservà

l'aimà, per lou désira, per l'esperà
l'ossa l'an coumprés, ce que voulèn,
as

Getôris l'amour de

de nostres

la vila natala e

paires ; voulèn

las tradiciouns

countà de longa e cantà

mai-

que-niai la glôria de Geta, de sous quèis, de sa mar, de
soun sènt-Gla, de sas barraquetas,
de sas filbetas tant
poulidas, de sous niascles tant garruts, de sa vida tant
galôia, de soun tant bèu parauli. Es Cela quand mêmes,
es

Ceta

toujour

d'autres aimoun

milliou per

eles

celebran dins nostre libre. Que
Marsellia ou ben un Paris, tant
nautres es Geta qu'aiman per dessus

que

mai un
;

tout.

Cau aima la França,
tant que

tus,

qu'adora sa

càïn. L'aiman

espèça d'individu, que n'avèn lou même
desempioi qu'oura l'oine que se marrida
feuna, aima pas pus sa maire?... Nautres

drech. Ah ! ça,
e

dira belèu quauque

�12

sièn

aquel 0111e ; criclan : « Viva la França,
qu'una au mounde ! e viva Ceta, que n i a
França!... »

couina

n'i'a pas
pus en

que
pas

Aqui perqué nostre Armanac sera tamben fassit d'obras
Cetôris qu'an tant sachut e countà e cantà :

das vi'èls

l'rimac, Màllië, Pioch, lou Moustèu e, icr encara Bessiéirá;
Aqueles an aimat Ceta et ri'an espandit lou renoum.
Nostre libre

'seguèsse-ti soulamen l'aelt per lous faire
revieure, qu'aurièn lou drech de nou'n nioustrà countents
e

fiers.

Mes, brave mounde, lous savès

:

ounte

trouvarés

un

pople d'uniou mai sana e mai galóia, d'ime pus clar e
linde que lou pople de Ceta ?... Aici se ris de
longa, se
canta de-longa,
de-longa se íèstéja. E, siègue au eagnard,
l'iver, siègue à l'oura dau lal, ,1'estieu, siègue en barraqueta lou dimenche, chacun eau que digue la sieuna.
L'esprit trèpa per las carrièiraá e lou Cetôri es ' sustout
groumand de galejadas, de galejadas un pauc pebradas
e
diclias dins aquel parlà poupvdàri tant
pitourèse.
N'avèn clafit nostre armanac, car sièn de levèritis
que
fasèn pas veni la malancònia, e avèn la cresença de

plaire antau à fossa mounde

; se-nou,

S,ièn de Ceta, sièn de
Sièn dau

Bòurdigou,

se

savès ?

&amp;ènt-Cla,
viran pas.

*

* *.

Avans de
sàs-nous

metre

mandà

un

l'un das nostres,
e

marrida

nous

en

a

un

branle

cansous

e

galejadas, lais-

regret e dire un dernié adieu à
das milhous, que la camarda traita

près aqueste an passât.

�—

i3

—

Bessiëra, per exemple,, aquel liera un
de la bona ! Res valiè pas per el soun lie ta e
Sènt-Gla. E soun Geta et soun Sënt-Cla sufisièn

Ali"! lou paure

Cetóri,
soun

e

talamen à
moulous

soun

de

espiracioun, que i'an l'acli, congrelhà de
e de vers toujour pus bèus e pus

prosas

nouvèls.
L'orne, fossa letous

quante bon

de l'Armanac l'an counougut.

camarada i'avié e eouma,

Savoun

quand se capitava

poudiè alor lachà dibrabona imou, de parauli

coûmpagna counouguda, que
men la bounda, n'en l'asiè rajà de

en

galoi, d'espressiouns risiblas e d'esprit
N'i'a qu'auriën pa'gat per l'entendre.
Eserivié
nautres

beluguejant.—

parlava. La prosa ie veniè
vèn de dire de pan ; e lous vers,

couma

nous

couma

à

lous ali-

qu'un pesçadou escampa

gnava aîné la même aisença
l'arcelièira. Ce pus bèu es que picava

pas

jamai au constat

èncapitava toujour la nota, e vous espelissié
quicom de tant naturel, de tant espirituèl que n'i'avié

de l'embut,

s'estavani. Pámens las culotas qu'aviè estrassat sus
de las escolas seriën estadas lèu countadas.
Mes, couma se capitava intelligent e qu'aima va de saupre,
s'èra mès de bona oura à légi, à escoutà, à oubservà,
à réfléchi e sustout
à retëne. Pioi, ápariant tout ce
qivavié après, vous eseullava de pouèmas que lous de
l'ossa savantasses, boutas, ie fan pas la cambeta.

per

lous bancs

Quau counouis pas, à Geta, siègue per lous
siègue per lous agure legits : Lou Tal,
Favióus, La Bpur rida de Crânes, Loti Bichat, e

ausits,

agure

Lous
aquel

pichot cap-d'obra : Chaçun soun goust ounte BeSsièira
canta toutes lous fricots dau mounde, per metre au prumié reng, couma es

de juste, lou court-boulhoun

N'ft fach aiilau

trou ! E se la mort

un

cetóri ?..

marrida ie cou-

�\

i4

—

pèsse

pas

lou lieu, èra

pas

—

encara au

bout de

soun

escagna.
La qualitat

mèstra de Bessièira es la simplicitat. Troude pouètas que toujour voloun s'envoulà dins
lous. espàcis : sembla que van derrabà dau ciel lou sourèl
amai las estèlas !!! mes, pecaire ! mai-que-mai s'enfangoun dins lous nivous, talamen que degus lous coumpren
pas pus. Diran pas aco dau paure Bessièira. Ensajava
pas de voulà pus naut que sas alas noun poudièn lou
pourtà. Se countentava d'èstre simple, naturel, galoi e
cla. Lou titre de félibre poupulàri sufisiè à sa glória, e
cantava pas mai que sus de sujets
poupulàris, dins la
véritabla lenga dau pople que tout lou mounde parla e
vai'ès prou

coumpren.
Per
las

quant à la môudestia aurié, de très dos, gagnat

viôuletas. Aviès bèu ie cantà

sus

n'i'avié pas un autre per escrieure
vou lou cavié encara entendre dire

lous

toutes

lou cetôri

que

couma

el,

:

«

Voudrès ben m'escusà

«

Iéu, pichot aprendis, de prene la paraula.

D'apprendisses
siègue ; e la

ers

s'ensaje à vostra taula,

podoun s'aligna amc quau
n'es que encourajat, butât per
quauques uns, mandét de pèças à de coucours felibrencs
e
descrouquèt cbaqua cop sa medalheta.
Brave amie Léopold, que lou séjour eternèl te siègue
couma urfa
longa barraquetada, e au reveire dins aquel
que

autre

mounde. Per acabà

alln de

lou

dises dins la
contes

couma aco

prova

:

metre

en

sus

tèsta

toun noum,

de

nostre

te manlevan,

armanac,

ce que

préfaça de toun reculh de pouesias

e

de

�«

urouses per vous distraire un
tout ce que desiraven ; se, au countràri,

Se sien estats prou
aco s

«

moumen,

«

vous

«

degus, que d'autres se

avèn fach

perdre vostre tems, lou digues pas

ie couiounaran..

«

Ara, viras la paja,

legissês

«

Farés voslra critioa

après.

LOUS DE

:

L'ARMANAC.

à

�J

Pesca

jîi

Un demie

an

Muselau

jour de Carnaval,

Jour de ribota

e

de drilhança,

Jour que las iilhas, per la dansa,.
Courissoun de la taula au bal,
On entendiè, dins Ceta,
De

cinquanta estrumens lou soun :
L'auboi, lou tambour, lou vióloun,
E la fluta,

A qui

e

la clarineta,

vesiès courri, couma de galoupins,
palliasses e d'arlequins

De

Entre de
E d'omes

en

mascas en
rengueta,
caban, semblant de capouchins,

Que fasièn as .enfants, per la vila, figueta.
Auriès vist atabé courri, per escadrouns,
Tout pie de pickols poulissouns
Après aquelas mascaradas,
qu'on vesiè badà couma de mouribounds
Per prene amé las dents las figuetas penjadas.
E

Aniin tout

Lous

uns

En,

se

divertissië

:

fasièn lous baus, d'autres lotis vesièn faire

touta

libertat, seloun

Chacun

sa

fantasiè,

poudiè se satisfaire.
Àquel jour, vers lou pont, sus lou bord dau çanau,
Un paure pescaire au muselau
Que, de la matinada entièira,
N'aviè pas près una clavièira,
Sentis qu'à soun engin pica quauque gros peis ;
Issa, la cana plega, e lou paure oine crei

;

�De

D'agure aqui per faire testa.
Déjà repassa dins sa tèsta
l'argent d'aquel peis ce que ne pot croumpà
Per faire un bon soupà.
Mes coumtèt sans l'oste, pecaire !
E liont de réussi

Aquel gros peis i'escapa, emporta lou moussi,
De l'esfor, lou musclau que res alor n'arèsta,
Dau pescaire franquis la tèsta
picà sièis passes darriès e).
jamai un cop douma aquel !...
Per malur, de la via !

F vai
Mes

Aquel engin encroca la naria
D'un jouine ome abilhat en filha.
E, pôunchut couma un dard,
La travèssa de part en part.
—

Eh ! be, Messius,

Aquel

pesca

diguèt

un

de la cola,

à la roumagnola :

A près un nas per un

poufre rouquië.

Se sap pas milhou soun mestiè
Pot anà l'aprena à l'escola ! —

Mès lou paure encrocat que lous uns
E que lous autres ne risièn,
Restava

planissièn

aqui plantât couma un ome inmoubille,
ben facille !
Fossa cerquèroun lou mouièn.

De lou desencrocà n'èra pas

Mès tout

mouièn

Car savès

se

trouvèt inutille,

qu'un musclau

l'ntra facillamen, mès

sourtis pas antau ;

Aquel lassèt lou pus abille.
Aqui eau d'autres dets,
—

Dis la

masca

encrocada,

�—

Ànen
Oi,

—

E
Lou

i8

trouva lou

as resou,

clis

—

Poulounés.

un

dessus lou moumeii lous

En tenguent

—

vejaqui partits.

que tèn à sauva soun
Per darriès lous seguis

pescaire,

De mêmes

(1)

de l'assemblada,

outis,

levada,
qu'un bouirac tèn sa longa agulhada.
sa cana

En caminant antau,

Engullièroun l'oustau
l'Esculapa demora,
Mês ne seguèroun lèu defora :
Per un aeoucbamen aquel èra sourtit.
N'anéroun veire un autre, e ne seguèt de môme ;
Lou tresième en vouètura èra vite partit,
E i'agèt pas mouièn de trouva lou quatrième.
Anfin, en courriguent après lous medecis,
Ounte

moussu

Roudèroun tout lou pais.
—

Lous

Dequ'es aquela mascarada ?
disièn ; es que lou camarada
Es vengut bau

uns

De metre antau,

Per
—

atrapà las

à la figa, un musclau ?...
e perqu'es tant groumanda
Aquela galimanda ?

A ben fach, dis

un

gens,

autre

;

S'es encrocada,

aco,

Per la vila,

entendiè dire

on

ie

eau

—

!...

—

:

Aqueles fan aco per rire :
segui pertout, i'a fossa gens prou sots
Encara, passa lous piebots !...
—

De lous

(!)

Medeei renoumat dins Ceta.

;

�—

—

19

—

Mès vesès pas, respond una
D'una voues agreleta,

Qu'aquel es
Que

fenneta

malin seloun

ce que pareis,
las íìlhas per de peis ! —
Anfin, aquel paure pescaire
Passava per un liguetaire
Que, per voudre atrapà quauque picliot goulut,
Aviè mes à la fiha aquel outis croucut.
Au poun que la pouliça,
Que n'entend pas toujour resou,
Prenguent aco per un trèt de maliça,
Lou menacèt de la prisou,
Mès, de la veritat quand seguèt infourmada,
Graça au commissàiré Quintar (2)
Que de la chirurgià avià praticat l'art,

un

pren,

La paura mascarada

Seguèt desencrocada ;
pescaire, à la fin, s'en retournèt countent
D'estre, de tout aco, prouclamat inoucent.
Aquel récit n'est pas causa enventada,
Lou

Anciènamen n'es arrivât autant
La peruca

Per

un

:

d'un ci-davant,

musclau

se

trouvent

encrocada,

Partiguèt couma un cervoulant
E faguèt veire à nut una tèsta
pelada.
Aquel outis es dangèirous :
D'un pescaire au musclau, filhas, escartàs-vous !
S'amé soun croc pouuchut preniè vostras couifuras

(2)
tems.

