<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?>
<item xmlns="http://omeka.org/schemas/omeka-xml/v5" itemId="20288" public="1" featured="0" xmlns:xsi="http://www.w3.org/2001/XMLSchema-instance" xsi:schemaLocation="http://omeka.org/schemas/omeka-xml/v5 http://omeka.org/schemas/omeka-xml/v5/omeka-xml-5-0.xsd" uri="https://www.occitanica.eu/items/show/20288?output=omeka-xml" accessDate="2026-05-19T06:58:32+02:00">
  <fileContainer>
    <file fileId="138531">
      <src>https://www.occitanica.eu/files/original/3a25fd4e1460d39816f26bdd3e6eaef8.JPG</src>
      <authentication>9000ad545fda7900b4639e7217e13fb6</authentication>
    </file>
    <file fileId="138532">
      <src>https://www.occitanica.eu/files/original/d7a3e84e67e245890008caaea1f17ef8.pdf</src>
      <authentication>ccba51c72ba6a0199310f16ebfb98110</authentication>
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="9">
          <name>PDF Text</name>
          <description/>
          <elementContainer>
            <element elementId="175">
              <name>Text</name>
              <description/>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="624722">
                  <text>44* Annada

No 96

Ocíôbre 1932.

Lo Gai Saber
Revisia de I'ESCOLA OCCITANA

—m—

Dis Aup i Plrenèu

...

F. Mistral.

TOLOZA
14, Carrlèra dels Arts, 14

Lo Numéro

:

1 fr. 50

�LO GAI SABER
Revista de l'ESCOLA OCCITANA

BUREUS

»4, Carrièra

:

ciels Arts

-•

TOLOZA
\

Fransa

Abonaments

:

:

un

Estrange :

an

.

un an

.

.

.

.

12 fr.

;

25 fr.

ENSENHADOR
del

Joan SEGUY

N° 96

(Octobre 1932)

Los Corses de Vacansas de

:

Prosper ESTIEU

Ripoll.

Aparem la lenga d'Oc!

:

ïozèp SALVAT:

Libres novèls.

CRI-CRI

Bolegadisa Occitana.

:

Burèu de l'Escòla Occitana

Prosper Estieu, Capiscòl; Antonin Perbosc,
J.-Rozès de Brousse, Frangés de Gélis, Jos-Capiscòls ; Armand Praviel, Clavaire ; Jozèp
Salvat, Secretari.
ASABER. - Per la Redaccion, escriure al Capiscòl, lo Majorai Prosper Estieu, 45, carrièra Contresti,

CASTÈLNOUDARI.
Per tôt sò que pertòca l'Administracion, escriure
à la Libraria Edoard Privât, 14, Carrièra dels Arts,
TOLOZA.
Compte postal

Se

parlarà

que

:

Toloza N- 1673

dels libres mandats

en

dople etsemplari

�Lo Gai Saber,

octobre 1962.

N° 96.

Los Corses de Vacansas
de

Ripoll

tenguèron en vila
Catalonha, unis Corses de Vacansas per
estudiants, regents e profesors de tots païzes. Gaireben
totis coneison lo nom de Ripoll, mas totis s'arrèstan
pas dins aquela ciutat, e es domatge, pramor qu'es
una vila
agradiva, plazenta, ont i a de monuments
fòrsa interesants e ont la gent es serviciala e amisDel 31 de

de

Ripoll,

julhet al 29 d'agost se

en

toza.

Corses, organizats ambe l'ajuda e la proteccion
Municipalitat, èran dirigits per de sapients del
Institut d'Estudis Catalans e l'afogat secretari don
Zenon Puig. Las cauzas ensenhadas èran nombrozas;
per nòstre dòl, abèrn pas pogut tôt auzir.
Entre los profesors d'aquels corses, nos cal citar lo
Doctor Griera, director, tant aimable e tant gracios,
dont abèm seguit, ambe lo mai grand interès, las litsons de gramatica istorica del catalan antic; lo Doctor
Barnils, magistral ensenhaire de fonetica e de gra¬
matica pratica del catalan modèrne; lo nôstre abat Salvat, totjorn aqui ont cal un mèstre ôme per faire
resplendir la cultura e l'esperit occitans; lo Doctor
Gros, erudit profesor de literatura castilhana; lo Doc¬
tor Junyent, arqueolôgue erudit, que fasquèt viure jos
nôstres èlhs las pèiras lumenozas dels mostièrs de Ri¬
poll e de Sant Joan de las Abadesas.
Una agradiva pasejada nos menèt à Folgueroles, per
i florir lo monument de Mosen Jacint Verdaguer, un
dels primièrs e dels mai grands poètas de la Renaisensa catalana; lo même jorn, vizitèrem lo muzèu de
Vie, d'una espetacloza riquesa. Del temps qu'una
Los
de la

�LO

498

GAI SABER

Abadesas, una autra companha fazià
transcrlpcion fonetica del dialècte de S. Joan, jos
direccion de Mosen Griera, dont nos acoitarem

Sant Joan de las
una

la

d'aplicar à las nòstras parladuras las metôdas d'enquèsta dialectala. I ajèt encara d'autras pasejadas,
totas d'un grand interès.
L'Academia Catolica de Ripoll nos ofriguèt una
corala recepcion. Aprèp una bêla partida de muzica
pels artistas ripolhezes e un agradiu recitatiu de vio¬
lon per l'escolan Stattmann, de l'Universitat de Colonha, venguèron poèmes, cants e « parlaments ».
Aplaudiguèrem Mlas Cuxac, Azaïs, Baraillé, del Colètge d'Occitania; Mma Jana Yves-Blanc, l'amie Léon
Burgues, del Novèl Lengadòc. Mosen Griera, Mosen
Gros saludèron los escolans, e diguèron ambe foc la
«
germantat » plena d'estrambòrd qu'unis los Occitans
« de l'una i de l'altra banda dels monts » ; l'abat Salvat ambe sa paraula encantaira, e Fernand Gaulhet,
de tôt son còr jove, portèron als catalans lo salut de
l'Occitania, particulièrament dels estudiants federalistas occitans.
La delegacion ramondenca — en
de Bastard e ieu — quitèt Ripoll
corses

Gaulhet, lo valent
lo 18 d'agost; los

foguèron clavats lo 29. Esperam que l'an que
la côlha de

i aura mai d'occitans encara, còsta
Catalans e dels escolans d'autres païzes.

ven

Ara qu'ai dit sò qu'abèm fait à-n-aquels corses, me
cal ensatjar de traire lo « sustantific mezol » d'aquela
bêla entrepreza.

