<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?>
<item xmlns="http://omeka.org/schemas/omeka-xml/v5" itemId="22163" public="1" featured="0" xmlns:xsi="http://www.w3.org/2001/XMLSchema-instance" xsi:schemaLocation="http://omeka.org/schemas/omeka-xml/v5 http://omeka.org/schemas/omeka-xml/v5/omeka-xml-5-0.xsd" uri="https://www.occitanica.eu/items/show/22163?output=omeka-xml" accessDate="2026-04-04T07:49:34+02:00">
  <fileContainer>
    <file fileId="143195">
      <src>https://www.occitanica.eu/files/original/eeb7b16c2e45b8d47fa8b7960e27dcfa.jpg</src>
      <authentication>ade3d5f0214a343c11fcaab61470526f</authentication>
    </file>
    <file fileId="143196">
      <src>https://www.occitanica.eu/files/original/20c4ddf1dfba6a65170af8c6a1bb2b85.pdf</src>
      <authentication>b42db18c5d27dd9b0a6fdda313ac67f5</authentication>
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="9">
          <name>PDF Text</name>
          <description/>
          <elementContainer>
            <element elementId="175">
              <name>Text</name>
              <description/>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="713217">
                  <text>1
K

V

El núm.

/

O ptes 3© et»

s

Le

SET MA HA RI OE EITERATURA

HEBDOMADAIRE
OKrv.1V/

flELS

F/e Anna tin.

La

PAIX.HS

-

jV°

D'OC

:

DE

^ÍWiK.VH^,

LITTÉRATURE

CISCO.VH^

131

EEJV64BOC,

Toloxa,

primera
de

la

-

ARTS

EEMO/1JV,

io 1 d'Abril

secciò

-

CIEIVC1AS

ARTS

-s-

de

-

«S-

*ep

1930

d'Oc.*

ja

n'ha explicat la

filològics, anirem

la pagina

habituai,

una

nova

dèneia,

se

ometem

ten-

el comentari.

Ara, eniilestida la secció d'estudis

ultra :
potser, la secció d'estudis historiés,
que ja te en alguns membres de
l'actual, una part dels seus propis
components. 1 la secció d'estudis
literaris, la d'estudis religiosos, la
d'estudis cientifics, la d'estudis poper

una

L'a langue d'oc littéraire paraît
tendre actuellement vers une
unification relative par l'adop¬

la

no

gue est assez

comesa,

vida,

prou conegut en

el

científico-literari

perquè caîgui parlar-ne, i els poetes i filòlegs
vétérans

Antoni Perbosc i

Prosper

Estieu, tots très llenguadocians,
el provençal Valeri Bernard, l'amie
de Mistral i la valor més sòlida,

Provença, després d'ell,

en

a

l'ordre

de la normalització i unificació occitana de la llengua, els gascons Jordi

Millardet i F. Borciez i el llemosi
G. Guillaumie, al costat d'En Pom-

Fabra, pare del català modem,
En Lluis Alibert, el Rd. Josep Salvat, també del Llenguadoc. de Joan
Bozet i Joan Borciez, gramàtics de
Gascunya, de l'alvernès L. Delhostal, del provençal Caries Camprox
i dels llemosins P. L. Grenier i J.
Mozat. Heus aci el grup central
(d'altres membres corresponents
completaran, segons els reglaments,
el quadro) en mans del quai resta
la comesa de depurar i unificar,
tant com se pugui, les diverses va¬
riants regionals de les parles d'Oc.
Depuració i unifìcació sobre les
quais, com que en aquesta mateixa
peu

la langue litté¬
langue popu¬
première n'est qu'une

mais

que

sans

la

oc

seule

volonté

pourrait

des

amener

écrivains
à condi¬

—

se

réunissent
—

la

AUGUSTI

fortes d'un llarg mestratge, i aquel¬
les altres més joves, però deStaca-

Josep Anglada,

dialecte

collaborent activement
l'unité
de graphie et même le choix d'un
dialecte. Un Consistoire félibréen,
une Académie des Jeux Floraux, où

majorité appartiendrait à des
compétences, animées d'un souci
d'intérêt général, auraient un rôle
important à jouer dans cette entre¬
prise.
Pour l'admission de la langue
d oc à 1 école, il en va autrement.
Les décisions
gouvernementales,
n'est-ce pas la politique qui les ins¬

que la primera secció filològica la formessin aquelles per-

món

dira-t-on,

tion que ces écrivains

gran

des ja com la més ferma garantia
de demà. 1 ací tenim el Prof essor

oeuvre

généralement due à un pouvoir
politique. Celui-ci n'existe pas en
Occitanie; et, si l'on voulait impo¬
ser
à une population un dialecte
d oc différent du sien, ne se désaffectionnerait-elle pas de' la langue
d'oc? N'en viendrait-on pas à dire ;
«
Si je dois adopter un parler dif¬
férent, je préfère m'en tenir au fran¬
çais officiel? » Nous n'avons en vue,

et

han volgut

en

La prédominance .d'un

La

«

per sort encara

lente

est

d

Institut » a Cataluels orientadors de la S.E.O.

sonalitats,

une

commune.

laire, la
plante sans racine. 11 y a donc un
double écueil que seule une lente
formation idiomatique peut éviter.

redreçament
linguistico-nacional
gran Mistral i de 1' « Escola Oc-

nya,

mistralien. Mais, pour
aboutir à 1 éphémère créa¬
tion d un « parlar claus
», d'une
langue morte, cette unification ab¬

raire;

del

corrélatives de la del

pro¬

rayonnement

me

irrom¬

un

vençal amendé, qui bénéficierait du

longtemps cultivée la

fusion deviendra plus intime. Lo

sòlid, quelcom que aplegui el prestigi més dens dels homes i llurs
obres acomplertes i la garantia mà¬
xima de continuitat i eficiència, ia
és diferent. I tal caldrà que sigui
sempre tota la S.E.O. Continuadora,
però en un sentit pràctic, de l'obra
dels romanistes occitans, de la de

»,

d excellents écrivains), soit

solue devrait être

volent-ho matar tôt, i acabar
ben tost, extenuat, de lluitar amb
fantasmes. Ara, fundar quelcom de

Aguiló i de 1'

PESTOIJR

meilleurs ouvriers de cet achève¬
ment de renaissance). Si notre lan¬

pre,

citana

jV° í«ï/

ńe pas

ara en

costa res; menys, encara,.

VT Année.

graphie plus ou moins
traditionnelle et par la compénétration des dialectes. (OC est un des

tôt l'esdela ment, dels quais
la S.E.O. ha d'ésser la depositària
i l'executora. Crear un
grup més,

tota

passos,

A

tion d'une

liem comprometre, des dels primers

venidor,

.t

par

esperada i plaent : la primera secció de la S.E.O. ha estât creada.
Nosaltres, com els que des dels
quatre
vents
dels Països d'Oc
s adreçaven
a la direcció de la gaseta, preguntant el perquè del re¬
tard en la realització de l'anunciada
societat d'estudis, sentiem la fretura i la impaciència de llur
inquirir. Però sabíem, també, que la
responsabilitat de la nostra obra exigia una cautela màxima, si no vo-

en

YAEIACIA

(enquête)

Albert

CARBOIVELL

Elfilològica
lector d'aquest mateix nu¬
trobarà,

A MB

L'avenir de la langue

S. Ë. O.

gaseta

méro

SPORTS

-s-

CATACONHA

pei*

J«

O franc 50 et»

ES TORTS

SCIENCES

PKOE£JVS4

nu m. s

En el

FERRER.

litics...

Aquesta, una de les que
més goig ens faria, però també, la
més vidriosa.
Caldrà aplegar-hi
prestigis fets del món politic i écono¬
mie

méridional i joventut d'horit

d'entusiasta
modernitat, sense minva, perè.
d'adhesió profunda a la integritat
de la terra mairal, que entengui ben
bé tôt ei que vol dir humanització
política de l'Europa septentrional.
Es tracta, en efecte ,d'una interpretació humana de fets que la Natura
i la Història
espills de Déu
donen i que feren la glòria i el dol
de les historiés particulars d'Espanya,
de França... i dels Països
d'Oc, l'expressió més heròica i més
duradora dels quais, fou Catalunya.
Es tractarà del plantejament de 'a
zons

—

Pintura

proxim 91. A. Causantes parlarà de l'exposicïô actual
d'aquest artinta a la " Sala Parés
de Barcelona.

numéro

amples,

càlida

—

—

nostra eficiència màxima i d'una vé¬
ritable edat d'oT catalano-occidental.

De moment, perè, saludem i desitgem a la secció d'estudis filolò-

gics naixent i als seus membres,
durada i encert. Que d'ella i de la
seva eficàcia depén, al cap d'avall,
en
bona part, que emergeixi la
gran massa, en nom de la quai, serà
gratissim de poder parlar.

la palha maduron la
pla. Le Français d'oïl n'est-il
temps

e

pire? Sans
nespas

fait, sous son apparente unité, de
pièces et de morceaux bien plus
disparates que nos parlers? Campa¬
gne et Champagne fraternisent au
nord de la Loire; campanha et
champanha font de même au sud.
Le parler du proche voisin nous
reste
un
peu étranger surtout à
cause des déformations que produit
l'ignorance et qu'un enseignement
scolaire compétent ferait disparaî¬
tre. (On ne dirait plus reibenet, reibenit ! au lieu de reibelet, lorsqu'on
saurait que ce mot fait allusion à
une légende et signifie roi, ancêtre).
L'unification absolue
et c'est
en cela qu'elle paraît désirable —
nous donnerait une langue comprise
sans
efforts par tous et capable
ainsi de rivaliser avec le français
officiel. Elle pourrait s'opérer par
—

l'agglomération des divers dialec¬
tes

autour

choisi

ou

d'un
favorisé

librement
les circons¬

autre,
par

soit le languedocien, plus
latin, moins rogné, soit le limousin,
tances,

langue d'oc classique pendant plu¬
sieurs siècles (tous deux rénovés par

mations

ce

factotum,

resteront

récla¬

nos

vaines.

Mais

quelle politique suivre? Electeur,
je n'en connaîtrais qu'une. « Sers
loyalement notre cause et je te
sers.

»

Pourquoi la langue d'oc
serverait-elle

ne

con¬

qualités char¬
nelles, en continuant d'exploiter les
genres où elle excelle, tout en de¬
venant capable d'exposer les théo¬
ries scientifiques les plus ardues?
La diversité des esprits peut lui as¬
surer l'un et l'autre.
pas ses

Une dernière constatation

—

et

peut-être la moins importante :
pour écrire un chef-d'œuvre, trois
francs d'encre et de papier suffisent
avec le génie —. Pour imprimer
le chef-d'œuvre, le mettre à la
scène, pour se déplacer, se réunir,
non

—

—

s'assurer des représentants
lement, il faut des fonds, il

Par¬
faut
sauver
la
au

en

beaucoup. Donc, pour
« langue d'or », il faut de
l'argent.
Mais je ne prétends pas être une
voyante : tout cela, je ne l'ai pas
lu dans les astres ni dans le

marc

de café.
Marguerite

Gencs.

(*) Voir le numéro 130 (15 mars), d'OC.

�Réponse de M. J. Anglade

...occitanas

Informacions...

Toulouse, le 22 février 1930.

AUVERXHA

Mon cher poète.

a) Je ne
crois pas à l'unification absolue (du
moins pour le présent). Les unités
linguistiques, .bien constituées et
bien vivantes, comme la Provence
Première question.

—

avec

nement

—

Mistral — garderont certai¬
leur langue, au moins pour

quelque temps (mettons quelques
siècles...

exagérer!).

pour ne pas

b) Relativement, je crois à l'uni¬
fication de tous ces dialectes, plus
ou moins amorphes,
qui vont du
Rhône aux Pyrénées — et de là au
Massif Central. Le Languedocien
oriental et occidental, en particulier,
devront s'unifier. Perbosc et Estieu
comme Roux jadis pour le
Limousin
y travaillent de leur
mieux. Je crois que la Gascogne
—

—

DANS notre dernier dernier numéro
voir

DE

ieproduit

avons

nous

un

émovjVant

éditorial de la PUBLICICAT, de Bar¬
celone. Nous nous faisons^ un de¬
REPRODUIRE aujourd'hui l'éditorial

CaTALUNYA

de la VEU DE

:

donaria també
la
deix

«Ici Migdia

han assade les

Dies ha que les informacions
bentat els lectors de tots els diaris

l'onmidables que en el terme
ae vuit jornades devastarèn i ompliren de
dol les régions occitanes del sud'-oest de
França. Es horrorôs seguir les columnes
espesses de victimes, sorpreses, tal com
esdevirigué sempre en les grans catàstrofes
humanes, en la major descura del perill.
Fou a l'hora de l'alba. El desglaç de
r.eu
abundosa que aquest sny Ira caigut
als grans massissos del Pianell Central i
les plugies torrenciais i seguides que les
continuaren, inflaren talment els rius que
del limit franc davallen als Països d'Oc,
mundacions

Sue gorc
res en
no
e

a riu,
lumultuoses

riera

ha estât
prou aa contenir-les.
de ves=ant
vessant, de
onada d aigries

gorc,

amples i

una

personnalité,

Deuxième question. — Une uni¬
fication relative me parait souhai¬

colgada, en una àrea
immensa, sota una mar estanyada i silent.
Quantes victimes i A hores d'ara encara no hi ha dades précisés. Es parla de
centenars de morts, bona part dels quais

airtsi

et

que

gardera
le Béarn.

sa

table. On peut y arriver sans trop
d'efforts et sans trop modifier les

N'oublions
voulons une langue et

habitudes déjà prises.
pas que nous

littérature vivantes et que nous
ne
bâtissons pas dans l'absolu ni
dans l'abstrait. Gardons le contact
avec la vie.
une

Troisième question.
que

n'a rien à voir

—

avec

La politi¬

notre mou¬

On daignera s'occuper de
quelle que soit la forme du
gouvernement, et je n'en excepte
aucune
si nous sommes forts et
si on nous croit dangereux. Mais
de longtemps nous ne serons ni l'un
vement.
nous

lia èpica, tota vida
els fruits de la terra,

animal i humana, i

infants.
La Veu de Catalunya,

son

que ama

sempre

deures d'humanitat
per llunyans i aliens que siguin, entén que
poques vegades com aquesta el dol d'uns
daimnificats F ha colpida de més a prop
Cent del Migdia, com la nostra gent mateixa uniida a nosaltres per vincles histôries i culturals, aquestes inundacions oc
citànies han fet reviure en la nostra anima
l'augoxia d'aquell setembre de 1907 i les
desventures de les conques de 1 Ebre, del
Segre, del Llobregat, del Ter...
Vagi, doncs, a través dels nostres collè¬
gues els periòdics del Migdia francès, 1 expressió del nostre -desconhcrt als perjudi
cats per l'horrible flagell.
d'associar-se

a

tots els

—

—

ni l'autre.

Quatrième question. — La lan¬
gue doit pouvoir traiter tous les su¬
jets. La langue des troubadours —
surtout de ceux de la décadence —
a su traiter les thèmes les plus abs¬
traits de la philosophie et celle de
Peire Cardenal vaut celle d'A.
d'Aubigné. Il n'y a qu'à les imiter.
Bien cordialement à
J.

vous.

La PUBLICITAT, la VEU,
■jes

ment

i Cornet.

D'autre part,
les Catalans résidant en
France ont lancé l'appel suivant :
a
Els catalans reddents a França, que
hem trobat a Occitània la nostra segona

pàtria,

demanem

ìunya,

aue

Llenguaacc,

als catalans

de Cata^

aj'udin els seus germans del
que han scfert el desastre de

Faiguat més gran de la història. — J. Fontbernat. Jaume Miravitlles, J. Rebull, Pere
Garros, Josep Vila. Enric Fontbernat. »
★
*

+

RaMBLA fait suivre cet
appel des commentaires suivantes :
Heu-vos aci la crida — premiosa i
emociomada
que els catalans de França
adrecen a Catalunya des de les columnes
de « La Rambla ». Heuvos aci la crida
que, en aquesta hora de dois de la terra
genmana, els catalans no podem
deixar

Anglade.

de

Décès

Toulouse a
administrés
que les déclarations de décès ne peuvent
être reçues que dans les bureaux de
l'état civil, à la Mairie, conformément
aux articles
77 et 78 du Code civil et

Le Maire de la Ville de
l'honneur de rappeler à ses

du décret du 1 5 avril 1919.
11 rappelle, en outre, qu'aux termes
de l'article 97, chapitre IV, de la loi
du 5 avril 1884, l'autorité municipale

le mode de transport des per¬
sonnes décédées,
les inhumations et les
exhumations » et qu'en conséquence
elle a seule le droit de fixer les heures
des convois funèbres.
S'adresser, pour tous renseignements
concernant les convois funèbres, au Ser¬
vice
municipal des Pompes Funèbres,
34,
rue
Pargaminières
(Téléphone
11.40), qui se charge de toutes les dé¬
marches auprès des ministres des divers
«

cultes.

notre

la música catalana

-sen-

La idea esta llançada. Séria
alta lliçó per a certs sectors de França

naire, un éclatant hommage.
Les ouvrages imprimés, quelle que soit
leur importance, sont admis au concours;
mais les manuscrits ne devront pas avoir

un

èxit. I

gran

on-olts

en

tre

de vegades, no han estât prou geneper nosaltres.
El proiecte, pensem, és viable. Catalunya

que,

iiauria

d'atendre les despeses del despla-

cament

de la cobla. No dubtem que, quant

a

plus de cent vers
deux cents lignes

honoraris, trobariem tota mena de fa¬
en els músics de cobles de sardanes.
anar

molt, demanar

a

11

étudiés et réalisés de concert.
C'est dans cet ordre d'idées
écrivait, le 12 mar» :

tant

■ies

nostre

L

estimât

d'inicialives occitanes...

un o
terres

-es

el deure d'advertir

tots

a

els

quand fugis la sazon chauda,
Qu'ironda e cocut son partits,
plus cencha d'esmerauda
Que li fan los prats, los patis.

Acò's

ens
que

L'écjr
enrabiat la tarauda
E

d'un blanc mantel la vestis;
Mas totiorn bêla nièu patis

Besa,

sa

B. Vidal.
Ces

épreuves sont obligatoires.

trois

les Maîtres et M"100

L'EscoIa prie MM.
les Maîtresses et leur

sera reconnaissante,
vouloir bien se charger de transmettre
eux-mêmes les devoirs à M. B. Vidal, à
Lezoux (Puy-de-Dôme) le 31 juillet au plus
ae

tal de reforçar el prestigi de l'ère.icacia.

seva

per'na blancha fauda,
cencha d'esmerauda!

De cambiar

gaseta — OC — amb un pla
complet de ia realització del quai
tindrà cura la S. E. O.
Per què, doncs,
no fariem convergir vers ella tôt l'ajut dels
mil entusiasmes que ara desvetllen? Subscricripcions pels damnificats de les inun¬
dacions, aportacions catalanes de tota me¬
na, caldria adreçar-ho tôt al grup éditorial

la

BESA

la cencha d'esmerauda

Mas

una

i

ron¬

De sai, de lai de ròcs partits,
Besa rizon la farauda !

altre motiu dediquen atenció a
meridionals, que fóra molt con-

d occitanisme

française le

Que li fan los prats, los patis,

c.ultural

gaai

prose

l'aze charjat

:

Ambé

d'evitar la dispersió d'iniciatives.
Existeix, fornit d'una mancomunitat d'es-

d'OC per

en

e

(Il s'agit de Besse-en-Chandesse (Puy-deDôme)

venient

lorcos,

:

d'épongés et l'âne chargé

charjat d'esponjas

aze

de sau.
C. Traduire
deau suivant :

tives emeses.

en

cultivés, de la région habitée
avec l'indication du nom
en français.
Traduire en simple prose d'oc la fable

B.

collega setmanal La Rambla, amb el fi aue
Catalunya contribueixi dignament a la subscripció oberta a benefici dels occitans de
França sinistrats pels darrers aiguats, creiem
avinent de recomanar la reunió d'aquests
esforços esparsos per realitzar una acció
ràpicfa i conjunta. La Publicitat, que fa
quatre anys que pugna per un major lligam
amb els renaixentistes d'Ocçitània, ofereix
aquestes columnes per a ordenar les inicia¬
A propòsit

et au¬

que

de La Fontaine
L'âne chargé
de sel. (IX-2.)

Després de les iniciatives Uançades
La rubliciiat la redacció d'OC a BarEn R. Noguer i Cornet, els cata¬
França i el

pavs,

aes

le concurrent,

par

celona.

a

Puy-de-Dôme

possible
par ordre alphabétique
arbres et des plantes tant sau¬

que

noms

vages

blicitat

lans residents

élèves de toutes les

aux

correspondant

la Pu-

que

ouvert

est

écoles publiques et privées du
el des départements voisins.
A. Donner en dialecte du

la CoLONlA CaTALAN1A, de Toulouse étudie le moyen de
faire venir à Toulouse l'ORFEO CaTALA
pour donner un ou plusieurs concerts en
faveur des sinistrés. Il y aurait intérêt à ce
que le projet dont il est question ci-dessus
et le projet de la COLONIE CATALANE soient
que

savons

nous

auCun

Scolaire

Concours

Enfin,

per

présentés à

été

de l'auteur.

»

creiem

avoir

Imprimés et manuscrits devront être pro¬
duits en double exemplaire et adressés le
31 juillet 1930 au plus tard à M. B. Vidal,
à Lezoux (Puy-de-Dôme).
Les manuscrits ne seront pas signés ; ils
seront accompagnés d'une enveloppe fer¬
mée contenant la carte (noms et adresse)

★

«

pour

autre concours.

—

per

devront

ne

les nos¬
tres primeres Corporacions — Diputació i
Ajum.tam.ent — que patriocin'essin l'anada
d una cobla a Tolosa i a Paris? (_ Séria es¬
perar molt, esperar que els nostres diputats, els nostres regidors — avui ja coonenoen a ésser nostres
propugnin la realizació del projecte? Les cares terres endolaceS d'Oc tenen dret a esperar, de la terra
ermana
de Catalunya, aquest gest corSéria dean

les poèmes et de
la prose.

pour

théâtre, les sujets sont libres
et leur étendue n'est pas limitée.
Les ouvrages qui nous seront adressés
le

Pour

cilitats

ial.

ainsi à la mémoire du maî¬

apporter

pour

îosos
.

de la vie de Mistral,

pirer de l'œuvre et

més.

res

una

per

aimé, en cette année qui verra se dé¬
rouler les manifestations de son, cente¬

tits.

1

ens

gau-

que

les graphies.

Aucun sujet n'est imposé, ni en oc, ni
en
oïl; il est pourtant recommandé aux
concurrents de prose et de poésie de s ins¬

França permet

a

admis, de

les dialectes d'oc sont

même que toutes

Co¬

de facilitats

mena

propaganda. La popularitat

a'assegurar

Notre confrère la

tard.

★

EEAGAnOC

«

escoltar.

tragèdia de 1 aigua s'ha endut pode FOcci'tània; s ha endut cen¬
tenars d'hisendes i milers de vides huma¬
ines; s'ha endut, rinada avall, llargues anyades de treball i de sacrifici. Les clares ter¬
res germanes de l'altra banda del Pireneu.
pletòriques de llum. . de vida, s'han con¬
La

bles

sencers

sota la tragèdia d'una
inundació
précédents, en un vast cementiri de
desolació. França, trasbalsada, ha portai
socorsos,
amb un gest unanime, a les
terres vençudes per 1 aigua. I ha pogut veure,
amb horror, que les soles forces de
FEstat no eren encara suficients per fer
front a la catàstrofe colossal dels països

vertit.

bien

nouvelle

adresse :

7, rue des L.ois
TOULOUSE

II est inutile

d'ajouter qu'OC

se

fera

A

un

répondre de tout son pouvoir et
de tout son cœur aux désirs de nos amis
catalans pour servir les pays dévastés.
Quoi quil en soit, les populations des ter¬
res endeuillées du Midi savent qu'elles ont

Migdia.
Països del Migdia, terres d'Oc, germa¬
nes de Catalunya.
El sol, les vinyes i la
mar son els nostres. La história és la nos¬
tra história. L'esperit és el nostre esperit.
Per això, els catalans que han trobat sota
aquells cels germans una segona pàtria,
criden avui els catalans del Pireneu ençà.
Criden en demanda d un gest de fraternitat, eixugador de llàgrimes...
La Rambla » s'honora de fer-se ressò
d'aquestes veus. I espera confiadament en
Catalunya.
Una subscripció a favor dels damnificats fóra,
potser, de résultats problemàucs i a llarg termini. Per això « La Ram¬
bla »
i esta segura de trobar al seu
costat tota la Premsa de Catalunya —.
d'acord amb els amies de França que
signen la crida, proposa que sigui tramesa,
de moment, a Tolosa, une de les nostres

del
\

Catalogne des cœurs sympathisants qui
souffrent avec elles. C'est là de la véritable
union occitane. Nous sommes particulière¬
ment heureux de constater qu'il ne s'agit
pas, quand nous en parlons, d'un vain mot,
d'vfie idée en l'air, mais d'une chaude et
réconfortante réalité
en

*
+ +•

Il ne faut pas croire que c'est Barcelone
seule qui s'intéresse aux pays d'Oc, mais
la Catalogne unanime. Pour preuve, le té

légramme suivant qui
par l'AtENEU LlEIDATA
Revista
Lleidatà us

OC.

«

terres

été

adressé

:

el

seu

desgràcies ocasionades
président. »
de les

a

Tolosa.

—

-tramet

nous

—

condol

Ateneu

les
l'enaiguament

per

per

Cobles de sardanes. Es segur -que
amb u.na quants concerts i audicions populars de sardanes a la capital occitana.
prodamnificats, l'èxit séria grandiós i la
xifra recaptada molt alta. En aquest sentit
podem avençar que el diputat per Tolosa a
la Cambra francesa,
i vice-president de

la comissió d'lnstrucció pública, M. Henry
Auriol, i el président de la Federació Re

gionalista francesa, M. Charles Brun, han
acollit la idea amb entusiasme, i estan
disposais a actuar tôt seguit en l'organització

dels festivals.

Le vendredi 21 février, M. Jean Lesaffre,
étudiant en droit et
vice-président du
a
Nouveau Languedoc », a fait à Lunel,
une
conférence sur « l'inspiration catho¬

lique dans l'œuvre de Frédéric Mistral

germanes.

—

Enric Arderitt,

Mort

Le professeur Pau, Chassary, majorai du
f-élibrige, vient de mourir à Montpellier.
C'était une physionomie montpelliéraine
des plus curieuses et très sympathique.
Sous le pseudonyme a Lou Maseliè »,
Paui Chassary avait écrit un livre de sa¬
voureux
contes
languedociens, En terre
alésa qui le classait'aux premiers rangs
es prosateurs de la Renaissance méridio¬
nale.

M. Chassary, auteur aussi d'un livre de
Lou vi dau misteri, était un fervent

vers,

disciple de Mistral.
Professeur honoraire de FEcole normale

Montpellier, professeur à FEcole des

de

la géométrie,

membres
Faites

un

les

des Sciences

sacrifice

Il laisse

Nous recevons en faveur des sinistrés, en
conformité de vues avec la FÉDÉRATION DES
JOURNAUX FRANÇAIS, tous les dons en ar¬
gent et en
dront bien

nature
nous

que

lecteurs Von
Les listes des

nos

envoyer.

souscriptions sont publiées dans
lonnes. Les

nos

co

argent sont Versées
à la Banque de France et les dont en na
sommes

en

Croix-Rouge.
Nous prions nos lecteurs de Verser les
fonds en argent à notre compte courant
Postal OC 124.55 (Toulouse) et de porter

ture à la

les dons

en

nature

à

notre

siège, 7,

rue

des Lois, Toulouse.

Nouveaux

250

»

20

»

(Tournecoupe)

20

»

T otal....

290

»

Versements

jeux

Le
de 1

le Vin

i*

Parage de Montpellier ouvre des
floraux, dits de « la Coupo Sa.nto ».
thème

de

jeux

ces

d®nt le siège

r&lt;?n,s.

est

de boire du vin.

acte

La Confédération

Générale

est à

l'exaltation
des Vigne-

Narbonne,

cidé d'offrir le prix d'honneur de
une

coupe

adresse à

ces

a

dé¬

jeux

:

Dans la lettre qu'ii
Parage, le président

d'argent

sujet au
de la C.G.V., M. Cathala, précise la si¬
gnification de ce don.
En

c

la

ce

vous

naire de
de servir

fiée,

:

plus estimés de l'Académie
Lettres de Montpellier.
a
Clapas » d'unanimes re¬

et

au

Pou

Le

aidant

a

glorifier le cente¬
a l'impression
qui lui eut con¬

Mistral, la C.G.V.
la fois la

cause

est-à-dire celle du vin,
mémoire

du

et

d'hono¬

grand Languedocien
qui fut son premier président et lui fit très
souvent partager son admiration
pour les
œuvres de l'immortel
et inimitable poète
rer

M. Jean Bourciez
M. Paul Sabathé

cette ville, où il enseignait
M. Chassary était l'une des

grets.

«

Liste précédente

».

Montpellier
«le Paul Chassary

A

Beaux-Arts de

«

primeres

Lunel

devoir de

sens

—

notez

tota

laire.
Tous

—

Convois funèbres

règle

quotidiens catalans ont égale¬
publié un appel généreux de M. No-

quatre

guer

d

Déclarations

la NaU et ET MaTI,

cédentes, deux
d'oc et langue d'oïl, et un concours sco¬

per una

a-udició popular. a càrrec d'una
bla de sardanes. La Premsa francesa
gran

a

El dol

pré¬
grandes sections, langue

Més encara : els esmentats senyors han
aconseguit que, a Paris, sigrui cedit el
I eatre de 1 Opéra per a un concert de

gala, i els jardins del Trocadero

Li¬

Les Jeux Floraux de l'Escòla de
manha pour 1930 sont ouverts.
Ils comprendront, comme les années

L'Occitania acloloricla

ha baixat per les valls de
Montalbà, de Tolosa, de Carcassonna, arrasant poblats, exterminant, amb una fol-

tiendra

de Limanha

A l'EscoIa

Je réponds avec quelque retard
à votre questionnaire d'OC (6e an¬
née, n° 125).

de la

Coupo Santo

».

�Le Parage a décidé que la coupe de la
C.G.V. aura le caractère d'un challenge.
Le premier lauréat, à qui elle sera attri¬

Autour

le Ier juin.
secrétaire général

12,

concours

de la Cavalerie,

rue

Mont¬

pellier.
D

autre

gande
une

sion

offrir

l'Association de
le vin, de Béziors,

part,

pour

propa

voté

a

subvention poui. participer à l'impres¬
de l'oeuvre primée et elle veut bien

plaquette

une

pour

récompenser le

deuxième vainqueur des jeux.
Conférence
de HI.

