<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?>
<item xmlns="http://omeka.org/schemas/omeka-xml/v5" itemId="20115" public="1" featured="0" xmlns:xsi="http://www.w3.org/2001/XMLSchema-instance" xsi:schemaLocation="http://omeka.org/schemas/omeka-xml/v5 http://omeka.org/schemas/omeka-xml/v5/omeka-xml-5-0.xsd" uri="https://www.occitanica.eu/items/show/20115?output=omeka-xml" accessDate="2026-04-04T10:23:15+02:00">
  <fileContainer>
    <file fileId="138144">
      <src>https://www.occitanica.eu/files/original/ae6a495965643bf2cd000a12e0394558.JPG</src>
      <authentication>e013558f2e353a052909727f3506bffd</authentication>
    </file>
    <file fileId="138145">
      <src>https://www.occitanica.eu/files/original/584aaf8aed9121a16d48a0736e2e4c70.pdf</src>
      <authentication>c6ed5be8d17901c5574735fe6f132d41</authentication>
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="9">
          <name>PDF Text</name>
          <description/>
          <elementContainer>
            <element elementId="175">
              <name>Text</name>
              <description/>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="618312">
                  <text>�PUBLICATIONS DES FÉLIBRES
DE

•

L'ARMANAC

•

Cctòrî, 11» annada, 0 fr. 50. Les 10 années précédentes (sauf la 2™'épuisée), à raison de 1 fr. chacune. Bureau de la Felibrenca de Sènl-Cla.
Terra sales». contes poupulàris Iengadoucians ilau Maseliè, traducioun

Armnnoc

En

francesa de P. Chassary.
• ou

ïi

«lau

—

Un vol. de 3 fr. 50.

iMistcri, de P. Chassary, Majorai du Félibrige, poésies langue¬

dociennes et

provençales

avec

traduction française.

—

Un vol. de H fr. 50.
Bro¬
—

Dangereux, comédie en un acte, en prose, de A. Dagan.

En Pion

chure in-12.

d'Amour, valse, musique et dessin de L. Dulac. — in-4°.
soir, barcarollo, du même auteur. — in-i°.
Pouvait-Il en être autrement, chansonnette, dumême auteur. — in-4°.
Ce que disaient les Ilots, rêverie, du même auteur. — in-4o.
Parlum

■frise du

,»e

veux

Il

était

E.OU

toujours, chanson, paroles de L. Dulac, musique de C. Verna-

boire

zobres.

—

in-4".

rois, chanson de grand'mère, par. et mus. de R. Gracia.— in-4".
Eassoulet, cansouneta lengadouciana, paraulas de J. Soulet, musica de
une

F.

Jouveau, image de E. Marsal. — in-i°.
cansou, paraulas de J. Soulet, musica de J.-A. Fruchier,
image de L. Dulac. — in-i°.
Ions Pescadous lengniloucians, pouème, de J. Soulet. — in-8".
Histoire des .Toutes Cettoiscs, album, de T. Roussy, préface de Cm. Ponsonailles et poésie de F. Mistral.
Contes
Ecngndoucïans (Dau Pioch de Sl-Loup au Pioch de Sl-Cla), de
G. Thérond, Majorai du Félibrige, un volume de 170 pages in-8", texte et
traduction française, 2 fr. 50. — Bureau de la Felibrenca de Sènt-Cla et
Tous

Cocba-Vestits,

chez tous les libraires de Cette.

lia Felibrenca de Sènt-Gla
Assoociacioun das Felibres de Ceta
JousÈP SOULET
Cap-Mèstre
Quèi dau Sud, 15 bis ou Quoi de Bofc, 13 bis

G.

THÉROND
Paparassiè
das Ostes, 8 bis

Carrièira
La

passa :

Felibrenca de Sènt-Cln comta sa vintena de Felibres, amai
felibres pintraires. musicaires, countaires... e toutes lous autres.

Toutas las bravas gens qu'aimoun soun Ceta ou soun Mièjour, podoun
ie veni, que se ie faran pas de marrit sang e que s'ajudaran l'un l'autre à
glourificti sa piebota patria. Aco l'ai pas res de quanta religioun qu'on

siègue nimai

per

quanta poulitica l'on longue.

Siège Soueiau de la Felibrenca
enco

deJousèp SOULET,

13

;

bis, Quèi de Bosc.

�CETÓRI

ARMANAC
PER

MDCCCCVfl

LANNADA

(An cinquanta-tres clan Felibrige)

Cela, sièn de Sènt-Cla

C.l.0.0.1

Sien de

8ÊZIERSÌ

Sien dau

11-

ANNADA

Bourdigou,

se

Viran

pas.

—

CETA

Buafcu de 1.» ■

i »e

Lirrarik de

sÎewt-CBA, Quèi de Rose,. 13 bis

SABÍS-B.OBtìBES, Carrièira de l'Esplanada

Quèi de Bosc
Grand'Carrièira
GRÉGOIRE, Camè'irà Gamlietta

Librariè de ABBES,

Librariè de îibma SOCPEWE,
Librariîs de
E

MLAS

enco

(las Marchands de

1906

il!» TAflilYWTg

lUeUUÏliïWUiK

Joitmals

�NOUMS DAS

AJUSTAIRES

qu'an gagnai la Lança et 1ou Pavus despioi Van 1846

1846

Audibert

(l'Esperança).

1882

Loumème.

1883

1848

Loumème.

1884

1849

Lou même.

1847

1885

J.

Marqués (lou Gnèlou).
(lou Sup).
F. Soulayrac (lou Borgne).
Las ajustas se finiguèroun pas.
J. Sauvaire

1850

Mazel Noué.

1886

Castan Alissandre.

1851

Audibert

1887

Sauvaire

(l'Esperança)■

(Papeta).

1852

Loumème.

1S88

T.

1853

Lou même.

1889

B. Goudard
A. Bascoul

Sauvaire

1854

Mazel Noué.

1890

1855

Grand

1891

Pascal

1892

F.

1856
1857
1858

(lou Malèn).
Marques (lou Grand Tambour)
Audibert (l'Esperança).
Martin (lou Gauche).

1859

Loumème.

1893

J.

1S94

B.

1895

lou Grand Tambour.

18C0

Lou même

-

1861

Martin

(lou Gauche).

(lou Sup).
(lou Grand).
(lou Mut).

(Pascalou).
Soulayrac (lou Borgne).
Miramond (lou Jouine).
Goudard (lou Grand).
Loù même.

1S96

J. Sauvaire

1897

J. Miramond

1898

L.

(lou Sup).

(lou Jouine).
(lou Carlos).
Goudard (lou Grand).

1862

Loumème.

1863

Lou même.

1899,

B.

1864

Loumème.

1900

J. Miramond

1865

L. Boudet

(lou Canlaire).

1901

J.

186G

Bénézecb

lou

1902

P.

1837

L.

1903

P.

1868

Bénézech

1904

L.

1869
1870
1871
1872

1873
1874
1875
1876
1877
1878

1879
1880

Bouzigaud).

lzoird (lou Mounard).

(lou Bouzigaud).
Pascal (Pascalou).
La ièsta se i'aguèt pas.
La fèsta se faguèi pas
La fèsta se faguèt pas.
Martin (lou Gauchi'.).
Pascal (Pascalou).
A. Izoir (Catola).
Pascal (Pascalou).
Martin (lou Gauche).
P Mazel (lou Matelot).
L. Izoir (lou Mounard).
T. Ané (la Lola).

1881

Lou même.

Poncet

(lou Jouine).
Marty (Martinou).
Richard (Richardou).
Portes (lou Jardama).
Vaillé (lou Moutou).

1905

Lou même.

1906

Lou même.

-ï-

C0UPA D'OR
1905

Se

1906

L. Poncet

flniguèt

PRISES DE

pas.

(lou Carlos).

PRESTENÇA

1903

F. Encontre.

1904

F.

1905

L. izoir

1906

Soulayrac (lou Borgne).
(lou Fir).
Loumème.

grandas ajustas se fasièn lou dimenclie de Sèutajustas dau dimenche soun pas que per la jouinessa ;
las Grandas se fan lou dilus. Es lous gagnaires dau dilus que pourtan sus
nostra lista, à parti de 1891.
Nota.

—

Avans 1891 las

Louis. Despioi 1891, las

�-

DE

TOUTES

Coumpassada

per

3

-

LOUS

lou Oapitàni CHICAIRE

leïamtE

POUNENTx

Faràs ben de heure
L'estieu

Se

vas

un

eop,

quand bufa siroc
liont de toun

Pren toun

VENTS

;

oustau,

paraploja,s'esgTegau

Demora

jout toun couvert
Quand fai magistrau, l'iver

;

Mès sauta-me lèu dau lièeli
Au

printeras quand fai labech.

�JANVIE

Q. lou

7

I

N. L. lou

14

|

D.

Lous

1

P.O. lou
P. L. lou

jours ereissoun de 1 o. 4 m.

2

dimàs
dim.

3

dij.

Basile
sta Genevièva

4

div.

s.

5

Rigoubert

dis.

s.

Telesf

6
7
8
9
10
11
12
13

Dim.

Lous

dil.
dimàs
dim.

s.

Dim.

14

Bap. de N.-S.

dil.
dimàs
dim.

s.

dij.

s.

15
16
17

21
29

Jour do l'An
s.

Rois

D.
N.

Q. lou

6

!

P. Q. lou 20

L. lou 12

I

P. L. lou 28

Loua

jours ereissoun de 1 o. 30 m.

s.

Guilhaume

div.
dis.

sta Palmira

dij.

s.

s.

Pau, ermita

div.

s.

s.

Marcel
Antóni
Flourida

dis.

s.

Dim.

Qundragéaiiiie

dil.

s.

Sulpice

dimàs

s.

s.

24

dij.

25
26
27
28

div.
dis.

dim.

Roumuald
Simeoun
Teoudule

div.
dis.
Dim.

Reminiscei'o

dimàs

s.

dim.

s.

dim.

Agnès

dij.

s.

29

dil
dimàs

30

dim.

31

dij.

sta

Dim.

IiiKtaro

dil.
dimàs
dim

dil.

s.

dij.

sta

Estrope
Soufia

div.
dis.

s.

Fulbert

s.

Marcelin

Dim.

s.

dis.

Zacàri
sta Gevtruda
sta Hèina

dimàs

sta

Dim.

Pnssioun

dim.

s.

dil'
dij.

s.

s.

dimàs
dim.

dij.
div.

Flavièn

Vincent
s. Ramoun
s.
Babilàs
Counv. de St-Pol
s.
Julièn

Bastian

Septuagésime
s.
Gharlemagna
s. Francés de S.

Dim.

Dimàs de Carnaval
Las Cendres

Elouter
sta Isabèla
s
Silvan
s.
German
s.
Matiàs

sta

div.
dis.

&lt;Jy-

Valentin

Alàri

Dim.

Pasquetas

dim.

$iiiiii|iiaseaime
s.

20
21
22
23

dil.
dimàs

'Dîill.

dil.
dimàs
dim.

s.

Cloutàri

Dim.

sta

dij.

s.

Prudénci

s.

di.j

sta Coulastica

div.
dis.

s.

s.

sta Irmà

18
19

s.

div.
dis.

s.

dimàs

dis.

Aufred

dij.

dil.

s.

div.

Leandre
Vitor
Ounourina
Rouman

s.

Aubertin
Ambrôsi

s.

sta

Gregóri
Matjlda

s.

dil.

s.
s.

s.

Alissandre

dij.

s.

s.

.Tousèp
Jouaquin

div.
dis.

s.

s.

dij.
div.

s.
Benedit
sta Leà

dis.

s.

Dim.

Ramcus

dil.

s.

dimàs

s.

dij.

Gabriel

Siste
Jïmanuèl
sta Natalia
sta Anastasia

Benjimin
Ugue

s.

sta Mártina

dis.

s.

sta Marcelina

Dim.

l'ASCAS

Kl

Clemença
Albert

Tiburce
Dilus das Toiinalhès

dil.
dim.

Francés de P.

s.

dimàs

dim.

1)1

.

Marius

div.

lil

Valère

Casimir
Foucàs
s. Adrien
s. Toumàs
sta Verounica
Lous 40 Martirs

sta

Se vérin

jours

Richard
Vincent

dimàs
dim.

s.

Lous

I

s.

dil.

Apoulounia

P. Q. lou 20
P. L. lou 28
ereissoun de 1 o. 50 m.

I

dim.

Dim.

-

P. L. lou 29

oculi

Scxngcsimc

Agata

|

D. Q. lou
5
N. L. lou 12

s.

Diiu.

Fileàs
sta Jana

P. Q. lou 22

dil.
dimàs

div.
dis.

s.

La Cancleloitsa

Ignace

I

Loua jours ereissoun de 1 o. 50 m.

s.

s.

s.

D. Q. lou 7
N. L. lou 14

div.
dis.

Lucièn
Julien

ABRIEU

MARS

FEBRIE

1907

Anastasia
Léon

s.

Dim.

s.

dil.

s.

dimàs
dim.

s.

sta

Lambert
Soucrata
Teodore
Anséume
Glaùdou

Leounida
Gastoun

dij.

s.

Marc

div.
dis.

s.

Clet

Dim.

s.

Roubert

dil.
dimàs

s.

Vidau

sta Zêta

s.

Goumbert

�30

dim.

sta Màrtina

30

dis.

s.

31

dij

sta Marcelina

31

Dim.

l'ASC AS

■

MAI
D. Q. lou
N. L. lou
Lous jours

dij.
div.
dis.
Dim.

dil.
dimàs

Jaque

e s.
Atanase

Pelip

de 17

s.

.Jouin
Fourtunat
sta Rosa

1

Dim.

s.

2
4
5

6

div.
dis.

7

Dim.

dil.
dimàs
dim.

dij.

dil.

sta Antonieta
sta Mounica

dimàs
dim.

sta Laura
sta Cloutilda

,Ian Porta-Latina
sla Serena
s. Estanillau

dij.

sta Valeria

div.

s.

dis.

s.

Nourbert
Medard
Landri

O

O

dij.

Asceiisïoiin

Dim.

s.

div.

s.

Antounin

dil.

.s.

Marc

dis.

s

Gengoult

dimàs

sta Félicitât

11

Brancàci
Pancràci
Bounifàci

dim.

sta

dij.

s.

Oulimpa

Dim.

s.

dil.
dimàs
dim.

s.

s.

Pouns

dis.

Gui
s.
Basile
sta Moudèsta

dij.

s.

Dim.

s.

Verume

div.

s.

dil.

s.

dis.

s.

Mamert
Pascau
Ounourat

s.

Dim.

I'antacoustu

dimàs
dim.

Gir
Avit
Gervais

dil.
dimàs
dim.

Rougaciouns

dij.

sta

s.

div.

s.

Flourença

Bstcla

div.

sta Alis

dis.
dil.

Paulin
s. Alban
Nais, cle S. J.-B.

dis.

Bernadin
sta Julia
s.
Estèba
s.
Ouliviè

dimàs

s.

Prousper

«H m.

Trinitat

dim.

s.

dil.

sta Mai'ia

dij.

s.

dimàs

s.

div.

s.

dim.

s.

dis.

s.

dij.

l'est a

Dim.

s.

David
Adelin
Irenè
Pèire es. Pol
Emilièn

dij.
div.

div.

sta
s.

Jaeoubè

Massemin
Felis
ilo

Dieu

Las Stas Relicas

dil.
dimàs
dim.

dis.

Dim.

s.

dij.

s.

m.

Marcial

Brès

s.

s.

Pie
Ounèste
Anaclèt

P. L. lou 20

D. Q. lou 27

s.

Pèire en Cadenas
Estève

sta Lidia
s.
s.

&gt;

sta Isabèu
N.-D. tic Santal

I

I

s.

Visitaciouri
s. Anatóli
sta Berta
s.
Pèire de Lissà
sta An gel a
sta Couloumba

4

Q. lou 12

Lous jours diminuoun
d'una oura 35 m.

jours diminuoun
de 57

m.

8
9
10

dim.

P.

Lous

jours creissoun

Senia-Crous
s.

D. Q. lou 28

P.

creissoun d'una o. 18 m.

s.

|

D. Q. lou 29

lou

Lous

s.

Q. lou 13

I

P.

dim.

N. L. lou

Q. lou 18

D.

P. Q. lou 15

P. L. lou 21

N. L. lou

8

Q. lou 31

I

P. L. lou 21

N. L.

AGOUST

6

I

P. L. lou 23

OU|

JULHET

JUN
6

1

ugue

Doumergue
Ion

Transfig. de N.-S.
Sauvaire
Justin
Rouman
s.
Laurent
sta Suzanna

s.
s.

)
)

)

s.

sta Clara

s.

13

div.
dis.

s.

Ipoulite

141

Dim.

Pesta A'aciounala

s.

Eusèbe

15

dil.
dimàs
dim.

Fcst» de Sènt-CIa

Aostra-Mama

12

16
i 17

'18 dij.
19 div.
20 dis.
21 Dim.
22 dil.
23 dimàs
24 dim.
25 dij •
26 div.
27 dis.
28 Dim.
29 dil.
30 dimàs
31 dim.

s.

s.
s.
s.

s.

Alèsi
Anric
Toumàs
Vincent de P.

sta
s.

Margarida
Vitor

sta Madelèna
s.

sta

Cristina

Crespina

Jaumc
sta Anna
sta Natalia
s.
Sanàri
sta Marta

s.

Roc
Iacinte
Elèna

s.
s.
s.
s.
s.

Flavièn
Bernard

sta Jana
s.

sta
s.

Sinfourièn
Sidounia
Bertoumieu

SEAT-S.OOS
s.
s.

Zefirèn
Cesàri

s.

Augustin

s.

Mederic

s.

Loup

sta Rosa

s.

German

s.

Lasàrc

il'A.

�OTOBRE

3TEMBRE
N.

2

I

P. L. lou

18

N. L.

P.

10

I

D. Q. lou

25

P.

2

I

(j. lou

9

I D. Q. lou 24

jours diminuoim
na

P.

NOUVEMBRE

lou

L. lou 17

Lousjours diminuoun
d'una

oura 45 m.

oura

41

m.

N. L. lou

D. Q. iou 23
N. L. Iou 30

P. Q. lou 9
P. L. lou 16

Lous jours diminuoun d'una

1
2

s.

Bausèli

dimàs

s.

s.

Agricol

di

Lous S.

3

s.

Gregóri

dij.

s.

Pau s te

div.
dis.

s.

Francés d'A.

s.

s.

s.

Uilll.

s.

Counstant
Bruno

s.

Zacári
Leounai'd

s.

dil.

s.

Auguste

Ernèst

dimàs
dim.

sta

dij.

s.

4

sta Rousalia

5

s.

6
7
8
9
10
11
12

13
14
15

If»
17

Laugè

Aimable
Cloud
N.-D. de Setembre
s. Veran
sta
s.

Poulqueria
Pacient

Serafin
s. Maurilhe
Enaussàm. de la C.
s. Anfos
s.

s.

Ciprièn

18

Lambert
sta Esteveneta

19

I/Ou Cii-uiid

20

s.

21

s.

s.

22
23

Ustàci
Matieu
s. Maurice
sta Tècla

24

sta

25
26
27

28
29
30

s.

1 !»

s.
s.
s.

Cosme
Seran

Miquèu
Girome

Damièn

Retni

div.

Anjous G.

Reparada

Toussants
Lous Morts

Uilll.

s.

dil.
dimàs
dim.

s.

Godefrid

dis.

Maturin

Vergèii

Uilll.

Just

Placide
Vilfrid

dil.
dimàs
dim.

Marti

Caliste
sta Terèsa

dim.

s.

dij.
div.
dis.

dij.

sta

Léopol

s.

Edme

s.

Flourent

Uilll.

s.

Luc, avesquc

Agnan

s.

dil.
dimàs
dim.

sta Auda
sta Isabèu

dij.

Prés,

div.

sta Oecila

dis.

Clament
sta Irmà
sta Catarina
sta Delfina
s.
Sil'rèn
s.
Yidau
s.
Sevei'in
s.
Andrieu

Girard
s. Aurelièn
sta Ursula
sta Maria Saloumè
s. Illarioun

dij.

s.

Maglôri

niai.

div.
dis.

s.

Crespin

s.

Fiôri
Savièn
Simoun e Jude
Narcisse
Arsène
Cristôu

dil.
dimàs
dim.

Uilll.

dil.
dimàs

dim.

dij.

Reiniè
Mitre
sta Filoumèna

div.
dis.

s.

dij.
div.

dis.

23

Marcel
Charles

div.

Edouard

Uilll.

dis.

Danis

dil.
dimàs

dil.

Salaberga
e

dij.

dimàs
dim.

Firmèn

s.

div.
dis.

Uilll.

sta Justin a
s.

m.

o

s.

s.

Ugenia

Fèlis
de N.

D.

m.

�ARMANAC

CETORÍ

ILLUSTRAT

T1CHY

P.-H.

En

seguiguent nostra idèia de dounà, chaca an, dins

VArmanac, lou pourtrèt
âge

d'un enfant de Ceta que nous

fach bèl veire de quante biais que siègue,

de metre,

aqueste cop, lou dau

Es lou 3i dau

mes

brave Tiehy.

de Julhet de i845 que

avèn tablat

nasquèt, dins

pairoulau de la carrièira de Sènt-Cla, PierreHipoulite Tiehy, d'una familha de marins.
Tout jouinet, au Coulòge, faguèt veire que saupriè
prene lou bon cami. E, de fèt, es ce qu'arrivèt.
Aviè tout juste la quinzenada quand se presentèt à
soun

oustau

l'Escola Navala. Passèt couma una lelra à la posta.
Mès sa maire, sa brava maire, vouliè gardà soun enfant

Faguèt tant, diguèt tant, que nostre jouine
sa maire e lou mestiè de marin,
(que l'atirava per las tradiciouns de sa familha e per sa
vida asardousa e libra), faguèt pas ni una, ni dos : lou
cor de la maire gagnèt la
partida.
Adounc Tiehy,
changèt sous catous : estudièt la
medecina. E, à 23 ans — ce que se vei pas souvent —
agantèt de man de mèstre soun diplôme de medeci.
à

oustau.

soun

Cetôri, entre l'amour de

à Ceta.
lou mounde, se pot dire)
pacient, caritable e bounàs.

Yai

sans dire
que s'establiguèt
Lous que l'an eounougut (tout

saboun couma èra dous,
L'an dich, e lou cresèn : èra talamen pietadou's e
coumpatissent que soufrissiè lou mau de lous que

Am'aco, toujour lou'mot de counsoulacioun.
guerissiè ou soulajava sous malautes autant
amé sas bonas paraulas e soun biais amistous qu'amé las
poutingas das apouticaires.
Un cor d'elei, couma aquel, poudiè pas évita d'aimà
tout ce qu'es grand, tout ce qu'es bèu. La pouesia agradèt
à soun ama que-noun-sai.
souegnava.

Tamben

Adounc, en fora de dous grands pouèmes Selma e
Yvonne, acampèt dins sous reculhs, Roses et Pâquerettes,

Confidences d'une Mère e Marines et Paysages, de
pouesias dau pus poulit grel. Sous verses, pies de douçou
e

de

tendressa,

soun

mai-que-mai encantarèls. E, à

que cantava toutes lous sentimens e
de la vida et de l'ideau, es à moulous que

despart

las bèutats

s'atrovoun

�—

8

—

sas obras de cants à soun païs cetóri, à sa mar, à
pescas, à sous enfants, à touta sa vida. Citaren :
A la Mer, Vent du Large, La Plage, Pêche d'Eté, Au
Bord de l'Etang, Les Deux Pilotes (récit d'un naufrage

dins
sas

Ceta), la Côte Butte-Ronde, La Brise du Pays,

arrivât à

Mon Pars (la traducioun a parescut dins nostre
e
tant d'autres. Un enfant de Ceta, pas vrai
faire autramen que de cantà soun Ceta tant

Armanac)
? pot pas
poulit. Es

mèstre.
ni soun traval de medeci,
ni sas oucupaciouns de pouèta, de se counsacrà tant que
pouguèt au ben public. Seguèt prou de tems counselhè
de la Coumuna, delegat à las escolas, e dequé tron sabèn
mai ! Lou Gouvernamen ie bailèt las palmas de l'academia
e, de segu, las ameritava.
Mouriguèt trop lèu, lou 22 de Mars de 1894. Aviè pas
que 49 ans. A soun entarramen, tout Ceta i'assistava.
Brave Tichy,
sièu urouses de remembrà toun
ce

que faguèt Tichy, de man de
Mes tout aco l'einpachèt pas,

...

souveni dins nostre Armanac,
As cantat toun

Dins

païs

moulou de

libres,
Tamben, sien tous amies,
Nautres, lous bons felibres.
un

LOUS DE L'ARMANAC.

