<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?>
<item xmlns="http://omeka.org/schemas/omeka-xml/v5" itemId="22162" public="1" featured="0" xmlns:xsi="http://www.w3.org/2001/XMLSchema-instance" xsi:schemaLocation="http://omeka.org/schemas/omeka-xml/v5 http://omeka.org/schemas/omeka-xml/v5/omeka-xml-5-0.xsd" uri="https://www.occitanica.eu/items/show/22162?output=omeka-xml" accessDate="2026-04-04T16:15:46+02:00">
  <fileContainer>
    <file fileId="143193" order="1">
      <src>https://www.occitanica.eu/files/original/f8001ad79cfcd98dcde23e3d8022c094.jpg</src>
      <authentication>ade3d5f0214a343c11fcaab61470526f</authentication>
    </file>
    <file fileId="143191" order="2">
      <src>https://www.occitanica.eu/files/original/9afb24fc49263d7419fa8dd71d8ffad9.pdf</src>
      <authentication>65f6d6cc03be618ca45cab36c446a948</authentication>
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="9">
          <name>PDF Text</name>
          <description/>
          <elementContainer>
            <element elementId="175">
              <name>Text</name>
              <description/>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="713202">
                  <text>El

h il m.

O

s

pies 30 ets

Le

S ET MAIVA Mil DE El TE H Al TUE A

HEBDOMADAIRE DE
"«'"■V

ri'

Ii/:t.S

M*siMXES

Annatia.

-

fl'Ot

.4 I

FJÎKAH^,

EITTÉRA TURE

t l.VtO.VH4,

130

A'"

ARTS

-

LEXGADOC,

Ta taxa,

ta

13 de

i-EMOZ/A,

Marx

L'aze jornalista

ON a bèl sajoer que los entenercs

abondan, ón

enjaurit de

pre

es

ne

sem-

mestier à

son

à

0

un

pintre, à

De que dépend que
monde que crezan se

lenga d
la

un mege

electrician.

un

se

tròbe de

e

Albert

los rniòls èran en trin de laui auria plan mens de boigas.
Mas aqui qu'auèi los azes quitan
terra per se

botar jorna'listas.

Afin que

les lecteurs d'OC ne se figu¬
qu'on célèbre injustement le can¬
dide Sipière, il est bon de citer quelques
passages délicieusement
ingénus de son
article. La langue ressemble aux idées. On
écrit comme on peut. Mais on n'est nulle¬
rent

pas

forcé d'écrire. Savourez donc la prose

ment

Nous commençons aujourd'hui

la publication des réponses
à notre

enquête

l'ave'
nir de la langue » annoncée dans
le numéro d'OC du 1er janvier.
Nous publierons les réponses de

correspondants

nos

sur «

sans

lorsque la publication des réponses
terminée.

sera

jornal fransimand d'aquel

Peut-elle se réaliser par la seule
volonté des écrivains d'oc? Ou dé¬
pend-elle de la politique générale?
Question subsidiaire
La

langue d'oc

servée

nom

tôt sò que

sab

e

blos,

:

pas.

Mon

ans dans le débat que votre
questionnaire ouvre à nouveau,
j'aurais dû, peut-être, m'abstenir
de vous répondre. Mais, mon si¬
lence aurait pu être interprété
eomme un repentir : d'autre
part,
je devais à notre amitié le léger ef¬
fort que vous me demandez.
La langue littéraire ne saurait se
soucier des diversités apparentes des
dialectes, sous-dialectes, variétés de
sous-dialectes. Je dis apparentes,
car si l'on veut bien se donner la
peine de prendre un mot et de con¬
sidérer ses formes dans les six
grands dialectes, on n'a aucun mal

dempèi plan temps, que dela lenga dels pacans, e
qu'aquela lenga del pòple retipla
brica la que los felibres an fargada
artificialament e qu'apèlan lenga
occitana.

Aquel finas de Lois Sipiere s'es
trajat que son los pacans qu'an
gardada la vertadièra lenga d'òc.
pas

JOAQLIM

Los felibres se son mezes à l'escola dels pacans. An parlât amb

pòdon l'escriure.
Ensajetz pas de far auzir acò al
Lois Sipiere. Despasaria son en
tendement. Ensajetz pas autant
pauc de i far comprendre que le
mot « occitan », plan mai vièl
que
non crei, es estât cauzit
per parlar
de totis los dialectes d'òc sens fa
servir un de lors noms : provensal,

lemozin, lengadocian,

gascon o ca¬

talan.

Ensajetz brica de i far dintra dins
la clòsca
que

:

los

pacans

del

d'Agde, del Segalà
parlan la lenga d'òc;

o

carsinòl.

d'Auvernha

doas lengas : una
popularia;
que i a tôt simplament d'occi¬
tans qu'escriban plan o qu'escriban
mal, que parlan plan o que parlan
mal, del biais qu'acò se pasa en
fransés e dins totas las lengas.
I a atabe d'occitans degordits e
d'occitans entenercs.
Lois Sipiere faria plan de debrembar pas que, se totis los azes
que

i

cause

sabenta

a

e

pas

una

Ami,

Ayant pris nettement position de¬

mòrta

que

cher

puis six

mòra que

e

enquête

langue

Réponse de M. Delhostal

Sabetz pas perque? Lois Sipière
trasteja brica per desplegar sas razons.
Dis que la lenga d'òc es

mainats, la lenga
Aqui cosin se fa que la co-

la

seignée à l'école.

son

eran

cete

littéraire, les
paysans étant condamnés à parler
des patois de plus en plus corrom¬
pus. par le mauvais français, tant
que la langue d'oc ne sera pas en¬

d'una botelha

lor parlar mairal, esclèt
de falords.

s'agit dans

ne

de

que

citana.
A l'auzir, los qu'escriban d'aquel
biais son de sabatas. E los que vòlon mastar d'òbras grandas ambe

neson

aux

—

qu'il

s'aquel embailan espandisia
pelhandras sus la lenga oc-

maire.

doit-elle être ré¬

poèmes, contes, romans,
pièces de théâtre, discours où ses
qualités charnelles font merveille,

pas sas

élis, quand

13O

doit-elle devenir abstraite
pour
pouvoir traiter tous les sujets?
nota bene.
Il est bien entendu

en

le Publicateur. » Sus aquel papafard un Lois Sipiëre enrega de ne-

vòja,

ATO

ou

conestre

((

coma

«K

Troisième question

commen¬

taires. Nous exprimerons notre avis

Un amie de Beziers m'a mandat

cizas. Parla de
Me n' trufariòi

MLEiVCM

PESTOUR

totis

rar,

1 pretócan?

un

4.UII

• 7' /innée.

oc sens jamai s'estre donats
d'estudiar las questions que

pena

S TORTS

C^TJI.OAH/1

par

la

D'abituda lo monde de la vila se
gardan de balhar de consels als pacans pels afas de la terra. Los
pacans
n'an brica l'ideia d'ensenhar

«

13 30

KI4.IS

trobar

de novèls.

ES TORTS

SCIENCES

l'HOI/EJVS^

de

-

L'avenir de la langue

per

J.-P.

CMENCMAS

-

ARTS

-s-

O Irane 50 ets

nuni. s

En el

numéro

d'aquest artista

sipiéresque étalée

sur

Sl'XYER.

proxini M. A.

le

a

la

Publicateur

«

Sala Paris
&gt;■

du Ier février dernier.
« Pour
nous qui parlons et écrivons le
français, ce n'est que du patois! Pour les
félibres, c'est de la langue d'oc, c'est même
de la langue occitane!... Nos érudits pa¬
toisants ont créé de toutes pièces la langue
occitane et son nom. » (M. Sipière ignore
qu'au moyen âge on donnait le nom d Occitanie au Languedoc et même à tout le
littoral français de la Méditerranée.) « Des

méchants et des calomniateurs, ajou'e ce
bon Sipière, diraient que dans Occitane 1
y a âne et occit; et qu'il est mort depuis
longtemps l'âne dont on nous entretient...

Mais

voyez-vous

Victor-Hugo, Lamartine,

Baudelaire, Verlaine, Samain écrivant dans
une
langue occitane ou occi-muletière?...
Ce

sont des ignorants qui. seuls, ont la
pensée et la prétention de faire revivre la

vieille langue de jadis... Pour tous les écri¬
vains, pour tous les poètes de notre France,
pour tous ceux qui ont quelque dhose dans
le ventre, idées, talent ou génie, une seule
langue existe, la langue française... Les pa¬
toisants ne peuvent être que de simples
d'aimables

amateurs,

blagues... »
M. Sipière
sement

de

conteurs

érudit. Il

est

curieux

bonnes

merveilleu¬

est certainement

qujil ignore

Áubanel, Maragall, Perbosc, Camelat, d'Arbaud, Estieu, Valère-Bernard.
Mistral,

S. A. Peyre,

Pestour, Carner, Lopez-Picó,

Bédard, Delhostal et... tant d'autres.
Lamartine
qu'évoque malencontreuseVI. Sipière,
tretien

consacre

tout

entier

à

son

quarantième en
Je recom¬

Mireille.

mande à M. Sipière la lecture de
ges.

Avec

river

partie

à

un

en

ces

d'application il
comprendre la plus
peu

80

à constater la réelle unité de la lan

Pintura

—

Cassmiyes pnrlarà de l'expo.sïciO

pa¬

peut ar¬

grande

.1.-1*. R.

de

gue

actual

Itarcelona.

Tout d'abord, rappelons le
tionnaire :
Première

ques¬

question

Comment voyez-vous l'avenir lit¬
téraire de la

langue d'oc?

Croyez-vous qu'elle continuera à
dissoudre en une poussière de
dialectes et de sous-dialectes, et de
variétés de sous-dialectes?
Ou
bien
pensez-vous

qu'elle

:

tion

unanime

vant

ou

forgé

vains de

l'intervalle,

il

n'en

résulte nulle¬
n'ont jamais
appartenu au dialecte intermédiaire.
Ce sont les savants attachés à la re¬
cherche des diverses prononciations
que

termes

ces

qui ont poussé à la division. Un
phonographe enregistrerait mieux

phénomènes linguistiques que
conçue. Laquelle,
d'ailleurs, pourrait noter toutes les

ces

a) Absolument, grâce à l'adop¬
tralien

expressions qui ap¬
paraissent de prime abord spécia¬
les à une région, se retrouvent bien
vivantes deux cents kilomètres plus
loin. De ce qu'une faille existe dans
ment

se

s'unifiera

d'oc.

Certaines

du

de tel

dialecte mistradialecte sa¬

autre

par un ou

plusieurs écri¬

bizarreries
ma

b) Relativement par Ja fusion
parlers locaux en six ou sept
grands dialectes littéraires (auver¬
gnat, catalan, gascon, languedo¬
cien,
limousin, provençal,
etc)
qu'une graphie uniforme rendrait
intelligible à tous les lettrés occi¬
des

tans?

question

Cette unification, absolue
tive, est-elle désirable?

ou

rela¬

ou

contradictions. Dans

j'enregistre

commune,

(saut)

génie;

Iteiixième

l'œuvre la mieux

sait

six kilomètres plus loin,
même vallée, la forme plus auver¬
gnate, saut; par contre, ici on dit
ouome

et

(homme)

et

là-bas

orne.

I 'unification absolue de la langue
d'oc est souhaitable, mais elle n'est

possible à 1 heure actuelle,
que le nombre de lecteurs
susceptibles de s'y intéresser est
trop restreint. II faut donc commen¬
cer
par se mettre d'accord dans
chaque grand dialecte. L'exemple
de l'Auvergne est typique àj ce
pas

parce

�dessins d'Ingres

Les*

La partie nord et le
ont le ch, comme en Limou¬
partie sud-ouest a le c dur

point de
centre

sin; la
comme

Informacions...

vue.

Languedoc. Nous

en

à l'audition.

passé par
pourra envisager
plus absolue.
aura

Lorsque le lecteur
cette étape, on

unification

une

Elle doit être l'œuvre des félibres

L'enseignement de la
langue d'oc à l'école, que j'ai tou¬
jours préconisé, n'est possible et ne
eux-mêmes.

peut

tous

porter

fruits qu'à

ses

l'heure où l'unification
est

par

déjà réalisée. Lorsque
acquis,

sera

pour nous

NOS lecteurs connaissent, dans tous

Le Comité de Secours

dévasté une partie des ri
ches plaines de Languedoc et de
Guyenne-Gascogne, de Millau, Castres,
Mazamet et Albi, à Bordeaux, d'une part;
de Carcassonne, Narbonne, à Béziers, d'au¬
là-

Il est inutile d'épiloguer longuement
dessus. Le devoir de tous est un devoir

tenant

de
solidarité,
qu'avec la Fédération des Journaux fran¬
çais, nous faisons appel.

hon

accord vient d'être conclu
Fédéra
Journaux français pour l'organi¬

effet,

un

Banque de France et la

la

des
d'une vaste souscription

sation

faveur

en

les

que

les dons

tous

en

argent et

en

ment

des victimes de l'inondation. Cet accord
donne à tous les souscripteurs en faVeur
des sinistrés du Midi l'assurance d'une ges¬

Revue de la Presse

«

na¬

...occitanas
GUEENA.
Appel de " La Cloucado
dels Clastres "
On

las terras enalgadas

de créer

préparerons nulle¬
ment un séparatisme dont vraiment
on abuse par trop, mais nous affir¬
merons simplement et dignement le
caractère si marqué des régions mé¬
ne

ridionales.

cher Pestour, à

mes

sentiments bien dévoués.
Louis Delhostal.

Il

Déclarations

Décès

de

Convois funèbres
Maire de la Ville de Toulouse a
l'honneur de rappeler à ses administrés

les déclarations de décès
à

la

Clastres

«

ne

peuvent

dans les bureaux de
Mairie,

conformément

le mode de transport des
décédées, les inhumations

per¬

les
conséquence
et

exhumations » et qu'en
elle a seule le droit de fixer les heures
des convois funèbres.

S'adresser,
concernant

»,

Pour

«

nous

à Moissac (T.-et-G.).
La Cloucado des Clastres
Le Capicot

:

»,

L. Gardes.

UENGAnoe

pour tous renseignements
les convois funèbres, au Ser¬

municipal des Pompes Funèbres,
34,
rue
Pargaminières
(Téléphone
11.40), qui se charge de toutes les dé¬
marches auprès des ministres des divers
vice

cultes.

notez

bien

notre nouvelle
adresse

:

T O ULOIISE

à la Société d'Editions Occi¬
de '.a Baffe, à Castelnaudary

Pour paraître

Première liste

Docteur

de souscription

50

Girard

Comment

(Aude)

reconstruction des
André

Tardieu, président du con¬
exécution des déclarations
qu'il avait faites dimanche à la presse,
iorganisation générale des services appe¬
lés à diriger la reconstitution des régions
a

arrêté,

en

organisée la
régions inondées

i'ous les exemplaires

M. Marcel Héraud, sous-secrétaire d'Etat
à la présidence du conseil, aura à Paris
la direction de ces services. A cet effet, les
ministères de l'intérieur, des finances, des

publics, de l'agriculture

et

du tra

vail, détacheront auprès de lui des fonc¬
tionnaires sur place.
La

décentralisation

l exécution

M.

travaux

s'étendant

aux

d'Etat.

de

D'aï très part, M. Marcel Héraud a com¬
mencé la préparation des textes législatifs

préfet de première classe

d'organisation et de financement qu'exige

assurée

sera

Guillon,

des

tions

départements du
Tarn, du Tarn-et-Garonne, du Lot-et-Ga¬
ronne, de
la Haute-Garonne, de l'Aude,
de l'Hérault, de l'Aveyron, de la Gironde
et des Pyrénées-Orientales.
M. Crescent, ingénieur en chef des ponts
et chaussées, ingénieur en chef des servi¬
ces
de navigation de la Garonne, assistera
M. Guillon en qualité de directeur tech¬
nique des réparations immobilières et des
x

besoins

et

suit

comme

:

de la Haute-Garonne, ancien directeur du

la situation.

rOccitania

A

reproduire in-extenso la
ce titre, en première
noire confrère La publicitat, de

Nous tenons à

publiée,

note

page, par

Barcelone
«

Els

sous

les precaucions dels Con¬

amenaçat, i, en els moments més
critics, els ponts sobre el Garona han estât

nostres

lectors

han

llegir
del desastre

pogut
les

terres

d'Oc, els nonis més suggestius de les ré¬
gions del Migdia vénen assenyalats per les

telegràfiques com a illots incomumig d'un estany immens. El balanç de les victimes és dolorós : 400 morts
a
Moissac sol ! Totes les comarques del
Llenguadoc germa han sofert els efectes
d'aquesta inundació terrible. Sobrevolades
en avió
unie mitjà que durant dos diés
ha permès de comprendre la magnitud del
desastre occità
les comarques del Tarn
a
la regió del Gard (les aiguës del Tarn
dimarts passât pujaven onze métrés i mig
del nivell normal, mentre que durant les
noticies

nicats al

—

—

les
tristes

com

deu métrés) son
superficies voltades d'aigua, sense altres
comunicacions per a avituallar-se o per a
transportar ferits i malats que barques.
«
A les comarques del Lot i del Gamajors, arribaren

el

a

seils municipals,-el nombre de victimes no
ha estât tan important. Adhuc Bordeus ha
estât

:

aquests darrers dies les noves
méridional. Les més belles de

rona

adolorida

Gracies, però,

desastre

a

ha

estât

també sériés.

souscrits seront re¬

de la signature de l'auteur.
sans retard à la Société d'Edi¬
Occitanes le Bulletin de souscription

Adresser

personnel au ministère de l'intérieur, sera
placé à la tête des services administratifs
locai

En
50

à 20 francs en librairie.
en outre', quelques exem¬
plaires numérotés sur Madagascar, à 60 fr.
et sur vélin pur fil Lafuma, à 50 francs.
Les bibliophiles sont priés de nous écrire
à ce sujet, et nous leur adresseront un mo¬
dèle spécial de Bulletin de souscription
vêtus

seil,

:

qui sera porté
Seront tirés,

»

sera

rue

i vol. in-8, sur fort vergé bouffant.
souscription au prix réduit de 12 fr.

»

(un paquet de linge)

Anonyme

3/,

tanes,

50

H. Martin

50 fr.
100 »

G. Destriau 'Bordeaux)
OC (Toulouse)

inundacions del 1766, considerades

7, rue des Lois

Fablier Occitan

Lo

articles 77 et 78 du Code civil et
du décret du 1 5 avril 1919.
1! rappelle, en outre, qu'aux termes
de l'article 97, chapitre IV, de la loi
du 5 avril 1884, l'autorité municipale

règle.

voudrez bien

des ouvrages en dialecte
occitan, qui nous seraient offerts en deux
«
exemplaires », il sera adresse gratui¬
tement un exemplaire de « Ghésalide »,
drame lyrique en 3 actes, en vers, ou
« Al Coufin
», recueil de contes langue¬
dociens, de L. Gardes.
Les envois doivent être adressés chez
M. le Président de « La Cloucado des

aux

sonnes

des do¬

agréable de recevoir les
vous

que

noms

offrir.
En échange

travaux

Le

civil,

l'indication des

sera

nous

ouvrages

inondées du Midi.

l'état

se

gue portant
nateurs.

M.

que

leur donnera l'occa¬

familiariser avec les divers
dialectes du Pays d'Oc.
Les ouvrages figureront sur un catalo¬
de

sion

traduire toutes les

ciales, politiques, scientifiques, artisbaues, religieuses, etc... Ce fai¬

reçues

occitans

ouvrages

de la même manière, et devenir le
véhicule de nos préoccupations so¬

être

une

sa

les. le français crée les mots qui lui
ma^auent. La langue d'oc doit agir

que

bibliothè¬

sera installée dans un local mis
disposition par la ville de Moissac.
La lecture des ouvrages français, qui
nous seront offerts,
procurera à nos so¬
ciétaires une saine distraction; celle des

à

idées. Devant les inventions nouvel¬

mon

sa

des Clastres » a décidé
bibliothèque d'auteurs occi¬

qui

tans,

d'oc à la réali¬
poèmes, contes, romans,
pièces de théâtre, discours, serait
arbitrairement limiter son rôle. En
recherchant bien, on trouve dans
les termes prêts à disparaître ou
partiellement disparus, assez d'ex-

Croyez,

dans

livre à offrir.

La Cloucado

a

Réduire la langue

nous

:

Chacun peut trouver

sation de

sant,

communique

nous

que un

Carta de

6)

page

»,

nos

que

scribes des XIII0 et XIVe siècles.

pour

avec intérêt les notes
M. Fortunat Strowski vient de publier
ce
sujet dans Co.mœdia. (Voir à notre

à

pourrait imposer
et assurer l'enseignement de patois
déformés, de plus en plus envahis
par le français, abandonnés à tous
les caprices individuels.
L'avenir seul dira si la graphie
mistralienne peut assurer l'unité;
personnellement, j'estime que nous
avons intérêt à nous rapprocher da¬
vantage des sources, troubadours,

nressions

désastre.

au

que

comment on

pas

des plus
heureuse¬

Nos lecteurs liront

lecteurs Voudront bien nous
envoyer. Les listes des souscriptions seront
publiées dans nos colonnes. Les sommes
en
argent seront Versées à la Banque de
France et les dons en nature à la CroixRouge.
g
Nous prions nos lecteurs de verser les
fonds en argent à notre compte courant
postal OC 124.55 (Toulouse) et de porter
les dons en nature à notre siège, 7, rue
des Lois, Toulouse.
ture

solidarité effective. C'est à cette

En

décidé

Le cloître de Moissac, « l'un
beaux du monde », a échappé

fonds recueillis seront centralisés à la Ban¬
que de France. Les fonds de la souscrip¬
tion seront distribués par des comités lo¬
caux
constitués avec l'aide de la Croix
Rouge.
En conséquence, nous recevons dès main¬

part

tre

a

peintures, ni

eloâtre de Moissac

Le

confusions.

sinistre

qui a

entre

tourner vers

le

basses où ne se trouvent ni
dessins, ni meubles.

unif.ée qui évitera complications et

tion

horribles,

détails

ses

point

les pou¬
voirs publics qui, à l'heure actuelle,
se
gaussent de nos divisions. La
langue d'oc, morcelée à 1 infini,
n'est plus une langue, et je ne vois
forts

L'Occitania adolorida

dialecte
ce

autrement

nous serons

inquiétude ce que sont devenus les
d'Ingres exposés au musée de
Montauban. Rassurons-les. Le musée In¬
gres n'a été inondé que dans ses salles
dessins

avons

mieux que nous ne nous compre¬

demandent

Certains journaux parisiens se

avec

adopté dans 1 'Alauza d'Auoernha
quelques règles communes et nous
nous
lisons très facilement, bien
nons

l'inondation

et

ci-joint, dûment rempli et siginé. Dès que
l'ouvrage sera sorti de nos presses, il sera

expédié franco

aux

souscripteurs qui nous

adressé, avec leur Bulletin, le mon¬
tant de leur souscription, soit la somme de
douze francs cinquante.

auront

qui auront oublié

Ceux

de joindre les

fonds à leur Bulletin recevront également
Lo Fablièr Occitan, mais contre rembour¬
sement, tous frais de recouvrement à leur

charge.

ouvrage de Prosper Espersuadé qu'il ne lais¬
la critique indifférente, ne seraitce qu'à cause du genre littéraire que 1 au¬
teur aborde pour la première fois.
Prosper Estieu, en effet, est connu de
puis longtemps comme poète lyrique. (Lou
Terradou, Flors d'Occitania, La Canson
Occilana, Las Bucolicas de Vergili), comme
poète épique (Lo Romancero Occitan) et
comme chansonnier (Lo Flahut Occitan). En
attendant qu'il se montre poète tragique
avec
son
Ramon de Perelha, il se révèle
aujourd'hui fabuliste.

Voici

nouvel

un

On peut être

tieu.

pas

sera

Evidemment,

il faut

belle audace

une

EourFontaine.
publier unProsper
recueilEstieu
de fables,
a eu
a

après
cette

impracticables i les comunicacions entre
l'una i l'altra part de la ciutat han estât
suspeses. A les régions altes del Garona
la inundacié s'ha estès sobre cent quilòmetres, d àdhuc el nostre Rossellé, menys
perjudicat, però, ha sofert els efectes de
les inundacions sense précédents.
El balanç del desastre méridional és
trafic.
Les escenes que un company que
acaba d'arribar ens conta son del

audace; mais, en cela, il n'a fait que sui¬
vre le conseil du grand Fabuliste :

més dolcrés.

Fab'.ièr Occitan. On

«

patètic

«

Es

n

aquesta moments

que

La publl-

que tant d'interès posa en el desvetl'ament cultural de les comarques meridionals de les terres germanes d'Oc, ex-

c1tat,

pressa

timent

l'Occitània adolorida el
profund. — F. »
a

D'autre
adressé le
«

seu sen¬

La publicitat
télégramme suivant :
part,

Senyor director d'OC, Tolosa.

de la

gran

neuf Sœurs, achevez l'entre[prise :
leçon que j'ai sans doute
[omise /

Donnez mainte
Le

piquant de l'aventure, c'est que, à
cent cinquante ans d'inter¬

plus de deux

il ait fallu

un
poète occitan pour
réalisât le désir du Bonhomme!
on n'a qu'à parcou¬
l'Ensenhador (Table des Matières) du

valle.
que

se

Pour s'en convaincre,
rir

y verra

qu'aucun dès

La Fontaine ne s'y trouve,
mais que, en revanche, les nombreux apo
logées d'Esope et de Phèdre qu'il a
«
omis » y figurent à peu près tous, ainsi
que
quelques autres qu'il a également
omis » en puisant à la grande source asia¬

sujets traités

par

«

tique.
nous

Certe-,

a

—

Re-

Ocoitania.

»

le Fablièr Occitan

pourra

être

vif plaisir par les grandes per¬
sonnes du Midi de la France qui ont au
cœur
l'amour de la langue d'Oc; mais il
est surtout destiné aux enfants et aux ado
lescents, qui sont - l'Occitanie de demain

lu

beu, de La publicitat, l'expressié del nos¬
tre condo! per la desgràcia que afeçta estimades comarques

Favoris des

avec

un

Que ceux-ci soient bien

convaincus que

�est

c

spécialement à

tout

songé

a

en

composant

eux

ses

l'auteur

que

Fables

dans

pui6
profit les enseignement:
qu'il leur donne! Ils deviendront ainsi de
bon Occitans, et ils n'en 6eront
que meil
leurs Français.
sent-ils

et

Phonétique

ae

dos

raure

Laminaires

lo

e

l.c

tral dans les écoles

fazià de la mòrta.

Libre IV.