L'idèia mèstra
renencs

es

que

qu'abèm portât de delà los monts PiCatalans e Mièchjornals son de la

mèma familha. Nos ôc abian dit; ara ne sèm segurs.
D'abòrd, nos sèm enmailats que parlàbem una mèma
lenga : abèm totjorn comprés lo catalan escriut — gra¬
cias à nôstra formacion per la grafia occitana —; nos
a pas calgut una setmana per arribar à auzir un cata¬
lan al parlar, e los Catalans comprénon l'occitan d'un
cap al autre d'una conversacion. Abèm conescut nôstra
«
germantat » al esperit dels Catalans en fasa dels
Occitans e al moviment simpatic que nos butaba los
uns cap als autres.
Los Catalans

se

considèran

coma

los eiretièrs de la,

�LO

civilizacion

GAI

SABER

499

mièchjornala. Ai entendut d'intelectuals
fiertat de se

de primièr plan encantar publieament lor
dire fils espirituals dels monges venguts

de Provensa

de Lengadòc al sècle IXe Aquela « Germantat &gt;&gt; es
estada firmada dins lo sanc, à Muret los autres còps,
aièr à la Granda Guèrra, ont dètz mila engatjats cata¬
lans subre dotze mila an trobat la mort : una delegacion d'aquels volontaris venguèt portar à Ripoll al abat
e

Salvat

una

medalha conmemorativa. Los Catalans nos
: abèm pas qu'à respondre à lor

dorbison los brases
crida.

qu'un pòple, menât per
arribar à faire, de sa
lenga e de son esperit de rasa. Lo catalan, del estât
de « patoès » ont èra gaireben cazut, es devengut
lenga nacionala, e pertot es à la primièra plasa, à l'escôla, à la glèiza e dins los merabilhozes palais de Barcelona. Se volèm faire sô-mème per l'occitan, prenguem
exemple sus la volontat, sus la fe arderoza dels fraires
de delà, pramor que lor fe es la fe que capvira las
montanhas. Las rezistensas que tròba nòstre vanc occitanista son pas encara abocadas; mas podèm dire que
los Pirenèus son déjà un pauc aplanats, e subre lo
bricon que ne demôra podèm cridar ambe Mistral :
En Catalonha, abèm vist sò
d'intelectuals volontozes, pôd

Pèr la glòri dóu terraire
Vautre enfin que sias counsènt,

Catalan, de liuèn,

o

fraîre,

Coumunien tóutis ensèn.

r

Joan Séguy,
Jos-capiscòl dels Estudiants Ramondencs.

�L'Ort dels Trobaires

Aparem la lenga d'Oc!
( SIRVENTÉS

En terra

Gents de

)

Lauragueza,
rasa

pageza

Qu'abè.m un sang de fòc,
Aparem la lenga d'Oc !
Vivèm dins

un

sècle bauch

E comol de

necige.

Mentrestant Sapiensa e
Son dins lo

Gauch

Felibrige.

Quantis crezon qu'ambe argent
Podrian faire marmanda
E

mesprèzan lo sorgent
De l'Alegria granda !

Quantis,

com

gabians

sus mar,

Van dins negra

E

non

vezon

tempora
lo Lugar

Qu'a lutz triomfadora !

�LO

GAI

SABER

Mentre que mantun caris
Malviure
Lo

e

Felonia,

Paratge rezurgis
Jol cèl d'Occitania.

Ara monta del Pasat
Un

Que

nos

buf reviscolaire
fa l' còr abrazat

Per l'amor del terraire.

Adonc, lases d'èstre esclaus,
0 fraires, tornem libres 1
E las delibrairas claus

Sian los cants dels Felibres l

Siaguem africs à cantar
Los refrins Lauraguezes,
E qu'atal poguem mostrar
Que sèm bonis Francezes !
En terra

Lauragueza,

Gents de

rasa

pageza

Qu'abèm un sang de foc,
Aparem la lenga d'Oc !
Prosper ESTIEU.
Las Razimadas.

�Libres INovèls

Cami de la Font, poésies, per J.-M. Guasch (in-4°,
Barcelona, Estamp. « La Renaixença ». — Cançons

96 p.),

i poe-

Sebastià Sanchez-Juan (in-12, 64 p.), Barcelona,
Verdaguer (3 p.). — La Cobla, poésies originals, per Joaquim Ruyra (in-12, 144 p.), Barcelona, Tipog. Occitania (5 p.). — Versos de Vell, per Francesch Matheu (in-16,
138 p.), Barcelona, ILlustració Catalana (3 p.). — Aiguës
Viues, poemes catalans amb. trad. franç., per Simone Gay
(in-12, 112 p.). — Espigolada en les Fautes de La Fontaine,
per Esteve Caseponce (in-12, 184 p.), Perpinya, Impr. de
«
L'Indépendant ».
mes,

per

I a déjà qualques jorns que voliai
catalanas. I aurià tant à dire. Ai

parlar de las letras

aqui de libres de
poezia dont los autors an volgut me faire; omenatge,

d'elis que me contentarai aqueste'còp, prometent
lectors de lor dire un mot, lèu, de volumes de

