<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?>
<item xmlns="http://omeka.org/schemas/omeka-xml/v5" itemId="20699" public="1" featured="0" xmlns:xsi="http://www.w3.org/2001/XMLSchema-instance" xsi:schemaLocation="http://omeka.org/schemas/omeka-xml/v5 http://omeka.org/schemas/omeka-xml/v5/omeka-xml-5-0.xsd" uri="https://www.occitanica.eu/items/show/20699?output=omeka-xml" accessDate="2026-04-04T15:51:28+02:00">
  <fileContainer>
    <file fileId="140089">
      <src>https://www.occitanica.eu/files/original/c286be909b9b4fe916f6a9d6b4f32bbb.jpg</src>
      <authentication>d8699b7e3e29dd66dab3a4263a94ffef</authentication>
    </file>
    <file fileId="140090">
      <src>https://www.occitanica.eu/files/original/0826abe3e8b1efa1aea52f83e7ee672b.pdf</src>
      <authentication>8709fd95e012af54438e9dd63b8ed52d</authentication>
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="9">
          <name>PDF Text</name>
          <description/>
          <elementContainer>
            <element elementId="175">
              <name>Text</name>
              <description/>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="651231">
                  <text>u

22a Annada

N° 193

Mars=Abrilh 1941

Gai

Lo

Revisía de l'ESCOLA OCCITANA

c^&gt;

Dis Aup i Pirenèu

....

F. Mistral.

TOLOZA
1-4,

Carrlèra

delà Arts,

Lo

14

numéro:

2 fr.

.

)

�SABER

QAI

LO

Revista de l'ESCOLA OCCITANA
ADMINISTRACION

Abonaments

:

:

( Fransa
I

Ubrat-ia Privât,

TOLOZA

14, Carrièra dels Arts,

_

=

: un an

O. C. Toloza 1673
.

.

.

20 fr.

.

.

30 fr.

,

.

Bstrange

: un an

ENSENHADOR
del N° 193 (mars-abrilh

I.R.

(La Croix de la Lozère):
PERBOSC

Antonin

M. le chanoine
Grelhet.

Estampèl

:

19Al)

per

Remize,

Lou

Lo Bestiari de la.

Bòrda.
Frédéric CAYROU :

CALELHON

:

Abat luli CCBAYNES :
A.-I.

BOESSAC

BOSC

e

Lo Can de Borda.
Reicôr.
Libre de Tobias (I-III).

A. PER¬

:

CRI-CRI :

Letras.

Bolegadisa occitana.
Mistral (Paul Lasserre).
Los

Estudiants

Ramondencs

(P. L.)
Suplement, pels escolans e los amies del Colètge d'Occitania,
La Rampelada N° 59, (mars-abrilh 1941) : Enquêtes, biblio¬

graphie, nouvelles.

BURÈU DE L'ESCOLA OCCITANA
capiscôl ; J.-R. de. Brousse, Francés Tresjos-capiscòls ; Armand Praviel,clavaire; Jozèp Salvat,
secretari ; Joan Séguy, secretari-adjunt.
Antonin Perbosc,

serr.e,

de Yerda, Lois Théron de Moxtaugé, Juli CubayJoan Ladoux, Amiral d'adnémar de Cransac, conselhèrs.
Paul Sibra, jos-capiscôl dels Grilhs del Lauragués; Jôrdi
Bousquet, capiscòl de ì'Escòla Rochegude; Fernand Albert,
capiscôl de la Campana d'Agot; Joan Girou, capiscôl de l'£scòla Audenca; Teofile Ferrie, capiscôl de YEscòla d'Autpol ;
Elia Lagarde, capiscôl de VEscòla Dom Vaissete ; Calelhon,
capiscôl del Calelh del Roèrgue, conselhèrs.

Filadèlfa

nes,

�Lo Gai Saber n° 193

mars-abeulh 1941.

M. le CHANOINE REMIZE

LOU GRELHET
M. le chanoine Remize, dont la vie s'est consumée
service de la petite patrie lozérienne, devait s'in¬
téresser à son vieux parler évocateur de son âme, si
riche des secrets du passé. Son esprit ouvert à tous
au

d'idées, sa nature d'artiste lui firent
comprendre, dès le début de sa carrière, le félibrige
auquel il adhéra avec enthousiasme. Il résolut de
faire pour le Gévaudan ce qu'avaient réalisé, dans
les autres pays de langue d'Oc, des régionalistes con¬
vaincus : redonner au vieux patois ses titres de no¬
blesse, l'écrire en des compositions littéraires qui en
montreraient la valeur, l'épurer dans ses mots et ses
expressions et puis, car chez lui l'écrivain fut tou¬
jours un apôtre, faire servir cette langue retrouvée,
si proche des âmes, à la défense de la vérité. A vrai
dire, son entreprise n'était pas la première. Déjà,
au milieu du siècle dernier, un prêtre éminent, l'abbé
Baldit, archiviste du département, avait publié, dans
la langue du terroir, deux volumes de vers très fi¬
nement écrits : « Glanes gévaudanaises » et « Pro¬
verbes et maximes patois». Ces œuvres de valeur
n'avaient cependant pas dépassé un public restreint;
pour atteindre les masses rurales, l'abbé Remize re¬
courut à la forme populaire de l'Almanach.
les mouvements

Dès 1903, sous son impulsion et sa direction pa¬
raissait « l'Armanac de Louzero » qui est venu, de-

�LO GAI SABER

294

puis, chaque année, réjouir les familles lozériennes.
Quel enfant de nos campagnes n'a pas ressenti une
allégresse profonde en découvrant au fond d'un pa¬
nier maternel, un soir de foire de décembre, le pe¬
tit alrnanach tout neuf

L

sous sa couverture

de couleur?

de contes,

de prouberbis, de chansons, de
farços, per fa passa Ion tems al brabe mounde
de nostre pays. Costo pas que cinq soùs: aco's
o

donnât.
Il l'ouvrait fébrilement

et

il trouvait dans

sa

lec¬

ture, pour de longs jours, un aliment de choix à ses
rêves familiers, et ce qui charmait les jeunes faisait
aussi les délices des plus vieux. Jamais publication
locale n'a connu plus de succès.
La collection complète de «l'Armanac de Louzero»
comprend maintenant plusieurs volumes; la signa¬
ture qui reparait le plus souvent et désigne les mor¬
ceaux les plus intéressants
est celle du «Grelhet».
Lou Grelhet (le Grillon) est le pseudonymeduchanoine Remize, le premier de tous nos conteurs
lozériens.
La partie la plus originale et la plus séduisante
de son œuvre décrit des scènes de la vie paysanne
dont fut témoin son enfance. La Michagado, — Ma

premieiro fieiro, — Lou darnio jour del Carnabal, — Lous Escoussous, — Las Bougnetos, —
Lou Reinage, etc. sont des compositions d'un na¬
turel, d'un pittoresque, d'un sens d'observation et
de mesure, d'un mouvement achevés, qui en font de
vrais chefs-d'œuvre ;

ils sont les documents d'une
époque de vie simple et pauvre, mais joyeuse et de
travail modéré, car il y avait beaucoup de monde
dans les foyers et beaucoup de jeunes dans les vil¬
lages. Mais ses contes où apparaissent des penchinios, des ressaires, des petassaires, lou drac et
des vieilles qui vont à la Magio ; ses farces avec ses
héros ordinaires : lou Curât de las Salsos et lou
Pastre de las Rassenados, lou Reynal et lou Loup,