L'Esclau de Frigia; II.
Las fi îgas raubadas;
111, La Femna reguèrga; IV. Lo Bofon e lo Pages; V. Lo
Naufratge de Simonide; VI. L'Orne et lo
Garric; VU. L Acla, la Mandra e Jupiter;
A
° Pcscaire; IX. L'Auca e la Sèrp;
X. Mercuri e l'Escultor; XI.
L'Orne, los
clos
ChabaL e lo Lion; Xll. Lo SaLatièr

Livre VI.

précieuse, je

lovent

espantat;

III. Un PreLre

tinât; VII. Lo Mètge de Mahomed; VIII.

??'•

L Arbre de Pallàs.

Epilogue. Lexique.

Le groupe

de la

saire de

ture

locale,

un

mouvement

so¬

qui

ran

tel

quitter

sa

terre

natale

il

patriarche, la vie des sag«s
A la grande ville à Paris
où
il^
eût
pu trouver profits et honneurs,
il préféra toujours le milieu qui l'avait vu
naître et dont il a chanté en strophes im¬
mortels, les mœurs charmantes et les an
un

belles

de

«

Mireille

»,

», création géniale du grand
traduisit, de façon magnifique
jusqu'ici inégalée, les complexités d'une
âme, provençale entre toutes, de paysan

poète,

qui

de marin

et

de soldat.

moisrna toute sa vie au peuple et aux
humbles, dont il fit les héros de ses chefs
d'eeuvre, attestent l'âme profondément ré
publicaine de Mistral.
Aussi, M. Anglade, en terminant sor

conférence a, dit-il. été par
ticulièrement heureux de pouvoir exalter
intéressante

mettra
pour

directement en relation
vous
indiquer son iti¬

Aiidrcu

ihéâtre

La

«

Lapellà,

Societat Castellonenca de Cultura

Llibres
Es

rars

tracta

i curiosos

del

«

»,

De

»

text

que,

«

«

la pensée d'une grande
époque,

où s'ex¬
d'une civilisation »._ La

plique le secret
darrera edició, de Copenhague, de l'any
1892, deguda a Trojel, era exhaurida.
nova

del

de

»

.

patronage

Membres: MM. Jean
Ajalbert, de l'AcaConcourt ; Louis
Bailby, directeur

deJ,Intransigeant;

Albert Besnard, de l'Afrançaise; Paul Brulat,
Beaux-Arts; Louis Bertrand, inspecteur
de l'Academie française; Louis
secrétaire
général de I Illustration Baschet,
;
Gaston Cherau,
de I Académie
Concourt ; Chapouille, inspecteur général de l'Art
appliqué à la direction des
Beaux-Arts; fi'rantz Jourdain,
président du Salon d
automne ;
colonel
M.
Guillaume, administrateur du Petit
Journal et de Paris-Midi, directeur
de la
Dépêché Marocaine; Jean
Locquin, rap¬
porteur du budget des
Beaux-Arts
à Ta
Chambre des députés;
Georges Lecomte,
de l'Académie
française; Michel
Spitz, architecte D.L.P.G., premier RouxGrand
Prix de Rome ;
Simons,
de 1 Enseignement du inspecteur général
dessin ; Octave
cademie
des

du
mé¬

de

Uzanne.

Jury.

française)

Président:

—

M. Emile

Humblot.

sénateur, président du
Sénat et président du groupe de l'Art au
groupe permanent
des expositions d'Art
français à l'étranger.

Membres: MM. George Auriol, E. de
Crauzat, secrétaire général de la Société
Livre Contemporain » ; Paul
Emmanuel Barcet, M11" Desc, MaxBaudier,
Gottschalk, directeur de l'Ecole A.B.C. ; Louis
Bailly, Prequenez (H.-C.), professeur à
F Ecole des Beaux-Arts
de Dijon; Henri
Gazan, Ch.-Guillaume Janneau,
adminis¬
trateur du Mobilier
national ; Lambert,
Malo Renault, Mathias,
Georges
Normandy,
directeur de l'Esprit
Français; P.-J. Poi¬
tevin, Pierné, J.-H.
Rosny
aîné,
président
de l'Académie Goncourt ;
Roubille, Renefer, Raynolt, Rlixens, P.-V.
Robiquet,
Géo_ Roux, A Saladin, conservateur du
du

;

«

musée dés

Beaux-Arts du Havre

;

E. Se-

concours

de des¬

d'enseignement,

Article premier.
sin est organisé

ou

causerie

avec

çais et

populaire,

flamand,

en

soirées de propa¬
et

tra"-

en

déclamation

de

choisis du poète.
Les directeurs de groupements littérai¬
res
de cercles d'études, d institutions

d'associations

de

désireraient enrichir

genre, qui

d

règlement

tout

un

su¬

jet intéressant leurs programmes de cette
saison, sont priés de s'adresser, pour or¬
ganisation de ces conférences, au bureau
de l'Union des Clerces flamands, chez
M. Alexis Ficheroulle, Grand Place, Bail¬
Nous tenons
à

cette

propos,

daire

et

Un

—

par

élèves de

FEcole A.B.C.

l'Enseignement

entre
secon¬

—

par

les

concurrents

:

1° Un croquis,
sujet libre comportant un
groupe de personnages, d'animaux ou un
groupe de personnages et d'animaux;
2° Un dessin (sujet,

que

année, de Guido Gezelle.

les

des colonies et des
pays de protectorat.
Art. 2.
Deux sujets devront être traités

à faire remarquer,

encore

le cours de littérature
néerlandaise professé par M. 1 abbe Despich. chaque jeudi, à 9 h. 30. pendant
le semestre d'hiver, à la Facude libre des
Lettres-de Lille, traitera exclusivement,
ce

tous

primaire supérieur, des écoles
pro¬
fessionnelles, militaires, etc.... de France,

leul.

arrangement

ratif, attributs

déco¬

symboliques) se rapportant
d'unç façon précise à la carrière que les

candidats désirent embrasser.
Tous les procédés sont autorisés, à l'ex
clusion de la
peinture
à l'huile et du pastel.
ART. 3.
Les 300 meilleurs envois choi¬
sis par le jury feront réunis dans
une ex—

3ÏÏADKID

Eosition
publique qui
auraparlieu
à Paris.
lauréats
choisis
le jury
lors
es

Nouveau confrère

seront

de l'ouverture de cette
exposition.
Art. 4.
Les prix sont les suivants
—

Bientôt paraîtra à Madrid Rcvista Occiécrite en toutes les graphies et varietés de la langue d'Oc. Direction et admi¬
iana

nistration

Euphemia Llorente. Granada,

:

2, pral. Madrid. (Lui adresser
sions.)
La Revista

Occitana

les

adhé¬

,

est

i

i

de

assurée

collaboration des principaux

écrivains

la
ca¬

occitans de firance.

et

I'"- prix,

2.000 fr.

;

2"

et

3", 1.000 fr.

;

a

De

Amore

»

sera

îanflue «l'Of

réunions

apporté
compte

tenues

la

janvier

en

preuve

que

et

février

la langue

à Paris des amis fideles
sa

ont

d Oc

qui

sou¬

renaissance.

Les cérémonies

des ietes

du

—

ensemble à l'Ecole A.B.C.. 12, rue
avant le 31 juillet 1930. Le pa¬
pier ou le bristol employé, devra être de
format uniforme 50x32 cm., et tous les
envois devront être faits à plat. Ils

de Mistral, la question posee par le tx&gt;e e
A. Pestour dans OC sur 1 avenu de la
langue d'Oc et "le manifeste du « Jeune
Midi » ont fait l'objet de discusisons fort
intércss&amp;aiutò
La soirée du /cndirdi l\ février,
prési¬
dée par M. ( -andilhoi. Gens d Armes, a
.

.

été

consacrée

Pestour

dont

au

M.

poète limousin Albert

?

L

Grenier

ront

porte¬
l'enveloppe qui les contiendra
la

sur

mention suivante:

concours interscola re

ART. 6.
Tous les concurrents devront
joindre à leur envoi la déclaration suivante :
—

Je soussigné
Né le

Centenaire

a

exalt

:

4",

500 fr. ; 5e, 250 fr. ; 6e au 12°
inclus, 100 fr.
Et d'autres prix en nature, tels
que: Cours
de dessin A.B.C.. abonnements
A.B.C.
Magazine, stylographes, stylomines, boîtes
de peinture.
Art. 5.
Ce concours est ouvert dès
maintenant. Les deux dessins devront par¬
venir

L'appel lancé par la Société des Amis
ce
la Langue d'Oc a été entendu et les

haitent

».

Amore

Bossuet, és
au même titre que le
Trésor » de Brunet Latin ou le a Spé¬
culum majus » de Vincent de
Beauvais,
une de ces œuvres
capitales où se reflète

L'edició

comité

morceaux

gande

matinées

Les amis de la

I*a«jè*

més del seu butlleti. ha
pu'blicat un
seguit de llibres interessantissims distribuïts
en vàries séries. Ara
n'afegirà un a la de
segons

Concourt* inter.scolaire

demie

PA RIS

el

a

«

men¬

Pampres

deyn, rédacteur en chef de la revue A.B.C.
Artistique et Littéraire; Fabien Sollar, Clé¬
ment Lerveau, René
Vincent. Pierre Mar¬
chand, secrétaire du jury.

talans

Provençal.

».

Lincoln,

éditât per A.

Certes, le patriarche divin de Maillane

vécut au-deîsus des partis et loin des pas¬
sions politiques, mais l'amour qu'il té

non

VALEJSCIA

«
Iles d'Or », du « Tambour d'ArcoIe »,
enfin de l'admirable chanson du t Bailli

et

mais

a

pour lui trouver
salle dans les meilleurs conditions

des

de_ Suffren

créer; elle

secondaire,

du

sa

pages

but

pour

à

La Commission félibréenne

conférence. M. An¬
glade donna lecture à son auditoire de;

plus

du théâtre

noyau

vous

une

dès saints.

tiques coutumes.
Pour illustrer

le

permanente

possibles, soit pour lui fournir les petits
rôles, la figuration, les chœurs à se
pro¬
curer
sur
place pour éviter de trop
grands frais, etc. Je ne puis que vous
recommander de lui donner, à tous
ces
points de vue, votre concours le plus
entier et le plus dévoué. Ce sera
pour la
bonne cause.

vou

où

M. Paul Giran

néraire exact, l'aide
qu'il pourrait avoir
à vous demander, soit

le conférencier retraça la vie du gé

jamais

se

avec

langage d'une haute tenue litté
qui sut, tout au long de la char¬
mante causerie, "arder, loin de tout pédantisme, l'accent de la plus franche bonho¬

mena,

par

Vous comprenez, dans ces
conditions,
l'intérêt qui s'attache à la réussite de la
tournée du « Pan dou Pecat
». M. P. Gi¬

raire

et

sera

qui

Avignon, du théâtre projeté.

enthousiaste

ne

dramatique
dramatique.

utile que le premier, de
fournir,
si elle est couronnée de
succès, les pre¬
miers fonds nécessaires à la
création, à

un

paysan,

tout

moins

admirateur du chantre inspiré de Maillane

Provençal, qui, fils de

d'autre part, susciter

Flandre

o

Lys

et

M1' Vandendriessche, avocat au barreau
de Lille (La vie et l'œuvre de
Gezelle).
L'Association s'offre également a orga¬
niser des

formé ainsi la troupe

et

sera

ensuite

du chantre de la Provence.
Nul ne pouvait mieux le traiter que
M. Anglade, qui a connu pensonnellemenl

niai

mouvement

artistes

tenaire

mie.

et,

f-.®8 comptes-rendus des
suelles paraissent dans la conférences
revue

ces

la

le

»,
suivie de
récits de poèones de

et de

Pestour.

Aujourd'hui, nous signalons que le
Vloomsch Verbond » s'est préoccupé
d'organiser, pendant 1 hiver 1929-1950,
des conférences de
vulgarisation sur
Guido Gezelle. Plusieurs membres de son
Comité ditrecteur se tiennent prêts avec
divers sujets de causeries : Mlabbe
Lescroart (Les relations de Guido Ge¬
avec

les

poétique d'aujourd'hui

chants limousins

«

zelle

sur

amis

Congres

son

conférence

France.

Nous reviendrons, en
épisodes du cente¬

sur

naire.

but

notre

spécial.

temps utile,

ou

est le commencement de la
réalisation de ce
projet. Elle aura pour résultat immédiat d'a¬
voir groupé déjà toute une
pléiade de bons

Anglade avait prie, pour thème de
conférence, « Mistral et le Peuple ».
sujet tout d'actualité, puisque l'on se pré
pare, non seulement en France, mais damtoutes les nations civilhées, à fêter le cen

lut

numéro

donc néces¬

est

de

partie

une

une

Le mardi 29
avril, une conférence d'Al¬
bert Pestour : « Vue
cavalière sur la Pro¬
vence

prépare di¬

»

mars,

le

et

photographi¬

1930 et prévoit, à cet effet, une
seance,
littéraire et musicale. La série entiere
de ses concours linguistiques et littérai¬
res annuels sera consacrée a
sa personne
et
à ses œuvres. Ses deux
organes de
presse, « Le Lion de Flandre » et « De
Torrewachter », lui dédieront chacun un

une

La tournée organisée

M.

et

moire

joués,

peu

il

peu.

Vlaamsch Verbond

«

jeudi 20

Limoges

fran¬

manifestations en 1 honneur
poète flamand. Elle réservera a sa

dramatique

double.
D'une part, répandre apparaît
dans la masse le
goût des chefs-d'œuvre de notre littéra¬

sa

resté le fidèle

un

Ainsi

»

et est

Le

verses

réunions

Président ; M. Paul Léon,
directeur géneral des
Beaux-Arts, membre de l'Institut

Ons Oud Vlaemsch

«

leurs

Limousin à travers
âges », suivie de
projections
ques de vues
limousines, présentées par
1 ouring-Club de

lisation, Fédéric Mistral.

troupe permanente,
théâtre( si l'on veut avoir

des auteurs.

tane.

En

former

de créer

de Lézignan a demandé à M. le
Professeur J. Anglade une causerie occi

Mistral

s'enchaîne,

qu'il s'en produit

Profes¬

Jeunesse radicale

littérature

:

de

;

Le
«

française, le centenaire de Guido Gezelle, l'année même où la Provence se
dispose à fêter cet autre poète de genie,
restaurateur d'une langue et d une
civi¬

outre qu'elle est
peu
est peu jouée. Et comme
il est infiniment proba¬

ble aue c'est parce
que les comédies
les drames provençaux sont

Anglade
«

»

aux

une

dans

le maintien, il fonda

et

série

les

Méridionaux d'A.F. invileurs amis à venir
entendre à la bras¬
serie Harola,
place des Abbesses. à 9 heu¬
res du soir

Aussi ne s'est-on pas étonné d
aPPre""
dre, au dernier Congrès flamand de
France, réuni à Steenvoorde, le 3 I juil¬
let, que l'Union des Cercles flamands
avait l'intention d'organiser, en filandre

par

tout

l'Aca¬

un

cialiste

est

une

importante, elle

Lézignan

seur

si

tragédie

provençale; mais,

Désiré PUEL.
Président du Groupe Frédéric-Mistral.

le

çaise.

inutile

pas

qui

pris

cependant

Valence-d'Albigeois, Tarn).
sous la discipline de
l'amitié, pour reconquérir la langue d'Oc!
Et montrez à la France que votre langue
est quelqu'un !

Conférence de M.

Vincent auriol.

Continuant la

XII".

«l'A. F.

ten

écrivit

il compta de nombreux
les Flamands de Frandre

parmi

conséquent difficilement acces¬
chefs-d'œuvre de notre belle
langue provençale. Mais où le livre ne
pénètre pas, le théâtre peut le
Il y a là un moyen d'action suppléer.
qu'on a
beaucoup trop négligé jusqu'ici. Il y a

armée,

A

a

sibles

par

une

but

sont

démie de l'Art des Jeunes (Désiré Puel, à

Formez

n'est

brige

Vous qui m'écrivez, parlez ou aimez
la vieille langue d'Oc, aujourd'hui même
parce qu'elle va laisser couler sa pureté
sur
la Face souillée de la France,
Vous qui faites partie d'écoles
régio¬
nales écloses comme des boutons d'or à
1 aube,
ou
qui simplement suivez les
les
rythmes occitans au fil de l'eau,
du sillon et de la lumière,
Vous qui êtes tous des poètes, car la
terre d Oc est la muse de vos âmes la¬
tines,

Peyrébons,

Enfin,

et avec mes

collaborai.on

revue

Méridionaux

mensuelles,

nais¬

dans « Rond den
de folklore. P°or ®n

soit

sa

éditée à Bailleul

de rappeler ici
poursuivi. Si le félitrès grande extension,
il n'en est pas moins vrai, il faut le
re¬
connaître, qu'il n'a pas atteint encore la
grande masse. Nos paysans lisent peu et
le

Jeunes d'Occitanie

de

oore

»,

se¬

francs. Des con¬
adressées pour la
vendredi de chaque

Le.*

même, en collaboration avec plusieurs
Flamands de France, une petite revue

prie de croire, etc...

avec
la belle
Lou Pan dou Pecat

Il

Occitans

Heerd

favoriser l'étude

rustique
», de l'illustre dra¬
maturge avignonnais I héodore Aubanel.

Jean D'OcciTANIE.

aux

■-our

vous

tions
«

Groupez-vous

linguistique;

Le T héâtre provençal, dont ia création
a
été décidée, sur l'initiative du félibre
Paul Giran, au
Congrès de la Mainte¬
nance de
Provence, à Cannes, le 2
tembre dernier, va cominéncer très sep¬
pro¬
chainement
ses
premières représenta¬

L Orne fort; IX. Lo Rei e l'Esclau : X.
Los
dos Filozòfe&gt;s; XI. Lo Mendicant deven¬

ir'11*-

au courant

il

et

le

_

1.

maints articles sur sur leurs
particulari¬
tés. soit dans « Loquela », sa revue de

tardive¬

si

d'Hazebrouck,

et

langue

Dorian.

rue

Le Secrétaire général ;
Gaussen, 7, rue Dorian, Paris

,

sait vivement aux dialectes flamands
en
usage dans les arrondissements de Dun-

Le Théâtre
provençal

Islam: IV. Lo Rei malaut e lo lovent:
Lo Vòt del Dervís: VI. Lo Rei des¬

V.

:

kerque

répondre

«

I. Los dos Companhs d'En-

—

de

tiendrai

vous

remerciements

Los

•al?s?:,

Je

«

Volp e
t11 ii
Drapèu e lo Ridèu;
Bigarrèus; IX. Lo Guit, lo Rosinhòl, I Ironda e lo Pavon; X. Lo Volp
Vil -8! L's°u'r°'s;
La Pesca mancada:
AU. La Riquesa XI.
e lo Vièlhum.
de!

charge

est
une

vocations spéciales
sont
reunion du
troisième

tous les pays de
langue flamande (tlollande, Flandre belge, Afrique du Sud).
La Flandre française ne
manque pas
de raisons spéciales de s unir à cet
hom¬
mage. Le prêtre brugeois visita souvent
la Flandre
française, dont les paysages,
ceux de Cassel entre autres,
inspirèrent
plusieurs de ses poésies. Philologue éru¬
dit, autant que poète délicat, il s intéres¬

«
de la suggestion si
intéressante que vous me aonnez.
Je vais
voir M. Mario Roustan et avec
lui nous
irons voir M. le m.nistre de
l'Instruction
Publique et le ministre des Postes pour
leur demander une journée Mistral dans les
écoles et l'édition d'un
timbre-poste Mistral.

Mosca e lo Plat de Lait;
la Gòira; VI. Lo Païzain e

Lo

Excusez-moi

à votre lettre.
Je vous remercie

^s G°rbs e los Gahuses;
e '° P°rc: "I- Lo Vilatgés e
La

witi
VI 1

mois.

donc celle du centenaire de sa
sance, qui sera célébré avec éclat

il
et

au
régionalisme en yénéral.
adhésions sont reçues chez

Pour

sera

Capoulié,

cher

ment

dizià Mèt^e.

IV

Mon

«

«

»,

Aze;

revenir à la

occitane

FLAMDKE

Gezelle, le génial poète (mort
1899) qui illustra si magnifiquement
la littérature
contemporaine, naquit a
Bruges le I" mai 1830. L annee l-&gt;3U

Paris, le 24 février 1930.

«

I.

—

et

sujet du timbre-poste Mistral.
Voici la réponse de M. Vincent
Auriol

au

Saint-Germain,

presse

ouvragew consacrés à la

crétaire général 1.
Gaussen, 7,
v-otisatien annuelle : 10

Guido

Auriol, président du Groupe du Centenaire
de Mistral à la Chambre des
députés, pour
lui soumettre la question de la
Journée Mis¬

delà

revue

et

Les

en

le possible pour arriver à un
résultat.
Se faisant l'écho des
propositions
de
M. M. Crouzet, l'actif
capoulier Marius
[ouveau a, à son tour, écrit à M. Vincent

»

ii

d Oc

le centenaire du
poète
flamand tinido «ezt'ile

Centenaire de Mistral

une

critique des

generalas

...

tout

—

1-A

lait

bien charmei

si

_27. boulevard

tères,

s'adres

en

Nos lecteurs se souviennent des
sugges¬
tions si intéressantes dont leur
fa.sait part
noire ami M. Marcel
Crouzet dans le nu¬
méro d OC du 15 février dernier.
M. le sénateur Mario Roustan avait ré¬
pondu à notre collaborateur qu'il ferait

Pagés e la Cigònha; X.
Las Cabras e los Bocs; XI. La
Cigala e lo
Lhot; AU. Lzòp e lo Païzan.
Libre III.
I. L Aze dels Monges; 11. Lo
r,e,sPonclent aI Pauc-Val; III. Lo Miralh; IV. Lo Pilhatge d'un Temple; V.
Los Goses mandats à
Jupiter; VI. Eraclès
e
Plutus; VII. La Botelha vuda; VIII. Los
Pasatgèrs e lo Pilòt; IX. Lo Volp e lo
Dragjon: -X. Lô Lion, lo Lop e lo Rat;
AI. Lo íiran e lo
Pcèta; XII. La Mandra

se

su

l'instruisant.

en

d'Oc
Comité rappelle à tous Langue
ceux qui sont
de suivre le
mouvement
félibreen, qu au cours des
réunions hebdo
macaires du
vendredi au Café des Minis¬
Le

désireux

e

îv8V
IX. Lo '^8lalh?:
Merle lo Vrti. Lo Cap de Singe;

que

tous,

editoT

érudit conféren

Los dos

a

que

et

lyrisme. M. Pestour, de
bien voulu honorer de passage à Paris,
sa présence cette
réunion, montrant ainsi son
attachement
a
a
Société des Amis de la

Anirà
enriquida amb
amb un pròleg sobre la difusió del
« De
Amore » d'Andreu el Capellà en ter¬
res de
llengua catalana.

chaleureuses félictiations de

qu'il avait

tout

Vedèl; VIII. Lo Casaire
lo
Caps-Pelats; X. Lo Bu
"c
e
Palombas: XI. La Feda e lo
Lery1' XII. L Orne e la Mostèla.
il
i 1.1— '-La Pantèra e los Pastres;
11.
L
Anhel parlant al Gos; 111. Lo Gos
X/
i
Cr.°fodiI:
Lo Gos e lo Trezòr.
V. La Mosca e IVlo Cap-Pelat; VI. L'Aze
se trufant del
Singlar; VII. L'Acla, la Tar-

1

l'interprète de

l'illustre

le

a

i

notes

Lairon; Vil, Lo

lo

e

IX

gos;

fit

sympathique

Pagès,

d'Ausiàs-March.

d'applaudissements salua
péroraison, et M. Montagné. adjoint

cier les plus
I auditoire

Amadeu

prépara

tonnerre

neese, se
sant au

occi¬

Libre /. -^Prologue. I. L'Orne, las San
tarelas e la Cigala; 11. La
Fcda. lo Gos e
|° Lop; I I. Lo Gos fidèl; IV. L'Orne e
0
Gos ; V. Ezop jogant à las
Nozes; VI.

Los

llatino-catalana, car comprendrà també la
traducció anònima manuscrita a la Biblioteca Reial de Madrid.
Aquesta ediciô la

poète:

nos

bon que les héro*
pas oubliés et au'on

maire, président d'honneur de la (eu

au

Notions

tane.

plus
grand de
est

11

d'une race ne soient
leur rende de temps à autre le
juste hom
mage auquel ils ont droit.
cette

réface.

du

et

méridionaux...

Un

1

pareil milieu, le clair génie du

un

plus fier

à

mettre

à

Demeurant à
Rue

Dép

n"

et

appartenant à (école)
Déclare être l'auteur des
; &gt;
'

Toute

œuvres

ci-jointes.

signature:

correspondance relative

au
Con¬
devra être envoyée à M. Pierre Mar¬
chand. secrétaire du jury, Ecole
cours

12,

rue

A.B.Cj,

Lincoln, Paris.

(Joindre

un

timbre

pour

la

réponsej

�letras
sait

El

«l'en

obres

sebastià
Flor

«l'aigua

la

Sorral

de

pons.

manyaga

Li déclara

Dues

vegades, oh font, has nascut,

entre

font antiga;
el boix de fulla aspre i arrels de bruc,
aixi

com

Sota el blanc mocador ben abrigada,
amb el tendre genoll en la verdor,
ella guardava la bugada

una

estesa

seguint l'esquerda, se deslliga
cascatella, i platejada eau

ta

dintre del
Per mantenir

sa

gorc

i

puresa

Era
la

sa pau

llorers li fan corona.
de Diana immortal,
quan Proserpina l'ha cridada,
va s'enfondint ton aigua en el sorral,
per les tenebres encovada.
El còrrec crema dins la soletat,
i plé de lloses s'assolella.
negres

Sota dels

peus

I eixint de la muntanya,

la

per

una

espina

en

el

amistança.

dança

que

un

seti de

llosa, i

pau

li. plau.

tôt

plateja l'aigua dins la cuma,
l'esperit lleuger com una pluma,

sota

mes

veu

La
l
s

correr

la perdiu.

vesprada

de la font él prat verdeja,

ot a ran

el sanguinyol, color de vi;
el dia d'istiu s'en va a morir,

acata

com

l'ombra desclou i allargada, calmeja;
S'ajoquen els ocells entre el fullàm;
refiles l«a cançó que més m'agrada,

el

i el canalot acompanya

record.

seu

les fullaredes de l'istiu

i el romani

dins les aiguës resplendia

Mes m'apartava i

abundosa, 1 aigua nova
estimba i aixorda l'aire amb un doll clar,

purificada

que

son

Avall

rebrota i punteja
canya nova ensorrada en el riu.
Me sembla veure com clareja
son mirar poc esquiu.