e

es

à

mos

prôza mai importants. Mas, la poezia me sembla totjôrn
la rèina e es per ela que comensi.
Joan-Maria Guasch m'ofriguèt son darrièr libre lo
13 d'agost del an pasat, dins un salon del Ateneo de
Barcelona ont
esperàbem l'amie Joaquim Cabot.
« Cami de la Font »
! Sulcòp mòn èime se reprezentèt
aquel « Camin de la Font » ont, jovent, menabi beure
motons o biòus, ombrejat de prunièrs e de garrabièrs,
que decend de la borda cap à la plana, e d'ont, lo maitin, se vei resplendir jol solelh la ròca blanca de Montsegur. E, cauza curioza, es aqui, prèp aquel camin,
qu'ai legit ongan los poèmes de J.-M. Guasch. Ai dit
«
poèmes » : son d'impresions, d'evocacions cortas,
sobent en très o quatre vèrses, que ràjan aqui, à tôt
azard, coma l'aiga de la font.

poezia de J.-M. Guasch, clasica, mollada dins
lenga bloza, cèrca pas la granda originalitat : ser¬
vis al poèta solament per dire son ama. Mai que mai,
m'an agradat sas « Cansons nocturnas » — La nit al
bosc, Una nit à la Camarga, — sa Canço del Pirat, e
subretot sas Notes de tardor, belèu perque las ai legidas
La

una

�LO

GAI

SABER

503

setembre, sô que m'a permés de melhor comuniar
l'esperit del poèta :

en

ambe

Hi ha una branca que s'esqueixa,
i una fulla que se 'n va,
la perdiu ronda la feixa
que.

A !

la

el rostoll

es

pie de

gra.

tardor, jamai s'alasaran los poètas de

dire l'encantament

nos

n'

:

Cada arbre que es despulla
sembla que es vol mort.
J.-M.

Guasch sab

dolça », e
espiga ».

«
del degotis la canço petita i
la naixença del blat que enyora tornar-se

«

La natura

a pas cap de secrèt per el, e som segur
plan d'ans encara, lo poèta barcelonés anirà pozar
d'inspirations à las fonts de Camprodon. Per tant que
nos digue :

que

Si tingués el que no tinc
Joventut i vida llarga...

sabèm

qu'es jove

mèstre

en

la cigala d'argent de
longtemps sul còr
d'aquel fidèl amie del Felibrige e de l'Occitania.
J.-M. Guasch es estât mantun côp lauréat dels Jôcs
Florals de Catalonha, e sabèm que ganhèt la flor natural en 1924, quand los Jôcs Florals de Barcelona se
tenguèron al Capitôli de Toloza. Sebastià Sanchez-Juan,
à qui demandai» un jorn, dins los burèus del Institut
d'Estudis Catalans ont trabalha, de mandar de poèmes
als Concors de l'Accademia del Jôcs Florals, me respondèt qu'èra enemic de totis los Concors, de totis los
Jôcs Florals, e me donèt son libret, lo darrièr espelit.
Los titols de sos autres libres : « Fluid », « Constel¬
lations », « Divagacions », etc... môstran pron que lo
jove poèta — perqu'es vertadièrament jove — seguis
gaire los camins batuts. D'aqui ven que sa poezia es,
de côps, un pauc escura. Se podèm i legir qualquas
descriptions agradivas coma lo Gatet escotorit, se lo
còr fa entendre un crid de sentiment prigond e ver-

tadièr

:

Gai

encara,

Saber

e

bronzinarà

�LO

504

Carmeta, si

SABER

GAI

no

han trucat

al teu cor amb clau daurada,
acull-me una altra vegada
com

la nota
à sant Jordi :

e

se

un

nen

enamorat,

patriotica

Encara

es

cal reconestre que

s'escapa

dins

la pregaria

hora de sofrir,

la malanconia

es

la primièra nota

Sanchez-Juan, una malanconia de còps trebolanta,
com dins aquela Canço de l'avenc (abisi)
del còr, ont
de

l'ama del

poèta demanda, aprèp las flors, la mèl, pèi
l'altura, pèi l'amor, que non la pòdon arrigolar, e dis

enfin

:

doneu-me

joia

per

morir.

Som segur que lo jove poèta enemic de las
de las flors serà un bon poèta, un dels melhors

catalans,
langia ».

e

aplaudirem

un

jorn

«

jòias e
poètas
lo filador de me-

Joaquim Ruyra es òme de mai granda serenitat. D'el,
coneisiam res que de libres en pròza; e nos dis el
mêmes dins un prologue que « la prosa se l'ha empor¬
tât el cor ». Es à la tardor cle sa vida que s'es decidit
à

publicar una triga de poezias; s'i es plegat, malgrat
sià vièlh e que mai d'una de sos òbras, coma « La
Parada », sian déjà clasicas en Catalonha, à las réglas
de grafia del Institut d'Estudis Catalans, e me fa plazer
de legir dins son prologue aquesta formula que recomandi à tots los adversaris, en Occitania, de la grafia
occitana : « per régla général, cada lector prononciarà
...segons la norma del seu respectiu dialecte. » La pri¬
mièra partida de son libre, titolada « Cançons i Arpé¬
gés », es la que m'a agradat subretot, e me caldrià
citar Vent fresquet de tramuntana, pintoresc, coma
tant-ben Pobre Vailet; El meu aos, ont se vei un
grand
don d'observacion; la bresairôla Dorm, menut, d'un
natural rare; e de pèsas ont batega un còr apasionat,
coma los Enyors
d'Empurda, ont lo poèta languis son
païs natal, 1896, ont lo vièlh se compara al paure paserat (pobre pardalet !) sens nizada, perque son filh es
partit à la guèrra :
que