Mercredi 19

&gt;

doc

Roger Barthe
mars,

le

«

Nouveau Langue¬

société de3 étudiants régionalistes
de Montpellier, s'est réuni dans la salle
du bar u. Y a bon », place de la Comédie.
De nombreuses personnalités
rehaus¬
»,

saient par

leur présence

cette

réunion,

mon¬

trant^ ainsi^ leuj attachement à la jeune
Société. C'est ainsi que M.

le professeur
Jean Amade, M. Pieire Azéma, syndic de
la maintenance du Languedoc; les feiibres
Dezeuze, Stehlé, Tulet, Causse, étaient
écouter

nus

jeune

la conférence donnée

biterrois Roger

poète

Calendal

ve¬

le

par

Barthe

sur

le chef-d'oeuvre de Mistral.
Jean LesaJJre, ayant rendu hommage à

«

»,

la mémoire du Majorai Chassary décédé,
la parole au conférencier.

donne

Roger Barthe

entame

alors

conférence.

sa

11 fait d'abord le récit de « Calendal »
et nous fait revivre les amours à'Esterelle
et du jeune pêcheur de cassis. Abordant
le côté littéraire, le jeune et déjà éminent
conférencier parle surtout des comparai¬

Mistral (étudiées d'ailleurs

chez

sons

Allemand

1

Heis/je)

et

mistralienne.
Ensuite il envisage
de l'œuvre et montre

par

de la versification

l'aspect patriotique
en

Mistral

un

pa¬

triote fervent, cjuoiciue fédéraliste et dé¬
centralisateur. L opinion de Mistral, dit-il,

résume dans cette phrase essentielle de
Mila i Fontanals :
« No pot estimar sa nació qui no estima
se

provincia.

sa

Pour

»

le jeune poète déclare

terminer,

d

une

«

Calendal

ardente

quelques passages de
L'Invocation, l'hymne à la
Langue Provençale
Lengo d'amour...
De chaleureux applaudissements saluè¬
voix

»

;

.

la conclusion finement spirituelle du
conférencier, et Jean LesaJJre, se faisant

rent

j'interprète de l'auditoire, le félicita. « Raco
racego », dit-il, le fils est le digne conti¬
nuateur du père, le majorai Emile Barthe.
...Sous l'action d'un muscat généreux, les
langues se délièrent et nous entendîmes
à tour :
M. Azéma, dans

tour

un

passage

Lo Ciclopa

de

son œu¬

» ; M. Stehlé, dans « Très
M. Tulet, dans « Perdequé me
» ; M. Causse, qui c'hanta
quelques-unes de ses chansons. L'Escou-

vre

a

jilhetas

»;

s'ei pas maridat
lut

ta'ire

l'aimable

Jarjaille

au

entonna

la

conte

de

Mistral

:

paradis et Causou de l'Oulivié,
CoUPO Santo

«

».

chœur par les

reprise

en

auditeurs.
Roger Barthe, toujours dévoué
quand il s'agit de la cause occitane, grâce
aux
personnalités qui honorèrent la réu¬
nion de leur, présence le Nouveau Langue¬
doc a dignement fêté le Centenaire de Mis¬
Grâce à.

tral.

1° Le

Nouveau Languedoc »
organise, le dimanche 4 mai, une excur¬
sion à Saint-Guilhen-le-Désert. Demander
les renseignements complémentaires et se
faire inscrire le plus tôt possible, chez M.
—

parents

Dans la mesure où les manifestations

de commande ont une faible por¬
tée, Paris a décemment célébré
le deux millième anniversaire de

pauvres

«

Lesaffre, 4, place Jean-Jaurès. Mont¬
pellier;
2° La prochaine conférence, dont la
date n'est pas encore fixée, sera faite par
notre camarade De
Madron, étudiant en
médecine. Sujet : Le Roussillon.
Les étudiants catalans de Montpellier
.•ont fraternellement invités par le &lt;t Nou¬
veau Languedoc ».

Jean

le calme, la pondération et la

gnement,

Mais j'ai pensé que tout

de même
un poète tel
que lui méritait mieux que des
vers
de rhétorioien, ce rhétor-icien fût-il
mesure.

Virgile. La Sorbonne, le Collège de France,
représentés par d'imposantes délégations,
axaient chargé des personnages considéra¬
bles de prendre la parole en leur nom.

costumé de

La Renommée aux cent bouches, c'est-àdire la presse, nous a renvoyé les échos

crifier

des palabres officielles.
la primeur entre le

le. tour
tiouvé

Nous en avons eu
rebondissement de
l'affaire Koutiépof et le cambriolage des
documents judiciaires. Les fêtes virgiliennes ont pris
l'aspect d'un simple fait di¬
vers, même dans les colonnes des journaux
les plus graves, les mieux informés du mou¬
vement littéraire ou scientifique. Peut-être
vaut-il mieux ainsi à
extraits de discours que

en

en

juger

les

par

j'ai lus. Quelle
pauvreté dans le fond, quelle banalité dans
la forme offraient toutes ces dissertations
de quinquagénaires ! Soyons justes. Le

grand historien des Gaules, le Marseillais
Camille Jullian, s'est montré l'égal de luimême. Son style incisif, nerveux, concis
exprimait dans ses fermes contours une
pensée enthousiaste et jeune. Soyons jus¬
tes: M. Carcopino a fait preuve d'une fi¬
d'une

et

nesse

subtilité qui

recouvraient

pensée juste.

une

Mais que dire de la fade élégance de
les autres discours, de leurs périodes

tous

et

sonores

de leur débordement

creuses,

filandreux et de leur fertilité en lieux com¬
muns ? Ce
n'était plus, tant s'en faut, la
mollesse et la grâce de Virgile, ce n'était

l'ubertas des orateurs latins.
Je passe condamnation sur les faiseurs de
prose. Pour célébrer pleinement Virgile,
il fallait un poète. On eût admis avec un
sourire indulgent qu'un universitaire se
risquât à lire quelques vers latins, dût la
majorité de l'assistance n'y rien entendre.
Mais depuis la mort de Gcelzer, personne
n'est capable en Sorbonne d'agencer une
fnême

pas

On s'est donc rabattu

série d'hexamètres.

la

française. N'étant point dans
le secret des Dieux, de l'Olympe académi¬
que et de la Société des gens de lettres,
j'ignore absolument si l'honneur de dé¬
clamer quelques alexandrins en, l'honneur
de Virgile a fait surgir des compétitions,
des brigues, des rivalités de tout ordre
parmi les écrivains d'Oil qui portent sur
leurs faibles épaules l'héritage plutôt lourd
de Joachim, de Chénier, de Lecornte de
Lisle. Mai'8 je sais très bien qu'on a finale¬
ment
récité des vers dans le goût de
sur

muse

ceux-ci

:

L'Italie à jamais est sacrée à nos yeux :
Nous possédons son âme et nous servons
(ses Dieux,
Car la Muse romaine habite nos poitrines...
Dès nos jours d'écoliers Virgile nous fit don
Des plus belles leçons de l'histoire et de

[l'homme...
voulez-vuos ? Je me suis dit,
comme beaucoup sans doute, que c étaient
là des vers bien gentils, bien sages, à la
césure très correcte, et qui ne dénotaient
point un esprit subversif. Je me suis dit
que Virgile n'ayant jamais rien eu d'un ré¬
volutionnaire, il fallait pour le chanter di¬
Alors,

Edmond Vila.
N.-B.

Les

que

vert

et

d'une épée sans

muni

lame. Mon amour-propre de Français étant
ému par ces constatations, je me demandai
quei écrivain aurait dû se dévouer et sa¬
de

les autels
fait
du parnasse de la capitale je n'ai
absolument personne qui fût à la

au

nom

notre

pays sur

de Rome. Vous dirai-je qu'après avoir

hauteur d'un tel office ?

des Jeux rustiques et divins,
malgré la souplesse et la Huidité de son

de simplicité et
célébrer « un au¬
sans défaut ».
Quant aux Gongoras
de notre école moderne, je ne les voyais
point assumer la tâche pénible pour eux de
louer un génie dont la puissance est faite
d'équilibre et de clarté. Alors, me dirat-on, en est-ce fait des lettres françaises, et
toute inspiration a-t-elle pour l'instant dis¬
manque un peu trop

de pureté

classique

pour

teur

de chez

paru

r.'est pas

? C'est un peu vrai, ce
absolument exact. Les poètes of¬
nous

ficiels, les poètes de Paris

ne sont pas

les

seuls par qui l'âme de la France peut vi¬
brer. La poésie n'est pas morte chez nous,
mais elle a fui les bords de la Seine pour

s'épanouir aux
et plus chaud.
Croyez-vous
de Languedoc

d'un soleil plus clair

rayons

latine

des maîties, nous avons de jeunes écrivains qui
demain tiendront la place de leurs aînés.
A tout juge impartial, s'il est tant soit
peu connaisseur, la supériorité de la poésie
occitane
sur
la poésie française paraît
éclatante. Pourquoi donc n'a-t-on pas solli¬
cité nos écrivains comme les plus dignes,
de faire entendre aux fêtes virgiliennes,
la splendeur et l'harmonie de leur verbe ?
Leux exclusion n'est que trop aisée à com¬
prendre et vous ne voudriez pas que j'in¬
siste sur ce sujet douloureux. Les poètes
de chez nous, on les ignore et l'on veut les
ignorer. La loi du plus fort joue contre eux.
Ils ne sont pas chamarrés de décorations,
titrés
.saturés d'honneurs. Créateurs de
beauté, ils vivent modestement, humble¬
ment, heureux s'ils publient de loin en loin
quelques pages. Ces modestes se tiennent
giand

tronc occitan.

Nous

avons

volontairement à l'écart des intrigues et
des combinaisons où se résume le plus
clair de l'activité parisienne. Pourtant, leur
la

grande et belle.
du vrai lyrisme :

est

œuvre

source

Ils ont trouvé
ils ont été sim¬

ples, humains, profonds. Vous en savez
comme

moi

de

ces

magiciens qui ont su

dans leurs vers les mille bruits
de la forêts et le chant des oiseaux, le ga¬
zouillis du chalumeau et le murmure des
gaves. Ceux-là, depuis qu'ils écrivent, ont
toujours sacrifié à la gloire de Virgile. Et
c est
un
peu, c'est même beaucoup, leur
faire passer

revanche de parents pauvres.

prèndre lenga am un orne estoqu'a tirât del Poème mistralenc una
en 5 actes e 8 tablels entremesclats

Vèni de
nant

pesa
de cants

e

dansas

nòstres

e,

temps

Pierre Cachau.

en

la vos del Poète sorgisènt, pièi,
am l'ajuda de nauts parlaires, s'emplanant
subre las cabesas espantadas dels esco-

Lou P an
Àubanel. (J. Re¬
Dames, Marseille

d'en prumier, vai jogar :

que,

Pecat, de Teodôr
boul, 4, boulevard des
dôu

(Provence).

Mirellia

Cante uno chato de Prouvènço.
Dins lis amour de sa jouvènço
A travès de la Crau, vers la mar, dins li

Enfin podrem

besai fôra-bandir de nôsmiejorńalas lo cap d'obra mortal ! qu'es la palinèla « Mireille » de Gounod. Es que n'a fach de mal aquela d'aquit. Tôt en espandisènt, se l'on vol, lo

:

...

de

Frédéric

Mistral, son enjansa
anti-provensala, qu'a rèn àfaire ambé lo
poème justament renomat, a deservit majala nobla

ment

Los
son,

cauza

badaires

cade cèp

la vertadiera
Sian

d'oc.

d'aquela fausa
un

cara

«

Mirèio

pauc mai, enganats
de nòstra Provensa.

»

sus

trahits.

estât

Veguem, rezista

pas

à l'analiza la plus

« Mireille » de Gounod.
Ont avetz vist aquelas manhanarèlas
atrencadas com de moninas, que se desgargamèlan, pauras ! à cantar. à la mod-a
de Paris, de paraulas "qu'arriban pas fin

elementaria la

qu'à nautres?
E Vincènt, en qunte la filha de Mèstre
Ramon regreta fors de pas l aver donat
quicèn de mail...
'
E Mirelha, perla cravenca de 15 ans,

3ue
e

manda, parié d'una canson « rosse »

cafè-cantant

:

Oh! c Vincent!
Oh! c' Vincent! »

d'aquela

mena.

Vergonha.
Una
N'es

abominacion.

plus, la chatona afrescolida e lo
jovènt
engalbiat del diu malhanenc,
qu'una grand mesòrga. Pecaire
Totes lo que i barbèlan un epr occitan
dins lo pitre, ambé de : buai ! plen las
bocas, se son tornats pèr sèmpre d'aquel
banal
espetacle franchimand d'OperàComic.

É
la

Coma?

Ai agut

l'ur de iitar

lo manuscrit

d'aquela

o

Sous

cèp d'elh sus
Mirèio ». Pèr ajusun

las cavilhas necitas, i
tôt, trenta regas en mots
tar

a

pas

mai,

en

de la màn de

l'engenios adaptator.
Es un torn de forsa al dire de tots aqueles, son 4 ò 5, solament, que, com iu, an
vist l'adobament.
Aquel torn de forsa es estât complit pèr
en Paul Girand,
un occitan de tria.
En Paul Girand, animator del Teatre

Frédé¬

Provensal, a pachejat ambé Dôna
ric Mistral pèr las autarizacions
necesarias... e comta montar à iVlalhana meme

de

una scena de plen aire pèr
organizax
reprezentacions ocoitanas.

La

muzica que

companha lo texte mis-

tialenc adobat es d'un imarselhés : Ga¬
briel Marie, jove compozitor provensal

d'elèi.
M'an dich que lo rôle de « Mirèio » sé¬
rié tengut pèr una polida artista tolozenca
que vol se consacrar al Teatre d'oc, Mla

Peyne-Dissel.

Totes aqueles que se son arborats con¬
la trista mesòrga de Gounod trefoli-

tre

ran

l'auz:da de nôstra nova.
espandir mai que mai aquela nova

de gauch à

La cal
fresca

e

Teatre Prevensal

cal soutenir lo

dèu èstre sonat pertot sul terraire,
posant
las Aixps e los Pirenèvts, fazènt
clantir, pel Centenàri de Frédéric Mistral,
que

las estrofas aludas de

sa

c

Mirèio

».

Jorgi Reboul.
Zôu ! demandatz-me d'entre-sinnes
pèr la reprezentacion, dins vôstres rodes,
—

podrem besai fôra-bandir
poizon d'aquel mortal cap d obra.
vos

léu la vole segui... »

Osca !

«

E 20 exemples encara

Les

bla,
grand Oumèro,

Umble escoulan dôu

scenas

nom

dizi que

Jaspar

prendre 1 intitiative et d'en revendiquer la
paternité. Ce Gouvernement compte, en
effet, parmi ses mfembres, des tenants de
i

université

flamande

qui

ine

fussent

se

accommodés de la neutralité du Ca¬

binet

dans

affaire; d'autre

cette

la
parlementaire ne permettait pas
Jaspar de rejeter, par une altitude
négative, démocrates-chrétiens et flamin

situation

part,

M.

a

yants de droite

Sn10nr
elle I
tion

dans les

de l'oppo-

rangs

-n-.est P8® douteux qu'étayée
ete

a

les

avait

reunir,

Parlement,

au

cemme

le Gouvernement, l'opéra¬
plus grandes chances de

par

considérable.
Le principe de

nombre de voix

un

très

l'enseignement flamand

étant acquis pour

les

versite de

Jaspar a indiqué qu'en
l'enseignement primaire,

ce

qui

absolue

famille

volonté

affirmer

s

ete

a

celui-ci

de

la

lan

donc

pourra

lin

matière

en

échelons

infé-

de 1

enseignement. En outre, le droit
intégralement maintenu pour les fonc¬

pius

unilingues — qui seront presque
langue française — d'accéder

hauts degrés de l'échelle adminis¬
Enfin, le Gouvernement a l'inten¬

trative.
tion d autoriser
les

de

père de

au

choix

au

victorieusement,
pour
les deux

guistique
rieurs

laissée

-serait

relativement

la

gue;

donnés à l'Uni-

cours

Gand M.

concerne

l-berte

ecoles, des

a-diœ des

les

-une

dans

dominant

communes

à créer, dans

clas3esde minorité

«

c'est-

»,

classes où

donne dans
.es

communes

tes

communes

l'enseignement serait
langue que celle pré¬
la région : française pour
flamandes; flamande pour
autre

wallones.

Dès maintenant, et sans attendre le vote
benat, la flamandisation de Gand peut
etre considérée comme réalisée...
au

Per
La

accion

una

bolegadissa

occitana pren,

cade jorn,

amolituda mas larga. subre-tot acô dels
Es als jovents que nos adreissèm

una

joves.
aici.

Lo Felibrige, s'es pron dich, fai
pas de
politica. Segur, e acô dèu esser, dèu istar...
per
saria

lo Felibrige oficial qu'es causa necese
que pot faire de bon travalh pèr la
per cap un valent

Patria occitana quora ten

lo capolier Jouveau.

coma

Mas,

lo Felibrige dèu pas faire de
pas dire que los feiibres

se

politica, acô vol
eles

tamben,

n en
dèvon pas tastar la
Ben al contra, los feiibres. deurièm
n en
faire de politica, cadun dins son
eime, tu, a destra o mas qu'a destra, ieu,
mena

senestra o mas qu'a senestra. Se i aviâ
la Cambra dels deputats, de deputats felibres (dinc lo vrai de la paraula qu'acò's
a
a

patriota

miejornal,

rièm

Jeu la lenga
veirièm
lèu la

Lenga

alavetz,

occitan),

nostra

lenga

a

vei¬

l'escola, alavetz,
al Baccalauréat,

nostra

alavetz veirièm lèu las

nostras

cadieiras

dé

Letradura occitanas de las Facul-

e

de Tolosa, Mont-Pelher,
routadas d una cola arderoza

Ais.

envi-

d'escolans"

occitans.

d'aquela vertadiera
virantas venentas

del

«
«

Mirèio

»

e

sus

las

Teatre Provensal

»

caire
man

aans

«lu
ganiisme

conquête»

flamin-

Billemont publie,
Montpellier, les notes sui¬
à propos de la flamandisation de

ce

titre, M. Henri

l'Eclair de

vantes,
Université de Gand

:

été marquée,
événement de première
importance. L'Université de Gand, enjeu
de la lutte linguistique qui se livrait, de¬
puis dix ans, entre Wallons et Flamands,
vient de suhir le sort qui lui était ré¬
servé : elle a été « flamandisée » par un
vote de la Chambre, vote d'ailleurs
ré¬
clamé par le Gouvernement, et qui a réuni
la presque totalité des voix de l'Assem¬
«

en

L.a dernière quinzaine a

Belgique,

par un

blée...
Comment expliquer

qu'une réforme aussi

controversée et dont la genèse
laborieuse a donné lieu, dans le passé, à
áorement

de plume et de
parole, ait pu ainsi rallier autour d'elle
cette presque unanimité que de nombreux
esprits jugeaient chimérique, il y a deux
d'innombrables querelles

ans

à peine?

D'abord, la flamandisation est due, en
grande partie, à la ténacité, à l'opiniâtreté
de ceux que rien, depuis dix ans, n'a pu
détourner de leur objectif. On peut penser
ce
que l'on voudra du flamigantisme, il
est une qualité que l'on ne saurait sans
injustice lui dénier, c'est l'esprit de_ suite.
Sa campagne s'est déroulée sans trêve, ni
répit, avec, chez ses promoteurs, une per¬
sévérance incroyable que décuplaient les
obstacles et les difficultés. Car, pendant
ionçjtemps, la résistance ne fut ni moins
ferme, ni moins active que l'attaque. Les
Wallons, qui eussent volontiers adhéic à
la citation d'une Université flamand" à
Anvers, ville où règne sans partage la cul¬
ture
flamande, les Wallons entendaient

guerra a bon companh... juslèu arribat, ont se tocan la
cambiant de camisa. Volèm parlar

jorn,

en

d'una altra politica...

o pulèu n'en volèm
parlar. N'en parlarem, amies mieus,
la dralha que vos parli e

pas

generalas

fai la

e

al

cas

voletz seguir

se

«

tras

M.

tats

temps,

JPJRO VEWSA.
lo Teatre provensal

de

les bonnes intentions ne saiuraient
suspectées, ne pouvant s'opposer à la
referme, avait" jugé plus expédient d'en

etre

Pamens, uei, volèm pas parlar de la
politica d'ara ont cadun se troba d'un

taires

e

Enfin, le Gouvernement
ciont

toujours de

les rejets du

et

j0rme
de
foi dans ie
compatriotes flamands...

aux

tous

déetnte

Leur acceptation de
de leur part, un
patriotisme de leur;

acte

que

dans

ère de

une

civique

F

ou

bout

d

ouverture

concorde

de

tionnaires

les gens de Gascogne,
de Provence auraient été
embarrassés pour confier à qui de droit la
mission. divine de célébrer Virgile ? La
sève

flamme qui, la

une

esP°'/- hautement exprimé, de contribuer

ainsi à 1

point

Le poète

vers,

grâce à

c est

lassitude aidant, a fini par
languir et
éteindre dans le camp wallon.
Les oppoiants ont, due reste, cédé dans

s

sera

Adresser les envois au
du Parage, M. François

cios

Brousse,

Le

bien sauvegarder la pérennité de la culture
française à Gand. Si leurs adversaires l'ont

virgilien

emporté,

buée, le conservera pendant un an. Elle
reviendra, en 1931, aux lauréats des jeux
fiorauxv annuels du vin que le Parage
institue dès cette année.

du millénaire

demandi de seguir lôtes

que vos

Lo

rampe) rampela

nostre

joves

que son

e

au'an

que

se

tèner,
embrolhs

son

pas

aqueles

fach de

encara

pas

politica politicairela, volèm dire
les

ensen.

per

encara

per

leissat

aque¬

agantar

arma,
esperit, per totes los
politiquejants. Lo nostre rampel
rampela per aqueles que creson a la federacion de França coma mejan d'arribar a
e

la

cor,

respelida

l'Occitanitat.

de

Lo

nostre

rampel rampela per a aqueles qu'an la memôria per aqueles qu'an lo cor naît, per
aqueles ,que dins sa bôria, senton gisclar lo
mistral », per « los valents, los majorais » quecreson

la nécessitât de l'accion,

a

a

la

né¬

l'organisacion per l'accion.
Siguem mas clars per un exemple. Lo
nostre rampel rampela per aoueles que se
sentisson lo poder e lo coràge ( I) de pagar,
cessitât de

cade

5 fr.,

mes

10 fr.

o

mas

segond las

fortunas. Pagatz forsa mas q'acô d'aqui pèr
de cigaretas o d'aperitieus : la Comtessa
s'amerita pas quicom, tu qu'as lo cor naît
e sabes lo secret?

Dins

jovents

tota
per

Aladonca

Occitania,
pensar
-per

S'agis de formar
cial

una

coma

de

que

i'aura-ti

pas

de

naltres?
lo nostre rampel I

fora del Felibrige ofi¬

en

freiriá occitana de tptes los

cors

luchar de tota mena de luchas
per la respelida. Aquela associacion vai
pas contra le Felibrige
:
es facha ner
l'ajudar. Mas 1° aqueles que n'en volon
faire
partida devon esser d'enfiocats ;
2° aquela societat se n'en parlara pas en
joves

per

lioc publicamen.

En primier. sarèm pas
membratz-vos que
èron pas que dotge

nombres

mas re-

los apôstols del Crist

:

qualitat val quantitat.

Aqueles que, nos comprenon, n'an que
d'escrieure a « Los fizels Amants » pèr
«
OC » que fara passar. Ensenhats vostre
âge e vostra profession.
Per acabar, que « OC » nos laissa lo gramaciar

colonas

pel.

d'aver ben volgut
per

nos

prestar sas
ram¬

poder espandir lo nostre

�letras

:

pacans! pacans! pacans!
la crotz salva lo monde,

de terror, totes

gens

dels

dels

escarans,

vos

bandon,

à

tôt

salvara

del» escarans!

escarans,

dins

—

devengut

Però jeta

sa

fol

coma

palatz desertat, fai
bêla Esclarmonda

son

plorar

es

negre, quitral'aura lo bufa contra las fenès¬
tras. On pòt plus rèn destriar mon¬
tre qu'una granda cridor, de quils
ponhents clantisson mai propdan.
On escoltá, còr-batent.

una

que

No

luna,

Es verai, maire, qu un fachilhador l'a furtada e la tèn rescosta?...

L aire

Es dins la mai nauta sala de la

De las fenèstras on oèi
cal revironada de mon-

la

Al pè

del
castelar, atropelats coma d'anhels,
los ostalons se }an esquineta e davalan, entrecopats d'un negre es-

tanhetas aboscassidas.

marrador d'andronas desbocant

su-

bre l'antica gleisa romana del campanal bas e'car rat.
La raida sens derompement classeja. Las meissons flaman. On oèi
corre de gents armats de forças, armats

de dalhas.

grand
irepei. De femnas, de jantins treDins la nauta sala li

molants de terror
totes

li

se

un

a

recatats,

son

en

mai brusentas.

fenèstra,Na Garisenda e sa
filha Alba son assetadas. De còsta,
Ramon l'ajol mira l'arsina s'espandir e las torbas d' escarans pèr òrd'una

ta.

es un

rèi!
sos

los captione!
que

(d'una Cotz fronida) :
Ah!... de mon temps!... quai

me

l'auria dich!...

(estreissa los ponhs, pica la paret
amb furor)
...però siéu plus bon en rèn!... siéu
e

com

un

La

tòcassenh

Raida ! raida ! raida !
Levatz-vos ! salvatz-vos !

forças,

de

de

dalhas e de
[reliras,

lo fòc ! la meisson crema !
es la rapina e lo dòl, es la mòrt !
los escarans ! los escarans ! los escarans !

Quora li

a

plus d'autoritat, plus

de fe, plus de lèi, on vilten lo trabalh, òn enveja lo Senhor, òn co-

la borrola capdolha... nòstre terrador es devengut
lo refùgi dels tochins e dels arlòts,
los pageses se jonhon à-n-els!
sa

riquesa,

jorns,

e

acostats lo fugisson. Lo
pobolar se rebèla. Los crims se moltiplican," e las turmas d'escarans
despoblan lo païs. Tôt es à barrei!

Na Garisenda
Dius ague pietat! Pertot de mal-

pertot!

e

braus

qu'una

brandable, nòstres òmes

turma
es

in-

segurs.

Levatz-vos, salvatz-vos e pregatz.
Los segles son vertents, Lucifer es pèr

L'ajòl

Segurs...

orta,

aquò que
crenhi lo mai. De paraulas desoptadas... Que Dius nos ampare!
La

votz del

Raida! raida! raida!
Levatz-vos ! salvatz-vos
lo monde es un infern,

es

venetz

!

[Criste,

Una

a

mas

Guilhem!

es

nombroses... Ah!

podian me
s'aquela vielha carcassa

se

portar !

amb

empugnariéu!...

votz del

l'on

contunha

destriar al

déféras,
Garisenda, Alba
aflatats del rodelet
An ausit aquestas

de fèrre

plus rèn
merce al fum,
e l'ajol se son
de las femnas.
redieras parau¬
a

Levatz-vos, salvatz-vos e pregatz
com an fach vostres paires,

victoriejaretz

plus

ren

à

De

favelatz?

que

De

quel
e

Joan-de-l'Ors, Dòmna, d'a¬
gigant que redola pèr òrta
parla com un crestian

ors

que

L'ajòl

Pipiatge! folesa! vesion de fem¬
qu'avetz paor de vostra ombra!
Es qualque galiador que se cobercela
d'una pel de bèstia per vos esglaiar. Ansins aquela lamiara qu'atemorava l'encontrada e que desoptèri l'autra nuech prop del cementèri
que

:

sits, criats, familhars, sirOents.
La sornura crèis. Desoptos un
grand brugit esclata dins la torre

medesma.

L'ajol se regesis subre sas cam¬
tremolosas, oai cap al portel,

bas

d'armans

l'encombran.

senda

deoes els.

cor

Un

Na

Gari¬

arbalestier

! pacans ! pac&lt;-ns !

la preguiera
infernals,
escarans

!

badafrada,

cara

Oh!

Senhor!

femna

pèr
jovent qu'arlequineja quant n'ai
vist, iéu, de veras lamiaras, e aque¬
escusatz-me...

un

bàrris, que vèdels fantins, des-

lo

sanc

mondar las verges.

(L'ajol,

sens

respòndre, sornrïs.)

Ai pavor! maire!

cas¬

L'ajòl

Com

manca.

Pòis, amb

afic)

un

poscut...

an

L'arbalestier
No

sàbi... de la posterla de
1 ubac... d'espias al meg dels
captenedors... lo pònt-levaditz abais¬
sât...

L'ajòl
Tradits!... N aviéu la presentida!
Na Garisenda

(lioenca, gancilhanta)
Guilhem! Guilhem!

mon

enfant!

L'ajòl

(am
vielha

e,

Los

s'esgaisisia volopat d'un lençol
Una

clina

se

d'una ootz tresananta) ;
Los escarans son intrats... lo
telar...

blanc.

Alba

Alonhara los bandons

(la

lo nebot del former

era

non.popar

! los

flama!

gas, pòis de flamadas gisclan. Al
flar òn oèi la glèisa abrandada, lo
sobrelum alugora la sala.
L'ajol, la castelana, sa filha, las
femnas s'endemeton contra las fe¬
nèstras, mas lo fum tornat espes e
negre empedega la oista.
La sala s'omplis de gens afole-

nas

las ratapenadas, de sucùbis, d'incùbis que volatejan sens bruda, que

tòcassenh

escarans

Lo fòc! lo fòc! la glèisa

(la ootz li

femna

Levatz-vos, salvatz-vos e pregatz,
Venetz, la votz de Dius dins son temple
[vo» sòna,

! los

campa-

(Un grand silènei. Pòis, sobdan.)

tòcassenh

votz del

traverssan portas e

escarans

canta

autra

Raida ! raida ! raida !

los

dison,

de bònas òbras.

Una

cambas

que

maça

e

Na Garisenda

lòts!

!

que

Que dises aqui! No sabes, donque pèr .melhor engànar la
gent lo Cifer mantas vetz accomplis
Coma

las

Dins la foscor del fum, de bélu¬

temer de l'assalh
dels escarans! dels escarans! dels escarans!

primier batestau... Quinha glòtant jove! Coma son paire
sera un leon, son paire
qu'a matat
los Sarrasins, dinhes d'el... mas
acò! de laires, de panadors! d'ar-

pacans

çò

estobesits, los autres
tresanants)

uns

se-

ma

de cap nòu lo campèstre

ria!...

gaug

très

cas,

son

quina

a

rossinhòl

sèmpre. Amb una
los escarans.

aura

Guilhem! ò mon enfant! es el! es
el!... los decassa, los perseguis... Es

son

(los

Clòcan plus... calan

encaça

Na Garisenda

ausor

(*) Veze los n03 124 (15 de décembre);
126 (15 de gener) ; 128 (15 de février) d'OC.

bonil

las

nas!

autra

de

passa

!

autra femna

es

votz

una

del cèl

Totes

es

Emperò

pregatz !

e

pregant

en

nòstre Sa'v

pregatz

escarans

òrre! èra al païs de
nòra, lonh d'aici.

a

mòr

que

femna

L'ai vist, iéu, l'ai vist li
manas,

miratz maire... dirian...

La

al pèpe del

Una

Aquel revolim de polvera, ai-lai.

tòcassenh
e venetz

! los

escarans

pacans! pacans! pacans!

Alba

mas

segurs...