�LO

GAI

SABER

295

etc., ses récits plaisants d'une riche variété, présen¬
tent, à un haut degré, les mêmes qualités ; observa¬
à

qui rien n'échappe, il a su faire passer, dans
style sobre et limpide, son amour des hommes et
des choses dans ce milieu paysan qui a si fortement
marqué son âme d'enfant. Beaucoup de numéros
contiennent aussi des pièces de vers, souvent sous
forme de chansons : le Grelhet poète n'est pas infé¬
rieur au Grelhet narrateur; l'aisance, la simplicité,
la fraîcheur éclatent dans l'Avé lo^érien, ou la Chansou des peysons, ou la Coumplento des morts.
teur
un

Le Grelhet aurait pu

parler la langue des félis'y essaya quelque¬
fois, montrant qu'il en connaissait les règles ; il pré¬
féra, habituellement, au parler savant, le parler or¬
dinaire, celui de sa terre de Pevre, celui de sa jeu¬
nesse, se contentant de redresser les expressions cor¬
rompues, de remplacer les termes qui sentaient trop
le « franciman » par ces mots du passé que l'on re¬
bres à la manière de Mistral. Il

cueille
si les

encore sur

âmes

les lèvres des vieilles gens, comme

des

morts les
y avaient doucement
déposées. Il sut habiller de neuf cette langue que
les siècles avaient usée, jeter de la grâce sur sa pro¬
nonciation un peu rude, la fixer en des expressions
imagées, révéler sa richesse en des termes concrets,
si aptes à exprimer les besoins et les tâches de la

vie rurale.

Il

a

voulu dormir

son

dernier

sommeil

en

terro

peyrenco, dans le cadre familier de cette nature,
largement ouverte, qu'il a décrite avec amour, à côté
del papo et de la mamo, de la meirino et delpeyri, près des vieux oncles et de tous ces paysans naïfs

�LO

-2ÇÓ

GAI SABER

malins, toujours bons et croyants, qui lui ont si
révélé le fond de l'âme lozérienne. Il attend
-maintenant, à l'ombre de l'église de son baptême, ce

ou

bien

-qu'il écrivait
.naire

en 1910,

dans la Chanson del Seme-

:

gros que trai lou semenaire
periròu, piei brelharòu ;
L'autou, las gerbes del lauraire,
Bien granados, s'engranjarbu.

Lous

Si

Ah ! la Mort aita nous semeno,
Vins la terro que nous péris ;
Mes ressuscitaren sons peno,
Un jour, madurs pel Paradis.
*

A l'heure où le Maréchal cherche â développer la
vie provinciale pour refaire une France plus
il semble que l'œuvre patoise du chanoine Remize

belle,

importance plus grande. Elle mériterait
volume qui conserverait tant
de beaux morceaux; notre jeunesse puiserait à son
contact le double amour de Dieu et de la terre na¬
tale. Que, du moins, tous ceux qu'il a charmés et
édifiés apportent au Grelhet l'hommage d'une prière,
revête

•

une

d'être rassemblée en un

dis la lui doivent bien.

J. R.
(La Croix de la Lozère).

�L'Ort dels Trobaires

ESTAMPÈL
per

Lo Bestiari de la Borda,
de Frédéric Cayrou.

Bèstias del codèrc, del ostal,
del brt, del randal, de l'arada,
del bòsc o del prat, que m'agrada

aqueste libre ont totas à bel tal
setq pintradas una per una
fidelament e finament, caduna
tala que Vai plan conescuda antań
à la bòrda, al temps ont gardabi
la bravasalha(i) als sers estivals, ont laurabi
sul tue o dins la comba, al solel, en cantant!
Tôt treva
la cabala

aqui: lo can, lo gat, Vauca e la chòca,
la sauma, e la cloca e lo pol,
del boc al brau, del porc al piòt, del grel al grol (2),
cadun, bel 0 menut, dins son sonet s'alòca.
Se calcun es de manca, ò ! segurament cal
que l'autor i vòlgue plan mal ...
A sas raqons, laisat^-lo corre.
e

Sus catre peds 0
cada bèstia a son
cent

dos,
sens.

e qu'aje bec 0 morre,
I a, se vos fan benoît,

proverbes—nascuts quai sab ont? quai sab quora ?
Aqui n'abèt% un: bèstias son

sus

las bestias.

que

bèstias. I

a

marrit bestial de tota borra,

(1) troupeau; (2) crapaud.

—

�LO GAI SABER

298

dis un autre... Arrestem-nos aqui, qu'autrament,
voliam tirar tôt de son amagatòri,
de proverbes fariam tròp Lonc desplegatòri.

se

N'espelucarai qu'un,

e sara

solament

lo darrier mensonat.

Es cau^a

vergonho^a

de dire

acò, mas es la vertat blo^a:
marridas bestias, n'i a; ni a saquelà plan mens
que de marridas gens.
Totas tantas que setò bestias de la bòrda!
faqèt% un monde ont tôt s'armonfa, s'acòrda,
s'endeven mai-que-mai melhor que dins aquel
dels òmes fats e fois desprof'echant lor paura
vida à

se

far la

guerra.

de solel

en

Atal

va

d'aura

en

aura(i),

solel,

la terra

dempèi que l'umanitat sosca,
tropèl perdut cercant lo lum dins l"ombra fosca, —
à la tant esperada alba qu' espelira
quand i aura plus d'a^irs dins los còrs, quand i aura
plus de batalhas, quand sus totes los ternaires
los pòples sauran viure un còsta Vautre en fraires ...
sus
—

Aqui n'i a pron de debanat
sus aquel tème ont m an menât
bestias e gens, tôt ben que d'aquesta ora
se
n'poguès dire mai sus ac'o, s'èra pas
qui faria pas mai qu'un elhaus{2) dins un bartas.

Aqui plantarai donc mon bròc, e, tant val quora,
i perdra res lo legidor,
—
ai ci parlarai plus ara que per l'autor,
per L'amie, per lo brave e bon e bel felibre
que m'a pregat d'escriure al capiòl de son libre
quicòm... O! quicòm que sera cap de brical(p)
—

...

(1) du nord

au

midi; (2) éclair; (3) en aucune manière.

�LO

de

GAI

SABER

299

comparable al moscal ( 1)
laurier, d'agrifol(2), de bois 0 de genibre
picaplantat à la paret
o

sul

biscle(g) d'un cabaret

per dire: « Al vin novèl ! Ont ni a de bona gruna,
acò's aici; n'abèm per cadun e caduna.

DintratAdo^ilham.

»

Non, cal pas d'aquel biais i cantar laudas tram
las carrier as : bon vin n'a pas be^om de ram.
I dirai

:

Mon amie,

demòra à las escotas
momentet; i a quicòm mai que vau
sul còp te debanar per abans d'estar siaud.
Aimi plan coma cal totas tas bestias, totas,
dusca à l'aranha, dusca al cuson, duscaà las
—

encara

un

murgas dansant al galatras
tota la nèch lors sarabandas,
dusca, à las amas dins lors escurs rescondals

ro^egant los gilets e los capèls nobials
mal estropats dins las limandas ;
saquelà claurai pas aqui mo7i estampèl
sus

las bèstias.