�LO

El

SABER

GAI

505

fill mes amat
cor m'han podat,

Del
e

Mòrta, ont l'amoros tornant à son païs plora son

aimada

trespasada

:

d'apartais confins,
vaig cercâ en prats e camins
la nina del m\eu deliri.
La buscava per camins,
per arbredes i jardins,
i era, morta, al cementiri.
Tornant

Caldrià parlar tant-ben dels Sonets, ont Les Cabres
pròba cô del autor una prigonda coneisensa de la
natura, e Fe, merabilhoza profesion catolica de Joaquim Ruyra. M'an agradat mens las pèsas de circonstansa tituladas « Albums i Ventalls ». La darrièra partida, « Facecies », es mai curioza, per son mescladis
de diuzenc e d'uman, coma dins L'Angélus, e per sa
fllozofia espiritualista e mistica dins El que te de millor
la terra, ont l'autor fa lo laus de la Mòrt. Aquel libre,
de la Bibliotèca de « la Paraula Cristiana
mérita d'èstre especialament recomandat.
lo Ve

ie

»,

Un autre libre qu'ai legit ambe grand plazer es lo
Francesch Matheu, lo decan de las letras catalanas,

reprezentant de la generacion dels « primadièrs » de
Catalonha, que las novèlas generacions pareison demembrar trop aizidament. Aquels Versos de Vell pôrtan amb els un perfum de joventut, coma Lis Oulivado de Mistral. Es que Francesch Matheu es sempre
jove, e plen d'estrambòrd, e pòd dire ambe razon :
Cada

cor

es

sagrari
dels amors.

un

del pur amor

Parlarai del umoristic dins

íìlozòfe

sas

Notes de Viatge ? del

dins Onada de Calor? del crestian rezinnat e crezent dins La Mort? Prefèri parlar del patriòta
catalan sempre fidèl à son idéal primièr. Lauza los primièrs obrièrs de la Renaisensa Catalana : Milà, Balaguer,

seren

Aguiló, pèi Guimerà, Collell, Pere Vidal,

e, per

parlar dels vius, dis la lauzenja meritada d'En Lluis
Millet, lo director del famos Orfeô Català, de Rafel
Patxot, lo generos benfactor dels escribans catalans
d'uèi, Per Matheu

coma

per

Mistral, la lenga

es

la pri-

�5O6

LO

GAI

SABER

mièra de las revendications catalanas, e sa poezia Al

geni dels Destins serà
—

—

Tinch

un

milió de

una

pèsa d'antologia

:

fûts per dur, si cal, la vida.

Que 'n fas, si l'enemich t'aboca dos mitions ?

Tinch la llengua! — Perquè no ho dey es
Tens l'arma ab que '1 bon Deu fa i refà les

—

desseguida?
nacions !

Ai legit amb una particulièra emocion lo poème A
Monsenyor Juli Carsalade, ont Matheu regrèta de pas
aber pogut tornar al abesque de Perpinhan la campana que cantaba antan al cloquièr de Sant-Martin :
aquel bonur, lo poèta l'a tastat i a qualques mezes
solament, quand, l'estiu pasat, es vengut ambe sos
amies portar al abesque son amie la famoza campana,
« La Martina »,
que, del cloquièr d'Olot, ont esperaba
lo jorn de libertat, es venguda reprendre sa plasa à
Sant-Martin del Canigó. Del Roselhon, Francesch
Matheu sembla qu'aje la languizon, coma de la Cerdanha, ont lo coneguèri pel primièr còp, e ont cantèt

à la Mare de Deu de Font-Romeu
Forta

com

:

la serra,

la neu,
protegiu la terra
pura com

des de Font-Romeu !
E

m'agrada de legir, à la fin del libre del patriarca
pregaria à sant Jòrdi, lo patron de la Cata-

catalan la
lonha :

Gloriôs Sant Jordi, segut veillant
aquesta terra qu'estimèm tant.

Se^ Francesch Matheu

se complai dins la Catalonha
Fransa, aici qu'una jove trobairis rosilhoneza se
complai dins la Catalonha d'Espanha : es dôna Simona
Gay que canta Empuries e Roses, e la côsta del Empordan. Mai qu'acô ! Dôna Gay, qu'es nascuda à Ilha, e
qu'es profesor à Versalhes, escriu una lenga qu'es plus
lèu de Figueras, mêmes de Barcelona, que de
Perpi¬
nhan. Tomàs Garcés dis justament dins son prologue
d' « Aigues-Vives » : « Es com si un doll
d'aigiies
primaverals, embaumades de flors canigonenques, vinguès a nodrir l'ample riu de la poesia catalana ». De
la poezia de Simona Gay retendrai que dos elements
de

�GAI

LO

SABER

507

caracteristics, son poder evocatiu e sa fòrsa emotiva.
Empuries ! Quand ôm a vist un còp aquel païzatge
encantaire

trebolaire de Rozas ont los sables an se-

e

belit com jos un lensol las esplendors d'Empuries, ôm
lo pôd jamai oblidar. Vos soven, amies de Figueras que
m'i menèretz un jorn clar del ibèrn pasat, de la malanconia que n'emportèri ? Ai reviscut tornamai aquelas
oras

dins lo libre de Simona Gay :
Els tamarins han fet ton dot mes clar,
i ton passât encara és poesia,
oh tomba oberla al dabant de la mar !...

Es

païs d'Ilha que regrèta tant-ben la trobairis
partis à la fin del estiu, Ilha,

son

quand

ne

rossa flor dins la rica plana,
païs de sol i tranmntana...

lo Garni de la font, que li inspira un poème sus un
ritme rare dinne de Musset. La fôrsa emotiva de
Simona Gay, la podriai mostrar en mant endreit, subretot dins las poezias inspiradas per son amor de
e

maire,
meu.

jozes

coma

Quan

desperta, Nineta mena, e Fill
perdonaran — e ne seran gaulor citi aqueste darrièr poème tôt entièr.