Moussu Quintar èra coumissàri de pouliça à Ceta d'aquel

�—

au

—

Que vous quitèsse testas nudas,
Verièn voulà mai d'una fes
De faus

Que metrièn

pèusses, de faus toupets,
pas

à joui' de testas ben pieludas.
boulangé à Ceta.

Mèste PR.UNAC,

(Tirât de soun reculh de pouesias : Las

Fougassas).

Lou que fournis l'oustau,
Fournis mai que ce que eau.

DESertolsi

Camba-seca avié empougnat un
vous

enravaloun

un

ome.

d'aqueles cop-d'ers (pic

Lou medeci

avié

pas

ges

d'espouer. Alor lous parents pensèroun d'escrieure à
enfant, qu'èra souldat en Africa, per lou faire veni.
Au bout de quauques jours reçajèroun una letra que
i'anounçava l'arrivada de Jan per tel jour, à tèla oura,
sus
un batèu
de Moussu Cafarèl. Dins aquel tems, lou

soun

paure

Camba-seca virèt l'iol. Lous parents, aco se coum-

éroun desouiats.
Aquel paure enfant que vai arrivà, disièn toutes en
plourant, couma faire per i'anounça une tant trista
pren,
—

nouvèla ?
E ploura que plouraràs ! Eroun aqui toutes tristes,
quand Bertola, un amie de la famillia, ie ven couma aco :
Ièu m'en cargue ; l'anarai espéra au batcu e l'arresounarai, poudès èstre .tranquilles.
—

�Au mens,

—

Bertola, ie venguèroun toutes, l'ai ie veni
ie lou disiès tout d'un eop i'arrivarié

de liont, que se

aco

quicom.
Seguès tranquilles,
—

sàs-me l'aire
Un

vou

dise

;

ai

moun

plan. Lais-

arrivarà pas res.

:

que lou batèu arrivès'se, Bertola éra
déjà sus lou Mol ; s'embarquèt dins una bèta et se f'aguèt
pourtà en délai dau brisa-lamas.
Quand Bertola vegèt pounchejà lou batèu que pourtava
Jan, se metèt à cridà :
« Jan, toun paire es mort ! Jan,
toun paire es mort ! » Lou batelié, sachent
pas de qu'aco
vouliè dire, ie fai : — « Mes, à quau cridàs ? A-n-aquel
batèu qu'es aval. Rèsca pas de vous ausi ; es trop liont !
Laissàs-me l'aire, ie dis Bertola, ai moun plan, e save
oura

avans

—

moun
—

rolle !

»

E

se

met mai à cridà

couma

un

sourd

:

Jan, toun paire es mort ! Jan, toun paire es mort ! »
Au bout de belèu miècha-oura, lou batèu,
que s'apro«

chava à mesura,

embarquât lou pilota e très quart-d'ouras
après intrava dins lou port. E Bertola lou seguissié
toujour en bramant.
Es soulamen en passant davant lou Sènt-Ghrist que
Jan, mouiitant sus lou pont, entendèt :
Jan, toun paire es mort !
Desempioi, à Geta, quand quaucun bistourneja per dire
qiiicom, se dis : « lai Bertola » ou ben — « l'ai couma
—

Bertola, l'ai veni

aco

de liont.»
F. JOUVEAU.

Vau ihilhoii susà

Que tramblà.

�12 &lt;2

—

Enco

Moun brinde

Mistrau

de

dinnà dau 8 de Décembre de

au

Vèndon la pesco au

i8g5.

çort de Geta.

E, lou vènt larg toujour régnant,
Di louvidor e di

peceto

Crompon lou vin de Frountignan.
Argent gagnant

Cargon à Ceto
Lou

Froutignan.

(Lou Bastimen, F. MISTRAL.)

Mouiitat

sus

una

barqueta,

(Un pichoutet nega-cbis)
Butât per lou vent de Ceta,
Me sièu agandit aicis.
En

quitant la mountagneta

Ounte s'atrova
La vêla èra
Mès lèu ai

Per

E

a

pauc llaqueta,
largat lous ris.

benesit

Ijufant Ion

ma

Drech
A

nis,

aquel pelerinage,

Dieu
En

moun

un

viage
magistrau.

moun

picliota clialoupa
es

arrivada

en

poupa

Maillana, bèu Mistrau !
Jousèp SOULET,
Félibre de Sènt-Cla.

�—

23

Souveni

Eren

en

—

de

1870

sétanta, lou cinq de setembre, au cale Divans.

Arrivava de

despachas d'un pauc pertout anounçant que
Republica veniè d'èstre prouclaniada : n'i'avié de Paris
de Lioun, de Marselha e d'autres
païses. Toutas regoulavoun de joia et disièn que las poupulacious aclamavoun
la républica amé bonur.
Sus lou souer ne vèn
una de Bastià,
diguent que lous Corses éroun dins la
counsternacioun de ce que se passava et que voulièn
pas recounouisse lou gouvernament de la Républica.
Tout à-n-un cop, lou brave Argès, qu'èra dins lou
la

calé,
—

se

lèva

e se

met à dire

La* Corsa vôu pas

:

la Republica eh ! be,

que

bouta !...

LOU

MONSTÈU.

Lou reinarcl que

A pas

dourmis la matinada,
la bauba lounchada.

Dequ'es
—

—

—

—

Hóu !

Batista

Qué ? Janot.
Dourmisses ?

Perdequé ?

pas

lou.

soi»

!...

lève

�—

Pense

—

mati,
—

se

24

—

qu'aurièu debesoun de cinq francs, deman

dourmissiès pas t'aurièu

demandât

Dourmisse.

BISCAN-PAS.

Faren aco pas

deman

que

Era talamen amourous
De

la charmantota Gelèsta,

per ie faire dous poutous,
Polita aurié donnât sa testa.

Que,
La

de boi,
quità l'aire,
toujour ie disié : Pas ioi,

fillia

qu'èra

pas

Aurié vougut se
Mes

Crenisse lous iols de

Adounc,
Faren

sans

aco

ma

maire

;

l'aire; de boucan,

pas que

deman.

Lou lendeman, seguramen,
En tournant 'co de.
Pressât autant
Polita vouliè

sa

mestressa

qu'un lavanien,
sa

caressa ;

Mes la filheta, tournamai
le redisiè

:

—

Moun Dieu ! Polita,

vai ?
Après lous poutous vèn.. . la suita.
E; lou rebutant de la mán :
Faren aco pas que deman.
Tus

;

f

saves

pas ounte aco

�Nostra Celèsta, lou

Vougxxent ie la faire
Lou lenclenxan
De mai dire

pensàs,
à l'osèlha,

mancava pas

couma

la velha

:

Polita, siègues pas pressât ;
Que pot te faire une brassada ?
—

Lou

jour

M'en faràs

cpxe

m'auras espousat
pignelada.

una

Damoussa toim Hoc de voixlcan
Faren aco pas cpxe deman.

:

Mes se toujour dises
cleman,
Roundinava lou calignaire,
Arrivaren au bout de l'an
—

Qu'aurai

pas pouscut te lous l'aire.
E trou ! i'anes
pas ric-à-ric,

—

Rebecava

nostra

Celèsta,
jour vendra, môun bon amie,
Que demandaràs pas toun resta,
Un

Espcra'n
Faren

—

pauc,

aco

grand galiman
deman.

:

pas cpxe

Deman ! deman !

repètaràs,

Aco t'es bon fa cille à
dme,

Mes, pren-lou coxxxxia tron voudras,
Crei que soufrissé loxx îixartire.
—

Clutval !

couma

siès exxfiocat !

le

respoundié mai la Jilheta,
Iéu vese lou
cop délicat
De faire quaxxca
poutounéta ;
Vau mai, crei-me,
qu'anen pltxn-plaix
Faren aco pas que deman.

�26

—

Anfm, à força

d'espèrà,

Venguèt lou beù jour
E toutes dous per

dau mariage,
s'adourà

d'un grand courage.

Mancavoun pas

Quand tout se seguèt ben passât,
Polita, perdent pas la testa :
Saves, diguèt tout empressât,
—

mas proumés, Celèsta ?
la plaga m'en coi

Tout ce que
E couma

Pense

ioi.
Léoron BESSIÈIRA.

qu'aco lou laren

Que dona soun

be avant de

Mérita de

I.

Per

—

—

—

Catarina, vos que

mouri,

devignà

fenneta soun
Cadètou dis :

Cadètou amé sa
ben caudèts.

soufri.

couchais dins soun licch,

t'aprengue à

devignà ?

Oi, moun onie.
Eh ! be, met

la testa

dejouta lou lençôu.

s'entancha de metre la testa
lençôu ; mes tant lèu la tira en bramant :
Oh, tron ! as vessinat.
Ma fenna, as devignat.
E

—

—

Catarina

dejouta lou

�II.

Sans

avedre avertit ni

quand maridèt
coumuna
—

Mioln !

—

sonn
touta

ame

Mèra

ni

ainada, arrivèt
sa

degus, Crancalha,
un

bon rnati à la

noça.

E, chaval ! ounte anàs ? ie fai l'aparitou estoumacat

de lous veire

degus m'a pas parlât que i'agèsse un
maridage, ioi. Moussu lou Mèra i'es pas.
E l'ajouèn ?
L'ajouèn, mai, i'es pas.
l'aura pas soulamen un counselhè-v ?.
Quand vous dise que i'a pas degus.
Oh ! miola ! très l'es miola ! i'a pas qu'à iéu que
m'arriva de cops couma aco. S'aeo's pa'n sort!.,. Tout
juste per una les que maride ma lillia, encapite pas
degus !
;

—

—

—

—

—

BISCÀN-PAS.

Jiadalhà
Vóu

cou

manjà

Ou cle

pas

ou

menti

:

ben dourmi,

sas amours

s

ensouveni.

�Lon

prumiè jour de printems

Lou sourel, clins la mai,

a près, ioi, souri bail d'or.
parpallious, laugès, reguejoun l'aire;
Lou cant das aucelous esgaia nostre cor :
Que das cops de fusil Dieu garde tout cantaire !

De vols de

De

sous

De la

parfums las flous embaumoun lou
bouissou l'abelba tabanoja ;

campas ;

rosa au

Lou rieu caséalha
Per alesti

soun

e

ris ; e

ïaueelihà,

en

pas,

nis, de-longa voulaslreja.

Lou vêspre, un ventoulet brèssa,

long dau valat,
jouncs ounte à grands vols vènoun las doumaisèlas
Per heure, dins lou jour, dau sourel lou reliât,
E per se miralhà, la nioch, clins la estèlas.
Lous

E iéu

vau

saludà lou bèu

printems ([ue ris,
quand l'aucèl desplega sas aletas,
lou souer quand, crentous, lou
gril plan-plan
cansou, amagat dejouta de vióuletas.

Lou mati,
Ou
Sa

nous

F. JOUVEAU.

Vau mai estre sot que

pignastre.

dis

�&lt;*i ma iitloj

S

ada

C Letra atrouvada a las Pèiras-Blancas. )

Ma Chère Rossine,

Je

t'écri cète letre pour te

fer asaboir que nous se

nous et aribé tout pion de maleur
bocou de marides chose. Vendredi darriê la lampete a

pórton bien mé qui

a brûlé un mOulon de linge erna mere ela crié
Ereseman que Batiste il est arribé sur ses
entrefesses est la damoussé. Ses cotions son été brusqué

petrol il
o

secous.

de

mère.

Dan

parien de tant sa oreteté un in
qu'il a pleuvu osi après i fo dir. Ma mère i
di corne sa que nou somammasqué et ze fé dé pr'iair
pour ferre l'ugir le mové démon qui nou sarcèle. Mai
soulié son été brullé est je porte dégroulle, si tu yoyé
ma sère corne cet ridicule. Iana pour, en peté de cacalassé
coin i di
Batiste. Tu sé con le di 111011 portandu mé moi
je latrouve pas dixtingué qu'il a parien dutout et ze
la trouve datan bien que mon çosiri Zaque. Un peplu il
a été marésal de curasié, il a ranjé lé cliival cet pas
le
prumié veunu comme tu voua. 11 a de berloque a sont
jilé et i me di touplcn de soge joli, de céci, de céla il et
aveque moi entrepreneur et que Batiste me di jamé
parien. Jatan que mes agasin est mes. sidoules soua
guérite. Isi méntenan i lese cho, trécho.
osi

ma

cendie mé

�—

3o

—

Garde la

petite minète encor un moi ma mére ladi
quinze fran la semène porchène aveque
des arcèli, de bigou e une saouquène.
Ambrasse tout le monde laba comme je t'embrasse
il

tanvéra le

moi ossi adieu.

Louisète Ciiobrox.
Per

coupia counforma
Adrien

MARQUÉS.