CROUNICA
Per faire la testa,
A Cetamoilan ;

Crese,

sans

countèsta,

La farièn tout l'an !

A mai de

cranta cops resou,

la

cansou que nous

dis

'Noun pas que

lous Cetôris, quand s'agis de ie faire
à la careta per quante traval que siègue, ajoun lou grep
as dets ou las costas
en long ; au countrà'ri : ie van amé
las dents e fan tramblà
la calada. Soulamen, quand
aco.

arriva lous dimenches

ou lous jours de fèsta, alor,
sien, mous amies : adissiàs ! la tristessa, au
diable ! lou soueit, e mort ! à la malancónia, qu'en fin de
comte la vida es, pioi, pas tant longa, pas vrai ?
vesoun
zou

! aici

Lous Grecs — nous afourtis lou célébré escrivan franeés
Michelet — lous Grècs que faguèroun tant de varal autres

tant de luchas, tant de travals, e dequé tron te sabe
! agèroun aco d'amirable e que despassa tout ce
resta : sa vida èra una fèsta de-countùnia, èra de-longa un
« sourire
héroïque. »
Siès lous enfants d(aqueles Grècs, vautres, o Cetôris de
Ceta. Mai que degus fasès inarmanda per entoulhà couma
cops,

encara

���fèsta de las pus poulidas. Talamen que las
vènoun de pertout as festenaus qu'alestissès,
s'entornoun, pioi, à sous oustaus, esmervelhats, embrausits e ravits. E s'aco dura encara un pauc, lèu-lèu dins
tout lou Miejour se dira pas pus Geta tout court, ni Geta
la Marinièira, ni Ceta la Goumerçanta, mès si be « Geta
se

deu

una

gens, que

l'Enfestoulida ».
Ce que me fai

parlà antau, l'avès devignat : es las fèstas
Ai fantasiè de n'en dire quicomet
dins aquesta Crouniea. Oh! parlarai pas, pardieu ! dau
Carnaval, das bals, ou de las fèstas de Quartiè ; nimai

d'aqueste

an passât.

tamben de

Sènt-Gla

ou

de Sènt-Louis. Aco

nous

passa la nioch sans se coucha. M'en tendrai&gt; se
de gros en gros encara, à la Sènta-Estèla, à

d'Or

e

à la Fèsta de la Gournicha.

lariè

voulès, e
la Goupa

La Sènta-Estèla, lou sabès, aco's la fèsta das Felibres..
E lous Felibres, vous l'ai agut dich, es « lous aparaires
afeciounats de las tradiciouns, de las coustumas, das

jocs, dau vieure, de l'esprit, e de tout ce que dona à la
vila natala soun caratàri sieu, sa gràeia e sa beutat ; » es
'&lt; lous
mantengueires caputs de la lenga dau brès, mer-,
velhous estrumen tant ben aproupriat à l'ama, as sentimens, à l'imou, au genia de touta una poupulacioun, e
richessa de mai au comte de la França ». l'a de Felibres
pertout dins lou Miejour. An fourmat une granda Assouciacioun que s'apèla lou Felibrige, qu'a un cap-mèstre,
«

lou Capouliè » e un subre-capouliè, Frédéric Mistral.
Ghaca an, per aqui as entours dau ai de Mai (jour

de

Sènta-Estèla,anniversàri de la foundacioun dau Felibrige,
en i854), lous Felibres s'acampoun dins quauque endrech
miejournau per ie taire sa fèsta. Aqueste an avièn causit

Ceta. E vai sans dire que mous Cetóris de la Felibrenca
de Sènt-Cla èroun estais cargats d'entoulhà lou festenau.
L'entoulhèroun per lou 3 de Jun, bèu jour de Pantacousta. Lou prougrame, dessinât superbamen per moun

mèstre-pintre Roussv, pourtava aiço :
La véllia dau Festenau

A 9

Grand Heure felibrenc e Vesprada
au Grand Café
Lou

Jour do

ouras

dau

vèspre,

counfrairenala

Sènta-Estèla
A 9

ouras

général dau Felibrige
Kursaal (Saloun das Estrangès)

dau mati.

Gounsel

au

Distribucioun das prises dau
au

au

XI™' Councours de la

artistica do Ceta
Kursaal (Granda
e

«

A 11 ouras,

Soucietat literària

»

Sala)

Taulejada de Sènta-Estèla
Kursaal (Sala das Councerts)

A

miejour,

�10

—

—

Embarcamen per la Passejada en Mar
au Plan de la
Mieterkana

A S ouras,

A
Vi

d'Ounou, Grands Jocs Flouraus
au

Retour

en

vila

Setennàris

e

4 ouras,

Court d'Amour

Brisa-Lamas
e

finicioun dau testenau.

A 5 ouras,

Per lou Grand Beure de la
vèlha, toutes lous Felibres
pas encara arrivais. N'i'aviè pamens una brava cola
dins la sala dau founs dau Grand Café.
E se n'i'en diguèt
de contes ou de
galejadas ! c se n'i'en cantèt de cansous
ou de cansouuetas !
se
ie
croun

discours.

faguèt mêmes de famouses

Parlen pas,

sieuplèt, dau beure

mouquèt.

que

se

ie

Lou lendeman mati, la Fèsta dau Kursaal
seguèt espetaclousa. De F'elibres n'aviè desbarcat de
pertout
; e de
Getôris
ornes, fennas, filhas, enfants ; grosses,
magres,
pichots c grands — que voulièn veire lou grand Mistral
e lous
Felibres, la sala dau Eursaal n'èra touta elafida.
Quand lou Mèstre de Malhana arrivèt, la distribucioun
das prises èra déjà
coumençada. Mès, sabès se cauguèt
l'arrestà !.. Tout lou mounde se matèt sus
las cadièiras
eil crident à
plena voues : « Yiva Mistral ! viva Mistral!»
L'Armounia jouguèt la
Coupo Santo. I'agèt un estrambord e un afougamen
que fasièn tramblà !
Aloungùen pas trop lou tapis A
la terrassa dau Casino ounte unamiejour, se passèt sus
longa taulassa èra
matada, ben garnida, decourada e ilourida. Moun «
felibre
de las flous »,
Marmiès-Ciot, aviè pourtat de bouquets à
brassadas.N'en fourrèt de foutraus un
pauc pertout e n'en
bailèt de pichotets à toutas las
damas e doumaisèlas
—

qu'è-

aqui.De manièra que la taulada sembla va un rousiè
flourit. E la sala, que Jousèp Coste
aviè tant ben enjoulivada amé de piutruras e de
drapèus
de touta mena, f'asiè
lum de veire quand, lous
taulejaires estent toutes assetats,
se sounèt lou
coumençamen de l'oufice. Per « Recate de
roun

la

Taulejada

»

i'aviè

:

Sinsirimbalhas
Muscles dau Roc,

coumençalhas
e

Raboustilhas

de touta

Arcèlis dau Canau

Bigous

e

Pichilinas de

peissounarié

mena

l'Estang de Tau

Court-boulhoun cetóri de Peis de la Mar
Nostra.
intrada

Tindèls de Bióu à la
roustit

Perigourdina

Galinas de Toulousa à l'Aste
jardinage

Espàrgous de la Coumba

de Chabaneta

groumandige

Mou ta de Glaça dau

Moùntou de Sènt-Cla

acabalhas

Froumage, Frucha
vis

Vi

e

Pastissous
,

Rouge das Mases, Vi Blanc
Champagna
café

e

clènqui

de Gasta-Botas
'

�—

II

—

Sabe pas s'es vrai, mes
ai entendut dire que, s'un
derrabaire de dents èra vengut
aqui per sous afaires,

d'aquela oura, soulide, auriè manjat d'argent. Degus agèt
las dents malautas
Quand loti Champagna petounegèt dins lous goubelets,
lou Capouliè se issèt e clamèt d'una voues
afougada e
tindanta un discours espetaclous sus la freirejacioun de
toutes lous Felibres
que s'afourtissiè mai-que-mai per lou
biais de la Coumunioun à la
«Coupo Santo ». D'aplaudimens
n'i'agèt un tron. E pas pus lèu que s'acabèroun, lous

pas

dous auboissaires

cetóris, Aillaud

e

Azaïs. entounèroun

jouguèroun, que fasiè bavà de lous entendre, l'er soulennèl de la Coupa. Alor Mistral, lou bèu Patriarche Mistral,
se
matent, cantèt de sa voués toujour linda e clara aquel
cant de fiertat. de pouesia
e de beutat qu'a coumpausat elmèmes i'a quauques cinquanta ansd'aco. Crese
pas qu'on
pogue veire de sa vida, res de pus bèu, res de pus grand
qu'aquel cantamen de la Coupa per un ome de genia, un
pouèta inmourtèl que, maugrat sous 76 ans, vous alarga
sas estroias sublimas amé touta la
fouga, tout lou fioc e
touta la f'ervou d'un
cadèl de vint ans.
Quicom de
grandiose passèt d'aquel moumen sus touta la taulada
e
faguèt estrementi l'ama dau cors à tout lou mounde.
Moun cap-mèstre Jousèp Soulet, au noum de la Felibrenca de Sènt-Cla, souvetèt la benvenguda à toutes lous
taulejaires. E parlèroun encara après el : lou Toulousan
Bacquié-Fonade, lou Perigourdin Daniel, lou Barcelounenc
Dr Barrios, lous Biarneses A.
Planté, d'Ourthez, e
S. Palay, de Pau ; lou Marselhés L.
Falque, lous Mountpelièirencs P Ghassary e A.Glaize, e quau te sabe mai !
e

Parlèt anfin

Cetôris,

Moussu lou

Mèra de Geta.

Ab ! braves

disièu toutara que siès lous enfants das ancièns Grècs?...S'agès'ses entendut Moussu lou Mèra, auriès
coumprés que lou siès das anciens Roumans tamben, e
que, contra tout'aqueles davanciès, aimas mai que tout la
Beutat, la Jóia, la Sanlat... Quante doumage que l'ausiguen pas pus souvent, Moussu Molle, nous parlà, amé
soun tinta de
pouèta e soun cor de Cetôri, d'aquelas tant
vous

poulidas causas que las sap talamen ben dire ! Toutes
l'escoutarièn de-longa estasiats.
A très ouras, auboisses en
testa, tout lou mounde gandiguèt au batèu Le Nouveau Courrier. Las damas mountèroun en poupa, jouta la tenda, lous moussus de-vers la
pro, couma per milhou afròuntà la mar, e zou ! fai tiré,
Marius! Lou batèu levèt vóuta.
Fasiè bonança qu'es
pas poussible.
lava sus las aigas

E lou batèu resquiltranquillas, douçamenet, douçatnenet
Pas ges de balin-balan Un vol
laugè de parpalbou.
Quante plesi de se senti empourtats d'aise sus una
aiguela amistousa e risenta ! Lou cièl aviè cargat soun
azur

das

dimenches.

Lou sourel

cacalassava de toutes

�12

—

raiouns. La bona labechada, fresqueta e embaumada das parfums de la mar, bouchava à tout lou mounde
un dous
alanguimen qu'embrounzinava lou cors e lama.
E saique, das Felibres, mai d'un pantaisava déjà de
sous

s'enanà

de-longa antau, quau sap ounte ?... en aval dins
liont pais estrange e fantastic.
D'aquel tems lous auboisses jougavoun d'ers poupulàris
dau Miejour, e de cantaires cantavoun de barcaroias mai
que poulidas. Quand lou batèu agèt prou vougat en plena
mar
se
revirèt e venguèt pausà tout soun mounde au
Brisa-Lamas. Aqui se noumèt per Reina de la Cour
d'Amour una doumaisèla poulida couma lou jour. La
Reina, entourada de sas damas d'ounou, s'assetèt au pèd
d'una roca. E sus aquela roca, lous pouètas e lous cantai¬
res, se
issant l'un après l'autre, venguèroun dire sous
pouèmes ou cantà sas cansous. De tems en tems, l'auboi
jougava una dansa. Alor tout lou mounde se fourrava à
dansà. Lous braves pescaires e portafais, las fîlhetas de
la Counsinnae dau Quartiè-Naut que s'encapitavoun èstre
venguts aqui per passa soun dimenche, pensàs se s'en
dounèroun de dansà couma lous Felibres, amé Felibres
e Felibressas. Jamai lou
Brisa Lamas crese pas qu'âge
vist quicom de tantpoulit.
Lou batèu revenguèt en vila couma lou sourel se couchava. Lous felibres s'esparpalhèroun
chacun de soun
coustat. E la fèsta s'acabèt, lou vèspre, per lou Gouncert
que l'Armounia dounèt sus lou Canau ; lous ers poupu¬
làris lengadoucians que jouguèt seguèroun
aplauditsper
quauque

de miliès

e

de miliès de Cetóris.

Me sièu, belèu, un pauquet trop alargat sus lou raconte
delà Sènta-Estèla Dequé voulès? Aco's la granda fèsta
das Felibres, ma granda fèsta per milhou dire. Serai fossa

court sus las autras dos.
manca
pas de causas ounte lous Cetôris soun de
mèstres, pardieu ! Mès n'i'a una sustout ounte soiin encara
lou pus mai mèstres. Es las Ajustas, l'avès devignat. An
bèu n'en faire, d'ajustas, dins fossa païses de França ou
de l'estrange, en-lioc las fan pas poulidas couma aicis.
Per dire qu'on a vist d'ajustas dau numerot un, eau
pus
le

agudre vist las ajustas de Ceta.

Es ce qu'an pensât quauques bons Cetóris. E se soun
dichs aiço : « D'abord que Nimes fai couri à sas coursas
de biôus toutes Lous aficionados de pertout, que Beziès,
amé

soun teatre en plen er, atira chaca an de moulous
pople, perdequé nautres, amé nostras Ajustas, n'en
farièn pas autant ? » Aladounc imaginèroun d'entoulhà
la Fèsta de la Coupa d'Or.
Per la segounda fes aquela fèsta s'es facha
aqueste an,
lou 29 de Julhet. Lous prises, un journal de Paris, Le

de

�—

i3

—

aviè oufrits. Se revesiguèroun entre
ajustaires d'aicis e lous ajustaires de defora, en

Petit Journal, Ions
lous

presençad'un fumde mounde qu'èroun venguts de pertout
e
que bavèroun de plesi. Pouncet (lou Carlos) gagnèt lou
pris de la Coupa d'Or e se moustrèt un ajustaire de la
prumièira, digne das grands davanciès, digne de Ceta,
un
d'aqueles que «fan poulit». Bravo per Pouncet !
bravo per lous entoulhaires de la Fèsta ! E que longamai
n'avengue d'ajustas coumaaquelas !...
Trop loungtems lous Cetóris s'èroun pas avisats que,
faire veni de mounde prene lous bans à sas dos
poulidas plajas, ce milhou èra de ie bailà de tems en tems
quaucas bonas rejouvissenças. Pamens, i'a una quinzena
d'ans que l'idèia n'espeliguèt dins la closea de quauques
uns. Soulamen, se pensèt pas aladounc
qu'à la plaja de
Frountignan.
Mes aqui que, ioi,lou coustat dan Port de la Nau s'es fach
talamen poulit que fossa gens aimoun autant anà prene
de bans à la plaja d'Ate couma à la plaja de Frountignan.

per

De maniera que lou
Cournicha couma l'an
es

vengut. en

Quartiè de la Buta-Rounda, la
batejat, — sabe pas perdequé —,

estieu sustout, una pichota vilota.

E alor lous Cournichencs, quesoun toutes mai-que-mai
de bons Cetôris, — amai que mêmes i'a de felibres — an

fèsta, couma de juste. Vous assegure
laque faguèroun aqueste an,lou 12 d'Agoust,seguèt
quicom de réussit. Per un prumiè cop se poudiè pas
milhou faire: councours de pesca, de grimaças, dansas,
musicas, illuminaciouns, balouns, fiocs d'artifice, dequé
te sabe iéu ! ie manquèt pas un tour de lia.
Disoun que l'an-que-ven se l'arà quicom d'encara pus
bèu.Parloun d'un grand councours de cansous e roumanças ouute se revesiriè de prises entre toutes lous que
voudrièn cantà la sieuna Es aco que n'en seriè un de
Councours autramen agreable que lou de las grimaças !
Quante plesi per lous escoutaires ! Pagarièn, saique, per

vougut agudre sa
que,

l'entendre.

Aqueles moustres de Cournichencs soun capables de
bailà,l'an-que-ven,una fèsta ôufanousa.Tant milhou !
mous amies, e viva la Cournicha !

nous

Quicom qu'es, tamben, una fèsta per lous iols e l'esprit,
publicat per moun mèstre-pintre
T. Roussy e que s'apèla : Histoire des Joutes Cettoises.
Croumpàs-lou, lous que poudès ; ie trouvarés, am'una
prefàcia de Ch. Ponsonalhes e de vers de F. Mistral,
touta l'istôria de las ajustas e das famouses ajustaires de
Ceta. le veirés d'images superbes que representoun las
ajustas dau tems passât e dau tems de ioi, de figuras que

aco's lou manific album

�—

i4

—

mostroun lous

abilhages das ajustaires à toutas las epocas,
pourtrèts das mèstres de la lança, e patin e coufin,
e poulit e
pus poulit ! Aqui, Roussy, per esemple, a facli
una obra «
d'aparaire aleciounat das jocs de sa vila natala»
una obra de felibre. Es
pas estounent que Mistral se siègue
entanehat de pourtà l'album de
Roussy à soun « Muséum
Arlatenc
de

».

Uua autra fèsta encara
per l'esprit, e la jôia sustout,
lous Contes
lengadoucians publicats per moun felibre
G. Thérond. Quau lous voudrà
croumpà lous trouvarà
enco de toutes lous libraires de
Ceta. Vous dirai
es

pas ce

valoun aqueles contes; sabès couma s'en tira
per
countà quieom de risouliè, moun
galoi Biscau-Pas.
Imaginas-vous que vènoun de i'escrieure perie demanda
de laissà metre dins «Varden», un
journal dau Danemark,
la traducioun de
quauques uns de sous contes, amai,
tamben, soun pourtrèt. Serà be lou prumiè
cop, saique,
qu'un Cetòri e lou paraulis de Ceta faran marmanda
que

amouut tant

liont.

Anfin, per acabà aquesta prou longa charrada. tirarai
aiço de « Prouvenço», un journal de
felibres.S'agis de la
fèsta que faguèroun, en
baraqueta, couma lou l'an chaca
an,mous felibres de la Felibrencn de Sènt-Cla : «...Bèn
tant que — lou vin, la
lreirejacioun, la pouësio e l'estrambord
touti avièn lou vent eu
poupo quand, sus li sût
ouro dôu
vèspre, gagnèroun sis oustau.
» E s'an escri,
aquèu vèspre même, li poulidi causo
qu'auran trouvado, conte, cansoun vogalejado. sarés
pas
trop de plagne, legèire de Y Armanac cetôri de l'an
que
ven: aurés
dequé vous coungoustà quàuqui boni passado.»
Souvète qu'aco siègue antau, braves
amies!
—

L'Armanac Cetôri.

Lou 3 de Jun de
A

1906, à Ceta
dous e cars
G. THEROND

mous

Counfraires
c

H. GALIBERT.

Per

iéu, aco serà l'estèla
Qu'enlusirà nostre Armanac ;
Aquel bèu jour de Sènta-Estèla
Per iéu, aco serà l'estèla
De nostre cièl la
pus tant bêla ;
Francamen, e sans gnic e gnac,
Per iéu, aco serà l'estèla

Qu'enlusirà

nostre

Armanac.
Jousèp SOULET,
{Felibre de Sènt-Cla.)

�—

Ounte vai la

10

—

Barea, vai Baehieha !

Mounoulogue
A l'amie M.

Sièu
Un

nascut au

CAMELAT, felibre biarnés.

Trauc de

Poupou
grossa mistralada ;
noum ?
m'apèloun Jousepou

jour de

Moun

Moun mestiè ? vende d'ensalada

;

;

Es vrai

qu'aco's pas un mestiè
fai susà la camisa ;
On a pas besoun d'un bralhè
Per vendre aquela marchandisa ;
Que voulès ? on fai couma on pot
Quand la fourtuna nous es chicha
Sièu counlent de moun esquipot :

Que

nous

;

Ounte vai la barca, vai Bachicha !

Sièu maridat, per moun

malur,
Marioun, una persineta ;
Sièu à jun d'un jour de bounur
Desempioi que l'ai per fenneta ;

A

Encara

aco

seriè pas res

S'aquel carpi, linfra e groumanda,
Mancava pas à sous devés
Couma una granda galimanda.
Ce que me fai lou mai soufri
Es quand aquei... sacot m'aticha ;
Mes, tout coumtat, laisse couri :
Ounte vai la barca, vai Bachicha !

N'avès que se

cloufoun lou lèu
de poulitica ;
Per voudre aparà lou drapèu
D'un rei ou d'una republiea
Quand

resounoun

�—

i6

—

Se fan veni las tres-susous !
E

jamai tomboun pas d'acórdi,
Maugrat toutas bonas resous :
Farièn milhou de beure d'ôrdi,
Car

se

Iéu,

es

refrescarièn lou sang.
pas aco que

m'esquicha

:

Que siègue

rouge, ou blu, ou blanc,
Ounte vai la barca, vai Bacbicha !

«

E

Ai,

moun

Dieu ! quante calimàs !

respira amé pena »,
Entendes dire à chaca pas,
couma on

L'estieu, quand l'eissiroc alena.
L'iver, es una autra cansou :
L'un a lou grep, l'autre d'esclalas
Que fan que touta la sesou
A lous dets que sembloun de latas.
Iéu, quand lai caud, vau à la mar ;
Quand fai frech, reste dins ma nicha
Trove tout bon, pas res d'amar :
Ounte vai la barca, vai Bachicha.

Au

jour de ioi, quand

an

quicom,

Lou mounde courrissoun bourrida ;
Au lioc de prene un bon picon
Prenou'n

toupi d'aiga boulida.
lou medeci
Que lous manda à l'apouticaire ;
De pas res se fan un souci,
De se plani, nous fourrou'n caire.
Pioi

van

querre

Se mourissèn, lou veiren-be ?

S'agis d'agudre l'ama richa
am'aquel poulit be

Per dire,

:

Ounte vai la barca, vai Bachicha !

;

�Se jamai gagnave un milhoun,
(Crese pas, segu, d'aco veire)
Me farièu

revoulucioùn

tant

Que vendrièu bauc, poudès Ion creirc.
De-ièt, virarièu en vegent
Que, iéu, qu'ai pas una... rabeta,
Ai antau un moulou d'argent
Que, d'un cop, me fai la cambeta.
Yesès, l'argent me fai pas gau ;
Oui, aco's pas
D'èstre

una

lou

sans

acrousticha

sou

:

m'es egau :

Ounte vai la barca, vai Bachicha !

Yiva Sènt-Cla, lou Carnaval,

Sènt-Louis
Sans

nous

e

la

baraqueta !

destourbà dau traval

Aiman aco,

nautres, à Ceta.
qu'es pas jamai countent
refastignous, caïna,

Per lou

E que,
Sans ie demanda s'a lou tems,
Lou mandaren à la traîna...

Iéu, countent couma lou Petrus,
Deguèsse dansa la machicha
Dirai

:

zou

! fai tira, Marius

:

Ounte vai la barca, vai Bachicha !
LOU FËLIBRE DE

SÈNT-CLA.

Riquet
A

l'amie G. CAFFAREL.

Jan, lou Bourdigdtou, s'encapitava un jour à Toulousa
Dins sas passejadas rescountrct un
brave Toulousan, qu'aviè counougut au service e
que se
l'aguèt un plesi de ie bailà d'esplicaciouns sus tout ce
que vesièn. S'agandiguèroun sus una plaça.
e

visitava la vila,

�-

—

—

—

—

—

—

Couma

i8

-

l'apelàs? fai Janot

au

Toulousan.

au

bout de las alèias una
l'estatua de Pau

Plaça Lafaieta.
E

aquel jardi ?

Jardi Lafaieta.
E

aquelas alèias ?

Alèias Lafaieta.

Aníìn, nostre Janot, devistent
estatua

RiquetJ

(qu'es,

couma

chacun

sap,

:

Alor, fai en moustrant l'estatua, aco deu èstre
Lafaieta, perdieu !
Sabe pas s'es Lafaieta, respond lou Toulousan ; mès
ce que sabe, es qu'aici
l'apelan Riquet !
—

—

LOU

Lou Pesoul de

A

MOUSTÈU.

Nostre-Segne
monn

amie

Raph. GRACIA.

Un

jour, Sènt-Pierre amé lou Bon-Dieu (l'enfant) venièn
enco de
Mèstre Forest, dins la carrièira das
Ostes. Deve vous dire, d'abord,
que lous qu'an pas
counougut aquel oustau saboun pas gaire dequ'es un endrech ounte on se louncha las babinas, mès couma se deu.
de dinnà

Ab ! ounte siès, Mèstre Forest ! !