Los

Una

tòcassenh

pacans! pacans! pacans!
maçacans.

los

votz del

[portas,

desbregatz-vos à còps de
!

temer.

Raida ! raida ! raida !

pacans! pacans! pacans!
aici lo linimonde,

arrestat...

lo

pacans! pacans! pacans!
envocant los angels
escarans

rèn à

Levatz-vos ! salvatz-vos

pregatz.

e

la fc victorieja,

crotz

en

La

Raida ! raida ! raida !

(que tèn ment lo compòrt
del barralh) :
Es curios! aquels rofians que d'ordenàri van pèr bandas a soladas,
semblan obesir a n-un plan adenant

d'estradiers. Nòstre castelar

Levatz-vos, salvatz-vos

tòcassenh

votz del

Senhor es poderos, a
decassat los Sarrasins bèn mai me-

naçadors

La

filha! coratge! Prega

ma

auras

Raida ! raida ! raida !

las.

L'ajòl

mon

Coratge!

tòcassenh

votz del

na

Na Garisenda

Però,

La

Raida ! raida ! raida !

sas

divina Esclarmonda. Sos conselha-

òc...

Na Garisenda

Dius

Una

nuechs
los passa en un desvàri fèr! Dins sa
folesa treva que d'artadors, se voda
als afres de la magia se cresènt,
d'aquel agrei, destraucar lo mistèri de l'avaliment de la bêla, de la

vese,

es-

demònis.

L'ajòl

Oc,

L'ajòl

forma d

aquels mostres de natura ?
Aquel ors que l'on ne parla?

ardit la pega ambe l'òli bolnents,
los escarans ! los escarans ! los escarans !

vats agurs,

en

E

Dius punidor vos manda sos flagèls,
los escarans ! los escarans ! los escarans !

!

pacans

domenjats, que
los empreisone!

Levatz-vos, salvatz-vos, armatz-vos !
picats de la destral, del fosor, de la bèssoc,
pacans! pacans! pacans!
meinats e vielhs e femnas

armatz-vos

penarts,

pacans! pacans!

e

tòcassenh

votz del

sos

femna

pasa?... De-matin encara Monsenhe
òc disia que l'infern a vomitat sos

Raida ! raida ! raida !

La

aquels escarans'... aquel vermenier!... en plen jorn! e n'i a! e n'i a!
Semblan sorzer de jos terra!
votz del

dret de vida

los questione!

fantin!

..

La

que

a

dors.lo mai

L'ajòl

beseja

Un rèi

de mòrt subre

autra

Adenant de la

L'ajòl

Paubre rei!

En fàci del portai que s'esbada
subre la vitz de la torre, al canton

de

se

encara!

cor-falit escoltan las cridors

de mai

devol

dis, ja! però que no dison
aquel esvaliment.. ò tòlta
estranh... aquels agurs misterioses
dins lo cèl... aquelas procreanças
de mostres, aquels crims, aquels...
Oc,

comol de maleficis.

es

E aquelas nivolas

Na Garisenda

torre.

ensanenada?

crotz

una

Una

monte!

Castelar

Lo

vist, à-nuech, subre la

avetz

Alba

sap

femna

(bassetamen)

ava-

lida.

Quai

Fors *

de
Un fum s'enaura,

nòstre bòn rèi!

se

joan

de

legenda

nos,

Na Garisenda
Ah!

la

d aspretat
Li

accent

un

e se

vau!...

espasa!

ma

descomunal

fasènt faire plaça)

las

canalhas!...
destral!...

:

mon

(oèn à la salhida,
mas

es

rebotat dins la sala

per)

Un cavalier

(tôt

ensanguenat que
e

cais

Ai! ai! ai!

en

trabuca

cridant)

:

Malastruguesa! Dòmna!

(De crits d'enteroament
tremoloses li respondon.)

�de gigant qu'escalan lens,

ses

Lo

(d'una

votz

Guilhem...

lo

malas-

Na Garisenda
mort!

es

Lo

cavalier

un

afic suprême)

(dins

pas mort, tant

sastrat! los

Una

vaudria! lo de-

l'an près e l'a...
de sanc l'entre-

escarans

gitadura

(amb
E

ira

una

L'ajòl
ferèsta, als òmes)

aqui! lascs! ausorl

restatz

E

parèis,
braces un
jovent najrat. Lo portel trop estrech
e trop bas pèr son estadura
l'obliga,
en intrant, de se clinar sul
ladrier,
e sas espalas derraban lo bòsc dels
chambrons que las parets ne ganDetras

cas; son

armadura

es

bercada

e ma-

cada.
Una banda d'armants los seguis-

lo chivalier rangolejant

:

qu'esperatz?... Lèu lo garidor!

lo garidor!

A-n-aquelas paraulas, la caste¬
e sa Jilha descrenhadas, enter-

Joan-de-l'Ors, el,

es

quasiment nut

O Dòmnas! grasisetz aquel
pau¬
bre faisset, recòrt del jorn d'encuei
e de iéu Joan-de-l'Ors.

Lo Senhor

van.

(d'un gèst rabent li fai tombar

Lo Senhor
Oc! aquelas canalhas

de las

apoderats. Trop animos mal-gTat
.

comand

s era

alonhat de

nos-

N i

aus, e, sol, entremeg aquelas bèstias caronheras s'es batut com un
leon... Però es trastombat jos lo

(destaca lo borsin de
S

d

es

aur

e

eissit de la selva vesem aicest... aicest ors esglaios. Cada còp
de sa maça adesava, ensucava, matava, anientava... Delors totes fu-

(a

Joan-de-l'Ors

Es bèn verai, paubre! Siéu qu'una
bèstia!... auriéu degut pensar qu'aviéu fasenda ambé d'ornes...

L'aur!

femnas

Sul bòrn del nis voltors

la sala

e

una

que pòt
bèstia!

«e

sa

Un

nòstra esperamça.

(Enfin, la castelana se reviuda.
Autant lèu.)

Peró

La castelana e sa Jilha sotzlevadas per las femnas vènon caire au¬
tre los minhòts.
que

creisser,

devèn irable.
On se bat dins la vitz de la torré,
de grasa en grasa.
D'uns escoltan empeiresits, d'au¬

bassetament al pè d'una

grand crotz.
La prèga
O Semhor Dius! de

nos-aus

piatança!'

Amparatz-vos Senhor! Ve! nòstrà angoissa!
Ve! nòstres plors, ai-las ! ve! nòstres òmes
que tenènt pèpe am los arlòts se bâton !
Ve ! Senhor Dius, vòstra glèisa que crema,
oh ! Senlhor Dius !

los rangolims.

Valèri (Bernard.

amb
Sa

vestit de

son

cuer

tôt estrassat.

li pendola à la talhòla. Es
irable a ûèire. Espandis una pudissina de fèra.
maça

La castelana, sa filha, las femnas
bordit al chatìon de la sala ont
se troba lo faldestòl senhoral. Coma
an

piveladas d'orror semblan

dut tôt sentiment e no vèire GuiIhèm dins los braces de Joan-del'Ors. Aquel s'avança pesucament
fasènt crenilhar lo postam dejos sas
pautas. S'acòsta de la castelana
que, aplicada contra la paret, no
pot recular. Li porgis Guilhem en
s'agenolhant d'una èrra emposta.

Ec vòstre enfant, Dòmna.

dolça

inesperat d'aquela votz
cantadora los ten atrassits.

son

e

Maire de Dius! o Verge! Verge sancta!
Pregats, pregatz vostres filh, que deliure

Ec vòstre enfant, que Dius lo benesigue! s'es batut com un eròs.
Disènt

dels enemics lo castèl e nos rènde
nÒ8tres enfants, nòstres òmes, los paures !
e bastirem en aur vostra capèla,
Maire de Dius!

dolçament
Guilhem subre lo faldestòl senhoral.
Ambé de gestes manses, grailes, li

Pauc à pauc l'espantable burs de
las espasas cala. Pòis de quils d'es-

amolona dejos de minhòts. La cara
saura
de l'enfant encadrada de

coma

una

fai, un silènci estranh, un silènci de mòrí. Las prègas subre las bocas bistençan.
E dins aquel silènci d'espant, de
passes pesants désopilant la torre
se fan ausir, de passes lorts, de pas¬
E lo silènci

se

aquà,

blestas auriòlas

pausa

es

blava

com

una

Son

espala sancna; son au¬
bère ordejat de fanga coma se
l'avian tirassat pèr sòu a de tròsses
cera.

derrabats.
Delors

tirada de

la

castelana,

sa
torpor, se
Guilhem. Mas.

me

udolants de pavor
desamparan... M'aprestàvi à
mos

ornes

baralhar amb el, e vec-lo que se
clina subre Guilhem, que lo pren
dins sos braces, que ven cap a iéu
manse e somrisènt... Eriam sul prat
batalher sols totes dos.

aregarda

Mespresador

sos

sobdament
jita subre

(Dess. de l'autor,

Petites
La

ligne, 3 fr. ;

E. Martin.)

annonces

le» abonnés, 1 fr.

pour
a

droit à trois ligna»

gratuite».
Livres

De vots atemoradas,
rnurmuran

:

bassetamen
Joan-de-l'Ors I

«

—

Joan-de-l'Ors!

verai?

es

OC.

DEMANDE

ON

Las

papilloltos,

—

86,

d'Assas, Paris (6e).

rue

de

Faire offres à Ml,e Ortalo,

Jasmin.

ON DEMANDE l'édition Paul

Meyer,

de la Chanson de la Croisade. Faire of¬
fre T. L., OC.

:

per vostra

ON DEMANDE le Dictionnaire béar¬

de

nais
«

OC

V.

Lespy.

Faire offre C.-K.,

».

A nimaux

Alba
A

(se trais à-rèire sul sèn
de sa maire) :

VENDRE,

prix

avantageux,

policier, jeune, cause double
ploi. Ecrire Jean-Paul, bureau a OC
chien

Orror! orror! maire! m'a tocada!
Lo Senhor

(autiu, corroços)
Anem! l'ors! leva sus!... Ont

Félibrige,

de Frédéric Mistral. Faire offres C. D..

iéu, siéu, vòstre

domenjat, e cobeji morir
grand merce, Dòmna.

Docteur-Verlhac, Brive, Corfr. plus port.)

ON DEMANDE le Trésor du

(s'enardissènt à Joan-de-l'Ors) :
Alòr es tu Joan-de-l'Ors, diga?

Es ben verai,

LEXIQUES LIMOUSINS à céder. Gê¬
nés, Avenue
rèze. (15

»

Alba

es

grav. p.

Tout nouvel abonné

ar¬

mants.

Joan-de-l'Ors
(qu'es restât de genolhons,
li baisant l'òrle de la rauba)

Joan-de-l'Ors
Lo

gan,

aver per-

Restan muts d'estobesimen.

La prèga

glai, un trepiment fol
fuga desperada.

sortirai amb lo

ne

torre.

;

La prèga mai fervorosa encara
grandis ambé lo cli-cla de las espasas entre-turtadas, ambe las blastee

l'esquina bassa, sai-din-

E, d'un formidable còp de maça
estremis lo castelar fai caser lo
portel amb tôt son postât.
Terrificats, degun ausa bolegar.
L'on ausis lo mostre len, len, daValar de la vitz en désopilant la

femnas

L'enfant Guilhem es en vida! es en vida!
Nòstre tesaur, lo reveiretz, Senhora,
desdolatz-vos... Lo Senlhor, per mÌTacla
j'a deliurat caçant l'escaranalha.
Desdolatz-vos !

tres pregan

vau...

qu

plus.

fai

n'

cap naut.

femnas

masan

se,

siéu intrat,

tre

No! no es mort! no Dòmna, es
bèn en vida!
La castelana esferada las mira.
De còsta sa Jilha aterrada plora a

Però lo

me

(arribat al portel)

Quai l'auria dich!

Las

leva

frim de terror los segota totes.

Me debotan... bèn...

erès èra la meravelha

Las

Joan-de-l'Ors

Joan-de-l'Ors
(quet e fersios)

jogant sus la corsiera.
que tirava l'espasa.
era

fai volar dins

maça.

amont naut

amor,

a

e

Sobdament,

Ve! cor-falida, ai las! ta paubra maire!
Guilhem ! Guilhem !
Quai l'auria dich ! Lo matin èra en fèsta,
dins nòstres còrs noncas tala alegrança
aviai clantit. Guilhem ambe son paire

de nòstre

c^ler, l'aur,

regita lo borsin vòig al pè
del Senhor qu'a tirât l'espasa.

[glaça !

Lo miraviam

me

Pren la moneda, la

tartaranaa

T'an près e van te metre à la tortura!
Guilhem ! Guilhem ! Ah ! nò»tre »anc

mias

pren...

elhaus fèr dins los uelhs, perd
se
maestreja, pren lo borsin, pòis,
amb amarum) :

iéu,

no

tè!

que vos...

un

Guillhem ! Guilhem I noble espèr de la raça !
Guilhem ! ò flor d'onor e de paratge 1
O bel aiglon dolç com una paloanbal

un

cencha)

(obris lo borsin)
Las

Com

sa

en

fila!

nombre. L'an captionat, li an estacat
los braces, lo mancipavan,

lagremas, l'acaissa esperduda-

faisset)

prou! anem! Aquò m'es
òdi! Ors trobador...
a

ment.

èra

lo

mans

son

ne

se

e

sas

margaridetas, rosèlas son restadas acrocadas à l'alberc, las pren,
las mescla en un paubre pechòt
faisset que porgis à la castelana
am à sa
filha.
Umil, la votz escomoguda) :

lana

quora

son.

las femnas apreissadas al entorn
de Na Garisenda. Alba la banha de

E

mon

cilhan.

:

se-

A las femnas

que

sos

somrire caitiu al canton de las bo-

S'engorcan pel portel.
que

Joan-de-l'Ors

Vec

mostruos, tenènt dins

guissetz-me !
Rèsta

autra grasa...

una

Joan-de-l'Ors òn vèi lo
Senhor autiu e mortificat, amb un

romp.

No! asautet! asautet! Gardatz-vos
de lo segotar! A las cambas frassadas, es encara estavanit...

grasa... encara una grasa... en-

cara

(e s'estavanis dins los braces de las
femnas. Sa Jilha la prejigis ambe
los uelhs d'une fòla )

No,

se son reoirats, prefisan lo
Una terror qu'es no de
crèire los palasina.
Los passes lorts se rapropchan...

portel.

una

mort!

Lo Senhor

(la retenènt)

Totes

amortida)

Guilhem,

truc...

Mòrt!

lens,

qu'escalan.

cavalier

beau
em¬

».

Traductions

TRADUCTIONS françaises de textes
Prix spéciaux, »
forfait. Ecrire Henri, a OC ».
catalans et castillans.

as

amparat aquela èrra de crestian?...
Oc, ses albir te prèni coma sirvent... Però ta natura de bèstia,

l'amie, no la desmenbres... Ja! siés
fort,... empèro no caldria...

Joan-de-l'Ors
(Sembla qu'a rèn ausit. S'acòsta de
Guilhem ; de flors derabadas,

Stivers

DUPLICATEUR d'occasion demandé.
Faire offres A.
A VENDRE,

antique.
A

F., OC.
Tableau de maître. Sujet

Ecrire Jack, OC.

VENDRE,

0 fr. 50. Ecrire

vieux

journaux,

Estel, OC.

le kilo

�EN escrivent aiceste libre, èri tengui
pel désir de donar lo retrach psicè-

Iogic d'una provença, e de veire se
mostrar a ieu,
mai familièras, las
figuras de qualques rosselhoneses. L'erudicion nos mena totjorn devèrs de reialmes
de siaudor; es, tant-bén, son privilègi de
las

tornar

an

ten sèele

dins los camins terrenals

amas

levar

se

seguits. N'ai

son

que

pas

segon

La capitula dels Comtats es una vila
espanhòla, a la dintrada del sècle dètz-esèten. Los nobles e ilos letruts s'agradan
de far lor retirada a Barcelona. Los religio-

trabalhan dins lo cadre de lors covents,

•es

de l'autra man de las Pireneas. Presican las
Caremas dins la lenga de Castilha. Los
motets vénguts d'Espanha arriban
dusca
als
masatges
esconduts. Los Exercicis
d'inliaci de Loyola e los Tractats de Suarez

de libres de cabés. Se legis
e lo roman de V. Espinel.
S'estampa los Suenos de Quevedo. Reginald Poe escriu en castilhàn la vida del
•ant
lauraire d'aque'.as contradas ; e tôt
aquo es d'un tal vans que, quitament, après
l'annexion, en 1671, lo jesuita A.-l. Des¬
camps fa parèisser sa Vida de Suarez. La
tôt ara,

son,

de Guevara

A

fòra dels tèmas popusens vida, a-n aquela
epòca, suis dos penjals de las Pireneas.
Pere Serafi se vei sol al quite sècle setzen.
catalana

poesia

lars,

—

en

—

gaire bén

es

Vicens Garcia

diu

non

aparaulament

son

imitación provenciala de Quevedo
e de Gongora.
Mai tard, Francesc Fontanella s'enramòlha dins lo gargotge de la
qu'a

una

facilitât. Lo cultisme
riats,

o

per

e

lo conceptisme

melhor dire, las metafòras del

lengatge devòt,

los utils d'aquel

son

lament. A la fin del sècle, lo
perme3
que

per

dins los
i

apa-

marcar

concorses

do

genre

agro-

catalan n'es

de Barcelona
borlesc. Enfin,

Josèp Romaguera, que pren son esclavitud per un afranquiment, a la tufa d'ensenhar « al cicne de Castilha, Lope de
Vega, a cantar en mètres catalans », talament qu'aquela lenga se destaca literàriament del aplec gaire lusent dels dialèctes
provençals per venir un semblant de dia¬
lecte ispanic.

Çaquelà, la literatura documentaria
escricha

en

catalan

es

lo Roselhon pareis

e

gardar sa lenga amb. mai de fermetat. Diu
aquel privilègi a sa situación e al barri de
las Pireneas. L'òbra de la çentralisacion
es pas acabada ; es retenguda per las franquesas comunalas e qualquas valadas pèdon conservar la costuma del Mejan atge.
Res non porta mai pròva SU3 aquè que
l'episòdi de la Mà armadà de 1629, levada
los ciutadans de Barcelona. La pro¬
ten a afortir sa personalitat claradestriada.

contra

vença
ment

Aquela personalitat èra,

se

pòt plan,

fèrta al Mejan atge sul quite terren
literari. Lo rèi Pèire 111 establis lo Studi
mai

Perpinhàn, per çò que la vila es a
dels camins de tèrra e de mar ; i se
tròba nombroses teologians e copiaires ; lo
rèi Joan escriu de Balladas en francés,

Major

a

posita

dins lo castèl dels rèis de Malhòrca, entre
que

lo

balans literari s'afortis amb

las

doctrinas del Gai Saber.

Aquel

pretzfach dels Comtats es d'assegurar l'avaliment de la lenga catalana. L'exemple
Rosselhoneses, Francesc Compte e
Miquèl Llot, pòt afortir Pujadas dins sa
reso'.guda d'escriure en catalàn sa primièra
dels

redaccion de la Cronica Universal. Coma
Marti de Viciana e Beuter, a Valencia, los

istoriògrafes del Principat emplègan lo c.'-stilhan, lenga universala, belèu per ço que
lo despartiment de lors escriches se règia
sus aquel
dels istoriains de Castilha, e de
Floriàn de Ocampo particularament. Soi o
gaire ben sol, Andreu Bosch fa la contra
amb sos
òbra de
metòdas
donadas

Tilols de Honor. Son libre -es una
fe e una aplicacion realista de las
de son temps, tôt ben que las

teologicas s'acastèlen sus las coneissenças de la jurisprudencia. Per An¬
dreu Bosch, la fonsada de las montanhas,
los castè'.s e las vilas, e dins las vilas las
institucions e las cargas publicas, los privilègis e las immunitats, tôt reçaup un
titol d'onor. Andreu Bosch es mens un
istoriàn qu'un jurista tôt embeugut de la
metafisica de l'escòla

polar
e

coma un

dels

e

son

désir

es

d'esca-

enventari total del Principat

Comtats,

segon

un

enrengament

immudable. El dòna un long.capitol a la
defensa e a l'illustración de la lenga cata¬
lana. Tôt ben qu'i aparesca qua'.quas malevadas a Beuter e a Pujadas, o quitament
F. Calza, aquel document bòta en plein
esclaire l'audi vertudos del esprit provencial. Segon Andreu Bosch, lo Rosselhonés
se
sompartis amb 1 lemosin, dont el crei
la quita ombra avalida, amai del vertadier
catalan : los Aquitans an traçat las Pire¬
a

pel camin de la Cerdanha, entre que
lo Rosselhon es dins las apartenenças del
Occitan, dont el garda los mots particu¬

neas

liers.

Aquela

diferenciación dialectala, bèl briu n'avià qu'èra dins
l'aire : la trobam a Valencia al quite sècle
quatôrzenc ; e ela nos al espandiment de
tòta literatura tant plan coma l'oblit ont
vènon

cresença

de tombar

los

quò 's los dits escurs que

pòdon plus èsser

Andreu Bosch aculis l'idea d'un
debolzament sobde; el crei al caracter passadis de la lenga, e d'autra man, el s'ennaira contra las gastaduras que de mai en
mai la desondran. El perpausa de remèdis
per l'abelir e, tôt entimptainal del esprit
de son temps, el se vira mens devèrs los
escrivans que devèrs los grands preslcadors. E! cacha, sus aiceste fait que los mèstres de la cadièra son attraches -pels mots
«
extraordinaris » de Castilha ; plan lor
n'abantirià de presicar dins lor lenga naturala ; e atal, de lor estudi e de lors presics
espelirián aquelas pensadas subtilas e aque¬
les ondraments que la tornarián botar en
bêla auçada. Se religam als 1 ilols de
Honor las disposicions dels Cartells de
visita, e, sus un autre plan, los discorses
bessons de Luys Palau e de Luys Baldo,
podèm afortir que la provença garda son
esprit original, a la vèlha dels endeveniments
que
l'acaminaran devèrs d'autras
lèis : aquelas averacioiis d'independencia
tant-ben aquel cambiadis d'imor e una
malaisença pron sensib'.a dins los escriches
del moment, ''aparelhan per reçaure de
retenguts.

«•

novèls mèstres.
2

bolegadis

un

de vegadas, tornavan
pas estampar las Constitucions de Catalonha; los ornes de lèi e los médecins em¬
plègan de bon grat la lenga de la a reforica », lo latin. Lo catalàn n'a plus per el
que la literatura devociosa, la sola qu'el
consequencia,

dusca

mantendrà

se

al

sècle

dètz-e-noven.

Aque'.a literatura nais dins la siaudor dels
monastiers, al pè dels ermitatges. Se pòt
veire en ela coma l'arruc natura! dels au¬
tres genres. L'agiògrafia e l'istòria s'aparian pron sovent; se, per exemple, Pujadas
malèva sos racontes a Miquèl Llot, aiceste
trai sa documentación dels archius consolaris
e enriquis son Historia de les Relequies de
S Joan Baptiste, de forces estraviages sus
las fachas de la vila

la fondacion del
Studi Major. Trovam pariu mescladis de
metòda chaz Reginald Poe. Lo tèma del
patriotisme empeutat sus la legenda d'un
sus

e

regladament

s'amaga

sant

a-n

obratges. La poesia lirica s'i

aqueles
e'a

arruca

tant-bén dins l'ombrilha e cal pas n'anar
endacòm mai los rars documents.
D'autre biais se l'art relegios garda en¬
cara sa vertut creadora al sècle dèts-e-sèten,
se un Lasari Tramullas e un Josèp Sunyer
cercar

dauran las istòrias suis panèls
natura] qu'un bocin d'aquela
gracia artistica régi te suis libres de devoescalpran

e

de garric, es

en

una

manteneires

de

la

llengua llemosina : Auzias March e Mossén Jordi de Sant Jordi.
Remiran encara aqueles modèls, moi
creson qu'eles an escrich dins una lenga a
plec perduda, sens veire coma cal qu'a-

Durbiguem, per exemple, los Noms de
Maria, del Paire Nicolau. Aquel debolza¬
ment liric de las vertuts de la Vèrge nos
rememòria los Titols de Honor. L'obratge
aparten a un genre tradicional, dont lo
Llibre d'Ave Maria, de Ramon Llull, es,
la fin de', sècle tretzen, una de las mai
candas pèrlas. Las testas de l'immaculada

sus

Concepción,

cabalcada

la

allegorica del

Studi Major e l'espandiment de las confrairias del Rosari, nos ajudan a comprene
a représ aqueles commentaris,
s'escrivon altor-n de las bendeiretas de

cosin l'autor
que

las litanias o del Cantic dels Cantics. Del
mèteis biais que totas las causas materialas

semblança velada de
las causas espiritualas, la belor del len¬
gatge es una ofrenda a la perfecciôn absoluda; mas lo conceptisme relegios n'a es-

son

retrach

un

o

una

trafilhat lo bàlans

e vesèm aici trevar
remesclar las sonoritats del latin e del

e

se

cas-

ti'.han. La majestat castilhana e las metafôras devociosas entimptainan tôt lo- mon
e

lo mal-èime espandis dins

riament

l'estèrle

apa-

de doas sintaxis.

Se volèm coneisser cosin la

pensada Tele-

giosa a près d'estencia, l'ardor dont ela
afoga qualquas amas, e son estrambòrd
romanesc, nos cal agachar aqueles manescriches que, amb lo biais e la portada dels
Libres de Rason, nos mensonan tôt solament

la bastisón d'una capèla

mitatge. Lor testimòni

o

d'un

er-

d'autant mai fidèl
que lo renovèlan cada jorn. 1 ant-lèu sortits del camp de la iiteratura, tornam trobar
l'a vida e las passions naturalas. I a pas de
messorga
dins aquelas fuelhas escrichas
per la familha, o per sos felens. Se Fr'àncesc Llot y Ribera agacha la relegión coma
un
combat, la ten coma lo nèrvi de la
vida locala dins

son

es

Llibre de la primera

de la Conjraria del Roser, 1649,
a sostengut los nom¬
broses obratges del mistic rural de Sant
Martin de Camelas, Honorât Ciuro. Sos
Camins traçats nos mèstran la Centena de
la psicòlogia païsana : los actes provant la
fe d'una familha son autant de valors qu'i
asseguran sa plaça en las paradisencas demissa

e

y

pariuna convicción

rnòras. Aicesta

patriarcalas acatan pas totjorn
l'ispretal dels mors, mas dònan lo biais a
Honorât Ciuro de renovelar los retiples del
Ancian Testament. Enlòc l'acción del sosc
sus la realitat n'es mai aisida a veire, tirât
dins lo Llibre de la Capella. L'estil ma-

a

la

Profundis, al luscre,

costuma

e

de dire lo De

de retirar cada

an-

r.ada los prèires e los musicaires que vènon
lausar l'immaculada Concepciôn. Aquelas

3
Pariu

e
fami'.iar del autor, l'espontaneïtat
descatar los signes esconduts de la

per

divinitat dins la mendras

tôt

causas,

Goigs

aquital i

mens acción dirècta d'un sul
retrasencia creada per una matèria pariuna.
a

que

lo

d'ont eles

passât

eissits foncièra-

son

lo

sa

pensada

suis camins los mai secrèts de la provença.

veire clarament las mèteissas

causas;

d'Honorât tòrna

cant

encara

e

del corps engloriat per Jacopone da lodi,
e sas convèrsas amb la vinha e las abelhas

recapviran lo simbolisme relegios de¬

vèrs

El

començaments.

sos

apariar

sap

misticisme amb l'èime païsan

;

los endeveniments de la guèrra non lo destrallan que segon qu'eles contrarian son
ac.tivitat

;

aquel umil escrivàn

nos

lo fin mot del èime popular.
Laissaran a-n aquela literatura
una

segonda passada

que va

dôna atal

decisiu,

dusca

1700,

en

h édicté de Lois XIV

dins

l'annada

j
i

a-n
un

Eles s'enganan

dins la

pas

rosse-

janta escurzor dels imnes liturgies- ;
jorns de regaudiment, suis ®o!hets de

la Cerdanha

;

aqueles camin® d'amoncòp èra, e a una auçada
menavan, délai la frentièra,

Los apariuni

tanhatge que,
sovent égala,

preses.

ont

establiguèt lo francés

la vida administrativa

seriàn

se

als circles pirenencs. Bèl briu, la vida pastorala e la vida relegiosa an gardat lor
vièl relai. Los Goigs, subretot, nos descatan
la Centena del lirisme catalàn. De
tèxtes del sècle quinzen son de contun re-

de devodel Trac-

de las Pireneas al mèg del sècle dètze-uèchen, mas i se vei cap'de cambiament

Belèu

ment.

!o

prene

tèma francescàn de la Contèsta de l'ama

sap

Bosch, Pere

tremudats o mermats se la Ca tal on ha avià gardat son activitat creadora délai lo sècle quinzen. Aici
pel mens una' literatura que, sus las piasons
del sentiment relegios e de la figuracion dramatica, ven escandilhar lo siaud
debolzament de la tradicion. Ela nos mena

Lo

nos

los Mistèris. Andreu

e

Nicolau, Francesc Marès, Honorât Ciuro
e Lluis Guilla, nos atrasiàn per l'arquaïsme
de lor pensada; mas los Goigs e los Mis¬
tèris, tant estabilisats dins lor forma e
dins lor espression, nos covidan a agachar

acè

renovèla forçadament al esprit lo roman
de Blanquerna, de Ramon Llull ; mas
autre,

trobam, mas d'una rega
dins los genres impersonals, los

dessin

neta,

mens

liinhos

tat

Los Tito!s de Honor serián
sens

PONS

costumas

cion

ción.

aici qu'es lentàn e, ai
del sècle dètz-e-seten, lo sol

passât,

començament

per

Josep-Sebastiù

tant

aonat

dètz-e-sèp-

Rosselhon al

volgut las veire
!o plan que m'èri
perpausat. La perspectiva ne pareisserà
mai dirècta, se pòdi, en qualques paginas,
ne demesir las majas valors.
qu'elas

dèts-e-uèchen nos a
d'exemples. L ordre intellectuai de la lenga trancesa fa prodèl a la
catalana que retròba aquital una construccion segura e logica. Aquela disciplina es
seguida d'una espurada de 1 idea relegiosa.
Las leiçons d'estil e de sana doctrina vè¬
non del mèteis esprit. La Régla de Vida es
un testimòni de i'exceiencia del gost fran¬
cés; mas s'escriurà plus dins la provença
d'obratges d'aquela auçada. Aquo s una
lè: pron naturala que lo gost francés precediga l'adopcion de la lenga nacionala.
Per ço qu'es del Manual de Cantichs, los
elements del lirisme popular
laissan la
plaça a la regularitat dels alexandrins, los
primiers belèu que siagaen estats escriches
dins lo parlar del Rosselhon.
la sècle

dont

nias

La literatura catalana al

los
las

e dels ostals, eles se mesclan a las albadas del Rosari e a las viro■adas ieraticas del Contrapas Llarch; las

capèlas estrechas

francesa clemòra dins la dependença del
Avescat d'Urgell; e es per aquò qu'en
1754 Pere Salsas publicarà a Barcelona los

produccións d'aquela
contrada montanhuda, pauc abiaissada a a
literatura, la Historia de Nostra Senyora
de Nuria, 1666, de Francesc Marès, lusis

tomada an atal
planes retraches del sentiment jol
orme
de las plaças. Los Goigs son un
biais de poesia sabenta, finholejada quita¬
ment, que, en se popularizanl, o en se
nlegant a la vida pastorala, miralha de
mai en mai lo primitivisme de la lenga

d'una bona claror. Se viram de caire l'ac-

e

de
Promptuari moral

cinq

tomes

Entre

las

son
y

dogmatic

tractat

sillabas esprovadas de la
servat

:

sagrat.

raras

ción dels Bollandistas,

aquel llibre tanch,
d'aqui entre aqui, al lirisme dé la pastora'.a ; mas el diu plan mai als racontes dels
pastres, e aquò plan se coneis dins sa
concepcion epica ont corron de làs los
"remembres de l'Apocalipsi e las mirab.las
tradicions dels Paires de la Gléia. Aquel
llibre, tant popularisât suis dos penjals
coma lo Compte Partinobles, nos incita a
la pura plafacha d'un ranvèrs pirenenc.
Tant reala que siagua sa descasença, una
lenga cèrca totjorn sa simplicitat fondamentala. A primièra vista, lo Rosselhon se
tròba mai de posita per acò, car el n'as
plus atengegut per l'accion castilhana, o,
pel mens, aicesta n'es plus tant dirècta.
Açò que vòl pas dire qu'aquela acción non
se pòsca sens pena devinar dins lo Tractat
de la Imitació, 1698, de Pere Benaura, e
dins Aies per volar a Deu, 1695, del notari perpinhanés Lluis Guilla, mas aiceste
s * servis d'un biais d'escriure
pron familiar, per que tot-ara sentigam jos aquela
accións

contrarias

tròban

se

mai

rars

que

posca

s'es

esprit

Aquel

segon

remesclan

plasticitat

e

ne

a

exemples.

