<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?>
<item xmlns="http://omeka.org/schemas/omeka-xml/v5" itemId="20108" public="1" featured="0" xmlns:xsi="http://www.w3.org/2001/XMLSchema-instance" xsi:schemaLocation="http://omeka.org/schemas/omeka-xml/v5 http://omeka.org/schemas/omeka-xml/v5/omeka-xml-5-0.xsd" uri="https://www.occitanica.eu/items/show/20108?output=omeka-xml" accessDate="2026-04-04T10:23:17+02:00">
  <fileContainer>
    <file fileId="138131">
      <src>https://www.occitanica.eu/files/original/304ab969c86e2a6f9f8eefa9bc809fa5.JPG</src>
      <authentication>d7ab0734342913c74ffb466f510416ad</authentication>
    </file>
    <file fileId="138132">
      <src>https://www.occitanica.eu/files/original/77bb2b2e5028e448ebeec08b36bbbe51.pdf</src>
      <authentication>efe3d5de0c60b10dd17337dcfbdab5ab</authentication>
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="9">
          <name>PDF Text</name>
          <description/>
          <elementContainer>
            <element elementId="175">
              <name>Text</name>
              <description/>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="617853">
                  <text>�QUINCAILLERIE

A. GUIRAUDEN Jeune
21, RUE NATIONALE, 21
Se

vous

eau

d'ourjóus, de canèlas,

d'aicets, de tachous,
De martels, de pounchas, d'anèlas,
De coutèls, de refrescadous,
De cassairolas, de saralhas,
E touta mena de feralhas,

De rèsssas,

Venès
De

enco

tout

cè

de

GUIRAUDEN

voudrés, n'avèn.

OUVERTURE LE 1er JANViER 1899

37,

RUE GAMBETTA,

37

-

Enco de GUIRAUDEN

Françouès,
pot, das pèses à la tèsta,
Se refaire nóus, sans countèsta.
l'a : cirages per lous souliès,
Tinturas per lous abilhages,

g■

ce

On

2a

E de vernis per lous capèls ;

Ê

"

•

^
^

■

pincèls
pintourelages.

z

l'a mêmes brossas

»

Per

PL

faire lous

e

^
^
ÏÏ
g

g
Lm

�jC.I.D.O.

ÌBÊZIERSj

íHJIIBHflG GETORI
PER

L'ANNADA

MDCCCLXXXXIX

(an cranta-cinq dau

Felibrige)

Slèn rie Ceta,
Sièn dau

(5*

sién de Sènt-Cla,

Bourdigou se riran pas.

A.3ST3STA.I3A-)

GETA

OUGUÈS, Carrièira de l'Esplanada.
M™e SOUPÈNE, Grand'Carrièira.

Librariè SALIS-B
Librariè
E

ENGO

DAS

MARCHANDS DE JOURNALS.
1898

�AflflADA 1899
È S

F

Dimàs

de

T A. S

Carnaval,

14

de

Febriè.
Dilus de

OETORIAS
Dimenche de Sènt-Cla, 16 de

Julhet.

Pascas, 3 d'Abrieu.

Dimenche de

Sènt-Louis, 27

d'Agoust.
Dtlus das Tounalhès, 17 d'A¬
brieu.

Lou Grand

19, Dimàs 19
Setembre.

de

Dilus de Pantacousta, 22 de

Fèsta de l'Anguila
(Noué)
lus 25 de Décembre.

di¬

Mai.

LOUS

VENTS

LAS

LUNAS

Vent grec,

Luna blanca,

Ploja

Journada franca

au

bée.

Cièl coutounat,

Luna

palla,
L'aiga davala.

Levant granat.

Labech tardiè,

Luna

Gregau matiniè.

Lou vent s'acoussa.

Magistrau de nioch
Passa pas lou pioeb.

Luna dimècrousa.

Fenna

roussa

renousa.

E marinada que sourtis de
Vent

la
[bruna

larg

Pas bon à la terra ni à la

mar.

Dins

cent

ans

n'i'auriè trop

[d'una.
Magistrau de plena luna
Très broufouniès, très journa[das chacuna.

Jamai luna

Trenta

jours an Setembre,
Abrieu, Jun e Nouvembre :
De vint-e-ioch n'i'a

plena

A vist levà sourel.

qu'un ;

Lous autres n'an trenta-un.

�TOUTES

DE

LOUS

Coumpassada per lou Capitàni

VENTS

CHICAIRE,

*

LEVANTE.

O.POUNENT^;-

et11

-po#

s-

■'

' ##
Faràs tien de beure un cop,

L'estieu

Se

vas

quand bufa siroc ;

liont de toun oustau

Pren toun paraploja,s'es gregau

Demora

jout toun couvert

Quand fai magistrau, l'iver ;
Mès sauta-me lèu dau
Au

liècb,

printems quand fai labech.

�Noums
quan

das

Ajustaires

gagnai la lança e lou pavas despioi Fan 1846.

1846 Audibert, dicli

l'Esperaiiça.

1873

Martin, dich lou Gauchè.

Lou même.

1874 Pascal, dich Pascalou.

1848

Lou même.

1875 Izoir Alissandre, dich L,atola.

1849

Lou même.

1876

1847

Pascal, dich Pascalou.

1877 Martin, dich lou Ganchè.

1850 Mazèl Noué.
1851 Audibei'l, dicli

l'Esperaiiça.

1878

Mazel, dich lou Matelot.

1852

Lou même.

1879 Izoir, dich lou Mounard.

.1853

Lou même.

1880 Ailé Teodore.

1854 Mazèl Noué.

1881

1855 Grand, dich lou

1882 J.

1856

1883

1857
1858
1859

Matèn.
Marqués, dieb lou Grand tambour
Audibert, dich l'Esperaiiça,
Martin, dich lou Gaucho.
Lou même.

1884
1885

Lou même.

Marqués, dich lou Gnètou.
Jousèp Sauvaire, dich lou Sup
Soulairac, dich lou Borgne.
Las ajustas se finiguèroun pas

1886 Castan Alissandre.

1860 Lou même.-Lou Grand tambour

1887 Sauvaire, dich

1861 Martin, dich

1888 Sauvaire

lou Gauchè.

Papeta.
Jousèp, dich lou Sup

1862

Lou même.

1889 B. Goudard.

1863

Lou même.

1890 A.

1864

Lou même.

1891 Jullian

1865 L. Boudet,

dich lou Cantaire.

1866 Benezech, dich lou Bouzigaud.

Bascoul, dich lou Sup.
e

Gourmandin.

1892 Miramond

Jousèp.

1893 P. Rouch.

1867 L. Izoir, dich lou Mounard.

1894 Oaslanier Antounin.

1868 Benezech, dich lou

1895

1969

1896 Poucet.

1870

Bouzigaud.
Pascal, dich Pascalou.
La fèsta se faguèt pas.

1897

Bey Louis.

1871

La fèsta

se

1898

Langlois.

1872 La fèsta

se

faguèt
faguèt

pas.

pas.

1

Marty Junior.

�1899

JAN VIE
P.

D. Q. lou 5
N. L. lou 11

Q. lou 18

Dim.

Jour de l'An.

dil.

s.

dimàs.

sla

dim.

s.

Rigoubert

dij.

s.

Ferióii

div.

I;OUS

dis.

s.

Dim.

s.
s.

10 dimàs.
11 dim.

s.

12

s.

dij.

13 div.
14 dis.
15 Dim.
16 dil.
17 dimàs.
18 dim.

Basile
Geuevièva

IU'ÏS

Lucièn
Julien
Severin
Guilhaume

sta Palmira

Aufréd
Bal. de ÌS.-S.
s. Alàri
s.
Pau Ermita
s. Marcel
s. Anlôni
sta Flourida

19 dij.
20 div.
21 dis.

si

Sulpice

s.

Bastian

22

s.

Vincent

s.

Ramoun

Dim.

23 dil.
24 dimàs.
25 dim.
26 dij.
27 div.
28 dis.

29 Dim.
30 dil.

31 dimàs.

sta

Agnès

Babilàs
Counv. de St. Pol
sta Batilda
s. Jan C.
s.

s.

Vèn

P. L. lou 26

Lous jours creissoun
d'una oura 4 m.

9 dil.

Quand lou jour de l'an

Gbarlemagna

Septuagésime.
sta Martina
sta Marcèla

Lau

nadant

en

FEERIE
D. Q. lou

3

P. Q. lou 17

N. L. lou 10

P. L. lou 25

plani lou païsan.

Janviù de

Fai lou

ploja chiche,
païsan riche.

A Sent Anloni.

Sala toun porc e

embarra toun oli.

De Seul Anloni à Sènt Bastian,
Fai niai de frech

qu'entre tout l'an.

Sènt Vincent clar

e

bel,

Fai vessà lou vaissèl.
A Sènt Vincent

L'iver

perd
Se-que-de-nou
La

f.omta lien

una
per

denl,
loungteras

pren
en

Janviè

Qu'as manjal la mitât de Inun graniè

Lous jours creissoun
d'una oura 30 m.

1 dim.
2 dij.
3 div.
4 dis.
5 Dim.
6 dil.
7 dimàs.

La Candeloiisa.

rerca soun

parié

Per

Agata

sta

Lou

lou dous Febriè

loup sourlis de

terriè

soun

Sexagésime.
sta Jana

Roumuald
Jan Maticu
sta Poulounia
sta Coulastica
s. Adolfe
s.

12

QuimiuagéHimc

13 dil.

sta Lalia

15 dimàs.
14 dim.
16 dij.

Dimiis gins.

17 div.
18 dis.
19 Dim.

s.

20 dil.
21 dimàs.

sta Isabèla

26 Dim.
27 dil.
28 dimàs.

de Febriè

Blàsi

s.

s.

22 dim.
23 dij.
24 div.
25 dis.

mes

Ignace

s.

8 dim.
9 dij.
10 div.
11 dis.
Dim.

Au

Toula bèstia

.

Ploja de Febriè

Es à mitât fumiè.

I
Febriè
La néu

es

d'aiga dins

paniè

un

Las Cendres.
s.

s.

Flavièn
Ounésime
Aleissandrc

Quand Irona

en

Monta lous vaissèls

Quadragésimc.
s.
s.
s.
s.
si

Silvan
German
Meraut
Matiàs
Leandre

Remini scere
s.

Nestor

sta

Ounourina

Vau mai

un

Qu'un

mes

Febriè
au

graniè

loup dins un troupèl
de Febriè trop bèl
Febriè

Quila lou valal rasié

�MARS
D.

Q. lou

5 1

P. Q. 1 oil 19

I

P. 1,. Ion 27

N. L. lou 11

I.ons jouis creissoun
d'una oura 5 ni.

S'en Febrié llouris l'amelliè,

paniè ;
flourirà
ramplirà.

Per lou culi prou toiin
Mes s'es

Mars que

en

Pren là saca, se
1 dim.

s.

Aubertin

9

s.

Simplice

3 div.

s.

4 dis.

s.

Ambrósi
Casimir

5

Oculi

dij.
Dim.

6 dil.
7 dimàs.
8 dim.

9
10
11
12
13

s.

en

L'amella

bona.

sera

dim.

dij.
S'en Mars

dij.

sta Verounica
sta Francesa

div.

Lous iO martirs

Tout l'an

dis.

s.

Dim.

I.u-taie

dil.

s.

14 dimàs.

sta Matilda
s.

16 dij.
17 div.
18 dis.

sta Gertruda

19 Dim.
20 dil.

Passionn

21
22
23
24
25
26
27

dimàs.
dim.

s.

dij.

s.

div.
dis.

s.

Dim.

Ramèus

Zacàri

marseja,

noun
ne

l'enveja.

pren

Marius

15 dim.

dil.
28 dimàs.
29 dim.
30 dij.
31 div.

dimâs

Couleta

Gregóri

s.

s.

Aleissandre

Jousèp
Joaquin

s.

Emanuèt

sta Natalia
s.
s.
s.

Oustase
Amedè

Benjimin

Dim.

dil.
dimàs,
dim.

Mars veirà

dij.

l'auc de fruit

inanjarà.

dis.

se

div.
Dim.

dil.
dimàs.
dim.

Lou sourel de Mars
Resta

nou meses sus

las

cars

dij.

div.
dis.

Benedit

Vitourin
Gabrièl
Anounciacioun

div.
dis.

De las flous que

sta Rèina
s.

dis.
dil.

Mars troua,

Mars

sec e

bel

Ramplis lou vaissèl.
Janviè fai lou pecat
E Mars n' es

enculpat.

Abrieu

| P. Q. lou 17
| p. L. lou 25

Lous jours ereissoun
d'una oura 40 m.

Dilll.

Quand

Adrièn

sta

ABRIEU
D. Q. lou 3
N. L. lou 10

Dim.

dil.
dimàs.
dim.

dij.
div.

dis.
Dim.

T'alaugèirigues

d'un fieu.

pas

Quand tout lou mes d'abrieu plouriè

Que tout lou mounde cridariè :
I-Iugue
PASCAS
Françés de P. Tout es negat ! Tout es perdut !
s. Richard
Encara auriè pas prou plougut.
Ambrósi
s.

s.

s.
s.

Prudenci

Cloutàri
Albert
Pasquetaa
sta Sofia
s. Fulbert
s. Jules
s. Marcelin
s. Tiburce
sta Anastasia
s. Anicet
s. Léon
s. Lambert
s. Soucrata
s. Teodore
s. Ansèume
sta Leounida
s. Jórdi
s. Gastoun
s. Marc
s. Glet
sta Zêta
s. Vidau
s. Roubert
sta Catarina de
s.

Abrieu

es

de trenta

:

s.

Quand plouriè jusqu'au trenta-e-un
Fariè pas

de

mau au

legun.

Quand Abrieu eu furou se mes,
l'a pas dins l'an un pire mes.
Quand plou

en

Abrieu

Podes founsà toun barieu.
Abrieu

plojous

Fai Mai

jouious.

Te Longues pas per
S

Tant

qu'Abrieu n'es

ivernat
pas passai.

Ci

I

�&gt;

MAI

Mai

P. L. lou 31 I P. Q. lou
D.

Q. lou
Lous

2

I

4

dij.

e s.
Atanase

s.

6 dis.

s.

10
11
12
13
14
15
16
17
18
19
20
21

dim.

Mounica

Serena
Jan Porta-Lat.
Estanillau

s.

Rougaciouns
s.
Gregóri
Antounin

s.

dij.
div.

s.

dis.

s.

Dim.

s.

dit.

s.
s.

Pancràci
Servais
Bonifàci
Pouns
Mamert

dim.

s.

Pascau

dij.

s.

Celestin

div.

sta

dis.

s.

Dim.

l'untacousta
sta Julia

22 dit.
23
24
25
26
27
28
29
30
31

Felip

ASCJB1SSIOU1Ï

dim as.

dimas.
dim.

dij.

Didiè
sta Estèla
s. Urbèn
sta

Trinitat
s.

Felip de Neri
Maria

Es Abrieu que
Es Mai i[ue

Lous

gai.

fai la tlou

n'a l'ounou.

mariages de .Mai

Flourissoun jamai.

pipa.

Jacobè

Massemin

Las Stas Rclicas
sta Peirounèla

Abrieu plojous,
Mai sourelbous,
Rendoun lou

païsan ourgiilbous.

L'aigage de Mai
Vau mai

Que lou càrri d'un rci âge vougut
jamai.

Pausa toun

Lous jours diminuoun
d'una oura 17 m.

1

Mars ventous,

s.

s.

1

soi.

Ploja de Mai
Rend lou tems

Jun

P. L. lou 23 IN. L. lou 8
D. Q. lou 30
P. Q. lou 16

plai,

encara noun

Cau ni vaissèl ni

Virginia

Dim.

dim.

Amai

JUN
te

Quand plou per Sènt-Felipa

Bernadin

div.
dis.

dit.
dimas.

tourna

Sènta-Crous

5 div.

9 dim as.

Fai

m.

Jaque

s.

sta
sta

7 Dim.
8 dit.

N. L. lou 17

jours diminuoun
de 18

1 dit.
2 dimàs.
3 dim.

9

dij.

2 div.

3 dis.
4

Dim.

5 dil.
6 dimas.
7 dim.

8 dij.
9 div.
10 dis.
11 Dim.
•12 dil.

13 dimas.
14 dim.
15 dij.
16 div.
17 dis.

18
19
20
21
22
23

Fourtunat

s.

sta Amelia
sta Laura
sta Cloutilda
s.

Nourbert

s.

Medard

s.

Landri

D'una cerièira
Se

plou

e

d'una crousta.

per Sénl-Medard

Lou bru tems vèn lard.

Barnabe

s.

Au

sta

Oulimpa
Guy

s.
s.

Bazile

s.

Moudèste
Verume

s.

Se

dil.

s.

Gervais

A

sta

dij.

Paulin
s. Alban
Nais, de S. J-B.

s.
s.

dij.

s.

3C div.

s.

man.

Flourença

sta Alis
s.

s.

Sènt-Jan,

L'amella à la

dimas.
dim.

s.

de Jun

mes

manja la frèsa e l'agriota

Cyr

s.

Auziàs

25 Dim.
26 dil.
27 dimas.
2,8 dim.

Pantacousta,
paslre jout lou ceriè gousta

sta Félicitât

s.

div.

A

Lou

sta Valeria

Dim.

24 dis.

29

Fèsta «le Dieu

pelbun.

Aiga de Sènt-Jan
Leva vin

e

pan.

Prousper

David
Adelin
Irenè
Pèire e

Emilièn

Lou
s.

Pol

|lat

en

Dins cranta

llour
jours

De pan au four.

en grun

�AGOUST

ULKET
p.

I

10

D. Q. lou 29
diminuoun

ours

de 57

jlí
te
3

t|4
5

:,'6!
7

8
.a
10
■

m.

s.

s.

Pèire

de Lissà

Brès

N. D. de
s.

13
14
15
16
17

s.

Santat

Pie
Ounèste
Anaclet

Fésta

IVaciuun.

N. D. dau M. C.
s.

s.

Alèssi
Anric
Tournas d'A.
Vincent de P.

18

s.

19
20
21

s.

22

sta Madeièna

23

sta Pristina
sta Crespina

27
28
29

30
31

de Juillet

sta
s.

Margarida

ni

eoffiset.

Met

toun

Jaunie
sta Anna
sta Natalia
s. Sanàri
sta Marta
s.

Loup

s.

Gcrman

1 dimas.

s.

2 dim.

s.

3

jusqu'au daniié

Met toun blat (lias lou

dij.

div.
5 dis.

le
Eu Juillet

granié.

!)im.

Per Sènta Madalena

îiougà

es

plemi.