Felibre dau

Pauretat

ÎSourdigou,

fai Vome emportun

Fraticès

La

:

de

devotà

picliota de Trinquiè es toujour à la glèisa. Quand
de qué pensa l'aire, respond toujour la

ie deniandoun

înèma
—

causa

:
I

Me vole l'aire

Es que,

sorre.

malurousamen, es. paura cou ma un rat de
ges d'estrucioun e sap, à penelà, parla
l'rancès. Es aco que la mina !
E pioi, per dessus tout, sap pas couina s'entreprene.
Am'aco, una bona ama i'a dich que ie cauriè un billiet
de la mail de soun couufessou per intrà à la coumuglèisa,

nautat.

a pas

�3i

—

La

pichota i'avassa

aco es

tout una

es

—

mai embàrrassada qu'avans

;

mountagna per ela.

Après avudre faeli longtems repeticioun e s'èstre ben
assegurada qu'a ben retengut lou mot de coumunautat,
un bèu
jour, sa counfessioun flnida, s'entanchèt de dire
au
capelan, d'un seul cop, sans prene alé.
Mon père, je voudrais aller aux commodités,
Allez, ma fille, allez.
C'est qu'il me faut un morceau de papier de votre
-=»

—

—

main,
E

a

robequèt la pietadousa filheta
pas

lou cop

jamai coumprés

que

lou capelan seguèssë

sus

tant estoumacat.
MAREMONTA (E.

Las

Valût).

Aj u s ta»

A

Jousèp SO ULET,
Felibre de Sènt-Cld.

Es mai vengut

lou jour que, dessus la tintaina,
jouine vei aval se matà lous garruts ;
tèn la lança nauta e rete lou pavus,
pica du, madu, e pioi tant pis se îiiaina !

Lou
E

E

E d'auzards n'es

vengut, tamben, de tout constat :

De mascles francs, ardits, à la pougna

soulida

Que voloun abastà la courouna flou rida
De Ceta, que soun

front veiren toujour cenchat.

�32

—

A'scalà lous

—

bigous, lou Getóri

tarda :
piocli, amoundaut.
E Sênt-Cla qu'arregarda en bas, vers lou canau,
« Amai iéu âièu
Sembla dire :
juge ; tèn-te'n garda !
Se

mata

coumo

un roc

noum

lou

sus

—

«
«
«

Ai vist de poulits cops as tems que soun finits,
De cops qu'aurièn traucat d'un segnou la curassa
Vostres paires avièn las vertuts de la raça.

«

S'eles vènoun pas pus

«

Anen !

«

Vous

eneara

aicis !

segui toutes aqueles
Que m'an fisat l'ounou de marcà vostre vanc.
sarras.

«

Poudès veire

«

E recounouitrai-be

se

eau

ime à

moun

Aqui i'a per-de-qué
Pi

iéu sièu

se

se

moun

Iront

vautres tenès

verdejant

d'eles.

:

»

fai toujour poulit,

n'ayèn pas pus lous Gauches e vint autres,

Lous de ioi passaran quand
Couina de fiers guerriès que

mêmes davans nautres
jamai an patit.

Cliaval ! que molloun, tê ! la bouca sourrisenta
E lou capèl sus l'orsa e lous iols enfiocats !...

Seguida de l'auboi, pavilhouns desplegats,
Brau ! vên de

se

moustrà nostra cola vallienta.

Las

ajustas, segu, s'avaliran jamai.
toujour sa cansou eau que dinde :
Gouma ela restarà nostre parlà tant linde,
Que nautres, o Souleï, defendren mai-que-mai !
E s'a Ceta

Adrien

MARQUÉS,

Felibre dau

Bourdigou.

A Voustàu dau jougadou,

Tantost joia e tantost doiilou.

�33

—

I.

—

—

L'iver

bans

as

Affiai que seguêssen au mes

de Juillet, aquel mati,
cinq ouras, fasiè frescura. Lou Yaule e Caramota qu'avièn passai
la niochada au brisa-lamo,s per
pescà quauques couugres, s'estrementissièn.
Tron d'un goi ! l'ai lou Yaule,
dequé dises d'aquel
tems ? e jala !
Jala? Te crese, saique belèu
aquel cou
doun
d'iver vendriè pas, aqueste estieu, prene lous bans à
las

sus

—

—

Cela ?

■■kv

II.

Se
de

joga

una

divourça,

-

ífî

An

*

teatre

pèça nouvèla ounte l'ome
se

carcagnoun

e

per saupre

la fenna,
quau

avans

gardarà

l'entant.
—

—

C'est mon sang, dis la fenna.
Il est à moi, dis l'ome, je lui

ai soufflé

je l'ai pétri, Je l'ai façonné
Fai passa lou molle ! crida
pijouniè.
—

/

un

mon

âme,

manobre dau

�-34-

III.

Bona escola

—

Au commençamen

legi

sus una

Qùartiè-naut

dau

d'Agoust passât se poudiè
granda pancarta apegada sus una porta dau
mes

:

GLACES PANDAN LES VACANCE.
Es

égal, aurièn degut ic mettre

s'aprenièn, tamben,

lou calcul.

BISCAN-PAS.

Chaca lavada,
Enleva

sa

Mèstre

Mèstre Janot

a

pelada.

J anot

passât lous nononta

ne

voloun pas pus,

un

pane couma que
cbiminièira.

ans ; las cambas,
lous iols s'envan e l'estoumac vai
siègue ; aussi, quita pas lou cantou

de la

L'autre cop, un de sous
Eh ! be, couma sien

—

—

Be ! sièu

couma

una

vesis intrèt per ie dire bonjour.
mèstre Janot ?
pauma sus un
LOU

téule !

MOUSTÈU.

�—

Cansou

35

—

de nostres Grrands

A L'OUMBRE DAU BOUSCAGE

( ev coiinougiit)

I.
A l'oumbra dau

bouscage

Ycne d'ansi l'auboi,
Lous berges dau vilage

S'amusaran

tout

ioi,

Quand iéu touta souleta,
En gardant mous moustous
Près d'una l'ont clareta
Redise

mas

doulous !

ÏL

Mon Dieu,

quand m'ensouvèiie
qu'ai passât,
Pode pas me retène
De plourà moun
ingrat !
ïouta la nioeb languisse,
Ai pas pus de plesi,
Dau bon

tems

E talamen soullrisse

Qu'aimarièu mai mouri.

�36

—

—

III.

Tène pas à la vida,
Moun berge ma trahit ;
D'èstre jouina e
De

poulida
cpi'acó m'a servit ?

Abandounen, pecaire !
Aqueste bèu séjour

Cerquen

à plaire,
l'amour,

pas pus

Kenouncen à

IV.

Adieu, bousquet pasible,
Te

revëirai

Moun cor,
Se

pas pus ;

toujour sensible,

souvendrà de tus !

Adieu, charmanta erbeta
Adessiàs, agnëlous !
M'envau touta

souleta

Ploura de rescoundous !

Que pagci tard,

Pag a lard.

�Coi iinpl i m t mi

L'enfant dau Catàs que l'ai soun service dins
en

Avignoun,

A

l'oustau,

es
an

lhoun dau bouliècli
a

la

ligna

vengut en permissioun de iocli jours.
cronmpat un poul e un bon courtboulou v'ièl papeta,

;

qu'es de la fèsta,

davalat de la barra quêta
quaucas boutelbas de bon vi.
A siès ouras tout nostre mounde es ataulat e lous

caissaus

travalboun

jouqueja...
E

es sans

du. Soul, lou

jouine souldat

man-

apetis.

de

qué tron as? finis per ie dire soun paire ; e
manges pas ? Lou recate de l'oustau te l'ai pas gau ?
Es pas aco, moun paire : sièu sadoul
pas que de
—

—

vous

veire !
M A REMONTA.

Ben

L'autre

souer

acouplats !

Mos de Japetûun

Argnousa, loúrda, sans façoun,
Douça oouma de peu de mala
E mai marrida,
que la gala,
En alestiguen lou couver,
A

soun

orne,

d'un certèn

Diguèt : Aici, iéu, sièu

er,

mestressa

!

�—

Cau que tout ane

38

à

—

ma

cabessa !

Aqueste, qu'èra pas manchot.
Prenguèt sa cousinièira au mot,
E ie mandèt,

d'una

lèsta

man

qu'atrouvèt sus la testa :
Boutelhas, assiètas e plats,
Tout

ce

le

plovièn talamen sarrats
Que, mourtèla, Jana-la-pega
Finiguèt per ie crida : seba.
Es per ma

fe, ben à prepaus
Pessugà lou peis au musclau.
mourala

:

Gardàs-vous d'anà revellià
Lou clii

quand dur, car japarà.
ESCLAFIDOU (Auguste

Chàccl

I.

jardinié vanta

—

Dents

Deslrecli.)

sous poires.

e

F*an

jour rescoimtrère, à la marina, lou vièl Galot.
porta-lais qu'a trimât touta sa vida couma un
malurous e qu'a pas jamai, à ce que dis, pougïit faire
un bon ventrat
de manjà ou de beure. Couma savièu
que véniè d'erità d'una vintena de mila francs :
L'autre

Es

un

I

�39

—

Eh !

—

l'estoumac
di menche

-

be, papeta, ie dise, anan poudre ne metre sus
de tais e
de retals, amai mountà chaca
en

barraqueta ?

Taisa-te,

me respond, aco's
toujour ce même :
cpiand avès de dents avès pas ges de pan, e quand
auriès de pan, avès pas pus de dents.
—

~k
*

II.

—

■¥■

Marrida

Sentou

Per èstre

un lion medeci, se dis
que moussu Poutinga
bon medeci. Mes, segu, es encara un million tas-

es un

taire,
ma

vous

e

engoulis tais

e

veirous que 11'i'a per crida

:

mia !...

Dissate passât

èra à la testa dau lièch dau paure
Bieulaiga que, pecaire ! s'atrouvava à soun darriè. Lou
paupava, lou repaupava, i'escoustava lou lèu, e patin e
cou lin

!

Boudieu ! Moussu,
sounàs à beure !
—

—

Oi ? Eh, be,

sousquèt lou malaute, enipoui-

moun 0111e,

amai tus à .fenoul !
BISCAN-PAS.

�l

ou

Civet

Jean Pitoun, nostre amie, un amatou cassaire,
De saupre

cousinà n'en iasiè soun afaire :
Saique lou creirés pas, mes lou particuliè
Vous auriè fach manjà
d'ëmpegnas de souliè.
Seguèsse de boudin ou ben de becassina.
le metiè tant de goust
pas qu'amé sa cousina
Que, quand aviè'lestit sous pichots fricotets,
N'auriès tirât dau plat au mens dos ou très l'es.
Vejaqui qu'un bèu jour nous f'aguèt la fricassa
D'un cat qu'aviè tugat en tournant de la cassa,
E, sans nou'n avisa, préparët un .civet
Pus bon que lous que l'ai, à Nimes, Manivet.
Rouquèl, lou pus goulut de touta l'assemblada,
Diguèt au cousiniè : — Laissa-me, canmrada,
Te l'aire coumplimen daquel plat de lapin ;
Se counouis, au lumet, qu'es tugat au salin :
L'ai pas encapitat ? Perdieu ! l'ai Cabidoula,
Cau pas èstre sourciès per senti la frigoula,
Amai soun sauvajun es tant ben acusat
Qu'on diriè de lebraud, s'èra pus fesandat.
Despioi niai de vint ans que trepe barraqueta
N'ai pas jariiai dounat tant bon cop de fburcheta,
E dise que Pitoun, mai pus fort que Vatèl
Es per faire manjà de tèstas de elavèl.
Iéu, dirai be milhou, veilguèt Tôni-Rivase,
Pitoun fariè de bon un plat de petas d'ase.—
—

Mes nostre cousiniè

se

pensava pamens

Qu'cra teins d'arrestà de tant bèus coumplimens,

�—

E,

èra

couina

Diguèt

:

—

Sans dire

soun

4i

tour

—

de prene

la paraula,
leva de taula
que n'es, per que sachés aniin

Entende pas de

ce

me

Qu'avès maïijat

un cat e noun pas un lapin ;
E per vous lou
prouva, trouvarés jout ma vèsta
Las patas et la
pèl, a mai sa grossa testa.
Oh ! be, cat ou

lapin, diguèroun lous amies,
manjat, es manjat ! e i'avènpas res vist :
E pioi que d'aquel eat n'as tant ben
façh l'afaire,
Diga-nous au pus lèu quoura manjan soun traire.
—

Es

Vesès

d'après aco que, mai d'un délicat.
se
régala d'un bon civet de cat ;

Poudriè

Aqui perqué, groumands e tant que siès à Geta,
Qu'aimas de riianjà bon quand siès en baraqueta,

Farès ben de cercà
per tène la sartan,
Noun pas un saucissiè couina s'en trova
tant,
Mes, couina Jari Pitoun, un que
sap faire bouiha

Aquel

:

farà pas de plats de ratatoulha.
E sustoul
fagués pas couina l'ous mariniès
Que toujour das pus sots n'en fan lous cousiniès.
vous

Leopol

Quante
—

—

—

e

es

BESSIÈIRA.

lou mai pauruc d'un riche

Lou riche.

ou

d'un paure

?