Valencia,

sus

vènon

particuiara

a

sus

m'ce

del

sècle

la

fin

que

genre.

l'amor cortés a, de vegadas, donat
amor divin, las
cançons del Ro¬
(cançons rosarianas) semblan naisser

cat que

lo

vans

sari

al

d'una dotz contraria.
Los Goigs se mantènon per çè que res

pondon

a

una

nécessitât

e

per

dels

e

a

una

tèma

al

Ve-èm de gaire plus de Goigs artislics
sècle dèts-e-sèten, mas seguissèm en¬

cara

lor

espandiment. Bèl nombre de Goigs

de

,,

DEPUIS

JO

reconeisserà qu'ai endeman
de l'annexion, lo Rosselhon se trèba dins
marga,

un

ôm

estadi

psicologic, belèu inferior,

mas

r^V'ranlc

segurament sens retiple amb l'estadi ordinari de la França. Lo sentiment relegios.
ta! que l'a espandit la civilisacion espan-

hôla,

de mercés

seguida mai end'endeveniments, es un dels
empaches los mai conséquents de la franc.zacion. S estampa d'obratges de devocion
en fra.ncés;
mas en 1738. un libre de mi
ston
dels jesuitas, Estil y Forma, garda
lo caracter emperios de la devocion espanhèla. Cal esperar la publicacion de la
Régla de V ida de S. Salàmo e M. Gelae

delaPrneS&gt;mon

una

tamolhada

bert, en 1755, e del Manual de Cantichs,
pertal que l'acôrdi se faga a plec. La Ré¬
gla de Vida realiza una d'aquelas armo-

que

Senyadors.

sentiment

èise

una

çè

s'ennevènon amb las formas pratlcas de
la devocion popularia; d'aqui lor caracter
sovent narratiu e los suplics per las maiaudias que trobam gaire ben totjorn sus
la fin: eles tanjon ambe las pèças deli

se

un

nos

Aquo's,

una

dusibla. Per melhor dire,

se

forces

dirècte dins los ermitatges, coma aquo se
vei dins los Goigs de la Font de Gracia,
dins los Goigs dels Escaldes, e los Goigs
de Font Romeu. Pariunament, e'avèm mar-

tendencia irrel'òm vòl pas
téner per de diferencias de raça, estant
que cal pas èsser bèrlhes per las destriar,
e
s'es vertat qu'aicestas corron de làs,
congreat

de las Donces d'amor de nostra

ailegorias pèdon semblar immudablas; elas s'amoflan o prènon un biais mai

subretot

e

Es¬

simbolica.

Las

èsser, vòli dire d'una

evoluciôn generala del
del sentiment relegios.

acostant

debolzament del

cap¬

pausa es un

se

distribucion

los Gqigs prènon lor forma
definitiva. Per ço qu'es de las metafòras
qu i son arremozadas, ôm seguis lor espan¬
diment tôt pariu dm® la lirica, dempèis
Roiç de Corella dusca a Pere Serafi e a
Vicens Garcia. Aquestes dos darriers poètas, se trèba qu'escrivon eles tant-ben de
Goigs e lors pèças nos laissan sègre lo

s'inspira de senti¬
s'agrada dins los retra-

qu'ara

lor

quinzen,

negrosa

Lo problèma

dabans

avist,

—

e

de

crich

dònan

suis tabelons de sa bibliotèca. El se ten al
1 itérai. Las metafòras vènon de comandaments per Lluis Guilla. Aqueles
ondraments literaris, tot-ara dintrats dins
lo fòlklòe
e
subretot dins la Tragedia
Santa (Devallament) — gardan la dauradura castilhana. Sa devocion primotièra,
e

Guy Folqueis, Los sel
al for-

Dona, dont las Joyas del Gai Saber

sens

de crenta
ches de la mòrt.

cadis

a'

dins aquel llibre euros de Lluis
Guilla. Discipol regord de Francés de Sa¬
las, qu el tradusis, de vegadas, sens !o ndmar, aquel esclaire agradiu pòt lisar dins
aquelas paginas: mas s'el nos perpausa
d'orasons menlalas, el non reprodusis ni la
metòda ni la libra gadalesa del avesque
savoiard. Los obratges espanhòls cachan

biaissejada

poèma de

1250, lo tèma n'es représ
entre les exemples literaris de las Leys
d'Amers dabans lo mejan del sècle quatorzen. Aquo
s lo tèma dels Septem gaudia. Los très ordres de mistèris donan. lo
simbòl del Rosari, trobat per Alan de la
Roca, en 1470 : Aquo 's per analogia
oue los Goigs an sèt o uèchestrèfas, entr&lt;que la forma sembla se cristallizar encara

e-cap

ments

la pensada.

gautz de nostra Dona, est tôt just

escritura lo balans de la conversación.

Doas

de
Un

i

|

�pastorals atribuits als ermitages pareisson
escriches a-n aquela epòca. Las piosas le-

Plants de la Vèrge sur Calvari e al pè de
la Crotz, escriches en vèrses de romanç,
pareisson mai récents.
Es de marcar que los manescriches rosscIhoneses dènan una plaça de primièra con-

gtendas de l'envencion son del mèteis es¬
prit que las fablas dels istoriògrafes. La*
alusions mitologicas se multiplican al torn
de

1600,

e

los

malevats al vocabuCastilha arriban quita-

mots

primier

las

sus

lentans

verses

frontièras

e

de
de gozos espanhols que, mai
que mai tradusisson lo tèxt catalan. Aqueles desonvesins

o

draments n'atenjon

mas 1er anonimat o lor
farian de lor analisi un trabal

devòt

pron

Goigt de Nòstra Ser.yora de la Rodonm.
de 1775. Trobam, tant-ben
dolçor e
fisànça dins los Goigs de Nostra Senyora
de les Escaldes, un estil
neo-classic e netejat dins los Goigs de Nostra Senyora del
Coral e los Goigs de Nostra Senyora deh
Desamparats, dont abem l'estampatge de
1810 e que, eles tant-ben,
reprènon los re
iaÌ3 de suplicacion dels Goigs del Rosari.

lèu
ridèu

la crocificció darrier
un
; mas, aici o lai, 1* representacion
garda un briu son primièr aparèlh.
Los Martyris o Tragedias de Roselhon
fan un aplec a part dins lo teatre catalan.
Es que de pariunas pèças ni avià en
Catalonha, al sècle dètz-e-uèchen ? Es que
son
estadas neportadas dins lo balans de
la Comedia ? La Santa Barbara de Vicens
Garcia pòt rememoriar un auto espanhol
del sècle setzen, mas es un retrach de la
Comedia. Las pèças rosselhonesas perlon-

l'ardoros estrambòrd de las Dances d'amor.

tèma dempèis bèl briu establit e,
poiriam dire, autocton. Lo Martyri de Sant
Vicens e la I ragedia de Sant Cosma
y
gan

ment narratiu

dins las viroladas del Contra-

llarch, lo tèma de las tragedias dels
8ants martirs se retróba dins los
Goigs coima
pas

dins las istòrias de rèire-taules ; aquel paralelisme afortis lo galhardum d'aquela fe

imajosa. Nos cal

atribuir los Goigs

sovent

e lo Martrii al mèteis autor
; sovent las doas
òbras an una pariuna origina perroquiala

atal, malgrat que siaguen anonimas, podem, de vegadas, marcar lors esparsiment
geografic. Entre que los Goigs de la fin del
sècle quinzen nos son estats servais per l'es¬
e

tampa, coneisèm pas

del Rosselhon
gaire ancians
mudat

dins

comptai- las

son

e

los mistèris

que per

plan

tragedias
de manescriches
o

vei qu'un tèxt trenovèla redaccion, sens

una

se

gastaduras de

tota mena que

vènon de la trasmission de boca.

Podèm

agachar la Tragedia Santa de la Mort y
Passio coma la composicion mejana d'aquel
teatre.
Lo tèxt n'èra ^ervengut dusca a
Valencia; aqueles multiples petasatges ont
se remesclan
de vegadas de scenas d'una
autra origina nos arriban, es de creire, d'un
text del secle quàtórzen. La
multiplicitat e
la diversitat d'aquelas redaccions escampilhadas sus una estencia de cinq sècles
son un empach a-n.
âquel estudi qu'esclairarià las originas del teatre ispanic ; mas lo
Misteri de la Passio de Cervera donat en
scena dins la gleia al sècle setzen a de serioses reverdasis amb nòstres manescriches
rosselhonezes, ont trobam encara de bons
elemens. Costa lo Liber Passionis, 1759, que
de Catalon'ha, las versions

Roig, 1767,
Fonda, 1819, nos libran,
malgrat lors gastaduras, lo tèxt ordinari del
ven

Barell,

1781,

e

sècle dètz-e-sèten

e

1 essencial de las pri-

mièras redaccions.

Aquel drama de la Passion s'es tremudat
coma une
glèia romana que garda de retals
de sa nau primitiva, o lo portai o l'absida,
e
dont las pèiras son estadas emplegadas
en gasalha dins la bastissa novèla.
La versificación demòra arcaïca dins las

Jutjament

:

scenas

vèrses de uèch sillabas,

del

a

la

francesa, r:mas planièras

e masculinas, mas
aquel biais de versificacion èra encara comun
al sècle setzen. Lo Despediment de
Jesu y Maria, tèma que trobam dins las

Passions francesas

nhols,

e

dins los Autos

espa¬

quintillas, coma, ai
cestes darriers, es d'una epôca mens lentana : i vesèm figurar l'Angel, que porta
a la Vèrge los atributs de la Passion. Los
escrich

e

en

L'Esprit français
Hebdomadaire artistique
et

littéraire

illustré

Voici le

journal vivant, ouvert et libre,
attendiez.
L'Esprit français qui vient de publier
a
Helgvor du fleuve bleu », roman des
temps farouches, œuvre inédite de J.-H.
Rosny aîné, président de l'Académie Goncourt, commence « Où est le roy? », roman
du temps de Louis-le-Bien-Aimé.
que vous

La

plus brillante
de

farts

Palais du Commerce,

rédaction

105,

r.

Faub.-du-

Temple, Paris (X°). C.C. Paris 1332-62.
Abonnement : France : Un an, 25 fr.
Etranger : 40 fr. Le Numéro : 0 fr. 50.
Spécimen gratuit sur demande.

qu'acatan

tant

l'a precedida. Miquèl Ribas, Molas, Quès, Marcé y Sentalo, an
de segur retindolat forces d'aqueles imnes.
en
lor rausant tôt entec de legendas e las
enumeracions d'ofrendas. Çaquelà, los can
taires populara se passan encara los Coigs
de Nostra Senyora del Mońt, dins lo tèxt
original del sècle quinzen ont
bronzis

relegios. Se la Tragedia
Santa de la Mort y Pa3sio es seguida pels
Cobles de la Passio, e per son apichona-

tremudat lo drama al

an

un

Sant Damià laissan devinar la

centena

de

las primièras redaccions. E çaquelai, l'acción del teatre

espanhol bèlament es marcat en Rosselhon; los autors de comedias
s'arrèstan, sans pena, a Perpinhan. Mai
encara, representan, tant-ben, dins la
provença,

coma

dins

le nord-est de l'Es-

tôt

panha, la Victoria Christi de Bartolomé
Palau, conteiral de Juan del Encina. De
manescriches de 1781 e 1818, ne pròvan la
vertudosa vitalitat. Qualques dramas del
Vallespir tòrnan prene los relais de la co¬
media de capa e d'espassa, enganaires vestiments, scenas nechencas jols balcons o
monoiègs del cascarèl ; es quitament de
creire que la 7 ragedia de Sant Abdon e
Sant Sennen
cha

es

estada,

en

primier, escri-

espanhol. D'autras pèças

en

coma

lo

Martyri de Sant Vicens, son del parentatge
de la r ragedia Santa e prènon la devesida
en très jornadas.
Aquelas òbras. d'un tèma
elemenlari son, praquo, de vegadas.
çòque se pòt trobar de mai mescladis, car
elas acastèlan, dins lors
apondis sobdes
e masquerriers, très ordres de
versificacion,
tant

la tradicionala, l'espanhèla

la francesa :
aquo's coma una pichona istèria del Ro¬
selhon. La mai clafida d'ensenhaments es
la

e

Tragedia de Sant FrucBru-Descatllar.
Aquel
drama allégorie del Catequisme de la Fe
malèva de retals a las legendas del.monastier de Sant Miquèl de Cuxà, de scenas
encara

de

al

Vicis

e

drama calderonian e al
de las Vertuts, escam-

pilhats dins le pèble per los carros de
ttiumpho del sècle dètz-e-sèten.
La tecnica de la tragedia classica non fa
lèi que dins l'autra mitât del sècle dètz-euèchen. Aquel aveniment es estât aparelhat per l'ensenlhament dels Jesuitas, que
fan repressntar de balets allégories o de
tragedias coma Megabisa, en 1735, e pel
relèvament de l'Universitat de Perpinhan,
en
1759. La societat pren las mors france¬
sas,
jos l'exemple del Comte de Mailly.
Durbisson una Maison de spectacle ont
los

bresils

operà. Los juristas
e

Fossa,

criure

an

dins

pas

e

e

las

vocalisas

del

los istorians, d'Albert

pensât

un

moment

d'es-

la

lenga d'Andreu Bosch. E
aquo's tôt just un professor de drech francés, Josèp Balanda-Sicart, que nos dòna, al
de

torn

lo-Comte,

1772, .acò del estampaire Glaudi-

la primièra tregadia

régla.
de
modèl rosselhonés e çaquelai, sa Tragedia
dels Sants Sixto, Llaurens, Hyppolit e
Romà ont seguis d'episèdis de Polyeucte
a
per finida un pichon drama en un acte,
que
marca
l'entèrrament dels martirs;
aquel tablèu, escrich en alexandrins a qu es
El

se

una

dòna

coma

non

concession belèu

en

conesquent cap

sens

òc voler al gost

popular,

a tôt ara una sabor preromantica.
Mas la sabiença classica, la retenguda e
lèu la crenta dels libertins van far. la con¬
tra al ancian drama. Miquèl Ribas (17311799) es, an aquel temps, lo mèstre del
teatre rosselhonés. Se los autors de la Ré¬

gla de Vida
cent

lo
A

an coma camviat de làs l'ac¬
dels sermonaris, aiceste a tôt uniment

de traduisir Racina e Cornelha.
Athalia (mss. de 1774 e 1788) e a
Esther (imp. de 1792) escoven, de fait,

coret
son

son

lo mèteis

a

encara

la Pastorala Sant Joan

e

n'es

en

1

lo Desert, que

l'alargament.

Se lo diable
Libres

sacrats.

valada» qu'ennairan

nigo,

primadiers?

dins

nos

1793,

l'estampaire Agel, de Thuir, es en¬
cara a son trabal, nostres
dramaturgs, Quès
e
Miquèl Ribas, van acabar lor vida en
Mistèris rosselhoneses

an

mesa

en

tôt

qu'apondem son Polyeucte (1789). Autant
qu'aquel contacté regeneraire, remiram aici
la galhardum d'un dialècte dont cresiam la
descasença acabada. Las traduccions del
prior de Sant Miquè1 juntan pas a plec ;
mas se cal espremir lo bolegadis e la vigor
d'un dialog, Miquèl Ribas s'i escomet^sens
flaquir e nos suspren del biais qu'i endeven. Costa el,
qualques escrivans semblan
provar que la lenga es arribada a sa vertadièra maduretat e garda un compés idéal.
.

la

a

las anadas dels borrèls

que

boi.

Comprenèm

dels

e

Del Deu

aut-

d'un drama

tôt

rosselhonés dont

dament

actes

una

tala

sovent

las

invocacions

parlar

dels

nan

pèrd

actes

admmistratius

siaudor,
trabals,

de dobte que la lenga literaria
piason essenciala. Mas qu'ela s'afor-

sa

esmogut

sa

lenga

segon

son

poder.

en

an

centre

d'abandonar

començat

d'assimilacion qu'i èran

e

que

siague

las sèlvas,

per

per un

de

retenguda per la
l'enregada del*

per

balans natural
per

a

donat dem¬

la tradicion

qu e»,

volontat de reaccion, ma*
coma
un
aelinament secrèt jos un afiat
subtil o jos un acte de presença reala e
savia dins un endrech causit. En çè que
pertèca la literatura espremida per aquela
non

pas

pas

lenga,

fis al acostant d'una retorica novèla. Simon

Salomo

mantengut

pèis bêlas annadas,

notariats,

e

a

la societat

beson.
Sembla

se

clèt8-e-uèchen; la tradició es partiuna de
cada làs e tant longaina es l'assimilación
a
la França quavèm aqui provat cossin
divion èsser segurs aqueles ligams. Tant
lèu que lo catalàn quita d'esser emplegat
los

del

de vi-

mai

pas estât

estât praticament

pandiment

a

exemple

sens

aquela lenga dins l'escritura e dins la conversacion, e, de vegadas, segon un cambiadis qu'a pena a se veire; e de mercés
aqùo, la lenga a perdut aquelas forças d es¬

destria pas gaire
d'amb la Catalonha dusca al mèg del «ècle

dins

femininas,
Es que

cesuras.

essencial e regulador, i a mancat a partir del mèg del
sècle dètz-e-uèchen. Las classas
que me-

Ribas menavan lo public dins lo ranvèrs
del classicisme francés.

/i

las

e

lentan

La vila, ela, qu'es lo

Goigs. L'autor avià trobat lo bon camin,
que los poètas de l'escòla de Miquèl

non

del

Provença

qu aquo s

entre

Lo Rosselhon

masculinas

es que Arribau es
l'alexandrin francés?

La

ne-

de pintura, plan segur, agradava als
Rosselhoneses ; la forma èra pron viva per
mòire lo public, e la versificacion reverpron

ABOMINABLE

INEVITABLE ?

&lt;i

tetat

tava

fugir la ira

radas,

dels

sants
e
l'irètge acapriçament dels pr6cossol, piason de l'acción dramatica, despe-

lèca lo tèma dels vièls autos;

las

poiriam

per

la volontat

irritau, quai mestre

a

Sermo de Muntaner? O

als classics.
entre

terra INHABITABLE...

aparia los dos ordres de

laisson far bèlament l'estudi dels camas lènc de n'èstre embandit, lo
mervelhos i trèva ambé lo parallélisme cocontra-pausa

una

emplec mai sovent renovelat de las
masculinas, aqùo's ben d'alexan¬
drins, sens cesura atona, que trobam dins
aquelas octavàs. Milà y Fontanals nos fa sabei que n'a malevat lo mèstre a Puig
Blanch, mas aiceste, que mescla mai regla-

racters ;

La

fa-

un

nos

mun

de

marca

rimas

empenat èra lo de Sant Cosma

Sant Damià (ms. 1792). Los cinq

y

una

lot pariu, cossin l'Oda a la Patria, de
B.-C. Arribau, es escricha en alexandrin»?
Car malgrat las diferencias de «onoritat e

drama esquissaba aqueles vestiments
malevats, coma aqùo se vei dins aquel eu¬
ros Martyri de Sant Ferriol, ont d'estansas
buI retiple de Polieucte se mesclan a las
fadejadas nechencas del gracioso. L'idea
encara

a

que

Vos apren

que

cian

lo modèl

belèu

son

( 1 emple de la Gloria.)

lo public fasia pè en
rèire dabans los ensags de Miquèl Ribas
e de son escòla, de mercés
qu'eles mermavan
lo vertadier espectacle. Sovent, l'an-

èra

dins la

:

Dcsterrat

satans

ritme volontos del

reial*

o

onor

Rodejat de la sombra FORMIDABLE,
Que difundeix la mort assoladora,

un

èran marcadas sul

rima

milha

de
la figuper

o

en

Catalonha. los adjectius abstraches portât*

an

venià

vos

»

jamai quitat d'èsser

lo personatge quç
totjorn al endabans amb
capejadis de saiudacions; la diccion
seguissia de tradicions particularas, entre
rava,

problema qu'an apelat

la forma de l'octava eroïca

se

n u

alont las

scena,

diferentas salas èran sompartidas
ridèus. La loa,

e

pas

vestiment classic.

Los teatres dels masatges, al contrari,

gardat l'anciana

m'assegura
el reconeii

quand

capol lo mai conegut d'aquel poèma es
una parafrasi del sialme :
Super Flumina ;

Espanha.
Tôles los

d'Olwer

idea,

dels dos fraires, quora a un escrivan del
sècle dètz-e-sèten. Dirai solament que l'e*-

que

forçadament malevat lo

es

:

a Lo Cas
poirà èsser résolut per un
trèç, se lo botam dins l'ordre d'aquel néo¬
classicisme d'infiltracion. Aqùo's a perpaus d'un poèma, Lo Temple de la Gloria,
que s'atribuis quora a un quora al autre

ses vertat

e

Lo

Puigblanch

aquela armonia. Las armadas espanhèlas
en

non

Cata¬

en

de la Revolucion

Nicolau

aquela

mosats.

los travèrses del Ca-

Rosselhon

retirais

son

d'anoncias de reviscòl amb Marcé i Sen¬
talo, traductor dels Salmes (Barc., 1806),
ambc l'anonim dels Cantichs de Sant Sul¬
pici (Perpinhan, 1825), e los fraires Inhaci
e Antoni
Puig Blanch ».
Aici de noms que son urosament arre-

tant-ben l'excelencia de las mors
païsanas. Mas la Revolucion ven demenir
en

se

con¬

e

i

e

dintran

d'aqueles escrivans,

i aurian pas, tôt ben que fosquèsen
bèlament dins l'ombra, jogat lo rèlle de

d'aquela bolegadissa, clarament se de¬
uno
civil-isación particulara dins las

vina

obratge,

mon

que

tracham que la vila de Perpinhan. mesclada al gargotge del sècle es, tôt ara en

fora

cal laissar de

se

pausi pas en manièra de

dels mendres,
lonha, del temps

e

se

la

forces

:

pas

aquela figuracion del taumaturg laissa veire
los efèts de l'eloquencia sacrada, coma fasian las vièlhas tragedias de Sant Vicens
de Sant Frucluos. Se tenèm
compte del
d'cslencia qu'a lo Rosselhon,

mas

tròbatròp naturalament ligada

i

s

que

clusion

batalhadas de casuitica. Es lo pèrta-paraula
dels esprits forts e dels mescresents. Enfin,

pauc

mata,

question que darca

una

ela

pertal

los angels i pareisson en¬
i garda la retencion del»
Lo diable debolza plus de

e

lo mervelhos

cara,

a

mas

de

tentacions

tèma dels

s'ausiran

estil

son

curosa

òbra

tuos,

e

lo de M. Ribas. Se pòt

que

e

l'èbra manescricha d'Anloni Molas,
la tornam trobar dins los Set Salms
Peni¬
tencials e, mai tard, dins los Cantichs de
Sant Sulpici (1825) e subre tôt dins la
Nova Colcccio de Cantichs
Espirituals
(1840), de D. Baro.

caire

atribuir al Prior de Sant Miquèl lo Baptisme de Sant Joan (ms. 1782,
imp. 1795)

con-

roni, tant vesin dels nostres manescriches.
Lo drama quita d'agradar, tant lèu qu'es
volât lo dialog de Judas e del diable, e

totjorn la composicion modèrna garda qui

vivencia del teatre

tôt

gran

esconduda

es

melhor encara s'aparia a la sonodçl catalàn. Un autre, Mossen Quès,

traduisis Matastazi

mai

caldsroniana, coma aquo se vei, en Cata¬
lonha, dins la tèxt d'Anton de Sant Ge-

còm de la que

fan comprene la subre-

e

móstra un tablèu
clafit d'ondraments

sècle dètz-e-sèten e al dètz-e-uèchen ; elas
mèrman o demesisson mai clarament la se¬
guida de las scenas, en las botant al biais
de la novèla perspectiva del teatre; elas
embandisson lo patetic, lo camvian o lo
velan amb los artificis de la versificacion

al torn

rasons

encara

plas adaptacions

Lo genre es bresilhant de vida al sècle
Cets-e-uèchen. Arriba a una reala clartat
amb Simon Salamo que eeguramen a represtit se los a pas composais a fons los

Pariunas

contrari,

una tra-

dels còrs d'Athalia

mai armoniosa

que

ritat

ceptistas de la Davalada de la Crotz o Devallament e del Ensebeliment. De multi-

pau-

malaisit.

al

sionis.

las composicions

pas

rosselhonesas,
rièra

e

la Vèrge, belèu de mercés la
representacion dels Plants dins la glèias ;
lo drama que, dins la redaccion comuna,
comença pel Despediment,
s'acaba per
l'image de la Pietà, tenent son Fil, tot-ara
popularizada per l'iconografia a la fin del
sècle quinzen. Aque'a causa me pareis essenciala car es la pròva d'una estrecha
fidelitat al patetic relegios; lo Liber Pas¬

dins los ranla Catalonha,

d'eles, De Noël Camps, escriu

duccion

sequença a

devòt de la
ment en Rosselhon, coma
z'òc pròbnn los
Goigs de Sant Ferriol e de Sant Galdrich.
Los villancicos espanliòls
començan lèu de
s i
devinar. Vesèm quitament espelir, en
iari

Un

una

qualitat aqùo's d'aver d'origina*

sa

lentanas. Ela

Miquèl Ribas nos dison qu'aqùo'»
pron d'una atencion pacientosa per i tornar sa puretat. Lor jèc es segon la lèi
; lor
acte es natural ; el ven pas de cap de soscament en rèire, ni non se fa sègre de
cap de manifèst. Aquo's pas qu'eles ajen
pas consciença del trabal que caldrà entreprene. Un escrivan rosselhonés de la mèma
escòla, Peyre Mercé y Sentalo, publica en
1806, a Barcelona, un libre qu' esclaira lor
pensada : Los set salms penitencials en
e

mens

non

pot

se

s'alargar,

encara

de nécessitât

gaire renovelar,

mas

a

un

caracter

:

Sermonem Atisonii patrium moresque lene-

\bunt.
VeRGÈLI (Eneida,

XII. 834).

Errata

catalans, segons lo sentit lileral. I
legissèm aicestas declaracions totas d'avisament, ont se devina una primièra enreversos

Dans

pléter
Jaume

gada de l'erudicion :
En quant a la llengua catalana, nengu
ignora que per la unio del principal de Ca-

notre

dernier numéro, page 4, com¬
suit le poème FONT SANT

comme
;

«

talunya a la corona de Castella y del Condat (sic) de Rossello en la corona de
Fransa; en Catalunya molts vocables castellans ; y en Rossello molts vocables francezos

se

aplicat
un

tant

a

han catalanisat. Per tant

la
al

puresa
us

da la llengua,

y

me

he

cedint

àctual de esta provincia,

y

als drets que te

lo poble en punt de la llen¬
gua; he procurât valerme dels vocables corresponents al llati que he trobat en los Vocabularis o Gasofilasis de Antoni Nebrisa,
del Torres, y del de Jaume la Caballeria,
que es lo millor de tots. »
Lo calelhon del letrut pot encara esclairar los vièls glossaris. Çaquelà, Miquèl Ri¬
bas se perpausa mai que tôt de netejar lo
teatre del pèble, e se aqùo fasent el ennaira sa lenga, aquo's de mercés que los
dos camins s'aparian en un. Aquel teatre
neo-classic, aqueles cantics ont revivon los
images de la Bibla e aquelas perièdas apresas

a

l'escèla de Bossuet,

son

tôt

solament

un
espandiment del gost d'aquel temps;
aqùo's amb aquel gost que la Roselhon a
sachut escapolar una lenga literaria per son
servici e aqùo se sentis déjà dins lo Manual dels Cantichs de 1755. Aquela vena

i4près

:

L'escampill de l'aigua
A jouter

sos peus va

mullant.

:

1 els genolls apreta per resguardar el côs,
i té en la mirada llúms de tots colors.

L'amor que plorava, pobre cor feliç ;
amb una paraula li torna el somriç.
Una cogullada ara va a contar
qu'a la font Sant Jaume t'ha vista a plorar.
1 ia el sol clareja tôt el mig del cel.
Allà degotinen les llempes de gel.

Et le poème El cimenell
A près :
1 del terrer que cria l'oriol.

Ajouter

:

:

Ella mig-riu, coma una infant distreta.
Descansarès a son ombra un moment,
si vols oïr com raja la fonteta,
i com damunt s'enclota i more el vent.
Adès tôt calla i adès sona une esquella,
pel bosc perduda. El silenci és més gran,
i
i

una perdiu t'amanyage l'orella,
ja tornèm al repós d'un instant.

I de repent rauqueja amb benaurança,
dins la falguera i dins el sanguinyol.
une

granyota.

I el bestieró

mou

dansa,

sobre un aigua] ont eau un raig de sol.
Al Gimenell, sempre serren, les soques
els serradors, sota el fullam d'istiu :
i en el sorral ont s'apleguen les roques,
cluques els ulls a la vora del riu.