S'au vint-e-dous liufoun lotis vents

Emportoun las figas aîné sas dents.

pion per Sénla-Aiina
1,'aiga es iina niannâ.
Se

(Iiuiii dis de mali de l'estieu
Dis de mail,

D. Q. lou 28

17 dil.

dau paire sien.

s.

Doumergue

s.

Ion

s.

8 dimas.
9 dim.
10 dij.
12 dis.
13 Dim.
14 dil.
15 dimas.
16 dim.
17 dij.
18 div.
19 dis.
20 Dim.
21 dil.
22 dimas.
23 dim.
■24 dij.
25 div.
26 dis.

Pèire en Gaden.
Estève

Trasflg. de N.-S.

11 div.

La

I

sta Lidia

\'t

plumet.

Victor

s.

6 I P. L. lou 21

Lous jours diminuoun
d'ana oura 85 m.

Juillet

Analóli

sta Angèla
sta Couloumba
sla Isabèu

12

26

mes

Ni vèsta-,

sta Bei'ta

1

25

Au

Ktarcial
Visiiacioun

.s.

L. lou

P. L. lou 14

s.

s.

24

Iń.

lou 22

7 I P. L.

N

s.
s.

Sauvaire
Justin
Rouman

Laurent
sta Suzanna
s.

sta Clara
s.

Ipoulyte

s.

Eusèbe

Xosl.-Dama d'A.
.

s.
s.

Roc
Iacinte

sta Elèna

Flavièn
Bernard
sta Jana
s.
s.

s.

Sinfourièn

sta Sidounia
s.

Bertoumieu

SKA'T-IiOUIS
s.

Zeflrèn

27 Dim.
28 dil.
29 dimas.
3C dim.

s.

Cesàri

31

s,

dij.

s.

Augustin

s.

Mederic

sta Rosa

Lazare

�OTOBRE

SETEMBRE

I

P. Q. lou 12
Loua

oura

45

5 dimas.
6 dim.
7 dij.
8 div.
9 dis.
10 Dlm.

s.

Laugè

s.

Aimable

Lou

Agricol

s.

Rousalia

sta

Ounte i'a pan e

Cloud
N.-D. de Setembre
s. Veran

Lou rei pot

vi

veni.

s.

sta

Poulqueria

11 dil.
12 dimas.
13 dim.

s.

14 dij.
15 div.
16 dis.
17 Dilll.

Enaussam .de

28 dij.
29 div.
30 dis.

fegnant pot s'anà pendre.

Grégóri

s.

s.
s.

s.

Pacient
Serafin
Maurilhe

la C.

Anfos

S'as fossa

semeura

Podes prépara

à faire

toun araire.

Quand vèn Sènt-Matieu,
Adissiâs l'estiëu !

Ciprièn

s.

Lambert
sta Estèveneta
s.

N.-D.'{de la Salela
Ustàci
Matieu
s. Maurice
sta Tècia
s.

Per

Sènt-Miqnèu

Tuga l'abellia

e

tasta lou inéu.

s.

sta
s.

L'Antonna,

Salâberga
Firmèn

A toutes

niau

douna.

sta Justina
s.
s.

Gosme
Seran

e

s.

Miquèu

s.

Jirome

D.

| D. Q. lou 26

En Setembre fai bon èstre
Tout lou

jour

per

lou campcstre

oura

44

Rémi
L. Sènts

m.

Qu'a

1 Dim.
2 dil.
3 dimàs.

s.

s.

Fauste

4 dim.

s.

Francés d'A.
Coustant

5
6
7
8
9
10

Anjous G.

dij.

s.

div.

s.

Bruno

dis.

s.

Dim.

sta

Auguste
Reparada

dil.
dimas.
11 dim.

12 dij.
13 div.
14 dis.
15 Dim.
16 dil.
17 dimas.
18 dim.

19
20
21
22
23
24
25
26
27
28
29
3C
31

Otobre,

jours diminuoun

d'ima

En Setembre

Baudèli

s.

22 div.
23 dis.
24 Dim.
25 dil.
26 dimas.
27 dim.

Loua

m.

1 div.
2 dis.
3 Dlm.
4 dil.

4 1 P. L. lou 18

P. Q. lou 12

D. Q. lou 26

jours diminuoun

d'una

18 dil.
19 dimas.
20 dim.
21 dij.

N. L. lou

5 I P. L. lou 19

N. L. lou

s.

Danis

s.

Vergèli

de raubas,

Quand l'amouriè

que ne

desabilba

se

semena en

prumiè

Ramplirâ lou graniè.

Placide
Vilfrid
s. Edouard
s. Caliste
sta Terèsa

Sènt-Crespin
L'agassa monta
A

s.

s.

Leopol

s.

Flourent
Luc avesque
Girard
Aurelièn

dij.

s.

div.
dis.

s.

Dim.

sta Maria Salomé

dil.
dimas.
dim.

s.

Ilarioun

s.

Maglóri
Crespin

dij.

s.

div.
dis.

s.

Dim.

s.

dil.

s.

dimas.

s.

Lou que vou

au

s.

Flóri
Salvièn
Simoun
Narcisse
Arsène
Cristôu

pin.

à prepaus emplegà sa

[semença,
Un pauc avans

Toussants à la jità

[couinença.

sta Ursula

s.

trove.

Que l'orne s'abilhe
Quau

s.

s.

pas

Per Sènt-Lu

Semena, mol
e

Jude

ou

du.

Sènt-Cristou
Piollias

au

sou.

�■H

NOUVEMBRE
5

P. \j. lou 17

Q. lou 10

D. Q. lou 25

N. L. lou
P.

Se l'iver vai

Dèu arriva per

Lous jours diminuoun
d'una oura 23 ni.

dim.

Toussants

dij.

Lons morts

div.

s.

dis.

s.

Marcèl
Charles

Dim.

s.

Zacàri

dil.
dimàs
dim.

s.

dij.
div.
dis.
Mini.

dil.
dimàs.
dim.

Leounard
s. Ernèst
s. Godefrid
s. Maturin
s. Just
s. Marti
s. Reiniè
s. Mitre
sta Piloumèna
sta

dij.

s.

div.
dis.

s.

Dim.

dil.
dimàs.
dim.

dij.
div.
dis.
Mini.

dil.

Ugenia

Edme

Pelis
Près de N. D.
sta Gèeila
s. Clament
sta Irmà

s.

dij.

s.

Severin
Saturnin
Andri'eu

DECEMBRE

De Toussants à fin d'Avent

Jamai trop

de ploja

ou

de vent.

I

P. Q. lou 17

I

p. L. lou 25 Vou pan dur e noun pan

Sénla-Cecila

Una fava n'en fai inila.
A Sènta-Catarina
Per tout l'iver fai ta farina.
Per Sènt-Andrieu

Lou frech

A

nous

dis

:

A
La

Sièuaqui, ièu !

Toussants,

L'ouliva à la

man

Sènt-Andriëu,

pçrga sus

l'oulieu.

Q. lou

1 div.
2 dis.

s,

3

Lous Avents

;

Milll.

A dil.
5 dimâs.
6 dim.
7

Pcr

Décembre

3

N. L. lou 10

D.

Loub jours diminuoun
de 20 minutas.

Tapa ta bouta, tasla toun vi.

sta Catariha
sta Dèlfina
s.
Vidau
s.

Sènt-Marti.

Agnan

s.

dim.

drecli cami

Pcr Sènt-Marti

sta Auda
sta Isabèu

dimàs.

soun

dij.

Albi

sta Aurélia
sta Barba
s,

Sabàs

s,

Nieoulàs
Ambrósî

s,

8 div.

Councepcioun

9 dis.
Milll.

sta Leoucadia
sta Valeria

10
11
12
13
15
14
16

dit.

s,

dimàs.
dim.

sta Danisa

dij.

s,

div.
dis.

sta

17 MiUl.
18 dil.
19 dimàs.

sta

20 dim.
21 dij.

s,
s,

22 div.

s.

23 dis.

sta Vitória

24 Mini.
25 dil.
26 dimàs.
27 dim.
28 dij.
29 div.
30 dis.

31

Milll.

Damàsi

sta

s,
s,

s,

Azalaïs

Usèbe

Oulimpa

Gracièn
Timoleon

Philougone
Toumàs
Ounourat

(MTouè)

s.

Estève

s,

Jan Evangèlista

s,

Inoucents

Bougé

sta Leounora
s,

Quau coumença l'iver sans pastura
N'endurarà de dura.
Per

Sènta-Luça

grandissoun dau saut

Lous jours

[d'una puéa.
Nadau porta

Quand l'a

Silvèstre

l'iver dins soun sacàs
pas davans l'a detràs.

Se Nadau

es

Aurés pas

lou celiè vide.

Que

Yves

IV A M AU

ss,

gendre,

Sourel deDeeembre.

Luça

Nicàsi

s,

Aniislat de

tendre.

per

timide,

Noué sesourelba,
sa légua

Per Paseas brulla

Que

per

;

Noué resta embarrat,

Per Pascas couris dins lou

prat.

���ARMANAC CETORI
ILLUSTRAT

CROUNICA

Avèn

déjà dich, à-n-aquesta plaça, ce que sièn, ce
que voulèn e ce que faren. Tout aco, saique, se dèu èstre
encapitat dau goust de fossa mounde, d'abord que uostre
Armanac a pas facli que creisse e euibeli, estounent
mêmes nostres milhous amies qu'aurièn pas cresegut un
tèl sucés poussible.
Empacha pas, pameus, qu'encara i'a de gens, moussurots passais sus la raca, persinetas francimandejairas,
trouvaires de pèusses dins un iôu, repoutegaires
e
pastegaires,qu'an pas coumprés ce que voulièn dire.Ealor,
quand se parla de nautres, vous fan sous refastignouses,
rafissoun soun mourre de mounina d'Ate e caïnejoun
d'un toun pounchut : « Et pourquoi ci ?... Et pourquoi
ça ?... Mais cela... Mais le reste... Comprends pas ce
qu'ils veulent... » E ta cousina, diga, lou compren ce
que vóu ?...
Dirés, vautres, pas vrai : — Se vous anàs virà per un
chinet que japa ? — Nou, se viran pas ; soulamen, couma
sièn pas
de mickants diables, après tout, e couma

�—

m

—

sabèn que eau

raselà mai d'un cop sus lou meme viôuloun
l'aire intrà lous ers dins de closcas que i'a, anan
encara
escullà nostra proufessioum de te e descandelà
lou prougrame de XArmanac. Après,
per esemple, s'en
parlarà pas pus.
per

Lous felibres cetóris

se

Amourouses fidèls

apassiounats de

poulit ;
Aparaires
coustumas, das
dona à la vila
bèutat

e

disoun dounc

:

soun

Ceta tant

afeciounats de las tradiciouns, de las
jocs,dau vieure,de l'esprit e de tout ce que
natala soun caratàri sieu, sa gracia et sa

;

Mantengueires caputs delà lengadau brès,mervelhous
tant ben aproupriat à l'ama, as sentimens, à
l'imou, au genia de touta una populacioun, e richessa
estrumen

de mai

au

comte de

la França

;

E

patriotas mai-que-mai, d'abord que l'alecioun dau
ounte on
nasquèt es la sourça d'amour per la
granda Patria, d'abord que d'esaltà lou païs qu'on abita
es
ajudà, dau milhou biais, à l'enaussamen de tout l'en¬
semble patriau.

rôdou

XIArmanac Getóri, el, serà
de-longa lou libre poulit
qu'es déjà, simple, poupulàri e galoi, véritable tabernacle
de l'esprit e dau parlà de Ceta,
jóiae passa-tems de tout
lou
rnounde,desempioi lou Bourdigou enjusqu'au QuartièNaut.

�i3

—

E countendrà chaca

—

an :

Quaucas pouësias amourousas, ou finas, ou seriouqu'an lou fioc sacrat per esprimà las bêlas
pensadas ;
2° Un
parel de pèças noun counougudas ou trop laisi°

das

sas,

sadas

dins l'oublit das ancièns felibres cetóris

Bessièira, Pioch

e

lous autres

3° Una cansou,

grand renouai
bouscage, Magali,
4° Fossa contes

un

faire cacalassà lous

un

Prunac

;

pouësia qu'ajoun
A l'oumbra clan

conte ou una

dins lou Mièjour
e tant que

:

:

n'i'aurà

;

galejadas per amusa lous pichotets,
grands, rajouveni vièls e vièlhetas,
e

lous que, couma Ferusa, souu de
coumbrouns ;
5° Lous pourtrèts d'aqueles qu'an agut, dins Geta, sa
pichota oura de marcamen : pouètas, felibres, pintres, e
guéri de
longa dins
e

sa marana
sous

tout lou resta ;

-

poulits images que faran veire la mar, lou l'are,
e tout ce de pus bèu ;
7° De eansous amé sa musica per lous qu'an pas la
voues de
peiróu.
6° De

Fis ajustas

*

#

Adounc,braves amies de Geta, lous que vous

sentisses

cloufes de

pouësia, lous que sabès countà quicom de
risouliè, lous que manejàs un craioun, lous que poudès
engencà un er de musica, venès aici, VArmanac Cetóri
se farà
gau de vous reçaupre :
Dau mai

seren

Dau mai riren.

LOUS DE L'ARMANAC.

�iNota

Es

en

liguèt lou
velhadas

:

sus

Prunac

plen iver, lou 20 de Décembre de 1787, à Ceta, qu'espeque deviè, — amé sas pouësias, — encantà nostras
Jaques Libérât PRUNAC.

Nascut dins

boutiga de boulangé, aprenguèt lou mestiè de
paire, — ansin que fasièn anciènamen, — e, couma soun
counfraire Reboul, de Nimes, quand lou pan se cousiè dins lou
una

soun

four, fasiè bel-veire

à n-una genta musa. Aquesta ie courissiè e,
dous,esculIavoun aquelas poulidas pouësias que soun estadas
publicadas jout lou titre : Las Fougassas de Mèstre Prunac.
toutes

Nostre

pouèta,devengut das amies de Mistral

apreparava una nouvéla edicioun de
sava

sas

e

de Roumanillia,

obras, ounte

d'emplegà la bona ourtougrafa felibrenca

se

prepau-

ounte auriè

ajustât
jouia lou titre de Las Fougassetas dau Recaud ( 1) una fournada de
pèças mai poulidas e mai pouëticas encara que sas ainadas. La
mort ie

e

laissèt pas

nouvembre

de

lou tems de coumpli soun désir : lou 28 de
1865, nostre mèstre-felibre rendèt soun ama à

Dieu, après agure menât una longa vida de traval e d'ounèstetat.
Un jour quauque brave Cetóri eserieurà la vida
d'aquel orne de
ben e de valou qu'aimèt soun païs,
saique, couma n'i'a pas un autre.

Avèn agut lou bonur de legi lou
manescrich, que la famllha de Prunac
ben vougut countisà quauque tems. La remercian de
grand cor.

nous a

ÉÉÉgfeà

�Court
sus

Estùdie

Mèstre Prunac

e

Fougassas

sas

le trouvarés tamben de

gai, de patetica.

E de sentimental, e de religious ;
le veirés que ma Musaen badinentcritica
E fournis à chacun de pèças à soungoust,

( A

Letous.

mous

gassas

Mèstre
E

Prunac, natif de Ceta,

boulangé de

soun

estât,

Fasiè de pan e de galeta,
Amai de vers dau bon coustat.
Couina

lou dis dins sa préfaça,
Quand seguèt las de soun mestiè
E qu'agèt prou de la vidassa,
Laissèt la pala au rasteliè.
Adounc la sènta pouësia,
Acoublada à la religioun,
Amé

sa

bessouna armounia

Seguèroun

sa

counsoulacioun.

Dau cop, sa musa, traspourtada,
Se manlevèt naut dins lous ers,

E, d'una escourida enfiocada,
Barroullèt dins tout l'Univers
Mès

revenguèt vite,

A l'oustau de

nostre

Que deniandava
E
Es
A

noun

en

sous

pas

;

sans pausa,
Reboul

de causa,
aquel
ramboul.
tout
pauc

pensent à sa familha,
amies, à soun clouquiè,

—

Las Fou- '

de mèstre Pmnac.)

�—

i6

—

sa musa, — una bona
Fasiè l'amour amé iouliè.

Qu'à

iilha,

—

sous vers, couma l'aigueta
Quand coula dins un pichot rèc,
Ou couma sus una branqueta

ïamben

Quand sautillieja un pichot bèc,
Fan pas de bruch, car soun moudèstes
E coumouls de simplicitat :
Soun be galois, mes soun ounèstes
E pies d'amour e de bountat.
Lou

parauli de nostre Geta,

pintouresc e gracious,
Seguèt lou biais de sa museta.

Tant

Tamben tout i'es armounious.

Mai-que-mai la nota galóia
Nous fai entendre

soun

tintin

:

bona-vóia,
de cracaire, e de faquin.

Es de récits de
E

Mes

toujour la franea mourala
rigou,
sabiè qu'es, per tout, l'égala

Es ôusservada amé
Car

De la sagessa e de l'ounou.
Dins Una partida de Cassa,
Conte óufaiious

e

risouliè,

Nous afourtis que, dau Parnassa,
D'aise aviè mountat l'escaliè.
La Priera à la Bona Maire
au clouquiè de
Per assoustà lou bon

Qu'es

Sent-Louis,

pescaire
Que la saluda quand partis,
Nous prova que, se

la risèia

�—

Era

I-j

—

sugèt ben à soun goust,
de vers de ripoupèia
Que i'asiè sus lou toun serions.
De Mangilha e Literatura,
L'Ase raubat, Jan lou Nigaud,
Es

un

pas

La Pesca
Fan d'un

au

Musclau, la lectura

mourrut

un

fouligaud ;
dire,
Leguns.

Ce pus poulit, s'en vai sans
Es quand nous conta Lous
D'un
En

mort

fariès veni lou rire,

diguent Lous Bruchs empourtuns.

Gaioiamen, d'amour, pastava,
Panotas, pans e fbugasséts
Per

soun

prei'acli, qu'apreparava

Amé de souè.ns

Tout

es

biaissuts, patets.

roussèl dins

sa

fournada

:

Tel lou sourel

Après

una

quand, sus lous tard,
bêla journada,

Vai trascoulà detràs la

Sien

sous

mar.

nebouts, nautr.es, felibres

Que recatan dins nostre cor,
lin mièjournaus galois e libres,
De soun gai sabé lou record ;
Caminaren drecli dins la drallia

Qu'a préparât Mèstre Prunac,
E longa-mai sa semenalha
Coungrelharà nostre Armanac.
Jousèp SOULET,
(Fèlibre de Sènt-Cla.