Perdequé ?
Per

ce

que

lou riche

que lou paure a pas

a

jamai

toujour pou de veni paure
pou de veni riche.

D'après Leopol BESSIÈIRA.

�_

remplissèires, Passerai e Cachiboum-

Darnièramen dons
se

—

-

portamoneda

Lou

ba,

4a

rescontroun davans lou

débit Isouer.

aqui ? dis Passerat à son compaire ; anen

Tè ! siès

prene un veire de
Aco's pas pus

mélangé.

lèu dich, qu'es fach : introun enco
d'Isouer. Lou brave Gastan (lou garçou ) ie servis dous
veirous. Disoun un mot, alumoun lou cigaretou e, quand
son per pagà, Passerat met la man dins la pocha
mes ie trova pa ' n pil.
Tron ! l'ai d'un er estoumacat, pode pas pagà : ai
—

quitat lou portamouneda à l'oustau, sus
LOU

lou piano ! ! !
MOUSTÈU.

Que pesa, dura.

A

Un

vouiajur

demanda
—

au

que vên

d'intrà

au

Grand café des Arts

patrou :

prie.
fai mina de l'anà querre, niés couma sap
dequ'es, s'encapito dins l'emboul.
Donnez-moi l'Indicateur,

Lou patrou
pas

Bousigas

je

vous

�43

-

Chaval d'un

entreprès
Et

Moussu toumbàs

—

Lou
res

fenna, per pas res siès
bèta : te, vas veire :
dau vouiajur, ie dis :
sa

couma un viôuloun

sarrant

se

goi ! ie i'ai

-

sus una

d'indicateur n'avèn pas
pus.
qu'avièn èra talamen bon que s'es begut dins un pas

de tems.

mau :

N'esperan mai

una

caissa.
BISGAN-PAS.

Ooiite

de

ma

A

Dins

Grand

moun

amie

:

Jdan

CANTO.

poulit pais tout roumplit de vèrdura,
Bagnat d'un picliot rieu regoulant d'aiga pura,
A l'oumbra d'un
clouquié, counouisse un vilajot
Pas pus grand, per ma fe,
que n'es lou nis d'un cliot.
un

Lou curât de l'endrech,

un

ome encara

jouine,

Ben pourtant, bon garçon, las
gautas couma un mouine,

Estruit, sage

e

pious, dirija

soun

troupèl

Seloun la loi de Dieu. Chaca jour, à- l'autèl
Dis sa messa, pioi fai lou tour de sa

bourgada.

D'ana veire lou paure aco sustout
i'agrada ;
Lou malaute tamben i'es
pas indiférent,
E de bric

ou

de broc trova à

passà

soun tems.

Fai tout lou be
que pot, souègna lou cors et l'ama,
Das bons counsels sustout counouis touta la
gama ;
Bref, das braves curats es, segu, lou milhou,
Et tout lou mounde dis:

—

«

Oi ! quante

bon ritou !

»

�rend sa bourea laugèira,
fai roundinà sa vièllia cousinièira
Fourçada, trop souvent, de servi de caulet
A longa d'un gigot ou d'un tendre poulet.
Mes couma es d'un grand buse e de santat perfèta,
Quand la brava Marioun présenta una requèta
Per grossi souti budget, lou brave orne respond :
D'èstre

trop oumournous

Ce que

Sent-Jacques, Marioun, ne faren un de bon ! »
Sènt-Jacques, l'ai pas dich, es patrou dau vilage
E cbaca parouessien poussèda soun image,
De mai, lou capelan que n'a granda fervoiï,
Au coustat de la glèisa, en un bèu recantou,
«

Per

A l'acb faire
Dau Sent

un

autel ounte

encauquilliat

a mes

l'estatua

grandou de natura.
Un troune ben apoustat sembla dire as passants:
« Bailàs-me
quicomet » e toutes lous fervants,
Per que lou nis dau Sent siègue pas trop inculte,
Jitoun pèças e sous per l'entretien dau culte.
e

Un amie dau curât

qu'aimava à badina,
jour qu'a la cura èra vengut dinnà,
Per farcejà'n pauquet ie diguèt : — Camarada,
A prepaus de l'argent que dins la senmanada
S'escaiupa dins lou troune, quau es que n'en jouis ?
Es-ti lou Sènt ou tus ?
Partajant en amies,
Rebèca lou curât que tamben savié rire
Partajàs en amies ! aco's facille à dire :
Mes n'i'a pas un das dous qu'a la part dau lioun ?
Moun ome, m'en vau lèu respondre à ta questioun.
E veiràs que s'ai pas una granda sapiença,
Sièu pas tant sot d'anà eargà ma counciença.
Un bèu

—

—

—

Chaca dissate

au

souèr,

avans

d'anà dourmi,

�Vène trouva lou

sent

e

ie dise

:

«

L'amie,

Sayës que .sien. d'accordi, en vous ai confienea ;
a
-JìtHMÌiu/i'í QUPI
itul
tUtHMu*uiv-e^«
Lou voie' pas ' coumta, prenes vostra mitât. »
E dau teins ([ue lou fai, me vire de coustat,
Pioi, au bout d'un moumen, en enclinant la testa,
«

Salude lou

grand sent

Prene

e

ce que

resta.

L. Henri GALIBERT.

Chaca aucèu

Trova

Au

Es la

senmana

l'aire veire

couma

de
an

souri

nis bèu.

Catéchisme

la retrèta.

proufitat

Lou

sas

capelan,

panejat à l'oura dau catéchisme. E dins
glèisa, aval, dins l'escuresina i'a, de-fèt,
tas

et

un

que

bonas licous,

a

vou
cam-

lou founs de la
quaucas marne-

moulou de devotas.

Lous enfants

soun

assetats,

proche la sènta
de las aurelhas —
lou sermoun dau capelan.
Degus boulêga pas. I'aviè pas
jamoi agut tan de silença !
Lou capelan escoupis dins
soun moucadou, toussis, se
taula

e

escoutoun

fréta lou

nas

Anen,

e

—

amount,

mai das iols que

s'arrèsta de sermounà.

amies, de couraje : anan veire un pauc
s'avès ben retengut vostre catéchisme. A tus,
per veire,
—

mous

�-

46

Closquet ; tu qu'as d'iols tant escarrabilhats, diga-me
guand i'a de sacrements ?
N'i'a pas pus. fai Closquet, sans se destourbà.
Coma, n'i'a pas pus ?
E oui, moussu lou curât; savès-be que dijôus
passai avès pourtat lous darnics à ma grand.
—

—

—

MAREMONTA.

XMoja

En passant
dinaire

o

Veut

d a va us la ba craqueta de Catola, lou rounl'an se planis que plóu pas prou, ie

que tout
demande :
—

Anaran ben

las

favetas, aqueste an, Catola ? me

sembla que n'a tombât de ploja.
Siès-be prou fava, tus, me fai.

Save pas, tron-d'ungoi ! couma podes dire qu'a plogut. Per dons liards de
ploja qu'a facli, es vengut trente sóus de vent per la
—

seçà !
BISCAN-PAS.

Chival envejat,

lou pèii ie lusis.

�4;

Vole

beure

toii}our(i;

Amies, poudès me creire
Tout s'envai de travês,
E

vese

dins

mon

veire

Lou ciel même à l'envès.
Gouma

una

Yole beure

oula traucada
sans

fin

;

Yersas-me dounc rasada
E canten

mon

refrin

:

REFRIN

Viva la
Lous

joia fola,
plesis et l'amour,

Car antau lou
Vole beure

mau

mola

:

toujour.

N'i'a per quau la richessa
Tên lioc presque de tout,
Es la soula mestressa

Que preferoun per tout.
Iéli, me eau la boutellia :
Lou bruch de sous glous-glous
Soul rayis
E

me

mon

rend tout

aurelha
urous.

(0 La traducioun frapeesà amè musiea de Vernazobre s'atrova enco de
toutes lotis marchands de musica do Oeta.

�-48'O

coupa poulida,
unique trésor,
Tus que versés la vida
Siès plena jusqu'au bord ?
Issa-te ! me regale
ma

Moun

De
E

veire ben naut

te
zou

Toun

;

!

que lèu davale
jus dins mon fanau !...
Lucien DULAC.

I.

Per èstre uroits !

—

Mèstre Bon-tems
couma

un

mounge.

vida !... ïp
L'autre eop,
tant

rèsta
—

—

e

se

un

t'ai pas ges

de billa. Aussi se porta
A qui n'i'a un que compren la

d'aqueles bavarèls — couma n'i'a
sa pelha à la bugada, l'ar-

qn'aimoun de metra
ie dis

:

pas jamai malaute, siès
Ter d'un ome urous ?
—

iéu,

mèstre Bon-tems, que siès
toujour galoi, lûsouguent ; qu'avès

Ah ! ça, couma se fai,

Vos que te
un

digue couma eau faire per èstre, couma
? rebequêt mèstre Bon-tems.

ome urous

�Eh ! be,
i°

eau

Cau pas

très

jamai

causas :

quand,

saupre

as

d'argent dins la

pocha.
Pas

•2°

jamai

saupre

quand

d'ouras.

es

E enfin ;

3° Se pas

jamai rapelà das

cops

qu'on

a

begut.

*
*-

m

Lou malaute

Un
cresiè

ome
un

qu'aviè

yai trouva
Trime

un pauc

de vouiage e que, per aco, se
un jour un pauquet malautis

levènti, s'atrouvant
un

medeci et ie fai

couma un

ase,

:

dourmisse

couma una

marmota,

loup, courrisse counla un chival e sièu
digas-me ce que cau faire ?
vostra plaça, ie respond lou medéci,
ana-

mange1 couina un
pas
—

à

moun

aise

S'ère à

rièu consulta

un

;

veterinàri.
Lou

MOUSTÈU.

Vóu million èstre ainiat

Que renoumat.

�Paiisan

soaldat

Sus la routa fumousa

e

blanca,

Jout lous rais dau

grand sourel d'or,
Au pas, la troupa marcha et canta,
Lou courage anima soun cor.
Lou plec de nostre drapeù ilota
Sus lous kepis rouges flambants,

E lou souldat dins

sa

capota,

Rêva à la libertat das camps.

Dessus la

terre

Loublad

monta

espanouida
dreche jaunis ;
La vigna verda es pampelida,
Plan-planet alestis lous vis.
En espérant lous jours de garda,
En plen er escampa tous cants,
Souldat, toun ama eampagnarda
Vibra,à la libertat das camps !
Es lou mati

:

lou

vent

alena,

L'aucèl
Lou

quita l'aubre ou lou nis
gril captant s'ausis à pena,

La terra à las bèstias sourris ;
Lous

parpalhous,

— de flous que vouloun
s'envan galants ;
lous iols ie plouroun libertat das camps ! — »

Dedins lour prats
Lou souldat dis

—

—

«

Aco's la

�L'angèlus

sona à la campana,
Lou pastre sourtis soun troupël,
Dan mas chacun se rend en plana,

Riguent, cantent : lou tems
Al or, plen de melancoulia,
Lou souldat dis
Faràs

:

—

«

es

bel.

O païsan,

l'espouer de la Patria
! »

Viva la libertat das camps

P. A.
fEspiratd'una pouesia francesa du Chat noir)

Rasounamen

Enavant,
E

quand

met

au

d'ivrougna

fres mai souvent

qu'à

es davans un veirou, adessias lou
ie portoun una boutelha, languis de

son

tour.

traval ! Au
débit se
veire Roucairóus ; mès aussi, quand se leva de taula, a pas besoun
d'una liçou de Galilée per saupre que la terra Vira
E pioi, quand s'envai à l'oustau, las carrièras soun pas
toujour prou larjas. Alor on lou vei s'arrèstà âmé tout
lou mounde e barjacà un pauc de tout.
Enavant es mai bandat, disoun lous vesis quand lou
vesoun veni tout trantalliejant, toujour seguit de
soun clii.
Sa fenna, pecaire, es una sóufïrenta ! Es que trôna, de
fes, quand plôu trop...
Anlin, perdeque buvés tant, ivrougna ? Uni guet per
ie dire un jour la paura Marioun, morta de póu.
—

�—

—

Tus,

saves

escoupiguét En avant.
vrai qu'as tort de tant béure, rebequèt

? japes pas mai ;

Es pas mens

mai Marioun.
—

No !

tort de

ai

no

! crïdèt l'ivrougna ; ai pas
Ai soulamen tort de marcha quand

! cranta cops no

béure

begut !
MAREMONTA.