Mos lectors
—

se

se

me

FILL MEU
Com t'he rebut meravellada,
tendre présent

de

mos

vint

anys

!

Dins la nit dolça i molt callada,
t'han gronxolat els meus refranys.
Primer bressol, blanques cortines,
eres el fill mes bell del mon !
I quan tots dos fèiem joguines,
com el goig reia en l'ull profon !
Pel caminet de les floretes
que

tant sabies arrapar,

M'han cercat sempre tes manetes...
Pel cami grau, voldràs la mà ?

Dòna
mèstre

Simona

la sôrre de nôstre amie lo
l'eminent
poèta rosilhonés. E justament En J.-S. Pons nos prezenta, amb qualquas linhas de prefasa, lo darrièr libre
de Mosen Esteve Caseponce, Espigolada en les Faules
de La Fontaine. Ai pas bezonh de parlar longament
en

Gay

es

Jòcs Florals J.-Sébastian Pons,

�5°8

lo

d'aquela

Espigodala

«

gai

»,

saber

seguida dels autres dos libres
pel même autor. Lo prisegond 66, e aqueste 60,

de « Faules » déjà publicats
mièr libre ne conten 101, lo

sô que fa, en tôt, 227. E à la fin de son libre l'autor nos
fa saber que n'a laisat res que 14 sens revirar. En Joan

Amade,

J.-S. Pons an pron dit, lo jorn ont la Colla
celebrèt, en setembre del an pasat, à Ceret,
l'omenatge à Mosen Caseponce, com las fablas de La
Fontaine, reviradas, adaptadas à la lenga e al èime
catalans, pàrlan melhor als enfants de nòstras tèrras
occitanas. Un sol exemple bastarà. Aici com lo fabulista francés comensa « Le Dépositaire infidèle » :
en

del Rosselló

Voici le fait :
chez

Aquela
aici

«

coma

Un trafiquant de Perse,
voisin, s'en allant en commerce...

son

Perse

»

me

dis

res

que

valgue. Al contrari,

dis lo fabulista rosilhonés
Un
del

:

joyaller de Perpimja,
carrer de l'Argenteria...

Dins una corta introduction, qu'es pas sô mens bèl
del libre, Mosen Caseponce dis son espèr dins l'avenidor de la lenga catalana, purificada per
poder èstre
ensenhada dins las escòlas. Lo jorn ont aquel vòt de
tota l'Occitania

se realizarà, los libres
de Mosen Case¬
seràn dels melhors demest los instruments péda¬
gogies de nòstra Renaisensa.

ponce

Jozèp SALVAT.

�BOLEGADISA
Los Grilhs del

OCCITANA
Lauragués

Es lo dimenge 4 de setembre que Los Grilhs del Laura¬
gués tenian lor acamp annadièr à Castèlnòudari.
A la seguida de lor rèina Magali de Severac, los felibres
del Lauragués pàrtiguèron en grand cortètge, amibe de muzicas e de coralas, de la gara cap à la Comuna ont foguèron
recebuts per l'adjont Rivière e de conselhèrs, al nom- de la
Municipalitat, pèi anèron à la mesa felibrenca ont se cantèron de cantics de Prosper Estieu e ont l'abat Salvat diguèt
l'omelia en lenga occitana.
Quand ajèron portât de flors al monument Forés e al
Monument dels Morts, se tenguèt una bêla taulejada, ont lo
Majorai Prosper Estieu, capiscòl, legiguèt aquesta letra del
aneian Prezident de la Republica, Gaston Doumergue, manteneire de l'Academia dels Jòcs Florals

:

Tournefeuille, le 17 août 1932.
Monsieur

et

Cher

Confrère,

Monsieur l'éminent Doyen Abelous, notre confrère

en Clé¬
Isaure, m'a fait part de la très flatteuse invitation
vous l'avez prié de me transmettre et qui m'a fort

mence

que

touché.

J'aurais

présidé avec grand plaisir la fête des « Grilhs
Lauragués » qui aura lieu le 4 septembre à Castelnaudary. Malheureusement, je quitterai Toulouse dans la mati¬
née de ce jour pour me rendre à Paris, où m'appelle, le len¬
demain matin, une obligation qu'il n'est pas en mon pou¬
voir de faire renvoyer à une autre date. Je vous exprime
donc tous mes regrets en même temps que mes remercie¬
ments pour la pensée qui a inspiré votre invitation, et je
vous prie d'agréer, avec l'assurance de mes meilleurs senti¬
ments, celle de ma haute considération.
del

Gaston Doumergue.
Pèi nòstre aimat

Capiscòl diguèt amb estrambôrd lo sire que totes aplau-

ventés que publicam dins aqueste numéro

diguèron.
S'auziguèron tant-ben Margarida Navarre, rèina de l'Es-

�LO

■cola lieras

GAI

SABER

Pirenèas, Fr. de Gélis, mianteneire de l'Academia

dels Jòcs Florals, lo majorai Caries-Brun, delegat général
de la Federacion Regionalisla Franceza, Cros-Mayrevieille,

prezident dels Occitans de Paris, Dorbenech, prezident dels

Catalans de Toloza, Gaulhet e Donnadieu, prezidents dels
Estudiants Ramondencs e del Novèl Lengadóc, Périères, de
la novèla Escòla albigeza de Rochegude. L'abat Salvat remercièt la Corala Catalana de Puigcerdà qu'abià cantat de
bêlas Sardanas e anoneièt als felibres la fèsta que se pré¬
para à Lezinhan en onor de nòstre ancian capiscòl Jozèp