Dounc, après dinnà, se passejavoun dejouta la Marina
quand, tout d'un cop, Sènt-Pierre dis à Nostre-Segne :
Eh ! be, Mèstre, de que fasèn de nostre cors
après
—

dinnada ?
Ce que

voudras, ie fai Jesus-Crist ; vos qu'anen
sauquena ?
Mes, cou... dounàs, respond l'Apotre, pescà la
sauquena, ioi ?... Tenès : es couma se m'assegutaves e
que vous agantèsse. Yesès pas que las aigas van à la mar ?
—

veire
—

pescà la

�Ve !

—

lou

es

vrai !... Tè !

Lazaret ?

Prendren

vos

qu'anen

se

passejà vers

quicom per faire la bêla e

passaren un moumen.
Eh ! be, zou ! fai tira.
—

Montoun lous escaliès de la Marina,

engulhoun RoumpaQuartiè-Naut. Quand soun davans
Annà de las Fougassas, introun e prenoun una fougassa,
Sènt-Pierre causiguèt la pus
grossa que i'agèt. La
pagoun e s'envan.
Pierre pourtava la fougassa plegada dins un papiè
jaune, (Me sembla que lou vese). Quand soun davans
lou cementèri, déjà Pierre parlèt de s'arrestà per goustà.
Gueus

—

e

filoun

Oh !

vers

tron d'un

lou

goi, ie fai lou Bon-Dieu, i'a pas qu'un

que se levan de taula e déjà parles de manjà ?...
Oh ! ie respond Pierre, es pas qu'âge fam, mes,

moumen
—

de

pourtà aquel paquet, aco me fourra un caire.
Fai lèu, respond soun mèstre, baila-lou, baila.

—

Se

fulha, sourtis un moussi de ficela de sa pocha, lou
dins un trauc que fai en naut de la fougassa, e,
zou ! detràs
l'esquina. E, fai tira !
Eroun paneara à la Buta-Rounda que Pierre, (pamens
pourtava pas pus lou paquet), aviè parlai très ou quatre
cops de tastà la fougassa. Gau creire qu'aquel arlcri, aviè
toujour una tripa de vouida
passa

Boudieu ! ie dis

Nostre-Segne, coumprenes pas que
sègues ?... M'as fourrât un caire. Quand seren aqui

—

me

ounte vole anà

s'arrestaren

e

E marchèroun. Mes Pierre,

goustarcn, mes pas avans.

aquela maissa fma ! —
despioi lou cementèri pessugava la fougassa ; e talamen
la pessuguèt qu'à-n-un moumen ie restât pas que lou
—

courdil.
Pensàs-be que Nostre-Segne vesiè ce que se passava,
mès aviè l'er de pas ie faire cas. E risiè dins sa barba.

Anfin, quand soun au Lazaret davans la baraqueta de
Gotou, lou Bon-Dieu s'arrèsta e dis à Pierre :
—

Tè !

goustà,

tron

d'afamat, aviès pou ?... ie

sièn,

anan

�Deviè counouisse Coton,

perdequé sourtigaèt de la
pocha qa'aviè tirât la ficela un joc de claus e
doubriguèt la porta de la baraqueta.
La taula èra mesa e ie mancava pas
que lou fricot.
Introun. Nostre-Segne fai passa la ficèla per dessus soun
espalla e a l'er de se trouva capot quand vei que i'a pas
mèma

res

bout.

au

—

—

Ob ! tron, dis à Pierre, e la
Bien ! respond Pierre que

cou...doun,
—

—

e

ounte

a

fougassa?...
s'entendiè à faire lou

passât?...

Lou deves saupre.
léu ? Segu, no.

Pamens, i'a pas que

tus, i'a pas que iéu, e la
E pioi, sabes ? te counouisse : per la
messorga n'enfounzariès un pus messourguiè que tus.
Ob ! no, Nostre-Segne, poudès creire qu'ai
pas vist
quand la toumbaves.
Oi, lai Jacou. Anfin, Coton a préparai una bona
boutelba amai que deu èstre dau cantou ;
beguen un cop
—

fougassa

manca,

—

—

e

s'enanaren.

Roumplis lous dous veires à

raseta e,

au moumen

de

trincà amé Pierre, fai:
Houi !

dequ'ai aqui ? ( E met las dos mans à la
testa, detràs lou coupet). Regarda, Pierre, crese qu'ai un
—

pesoul

:

amai

deu sembla una cranca.
pèusses e recueula, estoumacat.
Nostre-Segne, es pas un pesoul qu'avès aqui,
que

Pierra escarta lous
—

es un
—

Ob !
iol !

Oi, messourguiè, es

un

iol

; e es

aquel iol qu'a vist

quand manjaves la fougassa !!!
Jan

GÉVAUDAN.

Aime la mar couina moun ama
Aime Sènt-Cla couma la mar;
Dau bèu sourel, aime la
flama,
E lou labech quand bufa lard.

;

Miciièu RARRÈS,
(dau Bouvcligou).

�—

Lou

21

Maridage de Prousper
A

Jonsèp COSTE.

Quand, agent finit soun coungèt,
Bousigas Prousper tournèt :
«
Escouta, ie diguèf sa maire,
A

—

»

Te

»

Sabe

»

Qu'aco seriè ben toun afaire...
Vos que l'anen veire deman ?

»
»

eau

maridà,

Vole-be.

—

Lous

moun

enfant.

filhela, à Loupian,

una

»

L'endeinan i'anèroun.

dousjouines

se

counvenguèroun,

Lous vièls atabé s'acourdèroun,
Tant-i'a

qu'anfin decidèroun
Qu'un maridage se fariè.
D'aqui aqui, Prousper poudriè,
Lou dimenche, tant que voudriè,
Veni frecantà sa migueta.
Auriès vist un Prousper countent !...
«

—

Moun enfant, anaràs à Ceta,

»

le dis

))

E causiràs

»

Per

»

»
»

»
»
»

))

sa

maire

en

revenguent,

bèu présent

un

l'oufri, dimenche que ven,
poulida Gatarina.
Amai, d'abord que ie seras,
Se me creses, n'en croumparàs
Un tamben per Mos de Rousina
A

ta

Ta bèla-maire

:

vai pas mau

Qu'ara l'acatoules un pauc
ie mostres bêla mina

E que

Pus tard... —Farai

;

dises, »
Dis Prousper. E, dous jours après,
Vai à la yila tout esprès.
Gerça, roda, s'emprencipia,
Marcandeja. Anfin, per la filhn,
Grompa un mirai qu'es prou coustous,
(Dès e-nóu sóus, sieuplèt, ma mia ! )
))

ce

que

�Per la maire,
Una bona

Qu'agèt,

dimenche

au

Galoi

mièja-dougena,
ie prenguent de pena,
de cinq sous lous dous.

en

Au còsti

Sien

de moucadous,

couma

après dinnada.
cauquilhada,

una

Prousper camina vers Loupian.
Oi ! qu'es belàs nostre galant !
A cargat, per poudre mai plaire,
L'àbi de noça de soun paire
Que te ie molla couma un gant.
E quant as présents que deu
Pensas qu'a pas dessoublidat

faire,

De lous prene. A ben recatat
Dins la pocha au ras de l'aisscla
Lou mirai per la doumaisèla,
E lous moucadous

soun sarrats

Dejouta lous panels, detràs.
Arriva à

Loupian. Sus la Plaça
fum de poupulassa
A l'entour de très
galapians
Que fan quauques tours de palhassa
Per amusa illbas, enfants,
Ornes, fennas, pichots e grands.
Prousper pot pas passa. S'arrèsta.
Mes aqui qu'una voues, en
l'er,
le crida : « Monta
aici, Prousper ! »
Susprcs, Prousper issa la tèsta
E vei
en-naut, sus un balcoun,
l'a

tout un

Un camarada de

Que ie fai sinne :
Prousper monta.

sa

«

Ji

classa
i'a de

plaça

quand

es

Devista

en

Amé

maire à souncoustat.

sa

bas

sa

Catarina,

».

amount

�23

—

—

ALor, d'una voués que doumina
Tout lou bourlis
»

Gatarineta

e

Regardàs-me

»

E

sabiès

Ouèp ! Catarina,
Rousina,
sièu arrivât.
qu'ai pourtat !...»
«

vous,

»

se

:

:

ce

Dau cop tout lou mounde se vira
Vers lou que fai tant de varral.
De se veire antau pount de mira,

Creseguent que chacun l'admira,
Prousper, fier couma un gai
« Aqui
i'a per tus, Catarina x&gt;,
Fai en piquent sus sa petrina
Vers la pocha ounte es lou mirai ;
Pioi, se virent un pauc de caire,
E mandent un grand cop de man
Un pauc pus bas que l'os bcrtrand :
« Amai
aqui i'a per ta maire !... »
Nostre

De

l'espectacle
maridage

Lou

que
se

:

i'agèt
coupèt.
BISCAN-PA.S.

a»05o«

Una Voués
A las darnièiras eleciouns per un députât,
s'èra pas présentât, — agèt una voués.
Sous amies lou felicitèroun

Raurau,— que

:

Ai, tron ! Raurau, as agut una voués ! Es quicom,
aco, sabes ? Per aquesta fes, te laissa couma siès, mès
empacha pas mens qu'es una endicacioun. Soulide que,
lou cop que ven, s'es toun idèia de te présenta, auràs
d'eletous à para la saca.
Se poudriè be, respoundèt Raurau ; eau un coumençamen à tout. Ara, parlcnpas de l'avcni ; parlen soulamen
de la voués qu'ai
agut... Una soula. es vrai mès que n'en
—

—

�—

24

-

sièu íìer !... Sabe
quaii me l'a
soula

voues

que toutas

candidats.
—

—

Chaval !

e

bailada, e aime mai aquela
las qu'an agut ensemble lous cinq

aquela voués

es

?...

Es la mieuna... ai voutat
per

iéu !
Binjimin DUFOUll.

S'agis de s'entendre
M'en arrivèt

una

crèma

que

au

Escoutàs.
Sièn à Séeerac-le-Chateau, dins
Es pas un vilajot, me sembla. Eli !
ie mouriguèt un brave orne

Berquiè. En

lum,

diguent qu'après

quitèt

dis.

l'Aveirou, sieuplct.
be, i'a quauques ans,

d'espiciè

vous

couma se

soun

que

s'apelava

darniè badal,

sus teri^a una veusa descounsoulada e dous
ourfelins,
dirai pas que la trista veritat.
Mes anèsses
pas creire, pamens, que nostres dous
enfants, que s'apelavoun Filipa e Pol, èroun encara
à la
tetina ou sus lous bancs lusents de
l'escola das
cagaires.
Nàni. Tout en seguent à plani, s'atrouvavoun
dous foutralasses de droites, couma se dis
amount, d'una trentena
d'ans chacun.
vous

Couma

poudièn pas teńe toutes dous' lou

pairoulau,

se

decidèt

coumerce

alor que

l'ainat, Filipa, prendriè
maire am'el, Pol, lou cadèt, un

l'espiçariè en gardent sa
pauc pus levènti, fariè sous

afaires dins lous vis
rouges,

blancs, et cœtera.
Aquela decisioun faguèt un pauc parlà lou mounde de
l'endrech, lou poudès creire. Justamen
d'aquela epoca me
i'encapitave, quand un souer, au café de Prousper,
entendère aiço
—

:

Dise pas, veniè

Prousper, qu'aqueles dous enfants
ajoun pas mila cops resou de cercà chacun soun
cami
per gagna sa vida. Mès l'aveni
m'enquièta. Voudrièu me

�troumpà,

pamens,

dificultats

veirés

se pus

tard s'atrouvarà pas de

entre eles.

Quantas dificultats? Dequé babilkes, abestit? Trouvatoujour de pèusses dins un ióu, rebequèt Sausset
qu'es toujour preste à reraoucà soun ome eà countrarià.
(l'a de mounde qu'an aco dins lou sang. Sausset, d'aquel
coustat, picava pas au papiè).
Boudieu ! couma pas res te matrassa ! t'embrouncariès à n-un fum de pipa ; partisses couma una soupa au
lach !... Dise pas qu'arrivarà de dificultats, mes poudriè
—

riès

—

Tè ! vas coumprene : una supausicioun que
Pol croumpèssoun de taps, de boutelkas... anfin
ce
que voudras. Me seguisses, pas vrai ? Eli ! be, lous
colis podoun anà enco de l'un ou enco de l'autre e
justamen pas toumbà au que caudric. Aqui de disputas
à ne pas pus fini.
Mes, bougre d'ase ! lous colis seran marcats à sas
inicialas, bretounegèt Sausset, blanc de coulèra. Chacun
recounouitrà lous sieus, beligàs que siès ! Es tus que ne
fas un famous,dc cûlis...
Aco's aqui que te vole, moun bel amie. Es tout juste
à las inicialas que ie coumprendran pas pus res e que
lous pastisses vendrai! pus espesses. Te vau dire...
A quel a empega! bramèt Sausset que la raja estoui'ava.
Alor se matent de la cadièira, lous iols defora de la
testa, lous brasses en l'er e parlent [Tancés de la coulèra:
Teu cas pas me dire, belèii, que Philippe et Paul ça
soye les mêmes initiales ???
n'arrivà.

Filipa

ou

—

—

—

—

...M'enanère estabourdit,

Jousèf COSTE.

Caclèfc

e

Titola

Diga, Cadet, m'esplicaràs
Perdequé cargues à toun ase
De lourgnouns verds ? Avouaràs
Que siès cou... doun amai viedase !
—

�—

26

—

Lou pus

cou...doun de nautres dous
iéu, vai, paure Titola.
Goumprenes pas ?... Sics malurous ;
—

Es pas

Podes anà mai à l'escola.
Veses pas

qu'aquel aparèl

(Bouchiga

presa per lanterna)
Fai creire à l'ase farandèl,

Que la palhaes... bona luserna ?...
H. GALIBERT.

Las Bèutats de Ceta
A l'amie

l'a

d'aco

Françouès BÂRTOLO.

crantena

d'ans, un bon Getóri que
afaires, mandèt soun ainat à
Ceta, que counouissiè pas encara. (Sabèn toutes que lous
bons Cetóris, — e toutes lou soun
amai que siègoun
una

demourava à Lille per sous

—,

lionts dau

pais, l'aimoun toujour,

mai que

e soun

ie pensoun de-longa,

countents quand ie podoun

reveni).
Aqueste jouinome visitèt lous parents e lous amies,
barroullèt la vila de pertout e, pioi, rintrèt à soun
oustau. Soun paire ie diguèt :
Per veire, conta-me tout ce qu'as vist.
Lou jouinome countèt tout, pount per pount :
—

—

Ai vist d'abord

toutes lous

parents e( lous amies

que tout aco languis de te veire. Pioi, ai vist la mar amé
lous bastimens, l'estang amé lous pescaires ; ai vist las

glèisas, lou canau, Sènt-Cia, las baraquetas, las
Casernas, l'Esplanada, la Plaça, la Goumuna e lou Mol.
très

—

E

—

E

—

—

—

na-ie,

après ?
après?... ai

pas pus res vist.
As pas pus reS vist?... mès, cou.

Nàni,

moun

Oh ! malurous,
e

.

dounes ?

paire.
as

pas

fai lèu. As pas vist

vist
las

poulit !... Retorbèutats de Geta : lou

ce pus

�Trauc de

de

Poupon ? lou Pilhè de Chauvin

lou Pourtau de Bergne
jouinome s'en retourne],.

Castagne???

E lou

e

LOU

Una

?? la Rampa

????...
MOUSTÈU.

Liçou de Franeimand

enclaus, pas liont de Casimir, intra un moussu
demanda lou cap-mèstre.
Y a pas guère qu'il est parti, Mossieu, ie dis Lou
Rouge ; en allez-vous à le bureau, vous Vencapitérez
Dinsun

que

—

seurement.

lcu que lou moussu a virât l'esquina :
Rouge ! fai Blèsa, l'as avuglat aquel paure ome :
i'as fourrât un cop de francés !... Dindines ! couma lou
platines ! Toun encapiterez es quicom de superbe.
E : y a pas guère qu'il est parti ?... quante paraulis
fignoulat ! ven Mèstre Coulet.
Tout aco vau pas lou sugaman, dis à soun tour
Bessiihou. Parlàs-me d'aquel sugaman !... En allez-vous
à le bureau vous Vencapiterez sugaman... Oi ! d'aquel
moustre de Rouge, sabe pas d'ounte tron las tira.
Lou Rouge, qu'es un pauc mouscous, se vira alor vers
Pas pus

—

O

—

—

Bessiihou
—

dous

:

O tus ! mascle de bouc, ie
te

ers :

crida,

cloufarièu, per lou

âges pas un er

de

francés, amai te reclou-

farièu.

cloufariès ?... Sabes pas soulamen demanda
francés.
Dequé eau pas entendre, pamens ! Eh ! be, d'abord
qu'as tant de mourre, per veire : couma se dis en francés
un... un... espéra, que trove quicom de diflcille... tè ! ie
sièu : una d'aquelas bèstias que passoun davans la porta ?
Juste, à-n-aquel moumen, davans la porta passava un
troupèl de budèls que dous toucadous menavoun à
—

Tus,

me

de pan en
—

l'Abattoir.
—

Se dis

:

un

bedeau, fai Bessiihou.

�Un bedeau ? oh ! la, la... Es tus que ne siès un

—

de
bedeau, bougre d'asc !
Mes pastes pas la
c.ougourla, pardieu ?... Un agnèl
—

dis pas : un agneau ?

se

Dequé

—

Es

—

pinceau
dis

un

:

Alor

un

me cantes, un

agneau ?
faire coumprene... un pincèl, se dis : un
fournèl, se dis : un fourneau ; un cadèl, se

per te
;

un

cadeau...
budèl

t'en dirièu

dis

se

:

jusquas à deman, acha !
bedeau, quand lou diable ie

un

seriè.
—

lou

Resounes

digue. Siès

—

—

—

—

—

:

bagnat,

que te

vos

fava de Yic.

Se

se

dis pas :

un

:

un

chival,

en

francés,lou sabcs

?

Quante afaire ! es un cheval.
Bon. E quand s'agis d'un pichot chivalou ?
Cau dire

chevalet.

un

:

Aqueste
un

cop, ie siès. Un pichot moulin, tamben, se
moulènet ; un pichot zoiseau : un zoiselet
; un

pichot bouc
—

tambour

dis, alor ?

Se dis... Per veire

soun noum
—

una

couma se

un

mai qu'un farandèl das Mases.

pas

Et tus, siès

bedeau,

dis

coutna

Ounte

bouquet.

: lin
tron

ne

vos

vcni

amé toun bouc

e

toun

zoiseau ?
N'en vole veni

qu'un biôu en francés se dis : un buf,
pas vrai ? Alors un budèl, qu'aco's un pichot biôu, deu
se dire : un
buffet !!!
D'un pauc mai n'en petavoun toutes d'una ataca.
—

BISGAN-PAS.

Quand

on es

d'acôrdi, lous

avoucats

Moussu Dounat
Es

toujour lou ben arrivât.

soun

d'ases.

�—

29

—

La Dansa de las Trelhas (1&gt;
Gouma eles, iéu,

REFRIN

Angeta dau Bon-Dieu,

Eh! io-tant-la!
Passa
Passa

passà,
dejout las trelhas,
se vos

Eh! io-tant-la ■'
Passa

se

vos

passà
t'arrestà.

Se

vos

de poutounetas,

Gouma

eles, iéu,
Angeta dau Bon-Dieu,
Que n'en farièu... boudieu!

Très cops sans

Eh! io-tant-la...

Gap de jouvent,
Que vas couma lou vent,
Espéra ta poulida !
Gap de jouvent,
Que vas couma lou vent,

Sièn pas au

Espèra-la

Fourviàs-vous de davans !

que ven

!

.

Brave

—

Brave

galant,
jour de l'an.

Eh! io-tant-la...

Eh! io-tant-la...
Lou

mes

de Mai

Dos

;

amas

Au

de Mai

S'espandis fier e gai,
canta mai-que
mai.

Tout

Disoun

sa

—

flous

cansouneta,

Lous aucelous
Sus lous aubres en flous

Rendoun

moun cor

jalons.

sus

S'aco's antau,

Yendrés à

moun

oustau,

Vous ie sarai proumesa ;
S'aco's antau,
Vendrés à

moun

oustau,

Moun

es pas

brutau.

Eh ! io-tant-la...

(1) S'es fach fossa paraulas

embrasadas ;

mes

Eh ! io-tant-la...

Lous aucelous
en

d'amour,

d'amour,
Poutounejoun toujour,
La nioch amai lou jour !

Eli ! io-tant-la...

Sus lous aubres

mes

Poutounejoun toujour

S'espandis fier e gai,
rosa es
espelida
mes

Au

—

La

Lou

galant,

Sièn pas au jour de l'an,
Gardas vostras brassadas;

paire

Eh! io-tant-la...

l'er de

las Trelhas. Las que dounan

aicis nous an semblât las pus
poulidas. Seguèroun coumpausadas à perpaus
de las Pestas Latinas de
Mountpeliè, en 1878. Trouvarés la musica à la

paja 32 d'aqueste Armcinac.

�—

—

3«)

—

Ma bêla enfant,

Per amaisà

ma

Aici la taula

fam,

Pus tard veiren lou

mesa ;

ma

jour charmant!

Pichota pren ma man,
O

Ma bêla enfant,
Per amaisà

O

—

rèsta

;

jour charmant !

Pichota pren ma man

fam,

Amé

Dequ'esperà deman ?

moun

Eh ! io-tant-la...

cor

aimant !

refrin

Eh ! io-tant-la !

Siès pas countent,
Adissiàs bèu jouvent,
—

Passas bonn la fèsta ;

Passa

se vos

Passa

clejout las trelhas,

passà,

Eh ! io-tant-la !

Siès pas countent,
Adissiàs bèu jouvent,

Passa

M'envauqu'aipaslou tems!

se

vos

passà
V ar resta!

Très cops sans

Eh ! io-tant-la...

Louis ROUMIEUX.

Un Testut
Moussu Gibert, de Balaruc,

èra

un

bon

e

brave vièl

qu'aviè entarrat sa setièma fenna.
Se presentèt, à quatre-vints passais, à la cura de
Balaruc per se faire cridà lous bans una autca l'es.
S'anava maridà

encara

am'una

vielheta de

Avès pas vergougna, moussu

Gibert,

soun

tems.

qu'avès un
pèd dins la toumba, de voudre mai vous maridà ? ie
diguèt moussu lou Curât. Fariès milliou de pensa au
—

salut de vostra

ara

ama.

Vergougna ? perde qué voulès qu'âge vergougna ?
rebequèt moussu Gibert. Lou salut de moun ama, veiren
aco
pus tard. Mes per me maridà, me maridarai ; e sièu
testut, sabès ?
Mès, aniin, perdequé voulès tant vous maridà ?
Vesès, moussu lou Curât, un ome de moun âge deu
—

—

—

èstre maridat. Aco's
tant n'en

E

se

soun

devé. Adounc

tant

m'en prenoun,

prendrai. Veiren quau s'alassarà lou
la iochièma fes.

pus

maridèt per

Jousèp COSTE.

lèu.

�—

On
Un

souer

pot

de l'iver

très de mous

amies

3i

se

—

troumpà

passât, en sourtiguent dau teatre,
iéu intrèren dins

grand eafè.
(crese que s'apelava Zefir) venguèt cop sus
nous demandà ce que deviè nous servi.
Un bock, diguèt l'un.
Bon ! un bock, repetèt Zefir.
Una chastrusa, diguèt un autre.
Bon ! una chastrusa, repetèt Zefir.
Un lach, faguèt lou tresième.
Bon ! un lach, repetèt Zefir.
Quicom amé d'aiga, faguèt lou quatrième.
Bon ! un autre lach, diguèt Zefir.
s'enanèt per faire prépara las counsoumaciouns.
Ma mia ! aquela empega, cridèt un de nautres.
e

un

Lou garçou
cop
—

—

—

—

—

—

—

—

E
—

Binjimin DUFOUR.