Lou

premier

mouli,

per

mèstre Juvignac

A

Lous

engrana.

Moustèu

Lou
racountat

au

rnoun

fi* aire

EUGÈNE.

qu'an counescut Juvignac
qu'aquel fanious countaire,

Savoun

De sournetas, per nous

coumplaire,

Aviè belèu mai d'un

plen sac.
Après soupà, davans sa porta,
Quand venièn lous grands jours
Auriès vist touta la Gachieu

Fennas,

ornes

Per entendre

:

de touta sorta,
conte nouvel

un

Arroundavoun lou

pourtanèl.

d'estieu,

�De garçous, una troupelada,
De illlias, saique mai de cent,

Trefoulissien,

attendent

en

Lon récit d'una talounada

Que tous fasié rire

esclats ;
l'on ris pas?...
Quand on es jouine, l'on pot dire
Qu'on ris même de veire rire ;
as

Mes, jouine, de que

Aussi, segués pas estounats
D'entendre

aici

qu'un cacalàs.

Juvignac metiè

sa casqueta,

Dount lou valet tout

emplastràt,,..

(Era pintre de

soun estât)
Dévié ié servi de paleta ;

Juvignac metiè sa casqueta,
Un pane sus l'orsa, per constat,
Bourrava sa pipa à mitât,
E, quand l'aviè ben embrandada,
Se

virava

l'assemblada,

vers

Fasiè simie de restà siau
A lou que

parlava trop naut.

Pioi, de la poclia de sa vèsta
Tirava

un

Ounte la

Pourièu,
E

se

Dos
An

moucadou traucat
aurié

nian
—

presque,
e

moucava,
ou

passât,
—

dire la tèsta,

toussissiè,

escoupissic ;
milhouna mina,

très fes

fin, de

sa

Nous debanava

sa

boubina.

Es antau que d'un er sensat,
Mes pus familhé qu'empesât,
Un

souer,

en

sourtiguent de taula,

�Juvignac prenguèt la paraula
A viril dcch

«

ans

:

perquin aqui,

Un pane mai ou mens f'ai
pas comte
Mes dins ce que ioi vous raconte,
—

Que Dieu

me

Àvièu dèch

garde de menti ! —
!.... à-n'aquel âge
bruch que de mau.

ans

On fai mai de

Quitave raraihen l'oustau
Per couri dins lou
vesinage.
Avièu, pamens, quauques amies
Lou Moustèu,

ïout-péu

e

:

Catola,

Qu'avièu counescuts à l'escola.
Amai, qu'èroun pas eńdourmits !
Lou dimenche, l'après dinnada,
Ou lou prumié dijôus dau mes,

.,.

Me venién querre toutes très
Per anà faire d'ansalada.
Prenièn chacun un.canastèl,

Partissièn per la Caraussana,
Descendièn
Dau

coustat

d'aqui dins la plana,
de Toussant-Mazèl.

Dins lous camis

arbourisaven,

A chaca pas reboustiaven,
E metièn toutes nostre biais
A quau fariè lou
pus gros
Tant-i a que la banastada
Cracava sus sa cavilhada.

lais.

A pas voudre dire : « n'i'a
prou ! »
Chacun metiè soun
pount d'ounou.
Aco finissié
Se

E

qu'au

sap quoura;

maufisaven pas de l'oura,

parlava dau retour
Qu'à la davalada dau jour.
se

�Mes

quand la nioch fasié figura

D'embrassà touta
E

la natura

couvidaya

nous

Vite gagnaven

au

rçpa-u,

lou fougau.

Me

rappèle qu'un jour de fèsta,
(Era un dilus de SèntrLouvis)
Yesiès que rubans, fiour de lis,
Pantaloun blanc, picliota vèsta,
De tambourinets

e

d'aubois,

D'ajustaires dins la earrièra,
De marchands que tenièn la fièira,
E pertout que de gens galois.
Mous

très

amies...

—

Sièu

au

màrtire

En pensant à ce que vau dire ;
Mes ara es pas pus un secret. —
Avièn facli lou maudit proujèt,

Déjà councertat de la vèia,
D'anà,

sans

tambours, ni cournets,

En rasant valats

Faire

et

parets,

la

picourèia.
Segu, lou jour èra causit :
as

mases

La yila éra

tout

fioc

e

llama.

Autour dau
E l'on
Tentà

piocli i'avié pa 'ria ama
poudiè, noun sans proufit,
lou cop lou pus ardit.

Lou Moustèu

es

chèf de la

banda

;

Es el que parla, que coumanda ;
El que dèu dounà lou, signau
De la retrèta

ou

de

l'assau.

En routa donne, marrida troupa

!...

�Mès iéu,

Car

—

couina

vous

gai dins l'èstoupâ,

un

counfèsse, tout ountous,

Qu'ère

pas gaire courajous,
Caminave detràs la cola,
A

E

quinze
me

—

de Catola,
Dequé faren

passes

disièu

:

«

Se mèstre Cassa

nous

èra mèstre Cassa !
Garda-prisous e garda-plaça,
Garda-campèstre, apparitou,
Das enfants èra la
Mès lou Moustèu,
Era

en

resou

de!

?

surpren

Savès quau

»

:

terrou.

dount la valhença
ma

prudença,

Anava, tirava davant
Amé

Tout-pèu

ajudant.
vigna ;
De rasins roussèls soun en ligna ;
Chaca gran sembla un gros pendel
Daurat per lous rais dau sourel.
Lou fruit que penja sus la souca
Nous fai veni l'aiga à la bouca,
E lou plesi d'aquel mournen
M'aviè rendut presque valhent.
Quand, ô malur !.... aici lou garda,
La plaça au bras e la coucarda
Apegada sus lou eapèl !...
soun

Intran anfm dins

un a

.

Sièu sesit d'un esl'rai mourtèl.
Sans cridà,

sajanien deloge ;
seguis de proche,
Tout-pèu, dau centre escartat,

Catola
E

me

Jout

un aubre
rèsta amagat.
Soul, lou Moustèu, qu'èra de talha
.

�À defendre

un camp de batailla,
Vôu faire faça à l'enemie

Per métré
Lou

mounde à l'abric.

soun

garda, d'aquel tems s'avança;

Sans èstre vist, crei d'intrà'n dansa
E

s'amoulouna

A

l'espéra de

Lou

Moustèu

Las

culotas

couma

cat

un

quauque rat.
desl'ai sas bretèlas
las

sus

;

courdòlas,

S'aclata. pren la pousicioun
D'un quaucun que quiclia un besoun.
Mes l'ome que toujour aprocha,
L'iol rouge, las mans dins la pocha,
Crida à l'enfant tant fort que pot :

Diga-me, dequé fas pichot ? »
ièu poudriès pas faire »
llespond, cop sus cop, lou c..aire.
« D'ounte vèn
que jout toun pelhun
—

—

«

«

Ce que per

—

D'un
—

«

ase

De

Brave

i'a lou rafatun ?

qu'aco

orne,

à

vous

c..

f. t

»

se me

plase,
? »

ga couma un ase

Riposta l'enfant poulissoun,
quasi sus lou même toun.
La responsa èra sans replica;
Mes l a faire aici se coumplica,
Car davant lou juge de pès
Deviè fini nostre proueès.
E

Quinze jours après, la justiça,
pouliça

Assistada de la

Dount mèstre Cassa

Coundannava lou

es

l'ournamen,

garnimen,

�—

Devengut
A vint

pus

sous

Per avedre

Dins

un

58

—

dous qu'una i'eda,,

de bona mouneda,
fach lou gros

qu'èra

terren

fi eu.

pas

sieu.

J. B. VIYAREZ.

Lia

musica dau

lowiichun

léu, disiè La Pala, aime foça l'ansalada, à la coundicioun que

siègue ben lounchada. Tamben i'a pas res que
quand sièu à soupà enco de quaucun e
que sa musica es ( e La Pala fai lou geste de garni
l'ansalada) per l'ôli : « tu...it » e per lou vinagre :
me

«

fague

Tira

-

liralai !

mau couma

liralira

Lows

Toni

-

liralira

-

liralira,

tira

-

liralira

-

liralira-

»

—

applaudissaments

Eh ! be,

Lenga-d'or, agères de succès, ier ?

T'aplaudiguèroun ?
Lenga d'or. — Se m'aplaudiguèroun ? Acha ! auriès
dich qu'aremassavoun de mans au sóu per milhou
aplaudi !

�—

Cauquilhas

La

veusa

—

francimanidas

à l'escola,
f'rancés. Vous eau dire que tèn un

Pandoula, despioi que sas

parla pas pus que

espiçariè

59

au

filhas

van

quartiè-naut.

jour èra à son segound que fasiè la cambra.
Au prumiè dins la cousina, soun ainada courdurava.
Quaucun intrèt, en bas, dins l'espiçàriè.
Ma mère, cridèt la fîlheta, y a quelqu'un en bas.
L'autre

—

Pas
—

res.

Ma mère y'a

quelqu'un en bas.

Pas mai.
—

Ma mère tu es

Alor
tour
—

sourde ? y a

despacientada, la veusa

quelqu'un

en

bas.

Pandoula crida à son

:

Et quo

qu'il y âge ! tu peux pas

davaler ?

BISCAN-PAS.

La

matinada

Entaricha la

joùrnada.
r

�—

—

Sarra-piastras

(lous

Loiis

6o

Dins lou trauc de

Poupou, l'an passât, demourava
pandoula, lourd, lounchat couma Farrèt,
Tant chichou que d'un son n'auriè iacli sièis ou sèt,
Et que, per espargnà, de manjà se privava.
Mèstre Siblet ( èra lou noum d'aquel roucau )
Sans èstre riche aviè ce que eau per ben vieure ;
Mes, aurié rousigat pus lèu de flocs de sieure
Que de faire bouli quicom à l'aiga-sau.
Un bèu jour, dins lou même oustau
Venguèt un autre vièl ratdri,
Triste e palle couma una ama dau purgatóri
PI pus sec qu'un estocafl,
Mes qu'aviè Fer d'èstre ben fi !.
D'abord, l'apelavoun Fifl.

Un vièl

.

.

Mèstre Siblet
.

Que languissié soulet
Seguèt lèu camarada
Amé

E ie

A

digûët

nouvel vesi,

un souèr : — « Fasès-me
De veni passà la velhada

oustau

rnoun

soun

»

e

lou plesi

bref, mèstre Fifi i'anèt

Mès pas pus

lèu

que

;

ie seguèt

Siblet damoussèt la candèla
En

Per parla n'es pas besoun de luin,
pudis e fai de fum !
Fai tabanejà la parpèla. »
Fili faguèt : — « Siblet sap espargnà ;
:
es autan
qu'on pot fossa gagna. »

diguent

:

—

La candèla d'abord,

Dins el
A

resou

�laguèroun la charradà,
sa petadu
Sus lou lusse daquesté tems,
E couma on degalha l'argent :
Reculloun pas à la despensa ;
Entre pauré e richàs, i'a pas de diferença.
loi tout lou mounde vóu faire lou chiringur '
Lous dous vièls, dins l'escur

diguèt

Chacun

—

E lou pus
E
—

sot se crei un grand

estanciur.

grands ers e las grandas teletas,
lous
bons
moucis manjats en barra quêtas !
pioi
Es vrai, disié Fifi, couma résonnas ben !

En

avans

Ah !
loi

lous

.

segu, n'èra pas antau de nostre tems.
lou mounde vai chaque souer au téatre

tout

Ounte

eau

pagà cher

De moud tems

Ou de Pace-Lacet
Lou

dimenche,

De vin blanc

e

per

anava

on
e

au

intrà, se batre.
dau Parpalhou

enco

tout èra milhou.

cale,

buvièn

foulheta

una

faguent la béla, e per teleta
Avièn lou gourdou ou lou boumbet
Mès l'estremaven, pioi, au founs dau cabinet. »

Penden

en

longtems lous. vièls charrèroun de la sorta
Anfin quand miècha-nioch sounet
Mèstre Siblet

Alumct
Era

sa

candèla

l'oura de

se

Fifi restèt ravit
De

la charrada

Sas culotas, e

Sus
Mès

se

levêt,

douvriguèt la porta

coucha. Mès

...

en

:

vegent

Fifi, penden lou tems

aviè retirât mai que ben

pioi las avié ben plegadas
E pausadas
sous
ginouls. Siblet v exigu èl repoutegaire ;
Fili respoundèt. — Ah ! ça, digas, cournpaire

�—

62

Yese pas, per aco, que vous siègue empourtun.
Crese qu'ai ben agit en gardent que mas botas :
Eli !

Vous, espargnàs-be vostre lum ?
moun amie, espargne mas culotas !.

lie, iéu

.