Anglade.
La tropa teatrala del Calen fa miranda dins l'encontrada
marselheza. De setembre 1931 à setembre 1932, a donat
20 reprezentacions, à Marselha, Lascors, Sant-Zacaria, Rô-

cavaira, Ais, Santa-Marta, La Cieulat, etc... A créât lo drame
istoric Pèire Puget, òbra del majorai A. Conio. Felicitam
coralament aquels valents actors, e particulièrament lo
baile de la tropa, Jòrdi Rebol.
Lo 28 d'agost, l'Escôla de Limanha donèt una granda felibrejada à German-Lembron, ambe recepcion, mesa, taulejada, çort d'amor, jos la direccion de nôstres amiics los ma¬

jorais B. Vidal
Lo

e

L. Delhostal.

même jorn, l'Escôla deras Pirenèas

s'acampaba en
Pamias, jos la prezidensa de Mla Margarida Navarre.
Los discorses e las cansons i manquèron
gaire, ambe lo
majorai Sarrieu, lo capiscòl Lizòp, Armand Praviel, etc...
A la Cort d'Amor, la dizeira occitana Julieta Disse!
foguèt
aplaudida coma totjorn. En Joan Séguy reprezentaba los
vila de

Estudiants Ramondencs.
Lo

Felibrige

frairejat aquestis darrièrs mezes ambe los
d'agost, al Acamp dels Bardes à Pontivy,
lo capolièr Jouveau, los majorais Azémia e Fontan
portèron
lo Salut de l'Occitania. Lo 3 de
setembre, lo majorai CariesBrun prenià part al acamp de l'Union
Regionalista Bretona à Sant-Nazari. Lo 5, lo
majorai abat Salvat èra prezent
al acamp del Bleun-Brug (Flor de
Broga) à Brest. De tôt
acò pòd rezultar de bon trabalh. Quora veirem una vertaBretons. Al

a

mes

dièra union de totis los federalistas de Fransa ?

Lo 18 de setembre, à S. Fèlis de
Lauragués, s'inaugurèt,
jos la prezidensa de Mgr Saliège, archabesque de Toloza e

�LO

GAI

SABER

manteneire de l'Academia dels Jòcs
Florals, una estatùa de
Nòstra-Dama dels Carnips. Lo monument porta una
i-nscripcion occitana que senhalam à nòstre amie
Saint-Raymond...
Se cantèron de cantics occitans de
Prosper Estieu e Maria
Baraillé. L'abat Salvat prediquèt en lenga d'Oc.
En vila

d'Albi, los felibres sémblan pas voler dormir e
fíocheguda es sul punt d'espelir. Lo 2,
lo 17, lo 20 de setembre, se son
tenguts d'acamps e de vespradas amibe l'ajuda de nòstra valenta dizeira Julieta
la

novèla Escùla

Dissel.

Senhalam ambe plazer que lo 13 de
setembre, à Puginièr,
prèp Castèlnôudari, al maridatge de Mla de Laurens-Castelet, fllha de nôstra escolana la Marqueza de Laurens-Castelet, se cantèt res que de cants latins o de cantics occitans :
demest aquestis, un Cant Nobial escrit
-per nôstra escolana
Maria Baraillé sus un aire de Deodat de Severac.
Aqui un
bel exemple de régionalisme occitan.

ABÈM LEGIT

:

LA CIGALO

LENGADOUCIANO (julhet-agost) : Felibrige
e Fédéralisme,
per P. Azéma, que dis lors quatre vertats als
felibres pòurucs; prôzas e poèmes de
Vabre, Bédard, Ladoux, Bûche e Cordes; un mot de compliment pel Colètge
d'Occitania que recomandam al Escotaire : i veirà tôt sô
que se fa per l'estudi de la lenga d'oc. — LE PAYS PASQUE (31-7-32) : L'œuvre félibréenne de la Doctoresse Arte-

misia Zimei.

L'ECLAIR, de Montpelhèr: nombrozas

e

interesantas

cro-

nicas felibrencasi, per F. Mistral ne-bot
(subretot la del (i de
setembre sus Lo Gôt Occitan) ; P. Bouchard
d'Esquieu, dins
L'ECLAIR D'OC, i perseguis son ôbra de
vulgarizacion,
ambe de Jôcs Florals qu'an agut granda reiisida. — RE¬
CLAMS DE BIARN E GASCOUGNE
(agost) : Balade dou bi
de

Yurançou, per S. Palay; Yausèp Loubet e la Gazeto Loubetenco, per M. Camélat, article comol d'interès sus la vida
e l'ôbra del valent
majorai lengadocian que ten plan dreit
à Paris la bandièra felibrenca; Las particules enounciatibes
dou biarnés, per J. Bouzet, estudi serios de
gramatica; cronica

abondoza,

L'INDEPENDANT DES PYRENEES(28-8-32) : Va-t-on annexer Ripoll ? per
F. Tresserre.
L'INFORMATEUR MEDICAL (28-8-32) :
Guillaume Ader, médecin, poète et paysan, est
fêté à Gimont, pel Dr. Molinéry. — 7^.4 CROIX (28-8-32) : La
prédiORIENTALES

—

—

�LO' GAI

512

SABER

cation occitane, per

J. Vincent. — L'EXPRESS DU MIDI
Le Félibrige à Ramiers, per B. V.
RECLAMS DE BIARN E GASCOUGNE (setembre) : A
Mistral, polit sonet, per C. Laffargue; Lou Centenari de
Gassiat, per C. Daugé, article plen de cauzas interesantas.
la vida d'aquel « monsenhor » felibre gascon. —
sus
L'EXPRESS DU MIDI (1-9-32) : Le Drame de Cassis, per
A. Praviel, que lauza coma se deu la pena que se dona lo¬
vaient felibre Bodin per conservar la beltat dels lòcs immortalizats per Mistral. — MIDI-LITTORAL (3-9-32) : Les
Cours de Vacances de Ripoll; La Page du Félibrige, pròzas
e
poèmes de Delpon-Delascabras, Vaissade, Théron, Oli¬
vier, etc...
CALENDAL (5-9-32) : lo jornal del felibre
Bodin per la defensa de Cassis. — L'EXPRESS DU MIDI
(6-9-32) : Le Félibrige à Caslelnaudary, per R.; Après les
Cours de Vacances de Ripoll, per F. Gaulhet. — L'AUVER¬
GNAT DE PARIS (10-9-32) : Lo Gòt Occitan d'Antonin Perbosc, per G. Gens-d'Armes; La Renaissance limousine vue
par un Américain, per L. de Nussac. — LE PUBLICATEUR
(18-9-32) : Le Félibrige à Caslelnaudary, per B. de Ballanda.
L'ECLAIR (15-9-32) : Les Cours de Vacances de Ripoll„
per J. Burgues.
(31-8-32)