Lou

Testudige d'una Fenna

Ce

qu'una íenna vôu, lou diable n'es pas pire
Toujour fai à sa tèsta, amai trova à redire.
Lou fèt que vau cita lou prouvarà 'mai d'un.
La fenna dau

Pinpin, lounchada couma un
E pus michanta que la gala,
Yeritabla pèsta enfernala

;

lum

Per lou marit lou pus pacient ;
Anfin un michant garniment

Que toujour la vesiès couri de plaça en plaça
En mitan de la poupulassa,
Lou paniè jout lou bras, soun debàs à la man,
Autant salla qu'un sugaman ;
Un fanau, per tout dire ;
E ce qu'èra de pire

�Es que,

quand soun marit, en intrent dins
le roundinava

un

De la veire tant

l'oustau.

pauc

degoustanta,
fegnanta,

E tant roudaira, e tant

calma per de bonas resous,
respoundiè toujour : « Pesoulhous ! pesoulhous ! »
Un jour, fatigat de l'entendre,
Lou marit ôufensat, vouguent soun raau ie rendre,
Counsulta pas que soun imou,
De mêmes que soun desounou,
(Car lou mot pesoulhous blassava soun aurelha)
Pren sa fenna au coulet, d'un bras nervut l'espelka,
E dins soun desespouer l'escampa dins lou pous.
Ela, alor, de eridà : « Pesoulhous ! pesoulhous ! »
Anfin, lou creirès ti ? per l'efèt dau caprice,
Aquela malurousa, au founs dau précipice,
Prèsta à fini sous jours dins d'afrousas doulous,
Cridaba de pus fort : « Pesoulhous ! pesoulhous ! »
E quand pouguèt pas pus tene bouca douberta
Que sa testa en entiè per l'aiga èra couverta,
Qu'on entendiè pas pus sourti dau founs dau pous

Au lioc de lou

le

Lou crid de

:

«

Pesoulhous !

»

l'er, la lenna remenava
qu'un pauc d'alé ie restava :

Sas mans, en
Tant

Cercava d'imità,
Lou

maugrat tout soun

geste que se fai

quand

emboul,

se tuga un

pesoul !

Auguste M ALLIÉ,

(Tirât de soun reculh manescrich).

L'Estable
Counsel de la Coumuna das Mases,
Mases avièn encara soun Counsel.
mai de quatre matis.
Aqueljour i'aviè reunioun. E sabe pas d'ounte tron
veuiè, se s'èra noumat garda-campèstre lou cousi de Janot
pulèu que lou nebout de P.ierrou, se Mèstre Antóni aviè
Aiço

se

passèt

au

dautems que lous
Yesès que parle de

�DE

DANSA

LA

TRELHAS

LAS

Paraulas de

Er
L.

ROUMIEUX

Cap

de jou-vent, Que

vas cou-ma

louvent, Es-

gji—

£

ta pou-li-da!

" *

lou venl Es-

io-tant-la !

i

Pus-

—

pos

J

sa

se

0

cos

pas-sà,

d J

ï
io-

pas-sà, Très cops sans

r~

f

-pè-- ra— la que vent,

de-jout lastre-lhas, Eh !

se

J

m

4

£

-sa

Í®

Que

jou-vent,

l±=li=:

j}

f

cou-ma

•sa

Gap de

flC

—

vas

—a

•#—#

pè-ra

j tf i. }

poupalàri.

tant-là!

far-res-tà.

—

Eh!

Pas-

/
Pas

�'

v'.":'

•
.

,

..

,

fíb

Kiiij

ì'í,-:■ "i

WfÈ '•

'

■

—
■

v

■

»

,

,

s

r4;

■

:

'

:

■

■

-•'V Mj

%

Ù

V

-v

:

t.

À{

'OÌ

«&gt;'

.

*

*B

•

il

V'- vV

/

^

&gt;ë

�33

-

fach metre

—

quicom un armàsi que Lou Pinsard auriè
vougut en quicom-mai, tant-i'a que lous counselhès, en
arrivent à la Coumuna, s'arregardavoun d'à-galis, se
fasièn d'iols couma lou poung, se brassejavoun, se
chamalliavoun, afin semblavoun pas se pourtà de
en

saucissa.

e

Pas pus
Pierrou

lèu
se

toutes dous
—

—

que tout
matèroun

lou mounde seguèt
couina un

soul

en

ome

plaça, Janot
e

cridèroun

au

cop :
Moussu lou Mèra, demande la
Vai ben, respoundèt lou Mèra ;

paraula.
mès quau es que Fa

demandada lou

prumiè ?
iéu, diguèt Janot.
Es tus ? faguèt Pierrou ; eh ! be, podes dire qu'as
un
poulit frount de Roumeta!...
Dequé ?... me vendràs pas soustene lou countràri,
saique ? Es vrai que siès prou miola per aco.
Sièu pas tant miola que tus, espèça de mascle de
—

Es

—

—

—

bouc !
—

Aco's

aco

s'aquelas dos

! ie

sien, faguèt aladounc Mèslre Antôni ;
fourroun à gulà, se poudren pas

rossas se

pus entendre.
—

es

E laissàs-lous

qu'aco

vous

faire, diguèt à soun tour Lou Pinsard;
arregarda, vous, moussu lou vièl chival

de retour ?
—

O tus,

bougre d'ase !

se mancaves pas

de respèt

as

vièls ? cridèt Jan-Blèsa.

Quau te parla à tus, diga, gros budèl ! venguèt alor
Lou Passerai ; lariès milhou de tancà ta maissa.
—

Yai te lavà, vai, mourre de porc !
rebequèt Jan-Blèsa.
Alor, lou Mèra se matèt.
—

M'avès fourrât un caire, entre toutes,
bramas encara, sourtisse de Yestable !!!

—

se

cridèt. E

BISGAN-PAS.

Dansa milhou rentre

pie

que

rauba

nova.

�-

À las

34

-

Ajustas

loujour de la Coupa d'Or. Françouès, couma tout
auriè pas mancat aco per un milhoun. Sabès
que dis la cansou :

Era

bon Cetôri,
ce

baraquetaire,
plesis mola pas jamai ;
Mès sustout ce qu'aima lou mai
Es de veire lin bon ajustaire.
Lou Cetôri

es

As

de la baraqueta per
ajustas. S'èra poustat sus una estrada, per jujà
de lança. N'en perdiè pas una ! E l'on pot dire

Aladounc, Françouès èra davalat
veire las
das cops

dau plesi que ie preniè, bavava.
moumen, se inata sus la tintaina un Bousigaud
que poudiè pas se tene. Sabe pas s'èra la vergougna, ou
lou brandimen das rems, ou s'aviè las cambas feblas, lou
tout es que trantalhejava e semblava, à tout moumen.
qu'anava toumbà de la mai' à la voga.
Jousèp, qu'es tamben"un afougat de las ajustas, e que
s'atrouvava au coustat de soun amie Françouès, ie fai :
Regarda-lou, aquel farandèl, couma trantalheja. E
pot pas se tene !
Vos que te lou digue, ie respond Françouès : sembla
unfloc de jalarèia.
que,
A

n un

—

—

'

LOU/MOUSTÈU.
i,

Dos Beatilhas
I.
«

—

—

Diga-me quau frecantes

..

Quau vei dounc Madama Bregida ? »
sa f'enna un jouine maridat.
Lou sabe pas, palkas avèn coupât,

Demandava à
«

—

m'ôucupà de la vida ;
de mounde couma eau
dins soun oustau. »

E d'ela vole pus

Mès frecantava pas

Quand anave

�35

—

II.

—

Traval de

—

facli

Lou bon vièl

Papeta Chafiol,
Que das quatre-vints se sarrava,
Se blassèt,

l'an passât, à l'iol,
E, ier, Moussu Truc l'ouperava...
Quand lou bon vièl, dedins sa man,
Tenguèt l'iol sourtit de sa plaça,
Sans crid niraai lourda

Diguèt,
«

—

Au

tout

en

mens

grimaça,

risoulhejant

la mort, à

:

parti d'ara,

Mens

qu'as autres me coustarà :
qu'a dous iols, sous dous iols barra ;
Iéu, n'aurai pas qu'un à barra ! »

»

Lou

»
»

PESCA-AIICÈLIS.

Un das
Es de

monn

Lous que
que

teniè

eau

ben

amie

Nostres

Soulouqua

que vous

vole parla.

l'avès

pas counougut poudès pas saupre ce
de bounàs : aviè pas de maliça per un sóu e, lou

dire, èra un bon camarada.
banda, lous atissouses mancavoun pas.
Dirai pas lou lioum de
ges, perdequé valièn pas mai
Dins nostra

p&gt;us uns que lous autres.
Un dimàs,

Soulouqua, qu'èra

faire visita à l'un de la banda,

plaça, Pol,

que valiè pas

mèstre tounalhè, anèt

negouciant de la
lous quatre ferres d'un chi :
un

gros

n'i'aviè pas un autre couma atissaire !
Pol sabic
qu'èra lou

jour de Soulouqua,

un

tour à

e

i'aviè préparât

maniera. L'esperava davans sa porta. Lou
reçachèt à brasses douberts.
—

e

sa

Te 1 ie

ben

diguèt

ie dounent un paquetou ben plegat
reçaohut quauques cigàrous de la
ai pensât à tus, t'en ai gardat quauques uns, met-

ficelât,

Havane,

ai

en

�lous vite dins

la pocha per pas que

lous douaniès lous

vejoun.
Soulouqua se lou faguèt pas dire dous cops,
empouchèt e, tout en lous paupegent, ie diguètj
N'abraçarai un après moun dinnà. Ai un bràndou
e un iloc de car sus la grasilha ; aco sera moun dessert.
A mens d'èstre en baraqueta, Soulouqua metiè pas fossa
tenis à taula. Aviè encaral ou darniè moussi à la bouca
Mèstre

lous
—

sourtiguèt lou paquetou, e vesès couma seguèt capot
quand, après l'agudre desplegat, vegèt qu'èra... de
courroùpias, toutas dins un papiè de seda am'un ruban
que

rose.

Aquel marrit sugèt de Pol ! faguèt, a vougul me
selaspode pasfumà, las manjarai.
E dins très cops de
caissaus, i'agèt pas pus de
courroùpias. Soulouqua aviè pas agut tort de dire que
lous cigàrous serièn per soun dessert.
MARMIÈS CLOT.
—

coulhounà... Eh! be,

A l'Aneièn Teatre
Granda-Carrièira es ben abandounat, ioi. Avans que siègue dessoublidat de tout lou
mounde, laissàs-me vou'ndire quauques pichots souvenis.
L'ancien Teatre de la

ie jougava l'operà La Reine de Chypre,
aqui que, dins un duo entre lou ténor e lou baritoun,
l'un dis à l'autre aquesta frasa :
« De mon pays, je trouve un frère ici.
»
Una voués dau perterra ie crida :
Un poulit ivrougna !
Un cop que se

—

Un autre
soun

jour, dins un operà que m'ensouvene pas de
cantaire, que fasiè pas poulit e qu'èra pas

noum, un

trop aimat

dau public, se met

à cantà :

�Me voici donc

«

Amai pas

—

enfin dans cette ville immense. »
loungtems ! crida mai quaucun dau

per

perterra.

-5Dins

drame, lou traite, qu'èra pas

un

íort, pecaire !

lous Getôris n'avièn un vómi déjà, se fourra à
J'arrive, à l'instant, d'Angleterre.
Mai, dau fins founs de la sala, quaucun ie crida :
Retorna-ie lèu, tindaurèl !

que

dire

e

:

—

—

pus poulit seguèt dins una coumedia. Lou
jouine prumiè, qu'èra lourd à iaire pou, s'entend dire per

Mes

lou

de

sous

un
—

—

pas

camaradas

:

Seigneur, vous changez de visage.
levènti dau pijouniè, resca
de ie perdre !
Laissa-lou faire, crida un

H.

GALIBERT.

Nadalet
Sènt-Jousèp amé Maria
E Jésus l'enfant tant bèu

Abandounoun

sa

patria,

Gramecis,la Margarida,
Del'ounouque tus nous fas;
Ben longa sera ta vida,
«—

Yè !

Yè !

Nadau ! Nadau !

Nadau ! Nadau !
Per

fugi lou rei bourrèu.

De

res

jamai mancaràs r.

Nadau ! Nadau !

Nadau ! Nadau !

Alléluia !

Alléluia !
-5-

Agandissoun un vilage,
Degus lous vóu pas loujà ;
Mèsper pietatdaumainage,
Yè !

Nadau

!

Nadau !

La Veusa lous fai coucha.

Nadau

!

Nadau !

Alléluia !

Vierja s'es enanada
soun poulit mainat;
Unbraveome,susl'aussada,
La

Pourtent

Yè !
Nadau! Nadau !
Ensemenava soun

blad.

Nadau ! Nadau !
Alléluia !

�—

«Ounteanàs,magentadama;
Arn'aquéÌ gent enfantou?»
Elamaireenplous,ie clama:

38

-

Lou

Aviè
E

Yè !

me

Nadau ! Nadau !

picbot quart
[d'oura
per espigà !
un

mes

demandés pas quoura
Yè !

Nadau ! Nadau !

«Moun brave

ome,amagàsNadau ! Nadau ! [lou »

blad,

Jacou lou

pouguètsegà.

Nadau ! Nadau

Alléluia !

!

Alléluia !
-5«

Counsoulàs-vous,

ma

da-

[meta,
Rescapasgrand'causa,anàs,
Metès-loujout ma capeta,

La

garba la

Yè'i
Nadau ! Nadau !

Nadau! Nadau !

Degus lou trouvarà pas

».

Nadau 1 Nadau !

Lou graniè n'es pas prou
Nadau ! Nadau ! [grand

Alléluia 1

Alléluia !

-3-

-î-

Jacou,torna àta bladièira,

Vite, vai segà toun blad
«

prumièira

Per lou blat de la darnièira,

Yè !

«

pus

Fai trenta sestiès de gran ;

Es pas causa

»,

vertadièira,

Mès n'èra pas
La

sèga,

Arrivoun

acabada
de Jasiols

una

troupada

Yè !

Yè !

Nadau ! Nadau !

Nadau ! Nadau 1
L'ai pas tout ensemenat

».

Nadau ! Nadau !

Alléluia

que

Toutes fan lous grosses

AUeluia !

!

Pren toun

voulam, t'assegure

Toun blad

esprèsquemissau.

Per que lou grans'amadure

Loupusmèstredis:«Segaire,
Respond me. perBelzebut!
As ben vist la Yierja-Maire

Yè !

Nadau!Nadau

Yè !
!

Pasqu'unresdetemsj iecau»
Nadaul Nadau !
Alléluia !

iols

Nadau ! Nadau !

Nadau ! Nadau !
Pourtent

soun

Nctâau!

nouvèl

nas-

Nadaul [eut?»
Alléluia !

�-

«

Ere per

39

-

l'ensemenalha,

Ensemenave

moun

blad...

»

«Tournen-nousvirà,. racalha!
Yèl

Aadau! Nadau, \
Nous

parla de l'an passât !»

Nadau ! Nadau !
Alléluia !
Abat Pau BROUILLET.

L'Anglés
l'a d'aco

un

parel d'ans, un capitàni anglés sourtissiè
pichot besoun.

dau teatre de la Granda-Carrièirà; Aviè un

de se metre davans la davanmagasin e de... l'arrousà.
Un sarjant de vila, que vegèt lou cop, i'apeguèt un
verbal. L'Anglés, près au jas, rebequètpas. Couma deviè
parti lou lendeman au mati, l'ai au sarjant de vila.
Combien je devais, moa ?
Vint sous d'emenda, ie fai l'autre.

Pas

tura

res

de pus pressât que

d'un

—

—

Voalà, payez vo.

—

E ie baila

aviè
e

pa'n

ie lai
—

E

souper

vo arrosez

virant

Vo povez
amendes.
Couma

cette porte; moa, payer.

lou

sarjant de vila :
garder les crante sous pour les deux

vers

—

Ai !

pèça. de cranta. Lou sarjant de vila
rendre. Alor, l'Anglés sona un pichot

:

Petit,
se

una

ie

seguèt pas de perta.
d'aqueles Angleses, couma lou fan pa'sprès !...
LOU MOUSTÈU.
aco

Cau que

lou

sens,

Vengue à soun tems.

�—

Counia

4o

—

enerouquère à

m

moun

muselau

De

pescà sarguets, samotas, vogas, bourabùus,
elavièiras, aco's per un Getôri de Ceta ce que
apelà joc d'enfantou ; mes de se clavà à soun
muselau es quicom que se vei pas souvent.
Pamens m'es arrivât, à iéu que vous parle, e

loungtems

: an mes

La vèlha dau
in'aviè dich

góbis

e

se pot
propre

i'a pas
d'Abrieu passât. Aici i'a lou fèt.
d'Abrieu, l'enfant d'un negoueiant

:

Degus es pas prou rusât per me faire manjà lou
peis. D'abord refuse toujour toutas las letras e paquets
que lou factou me porta sans timbres.
Bon ! m'ère pensât, tus n'en tastaràs un, deman. A
—

força de

me

virà

e

revirà

la cervèla

per que

moun

góbi (es l'enfant dau negoueiant que vole dire), mourdiguèsse au muselau, creseguère d'agudre trouvât l'estèc.
Apreparère un tindèl de letra, am'un en-tèsta de
coumerce, que pesava quatre cops lou pes d'una
letra
ourdinùria. Apeguère sus ma letra 3 timbres au lioc de
4 que n'en caliè. L'anère pourtà à-n-un guichet de la
posta ounte s'atrouvava un amie per emplegat e ie
recoumandère de pas mancà de ie fourra la sur-tassa.
M'entournère countent àl'idèia que moun gôbi
s'encroucariè, car me pensave : Se i'aviè pas de timbres, lou
camarada sentiriè la galejada d'un parel de
lègas, mès
amé très timbres e l'en-tèsta de coumerce creirà
quicom
de serious, e que la sur-tassa ven de ce
que despassa un
pauquetou lou pes que caudriè.
Laissère passà lou lendeman, i6 d'Abrieu, sans ie
faire visita. Lou sus-lendeman, aco toumbèt à
pic, avièu
justamen à tira un pichot cólis à la gara. Passère davans
lou magasin de moun camarada
que tout juste èra davans
sa

porta.
S'arrestère

e, d'una paraula à l'autra,
venguère à ie parla de las galejadas que m'avièn fach
per la posta. Amai,couma pensas, avièu pasl'er countent.
un

moumen

�4i

—

—

E tus, à perpaus, ie faguère : as pas res reçachut ?
No, pas la pus pichota letra.
Ah ! me pensère, te siès clavat e vos pas que siègue
—

—

lou dich !

Saupreii aco à la posta.
après, couma parlaven de

Un moumenet

t'arriva lou factou. Baila

pioi,

pren una grossa
nouissièu aquela ! ) e ie
—

—

—

l'a 6 sóus de

sur

soun

courriè à

quicom-mai,

moun

camarada,

letra qu'èra de coustat (la coudis :

tassa.

peis d'abrieu.
d'afaires de coumerce.
pas de mouneda, baila una

Maufisa ! ie fau. i'a belèu quauque

respond,
couma aviè

Oh ! no, me

Se fulha

e,

es

pèça de cranta au factou. Aqueste agèt pas per ie rendre.
Tè ! me dis alor, prèsta-me sièis sous ; te lous
rendrai de-vèspres.
Bailère lous sièis sóus e m'enanère. Lou vèspre moun
camarada me lous pourtèt pas.Desempioi lous espère.
Couma lou vesès, vous ai pas mentit en vous diguent
qu'aquel jour m'encrouquère mai-que-ben à moun propre
musclau. Me tratarés belèu de favàs d'agudre pas récla¬
—

mât

mous

sièis sóus. Mes

dequ'auriès fach à ma plaça

quand vous aurai dich qu'au bèu mitan d'una moulounada
de papiès, avièu mes dins ma letra... ma carta de visita!
Es égal, desempioi aquel jour, ai pas jamai pus enteridut

moun

amie dire

Degus es
peis d'abrieu !
—

:

rusât per me

faire manjà lou

UN ASSEGUTAIRE

D'ANGLORAS.

pas

prou

-

inrxSNg&amp;g'Trir- -»

Grandessa
Noble

couma

lou

Rei, crestian couma

Mès autant gus que Job,
Un cavaliè 'spagnóu, à la boursa en

lou Papa,

soupapa,
Agandiguèt Bagnuls, soun chival au galop.
(Avièn pas res manjat de touta la journada ! »

�42

—

Avisent
Dau manche de

una

—

oustalariè,

fouet, à la porta barrada,

soun

Te fai lou tounalhè.

dins la sourna gargota.
picaràs I
« Oh !
tron, aqui dedins avès de sang de pota
Que dourmigués tant gras ?...»
À la fin, dau graniè s'oubris la pourtanèla :
«Quau es aco ? ie crida l'oustaliè. »
«
Es, dis nostre Espagnôu de sa voués soulannèla,
Degus boulega

pas
Pica que

«

—

»

Es Dom Juan-Fernand Hermanès, ouficiè,

»

Comte de Malafrà,

»

Cavalher de

»

—

»

»

Rodriguès, Yilanôga,
San-Iago, y d'Alicantarà, »
Boudieu ! ie l'ai l'ome que loga,
Ben fachat, cavalher, ai pas per retira

Tant de mounde à la fes...

E dis entre

sas

dents

: «

»

Barra la tenestreta

Monta aqui, veiràs

Cela !

»

Jousèp DAVID.

Quau
Vai

èstre l'oura

a

dau

faeh l'Orne
catéchisme.

Las iilhetas

soun

déjà toutas à sa plaça dins sa Capèla. Lous pichots, eles,
quan toujour lou tems d'intrà,
pardieu ! s'amusoun
encara davans la porta de la glèisa.
N'i'a un qu'am'una barra de crùia — que deu agudre
raubada à l'escola, soulide ! — es afeciounat à griboulhejà
un foutrau de pantèn sus la muralha mêmes de Sent-Louis.
Set ou ioch autres estampas soun à soun entour à
l'arregardà faire, à rire, à cacalassà, à ie bailà de
counsels, amai, tambcn, quaucas ajudas.
Tout à-n-un cop s'ausis la voues dau capelan que
crida de dedins la glèisa :
Ah ! ça, mes, tron de pichots ! siès venguts sourds
ou lou fasès ? T'a mièja-oura que pique de las mans. Se
ie passe, alai defora, veirés s'intrarés un pauc pus vite !
—

�Pílt ! nostres passerous prenoun sa

voulada toutes au

s'engulhoun dins la gdèisa couma un fum. Amai
pas í'angas, boutàs ! per agandi chacun sa plaça.
O banda d'amusetas ! ie ven Moussu lou Curat ;

cop e
fan
—

es

ben dich d'ainià de s'amusà,

diànsis ! Crese que
Aníln ie fai

una

mès

pas couma aco, que

l'amusamen vous farà virà la testa...
mourala espetaclousa que s'acaba per

un :

Qu'aco vous arrive pas pus, autramen es amé iéu
qu'aurés à faire.
Lous paures agnèls n'en quincoun pas una, couma lou
poudès pensà. Au cop de signal se metoun à ginouls,
disoun lou Notre Père e lou Je cous salue, e pioi
—

s'assètoun. Ara

es

la liçou que coumença.

dis lou capelan de sa

voués encara

Qui a fait l'homme ?
pecaire! sembla un pauquet

lou ravit de

A tus, Pierrou,

—

roundinaira

:

Pierrou que,

la Crècha, ven tout rouge,

plourous

tout
—

Es...

bada, s'embabouckis e respond

:

es...

es

pas

iéu ! Moussu lou

Curat.

d'aquel gros favàs ! lou sabe qu'es pas tus ;
aqui n'i'a pas per plourà couma un ase. Assèta-te,
Oi !

—

mès

vai, tindaurèl !
Pioi,
mai

en

—

se

virent

vers

un

mai mouscousa, ie

Janot, per veire,

autre picliot, e

lai

la voués de

:

respond couma se deu : Qui a fait

l'homme ?
—

—

à

Es pas iéu ! Moussu lou Curat, es
C'est pas vrai ! Monsieur le Curé,

soun tour en se

matent de sa

moi, j'ai pas rien fait que

cadièira

;

Binjimin.
brama Binjimin
c'est pas vrai!...

la pipe Ht
BISCAN-PAS.

«

Moun Dieu !

Ani'um

dounàs-m'un marrit gouver

bufet doubert. »
(Priôra da.u Cat).

�-

44

-

Lous Diehs de Ceta

qu'es malaute se dis, sivant qu'on vôu
qu'es mai ou mens malaute, que marca per
ou
que sembla s'acaminà vers Ramassis :

D'un quaucuu
faire saupre
lou milhou
Lou

mauven

lèue s'envai

Toujour mouris e

douça-

menet.

Es malautis

toujour

poudiè manjà seriè sauvat.
toujour aqui.
Finirà per s'en tirà.
Vieu mai pieu-pieu que gara-gara
Troumpa la mort.
S'en tirarà, la earcassa es bona.

un mau pus

Aco's

nouvèl.

A toujour un mau ou un autre que
ie deu veni.
Es malaute

couma un

clii.

Es

unaboutiga d'apouticaire.
N'a mai que per soun comte.
Soufris couma las pèiras.
A mai de

jamai tres-

Se

despioi loungtems.