Mès ai!

mès

s

al rodedor.

amb el mocador blanc el

1 altre part,

en

amb

Desitg dels llavis, oh poncella oferta,
tôt esperant qui la volguès cullir,
ella s'estava mitg-oberta;
no m'hi vaig atrevir.

En el vinyer rogenc sempre acatat
el llaurador mena la relia.

lloc

el conviden dins l'ombra i dins la

el temps ont

en

perduda d'un alé.

tôt

La salimandra i la fulla

i

s'abandona.

ont

josep

amb

sentia

un

dolç glopejar,

cor.

teu cant

estimada.

mon

Caimenell

El

cova.

Si vols saber la soletat

és bona,

que

al Gimenell hauries de venir.
La

de l'Ajup

vinya

Si

no

t

desplau l'ombra de

t'hi trobaràs de
En la vall fosca
tôt

damunt del castell de Corbera,

per

la puput refila en el serrât...
La vinya de l'Ajup, ont ès, padrina,
Si han rodolat les feixes pels ermots,
ont

aquella borriqueta que camina,
balancejant la sarria amb els picots,
i el cistellet i la blanqueta fina?
i

dels

Aspres

Al Gimenell hi há
Oh

pais dels Aspres, mon pais
dels caminets de llosa en la bruguera,
ont n'hom ou a l'istiu el piuladiç
d'una amistosa guatlla venturera;
mon

Que

voldries abrigar el

no

aixi

s'abriga
A

el retaule pintat d

com

esquella,

veig

Consol

avia com camina,
la cofa sobre el front, i al seu costat

PONS
tjrax&gt;.

d'/t. Martin.

Sant

Jaunie

de la font, si

planiol,
pura.

crema

bon seti s'escau, i n'hom

un

atura.

Hí há

un cementeri d herba,
i tôt al mitg
la fosquedat tranquila d'una alsina;
i torna la remada amb son trepitg,

i el

vent

remou

les

mates

que

s en

baixa

la matinada
totes

ont

mar

entre

nostra

mar

graons

té el cós llis

com

l'oliva pomal,

la bellesa immortal de les calanques,
el sol que hi mou unes tovalles d'or,
i el carreró

juntant les cases blanques,
aiguës del port.

i la quietut de les

amie

que tu

dies,

sab.'es,

com

neu

que

s'hi fan.

La jovenesa és una maravella,
és una font per l'home cap-ficat.
En l'ombra de la vida s'assolella,
i

puja el

seu

nivell purificat.
quan tôt ens

abandona,

font borbolleja una estona,
guardant l'alé dels dies transparents.
aquesta

a

l'aire, tremolava al

elra penjada sobre el raig

Oberta i florida

tôt

al cim del

l'escampill de l'aigua
La

encomana

l'estancia fresca i fosca de l'hostal,
el pas de la criada catalana,
que

un

els coneguts, els amies i parents,

Quan jo l'abrigava era lluny del mon;
sentada en la llosa, mirava la font.

els brancs dels garrofers,

de l'escala forana,

del pull

Aixi mateix,

L'amor ivernenca, seguint el cami,
florida i valenta venies amb mi.

vent

branc,
mullant.

Ample

En la vall del riu Ample, quin sospir
té el fullàm que devalla al Vallespir!
Sota la verdor fosca de l'alzina,

blau, el poeta camina,'
mirant el còrrec d'aigua ressàltar,
i els rierols que s'hi solen juntar.
En els boscos la llúm és tant serena!
I cada raig de sol sembla que el mena.
Ell s atura i no sab d'ont li pervé
un

mati

plana avall les mélodies.
de Sant Joan,
i la soca dell pull que tú sabies,
amb els bolets blancs com neu que s'hi fan.
escampen

d'argent.

sos peus va

ribera

?

Clareja el

L'amor que escoltava tôt quant l'amor diu,
la galta gelada, que l'aire es geliu.

les samals plenes als cellers,

aquells

nades sobre cada aibret,
el febrer les guaita amb cara de fret.

una

i la tartana

la tardor

en el branc,
glassaràn!

que son

1 remolava

l'espigol al caire de la llosa,
pais dels oriols de la tardor,
pais de la fonteta rubillosa...

nostra

se

La font abundosa mirava saltar;
si al caire bebia gelava sa mà.

Pais de milenaria tradició,

Doneu-me

i

Si

de la clina.

de

Donen-me

tú que pensaves :

T antes

el sol,
s

i

soca

amb els bolets blancs

Les flors fredoliques recorda

vora

per

tôt és fosc, recorda els primefs
i 1 aire clar ont brunzina l'eixàm,
i la

Font

la borriqueta porta l'espertina.

A

font benvinguda;

Quan
J.-S.

mon

1 bon punt n'hom arriba al
s'aixeca l'oratori en la llúm

una

canya

or

el sostret de la capella!

en

l'aplec de la Santa 1 rinitat,

encare

meitat de

és la canal
que li han donat per que fès la caiguda
sobre la llosa, el seu llit natural.
Quan hi beuràs tú la trobaràs fina
i escoladissa en el seu cantussol,
perqué té el gust de l'arrel de l'alzina,
i del terrer que cria l'oriol.

una

meu cor

aconsolat amb el só d'una

amb mi.

I més n'hom va, més la vall estreteja,
juntant la penya amb els gorcs que s'hi tan.
Oh quieta vall, ont passa una alenada
de menta borda, al més fort de l'istiu!
Amb una biga a l'espatlla clavada,
sol hi trasteja el llenyassaire esquiu,
lligant el peu sobre d'una passera
de rocs dins l'aigua, i devalla amb délit,
mentres que amunt la merla ventqrera
vola i s'abriga en el fullàm humit.

amb el bastó á la má jo m he aturat.
Era al temps ont verdeja la cirera,

Pats

ma persona,

câia

a

Dins el silenci la llúm hi verdeja.
N'hom veu pertot unes fulles dansant.

heu trastejat,

ont vos

cara

campanar

Amie

Pereta

Si un dia tinc diners, amie Pereta,
jo vull alsar un casot amb un roser,
que tingui al meu devant la vista neta,
i que respiri els aires a mon pler
amb tots els ocellets per companyia,
i que pogui mirar del llit estant
per la finestra el sol de cada dia,
i a l'alba platejada els bous llaurant.
La

nostra vida és
Un destorb de la

tant poqueta cosa.
sanc

te vé á

t'aixafen el cadavre amb
amie Pereta, i tots hi cal

S'en cal fer

una

una

colgar;
llosa,

passar.

raó del fosc

desori,

de les traidories del cami.
Ah! que -veji ben clar avans que mori
entre ametllers el casot resplendir!

�de la Mediterranea

titol,

prepaus e

ditz,

libre

«

descubert,

avent

pichona flaiita s'acordava pas
largas musicas. Oh ! lo bon Pro¬
vençal ! Nos fa part d'aque'.a descuberta
cortesia modesta

una

destoscam

e

lis

agusada d'iro-

orguelh

secret

tradicionalas

son

en

mi'.hors disciples de Mistral. Lo
davant
amistosa tradición.
Es tradicional,

los

d'una

rites

tant

tambén, de parlar de màu-

rols en Provença. De màurols e de mars,
lo Malhanenc nos aviá entretenguts, e la
forma de sa sensibilitat torna paréisser co
del nostre autor. Meteissa ardor e meteissa
mesura
dins l'expression de d'amor del

lari*, dels combats, dels mil aspectes, actua.s
o
legendaris, de la vida martima.
Om

sosca,

ressons

en

del

«

escotant

Bastimen

M.

la meravilhosa

a

»,

cançón

del vielh Ambrosi,

Sufrèn,

que

poema

de

sur

las

Eyssavel, als
Lou

«

coumando

mar

Isc'.as

d'aur

:

baile
a tal

»...,

Jan de

«

Gounfaroun près per de coursari... », etc...
M. Eyssavel nos pareis solament mai a ma¬
rin ». Son prepaus, despuei la començança,
o decela.
E, puei, la qualitat de certanas

imagenas (los màurols apinhats

coma

una

ardada de

sardas), perfin, aquela impres¬
sion cinetica de'.s seus poemas, aquel de la
Tor de la bada », per exemple.
Marinier total, si se pot dire, e que atrason dos corrents d'imaginación. La un vcts
la legenda epica. L'autre, mai despolhat,
vers l'aiga,
lo sol, la pesca... Mas, podem
destriàr atal ço que asuna de vegadas lo
«

meteis

lo meteis sonet?...

vers,

Dins

la

legenda, M.

Eyssavel es pas
freg. Un poeta mejancier s'i torna de glaç.
Soscatz un pauc a aquelas mornas represas
dels temas mistralencs per tant de rimassejaires que fenhon la calor de '.'indignación o de l'afogament, segón que escrivon
10 nom de Montfort o aquel del comte de
Tolosa. Lo gregal que confia las vêlas de
M. Eyssavel l'a alunhat dels tristes escuelhs. Legenda o mite, torna prene la
vielha matèria amb un pariu benastre.
Compreni, en lo legissent, que lo paraulis
natural d'un poeta mediterranenc renosa
fidelitats fort ancianas e la
amb un fresiment ont '.a pietat
de

expremis

a tant de
Los vertadiers captaires dels rivais
del Lac Sagrat podon dire : « E ieu sabe

part.

11 Serena
als

mounte

Quin
vielh pilot
musica

immédiat,

sens

e

discret

coma

Josep d'Arbaud

guet

sens

que pensem

cop

lo

e

noble

tant

»

empalhats de las barracas foracalorenc al cor, quand un
se parla atal. 1 a aqui jos la

mostres

nas.

soun

vers

un

aquel

la

sentiment
que atra-

seu «

Bestia

del Vacarés », tant viva, tanbén tant pietadosa ailas ! Lo poeta que nos ocupa uei

desamaga tro-~ de vertuts classicas dins
son
prefaci per que ajam pas sempre la
tendéncia a metre jos los seus mots mai
que ço que semblan dire. Lo vielh pilot a
parlât... Son porta-paraula somia... Somi
un
pauc
melanconic, mas leu orgolhos.
Que disiá lo bel cantaire de Malhana?
Aiço : « Sian li felen de la Greço immourtalo.
Lo gregal, tostemps, e la memòria
del cor amb los seus complexes ressons.
Seriá marrit que aquela remembrança de
Mistral paregués denegar al nostre autor
tota originalitat. Per ço que la matèria li
foguet donada, coma a nos autres totis, cal
ne conclure que foguet que un
imitador?
Aquo seriá una grossiera enganada. Lo
îegeire saura que om pot parlar d'onzadas
e
de crosieras après tant d'autres e agra»

per aquela fresca senceritat
d'un contacte directe amb las
gairebén eternas. Saura tanbén,
aquel Iegeire, que aquela part d'engenh
es praupausada aici, amb un art remirable.
La paraula es pas trop forta. La bela obra,
vertadierament, coma disiá aquel autre.
Perfin, aici un poeta que es tanbén un
letrat. Aici un cor nud que s'imagina pas
que la sensibilitat baste a tôt e que i aja
pas dins lo cap-d'obra cap de part d'arti- '

dar,

per aquo,

que

nais

realitats

fici. Aici

cantaire mestre

un

d'el

e

de

son

cada frasà nais d'un
maridatge armonios d'espontaneïtat, d insinstrument

e

de qui

de volontat assenciada. A l'ora ont
de falses latins nos empoisonan de

tint

e

tant

sanctificar lor
e
lors insufisenças, aqueste latin
(de vegadas, aqueste grec) enarta
davant nosautres d'arquitecturas que cantan, si gausi dire. Es una alba, e detz tem¬
ples fon lor musica jos lo vent...
Caldriá dire : consi l'ordonança de la
frasà poetica de lenga d'oc es meravilhosa,
quand l'entinda un bon obrier ! Aqueis
mots tant sensibles, tant vius, dins aquela
sintaxi flagivola ! Adjectiu o substantiu, lo
mot vui
nos
es
getat d'en premier a la
cara
coma
una
eissarpa perfumada dont
teorias que cercan sonque a
secaressa

d'aici

una

décision

suava

triomfala. Res

e

es pas

perdut, çaquelà dels dreits de la logica.
L'eissarpa se desnosa. E aqui-nos, los
sens e l'esperit embriagats, mas d'una embriagesa mestra d'ela meteissa. Lo plasent
miracle ! « Escriuretz tanbén en lenga
d'Oc », ço nos ditz un excelent felibre de
cigala d'aur. O-ben, quand serem sigurs
de pas far injuria a una lenga de que un
Mistral, un Aubanel, un d'Arbaud, un
Eyssavel, nos dison que ven, co de sos
aimadors atentius, un tant noble espleit
d'expression poetica. Aquel jorn, ailas !
vendra donc jamai per nos autres, paures

francimands logics?

Vengam-ne perfin
La granda lebre,
vos

subre

entretenem,

a

a

nostra

atención.

que

libre

onte

»,

la

Ai

tant

tium

de

nostra

d'aqui,

d'abord
(alevat un

e

abandonat
»

dins

que,

sonet

«

Ac-

idea, devià servir

mon

alestit quauques poèmas, ai vist quatecant
que l'eaigèaii necite per un tau pretz-fach,
ai làs ! me defautava, e que ma votz mes-

la poesia

provençala (Em. Ripert, in Le
Feu, juliet 1913).
Per lis vèrs largs, lis vèrs eroïcs o dra-

quina podrià jamai

matics, ai chausit 1 ' endecasillaba, mai mar¬
telât très cèps, o, se l'òm vòu, la votz por¬
tant sus lis sillabas 3, 7 e 11.

cantar

corne

lis mila

e
mila bèutats resplendentas que
l'eirau marin debana desempièi l'espelida

dòu

monde.

Onte falià d'orguenas, aviai

Eisemple

qu'un flahutet... e Lo Libre de la Mieter¬
ranha, vengut A ì'aflat dòu gregau, n'es
ren autre qu'una flahutada.
la

qu'ai asajat d'averar en
aqueste liame de poèmas ma¬

acampant
rins.

A-n-alucar

d'un

pauc

dis poètas provençaus, es

ai

e

fan bombir. Per

subre-tot

cercat

a

martelar mis vèrs,

s'apasima,

me

se

ne n

tant

mar

cadencia,

tôt

(Lo

c) Estrôfa de 6 vèrs,
mininas,
riman

Fur de capitar dins mis somets,
dire la veritat, ame pron pena.

per

italians,

plègan

subretot lis anacreontics

ben

tant

que

Son

?

qu'apasimava
subran

la

mar.

O! lo bèu viatge ! etc...

(Lo Viatge de Jaufret Rudel.)
que lo quinariò pòu n'aver
qu'un accent botat sus la quatrenca sillaba.
2° Ame lo septenariò, en ôusservant la
A

a

:

2-6, 4-6.

tôt

anavan

laissai

Ai

7

A_

pecar

es

«

!

Aquel,

un

pauc

e

e

la

perfeitas,
dobte que

carn a

la lectura de

amies

rar

o

meravilhosa-

cas

tantas peças

belament ritmadas. Cap de
força imitadors... Mas per imitar
d'adjudants

en

que

de bela poesia e de solidas
en terrador occitan. Dins

coma

E ara, Iegeire, alanda ta porta al buf
intelligent del « gregau » qué escotet can¬
tar Paul Eyssavel. Una meravilhosa flairor
emplenarà ta demora. Las linhas que pre¬
cedisson son que una paura presentación.
Aqui-te cap e cap am aquel que las Musas
an
pas despresat. Acorda-li la teu atención. Aquo serà tôt profeit per tu.

tan

coma

urosa

is

longuis tèlas

fada

nostra es

mièg dis aiga'

au

d'aubre,

cima

s'alestis

clava
vit,

am'

lum sembla

un

;

en

aia

une

es-

pas

ce

muta

comta.

l'òda Saffica,

tant

genta,

3 endecassillabics
quinariô. leu me soi

ame

un

de

l'endecassillaba

n'ai ja parlât.

lonenca, apasimada
au

[tèla.
(La Fe latina.)
dire que, en ita-

que

non

d'aqueu

d'obras de

dins l'autre se tracta de 1 interès nacional, e, mai amplament encara,
d'un interès umàn.
un

quantas de qualitats son necessarias ! D'unis,
se-disent classics sabon far progressar lors
sonque

mar

Jfi'
■ "
dériva abrada. fend la baia.

sa

A

la degusta-

liçons vivon aici

Sout la drecho

l'eimë

tres

poirà,

per exemple, d'un sosc solinostalgie...
pietadouso di bessoun... »
Aquo es un amaisament, una patz aristocratica de contemplatiu que nos pren
tari

la

A

Oblidessiam

felibres que an plan tort d'ignode mespresar certains représentants
de la literatura francesa contemporanea.
Caldriá dire ara, coma se poirà e ont se

mai, ven delicios de s'i
Digam, puei que parlam de
barcas, que lo ritme dont usa M. Eyssavel
es
inimitable per donar la sentida d'una
embarcación navigant sus la aigas. Quantis
ment

il

ont

esquilha

!

per
vertuts,

A

lian, la sillaba
Pièti, encar,

d'Oc, d'un meriti tant vertadier
aquel de M. Eyssavel, comprenetz
la santa colera dels campions de la lenga
d'Oc. Que la literatura provençala, lengadociana, etc..., sia uei tant mal coneguda
encara,
es una mena d'escandol que deu
cessar. Aurem pro dit a de quins de nos-

susprenon pas

traduis

lors

bêla;

trop

e

de

cascai

e

se

ser¬

mai

bressarèla,

estôbi

ton

italian,

e

velejaba

long dis isclas, vèrs l ltàli encantarèla,

coma

abandonar.

movements

de

sécréta

i o

espandida

calanca'

la barca

lenga

fait a aquel joc, coma de se téner
dreit sus la cuberta d'una barca de pesca.
E quand los trantalhaments de la barca

d'autres

començar

Quand tornatz tampar,
cicn

s'ameriton donc de prevenenças?
M. Paul Eyssavel donc usa aici d'un
element precios per cadenciar son caint :
l'accent tonic. Per l'efeit de l'avertiment
dont venem de parlar, om se torcis un

vos

pas

7_

la luna

J.

-

parpelejan.

josa. Aquel los fa anar coma de divessas.
Tradicional, o-ben, mas original. Quina
liçón per aqueis de qui tôt l'art consistis a
tonnar far, e tan mal, ço que los mestres
autentics an plan fait, un bon cop, e que
torna

li.

la calama amada,

a

A

bra, d'una faiçon regulara, pesuca, anu-

se

A

Naple

fusa la barca

urosas

'me baudor...

A

mal solament un leuger
Qué ! nostre autor acordaria tant
pauc de crédit als seus legeires c crei mes¬
tier de nos metre en man una guida de
las novetats de la seu entrepresa ! Om fa
un pauc la cara a de talas atencions. Après
tôt, ' la distracción de quins que la poiriá
anar
luenh... Mas de tais pesca-lunas

taus.

i-

(Dida.)
3° Ame l'octonarià, cadencia 3-7.
a) Estròfa de 5 vèrs, 3 rimas femininas
rimant ensem seguidas de 2 rimas masculinas rimant perèu ensem.

anueg.

leu

benesidas

±

que

per

finida

sens

côstas

tercets

vèrs lis

doça,

e

quand tis trepada'

Lis estèlas

començar

lis lagremas

e

la

en

sota

l'ora requista

pas

remas

i erza rima, composicion de
très vèrs endecassillabics
que lo promier
rima ame lo tresenc e lo segond ame lo
promier dôu tercet seguent, e ansin endusca a la fin, onte 'm clava ame un
vèrs quatrenc que rima ame lo segond.
La cadencia, aici, es cambiadissa. Ai seguit aquela de Dante que son poèma es

6

oblidada, Dida,

L'as

—

l'entenditori al

dis

notar

cadencia

Aqui, ai trobat de tôt, e cent cèps mai que
çò que ne voliai. E quora ai ajut vist —
non. çò qu'ai òutengut — mai çò que de
plus valent ne podiai estraire, soi estât
palaficat que res encara aje sonjat a tirar
sa pèira d'aqueu clapier.
Or. lis Italians
lis pròvas son fachas
sensa
qu'aji beson d'apondre quicòm —
an de
ritmes miracloses, an de vèrs plens
de balens, e n'an a jaba. 1 ai rescat Lis

la sillaba. Rampa passatgiera. Om

vanc

(Lis Moras.)
Pièi,

_A

la tendra viola,

Per i arribar, ai ajut que d'anar picar a
porta de
nòstris vesins dòu trelus,
d'aquelis que cantan tras lis grandis Aupas.

pas

au

cadencia 3-7.

enarquilhada,

mar

nòstras

lo 6enc

e

mèma

brand tibladas,

a

lis neguèron

la

fe¬

lo 3enc

e

feronna',

naus

de

ame

lo 4enc

e
e

Tant dos cantaba

la

pauc

la

sus

'

A

'

respectant

tela'

se

la musica e que n'i a
Veici, a-de-reng, lis que
en

venguda

sis

e

a

de tota mena.
m'atrivèron lo mai.
1° Ame lo quinariò,
cadencia : 2-4, 1-4.

1er

lo 5enc

ben

Pavalhon.)

totis

lo 2d

Que me siague permes d'ajustar que,
fin-qu'a pròba dòu contrari, cresi ben. d'èstre lo bèu promier a l'aver gaubejat sota
la forma que vèni de retraire.
De mai, me soi gandit dins lis ritmes

mar.

es

lo

ensem:

una

A

L'efeit d'irritacicn

pòple negadis,

un

mens,

sus

mar,

spelhat l'estubadissa,

qu a

per amor

n'es atrobada disciplinada ente-

la

sus

l'estrassa dòu vent-la'g

per

sillaba masqu'a la fin d'un vèrs. Es çò qu'ai ajut

cla

la rambada

a

quand poncheja

bêla.

dins dos poèmas

soi servit

deubrià jamai portar

balans agradiu que trobam
pertot en Provença, siague dins lis aucipressiers que lo mistrau gibla, siague dins

occitana. Orros !
aici
provocat,

la tronada.

e

quad dis tènme'

—

i donar aqueu

l'estôbi de la

Quand la fèra bramadissa

que

dòu

dire,

tôt

o

la lenga cantaba força miès. Es,
çò que m'a semblât.
Aquest vèrs, per èstre bèu, deu sempre
aver una sillaba feminina en
seguida dis
sillabas 3 e 7
valent-a-dire que la votz
rin

proche lis obras
de remarcar lèu

lis einats corne lis caga-nis an totis
adòutat la prosodia franchimanda. Aleissandrin, vèrs de onze, dètz, nòu (clar), uèch,
sèpt, etc..., sillabas, tôt i a passât.
Emplegant lis mêmes vèrs, an òusservat
la mèma cadencia, tant ben que, franc lo
dindar saboros de la lenga nostra, se podrià
quasiment dire, mestier parlant, que sis
vèrs son que de vèrs franceses adobats a
la provençala.
Vodriai pas, aici, èstre mau comprés.
Non critiqui e non jutgi. Ai trop de respèct
per mis illustris dabanciers,
lis ai trop
legits e trop aimats, i debe trop, per aver
lo fetge de lis aqueirar, ieu tant pichòt,
élis tant grands. Nàni. Es de prosodia
qu'es question, e pas mai. Inspiracion,
noblesa de sentiment, mots uros culits de
man de mèstre,
basta tôt çò que fai l'engèni d'un trobador que la Musa calinha,
Dius m'engarde de i tocar solament dòu
cap dis barbas de ma ploma. Fau qu'acò
siague ben entendut.
Adonc, m'a pareigut qu'amb una lenga
corne la nostra, se devià faire usatge abondos de çò que la met tant au-dessus dòu
franchimand, vòli parlar de l'accent tonic
que totis lis latins dis bords de la Mieter¬
marcan

e

d acô,

que

ranha

a

cala l'crre chapladis,

vèrs blancs que sa

en

mau

(Rèina dis Rèis.)
tant-ben emplegat dins totis mis so-

L ai
nets

tòca

conven

:

Vanelosa, redolenta,

Dins una vista autra, e 'mai se l'ameritan de segur pas pron, cresi ben faire en
mostrant

l'an dich dabans ieu,

tres

deu

se

comparason), ai abandonat, disi ieu, e
plen, l'aleissandrin frances que, d'au¬

en

brès.

un

b) Estrôfa de 8 vèrs.
lo 1er (fem.) rimejant ame la 7enc
lo 2d (fem.) rimejant ame lo 3enc
lo 5enc (masc.) rimejant ame lo 6enc
lo 4enc (masc.) rimejant ame lo 8enc
e,
sempre, la cadencia 3-7.

:

de

la barca siava.

(Quora moriguèt Pan.)
Enfin lo Sonettò,

Enric

mesclant lis dos

en-

(A la mar nostra).
perfin, passant dis Ital'ans is Angleses,
am' is Tudescs, ai tant-ben escrich
quauquis poèmas ame d'estrôfas de 4 vèrs
A 'a

de 6

e

7 sillabas, entremesclats, mai onte

riman solament

lis masculinas

:

Quant de côps n'as sus l'a
lahut mastat latin,
corrregut la bêla eisserva
lis

sers

e

ersas,

lis matins!

(Lo Lahut.)
rimant lis masculinas, me
trôfas de 4 vèrs de 7 e de 5 sillabas

o,

sempre

d'es¬
:

iCompan'h, soi las de la tèrra,
me

Delenze.

mano-

en

decassillabas,

sa

votz
me

crida la
fôrta

mar,

me

pivèla,

vôu, acô 's clar.

(La mar que sona.)
lo pauc qu'ai fach. Segur i
a
pas de que cridar au miracle nimai se
creire aver fach l'empèri. Mai uros serai
se, la porta qu'ai besai entre dubèrta, d au¬
tres, mai ardits e miès armats qui ieu, la
E aquita tôt

innovación ritmica
pas mancat d'at-

Fariá lo vot que
la concernis dispareguès
d'un libre tant plan fargat. Aquo es, a
mon
vejaire, la sola peca de gost d'un
autor malgrat tôt délicat.
Recebem tots,
d'aqui entre aqui, d'aquels recuelhs de
vers que precedisson de pichons corses de
gramatica o de liçons de prononciación
traire

l'avertiment

lo

«

preclar,

la granda lebre...
dins l'obratge dont

una

laquala l'autar

èstre

glòria vertadièra d'un
serià
estada
lausenjada mai-que-mai. Pas mens, entre aver
ribeirès

vers

es

Partent

AQUESTE recuèih, dins ma pensada,
devià

Mieterranha
bêla mar,

adès,

siava

corne

;

(Lo Raubatori.)

dels
el

co

bidorsa

flotejan

que

EYSSAVEL

mestre

capelava de bonassariá agusada la
perfeita consciéncia que aviá de sa valor.

barca,

ma

se

Paul

meteis

Clinem-nos

ja

de

l'embelinament

7

•

dins mis veías

A raflat dou gregau

d'un
esperit fort assigurat dels seus meritis.
Aquelas mesclas subtilas d'onestetat e de
ont

folastrejan

auretas

A

ço

que sa

nia

libres occitans

A abandonat

».

amb las
amb

Ventorn dels

A

Al'aflat dou Gsegau.. M. Pau!
Eyssavel aviá somiat d'un

avez-vous

gregau
le

" ?

lu

66

o

Vaflat dôu

avez-vous

timbre

acheté

mistral ?

duèrbon

a

brand

e

s'enauran.