Binjimin DUFOUR,

Se te

Lou

S'atrouvaven

creva.,

lèva-té.

tiiilliou

mestiè

barraqueta, au moumen dau tal. Eren
dougena jout la tounèla e, couma se l'ai, chacun
racountava quicom de sa vida ou quauca istória qu'avièn
ausit mai d'un eop A-n-un moumen se parlava das
mestiès ounte se gagna lou mai d'argent.
Mèstre Baudassé, qu'èra estât tambour das vétérans
à Mount-pelié ( i'a de tems d'aco ) nous diguèt :
Crese que lous tambours an lou mestiè que raporta
lou mai. Ànsin, per vous'n dounà una idèia, sauprès
que chaca fes que, à Mount-peliè, mouris un genei'al ou
un
avesque, gagnoun cinq francs : achàs-me un pauc
en

una

—

ounte

aco

ie vai !...

LOU

MOUSTÈU.

�—

G3

—

Bèutat

Quand Poulit-Mourre vouguèt maridà sa íìlha amé
mcstre Arlèri, la pichota se l'aguèt un pauc
tira l'aurelha :
per-ce-qué Gatarineta se capitava un
poulit grel de fllha, frescassa, galharda, avenenta, e que
l'ainat de

se

lou

fach
—

eau

dire

l'enfant de

mèstre

Arlèri i'aurié pas

parel.
Dequé ie troves tant à redire, à toun nóvie ? ie

veniè Poulit-Mourre.

Mes,

ie trove qu'es pas
paire, ie trove
poulit, perdieu ! amai que s'en manca !
Anen ! vai, foutraleta, es pas poulit !
Aco's bon per las fennas d'èstre poulidas, inès un ome
sai-que amai que siègue pas pus lourd qu'un ase
n'i'a-be prou ?
—

moun

—

BISGAN-RAS.

Lotis

CocliM

-

vestits
A

lou

felibre

moun

amie:

THÉROUND, (Biscan-Pas).

i.
On vei

lous

quès de Ceta,
tipes barroullant,
Qu'au mouièn d'una palbeta,
sus

Certcns

De vi

s'abeuroun tout l'an

Entoulhats
An lou

niourre

E la barba que

Aco's lous

;

pandoula,
lusis
ie coula :

couma

un

:jue

cocha-vestits.

�64

-

-

II.

Loujats à la bêla estèla,
Soun

freclis,

as

E

lous

le

fan pas mau

osses

marrit's-tems,

as

de

coustèla

à las dents

;

Mes, sufis que molhoun l'enche,
Dau

restant

soun

Lous

jours

couma

sans

soucits

;

lou dimenclie

Fiscoun lous cacho-vestits.
III.

Tels, lous grands

travalhàs-vautres

An pas

Lou

besoun de bralhès :
traval es per lous autres,

Disoun nostres

Quoura
Vite

an.

van

estafiès.

d'argent dins la pocha,

dins lous débits

S'ivrougnà, faire bambocha
Couma de

coclia-vestits.
IV.

Maugrat, freclis e tremountana
Que, mai d'un cop, dins l'iver,
Nous fan batre la pavana,
An pas jamai un cop d'er
Mes tamben

!

l'apouticaire,

Couma aussi lous medecis,
Crevarièn

de

fam, pecaire !

Aîné lous coclia-vestits.
'

Lou

Es,

crestian
an

dich,

V-

qu'es

sans

camisa

un orne urous :

�65

—

—

S'aco's pas una bestisa,
Obra d'un cervèl neblous,
Soun
Car

tron-d'un-goi ! ben

urouses,

à mitât vestits

soun

Aqueles vièls pesoulhouses
Qu'apelan : cocha-vestits,
VI.
Mes
De

vous

Creire

metès pas en

testa

de sènts;
la vèsta !
Quand lous vesès, lous matèns.
Per faire lous grapiètis,
Boulas, soun pas abestits :
Fan rapiàmus sans plètis,
Car,

eau

que soun

cimaga

Moussus

louS

Coelia-vestits !

VII.

Vesèn, tamben, dins la vida
D'omes faus, marrits,

salops,
Que portoun bota vernida
Quand deurièn pourta d'esclops.
A-11-aquela cassibralha,
Segu per l'enfer voumits,

Gridaren

:

siès de racallia,

Amai de coclia-vestits !!

Jousèp SOULET,
Félibre' de Sènt-Cla.

Monta

ac/ui,

que

veiràs

Geta !

�Lou

à Paris

viage

bouzigatjdada

s

en

ate5

ATE I.

A

Glaudou.

—

Bouzigas,

sus

Eh !

Prousper, dequé
?

i'anan lou veire Paris
Prousper.

—

be,
ou

Glaudou-

—

Lèva-te

de

:

lou saves
nou'n fourrà 'n tron d'argent.
nou, mon ome,

d'aqui, leva

: un

tron d'argent !...

quau te l'a faeh encreire ? saique amé 5o
chacun n'i' aura be prou ; e oo francs, mon
pas

décides

i'anan pas

Dirièu pas

be, s'èra pas qu'ai pôu de

lou plan.

francs per
Dieu âiço's

Marmanda.

Prousper.
Tout

juste

—

se

Glaudou.

Save pas ounte

n'ia

—

prou per

anaràs amé tous 5o fr.?
paga lou cami-de-ferre.

Mès tamben,

tus,

qu'au ta parlât dau

cami-de-ferre ?

Prendren lou trin de

moussu

soulié.

Prousper.

Pléti ?... Lou trin de

moussu

Soulié !..

Anen, boto,
liont.

—

vese que vos

badinà. Ghaval ! serié-bé trop

�Glaudou.

E per tant que

—

dous, eomta

couina

dau cami per

siègue liont ! En seguent
voudras, farà pas jamai que la mitât

chacun.

ATE II.

En cami per
Prousper.
sacra

pas

—

Ma

mia !

Paris.

ounte

tron

dèu

Paris?... Fai dous

encara tant

Glaudou.
s'asseten

jours que caminan
soulamen lou clouquié.

pauc,

e

aquel
s'en vei

sièu rendut. Sièu d'avis que

L'amie,

—

un

èstre

m'espandisse

autramen

couma una

milhassa !
Prousper.
das

—

E

iéu ? Crese que

me manca

la mitât

pèses. Au diable toun Paris amai toun Paris !

Glaudou.
renta !

Quau

Prousper.

Tamben marchan

—

vos que
—

eau

faire?...

ren

pus

couma

s'avièn la

cour-

ie tengue ?

As ben

resou,

perdieu ! Saves de que
Bouzigas e reparti-

S'en retournen mai à

douçamen.

ATE

III.

A Tarascoun, clins una
Glaudou.

Dèu èstre

auberja.

quicom de famous ce que manja
aquel d'alai : regarda Prousper. Boudieu ! couma ie fai
ligueta !... Amé soun potet e soun pichot culhé sembla
que vai abribà un calandre.
—

�—

Prousper.
sien

:

ne

faguen

Glaudou.
crante

—

( Lou

un

fasièn

ne

garçou
:
te !

—

pourtà, diga ? le sien, ie

de bon !

Aco's

Garçon ! baillez-nous pour
petit pot du messieu d'alai.

aco.

du deçà du

sous

aiei sièn
coula ).

Se

—

68

ie porta un potet de moustarda. Lous Bouzigauds
tus, te ! ièu. Lèu lous iols, lous nas tout ie

Prousper.

—

Dequ'as Glaudou,

Glaudou.

—

Mes ni-mai tus,

Prousper.

—

Moun Dieu, toutes dous

Glaudou.

ploures ?

e

ploures !
plouran !

Prousper, crei-me ; s'en retournen vite
ie dèu èstre arrivât quauque gros malur
d'abord que plouran toutes dous.
à

Bouzigas

—

:

ATE
En

Glaudou.
Prousper.

—

—

—

cami per

Bouzigas.

Oespacha-te, Prousper, qu'aici i'a'n
Es pas trop

Boudieu ! quanta
Glaudou.

IV.

O

calou

que

pous.

lèu ; Sièu mai mort de set.
fai, ioi !.
..

sacra-petard-de-sort ! encara s'en caurà
ni corda ni ferrât.

enanà amé la set ! l'a pas

Prousper.
rebord
moun

tus

—

te

Qu'aco l'inquiète
penjaràs à ièu

penjà au
pioi, serà

pas : nie vau
e

beuràs

;

tour.

( Tant lèu dieh, tant lèu fach. Glaudou
Prousper crida. )
Prousper.

—

Ai ! ai !

ai ! las

es

pas

mans

à mitât cami que

me

lamponn.

�Glaudou.

—

Escoupis-ie dessus qu'aco te las assouli-

darà.

(J'escoupis
d'aiga.)

:

Glaudou.
Prousper.
pas agut

—

—

Dequé tron
Pecaire !

Glaudou.

—

Aniin

n'en

sièu

—

—

sera

fossa

enclausit

tout

:

ai

pas

mai

;

sourtiguen

?

Nou.
Nimai ièu.

V.

ATE

A

Un Bouzigaud.
tant

pas

faeli ?

as

n'en

Te siès pas negat

Prousper.

de

Per bonur i'a

pous.

lou tems d'escoupi.

Glaudou.
d'aici.

Patatrac ! dins lou

Bouzigas,
—

Eh ! be

au

Café.

Prousper, dequé i'avès vist

poulit à Paris ?

Prousper.

—

De tout, rnoun orne

:

te lou eau demanda

à Glaudou.

Lou Bouzigaud.

—

Yole dire,

dequé

vous a

lou mai

estoumacat ?

Prousper.
un

—

foutrassau

Ah !

ce

qu'aveu vist de pus bèu es estât
grand, grand couma tout

d'oustalàs

Bouzigas.
Toutes

lous

Bouzigauds.

—

Couma

oi, boudieu ! E quau ie demora ?

tout

Bouzigas !

�—

Prousíer.

qu'an dich

—

que

Glaudou.

—

—

—

le demora

Glaudou, qu'au es

ie demora ?
Lou gouvernamen,

Lous Bouzigauds.
Glaudou.

70

Amé

sa

perdi !

Tout soul.

—

fenna

e sous

enfants, quanta

BISGAN-PAS (G.

A

manjà e
l'a pas que

Itln

Thèrond).

à gratà
à coumença

Cassa

Quand sièu sus lous serres, amount,
Trepant pertout couma un demoun,
Dau vent beuguent las alenadas,
Au cervèl montoun las pensadas.
Un cop crese

d'ausi 'n viôuloun,

E Teire, alai,

laguent lou round,

Couina contoun lous vièls, de fadas

Mièch-bauchas

e

Un autre cop,

de

desalenadas.
per

las

mans

De quatre ou cinq ardits bregands,
Delieure una íìllia raubada
Mes
Un

se,

davans iéu, d'un bertàs,

pren sa voulada,
Bèus sounges, siès dessoublidats

perdigal

J. B.

una

!

MARQUÉS.

!

�—

Nadau de

Per

una

71

—

Cassaires

frecha, mès bêla nioch de Nadau èren quatre

cassaires que fasièn velhada dins una cabana de Palavas.
Vous parle de long-tems car i'aviè pas alor, à-n-aquel

endrech, que de pescaires e de

s'apelava
les-flots.
Fasiè

que vous

cassaires. — Palavas
fai veni lou vómi) « Palavas-

»

frech ardent de bouassa calhada que jalava
mêmes lou bord das estans salats. La grossa cassa,

tout

(

(ce

pas

un

dis tamben la canardalha )

se

tant-si-peu devariada
mouièn de
vers

dos

ne

ou

faire

très

un

coumençava d'èstre un
cassaires devisavoun au
cliaple, en se ravalant, à la luna,

e nostres

ouras

dau mati.

Dounc, pensavoun pas à se couclià e, entre eles, èra

chapelet d'istórias entremescladas de bonas rasadas
poncli au tliè.
Tout-à-n-un cop picoun à la porta de la cabana. Un
das cassaires vai d'ouvri e s'atrova en faça de quatre
pénitents blancs, en grand coustume.
Au tron !! de qu'es aquesta mascarada ? fai nostre
un

de

—

amie,

sans

se

descouncertà.