Quant i'a que ravala !
A

nonn

passa.

mau

que

Aco n'en

sera

lou brullaire

mai.

pas

Passaren toutes

avans

el.

♦♦

de Cazanova.

Lous medecis

ie

coumprenoun

Sabc pas couma

pas pus res.

A pas

gaire de boi sus l'aiga.

Sembla

soun

Sembla

un

N'en

pot

S'en vai de

oumbra.

las

Crist.

pas pus.

Lou medeci

lou souègna dis
qu'es ben malaute.
Es pancara mort, despioi lou tems
que remoca?
Es couma un peis pourrit.
Sembla qu'apas qu'à badà e mouri.
que

Vous
e

fasès

cinq

en

cinq

couma

roumanas.

Marcha

e

S'envai

couma

Anarà pas

pudis.
de

pèl pourrida.

liont.

Sentis à fenoul.

Boulega
Es

ni pèd ni pata.

pas

couma un sac

de

soura.

l'an cirât sasbotas.
Fumarà lèu

un

fenoul.

Se s'en

tira, me farà menti.
Manaval l'asseguta.

♦♦
Tant que

la farà.
chança.

Se s'en tira, aura de

i'ade vida, i'a d'espouer.

fagués
couma

pas

iéu

assegutà

per

Maraval, braves amies,
troumparai la mort

que troumpe e

de-longa. Adissiàs, jusqu'à l'an-que-ven.
Papeta SIBLAU.

A

Noua

se

parla

mau,

gagna que

fouir au.

�45

_

-

Lou Double
(recèta)

Quand i'ai frech à fendre las pèiras,
Que vous dona lou grep as dets,
S'aquel jour vostras cousinièiras
An

mes

de double

ou

de penets,

Crese, disès, que tomba en bounda
Oi ! boudieu, quante cop de dent !
«

M'en fourre que

:

digoun qu'abounda,

manjà moun ventre plen.
N'ai tastat jusquas en Fraterra,
Bon e milhou, de tout coustat,
N'en

vau

valoun pas ta maniera...
vite, porta-m'aquel plat !
Alarga lou cidre, la bièra,
Porta de vi, dau cacbetat...

Mes ges

Fai

A ta santat !

cousinièira

ma

Fai-n'en autant

:

ve

;

! quante rat

!...

Sembla que coumença à ben faire :
Es vrai que sien au founs dau...
Per acabà de me coumplaire,

Diga-me couma s'alestis ?
—

Gausissès

E dous

ou

una

cabucèla

très grosses canous,

(Bouchés, tripiès, n'an à sequèla)
Pèd de budèl ben blanquinous.
Netejàs tout dins l'aiga cauda,
Rasclàs jusqua que siègue blanc ;
Découpas, trasès dins la gauda,
Per refrescà, tout lou fruchan.
Dins un grand toupi ou dins l'oula
Gau que bouligue tout lou teins ;
Das

canous

sourtis la mesoula

Quand boulis douge ouras au mens.
Lou mati, la

graissa

es

jalada

nis...

�46

-

-

Quand reprenès, loulendeman.
Escampàs l'aiga clara
Per pas qu'âge goust à Iruchan.
Garnisses, per faire la sauça,
D'aiga, dous veires de vin blanc,
Sau, pebre granat, d'aboundança,
Gambajou près dins lou bon flanc.
Ajustas dos ou très cabossas
Traucàs.

D'als,

sustout las

mes

pelés

pas,

Autramen fan veni de bossas
A lous que,

souvent, l'aimoun pas.
Vite, on recoumença
Lou fioc e... picliot à
pichot :
A l'estoufat càu de
paciença
Per faire coire aquel fricot.
Mès tamben de jôia on
s'espeta
Quand es réussit couma eau,
Que l'ome vous dis : Mai, migueta!
Quand lou pourtàs sus lou recaud !...
Es finit ?

»

Françouès COMBES.

Un

Cassaire

Tôni, de la Cachieu, es gipiè, mes sabès
pas gaire !...
Un cop, — veniè de passà très
jours à la
dintrent dins
—

—

—

soun

oustau,

sa

fenna ie dis

se

travalha

cassa,

—

en

:

Anfin, d'ounte tron vènes ?
Vène de la

cassa.

Gouma ? vènes de la

cassa

?

e

toun

fusil

es

aqui

penjat.
—

que
pas

Ah ! tron d'un

goi! es aco que disièu, tout lou teins
sièu estât à la cassa : « quicom te manca».E trouvava
dequ'èra. E, pardieu ! èra moun fusil ! ! !
LOU

MOUSTÈU.

�Dura lex,
Aquesta s'ame.rita

sed lex !

d'èstre countada.

mai.Cela èra en lesta
lou segound cop.
La vèlha au souer, Ions ajustaires davalavoun dau Mol
Bourdigou, acoumpagnats per lous tambours e lous
auboisses que mandavoun au Arent lous ers acoustumats;
en mitan d'un moulou de pople, countent e galoi, barroul.
lavoun per las carrièiras en seguiguent lous pavilhouns
Adonne

e

la

se

passava

Coupa d'Or se

i'a

un mes...e

revesissiè

per

au

cari'ats, blancs, rouges

amai blus.

ajustaires c lous auboissaires i aviè las
Autouritats, lous Entoulhaires de la Fèsta,« ces messieurs »
Darriès lous

de la Coumitat, couma quaucun

diguèt quand passèroun

davans iéu.

prumiès rengs de la banda poplejanta e estramau mitan das pichots, vegère, déjà partit per
la glôria, l'arroutinat de las rocas e de las calaneas que
van de Brescou jusqu'au Grau dau Rei, Mèstre Galinàs,
lou peseaire renoumatdau Gueu de Bióu de la Gounsinna.
S'en dounèt tout lou vèspre e èra déjà rendut quand,
à mièja-nioch, s'en retournèt trouvà Marioun.
Lou dimencke, lou vesièu mai au prumiè reng dau
branle de la matinada e déjà lous iols ie parpelejavoun.
Mes à dos ouras, quand lous espets de las'boumbas
diguèroun au pople assemblât que lous Aubenque de ioi
anavoun s'alignà,
pouguère pas retrouvà moun levènti.
As

bourdanta,

Ounte

trou

s'èra

fourrât ? Gerça que

pus de Galinàs !
La jouinessa avièn

mounde,
à la

Boursa,

réussit

e

s'en revenièn per mai

foula dau

de la Civeta

recoumençà jusqu'à

jour.

lous jouines e prenguère lou carrièirou.
devistère moun Galinàs au pèd
barrièira. Dequé fasiè aqui ? L'arroutinat aviè

Fagucre
Arrivât
d'una

déjà fach sa rigola dius la

lous coutilhouns blancs anavoun

e

la fin dau

cercaràs, i'aviè pas

au

couma

Grand Gafè,

à s'embarcà

dins

un

bon

cantounet e, tout en

�-

48

-

vegent en plen la fèsta, se gagnava una bona pèça de
cranta.

Me sarre e trove moun Galinàs que charrava amé
Moussu Herber, lou président.
Monsieur Galinàs, ie disiè aqueste, vous avez un

poste de

confiance. Ne laissez

passer personne sans

carte pour

la tribune d'honneur.
Galinàs lou regardava amé d'iols d'un biôu
que regardariè passa un trin, e dins sa cervèla se fasiè una
revoulucioun.

Avez-vous

—

sans

E,

compris ? ie dis lou président,

personne

carte.
couma

d'un fach esprès,

la familha Boutavan, de Mèza

se présenta au
:

pourtilhou

la maire, tout esmouguda

de la trota qu'aviè fach dau Bourdigou au Grand
Gafè, lou paire, la fllha de dès-e-ioch ans amé lou pichot?
Moussu Herber fai l'iol couqui à Galinàs e ie dis à
l'aurelha : « Vous allez voir comment on s'y prend ».
encara

Vos cartes ?

—

—

—

Quantas cartas ? dis louMezaud.
faut des cartes pour monter

Il

sur

l'estrade

réservée.
—

Allonn, dis la filha

en

lou

regardent

en

dejouta,

laissez seulement passer mamann et moi.
Dura

lex, sed lex ! ie respond lou président, mes
regrets, mademoiselle.
Vous n'êtes pas guère genti.
E s'enanèroun lougà de cadièiras sus una estrada de
—

—

mièchs-miochs.
Vous

Galinàs ? Il faut faire ainsi.
après, Moussu Herber s'enanèt, tran¬
quille, s'assetà sus l'estrada. Davans lou pourtilhou s'en
presentèt tant e tant, mes Galinàs counouissiè pas qite
—

E

un

avez

vu,

moumen

la counsinna.

Degus passava pas sans carias.
Tout d'un cop. aqui Moussu Martin
que se présenta.
Bon ! me pensère, s'a pas ges de cartas, vai
pas passà.
Galinàs l'arrèsta e ie répéta :
—

Vostre carte ?

�Allons,

i'ieux dur-à-cuîre, pas tant de
zèle,
en ie
faguent glissa la pèça.
Galinàs la vira, la revira dins sa man,
s'escarta, e
—

mon

ie dis Moussu Martin
laissa

passà. Pioi,

desencusa
—

se

virent,

me

regarda e,

en

maniera de

:

Dur à cuire, sed cuire

es

pas antau

Moussu Herber ?
E

qu'a dicli

empocha ! Seguèt lou soulet carpan que bailèt à la
crese que sa desencusa valiè
lapena d'èstre

counsinna. Mes

countada aicis.

LOU SIBLAIRE

La

(E. Sottano).

Mort de Carnaval
(coumplènta)

A l'amie F. COMBES.

Pople de Ceta

Se canta

das

Mases,
Ramassis,
cocha-vestils,
e

Amai lous de

sus

Ver de Fualdès.

Quand aviè facit

sa

pansa,

Lous sabantscoumalous

ases,
Venès toutes escoulà
Un crime que fai tramblà !

Legissiè pas lous journals,
Courrissiè pulèu as bals,
Qu'aco's aqui que l'on dansa;
E dansava, tron-d'un-gui !
Tant que cloufava l'auboi,

I'aviè'n omeàbèla
trougna,

Per

Riches

ou

S'apelava Carnaval,

Aimava pas lou traval
E mai d'un

cop èra ivrougna:
Aco sustout ie. veniè
Dau trop de
jus que beviè.
Sa taula èra
prouvesida

De-longa de

Cambajou,

bon fricot

poul

ou

gigot,

galhard

car.

domino,

D'autres cops d'un caraco,
O'unvièl tambre; proufitava,

D'aquel biais, tout lou restant
De las fardas de
Era

:

Mès pas ges
d'aiga-boulida:
Car per se tene

l'a pas res couma la

farcejà, s'abilhava

De fes am'un

un

Auriè
Las

sa

Grand.

flambèuperlou rire;

mes

de bona imou

portas d'una prison,

Amai quicom de pus

pire,

Talamen que, nioch ejour,

Cantejava

couma un sourd.

�Aquel ome tant aimable
Aviè per vesi 'n pegot,
Palle e magre couma un
Mès

un

afrous

chot

misérable

Qu'aviè l'ama de soun cors
Pus salla que la d'un porc.

s'apelava
Carema (quante sot noum! ),
Lou moustre que

Sedisiè'nsarrent loupoung:

granda fa va !
cantsmefarièndannà,

«0 Carnaval,
»Tous

»Unjour te volesannà.»
qu'un bèu dimenche
Que s'atrouvava un dimàs,
Carnaval qu'aviè facb gras,
Vouguètunpaucbagnà l'enche :
Aco 's quicom de permés,

Tan t-i'a

couma un Poulounés

Mès pas

seguèt trop forta,
Carnaval, bandat à clau,
En se rendent à l'oustau
S'espatèt davans sa porta :
Quantamouta! Ai,Carnaval,
Couma n'en vas tastâ 'n tal!

La dosa

Carema lou

vei :

«

—Alerta !

estafiès !»
grands particuliès

«Vite, aici, mous
E très

Vènoun

am'una couverta,

ralongounl'ivrougnae,bam!
Fan sauta
Las gens

Caramantran.

qu'avièn pas la broda,

Per

carrièiras seguissièn :

»Es

Carnaval, se disièn,

»Qu'a 'nvental
»Per amusa

aquela moda

lou public :

»Riguen,ardit! moun amie.»

amai riguèsse,
èra pas de bon
Car en passent sus un pont,
Sans quel'amaie tramblèsse,
Lacha la couverta e, flau !
Carnaval tomba au canau !

Mès Carema,

Lou moustre

ivrougna,pecaire !
fasiè :

Loupaure

Sabiè pas ce que
Envalèt à

plen gousiè

D'aiga que valiè pas gaire ;
Aco seguèt soun grand tort:
Lou sourtiguèroun mai-mort

AimounDieulquanteespetacle!
damoussèt,
estrementiguèt,

Lou sourel se
La terra

qu'èra un miracle,
grossa voués
Cièl
Que dau
parlèt patouès.
Auriès dich
Sustout

una

»Avèspas gesdecounciença,
»0 Cetóris, que laissas

»i\egà jouta vostre nas

»bnpaureagnèlsans defensa:
»Siès de moustres,
»Vousreven

d'abeslits,

d'èstre punits,

»D'abord fourrarés de
»Sus vostres mourres,

cendres
deman,

»Pioi,perpunicioun,chaca an
»

Cranta

»E

se

»Gara

jours farés divendres,

lou fasès pas
au

ben,

Darniè-Jujamen!»

Despioi aquel jour terrible,
Yejaqui perdequé i'a
Cranta jours que eau junà :
Cresès qu'aco'spas pénible!...
0 Carema ! o vièl carcan !
Se t'avièu, quante carpan !

�01

Pople de Ceta

e

Amai lous de

Ramassis,

Riches

ou

das Mases,

Adounc,se me voulès creire,

Toujour rirés, cantarés,

cocha-vestits,

Lous sabants

Amai tout cop que

poudrés
veire,
Mèsgardàs-vous, quefaimau,

lous ases,
Veirés que de moun récit
couma

Moucarés tamben

N'entirarés de proufit.

D'anà heure lou

un

canau.

BISCAN PAS.

Au Sermou
Un dimenche de

prêchent à la

messa

l'Evangile

Carnaval, lou capelan de La Pèirada,
matinièira, esplicava à sous auditous

dau jour, ounte es questioun de
Nostre-Segne
d'ornes que travalhoun à la
vigna.
Couma Moussu Sistre, lou curât de La
Pèirada s'emboulhava de tems en
tems, e sabe pas trop perdequé
penecava prou aquel mati
per arriva à la fin de soun
escagna.
Babilhava desempioi mai de
mièja-oura, quand lou vièl
e

Risouliè,

se

matent

de

sa

porta.
—

Ounte anàs

couma

plaça s'agandiguèt

aco,

vers

la

Risouliè ? ie demanda lou

capelan, coupent lou fieu de charrada.
—

Yau querre

couma un

poudeta, respond lou vièl, serious
levarai quauques gavèls,
que
sourtiriès pas de tout ioi
d'aquela vigna.

Papa

sans aco vous

ma

;

vous

PESCA-ARCÈLIS.

—

Jousepou, dequ'es
—

—

E quau es
que te
—

toun estât?

Estamaire.
Es toun

l'a 'nsegnat ?
paire.
LOU

MOUSTÈU.

�—

52

—

Tintin
Tintin, qu'es pas trop fort'per lou francés,

s'esmaridat, i'a

qu'es àCeta despioiquaucas
annadas e que comprenlou cetôri se sap pas lou parlà.
Aquela brava fenna, que parla pouncliut, aimariè que
soun ome sachèsse s'espriraà en francés sans faire trop
de fautas ; mès, Tintin, maugrat sous esfors per plaire à
sa fenna, pot pas arrivà
à lià lou pepelou quand vóu
parlà francimand.
L'autre jour diguèt à sa fenna :
Eurseule, ze suis été féliciter mon ami Gambette,
que le Ministre il lui a envoilliè eune meudaille,
pourdequoi y a trente ans qu'il est à la même place.
Bigre ! ce n'est pas un prix de vitesse, respoundèt
sièis meses,

ani'una Parisièna

—

—

Ursula.
Teu

—

a

comprends pas guère. Ze veux dire qu'ily
qu'il est dans la même meuson.
un bon locataire, alors, respoundèt Ursula.
non ; il est soutiraire cez un negouciant ; ç'a

ne

trente ans
C'est

—

Eh !

—

tété eune récompense.

tu parles mal!
suis pas capable... Ah !

Mon Dieu, comme

—

Moi?... z'en

—

dire que ze ne

sais pas bien le français

voui, tu veux

?... Eh ! be, vau

parla patouès, e, aqui, t'espère.
Tu n'as jamais connu ta grammaire.
Dequé ?... changes de counversacioun, ara
—

—

counougut ma Grand, iéu ?... Ah! per
forta. Ma paura Grand que vendiè
melassa... que même ze l'ai faite

pourdequoi ze lui faisais des
Mon pauvre

—

la

? Ai pas
esemple, aquela es

de cougnets e de
inquiéter souvent

desahices.

ami, tu ne sais pas ce que

syntaxe,
Mai, changes de

c'est que

counversacioun ?... Dequé tron me
parles de la Sènta-Axa ?... Sabe pas s'es la fèsta de toun
endrech, mès, dins toutes lous cases, pot pas èstre pus
poulida que la Sènt-Louis !
Binjimin DUFOUR.
—

�53

—

—

L'Estafìè

Croca-sóus, l'estaíìè,
Tiraire de carotas,

En

Qu'aimava à la fouliè
Las flnas agriotas,
passent près d'un bèu jardi,
S'arrèsta

»

L'ouoasioun

»

D'agriotas ?...

tour

Per faire

de

Pardi !

:

«

mestiè.

toun

s'adressa

aco

E ie dis
»

«

:

moun

Un

diguent

en

dis

poulida e eau que n'en proufite :
Dieu ! Croea-sôus, anen, vite !

es

»

Tout

e

au

»

jardiniè,

Camarada,

bon ventrat

d'agriotas, s'entend —
Quant demandas per pagamen ?
»
Carculàs ben, avans, car, la souma bailada,
»
Quite pas lou jardi sans èstre ben roumplit ».
Lou jardiniè carcula à quant reven soun fruit,
(le que poudrà
manjà per tant que se faeigue,...
Respond â l'estafiè : « Quant voulès que vous digue ?
un

—

»

,

»

Tenès !

Sus

un

bailàs vint

aubre

on

sous

lou vei

E foutraus

—

Aco's dicb

couma

un

;

toucàs-la

».

singe escalà,

las

agriotas !
degrunaràs !
Manja que manjaràs !
Très garçous pastissiès,
quoura fan de coumpotas,
N'aurièn pas degrunat, travalbent toutes très,
Autant que l'estafiè metèt dins un pas res
A l'abric de l'ourage :
On vesiè pas que nians sus tel ou tèl
braneage.
E quand lou
jardiniè levèt lous iols en l'er
Vegèt que l'aubre rouge èra devengut verd.
» Diantres !
disiè tout soul, couma aqueste degruna !...

Degruna

»

Me trouvarai

»

A pas mau fach

L'autre,

que

sus

que

urous se

soun

m'en laissa quaucuna ;

comte,

l'entendiè, risiè

aquel moustre d'ausard

couma un

canard.

».

�—

54

—

E

quand a vendemiat, que sa pança es
A davalà de l'aubre à la fin se décida.

roumplida,

regardà,
l'aubre
que causirà
jun,
Per reprene la dansa,., e sus un autre escala.
« Tè !
repren toun argent, doubla maissa enfernala !
» Vaudriè mai te tugà,
bon Dieu ! que te nourri.
Una fes davalat, à l'er de
Tout

couma

s'èra à

sabes couri
veire,
Se-nou podes creire

»

Mes,

»

Podes lou faire

»

se

Que vas èstre espelhat couma eau per lous
L'estafiè se sauvèt... saique encara couris !

»

Auguste
(Tirai cle

souti

chis !

»

MALLIÉ.

reeulh maneserick).

Liberté
Yau mai

parlà de lous de davans setanta. Que n'i'a
pecaire ! de tout'aqueles braves amies que fumoun un
fenoul ! Ah ! amé la Camarda i'a pas res à faire : ie eau
passa couma un cat per la brasa. On a bèu anà as bans,
se poutinguejà, se souegnà, tout aco nous empacha pas
de
ie faire à la careta !... Mès, en esperent nostre tour,
poudèn-be galejà 'n pauc, pas vrai ?
Aladounc, Liberté, Mèstre Liberté, aquel devigna-tems
cetóri, ratava pas jamai soun cop : devignava lou tems
que fasiè e setroumpava pas jamai.
Un jour reçap la visita d'un parel de jouinas gens :
—

dire

Adissiàs, Mèstre Liberté, ie fan. Poudriès pas nous
farà bèu deman ? Voulèn anà en bèta, amé la

se

familha,
—

e

aimarièn ben d'encapità una

Tron-dc

Liberté ; se

noun

d'un

goi !

couma

bêla journada.
toumbàs mau, ie dis
pus lèu, tout mollava

venguèsses un moumen
mai-que-ben. Mès, ara, es trop tard.
Trop tard? E perdequé, Mèstre Liberté?
Per ce que vène de
proumetre de ploja, per demam
auPoussigaud que sous peses ie mourissoun de la secada !
—

—

LOU

MOUSTÈU.

�K y
—

00

—

Lous Pèses
Sabe pas ounte tron Goumbeta
la matinada d'aquel dijôus, mès

aviè manjat soun tems,
tant-i'a qu'aunze ouras
anavoun picà e
que la malurousa sabiè pancara dequ'alestiriè per lou soupà de soun oustalada. Tout d'un
cop ie
venguèt una idèia :
—

Se metièu

un

parel de pèses ? i'a loungtems

que

n'avèn pas tastat.
De per la fenèstra sounèt Jousepou,
fasiè à la baudufa davans la porta.

ainat, que

soun

Jousepou, ie cridèt : vai-t'en vite enco de Justina,
bouehèira, per veire s'a pas un parel de pèses.
Jousepou faguètbe quauques mourres d'èstre destourbat
de soun amusamen, mès finalamen
partiguèt das quatre.
Amai seguèt lèu de retour.
—

la

—

Ma maire, cridèt de la

carrièira, n'a dous de pèses,

la bouehèira.
—

ou

Ah!

bon,

aco

vai ben. As

pas

vist s'èroun de

porc

de moutou ?

l'ai pas l'ach atencioun, ma maire.
Seràs donne toujour tindaurèl, moun paure
t'avises pas de res. Vai-ie vite lou veire, vai !
—

—

Jousepou
—

Eh

!

trota mai
be ?

e reven au

ie fai

enfant

:

galop.

Coumbeta,

que

l'esperava à la

fenèstra.
Eh ! be, l'ai pas pougut
bouehèira pourtava d'eselops !
—

veire,

ma

maire

:

BISGAN-PAS.

Lou
Un

Bouzigaud, s'atrouvent

Aviè bèu s'enlanà,

Freeh
en

Russia,

sentissiè toujour frech.

Atabé, dins Moscou, semblava en Cernesia,
Talamen courrissiè davans el toujour drech.

la

�acampà calou, picava la semèla,
jour, ras d'un pourtau, quand sourtiguèt un
Un f'outrau de chinas grand couma una gazèla.
Dequé nostre orne fai per se tirà d'aqui ?
Avisa pas trop liont una grossa calada ;
le vai per Fagantà ; mès aquel brave enfant
Coumtava sans lou frech : ealiè mai que la man
Per derrabà dau sou una pèira jalada.
«
Quante salle pais !
Per
Un

»
»

I'estacoun

Crida lou

chi,

camarada,

lous calhaus, i'estacoun pas lous

chis !

»

JousÈr DAVID.

Una Pnblicaeioim de

Maridag-e

sabiè aplani las causas
dau prumiè cop d'iol, semblavoun pas poussiblas à

Moussu Recouli, curât de Vie,

que,

sauta.

Un
que,
—

jour vei veni vers el, tout desalenat, un jouinome
pecaire ! semblava souscà d'una granda doulou.
Aco's tus, Antóni? ie fai, e couma sien, moun bel

amie ?
—

Mau,

moussu

lou Curât. Oh!

d'una pena que me ten couma un

soul, poudès me la
Conta

de la santat, mès
agacis à l'artel. Vous
pas

levà.

enfant.
soul enfant d'una bona
familha de Niana, aviè per soun malur, reçackut de soun
paure paire, un noum que, tout enseguent lou d'un brave
ome, vous aviè un er de designà trop un farandèl à mitat
abestit. De fèt s'apelava Tôni Simplet.
Jusquas à ara aquel noum i'aviè pas trop pesât. Mès
s'anava maridà am'un poulit grel de fllha, Anneta dau
Bartàs, que lou counouissiè, couma se counouissoun las
gens dau vilage, pas mai que per soun noum de batème.
Ai póu, moussu lou Curât, qu'en ausiguent cridà en
—

m'aco,

moun paure

Antôni ie countèt dounc que,

—

���5?