Paul
(Abans-prepatts)

Eyssavel.

�literaria

vita

La

per
J.-P.

Rodez, Im-

—

brillante
pléiade. 11
des foyers occi¬
tans les
plus vivants. L'Armanac rouergas
groupe 1 élite des félibres de cette pro¬
vince. Poèmes charmants de Ladoux (non
moins remarquable prosateur), d'H. Mouly,
fables spirituelles ci A. Bénazet, fragment
important d'un beau drame en vers de
Calelhon et Séguret, excellentes études,
Rouergue

Le

compte
est devenu un

groc.

de J. Seguy — citons encore
hasard A. Andriéu, M. Bornes, L. La-

notamment
au

— en font un recueil varié
de poésie.
Ajoutons que l'Almanach rouergat ac¬
cueille les écrivains du dehors. Mistral,
Aubanel, Philadelphe de Gerde, Estieu,
Perbosc, Pestour y figurent. Il contient
aussi des compte rendus importants de la
Sainte-Estelle de 1929, du centenaire de
Decazeville et de sa fête félibréenne. Il

cout,

de

J. Vaylet

prose

contient

et

encore

d'autres

bien

renseigne¬

ments.

graphie de l'Escola occitane
la plus grande partie de ses
collaborateurs, l'almanach rouergat de 1930,
comme
ses
prédécesseurs, peut être lu
'ans tous les pays d'Oc !
Grâce à la

adoptée

par

Dicci&amp;nari

ENCICLOPEDIC DE LA

D1QCIONARI

LLENGUA CATALANA. — Salvat,
editors, S.A. Barcelona.
Les éditeurs Salvat, de Barcelone, ont

entrepris la publication d'un dictionnaire
encyclopédique catalan. Il comprendra onze
volumes grand in-quarto, aura plus de
12.000 pages, plus de 15.000 gravures et
cartes en noir et en couleurs.
Je viens de parcourir les trois premiers

480 pages^ (lettres A
et B). Ils offrent le plus vif intérêt. J'y ai
trouvé des renseignements que je ne savais
où me procurer. Et j'ai constaté que de re¬
grettables omissions du « Nouveau La¬
rousse » étaient réparées, si j'ose dire, par
cette encyclopédie catalane.
fascicules parus, soit

dehors de sa richesse linguistique,
nombreux proverbes, du folklore, il

En

des

contient

bonne documentation

une

les

sur

écrivains, les artistes, les savants, bref sur
tous les hommes qui méritent d'être signa¬

lés,

non

lence

Catalogne, à Va-,
Baléares, mais dans les pays

seulement

et aux

occitans.

en

La partie scientifique est au cou¬

des dernières recherches. Les travaux
de l'Institut d'Etudes catalanes et de Pomrant

freu
Fabra,
le grand
maîtrelesactuel
de
angue
catalane,
ont inspiré
auteurs

la

de

encyclopédique.
Ceux qui s'intéressent à la langue d'oc
le consulteront utilement. Il est bien im¬
primé sur beau papier. Les illustrations

ce

dictionnaire

nouveau

sont nettes.

J'aurai l'occasion de reparler de cet im¬
dictionnaire au cours de sa publi¬
Mais déjà on peut estimer qu'il

portant
cation.

recommandé.

mérite d'être

tions du

par

»,

39,

—

rue

Edi¬

Peyro-

Aimez-vous les

pas

songer

davantage à La Rochefoucault

captivent aimeront André Dahl. Ils
Dahl a beaucoup d'humour et

tel. savez-vous?

habilement agencé,
garde jusqu'au bout un vif attrait. L'idée
est ingénieuse. Une nouvelle Jeanne d'Arc
Son

les métèques qui l'ont envahie
Jeanne d Arc aux prises avec le dollar et
la livre sterling ! Que de péripéties au cours
de cette lutte ! « L'intelligence service »
même intervient. Ce qui arrive, ne le sau¬
ront que les lecteurs de cette épopée spiri¬
tuelle où l'émotion et la gaîté sont dosées
âpre,

&lt;c

Un quart

time

ce que

la vie peut offrir de

d'heure d'un

in¬
diffé¬

commerce

deux personnes de sexe
qui ont, je ne dis pas de l'amour,

entre

rent et

l'autre, établit une
confiance, un abandon, un tendre intérêt
que la plus Vive amitié ne fait pas éprou¬
ver après dix ans de durée. »
Raymond Groc déclare :
«
Pour la tranquillité de votre
ménage,
mais du

goût l'un

si vous voulez
amies de votre

pour

n'avoir rien à craindre des
femme, ne lui tolérez au¬

intimité avec celles que leurs maris
rendent complètement heureuses.
«
La vertu chez une femme a quelque¬
fois du bon: elle fait apprécier, comme il
cune

n'en ont pas, et s'il y
davantage de femmes vertueuses on

priserait mieux à

J'IRAI REVOIR MA NORMANDIE,
Marion

Gilbert. Edition Spes,
Soufflot, Paris (Ve); 12 fr.
Dans la collection
débuté

Quand elle se donne vraiment, c'est
toujours pour rien. Maiis ce rien, c'est
l'amour. Alors, n'est-ce pas, il vaut encore
mieux y aller de son argent !
« Il ne faut obliger que des ingrats. Au
ment.

moins

l'on

est

assuré

de

n

avoir

pas

à

leur reconnaissance. »
Ne nous frappons pas. Demandons-nous
simplement quel est le degré de sincérité

obliger

encore

d'un auteur rosse. Le marauis de Sade af¬
firmait qu'il écrivait ses lugubres porno¬
graphies afin de dégoûter du vice son lec¬
teur. Groc doit vouloir le prémunir contre
les dangers qu'offre aux âmes candides la

a

par

17,

1"Arc-en-Ciel

rue

qui

»,

la Felouque bleue, de Léon
Lafage, ce conteur exquis, paraît J'irai re¬
voir ma Normandie, de Mme Marion Gil¬
bert. On lui doit de remarquables romans.
a

par

Marion Gilbert
de Maupassant.
y a des terroirs

Ce n'est point surprenant.

de Flaubert
(Négligeons Chéron.) Il
prédestinés.
du

est

pays

et

recueil de nouvelles

Ce

normandes est

Des types qu'il met en
scène, certains ne tarderont pas à disparaî¬
tre, s'ils existent encore. Le vieux berger
qui fait un bref voyage à Paris, d'où il
revient épouvanté, doit être à peu près
unique. Et l'histoire de l'héritage et du
neveu confesseur fait sans doute partie du
plein de

saveur.

folklore.

Les

nombreux

l'auteur

met

que

personnages

scène sont bien observés.

en

De subtiles notations de la terre normande

encadrent

les

joliment.

Ces

prestement contés en une
Et

les

récits

sont

langue pleine de

illustrations

de

ce

...

i

periodics

lités. Personne ne savait
taller discrètement dans

recueillir,

comme

pour

sans

la conversation des paysans
ment

les

leur patois.

cela

romantistes,

aussi

à

tous

Personne

sans

va

dire,

ou non,

reste

le miroir de la pensée,

présente,

Au milieu,

ET VOCALIQUES

finales latines. — II. Con¬
finales romanes : A. Occlusives et
spirante if&lt;Jat. cl, etc. B. Spirantes.
Sonantes.
III. Elargissements.

I. Consonnes
sonnes

ch

C

—

chapitre

PREFACE

provençal et les langues vivantes.
géographiques de notre lan¬
gue. — III. Les dialectes de notre langue.
IV.
Le vocabulaire provençal.
Ses
origines. — V. Le provençal littéraire. —
VI. Limites de notre langue dans le temps.
Le

II. Limites

—

Première partie

:

x

L'ACCENT

.

A. Faits latins, grecs, celtiques, etc. —
B. Faits intéressant au moins la plupart de

parlers.

nos

C. Faits dialectaux.

—

chapitre

xi

INDUCTIONS AU CONTACT
ET A DISTANCE
I. A ccommodation et différenciation. —
II Assimilation et dissimilation : A. Assi¬

milation consonantique, propagation et re¬
doublement. B. Assimilation et propagation

vocaliques. C. Dissimilation consonantique.

D. Dissimilation vocalique. — III. Super¬
position et dissimilation syllabiques. — IV.
Métathèse.— V. Le mot dans la phrase :
A. Alternances de phonétique syntactique.
B. Les mots accessoires. C. Mécoupures.
D. Prothèses et insertions. — VI. Actions

d'analogie.
chapitre

xii

TABLEAU D'ASCENDANCE
DES PHONEMES
Deuxième partie : Morphologie
et formation des mots.
chapitre

premier

LES NOMS:

SUBSTANTIFS

ADJECTIFS

;

1. Substantifs : A. Le genre. B. Le
nombre. — II. Adjectifs. A. Le genre. B.
Le nombre. C. Degrés de comparaison. —
III. Adjectifs et autres mots employés subs¬
tantivement. Substantifs et autres mots em¬

ployés adjectivement.
chapitre

ii

L'ARTICLE

LES PRONOMS ET

Généralités. — I. Pionoms personnels. —
II. Pronoms possessifs. — III. Pronoms dé¬

monstratifs, anaphoriques et antécédents.
IV. Pronoms relatifs, interrogatifs et ex¬
—
V. Pronoms indéfinis. —
VI. L'article : A. Formes. B. Enclise asyllabique. C. Emplois de l'article.

—

clamait/s.

chapitre

iii

LES NUMERAUX

B. Ordinaux.

—

—

C. Di¬

vers.

INTRODUCTION

I.

L'orthographe

IV

LE VERBE : TABLEAU
LA CONJUGAISON ET

GENERAL DE

DE SON EVO¬

LUTION HISTORIQUE

A. Les différentes conjugaisons ; la forme
de l'infinitif. — B. Les thèmes du verbe;

l'accent; les alternances. — C. Le présent
indicatif et les désinences personnelles en

D. Le présent subjonctif. —
— F. L'imparfait indicatif.
G. Le prétérit indicatif. — H. L'impar¬
fait subjonctif. — I. Formes périphrastiques du passé. — J. Le futur et le condi¬

général.

E.

Phonétique.

un

félibréenne.

—

L'impératif.

grande joie.

Noticias
historique
des
parlers provençaux moder¬
nes, par Jules BSonjat.

Grammaire

Jules Ronjat s'était acquis un renom de
premier ordre parmi les romanistes, parti¬
culièrement à cause de sa compétence hors
de pair en ce qui concerne les parlers du
midi de la France, de la Loire aux Pyré¬
nées et du Limousin aux Alpes-Maritimes.
Il avait pourtant peu publié : Les comptes
consulaires de Grenoble (en dauphinois),
1912; Essai de syntaxe des parlers proven¬

modernes, 1913; Le développement
langage observé chez un enfant bilin¬
gue, 1913, voilà à peu près tout ce que

tionnel.

1.
maux

POSTTONIQUES
I. Traitement des paroxytons latins. —
II. Traitement des proparoxytons latins
A. Maintien de la pénultième et, éventuèllement, de la finale; B. Syncope.
VOYELLES
A.

Verbes normaux. — II. Verbes anor¬
: A. *Essere. B. Habere. C. te Aller ».

Dare, stare, donare. E. Facere. F. Au¬

D.
tres

anormaux.

CHAPITRE

I. Postverbaux.

B. Alternances vocaliques. — C. Pertur¬
bations diverses. — D. Phénomènes parti¬

—

culiers à la prétonique directe.
tement des intertoniques.
EN

—

E. Trai¬

V

LATIN

CHAPITRE

CHAPITRE VI

EVOLUTION ULTERIEURE
et

des

DIPHTONGUES

ROMANES
I. Voyelles simples. — IL
tongues en [u, i] et groupes

Vraies diph¬
voyelle + [tu,
y] : A. Diphtongues en [u] et groupes
voyelle + [ml. B. Diphtongues en [i] et
groupes voyelle + [y], — 111. Groupes [m,
W, y\ + voyelle.
CHAPITRE VII

CONSONNES EN GENERAL
CONSONNES INITIALES
I. Théorie générale des positions. — II.
Consonnes initiales : A. Consonnes latines

simples à l'initiale. B. Groupes latins de
consonnes

à

l'initiale.

C.

CHAPITRE

VIII

Formations

1. Consonnes simples en¬
A. Occlusives sourdes. B.
Occlusives sonores. C. Cas particuliers de

voyelles

—

:

moyen

à

VIII

LES MOTS DEPOURVUS DE FLEXION

Adverbes.

A.

—

B.

Prépositions.

—

D. Interjections.
Troisième partie : Notes de syntaxe.
1. Groupes de mots. — II. Phrases nomi¬

C. Conjonctions.

—

nales. — III. Ordre des mots dans les phra¬
ses
verbales. — IV. Le verbe et le sujet :
A. Règles d'accord. B. Les pronoms sujets.
C.
Verbes unipersonnels. D. Particules
énonciatives. — V. Les régimes : A. Ré¬

direct. B. Régime indirect. C. Le
et le verbe. D. Répétition de régi¬

gime

pronom

E.

mes.

Tournures de substitution. F.
avec régime actif et régime

Constructions

VIL Règles
VIII. Les com¬
pléments. —- IX. Propositions subordon
nées.
X. Emploi des temps et des
modes.
XI. Interrogations et exclama^
tions.
XII. Expressions indéterminées.
XIII. La négation. — XIV. Procédés
passif.

—

VI L'attribut.

d'accord des participes.

—

—

—

—

—

—

Íjour
mettre en
phrase.
a

Perturbations

CONSONNES INTERIEURES
Généralités.

au

noms

Noms. B. Verbes.

relief certains éléments de

APPENDICE
LES DIALECTES

diverses.

tre

VII

de préfixes :
préfixe. B. Parasynthétiques. C. Principaux préfixes productifs
en
roman.
D. Combinaisons de préfixes.
II. Composition proprement dite : A.
I.

A. Verbes et

CHAPITRE

romane.

VOYELLES

A.

—

HIATUS

1. Hiatus d'origine latine : A. Tonique
en
hiatus avec une voyelle suivante. B.
Hiatus entre posttoniques, entre prétonique
et tonique, entre prétoniques. — II. Hiatus

des

:

LES MOTS COMPOSES

OU ROMAN

d'origine

II. Suffixation

—

Noms. B. Verbes.

IV

PRETONIQUES

CHAPITRE

VI

LES MOTS DERIVES

Timbre des prétoniques maintenues.

VOYELLES

V

CHAPITRE

PARADIGMES VERBAUX

TONIQUES

CHAPITRE

substantifs et

Participes,

K.

—

adjectifs verbaux.

II

VOYELLES

étrange

les bandes suspectes... »
Et le cloître est sauvé, comme nous le
disions plus haut. Dans cette grande dé¬

II.

CHAPITRE III

en

en son

—

phonétique.

Transcription

VOYELLES

pilier monolithe, poli comme l'agate, rap¬
pelle l'art persan. Des deux côtés, d'autres
scènes sculptées : Lazare et le mauvais
riche; la Luxure, d'un réalisme hardi; la
Fuite en Egypte. Ce portail a la robus¬
tesse du roman et l'élan du gothique;
il
est à l'échelle des gens et de la ville. Audessus, le clocher crénelé. L'église était à
la descente du coteau. Elle devait arrêter

encore une

CONSONNES FINALES DE MOT
ELARGISSEMENTS CONSONANTIQUES

CHAPITRE

I.

syncope.

chapitre ix

A. Cardinaux.

Sommaire

Empan,
Dieuet leles Père
avec lesvieillards
quatre
/angélistes
vingt-quatre

c'est

résultat de

que comme

la

étudier l'histoire
d'une langue n'est-ce pas, en effet, faire
celle de l'esprit et du développement intel¬
lectuel de ceux qui la parlent et de leurs
ancêtres qui la leur ont transmise?
Cet ouvrage capital comprendra trois vo¬
lumes in-8°. On y souscrit dès maintenant
au prix de 200 francs les trois volumes pour
la France, 215 francs pour l'étranger. La
souscription restera ouverte jusqu'à la pu¬
blication du premier volume. A partir de
ce moment, le prix sera de 250 francs pour
les non-souscripteurs en France, 265 francs
pour l'étranger.
Les souscriptions sont reçues à la Société
des Langues romanes, 12, rue des Carmes,
à Montpellier.
Les souscripteurs sont priés d'écrire bien
lisiblement leur nom et leur adresse.
et

l'un des plus beaux du

d'un livre auguste.
« Le
portail de l'église
de l'Apocalypse.

tant

au

parler de leur région. Ce livre devrait figu¬
rer dans la bibliothèque de toutes les com¬
munes
dont il s'est occupé, car c'est là
au'elles trouveraient leurs plus beaux titres
de noblesse ; la langue étant l'expression

E. /-(-consonne. F. Nasale

J.
Groupes divers dans des composés à
préfixe. M. Groupes divers ne se présen¬
u.

L.

mais

des pays au sud de
qui s'intéressent

ceux

Loire, félibres

ne

nasale+occlu-

Consonne + r. H. Consonne-tConsonne + i. K. Consonne-(-nasale.

lui s'ins¬

auberge de

une

non

-(-consonne.

entrepren¬

en

être remarqué,
parlant libre¬
menait plus
habilement une enquête sur les points qui
lui semblaient particulièrement curieux ;
polyglotte remarquable, il ne se présentait
pas avec un questionnaire préparé d'avance
en
français, mais c'est toujours dans leur
propre patois qu'il adressait la parole aux
sujets qu'il avait choisis, et il savait faire
venir dans la conversation les faits qu'il
voulait étudier sans que son interlocuteur
se doutât de ce qui l'intéressait.
Cet ouvrage sera indispensable à tous
village

titre, M. Fortunat Strowski vient

monde. Les colonnettes ont de la grâce et
de la variété; les chapiteaux se lisent
les pages naïves et archaïques

du

fils, qui

CHAPITRE

Tout cela ne constituait qu'un ca¬
la pièce essentielle, c'était le cloître

1100,

son

aujourd'hui leur publication.
Très au courant des plus récentes métho¬
des de !a linguistique, Ronjat n'a rien né¬
gligé de ce qui concerne les langues :
phonétique, morphologie, syntaxe, lexico¬
logie, sémantique, et sa documentation est
tout entière de première main. Toutes les
régions dont il étudie les parlers, l'auteur
les a parcourues dans tous les sens à plu¬
sieurs reprises; il fallait le voir enfourcher
sa bicyclette pour aller, avec le zèle d'un
apôtre et l'enthousiasme d'un artiste, étu¬
dier sur place les patois des moindres loca¬

revivre

comme

çaux

de

et

veuve

A. Labiale

B. Occlusive vé'.opalatale-"dentale. C. s ou X +consonne.

D. r+consonne.

nent

CHAPITRE PREMIER

Le cloître de Moissac, commencé

tresse,

où il allait en commencer l'édiMais le manuscrit, prêt à être im¬

tion.

:

dentale.

sive

au

moment

l'église.
«

le surprendre,

—

voyelles

—

d'égrener, dans CoM/edia, des souvenirs sur
Moissac, l'une des villes qui a le plus souf¬
fert, avec Montauban et Agen, des inon¬
dations du Sud-Ouest. Après avoir décrit
le site, l'auteur parle du cloître fameux :
et

venue

LES PHONEMES ET LEUR NOTATION

saura

:

la mort est

que

Maurice

M&lt;oissac-la-Morte

«

les parlers du Midi de la France. 11
d'achever cet énorme travail, lors¬

tous

sont amusantes.

Los

Sous

histoire de

vaste

venait

—

leur juste valeur celles

qui ont l'agrément de ne l'être pas.
«
Une femme ne se donne jamais pour
de l'argent: elle se prête ou subit simple¬

d'actualité déborde

roman

d allusions politiques. On y reconnaîtra de
nombreuses silhouettes drôlement campées.

convient, celles qui
avait

Ce

art.

avec

l'an

goûté
plus délicieux.

livre,

nouveau

surgit pour bouter hors de la feue douce
France, où la vie devient chaque jour plus

rempli son stylo de vitriol. Que les temps
sont changés !

a

sa¬

de
verve.
Et les pages que Dahl prodigue à
ses admirateurs sont probablement plus lit¬
téraires que celles de Dekobra ou de Vau-

dre

actifs,

pas

vent que

à Vauvenargues. C'est plutôt à Sénac
de Meiihan, mais à un Sénac de Meilhan
dont le vin aurait tourné en vinaigre. Il a

Sénac de Meilhan écrivait :
« Celuii qui a été aimé d'une femme sen¬
sible, douce, spirituelle et douée de sens

d'aventures? Si

romans

à lire Jeanne d'Arc re¬
vint. Onques Dahl n'a été mieux inspiré.
Ceux que les récits aux intrigues impré¬
oui, n'hésitez

« Manuel de défense contre l'homme et
la femme du siècle », dit le sous-titre.
Groc doit être célibataire. J'ai d'ailleurs

ou

André

par

tique; Paris, 12 fr.

lières, Toulouse. 10.francs.

la plus vive estime pour les célibataires.
C'est surtout parmi eux que se recrutent
les maris. Groc place ses aphorismes sous
le patronage de Pascal. L'inquiétude de
l'un est bien éloignée du scepticisme bon
vivant de' l'autre. Raymond Groc ne fait

REVINT,

D'ARC

l'élaboration d'une

vie à

sa

Editions de la Nouvelle Revue cri¬

;

Tellier

Raymond Groc.

Bon Plaisir

«

Dahl

verdeur:

M*cnsadas
CYNISME,

JEANNE

vues

manifestaient de la part de leur auteur

primé, restait entre les mains pieuses de

JVovetlas

une

qui

consonne

maîtrise tous les jours accrue.
S'il n'a pas publié davantage de travaux
d'ensemble, c'est qu'il a consacré toute sa

Il doit croire qu'elle
contemplant Armand

Quoi qu'il en soit, ces pensées cyniques
sont pleines d'humour.
On prend à les
lire le même plaisir qu'à ingurgiter un

Brimerie P. Carrère, 2 fr. 25.

n
des plus intéressants almanachs de
langue d'oc. Le plus intéressant peut-être
de ce côté-ci des Pyrénées.

chute d'occlusive. D. Spirantes. E. Sonantes. — II. Consonnes géminées entre voyel¬
les.
III. Groupes de consonnes entre

une

n'est qu'un nom en
Praviel.

/I Imanacfos
ARMANAC ROUERGAS.

REGIS
pratique de la vertu.

libres

Los

livres sortis de sa
plume; mais il avait donné, de 1904 à
1925, à diverses revues, et particulièrement
à la Revue des Langues romanes, un très
grand nombre de comptes rendus critiques,

Ton peut citer comme

A. Groupe provençal. — B. Groupe languedocien-guyennais. — C. Groupe aqui¬
tain.
D. Groupe auvergnat-limousin. —
E. Groupe alpin-dauphinois. — F. Les
dialectes, l'histoire et la géographie.
—

�7

lo

filologla :
[B.

Los parlars del resta del

Fonetica

dels

sois

e

dialectes

semblança amb el.

Ciegui&lt;Ia&gt;

II.

SOTS-DiALECTE FOISSENC.

—

de

coratat

Fois,

A.
A final aton persistis coma dins
lo parlar de Montpelhier : femna, trilha,
gabia, canta, vesiá, fariá.
—

LO sots-dialecte foissenc es parlât dins
l'anciàn

des

en

del païs de Donezàn (canton
Querigut) que apérten à un
sots-dialecte particular.- Es pauc diferent
del parlar central, quant a la fonetica, e
s aparenta estreitament al
gascon e al ca¬
talan en rasón de l'influéncia plan marcada dél subsiratum iberic que lor es co-

/1

atón

final, seguit de s s'afeblis en
femnas, trithas, gabias, cantas, Ve(fennes, trilhes, gabies, cantes,

part

-es

de

sias, farias

:

vesies, taries).
E.

E inicial passa sovent

—

en

catalàn

els,

en

mediàris (Massat, Lezat, Autariba, etc.).

A.

Lo

—

de

atón final

a

es

que

son o.

aquel

tractament

dins lo parlar central, abotis
Çaquelà lo parlar de Saurat serva

lometeis

final

a

amiralha, for-

terra, causa,

:

tunas.

al

A

d'un i semiconsonanta (y)

contacte

en è coma en gascon, en catalàn
espanhol : lait, fait, garait, fais, repais,

s'afeblis

pàisser, daissa, graissa,
(lèit, fèit, garèit, fèich, repèich, jrèiche,
nèiche, pèiche, dèicho, grèicho).
Dins oua'que.s mots, èi s-es réduit à è :
ai o ei, sai, fai, vai (è sè, fè, vè). Mai(s)
dona (mes). Atal meteis dins los compausats
:
jamai[s), bessai (jamès, bessè), las
premieras personas del singular del futur :
donarai o donarei (donarè).
1.
/ seguit de 1 se diftonga en iè : fil,
abril, pila (fiel, abrièl, pièlo).
O.
Lo tractament de o diftongat es lo
meteis que dins lo parlar central, çaquelà
sus
qualques punts lo diftong primitiu
subsistis :
uelh,
luenh,
pucg
(o uèlh,
louènh, pouèch).

fraisse, nàisser,

—

—

b) Consonantas.
Q.

Qu seguit de i

—

en ch dins
tchin, tchun).

sovent

o a se

palataliza

qui.quin, quun

:

(tchi,

final persistis : miralh, vielh,
solelh, milh Imiralh, vielh, soulelh, milh).
NH.
Nh final persistis : c un h, luenh,
castanli (cunh, lènh, castanh).
B.
Lo gropo mb se réduis a m coma
en gascon e en catalàn
: comba, palomba,
camba (coumo, paloumo, camo).
L.
Ll intervocalic latin dona generalament Ih alloc de 1 : escudela, apelar,
sadolar, polin, valat, col, cadel, vedel,
aval (escudèlho, apelha, sadoulha, poulhi,
balhat, colh, cadelh, bedelh, abalh).
LH.

—

—

—

iii.

sots-dialecte narbonés.

—

s'aparente amb

lo

grop

oriental.

las particularitats de son
vocabulari, degudas sia al
vesinatge de la mar, sia a la natura de
las culturas. La varietat le zinhanenca es
estada estudiada pel prof.
J. Anglada
dins : Le Patois de Lezignan (R. des lan¬
Se'n aluenha subretot per

romanes, t.