Lous quatre

pénitents se mètoun à cacalassà e un dis :
de mascarada, messius ; sourtissèn de
messa de
Noué e venèn vous dire que, per cassa à
ravalada, nostres barquets soun à vostra dispausi-

—

la
la

l'a pas ges

cioun. Dins
dau
per

una

ourada vendrés

grand Françés, proche lou
l'estan.

nous

trouva à la cabana

canau, e

d'aqui partiren

�Gassaires

et

pescaires trinquèro'un quauques bons cops ;
separèroun.
Lous cassaires
alestiguéroun tout souri fournimen ;
sous foutraus d'estivaus, sas
longas canardièiras, carguèroun sas
grandas roupas fourradas e se rendèroun à la
pioi

se

cabana de Francés.
En ie dintrent,

veguèroun Pierrota que iasiè lou café,
Fricou que fasié foundre de
graissa per las botas e anfin
Francés que, dins un recantoun dau
poutagé,

fioc terrible de carbou de boi,
boulegava
lou founs d'una
granda cassairola.
—

sus

un

am'una culhèira

Dequé fasès aqui, ie diguère ?
Lou vesès-ben,

l'au secà ma poudra.
aquela cassairola au niens
una lieurra de
poudra !!! (dequé faire sauta très cabanas
comma
aquela.)
—

E

—

de-fèt

i'avié

Eh ! be,

moussu,

ben

dins

amie, revendrai quand sera
sourtiguèren de la Cabana de

moun

E toutes quatre

seca.
mestre

Francés.

Pierre De CAPIÏOU (L.

Quau

se

fai chi, lous

cops

Vivarez).

aganta.

�73

-

I-ia

-

Trouqueta

Er

La bona

:

avantura

I.
De

sous

L'amour

trèts envenimais,
fai

E, pire que

figueta
d'afïamats,

Toutes fasèn coueta.
A la

longa,

au

joc d'amour
la ' cour

le fasèn pas pus
Per

beurre trouqueta,
O guè !

Per beure trouqueta.

IL

lauriès,

Per meissounà de

Chacun fai

rengueta :
Tel, qu'es partit sans souliès
Porta

l'espauleta

D'autres,

mens

Soun revenguts
Per beure

O
Per beure

;

favourisats,

espelliats

trouqueta,

gué !
trouqueta.

o

gué.

�74

—

—

III.
Tel

Sent

jout lou froc
Que proche Liseta,
es

un

S'aluma
Gouma
Per

countac

au
una

alumeta

;

aqui dessus,

comte,

moun

dau fioc

Au floc m'alume pas pus

Que

la trouqueta,
gué !
la trouqueta.

per

O

Que

per

IV.

Quand lou bonur
D'una

man

Per nadà dins

Nous fai

nous

souris

douceta,
lous

plesis

la barbeta ;

Mès per contra,
Nous laissa nus,

quand
sans

nou

'n vóu

lou sòu

Per heure trouqueta,
O guè !
Per beure

trouqueta.
V.

L'avare, de
Ne fai

sa

Vieu, mè 's

trésor

soun

planeta

;

couma

s'èra mort,

Soun argent

lou teta :
Mourirà, tout lou prédis,
Tel

qu'un

Sans beure

avare

mouris,

trouqueta
gué !
Sans beure trouqueta.
O

�fo

—

—

VI.

Que de gens à faus pavés,
courbeta,

Ornes à

Qu'au prumié rever qu'agès
Vous tan la cambeta
Lëu

;

tard Dieu lous punis,

ou

pas un maravedis
Per beure trouquetà.

Qu'an

O

gué !

Per beure trouquetà.
VII.

Seguen espelhats mès francs,
La counciença neta :
Amai

seguen cargats

Nostra

Trouvarà mai
De gens que
En

En

d'ans,

cansouneta

qu'un surplus
faren cor us

beguent trouquetà,
O gué !
beguent trouquetà.
Aug.

( Tirât de soun reculh

manescricli, 1857.

Quau clemorra jout soun
Se

res

MALLIÈ.

noun

coubert

gagna res noun

FIN

perd.

��MÉTIERS

ARX ARTS ET
•

FONDÉE

MAISON

EN

iB^a

M. JACQUES BOUDET Père

par

BOÏÏDET &amp; GAYRAUD
Quai du Pont-Neuf, 2, &amp; Rue

Neuve-du-Nord, 46

SUCCURSALE RUE DE L'ESPLANADE, 2

CETTE

COMMISSION

DE LUXE

RUBANS

DÉTAIL

—

-

QUINCAILLERIE
des

EXPORTATION

—

GROS

ARTICLES

(Hérault)

ARTICLES DE MENAGE

FERRONNERIE

--

F EU ILLARDS

ET

Forges d'ONZION et d'ALAIS et F.

©lIMÉll

ï* Q ÏST T M S
d'OSNES-LE-VAL

OUTILS

.(Haute-Marne)

SPÉCIAUX DE TONNELLERIE

Se voulès

croumpà

De rèssas,

coutèls,

:

de Canèlas,

d'aicets, de tachous,

De martèls, de
De

T. T. (Ariège)

pounchas, d'anélas,

de refresqadous

vèn en seguida ;
arrèsta 'il moumenet,
Anàs vite d'una escourrida
E tout çe que

Sans

vous

Enco de

Gayraud e Boudet.

�H.

PASCAL,
QUAI

DE

BOSC

CETTE

GLACES

-

PETITS

SORBETS
FOURS

VINS FINS &amp; LIQUEURS

BIJOUTIER

Quai de Bosc, IV0 3

�BICYCLETTES
ET

TRICYCLES
Agence des Premières

marques

Anglaises et Françaises

MAISONS ANGLAISES

HUMBEF^
ROVEIR

-

RALEIGH
BAYLISS

-

-

WH1TWORTH

THOMAS, ETC.

MAISONS FRANÇAISES

CLÉMENT
MÉTROPOLE -

&amp;

C°

:

-

HURTU

:

GLADIATOR

OURAGAN,

-

ETC.

VENTE, ÉCHANGE ET LOCATION
Vaste Local pour

leçons de (Bicyclettes

CHARLES ÀUSSENAC
MÉCANICIEN,

33 T T 33

O

Maison de Vente
Ateliers

:

:

RUE

PLACE

NATIONALE

DELILLE

�m

n

ppi

J

j.

ŒSlffl

DETGLU
PROPRIÉTAIRE

BIÈRE POUSSE!
LIQUEURS

-

DE

CAVE GLACIÈRE
MARQUES

RESTAURANT
RECOMMANDÉ AUX GOURMETS

Cuisine

Bourgeoise très soignée

�GRANDE

CHARCUTERIE ARLËSIEHHE
SPÉCIALITÉ
DE

SAUCISSONS

D'ARLES

PÂTÉS FROIDS &amp; CONSERVES

eoHMAWDg potra raoess

CETTE

�Jjjj

ORPT
PRPRP
Uilii 1
lliillL
1, Grand'rue,

1

CETTE

TABACS DE LUXE FRANÇAIS &amp;
&lt;&amp; %&amp;.

André

ÉTRANGERS

cifm

SAIalTT

13, Quai de Bosc

—

CETTE

GRAND ASSORTIMENT D'ARTICLES DE FUMEURS
ARTICLES

DE CHASSE ET DE

PÊCHE

Poudres et Mèches à Mine

FEUX D'ARTIFICE

&amp;

ILLUMINATIONS

PAPIERS TIMBRÉS

�ANCIENNE MAISON

Xj.

THXOOU

DÉPÔT

Frères

DES PRINCIPAUX CRUS
et

DES

Quatre

LIQUEURS DE MARQUES

Médailles

Hors Concours

IMPORTATION

--

—

-

Deux

Premiers

Membre du

Prix

Jury

EXPORTATION

TÉLÉPHONE

LÉON TR
CETTE

�GRAND

DÉBIT ISOI
QUAI

JĹous

jours

L^estiéu

e

DU

NORD

lou dimenche

couma

river,

Se voulès moulhà Venche»

Anàs

enco

&lt;/ ISOUER.

�Mis Maison È Peuple
Rue Ganxbetta, 6 et 8

CETTE

AMEUBLEMENT
Spécialité pour deuil et demi-deuil

CONFECTIONS POUR DAMES &amp; ENFANTS

Nouveautés

et

Draperies

VÊTEMENTS SUR MESURE

/Soieries, Gomptoir de blanc

ARTICLES POUR TROUSSEAUX
GROS

&amp;

DÉTAIL

�Coiploir national íEscoipte
DE

AGENCE

PARIS

DE

CETTE

Quai de Bose
Exécution des

Ordres de Bourse

en

France et à

l'Etranger. Renseignements sur toutes Valeurs
Vente d'Obligations : Ville de Paris, Chemins de fer,
Foncières et Communales
Le COMPTOIR délivre aussi immédiatement des BONS PANAMA,
à

Titres dont les tirages
succursale, 2, place de l'Opéra.
(La liste officielle est envoyée franco à tout acheteur)

lots, et consent des
s'effectuent à

de tous

avances sur ces

sa

Dépôt de Titres, Avances sur Titres, Paiement
Coupons, Transferts, Conversions, Assurances contre
les Risques du Remboursement au pair.
Délivrance de

MANDATS

Chèques,

TÉLÉGRAPHIQUES ET LETTRES DE CREDITS

Change, Vente et Achat de Monnaies et Billets de Banque
français et étrangers
Avances
taires,

sur Marchandises, Traites Documen¬
Escompte et Recouvrement d'Effets
'-ỳOfr

Dépôts de Fonds

:

A quatre ans

4

A trois

ans

3

A deux

ans

.

.

3

I

%
/2 %
%

�&amp;

COMMISSION

EXPORTATION

POISSONS, LANGOUSTES
HUITRKS

&amp;

COQUILLAGES

LOUIS BOUDET
CETTE

(Hérault)

RÉSERVE SPÉCIALE POUR LES LANGOUSTES
SPÉCIALITÉ

DE

SARDINES

ANCHOIS

EN

ET

SAUMURE

Deux Grands Parcs à Huîtres N" 5 et N°

TROIS

PRESSÉES

ALLACHES

7, Bassin de la Gare

ÉTAUX A LA HALLE N°s 283, 285 et 287

ATELIER DE SALAISONS

:

35

Quia,i de la, "Ville,

BUREAUX et ENTREPOT

:

Quiai de la, Bordigue, 32

�PAPETERIE, IMPRIMERIE ET LITHOGRAPHIE

3 O,

RUE

NATIONALE

CETTE
Têtes de

Lettres, Factures, Mandats, Cartes, Enveloppes, Circulaires, etc.
MANUFACTURE

DE

FOURNITURES

PAPIERS DE
ÛiOïïi'DC!
a

jtx.

a

a

xlx aa&gt;-_&gt;

JL

ï
a_a

REGISTRES

JDJH:

PLIAGE

r?"X"T&lt;LD LA

tlA

a

a

lîliíILVL X

ri aìx

LA A Xïtrt JL X C? X LA
ìx a x a
a a_&gt; i xl&gt;(

a

RELIURE

Fabrique de Timbres

en

Cuivre et

PLAQUES

en

Caoutchouc

A. JOUIR

Compagnie Française de Navigation a Yapeur

Cyp. FABRE et C»
LIGNE

D'ORAN

Oran, Mostaganem, Arzew,
LIGNE

Alexandrie, Jaffa,

DE

SYRIE

Caïffa, Acre, Beyrouth. Alexandrette,
Mers in a.

LIGNE

DE

NEW-YORK

New-York.
LIGNE

DE

LA

PLATA

&amp;

ROSARIO

Montevideo, Buenos-Ayres, Rosario.
Pour fret, passage et renseignements, s'adresser :
à
Marseille, à la Direction, rue Sylvabelle, 69 ou Au
Bureau, d, Inscription, rue* Beauveau, 17 et à Cette, à
M. Ch. BUCHEL, 3, Quai du Nord.

�Grand Parc de la Méditerranée
POISSONS

LANGOUSTES

-

HUITRES ET

COQUILLAGES

Etienne Chanoine
OSTRÉICULTEUR
Rue

Thiers, Quai de la Bordigue

RÉSERVE SPÉCIALE POUR
DEUX

GRANDS

LES LANGOUSTES

PARCS

A

HUITRES

V-

..

i

v:

ATELIER

V

:

''

-V

;

U-

■

-w-

V.

.

V'' ;

''

:

'

Plusieurs Etaux à la Halle
•ìK'L'LL'L

SALAISONS

DE

Quai de la Consigne

POISSONS
THONS,

ANGUILLES,

SARDINES

Adresse

MERLANS,

LOUPS,

PRESSÉES,

DE

ANCHOIS,

Télégraphique

:

CRABES,

CHANOINE

M E il
SOLES,

MUGES,

ESCARGOTS.

-

CETTE

�DROGUERIE CENTRALE

ÂME DUSSOL
RLE

NATIONALE

Docteur

ne

Pharmacien

Droguiste

puis,
ne

daigne,

suis.

IIBJkSt® 8&amp;Ï.0N ®1 COÍFFUBE
SPÉCIALITÉ DE TAILLE

DE BARBE

PHILIPPE DUBOSC
Quai de Bosc.