-

plena eadièira aqúel noum

—

de Tôni Simplet, Anneta me

Las filhetas soun tant pauc resounablas, au
que sien, qu'on es de-longa dins l'ôli boulhent.
Mes dequé vos que ie t'ague, iéu, à-n-aco, moun

vogue pas pus.
tems
—

brave amie?
—

—

Poudriès, belèu, dessoublidà de me cridà.
Badines ? Seriè un gros mancamen e toun maridage

vaudriè pas res.

iéu sièu malurous, pamens.Ob!
segu, quand Anneta entendrà moun noum, poudrà pas ie
tene davans lous ers rigueires de sas amigas Me voudrà
pas, vous dise. E dequé devendrai ?...
Anen, te fagues pas tant de marrit sang ; baila-me
tous papiès, toujour, veiren d'entoulhà tout a'co dimenche.
Mès per te cridà, te cridarai : pode pas faire autramen.
—

Ai, moun Dieu! que

—

*
«•

disiè sa prumièira
messa, vers las sèt ouras dau mati. Eren alorau mes de
Nouvembre.Es dire qu'eneara d'aquela ouraseie vesiè pas
Lou dimenche

d'après, nostre curât

gaire.
Après l'Evangile, monta en eadièira. Coumença per
faire soun pichot prone couma à l'acoustuma. Pioi carga
sas
lunetas e, prenguent un papiè que ie passèt Pierre
lou sacristèn, se met à dire :
Il y a promesse
sieur... Pierre, fai-me
—

de mariage entre le

sieur... le

lum, per veire.

cierge e se sarra de la eadièira.
de mariage entre le sieur... le
sieur... et la demoiselle
la demoiselle... Pierre, fai lum
te dise, entendes pas, bardot ?
Pierre, pren un

—

Il y a promesse

..

Pierre, tout esmougut, sarra
—

mai la candèla.

de mariage entre le sieur... lou
lou noutàri amai sous papiès ! le mange

Il y a promesse

diable emporte

Las L soun couma de cremals 1
grasilhas !... Anfin, tout es coumprés,
espousoun dijôus.
Tôni qu'aviè la lenga seca en intrent

pas res.

las jS couma de
mous

fraires ;

dins la glèisa,

�—

58

—

plesi en sourtiguent. Quant à moussu Recouli,
preguèt Dieu que ie perdounèsse sa piehota messorga à
causa de sa bona entencioun. Gau creire, saique, que lou
Bon-Dieu lou perdounèt,
bavava de

Jousèp COSTE.

Eneara mai

Soulouqua

Perdequé ?... lou sabe pas, mes ce que i'a de vrai es
seguèt counselhè de la Coumuna.
Adounc, un jour que lous journals avièn trouvât qu'aco
marchava mau dins lous al'aires de la vila, Soulouqua
que

nous
—

diguèt:
Dequé voulès ?... ara quand, sus lou quèi, una

bouta
.

..

rajarà, diran qu'es la fauta dau Gounsel...
a pas clianjat despioi.

Acos

&amp;

■#

Quand Soulouqua èra counselhè, las fèstas de quartiè
afougat, e nous disiè:
Veirés que lèu faran una fèsta per carrièira, e pioi

veniènde coumençà.El.n era pas un
—

una

chaca travès de det.

...

Cresiè pas

de tant ben dire !
MARMIÈS

CLOT.

—oexxx»

Aime mai iou Rasin
(çansouneta)
A

Aime
La

ben

la

pouma

mounamic, J. SOULET.

reineta,

pécha

couma l'aubricot,
L'amella de la baraqueta
Sucrada

berlingot ;
fai lecà la brega
Quand mange dins lou magasin,
Ce que sustout me dona lega
Es toujour un poulit rasin.
couma

Ce que me

un

�Sièu pas

groumand per la cerièira,

Aime la frèsa, lou

bourrau

;

ilga, quand yen pas tardièira,
N'en mange de cops à l'oustau ;
Mes ce que met moun cor en plaça,
Ce que fai fugi moun chagrin,
Es quand fau lou tour de la plaça
Que vese espeli lou rasin.
La

Per asard mange

la guindoula ;

pignas, sièu pas ben famous ;
L'irange, sièu groumand quand coula,
E mange la sorba per goust ;
Mès quand, au tems de las vendémias,
De bon mati l'er es câlin,
A l'aise travèsse las vignas
Las

Per ie

pessugà lou rasin.
Miciièu

BARRÉS.

(dau Bourdigou).

L'Ivrougna e l'Abestit
A S.

POULOUNÉS.

de tems en tems, soun bout de cigàrou;
i'empacha pas d'agudre l'esprit d'à-perpaus e la
replica toujour lesta. Soun camarada Jousèp se banda
pas jamai, aco's vrai ; mès, toca la boumba de man de
mèstre, e lou fai pa'sprès !
l'a quauques jours, se passejavoun sus lou Mol, e Jousèp,
que de-longa vóu faire l'orne de sens, amai que n'age
pas gaire, lou favàs, dis à Louvis :
Siès un malurous ; as pas ges de counduita ; vendras
Louvis aganta,

mès

aco

—

couma

Paniè. As pas vergougna

de te banda couma lou

fas ?

Oi, as resou, rebèca Louvis ; me bande un pauc
trop souvent. Soulamen, laissa-me te dire : iéu, quand
—

sièu

ivrougna, fau quaucas

escarabinadas e finisse per

�—

me

6o

—

coucha ; e

quand me lève, lou sièu pas pus, ivrougna.
siès abestit, as bèu te couchà e dourmi,
quand te deievelhes, siès toujour abestit !...
Mès tus,

que

LOU

Las

se

MOUSTÈU.

Messorgas

Disoun que, l'an que ven, à la Fèsta de la Cournicha
ie farà un « Councours de
Messorgas ». Tant milhou !

que

i'anaren rire

un

pauquet.

Mès quante doumage,

pamens, que l'ajoun pas fach aqueste an : Lou Matelot,
Jan Castagna e Rauba-Miolas
i'aurièn, soulide, gagnat
un

pris. Anfin ! belèu lou gagnaran,

ce

mêmes, l'an

que

ven.
»

Lou Matelot, Jan
Castagna e Rauba-Miolas, aco's de
bi'aves papetas que travalhoun
pas pus : tocoun sas envalidas. Se soun iachs camaradas toutes très e
s'envan
ensemble prene

lou fresc au Castèl d'Aiga, quand fai caud,
poumpà lou sourel à la Placeta, quand fai l'rech.
S'assètoun sus un ban, abracoun sa
pipeta e, zou! charra
que charraràs ! Cbarroun dau tems passât sustout
que,
couma lou sabès,
lou de ioi, au respèt d'el es pas mai
qu'una peta.
L'autre jour qu'ère assetat sus un banc
pas trop liont
ou

dau sieu, ounte fasièu

semblant

de legi moun
journal,
ausiguère aquestas petadas :
Iéu, ce pus rurious qu'âge vist, disiè Lou
Matelot,
es l'an
qu'amé moun paure paire anèren en Ate ajudà
lou vièl Mousquet à la traîna. l'a mai de
cinquanta ans
d'aco
Mousquet aviè 'na china roussèla, Troumpeta,
—

sembla que la vese —
prèsta à cadelà. Eh ! be,
saique, vautres cresès qu'aquela chinafaguètde cadèls?...
Faguèt pas de cats,. au mens ?
Ni de cats, ni de
chis, mous camaradas, mès si be
un
iôu, un foutrau d'iôu de cinq ou sièis lieuras, s'es
pas
—

me

—

—

�—

mai

semblava

•

una

6i

—

cougourla, Ai pas jamai vist soun

pariè.
dequé n'en faguèroun d'aquel iôu ?
La china l'escullèt lou jour
que la traîna s'acabava. Lou vèspre, amé moun paire,
revenguèren mai aicis e, despioi, n'agère pas pus de
—

—

E

Pecaire ! lou sabe pas.

nouvèlas.

iéu, faguèt Jan Castagna, ce qu'ai vist de
pus eurious es pas un iôu, es una cranca. L'annada que
partiguère per moun service, quauques jours avans de
filà, anère à las Gabanas, — ioi, teie disoun Palavas —
per faire mous adieus à ma tanta Finou, que i'èra
maridada. Moun ouncle me menèt enco d'un pescaire que
—

Eh ! be,

nourrissiè, dins

un

membre esprès, una cranca ôufanousa.

mai d'un mes alor e pesava déjà dous quinImaginàs-vous que, pas que per soun
dejunà, una testa de moutou ie clacava. M'ensouvene pas
pus de las tripas, de las testas e das lèus que devourissiè
dins un jour, mes sabe que fasiètramblà !
Auriè mai vougut la tugà que la nourri, alor ?
Ah ! que, bota, lou que la nourrissiè aviè be soun
ime. Sachère pus tard que l'èra anada faire veire dins las
fièiras. Pas qu'à dous sòus l'intrada, gagnèt una pichota
fourtuneta. Amai, se sa cranca venguèsse pas à ie crevà
au bout d'un parel d'ans, saique èra dins lou cas de veni

Aviè pas

taus, amai passa.

—

—

milhounàri.
—

D'ounte tron l'aviè tirada,

—

D'ounte voulès

que

aquela cranca ?
la tirèsse ? L'aviè pescada,

pardieu !
fourres ! l'aviè pas pescada, venguèt
jusqu'aladounc aviè pas quincat ; es
iéu que ie la vendère.
Es vous que ie la vendères ?
Lou coumprene qu'es iéu. D'aquel tems, lou sabès,
fasièn Ion coumerce de touta mena de bestiau ; moun
—

Ah !

noun

pas,

Rauba Miolas que

—

—

paire èra un mèstre
—

maquignoun.

Es vrai que nous

couma

l'avès déjà dich. Mès la cranca,
veire ?

l'aviès aguda, per

�—

62

—

La cranca ? L'avièn facha
espeli. Era sourtida d'un
iôu de china que moun
paire aviè croumpat enco d'un
—

noumat

Mousquet, d'enAte!!!
B1SG AN-PAS.

L'Orne

au

Seeadou

Mai que lou sour'el
matiniè,
Un paure ouvriè de Martiniè,

(Sabès be, Martiniè, qu'en Ate
pas per lou lou recate
Mès per lou vin, una
espèça de sau)
Se trasiè, vestit, dins l'Eraut...
Lou paure ome, las de sa.
vida,

Fabrica,

D'aquela mort fasiè causida,
l'aiga mai que lou vi.

Aiment

Urousamen que, per
aqui
Mousquet, un bon pescaire,
Qu'en devistent lou cabussaire
Pensèt ce que n'èra, e, d'un
I'aviè

vanc,

Se

pourtèt à

L'empougnèt
E, vitamen,

soun

au cueu

((

de las bralhas

sans croc ni

Lou tiret, sauve,

»

endavans,

malhas,
jusqu'au bord.

Gràcias à iéu, siès
que mièch-mort 1.
Seca-te lèu dessus la
pi*ada

»

E, de-segu, dins la vesprada,

»

A toun ban
pensaràs pas pus »,

Diguèt Mousquet au paure gus.
Aqueste, sans para ni gai'a,
Dins l'aiga
s'escampèt encara,
Grident : « Perqué me secouri ?...
»

Vesès pas que vole mouri?...

Mousquet, qu'un pauc de foutra
Lou laissa
bagnà la garganta
Dedins mai que defora,

e

Sans esperà mai que tout

pioi,
ioi,

»

aganta,

.

.

�—

Au bord

encara

63

lou

-

peltira,

Vers lou vent que bufa lou
Afin que sec siègue pus lèu,
E torna, gai, à soun batèu.

vira

mièjour, à-n-una branca
qu'un tel pes escranea,
Mousquet vei un diablàs penjat.
Acosta e, l'agent regardât,
Vers lou

D'un sause,

Recounouis l'ome de toutara...
Un passant

fai

couma

el,

se sarra :

Perdequé l'avès pa'mpachat ?
» Ou, tout au mens, pas despenjat ? ))
le ven aquel ome qu'arriva.
«
Dous cops à l'aiga, de la riva
» S'es trach, respond lou bon Mousquet,
» E pense que seriè mouquet
»
S'après una doubla bagnada,

«

—

—

camarada,
descroucà. ..
Vesès pas qu'es per se secà
Qu'au grand sourel que nous rabina

»

Ou iéu, ou vous, moun

»

Anaven, pioi, lou

»

»

esquina,
qu'au vent que bufa dau larg
Espausa soun mourre e soun lard ?...»
PESCA ARGÈL1S (P. CiiAssAnY).

»

Vira

»

E

»

soun

ventre e soun

Alhet

e

pan,

Repàs de paisan ;
Alhet

e

car,

Repàs de richard.

Entre Venclume
Metes pas

e

lou martèl,

toun det, tindaurèl !

�64

-

-

Una Refleeioun de Tibaut
Tibaut, lou

counouissès toutes

(quau counouis pas
que, desempioi
sous ounze ans, barolla la mar. Es
un d'aqueles Cetóris
de souca couma s'en atrova
pas à chaca cantou. Amai
siègue pas bacheliè, (sap tout juste legi, en penequent
encara, l'escritura emprimada), vous a
d'aquelas relleciouns e vous las dis talamen de
sang-freeh que vous
Tibaut lou

Mollene),

es un

brave pescaire

tancoun.
Un jour, qu'un marrit
gregau aviè fourçat lous batèus
à demourà sus sas amaras, nostre

de biôu

Tibaut,

en

eoumpagna de Sauclet, lou tounalbè, quelasiè soun dilus,
baroullavoun las carrièiras.
Ah ! sabes Tibaut, fai Sauclet,
que moun grand
camarada de cassa, Verdaula, es au
pus mau ?
Couma ? Èren ensemble à la
Cabana, i'a tout
—

—

juste

una

quinzenada ?

Anère lou veire, dijôus passât
; amai
ealada, lou paure el ! Se lou vesiès !...

—

la

marca

pas

lou
estelou,
acha! Segu que lou counouitriès
pas, talamen s'es amagrit:
diriès soun oumbra. Sa fenna m'a dich
que lou medeci
i'aviè facli coumprene qu'aviè
pas pus d'espouer de ie
sauvà la misa, e que n'aviè per un
parel de senmanas au
mai. S'aco's pas malurous ! el qu'èra tant
brave, pecaire !
mendre floc de

L'un

en se

car

lous

sus

lamentent, l'autre

la carrièira Gambetta,
aviè fach marcà de

osses :

en

davans

dóu.

pas

un

escoutent, arrivoun dins

un

Tibaut

sembla

a

couredou qu'una mort
se

sarra

de

la tauleta

negra per veire quau es mort. Quand l'a vist, aganta
Sauclet per lou bras e ie fai :
Tè ! me fas perdre la carta !... un
garçou enteligent
—

couma

tus, qu'as lou certificat

d'estùdias, de m'agudre

parlât antau?... M'as dich que lou paure Verdaulii
n'aviè pas per un parel de senmanas?...
Acha, podes
dire de ma part à toun medeci
qu'es un ase. Iéu me
cargue de ie prouva que sap pas ce que dis...

�—

65

—

E moustrent à Sauclet l'escussou

qu'au mitan de

la

porta, sus lous ridèus negres, èra apegat, ie fai :
Aqui, couma i'a ?
—

—

A. A.
Eh !

be,

alor, couma vos que nostre camarada
dins un parel de senmanas?
Ara, per esemple ! te coumprene pas pus.
Couma?... veses pas que sièn pas qu'à la lelra A
e
que lou qu'es mort a vie sous 82 sus l'esquina ?... Acha
d'aqui que seguen au Y ! ! !
—

Verdaula te pete
—

—

EN ASSEGUTAIRE D'ANGLORAS.

(Marius Suquet).

Las

Culotas
A Pierre de

Dins

una

aviè dins

sa

de

sas

troupa

tancadas à Geta, lou
un

Capitou.

Cirque Romain

tiraire à la carabina

couma

n'i'a

Aquel moustre, matava un ome contra una
plancha destrecha e, à trenta passes, tirava de balas
autour de l'orne en ie
rasegent la car, mès aco vai sans
dire, sans jamai lou toucà.
Un vèspre, l'ome (èra toujour lou
même) seguèt malaute.
Couma faire ?... Lou tiraire
prenguèt un d'aqueles
baroullaires qu'apelan cocha-vestits e, i'aproumetent dous
doùrous, lou decidèt à ie servi de cibla. Coumencèt. A
soun aise, ie mandèt, mai
qu'adrechamen, de balas autour
de la tèsta, autour das brasses, autour dau cors
jusqu'à
la talhola, sans ie toucà la car ; tout
se
ie
rabinèt
juste
un pauc la
vèsta e lou capèl.
La representacioun acabada, lou tiraire
paguèt soun
ome e ie
diguèt :
pas un autre.

Escoutàs

:
couma
vous ai
gastat un pauquet lou
la vèsta, aqui i'avès dous doùrous de mai.
Aco vai ben, ie fai l'autre, mès, las
culotas, las
pagàs pas ?
—

capèl
—

e

�—

—

—

66

—

Las culotas ?... ai
pas tirât à las cambas.
Es vrai, rebèca l'ome, mes
empacha pas que

poudrai

m'en servi. Pensàs-be que, quand vesièu veni
tout'aquelas balas, ère pas trop tranquille, e, alor las
pas pus

culotas... i'ai...

dedins !!!

c

MOUSTÈU.

LOU

La Sartan

Boudieu ! boudieu !

Que lèii vai

me

quanta groupada
toumbà dessus !

Yese veni la

mauparada ;
pis ! crenisse pas degus.
Quand on defend la bona causa
Quauques cops vous l'an pas virà ;
Tène lou joc, la tarai clausa
Ou lou diable m'empourtarà.
l'a loungtems qu'aco me
graumilha
Que lou remene niocb e jour,
Paires e maires de familha,
Tant

Eseoutàs, aici

moun

discour

:

Se

jamai vouliè la Fourtuna
Que venguèsse rei, président,
Prefèt, Mèra de la Goumuna,
Quieom dins lou Gouvernamen,
Per lou tambour

ou

la troumpeta,

As cantous de chaca pais,

Farièu cridà
Gourta

e

'questa plaqueta

bona, amai linda

:
«

»
»

Avis

Cent cops de barra, sus l'esquina,
S ran fourrais après-deman

»

A toutes lous

»

Auran

encara

qu'à
una

sa

cousina

sartan ! ! !

»

:

�—

Entende tindà

mas

67

—

aurelhas

:

»

Deu èstre bauc ! embarràs-lou

»

Fourràs-ie quauques cops
La camisola, e negàs-lou

»

d'estrelhas,
!...
qu'es tant poulideta ?...
a pas réfléchit :

»

La

»

Aquel

»

Couma faren

sartan

ome

;

nostra

Las patatas, lou
Cridés pas tant. E
»

aumeleta,

pei frechit ?..
pioi, au rèsta,

»

Sièu pas res, vous espantés pas.
se
vous metièu dins
la testa

Mès

Qu'es marrit, l'escampariès pas ?
Dona d'agrous, dona la maire,
Per l'estoumac

es

A las fennas lèva,

un

pecat.

pecaire !

La flou que Dieu i'aviè pintrat
Sus sas gautas. Vesis, vesinas,

Regardas dounc lous Espagnôus

:

An la coulou de las...

vessinas,
ah ! lous trons de miôus,
Que la sartan lous assassina !...
Aquel outis fai mai de mau
Que medecis e medecina,
As apouticaires fai gau.
De malautes, 'Vichy n'en vèssa,
Lous espitaus soun pas prou grands,
En vielhiguent lou mounde « rèssa »
Sien toutes un pauquet « à crans ».
Oh ! zou, las qu'aimàs la familha,
Vostres omes, vostres enfants,
Fennas, per sauva la patria
Soun magres,

Fourras
Ou

au

diable las

siès

sartans

!

mainagciras,
dóu trop au cor,
Escoutàs, bravas cousiniêiras,
Un counsel : vau soun pesant d'or.
Que vostre ome lèu-lèu la prengue,
La sartan, à soun magasin,
se, couma

D'escampà

vous

�—

Aqui, qu'à

68

—

aise s'enrengue
ben l'engin
Que, quand seren à la fresquièira,
Vou'n servigués de... castagnièira !!!
soun

Per transfourmà tant

Françouès COMBES.

Bons

Ajustaires
PLUMIË.

A Mèslre

Titola e Pesca-Rougna van toutes dous à la Pouncha
dan Barrou per pescà quauques
arcèlis.
En passent, sus las très ouras, dins lou Jardi de Flous,
rescontroun

aissables,
en

mai),

un

nostres

entarramen.

Amai

siègoun

un

pauc

dous particuliès s'arrèstoun,

casqueta
esmouguts un pauquet per la ceremouniè.

L'entarramen èra lou d'una fenna.

Aco

se

vesiè à las

pourtairas dau drap d'ounou.
Quau es mort? fai Titola à un ome qu'arregardava.
Es la fenna d'aquel douaniè que seguis lou corbilhard.
Aco's sa tresièma, déjà.
Dindines ! quante ajustaire ! faguèt Titola. N'a
—

—

—

toumbat très.
E

virava per coustat, vai devistà

coumase

porta, Maria de Bertoumieu qu'èra

veusa

davans

tamben

per

sa

la

tresièma fes.
Boudieu ! dis à Pesca-Rougna, sien au
païs de las
ajustas aicis. Veses-be aquela fenna, aqui davans ?
—

—

—

—

Oi, la

vese.

Amaiela, n'a toumbat très.
Alor

lou douaniè

vai mai-que-ben, fai Pesca-Rougna. Amé
poudran ensajà de revesi lou pris.

aco

Jousèp COSTE.

Filhas que soun à maridà,
Es marrit troupèl à garda.

�La Crous
l'a

trentena d'ans

d'aco, quand se tasiè la proucesDieu, Quatre-Brasses pourtava la
crous. Amai que seguèsse un foutrau d'omenàs, QuatreBrasses, tamben, de l'es que i'a, la crous lou fasiè penecà
un
pauquet. E, boutas ! auriè l'aeh penecà quau que siègue,
car èra
pas de sieure la crous d'aquela epoca : picava
pus naut que lou quintau.
De maniera que dounc, un cop, sus la fi de la journada,
couma la
proucessioun s'arrestava un moumen au darniè
repausouer, Quatre-Brasses mctèt l'arma au pèd, vole
dire la crous, e zou ! assuga-te lou Iront, moun amie !
que te regoula de susou !...
Jan de l'Anis èra aqui, amé sa feuna, à regarda passà
una

sioun de la Fèsta de

lou mounde
O

—

:

Quatre-Brasses ! ie diguèt,

me

sembla

que te

fai

tirà ?
—

Te

crese :

boudieu !

sièu

rendut...

Gaucagna tus,

que te passeges !...
Oh! me passege

?... Sabes, aimarièu tant èstreàta
plaça couma à la mieuna.
Mès, saique, coulbounes, pardieu?... E perdequé
—

—

l'ai mariés tant ?
Es pas

dificille à coumprene : per veire, quant i'a
que la ravales aquela crous?... dosouras ?... dos e mièja?...
L'as pas encapitat : i'a très ouras manca un quart.
Bon ! vau be la pena de me faire menti per tant
pauc... E toutara, dequé n'en faràs ?... La fourraràs dins
un cantou, pioi, adissiàs jusqu'à l'an-que-ven !
Aqueste cop, l'as devignat.
Eh ! be, iéu, moun paure amie, i'a mai de vint ans
la
que
ravale, aquela de crous, fai en moustrent sa fenna,
e me la caudrà,
belèu, ravalà encara touta ma vida !!!
—

—

—

—

—

BISCAN-PAS.

Avans

deprene la filha, saches ce qu'es la maire

�La

Cournieha
A la

Coumitat de la Fèsla de

la Cournieha dau

12d'Agoust de 1906.

I

As

pèses de nostra mountagna,
A l'abric dau grèc, dau

pouuent,

Refrescat per la mar que
bagna
Lou bord sablous de soun
terren,
Es lou

quartiè de la Cournieha !

Aqui, s'espandis à moulous
Lou fruit sucrât, la
vigna richa,
Lous cants d'amour das

aucelous.

Refrin
Dins

moun

cor

Sièu countent

i'a pas res d'amar,

peis dins l'ounda
Quand, d'un coustat, vese la mar
E, de l'autre, la Buta-Rounda !
couma

un

II

Vèngue l'estieu, la soui'elhada
vous
grasilka la pèl ;
Aicis, gracia à la labeckada,
S'enanan mêmes sans
capèl.
Pertout

E l'iver,

quand la tre

Vous fissa

e

uountana

engrepesis,
Sien au cagnard à la cabana :
Niça vei pas tant de plesis.
vous

{Refrin.