�filologia

\ occitans.

la

de

fondacion

seccion

-

I

.fosep Anglada

Talèri

Estieu

Prosper

d'una

Es dins aquela estigança que un

que

nala

cación

e

sos

tota renaissença nacio-

dega
me

sa

cercar

jans de realización

dins los estudis istorics

filologics,
per mençonar que los mai impor¬
tants.
Degun tanpauc poirà pas
metre en dobte que tôt ço que s'es
fait dins aquela mena d'estudis,
en
Occitania, fins aici, per tant
que
valga, responda imperfeitaals

ment

besonbs

e

de bons esprits an pensât
una Societat d'Estudis Oc¬
citans, dont las diversas seccions
trabalharián a l'obra de redreça-

del

crear

sus-indicada. Per mantuna
la Seccion filologica que
es
estada projectada la premiera
en
atendent l'oportunitat d'organizar de seccions istoricas, literàrias, etc.
ment

rasôn,

es

Universitats

ranea

coma

una

an

tre

utili-

los far servir aviat al
reviudament de nostra personalitat
racica e linguistica. Las recercas
occitàn

per

devon davalar de las
nautors serenas e desinteressadas
de la blosa especulación per desscientificas

pertar e escandiîbar
del nostre poble

la consciéncia

A l'ensenbament tendencios del

centralista,

govern

despuei
cervel de
cerca badocaque

de secles prestis lo

tant

mainatges e
los desnacionalizar, cal
opausar un autre ensenbament tôt
consagrat a nos far conéisser las

nostres

voent

a

rasons

d'èsser

de

la

civilizaciôn

occitana, .sor, e non enemiga, de
la civilizaciôn francesa.
Lo moment est vengut tanbén
de far comprendre al Felibritge,
aue se bastis pas res de ferm e de
durable sul grossier empirisme que
l'a inspirât fins aquestes darriers
dire

sos

l'usatge oficial,

a

cabulari escrit

e

un

Pompeu Fabra

estada

vida. Es
que

aquesta

una

nostra

car a,

ora,

s'es esmicada

d'unitat. Pieg

un

la

las ideas

indispensable

public

far caire totas las barlos parlars, de
Pau e de Limoge a Valen-

possibilitats

e

ralhas

separan

Niça

que

a

cia.

de
en

en-

a complir se présenta jos
triple aspecte :
a) Crear una grafia que concilie
lo sistema mistralenc, lo sistema
un

restaurât

catalan,

cions

entre

facilitar las rela¬

los occitans

tots

que podem pas demandar als cata¬
lans de modificar lor grafia recentament fixada.

b) Unificar
tôt

en

servant

depurar la lenga

e

las caracteristicas dels

grands dialectes que considerarem,
pel moment, coma irréductibles los
uns als autres. Aquel trabalh consistirà

subretot

a

admetre dins la

lenga literària de formas curosament establidas e d'usatge lo mai

N'aurà

pretzfait

Loïs

Belhostal

Chemina de Fer
113

&lt;2*&gt;

distribution

que a

obrar

que

Tolosa, lo 16 de

mars

de 1930,

Messageries

prepaus.

d'66 OC "

Clareton &gt;,

(Messageries

Montpellier,
W*!"S

Rives &gt;"^£3
—.

Joan Boreiez

per

Eran pré¬
sents : L. Alibert, J. Bozet, C. Camprox,
J. Carbonell, E. Deleuze,
I. Girard, E. Martin, A. Pestor,
J.-P. Régis.
S'eran excusats : V. Bernard, M.
Crozet, C. Destriau, E. Laborde,
J. Rebol.
son

Orsay et dans les principaux kiosques de Toulouse,
(

s'ins

la demora.

gazette en vente dans les Biblio¬
thèques des gares suivantes i Agen, Auch, Rayonne,
Béziers, Bordeaux, Careassonne, Cerbère, Dax,
Lourdes,
Monde, Millau, Montauban, Karbonne,
Pau, Paulban, Perpignan, Tarbes, Aurillac, Cahors,
Limoges, Périgueux, Tulle, Rodez, Aix-en-Provence,
Avignon,
Cannes,
Clermont - Ferrand,
Le Puy,
Marseille, Nice, Nîmes, Toulon, Tarascon, Paris-

Marseille

en

Pénétrât d'aquelas ideas, lo Comttat d'organizacion de la SoCIETAT
d'Estudis occitans se reuniguet a

On trouve notre

$

e nos

pirant dels exemples fornits per
1'Institut d'Estudis catalans, que
a
realizat en pauc d'annadas lo

fidels.

Béziers

lo sis¬

far profeitar de la meravilhosa florida literària de nostres fraires de
delà los Pireneus. Es plan entendut

log1ca.

Réammur,

Paris

per

e

Aqui. netament délimitât, lo
d'activitat de la SeccióN FILO-

des

Rue

d'Estieu-Perbosc

tema

executar

113,

vida,

sa

camp

tots los domenis de la vida
intellectuala.
D'un autre biais, lo sentiment

Es

a

caldrà donc unificar la grafia e lo
vocabulari dins la mesura de las

en
prenent per patrón lo
vocabulari sabent del catalan.

dere de

que

a

e

comun

s'apo-

BiMiothècines

a expremir
aténher lo vast

rendre apta

tornar

totas

espandit.
c) Dotar l'occitàn d'un vocabu¬
lari scientific e tecnic rigorosament

nécessitât ineluctabla

lenga mairala

e

tôt son vo¬

contingent sempre creissent de
paraulas francesas s'es
substituit als mots del terrador. Per

las ambicions dels felibres s'eran gaire espandidas que al cultiu de la poesia
e de la prosa nanativa de caracter
popular. Al francés eran abandonats los subjectes de critica literà¬
ria, d'istòria, de filosofia, de sciéncia o d'industria. Degun soscava
pas, ni en somi, de los tractar en
lenga d'oc. Çaquelà es pas malaisit
de comprendre que una lenga mor berna, reduita a aquel rolle segondari de Cendroseta, pot que s'anequelir sens cap d'esper de subrea

perdut

fum de parlars grafiats sens cap

de preoccupaciôn
Fins

pas lo biscantar que de
los estudis serioses an
gausit d'une feble prestigi demest

temps.

secles que nostra lenga es
de las escolas

forobandida

zación practica.

L'ora es arribada d'interpretar
los résultats aquerits dins lo sens

a

e sa

que

iinguisticas, las societats sabentas
an
apilat un bel comolum d'estu¬
dis
variais,
malastrosament
a
aquela obra de tots punts lausabla, li a fait sofraita, tant una dirección e una inspiración francanacionalas,

literatura contempobesonh d'un public espan¬
una

vida serà tant mai favorida
aiceste serà mai nombros. Es
solament dins l'union culturala de
tots los occitans dels dos penjals
dels Pireneus que cal cercar aquelas
condicions de prosperitat. Tôt ensag d'ediciôn o de jornalisme es a
aquel pretz.
Malastrosament, despuei leu qua¬
dit,

trabalhat seriosament a desembolhar nostras originas istoricas e

ment

que

L'obra

Enfin

movement

occitanas

occitana

bres.

miegjornal d'ara.
Las

unitat

agrumela, en despieit de las frontieras politicas, los catalans d'Espanha o de França, los auvernhats,
los gascons, los lemosins, los lengadocians e los provençals, nos
encita a donar a nostra lenga un
abast que despassa força ço que
avián imaginât los premiers feli¬

grop

Degun soscarà pas a justifinegar

vasta

Guillaumie

C.

Bernard

-Titrw~ • *? j ;■ 'Miww

Lois

Alibert

�societat
•le

f

Edoard

d'estudis

Ci.

Bordez

5.

2
PRÈS

A
I.

los

estatuts

ron

adoptats.

dicussión,
fogue-

seguents

Estatuts

de la Societat
«l'Estudis Occitans.

—

:.

longa

una

Per tal de favorir la renais-

—

intellectuala

las terras
d'Oc, es decidit entre los jos-signats... de fondar, a Tolosa, una
associación que, jos la denomina-

sertça

ción de

«

de

societat d'estudis occi¬

toca de desvolopar
los estudis de tota mena jos l'angle

tans,

aura per

&gt;,

exc'usivament nacional d'Occitania.
2.
Aquela Societat se devesirà
—

distmtas

independentas, cargada caduna d'una caté¬
gorie especiala d'estudis, tais que
aroueologia, filologia, economia, istoria, legislación, literatura, arts,
seccions

er

e

sciencias, etc.
3.
Aquelas seccions
—

mesura

a

crearàn

se

segón los besonhs

las

e

possibilitats.
La Societat

regida per
président e un secretari général
jos lo control dels membres de las
A

—

sera

un

di1
iversas

seccions.

I

aura a mens un

1.

—

Seccion

filologica

La Seccion filologica

—

Millarrict

Per l'ajudar dins

—

.Bosep
son

!0.

obra,

la Seccion poirà nominar un nom¬
bre illimitat de socis-correspondents

i

dins las diversas régions. Poiràn assistir als acamps amb votz consul6.

La Seccion s'acamparà dos

—

(Prima e Auton), à To¬
losa, per establir los programas de
trabalh, examinar los memoris pré¬
sentais e n'autorizar la publicación.
7.
La Seccion aura per orgàn i
lo periodic OC e poirà publicar un
buletin especial. De mai entindarà
la publicación de tots los trabalhs
que jutjarà utils.
8.
Los revenguts e mejans de
la Seccion provendràn d'un escot de
detz francs per membre e per soci,
cops per an

e

per

1». !..

Los présents estatuts seràn

que
sera

d'Estudis Occitans.
—

Temporàriament

e

tant

la societat d'estudis occitans
reduita a una.sola seccion, lo

—

de las subvencións dels
tituits

dels

cosses cons-

dons

annuals dels
membres fondators. Los diverses
membres auràn lo dreit de recebre
e

gratuitament los buletins de la Sec¬
cion

e

obtendràn

una

reducción de

pretz sus las obras editadas
Societat d'Estudis occitans
9.

—

Una Seccion d'onor

per

la

e

de

conselh serà designada demest los
ornes que, per lors trabalhs, auràn
ment

Anionin

Perbosc

président de la Societat sera dési¬
gnât a torn de rolle demest los
membres d'onor de la Seccion filo¬
logica, d'après l'orde alfabetic per
la durada d'un

foncción de secretari général de

maticas

e

la redacción de

la
La

A'ominacion dels membres
de là Seccion filologica

aura

Après lo vot dels estatuts, la
Seccion filologica de la Socie¬
tat d'Estudis Occitans foguet

constituida de la faiçon seguenta
Sècciôn d'onor e de conselh

de diccionaris sul model

l'obra realizada per l'Institut
d'Estudis catalans.
2. La Seccion filologica se com-

principi, d'un membre
perpétuai per región dialectala.
3. Los membres défunts o demissionaris seràn remplaçats per coopción a la majoritat dels membres
restants; los candidats seràn causits
demest los ornes qualificats per lor
cultura linguistica e dispausats a

Bernard, ancian capolier del Feli-

britge; E. Borciez, ancian profes¬
sor de lenga e literatura miegjorna¬
Joan

"

las

Bozet

de

l'Universitat

de

Bordeus;

Societat General de Ulbrerla" s. a.
Barbara,

1G i 1*i

blaï

-

Tetëfon 127SI

Barcelone*

persegre

4.

control dels membres.

:

de l'Universitat de Tolosa; Valeri

en

la toca de la Seccion.
La Seccion sera dirigida e administrada per un secretari jos lo

:

Mossens Josep Anglada, professor
de lenga e literatura miegjornalas

de

pausarà,

La secretari

3

gra-

secretari de la sección filo¬

logica.
:

L. Alilx'rt.

Societat.

dels estudis occitans.

un

a

plomat superior d'Estudis miegjornals; Joan Borciez, professor agré¬
gat del Liceu de Tolosa; Joan Bo¬
zet, professor agrégat del Liceu de
Bordeus; C. Camprox, professor del
collegi de Mende; Lois Delhostal,
majorai del Felibritge; Pompeu Fabra, président de la Secció filologica
de l'Institut d'Estudis Catalans;
P.-L. Grenier, cartista; J. Salvat,
majorai del Felibritge, diplomat su¬
perior d'Estudis miegjornals; Joan
Mozat, professor de l'Universitat.
Mossen Josep Anglada foguet dé¬
signât, segón l'orde alfabetic, coma
président de la societat d'estudis
Occitans, e mossen Lois Alibert
coma

toca

arribar

La creación de Seccions d'istòria
de letras foguet mesa a l'estudi.
Sècciôn activa : Lois Alibert, di-

an.

Lo secretari de la Sècciôn farà

Grenier

Prosper Estieu, majorai del Felibritge; G. Guillaumie, professor de
filologia romana de l'Universitat de
Bordeus; G. Millardet, professor de
filologia romana de l'Universitat de
Montpelhier; Antonin Perbosc, ma¬
jorai del Felibritge.
e

—

vocabulari literari e scientific
de fixar una ortografia comuna,

tuir

cietat

11.

l'estudi linguistic de tots
los parlars occitans en vista de depurar e unificar la lenga, de constiper

—

Sa 2 v:t I

complétais per de reglaments especials redegits per la Seccion amb
l'aprovación del conselh de la So-

tativa.

grandament ajudat al desvolopa-

scsmp per an.
II.

occltana

ilologia.

distributdora d9 66 OC

99

S. E. O.

c

1«

Premsa

Legissem dins la publicitat, de
Barcelona, la noticia aquesta :
Diumenge passât tingué lloc a
Tolosa una reunió convocada pels
elements directors de la gaseta

traball.

Ultra als nostres qnioscos â a les principal» llibreries
de Barcelonst, trobareu aquesta gaseta méridional als
centres de venda de periodics d'Agramant, Amposta,
Artesa de Segre, Berga, Calella, Canet de Mar, Castelld

Cervera, Figueres, Gironella, Igualada, La
Bisbal, Eleida, Malgrat, Manlleu, Manresa, Martorell,
Masnou, Molins de Reï, M«»Ilcrusa, Olesa de Montserrat,
Olot, Tarragona, Palafrugell, Palamès, Palautor«lera,
Port-Bou, Puigeerdà, Keus, Vie, Ripoll, Rubi, Sabadell,
Sallcnt, Sant Celoni, Sant Sa dur ni d'Anoia, Sant Gines
de Vilasar, Sant Quirze «le Besora, Seu d'Urgell, Suria,
Terrasa, Cassà de la Selva, Tàrrega, Torellô, Tortosa,
Tremp, VaIBs, Vendrell, Sant Feliu de Gnixols, Sant
Félin de Elobrcgat, Vilafranca del Penedès, Vilanova
i Geltru, Parets, Sitges, Palnoa de Mallorca, Girona,
Arenys de Mar, T«&gt;rregrossa* Sant Boi de Elobrcgat,
Santa Coloma de Qneralt, Sulsona, Arenys de Muni,
«le la Plana,

âHi
^

a

Caries

Camprox

OC,

tal de decidir, de guisa definitiva, l'organització de la secció d'estudis filològics de la S.E.O.
Segons les noves que en tenim,
aquesta primera secció es compondrà d'un grup honorari, en el quai
figuraran aquelles personalitats que
desprès de Mistral adquiriren notorietat en la tasca de depuració i unificació de l'idioma, i un altre grup
de treball on seran els prestigis hodierns i les joventuts que han de
continuar-los. Els membres honoraris tornaran un cada any i per or¬
dre alfabetic en la presidèneia de la
societat, i la secretaria permanent
serà atorgada a un dels membres de
per

València.
Joan

Mozat

�l'emplissent d'ailes, de cris et de
Sont-ce les graines rouges qui
tout ce petit monde? Non pas; il

sillons

literaria

vita

La

murmures.

attirent
y

.1.-1».

libres

Los

Lehman.
Paris. —

—

Le succès que l'on
de Morand me donne
«uvrage

fait au livre brillant
envie de signaler un
qui devrait être

les Etats-Unis

sur

les problèmes mon¬
diaux intéressent: le Grand Mirage U.S.A.,
de Lucien Lehman.
Alors que presque tous les livres sur la
puissante république américaine sont écrits
par des gens qui y ont passé quelques jours
seulement, L. Lehman a composé le sien
après un séjour de dix ans. Les divers
prçblèmes intéressant les hommes, les
femmes, les nègres, la politique, la reli¬
gion, la prohibition, le cinéma, la presse,
y sont clairement exposés.
Cette étude change un peu beaucoup
des louanges éperdues prodiguées au co
iosse. Elle a un ton sincère qui pla\t. On
sent qu'on a faire à un auteur qui s'ef¬
force d'être impartial. Simplement, posé¬
ment, Léhman expose le résultat de sa
grande enquête. Elle détruit beaucoup d'iliusions.
Lehman ne dénigre point les Etats-Unis.
Il montre qu'au pays du dollar tout n'est
pas aussi agréable qu'on se le figure trop
que

lu par tous ceux

desfét,
espurna que li done foch de vida?
Qui ho sab, pobre llibret !
Le temps s'est chargé de répondre. La
langue d'oc triomphe!
Josep Ma. López-Picó.
Ailes, Barcelona.

1

Le 29 septembre dernier, Neuvy-SaintSépulcre, la petite ville berrichonne, cé
lébrait le souvenir d'Henri de Latouche.
le curieux écrivain qui fut, au début du
dix-neuvième siècle, un véritable anima
teur des lettres française».
Les discours prononcés à cette cérémo
nie ont été réunis. Celui d'Albert Pons
est une sobre et spirituelle étude de la vie
et de l'œuvre d'Henri de Latouche, édi
teur des poésies inédites d'André Chénier

Poesia
(volum primer),
Teodor Llorente. Valencia, establiment tipográfìch Domenech.
Je trouve, enseveli sous une masse dé¬
sordonnée d'ouvrages de tout format le
premier volume des poèmes du Valencien
Théodore Llorente. OC ne l'a jamais si
gnalé. Réparons cet oubli.
LLIBRET DE VERSOS
per

Llorente remonte à la
de la Renaissance. Une
son œuvre poétique est

période
héroïque
bonne partie de

composée de piè¬

d'actualité comme cette te reyna de la
festa », couronnée aux premiers Jeux floces

1879. C'est un bel
éloge de la poésie incarnée en symboles
du

îaux

a

ratpanat », en

de la légende de l'histoire.
Llorente chante la langue

la patrie et
héros. Valence, Barcelone, les poètes
de toute l'Occitanie, la aner, la montagne,
ses

la « barraca » valencienne ensevelie dans
les arbres et si délicieusement pittoresque :
Corne la

gabina de la mar blavosa
que en la tranquila plaja fa son niu;
com
lo nevat colóm que'l vol reposa
del arbre vert en lo brancage ombriu;
blanca, polida, sonrisent, bledana,

casai de humils virtuts
I

y

honrats amórs,

abgre barraqueta valenciana
s'amaga entre les- Hors...

Mare meua, aquesta carta
esta
me

escrita

la escriu

segons se

Le
en

poète disait

1884

:

en

l'hospital;

una

mongeta

la vaig dictant...
à

son

premier

recueil

_

Occitane

employer
des
11
beaucoup à dire là-dessus. Nous

}

aurait

y

reviendrons.

s'est

partagée entre
natal, Saint-Félix-de Cara-man,

quoi

qui croient
traiter tous

C'est pour¬
à signaler deux revues

tenons
catalanes dont nous n'avons jamais
ici : Criterion et Estudis franciscans.

madduTresa

et

son

village

son

patrie

sa

d'élection, la petite ville de Céret...
La vie de Déodat de Séverac

fut vrai¬

consacrée à l'art, dont il avait une
conception noble et sévère. A l'art et au
ment

méridional. Qu'il écrivît quelqu'une
œuvres; qu'il augmentât de ses
compositions le répertoire des « coblas »
pays

de

ses

catalanes ou fondât à Saint-Félix une So
ciété musicale, sovs le titre pittoresque de

Lyre du Vent d'Autan;

fût sérieux, ému

le ton de ses
humoristique,

que
ou

il n'a cessé d'être fidèle à la musique et
à son Midi natal. »
Et cela c'est un exemple rare. Très rare.

L'Auvergnat

Paris (22 Mars), Les

de

reboisement du

L. de Nussac.

p.

Boletin de

et le

la

Tirado.
^—

Le Cadet

Gascogne (29-Mars), Les
Exposition des Indépen¬

de

Gascons à la 41e

dants,

Ray.-Lyane Gallineau.

o.

La Gaceta literaria (15 mars), très
beau numéro consacré à Unamuno.
Lo Gai Saber (Mars), Sur les défor¬
mations de l'histoire de France, p. P. De—

—

Trop nombreux sont ceux
que la langue d'oc ne peut
les problèmes de notre temps.
nous

parlé

à Barcelone tous les tri¬

Elles paraissent
mestres.

voluy.
Journal du Lot (23 Mars), Paul Fro¬
ment, p. E. Lafont.
Mercure de France (15 Mars), Fustel
de Coulanges, p. Henri Sée.
La NOSTRA TERRA (Février). Punts a
-—

—

—

mise

et

revue

Criterion s'est

spécialisée dans les étu¬

J.

par

C. Gandilhon Gens d'Armes
groupe à Paris les originaires du Massif
Central. Les Auvergnats sont astucieux
Ce vocable leur a permis de s assurer
les indigènes du Limousin, du Quercy, du
Rouergue, du Velay, du Gévaudan, du Vivarais et d'autres encore. Le Catalan J
Fonthernat lui-même y a été englobé, un
poète

le centre international de synthèse et
première semaine de synthèse histori¬

■—

losophie

la Bourrée » est donc
toute naturelle. Les spectacles qu'elle pro
digue ont un réel intérêt. Ils peuvent sa¬
tisfaire les plus difficiles amateurs d'art.
L'auteur du « Mas », J. Canteloube, est

de

«

.

un

de

n'a

pius

animateuis.

ses

de

Le îolklore mudcal

secrets pour ce

savant et

J. Canteloube

compositeur.

a

subtil

bien

re

la culture générale.

et

Cette

n'oublie

revue

de

rien

Ont

collaboré

cembre dernier

au

tout

ce

d'octobre-dé-

numéro

Rafaël de Mataro, Plu-

:

inilis A. Genua, Thomas Villanova

a

Zeil,

Ermengol de Sarria. Josep Paiomer.
Ajoutons que la revue des livres et des
périodiques est remarquable dans Criterion

Déodat

de

propos du livre que vient de publier
Mm» Blanche Selva sur Déodat de Séverac,
M. Jean Boyer écrit dans La DÉPÊCHE :
«
La personnalité de Déodat de Séverac
était attachante entre toutes. 11 émanait de

ce
un

Méridional râblé et haut en couleur
charme curieux, auquel il était diffi¬

On sait que de nombreux chants popu
îaires se trouvent souvent dans différentes
régions éloignées les unes des autres. Cer
tains ne se rencontrent plus que dans une

sage,

aux

deux

yeux

en

des caractéristi¬

sont une

ques.

Le recueil de

La Bourrée

«

»

il

—

com¬

prend plus de cent chansons, paroles et
musique — renferme beaucoup de ceux qui
vibrent

encore

terroirs

au

occitans

:

bon soleil dans divçrj
lo Boiej-, fana d'Aimé,

la_ Filha d'un paizan, Maldii sia l'amor.

D autres

à l'Auvergne. Je
qu'on trouve ailleurs les « ré¬
qu'une__importante étude de l'éru¬
apparliennent

crois pas

ne

veillez »
dit folkloriste tomile Rhodes fera mieux
connaître encore, la &lt;i granda »'ou a barabanda », la bourrée — ce recueil en con¬
tient toutes les variantes, dont certaines se

dansent

Quercy
tral

—,

Sorte

gers,
!

encore

Limousin,

en

la

«

bailèra

Haut-

du Massif Cen¬

et d'autres coins
et

en

».

d'appel rythmé

et

rimé de ber¬

dela dialogue
chanté
d'un coteau à
bailèra
s'entendait

autre,

o

jadis

»

en

bien d'autres régions occitanes. Dans la
Miramoundo (1684) ac l'Agenais Cortète de
Prades. publiée après sa mort (1667), une
bergère l'utilise pour appeler son ami :

Baijèu,
bailèro lèu, bailèro lèu, bailèro,
Bailèro
lèu, Roubert;

garo aci toun aulhèro.
nréface qu'il faudrait
entier, C. Gandilhon Gens d'Ar¬

une

excui=.e

citer

en

mes

présente ainsi

::c

recueil

:

«
Pourquoi me fa:t-il penser à un sor¬
bier des montagnes, touff u, chargé de beaux
fruits rouges? Tout à l'heure y piaillaient
seulement un merle, trois grives et quel¬
ques étourneaux. Mais voici que d'autres
merles, d'autres grives, et. plus menus,
mais meilleurs chan'eurs, tout un vol d'oi

—

Reclams

Ha chic
—

e

Antoni

Biarn

de

depla,

ReVISTA

e^Gascougne (Mars),

M. Camélat.

p.

CATALUNYA (N° 59), Marc

de

d'Orellana i l'idioma,

F. Al¬

p.

mela i Vives.
Revue de

l'Amérique latine (Mars),
/osé de A'tencar, p. G. Le Gentil.
Revue de Gascogne (Janvier-Février),
Jean Marre, évêque de Condom, p. P. Rou¬
—

—

leau.
—

Les Tablettes d'Avignon et de Pro¬
(30 Mars), Li quatrin dóu Pebrouniè,

•.

A. Martin.
Vida LlEIDATANA (15 Mars). Occitania

—

afligida.
La Vie Marseillaise
esperant lou buste, p. J.
N.B. — Nous donnerons
chain numéro la suite de

(29 Mars), En

—

Reboul.

dans
la

notre

pro¬

bibliographie

périodique mistralienne.

Séverac

A

cile de se soustraire. Sous le tumulte d'une
crinière de jais, au milieu d'un bon vi¬

lis

—

dans Estudis franciscans.

et

cueilli un millier de chansons populaires
Son œuvre en est '.oute parfumée.

province.

—

vence

qui paraît dans le monde entier sur les
■sujets qui se rattachent à son programme

temps.

La prospérité

p.

La pignato (21 Mars), Mistral, paire
de la Pctrio, (Editorial).
La publicitat (9 Mars), A l'Occitania
adolorida ; (15 Mars), Occitania en do\.

Un grand public s'intéresse tout par¬
ticulièrement aux études franciscaines. Es
tudis franciscans étudie le francûcanisme
et
ses rapports avec la théologie,
la phi¬

|

(Février), El desF. Maspons i An-

cristiana

França,

a

glasell.

que ».

25.000 les « Chants et danses populaires du
Massif Central ». On ne peut être surpris
de cette initiative quand on sait que Louis
Bonnet, directeur du puissant hebdoma¬
daire « l'Auvergnat de Paris », préside aux
destinées de « la Bourrée ».
Cette société artistique, ainsi baptisée par

poblament

porte

«

populaires à tirage restreint. Ils sont de¬
puis longtemps introuvables. Félicitons lés
dirigeants de « la Bourrée » d'avoir tiré

L.N.F.

p.

La ParAUI-A

des

—

point-

au

les is,
—

la

En

II a composé aussi d'émouvantes lettres
de soldats exquiies de simplicité :

Tout naturellement,

pratique.

en

Sociedad Castellonence
(2e cahier), Nanos i jagantes, p. Pascual

Paris (IVe).

le

HOMMAGE A HENRI DE LATOUCHE.
chez A. Bourg, éditeur, 141, rue Natio¬
nale, à La Châtre.

mis

existence

—

de ce côté-ci des Pyrénées de n
la langue d'oc qu'à écrire
poèmes
laciles ou des conte* sans importance.

Il existe de nombreux recueils de chants

autris; de que diriòtz a Moux
arrestaboun trop lèu las vende-

Istoria

aux

au

une

dances esthétiques communes à tous par
l'effet d'une origine commune. »
Le principe qu il formulait ainsi, il l'a

Massif Central,

Canteloube.) 13. boulevard Beaumarchais.

(Musique

est

&gt;

reproché

souvent

à

race,

Mémento

Criterion et Estudis
franciscans
a

au sens

d'artistes

une

région déterminée, idéal manifesté en de6
œuvres qui, tout en étant personnelles dans
leur réalisation matérielle, possèdent un en
semble de qualités typiques issues de ten¬

Inondations du Midi

On

pqájr nous,

groupement

un

de l'idéal propre à

tour

—

RECUEIL DE a LA BOURREE ». Chants
et danses populaires du Massif-Central.

tniam, nous
vous

d'Ecole exprimé

traditionnel,

catalanes

Chansons

«

mios?

si

grandes revues

Deux

philosophiques. Cette revue égale n'im¬
laquelle de ses rivales européennes.
Le numéro d'octobre-décembre 1929,
en
plus de remarquables articles catalans
cius à Albert Bertomeu, Miquel d'Esplugues, Juan Zaragiieta. J.-B. Manya, Joseph
Bertran i Giiel, contient une étude écrite
en français,
par MM. Gorce. sur ' :

Vaillants de

sévère, le conteur
ne manque pas d'humour. C'est ainsi qu'un
colonel tient ce langage à un languedo¬
cien de Moux qui lui soumettait une in¬
vention capable d'achever la guerre :
Nous autris, coulounèls. tenèm pas
que la guèrro fenigue trop lèu. Vendese

periodics

JLos

I vibres

parler de Lézignan la joyeuse

romaniste

ou à la campagne! Les gens y sont
vulgaires, si ridicules! » C'est pourtant
là qu'il veut vivre, c'est là qu'un artiste
doit trouver l'école qu'il lui faut : « Le

vince

œuvres

resso.
«

del Peysan.

ToURNIÉ (E.), Colondrier

—

tendent combattre. lis est si difficile, à les
entendre, de vivre dans une ville de pro¬

—

».

le

—

f resa

cherchaient de l'eau ». En
cet heureux temps, le Midi était aussi sec
que l'Amérique.
On devait déjà à l'érudit Jan-Pierre les
Patents de Foaich. Souhaitons qu'il écrive
toute
cette curieuse épopée des a Vail¬
Si

—

miracle de la carn i de's llibres i si
rristesa i desempar el son coneixement,
la leva set és, vida, la leva embriaig-uesa.

Loufinhac qui

lants

—

dels llibres.
orfes d'aigua i clivellats al ras;
exaltes i als esvoranes que tas
argila que enverines. vida, és la apols on

i la insacietat del desconsol ardent
t'aguanten dreta a mida de l'aita

valors
de brau senhor felo

en

—

de sol,
de calitja;
ets tu mateixa pois i tu qui la trepitia,
vida, sens ombra al sol que empari el des
[consol.
Però la soledat on grata el teu desfici

es e grans

terrible aventure des

et

—

Nueses de migdia i solcdat
Ardors allucinades de set i

:

•1 contait

—

la sequedat

avoir consacré son

mal

MAUROIS (A.), Els silencis del Coronel
Brambte.
MaSFERRER ! Canto (S.). Narracions.
Pla (J.), Vida de Manolo.
Salvador (C.), Elogi del Xiprer.
sllva (e.), La oie et la mort.
solier (f.), Les veillées de Satan.

paisatges

attendu. En même temps

ses

—-

les flors.

Ecoulez Lôpez-Picc :
íristeses de la carn i desempar

qu'il identifiait un passage du De NobiliAnimi se référant à ces vers de Peira

lonha

(E.). Studi etymológic dels
noms de Cathalunya
e Cathalá.
MaeterLINK (M.), La Intelligencia de
Llorente

—

bien plus que
tout ce qu'on pourrait ajouter.
La chair est triste, hé.as ! et j'ai lu tous
les livres, a dit Mallarmé.

tate

Qui

lano-baiear.