Dirai que, dins la tropèlada,
entre totas n'i a très qu'aimi per lor fidel
estacament à l'ostalada,
estacament antic autant que los rajòls
de las fonts ont nòstres aujòls

begut à bròc d'a^e(q) e que las caminòlas
ont an pau^at, pèds nuts, lors rufas sòlas,
al temps ont còáta un camp laurat se bastiguèt
la prima bòrda ont Vòme dormiguèt.
Acò's lo can, lo pol e l'irondèla,
par air es e gardians del ostal, sa mai bêla
ondradura. Al campestre, en tôt rôde, es atal
an

(1)

rameau ;

(2) houx

;

(3) pignon ; (4) à même le courant.

�300

lo gai saber

■que lo veiret£ parat, gardat, ondrat, l'ostal
reiral ont sem nascuts, tal qu'es ara e tal quera
i a milanta ans, ambe son can sus Vendalièra,

breqil'haires niucs d'irondas jol balet,
pol, encrancat sul mai naut tucolet
del codèrc, alargant son cant d'alèrtadura,
qu'encara espandira la nèch, dins la sornura,
son cant que fa levar Valba al cels entrumits
coma reve'lha als còrs los alèrts (/) endormits.
sos
e

son

Antonin

&lt;i) ardeurs.

PERBOSC.

�lo

gai

saber

LO CÂN DE BORDA

Es pas enternèrc ni
E son japadis, dins

mai mut
la plana,
Bron^is plus fort qu'una campana,
La nèit, quand entend cauque brut.
A pas lo drech d'èstre arredut
Ni mai gras, e, coma un jitana,

Mas al cap

pas dins la lana,
del palhèr, tôt nut.

Es èrnhos

cal pas

L'ibèrn

ronca

e

far mina

D'i pasar la man sus Vesquina.
Coneis pas que son mèstre, amai

D'el, belèu, una graciu^ada
Porria costar brava nhacada,
Car l'a

pas grasiu^at, jamai.
Frédéric

Trait de Lo Bestiari de la

Bòrda,

autor, F. Cayrou, felibre, Montalban.

CAYROU.

en

soscripcion cô del

�LO

302

GAI

SABER

RE1CÒR
ser curvèla
grimas sul pals,

Siaudament, lo
de cendres
tota color

pasis ;
uèlh las se cuta la parpèla,
l'ombra tomba sul jorn que, dénonent, faits.
La tristor coma una cendre
engriqoïïs lo gauch de mon còr.
Dins mon ama color de cendre
coma

se

sus un

veni d'entendre
la vot% del. reicor.
J:

Ont es pasat lo lum de l'alba
revertant sa claror d'argent
dins Vaiga del sorgent ?

Qu

es

primadièira

devengut lo rai que jojaba à l'aurièra

del bòsc de faus, dins lo felhum ?
Ont s'es escarnpat lo perfum
del boison blanc, de l'alinquièra ?
Lo solelh revirant sa cara val ponent,
s'es atudat l'encantamerit ;
tôt lo gauch jovenèl d'una bela jornada
a

tengut dins la matinada !

Jovensa,
que

es

donc vertat

portas lo flambèl sacrat

lo gauch de la. vidai
per mos uèlhs, sera lèu escantida
la lut% de ton flambèl,

e

tenes dins tas mans tôt

Ara que,

regrèti d'aber pas quilhat lo fier simbèl
pron naut sus las auturas ;
d'aber pas pron cremat mon

còr

à

l'ufanoqa flamba d'òr,
per servar los rebats de sas mirgalhaduras !
CALELHON.

�GAI

LO

SABER

303

LIBRE de TOBIAS
I

:

Tobias lo Paire.
Sa

joinesa

e son

Sa drechura
1

Son Païs.

—

maridatge.

Tobias, de la tribu

e

tèrra

en

— Sa captivitat.
d'estrange.

de la vila de Neutali, qu'es dins
darrier l'estrada

la nauta Galilea al desus de Naason,

que'mena sul solel-colc e qu'a sus l'esquèrra la vila de
Sefet,2 foguèt nemenat coma caitiu al temps de Salmanasar rèi dels Asirians; mas dins sa captivitat abandonèt pas lo camin de la drechura.3 De fèct, tôt sô que
podià arremozar, cada jorn z'òc demezisià à sos fraires,
los de sa nacion qu'èran caitius amb el.
4

Amai foguès lo pus jove de totes los de la tribu de
Neutali, sas òbras èran pas brica d'un mainat; 5 del
temps que totes anavan adorar los taures d'aur que
Jéroboam, rèi d'Israèl, avià fâches,6 el, tôt sol, quitava

I

1.

(inconeguda) de la tribu de
Sefet serià la vila
consequenta de Safet, al endrech lo pus naut e un

Neutali,

saber

à

Neutali. Naason
encara

uèi

es

una

vila

tant-ben vila inconeguda.

dels pus santadozes de la Galilea.
2. Salmanasar regnèt de 727 à 722 o 723 davans J.-C. Una
primièra deportacion s'èra faeha al temps del rèi Teglathfalasar
(II Reg. XV, 29).
marcar tôt en primier la earitat de Tobias
dont trobarém de prôvas dins tôt lo libre.

3. L'autor ten à
jper sos

5.

fraires

e

Totes, vocable iperbolic,

per

dire

:

planes.

�LO

.304

lor

companìa

e anava

GAI

SABER

à Jeruzalèm dins Io temple del

:Senhor ont adorava lo Senhor

e

fazià

coma se

deu la

profèrta de totes los premicis e dèimes de son ben.
Cada très ans, despartisià als prozelits e estrangiers
tota la part convenguda. 8 A-n aoò e à planas autras
practicas d'aquela mena el se conformava segon la Lèi
de Dius, dempèi sa prima jovensa. 9 Quand foguèt
d'atge, espozèt Anna, una femna de sa tribu e n'ajèt
Tin fil qu'el apelèt del seune nom 10 e qu'el ensenhèt,
toi mainadet, à crentar Dius e à se gardar del pecat.
7

11

donc, quand foguèt arribat coma caitiu amb sa
e son fil e tota sa tribu dins la vila de Ninive,
tant plan que totes manjèsen de sô dels pagans, el
E

femna
12

servèt son arma neta e jamai non s'entequèt amb aquelas carns. 13 E per sô qu'el de tôt son cor se sovenià
del Senhor, Dius

li faguèt trobar gracia davans lo rèi

Salmanasar. 14 Aiceste li donèt poder d'anar pertot ont
voldrià e libertat de far sô qu'i agradarià. 15 El anava
donc trobar totes los qu'èran caitius e lor donava sos
bons consels.

9. Lo maridatge entre personas de meteusa tribu èra pas
■de rigor mas se fazià comunament, en devitant, coma de juste,
la trop estrecha parentat.
Del seune nom. Lo paire es totjorn apelat Tobit dins lo tèxte
—

grèc, Tobis dins la version italiea e lo fil totjorn Tobias. Sola
la Vulgata dòna à totes dos aqueste darrier nom.
11. Tota sa tribu, à saber amb tôt sô que demorava de sa tribu
■aprèp la primièra deportacion que se n' èra facha.
—■

Ninive, capitala de l'Asiria sul flume del Tigre.

12. De sô dels pagans, carns e
'defendià als jozius (Levitic,' XI).

autres aliments que la Lèi

13. Se sovenià del Senhor, expresion que marca

l'acompliment

menimos de tota la lèi del Senhor.