—

CETTE

ASSORTIMENT DE POSTICHES ET ÉPONGES
Grand choix de Cheveux,

PARFUMERIE
DES

Peignes et Brosses

FRANÇAISE

ET

PREMIÈRES MARQUES

ANGLAISE

�SELLERIE ET CARROSSERIE

PHILIP
RUE

DU PONT-NEUF, 43

3, RUE DE L'ESPLANADE
CETTE

BIJOUTERIE

-

ORFÈVRERIE 1er TITRE

Services de Table Porcelaines et Cristaux

IjUSTiAlfiS, LAMPES et

STJSP1CNSIONS

BRONZES D'ART ET DE

GRAND

CHOIX

FANTAISIE

D'ARTICLES NOUVEAUX

Pour Cadeaux et Etrennes

PRIX

nvtOlDEIR.ES

�Fabrique Spéciale de Liqueurs et Sirops

DISTILLATEUR

30, RDB HOTEL-DE-VILLE,

30

CETTE

RECOMMANDÉ AUX GOURMETS

CHAMPAGNE»
depuis 1 fr. 5Q à S fr.

PRINCIPALES MARQUES

�ENSEGNADOU

Paja

La Rosa de toutes lous vents

3

Noums das

4

ajustaires

5

Lous Meses de l'an
Grounica
La Pesca

n
au

musclau

(Mèstre Prunac)

16

Bertola, (F. Jouveau)
.
Enco de Mistrau, (J. Soulet)

20

Souveni de

23
23
24
26

1870 (Lou Moustèu)
Dequ'es pas lou som ! (Bisgan-Pas)
Faren aco pas que deman, (L. Bessière)
Per devignà, (Biscan-Pas)
Miola ! (Bisgan-Pas)
Lou Pruinié jour de printems (F. Jouveau)...,..
Francimandejada, (A. Marqués)
Francés de dévota, (Maremonta)
Las Ajustas, (A. Marqués)
L'iver as bans, (Bisgan-Pas)
Au Teatre, (Biscan-Pas).
Bona escola, (Bisgan-Pas)
Mèstre Janot, (Lou Moustèu)
A l'oumbra dau bouscage, (cansou de nostres grands)
Goumplimen, (Maremonta)
Ben aeouplats, (A. Destrech)
Dents e pan, (Biscan-Pas)

•

«

jC.I.D.Q,
llis

22

27

28
29

3o
3i
33
33
34
34
35

37
37
38

�a

Paja

,

Marrida sentou,

(Biscan-Pas)
(L. Bessière)
Diférença, (L. Bessière)
Lou Portamouneda, (Lou Moustèu)
A Bousigas, (Biscan-Pas)
Conte de ma Grand, (L. H. Galirert)
Au Catéchisme, (Maremonta)
Ploja e vent, (Biscan-Pas)
Yole heure toujour, (L. Dulac)
Per èstre urous, (Lou Moustèu)
Lou Malaute, (Lou Moustèu)
Païsan souldat, (P. A.)
Rasounamen d'ivrougna. (Maremonta)
Lou Moustèu, (J. B. Vivares)
La Musica dau lounchun, (Biscan-Pas)
Lous applaudissaments, (Biscan-Pas)
Cauquilhas francimandas, (Biscan-Pas)
Lous dous sarra-piastras, (B. Dufour)
Lou milhou mestiè, (Lou Moustèu)
Bèutat, (Biscan-Pas)
Lous Cocha-vestits, (J. Soulet)
Lou Viage à Paris, (Biscan-Pas)
En Cassa, (J. B. Marqués)
Nadau de Cassaires, (L. Vivarez)
Trouqueta, (Aug. Malliè)

39
4°
41
42
42
43

Lou Civet,

.

....

4^
46
47
48
49
5o
5i
5a
58
58
5g
60
62
63
63

66
70
71

?3

��TRICYCLES
Agence des Premières

marques

Anglaises et Françaises

MAISONS ANGLAISES

HUMBEF^
ROVEF^,

RALEIGH

-

-

:

WHITWORTH

BAYLISS- THOMAS, ETC,

-

MAISONS FRANÇAISES :
..

..

isTÍaSli#

ÍKYÍftí

CLÉMENT
MÉTROPOLE -

C°

&amp;

-

HURTU

GLADIATOR
-

OURAGAN, etc.

VENTE, ECHANGE ET LOCATION
Vaste Local pour

i

leçons cle (Bicyclettes

í

T

~

P:':-

ImtM

CHARLES AUSSENAC
mécanicien,
\

■■

.

-r-

'

-

•

O

"
É
"
B T T E
'

-

'

■

Maison de Vente

K

Ateliers

m

r:?

4

:

:

-

RUE

PLACE

NATIONALE

DELILLE

v

�</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </file>
  </fileContainer>
  <collection collectionId="92">
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="355723">
                <text>Patrimoine écrit occitan:périodiques</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="41">
            <name>Description</name>
            <description>An account of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="355724">
                <text>Ce set contient les périodiques numérisés par le CIRDÒC issus des collections des partenaires d'Occitanica</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
  </collection>
  <itemType itemTypeId="26">
    <name>Revista</name>
    <description>Item type spécifique au CIRDÒC : à privilégier</description>
    <elementContainer>
      <element elementId="127">
        <name>Région Administrative</name>
        <description/>
        <elementTextContainer>
          <elementText elementTextId="617680">
            <text>Languedoc-Roussillon</text>
          </elementText>
        </elementTextContainer>
      </element>
      <element elementId="163">
        <name>Type de périodique</name>
        <description/>
        <elementTextContainer>
          <elementText elementTextId="617682">
            <text>Almanacs = Almanachs</text>
          </elementText>
        </elementTextContainer>
      </element>
      <element elementId="128">
        <name>Variante Idiomatique</name>
        <description/>
        <elementTextContainer>
          <elementText elementTextId="617684">
            <text>Languedocien</text>
          </elementText>
        </elementTextContainer>
      </element>
      <element elementId="129">
        <name>Aire Culturelle</name>
        <description/>
        <elementTextContainer>
          <elementText elementTextId="617689">
            <text>Séte (Hérault)</text>
          </elementText>
        </elementTextContainer>
      </element>
    </elementContainer>
  </itemType>
  <elementSetContainer>
    <elementSet elementSetId="1">
      <name>Dublin Core</name>
      <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
      <elementContainer>
        <element elementId="50">
          <name>Title</name>
          <description>A name given to the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="617660">
              <text>Armanac cetòri. - 1897</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="86">
          <name>Alternative Title</name>
          <description>An alternative name for the resource. The distinction between titles and alternative titles is application-specific.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="617661">
              <text>Armanac cetòri. - 1897</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="49">
          <name>Subject</name>
          <description>The topic of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="617662">
              <text>Almanachs occitans</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="617685">
              <text>Sète (Hérault) -- moeurs et coutumes</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="617691">
              <text>Félibrige</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="41">
          <name>Description</name>
          <description>An account of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="617663">
              <text>&lt;div style="text-align: justify;"&gt;Chaque almanach contient un calendrier,&amp;nbsp; &amp;laquo;&amp;nbsp; &lt;em&gt;La Rosa de toutes lous vents&lt;/em&gt;&amp;nbsp; &amp;raquo; suivi des&amp;nbsp; &amp;laquo; &lt;em&gt;Noums das ajustaires qu'an gagnat la lansa e lou pav&amp;eacute;s despiei l'an 1846&lt;/em&gt; &amp;raquo; et&amp;nbsp; d'une &amp;laquo; &lt;em&gt;Crounica&lt;/em&gt; &amp;raquo;. Le recueil comprend aussi des po&amp;eacute;sies, fables, chansons, contes, proverbes et devinettes.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="617704">
              <text>&lt;div style="text-align: justify;"&gt;Cada almanac conten un calendi&amp;egrave;r, &amp;laquo; &lt;em&gt;La Rosa de toutes lous vents&lt;/em&gt; &amp;raquo; seguit de los &amp;laquo; &lt;em&gt;Noums das ajustaires qu'an gagnat la lansa e lou pav&amp;eacute;s despiei l'an 1846&lt;/em&gt; &amp;raquo; e d'una &amp;laquo; &lt;em&gt;Crounica&lt;/em&gt; &amp;raquo;. Lo recu&amp;egrave;lh compren tanben poesias, fablas, can&amp;ccedil;ons, contes, proverbis e devinalhas.&lt;/div&gt;</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="39">
          <name>Creator</name>
          <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="617664">
              <text>Soulet, Joseph (1851-1919). Directeur de publication</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="45">
          <name>Publisher</name>
          <description>An entity responsible for making the resource available</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="617666">
              <text>Imp. A. Cros (Ceta)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="40">
          <name>Date</name>
          <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="617667">
              <text>1896</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="47">
          <name>Rights</name>
          <description>Information about rights held in and over the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="617668">
              <text>Domaine public</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="46">
          <name>Relation</name>
          <description>A related resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="617669">
              <text>Vignette : https://occitanica.eu/files/original/365a6cb13d4487bda78d8ddc97c46914.JPG</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="617670">
              <text>http://www.sudoc.fr/038560712&#13;
</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="104">
          <name>Is Part Of</name>
          <description>A related resource in which the described resource is physically or logically included.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="617671">
              <text>&lt;em&gt;Armanac cet&amp;ograve;ri&lt;/em&gt; (&lt;a href="/items/show/13368"&gt;Acc&amp;eacute;der &amp;agrave; l'ensemble des num&amp;eacute;ros de la revue&lt;/a&gt;)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="42">
          <name>Format</name>
          <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="617672">
              <text>application/pdf</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="617674">
              <text>1 vol. (75 p.)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="44">
          <name>Language</name>
          <description>A language of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="617673">
              <text>oci</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="51">
          <name>Type</name>
          <description>The nature or genre of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="617675">
              <text>Text</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="617676">
              <text>publication en série imprimée</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="43">
          <name>Identifier</name>
          <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="617677">
              <text>http://occitanica.eu/omeka/items/show/20106</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="617678">
              <text>FRB340325101_AI-3-cet_1897</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="116">
          <name>Temporal Coverage</name>
          <description>Temporal characteristics of the resource.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="617679">
              <text>18..</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="98">
          <name>License</name>
          <description>A legal document giving official permission to do something with the resource.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="617681">
              <text>Licence ouverte</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="94">
          <name>Date Issued</name>
          <description>Date of formal issuance (e.g., publication) of the resource.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="617683">
              <text>2018-10-23 FB</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="37">
          <name>Contributor</name>
          <description>An entity responsible for making contributions to the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="617692">
              <text>Castelnau, Joseph Henri (1848-1902)</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="617693">
              <text>Destrech, A.</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="617694">
              <text>Rottner, Alfred</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="617695">
              <text>Maillé, Auguste</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="617696">
              <text>Marqués, Adrien</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="617697">
              <text>Dufour, Benjamin</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="617698">
              <text>Coste, Joseph</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="617699">
              <text>Bessière, Léopold</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="617700">
              <text>Galibert, Henri Léon</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="617701">
              <text>Vivarès, Jean-Baptiste</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="617702">
              <text>Jouveau, Francés</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="617703">
              <text>Thérond, Gustave (1866-1941)</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="617723">
              <text>Dulac, Lucien</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="48">
          <name>Source</name>
          <description>A related resource from which the described resource is derived</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="823634">
              <text>Mediatèca occitana, CIRDOC-Béziers AL 3</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
      </elementContainer>
    </elementSet>
    <elementSet elementSetId="8">
      <name>Occitanica</name>
      <description>Jeu de métadonnées internes a Occitanica</description>
      <elementContainer>
        <element elementId="173">
          <name>Portail</name>
          <description>Le portail dans la typologie Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="617686">
              <text>Mediatèca</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="174">
          <name>Sous-Menu</name>
          <description>Le sous-menu dans la typologie Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="617687">
              <text>Bibliotèca</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="172">
          <name>Type de Document</name>
          <description>Le type dans la typologie Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="617688">
              <text>Numéro de revue</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="182">
          <name>Catégorie</name>
          <description>La catégorie dans la typologie Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="644887">
              <text>Documents</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="171">
          <name>Contributeur</name>
          <description>Le contributeur à Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="722104">
              <text>CIRDOC - Institut occitan de cultura</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
      </elementContainer>
    </elementSet>
  </elementSetContainer>
  <tagContainer>
    <tag tagId="2088">
      <name>Ajustas lengadocianas = Joutes languedociennes</name>
    </tag>
    <tag tagId="2087">
      <name>Conte occitan = Conte occitan</name>
    </tag>
    <tag tagId="1471">
      <name>Fablas occitanas = Fables occitanes</name>
    </tag>
    <tag tagId="1053">
      <name>Poesia occitana = poésie occitane</name>
    </tag>
    <tag tagId="2039">
      <name>Publicitat dins la premsa=Publicité dans les journaux</name>
    </tag>
    <tag tagId="2073">
      <name>Publicitat en occitan=Publicité en occitan</name>
    </tag>
  </tagContainer>
</item>