40, 1897).

a) Vocalas.

transfor¬
mat en
capelaniá, foliá (escudariè, capelaniè, fouliè).
A.

—

Dins lo sufix
è : escudariá,

Lo sufix latin
sentât

-ier, -ieira

per
—

lament

coma

as

iái

—

o

u

:
se

eu

a es

-ariam es repré¬

-arium,

cabilieira.
U.
La vocala

manieira, cadieira,
pronóncia generafrancés : madur,

(madœr, prœno).

pruna

b) Consonantas.
1S.
teissa

—

Las palatalas ch, tg, j, an

la

me-

as,

e

trasferma

se

:

(plhase, blhanc, flhac, clhar, glhan).
Remarca.
tics

Los

—

autres

caracters

los meteisses que

dins lo parlar fois¬
Dins lo païs de Saut e lo Fenolhedés,

senc.

dona ch

Ch.

lo tractament de a final atón, es un pauc
diferent : ià dona -iò, -as persistis : ven-

diâ, femnas (ver.dió, fennas).

et

fach, lach, drech, dich, escrich,
fachiliera, lachuga.
Nh.
Los grops latins ng
c,i e ndi
donan ng o nh : plànger o plànher, aténger
o aténher,
vergonja o Vergonha.
Ch.
Las consonantas palatalizadas ch,
'g&gt; tj, g, se confondon dins lo son, fs, o dz
dins lo parlar de Vilanova : facha, chimicar
(Jatsa, tsimica), passatge (passatse), màger (matse). Dins lo parlar d'Agèn : ch
equival à 'tch fr. o tx catalàn, tg, tj a la
meteissa valor, quant à g, j, a gairebén lo
-,

—

meteis

son

que

francés

en

cafre,

:

—

T Z.

Lo tz final persistis dins los mots
pretz, crotz, detz, pcdz, ditz, etc. :

—

coma

:

dins

los verbs

plural

se

a

réduis

la

a s

segonda
:

flèissa).

voletz, faretz,

anatz,

aguèssez (anàs, Volés, farés, aguèsses).
L.
L seguit de b, c, d, f,g, 1, m, p,
q, s, t, r, c latin -f e, i se vocaliza en u :
—

cidentals. Malgrat tôt, la compenetración
dels fenomens linguistics es tala que séria
dificil de destriar netament las doas varietats.

carrà).

Sots-dialecte agenés.

—

Le sots-dialecte agenés es estât fortament
influéneiat pel gascon, subretot
al vesi¬

de Garona. D'aqui ven que la varie¬
e sos alentorns) se religa

natge
tat

del sud (Agen

estreitament

per

sos

caracters

fonetics al

grop de
varietat

tén

parlars miegjornals, mentre que la
del nord (Vilanova-sus-Olt) apersens
contradit al grop de parlars oc-

Lo parlar d'Agèn es estât illustrât, al
sacle XVII611 per Corteta de Pradas e al
XIXe" per

Jansemin. Es mai que mai se¬
lo descriurem.

—

M.

a) Vocalas.

fum, ■flam,

mèi), mentre que a persistis dins : fais,
daissa, caissa, etc. Dins lo parlar de Vila-

aquel afebliment '

E.

Lo sufix latin

—

es

mai

N.

-ariam

:

boier, maniera.

Lo è

diftongat en iè es sovent remplaçât
è : mieg, mieja, entremieg, cirieja,
(mèg, mèjo, entremèg, cirèjo). Al costat,
cm a
: vielh, aiegre, diece.
Lo diftong ei se réduis sovent a e : dreit,
estreit, veire, creire, sieis (drei, esiret, vere,

iper

crere,

siès).
/

long latin q- l se dijtonga en iè :
fit, abril /fie/, abrièl).
O.
O diftongat en uo se réduis a e
coma
en
lengadocián central ; ovum, bovem, focum donan tanbén
:
ueu, bueu,
fuec (èu, bèu, fèt), alloc de uou, buou, foc
del parlar central.
O nasal demora ubert dins : dona, sona,
etc., mas se tampa dins : font, pont, respond, etc. (foun, poun, respoun).
Lo diftong ou s'altéra en èu : plus, nou,
moure, souda (plèu, rèu, mèure, seuda).
1.

—

—

U.
tuar,

—

U

en

iatus

se

cambia

duas (tias, dios). Dins

s'èsser diftono-at

en

Lo diftong ui

se

camp,

sempre

prononciat

vocaliza

:

en

tui,

i
u

Ns final

lamp (fun, flan,

se

réduis

a

dins

s

dins

:

finales.

—

C,

p,

t

la

nanta,

Sots-dialecte

consonanta s

amudis

:

son

co¬

Vf.

—

Sots-dialecte carcinol

usatge dins
(depaitaments
de l'Olt e de l'Olt-e-Garona). Diferis pauc
de l'agenès del nord e es lo parlar lo mai
caractéristic del grop occidental.

Lo sots-dialecte carcinol

es en

l'ancian païs de Carcin

tôt

a) Vocalas
Lo sufix latin — arium, — ariam
ier, — iera : garbier, ccdiera.
E diftongat es mai rar que en lengadociàn central : meu, teu, s au, meg,
meja, segre, petge, etc.
1.
1 long latin seguit de / se diftonga
A.

—

dona
E.

—

—

—

fil (fiel).
O diftongat en ue se simplifica en
è : fulha, pueg (jèlha, oèg). Focum dona
juoe (fioc) o fuec (fèc).
O breu-pn dona o ubert : dona, sona,
(dono, sono), mas om a : font, pont (fount,
pount).
Lo diftong ou se cambia en èu dins :
plou, nou (plèu, nèu). Ou final-f s abotis
a òs
:
uous, buous, sous, dijous (ios, bios,
sos, dijos).
en

iè

O.

Los

a

ng

ni

o

plang (unts,
'Z.

:

plants).

Lo grop

—

qlánger, tánger,

is interrocalic

uns,

réduis

se

général a i : baisar, camaisar, gleisa
(baià, camaià. gleio).
f ztz final persistis dins crotz, potz,
votz, patz, preftz, lutz, ditz, se réduis a s
en

—

dins las segondas
verb
B.

del plural del

personas

Voletz, donariatz (voulès, dounayàs).

:

B intervocalic passa sovent

—

g

a

;

nibol, pibol, rebòmit, granivol (nigoul, pigoul, regòmit, granigoul).
L.

L

—

nanta

vocaliza

se

coma

en

davant

u

conso¬

lengadociàn central

en

:

saut,

caud, calfar, salvar, palma, alba. Om
çaquelà : quauque, ceucle.

a

R final s amudis coma en
agenès :
sigur, madur, clar (se. sigu, madu, cla).
R dels condicionals s'amudis : aimariá,

R.

—

ser,

crfieriá (aimayò, creyò).
M.

M final

—

flam, fum,

pronóncia

se

sempre

n

:

(flan, fun, crun).

crum

Consonantas finalas. — Las consonantas
finalas après voca'a persistisson : foc, tap,

Après diftong

rat.
s

amudisson

o una autra consonanta

clerc, obert,

co/c,

:

camp,

agost, malaut, trauc (coui. cler, cuber,

can,

malau, trau).
Remarca.
Lo parlar carcinol abusa de
la prostesi del d davant las vocalas iniciaagous,

—

las

emoortar,

:

entornar

untar,

estremar

(dempourtà, dentournà, dnntà, destremà).
VII.

sots-dialecte albigès

—

Lo sos-dialecte

albigès es parlai dins
departament del Tarn amb pauc de

lo

tôt
va-

riacions.

a)
A.

V ocalas

A tonic fina'

e nasal s'assordis en
dins : can, man, pan (co, mo, po), e
dins los verbs : a, fa, va (o, /o, vo), su¬
bretot clins lo nord de l'Albigès.
Lo sufix latin — arium, ariam e3 repré¬
—

o

sentât

per

ier,

—

ieira

—-

bladier, bra-

•

sieira.

L

long + / se diftonga en ia ain una
frequéneia mai granda que enloc mai :
l

—

fil, pila, vila (fiai, pialo, bialo).
O.
è

O

diftonga en ue que se réduis
fuelha, cueissa (mèg, fètho,
quèisso). Çaquela la diftongaciôn en uo
(prononciat io) es pro ben fréquenta :

a

—

se

mueg,

:

buou, uou, fuoe, puog, truoja, iruo/h, Vuog
(biou, iou, fioc, piog, triojo, triol, biog).

b) Consonantas.
C.

Lo grop et

—

latin dona ch

:

fach,

drech, estrecha.
G.

intervocalic

G

—

s'amudis

sovent

:

clugar, digueri, figurera, fogairon (cluà,
dièri, fièro, fouairou).
Oh.
Ch, tg, j an la meteissa valor
que en carcinol : chaltre, fardatge, jasent
(tsaltre, fardatse, tsasent).
—

IS.

:

—

equival a s sorda : cais,
(cais, maisso, creisse).
grons latins ng o ndi abotis-

creisser

—

dais,

Is

serva

lo

de

son

fleissar

nàisser,

s

sorda

(cadais,

:

ca¬

naisse,

fleissà).
TZ.
s

;

—

crotz,

diatz

Tz final s'afeblis generalament en
patz, pretz, anatz, venetz, Vol-

(crous,

pas

près,

anàs, benès, bouf-

driàs).
M.

M final

eissam, ferum

se

pronôneia

n

:

aujam,

(aufsàn. issàn, ferun).
Loi»

Alïbert.

b) Consonantas.

io

C.

—

Lo

à ch

ment

grop
:

latin et abotis Tegulara-

lach, fach, lech. lucha, dre-

cha, dich, escricha, fachiliera.

n

niililicz

que
cité

pas

la pulili«FOC

est

Barbara,

IS i IS bis

-

Teièfan 127Si

Barcetona

de Querigut dins l'Arieja),

meilleure

la

publieités.

«les
distrihiiidwti

"

quioscos í a les prineipals llíí»reries
Bareelosita, tr»î»areBï a«j«esta gasefa méridional aïs

Ultra als nostres

donezanenc.

dins

partida del canton d'Ax, lo sud del
païs de Saut e la partida vesina del païs
de Fenolhedés dins l'Aude. Lo descriurem
subretot segôn lo parlar de Querigut
e de Pradas (Arieja).
Sos caracters, sus mai d'un punt, l'aparentan al catalàn. La partida ariegenca «e
religa netament à la fonetica e a la morfologia del parlar foissenc, mentre que la
partida audenca se religa non mens ne¬
tament à 'a fonetica e a la morfologia del
parlar central. Per son originalitat e son
arcaïsme, me.ïtariá d èsser estudiat espeuna

cialament.

pcriodics d'Aqramunt, Amposta,
Calelfia, Canel de Mar, Uastefild
de la Plana, Cervera, Fïgneres, «nii'onella, igualaela, lia
Bisbal, LJeida, Malgrat, Manlleu, Manresa, Martorell,
Masn«»n, Molins «le Rei, Mofilerusa, Ofiesa de Montserrat,
Olot, Tarragona, PalaSrngell, Palamôs, Pa la «a tardera,
rentres «le venda «fie

(*) Veire los nos 124 (15 de Décembre);
128 (15 de Febrier).

Avetz

Port-Bon, Puigcerdà, Reus,

Vie, Ripoil, Rubi, Sabadelfi,

Sallenî, Sant Celons, Sant Sa&lt;!arnî d'Anoia, Sant Bines
de Vilasar, Sant Quirze «le Besora, Sesa d'SJrgelfi, Suria,
Tera*asa, Cassa de la Selva, Tskrrega, Torelló, Tortosa,
Tremp, Vaifis, Vendrell, Sant Félin de Guàxois, Sant
FeEàsa «fie Cfiolaregatt, VilafB&gt;anea «fiel Penedès, Vilanewa
i Geltru, Parets, Sitges, Palma de Mallorea, Garona,
Arenys de Mai*, fifira'egirossa, Sant Boi de BJolia'egat,
Santa C«»losna de Qaaeralt, Solsona, Arenys de Maant,

crompat

la

timbre

Artesa «le Segre, Berga,

Vafièneia.

126 (15 de. Gener) e

finals

palatalizadas ch.

en u,

Aquel sots-dialecte de pauc
espandida
parlât dins l'ancian païs de Donezàn

(canton

:uns,

creis,

"Soeietat General de LJibreria" s. a.

de
es

can,

faus, trauc, leit, blanc, gorp, camp,
agost, fresc, entenerc (crei, cadci, fau, tran,
lei, blan, gor, can agous, fres, entener).

—

—

:

dai s,

sembla

(tioi).
réduis a u dins : con¬
duire, réduire, destruire (condure, redure,
destrure).

far, faus, quauque, pauma.
Remarca.
Lo narbonés anciàn o mo¬
dem a una tendéneia a cambiar la son z
intervocalic en r : afasendar, glasi (afarendar, glari).
IV.

n

après vocala se cambian en t : amie, tap,
rat (amit, tat, rat). Après diftong o conso-

es

taulier, prunier,
manièra, carriera (taulé, prunè, manèra,
carrèro). Lo parlar de Vilanova serva -ier,
:

—

rar.

-arium,

-èr, -èra

représentât per

es

lan).

iConsonantas

—

nova,

M final

quins (us, quis).

Dins lo parlar d'Agèn,
i'afebliment de a al contacte de i semiconsonanta
s'observa dins de mots coma : fait, lait,
garait, traître, mai (fèit, lèit, barèit, trèite,
A.

—

consonantas

iq

—

Ng,

:

gôn aquels escrivans que

dins lo
parlar central, sonque davant t, d, c-j-c,
i, o fa tanbén en narbonés davant p, b,
v, f, s, c, m, : taupa, auba, mauva, eauL que se

del

persona

aubar, ceucle, caud, caufar, auloc, pauma,
quauque, faus, saut, sauvar, sause.
Lo grop final !s se réduis a s dins : els,
aquels, quais, vols, (es, aqués, quas, vos).
R.
R final s'amudis d'une faiçon génerala subretot dins lo parlar d'Agèn :
cor, tor, plor, sor, ser, segur, madur, amor
(co, fou, plou, so, se segu, madu, amou).
Dins "los condicionals, l'esfaçament de r
es
constant
creiriá, deurian
(creyò,
diuyòn).
D:ns los verbs, lo grop Ir inscris pas un
d, mas l s'assimila a r, : valrà, calrà (varrà,

V.

'3.

maissa,

asa-

(tchafre, asagatche, marge)
1S.
Lo is garda lo son de s sorda dins
lo parlar de Vilanova : créisser, caissa,
gais (crei'sse, caisso, gais). Dins lo parlar
d'Agèn, is equival a ch fr. o ix catalàn :
crcisser, caissa, gais (creiche, caicho, gaich).
gatge, marge

Las

pronôneian ts o dz : mach, vilatge
mager \mais, vilatse, matse).
S' S• se

:

—

fone-

a-fi semi-consonanta = èi, mb = m,
persisténeia de Ih e nh finals, Il latin
Ih,
:

son

latin

grop

que

da : cadais, peis, mois, caissa, nàisser,
fleissar (cadais, peis, mouis, caisso, nàisse,
—

banha

se

La

-—

dins lo sots-dialecte cen"
is, alloc de prendre lo son ch
ix catalàn, serva la son de s sor-

valon

tral, mas
francés o

L.

astanh, al,

lana, lenga, liri, loc, lum (lhana,
Ihenga, Ihiri. Ihoc, Ihumc).
Dins lo païs de Saut e lo Quercobés, l
dels grops pl, bl, fl, cl, gl se banha tan¬
bén en Ih : plàser, blanc, flac, clar, glan

-iera

parlar narbonés es en usatge dins
l'arrondiment de Narbona. Sos caracters
son
gairebén los meteisses que los del
parlar central, malgrat que per certans
Lo

gues

L inicial

—

Lli

—

costats

L.
Ih

en

Vocalas.

a)

en

aspauruc,

b) Consonanias.

Entre los sots-sialectes foissenc e gas¬
con, existis tota una tiera de parlars inter-

e

a, coma

an).

mun.

al

a

estela, espauruc, estanh, el,

:

( astelha,

C.

dona it en parlar
d Agèn : fait, lait, traite, dr^it, (fèit, lèit,
rèiie, dret). Dins lo parlar de Vilanova, et

V ocalas.

a)

b) Consonantas.

mai d'una

an

lengado-

Ciàn | (ensag! gramatieal&gt;?

païs de Saut

del Quercorbés (Eissalabra)

dialecte

MISTRAL
Va si s

ave z

acheté

le timbre

MIS TUA I.

??????

�DONAS e Mcssens. La tant cortesa

cordiala aculhida
que
mos
amies de Barcelona m'avetz pre-

del "

LflA sessions

e

parada,

me

confond

veritabla-

Trobi pas pro de paraulas per vos
exprimir tota la meu gratitud, que emportarei amb eiu en Alemanha, ont poirei
ment.

l'explicar benleu milhor, e la professai
de la meu prigonda admiración
per aquesta magnifica ciutat, tant moderna.
clafida d'istòria, originala e espontanea per unir las amplas perspectivas de la
mar
amb las intimas forças elementaras
de las seus terras. Aici, l'aire saboros e
franc de Catalonha s'afraira naturalament
amb las lunhors e las aspiracions del comerç e de la pensada universala.
A ieu, estudios de filologia e de literatura, lo genius loci m'ofris, dins aqueste
endreit, amb la força del seu embelinament indigena, lo tema d'aquesta conferéneia : La literatura mondiala dins la seu
relación amb las nacionalas e regionalas.

descubrir quina de
possedis la cultura

prigonda, la poesia mai forta ; si la palma escai als franceses,
als espanhols, als angleses o als
alemands. Nos referissem pas sus aquel
puni a l'intelligéncia, mas cil gost, al sen¬
timent e a la volontat. Aquesta mena de
de questions an per dotz las ambicions
nacionalas e son ascientificas ; foguejan en
temps de guerra, mentre que perdon lor
vérin e s'entredormisson en periodas pacificas. Cal que las exaltacions e las geiosiás
la sciència mai

mai rica,

nacionalas
escotar la

son

e

causa

universala
literaturas nacio¬

La literatura

las

e

nalas

un

naturala,

tradi-

indigena,

extern

vida

istonica e reala ; n'i a pro en
substituint a l'evolución la moda, a la
lucha lo joc, a la realitat las aparéneias e
la factura, al lengatge del cor l'artifici de

espiritual, que non
que cal subremontar

sautar,

pot

se

pas per

e

mas

pas.

que

plan

d'escrivans cerquen a evitar e eludir
las diferéneias e abisses nacionals

aque-

Om

comprend

aisidament

e

per

preferisson cultivar e descriure los
de la superficia e los instints
leumens son parius dins tots
los païses e que se daissan traduire sens
excessiva dificultat coma l'amor de l'espècia o lo gost del vin o los gausiments e
aquo

sentiments
e

motius que

concreta,

cionala,

D'aquels elements segondaamb élis prospéra la litera¬

li» preciositat.
ris

noiris

se

e

semimondiala

tura

:

sia de motius corrents

legendas internacionalas, sia
de metaforas, de gentilesas e de rimalhas
a
la maniera trobadoresca, d'allegorias a
la de Marcián Capella, Alàn de l'Illa,
Joan de Meun, de dits, proverbis, enigmas,
epigramas al gost e estil dels mestres cantaires o dels rhétoriqueurs franceses, de preciosismes a la moda de 1 A rcad'a de Sannazaro, del Pastor jido de
Guarini o de l'Astrée e de VHotel de
de

a

certanas

enlairar
un

sa votz
resson

e

perdre sa teneson e finalament s'endavalet gracias als premiers ro¬
atal s'obriguet e s'alarguet la cor¬

jos l'afiat de l'idea de la Weltliteratur.
Weltliteratur, diins aquel sens herderiàn e
sa

goethiàn, es un terme que se traduis mal
per literatura universala o mondiala, car
se tracta pas de collectivisme o de comuliterari.

nisme

Weltliteratur

es

un

con-

cepte qualitatiu dins lo quai s'acampan e
cabon totas las obras d'impoitancia e de
valor umana de totas las literaturas nacio¬
nalas o regionalas.

Ernest Meriàn-Genast, dins lo seu estudi
sus Voltaire e los començamenst de l'idea
de Weltliteratur (Erlangen, 1926), nos a ex-

amb

espandida documentación
perfeita evidéneia aquesta
progressiva liberación del gost e aquesta
destrucción critica del dogmatisme literari.
Mais ieu voli pas vos mostrar la consequéncia filosofica e especulativa que i a dins
los progresses de las ideas criticas despuei
amb

una

una

Voltaire fins à Goethe. Me sembla milhor
d ensajar, amb totas las precaucions d'un

solid pedon, de seguir lo treu daissat

sus

per qualques poetas amb lors
obras classicas. Atal poirem experimentar,

aquel camin

alloc de la linlha dreita e logica, los biscontorns
e
los obstacles que rendon dificultosa l'anada del nacionalisme a l'universalisme literari.

Segurament, si las lengas
foguèssen son que d'obstacles
se
daissarián vencir pel mejàn

son

nom-

lo Roman de la

acceptai

rose,

foguet dificila la conquista
internacionala per Shakes¬
peare, que foguet oberta tant leu a un
Voltaire e un Bernât Shaw, e coma la
poderosa votz del nostre Enric von Kléist
encara a pas obtengut de penetrar al delà
de la frontiera alemanda, mentre que la
dia,

consi

e

de

la

scena

febla votz de Salomon Gessner a lo fais
baritón d'Ossiàn se fagueron escotar sul-

dins
prigonda

tota l'Europa, e si om pensa a la
e tenaça resisténeia que la ver¬

cop

tadiera lirica,

talana,

e

la

melodiosa lirica

tan

exemple,

per

duccións

a

la

opausa

ca-

las

a

tra-

facilitât amb

curosa

la¬

quala un discors prosaïc o un romans superficial passan d'un idioma a plan d'au¬
tres, alavetz sembla que dins la litera¬
tura mondiala arriba leumens lo contrari
de ço que observam dins una assemblada

dins

o

dins una
dins la li¬
forças intel-

acamp

un

familiara.

Ço

es

internacionala,

o

que

las

aclietez ce 11 m b r e (2
afin d aider dans son
naissance

îlébrerez

cel

vous

causa
d'aquo, l'eficacitat e l'afar de
Welt-literator, consistis a atenher e assegurar per la via intellectuala e conscienta,

la

gionals

dreça

i83o

Les commandes sont
bureau d'OC y,

au

reçues

rue

,

de
los

famiiliars,

naturals, reWeltliteratur s'a-

La

a

e

forças exterioras
ornes ;

aquels

per

reunir e atraire
unis son que

esmou, arrossega e

paucs

d'avança ja

que

la lausar

dis-

eran

la siegre. E atal,
a la granda pretención del terme Weltlite¬
ratur, literatura universala, correspond pas,
en realitat,
res de ferm, res de segur. A
pausats

M.. Henri Martin

par

s'obtenon

rària, erudita e non pas populara, non pas
familiara. Cerca pas tanpauc de se far valer al nom de la caritat, ni de la sc'iéncia,
mas tant solament de
la poesia.
Es sigur que la musa de la poesia a pas

io3o

MISTRAL

simpatia

una

tots, coma l'evangeli de l'amor
val per tots, mas subremonta las
diferéneias de raça, d'idioma, de tradiciòn,
d una autra maniera, ço es,
per via lite¬

de

centenaire

e

comunament

nacionals.

e

crestiàn

entreprise

le
le

armonia

una

gents, que
los mejans

amb

f r an es l e s ^20)

clignement
ignement

union,

una

entre

•/.

ainsi

dels instints,

escurs

de la immediata iintuición

e

A

de re~
la "Société 'd'Et ucles Occitanes ;
"O

1

pels camins

pas

proximitat fisica.

e

MISTRAL

TIMBRE

des Lois, Toulouse.

a

e

a

la

question : qué pretoca en propri
Literatura universala ? Om non pot

a

la

res-

pondre definitivament. Si

om vol pas far
evasiva, en présentant los
fidels d'aicesta literatura coma una comu¬
una

responsa

d

nitat

los passatemps
ras

convencionals de 1 auta

so-

las mate¬
susportan de la milhora maniera

internacionala. En

cietat

que

soma

:

possibla las diferéneias regionalas e na¬
cionalas, son preferidas. Aquela tendéncia a l'esgard dels motius, dels temas e
de las formas de natura supernacionala, es
observada ja despuei los començaments de
las literaturas europencas e las acompanha
fins al jorn d'uei. A l'Edat Mejana, dins
la majoritat de las terras d'Europa, l'amor
galant e cortesàn, amb las seus cançons
d'omenatge a las damas, amb las seus
subtilitats e artificis exteriors, domina ; a
la Renaissença trobam las joguinas pastoralas e cavalierescas, amb las seus eglogas, idillis e romans, e la literatura erudita dels umoristas; venguet la moda borgesa dels anacreontics, vengueron las academias arcaddcas, e al començament del
secle XIX011, las excentricitats uniformas de
la boemia romantica, e, finalament, l'americanisme e lós primitivismes rafinats de
las grandas ciutats d'uei. Tots aquels mo¬
tius

e

convencionalismes

ccnstituisson
e

una

destinada

quin

constituissiàn

matèria

apta,

l'elaboraciôn

a

sia dels idiomas

que

lontosa dins las

mans

e

preparada
dins

literària
europencs,

dels redactors

e

votra-

ductors; puei que per aquelas manieras
uniformas, pallinosas e segondàrias de
pensar e de viure, basta un vocabulari

limitât, bastan qualques escassas
e
frasas estereotipadas. Aquelas
convencions psiquicas, amb la seu fraseopaure

e

formulas

logia, corrisson s'ofrir
non

a

tôt

literator

sià ni timid, ni manhot, ni trop

que
cons-

sofriga pas de cap d'emd'engenh propri, e que
ambicione un facil e prompte succès mon¬
dial. Cal pensar als verses d'Henric Heine:
ciencios,

e

pach de

que

cor

Selten
Selten

o

habt
auch

ihrmicli

verstanden,

verstand icb euch ;
Nur wenn mir im Kot uns fanden,
So verstanden mir uns gleich.