14. Anar pertot
■autres

ont voldrià, sô
jozius èran gardats dins de

15. Totes

l'Asiria.

los

que

porta à creire que los

de concentracion ».
qu'èran caitius dins las autras contradas de
« camps

�LO

GAI SABER

305

un jorn, à Rages, vila dels Mèdes — e porel dètz talents dont lo rèi l'avià gratificat. 17 E

16Anguèt,
tava

sus

granda multitud dels de son pòple, ne
Gabèl, qu'èra plan paure e li prestèt,
bilhet d'el, aquela sorna d'argent.
dins la

nomat

vejèt
amb

un,
un

Un briu aprèp, lo rèi Salmanasar estent mort, Sennaquerib son fil governèt à sa plasa — e aqueste podià
pas veire de cap de biais los étants d'Israèl. 19 Tobias
anava, cada jorn, vizitar los de son parentatge, los consolava e despartisià de son ben à cadun d'eles, segon
son poder.
20 Fazià manjar los qu'aviàn talent, vestisià
los qu'èran nuts e ensebelisià amb granda pietat los
qu'èran mòrts o qu'èran estats tuats. 21 Dempèi que lo
rèi Sennaquerib s'èra enfugit de Judea ont Dius l'avià
punit per sos blasfèmes, dins sa furor contra los fils
d'Israèl ne faguèt tuar torses — e Tobias ensebelisià
lors oòrs. 22 Tant-lèu acò li foguèt reportât, lp rèi lo
condamnèt à mòrt e li dostèt totes sos bens. 23 Mas To¬
bias escapèt amb sa femna e son fil e, despolhat de tôt
son aver, se poguèt, pracò, rescondre de mercés qu'avià
nombrozes amies. 24 Quaranta cinq jorns aprèp, lo rèi
foguèt tuat per sos quites fils. 25 Alavetz, Tobias dintrèt à son ostal e li tornèron totes sos bens.
1S

16. Rages, vila
ont

es

ara

qu'es uèi Reï, èra bastida al ras del endrech
paziments i demôran

Téhéran. Qualquas piazons e

eneara.

Dètz talents. Lo talent

—

17. Amb

un

8.500 fr.
balhada aquela soma

d'argent valià unes

bilhet d'el, Tobias i ajent

prèst mas coma depozit.
Sennaquerib, rèi de Ninive, regnèt de 705 à 681 davans
J.-C.
Era pas fil de Salmanasar, mas de Sargon. Lo nom de
Salmanasar es estât mal trasmés à dich de recopiatges.
non

pas coma

18.

—

19-21. Ara qu'es venguda la persecucion,
fa pus generoza encara. L'òme de Dius
òbra dusca à li riscar sa vida.
se

24. Quaranta

la caritat de Tobias
se dòna à sa bona

cinq jorns aprèp la condamnacion e

ment de Tobias.

lo despôlha-

�3°6

LO

GAI

SABER

II

Sas bonas òbras.
Tobìas abucle.
Sas espròvas amb sos amies e sa familha.
Sa netetat de consciencia.
—

1

Àprèp acò, arribèt

jorn de fèsta del Senhor.

un

Tobias faguèi aparelhar un grand repais dins son ostal
2

diguèt à

e
«

Vai

son

e mena

fil

:

aici qualqu'unes dels que crentan Dius

dins nòstra tribu

:

manjaràn amb

nos-aus.

»

3

Son fil i anguèt e quand tornèt i anoncièt qu'un
dels efants d'Israèl, qu'aviàn asazinat, èra aval per la
carrièra. Sul moment Tobias se levèt de taula e, daisant aqui lo repais sens aver manjat res, venguèt
alprèp del cadavre, 4 lo prenguèt e lo portèt à son ostal
secretament, pertal de l'enterrar d'esconduda, aprèp
solel-colc. 5 Quand l'ajèt estremat, alavetz se botèt à
manjar amb lagremas e freneziment, 6 tôt se rememo-

II

1. Belèu la fèsta de Pentaeosta. En tèrra d'estrange, Tobias
seguià las tradieions d'Israèl.
2. Crentar Dius
lo servir.

es

pas aver pou

d'el,

mas

lo coneise, Vaimar,

3. Asazinat, lit. estofat. Amb lo novèl rèi Asarhaddon, los
jozius demorèron fora la lèi e l'ensebeliment onorable de lors
morts èra totjorn cauza interdicha.
4. A

son

ostal,

mas

non

pas

dins l'ostal d'abitacion

que

ne

serià demorat impur sèt jorns de sèga (Nombres, XIX, 4).
5. La
sol

son

jôia de la fèsta èra tot-ara escantida per el. Prenguèt
repais, pertal de pasar pas als autres l'entec légal qu'avià

près en tocant un cadavre.

�LO

riant

aquela paraula

GAI

SABER

lo Senhor avià dicha

per

la

boca del profèta Amôs : « Vòstres jorns de fèsta
cambiaràn en clusidas e dòl. »

se

7

que

Pèi, pasat solel-colc, anguèt ensebelir lo còrs. 8 Todezaprovavan e li diziàn :

tes los vezins lo

r An déjà ordonat de te tuar à
perpaus d'aeò e as
ajut plan pena à te gandir de la mort — e te tôrnas

riscar à ensebelir los morts ?
9

»

Mas Tobias crentava mai Dius que lo rèi

;
tantel neportava los còrs d'aqueles qu'aviàn tuats,

ben,

los estremava dins

10

son

ostal

e,

aprèp jorn-falit, los

enterrar.

anava

Un

jorn que s'èra arredut à ensebelir los morts, en
l'ostal, s'ajasèt al pè. d'una paret e s'adormiguèt. 11 Entre que dormià, d'un niuc d'ironda de femsa
cauda i tombèt suis èls e ne venguèt abucle. 12 Lo Se¬
nhor permetèt qu'aquela espròva i arribès, amor que sa
paciencia foguès donada en etzemple à la posteritat
tornant à

coma la del sant òme Jôb. 13 De fèct, el que crentava
Dius dempèi son efansa e de contun, el que complisià

comandaments, s'atristeziguèt pas contra Dius del
qu'i èra arribat de plus i veire... 14 Mas se mantenguèt fèrme e segur dins la crenta de Dius e gracias i
rendèt cada jorn de sa vida. 15 Tal que los très pagezes
insolentavan lo benuros Jôb, atal los parents e amies
sos

mal

de Tobias

trufavan de

se

9. Crentava

mai

Dius'

que

son

lo

biais de far

rèi.

Nòblas

e

li diziàn

paraulas

:

que

pròvan la fòrsa de caractari de Tobias.
11. Ne

venguèt abucle. Las versions grècas e l'italica dônan
sus
aquel dezaguici : la Vulgata a tôt rezumit

d'autras indicas
dos

en

mots.

12-18. Aqueles versets ont la paciencia de Tobias es comparada à la del sant òme Jòb se tròban solament dins la Vulgata,
mas son d'una tala consolacion per aqueles que l'espròva plèga

jos

son

fais...

18. Sèm

nos-aus

los

efants dels sants, à saber dels patriarcas,

�LO

3°8

16

GAI

SABER

Que n'es vengut de ton esperansa, tu que de
ela faziàs tas almôinas e enterravas los

«

mercés
morts ?