:

—

—

Abèm après ambe granda dolor la mlòrt, lo 16 de setem¬
bre, à Châtelaillon (Cbarenta-Inf.), del filh ainat del ma¬
jorai Prosper Estieu.
A nòstre venerat Capiscòl e à tota sa familha mandam
l'omenatge de nôstra simpatia prigonda.

Le Gérant

:

E. LEVRAT.

Impr. Lauraguaise

-

Castelnaudary.

�Poètas occitans,
saber

vos

cai

qu'a1 mes de mai venent,

J'Academia dels Jòcs Florals donara
lo

PRÈTZ PUJOL POEZIA (1.500 fr.)

al
la

melhor

poème occitan

région tolozenca

concors se

e son

tocant

istoria. Lo

cîava lo 31 de décembre.

ES IN VENTE A

l'imprimerie d'Editions Occitanes
aÇ Quai du Port

-

CASTELNAUDARY

Prosper ESTIEU
Lou

Terradou, sonnets

langue d'Oc, avec tra— rare. fr.
30. »
Flors d'Occltania, sonnets en langue d'Oc, avec tra¬
duction française, (1 vol. in-8°, 280 p.)
fr.
20. »
La Canson Occitana, poèmes en langue d'Oc, avec
traduction française, fi.vol. in-8°, 264 p.) fr.
20. »
Lo Romancero Occitan, poèmes en langue d'Oc, avec
traduction française, (1 vol. in-8", 344 p.) fr.
20. »
Lo Flahut Occitan, 43 chansons avec musique, texte
occitan et traduct. franç. pouvant se chanter dans les
deux langues, ;( 1 vol. in-8°, 104 p.)
fr.
16. »
Las Bucolicas de Vergili en ritmes occitans (
1 vol.
in-8, 68 p.)
fr.
10. »
Lo Fablièr Occitan, (avec lexique occitan-fran¬
çais). (1 vol. in-8, 170 p.).
fr.
20. »
duct.

franç. (i vol. in-8",

en

300p.)

.

.

.

.

.

.....

•

�VIENNENT DE PARAITRE:
Bibliolèca

ciel

Saber

Gai

I

Filadèlfa

YÈRDA

de

EDS CRIDS
Poèmes

bigordans ambe traduccion france^a
i

vol. in-8 carrat,

20 francs

IIIIIIIIIIIIIIIlillllllllllliilllllllllllllllllllMIIIIIIIII
II

.

Prosper

ESTIEU

Las Oras Cantairas
Sonets occitans ambe traduccion
i

vol. in-8

carrat

france^a
(xvi-276 pajas) 20 francs

11IIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIÌIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIII
III

PERBOSC

Antonin

LO

GÒT
Tèste

occitan

OCCITAN
traduccion

e

NO VÊLA
1

vol. in-8° carrat,

franceza

EDIGION

XXIV-326

p.

20 francs

TOLOZA
Edoard
PriVat

;

Editor

:

Editor

•

6, carrièra de la Sorbona, 6

14,

carrièra dels Arts,
IMPR.

PARIS

j
14

PEDICIOR*

Enric

0CCITANA8

-

CAITELMAUBARY.