III

Pensàs-be qu'un tant .bèu
parage
Nous met l'esprit
toujour

galoi

Lou cièl blu

Tamben,

mena

pas

souvent bufa

;

l'ourage

:

l'auboi.

E

quand fasèn la granda fèsta,
poulit,
Lajôia que se manifesta
En-lioc lou fan pas tant

Rend tout lou mounde entrefoulit.

(Refrin.

�—

ji

—

IV
Gais citouièns de la Cournicba,
Sièn

toujour prèstes à dansa.
Siègne polkà, valse ou... machicha,
Tout nous fai gau per s'amusà.
Pioi, veire en man, jout la tounèla,
Cantan la nostra amé plesi,
E quand i'a de vent dins la vêla,
Lou rei es pas nostre cousi.
Refrin
Dins

moun

cor

Sièu countent

i'a pas res

couma un

d'amar,
peis dins l'ounda

Quand, d'un coustat, vese la mar
E, de l'autre, la Buta-Rounda.
LOU FELIBRE DE SÈNT-GLA.

Vau mai pan

à la panièira

Que bel orne à la carrièira
1 TOLSB1» 1

Per derouvilhà las

lengas

la lenga penjada dau même
i'an tant ben coupât lou lieu, quand
nasquèroun, que vous babilharièn dos ouras de reloge
sans que jamai sa lenga s'embrounquèsse ; n'i'a d'autres,
per contra, que soun pas soulamen dins lou cas de lià
lou pepelou quand s'agis pas niai que de dire de pan.
Mes, per lous très quarts, las gens soun pas ni de la
Tout lou

biais

:

mounde

a

pas

n'i'a que

prumièira

mena que

vène de dire, ni de la segounda,

ben ni trop mau : s'en tiroun, aqui tout.
Eb ! ben, aqueles très quarts das gens podoun, se lou
voloun, aprene à faire milhou varalbà sa lenga que ce
que lou fan. An pas mai qu'à se metre à moun escola, per
aco. Estudiaran las liçous que done à mous escouliès :
Babilhoun ni trop

�72

—

La

prumièira liçou

Aici l'avès

es

—

la pus facilla,

aco se coumpren :

:

Lou clirés pas dècli
cops,
Dèch cops sans alenà :
E anen-nous coucha,
E

anen-nous

E

anen-nous

E

anen-nous

coucha,
couchà,
couchà,

etc. etc.

-9-

Lasegounda es pas gaire mai coumplicada. Pamens,
s'on ie fai pas atencioun, ou resca de dire de
soutisas à
la longa, vous avertisse :
Sus lou coudouniè de

Pierrou,

Una calha s'es pausada,

E,

anen-zou :

Coudoun, calha,
Calha, coudoun ;
Coudoun calha,
Calha, coudoun

;

etc., etc.

-fLa
anà

tresièma,

Pantacousta-,

—

—

serà

eau

Me

e

sans

s'engavachà

quoura te

sans

:

desempantacoustaràs ?

desempantacoustarai\ quand Pantacousta

se

d'à-founs desempantacoustada.

{g. Per la quatrièma,
la bouca, autramen
—

èstre déjà prou forts per la dire

trop douçamenet

Tarascounenc

metre la
s'en tira pas.

eau pas
on

de

Tarascoun,

lenga de travès
dequé tron

dins

tant

tarascouneges ?
—

Tarascounege

counencs

tant, o tron ! perdequé
de Tarascoun toutes autant

lous Taras-

tarascounejoun.

�LA

COURNICHA

Paraulas de

Musica de

SOÏÏLET

F.

JOOVEAU

Nl*át marche

As

pè-sesdenostramoun-ta-gna

A l'a-bric dau

grècdau pou-nent,Re-fres-cat per lamarque ba-gnaloubordsa

blousdesoun ter-ren.

cba !

A

qui, s'es pan dis à mou-lous

Lou fruit

dolce pocv rail

i'à pas res d'a-mar,

Sièu eoun-tent

da,Quand d'un cous-tat. ve-se la

E

'

K

de

su-

Refrain

t&gt;

—V ^

cou

maujnpeisdinsl'oun

mar

tre,laBu-taRoun-da! Quand d'un constat
I

Ci

Louscants d'amour das aucèlousDinsmon

crat,lavigna

cor

...

pâjb

rau-tre,laButtaRoun-da!

I

ve-se
^

la

mar.

�Ai

PIM HUOD i Ll

■

aí^ívi'B;^

■

«;

T3JU03

.1-

'âïh'mm t-b •: W\

A

.-hf;;

Uiîaatt

% eâ

«r

H
"

r'*

&lt;

;í5îì1-T5j

í :. .ÍÂOÍÌ ïT&gt;

?»

£ r» {&gt;

"

I

.

:

.

r&lt;

•

&gt;

'

&lt;

-7~

,

». ít

^

.

&gt;

-

,

■&lt;

.

*

.

»

\i

.

„

&lt;

íb

■

»
,

1

f.

�—

_

E quoura

quitaràs de tant tarascounejà ?
Quitarai de tant tarascounejà, quand toutes tous
Tarascounencs de Tarascoun quitaran de tarascounejà
—

—

tant.

-9E

quand on arriva à dire la cinquièma prou vite, sans
agudre l'er de manjà de f'avas, es qu'on coumença de
saupre boulegà la lenga couma se deu :
—

—

—

—

—

—

Pebre, perqué piques, pebre ?
Per que

pebre pique.

Pebre, perqué piques, pebre ?
Per que

pebre pique.
Pebre, perqué piques, pebre?
Per que pebre pique e pique !!.'

Ara,

braves amies, estudiàs vostras liçous. Iéu, que
loungtems que las sabe, m'envau prene moun tal,
pardieu !
i'a

Papeta SIBLAU.

La

Passioun
A l'amie B.

Una annada, au

GLEIZES.

Bourdigou, prechavoun la Passioun.
glèisa èra clafida de mounde.
Lou predicatou, esmougut, enfiocat per soun récit, aviè
la voués rauca e que ie tramblava. A n un moumen, aviè
à la man un grand Grist e
rapelava lous darniès badaus
de Nostre-Segne e las espetaclousas recoumandaciouns
que nous faguèt
Ah ! vous auriè sourtit de larmas
d'una roca !... Toutes lous qu'escoutavoun,
pecaire !
plouravoun de tout soun ime e s'assugavoun lous iols
tant que poudièn.
I'aviè pas qu una noumada Marioun, —
que s'atrouvava
juste au davans de la cadièira, — qu'aviè lous iols secs
La

..

�74

—

couma

d'esca. Sa vesina, la

pas tene. Se sarra
ie fai :
—

E

un

l'ama dau

tombes pas una
as iols ?...

Oh ! iéu.

te

cors

larma

Marioun ie rebèea
—

pauc

Laurent, ie pouguèt
de l'aurelha de Marioun e
veusa

trarabla pas

e as pas

!... Couma ?
soulamen lou moucadou

tranquillamen

sièu par

.

—

d'aquesta

parouessa !

LOU

MOUSTËU.

toutes lous Felibres

A

(Sounet dich à la Santa-Estèla de Ceta)

En aquesta grand jour de fèsta
Que, ioi, toutes nous reunis
Jouta la bannièira

celèsta

Que la Santa-Estèla brandis,
Quand, la Coupa
A faire ausi

en man, l'on

s'aprèsta

paraulis
Après lou de Mistral que rèsta
La pus bêla flou dau
pais,
A

moun

tour à

En l'ounou
Lève
Au

moun

plena rasada,
d'aquesta journada
veire amé

bounur

Felibrige dount s'enflama

Nostre
Au

soun

cor

e

touta nostra

ama.

grand flambèu dau cièl d'azur

!

Lucien DULAC.
Cela, 3 cle Jun de 1906.
0-W3S55S—o

L'aiga gasta lou ci,
La vareta lou cami

E la

fenna gasta l'ome

�—

—

Trop Gros
A

Frountignan, i'aviè un Mèra prou bon enfant per
pas fachà quand un de sous administrais aviè quauque
reproche à ie faire. Sabès qu'un Mèra, sustout dins un
vilage, a toujour quaucun per ie veni cercà d'armanacs...
E quand es fourçat de l'efusà ce que ie demandoun, s'a
pasunabona responsa lesta, es à plani.
Eh ! ben, amé lou Mèra de Frountignan, i'aviè pas
maniera de pas rire. Aicis un de sous mots.
Aviè degut, per aplicà la Lei, raià de las listas eletouse

ralas

un

mai de
Lou

noumat

prumiè

l'arrestèt

é

Batista,

un

foutrau d'omenàs

que pesava

kilos.

cent

cop

que

Batista rescountrèt lou Mèra,

ie cridèt:

Perdequé m'as paá pourtat sus las listas ?
Perdequé las listas, ie respoundèt lou Mèra,
serièn toutas esquinsadas : siès trop gros !!!
—

—

se

Aufred DAGAN.

Bonas

Counsoulaeiouns
Au

Aiço

Capiscol Jousèp SOULET.

dau tems de Moussu Gourgoun, qu'avès
pas counougut, mès que, segu, n'avès degut entendre
parlà per vostres paires, d'aquel bon e brave curât ! Lou
mieu me lou countèt. e couma me lou bailèt, vous lou
se passava

baile.

jour, très fennas venguèroun picà à la porta
vers una oura de
l'après-dinnada.
Aqui i'aviè Marianna de Fileta, aquela qu'èra toujour
couifada am'un moucadou d'ounte ie sourtissiè un pèus
long que ie frisava couma de lusenas. Pioi, i'aviè Filoména
dau Toundut, qu'aviè sus lou cantou dau front una taca cou¬
ma la de la Calin-Fialada ; aquela taca se vesiè
pas qu'un
Dounc,

de la

un

cura.

Deviè èstre

�76

—

—

pauquet, perdeqné l'amagava am'un bandèu de pèusses
que ie sourtissiè d'una coifa pus blanca
que l'èli. Anfin,
i'aviè Touna de
Belourgueta, que fasiè tant la persineta ;
pourtava toujour un coutilboun de bisanet que
i'arrivava
à mitât boutel :
saique èra per faire veire sous debasses
de coutou blu
que
Au

toujourûe tibavoun couma d'acordeons.
que Marianna dounèt à la porta, Adèla, la

eop

doumestica

dau curât,

venguèt doubri, Era Touna

fasiè la

lenga.
Bonjour, Adèla

—

Sifèt

—

,

ie

i'es pas Moussu lou Curât ?

;

respond l'entandanta

cousina que pren soun café
la chiminièira,

en

se

;

es

caufent

aqui dins la
au

Lou voudrièn

veire, s'aco lou derenjava
Mès, nàni, intràs, intràs.

—

—

que

cantou de

pas.

Touna, countinuèt

à laire la
lenga.
Adissiàs ! Moussu lou Curât.
E, adissiàs ! Touna ; quante bon vent vous
toutas très,
d'aquesta oura ?
Vesès, Moussu lou Curât, se venèn couniià à
—

—

mena

—

e vous

demandé

un

counsel

;

vous

perdeqné sièn las fennas

las pus malurousas de la terra.
Outre ! ie fai lou curât, e d'ounte
malurousas ?
—

—

—

De nostres

omes.

De vostres

omes

m'aco,

per veire.

?

o

sapresti !

Marianna, dequ'es

ven

per

que siès tant

veire, countàs-

que te

fai toun

ome

rendre tant malurousa ?
Yesès, Moussu lou Curât,

per te
—

trova à
ce

me joga tout
l'argent que
pioi, lou de sa senmana. Fai, qu'amé
poudèn pas i'arrivà, e me eau endeutà

i'oustau

que gagne,

e,

jusqu'enco dau boulangé.
Oh ! oh ! ie
faguèt lou curât, lou mau es grand,
dise pas, mès anfin, l'es
pas tant couma me lou fasiès.
Veiràs, Marianna, quand aura pas pus
—

trouvarà

d'argent

e que ne

pas pus à I'oustau, jougarà
pas pus. Yeiràs,
veiràs, aco ie passarà ; anen !
pren paciença !... E tus,
Touna, per veire, dequé te fai lou tieu ?

�—

—

Iéu, vesès,

j:

—

Moussu lou Curât,

laissa

aqui de
fui pas pati
d'argent, mes, coumprenès, es pas agreable d'entendre
dire qu'a de mestressas e, iéu, d'èstre
aqui... Anfin, me
coumprenès ?
Oi, oi, oi, ma filha, oi, oi ! mès, veiràs, quand serà
vièl, aco ie passarà. Toun mau, segu, es desagreable,
mes anfin, n'i'a
pas... Perveire, à tus, Filoména, contacoustat

e

n'en vaiveire d'autras.

me

Segu,

me

—

m'aco ?
—

Iéu,

m'intra

moun

ivrougna

La laissèt pas
—

Moussu Gourgoun, chaca jour

paure

couma un...

fini

:

Boudieu ! boudieu !

ma

paura

Filoména, tus,

per

esemple ! siès la

pus malurousa ; à toun mau i'a pas ges
de remèdis. Pren paciença ; as pas encara finit : ve ! ma

filha, mai anarà, mai s'ivrougnarà !
E las enmandèt

toutas

très ben

counsouladas.
Jan GEYAUDAN.

La Cassa de Glaude

e

de

Prousper

Au mèslre cassaire J.-B.

Anfin, ie sien

que se

Vejaqui

e

au jour
Prousper,

MARQUÉS.

doubris la cassa !
Glaude, e sous amies,
Arnescats couma eau, sous sacs pies de fricassa
E seguits de sous cbis,
Barolloun déjà per camis
Que l'auba, tout-escàs, au levant espelis.
Ah! gara de davans, gibiè de touta raça !
Que segués grossa lèbre ou pichot passerou,
Sauva ! qu'aici i'a la Terrou !...
Mès lou jour, paucs à paucs, se lèva, s'esparpalha,
E nostras gens, plaçais en ligna de batalha,
que

Amé

sous

chis à l'endavans,

S'alargoun, afougats, per vignas

e per camps.

�—

Res lous atanca pas,

78

~

ni valat, ni muralha

Dequ'es qu'arrèsta

un

:

alagan ?
!

E... patatin ! E... patapan
La mitralha,
Amai

Lous

fague de bruch, fai

anan

Arriven à

lou qu'eles fan.

pas segui touta la matinada,
Qu'aco nous p'rendriè trop de tems.
mièjour. Per elacà la dinnada,

Vènoun de s'estallà
Ras d'una

pas

sus

lou bord d'una

font, à l'oumbra. E
De la mitât de

soun

prada,

mai que countents

journada,
gibiè n'an prou toumbat.
l'a pas mai que Claude,
pecaire !
Que se siègue pas estrenat :
Pas quand se dis un
passerai !
sa

Car de

Pensas s'aco ie fourra

un caire !
Anfin ! belèu, lou souer, se poudrà 'n
pauc refaire
« Dinnen
toujour, e, pioi, veiren ! »
E dinnoun. En-avans ! la maissa e la
lengassa,
Car sabès que las
gens de cassa
Se soun pas ladres per

:

la dent,

Lou

soun

pas gaire mai per la lenga, tamben
Dins lous pochous de sa
besaça

;

An de contes

de-longa, à n'en vos aqui n'as !...
Mes, per ioi, lous escouten pas
E coupen court. Vers la fin dau
repàs

Un

noumat

Caslagnou, qu'es d'aquela partida,

Un Cetóri que,

Per

de la vida,
jougà 'n poulit tour s'es pas vist soun parié,
Se mata e, tout faguent la mina

D'un quaucun... d'un quaucun... moun Dieu!

Loubesounque sabès,
Per

prountamen s'aeamina

quaucun

[qu'auriè

aqui detràs un bartàs.
l'es pas arrivât tout-escàs
Que brama couma un sourd, couma s'on l'assassina
« Au
lapin ! au lapin!... Alerta ! mous amies. »

:

�79

-

Ah ! n'en veiriès
Chacun

sus

soun

Aers lou bartàs

fusil

un,

sauta

ounte la

—

de bourlis !...

e, zou

bèstia

! s'encouris

signalada.
Glaude arriva prumiè ; déjà l'a devistada ;
Espalla soun fusil ; afusta ; quicka ; pan !
Aejaqui la bèstia espatada :
«

Aenès veire

S'escrida fier

l'ai niancada !

couma

Artaban

»

:

de fusil !... l'ounou de la journada
Aqueste cop es iéu que l'ai !.. »
Ramassa lou lapin e... moun Dieu ! quante esfrai
Lou paure Glaude, d'un pauc mai,
De la revoulucioun terribla que se fai
S'amourra, estavanit. Amai,
Degus devignariès jamai
Dequ'es la bèstia qu'a tugada ?...
Trouvés pas ?... Simplamen una bèstia empalhada
Es la pèl d'un lapin d'oustau
Que Castagnou, ben couma eau,
Per faire aquela farcejada
A 'mpalhat quauques jours davans.
Oi ! qualités rires mous enfants !...

«

Quante

se

es

cop

Un miracle s'à las culotas
Sautoun pas toutes lous boutous !
Das cassaires, n'i'a mai de dous

Que fan... d'aiga dedins

sas

botas.

Soulet,
Lou paure

Glaude es tout mouquet
s'encapita una bona natura,
Que la m ali ça pauc ie dura,
Aco ie passa lèu ; repren sa bona imou
E ris, el atabé, dau tour de Castagnou.
Mès,

;

couma

*

*

Anfin, quand an prou ris, s'alargoun mai en cassa
Tugoun, à bêles paucs, quauque poulit gibiè :
Un perdigal, una becassa,
Un gros puput, una margassa,

;

�—

8o

—

Dos callas, un

E la

pijou ramiè ;
vesprada antau fila. Saique caudriè

Pensà lèu

au

retour

Vai èstre

Cassaires,

:

au

lou sourel

se

déclina,

bord de la coulina,

amies, gagnen vers la cousina !...
Castagnou, ausissès pas ma china
»
Que japaen amoundaut ?... l'a quicom : poustàs-vous!»
Lous vejaqui toutes en plaça.
Mes ie soun pas pus lèu qu'un foutrau de lebrassa,
Amé lous chis à sous talous,
S'acoussa au grand galop de soun coustat, e passa,
Passa à port de Prousper que, lous brasses en
crous,
La regarda passà : « — O moustre ! o malurous !
» le crida
Castagnou furious,
»
Peudiès pas ie mandà tous dous cops, o maseta?
» Siès dounc
pus sot qu'una bouneta ?
Te tirarièu sus tus, s'èra pas per quicom !... »
Tranquille, Prousper ie respond :
« Tè !
monta aqui que veiràs Ceta !
» Amai
que siègues das pus fis,
» Lou siès pancara prou per iéu, moun camarada !...
»
Aquela lèbre que couris,
» Saique creses que l'ai
pas vist :
» Aco's una lèbre
empalhada !!!
«

mous

Outre ! dis

»

BISCAN-PAS

(Gustave

Tiiérond).

-q-tfgjgs*w&gt;

Esplieaeioun gramatieala
L'apelaren, se voulès, Planta-Carotas, car nostre ome es
jardiniè-ajudaire dins una bêla baraqueta de nostra mountagnota.
Encara prou verd, l'iol vieu, l'er risouliè, la' maissa
bona amai l'apetis, lou particuliè agardat de sa vida en

plena terra
urous

una

couma

jôia,

lou

un soulàs que fan gau de veire. Es
peis dins l'aiga e ie manca pas mai que

�—

8i

—

d'argent, amai sabe pas encara s'aima pas milhou n'en
pas ges agudre.
L'autre jour dounc, sauclava soun
leguni e canlava,
galoi, àbrams d'ase : « Rassèl, quand deu Seigneur, la
grâce teutélaire...

»

La filha de cambra fasiè, au coustat, un
flous per la taula das mcstres. e risic de bon
dre nostreomc cridà
soun
—

cant

couma un

sourd

en

bouquet de
cor

d'enten¬

acoumpagnent

das pan

Eh!

! pan ! de sa picola.
be, Planta-Garotas, ie diguère, sien loujour

countents, alor ?
E oui,

Moussu, couma lou vesès.
Quant n'avès, ara, se sièu pas trop curious ? siès
vièl, saique ?
Un pauquet, se voulès. Devignariès
pas, belèu ?..
Moun Dieu ! ie fau, un pauc
entreprés : perquinaqui
—

—

—

.

—

la souessantena...

Souessanta-nôu, amai passa ; autant dire setanla. E
toujour estât countent couma me vesès, amai ai pas
languit una minuta.
C'est vrai, faguèt la chambrièira, et il
y a plaisir
à vous entendre, toujours joyeux et sans souci, mon
—

sièu

—

brave...

E,
—

manièra de reflecioun, acabèt per

en

Cocagne

vous

Alor Planta-Carotas

rebèca
—

un :

!...
se

vira,

e

d'un

er

pietadous ie

:

Vous?... article

simple, féminin, singulier!...
Jousèp COSTE.

A

Toupi languit,
jamai boulit.

pas

Quau souvent vai à la cassa,
A la fin liiga la becassa.

�—

8a

—

Devignetas
N'i'a que

m'an demandât quaueas devignetas de mai
las qu'avièu déjà bailadas lous ans passats. N'en
vejaici una dougena, amc dos per dessus lou marcat. Un
pauc pus liont trouvarés las responsas.
que

I

Dequ'es

aco

VI

1 dequ'es

'!

aco

Sièu ni bêla, ni ben messa,

toujour la testa

en

E

bas.

Se

aco

:
:

Quand mourdisse soun pas en fèsta

II

Dequ'es

?

aco

plata couma una merlussa,
jamai frounzisse pas l'ussa
A causa que d'iols n'ai pas ges
Mès de dents n'ai, amai de rèsta

capèl, ni debàs,
quand m'envau h la messa

Es

? dequ'es

aco

Sièu

N'ai ni
E

Dequ'es

Boi, pèira, ferre... nimai

? dequ'es

aco

res.

?
VII

roumplis per l'en-bas
l'en-naut se vouida.

E per

Dequ'es

III

aco ?

dequ'es

aco ?

Que lou Papa, lou Czar,

un

Président,
ibrougna, una miola

Rei,

an

fach

un

Dequ'es

aco

? dequ'es

?

aco

Un

en

Long

coumauna

Que n'en manjariès ben

moussi.

un

VIII

IV

Dequ'es

aco

Dequ'es

? dequ'es

aco

Round

'?

Uetèsta n'ai pas ges, e sans mans
soun

mous

même tems.

coueta de chi

E

aco '!

dequ'es

aco ?

boula de maubre

couma una

qu'a mai de brancas qu'un aubre.

brasses,
IX

Moun

esquinaes tant larja à l'enbas qu'il l'en-naut,
A mas cambas jamai n'ai cargat

Dequ'es

aco

?

dequ'es

aco ?

de debasses

Mès souvent ai pourtat

de mounde

couma eau.

Mai sien que
E mai venèn
Dau

meus

manjan lou
grands,

pan,

pesan.

V
X

Dequ'es

aco

? dequ'es

aco

?

Negret dis à Rouget :
Bufes pas tant h moun eueulet
Que se moun eueulet petava

Dequ'es

«

Un estable

»

Amé de

»

Sériés tugai tout net.»

aco

? dequ'es

aco

?

qu'a 'n rasteliè
cavaletas blaneas

Que garda

un rouge

cavaliè.

�—

83

-

XI

Degu'es
Talhat

e

XIII

? dequ'es

aco

Dequ'es

?

aco

Negre

retalhat

Que.iamai loui cisèus i'anpas toucat

Dequ'es

aco

? dequ'es

Soun ben retes
Mès n'an pas

sang

ni

?

courpatàs

diablàs.

un

XIV

Dequ'es

ben grosses

e

ni

aco

E la davala

?

aco

dequ'es

Que monta l'escala
Gouma

XII

aco ?

eouma un

aco

? dequ'es

aco

?

Que s'acourchis U chaca pas.

osses

Papeta SIBLAU.

Entre l'ome

e

la fenna,

Ion diable

es au

mitan.

La Boulota
Suzoun, alerta e lesta,
un bèu
jour de fèsta,

Per

Au mitan dau repas
Issèt trop naut lou bras.
Soun

galant la rescountrent,
diguèt tout en riguent :
« Ai ! couma
siès, pichota,
Te trove
rougeta au parfèt !
» As manjat la boulota,
» Me fas
aquel efèt. »

le

»

Un pauquetou

devota,

La risoulièira Annota

Après
Anèt

un
se

bon goustà

counfessà.

Moussu

l'Abat, bon discret,
vegent ie diguèt :
« Ai ! ma paura
poulota,
Dins quante estât t'a mes louvi?
» As
manjat la boulota,
En la

»

»

Vendras deman mati

;).