»

Tobìas, el, los reprenià e lor dizià :

17

atal. 18 Sèm nos-aus los étants dels
esperàm aquela vida que Dius donarà à-n aqueles que jamai renègan la te qu'i an promeza. »
Parletz pas

«

sants

39

e

Anna

son

cada jorn teise la tèla e

espoza anava

portava del trabal de sas mans lo

bocin que ganhava.
portèt al

Arribèt atal que li, balhèron un cabrit e lo
ostal. 21 Son òme l'auziguèt bialar e diguèt :
20

« Prenètz garda qu'aquel cabrit siague pas estât panat; tornatz-lo à sos mèstres, car nos es pas permés de
manjar d'una cauza panada, ni de la bruscar quita-

ment.
22

»

Alavetz,

sa

femna, tota engiprada, i respondèt :

« Es aizit de veire la vanitat de ton esperansa :
sò qu'as aprofitat amb tas almôinas ! »
23

Es amb de talas

que sa

paraulas
femna li recastenava.

qu'an tengut còp à tôt

e

aqui

d'autras d'aquela mena

dins l'esperansa de l'etèrna recompensa

(Ebr., XI, 13).

Aquela vida. Fòrta pròva

que

los ancians Ebreus creziàn à

l'immortalitat de l'arma.

Aprèp sò qu'es dich pus naut (I, 25), cosl la familha de
se trôba atal apaurida per cauza del sol malavet del
paire ? La responsa n'es que : se la Vulgata dis, largament, que
totes sos bens li foguèron tornats, las versions grècas dizon que
19.

Tobias

Tobias retrobèt solament
20. 7
segon

balhèron

son

cabrit,

sa

femna

pagament,

èra
nete e
Aqui sô qu'as aprofitat amb tas
lo mal ont es pas, — acuzacion

siague, la
Tobias n'es treblat, tant

22.
veire

ostal,

coma

e son
o

per

fil (II, 1).
graciozetat

la version grèca.

21. Qui que ne
que

un

cauza
es

talament pauc atenduda
primotier de consciencia.
almôinas : n'es vengut à
d'escrupul o d'ipocrizia.

�LO

GAI

SABER

309

III

Espròvas
1

e

Pregaria de Tobias.
pregaria de Sara, fdha de Raguèl.

Alavetz Tobias, dins un

planhum,
lagremas als èls. 2 El dizià :

amb

se

botèt à pregar,

jutjaments e
mizericòrdia, vertat e justicia.
Ara donc, ò Senhor, soven-te de ieu; tragues pas re¬
venge de rnos paures pecats; te rememôries pas los
meunes mancaments e los de mos aujòls.
«

Es juste, tu, Senhor e justes son tos

totas tas

pensadas

son

3

4

à tos comandaments. : aqui
sèm estats librats à la pèrda de tôt, à la captivitat, à la mòrt, à la trufandiza e à l'escarniment al
mitan de las nacions ont nos as escampilhats. 5 E ara,
Senhor, bèlament grands son tos castiaments de mercés
qu'avèm pas fach segon tos comandaments; avèm pas
corregut coma cal davans tu. 6 Ara, Senhor, fai de ieu
segon ton voler e ordona que siague en patz mon arma
resachuda : car tal que soi me val mai morir que
Nos sèm pas plegats

perque

viure.

»

III

1. Dins un planhum. Lo recasti
Tobias un còp novèl dins sa dolor.

de

sa

femna

es

estât per

fòra de son ostal, dis la version italica.
Tobias cèrea en Dius solach e sostenement.
2-6. Sa pregaria es qu'umilitat, flzansa, acceptacion.
6. Es permés de dezirar la mòrt, mas qu'âcò siague amb somision à la volontat de Dius e per èstre unit à el. « Desiderium
babens dissolvi et esse cum Ghristo ! » escriurà S. Pau (Filip.,
—

Se botèt à pregar,

Abandonat de totes,

I, 23).

�LO

310

7

GAI

SABER

aquel meteus jorn, s'endevenguèt que Sara,
Raguèl, dins Ecbatana vila dels Mèdes, foguèt
contrariada per la remostransa qu'i faguèt una de las
sirventas de son paire. 8 Sara avià espozat sèt ômes
En

filha de

un demòni nomat Asmodèu los avià tuats tant-lèu
s'èran apropiats d'ela. 9 Coma donc reprenià per qualque inancament ladicha sirventa, aquesta i respondèt :
e

Baste

«

jamai

non

vejém de tu fil ni fdha sus la tèrra,
Comptas me tuar belèu,

murtrièra de tos marits ! 10
coma

as

tuat tos sèt marits ?

»

aquela paraula, Sara montèt dins una cambra
e i demoret très jorns e très nèches
sens manjar ni beure; 11,mas tota escomeza à la pregaria, demandava à Dius amb lagremas de la delibrar
d'una tala vergonja. 12 Lo jorn trezenc, coma acabava
sa pregaria, tôt beneziguent Dius, 13 ela diguèt :
« Benezit
sià ton nom, ò Dius de nòstres paires, tu
qu'un côp pasada ta colèra, nos fas mizericòrdia, tu que
dins lo temps del pensament perdonas los pecats à-n
A-n

al denaut del ostal

7. Sobte cambiament d'endrech

e

de personas. Aici

Sara, bèla-

esprovada ela tant-ben e dont la pregaria es, davans Dius,
digna de la de Tobias.
Ecbatana. La Vulgata porta, sola de totas las versions, lo
nom de Rages. Totes los comentadors tenon acò per una error
ment

—

probabla. Ecbatana, qu'es uèi Hamadan, èra la capitala de la
Media.
8. Asmodèu, pareis èstre lo demòni de la cobezencia.
Tant-lèu s'èran apropiats d'ela.
Sara avià servada sa perfiècïia verginitat.
—

11. Amb

lagremas,

coma

Tobias, tant

es

bêla

sa pena.

Una

tala vergonja : d'èstre tenguda per aver
mort à sos marits e de n'aver pas de familha.
—

13. La pregaria qu'aici
pus

longa

e

de plan

pus

comensa

donada la

(13-23). es, dins la Vulgata,
que la de dins las autras

esmoventa

versions.
Dius castia lo pecador,
tricion, Dius perdona.
—

mas

tant-lèu aqueste

a

bona

con-

�LO

aqueles

GAI

SABER

te suplican ! 14 Devèrs tu, Senhor, ennairi
e devèrs tu viri los èls.15 Te demandi, Sen¬
hor, de me delibrar d'una tala vergonja o de me dostar
de la tèrra. 16 Sabes, Senhor, que jamai ieu n'ai cobejat
un marit mas qu'ai ieu gardada mon arma neta de tota
ieu

ma

que

facia

cobezencia. 17 Jamai

non me

soi mesclada amb los que

devertison; jamai non me soi facha dels que vivon

se

sens retencion. 18 S'ai ieu consentit à prene un marit,
acô 's dins ta crenta e non pas per sègre ma pasion.
19

E soi pas

ieu estada digna d'eles — o belèu z'ôc son
estais de ieu — o belèu acô 's que m'as rezervada
per un autre espos... 20 Car es pas al poder del ôme de
pas

concise tas volontats. 21 Mas sô qu'es segur per tôt
que

el

ôme

te servis, acô 's que se l'espròvas dins aquesta vida,

se lo contristas, un jorn el
lo castias, li sera donat, un jorn, de
trobar mizericôrdia. 22 Car prènes pas plazer à nos daisar
sofrir : aprèp l'auragan, menas la tranquiletat;
sera,

un

jorn, coronat;

delibrat;

sera

se

aprèp los lagremas e las clusidas, nos comolas de jôia!
23
Dius d'Israèl, sià ton nom benezit dedins totes los
sègles ! »
24

Aquelas doas pregarias al meteus moment foguèDius sobeiran. 25 E
Rafaèl, lo sant angèl del Senhor, foguèt mandat per
los garir totes dos, eles dont las pregarias èran estadas
prononciadas totas doas al oôp davans lo Senhor.
ron

enauzidas davans la glôria del

Abat Juli CUBAYNES.