�XJn

Couma

s'encapitava
d'anà faire

Mot «le

toutas las

gens

Prunac

de vila, mèstre Prunac, quand

un moumen de libre, aimava ben
tour dins la campagna, manièra d'envalà

agure
un

boucada d'er,

una

fenna s'en revenièn das Mases,
Garrigou, un ase que pasturgava
tranquillamen, E l'ase, seloun la moda das ases de tout
pèu e de tout pais, issèt loumourre e se plantèt couma un
cigàrou per lous veire passa.
Or Prunac travalkava de tèsta. En vanc, saique,
d'assegutà quauca rima galimanda que de-longa s'enfugissiè, d'entreveire quicom se remenà ras d'el, creseguèt
Un

souer

qu'amé

sa

crousèroun, dins lou

un

crestian e,
—

Un

bounamen, lou saludèt d'un

grand cacalàs de

sa

nivou ounte vougava soun
—

siès

:

Adissiàs, l'amie.

fenna lou faguèt davalà dau
esprit.

Oi, tron ! ie diguèt ela, moun paure ome, couma

vengut ounèste !... Saludes lous ases, ara, tamben ?
—

Aco

t'estouna ?

Prunac

arrivât, pamens, quau sap quant

ie respoundèt
d'autres cops !...
BISCAN-PAS.

Quand plóu à mièjour
jour.

Plóu tout lou

:

M'es

�—

Paja

—

d'Istória,

parel de cent ans e passa, (vesès qu'es
de ioi) se passèt à Bouzigas lou fèt que vau countà :
Lou rei de França, Louis XIII, en anent en Espagna
l'a d'aco

pas

i9

un

s'arrestèt à Frountignan. (Es d'aquela
epoca, disoun, que vèn la reputacioun dau Muscat de
Frountignan que lou rei atrouvèt tant bon). E aladounc
vouguèt vesità las vilas vesinas. Naturèlamen Bouzigas
seguèt de la ièsta.
Jujàs se lous Bouzigauds faguèroun de prépara ciouns
de touta mena. Malurousamen avièn pas ges de canous
per saludà l'intrada dau rei, e lou tems ie mancava pei¬
ne faire
veni de Ceta. Força seguèt de s'en passa.
Lou grand jour arrivèt. Lou rei, amé tout soun
mounde, se presentèt davans Bouzigas. Lou Gônsou
d'aquela epoca, Mèstre Glàudou, un davanciè das Glàudous de ioi, que se cresiè d'èstre un levènti, aviè préparât
un discour ounte esplicava per-de-qu'avièn
pas tirât lou

taire la guerra,

canou.
—

S'adressent

au

rei

:

Sire, ie dis, s'avèn pas tirât lou canou à vostra
es per dès-e-sèt resous que vous vau esplicà :
prumièira, es qu'avèn pas ges de canous ;
segounda...
Arrestàs-vous, brave orne, fai lou rei. Amé la

arrivada,
La

La
—

prumièira n'ai prou.
E faguèt ansin soun intrada dins Bouzigas sans ne
voudre

mai saupre.
LOU

MOUSTÈU.

�20

—

Conte de

—

Grand

ma

A

Dins

una

l'amie Debrus.

estacioun de bans

I'aviè, présents à tanla d'oste,
Dès-e-ioch braves... paisans

Que desertavoun

pas

lou poste.

Un

jour, l'eccelent cousiniè
Que presidava à la manjalha
Era estât ben prou matiniè
Per croumpà bona boustilalha
Un gros
De

piot, de bèus ourtoulans
un filet que salie ;

trouehas,

Devalisèt

lous

tant

Qu'après el restèt

Ounze

ouras

Chacun de
Pas

:

un

merchands

pas

venièn
metre

se

un

de

à

sa

s'èra l'ach recercà

rabe.

picà.
plaça,
;

S'èroun renduts de bona graça.
Yous ai dich

qu'èroun dès-e-ioch ?

Es vrai ;

mès dins la

Un

gros

ome,

matinada

couina un

As bans aviè iach

soun

iniè-mioch.
intrada.

�21

aquel mati, la taulada
un coumpagnou de mai.
Era garnit lou caniarada !
E deviè brafà niai-que-mai.
Dounc,

Countava

la eouiounada

Serviguèroun

:

Burre, saucissot et rabets,
D'oulivas,
Lou tout

carbounada,.

una

à

dets.

lecà lous

se

Lou roustit pareis sus la taula.
Quand chacun l'a prou regardai,
Lou garçon, sans una paraula,
Lou présenta à chaca envitat.

E

coumençent,

de juste,

couma

Per lou pus

ancièn assetat,
S'en vèn jusqu'à l'ome roubuste
Que bon darniè n'es arrivât.
chaca

Lous ourtoulans, dins

sièta,

à quau

parlà ;
à la dièta,
lou piot à pieutà.

Avièn trouvât

E lou gros ome,

Vei

pas que

Lou

E

se

pren

au

bout de

sa

fourcheta

dispausa à l'atacà

Couma auriè iach d'una lauseta,
Amai

saus

pou

de

se

tacà.

�22

—

N'i'agèt
Dins

un

la

revira-mainage

taulada !.

Dis à l'ome
El

respond

:

:

A

Un

.

damoiseau

Avès de courage

Chacun
L.

Moussu

—

la

Viralaste,

Enkic

?

zoizeau !.

son

.

.

GALIBERT.

Plaça

lou mèstre-cousiniè dau Lioun

d'Or, èra l'autre mati à la plaça, davans lou tauliè de
Fabreta, de quau es la milhouna pratica.

D'asard,

Viralaste aviè fach segui Vatèl, lou
pus linfre das chis que i'age dins Geta, dau Bourdigou
au

moussu

Quartiè-Naut.
Couma

un

per dire bonjour, Vatèl aviè d'abord sentit
pauquetou lou nis das perfums de Bismark, lou gros

dôgou de la bouchèira, pioi,
de darriès,
très

aviè agantat

quilhent sus sas cambas
lou tauliè una coustèla de

se

sus

quarts.

Fabreta,qu'auriè 'stripatamé
cbi,

se
—

Couma !

sina, aima la
—

pas

soun copa-car tout autre

countentèt de dire à Moussu Viralaste

Lou

car crusa

eau

vostre chi,

moussu,

un

:

chi de bona

cou-

?...

creire !

....

E

lou

vostre,

la

manja

?...
—

Oh ! lou

nostre

es

trop ben educat per aco... Se

countenta de la lecà !!

PESCA-ARGÈLIS.

�—

U il

Rocou

23

—

Ail ssair'e

aima ben d'atissà ;

per aco n'en quita pas
Lou souer de la fèsta de Sènt-Cla, devistèt
Jan lou pescaire, arné la filheta dau Gamard. D'un
cop
d'iol vegèt ounte anavoun. Vite
s'amaguèt darriès un
bertàs e esperèt.
passa

una.

Lous

dons

enfants

s'assetèroun juste

de l'autre
diguèroun, ce que faguèroun, aco nous
arregarda pas. Mès, entre dous grosses poutous, Rocou
entendèt Jan que disiè à la pichota :
coustat.

—

Ce

que

Oh !

bertàs. ie cridèt
—

!...

astre

inouu

Alor Rocou

se

levèt

douçanien

e,

per

dessus lou

:

Jan, t'ai atencioun d'agantà

un cop

de sourel !...

L'ANCHOIADA.

A

quinze

A vint
A

ans

ans,

la filha ris

se cou,

;

causis

vint-e-cinq s'acoumocla

A trenta passa

E la

de moda
paureta, alor, pren
Lou que ven.

;

;

�A-n-una
de

Sorre

avugla
Naissença

Despioi lou jour
0

que

siès nascuda,

pèl carnuda
Amaga tous paures vistous !
Mes Dieu qu'es dau mail l'adoubaire,
A vougut d'autres iols te faire,
E te lous a plaçats, pecaire !
ma

sorre,

una

Au bout de
E

despioi,

tous

detous !

moun amigueta !
dejouta l'aleta
De las angetas d'un couvent,
Couvent que d'un bèu saupre assista
Las pauras que n'án pas la vista,
o

As crescut

Ounte la vida soumbra
A la

jôia

e

trista

reven.

Sabèn que

Dieu, nostre bon paire,
pot toujour faire...
Gracia, nia sorre, à sous poudés,
loi l'avugle, d'una detada,
Legis la paraula traçada ;
Lou mut parla e l'ai la charrada
En bouleguent lous dets.
De miracles

Tus,

siès avenguda,
degourdida, siès biaissuda,
de saupre n'as que-noun-sai !

Siès
E

ma sorre,

-

�25

—

Que pot te faire una nioch clausa ?..
Quand sus quicora ta man se pausa,
Dedins

ime touta

toun

Sus-lou-cop
Se courdures,

se

causa

retrai.

toun det

engulha
l'agulha

Lou fieu dins lou trauc de

Sans l'embrouncà
E

sourtis de

contra

De bèu traval

l'aciè

biais de

toun

;

fada

qu'à l'iol agrada,
man degajada,

Car l'as, d'una

La fina broudariè.

De

toun

piano, ta

man adrecha,
las tocas sautourleja.

Quand

sus

Tira de

souns

E

que

quand ta voués

Ta voués tant

Ali !

Sus
Yai

douça

e

tant

sap plaire à
E nous embalausi !

toun

libre

vèn

e

;

ie marida,

se

couma

Sus chaca
Oli !

ian plesi

poulida
l'ausida

aquela maneta

couma

mot

una

naveta ;

toun det couris...

fas gau quand legisses
pregàrias e lous oufices,
que de pietat te nourrisses
couma

Las
E

En fàcia dau sant Crist.

Res

au

toucà t'es

Per escrieure
Sus lou

pas estrange ;

man
d'ange
papiè pintres las flous ;
as

una

;

�a6

—

Fas tout
•

ie veire, pecaire !
mai, sabes tout faire ?...
Oi, mès coumprene pas, moun traire,

Dequé
—

sans

vos

Gouma

—

—

Aco te

las coulous.

soun

manca

vole creire ;

Mès n'aimariès pas mai de veire
Lou cièl, que fai gau d'agachà ?
—

Oh !

moun

traire, lou cièl

me

Quand

tenta

pense à-n-el ma jôia aumenta
Mès serièu t'ossa pus countenta
Se lou

poudièu toucà !...

Juliet 1861 '

Mèstre PRUNAC.

( Tirât dau rerulh à pareisse

Lou.

Es sièis

ouras

:

..

:

Las

Matiniè

pus

dau

Fougasselas dau Recaud. )

mati.

Lou

Borgne sourtis dau
soun mélangé. Yei
carreta longa.
tant
mati am'aquel

débit dau Gavot ounte vèn de prene

passà lou boussut de Sarasin
—

tindèl

Hóu !
sus

Sarazin,

vas

l'esquina ?...

Siès-be pus matiniè,
contra-vent doubert !...
—

sus sa

ounte

tus, qu'as

LOU

pancara

MOUSTÈU.

qu'un

�27

-

L'Enfant

—

de

Glàudou

jamai ni paire, ni maire, acos
l'enfant de Glàudou. Yole pas
dire que seguèsse pas un brave garçon, ben au countràri,
soulamen per lou capudige aviè deugut arrivà das
prumiès à la distribucioun. N'en ravalava un viage que
n'i'auriè prou agut per faire : d'una mitât sa part sieuna
Se quaucun escoutava

èra

be, de-segu, Toutounet,

la d'un ase,

amai la d'una cabra

;

e

de l'autra, la d'una

fenna.

Pamens, quand seguèt

toumbat

au

sort, cauguèt be

qu'anèsse enregà sous très ans couina lous camaradas.
Eh, digàs-me, quanta escola ! Aqui vous trovoun vostre
cami. Toutounet seguèt lèu mes à l'osca.
Lou prumiè cop que soun paire lou venguèt veire
vouguèt que soupèssoun ensemble. Se metèroun dounc à
taula

vers

las sièis

siëis

ouras,

manca un

quart.

Manjèroun, pintèroun, barjaquèroun, lou tems passèt.
E lous reloges de la vila campanejavoun ioch ouras, lous
tambours rampelavoun la retrèta per las carrièiras, que
nostras gens n'èroun pancara à la desserta.
Anen ! tenès-vous galhard, paire, e lou bonjour
—

en

toutes.
—

—

Outre! t'en vas?...
Hé !

sès pas que
—

ou

paire,

me sonoun

Quau te

boumba,

sona,

ben

as

pressât?
força lous penjoun ! Ausis-

siès be

per

?

per

veire ?... Saiques toques la

trop begut ?

Ah ! que nàni ai pas trop begut
tambours fan be prou de bruch !

—

lous

moun

!... Chaval '

�—

28

—

Dequé tron me tambourneges ? Belèu voudriès
qu'escoutes de tambours, tus qu'as pas
jamai vougut escoutà toun paire ?
—

faire creire

me

Lous escoute be,
pamens.
E saere-noum-de-sort ! auriès
pas pougut
pus lèu?... N'aurièu be croumpat un
—

—

lou dire
parel, fourres ! e
pulèu mai que mens. Mes laissa qu'âges finit toun tems :
se n'i'a
pas de longa un à l'oustau, vole que me
copoun
la tèsta !.

.,.

BISG AN-PAS.

-A

h

pus

Despioi trenta
Moussu Pastor

Fort, la IPellia

que s'èroun maridats,

ans

fenna Isabèla
Aurièn vougut d'enfants, mès..
adissiàs !
Tant mascle que femèla
e

sa

.

Eroun

!...

,

jamai venguts ravigoutà l'oustau

D'aco lou bon

moussu n'en toumbava
malaut
Sentissiè paucs à paucs davalà sa cervèla :

Era
De

couina
sa

.

toupi qu'a pas sa cabucèla.
lamillia, ai-las ! vesiè veni la fin,
un

Sans

poudre descouvri un estèc, un engin,
empachà 'na causa tant cruèla.
Ado une un jour
qu'aquel malancounious
Per

A

sa

le

repliquèt d'un

mitât

fasiè

de

réprimandas,

toun mai

qu'agre-dous

;

�—

La reina de las

29

—

galimandas

:

Iéu, belèu ? Es vous,
Taisàs-vous, granda piota,

Quau n'es l'encausa?..

—

N'en doutés pas.

—

Fagués pas tant d'espous ;
Sempre à nioun nas serés pas mai qu'una arpagnota
Sachés aprecià couma eau vostre espous.
Tèlas causas soun pas, per iéu, de causas novas ;
Fort

glouriousamen e sans

!

descapoulà,

Michant coula,
Ai

sachut
Ai

me

i'ach

sourti de pus rudas esprovas :
mas

Bêla valhença,

—

provas

!...

Isabèla sou-dis

:

Gramecis !
Te

fagues pas de rnau Ercula

Las mieunas. i'a

pastegaire !...

bèu tems que soun pas pus
ESGLAFIDOU (A.

Sus lo il

à faire.

Destrech.)

Quèi die Caièna

passât à dèch ouras dau mati, Pipèta lou
porta-fais aviè talamen bagnat l'enche, que fasiè sous
zigas-zagas despioi lous oustaus jusqu'à la rengada de
boutas descargadas long dau quèi.
Quanta mouta, Pipèta ! ie cridava l'un.
Quant vendes toun plumet"? ie demandava un
Dimenche

—

—

autre.

�—

—

Moueariès pas

un

3o

—

tal ?

ie

prepausava

un

lar-

cejaire.
—

Aco's

aco

!... demandàs-me toutes

se

vole qui-

quand ai begut ? respond l'ibrougnà de sa voues
Mes i'a pa n bougre que me lou demande
quand ai set !...
com,

espessa.

PESCA-ARGÈLIS.

Chanjamen

Lou fèt que

d'Oustau

seguis es arrivât à l'un de mous grands
que me l'a countat mai de cranta cops.
Dins un vilage dau bord de l'estang i'aviè 'n barbiè
farcejaire que s'amusava pas qu'en cou. . . douniges. Un
jour, en rasent una pratica, s'arrèsta au bèu mi tan de
lai un lieu d'aiga dins lou ma¬
l'ouperacioun e.
gasin.
Ah ! ça, mès as perdut la carta ? ie dis moun
grand qu'esperava soun tour.
Eh ! nàni, rebeca lou perruquiè ; mès deman
me vire pas.
change d'oustau e alor..
Moun grand, qu'èra pas jamai en retard quand
s'agissiè de faire quauques desabices, se diguèt : « Espèra-te, te vau jougà un tour de ma façoun. »
E tant lèu que
seguèt finit de rasà, au lioc de
sourti, se met dins un cantou dau magasin, se... desboutouna e, aclatat, fai ce que vole pas vous dire.
..

—

—

.

�—

3i

—

Jujàs, lou perruquiè, se ne pren de pertout ! Mes
grand, qu'aviè una platina couma se pot pas creire,
ie l'ai tout tranquillamen :
Mès deqné t'enquiètes ?... Tus, que t'envàs deman
fas lou pichoutet ; iéu, que m'envau toutara, pode ben
faire lou gros ?...
ffloun

—

LOU

.A.

MOUSTÈU.

l'Knsach

Grand Dieu dau Gièl et de la Terra,

Aparàs-nous de la misèra,
De la coulica et das talhurs !...

S'encara

aqueles grands voulurs,
(Es lous talhurs que vole dire),
De raubà l'estofa

e

Se countentavoun..

lou lieu
.

niés, mardi eu !

Es que cercoun lou mot per
En nous raubent : aco's trop

rire
fort !

Anèren amé Jan Estor,
La

vèlha de

soun

maridage,

Enco dau talliur de l'endrech
Per

ensajà nostre abilhage ;

Lou sieu
Lou

s'endevenguèt destrecli.
diguèt ; de fèt, destrecli èra

Mès lou talliur disiè que nou.

;

�—

3a

—

D'un pauc

mai preniè 'na coulèra !...
D'estofa, n'i'avès toujour prou,
De doublura, n'i'avès de resta
E de boutous, boudieu ! tout n'es.
—

Yole que me copoun la testa
Se disoun pas, ounte qu'anés,

Que siès pimpat

couma un

D'abord aici 'co's

sans

marqués.

countèsta,

S'es pas jamai res vist clouchà :
Seriè pas besoun d'ensajà.
Pardieu ! fai Estor, es la nioda
—

Prendren

Sans saupre se nous acoumoda
Sabès ce que ie rebequèt
Lou talhur?...
—

E

:

l'abilliage coumplèt,
!...

L'agèt lèu trouvada
'nsajada,
deman, la prendrés ?...

»

:

La t'enna, l'avès pa
pamens,

Es vrai que

n'en sabiè

»

pas res.

BISCAN-PAS.

Se

l'ençeja brullava

couma
tarièn pas tant.

lou fioc, lous estelous

cous-

�l'Oumbra dam Bonscage

A

GRANDS

CANSOU DE NOSTRES

And

Exprès

=

s

s

Al'oumbradaubous-ca-ge
*

•

è

«

â

H

m

*—

—

6

r.