Didier

�</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </file>
  </fileContainer>
  <collection collectionId="92">
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="355723">
                <text>Patrimoine écrit occitan:périodiques</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="41">
            <name>Description</name>
            <description>An account of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="355724">
                <text>Ce set contient les périodiques numérisés par le CIRDÒC issus des collections des partenaires d'Occitanica</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
  </collection>
  <itemType itemTypeId="26">
    <name>Revista</name>
    <description>Item type spécifique au CIRDÒC : à privilégier</description>
    <elementContainer>
      <element elementId="127">
        <name>Région Administrative</name>
        <description/>
        <elementTextContainer>
          <elementText elementTextId="624501">
            <text>Midi-Pyrénées</text>
          </elementText>
        </elementTextContainer>
      </element>
      <element elementId="128">
        <name>Variante Idiomatique</name>
        <description/>
        <elementTextContainer>
          <elementText elementTextId="624502">
            <text>Languedocien</text>
          </elementText>
        </elementTextContainer>
      </element>
      <element elementId="130">
        <name>Graphie</name>
        <description/>
        <elementTextContainer>
          <elementText elementTextId="624503">
            <text>Graphie classique / Grafia classica</text>
          </elementText>
        </elementTextContainer>
      </element>
      <element elementId="163">
        <name>Type de périodique</name>
        <description/>
        <elementTextContainer>
          <elementText elementTextId="715972">
            <text>Revistas literàrias e artisticas = Revues littéraires et artistiques</text>
          </elementText>
        </elementTextContainer>
      </element>
    </elementContainer>
  </itemType>
  <elementSetContainer>
    <elementSet elementSetId="1">
      <name>Dublin Core</name>
      <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
      <elementContainer>
        <element elementId="50">
          <name>Title</name>
          <description>A name given to the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="624477">
              <text>Lo Gai Saber. - Annada 14, n° 096 octòbre 1932</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="86">
          <name>Alternative Title</name>
          <description>An alternative name for the resource. The distinction between titles and alternative titles is application-specific.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="624478">
              <text>Lo Gai Saber. - Annada 14, n° 096 octòbre 1932</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="49">
          <name>Subject</name>
          <description>The topic of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="624479">
              <text>Littérature occitane -- Histoire et critique</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="624480">
              <text>Poésie occitane</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="624481">
              <text>Occitan (langue) -- Orthographe</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="39">
          <name>Creator</name>
          <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="624482">
              <text>Estieu, Prosper (1860-1939). Directeur de publication</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="48">
          <name>Source</name>
          <description>A related resource from which the described resource is derived</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="624483">
              <text>Bibliothèque municipale de Toulouse, P15053</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="45">
          <name>Publisher</name>
          <description>An entity responsible for making the resource available</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="624484">
              <text>Escòla occitana (Toulouse)</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="624485">
              <text>impr. Lauraguaise (Castelnaudary)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="40">
          <name>Date</name>
          <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="624486">
              <text>1932-10</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="94">
          <name>Date Issued</name>
          <description>Date of formal issuance (e.g., publication) of the resource.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="624487">
              <text>2018-11-23 FB</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="47">
          <name>Rights</name>
          <description>Information about rights held in and over the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="624488">
              <text>Domaine public</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="98">
          <name>License</name>
          <description>A legal document giving official permission to do something with the resource.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="624489">
              <text>Licence ouverte</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="46">
          <name>Relation</name>
          <description>A related resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="624490">
              <text>Vignette : https://occitanica.eu/files/original/3a25fd4e1460d39816f26bdd3e6eaef8.JPG</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="624491">
              <text>http://www.sudoc.fr/039236943</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="104">
          <name>Is Part Of</name>
          <description>A related resource in which the described resource is physically or logically included.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="624492">
              <text>Lo Gai Saber (&lt;a href="http://occitanica.eu/omeka/items/show/13154"&gt;Acc&amp;egrave;s &amp;agrave; l'ensemble des num&amp;eacute;ros de la revue&lt;/a&gt;)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="42">
          <name>Format</name>
          <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="624493">
              <text>application/pdf</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="624494">
              <text>1 fasc. (pp. 498-512) ; 22 cm</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="44">
          <name>Language</name>
          <description>A language of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="624495">
              <text>oci</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="624496">
              <text>fre</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="51">
          <name>Type</name>
          <description>The nature or genre of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="624497">
              <text>Text</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="624498">
              <text>publication en série imprimée</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="116">
          <name>Temporal Coverage</name>
          <description>Temporal characteristics of the resource.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="624499">
              <text>19..</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="43">
          <name>Identifier</name>
          <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="624504">
              <text>http://occitanica.eu/omeka/items/show/20288</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="624506">
              <text>FRB315556101_P15053_1932_10_096</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="41">
          <name>Description</name>
          <description>An account of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="624505">
              <text>&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;em&gt;Lo Gai Saber&lt;/em&gt; est une revue litt&amp;eacute;raire occitane publi&amp;eacute;e depuis 1919. La rubrique &lt;em&gt;L'&amp;Ograve;rt dels trobaires&lt;/em&gt; est consacr&amp;eacute;e &amp;agrave; la po&amp;eacute;sie, la rubrique &lt;em&gt;Bolegadisa occitana&lt;/em&gt; donne des informations sur l'actualit&amp;eacute; de l'action occitane. La revue fait aussi &amp;eacute;cho des publications du domaine occitan et des r&amp;eacute;sultats du concours annuel de po&amp;eacute;sie occitane de l'Acad&amp;eacute;mie des Jeux floraux.&lt;/div&gt;</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="624507">
              <text>&lt;div style="text-align: justify;"&gt;Lo&amp;nbsp;&lt;em&gt;Gai Saber&lt;/em&gt;&amp;nbsp;es una revista liter&amp;agrave;ria occitana publicada dempu&amp;egrave;i 1919. La rubrica&amp;nbsp;&lt;em&gt;L'&amp;Ograve;rt dels trobaires&lt;/em&gt;&amp;nbsp;es consacrada a la poesia, la rubrica&amp;nbsp;&lt;em&gt;Bolegadisa occitana&lt;/em&gt;&amp;nbsp;balha d'informacions sus l'actualitat de l'accion occitana. La revista se fa tanben lo resson de las publicacions del domeni occitan e dels resultats del concors annadi&amp;egrave;r de poesia occitana de l'Acad&amp;egrave;mia dels J&amp;ograve;cs florals.&lt;/div&gt;</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="37">
          <name>Contributor</name>
          <description>An entity responsible for making contributions to the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="624512">
              <text>Salvat, Joseph (1889-1972)</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="624721">
              <text>Séguy, Jean</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
      </elementContainer>
    </elementSet>
    <elementSet elementSetId="8">
      <name>Occitanica</name>
      <description>Jeu de métadonnées internes a Occitanica</description>
      <elementContainer>
        <element elementId="173">
          <name>Portail</name>
          <description>Le portail dans la typologie Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="624508">
              <text>Mediatèca</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="174">
          <name>Sous-Menu</name>
          <description>Le sous-menu dans la typologie Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="624509">
              <text>Bibliotèca</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="172">
          <name>Type de Document</name>
          <description>Le type dans la typologie Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="624510">
              <text>Numéro de revue</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="182">
          <name>Catégorie</name>
          <description>La catégorie dans la typologie Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="644992">
              <text>Documents</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="171">
          <name>Contributeur</name>
          <description>Le contributeur à Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="878044">
              <text>Bibliothèque de Toulouse</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
      </elementContainer>
    </elementSet>
  </elementSetContainer>
  <tagContainer>
    <tag tagId="260">
      <name>Escòla occitana</name>
    </tag>
    <tag tagId="1908">
      <name>grafias de l'occitan = graphies de l'occitan</name>
    </tag>
    <tag tagId="1053">
      <name>Poesia occitana = poésie occitane</name>
    </tag>
  </tagContainer>
</item>