(à seguir).

14. Verset que marca

de quala fervor es sa suplicacion.
intencions de Dius à perpaus del

18. Dins ta crenta, segon las

Maridatge.
21-22. Bêlas paraulas

dignas déjà del Evangèli qu'esclairan la

teologia erestiana de la dolor e son talament
refortir dins las penas de la vida.
25.

fachas

per nos

Rafaèl, « Remèdi de Dius » angèl que pren una forma
per condurre lo fil de Tobias.

umana

�lo

312

Aici

una

gai

saber

letra recebuda ambe demanda

d'insercion.

■?/ mars 1941

Sénher Gerent,
Lo sénher Antonin Perbosc met en causa Terra
d'Oc dins son article publicat paginas 261 e 262
del Gai Saber (novembre-décembre 1940, recebut
lo 31 de mars 41), disent: «a! se parla pas plus
de «grafia provisoria&gt;&gt; mas de forsar los collaur air es de Terra d'Oc à adoptar sens lo mendre
escari la grafia novèla ».

Que los legeires del Gai Saber sapien qu'atal

l'exemple donat de
longa pel Gai Saber el-meteis e los seus dirigeires, lo sénher Antonin Perbosc al cap.
fasent, fasem que de siegre

Agradat^, sénher gerent, mas saludacions confrairanalas.
Andriu-J. BOUSSAC,
■

Majorai del Felibrige,
Director-Redactor mestre de Terra d'Oc.

Aici sô que

respond nôstre Capiscôl :
10

d'abrilli 1941

Ni «.al cap » dels directors del Gai Saber ni de
cap de biais, n'ai jamai donat l'exemple que dis
aber

seguit lo senhe Boussac.

totjorn de biscantar un bruch en l'ai¬
cal de pròbas. Que Lo biscantaire ne mòstre.

Basta pas
re

;

Antonin

PERBOSC.

�BOLEGADISA OCCITANA

MISTRAL,
Lo majorai abat Salvat, profesor al Institut Catolic de Tolo\a, balhèt dins la grand-sala d'aquel Institut, lo 28 de feìrièr e los g, 14 e 21 de mars —• una tièra de conferencias
sus Mistral. Dins lo relaidel espectaclos mesage que lo Manescal Pétain mandèt, lo 8 de setembre 1940, à dôna Mistral, lo
majorai estudièt la vida armonio\a del poèta, son òbra serena

grandiò\a, l'eternitat de sa poefia, enfin, la flamba patriotica
rì rajòla.
Monstrèt così Mistral abia reali\at à la letra aquela vida
.dels t.pastre e gent di mas&gt; per qui cantaba. Es dins son ter¬
naire de Malhana e dins lo rôde d'Avinhon à-^-Ais que se debanèt Venfansa e la vida d'orne del grand trobaire. Es dins las
escôlas del pais que lo jove Frédéric estudièt Omère e .Virgili
e po\èt sa cultura
clasica. Es sus las rotas provensalas que
culhiguèt la melhora part de son ôbra qu'es pas autra cau\a
qu'una incarnacion de sa Provensa. L'orne ni mai l'ôbra s'esplican pas s'ôm los trai del airal ont espeliguèron l'un e
e

que

Vautra.

L'engenh de Mistral grelhèt dins sos grands poèmes que coe que fan nbstre gauch. Mas, en fora d'acô, cal pas
.debrembar son trabalh de filolbgue: aquel &lt; Trésor del Felibrige », diccionari famos que fa, dempèi, l'admiracion dels letruts; son ôbra de jornalista menant dins L'Aiòli campanha
per las idèias felibrencas ; son ôbra d'organi^ator, balhant al
Felibrige sa tbca e son esperit.
Mirèio, Calendau e lo reste son pas autra cau^a que l'aplicacion pratica de tots aquels trabalhs, de totas aquelas idèias
pel revisc'ol de la lenga, e Mistral reali\èt dins aquelas trbbas
l'incarnacion de Varna d'un pais, fol vestit dels grands tèmes
de l'etèrna poefia, es la Provensa terrenca que batega dins
l'amor idilic de Mirèlha e de Vincent, es la Provensa istorica
que se masta al entorn de Caleudau e d'Esterèla, es Avinhon e
son pasat pontifical que tórnan viure dins Nerto, es lo Rb\e,
flume diu\enc e fegond, que se ven incarnar dins lo poèma que
lo canta. E do tôt acb s'enlaira, coma una flor raisejanta, Ves¬
perit mistralenc, aquel patriotisme de bona lèi que fa de Mis¬
tral un dels mèstres de la renaisensa françe\a. Patriotisme po\at dins l'amor pel campèstre, per son pasat, per sas glbrias,
per sas tradicions; vertadièr patriotisme, amor que se fonda
neisèm tots

�JLO

3i4

GAI

SABER

Vamor de cadun per sa Patria vista à travers son terraire :
acostumada qiie ne coneis e qu'aima, ja qu'es la que
vei de contunh.

sus

la

cara

Aquel tròs de résumât es pas bastant per balhar una idèia
de la mestri\a que l'abat Salvat monstrèt dins aquelas litsons.
Tôt l'elèit intelectual de Toîo\a èraà l'escotar e, de segur, pensam

pas qu'à l'ora d'ara se

pàgue far melhor trabalhfelibrenc

dins lo còr dels nòstres, com un espèr de reviscol, las grandas idèias de Mistral, lo grand Francés, nòstre
que

de

semenar

Mèstre.

Paul

LAS S ERRE.

Es encara Mistral autor dramatic que l'abat Salvat estudièt,
lo 30 de mars, dins una conferencia al Centre dramatic de la
Joventut universiiaria de Toloza : La Rèino Jano es una ôbra
pas pron coneguda, escrita
de son istôria.

ela tant-ben à la glôria de la Pro-

vensa e

L'òbra especialament filologica de Mistral, pertocant lo
reviudament de la leuga d'Oc, èra estada déjà estudiada per
l'abat Salvat dins una conferencia donada lo 15 de febrièr al
Cercle de las Lengas Estrangèras e provincialas de Toloza.

parlarde mantunas conferenciasdonadassus
en général, diguem que consacrèt una de
sas litsons del divendres al Institut Catolic, lo 28 de mars, à
la bibliografia mistralenca e à un plan d'estudis complèt
sus ndstre poèta nacional.
De

mai,

sens

l'ôbra de Mistral

Los

Estudiants

Ramondencs

Aprèp qualquas annadas d'esclusi torna espelir la rubrica
Jol aflat del abat Salvat se son
reviscolats, e los joves de las facultats de Tolo\a an tornat
dels Estudiants Ramondencs.
mastar dins lo cèl mondin la

Lo primi'er acamp es del îç
burèu que baileja Baiche, de

bandièra dels ainats.

de febrièr. Aprèp Veleccion del
Pamias, estudiant de las letras,
l'abat Salvat nos balhèt d'idèias sul prefach de deman. Als
acamps seguents, Baiche faguet una charradisa sus la lenga
d'oc, son istôria e son interès cultural; Lasserre parlèt de la
Cro\ada contra los Albige^es ; Aymeric, sus Lavaur e Tarn;
Pauly, de Paul Froment lo malastros poèta carcinôl à l'ôbra
tant prigonda e esmoguenta.
A cada serfllia se fan de comentaris de textes occitans e se
càntan de causons del pais.