—«

á

A

/—

S'a-mu-sa—ran

ber—gès dau vi — la-

Lous

l'au—boi,

Vène d'au-si
\

3 HP*

4Ì

¥

É-i

Uç

tout

ioi,

-8-*7T~r

sou—le-ta,

Quand ièu tou—ta

m
Près

m

itjà

cla—ré—ta

d'u—na font

En gardent mous mou—tous,

Re—di—se mas

IIIe COUPLET

II8 COUPLET

Moun Dieu, quand m'ensouvène
Dau bon tems qu'ai passât
Pode pas me retène
De

plourà moun ingrat I
languisse,

à la vida,
bergè m'a trahit ;
D'èstre jouina e poulida
De qu'aco m'a servit ?

Tène pas
Moun

peeaire !
Aqueste bèu séjour,
Cerquen pas pus à plaire,

Abandounen,

Touta la nioch

Ai pas pus de plesi,
E talamen soufrisse

Renouneen à l'amour.

Qu'aimarièu mai mouri.
IVe

COUPLET

Adieu, bousquet pasible,
Te reveirai pas pus ;

Moun cor,

dou—îous !

toujour sensible,

Se souvendrà de tuB !

Adieu, charmanta erbeta,
Adissiàs, agnèlous !
M'envau touta souleta
Plourà de rescoundous.

��—

La

33

—

Orespina

Quand quaucun es urous au joe ou ben dins sous
afaires, las gens disoun : « Aquel es vengut au mounde
sa
créspina. » Eh ! ben, poudriès me creire un
d'aqueles crespinats se vous disièu, sans mai d'esplicaciouns, qu'una les ai gagnat lou segound pris de tir,
sans agure tirât un cop
de fusil de ma vida, e qu'una
autra fes ai gagnat à-n-una loutariè, sans agure ges de
billiets. Aco sera pas long, vous lou vau countà.
Un jour, en passent davans lou Stand amé lou paure
Gracia e un autre de mous amies, la fantasiè nous pren-

amé

guèt d'anà manda quaucas balas dins la cibla. Lou
prumiè que tiret faguèt 5 pounts amé 6 balas. Lou
segound seguèt pus adrech e faguèt a5. Era moun tour
quand venguèroun me dire que quaucun m'esperava à
l'oustau. Pas trop déjà que m'enchautava de tira, passère
la carabina à l'un de mous amies, e m'enanère. Sabièu

s'èra passât quand, lou jour de la distribuprises, m'ausiguère prouclamà segound pris,
aplaudissamens de toutes, e félicitât eouma un das

pas ce que
cioun das
as

prumiès tiraires de Geta. Gouma de juste bailère lou
pris, — un bèu vase de Sèvres, — à Gracia quaviè tirât
per iéu, e gardère lou diplôme qu'èra à moun îioum ; mes
l'ai pas jamai fach encadra.
Un autre jour, moussu Michèu, lou brave curât de
Sènt-Jousèp, aviè ourganisat una loutariè per lous paures
de sa parouèssa, e venguèt me demanda moun ajuda per
lou Gouncert

faguère pas

à-n-aquela oucasioun. Me
tira l'aurelha e, lou moiunen vengut, me
que

dounava

�34

-

rendère

au

quauques
à tirà la
«

Jardin Doumet ounte

se

fasiè la lesta. Après

e de musica, se fourrèroun
à-n-un cop t'entende cridà :

moussèls de eant
loutariè.

i53 ? lou

me

-

Tout

gagnant es moussu Jouvau. )) E aqui que

portoun un poulit cabaret d'una dougena de gou-

belets blus amé dos
Un
èra

moumen

tour

un

flasquetas plenas de licou de marca.
proutestà, mès pioi pensère qu'acos
moussu
lou curât e gardère moitn

voulièu
de

cabaret.

Aqui

fai qu'ai gagnat au tir sans tirà e
de bilhets. E pamens crese pas
mounde amé ges de crespinas. Mès...

couma se

à la loutariè

sans

prene

d'èstre vengut au
belèu m'ensouvène pas.

Francés JOUVEAU.

Frèsa

La

Amé Finou, l'autre an, en

baraqueta,
flous

Couiles d'amour acampaven de
Una frèsota encara piehouteta

Espeliguèt d'un
E touta

urousa

cop

à

sous

anèt, de

sa

iolhbus

;

;

maneta,

L'aganta lèu jout sous poulits flolhous ;
N'i'aviè pas dos, mès ma genta bruneta
Oublidèt pas au mens soun amourous.

�35

—

—

Tè !

me

diguèt, m'atirent à l'oumbrage

Vèni tastà ta mitât
E la

Es

—

en

partage. »

plantèt tant lèu entre sas dents.

couma

aco,

Entrel'oulit,

sus

qu'amé mièja frèseta,
sa

bouca fineta

Prenguère à flots de poutounets ardents.
Lucien DULAC.

Se

veni

galhard
Manja fossa tindèls de car.
vos

I I Ma iamilha ix.nl ci a

sièis enfants, dous garçous e quatre
e en bona santat. l'a pas gaire,
per sa fèsta, tous reuniguèt toutes à soun oustau per
manjà de cagaraulas en sauça. A la fin dau repas, alor
qu'avièn vouidat pas mau de pichès de vi, chacun cantèt
Mèstre

Lafayeta

a

filhas, toutes maridats

la sieuna.

jouine Lafayeta, que sap pas cantà, vouguèt
pichot discour, e couma es estât souldat e que,
de mai, es un pauc courais, d'abord que marca las boutas
dins lou magasin ounte travalba, faguèt soun discour en
franeimand. Se matèt et diguèt :
Lou

faire

un

�—

-

parents, nous sommes tous eunis !.

Braves

—

36

.

lou mourmèl : mais, franc de
se le manger, noas pouvons pas mieux faire !...
Pensàs se seguèt aplaudit, Lou vièl Lafayeta pouguèt pas se retène de l'embrassà.
Nous

se

mangeons pas

LOU

MOUSTÈU.

De

mêmes qu'una doumaisèla
Que cliaca jour ereis, embeiis,
loi nostra vila es granda e bêla,

L'aveni mêmes ie souris.
Mèstre PRUNAG.

J?io

e

Repic

Mèstre Jan

Cougourla qu'aviè, sai-que, l'autre vèspre,
intrèt, per distracioun, enco
apouticaire en creseguent d'intrà dins un burèu de

las idèias dins lous nivous,

d'un

tabat. Tout

sa

aco

Pamens,
bardotada
—

saique

mitan de la boutiga, s'avisèt de

:

Escusàs,
me

pot arriva.

un cop en

moussu,

faguèt

au

vendeire de poutingas,

serai troumpat. Dequé vendes aici ?...
un jouine escoulan drouguiste, de veire l'er

L'autre,

�—

3?

—

pensèt qu'aviè à faire en quauque Janl'oucasioun ie passava bêla per lou galejà.
Yendèn, ie dis, de tèstas d'ase.

favàs de l'orne, se

lou-Sot
—

—

e

que

Badinàs ?

fourres... oh! cerqués pas, las avèn
aici dedins : las tenèn dins un membre, aqui darriès
lou magasin... Mes se n'en voulès una ?...
Ara me parlàs couma se deu !... Tamben me
disièu : per un magasin de tèstas d'ase soun pas gaire
coussuts, n'en veses pas mai qu'una... Adissiàs, moussu ;
—

Noun pas,

pas

—

lou bon Dieu vous
...

la mantèngue !...

Tèl crei de

guiïhà Guilhot
Guilhot guilha.

Es el souvent que

BISCAN-PAS.

Tout

ce

que

A

lusis !...

moun

cougnat Estièine

quartiè,
quartiè de la Counsigna, —
Un triste auboi, marrida espigna,
Autant libertin qu'estaiiè.
S'ajuste qu'èra grand jougaire,
Pus fegnantàs qu'un Bédouin,
Que trouvava toujours l'engin
Quand s'agissiè de pas res faire,
Restava dins nostre

—

Dins lou

Celly.

�38

—

-

Aurés

saique un tablèu eoumplèt
gusàs qu'ai près per sugèt.
paura fenna, Gatarina,

Dau
Sa

Ne soufrissiè

sans

dire mot,

Car ie reveniè lou bilhot
Se

de

Nostre

plani fasiè mina.

se

ome

aviè

'n

escamau

noum

S'apelava Toutou Chachau.
nioch toumbava,

Pas pus lèu que la
Per un tems Irech,

tebés

ou

caud,

Toutou sourtissiè de l'oustau,

( Dieu soul sabiè quoura rintrava )
Per anà... mès lou

Enco
Au

de

Ounte

:

mèstre Matussàs,

cabaret

l'aviè

devignàs

de

l'Esplanada,
partida mountada
auriès pas vist de jetons.

la

Ni dardenas, mès de moulous
De

pèças, d'escuts sus las taulas :

J ougavoun pas de cagaraulas.
Chachau misava ce qu'a vie ;
Un
Mès

jour gagnava, un jour perdiè.
quand perdiè, lou cerca-rena,

Errissat

couma

E bourrut

una

couma un

lusena
fais de crin,

S'empourtava, fasiè bousin.
Tamben, souvent, jusqu'à la porta
Un bras garrut ie fasiè 'scorta.
Alor partissiè tout capot,

�3g

—

Lou

—

pie, vouide lou boursot.
o Catarina !
alesti toun esquina.

cor

Mes, gara à tus,
Podes

Un

que lou grand beligàs
perdut, lou front bas
E la figura davalada,
Triste, assourbat dins sa pensada,
souer

Aviè

tout

Caminava d'un

mourent

er

:

L'auriès près per un penitent.
Anava

couina

un

ania

en

pena

Qu'un rigourous destin permena,
Ou que lou vent enfurounat
Buta, à l'asard, de
Fasiè bèu,

tout

coustat

fasiè fresquièira ;
Era deserta la carrièira,
L'astre

mes

de la nioch,

esclatant,

Sourtissiè d'un nivou tout blanc,

Quand Chachau vei quicom
Au

sóu,

Sous dous iols sembloun de
Davans

que

virous

métal precious.
Déjà remercia la luna ;

D'ela

un

crei

S'en sesi

tène
sans

la

sa

man,

fourtuna

perdre

Aco's l'afaire d'un
Mès

;

soun tems,

moumen.

prèstamen lançada,

Es pus prountamen retirada :
Aviè rescountrat un cors mol

Qu'aviè
Era

una

pas

brilha

forma de mountilha.

en

l'audou dau fenol.
jauna e verda

causa

�4«

—

Per tout

vous

dire, èra de

Toutou couris vite
Se

—

au canau.

neteja tant ben que mau,
per esperiença,

Gounvencut,

Que souvent troumpa l'aparença,
E que lou prouverbe a pas tort :
« Tout ce
que lusis es pas d'or. »
J. B.

Lou

î'ïi i

Jan Pascau n'es pas

pa

l'encausa

VIYAREZ.

'sprès
se

las galinas tetoun

pas : quanta fava de Yic !
Sa fenna aviè ce qu'an

fossa. . , vole dire que d'un
jour à l'autre esperava un Pascalou. Aco venguèt couina
per tout

sus
au

lou mounde.

Aqui i'a qu'à-n-aquel inounien, Vaillard embrounca,
lou quèi, Jan Pascau que sabiè pas ce que se passava

Quartiè-Naut.
—

Podes

creire que

siès

un

bon bougre, ie dis :

dequ'as fach à ta fenna ?... Toun oustau es pie de mounde,
l'acouchaira davans la porta !...
Iéu ? respond Jan que trambla Jamai ai pas res
agut amé Rosina. Tron-de-miola ! se quicom i'es arrivât,
—

te

proumete qu'es pas iéu

!...
L'ANCHOIADA.

�Conte

de

Grrand

ma

A l'amie Louis C.
moussu Bafarèl, lou
grand negoucian
de
Bosc,
trin
d'escoubà
lou burèu,de bon
quèi
èra en
inati, quand te vei intrà lou prumiè courais que fasiè

Lou couché de

dau

trista mina.
—

telit

—

facli

De

qu'avès,moussu Yibert ? ie fai.siès tout amanqiiicom ?
M'en parlés pas... Ma fenna, aquesta iiioeh, a

vous

:

una
—

encara

seriè-ti arrivât

michanta coucha

Tant
un

:

l'enfant

es

vengut mort.

pis !... inès dequé voulès ? Dins

bonur

:

mai counservà la

eau

un

vaca

malur es
que lou

budèl !...
L. Enric

Mous

sèt

GALIBERT.

remèdis

l
Per tène la gaugna

galharda

Fora-bandisse lous soucis
Pioi lau de

;

à la Gamarda,
E mange de bon apetis.
poumpa

3
Fau la

à

la

poulitica !
mous do us tais
Travalhe pauc. fau lou coumica,
E legisse pas lous journals.
Chaca

narra

jour

moque

;

�4*

-

-

3
A Marioun

Parle

de sournetas

conte

Satisfach
Marche

de
sans

mas

:

dau.... sourel ;

de.... luna,

amouretas,

paucigà lou grel.
4

Me repause

quand ai la cagna ;

Mange s'ai t'am, buve s'ai set :
Me crese en païs de Gaucagna
E buve dins moun goubelet.
5

As amies fau bona

Pague
As
E

figura

;

deu quand ai d'argent
admire la natura,
vèn prene lou tems.

moun

camps
couma

6

gourrin, lou fustige
malurous ;
E crese que lou Felibrige
Rend lou mièjournau ben Urous.

Quand

vese un

Baile de pan

au

r?
en baraqueta ;
qu'es agradieu ;
As poulissouns fau la cambeta ;
Fau de benlachs e crese en Dieu.

Monte souvent
Aime tout

ce

LOU

MOUSTËU

�43

-

líiii

A

Famìlha

Pacific lou dilus de Pantacousta, ie touiu-

moussu

bèt de vesitas

:

mèstre

Plantiè,

Mountpeliè qu'avièn fach
e

sous

dous

E toutes

bona,

una

couma un

enfants,
en

-

cor,

un

vieil

un

camarada de

sa jouinessa ensemble,sa fenna
picliot am'una pichota.

lous Plantiès

lous Pacifies, amé la

e

fresca bruneta de vint

ans,

escarrabilhada

perdigalhou, prenguèroun,bon mati,lou tràmvai
fai tira Marius ! lous vejaqui à la Cour-

de Yaillard e,
nicha.

De la Cournicha à Sien ben, la

baraqueta de

moussu

Pacific, lou cami seguèt touinbat d'un cop de pèd. E pas

pulèu intrà, entre
pus
bêla

agure pausat lous paniès, pas res de
pressât per moussu Pacific que de faire admira sa
prouprietat, granda couma très lençôus, ë sustout

lou famous ceriè,

lou gros

cerièiras

que se

i'atrova

au

bèu mitan.
—

Moi

vais

E

lous

! cridèt lou pichot.

!

faire des apendants !...
es

Madama

gastariè amai
Zozéphine,
le cériè et

pour ces

qu'es autant bonassa
lous enfants, pecaireta !
lous pouririè ; sounèt vite la bona.
toi qu'es pas fo.ee grève, monte¬
agante n'en beaucoup des acerizes
céries.

grossassa, e

—

z-y sur

man

moi-z-aussi, cantourlegèt la pichota. Tra-la-la,

Aladounc
couma

les zolis cerises rouges

n'en veux,

ze
—

ze

Oh !

galincttes

Pacific,

que, per

�44

-

—

—

-

Youi, Madama, sièu lèsta.
Mais

Pacific,

non

! mais

non

!

ne

monte pas

! s'esclamèt

escandalisat. Malureuse ! teu-s-oûblie que teu

n'a pas mis tes pantalons, à ce
E seguèt el que ie mountèt.

matin ?
BISCAN-PAS.

l'Escola

A

I.

Lou Mèstke
Janot.

Sus

—

—

e

lou Rainard.

la terra vira.

Teniè clins
moussu,

soun

pioi

que

bèc

un
froumage.
lou sabès, es pas

lou digue.
-

Lou mèstre fai

n'auran

Anen, Janot, recita ta liçou.

Courpatàs

Oh !

II.

mocouu

JOUR.

cowpatàs sus un aubre quilhat...
aubre quilhat... quilhat...

la pena que vous

—

LOU

un

Lou Mèstke
Janot

—

Lou

—

Lou

DINS

-

A

una

Pipèta ie

LA

VELHADA.

counferéncia
copa

e cerca

la paraula

à

esplicà

Boutàs, Moussu, que tagoun couma
de tems eu tems sa mièja-dougena
pas

que

:

iéu : que
de tais,
de besoun de vous per veire que la terra

vira.

PESCA-ARGEL1S.

�45

-

Oh !

la

luna

-

poulida !

qu'es

Un soucr que l'er èra dous,
Una charmànta manida
Disiè d'un
Oh !

er

la luna

langourous :
qu'es poulida !

E

deseinpioi aquel jour,
mèma voués qu'ai ausida
M'asseguta e dis toujour :
Oh ! la luna qu'es poulida !
La

Sesit d'un ardent transport,
En

mail

E cantà
Oh !

vau
sus

prene

soun

la luna

ma
acord :

lira,

qu'es poulida !

Qu'es poulida quand lusis
Dessus la
plana liquida
E que soun
Oh ! la luna

iol la seguis

:

qu'es poulida !

Soun brilhant fanau

Vouja

sa

d'argent
clartat limpida

Jout l'arcèu dau firmamen
Oh !

la

luna

Blanca reina
De

l'er

Dins

la

:

qu'es poulida !
de la nioch,

laugèira silfida,
mar

Oh ! la luna

e

sus

lou pioch,

qu'es poulida !

�46

-

De

sous

-

raiouns argentats

Quand la garba es espandida
Dessus sous pèusses daurats
Oh ! la luna qu'es poulida !
Sus

soun

Sus

soun

Sus

sa

bèu front de cristau,
sen

blanc que

souspira.

gauta de courau

Oh ! la luna

qu'es poulida !

Dins lou founs de

soun

La

mira

douça estèla

se

Couma luna dins la
Oh ! la luna

mar

regard
:

qu'es poulida !

E iéu, car aco me

plai,
de la vida
repetà de tout biais :
! la luna qu'es poulida !

Finirièu pas
De

Oh

Mès pus
Pus
Es

Oh

bêla à moun avis
graciousa, pus.... poulida
la bouqueta que dis :
! la luna qu'es poulida !
Pierre

De marrida

de

GAPITOU.

fenna, garda-te, e de la bona noun te fi,ses.