�84

-

-

sus una plaça,
Vous trouvas f'aça à i'aça

Qaoura,
D'un

de pas res

ome

parla francés,
segués mai que certèn
Qu'es pescat e que ne tèn.
Que

vous

Ah !

a Ai ! moun
paure Pierrota,
Moun Dieu! t'envàs tout baroullent;
»

As

»

As pas

manjat la boulota,
set ni talen. »

Pardieu, i'a dequé rire,

(Pamens
De veire

Qu'es

sans ne mau
un

un pauquet en

Per mascà

drne)

muscardin

qu'a

trin.

près soun

lot

S'enretena tant que pot :
«

Ai ! chacun te vei,

bota !
amé sous iols d'Argus
As manjat la boulota,
Troumparàs pas degus. »

Moun bèu,
»
»

;

L'ome à

granda fourtuna,
Quand lou vi l'empourtuna,
Au founs de
S'envai secà

soun
sa

ôutèl

pèl.

Sa serviciala n'en ris ;
E
«

pioi Madama ie dis :
Ai !

cougues

la picota ?

dequ'as moun bon marit
As manjat la boulota,
Deman seràs guérit. »

Moun Dieu !
»
»

Se toutas las boulotas
Presas dins las

ribotas

Avièn tugat quaucun,
De gens

n'i'auriè

pas un.

�—

Au lioc

85

—

qu'es recounougut

soun l'ancra de salut :
Ai ! moun amie Pierrota,

Que
«

trinquen,

»

anen ! beguen,
E mangen la boulota

»

Per entarrà lou tems. »

De-longa,

»

Auguste

[Tirai de

soun

MALLIÉ.

reeulh manescrich).

Sembla

soun

paire

Catarina, que vend d'erbas

Counouissès

à la Plaça e

autra :

proche la parouessa ? Sabès qu'a pas la lenga
pocha e qu'es una flatousa couma n'i'a pas una
amé sas parauletas vous embrausis e vous fariè

anà

Gièl

que resta
dins la

au

sans

l'a quauques

counfessà.

jours, preniè lou fresc davans sa porta,

quand vei passa Turèsa que garda, l'après-dinnada, lou
pichot de Moussu Jourdan.
Ounte te despasses, Turèsa? ie dis Catarina.
Ve ! vau veire Marieta, ma cousina, qu'a un gros
—

—■

d'er despioi una senmana e que pot pas virà la pounai près lou pichot que garde.
Qu'es poulit aquel enfant ! dis Catarina ; oi !
boudieu, couma sembla soun paire !...
Pioi, tout d'un cop, fai :
E de quau es aquel pichot ?
cop

cha ; e
—

—

LOU

Responsas à las
I.

—

II.

—

III.

—

IV.
V.
VI.
VIL
VIII.

E

—
—
—
—
—

La tacha tlau souliè.
Lou pous.

Un pan de saucissa.
Un fautul.

L'oula e lou f oc.
La rèssa.
Soun venguts vièls.
La testa

vous

tire

l'an que-ven

!

e

MOUSTEU.

Devignetas
IX.
X.

—
—

XI.
XII.

—
—

XIII.

—

XIV.

—

Lous traucs daupan,
La bouca, las dents e

la

lenga.
Una fiollia de vigna.
Lous sacs de farina.
Lou souliè.

L'agulhada de fieu.

lous pèîmes.

moun

capèl, camaradas. Adissiàs, jusqu'à
Papeta

SIBLAU.

�ENSEGNADOU

Nourris das Ajustaires

Lous Pèses

29

(Biscan-Pas).
(J. David). .
Una Publicacioun
de Maridage (J
Coste)
Encara mai Soulouqua (Marmiès-Clot
Aime mai lou Rasin (M. Barrés) .
L'Ivrougna e l'Abestit (Lou Moustèu\
Las Messorgas fBiscan-Pas)
L'Orne au Secadou (P. Chassary).
Una Refiecioun de Tibaut (M. Suquet)
Las Culotas (Lou Moustèu)
La Sartan (F. Combes)
Bons Ajustaires (J. Coste)
La Crous (Biscan-Pas)
LaCournicha (Lou Felibre de Sènt-Cla)
Pcr derouvilhà las Lengas (Papeta
Siblau)
La Passioun (Lou Moustèu).

30

A toutes lou Felibres

31

Trop

....

La Rosa de toutes lous Vents
Lous Meses de l'An
P.-H.

Tichy (Lous de VArmanac)

Crounica [VArmanac Çetórï)

.

Lou 3 de Jun {J. Soulel)
.
Ounle vai la Barca, vai Bachicha
.

Felibre de

.

.

.

.

.

dan)
Lou Maridage de Prousper (Biscan-Pas
Una Voués (B. Dufour)
S'agis de s'entendre (J. Coste)
.
....

.

Oadèt et Titola

(II. Galiberl)
Las Bèutats de Ceta (Lou Moustèu)
Una Liçou de Franeés
(Biscan-Pas)
La Dansa de las Trelhas (L. Roumieux
Lou Tcstut (J. Coste)
On pot se troumpà (il.
Dufour)
Lou Tcrtudige d'una Fenna (A Maillé
L'Estable (Biscan-Pas)'
".
A las Ajustas (Lou Moustèu)
.

.

.

...

.

.

.

Dos Beatilhas;

(Pesca-Arcèlis)
(Marmiès-Clot).
A l'ancien Teatre (II. Galiberl)
Nadalet (Abat I'. Brouillet).
L'Anglés (Lou Moustèu).
Couma m'encrouquère à, moun Musclau
(Un Assegutaire d Anqloras)
.

Un das Nostres

Grandessa

Quau

(J. David)

15
17
18
21
23
24

26
27

31
•32
34
34

.

.

;6
37
39

....

41

.

Cassa de

Glaude

e

.

45

.

46
47
49

.

64

66

69
70
71
73

74

.

.

75

.

75

Prouspe

La Boulota

83

.

80
82

.

(A. Malliéj
Sembla soun paire (Lou
Moustèu).
Responsas à las Devignetas (Papeta
Siblau.}
-.
....

85

85

IMAGES E MUSICA
Couverta,
H.

Lucikn Dulac.

per

Ticby, pourtrèt

La Dansa de las

per

T. Rqussy.

Trelhas,

làri
La Cournicha

er

.

:

La

.

0.1.0.0.

32 bis

Plaja-d'Ate,image per

Cournicha, muïiea de F. Jouveau.

!BtziERS!

8 bis

poupu-

Lucien Dulac

53
54

60
62

77

51
52

59

68

.

de

58
58

(G. Thérond)
E^plicacioun gramaticala (J. Coste)
Devignetas (Papeta Siblau).

42

.

....

La

56

.

(A. Dagan)
Counsoulaciouns (J. Gévaudan)
.

55

65

(L. Dulac)

gros

55

.

.

44

.

.

.

.

40

.

.

.

25

.

fach l'Orne

.

.

35

(Biscan-Pas)
Lous Dichs de Ceta (Papeta Siblau)
Lou Double (F. Combes).
Un Gassaire (Lou Moustèu).
Dura lex, sed lex (E. Soltano).
La Mort de Carnaval (Biscan-Pas).
Au Sermou (Pesca-Arcèlis)
Tintin 'il. Dufour)
L'Estafiè (A. M allié)
Liberté Lou Moustèu)
a

U

(Loi

Sènt-Cla).
Riquet ( Lou Moustèu).
Lou Pesoul de Nostre-Segne (/, Gévau
.

.

Lou Frech

.

56 bis

72 bis

�Fournitures
pour

Chais

if ©iMiflMTO

Benjamin Dï FOUR

Portalis-Mouchet
Seule Maison

faisant réellement

LA CHEMISE SUR MESURE
Vêten)ci)ts Irrçperrrçéables

Flagelles Hygiéniques

12,

Quia!

ci©

Bosc * * * * *

�1M®1 §g ®
Maison

Lenthéric

Philippe Dubosc
SUCCESSEUR

CETTE

-

il,

Quai de Bosc,

11

-

CETTE

PARFUMERIE LENTHERIC
I

-&gt;

B®slbf€BiS

Dépositaire du Savon «La Frigouleta

Chapellerie

en

»

but genre

parapluies réclame

fi. Caumil
GRAND'RUE,

m
MAISON DE CONFIANCE

*

22

œwii

•

®

Vendant meilleur marché que partout

ailleurs

�«

PARFUMERIE DES

ORCHIDÉES

PARFUMEUR

245,

rue

Saint-Honoré, PARIS

S!VON
Un bon

savon

étant

LENTHÉÌIIC

reconnu

indispensable à l'hygiène

moderne, Lenthéric a tenu à mettre ce produit à la
portée de toutes les bourses en créant avec la garantie
de son nom, un savon économique qui répond à tous les
désirs par ses

réelles qualités supérieures
absolument neutre et pure, c'est-à-dire sans
aucune
de matières étrangères telles que talc,

D'une pâte
addition

albâtre, sable, etc., le Savon Lenthêpie dillèrc

essen¬

tiellement de tous autres, que ces mélanges rendent trop
nuisibles à la peau.
Le Savon Lenthêpie exhale un parfum très agréable
et très persistant et ses qualités
antiseptiques le placent
au

premier

rang

des produits hygiéniques de ce genre.

Le Savon Lenthénîe réunit ainsi toutes les

désirables

:

qualités

pureté, parfum, antisepsie et bon marché.
i fr. 3o le
pain, franco de port

PRODUITS

SPÉCIHVX

Lotion verte

contre les pellicules et démangeaisons ;
Antiseptique (schampooing français) pour nettoyer les
cheveux en quelques minutes ;

Rosée Orkilia, contre les rides, les boutons, gerçures
rougeurs de la peau ;
Poudre de riz orchidée, pour la beauté et l'éclat du
teint.
et

vnwvMS
Dernières créations : LA FERIA, Molian.
Essences : Orkidée, Violette Orkidée, Orkidée Impériale,

Cyclamen de Savoie, Mimosa de Nice.

Demander\t "Catalogue-Conseiller" elles

"Conseils de Beauté"

�GRANDE DROGUERIE MAURIN

Alexis VIGNAL
òiicccA&amp;aíiZ.
(Rue tle

l'Esplanade, CETTE

HUILE SUPÉRIEURE DE TABLE &amp; DE CUISINE
Dix

=■

La Maison de tout
ne

fmjjîl (®mmc)

=

premier ordre
des produits d'absolu
premier choix à des prix modérés

vend que

CHARBONS

&gt;

MINES

-

TRELVS

UUBENS &amp; SflBflTIER
QUAI

TELEPHONE

DU

2.86

PONT-NEUF,

~
A

18

A DOMICILE
RÉDUITS

PRIX

PRODUITS^ENGRAIS CHIMIQUES

LAURENS&amp; SABATIER

�Epicerie Félix Potin

illil
Ì0, ï?ue des Hôtes, CETTE
Maison à MONTPELLIER.

ÉPICERIE FINE
=

-

-

Succursale à

SOMM1ÈRES

PRODUITS DE CHOIX

^olaiîlés - ftfóm ût

CHARCUTERIE, COMESTIBLES FINS
VINS

FINS, CHAMPAGNE S
LIQUEURS DE MARQUES
PRIX

CONSERVES

Grand

DE

RÉDUITS

TOUTES

MARQUES

Ra^on de Parfumerie
BROSSERIE FINE

EXPÉDITION FRANCO

pour la

Demander le

RÉGION

Catalogue

�Àu Palais des Délices
c^s»

PATISSIER, CONFISEUR, CLACEUR
3

-

RU Si

GAMBSTTA

-

3

® CETTE ®
-î-

MÉDAILLE
*♦-

-s-

D3OR

Madrid

Se

1902

NUMERO

Poissons,

de

—t

5

Langoustes,

Atelier

D'ARG-EKTX

Coquillages

Salaison N° 7

.ROCH E
EXPÉDITEUR-COMMISSIONNAIRE
22,

Quai de la Bordigue, CETTE (Hérault)

Spécialité d'Huîtres de Roche

�Absinthe

Supérieure

S
s«

BILLE

in/\r

&lt;=§&lt;3 &lt;=§&lt;=&gt;

DEMANDEZ

PARTOUT
U N

Rivoire

SE

Supérieur

TROUVE
dans

TOUS LES BONS

ÉTABLISSEMENTS

�Bijouterie ♦ Joaillerie ♦ Orfèvrerie

MEMBRE FONDATEUR DE LA SOCIÉTÉ DES BRONZES DE PARIS

CETTE

15, Quai de Bose, 15

--

orfèvrerie
SPÉCIALITÉ
La Maison

pour

=s»

cristofee

CORBEILLES

de

MARIAGES

charge de toutes les réparations o o o
d'Horlogerie, Bijouterie, Orfèvrerie, Joaillerie, Lunetterie
se

Tailleur
55^

Riche

-5-

-ç-

Arthur Mossé
XX,

Chutai

ci e

Bosc,

XX

CETTE

�(les leiaiiHiues
47 ""/nn

1 FR'00

L'UNE

A CACHET HE SURETE
LE

BOUCHON

ISOLÉMENT

O.OÍ5

CENT.

-Sb-05C~S&gt;-

ECONOMIE
5uppreS5ÍOl) de la réparation
des douelles de bonde

StippreSSÌOI) de la dépense
journalière des bondes et toiles.

3 fr.

» »

l'une

2 fr. 50 le cent

Economie ENORME de main-d'œuvre
pour

le bondage et le débondage

tous les bouchons

Plus de fûts

;

a^ant le même diamètre

piqués ni moisis, les fûts restanttoujours fermés

L'Outillage nécessaire pour la pose
est

LES

Clefs SONT

prêté conditionnellement

REMISES gratuitement EN

QUANTITÉS SUFFISANTES

Eugène CADILHAC
y^G-ENT p-ÉNÉKAL
—4®

3y, Quai de Bosc,

CETTE ®s&gt;—-

�YILLA MAECTEEIfl Haison
°O meublée,

GRAflD HOTEU DE EA PAIX

R0UQUA1R0L
Qiz-ecteut

LAMALOU-LES-BAINS

(Hérault)

Dominant le gai vallon de Lamalou, ces deux
Etablissement, les mieux
situés de la station, attenants a l'Eglise, au Grand Etablissement
thermal,
limitant le parc de l'Usclade, il proximité du Casino, offrent
par leur
situation exceptionnelle et unique, tous les
avantages recherchés par
MM. les Baigneurs.
le service de la

yllla est assuré par l'omnibus de
l'Hôtel de la Paix qui dessert

CONFORT DE

tous les

1er ORDRE -î- PRIX

Arrangements

POTLTR

FAMHLLE.ES

TÉLÉPHONE

trains

MODÉRÉS
'

SE HABĹA

ESPAGNOL

Droguerie
F?1

If

SE

81
37,

j^.UE pAMBETTA,

37.

Occipuqaîse du Père François
Veux-tu, toute la nuit, dormir bien à ton aise,
Sans être dévoré par ces salles punaises,
Va-t-en Vite acheter
Le bon

che? Guirauden, ma foi,
Occipunaise du Père François.

'Pft-O-D-U-JTS SPÉCiA'UK

pour

VERMOUTHS, QU1NAS &amp; APÉRITIFS

�?

PLAGE-CETTE
LA PLUS BELLE DU MIDI

JÇumaal

Direction BRUNET
i

omc

Année

Cettois

MAI-OCTOBRE

Jim TMIATIII
TROUPE DE

Tous les soirs,

ORDRE

Opéra,Opéra-Comique,Opérette

•Orehesire

de

30 -Musiciens

esâg|j}&amp;mv

mm

Etoiles Parisiennes et Attractions de ier ordre
TOUS LES SOIRS, SPECTACLE
-Orehesire

de
-ï-

DIMANCHES &amp;

20
-î-

VARIÉ

Musieiens

«?-

FÊTES, MATINÉE A 2 H,
-S- -î~

«?~

Café-Restaurant de 1er ordre

il

Cercle

-

Petits Chevaux

-

Salon de Lecture

MAGNIFIQUE TERRASSE SUR LA MER
—&lt;•!

Téléphone £•"—

�grande pharmacie
8, cBue de l'Esplanade, 8.

CETTE

A. Prats
PHARMACIEN DE \" CLASSE
Fournisseur

de la

Compagnie

——

des

Chemins

et de u

de

Fer

du

Midi,

des

Usines de St-Gobain

Compagnie Bordelaise

PRODUITS SUPÉRIEURS
PRIX

RÉDUITS

Soulagement immédiat
GUÉRISON
DE

CERTAINE
LA

COQUELUCHE 'S SIROP ANDRÉ
aux

sues

de ponjnjes

recettes

ANÉMIE, PALES COULEURS

PILULES DYNAMOS
dix Dr BROWN

�</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </file>
  </fileContainer>
  <collection collectionId="92">
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="355723">
                <text>Patrimoine écrit occitan:périodiques</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="41">
            <name>Description</name>
            <description>An account of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="355724">
                <text>Ce set contient les périodiques numérisés par le CIRDÒC issus des collections des partenaires d'Occitanica</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
  </collection>
  <itemType itemTypeId="26">
    <name>Revista</name>
    <description>Item type spécifique au CIRDÒC : à privilégier</description>
    <elementContainer>
      <element elementId="127">
        <name>Région Administrative</name>
        <description/>
        <elementTextContainer>
          <elementText elementTextId="618268">
            <text>Languedoc-Roussillon</text>
          </elementText>
        </elementTextContainer>
      </element>
      <element elementId="163">
        <name>Type de périodique</name>
        <description/>
        <elementTextContainer>
          <elementText elementTextId="618270">
            <text>Almanacs = Almanachs</text>
          </elementText>
        </elementTextContainer>
      </element>
      <element elementId="128">
        <name>Variante Idiomatique</name>
        <description/>
        <elementTextContainer>
          <elementText elementTextId="618272">
            <text>Languedocien</text>
          </elementText>
        </elementTextContainer>
      </element>
      <element elementId="129">
        <name>Aire Culturelle</name>
        <description/>
        <elementTextContainer>
          <elementText elementTextId="618277">
            <text>Séte (Hérault)</text>
          </elementText>
        </elementTextContainer>
      </element>
    </elementContainer>
  </itemType>
  <elementSetContainer>
    <elementSet elementSetId="1">
      <name>Dublin Core</name>
      <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
      <elementContainer>
        <element elementId="50">
          <name>Title</name>
          <description>A name given to the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="618248">
              <text>Armanac cetòri. - 1907</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="86">
          <name>Alternative Title</name>
          <description>An alternative name for the resource. The distinction between titles and alternative titles is application-specific.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="618249">
              <text>Armanac cetòri. - 1907</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="49">
          <name>Subject</name>
          <description>The topic of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="618250">
              <text>Almanachs occitans</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="618273">
              <text>Sète (Hérault) -- moeurs et coutumes</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="618279">
              <text>Félibrige</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="618311">
              <text>Tichy, Pierre-Hippolyte (1845-1894)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="41">
          <name>Description</name>
          <description>An account of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="618251">
              <text>&lt;div style="text-align: justify;"&gt;Chaque almanach contient un calendrier,&amp;nbsp; &amp;laquo;&amp;nbsp; &lt;em&gt;La Rosa de toutes lous vents&lt;/em&gt;&amp;nbsp; &amp;raquo; suivi des&amp;nbsp; &amp;laquo; &lt;em&gt;Noums das ajustaires qu'an gagnat la lansa e lou pav&amp;eacute;s despiei l'an 1846&lt;/em&gt; &amp;raquo; et&amp;nbsp; d'une &amp;laquo; &lt;em&gt;Crounica&lt;/em&gt; &amp;raquo;. Le recueil comprend aussi des po&amp;eacute;sies, fables, chansons, contes, proverbes et devinettes.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="618291">
              <text>&lt;div style="text-align: justify;"&gt;Cada almanac conten un calendi&amp;egrave;r, &amp;laquo; &lt;em&gt;La Rosa de toutes lous vents&lt;/em&gt; &amp;raquo; seguit de los &amp;laquo; &lt;em&gt;Noums das ajustaires qu'an gagnat la lansa e lou pav&amp;eacute;s despiei l'an 1846&lt;/em&gt; &amp;raquo; e d'una &amp;laquo; &lt;em&gt;Crounica&lt;/em&gt; &amp;raquo;. Lo recu&amp;egrave;lh compren tanben poesias, fablas, can&amp;ccedil;ons, contes, proverbis e devinalhas.&lt;/div&gt;</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="39">
          <name>Creator</name>
          <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="618252">
              <text>Soulet, Joseph (1851-1919). Directeur de publication</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="45">
          <name>Publisher</name>
          <description>An entity responsible for making the resource available</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="618254">
              <text>Imp. E. Sottano (Ceta)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="40">
          <name>Date</name>
          <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="618255">
              <text>1906</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="47">
          <name>Rights</name>
          <description>Information about rights held in and over the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="618256">
              <text>Domaine public</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="46">
          <name>Relation</name>
          <description>A related resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="618257">
              <text>Vignette : https://occitanica.eu/files/original/ae6a495965643bf2cd000a12e0394558.JPG</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="618258">
              <text>http://www.sudoc.fr/038560712&#13;
</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="104">
          <name>Is Part Of</name>
          <description>A related resource in which the described resource is physically or logically included.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="618259">
              <text>&lt;em&gt;Armanac cet&amp;ograve;ri&lt;/em&gt; (&lt;a href="/items/show/13368"&gt;Acc&amp;eacute;der &amp;agrave; l'ensemble des num&amp;eacute;ros de la revue&lt;/a&gt;)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="42">
          <name>Format</name>
          <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="618260">
              <text>application/pdf</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="618262">
              <text>1 vol. (85 p.)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="44">
          <name>Language</name>
          <description>A language of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="618261">
              <text>oci</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="51">
          <name>Type</name>
          <description>The nature or genre of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="618263">
              <text>Text</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="618264">
              <text>publication en série imprimée</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="43">
          <name>Identifier</name>
          <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="618265">
              <text>http://occitanica.eu/omeka/items/show/20115</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="618266">
              <text>FRB340325101_AI-3-cet_1907</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="116">
          <name>Temporal Coverage</name>
          <description>Temporal characteristics of the resource.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="618267">
              <text>19..</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="98">
          <name>License</name>
          <description>A legal document giving official permission to do something with the resource.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="618269">
              <text>Licence ouverte</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="94">
          <name>Date Issued</name>
          <description>Date of formal issuance (e.g., publication) of the resource.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="618271">
              <text>2018-10-25 FB</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="37">
          <name>Contributor</name>
          <description>An entity responsible for making contributions to the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="618280">
              <text>Castelnau, Joseph Henri (1848-1902)</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="618281">
              <text>Mallié, Auguste</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="618282">
              <text>Gevaudan, Jean</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="618283">
              <text>Roumieux, Louis</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="618284">
              <text>Brouillet, Paul</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="618285">
              <text>Combes, Francés</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="618286">
              <text>Jouveau, Francés</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="618287">
              <text>Thérond, Gustave (1866-1941)</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="618288">
              <text>Barrès, Michel</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="618289">
              <text>Coste, Joseph</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="618290">
              <text>Galibert, Henri</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="618293">
              <text>Suquet, Marius</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="618294">
              <text>Chassary, Paul</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="618295">
              <text>Artignan, Albert</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="618296">
              <text>Marquès, Adrien</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="618297">
              <text>Dagan, Alfred</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="48">
          <name>Source</name>
          <description>A related resource from which the described resource is derived</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="823642">
              <text>Mediatèca occitana, CIRDOC-Béziers AL 3</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
      </elementContainer>
    </elementSet>
    <elementSet elementSetId="8">
      <name>Occitanica</name>
      <description>Jeu de métadonnées internes a Occitanica</description>
      <elementContainer>
        <element elementId="173">
          <name>Portail</name>
          <description>Le portail dans la typologie Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="618274">
              <text>Mediatèca</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="174">
          <name>Sous-Menu</name>
          <description>Le sous-menu dans la typologie Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="618275">
              <text>Bibliotèca</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="172">
          <name>Type de Document</name>
          <description>Le type dans la typologie Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="618276">
              <text>Numéro de revue</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="182">
          <name>Catégorie</name>
          <description>La catégorie dans la typologie Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="644903">
              <text>Documents</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="171">
          <name>Contributeur</name>
          <description>Le contributeur à Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="722112">
              <text>CIRDOC - Institut occitan de cultura</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
      </elementContainer>
    </elementSet>
  </elementSetContainer>
  <tagContainer>
    <tag tagId="2088">
      <name>Ajustas lengadocianas = Joutes languedociennes</name>
    </tag>
    <tag tagId="2087">
      <name>Conte occitan = Conte occitan</name>
    </tag>
    <tag tagId="1471">
      <name>Fablas occitanas = Fables occitanes</name>
    </tag>
    <tag tagId="1053">
      <name>Poesia occitana = poésie occitane</name>
    </tag>
    <tag tagId="2039">
      <name>Publicitat dins la premsa=Publicité dans les journaux</name>
    </tag>
  </tagContainer>
</item>