�&amp;

LO

GAI

SABER

315

5c son pas encara fòrsa,
ja qu'an comensat trop tard ongan,
■aquels joved'son tots d'afogats qu'an « la fe dins l'an que vcn»
e
espèran qu'una propaganda sensada fard dels Ramondencs
sò qu'èran del temps de Gaulhet o de Seguy.
En tôt cas se pòd di\e que la flamba s'atuda pas e que
los
■estudiants nos prepàran per lèu de braves felibres e
d'afogats
mèstres dins lo reviscòl del pais.

P.

Aici

una

L.

tièra cle manifestacions de l'activitat occitana de

nôstre secretari lo

•d'abrilh.

majoral-abat Salvat als

mezes

de

mars e

En defôra de son Cors de literatura occitana, a donat al
Institut Catolic de Toloza quatre grandas conferencias publicas sus Mistral :

28 de febrièr:
7 de

La Vie harmonieuse de Mistral

L'œuvre sereine et

:

«

Mistral

mars :

«

Mistral

14 de mars

21 de

«
«

mars :

».

grandiose de Mistral
poète éternel ».
poète de la Patrie».

».

Lo 30 de mars, donèt al Centre dramatic de la Joventut
universitaria de Toloza una conferencia sus «Mistral poète

dramatique»

;

los Estudiants i cantèron de cants occitans.

Lo 28 d'abrilh, parlèt
cèu de Montpelhèr.

de «La Lenga d'Oc à l'Escôla» al Li-

Al mes de mars, donèt quatre litsons sus l'istôria de
teratura occitana à la Sesion pedagocica menagèra e
côla.

Prediquèt

la li¬
agri-

lenga d'Oc:
Castèlnôudari : «Jèzus jovent».
lo 6 d'abrilh, à Toloza: «Lo sentiment del art e lo Crestian».
lo 10 d'abrilh, à Caunas : «Jèzus, lo Bon Pastor».
lo 24 d'abrilh al Mostièr de Prolha, per la vestidura de sa
neboda Andriva Carbonne, escolana del Colège d'Occitania.
lo 27 d'abrilh, als Penitents Blancs de Montpelhèr: «Omelia sus l'Evangèli».
en

lo 16 de mars, à

A Vilafranca-del-Roèrgue, à l'ocazion d'una fèsta regionala, se joguèt La Nuech de las Trèbos, de dôna Julieta Artous, los 1" e 2 de mars.

�LO

GAI SABER

Mencionem la bêla reiisida, jos
amie lo mëstre d'ôbra Ernest Vieu,

1

la direccion de nôstre

de doas vespradas de
Puicheric (Aude), ont se cantèt
joguèt Lo Somnidel Vielh e La Femna

teatre, los 22 e 23 de mars, à
de cants occitans e se

muda, de A.-J. Boussac.

Niel faguèt una
Pétain ». Lo 20
d'abrilh, Jozèp Canteloube parlètsus «Les Chants populaires
de la France». Cada côp, Lo Castet de Garòna, bailejat per
nôstra escolana Margarida Dechaumont, cantèt una tiôra
A

Muret, lo 14 d'abrilh, nôstre amie Jozèp
sus « De Mistral au Maréchal

conferencia

de bêlas cansons occitanas.

I
Lo 6 de

mars

moriguèt à Perpinhan S. E.

Monsenhor Pa-

bel predicaire catalan e un
grand amie de nôstra Renaisensa.
Lo 9. de mars, à Mende, moriguèt lo canonge Remize, bèl
tau, bisbe de Torona. Era un

escriban de

lenga d'Oc.

Santa Estèla los aura

recebuts amistadozamental

Paradis!

CRI-CRI.

Imp. d'Editions Occitanes Castelnaudary. Le Gérant : A. PRAVIEL.

�Règles de Phonétique Occitane
i° VOYELLES. — a, seul ou dans le corps
accentué ou non, sonne comme a français ;

constitue

sonne

e

terminaison féminine, il est semi-son¬
prononce entre a et o, suivant la région ;
comme é fermé français,, et è comme è ou¬

une

nant et se
—

français ;i équivaut à i français
mais, après une voyelle, il a le

vert

;

ment ;

çais
o

;

—

fermé

ò ouvert se prononce comme o
comme

2° CONSONNES.

suivi de
c devant

d'un mot,
mais s'il

ou

—

—

u

égale¬

son ou

fran¬

français, et

français.
b,

c,

d, f, g, j, 1,

m, n, p, q

( toujours

u),

r, s, t, z sonnent comme en français ; mais
et i est sifflant comme s français; — j sonn.e

e

certaines régions ; —- m se prononce
à la fin de la ire pers. du pluriel des verbes ;
n est muet, sauf
quelques rares exceptions, à la fin
des substantifs ; — r est ' souvent muet à la fin des
substantifs et des adjectifs, sauf en Provence, ainsi
comme

tz, dans

comme n
—

s est toujours dur et sifflant; —■' t est
participes présents et de la plupart
ment; — v sonne comme b, sauf en Pro¬

qu'à l'infinitif;
muet à

—

la fin des

des mots

en

vence.

3° GROUPES. —ch, lh, nh

Vient de

se

prononcent: tch, ill,

gn.

paraître

HOMMAGE A PROSPER ESTIEU
( 150 p.

—

in-8) 20 francs

(frais de port

Tout

bon escolan

en sus J

doit

avoir

dans

sa

bibliothèque cet Hommage à notre regretté
capiscol, où se trouvent réunies les signatures
des principaux écrivains contemporains régionalistes et de langue d'Oc.
S'adresser à

l'Imprimerie d'Editions Occcitanes

3, Quai du Port, Casteinaudary

(Aude).

�ESCOLANS

Pensez à renouveler votre abon¬
nement

au

GAI SABER pour

1941

(20 francs).
Chez
rue

MME Édouard

Privât,

des Arts, Toulouse, C. C.

14,
P.

Toulouse, 1673.

Les

nia

GAI

escolans et amies du

l'abonnement

au

payant leur cotisation

au

peuvent renouveler
SABER

en

Colètge d'Occita-

COLÈTGE (20 francs minimun ; total 40 frs)
chez M.

Delestaing, trésorier, rue Barbés,.
Castelnaudary, C. C. Toulouse, 2S.368.