���Lous racontes

La

Dins

—

la

cambra

de

l'acouchada.

serviciau

natura

se

quand

es

vestis lou nouvel nascut e, creseguent
que la
troumpa mai d'un cop, pensa qu'es sage de la courejâ
encara

Madelèna
de blanc

e

Tamben,

tems.

i'arroundis la testa,

ta.

Grands

BATÈME AU QUARTIÈ-NAUT

UN

I

de nostres

i'alonga lou

sus

lou lièch

;

lou pichot,

..

Richard, l'acouchada

assetada

mudent

tout en

nas, etc

:

Es vestida touta

d'una voués

mouren-

Gouma lou chauchïàs,

aquel paure agnèl !
La Serviciau, amé souri plan bag-assa. — Vautras,
las maires, quand avès un enfant dins lous brasses sem¬
bla que pourtàs lou Sènt-Sacramen : ausàs pas lou toucà.
—

L'Acouchada.
La Serviciau.
couma

que se

Pecaire ! aco's tant tendre.

—

Es

per aco ; à-n-aquel âge soun,
diriès,en gouma-lastic : toumbarièn d'un tresième

farièn

—

pas mau.

L'Acouchada, de mai en mai enquièta. — Anen, pcr
veire, ni'a prou. Es pas pus de plours que ie tomboun
das iols,

es

de larmas que ie montoun dau

La Serviciau.
L'Acouchada.
una

—

La Serviciau.
l'aviè

Se sabiès

—

maire d'entendre

Aco prouva

trop pouncbuda

valhoun.

qu'a de vida.

couma es

plourà l'enfant

—

l'ai
:

un

paue

semblava

cor....

malurous per

vèn d'espeli !..
arroundit la testa

que

un

meloun de

;

Ca-

�48

-

L'Acouchada.

Saique ie l'avès trop

—

La Sekviciau.

-

—

Las tèstas

roundas... Aco's couma soun nas :

jamai trop
tenès. iéu trove qu'es

camard. (Tira lou nas dau pichot que
guindou.)

trop
un

L'Acouchada.
chards

an

—

Es lou

nas

arroundida ?

soun pas

crida couma

de la familha. Lous

Ri¬

de pounchut.
countuniant de chauchià Venfant. —
las maires, dins vint ans de ioi, rescoun-

pas res

La Serviciau,

S'escoutaves
trariès pas

pus

d'omes

e

de fennas amé de figuras de

(A Venfant.) Anen, moussu, cridés pas tant : es
vous l'aire poulit ce que vous fan.

crestian.

per

L'Acouchada.

—

Cresès

que

d'èstre camard

aco

l'empacharà d'èstre urous, s'es soun destin ?
l'entendes....
A iéu,un oine am'un nas camard m'agradariè pas, e crese
que sièu pas souleta ; lou nas es couma lous iols : es lou
La Serviciau.

—

Aco's seloun

couma

mirai de l'ama.

( Arriva una vesina )
La Vesina.

pas

—

Dequé m'an dicli : lou

pichot vôu

tetà ?
L'Acouchada.

—

Ne sièu estoumacada.

marrit sang. De fes
que i'a acos arriva. Quand n'auràs nourrit una dougena,
couma iéu, sera diferent. En esperent,
ie dounarai un
mièch-lach jusqua que siègue abituat à toun estoumac.
L'Acouchada. — Sièu counfusa de tant de bountat.
Es de services que se devèn entre
La Vesina.
nautras. Per una maire lous enfants de las autras soun
un
pauc lous sieus.
La Vesina.

—

—

Te fagues pas de

�49

—

L Acouchada.

ie dounà

pas

Lou

—

-

paure.agnèl

nourritura ! Aco

sa

La Vesina.

afamat

es

nie creva

lou

e

pode

cor.

Faràs couina iéu : moun prumiè poutetà
Cau dire qu'ère plata couma una merQuinze jours après, avièu mai de laeh qu'una

diè pas
lussa

—

sauma.

L'Acouchada.
La Vesina.

Esunplesi.

—

Bailàs-me

lou

aquel bèu poupoun,
rampligue l'estoumac avans d'anà à la glèisa.fMei
soun
enfant sus sous ginouls e baila lou teti au nouvel
nascut.) A soun enfant : Tus, en esperent, tèta-te lou
—

que se

det.
Arriva l'orne de
Madama Martin.

Vacouchada, Richard, amé la saja-fenna,

La Saja-fenna.

—

per très ouras. A dos
ouras

un

enterramen

e

que

seriè

à quatre

Richard.

Lous

—

uns

mourissoun, lous

naissoun.., Un pauc cliacun la barca vai. (A la ser-

autres

viciaa)

Quand

:

seren

taula dins la cambra
lous

:

tisses

capelan m'a dich

i'a

qu'ane pourtà lou Bon-Dieu à Mos de Cassa.

cau

Lou Paire,

màsi

Lou

ouras

e

las

partits

per

lou bâtème, métrés la

sourtirés tout

de l'argruns, lou rosôli, lou vin blanc, lous pase

ce

que cau

tragèias.

La Serviciau.

Mes, anàs faire la noça aici
L'acouchada auriè besoun de repaus.
Lou Paire.
Après la coulacioun, chacun cantarà
—

—

la sieuna

n'en

soun

:

de tout tems

pas

aco

s'es fach, et uostras

mortas. E pioi sera

Madelèna. (A sa

maires

amusamen per

fenna.) Dequé n'en dises, amigueta ?
en soitriguent. — Tout ce que l'as es

L'Acouchada,
ben l'acli

un

Siès lou mèstre.

�—

Arriva lou

pairi

5o

—

la mairina.

e

la Mairina, embrassa

Fina,

Vacouchada.

—

Lou

fague la gracia de lou veire maridat.
L'Acouchada — Gramecis, Fina', tous souvèts nous

Bon-Dieu

pourtaran

vous

bonur.

Pairi. — Adissiàs, e à la coumpagna.
fague creisse en sagessa e en bountat.
L'Acouchada. — Que semble soun pairi, es tout ce

Marius, lou

Lou Bon-Dieu lou

que

desire.
Marius.

tant

—

pioi que lous fasès tant ben e
qu'arrivés à la dougena.
riguent. — le coumtan-be !
Am'aco,

bèus, vous souvète
Lou Paire,

L'Acouchada.
ges pas

—

En parlent antau,

Richard, soun-

à las penas de la vida.

Lou Paire.

—

An,

vai ! lou Bon-Dieu

grandas familhas : au mai sien, au mai
Intra

dougena de garçous e filhas,
endimenchats.

una

Soun toutes

La Jouinessa.

lou Bon-Dieu vous
Embrassoun

—

bénis las

risèn.
couvidals au batème.

Adissiàs à tout lou mounde.

fague la gràcia de lou

Vacouchada

e

Que

veire maridat !

la mairina.

Gramecis de vostres coumplimens.
Vacouchada. — Siès déjà fatigada,
la fèbre dau lach vous tracassa : vous caudriè de repaus
e de tranquilletat.
Lou Paire. — Un jour de batème es un jour de
L'Acouchada.

—

La Serviciau, à

plesi.
Pren la talhà de

La Serviciau.

boulota,

vous.

la serviciau.
—

Me semblàs décidât à agantà la

�—

Toutes,

rignent.

en

5i

—

Richard

—

toujour vint

a

ans.

Un Jouinome.

Dansaren, ioi, per un batème, mès
la noça dau pairi e de la mairina :

—

desiran lèu dansà per

coumpairage mena à maridage.
Intrada das vièls parents.

Marius,
semblés

un

au

Grand.

Lou

vel membre dins
per

— Chaval ! papeta Richard, e
Avès vouidat lou cabinet ?
Quand lou Bon-Dieu manda un nou¬
la familha, eau faire tout ce que l'on pot

grand.

jouinome !...
—

lou ben reçaupre.
Marius.

—

Parlàs-me de roupas

Aquelas, si, tapavoun dau

d'ancièn tems !

frech. Ara se fan fossa trop

courtas.

Grand.

La

—

de las vièllias gens ;
lou bon

e

vièls usages couma
s'en eau pas trop fourra : eau prene

Jouinessa, n'es das

quità lou marrit.
Poudèn rire das abilhages,
—

Marius.

mès sabèn

respetà lous que lous portoun.
la saludoun de la frasa :

embrassoun l'acouLou Bon-Dieu vous fague la

Crese que

ie sien toutes ? Alor, en

Lous autres

chada

e

couvidats arrivoun. Toutes

gràcia...
Lou Paire.
routa. Anen

Toutes,
E

—

! fai tira, Marius !
en

riguent.

sourtissoun en

II.

Lou Paire.

que

—

—

Fai tirà, Marius !

faguent de bruch.

—

A

LA

GLÈISA.

Yese pas lou

seriè per très ouras.

segoundàri. Aviè dich

�Un Couvidat.

Lous

—

capelans

l'an toujour

se

es-

perà.
La

Saja-fenna,

paire. — Anàs à la sacristia,
segoundàri lous noums et lous prenoums.
Digàs-ie qu'ai près lou cierge à la fabrica.
dounarés

Dau

au

au

tems

fai lou

que, se

batèmc tout lou mounde deniora

lenga muda.
Un Jouinome,

douçamen à sa cavalièìra.
qu'avèn toutes passât per aqui !...
La Dotjmaisèla.
Lou Jouinome.

—

—

Lou batème

Lou gran

de

E dire

lava dau pecat.

nous

ie fai

sau

—

pas

plesi.

pichot.

au

La Doumaisèla.

—

La

sau

Toutes, quand lou batème

puriilca.
finit.

es

—

Ah !

ara es

erestian.

Marius.

Zou !

—

anen

toutes sinnà

sus

lou

registre.

E lous que saboun pas sinnà ?
Lou Segoundàri.
Aqueles faran una crous.
Lou Grand.

—

—

As

iols de Dieu, l'entencioun sufis.
III.

Toutes.

Bon-Dieu

Marius.
Toutes.
e

de la

—

nous
—

—

lous

GOULACIOUN

A la santat dau nouvel nascut : que lou
fague la gràcia de lou veire maridat.
A la santat dau paire e de la maire...
Marius a resou ; à la santat dau paire

maire.

Lou Paire.
que

LA

—

vegen

Toutes.

—

—

A la santat dau

que soun

e

de la mairina

:

lèu maridats !
A la santat dau

Una Doumaisèla. Aici lou
sas

pairi

dins lous pétards.

pairi

e

de la mairina.
de legi las devi¬

moumen

�—

Paire.

Loi'
lou

—

53

—

prumièira

La

sera per

la mairina

,

pairi la legirà.

Marius

legis

pauquet vergougnous :

un

fraîche, comme la rose ;

Votre joue est
Je voudrais la

Toutes.

baiser, mais je n'ose.

Marius,

—

courage...
Marius, à Fina.

! embrassa-la

Voulès

—

rouja.

Fina, touta

zou

—

Pioi

; per

veire, de

que....

lou

que

eau.

Marius embrassa Fina.

Toutes,

Aco marcha ben !....

—

Un Jouinome, à sa

vesina.

—

Per veire ce que nous

0

dirà nostra devisa.

après agure desfacli lou pétard. —

La Doumaisèea,
Per veire,

legissès.

Lou Jouinome

legis.

La nuit

Surtout

Toutes.

Un

—

autre

je rêve à vous souvent
lorsque souffle le vent.

Aquela empega, per esemple !
Jouinome. — Escoutàs la nostra :
Losque j'admire vos appas

Je fais un bien

Toutes.

—

Lou Paire.
e

joli

repas.

Aquela es reiissida !
Ara s'agis de cantà chacun la sieuna
—

quand l'auboi vendrà,

levanla taula e... bourrèia !

LA SINSO
mes en

Cetóri per LOU

MOUST.ÈU,

(C. Senès, deTouLOUN)

�Un nouvèl Sermoua de Moussu Sistre

Ai

legit dins un vièl registre
parouèssa de Pignan
Que i'aviè, dins la de Saussan,
Un prieu que s'apelava Sistre.
Favre, avans iéu, lou legiguèt.
De la

E sabès

couma nous

.

.

countèt

Aquel pronè de granda testa
Ounte Sistre virèt la tèsta
A tout

pople, quand Simoun
l'esquina au... sermoun.
Mès ounte Favre es pas de creire,
Es quand dis qu'aquel ca'pelan
soun

Virava

En cadièira

se

fasiè veiro

Pas mai que quatre

t'es per an.
Segu qu'ai legi mai d'un libre,
Estent que sièu un pauc telibre,
E fossa soun d'aqueste avis :
De eapelan pus grand precliaire
Que Sistre, en lioc s'en es pas vist.
Anàs entendre aqueste afaire.
Lous Saussanencs, à
Dounavoun
le

secavoun

soun

curât

de pena,
tant la coudena

tant

d'obra

.

e

Que, lourres ! l'avièn em... bèstiat !
Dequé fai Sistre ?... Un bèu dimenehe,
Après agure bagnat l'enche,

�-

Monta

en

le vèn

:

55

cadièira,

—

e,

'n

Fraires,

—

patouès

soun

toutes

sabès

Qu'ai pas ges de sicrèts per vautres :
Quand on se counouis eouma nautres
On dis tout,

Qu'un

sans

ase que

Ai fach,

mai de souci

vai

au

mouli.

aquesta senmanada,

Un sounge que vous vau countà.
Oh! quante sounge!... fai tramblà
Pas que quand vèn à la pensada....
Aviès embrouchat vostre prieu,
Aviès alumat

Un
E

la

plaça
grand fioc amé de ramassa,

me

Lous

sus

fasiès rousti

tout

vieu !

lou fioe empusaves,
Las fennas, la brocha viraves,
ornes,

Las filhas, à l'entour dansaves,

Vautres, lous enfants,
E toutes que

me

lardaves,

cacalassaves !

Aco durèt touta la nioch

Sans que

jamai seguèsse quioch.

A la fin, sus la matinada,

Soungère

que

l'avièu dansada.

Vesès, sièu pas qu'un pecadou,
Mes

creire que ma soufréneia
M'ameritava lou perdou,
eau

D'abord que

Dieu, dins sa senténeia,
Diguèt : « Lou cièl siègue doubrit. »
Se sabiès, fraires, qu'es poulit !
Oi, qu'es poulit ! oi, qu'es poulit !
Bada que badaràs, badave :

�—

Dau

plesi

que

56

—

prenièu, bavave...

Sabe pas s'èra l'emoucioun
Ou ben dequé, mes lou besoun

Aqui me pren de quicometa...
Que... sentis pas à la viôuleta.
Santa-fieu !
De

couma

s'en tira ?

quante coustat se virà ?

Se i'aviè

'gut de bertassagna

Ou de vièls recantous,

caucagna

Ah ! pas mai ? passa-que-t'ai-vist
Se n'en trouvas au Paradis
Serés-be quauque merle gris
Las alèias soun netejadas,

!

!

!....

Ben

alignas, rasteladas ; •
la grandou d'una man
Que noun lusigue couma veire.
Per bonur capite sant Peire :
«
Sieuplèt, ensegnàs-me, grand sant,
Quauque ródou ounte posque faire...
Quicom que me fourra prou n caire.
ïenès, gandissès d'aquel caire,
Seguirés aquel caminet,
l'a pas

—

—

A.u founs trouvarés

Intrarés
le

:

un

maset,

larà vostre afaire.

»

couriguère couma un bauc,
lèu que ie seguère.
e

Boutas !

Couma

me

metièu

sus...

lou trauc,

Dequé cresès que devistère ?....
Saussan, mous iraires, tout Saussan
Dejouta iéu !... Au bèu mitan
De vautres, iéu, lou

capelan

�-

57

-

Aurièu?... Nàni, per sai-pas quant!
Ah ! certa fourres, que sautère !
Mai

vers

sant-Peire

couriguère

;

Ali ! ça,

mès siès bauc, ie diguère
Voulès que dessus de crestians,
«

—

Encara mai
—

mous

Boudieu !

parouèssians
lanlèra,

vai te faire

Aladounc sant Peire

Vous

:

me

dis

:

pas prou 'm...bestiat sus terra?
Em...bèstiàs-lous dau Paradis !!...
an

B1SGAN-PAS.

Au

Couniessiounal

La vèlha de Noué,
fou mai dévot de
la

nioch, amé

sa

Lempesat, lou negoucian
lou pic d'ounze ouras de
dama, counfessà sous pecats à Moussu
moussu

Geta, anèt,

sus

Castanet.
Madama

passèt la prumièira.Debitèt sous pecats sans
Moussu fou Curât ie demandèsse grand causa, Aco
se
coumpren... i'a tant à faire au couniessiounal aquela
vèsprada !
Quau vous a pas dich que, dins sa gàbia escura,
gagnat per lou lassige, Moussu Castanet sera èndourmit.
La pçnitenta finiguèt
soun escagna, baissèt la tèsta
tout en diguent soun Ma a culpa. s'estounent
gaire de pas
que

�—

ausi l'assoulucioun dau

58

—

capelan, pioi

que

l'orgue cantava

d'aquel

moumen.
Lou negoucian

venguèt prene la plaça de sa fenna sus
l'aginoulhadou e,vegent lou fenestrou doubert,faguèt soun
sinne de crous, entemenèt soun Confiteor, pioi escullèt,
el tamben, lous pecats que mascaravoun sa

counciença

negoucian.
Moussu Gastanet se derevelha :
Disiès donne, ma fillia, que. ehaca cop qu'an sou-

d'ounèsta

Tout d'un cop
—

nat

deibra vostre

ome

per quauque

afaire,

soun

prumiè

passât dau burèu dins vostra....
L'orgue reprenguèt pas prou lèu per que lou negou¬
cian noun ausiguèsse la fin de la frasa. Sautèt couma un
coumis

cat

a

magre, sans voudre
Nadau aquel an.

n'en mai saupre, e l'aguèt pas

soun

creire que Madama trouvèt lou biais de
entoulhà, d'abord crue Moussu Lempesat gardet soun

Pamens,
tout

coumis,

e

eau

que

manquèt

pas pus

de faire

soun

Nadau amé

fossa de devoucioun.

PESGA-ARGËLIS. (Pau Ghassary)

Ome que

bat sa fenna, bat soun cor,
bat soun ome, bat un porc.

Fenna que

�A

Un amie
En

01 ne

Hetène

t'emprounta d'argent

avisât ie refuses

Perdes l'amie,

aco

s'entend,

Per tant francamen

lisent à

Mes, te
le bailes

;

:

que

soun

er

t'escuses.
dons,

que te demanda :
Dau eop lous perdes toutes dons.
Car l'amie au diable te manda !
ce

LOU

I^ous

dons

MOUSTÈU.