Un seul sonnet renseignera

beaux travaux d'histoire,
la vie, des contes et des
nouvelles. Ainsi naquit notamment ce chefd'œuvre d'Ulysse à Panurgc.
Un austère romaniste — les romanistes
sont toujours austères dans leurs écrits —

Se

progressons Vers

(A.), Anuario cata-

CURSACH TrUYOL

—

—

ses

sens

Nous

Cerisier (A.).

—

Gallipoli.

Represa la primera ofrena » fait songer
à un Valéry aux formes plus mallarméenries
Valéry n'a pas trouvé des vers
aussi divins que Mallarmé — et moins
laborieuses. Picó possède l'aisance ailée
des vrais poètes. Son vers unit souvent une
forme éclatante à une pensée subtile.

soir de

Quar

i

«

DE LOUFIGNAC CERCABOUN' D'AIGO. per Jan-Pierre. Narbouno, Estampariè dal Lengodoc, 41, carrièiro Dreite.

Vidal

1930.
Vives (F.), Pomell de bibliòfils tìalenciàns.
Almela

—

veraine.

LES VALENTS

n'a pas autant

canto e pia-

per

Almanac valencia

—

Editorial

apporté à la poésie catalane les qualités
d art qui lui manquaient. Chacun de ses
recueils offre un plaisir nouveau. López
Picó sait se renouveler.
Dans les sonnets élégamment présentés
de Represa de la primera ofrena, il a com¬
posé de fines variations sur l'essence des
choses. Il évoque la sagesse qui prolonge
l'instant qui passe, la servitude et la fidé¬
lité d'amour, l'intelligence, la solitude ai¬
mée des forts, l'aventure des Découvertes
intellectuelles, les pauvres morts que la
pluie pénètre, la vie et ses chemins, la
jeunesse et le souffle d'avril, la poésie sou¬

dire.

à

Liriche,

AlfredinO,

que

terme

noforte.

précieux, raf
poètes qui ont

Créateur d'images neuves,

finé. López-Picó est un des

leur

Emile Gebhart. après

—

per

Lehman aime l'Amérique. II y compte
de nombreux amis. Il estime qu'on
doit la vérité. C'est cette vérité qu'il a tenu

existence
écrivit au

charmeur

Memento
—

PRIMERA OFRENA

REPRESA DE LA

souvent.

à

un

pas

musicien

0

MIRAGE U.S.A., par Lucien
Editions Maisonneuve frères,

12 francs.

parlar, que'l mon oblida

matera

n'est

un

l'ultim ressó. vuit y

seras

Novelias
LE GRAND

c'est

mon

y a

d'aubépine, fait jouer

chasseur qui tue;
d'oiseaux,
c est
l'ami passionne de cette gent ailée
que sont les chansons populaires. »
teloube

REGIS
De

Cantebube qui,
Et, par bonheur, Can¬

chose; il

autre

a

caché dans la haie
pipeaux et appeaux

per

lui l'avaient déjà dit : a Ils fon¬
ligues, ils donnent des confé
rences, ils organisent des congrès où des
ordres du jour flétrissent à l'unanimité l'es¬
prit centralisateur; mais aussitôt après les
voici revenus, par l'express le plus rapide,
au
foyer même de l'épidémie qu'ils pré¬
tres

dent des

Achetez

7,

à s'émouvoir,

ou

pétiller de malice

prêts

spectacle de

au

Crompatz

de sincérité, dans la rude
si d Ificile à un artiste de

et

mêlée où il est
faire sa place

sans éveiller de féroces
jalousies, on peut dire que Déodat, mal
gré son talent, n'avait que des amis.
Ce fut, à un certain point de vue, un
phénomène. Un phénomène extrêmement
rare à cette
époque de la fin du dix-neu
se

siècle

et

du

qui le vit

se

mais il

fut séduit

se

d'OC

7, e. de las Leis,
T O L

O S A

former

le mirage de la
grand'ville, jamais il ne songea à s'éta
blir de façon durable à Paris pour y « faire
son
chemin ». Dédaigneux des procéder
publicitaires qui, des cette époque, étaient
tenus pour indispensables, il ne séjournait
à Paris que le temps strictement néces¬
saire, pour un objet déterminé, puis re
venait en hâte vers son cher Midi, où seu
iement il

la

a

Galerie

début du vingtième

et grandir. Enfant
du terroir méridional, ayant étudié à Tou¬
louse, puis tout naturellement à Paris, ja¬

vostres

libres

saisir

franchise

ne

A

TOULOUSE

le ridicule.
Quelque
scène
dont Déodat
vite pétri
fait
Joyeux avait
vivant,
de

vième

Lois,

ingénus

à s'enthousiasmer

e

des

Rue

la moustache,
s'ouvraient sur le
monde, prêts à admirer les belles choses,

aussi à

livres

à la Galerie d9OC

épais de

traits

vos

Notez

bien

:

1) le

nu¬

par

trouvait vraiment

Tout artiste sincère
homme sincère peut être un

à l'aise...

—

et

seul

un

véritable artiste

cherche uniquement à s'exprimer luimême. Pour Déodat de Séverac, il ne sera
vraiment lui-même que chez lui, dans le
—

de terre qui l'a vu naître et qui l'a
lentement formé. Ce credo, il l'a vigou¬
reusement formulé, dès 1907 dans sa thèse
de fin d'études à la Schola cantorum, sur

méro
rant

chapelles

sicales. Pour des gens de sa trempe,
prit centralisateur, c'est l'ennemi.

mu¬

l'es¬
D'au¬

compte

postal

124.55

OC

d'OC

cou¬

est

s

(Toulouse) ;

2&gt; le numéro du compte
courant

postal

GALERIE

d'OC

de
est

la
s

252.61

coin

la Centralisation el les petites

du

H.

MARTIN (Toulouse).

�arts
LA France est une terre singu¬

lière. Elle produit de beaux
artistes, mais ce sont les étran¬

qui les

Les pou¬
voirs publics leur abandonnent ce
soin
avec
une
insouciance qui
prouve bien que, hors la politique,
en notre doux
pays, il n'est point
de salut.
En organisant une importante ré¬
gers

consacrent.

trospective de Charles

Belgique

permit-

a

teur occitan

au

le

sculpteur
despiau.

:

Marc Bernard. 11 en sortait la Petite
Landaise (1904), Jeune Landaise

(1905), Paulette (1907). Rodin (qui
se connaissait en sculpture) décou¬
vrit Despiau comme il découvrit le
génie tout différent de Bourdelle.
Il demanda à

notre

Landais de l'ai¬

der dans quelques-uns

de

ses tra-

traduire

les

sentiments

qui composent

complexes

expression en
une forme sans apparat préconçu,
sans
vaine fioriture, lisible d'un
coup d'ceil, mais qui, à l'examen,
se
révèle d'une richesse inouïe et
son

de recréer le drame inté¬
rieur; réaliser enfin ce que Léon
permet

Despiau, la
grand sculp¬

de iaire éclater la

ma¬

choses aussi évidentes. Mais il faut
avec cette partie de l'opi¬
qui classe les artistes d'après
l'échelle de leur production, sans se
rendre compte qu'un bibelot à
peine haut comme la main peut

compter
nion

être aussi monumental que

la sta¬
Despiau a tou¬
jours vu simple et grand. Rien
d'étonnant que les deux humbles
figures — une vieille bergère lan¬

Charles Despiau est né à Mont-

de-Marsan le 4 novembre 1874. Son

père était plâtrier. La chasse et la
pêche le passionnaient davantage
que les leçons des professeurs. Il
entre à l'Ecole des Arts Décoratifs,
puis aux Beaux-Arts qu'il fréquente
peu assidûment et dont il sort à
vingt-cinq ans sans récompense,
n'ayant rien retenu de Barrias. Le
coloriage des cartes postales l'aide
à vivre. Depuis 1902, il expose régu¬
lièrement au Salon de la Nationale.
Rodin, qui le fait décorer, lui con¬
fie l'exécution de plusieurs marbres.

daise,
dans
ceux

sent

d'élèves. Son rêve, dit-il par¬
plaisantant, serait de rece¬
voir une place de garde-chasse. »
Son père était plâtrier! On peut
juger de ce que furent ses premières
pas

fois

en

humanités. Le

brave homme

dût

jeune Charles l'amour
du travail bien fait. Quand Despiau
eut
décidé qu'il serait sculpteur
parce qu'il ne pouvait faire que de
la sculpture, son capital personnel
se
composait d'un immense souci
de perfection et de sincérité.
Ce n'est pas avec cela qu'on
court le prix de Rome et qu'on de¬
vient candidat aux commandes of¬
ficielles. Despiau n'essaya même
pas.
Faute d'argent, ne pouvant
réaliser de grandes œuvres, il se
contenta, avec une admirable phi¬
losophie, de s'exprimer dans des
bustes. Le temps qu'il y mettait im¬
portait peu. Les modèles — quel¬

apprendre

ques
ou

au

camarades, quelques voisins

voisines

—

étaient d

sable bonne volonté.
durait

un

une inlas¬
Parfois cela

an.

pu

chanter

comme

Jean-

noms

de

ne

le naturel d'un arbre dans

un

pay¬

d'un massif éloquent, récep¬

sage,

tacle d'une mélancolie familière

Charles DESPIAU.
vaux

et

«

intacte. Alors

commence

une

colla¬

boration dont témoignent quelques

féminines et surtout une
grande figure pour le monument

images

Puvis

de

Chavannes.

faune emprisonné

Au

vieux

dans des adula¬

tions suspectes, Despiau seul
tenir tête. Un jour il l'engage à

ose
re¬

tirer d'une

galerie un envoi incom¬
plet; le dieu, qui supporte si mal
les critiques, obéit (1) ».
Despiau avait alors trente-trois
Evidemment, il avait trouvé sa
voie, mais il s'y engageait à peine
et les formidables sortilèges d'un
Rodin, pouvaient l'en faire dévier.
Ils glissèrent sur la tranquille sim¬
ans.

plicité du landais. Le tourment de
la chair qui hantait le grand sensuel
n'était point son fait. Despiau por¬
tait en lui une passion plus haute et
plus saine : exprimer l'humanité
d'un visage sur lequel on se penche
incessamment, dont on fait chaque
jour une connaissance plus intime,
(I) CLude Roger-Marx.

Maquette

Deshairs appelle si bien

lui confia l'exécution de

plusieurs marbres. Despiau consen¬
tit à condition que sa liberté serait

—

:

simplifier

appauvrir.
Une telle sculpture n'est point si
commune qu'elle échappe aux ju¬
gements des vrais connaisseurs,
principalement des professionnels.
Avant de commencer la conquête
du public, Despiau fit celle de ses
pairs et ceux-ci, Derain, de Waroquier, Othon Friesz, Aman-Jean,
Bastard, tinrent à honneur de lui
confier le buste de leur femme. Des
effigies splendides témoignent de
c-ans

'

heureux

aboutissement

amitié des

plus grands.

En dehors de

ces

de

cette

bustes, Des¬

fi¬
d'une étonnante pondération

piau est l'auteur de quelques
gures

comme
L'Eve, l'Athlète nu, la
femme couchée, et ce petit faune
qu'on dirait exhumé du sol divin de
la Grèce, œuvres déjà anciennes

l'artiste retouche conti¬
nuellement. Deux photographies
mais

que

différentes d'une Bacchante nous
instruisent de ces remaniements et
ces
recherches incessantes. Quel¬
ques

esquisses

pour

des bas-reliefs

semblent échappées des mains qui
animèrent les frontons eu Parthé-

et

chacun de
qui lui
tient le plus à cœur, pour le coin de
terre où la vie lui est la plus douce
à respirer. Hélas! combien ce rêve
fut cruellement déçu et bafoué par
les sordides navets qu'un crétinisme
grave.

C'est celui

avait rêvé

nous

Chère tête caressée.,
aurait-il

gravés les

sont pas revenus, réali¬
dans leur évocation émouvante

qui

grandeur architecturale d'une
perfection telle qu'on ne la remar¬
que pas. Le monument surgit avec

de¬
produit peu et
vie des plus simples au
lui connaît

sont

une

rarement en

ne

mère tenant son petit
bras — qui épaulent la

une
ses

stèle où

hors des Salons; il

travail contraint. On

de la Liberté.

tue

nouveaux.

une

avec

que nul n'est prophète en son pays,
jamais Despiau n'eut dû voir une
de ses œuvres érigée sur une place
publique de. Mont-de-Marsan. Ce¬
pendant, cela eut lieu. Par deux
fois, ses compatriotes firent appel à
lui, d'abord pour le monument de
Duruy, puis pour le monument aux
morts. Ce fut, pour Despiau, l'occa¬
sion de produire de grandes figures
qui démontrèrent que ce fignoleur
de portraits n'ignorait rien des se¬
crets de la statuaire de plein air.
A vrai dire, pour qui savait voir, ses
bustes le prouvaient déjà et l'on
rougit d'être obligé d'affirmer des

plus simples. La voici résumée en
quelques lignes que nous emprun¬
tons au petit volume que lui a con¬
sacré Claude Roger-Marx dans la
collection des Sculpteurs Français

préfère

talent, il fut plus heureux

ville natale. Pourtant, en vertu
de l'axiome si profondément vrai

à force de conscience et
de naturel, à force d'être lui-même.
La destinée de cet artiste est des

expose

Si Despiau n'eut guère à se louer
de l'Etat qui, en dehors de l'achat
de quelques bustes, ne sut jamais
lui confier une commande digne de
sa

ter aucun,

Despiau

et d'autres, à peine gravées
dans le plâtre, évoquent les frises
des palais de Ninive. Jeux de
prince! Ne fait pas du grec ou de
1 assŷrien qui veut, tandis
qu'il est
toujours facile d'imiter Falguière.

non,

son

gnifique plénitude de son œuvre qui
se classe parmi les
plus parfaites et
les plus génialement humaines de
notre temps et de tous les temps.
Un buste de Charles Despiau, en
effet, peut se comparer avec ce
qu'a produit de plus large et de
plus pur l'art de la Grèce et de
l'Egypte, de la Chaldée et de l'Inde.
Bien entendu, nous citons ces
noms, non point au hasard, mais
pour situer l'œuvre de notre com¬
patriote et en réprouvant violem¬
ment toute allusion de pastiche. Ce
sont les types éternels que Despiau
a rejoint en ne cherchant à en imi¬

«

Charles

gascon

que

pour

le

pays

mercantile nous imposa comme une
souillure. Combien de fois, par eux
fut rendue impossible la pieuse mé¬
ditation où l'élan de notre âme était

emporter! A nos dé¬
apprîmes que les lieux
saints de la patrie ne pouvaient être
multipliés à l'infini. Sur tous ceux
que nous appelions, deux à peine
occupent notre mémoire : le cime¬
tière de Saint-Félix-de-Lauragais où
prêt à

un

nous

nous

pens,

bronze de Guénot et deux

vers

de Perbosc ouvrent le sentier qui
conduit à la tombe de Déodat de
Séverac. et la place
Mont-de-Marsan.

Aujourd'hui,
venue

et,

aux

Soubiran à

la réputation est
modèles bénévoles

de naguère, ont succédé les amazo¬
nes les mieux « phynancées » des
deux Amériques.
ce

Despiau

consacre

changement de ^fortune à la réa¬

qu'une modestie
Ré¬
M. Martinie nous infor-

lisation de travaux

forcée lui interdisit longtemps.
cemment,

(F\n

page

12, col. 4.)

�peculiar
tongada de la pintura catalana, la
i

certa

una

pintor

El

DE les personalitats artistiques que
condicionen

fa

niés

encara

remarcar,

que

AI.

l'equilibri simètricament, lot animant
equilibri amb una euritmia de ve¬
gades tan simple com subtil.
Conseqiiència
d'aquesta
constatacié,
també és ben comprensibie que, pel que
fa a l'espai, Sunyer servi una réserva mesurada. Li' plau, com plavia a Cézanne,
ions que limiti i no un horitzé que
atregui ; i aixô, perquè per En Sunyer,
tant com pel gran solitari i mestre d'Aix,
la superficie plana de la tela és quelcom
d'intangible que cal conservar; no per

nua i de l'enlluernament, tais com
Mir, Anglada i Pidelasserra. Lluny de no-

saltres creure que aquesta darrera condició
sigui, per si sola, una qualitat, tal com pen-

l'altra, la d'ideòleg, és un defecte.
estudiar la personalitat i l'obra de
Joaquim Sunyer, no caurem en la puerilitat, avui tan en voga, de retreure, com
a trets o qualitats pròpies i
exclusivament
individuals, allô que és genèric i peculiar
de tota l'açtivitat artistico-estètica, qualsevulla que sigui el seu caràctef i el scu nivell o va'or espiritual.
que

Efectivamcnt

Sunyer és,

;

com

qualsevol

personalitat la idiosincràcia
el mena a reaccionar d'una
guisa particular, estètica, davant les coses
que ell es pensa copiar, perô de les que en
realitat extreu allô que, d'acord amb la
seva tònica i disposicié animica, té per ell
una
volor essencial. Vet aci perquè selecciona, o, més ben dit, abstreu els élé¬
ments dels éssers i de les ccses que se li
revelen més ries de significança i d'expressió. Aquesta abstracció dels elements, linies, colors, volums de la realitat, és una
operac-é tan indispensable i essencial en
tota obra d'art estètica digna d'aquest nom,
que, al meditar-la, Ihom se sentiria menât
a dir, amb els esteticistes, que l'obra d'art
és,

altre motiu, el « trompe

a

altre artista,
de la quai

com

una

tal,

a

ab&amp;tracció,
seleccié, si no fos
una

ço

és,

ques,
a

a

li és

tan

l'œil

»

peiquè, tal

odiés.

Aquestes linies tectoniques, perô, son
ben lluny de fer-lo caure en l'encarcarameńt o en la rigidesa ; una flexibilitat ten¬
dra i lieu les en lliura, tant com de desviar-se cap a una agitacié turbulent. Es

és,

no

truc

cosa

o

una

siné,

d'una

a,

d'acord
loren llurs

teles

me'cdramàtic,

i

una

o

el patètic

expressar

els

que,

seguir

per

a

Bonnard o a Lebasque, la gracia fútil... etc.
AI rêvés, Sunyer, lluny d'ofer'r-nos no res

sobrietat tan carac'eristica d'En
Sunyer, que el defensa d'ambdés ext'e.ms,
la que. déna a les seves pintures com una
mena
d'evocacié de quelcom de pa:at,
d'immôvil, perô malgrat de tôt vivent, tal
aquesta

més

que

n:.ca,

es mostra variai,
diversos périodes,

seus

d'une

una

mateixa

igual

sempre

no

ans

exposicié;

manera

solament

o
en

tôels

en
les obres
exemple, siné

rament,

una

el

al

corrent

obra, i

mateixa

propôsit de la
lhan indignât al

a

que

pobre Jules Breton.
Si, doncs tal

com

acabem de veure-ho

les generalitats ni els llocs conuns no
basten per a copsar les valors que condicionen la importància véritable d una per¬
ni

l'estudiar la per¬
sonalitat d'En Sunyer, per deixar-les de
banda, i acarem-nos a les seves obres per
a temptar
de copsar en elles allô que la
sera fantasia artistica
ha abstret dels és¬
sers i de les coses, ço és, el que en definitiva e' distingeix del conjunt dels altres
pintors contemporanis i coterranis seus.
1 en fer-ho, veurem que, el que esdevé
més albirador davant un conjunt d'obres
de Joaquim Sunyer, és la presèneia cons¬
tant de dues caractéristiques, les quais, ben
poques vegades acostumen d'anar aplegasonalitat,

comencem,

a

des : la sobrietat i la sensibilitat.
Per a fer-se un càrree mes perfecte
la primera d'aquestes caractéristiques :

sembla

la

n'hi haurà prou
altres companys
sobretot aquell
que es dira que es troba al pol oposat
d'En Sunyer : Joaquim Mir. Si d'En Mir
se'n podria dir que représenta l'expansió.
En Sunyer, al contrari, personifica la tensió;
tôt el que en Mir és exhuberància caôtica,
vitalitat desfermada i grandiloqiiència, en
sobrietat,

•

de

ens

que

de comparar-lo amb els
seus
que hem esmentat,

Sunyer

contenció,

és

atenció,

penetra-

ció i gravetat.

mots,

sembla,

per

que

és el

que

fa

que

d'un

hi lhag;

que

parentiu sorprenents

un

o

un

les

entre

les minia¬

i

seves

del pagès Benedek. 1 tôt aixô no
més, siné que Sunyer, l'artiste

o

res

riment
ren

un paper

o

en

l'academisme

de companys seus

tants

Ell potser no ho sap
perfecte acord amb el
nentesa escrivi el

essencial, que

;

en

perô
que

que

caigue-

de tendèneia.
troba

es

en

certa

en

avi¬

venerable Hans Thoma

:

Cap dubte que la raó clara intervé en la
producció de les grans obres d'art; perô la
raó, cal que esdevingui tan raonable, que
sempre es deixi guiar pel sentiment, 3
«

JOAQUIM SUNYER.
com

amb els

ocorre

Ler.ain, la
en aquehs
ha menât
la Ihipôtesi del seu llibre

les teles exhibides

germons

rieo.

Lothar Brieger

satge

Die

«

a

Genremalerei

extraordinari d'aquesta immobilitat i la
de les pintures del Ramène Pere Aertsen,

d'aquell mestre desconegut
que ensenyà als Lenain llur ofici de pintor.
Deixem, perô, per ara, aquestes disquisicions, i tornem a Sunyer i a les seves
obres, la passivitat, la vida quieta, tranquila i sense accionaments de les quais
revelen les rois ràciques d'aquesta pintura
de l'Esser pur, emparentada, per tant, amb
la de totes les époques anomenades clas¬
siques, de l'escultura grega, de la pintura
italiana, per bé que hi hagi en elles quel¬
com que les
distingueix de la serenitat im¬
pertinent hel'lènica o de la pompa teatral italiana; quelcom, ja ho lhavem dit, de
mestre,

potser,

tendre, de subtil, d'anacreôntic i Biedermeier, que ens mena a escatir directament
l'altTe senyal caracteristic d'En Sunyer :

aquella sensibilitat

lliura la

que

seva

so¬

brietat de caure en l'eixut, en l'esquemàtic,
l'academisme o en el novo-classicisme.

en

Aquesta sensibilitat,
festar-se bellament
sentit de les

d'una

seves

a

en

malgrat de mani-

el dibuix directe i

teles,

es

desplega, perô,

més convincent, en llur pin¬
tura. De tal guisa, que ens tempta, àdhuc,
manera

d'afirmar

que Sunyer no té per ara parié,
nosaltres, en el domini de la subtilitat pictôrica, ço és, en la percepcié afina-

dissima de les valors i de les tonalitats niés

complexes i matisades.
Es,

de

veres,

alhora rica i

la manera
Sunyer manifesta
sensibilitat pictôriques,

sorprenent,

severa

com

diagonal, Sunyer s'afanya a contrarrestar
direoció atectônica amb una altra

qiiència de la compensació mútua de les
seves qualitats més diverses i caracterfsti-

ciència i
sense caure mais en el virtuosisme buid.
Perô aixô no és res més que una conse¬
seves

«

sobre el parentin

»,

Pintura

—

immovilitat dels quais sorprèn
dies del barroquisme i que

pintures, sempre s'acorden a paral'leles de les linies que limiten la com¬
posicié; i, si alguna vegada, intervé una
aquesta

un

per

sentimentalisme

un

cié, la raé hi juga

les

seves

réalisme ingénu i

un

i

aquelles sobrietat i sensibilitat de les quats
parlàrem abans, priven de caure en l'abcer-

entre

si sols, ja precisen,
els mitjans que Sunyer
empra
preferentment en la composicié,
son
els tectônics. En efecte : tant les figuracions com les linies directrius de- les
Aquests

ens

per

Sunyer, més que no pas del nombre
d'aquells que creen un mon, és dels que
l'ordenen; i, aixô dient, deixem sentat el
fet incontestable, que en la seva produc-

com

la

Pavis de Ghavannes,

aquella sensibilitat ha possibilitat que,
aquell retorn a l'ordre en un eixut
i pobre académisme
novo-classicista, Su¬
nyer figurés entre els que temptaren d'animar
aquesta tendèneia amb un accent més
subtil i rie de significacié. Fou aix: que
deixà Ingres per anar a recollir l'ensenyament que li oferia, per
exemple, Corot.
Sunyer, entre aquests pintors, es distingeix,
com

vol dir

quai semblaven esporuguir per
igual els abims de dalt com els abims de
baix ; i que no eau mai, perô, en aquella
banalitat insipida que entre nosaltres se'n
diu réalisme. La pintura d'En Sunyer, no
ha estât mai una imitació vulgar de la natura, sinó una paral'lela d'elle, per dir-ho
seva

en

brivols de la Natura. Aquella sobrietat consubstancial no li permetria altra cosa, tal

tric'h

provingui,
com voleri els

que

darreres obres de les que son filles de la
visié directa del natural. Tant les unes com
les altres revelen una mateixa individuali-

per

siné al primer, a aquell que
tocar de peus a terra a negar-se
els abims mistics o en els costats om-

nuciosament, amb minuciositat devota, tôt
el que els éssers i les coses tenen d'emotiu;
manera de primitiu
que l'acosta als mira¬
cles del duaner Rousseau, del barquer Die-

del quai el
han, de
la creació de les seves obres,

amb els mots emprats en certa avinentesa

etema

indiques de la Radjputana ; bona
que, les obres de Sunyer, no son
tan seques i teôriques com les de
Severini,
ni tan agudes i
nostàlgiques com les de
Schrimpf o plenes d'aquell provincialisme
melangiés de les d'Oppi, Funi o Casoratti,
ni tan isoladament aristocràtiques com les
de Storin, ni tan primàries com les de Kislin. Si a les d'algú s'assemblen, més aviat
caldria retreure les de Coubine, per bé que
no siguin
primes com les d'aquest artista,
o
les de Derain, per bé que siguin més
tendres i sensibles. D'En Sunyer, més que
no pas de la feina i
de la tècnica en si,
cal veure n la preocupacié per revelar mi-

més d'un vegada, no 'ha dubtat gens de
plasmar el que lhavia concebut, en comptes
del que havia percebut, sense que aixô
permeti distingir estilisticament aquestes

a

i

tures

pretenen els altres, n'és una bona prova
l'obra del pintor que ara estudiem; Sunyer

tat,

mancava

prova

que

només de la realitat externa,
uns, o de l'exclusiva realitat interna,

en

dolorosa

pintures més personals

un

de Ginebra.

a

encara

f utilitat

prefereix

meier,

de les investigacions

absolutament indiferent

si

per

de la

corrent,

gon

acord

despassa la simple xerrameca propagandistica, camuflada de critiques d'art;
que no son a'tra cosa les crôniques de
tants
i tants assalariats, portantveus de
cliques, ço és, a xerraires de l'estètica, ar¬
tistes i critics d'art que ignor^n totes les
lleid de l'esperit huma », per dir-ho amb
els mots justissims del professor Deonna,

és

prova,

caient, ja ho havem dit, anacreôntic, Bieder-

que

servir per

derna,
alguna,

de la nostra incomprensié méridional.
Sunyer pertany, doncs, no a aquest se-

detallisme

artistico-estètiques, mentre el contradiuen
i el discuteixen certs ignorants de tôt el

Ara bé, que el material
pintor abstreu els elements

indi¬

gran

Palau

encara,

terme

mica

una

més

enfinir

que, darreabstracie 1 ha emprat la
ciència de l'art per a assenyalar certes peculiaritats estilistiques, i d'aci ha vingut
que l'acceptessin tots aquells que estan
i

lesum

per un

teles

del

pitjor, 'a conseqcensimple formula. Ve-

per

germantes,

formidables en la Seccié. Noruega,
de Belles Arts, de l'Exposicié
de Montjuïc. Teles les quais, dit sigui tôt
passant, no han estât descobertes peh nos¬
tres « soi-disant » coneixedors de l'art mo¬
tre

actitud cô-

aquests artistes
presos d'una
única afecció per Vlaminck,
amb el caire animic del quai co-

geu,
so

Cé¬
cor¬

ciadors genials. Van Gogh, Eduard Munch,
el pintor nòrdic més gran, segons frase del
poeta Teodor Daubler en la seva conferència dei Ritz, del quai se n'han ex'hibit qua¬

ubratllat, perquè, en els temps que
allô que se'n diu sensibilitat no

despassa, moites vegades,

els països

en

major llibertat,

una

corren,

moca, si
cia d'un

d'aquesta tendèneia

vidualisme i misticisme. En foren eh ini-

vàlencianitzants.

Aquesta sensibilitat podriem dir que és
autèntica, ccsa que ens sembla digne d'és-

il'lusionista

Gauguin, Denis i Bernard. El

la quai li retreia la seva submissié i e! seu
racionalisme migrât, ço és, tôt al rêvé* de
l'altra tendèneia reaccionària, i maldava per

la sensibilitat d'esgarriar-se en prestidigivàcues, fortunyesques, o en piro-

ser

corifeus

zanne,

l'Impressionisme

la 3ensibilitat priva

com

tacions

tècnies

Foren

reactiu assoli la primacia en els països
llatins i contrastà completament amb i'aitra
tendèneia que també reaccionava contra

la sobrietat de caure en l'esquemàtic, po¬
bre i formulista, també la sobrietat lliura

un

sensació

1 posats

que

aquest

tradicié clàssica. al
a la composicié.

la

a

la construccié i

a

rent

CASSAi\'YES

la d'En

Josep M. Sert, olassificable, també, dins
d'aquesta peculiaritat, perquè ocupa un
lloc entremig d'aquells que, segons una
classificació de Joan Cocteau, se'n pot dir
els artistes, o, • si ningú no hi troba cap
inconvénient, els ideòlegs, — Picasso, Torres-Garcia i, el mes jove i pur, Joan Miré,
i els pin-tors, ço és, els plasmadors de la

sar

A.

l'ordre,

a

dibuix,

per

de la quai contrasta, per
cert, força, amb la pobresa i misèria de la
tongada segiient, la d'En Joaquim Sunyer
riquesa

es

torn

«I. Sunyer

no

Port d'Ondarroa
—

»,

sord i

fresc, perô sôlid

de Muni »!
evccaven

—

a

les Gale-

entre

greu,

i el

una

«

Pai-

sculpteur gascon
Despiau

Charles

de Sant Llorenç
uns

tendresa primaveral, d'altres

digne d'esment

(Suite de la

nus

suggerien quelcom d'humil i recollit, i d'al¬
tres, encara, una morbidesa plena d'inquietud. Pli 'havia, també,

Le

aquell

1 si ens fixàvem en els
veuriem que, mentre els

femenins,

|

fa gaire

Maragall. Quanta diversitat

en

aquest sentit, el contrast entre la « Nena
amb un cistell de fruités », d'una seca i
sumària precisié, i la « Dona del vel », tan

page

II)

l'artiste était occupé à une figure
d'homme nu dont_ la maquette (que nous
publions) permet d'espérer un chef-d'œuvre
digne de faire pendant au Penseur. Nous
en enregistrons l'augure, bien décidés à en
célébrer la venue dès que Despiau, lui
ayant fait franchir le seuil de son atelier,
la produira au grand jour de l'opinion.
mait que

comp'exa,
cap

en la quai s'aplegaven, sense
intencié .preconcebuda, una sana i vigo-

jovenesa i

un melangiés i malaltis imisquelcom de dévot i de sensual
alhora, la subtil plasmacié de tôt el quai
i la pregonesa d'observacié
que revelava,
basten per assegurar a Joaquim Sunyer la
situacié privilegiada, àdhuc única, que té
guanyada entre els nostres pintors. Entengui s, perô, que aquestes diverses modalitats expressives, manifesten sempre la
mateixa personalitat fonamental, la quai,

Honneur donc à la Belgique et au Palais
des Beaux-Arts de Bruxelles dont cha/que
manifestation consacre le renom universel

sembla més encertada
quan empra tonalitats greus i sordes, i en
comptes d'apropar-se a la joia i a la gràcia,
es décanta cap a la rudesa i l'austeritat.

exalté

rosa

ticisme,

céntessem

que

ens

Ara bé ; com cal situar l'obra i la per¬
sonalitat d'En Joaquim Sunyer en el regne
complicat de la pintura moderna? En opinié

Sunyer figura amb valor ben
propi en un dels dos corrents que reaccionaren
contra
l'Impressionisme. Aquesta
reaccié fou, en efecte, produïda, d'una
banda, per aquells que, tôt i la dosi forta
nostra

de racionalisme que niava al
moviment i que es

més

si

manifestà de la

d'aquest
manera

el Novo-împressionisme de
Signac, li retreien un suposat ultra-indivi¬
dualisme o la llibertat excessiva i el ritme
crua

en

massa

hàbil,

contra

aixô clamaven advocant per un re-

o

la disolucié de la forma, i,

d'un maître. Après

Carpeaux et Bourde!le.
Despiau. Demain Rodin. Le tour de Maillol
viendra-t-il pas?

ne

l'occasion de la rétrospec¬
Bourdelle, Léon Daudet, alors en exil,

L'an passé, à
tive

donna dans l'Action Française, un de ces
lucides et fulgurants articles où le génie du

grand Montalbanais était merveilleusement
«

...

temple

;

11 quitte la demeure, le plan et le

rejoindre

pour

un

héroïsme élémen¬

taire et humain à la fois qui évoque le roc,
le promontoire et le mont( les formes gran¬
dioses que le vent, la mer et le temps creu¬
sent dans les flancs de la falaise. Son œuvre

prend la courbe de l'orage et du vent.
Ainsi les personnages géants, dit-on, de
l'Ile de Pâques.