L'obstacle lo mai comun e lo mai tenaç
sembla èsser la pluralitat e la diversitat de
las lengas nacionalas, las qualas tenon
coma de presoniers tots los escrivans e tots
los legidors.
Qui sap pas l'idioma de
l'obra se vei obligat a ne cercar de traduccions, d'adaptacions o de comentaris, que
jamai son pas perfeitament exactes e que
sovent enganan.

foguet

non

mens

aquo començet a

odas, consi

seus

amb quina resisténeia la Divina Come-

del sentiment

,

termes

mandes,

dcugiiament lo

Occitans
obra viva de la renaissença
nostra, ajudatz-la encrompant (2 francs los 20), lo

la

l'idea d'una unenca e vasta poesia umana
e
de l'idioma unenc e universal, amb totas las seus variacións nacionalas e regio¬
nalas. Aquo son las ideas de 1 universalisme ce Herder e de Goethe. La rigidesa
escolastica, l'ermetisme de la critica lite¬
rària, totas las reglas fixas del gost establidas a la basi de l'estetica dogmatica de
la Renaissença e del secle dels lums, tôt

e

u

rar
ceieorar

cle FreJeric JMlistral,
ajudatz la Societatd Estudis

mon¬

espacials e fisics.
E precisament per aqueste progressiu raflnament e flexibilitat dels conceptes de la
poesia e de la lenga popularas e nacio¬
nalas, em arribats dapas e logicament a

consi

e

ments e los sentiments intims del cor. La
contagion animica s'efectua aici pel mejan
clar e intellectual de l'esperit, mai leu que

centenari

cada cop mai intims, mai
mobils, cambiants, espirituals e cada cop

pausat

i

er

—

mecanics,

rares

teratura

popolo ascoltatore può far nasl'originalità, la grandezza e la naturalezza délia composizione — ditz Leopardi.
El, que dins lo recanton atudat de
Recanati luchet amb taint de passion pel
contacte amb tôt lo poble italiàn, deviá
o
plan saber.
En efeit, un dels mai grands descubriments modems de la sciència literària consistis a aver comprès la vitala reciprocitat
que i a entre la poesia e lo poble. E
d'aquo a résultat un grand nombre d'im
vestigacions dins los camps del romans,
de l'epopea, de la cançon populara, dels
dialectes, dels estils basses e dels cortesans, dels idiomas nacionals. E om a après
a
concebre aqueste anar-e-venir entre lo
païs e lo seu poeta, entre la patria e l'idio-

mens

Seneca

lectualas e conscientas se comunican mai
aisidament e rapidament que los pensa-

cere

en

e

los manuscrits conservais d'Ovidi
los de Catul e de Tibul, amb quin-

réunion

dial? Il sole

ma,

dapas las

populara

ascientificas; foguejan en
de la poesia. Tant

obténer

aisidament

consi

que

gost

umana

poeta pot

Omer,

e

VOSSLER

rrier

l'alunhameut animic

de Novalis

Quand om considéra la rapiditat amb
laquala penetret dins lo gost de l'Europa
Virgili e la lentor amb laquala o faguet

es

de la traduccion, mas dins e dal'extrangetat dels signes linguistics
s'escondon las diferéneias del pensament,
del sentiment, de l'accent, del ritme e de la
melodia. L'extrangetat del lengatge es una
consequéncia e una expression naturala de

d'Eichendorff,

de Môrike.

broses

Karl

Proiessor

que

mai que lo petit e inimitable
l'esperit del sol Enric Heine,
tôt lo prigond lirisme de Goethe,

d'Hòlderlin,

e

pel

lo cel es arrajat per la resplendor dels
foguiers terrenals e. passionals, se podon
pas véser las estelas.
Çaquelà convén pas d'ofegar del tôt
las valors nacionalas e regionalas, car son
tabèn quicom d'umàn. Un poble que vol
viure e aspira a la grandor, représenta
sens dobte una presada e intima força espirituala. E ont, sinon dins la comunitat
del propri poble e del seu idioma o dia¬
renfortir fins

Lazarillo,

malaisidament Sofoclese Esquil, qué aviat
los verses sobris de YArs poetica d'Oraci

que

lecte,

Alfarache
mai

alcostat

Se pot demandar e
las naciòns d'Europa

Conferentia Club "

Rarament m'avetz comprès,
Rarament vos ei comprès,
Son que en nos trobant dins una fanga
Nos em comprès tôt d'una.
[comuna.

Ja

n

i

extrangeras

cila, si i

exteriors

motius

a
a

pro,

abstraits,

la compréhension fafanga comuna, amb los

per

pas una

escartats

e

alunhats de la

Rambouillet, o del maniérisme, non pas
de la poesia de Petrarca, del Tasso, iVla-

Góngora

rino,

o

de las negligéneias dels

anacreontics, o de las grotescas caricatu¬
ras a la maniera de Balzac, dels satanismes
a la
Baudelaire, o dels simbols e leit motivs

d'imitación wagneriana, del profetisme

de

Nietzche,

de

l'experimentisme futurista, etc. Tôt aquo e força de la meteissa
mena, tôt ço que pertanh a la moda,
al
gost efemer e al comerç internacional de
l'art,

literatura universala

es

dins

lo

seu

sens

mondiala

o

incomplet, blasmable
dolent. En

e

mai

a

cara

surgit jamai ni enloc, d'aquesactituds, d'aquests estecs tecnics e

tas

cert punt

un

an

tôt cas, en-

pas

d'aquestas imitacions — car l'imitación e
la contagion espirituala es la caracteristica
fondamentala d'aquela literatura mondana
jamaii n'a pas sortit la vertadiera e au-

—

tentica

poesia.

Malgrat
lament

nos cal convenir que, sc&gt;temps de galantariá e d'al-

un

legorisme, podia naisser e prosperar la
granda poesia de Beatritz, la Divina Comedia. Ni mai era pas possible lo Decameron

teris

sens
sens

la moda del latinisme, ni
la del pastoralisme, ni sens

e

causidas

o
predestinadas.
agradan pas aquels misaquels dogmas pseudo-religioses, e
aquelas actituds sacerdotalas als
armas

ieu

a

m

daissi
cénacles

cap de bri invisibles que surgidel profetisme estetic dels romantics, dels parnassians e dels simbolistas,
de qui l'exclusivisme apertén a las modas
gueron

e

als

estecs

d'aquel internacionalisme

mon-

danament Literari que acabam de caracterizar. Es vertat que aquestis elegits se referisson a Gœthe. Mas Gœthe entendià
èsser fidel d una « silenciosa, umila e gairebén afligida gleisa », « eine stille, fast

gedriikte Kirche

non pas d'una gleisa
orgulhosa. Gœthe tan¬
pauc,
podià pas, alavetz, pressentir los
milhons de fraiizes que uei cobesejan una
participación a las valors espiritualas e a
la granda poesia. Dins las massas moder«

auturosament

»,

»

una
fam de cultura que pot sola¬
rebaissar aquel que es, elmeteis, ja
sufisentament rebaissât.
nas

i

a

ment

Separadament, l'idea de l'elección

aquo,

en

ÏAminta

Praquo

teriosa

redusida al

estetica,

e

mitât, ditz pas res mai
e

una

exortación

:

que

Degun

seu

un
non

mis-

sens

li¬

avertiment
se

crega

elegit, degun forabandit, cadun deu crenher e esperar, cadun deu sollicitar son intrada dins la granda literatura, dins la

cavalierisme YOrlando furioso, ni la Jéru¬

poesia

salem deliurada,

comprenent. Solament atal saurià conce¬
bre l'idea de la Literatura universala, son

ni tanpauc lo Don

Quichote; ni la lirica de la joventut de Gœthe
la moda anacrontica

sens

cadias,
tant

que

;

ni

sens

Lespardi. Desdenhem

las Ar-

donc
internacional

aquelas modas del mon
legis e escriu. Elas son

auras
von

un

pas

coma

las

las exalacions dins las

qualas vipolsan las grandas obras de la ver¬

e

e

tadiera

Literatura

universala

atmosfera

;

que
sentissem quora refrescanta, quora
opressaira e mefitica, segón que i destos-

l'imitadominan
la mon, o lo sospichos perfum del semimon
literari. 1 a de plaça per las doas
forças dins l'espaci de la literatura uni¬
versala; e de cops una obra artificiala e
faiçonada obten l'aplaudiment général,
mai aisidament e rapidament que non pas
una
d'espontanea e d'intima. Lo preciocam

e

ción ; o

i

reconeissem

l'engenh

las alas de la fantasiá

o

que

Arnaud Daniel a agut mai de dita
internacionala que l'engenh de Bernard
de Ventadorn, l'artificios Pastorfido a trobat
mai
de
resson
que
l'embeldnant
sista

Aminta, l'ample

e

rasonable Guzman de

que

vertadiera,

coma

un

siià

en

créant,

sià

en

imperatiu.

Tôt cop que ensajam de determinar la
literatura universala coma quicom d'estable e de tampat, casem dins d'estreitors.
Existis pas d'obra, ni de libre, nii de
per
tan perfeits que sian, dels
quais poguèssem preconizar amb absoluda
e defindtiva
assegurança la dignitat univer¬
sala. Omer meteis de vegadas s'endorm,
en
se
conformant trop a la seu epoca, al
seu poble,
als seus collaboradors, e en dé¬
membrant lo seu propri engenh.
Precisament per ço que ni Omer, ni
Dante, Shakespeare, Cervantes, Lope, Gœ¬
the, podon pas tostemps, ni totalament satisfar l'imperatiu de la literatura univer¬
sala, per aquo existisson e devon èsser
mantengudas las literaturas nacionalas.
Elas ofrisson l'indulgencia, la toleráncia e
la protección mairalas a las feblesas uma-

poesia,

nas

e

tuisson

fantasià

a

las falhidas poeticas ; e constienclaus ont l'art novel e la

un

randolejadissa de la joventut

po-

�don s'exercir e obténer d'aplaudiments e
d encoratjaments simpatics, coma las domaiselas que començan de jogar del piano
a
i'ostal de lors parents. Aqui los mestres
novelaris e mai los senecs e cansats, po-

don

s'abandonar

els

per

pensa

al

lengatge mairal

que

De sentiments napatriotics e d'interesses

canta.

e

cionals,

d'aflats
nacionals ajudan aici la poeta e atissan un
entosiasme, dont lo flam personal propri
serià benleu insufisent. Aici pot prosperar

provincialisme literari del quai lo

un

pre-

buf mondial atudarià aisidament l'escassa vida.
Voli pas dire que nos propausem de forabandir de la granda poesia tôt ço pam

er

régional, en o tampant
nacionalas; ni tapauc
voldria pas elevar tôt l'internacional a la
dignitat universala. Non. Losque aiman
pas la patria e la portan
pas dins lor
eims e dins lor cor, non poiran arribar
jamai a las grandors mondialas. Co que
apelam originalitat del poeta ja es la seu
carn
e
la seu sang, eretatge dels seus
patires e de la seu terra, enlairada al domeni espiritual.
La reciprocitat que unis los conceptes de
triotic,

dins

ni

las

tôt

Despuei que una tala aspiración existis,
despuei que en langas anticas e modernas,

l'autre. Un meteis pois los
pénétra e los liga. Atal, per exemple, 1 art
de Teocrit, nascut en Sicilia, procèdent
de la seu terra nadiva, intret dins lo mon
sencer de l'ellenisme, apuei dins lo roman,
e. finalament, se propaguet per la moderna
Europa literària ; de tala faiçón que tornet,
jamai

amb

la

o

voluptat de la vida,

al

cienta

del mostre

giosa

cap

lengatge, sens l'impulsión relil'un e a l'infinit, i auriá pas

a

de '.iteratura universala.

Es l'idea de la Pentacosta, l'efusión de

l'Esperit,
se

lo

amb lo quai
simpatia

abandonat la

sol

vers

mon,

en

Per aquo m'assembla

un.

tres

passes,

ço

preparan e s

pas

es

coma

aura

pro

o

dels

r.

un

e

se distinguis,
e mostra
supranacional, pel seu latin
escolastic. Se consagra de preferéncia a
las doctrinas crestianas e als objectes metafisics erudits, mentre que las literaturas

regionalas dins diverses dialectes o idiomas
joves liuran lors voses a las joias e a les
dolors sensualas
la separación

ni

pas

terrenalas.

e

repartición

e

Praquo

aque¬

absoluda,

es pas

ni précisa, e coma mar-

severa,

de la unitat fondamentala de las doas
literaturas, lors diferéneias sovent se demembran e s'esfaçan. Despuei lo comen-

i

çament

elas de vivrs abiivadas

entre

a

d'intercanvi, los
objectes religioses,
bén las

la

los latins

cantant

tractant

tan¬

dins

a
en

èsser invertits. La lite¬
passa

d'agotar las

seus

darriera abrivada, amb
lo movement umanistic, puei passa de la
vida a l'escola e del cor de la crestiantat
al cap d'uns rars sapients, ont continua fauna

L

a

"

congrear

o

en

poesia

M erçes

a

un

portait tisima

d'OC la

un
es

poeticament

accord

que

con-

entre

lo.s directors d

cultural Larcelonina

entitat

e

venents

numéros

aquMta - im¬
la di'reccion

unica

una

E

las

succesivament

S.
II.

»

quin
filh

sias,

MARIO
de

GaLriel

ricas tribus

e

dels comentadors. Oblida-

tanpauc

pas

estampaires,

l'ajuda que nos
los editors e los

prestan

\VGlter,

del libre.

ciants

ria

—

r

:

tu,

e

...

salut

cadun

mençoni

que

pas e,

ça-

[quelà, estrenhi,
coratge de ma
[part e de la d'America,
indispensables;

vosautres

a

tots

e

bon

Tots nosautres
Tots nosautres iilimitats, tots amb lo nostre
sus

la terra, intéressais

[dreit,
dins l'eternal senti[ment de la planeta,

cadun de nosautres divenc coma tots... »
Podi pas malgrat tôt daissar de dobtar

Praquo tôt aqueste aparelh,
important

e

ratura

versala.
Lo factor que constituis la vertadiera, intensiva

qualitativa universalitat,

e

sufisenta coneissença de l'istòni un concepte de litera¬
nacionalas, ni de literaturas univer-

ei pas una

orientala

turas

salas;

encara

rejats,

e

e

cor,

sens

gramatica,

sens convear.-

domerja,
fresca, immediata, penetranta d'arma a
arma e familiara a cadun. Atal deurià èsser
la vertadiera lenga poetica. Es segur que
un
tal lengatge existis pas, mas existis
coma un
idéal al quai aspiran los poetas
de tots los pobles dins tots los temps,
donant a lors paraulas las mai diafanas,
sonoras,
tendras, aladas e rebombissentas
formas que sabon, volent comunicar lo
secret tacit de lors sentiments umans als
fraires los mai alunhats e degpertar de
ressons
de simpatia dins lors pieches e
mai enlà dins 1 infinit.
cions

fixas,

sempre

movedissa,

diferéneiats

e

bar-

e

latinizant los pobles conquistats
e
adaptant las obras estran-

dins lor estil, conferigueron al

geras

valor

mantenguet,

del

orbs

traduisent

e

l'espècia univers, aquela

votz

non

los que
ejscrivián e l^gissián lo grec.
Solament al grec foguet donada una valor
mondiala. Puei los romans, espandissent

que

la literatura universala, es pas defora dins
los alunhaments de l'espaci, es pas quantitativa. Es dins ço mai intim del nostre
piech, e lo seu lengatge deuriá èsser una

aquo

ment

aiceste ditirambe siá arribat a l'arma
seus nombroses consignataris. Per ço

val dins

eran

gambis, los dos
conceptes. Los grecs aimavan, consideravan e tenián en compte literari, exclusiva-

l'Emperi

mas

mon

romana.

Lo cristianisme, ço es,

toda,

la gleisa

romana,

maxima, aquela mela religion crestiana elevet tant
coma

la valor de l'individu

e aprigondiguet tant
las ideas de l'incarnación, de l'immortali-

tat,

de la catolicitat,

co es

universalitat, de

l'amor divenc e de la fraternitat umana e
las propaguet en ensenhant e luchant de
tantas de manieras, que lo seu latin, lite¬
ratura

las
tats,

escolastica, mistica amb
especulacions, meditacions, trac-

patriotica,

seus

d'iniciatriç

arriba,

en efeit, amb certanas maniextravagantas del simbolisme,
del futurisme, del impressionisme o del
dadaïsme. Aqui perdon lor valor las
ma

pa¬

raulas

gœthianas subre la literatura

versala,

per ço que un

creador

ni

»,

tal

tal

una

caos

«

uni¬

es

»

molonada

«

pas
»

es

armoniosa.

pas

Del

moment

ternacionala

del

nostre

extravagàncias,
servaires de
rar

pas

tat

a

in¬

clar

es

totas

los gardians

que

la poesia nacionala, per demo-

esclafats,

exagerar

les

l'actuala literatura

que

produis dins

las ciutats
occident las meteissas modas e

dispausan de lor

se

e

sotslinhar de

a

cos¬

mai

en

caracters

patriotics, arcaics, aupopulars de lor art. Atal apar-

e

al

de

costat

las deformitats

da

la

universala,

Finalament,

de profanar amb lo
lo

e

a

comer-

seu

reclamisme

seu

de

pas

tôt

ço

que

critica literària que sià pro

d'una fe renovelada

liures

ses,

Ja

Pelliot,

L

tant

e

avem mes-

de conceptes blo-

e amples de las causas eternas.
de bon poguèssem arribar leu a

renovación ! Ei

nostra

Sliaw

Achetez

,

accabat.

livres

vos

à la Galerie d'OC
Rue

sermons,

imnes, sequéneias,

lament, tanbén amb las

seus

e, finaparodias e

d'educatriç,
ja acabat.

es

Una novela fasli

lo

mas

de»

Lois,

A

d'animación

rotle

seu

de viva

e

l'obra dels mistics catolics e dels
reformadors protestants. Car los unis e los
gracias

concordan dins lo désir de tractar
los eterns problemas de l'arma, de la consciéncia, del cor e de la fe, non pas mai
autres

dins

langatge eclesiastic, arudit

un

clusiu,

e

eternas

pris, vulgars
1

amb lors idiomas

pairals, aquesigueron finalaespirituala e la força e

e

originalitat necessàrias

mir

pro¬

la majoritat

per

crear

tils nacionals dins las literaturas
Las

lors esimpri-

e

1

a

i

e r

d'OC

a

7, e. de la» Lei»,
T O

O S A

L.

iVoiez

méro
rant

bien
du

:

compte
d'OC

postal

124.55

OC

lors fisionomias idealas a lors idiomas.
de la religion liuras de lor cui¬

1 &gt; le

nu¬

cou¬

est

:

(Toulouse) ;

causas

dogmatica, escolastica

rassa

treron

e

davaleron al

cor

e

latina,

pene-

de cadun.

Pra¬

lo latin literari, abandonat ara
e
vacant, cfrissiá de majestuos e de solemnial, foguet imitât e instaurait dins los
idiomas vulgars e introduit dins las lite¬
raturas nacionalas, lasqualas, fasent aquo,
quo ço que

la via de l'imitacion dels

entemeneron

an-

e
se
perderon dins l'ascension cap
formai, pompos, precios, classicizant,
barroc e polit. Finalament, aquels artificis
fogueron subrepassats per un novel
movement filosofic e religios que procedissiá dels quietistas e pietistas, de Rousseau,

cians

2&gt; le numéro du

courant

compte

postal de la

GALERIE

d'OC

est

:

252.61
H.

MARTIN (Toulouse).

ço

de l'idealisme

de

Vient

paraître

del romanticisme alemand.
Lo canón classic cesset de dominar exclusivament
una

e

e

foguet desirada

poesia cada

cop

e

propagada

mai espontanea,

desta, interiora, antifcrmalista

universala : una poesia
lo Faust de Gcethe.
mai

e

Les

mo-

de mai

en

Seguent la tendéncia romantica vers
l'art popular, los filologs e los literadors
davaleron cap déformas de mai en mai pri-

ensenhament, que a pas
agut d'Edat Mejana e que li manca l'exercici logico-intellectual, e que las ideas de la

del luenh Orient e Occident, començan
d arribar a las nostras aurelhas e a batre
dins lo nostre cor. Praquo precisament

mitivas,

e

amb

aquo

lors

paysages

catalans

en soma coma

lor interès s'espandigueron mai enlà de la nos¬
tra cultura europenca e crestiana. Cantics,
pregàrias, legendas, reproverbis e dramas

seguit aqueste

la

a

que

causas

ment

G

en

mas

despuei

las

libres

ex-

idiomas laies e familiars.
los pobles crestians comenceron
a
pregar, especular, subtilizar, investigar, dobtar, rasonar, polemicar subre
E

vostres

a

amb lo seu umorisme, foguet la comuna e
elementària escola preparatòria de la nostra
vida e del nostre pensament modems e de
las nostras literaturas nacionalas. Dins la
literatura russa se nota encara uei, que a
pas

Crompalx

reciprocitat entre la literatura regionala e
supranacionala s'alanda al secle XW,

—

per

dels

que

un

—

una

que

es

pensament metafisic, un. sentiment reïigios.
Abans lo cristianisme i aguet pas en
occident
al quai me limiti, per ço que

foncción

sent

comer-

verses

negre,

viciosa,

o

TOULOUSE
e

per poderos
que siá, congrea pas la lite¬
universala, plan al contrari es el
que profeita d'ela per prosperar. Viu de
l'idea de l'universalisme literari, la servis,
la produis pas. Organiza d'antologias, de
fiorilegis, de floridas, de colleccions, de
bibliotecas, de gasetas literàrias, etc., mas
créa pas una
sola poesia de portada uni¬

descendent crepuscular,

tu

estrangéra, correcta

iStepanow, JeanJVLalye, Luc Durtain, André Billy,
Grégoire, Comte Keyserling, J. O rtega Gas.se t,

(eslavas,
divenc
jafricàn, naut dolicocefa'., de bona raça
[e orgulhosa, e fraire meu, égal,
norvegiàn, tu, suedés, danés, irlandés,
[prussian (tronc dont ieu nasqueri),
austriàn constant, lombard, ongrés, boèmi,
[pages,
tu. vesin del Dariubi
e tu, trabalhaire
[del Rhin, de l'Elba e del Weser, e tu,
[obriera tambén,
sard, bavarés, soab, saxon, valon, bulgar,
tu. doci! matador sus l'arena de Sevilha,
tu. lairón montanhol que vives sens dreit
[sul Taurus e sul Caucas... »
e
contunha atal pendent unis vint autres

e

o

festacións

7,

rem

tu,

venent

e

discordanta. Los idiomas se podon
brigalhar, troncar, desmembrar e barrejar
arbitràriament dins una tala barbaria, co¬

tier

MEUNIER

de Falla, Bernard
Tristan Bernard, André Gide, etc.

los

filha d'Anglaterra,

corrompent

o

barbarament embriaga.
estrofa ; proben longa.

la de las poderosas
Rus de Russia,
o

nacionala
una

1

:

André Alaurois, Alanuel

dels traductors

que
o

se

forta per contrastar aquels abuses. Per purificar e acordar las voses raucas e desa-

de s'ofegar dins la

l'onzena
o

aniran

pot demorar d'intim, de pur et de serén
dins las patrias dels pobles.

doctrina filosofica postulava

exuberància

Citarei

mai

grossiers los gostes e los sentiments, e
mens importarà si s'escriu
dins una lenga

menaça

—

seu

o, benleu, al mieg
internacionala barbaria literària. E

una

en

causa.

pariadas de la poesia moderna,

ROMANELLI,

sens

menaçant

d

tota

d endaliera,

em a

cialisme

asortat

L'imne de Schiller
(al gaug de las crea-

nos

a

a

déforma

e

Ja

e

e

insistents, cridaires e impor¬
la propaganda nacio¬
mestraja tots aquels produits, sià
bons, sià marrits, los porta al rnercat, e

D'un autre biais, lo mai afogat salut almon
Salut au monde — de 1 American Walt

Whitman,

indigest

nalista

gazeta

Dins los

sincretisme

un

amor

de

tren

en

da jorn mai

publics intégral ment totas las
los mestres convidats pel CLUB, dan.

nostra

conlerensas

comunista, abs-

afogadament

bris

tuns.

atengut

pas

del

sessions

es

aquel

despuei l'epoca ro¬
mantica, diverses menas d'aspror e de pri¬
mitivisme teutonic, franc, bavarès, suis,
gales, latin, etrusc, iberic. D'en premier,
aquels regionalismes se presenteron amistoses, modestes, e amb una certa vesiadura simpatica. Mas sulcop
vengueron ca¬

CONFERENTIAXLUB 77

jamai

si

s

siàn

de
de contaminaoions de formas
exterioras. E anam vers una novela anarquia artistica e literària. Om dirià una
inondación que, depausant la seu losa, co-

barrejas

«

poderos poenia de Dante, los

rôties començan
ratura latina es

forças

e

terrenalas.

causas

Amb

vulgars

poetas

a

salvatges,

extravagants,

brutals que
e del bestial,

e

menar

caracter

son

estrangers,

del negre

literatura

la musica de Bee¬
la sonoritat ni lo
internacional que per la seu tendén¬

morala

cia

tam-

universala

teratura

per

barbars

eisson

bais universal !

Aqueste imne,
ressón

la

dogmaticament

son

exotisme subreromantic e aquela
sensibilitat e acceptación de tots los estils,

tentics

umschlungen, Millionen !

thoven, auriá

de

l'amplificación

e

aquel

mai

Diesen Kuss der ganzen Welt!
Vos embraci, milhons d'ornes,

Dins

se

de las teorias sociologicas, tôt
aiço es força
util e mai necessari per vo'.ontar la reallzación de la literatura universala. E son
necessaris tanbén los trabalhs dels
filologs,

:

Seid

Encara

separadas F una de l'autra. La li¬

progresses

l'idea d'una

fondamentals

conceptes

poesia, de l'idioma, de l'art,

a

padas

es

grès antécédent de la nostra consciencia
religiosa. La critica literària, las experiéncias del bon gost, la flexibilitat creissenta
de.' jutjament estetic, l'elaboración fiîosofica

manca

cionala.

ca

possibles,

nos

Dins l'Edat Mejana aparisson clarament
estructuradas pel premier cop la literatura
universala e la literatura regionala e na-

nos-

animan cada cop per un pro¬

illustrar l'universa-

per

lisme tendéneios e
amb dos exemples.
An die Freude »

turar)

per

pro

doctrinària,

fusa. N'i

los

que

cadun dels

es

dins lo desenvolopament de
literatura universala, venon

trobet tant

se

alat. Tota tendéncia

o

del quai, los pobles
los idiomas se reconeisson

vertut

comprenon e

que

seu

dolenta, siá nacionalista
traita

la

per

illa.
Perço que pretoca a la valor estetica de
l'iinternacionalisme, es pas en el meteis, ni
super'ior, ni inferior al nacionalisme. F ns
la milhora volontat d'estrénher amb amor
tôt

las Tioças de
ço divenc que

puei cada cop mai
segura e clara. Sens la tendéncia transcendentala e metafisica, de la nostra fantasia
e

juvenil

nosautres.

començar,

amb lo dialecte modem dels pastres e pa-

pas

primitivisme

un

geses sicilians,
intimament
en

aguès

o

de la

e

nacionalitat i an de rasics mens anticas.
D'un autre costat, los russes gausisson d'un

la mort, en soma ço etem e
dins tota la vida alena despuei que i a una
literatura universala ; escura e semicons-

internacionalisme arcadiàn, en Sicilia, e aqui, dins lo secle XVIIlen,
gracias al eugenh de Giovanni Meli, la
poesia bucolica foguet reintegrada e reinstallada dins la seu patria e foguet vestida
enriquit

individualitat, de la personalitat

los poetas cantan l'armonia de las esferas,
o
lo secle d'aur, o la patz eternala, o la
dolor cosmica, o la redempción de las
creaturas, o l'eterna joventut de la natura,

ço

literaturas

la literatura nacionala e universala, es pa
riva a la dels conceptes de l'encamación
e
de la transcendéncia. Son units de ta'.a
maniera, que l'afirmación de la un non
nega

|

par

Marcel

CHEVALIER

gostes e

un

volume

IO pts. 50

Galerie d'OC

�oc

l'art

arts

francesa

tcrnacional

aquesta creença en raons

que

sarem

trameses

Val la pena d'esmentar, amb massa de
détails, els plagiaris dels mestres revolucio¬
naris de l'impressionisme, tais com Albert
André, J. d'Espagnat, Lebasque, Dufrenoy,
P Montezin, etc.? Diriem que no; vet aci
perquè els deixem de banda i anem a acarar-nos amb aquell® altres pintors que donaren
ai « Salon d'Automne » el seu ca-

i moites

ràcter i actitud peculiars.