Prisouniès

Un

jouine passerat dessoutat de soun nis,
camarada un vièl roucau tout gris
Que mèstre Bataco, cassaire renoumat,
Un jour de magistrau aviè près au filât.
L'ainat das prisouniès, de soun sort
aflijat,
Gemissiè nioeb e jour de se veire engabiat.
Siblava pas jamai e tout esbourrifat
Aviè per

Descendiè soulamen de

soun

barrèu croutat,

Per beure,

bequetà de mouleda de

De

de bourraus partajats au mi tan.

nosas,

pan,

�—

6o

—

lou roucau èra pas mau nourrit
de chagrin èra tout devourit.
Un jour, lou passerai au plumage naissent,
Dis à soun coumpagnou : — As pas ges de bon sen
Aici manca pas res, as lou pan dau Bon-Dieu,
Loii vesès,

E pamens,

E siès amoulounat

couma un

:

candèl de Heu !

E

pioi siès à l'abric das vents e de l'ourage ;
Dau cassaire jamai siès pas assegutat. —
Lou roucau ie respond : — Enfant de l'Esclavage,
Ai pas besoun de res que de ma Libertat.
PICAPOUL

Vièlha bàrcassa

Un

mot

A fach caud

—

die

l'estieu

Fossa

(Alfonsa Pioch )

aiga

amassa.

Camba-Seca

passât. Camba-Seca poudriè
jour aviè l'esquina couma lou va¬
lut de la font e la camisa couma la pelha das pavats. Lou
fèt es que Camba-Seca estoul'ava e susava mai que
jamai.
Un dimenche èra mountat à sa baraqueta La Mouta.
Cresiè de ie trouva un paue de secada per soun esquina
e de frescou
per soun coupet... Pas taiit !...
vous

lou dire. Chaca

�—

Era amé
diimà

camisa,

Tout dun

quauques amies. Fai servi lou
Manjoun, bevoun, susoun, estoucop Camba-Seca, en toussiguent sa
e

met à cridà

se

Moleta !...

—

i'enna

—

la terrassa.

sus

ioun !...

sa

6i

vers

sa

doubris las

fenna

:

fenèstras,

ie

autraniens

petan !...

L'ANGHOIADA, (A. Artignan)

Quanta
N'ai entendut
Era lou

una

terrassa dau teins
que

letas per nous
e

la voués

Geta,

tout

Closca !

vole countà.

que vous

dimàs de

Sènt-Cla, prenièn lou tal sus la

Françouès fasiè coire de

lavà la bouca. Avièn toutes

rauca

.

talamen s'èren

bon Cetóri

eau

que

mau

cagarau-

de tèsta

(Sabès qu'à
fague Sènt-Cla lous très
ainusats.

jours.)
Aladounc bavaven
mouinen

un

pauquet nostre sadoul. A-n-un

parlaven de Chauvet qu'a

una

tèsta

couma una

semau.
—

Youlès que vous

eh be, iéu
una

crese

tenda de

que per

lou digue, nous fai Cabidoula :
ie faire una casqueta, caudriè

manège.
LOU

MOUSTÈU.

�6l2

Conte

de

ma

Grand
A l'amie P.

Au

bona Grand,
lou noum dau vilage.
Pareis que régna un vièl usage
Que se renouvèia chaca an.

—

païs de

Pujol.

ma

Dirai pas

—

Usage toucant, respetable :
Per Rougaciouns, vers lou printems,
Fan sourti, se l'ai prou bèu tems,
Toutas las bèstias de l'estable.

Bióus,

miolas

ases,

ckivals,

e

Anfin bestiau de touta raça,
Yen s'amoulounà
Sarrats

couma

Lou curât

Crous

en

e

sous

testa

la

sus

plaça
d'als.

de rengas

e

acoulitas,
bandièira

vent,

au

En mitan d'un revoulumen
Bénis

tout'aquelas praticas.

Una annada, de

bon mati,

Touta l'assemblada èra

Mancava pa

prèsta
'na soula bèstia.

:

Lou curât tardava à veni.
Arriva anfin mourent, tout trempe

—

de

susous ;

Maire estounat que brandissiè la tèsta :
Las bèstias soun aqui ?. .La troupelada es lèsta

Dis

au

Lou Maire ie

respond

:

—

Mancava

pas que vous

L. Eniuc GALIBERT.

�Entre

F ieh.ots

(A la sourtida de l'Escola.)
Un
nous

a

Piciiotet.
dounat

Se

—

sabiès

quante sugèt

d'estile

mèstre ?... Ma mia !... Escoutàs

nostre

Quels ils sont les animais domestiques et comme il
faut qu'on les y traite. ?...
aco

:

Un

pus

gramd.

Les animais

Chaval !...

—

domestiques ils sont

pesca-borgne :
le bœuf, le chaval,

es

:

un

l'âne...
Lou PiCHOT.
y

—

Oi ? mès...

comme

il

faut qu'on les

traite ?..,
Lou Grand.

des

—

Il

faut qu'on les

y

traite.,

comme

frères, pardieu !
BISG AN-PAS.

loeïi

S

es

istórias

jours de Itetrèta

countat sus lou

brave eui'at de Sènt-Louis, fossa

galóias. Aici n'i'a una qu'es pas gaire counouguda e que, dins toutes lous cases, es pas estada encara
publicada.
Una vièlba íìlka devota, que dins las proucessiouns
èra toujour à la tèsta dan batalhoun de las panatièiras,
un
jour anèt atrouvà nostre bon curât per se counfessà.
Pareis que soun atna èra un paue çargada, car moussu

�-

64

-

Gourgoul, après i'agure dounat l'assoulucioun ie recoumandèt de segui la retrèta.
Lou lendeman, au pic de ioch ouras dau souer,
nostra devota se rend sus la plaça de la coumuna, armada
d'un gros chapelet.
Au bout d'un moumen : ran-pa-tan-plan, ran-patan-plan ; plan, plan, rata-plan!... lous tambours dau
3me batalboun dau 34me laugè, sonoun la partença de la
retrèta e partissoun per faire lou tour de la vila. D'en¬
fants, davans e per coustat dau tambour-major, sautavoun

e,

darriès, ben juste detràs lou tambour dau mitan
la vièlha devota seguisssiè, diguent sas

dau derniè reng,
litanias

touta countricioun.

en

E

de marcha

tant

rete,

tressusava.

Aquel manège durèt quatre jours

ou

pulèu quatre

souers.

Encara

Gourgoul

e

Ah !

touta

espantouflada, anèt atrouvà
ie diguèt :
lou

Curât !

moussu

que vous lou
sièu perduda, ie pode pas pus tene.. Aquela
retrèta me fatiga, me fatiga. S'encara aqueles souldats
marebavoun pas tant vite !..
Dequé venès me parlà de souldats,. ie fai moussu
Gourgoul.... es qu'avès seguit la retrèta das tambours
que, çhaca souer, partis de la plaça de la coumuna ?...
Tout juste, couma me l'aviès eoumandat.
—

digue

moussu

eau

:

.

—

—

E, tout cacalassent, lou curât ie respoundèt.
—

Vous cresièu pas tant inoucenta... vostra pruvous la farai faire à Niana !...

mièira retrèta

Pierre DE CAPITOU

(L. Vivarez.)

�OviiMÎe à

Ai roullat

F* aïs

ìnouu

pertout

ma carcassa,

Mès pas res de tout ce
Vau pas

la

pus

qu'ai vist
pichota plaça,

Un soul cantou de
Chaca païs toujour
Per sa bèutat lou

moun

païs.

réclama
prumiè pris,
n'a la flama

E pamens pas un
Dau bèu sourel de

païs.

moun

Per

trouva la pus bêla fenna
Cau pas anà liont, mous amies,
Car poudrés la veire sans pena,
—

E

mai d'una

—

dins

moun

païs.

Quaucas mountagnas renoumadas
M'an laissât de bons souvenis,
Mès
La

una

soula

a

Mountagna de

l'a

la

La

mar

mas

pensadas

moun

:

païs.

rouja, la mar blanca,
negra, l'oucean gris ;
Mès quand sièu liont, ah ! que me manca
La mar bl.ua de moun pais !
Dins

mai'

nn

païs lou vent rabina,

Dins l'autre la bisa couris
Mès
Dau

;

n'an pas la lièra mina
magistrau de moun païs.

ges

�—

Pertout de

66

—

sabants fan de libres

Ounte la

pensada lusis ;
gais felibres
Que cantoun toujour moun pais.
Mès aime mai lous

Aime l'Armanac

devignaire,

Lou das marins, lou de Paris
Mès lou que

;

lou mai sap me plaire,
moun
pais.

Es YArmanac de

Tamben

quand sièu en baraqueta,
Que l'un canta, que l'autre ris.
Brinde de-longa à moun bèu Ceta,
Brinde de-longa à moun pais.
Benjimin

I^ou

DUFOUR.

Reculimen

Davalaven d'en
saven

davans la

baraqueta amé l'amie Françouès e pasglèisa de Sènt-Jousèp. Vous eau dire
un galejaire couma n'i'a pa'n autre,

qu'aquel amie es
e qu'a
toujour un conte nouvèl dins soun sac.
Tout d'un cop, me lai :
Sabes à quante moumen lou mounde que soun à la
glèisa soun lou mai reculits ?
A l'elevacioun, pardieu !
le siès pas ; es.
quand l'an la quêta.
—

—

—

..

LOF

MOUSTÈU.

�Très

L'autre

Oops de Fusil

jour lou Capoural manquèt

Aco i'arriva prou

souvent.

una

calla.

—

—

Oi, tron ! iagïièt : araai toumbarà pas ?

—

Un travalhadou
cridèt

qu'èra dins

una

vigna vesina, ie

:

Es pas

—

madura !...

As

Ounglous s'anaven rescountrà amé Pachica, quand
un perdigal
qne me venguèt passa à
Agère pas pus lèu lou fusil à l'espalla que

chi ie levèt

soun

port.

Pachica cridèt

:

Davalàs, que vous sonoun !
E, de-fèt, moussu lou perdigal davalèt.
—

L'an

de mous amies
jour per jour, de ce qu'aviè
tugat, e... n'i'aviè fossa. Lous jours qu'èra pas anat
me

à la

passât, après la cloutura,

un

mandèt lou tablèu,

cassa

aviè 'scrich

:

Pas chassé.

Legissièu aquel tablèu, un souer, enco de mèstre
Goudard, quand la bona, — una gavacha numerot un,
qu'aviè pas perdut soun tems à l'escola, — nous dis :
Es grossa aquela bèstia, Pas chassé ?
—

LOU

CASSAIRE.

(J. B. Marqués).

�—

Lous

68

—

Prougresses de la Facultat

A

moun

medeci Max Bermount.

Sabent

diciple d'EscuIapa,
per la napa.
Au malaute rampiaçàs l'ióu
Per de gigots am'un favióu !
Quiten lou lençóu

J. D.

S'entend cantà de tout
Lous

constat

grands, grandissimes prougresses
maja Faeultat.
qu'ensourdat d'aquelas ressas,
fortas que de jougà 'u tap

De nostra
Mai
Pus
Amé

lous veires de las mostras,

Aquel sugèt l'ai ensajat,
E

mas

rasous

l'asès-las

vostras.

Degoustat de manjà dins Paris
Burre, lacli, cebas

e

carotas ;

Youguent ratrapà l'apetis,
( Te vivieu
Me metère

couma

las inarmotas, )

régime de l'ai,
pebre dins la sauça,
Ramplace la car de cbival
Per la de biôu, ( pas de la faussa ).
Un jour bourrida de veirats,

Jauvert

au

e

Lou lendeman

Mous

fricots

una

coustèla.

èroun

relevais

Merlussa, ensalada nouvèla

Que perfumave d'un

capou.

:

de

C.

�—

De

tems

Ô9

tems

en

—

la soupa

d'erbas.

Antau
Mas

reprenguère coulou,
gautas devenguèroun fermas !

Maugrat
E chaca

lou tems brumous,
jour nouvèlas plojas
aco,

Me revelhavoun

doulous.

mas

Aurièu be cargat mas galockas.
Mès èren au mes de Julhet..
.

Couma aime pas d'èstre malaute,
Me pague una lisca d'alhet,
Dessus

bon

E

trouva

vau

Que

.

cop

de vi. M'enchaute !

lou

medeci

vira e me revira,
Me fai parla, me t'ai toussi.
Un cop me buta e pioi me tira,
E me dis :
Vous eau regimà
Preue de lach, de mèu, carotas,
me

—

Fossa
E

pas

sirop e rasimà
toucà las achalotas.

Bon-Dieu ! toumbère de
D'ausi

naut,

aquela medecina !

L'estoumac
E batiè
—

moun

me

fasiè

:

rau

!

!

rau

jusqu'à dins l'esquina.

Mès, ie dise,

moun

bon Doutou,

Vau èstre près per la vermina ?
Rescàs pas res, l'ai 'na sazou
Prendrés de bans à la farina.
—

Mete la

à

,

.

gilet,
pecaire !
Lou pague e m'en vau tout soulet,
En rasejent l'apouticaire.
mau

Ne sourtisse

un

moun

escut,

�—

jO

—

E

desempioi ai répétât
ma
santat de bigoula :
Es pus fort que de jougà 'u tap
Amé de plumas de nichoula !...
Amé
—

Jousèp

DAVID

de

COSTA.

Entre Cocha-Vestits

(A Caièna. jouta lou pourtau de Nahmens, nm'una :iioch
la pega.)

negra

couma

P a nota,

se

dereeelhent.

—

Brou !...

tomba

una

fresquieira !.
Estrementisse S'encara avièu un bout de
cigàrou, mollarièu ?. .. Ab ! ben, oui : baraca ! Quau
.

sap se

Plen-de-Pèu n'auriè pa'n floc ?

( Un moumen, ben douçamenel, farfoulha clins las pochas clan
coulèga aloungcit. ras d'el)
.

Plen-de-Pèu,
secous

tout d'un cop se mata. — Au
M'an curât las pochas.
Cbaval de dieu ! que de varal !.
que

! i'a de voulurs !...

pánota.

—

.

..

Sembla pas que i'an empourtat lou cofre-fort
soulamen vist un pèu dedins tas pochas.. .
Plen-de-Pèu.

.

? l'ai

Acha

.

pas

aquel orne, couma parla ?...
Quante frount !... Anariè pas mau que tus ie vegèsses
quicom am'aquesta escuresina, quand iéu ie pode pas
res

—

veire amé tout lou sourel !.,.

..

BISC AN-PAS.

�Una

Disputa

Loas pescaires, aco se
sap,
dau dimenche
à

senmana

per

prouffjroun de la matinada
sarci lous (ilats, qu'an servit touta la

ravalà dedins la

N'i'aviè dounc

mar.

perquinaqui

una

quinzena, dessus

sous

batèus, à resounà de la pesca, dau teins, de patin aniai
de coulin, quand dous d'entre eles se
prenguèroun de
chicana. Tè !
Era

tus !

tè ! îéu,

Jaque de la Nina

lhouna. Lou mounde
lous

omes

se

cridavoun

se

e

Jan, l'enfant de la Gabi-

ramassava,

qu'èroun aqui à

mila vilaniès.

las fennas butavoun

tène prestes

per lous sépara,
talainen lous dous cridaires semblavoun animats.
se

Tus, dis Jaque, siès pas mai qu'un gafagnard,
siès un couina que siègue ! ...
Yejaqui Jan que se fourra dins una coulera dau tron
que crida :
—

sabes pas amarà un filèn,
e

—

E

tus,

vos

que

te lou digue ?

Siès.

tè !

vau

milhou que me taise, te mancarièu.
La

foula

quauque

crei

que ie vai agure la descouverta de
afaire de familha ; tout lou inounde se sarra e es-

couta.
—

—

Podes lou dire, respond
N'as pas

Jaque, n'ai pas pou !
pou?... Te lou dise?... Se ine retenièu

pas !...
—

—

—

E

diga-lou, tron-d'un-goi !

Nou

;

vau

milhou que nie taise...

Se siès pas un

lâche, diga-lou.

�—

72

—

E la

poupulassa mai se dis : Dèu èstre quicom de
Las fermas fan semblant de se tapà las aurelhas ;
lous ornes espèroun, empacientats. E Jan,
que s'es matat
gros.

crida

couma un

bauc.

A iéu, lâche?... S'èra
pas per raport au mounde,
te lou dirièu !...
—

E

—

diga-lou, petard-de-sort !

Oi ciel !...

—

Te lou dise ?...

me

un...

Au diable ! mès

—

Eh be, siès

—

.,

se

siès

.

un

retenièu pas
te

?... Te lou dise ?...

lou dise ?

diga-lou, s'as

un

pauc

de sang ?

bédouin... acha !

Crese que touta la

Gounsigna
Jan

ne

parla

dau

encara.

Musclxvu. (i)

Lasfennas, quand sounfilhas, an sût mans e res qiïuna
lenga ; mès quand soun maridadas, an sèt lengas
e res
qu'una man.

(1).

Pregan l'autou do

se

l'aire counouisse. Es de régla dins nostre

Armanac que degus demora pas amagat

de-longa.
J. S.

�Vira l'Ancien

Tems !

CANSOU

Paraulas de

Musiea de

SoULET

J.

F.

JOXJVEAKJ.

Ali? Mod1"
fcr-

—

^=Ji-^J
Au

j
Cou—ma

I

1
De

&lt;

de

jour

101

-j

ss

-bén

pas

j|i J?rj=j=H

fa

sien

—

I

dius

l'an—cién

fa—son

m

tems

r3El

J

I

pas—res

tron ! sièn

fai—re

î

fai

un-—a

1 h
E

M

1»

re

»

A

B

ja—mai eoun—tents

pas

—

Par—làs—me

ilii\

inn

do nos-tres pa

Aqueles,

pe-las,

si, sabièn jou—vi

:

De-Ionga
i

*=*=£

5dES

I

v

»

fès-ta,cn ba—ra—que-tas

^

f

J I «*■
)

í

f' r

»

E ban-dis-sienliontlou sou-ci. Ah!

i.

r rf I

E n I

se-rièu ben eoun—tent Se fa-sièn

tout

r
*

t l

cou-ma

en
mosso

£

cou-ma

p—P

M

ancien tems,Ali! cou-ma

/

9

y * l&gt;

*

—«r «

0—0—

fcd Ì

se-rièu ben eoun—tent. Se

!

fa-sièn

.....

î— »—

-—Fi

^— ?
tout couma an-cièn

-Jtems.

ï
'

�.

.

'

Êmm

...

'

imeBÈBm

1

-

;

:f

-v-

1

,

.

•

.

---

■

■

■

■

H

p||||l|p i11

.

5?Vy;--.v -

■-

v.

.

-

i'- '

"■■■..-

Y

^

-

.

YY

.

•

;

:■• Y:

.

-

;

' ,'

*

■'ivy-^'i.'i-'.