�</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </file>
  </fileContainer>
  <collection collectionId="92">
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="355723">
                <text>Patrimoine écrit occitan:périodiques</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="41">
            <name>Description</name>
            <description>An account of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="355724">
                <text>Ce set contient les périodiques numérisés par le CIRDÒC issus des collections des partenaires d'Occitanica</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
  </collection>
  <itemType itemTypeId="26">
    <name>Revista</name>
    <description>Item type spécifique au CIRDÒC : à privilégier</description>
    <elementContainer>
      <element elementId="127">
        <name>Région Administrative</name>
        <description/>
        <elementTextContainer>
          <elementText elementTextId="650240">
            <text>Midi-Pyrénées</text>
          </elementText>
        </elementTextContainer>
      </element>
      <element elementId="128">
        <name>Variante Idiomatique</name>
        <description/>
        <elementTextContainer>
          <elementText elementTextId="650241">
            <text>Languedocien</text>
          </elementText>
        </elementTextContainer>
      </element>
      <element elementId="130">
        <name>Graphie</name>
        <description/>
        <elementTextContainer>
          <elementText elementTextId="650242">
            <text>Graphie classique / Grafia classica</text>
          </elementText>
        </elementTextContainer>
      </element>
      <element elementId="163">
        <name>Type de périodique</name>
        <description/>
        <elementTextContainer>
          <elementText elementTextId="716064">
            <text>Revistas literàrias e artisticas = Revues littéraires et artistiques</text>
          </elementText>
        </elementTextContainer>
      </element>
    </elementContainer>
  </itemType>
  <elementSetContainer>
    <elementSet elementSetId="1">
      <name>Dublin Core</name>
      <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
      <elementContainer>
        <element elementId="50">
          <name>Title</name>
          <description>A name given to the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="650216">
              <text>Lo Gai Saber. - Annada 22, n° 193 mars-abrilh 1941</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="86">
          <name>Alternative Title</name>
          <description>An alternative name for the resource. The distinction between titles and alternative titles is application-specific.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="650217">
              <text>Lo Gai Saber. - Annada 22, n° 193 mars-abrilh 1941</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="49">
          <name>Subject</name>
          <description>The topic of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="650218">
              <text>Littérature occitane -- Histoire et critique</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="650219">
              <text>Poésie occitane</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="650220">
              <text>Occitan (langue) -- Orthographe</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="39">
          <name>Creator</name>
          <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="650221">
              <text>Salvat, Joseph (1889-1972). Directeur de publication</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="48">
          <name>Source</name>
          <description>A related resource from which the described resource is derived</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="650222">
              <text>Bibliothèque municipale de Toulouse, P15053</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="45">
          <name>Publisher</name>
          <description>An entity responsible for making the resource available</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="650223">
              <text>Escòla occitana (Toulouse)</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="650224">
              <text>impr. d'Editions Occitanes (Castelnaudary)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="40">
          <name>Date</name>
          <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="650225">
              <text>1941-03</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="94">
          <name>Date Issued</name>
          <description>Date of formal issuance (e.g., publication) of the resource.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="650226">
              <text>2019-02-26 FB</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="47">
          <name>Rights</name>
          <description>Information about rights held in and over the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="650227">
              <text>Domaine public</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="98">
          <name>License</name>
          <description>A legal document giving official permission to do something with the resource.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="650228">
              <text>Licence ouverte</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="46">
          <name>Relation</name>
          <description>A related resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="650229">
              <text>Vignette : https://occitanica.eu/files/original/c286be909b9b4fe916f6a9d6b4f32bbb.jpg</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="650230">
              <text>http://www.sudoc.fr/039236943</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="104">
          <name>Is Part Of</name>
          <description>A related resource in which the described resource is physically or logically included.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="650231">
              <text>Lo Gai Saber (&lt;a href="http://occitanica.eu/omeka/items/show/13154"&gt;Acc&amp;egrave;s &amp;agrave; l'ensemble des num&amp;eacute;ros de la revue&lt;/a&gt;)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="42">
          <name>Format</name>
          <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="650232">
              <text>application/pdf</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="650233">
              <text>1 fasc. (pp. 294-316) ; 22 cm</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="44">
          <name>Language</name>
          <description>A language of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="650234">
              <text>oci</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="650235">
              <text>fre</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="51">
          <name>Type</name>
          <description>The nature or genre of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="650236">
              <text>Text</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="650237">
              <text>publication en série imprimée</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="116">
          <name>Temporal Coverage</name>
          <description>Temporal characteristics of the resource.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="650238">
              <text>19..</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="43">
          <name>Identifier</name>
          <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="650243">
              <text>http://occitanica.eu/omeka/items/show/20699</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="650245">
              <text>FRB315556101_P15053_1941_03_04_193</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="41">
          <name>Description</name>
          <description>An account of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="650244">
              <text>&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;em&gt;Lo Gai Saber&lt;/em&gt; est une revue litt&amp;eacute;raire occitane publi&amp;eacute;e depuis 1919. La rubrique &lt;em&gt;L'&amp;Ograve;rt dels trobaires&lt;/em&gt; est consacr&amp;eacute;e &amp;agrave; la po&amp;eacute;sie, la rubrique &lt;em&gt;Bolegadisa occitana&lt;/em&gt; donne des informations sur l'actualit&amp;eacute; de l'action occitane. La revue fait aussi &amp;eacute;cho des publications du domaine occitan et des r&amp;eacute;sultats du concours annuel de po&amp;eacute;sie occitane de l'Acad&amp;eacute;mie des Jeux floraux.&amp;nbsp;&lt;/div&gt;</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="650246">
              <text>&lt;div style="text-align: justify;"&gt;Lo&amp;nbsp;&lt;em&gt;Gai Saber&lt;/em&gt;&amp;nbsp;es una revista liter&amp;agrave;ria occitana publicada dempu&amp;egrave;i 1919. La rubrica&amp;nbsp;&lt;em&gt;L'&amp;Ograve;rt dels trobaires&lt;/em&gt;&amp;nbsp;es consacrada a la poesia, la rubrica&amp;nbsp;&lt;em&gt;Bolegadisa occitana&lt;/em&gt;&amp;nbsp;balha d'informacions sus l'actualitat de l'accion occitana. La revista se fa tanben lo resson de las publicacions del domeni occitan e dels resultats del concors annadi&amp;egrave;r de poesia occitana de l'Acad&amp;egrave;mia dels J&amp;ograve;cs florals.&lt;/div&gt;</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="37">
          <name>Contributor</name>
          <description>An entity responsible for making contributions to the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="650251">
              <text>Cayrou, Frédéric (1879-1958)</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="650252">
              <text>Perbosc, Antonin (1861-1944)</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="650253">
              <text>Calelhou (1891-1981)</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="651230">
              <text>Cubaynes, Jules (1894-1975)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
      </elementContainer>
    </elementSet>
    <elementSet elementSetId="8">
      <name>Occitanica</name>
      <description>Jeu de métadonnées internes a Occitanica</description>
      <elementContainer>
        <element elementId="173">
          <name>Portail</name>
          <description>Le portail dans la typologie Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="650247">
              <text>Mediatèca</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="174">
          <name>Sous-Menu</name>
          <description>Le sous-menu dans la typologie Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="650248">
              <text>Bibliotèca</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="172">
          <name>Type de Document</name>
          <description>Le type dans la typologie Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="650249">
              <text>Numéro de revue</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="182">
          <name>Catégorie</name>
          <description>La catégorie dans la typologie Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="650254">
              <text>Documents</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="171">
          <name>Contributeur</name>
          <description>Le contributeur à Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="878136">
              <text>Bibliothèque de Toulouse</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
      </elementContainer>
    </elementSet>
  </elementSetContainer>
  <tagContainer>
    <tag tagId="260">
      <name>Escòla occitana</name>
    </tag>
    <tag tagId="1908">
      <name>grafias de l'occitan = graphies de l'occitan</name>
    </tag>
    <tag tagId="1053">
      <name>Poesia occitana = poésie occitane</name>
    </tag>
  </tagContainer>
</item>