LA nostra crítica artistica ha fet molt

de la pintura, la gràfica i
l'escultura exhibides al Palau de
cas

poc

l'Art

Modem, de l'Exposició Inter-

nacional de Montjuïc. Creiem que aquesta
actitud és molt equivocada, i fonamentem

diverses
ait, perquè de les obres
hagué algunes d'excel'lents

n'hi

per

d'intéressants

pas-

acollida,
un
espai en el periòdic ben diferents de's
que hom els ha atorgat, màxim si es consi¬
déra

com

merèixen

nue

d'escasses,

son

una

ara, -en

les exlhibicions d'artistes

pais,

el

no

d'anomenada. Que les obres d'aquesta
mena foren ben nombroses, ho demostrarà
abastament aquest comentari

afany de traduir la bella aparença i
un agradés afalag visual. No en
manquen
que
pug .en -per
a
despassar
aquest hédonisme prou baix i atènyer la
imensitat, tal com ja esdevenia en el cas
de Dunoyer de Segonzac. però cal confesatènyer

car

la

a

Natura

«

morta

:

peixos

»,

de la Secció

intensitat

aquesta

que

és

més

av'at

barreera que no pas pregona : aixi ens
ho mostren obres tan dive.ses l'una de
l'altra com la « Sta. Teresa ». de Desval¬

lières, el vigoríssim, però més forçat dramatisme del « Paisatge urbà », de Vlaming, o l'aspre i gruixut « Bar », de Gro¬

això mereix menys d'ésser anotada
fina i, sobretot, personal. En canvi,

per

com

barcelona.

Tots aquests pintors es caracteritzen pel

d'antuvi els « Grups al
jardt », de Maurice Taquay, clar i vigorés
com el « Noies collint
jlors », de Pierre Laprade; pe bé que eren una obra prima

nostre

de

el

maire,

de Manguin,

l'apropa

a

rigid metodisme
Fextraordinari

del

quai

représentant

là

qua!,

un

renova-

Fumer, esdevingué,

guiadora de les evolucions estètiques décisives de l'art occi¬
dental, fou l'escola francesa; durant tôt el
segle XiX°, aquesta fou la primera de les
escoles, per bé que no pas la imica, tal com
ho afirmen sense ruboritzar-se alguns indocumentats. Aquest paper de guia, perd,
s'ha anat liquidant, cada dia mes, d'ençà
de l'impressionisme. Vegeu per exemple
d'això que diem, que els capdavanters de
l'expressionisme (moviment artistic général
i no una simple designació de grups li¬
mitais,

alemanj^s

belgues)

o

si

els

malfrat de la quai

joves de

artistes

tôt

francesos

dia

avui

Per

caldrà

ventura

taciô

que

és famés

i

i

del matis.

de Barcelona,

esmentar

Matisse,

el

quai,

Deixem, però,
cretem-nos

a

segons

generalitats i

aquestes

con-

l'examen critic d'aauesta Sec-

Francesa, la aual, a malgrat de no ésser
tan compléta com l'hauriem
volgut, ha estât
aplegada prou judiciosament per a fer-se
càrrec de les
tendències diverses que combaten en el mon de l'art parisenc. Hom ha
prescindit, malhauradament, de les ten¬
dències més extremoses ; no sabem per què,
la seleccié tramesa a Barcelona no !ha pas¬
sât més enllà de Lhote i de Gromaire. En
canvi,

encara van

pel

mon mostres

d'aquell

académisme més encaramelat i carrinclé
del quai és mostra el deliciosament ridicol
« Demi-nu
»_d'H. Gervex, o aquell més sé¬
riés « En l'església » d'Edgar Mazence,
deixeble de Gustau Moreau com F. Sabatté, del quai h,i havia.un '« lnterior d'església ». Mes endavant parlarem d altres

deixebles d'aquest

matejx

bles més intéressants tais

mestre,

deixe-

senyora

»,

tan ensucrat

Quina caiguda, Déu
mai que

distingit.
Qui hauria dit

com

meu

Charles Guerin

Laszlo ! Parem-nos

!

poc

cauria per sota

de

davant el
c
Paisatge » d'Henri Martin, d'un divisionisme adultérai, per tal de tenir més temps
un

moment

per a la contemplacié dels « Nens ai
bany », de Maximilià Luce, l'antic soldat

del

novo-

impressionisme

;

es

tracta, potser,

de la tela d'aauesta Seccié p.intada més seriosament, amb major conviccié i coneixement, 1, un cop esmentats très bocets d'Al¬
bert Besnard per a la conegudissima decoracié

Jean

per a

la Sorbona, ja podem

queiles

i un estudi
la decoracié de
al regne d'a-

eminèneies del ve!l Salé
»,
representades aci

Nationale

de
per

la
un.

Ferrant el caVall », de Lucien Simon, tela
tan efectista com pobra, i els Le Sidaner

Menard, els paisatges del quai,
poètics, plaUen a Camil Mauclair.

René

tan

Relleu pei*

El grup simbolista i sintetista esta bastant
ben représentât per Maurice Denis, amb

Banyistes a la platja », d'un arabesc sòl»d, per X. K. Roussel, amb una « Mitologia », prou vigorosa i ben matisada, i per
la capriciosa « Pintura » de l'àgil i sensible'
(no tant, però, com hom pretén fer-ho
creure) Pierre Bonnard.

que

considerin
comptaven

Exposicié

ens convencé,
una vegada més, de la forta
sensibilitat d'aquest fauve.

d un cert aspecte de 1
esperit francès que
és André L'hote, el pintor de
l'estranya

D'una
gen

en

cisa

i

barreja de cérébral.sme

a.ira d'aquestes Jeres, Van Don¬
poguérem veure una sintesi conàgil, d'un caràcter entre exòtic i

com tôt
tantes

mereix

el

que

de

doctrina.isme

■

com

d'elogis.
Els

Barcos al

i

amb

dissimuli,
Si
una

el

u

noteta

gorés

en

«

Football

és
de ia

»,

Jouclar i la « Mar révolta », de Ro¬
land Oudot, no passen de morceaux de
bravoure. I el mateix es podria dir de
senyora

&lt;•

Nu

per

Dunoyer de Segonzac,
innegable, però barroera,

ço

caça »,

«

Natura

nica

amb

morta

d'André Mare,

bon ordenament

com

es

par

tant

la sorda i

«

pla ad'optat

armo.

reau,
nesse

—

»,

un

Ch.

—

»,

ve'lUen\rebeaotesur votre «

»,

tan
«

Jouze,
—

«

molt particularment, les
fines i solides, d'André

Ctutat vella

artista

«
Cour de
Caiedrale de

—

fa

que

meaievalesc

i

c

»,

de J. L. Mo¬
en un Pirade la Cité,

pensar

L'île

Pertanyen a l'altra direccié. els aiguade Besnard, « Homes al jardt »,

classicisme de Pierra Girieud no ens convenç gaire, però cal reconèixer que inté¬
ressa
sempre. Hi ha. encara, e! ■■ R&amp;trqt
de la m.eva mare », de M. Asselin, que
s
imposa per la seva ciència i sensibilitat.

forts

amb

sorpresos

bosc

til,

»,

i les

frère.

MfcsnVÊ

seguirem el

Pont Neuf », d'Eugène Bejot, a la quai
no
mjnquen pas certs suggestius accents
wistlerians.

minuciés i armònic el « Pages vell »,
de G. Stoskopf, i lluminés i entonadissim
el « Parc », de Lotiron. En canvi, l'aspre
com

1

vivacitat,

el

&lt;•

Cami

al

de Beurdeley, d'un ambient sub¬
«

Bretones

segueixen

a

la barca

»,

altres obres

de Beau-

d'aquells

Om

ENVOYEZ

VCS

LETTRES

ALGÉRIE,

au

MAROC,

eïi

en

AMÉRIQUE

ET

ESPAGNE,

A. O. F. et

DU

COMPA GXIE

SUD,

en

par

AVIOIN

géxéra le

AÉROPOSTALE

&lt;i

92, Avenue des Champs-Elysées, PARIS
"enseignements

dans

tous

les

-

Téléph.

:

Elysées 52.03

bureaux

cSe

poste

siegm£B.l&amp;

QMC

dUstri&amp;utioïïtL
iriatre dcrwiier numéro a
été

défectueuse.

raison

des

tances

et

cussions
tions

En

circons¬

des

des

sur

ports,

réper¬

inonda¬

les

trans¬

cela

n'est pas
étonnant. Xous prions

qui

COLIS

nous

la

ceux

en

Pme S'trnon

l'apartat anterior,

en

J. Dalles,
—

»,

Jacques, la

riquesa de la coloracié ; qualitat
de la quai participa, també, la

Dona assepuda » de J.-S. Boussignault.
El port », d'André Fraye, és tan concis,

13

\acreT^aretou\t.

—

»,

Testes

«

teinl ei

de

assenyalarem d'antuvi el metier
i acurat que distingeix els aiguatramesos
per Daville,
«
Notre-

Chartres

pel

la quai

du

que

forts

aquesta,
c.

és,

Dame
Rohan

de

ormeigs

distingeix

i muntanyes

roques

de

comentari

a

segur

si no fos aquella
intensitat en la

percepcié.
La

Paisatge de

«

mateix

tela petita, sensibilissima i vigorosa

»,

de

fnrrr»uVe

a

de René Seyssaud i, sobretot, pel « Pai¬
satge » abrupte de Chabaud, obra d'un
accent auster i ferm.
Ultra aquestes pin.lures, figura en la
Seccié Francesa una aportacié de gràfica,

almenys

superficialitat
Paisatge nevat », de Zinng,

una certa

a£*radable, el

pgpUlS

a

Cézanne;

de Louis Chariot i la « Dona nua », de Jean
Marchand, es pot ben dir que son dues
oue

ingènua

Cassanyes.

teristica de Corot, dels dos

una

obres assats importants, per bé
elles la saviesa tècnica amagui o,

frivolitat, molt
Montjuïc amb el seu

de

70 A*s

sensualisme, de

la Natura que fou la caracRousseau i de
l'exhibicié que comenteiji, la
continuitat, d'aquesta tenaència estava ropresentada per Maurice Utrillo, la ingenuitat del quai és, pel que té de
pato.ògica, tan del moment actual, pel &lt;_ Pai¬
satge coster », de Charles Lacoste, l'amie
tan afi de Francis James, pel colorit i vi¬

riu

»,
de Marquet, son
percepcié sintètica i una
seguretat
véritablement sorprenents ; tan
sorprenents com la claredat i la simplicitat
afinadissimes que distinge'xen el « Pai¬
satge » de Jules Flandrin i les « Dames a
la platja », de Mme Maval. Del « Caçador »,
«

i

de

i

«
A rlequi assCgut ».
Un altre aspecte, el més apreciable, de
1 esperit francès, és
aquella amor senzilla

pin ta aquest

rererves

eixut
représentât a

ben

haver-lo vist

no

Internacional

11. A.

font

una

passar

«

i

IIFSPIALI.

de_ l'Escola de Farmàcia,

subtil d'Aman

--

C.

Marquet, Ju¬

com

les Flandrin, Desvallières ; ara, preferim
i-.tercalar entre els académies encaramelats, a Charles Guerin i el seu « Retrat de

als

véritable llàstima

aquesta

Barcelona.

executats

cié

pena.

escultors, s'hi

gens

els

entre

una

en

artista,

Faistauer, és húngar.

«

és

mundà, la quai,

sense

valgui la

a
Alvear, voltat d'altres esculturés
Drivier, Contene, Jane Poupelet, Gimond, G. Toussaint, Halou. Ali Guenot,
els quais, llevat del violent Bourdelle i de
F animalier Pompon, autor d'un « Mussol » d'una geometritzacié gens
superficial, segueixen. confiadament les normes
d'aquell senzill novo-hel'lenisme imposât
pel gran méridional Aristide MailloF que

gers:

no cal parlar-ne) tots son estran¬
Van Dongen, Picasso, Max Ernst,

res que

de

segur

de

plagiaris

Chagall, Chirico, Soutine, Miré, Papazoff,

hi ha

no

ma-

»,

ment

en

com el
fet que els artistes
véritablement revolucionaris de Paris (dels

i

tan considérables com Des« Eva », simple i sensible, del
al duaner Rousseau, i obres
tan
excel'lents
com
la
monumental
«
Dona asseguda », de Wlierick, o la
«
Bacant », ja coneguda, de Josep Ber¬
nard, la « Noia de la galleda » del quai,
s'exhibia, també, en la Seccié de les
Arts
Décoratives
franceses, del Palau
d'Aifons XI11°, junt amb F « Heracles »,
d'En Bourdelle, altrament reoresentat al
Palau d'Art Modem per un. fragment de
les quatre figures al'legòriques del monu¬

Exposicié Internacional

proven tant aquesta

traçat alhora sumari

piau. amb F

un

el segle XViIlè;
mentre Itàlia era el pais de l'art vers el
quai
tolhom peregrinava, els fets estètics decisius
s'acomplien ja ben lluny d'ella: a Holanda
i a Espanya. La nostra conviccié que els
fets estètics deoisius d'ara, s'acompleixen
enllà de França i de l'esperit francès, la

com

monument

ha présentât un conjunt de noms conegudissims i en plena voga i d'obres no gaire
solides i consistents. Es tracta d'un cas

paral'lel

«

personalitats

l'aportacié

seu

proper

no
ens
prendrai! gaire
Soldat de la Revotució »,
Boxejador », de L. A.

«

sorprendrà

no

per exemple, com el de
portuguesa ; però si que, comparada amb les seccions Belga, Holandesa, Noruega i Italiana,

té el

d'un

tan

i

précis,

que,

costat de les altres aportacions del Palau
d'Art Modem, d'un nivell molt baix, tal,

que

temps

poema

Georges Auriol,

per la unitat del conjunt,
molt més convir.cent que no pas la
pintura. Es tracta d'una constatacié que

l'aportacié francesa résultés,

que

d'un

L'escultura,

de França. No vol dir aixd, cal tenir compte
al

Ber¬

«

era

dels

un

l'esquemàtica

la notable « Plaça de poblet
R. Bonfils, d' un costumisme sintètic,

dels pintors italians

cap

conegut com cada

Marret,

iitografies

Moreau,

juïc. Ningú no negarà que, tôt i ésser el
conjunt de la Secció pictorica d'Itàlia d'un
efecte mes sdlid que no pas el conjunt de
no

Jacques

com

la il'lustracié acolorida d'un

tusser,

darrera afirmació ? N'hi
doncs, de fixar-se en l'aporl'art italiana ha fet a Mont¬

la Secció Francesa,

de

»,

Naudin, el

de

ano-

corroborar amb

mestres

»,

espai; fora del

aquesta

haurà prou,

de

proves

Testa

Les

menats.

exemple

«

del « Nu », de Gromaire.
Finit el comentari dels aiguaforts, pa¬
rem-nos
davant els gravats en fusta, que
no
son
ni molts ni notables malgrat de

evocadora
simpàtic.

uns eren

mes

Vergé Sarrat, K aiser i Frelaut, que fora
imperdonable ob'idar, la simplificacié pé¬
del « Bar », de Dufresne. i del
Foot Bail-,)), de Goerg, i la fermesa ruda

de Oharles Cros, feta per

els països respectius dels quais floreixen
artistes d'una vaior almenys équivalent a la
artistes

—

nétrant

mept,

en

dels

artistic

mon

d'A. M. Martin, la ultra estilitzada
de dona », de F. L. Schanied,
antipàtica per la seva afectacié, i, final-

àdhuc aquells

arreu,

el

en

«
Le port de St Nazaire ».
personalissim per l'agilitat i rigidesa
peculiars, el « Nu », de Dunoyer de Se¬
gonzac, rema. cable per la seguretat del
traçat,
els « Paisatges » tramesos per

«

perd, els fran¬

cosa,

Laboureur,

tors

d'avui semblen recullir el profit de
la gldria de llurs avantpassats immédiats, i
ells son, encara, els que amb mes o menys
de retard serveixen de guia i de mode] als
cesos

voga

—

gère

francesos, — Cézanne i Gauguin, — d'altres com Mares, Van Gog, Hodler, Munch,
Ensor i, mes endavant, Picasso, Kandinsky,
Marc, Klee, Chirico i Chagall, no en foren.

A

en

Beltrand, — « Pomone », « Camaieu », —
Paul
Colin,
un
«
Retrat » (acolorit)
d'Achille Œuvré, o les « Dones al bany »,
de Paul Vera, F « Adoració dels pas-

l'escola

rebuda l'empenta

cop

dora dels Constable i
a partir de Delacroix,

ara

parisenc i en les seves provincies,
tais
el chef d'œuvre de Jacques Emile

corn

comp'.ar

Francesa.
Es ja matèria fora de dubte, que

artistes

seu

Remarquem

estrangers

l'exposiciô in-

a

de

nos

lecteurs

n'auraient

pas

reçu le numéro du 1er
mars de bien
vouloir
nous

que

le

signaler, afin

nous

procéder à
envoi.

puissions
un nouvel

�oc

il

la

religion
UNA mosira ae la traducción de,s

Lvangelis » que lo Kd.
Juli Cubainas tenc a punt de publicar, inaugurava ains lo nostre
qanïs

&lt;(

anterior la paja d'estudis reiigioses
que ens plaseria de poder pub.icar cada
quinzdna. mns calere per aco disposer, no
sonque de iraauccions, mes d'es'ludis de
tota mena subre ta vida cristiana dins los
Païses d'Oc, escrits, és clar, prejerentme &gt;t,
en la
lenga natural dets jideis dels quais los

numéro

fìdel

sàvia,

e

annadas

e

tic

doble significació del poble de Jahvé és
1 essència de la seva història. Quan eau
de les mans balbes d'Israël, raça, la recull
el Cristianisme,
religió umversal. Aixi
passen milenis i el prisma teològic d'Israël

seu

infligit pels déus. Hom ja havia

no

mitiva és

ja

sisteixen

i

una
son

luciona,

notable dins la soa incip.ència. E
lo nombre de sacerdots joves que an
sabut acoiofir e tornar mes viva. mes vi¬

de

natura,

recors

els altres, d'establir entre
Iharmonia, de comuiicar, pel
amb els déus, d'abastar amb a

manar

l'ordre i

e.is

pensament,

de la lenga mairala, cal mencionar lo Rd.
Josep Salvat, projessor al Petit Seminari

...

.

intel'ligència

solament el

no

visible,

mon

els principis i l'essència de totes
les coses. Això l'indueix a furtar el foc
divi destinât a l'home. El furt i l'astúcia

ans

de Castelnoudari.
D'el e d'autres com
lo Rd. Juli Cubai,nas, provençals, lemosins
o gascons, esperem que aquesta paja podrâ,
lèu, nodrir-se. E ment estant aufrim a s
nostres lectors " studi dambe lo quai lo Rd.
P. Miquel d'Esplugues, O. M. C., d.rector
de la « Fundació Bibìica Catalana « e,

encara

amb què
de Jupiter,

al

mon

Prometeu s'allibera del parany
son la deu primitiva dels mais

del càstic mateix de Prometeu.

i

»

El gentilisme, en teologia,
no
passa
d'aqui. En filosofia s'elevà bastant més
amunt i s'arrocegà bastant més aval!. Fet i
fet, perè. potser cap de les seves solucions
filosòfiques no té el valor d'aquest mite
suggeridor.

lo prevligi religiós mes hait de Catalonha, s'a complagut d'accmpa-har un
exemplar del « LlIBRE DE JOB, ÉCLEMASTA I
PROVERBIS » que aquela entitat acaba de

segur,

la venta.

★

public occitàn de França, ignora
lo jormidable moviment cultural de
egions de lenga d'Oc subprirenencas e la

Le

massa

las

:

primera que i tenc l'esperit
Actuaiment es publican en Caialonha 'très Biblias, doas de grans. la del
Monestir de Montserrat » e ia de la « F.
B.C. », e una de popular, la del « F ornent

part cipación

religiôs.
a

de Pietat Cciala-.a ». £, no pariem d'autres
libres dévots r.i de las revistas, perquè un
aut

dia, dambe més

c

Vis

fins al cim del cap

ludam sen^ue, del Rd. P. Miquel d'Esplagues. O.C.M., cami de Palestina, lo
mandadis aimab'e de! volum e d aquesrt es-

tudi.

réduit

»,

a

test

un

«

seure

la

a

la seva podridura » ?
Pendant » de la de Prometeu,

en

ma per

rascar
«

explicació

tant

en

l'enigma del dolor i de!
mal, la visié del problema a través de Job
és una visiô, no sols antipoda en els seus
principis i en la concepció de la vida de
l'univers, sinó més entranyablement hu¬
que

a

mana.

En

Job

com

Hom pot cer_ar a la vera essència

raó humana, l'explicaciô
li plagui, representar-se'ri les
ccincicències i les divergèiicies.
Tanmateix l'acord s'imposarà en el fet de
la petita flama, rutilant i oscil'lant, encesa
en el cervéll nostre; i,
a despit de fallences
incomptables, clau preciosa d'aquesta
meravella que és el progrés indefinit del
llinatge.
Reina de tôt indret combatuda, no sabeu com, la raó al capdevall triomfa. No
l'atueixen les continues sagnies dels sentits,
ni la mareja llur prodigalitat en servir-la.
Reacciona contra tota defallença ; i del caos
mateix, a la curta o a llarga, m'extreu llum
orientadora. Rebrota ufanosa en mig dels
calcigamen'ts de l'escepticisme, i amb for¬
midable esperit critic esguarda fit a fit la
pròpia llum del cel, que no accepta sinô
passada per filtres exigentissims ; és a dir,
després de provar-la tamquam aurum quod

de

la

que

ignem probatur.

Com

gons com,

veritat

—

maternai,

instint

un

és

la

la raó,

—

»e-

filla de la

mare, segons com

resistèneia és superior

seva

a

No cedeix ni davant la sensació

tota prova.

tôt i per tôt Job, oriental, sent i parla
nosaltres. En canvi, el mite hel'lènic,

si diu

alguna cosa, és sols a la imaginació,
llegenda perduda en la llunyania
dels segles ; occidental només pel seu 'me-

com

per

no

mig de la cendra amb

calma, informaram

los nostres lectors de tôt lo moviment de
la cultura reiigiosa e: Calalonha. / ra, sa-

d'ell, qui

vis

recorda la imatge
de Job; d'aquell patr.arca oriental, « home
just i temerôs de Déù » ; respectât, feliç
poderós, però, permetent-ho Jahvé, vic¬
tima de totes les desgràcies, i « ferit d'una
ulcéra maligna de '.a planta del seu peu
a

amb
llum
problèmes

transcendentals
3ue,diatôtelsjustméscomença
a veure
e

la vida li planteja, ja sent qui sotja
la seva existèneia mateixa. Perquè penós
o
gaudiós, raonar, per a tothom, és afer
exclusiu d'aquesta vida; si bé el mot a ex-

una

ravellós antromorfisme,
esser-ho
seves

el

en

perè exètic

mitologisme i

seu

a
en

tôt

les

»

molt diversament

sona

a

oïdes del

pensador cristià, esperançat i espiritualista,
que a oïdes del pensador, també creient
sense esperança en la metafisica del no res.