.

llSlItl

'

•
■

■

S®

ufë:-

^

SKà

V--"

" ■•:•■-■

-r

:
.:■&gt;

agi
k*« 'fmjÊm §$ W- '$■^ ?

?w

■

-■M
y

•'■

-''."M

íg'tóS&lt;î&lt;5r;AiírJ,-.^;i:-,

&gt;.v

BË&gt;3

�73

—

\ i

A
A.

l'itucièn

v îi

amie

moun

—

Tems !

CAWSOC

MAFFRE, de Béziers.

Le teins passé n'est plus.
I.

Au

jour de ioi sabèn pas faire
Couma fasièn dins l'ancièn teins

De pas res

tasèn

un

;

afaire

E, tron ! sièn pas jamai countents.
Parlàs-me de

nostres

papetas,

Aqueles, si, sabièn jouvi :
De-longa en fèsta, en baraquetas,
E

bandissièn liont

Ah !
Se

couma

fasièn

lou

serièu

tout

souci.

ben

countent

ancien

couma

tems

!

II.

Nais

un

enfant

;

dau cop la

Vóu

qu'anoun quèrre : una
Lou medeci, l'apouticaire ;
E de souèns n'a pas jamai
De

nostre

tems,

D'un virà-d'iol,
E

nostras

Soun
Ah !

Se

se

èra lèu fach !
nous

— •

bailavoun

toujour cloufe de lach.

couma

fasièn

—

prou.

escullavoun

nous

maires

maire
nounou,

serièu

tout

ben countent

couma

ancièn tèms I

�—

74

—

III.
Per

vouiajà eau anà vite :
pis se l'on fai un cabus .
De se faire mau l'on es quite,
E pioi. mai.
fai tira Marius !
En autre teins, la diligença,
Per s'agandi jusqu'à Paris
Metiè vint jours, plan-plan, d'aisença,
E sans dangè ni sans bourlis.
Tant

.

Ah !

couma

.

ben

serièu

Se fasièn tout

eountent

ancien teins !

couma

IV.
Lous

ornes,

ioi,

es

de flasquetas

:

d'er !
Sabès dequ'es ? es d'aurneletas
Ounte i'a ni d'ióus, ni jauvert
Ah ! tron-d'un goi ! fasièn bèu veire
Nostres anciens, mascles garruts !
D' un soul cop vouidavoun un veire
Sans carculà lous cops beguts.
Au

Ah !

inendre veut

couma

an

un

cop

serièu ben eountent

Se fasièn tout

couma

ancièn tems !

V
Per lou traval

ara

ie mandoun,

Mès... l'aimoun ben

quand

es tout

fach

Fai-que. de póu que n'i'en demandoun,
Ne fan pas soulamen l'ensach.
Lous autres cops avièn cent brasses
On auriè dich, per travalhà :

�75

—

-

Toujour ardit e jamai lasses,
Lou jour la nioch, sans deralhà.
Ah !

couma

serièu ben

Se fasièn tout

countent

ancièn

couma

tems !

VI
E per manjà ?... Tè ! n'i'a per
E fan susà... ce
que sabès :
De

pichots plats

Ab !

moun

amie,

se

mastegavoun

?... oh ! fasiè póu

Lous tais de double
Sans coumtà las
Ah !

tout

qu'envalavoun,

couetas

serièu

couma

Se fasièn

dire,
pa'sprès.

e, per tout

Buvoun de lacb !... lou fan

Au tems passai

rire

de bióu.

ben countent

couma

ancièn

tems

!

VII
Ce que

vesèn

nous

l'assegura

:

Fasèn pus mau qu'anciènamen
Tindaurèl lou que se figura

Qu'ara vivèn
Car

pus cranamen.

nostres

grands, forts e finóehous,
Eroun valhents e fouligauds ;
E nautre sièn pas que de tóchous,
Autramen dich
Ah !

Se

couma

fasièn

:

de sabarnaus !

serièu ben

tout

couma

countent

ancièn

teins !

Jousèp

SOULET

(felibre de Sènt-CIa).

�Un

Au

Viagc

en

Anier

Bourdigou,

autre tems, i'aviè un capelan e un
qu'on vesiè souvent ensemble e que pamens
se
careagnavoun de-longa. Ou, quand se carcagnavoun
pas, èra que l'un debitava à l'autre quauca
grossa
messorgassa en esperent qu'aqueste,
quand vendriè
soun tour, n'en
faguèsse fllà una pus grossa encara. Car
sus
aquel chapitre fasièn souvent au pus fort la pelha.
Or, un divendres au vèspre, Moussu Siau, (es lou
noum dau
capelan) qu'intrava enco de Moussu Daniel,
(es lou noum dau medeci), per ie passà la velhada,
l'atrouvèt mai que ben ataulat davans un capounàs, amai
qu'aviè pas l'èr de ie l'aire la bèba.
Estoumacat, se sinnèt ; pioi, issant las mans :
Secous ! faguèt, un divendres manjà de car !...
mes l'anfèr, malurous',
l'anfer que vous espéra?...
M'espéra pas iéu, moussu lou Curât, n'agés pas
pou d'aquela.
Per esemple, n'agés pas póu
d'aquela?... Ven¬
medeei

—

—

—

dredi, chair
—

ne mangeras....
Samedi mêrnement.

Ni

Tout

aco

sabèn.

Mes,

counvendrés be, pamens, que, per
driè que

i'agèsse de plaça

:

e

anà dins l'anfer, cauper iéu i'a pas ges de

plaça.
Per

i'a pas ges

de plaça ?...
Oh! boutas,fagués pas vostre
Sènt Toumàs : se vous lou dise es que n'en sièu soulide.
E n'en siéu soulide d'abord que i'ère ioi e
que l'ai vis1
—

—

couma

vous

Nàni, n'i'a pas

vous

vese.

ges.

.

�—

Anen !

—

anen

!

es

77

pas

am'aquelas couiounadas

—

lou

cas

que vous

de farcejà. Sera pas
tirarés das arpieus

Satan.

de

Couioune pas, moussu

lou Curât ; vous assegure,
cinq dets à la man, que sièu anat à l'anfer
pas pus tard que ioi.
Ali ! voulès pas n'agure lou démentit !.... Eh! be,
per veire, countàs un pauc couina aco se i'entoulha per
aval ? E avisàs-vous que cadre ben.
—

ai

cou ma

—

Vous lou

—

una

vau

countà tout de suita,

e

se vous

dise

la testa !.. Escusàs-me
soupà, mès sièu afamat

messorga, vole
destorbe pas

que me copoun

de moun
loup,tant lou viage m'a curât restoumac,e pioi
aco m'empacharà pas de barjacà, n'agés pas làgui.
Dounc, coupen court S'intra en ailler per un grand
pourtau que i'es alandat nioch e jour. E l'on s'encapita
dins un espèça de courredou, long, long, couma tout ioi,
e
couma tron dirai '?.... couma vous,
negre, negre...
se

me

un

couma

.

moussu

lou Curât.

Badinage à part,
un

belèu
fin.

ie vei

se

pas

four. M'embrouncave d'aici,
me

que son

èra dins
d'alai,

d'esquinas mai de dèch cops. A la
m'avisère que i'aviè très portas : une de

i'ourrère

pamens,

chaca

mai

m'embrouncave

man

e

l'autra

founs.

au

Iéu, pecaire ! couma un ase cargat de latas, t'anère
picà tout drecli à la prumièira que s'endevenguèt : èra la
de gaucha.
Oh ! bougre de bregand de sort !... mai vendran
me
segà las aurelhas ?
faguèt un lourdàs que soutiguèt tout d'un cop couma un clii caïn, lou mourre autant
risent que las portas d'una prisou . . Quau siès vous ?
Sièu moussu Danièl, dau Bourdigou.
—

.

—

.

�E que noun

—

ie deinouràs à

vostre

gou, trou-de-noum-de-noum-d'un-goi
veire ! dequé venès faire aici ?
—

Voulièu

demanda,

vous

salle Bourdi-

?....

Anen,

brave

moun

per

moussu,

s'auriès pas una
Ah. ça !

plaça per iéu...
digàs : auriès pas un er de dous ers, per
asard?... Vous
couparièu pulèu lou mourre... Petard-denoum-de-noum ! lou sabès pas que
sien quichats couma de
—

sardas ?... L'on

d'abestits,

se

creva

deie lou dire

à-n-aqueles bougres

regardoun, pioi, en badent una maissa
qu'envalariè dous fais de palha !... Anàs vous faire enfourcà pus liont,
sieuplèt, ou gara de mas costas !,,
e vous

Chaval !

couma

peta vostre fouet, camarada !

me

sère. Mès

pen-

gardère aquclas reileciouns per iéu. Quand lou
mounde soun tant
groussiès, ce milhou es de lous quità à
soun adressa.
Acampère dounc un grand chut e, sans mai
d'alónguis, anère pieà à l'autra porta, la de drecha.
—

lourdàs

Dequ'es encara tout aquel varal ? faguèt un autre
qu'espinchèt am'un er risouliè couma lou de ma

bêla-maire... Vous
—

gou, e
—

Nàni,

manca

quicom ?..

Sièu Moussu Danièl, dau

moussu.

voudrièu saupre s'auriès pas
Aco 's

aco

!...

Quand

una

plaça

Bourdi-

per

iéu.

dise que caudrà prene
un bon bilhot ? Fai belèu mai
de cent que vènoun ioi..
Mès, sacra-mila-noums-d'un-fou.. .re !
vous

que me

sabès

dounc pas
dessus ?...
De l'èt,

me

legi,

faguèt veire endessus

tron s'en èra avisât !

—

una

Escusàs,

moussu,

ie

de la porta

manièra de

trop linda,que pourtava d'escrich
—

fariès dire,

bougre d'ase ? Dequé i'a aqui

:

«

—

quau

panearta

pas

COUMOULIBUS.

diguère, sièu

un

pauc

»

de

�-

Courtesoun
pus

liont

:

-

perla vista, e per lou lati,... sièu d'encara
ai pas jamai sachut qu'amoulèn rapiàmus.

Anàs vou'n

—

79.

au

diable,

e

pas tant

d'armanacs !

Pardieu ! demandave pas que de mai que d'anà au
diable ; mès, sacrapèta ! ounte tron se deviè
'ncapità ?
Acka que
pas

sabièu pas trop
à la porta dau founs.
Pamens,

me

couma

faire de picà

ou

de picà

diguère, ie siès, ie siès : te ie eau faire
adejà eirvalat dous afrounts, un de mai
orne e n'aurás au mens la counciença

à la carreta !... As

pot pas tug'à un
neta.

Amé

tout aco

seriè

pauquet,

se vous

disièu que

una grossa

messorga :

tramblave pas un
lou cor me fasiè

tica-taca.

Quau i'a 'val ?... me cridèt una voués que semblaruda que las autras. De fèt lou que me doubriguèt, sans èstre un astre, pamens, èra pas d'à-louns
tant lourd que lous dous qu'avièu vist.
Sièu moussu Danièl, dau Bourdigou, tournère mai
—

va

pas tant

—

dire.
Ab ! tant milhou... E

—

se

i'auriè pas una

Ai,

—

un

iôu
—

dequé venès faire aici ?

Vesès, pas grand causa : tant soulamen per saupre

—

:

moun

sien lous
Mès

plaça

per

iéu.

Dieu ! taisàs-vous, qu'aiço 's pie couma
uns

sus

lous autres.

anfin, quand seguèse pas qu'un pickot re-

..

cantou?...
—

Vous torne à dire que

jol... E tenès
vous

:

de póu

que

i'auriè pas per metre un
creseguèsses que vous badine,

lou vole faire veire.

M'alandèt la porta e

iéu, intrère. Pu. .uk ! la marrida

�—

pudissina

que

8o

—

i'aviè aqui dedins ! Creseguère de m'es-

tavani. E de mounde ?... Tout n'èra.

Tant-i'a, qu'agèren bèu fintà de drecha, refintà de gaucha, atrouvèren pas res. Si, à la fin, m'anère prene garda
d'un trassa de pichot banc, arrecantounat, destrech couma
sabe pas dequé, e que, se i'aviè de
large per plaçà un
bout d'una anca, èra be, tron-de-miola ! tout ce
se
que

poudiè faire.
E aqui ? faguère
—

:

tamben

me

countentarièu d'aiço.

Ah ! nàni. l'ai pas pensât

de vous lou dire pus
juste avèn pas qu'aquel floc de plaça e
poudèn pas vous lou bailà.
Diànsis ! qu'aco 's fourrent !... E perdequé
poudès pas me lou bailà, se sièu pas trop
curious ?
Perdequ'aco 's la plaça que gardan per lou capelan
dau Bourdigou.
—

lèu, mès

tout

—

—

BISGAN-PAS (Gustàvi

Thérond).

Longa-mai !
De

Gouma

A ANÌtlC T...
retour cVAngleterra.

laugèira gafeta
toumple amar,
revengut, faguent l'aleta,
una

As traversât lou

Siès

Au nis aimat, e

sans

retard.

Vesiès pas pus la baraqueta,
La mar blua, lou sourel clar,
Lou
Lou

pescadou dins

sa barqueta,
Castèl-d'Aiga aîné Sènt-Clar.

�8i

—

—

galoi e libre,
de-longa tout felibre
prèste à rire, à galejà.

E siès tournât
Ounte
Es

Que longa-mai pouguent te veire
Amé nautres tustà lou veire,
E

gaiamen felibrejà !...
F. JOUVEAU.

Quauques prouverbes île mai
Quand lou pairefai caramentran,
careme lous enfants.

Fan

Amai
On

es

qu'on âge fossa escuts,
pertout lous ben venguts.

Coumandamen

Enfantamen — Ensegnamen
grands tourments.

—

Très

Après la soupa un cop de vi
Rauba

Quau

se

un

escut

marida

A bêlas niochs

e

au

medeci.

per amour
marrits jours.

FIN.

�ENSEGNADOU

Annada 1899

2

Oh ! la Luna !

45

Un

47

11

(P. de Capitou)
Batème, (La Sinso)
Un nouvèl Sermoun, (Biscan-Pas)
Au Counfessiounal, (P.
Chassary)
A Retène, (Lou
Moustèu)

14

Lous dous

Estùdie, (J. Soulet)
Un Mot de Pnmac, (Siscan-Pas).

15
18

Un mot de

Paja d'Istôria, (Lou Moustèu)...
Contede maGrand,(L.JE'.
Galibert)
A la Plaça. (Pesca-Arcèlis)
Un Atissaire, (L'Anchoiada)
A-n-una sorre avugla, {Prunac)..
Lou pus matiniè, {Lou
Moustèu).
L'enfant de Glàudou,(Biscan-Pas)
Au pus fort,la pelha,(A.
Destrech)
Sus lou quèi, {Pesca-Arcèlis)....
Chanjamen d'oustau, {Moustèu)..
A l'ensach, {Biscan-Pas)
La Crespma, (F. Jouveau)
La Frèsa, {L. Dulac)
Una familha unida,(LoM Moustèu)
Pie e Repic, (Biscan-Pas)
Tout ce que lusis, (J.-B. Vivarez)
Lou fai pa'sprès, {L'Anchoiada)..
Contede ma Grand,(L. E. Galibert)
Mous sèt remèdis, {Lou Moustèui
En familha, (Biscan-Pas)
A l'Ëscola, (Pesca-Arcèlis)

19

Conte de

La Rosa de toutes lous Vents
Noums das

3

...

Ajustaires

4

Lous Meses de l'An

Crounica (Lous de l'Armanac)..
Nota

sus

5
.

Prunac

Court

20
22

23
24
26
27

28
29

30
31

33

prisouniès, (A. Pioch).

Camba-Seea,(Aríiŷwan)
Quanta Closea ! (Lou Moustèu)..
Grand,(L. E. Galibert)
Entre pichots, (Biscan-Pas)
loch jours de retrèta, (L.
Vivarez)
Brinde à moun pais, (B. Dufour)
Lou Reculimen, (Lou Moustèu)..
Trescopsde fusil,(J.B. Marqués)
Lous Prougresses, (J.
David)...
Entre Cocha-Vestits,
(Biscan-Pas)
Una disputa, (J. dau
Musclau)..
ma

Viva l'Ancièn tems !

(J. Soulet).
viage en Anfer, (G. Thérond)
Longa-mai I (F. Jouveau)
Un

54

57
59
59
60
61
62
63
63

65
66
67
68
70
71
73
76
81

34
35

IMAGES E MUSICA

36
37
40
41

Pourtrèt de

41

A

43
44

L'ancièn pont de la
Viva l'ancien temsl

Couvertura, de L. Dulac.

Prunac,

per

T. Roussy.

l'Oumbra dau Bouscage,

ÍC.I.D.0
BÉZIERS

musica.

Civeta,deL. Dulac.
mus.

de F. Jouveau.

�s
BANDAGES.
SIROP

SIROP

ORTHOPEDIE, BAS VARICES,
PECTORAL

DE

26,

G A ILLARDON

RAIFORT

rue

GAILLARDON

Gambetta, 26.

Chaussures Confectionnées
ET SUR MESURE
DÉPÔTS DES

MANUFACTURES

ANTOINE DURAND
31,

rue

Gfambetta, 31

�AU NOUVEAU iû
35,

RUE GAMBETTA, 35

Per fèsta,batème ou
S'avès besoun d'un
TOUT

mariage,

abillage,
SUR

Anàs drecheneode SALBAT:
L'aurés

FAITS

poulit

e

bon marcat.

MESURE

GRAND PARC A HUITRES N° 5
Poissons, Langoustes,
ATELIER

DE

Coquillages

SALAISONS

N° 7

Ro CHE Bo UDET
EXPÉDITEUR

22, quai de la

-

COMMISSIONNAIRE

Bopdigue, -CBTT-E &lt;-Hérau!l&gt;

SPÉCIALITÉ D'HUITRES DE ROCHE

�niuit «ni i fini
RUE GAMBETTA, 6

et 8

CETTE

AMEUBLEMENT
Spécialité pour deuil et demi-deuil

CONFECTIONS POUR DAMES &amp; ENFANTS
Nouveautés

Vêtements

&amp;

Draperies

íTlesaí*e

sup

©@MiPT©DK

m

®LAM©

ARTICLES POUR TROUSSEAUX
Q-!R,OS

et

DÉTAIL

�fat CAFE DO CENTRE
Rue de

VEsplanade et quai Inférieur de l'Esplanade

LIQUEURS DES PREMIÈRES MARQUES
Le mieux situé et le
DES

CAFÉS

DE

plus fréquenté
CETTE

3, RUE DE L'ESPLANADE,
CETTE
■~-^^AA&gt;V\/V\AAAAAA^.'w«-

BIJOUTERIE

-

ORFÈVRERIE

-

1er TITRE

SERVICES DE TABLE, PORCELAINES ET CRISTAUX

LXJSTRES, LAMPES et SUSPENSIONS

BRONZES D'ART ET DE FANTAISIE

GRAND CHOIX D'ARTICLES NOUVEAUX
pour

cadeaux et Etrennes

PRIX

MODÉRÉS

�Grande Charcuterie irlésienne
SPÉCIALITÉ
DE

PÂTÉS FROIDS ET CONSERVES
COMMAMDE POUR

ROCES

M A INOX

TOTatst
Snccnrsale

: rue

Ce l'Esplanade, 11, CETTE.