Qui

nous

»

donnera

un

jugement équiva¬

lent sur Despiau aujourd'hui que Léon
Daudet ne connaît plus les loisirs forcés de
la Belgique. Il eût fallu que la même pé¬
tition

nui

a

réclamé

son

retour

exigeât

qu'on lui fasse repasser la frontière pour
quarante-huit heures. Notre gouvernement
qui s'entend si bien à favoriser les
Beaux-Arts
n'aurait pu s'y refuser.

—

—

Paul

Mesplé.

�el

politlca

morals publiques
etc., fins en
els casos en els quais els actes de fundació, de donació, els testaments o altres
disposicions, siguin de la categoria que es
vulgui, haguessin previst la venda ja sigui
directament, ja per una clàusula prohibitiva, o bé els hagués estât donada
qual-^
sevol altra especial destinació.
b) Les propietats rurals que pertanyin
enterament a súbdits estrangers, bé que ho
fossin ja originàriament, bé que ho hagues¬
sin esdevingut en virtut de matrimoni o de
tota altra faiçó.
c) Les propietats rurals de persones que
no resideixin
en
llurs finques. »
En resum : fou expropiada una super¬
rals,
o

LA post-guerra, ha deixat per resoldre

ròssec de

problèmes quantiós; hi ha, d'una banda, l'eco-

de

nomia

un

països, vencedors, vençuts
neutrals, absolutament desballestada ; hi
ha de l'altra, problèmes polítics de la més
mants

i

transcendència. Entre aquests darrers,
cap dubte que, el que mes preocupa a tôt
el món, es 1 assaig comunista de Rússia.

gran

Rússia, el pais més incuit, més désarti¬
culât. més fatalista i inepte d'Europa, ha

llançat amb

estât

una audàcia que voreja
1 experiència més atrevida i di¬

la follia,

a

ficil que

podia intentai"

un

pcble.

La gran guerra mostrà l'organització caò-

de l'imperi rus; aquells milions de
mujiks convertits en soldats, fallaren en la
greu contesa. La lliçó del conflicte russojaponès, no havia estât aprofitada. El zarisme no es captingué de reformar i modernitzar l'organització política de l'imperi.
La cultura i l'esperit del poble, tampoc 110
podien, en justa conseqiiència, afinar-se.
A la Cort, seguia
creient-se que l'unie
mitjà util per a governar el poble rus, era
tenir-lo sumit en l'ignorància i l'embrutiment. 1 si algun esperit intentava protestar
tica

de propagar perspectives més
progressives,
el- terrorisme governamental
curava
de silenciar l'agosarat reformador.
0

tractava

Aquests procediments blasmables, havien
forçosament odis ferotges, els
quais,en una avinentesa favorable, gene-

de congriar
rarien

dificilment contrôlables.

trastoms

l'esfondrar-se l'imperi

A

:

les

totes

a

privades,

ris

per

d'arrendament

per

a

les

novells, els ha

petits

pagesos

més dificil

estât

coopératives

en

i explotació de

compra

posar-se

per

a

la

les^ màquines agri¬

coles, per a la venda dels productes i l'adquisiciô de llavors de bena qualitat en
ccmú; i, d'altra banda, ha mobilitzat tots
els elements tècnics de què disposa i ha

cocient oficial,
totes

la lliure

to de les noves circumstàncies. L'utillatge
dels petits agricultors era antic, i llur es¬
perit bastant rutinari ; però l'Estat, ultimada la distribució de terres, no s'ha parat
davant les dificultats ; ha órganitzat els

la regió, fi¬

a

restrictiva de

mida

a

començà per les finques que tenien
una superficie major de cent hectàries cul¬
tivables, ço és el minimum intangible.
El preu de l'expropiació, la llei agrària
fixà que séria calculai prenent per base el
xât

a

prohibició de venda
abans del seu pagament total. Segons la
llei, el lot no podrà, en cap circumstància, èsser venut sinó a un altre agricultor,
i cap persona d'aquesta condició social no
podrà adquiri-ne més enllà de 25 hec¬
tàries, xifra limit que fixa la llei pels agr.icultors bénéficiais per l'expropiació agrària.
Aquesta reforma modificà profundament
l'aspecte i l'explotaciô de la terra romanesa.
Els grans propietaris s'han hagut
de captenir de suplir la baratura anterior
de la mà d'obra, per la mecanització i explotació cientifica de llurs propietats. A la
pagesia ihumil, als innombrables propieta¬

escala

preu corrent

com

circulació dels lots, la

ficie de dos milions d'hectàries de terra
cultivable. L'expropiació fou feta a base
d'una escala progressiva, que fou determinada per la llei
d'expropiaciô. Aquesta

multiplicat per 40
terres de cultiu, i per
dedicades a la pastura.

establert,

tôt,

per

escoles i

camps

d'expe-

20 per a les terres
El pagament als propietaris expropiats
s'efectuà en renda amortitzable en 40 anys.

La instrucció agricola j la intensificació de la cultura général, comencen
a
donar résultats positius, totalment opo-

Les quantitats
necessàries per al servei
d interessos i amortització d'aquesta renda,
els propietaris novells.
A la regió de la Bessarabia, la llei pre-

sats,

rimentació.

naturalment, als

que

dóna la Rûssia

soviètica.

Sala.

En rie

el terro¬

rus,

blanc fou substituït molt aviat per
un
terrorisme
roig. Uns propagandistes
enfervorits, impel'lits d'un doctrinarisme
risme

vertadera

La

considerar les posconseqiiències fatals
de llurs iniciatives, es decideren a emprendre la tasca d'estructurar una civilitexaltat,

sense parar-se a

sibilitats d'èxit, ni les

Caries

Aquells revolucionaris audaços i triomfadors, enfarfegats de teoricismes abstractes, d'idees exposades en vistes d un món
irreal, de conceptes i iniciatives que po¬
dien assajar-se, amb
certes probabilitats
d'èxit, en un pais de cultura extraordinaria, per sorpresa i mitjançant una campanya terrorista espaordidora instauraren el
règim comunista, en el pais en el quai
menys

podia reeixir.

El résultat és

s'han posât

anys

la vista; durant alguns

a

pràtica les doctrines

en

de Marx ; Lenin es veié obligat a fer re¬
formes i eslabli la NEP ; aquesta revirada

la catàstrofe. Suara
Stalin, intenta retornar al sistema comu¬
nista pur, destrui la petit» propietat rural
1 obligé als camperols a enrolar-se a les
explotacions col lectives. Imposa l'uniforrnisme suicida, i per a conseguir-ho, ins¬
deturà

taura

per

un

temps

un

terror nou.

cal sinó estules publicacions
soviétiques; per elles sabem que Rússia
s'ha empobrit totalment, que s'hi fa, 'en
geaieral, une vida possiblement inferior a
la de les tribus salvatges, que la moral ha
desaparegut, la familia s'ha dissolt, la cul¬
Per al nostre jiidici, no
el que ens diuen

ens

diar

qualitat i en quantitat ;
per a sostenir el règim, cal que un exèreit
nombrós terroirtzi la poblaciô civil; breument, la vida de Riissia pot comparar-se
a
la d'una penitenciària.
En canvi, arran mateix de la caiguda del
zarisme rus, Romania inicià el seu ressor¬
giment. Envolcallada en la guerra, la seva
situació era dificil. però àdhuc aixi, inicià
disminueix

tura

en

la seva reforma agrària i establi
universal ; acjuestes mesures, de
démocratie, salvaren aquell pais
superar

el sufragi
caràcter
i el poles greus

dificultats de la gran guerra.
La reforma agrària no podia

donar al

en

saren

condicions de

positiu ; 110 obatant,
d'una véritable transformació. Si a Riissia s'hagués adoptât una
poiitica semblant, actualment la humani¬
té fruiria d'una vida molt millor, s'haurien évitât greus desastres i no hi hauria
hagut tantes victimes ignocentes, immolades al triomf d'una idea, avui per avui,

principi

un

résultat

incloïa el gèrmen

irrealitzable.
El dia 20 de

gada

a

juliol de 1917, fou promul-

Iasi, la llei modificant

l'antiga Constitució

nia, en la forma seguent
niçncia i utilitat nacional,

propietat

l'art. 19 de

del Regne de Roma¬
:

«

Per

*

tica

si

que

dechem há

son

totara çé

capvireren

qu'am chic à chic amassat dab

-

pena

dinc' à

cei'.
Aci on ne podem pas passé, qu'at crei,
ent' abé negat l'accion débat quina forma
que sia, on
ne-ns poden pas há escarir

tapóc de damorá endarrerits,

on sabem mei
qu'enloc hoeitá davans lo ridicule, aci tabé
on s'ei parlât de quand én
juand, dé.i'. u
séns d'ajuda, de -egionalisme en dehora
de las .nostas estremeras, qu'em mei cu'enlóc à l'aise enta n'en devisa dab libertat.
N espudi pas aquesta ajuda d'alhut» ne
cessari mès 'encoera que caù sabe cauzi
sos
amies e no pas mesclá-s daS omis
qui-ns-e poiren há discreditá.

.

pertot, à nos de li barrá lo passage à noste.
Que pod esté plan portât belheu enta caùques-us à jogá lo conspiratcr per sno¬
bisme més dens !o noste interès, dins
l'interès de tots que caù pregá aquets
ornes dont
la maja partida d'alhurs n'an
pas. jajnei--€onechut sonca lo francés com
lenga mairana, qu'os eau pregá informá-s, e que m'estoni vede cauques omis
sérios dá hospitalitat à d'aquets et snobs »
qui an mei au cór lo mesprés
de çô
qu'apéran lo « Midi » que no pa« l'amor
pregonda de la loa patria.
Plan segur autonomistes, dins lo sens
fédéraliste, que l'em én vertat nos auts
tabé puoqu'ém de tôt cór contra lo centralisme. Que soheitam ua organisacion federala qui deche à cade païs mei d'autonomia, mei de libertat, libertat économica juridica... autant plan que libertat
'.inguistica, mès s'agis pas ent' aná decap
à d aquet but de lairá tostems com canhots

crcde que vos disi acó per
soi echentat d'assó o d'aco,
110,
qu'es fort plan segoti quand eau lo
cap do governament enta sajá n en tiré
cauqu'arré de mielho, aci bessé ne-ns en
em
pas privât qu'at pensi ; que eau sabe
emplegá la manéra aqui tôt.
Tôt acó que s'amia adara au mé cap.
pramo vaqui cauques més qu'ei podut legi
u
jornau aperat « autonomiste » escriut
tôt sancé en
francés, que trucava héra,
pr'aci, pr'aqui contra tôt én articles ahoegats qu'auren volut belheu nhaquénts e qui
eran ridicules.
En vertat n'am pas arré a
ganhá de nos déchá aná sustot en francés
à d'aquets escarts de lengage dont lo sol
efeit seré l'inverse de çó qu'en attendetem, de tira aus cellh de tots que passerem ent'está som navets Don Quijote ligats enta gahá la lua e lo nostrá alla carié
benleu déns lo ridicule e perderé po medich cop tôt son aná serios.
N'anats pas

pou,

pramó

que

Qu'espudi d'aquets omis qui an heit
de mau à la cauza regionalista e qui
atau dens cauques
pais l'an casi capvirada!... Lo snobisme que-s hé plassa
tant

predicá l'impossible. Ah! d'aùts cops los
pais quand soheitavan cauqu'arré
que s'y saben prene dab la manera horta,
e

Qu'am ua
pas arre a ganha de
desbrombé, qu'es bon adara d'at

historia popi, n'am
at

nos

dise,
cit,

cei

adara, los omis

volucions

e

mei que

harts de las recrideram u volem tôt

»

e

drets

nostes

mei la

son

perduda.
N'ei pas mei cei lo tems on dab cau¬
quas espadas,
dab machats fusils de
cassa
qu'en poirem impaùsá. Quina sian
las beras maximas la força prima au dret
e
n'em pas los mei horts!... espiam au
noste entorn enta n'en vede exemples à
darrocs, e nos auts tabé en 1907 qu'ém
estât u chic pagats ent'at sabe si gauzi
dise... Lavets siam sages e hem vale los
espatracá

tôt

dos,

cauza 'sera

n'ém

pas

los

mei

horts siam los mei rusats ! Qu'i perderam

belheu
\

iure

mei

atau

aquesta

cinéma

u roman

positiva

lo

on

torn

on

çô qui

se

d abe

s'és cauque

ceu

à crisas

m

passava

E adara si

me

qui

chic

encru-

hén saunejá à

me

1907.

en

diserats qu'es here plan

ideas, dos hicá

las

enta

pape

so

há coneche, més si no deben pas está jamei realisadas autant plan dechá
tôt; 6r,
dinc aci n'am pas heit arré de mei, ne vei

nada

pas

nmié de

organisacion

manera

perseguim,
d

segura

ne

qui-nse

dinc'

pusque

but

au

n'arriveram

pramó,

arré tant

seram

que

à

pas

pas représentais com

bet miei do governament. Qu'es
au
bet miei de la crampa que eau hé
pujá omis resolguts - d'acó qu'en em los
eau

au

hicain én pratica la devisa bearQue siam to;tems ligats amasBa ! »
Arunan au Sénat quand s i devisava de
la lenga d'Oc qu'am vits de cade costat. sia de dreita sia de gaucha, omis qui
eran
aqui de per la volentat dos nostes
poples e qui per dessus las pelejas politicasséras s'an sabut enfin reconeche quand
s i
parlava de có de noste... qui pod negá
qu'aquesta union d'à dia ne pusque-pas
mei dura ! N'em pas au service de nat
partit, de nada confession religiosa; Jau¬
rès era dab nos e tabé Marius André, los
purmés de Font-Segunha eran catholics
més qu'am abut los rojes dab Fourès e
si cercam ençó dos vivents que trovam
bons occitanistes dens cada color poiitica,
10 movament és avans tôt populari e qu'es
çô qui pod há la soa puchensa. Tôt omi
de quina color que sia s'es leiau qu'es u
brave omi que li sarri la man e que seré

mestes si
neza

«

belheu de

aisit

sarré

nos

tostéms la

!

perdom

pas

la."

horças én

nostas

pe¬

pr'aci pr'aqui, à tots los qui an
pregond au cor l'interès do pople, à tots de
quina color que sia, hém lp Cartel dos
encoéra

occitans.

N'em
tions

e

heroia illusion
mes que

de

haram obr»

qui duré...

Plan aù contrari én lóc de cridá, entau

plasé de « gulá m ; en
cés que eau asieguré

cauques

articles fran¬

los Francés d'Oïl de
pode amatigá-s, la França federalista no
pod esté que la mei grana França. Arrès
no
pod denegá l'union dos Estais Unis
d'America, de Testât fédéral Suisse, tôt
contrari dens los estats centralistes
minoritats encadenadas poden há-s u

au

las
die

plassa à la luta e que poden lavets há bade
puchens. Que serarr. d'autant mei bon fran-

conve-

l'ôra n'es

totun

roTi,

encoéra

pas

au

s'am lo tems de

e

pas

dia de las élec¬
prepará adàrà bagá, aci qu'em
nos

beroi escabot de monde enta podé
tocá los députas de œi; há pression sus
ets s'at eau. qu'en conechi qui segur es
haran u plasá d'ent.-á dens u tau Cartel,
qu'en conechi d'aucs qui n'an pas sonca
mesprés entau patoés.. que nos haram la¬
vets u plasé cercá u remplaçant per ets de
manéra qu'en cada parsan d'Occitania pus¬
quiam condá sus u candidat. Ligam-nos
donc e quand la lenga d'Oc sera reconechuda quand n'auram pas mei nat tesic
quant à l'aviene de la nosta Occitania, la¬
cieja

u

vets

e

sonca

lavets

que sera pro

devisé de governament Je
chona patria es ben avans
cisé

nostes

més

occitans e
escarni contre
vita propi, una

lejas politicasséras, adjuden-nos. decham de
costat tôt
çô qui-n.-e pod amali los. us
contra los auts, no pensam pas mei qu'a
çô qui-nse pod ligá, hém la crida enta
d'acô aus omis de bona volentat esbarits

d'una expropiació

a

que

pertanyin

La llei que

des

anadas pro de
I avans enta que pusquiam d'ara enla espiá dab confianza dens l'aviene. Totun
pramó belheu d'aquesta pujada qu'am vis
espeli adara despuch cauquas annadas u
quoande politicaires qui en feit de poli
agradiu,

bons
nat

pas

leu

enta

Paris a La pila grana » si

Jansemin.

Que soi

segur

aquesta

ententa se

pod

solament sus las revendicacions
hnguisticas més tabé sus las revendica¬

há

no

pas

cions

matérialas.

seren

u

chic

Ent'

acabá,

susmacoa

quant

qui

entaus

à la favor

populari d'u tau Cartel qu'os podi asiegurá
d'avé confiança. Mantú cop deja qu'en
ei devisât u chic pertot dab l'u dab l'aùt,
que conedhi atau mantú ostau on poiram
frucá lo dia qu'at voiram. Aqui tabé que
eau
sabé emplegá la manéra e jogá au
mei fin no pas há vale d'abiada nat ar¬
gument sentimental, mes ha vale meileu ;
«
Parlam gascon pramô qu'es cauqu'arré
maravilhos enta-s îeconeche en familha,
atau
que podem devisé dos ahas nostes
en
pats, à l'escurada » ...totun qu'at podets crede lo cor dos nostes paisas n'es
pas tant qu'acô barrat au sentiment.
excusé-m d'aqueras ideas belheu
de cauques us u chic terra à terra,
qu'es de tira, cei e r.o pas doman, que
eau
commençé la campanha; aquesta pu¬
jada es grana n'en ém pas encoera au
cap! N'anem pas trop viste totun enta
no
pas dechudé los franchimans encoera
tôt
puchents au cap de Paris. Quand
Tôt

au

en

grat

pujam

ua

costa

reda tôt

en

amanejé-s

ne

galopé enta cade desalentat à mi¬
tât
camin, que eau sabé estancé-s ua
raùsa enta bohé, que eau sabe ha-s chicot
cei enta torné lhevé-s mei gran doman;
aqui la vertadéTa poiitica.
caù pas

en

regió
tre

BaDUDAS sonca do segle darrer las na-

decheran

nos

n'auram

lo governament.

tant

DËSTltlAU

ideas régiorialistas an caminat adara pro beroi e si lo camin
totun ne-s mudha pas encoera tôt

e

que

qu atau

Ne

veras

plané

cés

man

l'extensió de la
rural agricola és augmentada, en

de terres cultiva¬
l'extensió i condicions que s'esmenten, per a ésser ofertes en venda als
pagesos conreadors de terra. Els lots en
venda son oferts amb preferèneia als page¬
sos
mobilitzats durant la guerra o a llur
familia, si lhan mort per causa de la guerra,
que és trobin en la condició d'agricultors.
La llista de preferèneie» variarà 6egons la
virtut

bles,

poiitica

per

zació.

de

romania.
veié,

persones

les fundacions,

a

ressorgiment

1.
esmentem,

altres disposicions

integralment

a) Les terres

:

ci

diu, encara, en¬
Seran expropia-

:

cultivables

al domini de la

Corona,

pertanyen
les Caixe» ru-

que
a

ENVOYEZ

VOS

LETTRES

ALGÉRIE,

ET

COLIS

ESPAGNE,
au MAROC, en A. O. F. et en
AMÉRIQUE DU SUD, par

en

en

COMRA GIVIE
92, Avenue des

AVION
AÉROPOSTALE

GÉNÉRA EE

: Elysées 52.03
les bureaux de poste

Champs-Elysées, PARIS

Renseignements

dans tous

-

Avetï

cpompat

1«

timbre

MISTRAL

Téléph.

??????

�la

istoria
La polpelsiticdescendents
a ultrapirenenca
del
de Guifré

Casai de Barcelona, iniciada

ja
el Pilós, empresa en ferm per Ramon
Berenguer el Vell, va rebre
una
balançada definitiva amb el
matrimoni de Ramon Berenguer III
amb Dolça, hereva de Provença,
de Millau, del Gavaldà, d'un tros
del Carlat. Ja no podia haver-hi cap
la formació d'un

dubte

:

der

la Gàl'lia méridional

a

extens poanava

a constituir un dels objectius immé¬
diats de la politica comtal barcelonina. Som de bell nou en presència

d'un esforç persévérant per a la formació d'un Estât amb terres d'ambdues bandes del Pireneu.

L',empresa oferia obstacles fins
aleshores invencibles. Visigods, sarraïns i francs ho havien intentât i
havien fallit. Dins d'aquestes vastes

l'ensorrament «l'occitània.

emprendre-la. La possessió de
Provença i d'els altres territoris meridionals donats per Dolça a Ramon
Berenguer III (13 de gener de I 1 13),

triòtica alhora, units

les
guerres de conquesta damunt dels
sarraïns, en les quais els pobles del
Migdia haurien près encara una
part més activa i important, units,
en fi,
quan França aparegués, per
l'amenaça d'un perill per a la independència de tots, els Països Oc¬
citans tenien possibilitats d'arribar
a formar un
conglomérat prou vast
i résistent per a oposar-se a les pre¬
tensions franceses. Pensem que des
de la utìió de Catalunya i Provença
(1112) fins al matrimoni de Beatriu,
filla del darrer comte provençal de
la casa de Barcelona, amb Caries
d'Anjou (1246), va prop d'un segle
i mig, i un segle i mig de vida comuna és molt en dos pobles afins.
I el mateix podem dir respecte als
altres països meridionals : un segle

a

els proporcionaven una important
base d'actuació. Les afinitats idio¬

matiques i culturals semblaven hade facilitar l'obra de relligar en

ver
un

sol Estât les

terres

on

ja

ressona-

els llenguatges d'Oc.
Però, per això mateix que l'em-

ven

voltada d'amenaces, calia, un cop endinsats en ella, no
deixar perdre cap possibilitat d'expansió o d'afermament, no afeblir
mai sobretot els résultats obtinguts.
Hàbils i ambiciosos, els dinastes
presa

era

catalans van
llur politica,

aixi endavant

menar

els aspectes,

tots

en

llevat d'un; però aquest era essencial- La dívisió dels Estats entre els

temptatives, n'hi havia hagut d'altres de mes précisés i limitades, reveladores d'una forta tendència
révolta de Paulus ei d'Hilderic,
reialme d'Aquitània, ducat de Tolosa
: tots havien fallit aixi ma-

politica de particions i

encara

per

mes

sortosos,

més destres, els

o

mes opor-

comtes

de

Barcelona?
Les dificultats no havien de mancar-los. El fet d'haver hagut de cedir, Ramon Berenguer III, en les
el

celebrar

O CCI
nostra7

ta

n S

,

obra

de la

viva

prés de la unió amb Provença. El
vescomte fou sostingut pel comte
de Tolosa i pel Tei d'Aragó : eren

afin d aider dans

(2 francs les 20)

naissance

intent d'ex-

tôt

vous

pansió per terres llenguadocianes.
Els comtes de Tolosa, poderosos i
plens d'ambició, tenien també pretensions damunt Provença. La casa
de Baus

çal,

era,

dins la

timbre

ce

la

célébrerez

i83o

una hora o altra, la llei de
l'atracció de la mar menaria els reis
de França cap a la conquesta d'a¬

quells països, i ells, esborrats tots
els altres, esdevindrien els vérita¬
bles rivais de la casa de Barcelona
en les seves
pretensions ultrapire-

reçues

rue

fills que, practicada

Pilós, ja havia

per

i

d'OC

la
des

est

meilleure

publicités.

Limozin, Alvernh'

e

met

et

«

:

de

com

catalans

a

i

fixax definitivament

les esferes

terminant renunciament

seu

feia

talà

com un
corona

obres més

ell realitzades en els seus
de régnât; ella dugué una tara d'origen, i encara que
amb les morts prématurés, tragi¬
ques sovint, dels comtes proven¬
çals, el desti semblava complaure's
a
tornar Provença als comtes-reis
catalans, aques'ts van persistir en la
funesta politica de particions. I
quan van voler esmenar-ho, ja fou

benefici que torla mort del be-

a

neficiari; calia una unió constant i
estreta de Catalunya i Provença sota el mateix sobirà; de manera
que,
amb aquesta base a banda i banda,
fos facilitada l'adquîsició i conser-

tard.
Fcrran Soldevila.

litics

taris

Viatjar pel Migdia de França amb
pas

la

de coneixença

mica

història, és

ruina

d'un

de la

nos-

cada
somni.
Els

constatar

gran

a

sola

lu

"

et

Vetflest eltitt

gregau " ? avez-vous acheté
le timbre mistral ?

cosa

que

aqui

elles existien;

ampla

una

com¬

encara

com

la

que

França i Castella, vet
digne d'une nissaga de

somni

un

amb

crear

nació

crear

princeps ambiciosos.
Mo'lts de fets
havia

somni

a

ens

demostren

emprés el

la realització.

cami

El

aquell
podia

que
que

de

nom

ca¬

«

aplicat per Albert de Sisteron a toti»
aquells pobles, n'és un de ben significatiu.
Es

»,

un

duir

semblant al

cas

segiles

a

s'havia de

que

Fins

venir.

catalans.

1—cas molt

fins, algun

Giménez Soler
el

cas

XV

segle XV,
désignais i es
de

nom

impressionant—

aragonesos

Recordem

que

s'anome-

el

senyor

citava, en certa ocasió,
d'un personatge saragossà del segle
:

eus

s'expressava

que

vistos

els

cop,

catalan.

naven

mcs

pro-

al

valencians i mallorquins eren
designaven ells mateixos axnb el

«

en

uns

termes

sem¬

Nosaltres els catalans érem mal

la Cort pontifical... »
dues vegades el nostre

a

en

de

cami

realitzar

poble

amb

va

països

diversos una unitat catalanesca. Aquest és
un
dels fets que es desprenen de l'estudi
de la nostra història médiéval.
Cap de les
dues

vegades

no

va

aconseguir-ho

la

:

primera molt menys que la segona. Per
això els résultats dels esforços dels nostres
avantpassats pér formar una unitat catala-

no-peninsular ofereixen

avez-vobis

Berenguer V.

nostres comtes i

com a

entre

cami de

anaven

ésser

Rccerques i comen-

La

apareix

que

Per

tra

Jaunie I

per

fou

països afins

blants

una

no

de Corbell,

palesa, és que, als
ulls dels dinastes barcelonins, la politica
d'expansió ultrapirenenca havia necessàriament d'aparèixer com a
politica natuxal, o
sigui nacional, a seguir. Aplegar en un sol
Estât totes aquelles riques
contrades, unides ja per vincles d'idïoma i de
cultura;
afermar i estendre els febles lligams po-

dur-lo

la

politica dells

ens

vint-i-cinc anys

Provença

després

poc

la quai

tractat

de Barcelona, Ramon

sentenciar-ho.

grans per

nava a

el

en

drets.

seus

equivocada en les seves pre
tensions de senyorejar totes aquelles terres
on
sonava
la llengua d'Oc, es dificil de

seguida, potser cap d'ados esdeveniments no hauria
arribat a produir-se.
Ramon Berenguer III, doncs, ep
dividir els Estats entre els seus fills,

de

va respec-

llunyà perquè el Conque-

esment

casa

celonins consideressin el

comtat

;

tots

massa

tes-reis

quests

les

Al¬

pex

aquells països hi figuxaAdhuc hi féu constar alguna contrada
el Foix, a la quai Jaume I no lenia

Si la

mament

de

res...

Monjo, digueu, segons la
vostra ciència,
qui val més, els catalans
0 els francesos : i
poso deçà la Gascunya i
la Provença, i el Llemosi, l'Alvèrnia i el
Vienès; i poso dellà la terra dels dos xeis ».
El nom de « Català », doncs,
començava
ja aleslhores a aparèixer com el més apte
per desigmar el conjunt format per tots els
pobles de llengua d'Oc. El nom de framcès
no podia encara
designar altra cosa que la
terra del rei de França i la
que efl rei d'Anglaterra ténia en el continent.
Aquestes designacions, de caràctex més
aviat lingUistic, tesiien llur
correspondèneia
en
el caimp politic. Sobre bona part dels

la

i93o

una

:

Proença
Vianès;
e

de lai la terra dels dos

sigui

ens

favor de Margarida, muller de Sant
Lluis. filla del darrer comte provençal de

publi¬

cité

e

O

Francès

o

de sai Cuaacuenha

et met

n'era, "d'alentiment en el procès
d'unificació de Catalunya, apareixerà de nou en el cap.teniment dels
dinastes catalans respecte a Pro¬
vença, i sera una causa, molt poderosa, de la fallida de l'aspiració
catalano-occitana.
No era prou que els dinastes bar¬

afeblir

1 els

&gt;

sciença

aegon tìoslra

quai tìalor mais Catalan

foren xenunciats

encara fins
a
la
desfeta de Muret (1213). Per altra
banda, amb una politica d'unió fer-

va

re-

Tôt això

«

en

s'havia d'escolar

encara

medis, aparegués com a més robusta la puixança dels comtes de
Barcelona, i els països catalans i
provençals i els altres països meri¬
dionals senyorejats per aquells, s'avesessin a una vida conjunta i insé¬
parable. Units aixi politicament,
units també pels vincles de la gran
florida trobadoresca, literària i pa-

la

Monges, digals,

es

M.. Henri M^artin

par

la

cops

:

dell trobador Albert de Sisteron
vénen més d'un cop a la memòria :

isolât

des Lois, TOULOUSE.