Fluctuât

mergitur.

nec

que ens

Turmentadora,
hi submergeix,

ella mateixa ens fa sobrenedar
del sofriment. I si no hi ha a la
de félicitât

rama

principal

inconscients

la

mar

que ella no il'lumini, el
de la félicitât també és

corcor

ella.
Induits de

en

terra pano¬

prop

de lluny

o

i bestials llevada

per

la raó,

la raó, tots

els instants sublims de la vida — sublima
en
el gojar i sublims en e! patir — son

supraraciooals

infraracionals

la sobtada
vulgar com
o els idil'lis
inefables; l'èxtasi per motius estètics, religiosos o artistics i les altes visions, divines
0 humanes, tan se val, però objectives, és
o

:

intuició del geni i l'espasme
de bestiola; les grans tragédies

dir,

al'lucinacions.
Però, com Minerva, que eixi armada de
la testa de Jupiter, veieu la raó sempre

a

veres

visions,

no

amb el glavi a punt de ferir o de ferir-se.
1 el Job en potèneia que hi ha en cada fill
d'Adam, cap a'.tra facultat no té
poder
d'afaiçonar-lo sinó ella. Perquè el fet
inexorable del nostre patir, tan vulgar, tan
essencial a la manera com és plantejada
aci

la lluita

per

l'existència, sols

Job

de la immensa potencialitat radioactiva de
la raó pot assolir proporcions de tragèdia.
O, en altres termes ; que és natural a tôt
vivent néixer i morir
oaiir de fret o de

calor,

estar

sa

o

emmalaltir, viure beat

contrariât, ésser victima d'altri

o

autor

o

de

la dissort d'altri ; perè només l'home, per
la raó, amb aquestes inversemblants capa-

d'enverinament

citats

propi, moral

o

fisic,

la terra,
3ue roseguen
l'entranyaPremeteu
del llinatge,
encaals roquisenat

sers

a

del Caucas.

com

un
i divers de tota la seva obra.
Crée en Déu, Pare tot-poderós, creador
del cel i de la terra. » D'Abraham i Moi-

ment
«

sés a
és la

nosaltres, la formula,

substància,

en

mateixa.
1 '.a ploma de Moisés ;a
recollia tradicions milenàries.
Adhuc Lnhumanament exacerbât, perè
tan

tota

tipic d'Israël, l'odium teologicum a
representació imatjada de Jahvé ha
sal

el de la faula, és el nostre llenguatge.
De Déu, de l'ànima, de la creació, del
bé i del ma!, de la mort i de la vida futura,
idees bàsiques en religió i en filosofia, no¬
matisos

la

separen

mentalitat

del

Îjrototip
itat cristiana,
milenari,
de la lahodiernaexpressió
mentaàdhuc
seva

en

culta,

posem

per

cas

un

Lleô Xlllè,

Mercier.
Perè e!s grans dolors, que no ofeguen,
sublimen i esdevenen revelació magnifica
del tempérament racial. Heus aci perquè,

la mare i
Jahvé ha
près; beneït sia el nom de Jahvé... 1 des¬
prés d'això obri Job la seva boca i malei
el seu dia... i digué : Desaparegui el dia
que vaig nèixer i la nit en què fou dit :
«

nu

Nu vaig sortir del ventre de
hi tornaré; Jahvé ha donat i

concebut un home. El dia aquell sigui
tenebres, no en tingui cura Déu des de
da'.t i damunt d'ell no resplendeixi llum.
«
...Fins quan no apartaràs els ulls de
mi? No em deixaràs ni el temps d'empassar-me la saliva? Si he pecat, quin mal t'he
pogut fer, oh Custodi de l'home? Perquè
m'has fet fitó dels teus trets, i he esdevingut una càrrega de mi mateix?... La meva
ànima és enutjada de la meva vida; donaré

esplai als meus laments, parlaré en l'amarguesa de la meva ànima. Diré a Déu
:
no
em
condemnis ! Fes-me comprendre,
perquè lluites contra mi ! Es que hi trobes
un
gust a oprimir-me, que menvspreis
l'obra de les teves

raans,

designi dels inics? Per

i afavoreixis el
ventura els teus

ulls son de carn? Esguardes amb l'esguard
d'un home? Son els teus dies com els dies

els dies
la meva
fallida, i el meu pecat inquireixes? Bé saps
tu que jo no sóc culpable i que ningú, de
la teva mà, no em deslliurarà ! Les teves
mans em crearen i m'afaiçonaren, i del tôt,
ara tu
em destrueixes ! De
pell i de carn
de

de

l'home,

son

els

teus anys com

Per què

l'humà?

recerques

m'has vestit i d'ossos i nervis m'has teixit !
Vida i favor de gràcia m'has donat i la
teva sol'licitud ha conservât el teu alè ! »

Fragments antolègics?

—

No, és tôt el

llibre que es descapdella gairebé^ sempre
en
el mateix to, presidit per l'espectre
d'una carn vestida de eues, amb pell clivellada i supuradora, que per l'esperit,
sosté un cos a cos véritable amb si mateix,
amb la muller, amb els amies. I sobre tôt
.

amb

La

perè

Parlaré i no el temeré. »
— la de Job, fill de Noé,
d'Abraham — fou en l'antigor 'a

Jahvé
raça
no

:

«

semita

antropomorfisme,

un

que esgrimeix a
C est la guerre;

Milers

el

llibre de Job dins aquest

semita-hebreu ideàricarrient, perquè
el protagonista i el 'libre s'il'luminin amb
la llum que els és pròpia. Quasi reduït a
podridura, Job encara és una ànima. 1
l'ànima

finit,

no

débat amb

es

del

projecciô

mera

una

Ombra d'in-

jo,

amb

ans

l'Unie Esser véritable, Creador, Providència, Pare universal,

en

el quai l'ésser Pare

Providència de tothom

i

no

obsta

sigui d'ell individualment. Déu

a

ho
Déu

que

meu,

de tothom, i Déu de l'univers, aixi esde¬
venen
una
mateixa realitat estimulantis-

Creu aigu

sima.

tenir idees retallades

que

sobre la persona'.itat de Déu i l'espiritualitat de l'home enerva l'home. Es una

paradoxa inconsistent que el llibre de Job,
interpreteu'-lo com vulgueu, deixa fora de
combat. El gran dilaniat pel dolor, el prototip del dolor, és'el tipus més robust de la
literatura hebrea i potser de tota la literatura.
Job es retorç, gemega, maleeix,
prega,
es resigna, s'exalta;
perè vibra,
creu
i espera. Es tota aîtra cosa que un
nirvànic o un vençut de la vida. Més aviat
és un sùpervident de la vida, u Jo sé que
el

meu

Vindicador és viu... Amb la

meva

jo veuré Déu. ni veuré jo, jo mateix,

Israël.

a

La quasi obsessió d'eternitzar-se en aquest
món,- vîvint-hi '.largues anyades, deixant-hi
nissaga copiosa, és tan tipicament hebrea
com

jahvé

Tant

estigué

mateix.

com

desconegut a Israël, el suicidi
Grècia i a Roma, médis

de panteisme còsmic o antropomòrfic. Els àrbitres de l'elegància gentilica,
Pet.oni per exemple, acabaven suicidant-se.

saturats

D'altra banda, llevar personalitat pròpia a
Déu i a l'ànima. no és ja ccronar l'Un vers

amb e! crespé

de la mort?

arbres, des del cedre que creix en el Li¬
ban, fins a l'hisop que s'arrapa a las muralles. 1 dels quadrûpeds, de!s ocells, dels

reptils i dels peixos
Molta ciència,

de

la

Jahvé benei la darreria de Job més
seu principi... i tingué encara set
fills i très filles... 1 visqué Job, després
d'això, cent quaranta anys i veié els seus
el

fills i els fills dels
racions. I mori Job

D'aquesta

seus

fills, quatre

gene-

vell i pie de dies. »
manera
triomfal, acaba el

llibre màxim de! dolor.

La saviesa de Salosmò

Vistos d'aprop, no podeu fer-hi

més, Salomô us recorda Sòcrates
i Sòcrates Salomô. Per un primat
en

saviesa,

poc o

molt llegendari,

saviesa positiva, coincident amb
vehicle gairebé exclusiu
dels quais fou la parauia; perquè Salo r.ô
i

per

la

de

una

Sòcrates,

adopta, davant Israël, posicions hlosòfiques i
religioses anàlogues a les de Sòcrates da¬
vant els atenesos;
i per la vibració d'escepticisme

que

hom

percep

al fons d amb-

dues concepcions de la vida i de l'univers.
Sols que, a permear poc o molt d'escepticisme els seus alts coneixements, Salomô
hi arribà pel cami de totes les prodigali-

Sòcrates li emmenà l'amoi
amb independèneia

tats ; mentre a
auster de
la veritat,

exemplarissima
de

tôt

i contra

en

confessar-la

tothom.

a

malgrat

D'origen tan divers, el dubte sacràtic i
l'escepticisme salomònic són també de qua-

litat molt diversa. Si l'intel'lecte del fill de
Providència d'Israël fou Jahvé en persona
no acabà de naufragar.
pels résidus d'una fe — la del seu
poble — en ell habitualment esmorteïda;
tôt e! contrari del fill de Sofronisc, en el
quai el dubte mateix fou amor encès a la
veritat, per la quai dalejà sempre amb unes
fal'leres més ironiques, perè no menys
dringadores que les d'un Agusti de 1 agaste o d'un Newman.
Per la ploma de Renan, cada dia cientificament més rovellada, la hipercritica ens
ofereix un Salomô « petit sobirà, intel'ligent, lliure de prejudicis nacionals, despreocupat de la véritable vocaciô de la seva
raça, amb renom positiu de savi i de^ filòsof...
parabolista,
naturalista, escèptic,
màgic, astrèleg alquimista i cabalista ».
Sôn ganes évidents d afavorir Salomô tôt
decantant-lo de la pròpia banda. El rei
pacifie
inspirà a Renan tota llei de benvolences. Perè xoca, en l'ex-clergue de Sant
Su'.pici, un profetisme ultrancer esgrimit
tothora contra l'Església ; i « pendant »

David i Bethsabé
fou

comprèn la

es

amb

desordres de

seus

d'es-

mena

degué produir la saviesa saloun
major espasme per les
gestes de gran sobirà oriental i els
que

seves

Els

gènere.

tôt

exponents més autèntics de la sa¬
salomànica arribats fins a nosaltres,
«
Cantic dels Càntics », el « Llibre

dels Proverbis » i el de « L'Eclesiasta
1 res ilibres sagrats, reconeguts tais per

Sinagoga i
responen

très

a

».

la
l'Església. Très documents,

per

1 humà, valuosissims, de psicologia,

en

del

étapes

grans

que

seu

es¬

perit. O del seu cor « cilatat com les
riberes de la mar ».
El a Càntic dels Càntics »
fem critica
—

literària,

exègesi sagrada

no

és

—

un

d'arravatada plenitud i desbordant de
tonisme, imatiat amb una riquesa i

gràcia

debades ha prêtés

que

literatura,

més

llibre

superar

pla¬
una
cap

ha inspirât un sens fi
d'altres Ilibres en tota gran literatura posterior a l'Evangeli. En lloc, el Salomô in
omni gloria sua, no apareix més personal.
En els

que

Proverbis

«

Salomô. Es,

penes

Salomo no és a
el m^nys ca-

»,

tant,

per

racteritzat dels seus Ilibres. Sublimador de
la saviesa c.e seu pcble, posa a contiibuciô

el seu
presbigi i
seva gràcia per dir a
Israël el pensament d'Israël. No tan sols,

la

principalment, el

ni
ans,

pensament

primer terme, el

en

Perquè Salomô,

sohe.

religiôs ;
filo-

pensament

fill

l'unie h'èsof d Israël, abans
de Davil, el Verb let car:i es
veritat i vida » del llinatge.

de

David, és
que l'a.tre fill
révélés « cami,

Décrépit, gairebé exhaurit, el fill de Da¬

vid i de la muller d'Urias té en el llibre
de « L'Eclesiasta » el ressò inequivoc del
_seu desencis, del reu pessimisme universal.
iVio.ts pretenen que el llibre no fou escrit
Salomô.
I an se valdria ; tampoc els

de

Evangelis

ho foren de Jesús. 1
tan autènticament de
Salomô i espill de Salomô con els « Evangefs » ho son de Jesïs i espill de Jesps.
Cap filòsof o cap poêla del pessimisme
Schopenhauer, Leopardi — no ha sabut
brodar la vaga sensaciô d'exhauriment
propi amb idees tan genialment nihil'stes,
«

no

»

L'Eclesiasta

»

apar

—

ni donar a la intrinseca vanitat de tota cosa
moridora, els tons èpicament melangtofos

de

I

pastors i

Thora,

pasme

L'Eclesiasta

«

» :

l'Eciesiasta,

és vanitat !
«

».

reaiment. I

en
un poble
profetes el quai no
pretenia gaires més ensenyaments que els

patriarcal, de

diu

que

el primer dels Reis

—

«

en voga a

de Salomô i

aprop

en

hom afirma « que Jahvé
atorgà a Salomô
una ciència i una saviesa
extraordinàries ».
Que amb elles « s elevà damunt tots els ho¬
mes — s'entén d'Israël
per on el seu nom
s'extengué a les nacions veines ». 1 que
« pronuncià très mil
proverbis o paràboles.
composà cinc mil cants i tractà de tots els

viesa
sôn el

situar

d'anys més

inspirais de Déu,

home.
Cal

càlid,

menys

amb l'inenarrància que és prèpria dels Reis

desçobrir vies noves i més humanitzades.
Israël, per aquelles vies, farà triomfar Déu.
En el Crist, fill de David, triomfarà Déu-

marc,

no

cada pas contra Israël.
la qiiestiô és destruir, o

maldar per destruir l'indestructible.

mànica,

un

desencadenades sobre Job totes les desgrà¬
cies. veieu les réaccions morals i religioses
del Patriarca, giravoltant sempre en l'altiplanicie dei sublim, promptes a desbordarse a través una fantasia còsmica i
un sen¬
timent oriental.

seu,

d'incorrupciô devers l'absoluta
espiritualitat de Déu. Estava réservât al
Cristianisme, en « la p'enitud dels temps »,
estât

feblesa, fou-jjairebé desconeguda

través

a

hebràica,

El llibre de

és

turmentada, la Taó,

es

lahveisme moncteista.

el

els meus ulls e'J veuran, no pas un altre. »
La idea de suicidi. culminaciô de tota

que

clusiu

refraccions. Evoperfecctona; perè és immanent
seves

carn

NO hFfa res que, probablement, el
més

Aqueixa

»

essèneies.

patiiarca del dolor hagi estât
quasi contemporani d'Abraham.
El seu l'.enguatge, dèiem, i ino

més

sec-

Essencialment unitària i dual, l'ànima
no concebeix Déu sinó essencial¬

seu

del càstic.
que vol dir previsor
para
esment que entre totes les criatures animades ni una sola no és capaç de desçobrir,
d'estudiar, d'utilitzar e'.s esforços de la

en'tre

descompon les

no

cap

com
Israël. Ho vol dir
El que ha vist Déu ; el que

«

lluità amb Déu i ha prevalgut.

en

d'el'.a

través

a

:

excel'lència. I

per
tant

no

seu nom

boira lluminosa. Però sub-

Prometeu,

«

el

teolègica
d'ella

tor

albiradors

els origens ultraterrens del dolor i el

ment

metre à

raça

concepte

près en aquestas darreras
las nostras terras un incré¬

vent, la flama evangélica dambe lo

A través de Prometeu veiem resplendir
la concepció hel'lènica, fet i fet gentil'ca,
dels origens del dolor i del mal. De prop
o de lluny,
el dolor és expiació seva, càs.

a

en

catalana.

perdut la
ocio v.vida de Déu ; i per tant
de 1 home i dels seus origens per creació.
En la ment po.ièdrica de l'home, subnatura.ment descomposado.a. la llum d un Déu
son llumenetes de déus.
La revelació pri-

articles parlen o s'ad.ecen, aquela lenga
mateich en que es estai comandat als Aposiols de pjeaicar a/s pobtes la paraula divina. Lo retorn a aquesta pràctica reiigiosa,

fuiftdació

Vanitat de vanitats,

«

vanitat

1

de vanitats !

ot

»

politica. més encara que pels
legendaris, Salomô és vot
favor de la desvinculaciô, innegablement sovintejadora, entre la intel ligèneia i el caràcter. Aquell psicèleg
génial que es révéla en el famôs jud.ci
mig partir la criatura que es disputaven
Per la

seus

seva

excessos

de qualitat

a

—

mare
autèntica i una falsa mare
aquest gran home ii gran savi, com a
una

—

rei
quaai no feu sinô atzagaiades. Salomô, rei,
es
passa
la vida conlradint 1 espent nacional d'Israël; i cap rei no ha estât gran
sinô en tant que sublimador de 1 esperit
del seù poble. Édificà pròdigament el temple
sumptuôs i en sotscavà els fonaments espi-

esbojarrades fastuosidespreocupacions reli¬
gioses i el seu escepticisme filosèfic. A tra,és del seu talent excepcional i de la magistratura suprema, quin perill per a la
missiô essencial'ssima del poble de Jahvé !
Exhaurit l'erari public, hagué de passar
rituals amb 'es

amb les

tats,

per

la

seves

seves

d'enao;enar muniô de po-

vergonya

tal de satisfer als credi-

blats d'Israël, per

de la Corona. I de:xà a punt d'esclat
el disma religiôs i politic, que es consumé
tors

del

mans

tan

enverinada,

que

la

gué refer del tôt
i

fill, Roboam, en forma
mai més Israël no po-

seu

en

seva

unitat. nacional

reiigiosa.

Salomô fou un lila monarquia ma¬
de la Resembla perclar que la
i que la de l'Església és el Crist : « Heus
aci que jo soc amb vosaltres tots els dies
Més que un gran rei,

quidador del

regne

i de

Com certs pontificats
naixença, el régnât de Salomô
rnès de Déu perquè es vegi
teixa.

fins a la consumaciô dels segles ».
Severitats excessives en jutjar

savi

d'Israël ? No

golar

en

siasta

»

mateix,

els

quantes

unes

per

el

costaria gaire
« Proverbis » i en «
ans

&gt;avid.el succesor
Ëor,

L Ecle-

sentèneies de Salomo

jutjar,

a

gran

d'espi-

encara

amb més ri-

i el fill famosissim de
*

+ +

Ilibres.
llengua els plaiiys

Felicitam-nos de la versiô dels très

Poques vegades
sublims de

Proverbis

a

L'Eclesiasta

roent,

cap

Job, els conceptes elevats dels

a

ment

en

»

i

els pessimismes genials de
hauran tingut un instru¬

»,

el verb, brunyit i
dels anostradors doctissims, un d ells.

més dòcil que en

dissortadament, traspassat.
I».

Miqael d'EspIuqut».
O. M- C.

jJA

�———
setmanari

de

îotératura,

arts,
e

DIRECTION

:

7,

c1kncias.

de

oc —

u'inkormacions

esports,

iiiiido.madaire de

an :

Rue des Lois (Capitole).
(Haute-Garonne). - France

France, a5 IV. ; Le N",

Prec als

A

BARCELONA

:

LeN",i IV.

Un

»ub»criptor» de Catalunya 1 Agrairem a tots aquelis
o trimestral (juliol-setembre i octubre-desembre 1929),

algun

numéro no

Avis pour le» abonné» de France

assoleixi el
t

sciences et sports,

seu

Prière de

Avis pour le» abonné» étranger» non

que

Societat General de Llibreria

«

le

catalan»

:

:

Espanha, 14

.

»,

S. A.

Telèlon 12781.

-

Le Numéro,

pessetas ;

o p.

3o.

hagin liquidât llur subscripeió anyal (juliol 1929-juivy igSo), seniestral
linguin l'ainabilitat de Immelre l'import per gir postal o en segells de correu a:

desli, cal fer-les directamenl

verser

an

l/lneormatio.vs

critique.

que encara no

(juliol-desembre 1929)

Via Laielena, 28, Barcelona.
Les réclamations, c.ts que

:

de

Barbara, 16 i 16 bis.

IV. 5o ; Etranger, 5o Ir.

o

arts,

et

I oulouse

Un

littérature,

critica.

Prière de

verser

le

la dire.cció de

îi

de l'abonnement

montant

au

montant

1 olosa (Llibreria d

d'

compte courant

«

de 1 abonnement par

bancaire.

OC

»,

«

OG

11" 124-55,

7, c. de las leis,
Toulouse.
».

mandat poste international

ou

par

7.

chèque

j|

'i

GALERIE D
HENRI

est

MARTIN, Directeur

Rue des Lois, TOULOUSE

7,
c

la

que

.sont

centralisés les

LIBRAIRIE
librairie
et

OC »

«

générale

de la

services

DU, OC»
ancienne

et occitane,

moderne, "le livre cliez

soi

;

de 1

ceux

EDITORIAL

OCCITAN

éditions

éditions

et

occitanes,
i

de

ceux

S

a

-

et

W

.«•

!

puLlieite)

la

(j u e

f

OC

direction, ( r é d a c
t o il,
a d m i n i t ra 11 o n,

d

fonctionnent

PAPETERIE
la

assurant

la

que

fourniture

1

on

de

d
li

gazette

art

tteraire

artistique

f
formations
s c i e 11 11

un

i

cj u e
et

et

d

i n

-

de critiques

;

,

serv ice

de

GENERALE
tous

trouve,

les

en

articles

de

bureaux

permanence,

;

des

EXPOSITIONS D'ART
sculpture, peinture, gravure
livres de luxe, arts
appliqués. La

GAI,F,RTF D' OC »
«

est

loyer de culture

un

ouvert

à

toutes

les

occitane

manifestations

de

la pensée, mais
discipliné par la volonté
de servir la renaissance née de Mistral.

Le

Gérant, Gìraro

�</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </file>
  </fileContainer>
  <collection collectionId="92">
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="355723">
                <text>Patrimoine écrit occitan:périodiques</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="41">
            <name>Description</name>
            <description>An account of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="355724">
                <text>Ce set contient les périodiques numérisés par le CIRDÒC issus des collections des partenaires d'Occitanica</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
  </collection>
  <itemType itemTypeId="26">
    <name>Revista</name>
    <description>Item type spécifique au CIRDÒC : à privilégier</description>
    <elementContainer>
      <element elementId="127">
        <name>Région Administrative</name>
        <description/>
        <elementTextContainer>
          <elementText elementTextId="712939">
            <text>Languedoc-Roussillon</text>
          </elementText>
        </elementTextContainer>
      </element>
      <element elementId="130">
        <name>Graphie</name>
        <description/>
        <elementTextContainer>
          <elementText elementTextId="712948">
            <text>Graphie classique / Grafia classica</text>
          </elementText>
        </elementTextContainer>
      </element>
      <element elementId="163">
        <name>Type de périodique</name>
        <description/>
        <elementTextContainer>
          <elementText elementTextId="716293">
            <text>Revistas literàrias e artisticas = Revues littéraires et artistiques</text>
          </elementText>
        </elementTextContainer>
      </element>
    </elementContainer>
  </itemType>
  <elementSetContainer>
    <elementSet elementSetId="1">
      <name>Dublin Core</name>
      <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
      <elementContainer>
        <element elementId="50">
          <name>Title</name>
          <description>A name given to the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="712921">
              <text>Oc. - Annada 07, n° 130, 15 mars 1930</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="86">
          <name>Alternative Title</name>
          <description>An alternative name for the resource. The distinction between titles and alternative titles is application-specific.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="712922">
              <text>Oc. - Annada 07, n° 130, 15 mars 1930</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="39">
          <name>Creator</name>
          <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="712923">
              <text>Girard, Ismaël (1898-1976). Directeur de publication</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="45">
          <name>Publisher</name>
          <description>An entity responsible for making the resource available</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="712925">
              <text>impr. Languedocienne (Toulouse)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="40">
          <name>Date</name>
          <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="712926">
              <text>1930-03</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="94">
          <name>Date Issued</name>
          <description>Date of formal issuance (e.g., publication) of the resource.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="712927">
              <text>2020-03-19 FB</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="98">
          <name>License</name>
          <description>A legal document giving official permission to do something with the resource.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="712928">
              <text>Licence ouverte</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="46">
          <name>Relation</name>
          <description>A related resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="712929">
              <text>Vignette : https://occitanica.eu/files/original/f8001ad79cfcd98dcde23e3d8022c094.jpg</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="712930">
              <text>http://www.sudoc.fr/03870532X</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="104">
          <name>Is Part Of</name>
          <description>A related resource in which the described resource is physically or logically included.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="712931">
              <text>&lt;em&gt;Oc&amp;nbsp;&lt;/em&gt; &lt;a href="https://occitanica.eu/items/show/20953" target="_blank" rel="noopener"&gt;(Acc&amp;egrave;s &amp;agrave; l'ensemble des num&amp;eacute;ros de la revue)&lt;/a&gt;</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="42">
          <name>Format</name>
          <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="712932">
              <text>application/pdf</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="712933">
              <text>1 fasc. (non paginé [12 p.]) ;  45 cm</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="44">
          <name>Language</name>
          <description>A language of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="712934">
              <text>oci</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="51">
          <name>Type</name>
          <description>The nature or genre of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="712935">
              <text>Text</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="712936">
              <text>publication en série imprimée</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="116">
          <name>Temporal Coverage</name>
          <description>Temporal characteristics of the resource.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="712937">
              <text>19..</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="43">
          <name>Identifier</name>
          <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="712940">
              <text>http://occitanica.eu/omeka/items/show/22162</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="712941">
              <text>CIRDOC_A1-1930-130</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="49">
          <name>Subject</name>
          <description>The topic of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="712947">
              <text>Périodiques occitans</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="712951">
              <text>Littérature occitane -- 20e siècle</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="712952">
              <text>Occitan (langue) -- Etude et enseignement</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="37">
          <name>Contributor</name>
          <description>An entity responsible for making contributions to the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="712949">
              <text>Régis, Jean-Paul</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="712950">
              <text>Pestour, Albert (1886-1965)</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="713203">
              <text>Pons, Josep Sebastià (1886-1962)</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="713204">
              <text>Deleuze, Henri</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="713205">
              <text>Eyssavel, Paul (1886-1957)</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="713206">
              <text>Alibert, Louis (1884-1959)</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="713207">
              <text>Vossler, Karl</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="713208">
              <text>Cassanyes, M.A.</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="713209">
              <text>Miquel d'Esplugues (1870-1934)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="41">
          <name>Description</name>
          <description>An account of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="712953">
              <text>&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;em&gt;Oc&lt;/em&gt; contient des in&amp;eacute;dits de po&amp;eacute;sie et de prose, tous les dialectes de l'occitan sont repr&amp;eacute;sent&amp;eacute;s sans distinction de graphie. Chaque num&amp;eacute;ro comprend aussi une chronique des lettres occitanes et des lettres fran&amp;ccedil;aises.&lt;/div&gt;</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="717238">
              <text>&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;em&gt;Oc&lt;/em&gt; conten d&amp;rsquo;inedits de poesia e de pr&amp;ograve;sa, totes los dial&amp;egrave;ctes son representats sens distincion de grafia. Cada num&amp;egrave;ro compren tanben una cronica de las letras occitanas e de las letras francesas.&lt;/div&gt;</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="47">
          <name>Rights</name>
          <description>Information about rights held in and over the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="714061">
              <text>Domaine public</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="48">
          <name>Source</name>
          <description>A related resource from which the described resource is derived</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="823872">
              <text>Mediatèca occitana, CIRDOC-Béziers, A 1</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
      </elementContainer>
    </elementSet>
    <elementSet elementSetId="8">
      <name>Occitanica</name>
      <description>Jeu de métadonnées internes a Occitanica</description>
      <elementContainer>
        <element elementId="173">
          <name>Portail</name>
          <description>Le portail dans la typologie Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="712942">
              <text>Mediatèca</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="174">
          <name>Sous-Menu</name>
          <description>Le sous-menu dans la typologie Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="712943">
              <text>Bibliotèca</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="172">
          <name>Type de Document</name>
          <description>Le type dans la typologie Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="712944">
              <text>Numéro de revue</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="182">
          <name>Catégorie</name>
          <description>La catégorie dans la typologie Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="712946">
              <text>Documents</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="171">
          <name>Contributeur</name>
          <description>Le contributeur à Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="723475">
              <text>CIRDOC - Institut occitan de cultura</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
      </elementContainer>
    </elementSet>
  </elementSetContainer>
  <tagContainer>
    <tag tagId="148">
      <name>Cultura occitana = Culture occitane</name>
    </tag>
  </tagContainer>
</item>