�"A LA €I¥lff 1"
A

SALVY,

12 QUAI DE BOSC

GRAND CHOIX D'ARTICLES POUR
Tabacs de luxe Français et

FEUX

CIGARETTES

FUMEURS

Étrangers

D'ARTIFICES

OTTOMANES, EGYPTIENNES,

AMÉRICAINES, HAVANAISES, ALGÉRIENNES,

etc.

CIGARES cle la HAVANES et de MANILLES

DROGUERIE CENTRALE

RUE NATIONALE

Doeteur

ne

puis,

daigne,
•Droguiste suis.

•Phamaeien

ne

�MAISON

FONDÉE EN 1840

BUMKB
•Coiffeurs

16,

rue

spécialité

-

'Parfumeurs

Nationale, 16
CETTE

parfumerie fine

CRAVATES, PEIGNES
TAILLE de CHEVEUX
et

-w

-

BROSSERIE

BARBE

C

et

Abonnements

Eponges de To lette

PAPETERIE

JmPfDj|bï\IE

j^ITHO GRAPHIE

ET

ABRIEN LAVAI
8O,

Tètes de

RUE

NATIONALE,

CETTE

Lettres, Factures, Mandats, Cartes, Enveloppes, Circulaires, etc.

FOURNITURES

010

PAPIERS DE

PAPIERS

A

BUREAUX

PLIAGE

LETTRES

FANTAISIE

RELIURE

Fabrique de Timbres

en

PLAQUES

cuivre et en caoutchoue.
A

.JOUI*

�BICYCLETTES
ET

TRICYCLES
Agence des premières Marques Anglaises et Françaises
MAISONS

HUMBEJR,

RALEIGH

-

ROVER

ANGLAISES

WHITWORTH

-

BAYL1SS—THOMAS,

-

MAISONS

CLÉMENT

MÉTROPOLE

:

FRANÇAISES

&amp; C"

-

:

GLADIATOf^

HURTU

-

ETC.

-

OURAGAN,

etc.

VENTE, ECHANGE ET LOCATION
Vaste, local -pour

Levons de (Bicyclettes.

ChaklesTÎISSENAC
MÉCANICIEN
—-4

OIÏT1

Maison de Vente ;
Ateliers

:

&amp;—

RUE NATIONALE.

PLACE

DELILLE.

�FaMpe spéciale de Liqueurs et Sirops

P. BAUX
DISTILLATEUR

30, RUE HOTEL DE VJLLE, 30
CETTE

Recommandé

aux

Gourmets

CHAMPAGNBS
depuis 1 fr. 50 à 5 fr.

PRINCIPALES MARQUES

�Compagnie Française de Navigation a

Vapeur

Cyp. FABRE et (?«
LIGNE D'ORAN

Oran, Mostaganem, Arzew,
LIGNE DE SYRIE

Alexandrie, Jaffa,

Caïffa, Acre, Beyrouth, Alexandrette,
Mersina.

LIGNE DE L'OUEST

Le Havre,

Bordeaux,

Rouen.

LIGNE DE NEW-YORK

New-York.
LIGNE

DE

LA

Montevideo,

PLATA

&amp;

ROSARIO

Buenos-Ayres, Rosario

Pour fret, passage

et renseignements, s'adresser : à Marseille,
Direction, rue Sylvabelle, 69 ou au Bureau d'Inscription, rue
Beauveau, 17 et à Cette, à M. Charles BUCHELA, Quai du Nord.
à la

PATISSERIE

CONFISERIE

-

de

Quai

Bosg,

cette

GLACES

-

SORBETS

PSTiTS FOURS
Vins

fins

et

Liqueurs

�AGENCE

DE

Quai
Exécution des

de

Bosc

Ordres de Bourse

en

France

et à

l'Etranger.
Renseignements sur toutes Valeurs
VENTE
Ville

de

D'OBLIGATIONS

Paris, Chemins

de fer,

Foncières, Communales

Le COMPTOIR délivre aussi immédiatement diverses

lots,Crédit Foncier ete, et

consent

des

obligation&lt; à
titres.

avances sur ces

sur Titres, Paiement de tous Coupons
Transferts, Conversions,
contre les Risques. Remboursement au pair.

Dépôt de Titres, Avances
Assurances

Délivrance

MANDATS

de

Chèques

TÉLÉGRAPHIQUES &amp; LETTRES DE CRÉDITS

Change, Vente cl Achat de Monnaies et Billets de Banque français et étrangers
Avances sur Marchandises Traites documentaires
Escompte et Recouvrements d'Effets

DÉPOTS DE FONDS
A

quatre ans

3

A

trois

ans

3

A

deux

ans

2

1/2 %
%
i/a %

�Horlogerie
BIJOUTERIE
MONTRES DE

-

Genève

de

JOAILLERIE

-

ORFÈVRERIE

PRÉCISION &amp; COMPLIQUÉES

SALÊTES-GOLAY
Avenue Victor Hugo.

19,

CETTE

—

tr-

RÉPARATIONS SOIGNÉES D'HORLOGERIE &amp; BIJOUTERIE
remontage

REMISE

A
DE

pendules a

des

NEUF
TOUTES

ET

l'année

REARGENTURE

PIÈCES D'ORFÈVRERIE

BIEN FAIRE ET

LAISSER DIRE

LAVERGNE
20,

CHAPEAUX
Seul agent

GRAND'RUE,

20.

ANGLAIS ET FRANÇAIS

des premières Maisons de

LONDRES et de PARIS.

�POISSOHS
HUITRES

-

I.AWGOÏTaxga

&amp; COQUILLAGES

ETIENNE GNftNOlNE
OSTRÉICULTEUR

Rue

Thiers, Quai de la Bordigue

RESERVE SPECIALE POUR LES LANGOUSTES
DEUX

GRANDS

PARCS

Plusieurs Etaux à la

ATELIER,

DE

HUITRES

A

Halle

SALAISON

Quai de la Consigne

MER

POISSONS DE
THONS,

ANGUILLES,

SARDINES

Adresse

MERLANS,

LOUPS,

SOLES,

MUGES

PRESSÉES, ANCHOIS, CRABES, ESCARGOTS.

Télégraphique

:

CHANOINE

-

CETTE

�PARFUMERIE DES

ORCHIDÉES

tENÏHERtC
PARFUMEUR

245,

rue

Saint-Honoré, PARIS

LENTHÉRIC

SAVON

Un bon savon étant reconnu indispensable á l'hygiène
moderne, Lenthéric a tenu à mettre ce produit à la

portée de toutes les bourses en créant avec la garantie de
son nom, un savon économique qui réponde à tous les
désirs par ses réelles qualités supérieures.
D'une pâte absolument neutre et pure, c'est-à-dire
sans addition aucune de matières étrangères,
telles que
tabac albâtre, sable, etc, le Savon Lenthéric diilère
essentiellement de tous autres, que ces mélanges rendent
trop souvent

nuisibles à la

peau.
Lenttléric exhale

un parfum trèsagréable et très persistant, et ses qualités antiseptiques
le placent au premier rang des produits hygiéniques de

Le

Savon

ce

genre.
Le Savon Lentliéric réunit ainsi toutes
lités désirables, pureté, parfum, antisepsie et bon
i

fr. 3o le

les

qua¬

marché.

pain, franco de port.

PRODUiT S

SPÉCIAUX

pellicules et démangeaisons ;
Antiseptique (schampvoing français) pour nettoyer les
cheveux en quelques minutes ;
Rosée Orkilia, contre les rides, les boutons, gerçures
et rougeurs de la peau ;
Poudre de riz Orkidée, pour la beauté et l'éclat du teint.
Lolion Verte, contre les

PARFUMS
:
Cyclamen de la Savoie
Orkidée, Violette Orkidée, Orkidée

Dernière création

Essences

:

Impé¬

riale etc.

Demander le CATALOGUE-CONSEILLER et

les CONSEILS DE

BEAUTÉ

�Philan tropique

Œuvre

Capitaux,

Société Marseillaise de Prévoyance, d'Épargne et de Constitution de
Constituée conformément à la Loi le 10 Septembre 1897.
agencé

8

cette et environs :

QUAI

Bis,

Las

a

pus

DU SUD, 8 bis

bêlas estrenas per lous

jouities enfants

FOURNITURES POUR CHAIS ET

CLARIFIANT

CETTE

PUBLICATIONS FEL1BREENNES
L'AIOLI, tous les 7, 17 et 27.

—

RECOMMANDÉES

10 fr. par an.

—

Avignon,

Palais du Roure.
LA TERRO

0,10 cent.

D'OC, bi-mensuelle. — 2 fr. 50 par an. Le numéro
— Toulouse, rue Lakanal, 7. — Eu vente gare de

Cette.

MAGALOUNA, bi mensuelle. — 2 fr.
Le nnméro 0.10. — Montpellier, Grand'rue 27. —

LA CAMPANA DE

par an,

En vente

:

Salis, Cette.

mensuel. — 3 fr. par an.
Tarascon-s/- Rhône.
LOU FELIBRIGE, bulletin officiel.
LOU GAU,

seille.

—

—

St-Michel-de-Férigoulet
M. Jean Monné, Mar¬

4 fr. an.

L'ARMANAG DU MIDI,
courses

—

de taureaux,

Salis, Vidal, Cette.

décentralisation, histoire, félibrige,
En vente:

etc.—Jean Carrère, directeur :

�-s

.

f&amp;J

*IPMIPP

V&lt;

:-'■
íilSlÌslálpcf
1;

-

,

'o.f

raa'

■

I

0

p

ion
f^ioi'

io\t

COIB-

oex

©s

jjsmx.q

©xx

x©lt

3£e'3ixte'

b"n©

©

de-is

ofVr«3T

.QOjxe'

P©

tXXTOLTá

oH'iroe'Ône'

inonoS-T

njx

A©iioir

=£—S^^SÏSE^=Í=«

M/V

«*»»
òngi

aoso

aa

ó

4&gt;~

1

"

�</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </file>
  </fileContainer>
  <collection collectionId="92">
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="355723">
                <text>Patrimoine écrit occitan:périodiques</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="41">
            <name>Description</name>
            <description>An account of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="355724">
                <text>Ce set contient les périodiques numérisés par le CIRDÒC issus des collections des partenaires d'Occitanica</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
  </collection>
  <itemType itemTypeId="26">
    <name>Revista</name>
    <description>Item type spécifique au CIRDÒC : à privilégier</description>
    <elementContainer>
      <element elementId="127">
        <name>Région Administrative</name>
        <description/>
        <elementTextContainer>
          <elementText elementTextId="617809">
            <text>Languedoc-Roussillon</text>
          </elementText>
        </elementTextContainer>
      </element>
      <element elementId="163">
        <name>Type de périodique</name>
        <description/>
        <elementTextContainer>
          <elementText elementTextId="617811">
            <text>Almanacs = Almanachs</text>
          </elementText>
        </elementTextContainer>
      </element>
      <element elementId="128">
        <name>Variante Idiomatique</name>
        <description/>
        <elementTextContainer>
          <elementText elementTextId="617813">
            <text>Languedocien</text>
          </elementText>
        </elementTextContainer>
      </element>
      <element elementId="129">
        <name>Aire Culturelle</name>
        <description/>
        <elementTextContainer>
          <elementText elementTextId="617818">
            <text>Séte (Hérault)</text>
          </elementText>
        </elementTextContainer>
      </element>
    </elementContainer>
  </itemType>
  <elementSetContainer>
    <elementSet elementSetId="1">
      <name>Dublin Core</name>
      <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
      <elementContainer>
        <element elementId="50">
          <name>Title</name>
          <description>A name given to the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="617789">
              <text>Armanac cetòri. - 1899</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="86">
          <name>Alternative Title</name>
          <description>An alternative name for the resource. The distinction between titles and alternative titles is application-specific.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="617790">
              <text>Armanac cetòri. - 1899</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="49">
          <name>Subject</name>
          <description>The topic of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="617791">
              <text>Almanachs occitans</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="617814">
              <text>Sète (Hérault) -- moeurs et coutumes</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="617820">
              <text>Félibrige</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="617852">
              <text>Libérat, Jacques (1787-1865)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="41">
          <name>Description</name>
          <description>An account of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="617792">
              <text>&lt;div style="text-align: justify;"&gt;Chaque almanach contient un calendrier,&amp;nbsp; &amp;laquo;&amp;nbsp; &lt;em&gt;La Rosa de toutes lous vents&lt;/em&gt;&amp;nbsp; &amp;raquo; suivi des&amp;nbsp; &amp;laquo; &lt;em&gt;Noums das ajustaires qu'an gagnat la lansa e lou pav&amp;eacute;s despiei l'an 1846&lt;/em&gt; &amp;raquo; et&amp;nbsp; d'une &amp;laquo; &lt;em&gt;Crounica&lt;/em&gt; &amp;raquo;. Le recueil comprend aussi des po&amp;eacute;sies, fables, chansons, contes, proverbes et devinettes.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="617833">
              <text>&lt;div style="text-align: justify;"&gt;Cada almanac conten un calendi&amp;egrave;r, &amp;laquo; &lt;em&gt;La Rosa de toutes lous vents&lt;/em&gt; &amp;raquo; seguit de los &amp;laquo; &lt;em&gt;Noums das ajustaires qu'an gagnat la lansa e lou pav&amp;eacute;s despiei l'an 1846&lt;/em&gt; &amp;raquo; e d'una &amp;laquo; &lt;em&gt;Crounica&lt;/em&gt; &amp;raquo;. Lo recu&amp;egrave;lh compren tanben poesias, fablas, can&amp;ccedil;ons, contes, proverbis e devinalhas.&lt;/div&gt;</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="39">
          <name>Creator</name>
          <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="617793">
              <text>Soulet, Joseph (1851-1919). Directeur de publication</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="45">
          <name>Publisher</name>
          <description>An entity responsible for making the resource available</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="617795">
              <text>Imp. A. Cros (Ceta)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="40">
          <name>Date</name>
          <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="617796">
              <text>1898</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="47">
          <name>Rights</name>
          <description>Information about rights held in and over the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="617797">
              <text>Domaine public</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="46">
          <name>Relation</name>
          <description>A related resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="617798">
              <text>Vignette : https://occitanica.eu/files/original/304ab969c86e2a6f9f8eefa9bc809fa5.JPG</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="617799">
              <text>http://www.sudoc.fr/038560712&#13;
</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="104">
          <name>Is Part Of</name>
          <description>A related resource in which the described resource is physically or logically included.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="617800">
              <text>&lt;em&gt;Armanac cet&amp;ograve;ri&lt;/em&gt; (&lt;a href="/items/show/13368"&gt;Acc&amp;eacute;der &amp;agrave; l'ensemble des num&amp;eacute;ros de la revue&lt;/a&gt;)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="42">
          <name>Format</name>
          <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="617801">
              <text>application/pdf</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="617803">
              <text>1 vol. (81 p.)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="44">
          <name>Language</name>
          <description>A language of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="617802">
              <text>oci</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="51">
          <name>Type</name>
          <description>The nature or genre of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="617804">
              <text>Text</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="617805">
              <text>publication en série imprimée</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="43">
          <name>Identifier</name>
          <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="617806">
              <text>http://occitanica.eu/omeka/items/show/20108</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="617807">
              <text>FRB340325101_AI-3-cet_1899</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="116">
          <name>Temporal Coverage</name>
          <description>Temporal characteristics of the resource.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="617808">
              <text>18..</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="98">
          <name>License</name>
          <description>A legal document giving official permission to do something with the resource.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="617810">
              <text>Licence ouverte</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="94">
          <name>Date Issued</name>
          <description>Date of formal issuance (e.g., publication) of the resource.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="617812">
              <text>2018-10-23 FB</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="37">
          <name>Contributor</name>
          <description>An entity responsible for making contributions to the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="617821">
              <text>Castelnau, Joseph Henri (1848-1902)</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="617822">
              <text>Artignan, Albert</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="617823">
              <text>Marqués, Adrien</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="617824">
              <text>Dufour, Benjamin</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="617825">
              <text>Bessière, Léopold</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="617826">
              <text>Galibert, Henri Léon</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="617827">
              <text>Vivarès, Jean-Baptiste</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="617828">
              <text>Jouveau, Francés</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="617829">
              <text>Thérond, Gustave (1866-1941)</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="617830">
              <text>Dulac, Lucien</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="617831">
              <text>Destrech, A</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="48">
          <name>Source</name>
          <description>A related resource from which the described resource is derived</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="823636">
              <text>Mediatèca occitana, CIRDOC-Béziers AL 3</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
      </elementContainer>
    </elementSet>
    <elementSet elementSetId="8">
      <name>Occitanica</name>
      <description>Jeu de métadonnées internes a Occitanica</description>
      <elementContainer>
        <element elementId="173">
          <name>Portail</name>
          <description>Le portail dans la typologie Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="617815">
              <text>Mediatèca</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="174">
          <name>Sous-Menu</name>
          <description>Le sous-menu dans la typologie Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="617816">
              <text>Bibliotèca</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="172">
          <name>Type de Document</name>
          <description>Le type dans la typologie Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="617817">
              <text>Numéro de revue</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="182">
          <name>Catégorie</name>
          <description>La catégorie dans la typologie Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="644891">
              <text>Documents</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="171">
          <name>Contributeur</name>
          <description>Le contributeur à Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="722106">
              <text>CIRDOC - Institut occitan de cultura</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
      </elementContainer>
    </elementSet>
  </elementSetContainer>
  <tagContainer>
    <tag tagId="2088">
      <name>Ajustas lengadocianas = Joutes languedociennes</name>
    </tag>
    <tag tagId="2087">
      <name>Conte occitan = Conte occitan</name>
    </tag>
    <tag tagId="1471">
      <name>Fablas occitanas = Fables occitanes</name>
    </tag>
    <tag tagId="1053">
      <name>Poesia occitana = poésie occitane</name>
    </tag>
    <tag tagId="2039">
      <name>Publicitat dins la premsa=Publicité dans les journaux</name>
    </tag>
    <tag tagId="2073">
      <name>Publicitat en occitan=Publicité en occitan</name>
    </tag>
  </tagContainer>
</item>