Guifré el

estât causa,

vació dels territoris occitans inter-

que

pensar

versos

avui

S'endinsaven, doncs, els dinastes
barcelonins en una empresa perillosa. Estaven, per lïur veïnatge amb
els països cobejats, ben situats per

pas

de

quaxits

de

ridor ,hi pogués fer valer els
1 els drets sobre Provença, de

entreprise

MISTRAL

nenques.

n'oubliez

històric.
l'Atlàntica del

ressò
a

tar-li la sobirania sobre el petit vescomîat
de Carlat, entre Quercy y Gévaudan, massa

ainsi

Les commandes sont
bureau d'OC, 7,

terra proven¬

ment,

Limotges,

a

nos-

natu-

so

cami d'ésser amb nosaltres !

anava

com

enemic rancuniós de la de
Barcelona. Els emperadors d'Ale-

França. Semblaven lluny, assetjats
altres problèmes, poc en con¬
tacte encara amb els països en litigi. Eren, però, els més ben situats.
Observem que llurs dominis eren
dominis centrais i que la Provença
i el Llenguadoc eren terres abocades a una mar la més vital i aglutinant d'aquells temps.
Forçosa-

Pixeneu

ven.

un

per

llur

per

cança ens envaeix,

territoris de

de re¬
iSociété d'Et udes Occitanes ;
dignement le centenaire de
son

au

manya la consideraven com a terra
de l'Imperi.
Hi havia encara els reis de

també

cosa

intenció de renunciar. En canvi,

açlietez

en

sinó

a

llur

per

Anant de la Mediterrània

hi déclarés el

vescomte

MISTRAL

témer

sovint

sonen

d'expansió de França i Catalunya, Sant
Lluis tingué bona cura a fer constar d'una
a
una, en el tractat de CorbeU, totes les
contrades damunt de les quais Jaume I po¬
dia allegar algun dret, per tal que aquest

ajudatz-la encrompant (2 francs los 20), lo

TIMBRE

a

ral,

l'hora

renaissença

Bernât At&lt;5 per la possessió de Carcassona, ens ho fa veure tôt d'una,
en el mateix régnât, poc
temps des¬

rivais

'

amb

conteses

seves

no

bert de Sisteron, tenien drets els sobirans
de Catalunya.
La prova és que, en

Jebrar àv
dignament lo
centenan Je FreJeric jMListral,
ajudatz la Societat d Estudis
Per

—

tuns

lloc

solament

tra,

països esmentats

—

teix. Serien

de

noms

avui

una

base molt

més ferma per a cap actuació, que els
tes de
llurs esforços per a formar
unitat

ciemts

res¬
una

catalano-meridional. Són, però, sufirecorrent les terres del Mig¬

perquè,

dia, sentim

en

el

nostre

cor

una

ben viva

1

l'enyorança és també una
força. Només cal saber projectar-la en l'esdevenidor.
enyorança.

F. S.

�quelcom sobre el cinéma

cinéma :
2 *

PER bé que la implantació de la
paraula i el diàleg

la

en

nova

sonor.

médiates derivacions, topem de se¬
guida amb l'edició de discos, que
s anirà
nodrint amb els èxits dar-

Revue

»

és el

que

realitzat. Per bé
de les « estrelles

»

modalitat del cinéma sonor, és
lluny encara d'ésser considerada
una formula reeixida,
la sincronització de la música amb totes les seves variants ha merescut de
seguida
un ample crédit de
confiança i ha
conquistat ràpidament el beneplàcit
de les masses. 1 és que les diverses
manifestacions de l'art anomenada
divina, ja siguin emeses pel conducte de la veu humana o per mitjà
de tota mena d instrumentacions, a

ha

arriscat

QUAN un director aconsegueix realitnou,

milió

signar

un

mar,

Hilton

»,

cal dir

que

altre

dels

tant.

«

«

amb els
La

i

etc.

dem

«

1

»

"

La

CHEVALIER,

desfilada

«le

el

en

seu

paper

l*roducciô

l'Amor

atraetivol de
" I*ara m omit "

ha empès

molta gent a assistir a la
projecció, no creiem que recaigui sols en això l'èxit véritable

del cinéma sonor. Una font
inexhaurible d'ingressos.
rers

El

public de Barcelona ha

seva

san-

per

en

la forma. Aquest fenomen, ben
Dert

cert.

una

és,

no

però.

con-

va'or extraordinària. Deixem, però,

aquest aspecte, que

no

entra

en

la

nostra

jurisdicciô critica.
El perill, dificilment superable, del
nuitat dels mateixos ternes,

»e-

Von Sternberg

l'ha sabut salvar hàbilment en el seu film
No gosariem pas a afirmar que
aquest sigui superior a «
La llei de
nou.

l'hampa

» no fou un triomf esporàdic, sinô
demostraria, probablement, el contrari. El

El

_riany.

l'hampa
la

succès

a

» no

fou

revelaciô

»

de

«

La llei de

triomf esporàdic, sinô

un

d'un

cineasta. que

fort

tempérament

s'ha reafirmat

en

les

de

seves

produccions posteriors.
The

«

drag

net

»

plasma, amb

traços

d'aiguafort, la vida de la gent de l'hampa
en
las grans ciutats nordamericanes. Von
Sternberg

se ns mostra un

fund de la matèria i n'ha

coneixedor procréât dos films,

el que comentem i l'altre, que esdevindran
clàssics en l'evolució histôrica del cinéma.
En « The drag net », Sternberg, com
hem dit abans, présenta el mateix fons que
en
el seu primer film, emimotllat en una

intriga intéressant i excellemment portada.
De bon començament hom hi copsa ja la
grapa
la

de Sternberg i l'obra s'enduu tota
atenciô. De llarg a llarg de

vostra

l'obra Sternberg

acusa

netament,

en

pa-

ràgrafs brillantment resolts, la seva personalitat original. La subtilitat que existeix
al fons de tôt artista. li dicta unes imatges
d'una frescor i una vivacitat incomparable.
George Bancroft, l'home que Sternberg
ha elevat al cim de la fama, forneix

una

plena d'encerts. Ignorem, perô, el
paper aue Li réserva l'esdevenidor, allunyat del control de Sternberg, actualment
a Alemanya. En George Bancroft existeix.
malgrat la inapreciable col'laboraciô del

cases

cinéma americà i esdevindran

uns

col'laboradors certament valuosissims del cinéma sonor. Aixi veurem
com
els Guerwshin, Al Johnson,

Rodgers, Irving Berlin, Kern, YouHenderson, etc., signaran

mans,

d'ara endavant les sincronitzacions
musicals de molts films

sonors.

Les

possibilitatsque aaquests autors'se'ls
ofereixen amb la

tenen

sonor,

intervenció
un radi d'ac-

seva

darrer director, un fons d'artista véri¬
table capaç de meravellar-nos amb noves
i définitives creacions.
seu

Jeannette
La

desfilada

de

MAC

DONALD, protagonista

l'Amor

passa

de

revista a la seva guardia

Evelyn Brent, una artista personalfssima,
en a The drag net » un roi admirable.
La intensitat i la sobrietat que Evelyn dôna
als moments dramàtics és perfecta. Hom
hi nota, a voltes, una certa duresa fisonòmica en l'expressiô dels sentiments, que
no desfà, perô. la bellesa gràvida del seu
juga

cionat, d'una manera rotundament
afirmativa, els films que prescindint
d'un argument li han ofert una visió
sìncronització de la part mu¬
sical dels modems espectacles del

i

una

Broadway novoiorquí. D'aqui els
èxits que han obtingut films com
« Fox Movietone Follies », « Broad¬
way
Melody » i, darrerament,
« Hollywood
Revue » que en escriure aquest article proporciona
encara plens a abarrotar al «
Fèmina ». Cal dir que de tots els films
sonors d'aquest caire, « Hollywood

planteja unavegada més el problema del « musichall » transplantât al cinéma, aguditzat ara amb la sincronització de
la part musical i 1 emoció real que
del film. Aquest

aquesta aconsegueix. Resta, però,
resoldre les questions d'espai i de

a

volum, que no marxen d'acord amb
la realitat que han aconseguit les

plasmacions musicals. Potser el ci¬
néma en relleu donarà a les imatges
una
major sensació de vida i de
coordinació amb l'emissió del cant.
Salvador

rostre.

William Powell realitza una labor d'una
alhora d'una expressivitat maxi¬
mes. El tipus que en « The drag net »
ha
créât
aquest gran, actor de Ja « Paracontenciô i

mount »,

ja és suficient

per crear un pres¬

dubtat de la seva intel'licol'laboraciô en el film
de Von Sternberg ens el présenta com un
dels actors més complets del cinéma ame¬
ricà,. Creiem que la seva tasca no lha estât,
en général, prou remarcada per la critica.
Un bon quadro d'artistes completen el
repartiment. El treball de cambra i la fotografica, immillorables.
tigi. Mai haviem

gència, perô la

seva

S. M.

Marsal.

i multiple. Mai les seves

produccions han assolit la divulgació i la popularitat de què gaudeixen actualment. La fama que ha
aconseguit darrerament Al Johnson,
cantant

i

com a

actor, n es

éloquent.
A més, enfocant aquest aspecte
del cinéma sonor vers les seves im¬
prova

(») Vegeu el núm.
d'OC.

i

net », que te

de « La llei de
el quai només varia lleu-

actuaciô

cedir a les invitacions de les
poderoses entitats que regeixen el

a

»,

drag

fons

mateix

de lluitar amb el precedent de « La llei
de l'hampa », constitueix una consolidaciô
dêl talent d'aquest eminent director ale-

—

driem anomenarmoderna, acabaran

com

T he

ocorre

talent de Von Sternberg no ha guanyat
res
amb « The drap net ». però tampoc
s'ha desprestigiat gota. 1 això, quan s'ha

els judicis d'una

per

una

«

El mateix

guiment d'una pauta fixada i de la conti-

No

un évident
productores han
encarregat la compaginació d'aquestes cançons i interpretacions musicals
a homes d'una reconeguda vàlua. I
és de suposar que la major part dels
« asos » d'aquesta música, que po¬

extens

:

el

hampa

d

Maurice

D'antuvi, però, i amb

ció

»

», «

».

al cinéma, puix que passa
exactament al teatre quan apareix une obra

critica benèvola.

al cinéma

gran

substancial

fóra intermi¬

La melodia de l'amor

bon encert, les

en, alguns caso»,
Recordem, entre
parada », de King Vidor,

El lloro xinès

explicable

a

pas

seu ta¬

aquella única
qualificar d'excepper

amb la producciô de Von Sternberg

gerament

per

resisteixen

res-

reafir-

a

bastat,

"cm'
"egal tenebrôs
El teatre
sinistre

base

voltes una de sola, han
salvar un film. Podriem
citar exemples ben récents que corroborarien
pràcticament el que
diem. El public s'adapta d'una manera meravellosa a aquesta innovació i s'hi entrega voluptuosament
acabant per oblidar l'absurditat de
l'argument i el nombre de nicieses
que ha hagut de soportar durant la
reste del film. Alguns d'aquests ar¬
guments concebuts aprioristicament
per a crear situacions musicals on
filtrar-hi un romanticisme sensibler,
d'èxit segur entre el public — recorno

en

enorme

l'obliga

prestigi.

un

La

1 edició de

Unes quantes mélodies ben insbastat

a

er-

nable.

pirades,

«

a,rn

cantants ocorre

llista

formar

un

Waring's
« Jack

de la de
Revellers »,

»,

mot-

«
El llegat tenebrôs », de Paul Leni i la
formidable revelació del geni de Josef Von
Sternberfr amb « La llei de l'hampa ».
Gairebé sempre, però, a requeriments
de les cases productores, — no oblidem
que el cinéma americà és, essencialment,
comercial
alguns d'aquests films han
hagut de sofrir unes ulteriors standarditzacions. Paul Leni ens ha donat, després

les millors del món. Aixi mateix
hom paga quantitats exorbitants per

Pensylvanian

jutjar

a

Un sol film ha
per

una

que

podriem

cional.

mit-

fabulosa quantitat,
dòlars si no anem

les interpretacions de la

contrau

el quai,

altres,

els

producccions successives, el

en

producció,

per

—

trenca

que

és injectât minuciosament

^

lent,

usdefruitar durant un
curt période de temps les execucions d'aquesta
meravellosa orquestra de jazz, considerada una de
rats

hi

partfcula,

ponsabilitat artistica

con¬

—

una

de

obra

una

habitualment emprats en la
tècnica cinematogràfica, i baste^x
un
film original i completament
el quai el subjectlvisme del realit-

en

zador
cada

Univer-

«

amb Paul Withemann

jançant

dratj net "

—

acolliment. Per això la
»

The

llos

de la seva
universalitat, troben sempre un terreny més propici i més apte pel seu

tracte

&lt;f

zar

més de tenir 1 avantatge

sal

JL.es Estrenes

està més ben
el sol anunci
que intervenen

que

129 (1 de març)

Intcmacional
FE RIIAIV
S U1VYE K
Tranxit

PORT-BOU-CERBERA
Prêts-fachs per totas las procedencias
Especialitat per
lo
desdoanament
rapit
de substancias aliment arias
Agent de donnas

—

L'adressa «TOC es ara
7.

c.

de las Leis, Tolosa.

Pregam lo» nostres cor¬

respondent» de tenir
compte d'aquel cambiament.

�oc
SETMANAR1

UE

LITER ATUK A,

CIENCJAS,

ARTS,
E

HEBDOMADAIRE DE

D INFOR*» ACIONS

ESPORTS,

ET

A

Rue des Lois (Capilole).
Toulouse (I laute-Garonne). - I* rance

DIRECTION

Un

an :

:

BARCELONA

:

7,

France, 25 fr.

;

Le N°,

fr. 5o ; Etranger, 5o

o

(juliol-desembre 1929)

Un

ir. ; LeN°, 1 fr.

trimestral (juliol-setembre i

o

Agrairem

a tots

aquells

octubre-desembre 1929),

cas

an

:

algun numéro no

SCIENCES ET SPORTS,

les abonnés de France s

Avis pour

les abonnés étranger» non

»,

S. A.

Telèfon

-

pessetas ;

12781.
Le Numéro, o

3o.

p.

hagin liquidât llur subscripció anyal (juliol 1929-juny 19Ó0),
tinguin l'amabilitat de trametre l'import per gir postal o en segells de

semestral
correu a:

.

seu desti, cal ler-les
verser le montant de

d.rectament a la direccio de Tolosa (Llibreria d « OC », 7, c. de las leis, 7.
l'abonnement au compte courant d' « OC », nu 124-55, Toulouse.
catalans : Prière de verser le montant de l'abonnement par mandat poste international ou par chèque

assoleixi el
Prière de

Avis pour

l&gt; INFORMA IIONS

CRITIQUE.

Societat General de Llibreria

Espanha, 14

,

que

DE

que encara no

que

Via Laietena, 28, Barcelona.

Les reclamacions,

«

ARTS,

Barbara, 16 i 16 bis.

SUbscriptors de Catalunya :

Prec aïs

LITTÉRATURE,

CR1TICA.

DE

bancaire.

Galerie

d OC

Henri MARTIN, Directeur
7

7

R. C.

Ouvrages
Générale

de la Librairie

(Claude), La Rive d'Asie
Ariane Jeune fille Russe ....
Aymé (Marcel), Brùiebois
Bach (Lydia), Moscouville rouge
Baumann (Emile), Saint Paul ....
Beauplan (Rob. de), Où va la Syrie
Bedel (M.). Molinofí, Indre-et-Loire
Jérôme, 60° iatitude^ Nord..
Bernard (Henri), La Gerbe d Or. .. .
Brel (Emmanuel), Mort de la morale
A net
—

—

bourgeoise
Bernard (J.),

• •••

12

\j-

••••• •••••

Laquelle... Qua-

tor
,

Boue íEmman.), L amour
Neuhart
Carco

- •

de Pierre

(Francis), Scènes de 'a

■•,V"y
V e de

'2

»
x

»

13 50
'

j2

Claudel (Paul),

l'ame

^

l'Annonce faite à

Marie
Coblent (P.), Le

12

»

papeterie

!

r

15

—

fuite 12
15
Typhon
15
Le nègre du Narcisse .... 12
Daudet (Léon), Flammes ........ 15
Delteil (Joseph), Les chats de Paris 12
Dekobra (Maurice), Hamydal le Phi¬
Collins (Dale), Un homme en

Conrad. L.ord Jim
—

—

...'.
cœur

au

ralenti

(Charles), Le Faune

—

les articles de bureaux

des d(

»
»

'
»

12

12

»
»
»

»
«

—

12

Sur la Route Mandarine 12
La Caravane
sans
cha¬

meaux

D'Orliac (Jehanne),

Diane de Poi¬

tiers

Countes

—

..

—

—

Journal de Salavin

....

*

arti-

ici

marques

»

Calendal.._

»

12

»

12

»

Les sept dernières Plaies 12

»

La nuit d'orage

»

12

Vie des Martyrs 1914-16 12
La Possession, du Monde 12
Duhamelet (Geneviève), L'espace

»

—

d'un matin
12
Rue du chien qui pêche 11

»

»

»

13 50
18 »
13
12
12
12

Les caves du Vatican
12
LTmmoraliste
12
Le retour de l'enfaint prodigue 12
Giraudoux (Jean), Simon le Pathé¬

»

»
»
»

—

»

—

»

—

tique

»

sculpture, peinture, gravure,
livres Je luxe,arts appliqués

12

»

25

(Albert), Lous Rebats

»

sus

l'Autura

ENTRÉE

LIBRE

10

Peyre (Sully-A.,:, Choix de poèmes 12
Rouquier (Louis), La filho amai la
Maire

Rouquier (L.), Madame Carpignol.
Contes à fioc de sal.

—

...

Contes à l'alholi
Contes Pounchuts

—

»

5
5
5

.
»

.

50

/

10

»

Razimaduros
10
Salvador (Caries), Elogi del Xiprer 15

»

—

»

2

Berthelot

(Paul),

dieres

Herlot de Gan12

»

»

»

12
moulin 25

mon

dans le soir

4 50

Delbousquet (G.), Du soleil

et

ombres

des
5

»

5

»

5

»

15

»

9

»

10

»

Lagardelle (Hubert), Sud-Ouest.... 12

»

Delbousquet (G.), L'heure trouble.

La "Gai erie d'OC"

est un

ouvert

à

toutes

les

foyer

de culture

manifestations de la pensée,

pliné par la volonté de servir la

renaissance

née

occitane,

mais

disci¬

de Mistral.

Dans le silence

solitude
Giraudoux

Limousin

(Jean), Siegfried

la

et

le

et

Jalabert (Pierre), L'Ensorceleuse.
Janicot, Anthologie des poètes ca¬
.

talans du Roussillon

Martin (Henri,', Lodève
30
Massoul (Henry), La Reine Jeanne. 10

»

12

—

—

»

15

25

Les îles d'or

—

Pestour

»

»

..

»

20

—

—

»

»

—

»

10

»

Confession de Minuit ..12

Fleg (E.). Salomon
G'ance (Abel), Prisme
Garçon (Maurice), Trois histoires
diaboliques
Gide (André), Le Roi Candaul
Le Voyage d Urien
La porte étroite

»

10

Delbousquet (Germaine), Le jardin

Les hommes abandonnés 12

—

.

»

10

Bearneza
6 »
Miremont (Peire), Paures médecins 5 »
Mistral (Frédéric), Choix de poésies 12 »
Chants de Provence
3 50
Nerte
25 »
Les Olivades
25 »
Le Poème du Rhône
25 »
La Reine Jeanne, .j A.... . 25 »

EXPOSITION
DE LA

D'ART

QUINZAINE

Mesplé

(Paul).

Peinture

»

»

expéri¬
6

»

Pestour (Albert), la Présence do:ée 20

»

Poujol (Albert), Le Crabe d'or.... 12
Rey (Achille), Frédéric Mistral,
poète républicain
10
Romagne (Jean), Souvenirs épique» 12

»

»

«

3
et

gravure

de

.

Anglade (Joseph), Les origines du
gai

A.EaugéjX. Bernard, E. RollandRotgès, Paul jMLesplé, P. Peyre,
H enri

ALartin.
el

céramiques de

:

7 50

savoir

Anglade (Joseph), Grammaire de
l'ancien provençal
25
Audiau (Jean), La Pastourelle dans
la poésie occitane
12
Audiau (Jean) Huon de Bordeaux,
chanson de geste du XVItl" s.
7
Audiau (J.), La chanson de la Croi¬
.

sade
Bouzet

.

les Albigeois
7
(J.), Grammaire béarnaise. 12
Glossaire de la langue
contre

d'oc

45

Toulouse, Imprimerie Régionale.

»

»

»
»

Troubadours

Perbosc,

»

(Alfred), Anthologie des
Coutumes

5 50

de

Labastide-

de-Penne

Eugène Duler, AU" Dijon

»

,

Màlzevin,

Jeanroy

Sculpture

Elginisme

mental

—

—

»
»

»
»

Dorsenne (J.). La Vie de Bougainville
13 50
Durand (Marie), O mon Yid
12 »
Duhamel 'G.), La Pierre d'Horeb 12 »
Le Voyage de Moscou ..12 »
—

animaliés

Delbousquet, Capbat la lana
Derennes (Charles), Romivatge.
Dezeuze, Brancas d'Euze
Eyssauel (P.), A l'afflat dou gregau
Girard (Marie-Charlotte), Seguida

—

12

bois

»

(Juli), Las Georgicas.. 6
Dambielle (H.), Countes de Priou. 10

»

13 50
de

15 fr.

Daudet (A.), Lettres de

Drieu La Rochelle, Une femme à sa

croix

del

»

12 »
Campements
13 50
Dosioïeusky, Les frères Karamazov,
tome I et II
24 »

Les

Cansous

Cantabre (Robert;, Bos de Benac..

»

chien

—

;

et articles courants

Dhotel (André),

Dorgelés (Roland), Partir

(Octave),
Rouergue

Bosch i viola, Rimes noves
18
Cambos (A.), Floc de Gasconha. .16

-—

expositions

*

et son

fenêtre

Bessièie

Occitane

—

»

avons

Colette, Le Voyage égoïste
12
La Paix chez les bêtes ..12

Mon

Ouvrages
de la Librairie

—

Silence de Sarrail 15

Croisset (Francis de), Nous
fait un beau voyage

—

demande)

sur

]2 »

Le Vache à

bibliographique

—

Choisy (Maryse). Delteil tout nu.. 12

Derennes

(renseignements

(Louis), Le maître du

chotte

Bulletin

—

Ce charmant

Champiy (H.), Mil neuf cent trente 12
Chesterton, Le Retour de Don Qui¬

—

soi

tous

&gt;

losophe

"le livre ckez

:

»

Thaddée Svenko
|2
Cavallera (Ferd.), Saint Athanase.. 12

—

domicile

à

*

»

Chadourne
Navire

23a.61 Toulouse

:

Cubainas

'2

Montmartre
Delvaille (Aline-Caro),

Compte Chèques Postaux

service

livres

12 »
12 ï
1 . »
13 30

La Vie de Paris 1928 12
Beriu (Jean). Quand la Vautour roucoule
Bibesco (Antoine),

»

13 50

15

—

et

12 ftr
12

231.89

librairie
générale et occitane, ancienne
moderne;
spécial de

bibliographique

Bulletin

TOULOUSE

Rue d es Lois

6

»

6

•

4

»

Perbosc, Les langues de France à
l'école

Tucat, Utilisation de la langue d'oc
à l'école

primaire

Le Gérant, GlRAlO

�</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </file>
  </fileContainer>
  <collection collectionId="92">
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="355723">
                <text>Patrimoine écrit occitan:périodiques</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="41">
            <name>Description</name>
            <description>An account of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="355724">
                <text>Ce set contient les périodiques numérisés par le CIRDÒC issus des collections des partenaires d'Occitanica</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
  </collection>
  <itemType itemTypeId="26">
    <name>Revista</name>
    <description>Item type spécifique au CIRDÒC : à privilégier</description>
    <elementContainer>
      <element elementId="127">
        <name>Région Administrative</name>
        <description/>
        <elementTextContainer>
          <elementText elementTextId="713002">
            <text>Languedoc-Roussillon</text>
          </elementText>
        </elementTextContainer>
      </element>
      <element elementId="130">
        <name>Graphie</name>
        <description/>
        <elementTextContainer>
          <elementText elementTextId="713011">
            <text>Graphie classique / Grafia classica</text>
          </elementText>
        </elementTextContainer>
      </element>
      <element elementId="163">
        <name>Type de périodique</name>
        <description/>
        <elementTextContainer>
          <elementText elementTextId="716294">
            <text>Revistas literàrias e artisticas = Revues littéraires et artistiques</text>
          </elementText>
        </elementTextContainer>
      </element>
    </elementContainer>
  </itemType>
  <elementSetContainer>
    <elementSet elementSetId="1">
      <name>Dublin Core</name>
      <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
      <elementContainer>
        <element elementId="50">
          <name>Title</name>
          <description>A name given to the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="712984">
              <text>Oc. - Annada 07, n° 131, 1er abril 1930</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="86">
          <name>Alternative Title</name>
          <description>An alternative name for the resource. The distinction between titles and alternative titles is application-specific.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="712985">
              <text>Oc. - Annada 07, n° 131, 1er abril 1930</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="39">
          <name>Creator</name>
          <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="712986">
              <text>Girard, Ismaël (1898-1976). Directeur de publication</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="45">
          <name>Publisher</name>
          <description>An entity responsible for making the resource available</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="712988">
              <text>impr. Languedocienne (Toulouse)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="40">
          <name>Date</name>
          <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="712989">
              <text>1930-04</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="94">
          <name>Date Issued</name>
          <description>Date of formal issuance (e.g., publication) of the resource.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="712990">
              <text>2020-03-19 FB</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="98">
          <name>License</name>
          <description>A legal document giving official permission to do something with the resource.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="712991">
              <text>Licence ouverte</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="46">
          <name>Relation</name>
          <description>A related resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="712992">
              <text>Vignette : https://occitanica.eu/files/original/eeb7b16c2e45b8d47fa8b7960e27dcfa.jpg</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="712993">
              <text>http://www.sudoc.fr/03870532X</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="104">
          <name>Is Part Of</name>
          <description>A related resource in which the described resource is physically or logically included.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="712994">
              <text>&lt;em&gt;Oc&amp;nbsp;&lt;/em&gt; &lt;a href="https://occitanica.eu/items/show/20953" target="_blank" rel="noopener"&gt;(Acc&amp;egrave;s &amp;agrave; l'ensemble des num&amp;eacute;ros de la revue)&lt;/a&gt;</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="42">
          <name>Format</name>
          <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="712995">
              <text>application/pdf</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="712996">
              <text>1 fasc. (non paginé [16 p.]) ;  45 cm</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="44">
          <name>Language</name>
          <description>A language of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="712997">
              <text>oci</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="51">
          <name>Type</name>
          <description>The nature or genre of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="712998">
              <text>Text</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="712999">
              <text>publication en série imprimée</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="116">
          <name>Temporal Coverage</name>
          <description>Temporal characteristics of the resource.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="713000">
              <text>19..</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="43">
          <name>Identifier</name>
          <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="713003">
              <text>http://occitanica.eu/omeka/items/show/22163</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="713004">
              <text>CIRDOC_A1-1930-131</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="49">
          <name>Subject</name>
          <description>The topic of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="713010">
              <text>Périodiques occitans</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="713014">
              <text>Littérature occitane -- 20e siècle</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="713015">
              <text>Occitan (langue) -- Etude et enseignement</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="713211">
              <text>Societat d'estudis occitans (Toulouse)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="37">
          <name>Contributor</name>
          <description>An entity responsible for making contributions to the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="713012">
              <text>Carbonell, Josep</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="713013">
              <text>Anglade, Joseph (1868-1930)</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="713212">
              <text>Genès, Marguerite (1868-1955)‎</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="713213">
              <text>Cachau, Pierre</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="713214">
              <text>Bernard, Valère (1860-1936)</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="713215">
              <text>Mesplé, Paul (1896-1982)</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="713216">
              <text>Destriau, C.</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="41">
          <name>Description</name>
          <description>An account of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="713016">
              <text>&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;em&gt;Oc&lt;/em&gt; contient des in&amp;eacute;dits de po&amp;eacute;sie et de prose, tous les dialectes de l'occitan sont repr&amp;eacute;sent&amp;eacute;s sans distinction de graphie. Chaque num&amp;eacute;ro comprend aussi une chronique des lettres occitanes et des lettres fran&amp;ccedil;aises.&lt;br /&gt;Ce num&amp;eacute;ro 131 du 1er avril 1930 annonce la cr&amp;eacute;ation de la &lt;em&gt;Societat d'estudis occitans&lt;/em&gt; et en publie les statuts ainsi que la liste des membres.&lt;/div&gt;</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="717239">
              <text>&lt;div style="text-align: justify;"&gt;&lt;em&gt;Oc&lt;/em&gt; conten d&amp;rsquo;inedits de poesia e de pr&amp;ograve;sa, totes los dial&amp;egrave;ctes son representats sens distincion de grafia. Cada num&amp;egrave;ro compren tanben una cronica de las letras occitanas e de las letras francesas.&lt;br /&gt;Aquel num&amp;egrave;ro 131 del 1&amp;egrave;r d'abril de 1930 anoncia la creacion de la Societat d'estudis occitans e ne publica los estatuts mai la ti&amp;egrave;ra dels s&amp;ograve;cis.&lt;/div&gt;</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="47">
          <name>Rights</name>
          <description>Information about rights held in and over the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="714062">
              <text>Domaine public</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="48">
          <name>Source</name>
          <description>A related resource from which the described resource is derived</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="823873">
              <text>Mediatèca occitana, CIRDOC-Béziers, A 1</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
      </elementContainer>
    </elementSet>
    <elementSet elementSetId="8">
      <name>Occitanica</name>
      <description>Jeu de métadonnées internes a Occitanica</description>
      <elementContainer>
        <element elementId="173">
          <name>Portail</name>
          <description>Le portail dans la typologie Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="713005">
              <text>Mediatèca</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="174">
          <name>Sous-Menu</name>
          <description>Le sous-menu dans la typologie Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="713006">
              <text>Bibliotèca</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="172">
          <name>Type de Document</name>
          <description>Le type dans la typologie Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="713007">
              <text>Numéro de revue</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="182">
          <name>Catégorie</name>
          <description>La catégorie dans la typologie Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="713009">
              <text>Documents</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="171">
          <name>Contributeur</name>
          <description>Le contributeur à Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="723476">
              <text>CIRDOC - Institut occitan de cultura</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
      </elementContainer>
    </elementSet>
  </elementSetContainer>
  <tagContainer>
    <tag tagId="148">
      <name>Cultura occitana = Culture occitane</name>
    </tag>
  </tagContainer>
</item>
