https://www.occitanica.eu/files/original/51ebd3a5ad19b36dd302c45eb92307f6.jpg 388ba56e2a957fd8c30d6e2fc637a95b https://www.occitanica.eu/files/original/fcf2aafcbe3949146a6bd222c7f3f364.pdf 78684a1c55c261c2c70e55916d0cebac PDF Text Text �oc REVISTA DE LA RENAISSENÇA DELS PAISES D'OC AUVE.^NHA, GASCONHA, LEMOSIN, LENGADOC TROVENÇA, CATALONHA, VALENCIA, BALEA^AS PUBLICADA BJMES TI(A LAMENT PEI( LA SOCIETAT d'ESTUDIS OCCITANS de TOLOSA « Mais lo reis m'a convengut « Quei cobraria « Et mos Audiartz Belcaire Pois poiran dompnas et « « Cobrar lo joi anz de g aire, : drut qu'an perdut. » (Ralmona de Mlraoal) « De cels de Catalonha i amenet la flor. > (Cansos de la Çrozada) AN VIII■ MAI-AGOST 1932 NUM. 6-7 �ENSENHADOR JOSEP CARBONELL Eoangelia, Traducción TÂNYA Niçarda. : '■ Euzkadi, La pairia delà (Baacos occitana de l'abat Cinéma i lltéràtura. ALIBERT : : Gromotlca Cecitana. TROS: Petita anhlogla. OCCITANAS. — REDACCION. eacanois a'adreçar : — X. — : Ressons del'Eacola Très vielha procès marailhés. — Santa LLUIS MON' — L. JULI CUBAYNES. G. D'AS- LLETRES CATALANES. LETRAS - CRONICA. - REDACCION E réal LOIS GIRAUD — ANTON1 CONIO — Juli Cubaynes. — a Per tôt ADMINISTRACION ço que concernis la Redaccion e lo aeroici delà M. L. jllibetl, secretari de la S. E. O. a Mont¬ (Aude) ADMINISTRACION. — Per tôt ço que pretoca l'admlnislracion e los abonamenls escriure à M. Rouquette, librarl, 29, Plaça Carnot à Carcassona (Aude}. ABONAMENTS França 25 fr: Faaclcle '■ 5 fr. per an e ; Caialonha, Valéncia e Balearaa 12 pessetes. 2 peaaetea 50. Dipoalt i Centre de aubscrlpcions : Llibreria Catalônia 3, Ronda de Saht Pere Barcelona - S0CIE1 AT D'ESTUDIS OCCITANS SETI SOCIAL A TOLOSA SECClON de filologia MEMBRES D'ONOR : MM. V. Bernard, président *P. Estieu ; G. Guillaumie : G■ Miliardet ; Jl. Perbosc MEMBRES JCTIUS MM. L. J-Jlibert, secretari SOCIS : la S. E. O (FJozct ; C. Campros ; J. Mozat. admet de aocis Jldreçar tota la correspondéncia a a en E. Bordez général . tha ; J. (Qorciez ; J. Fabra ; P.-L. Grenier ; ; L. Delhostal nombre ; ; ; R. BarPompeu indefinit. JXC. L. JlLIBERT, secretari général ôXContreal-dc-l'Aude (Aude) �oc Bimestrala Je la Renaissença Revtsta Jels Païses J Mai-Agost AN VIII'1 La resurrecció de les Oc Nuttt. 6~1 nacionalitats hispàniques EUZKADI, PATR.IA DELS BASCOS Quan aquest número d'« OC » entrarà en premsa, les Constituents espanyoles tôt just hauran començat o seran punt de començar la discussió de l'Estatut de Catalunya. No podem, doncs, descriure encara avui el que és en det'initiva l'autonomia que la República haurà reconegut als ca¬ talans, o sigui, el grau de llibertat, la magnitud de sobiraLA a nia amb que mal Catalunya podrà iniciar la reçonstrucció forpersonalitat politica, dins el quadro de de la seva l'Estat intégral que la Repûblica espanyola en la Constitu- crònica pel pròxim numéro i, mentrestant, aprofîtarem l'intèrval per a iniciar els lectors d'« OC » en la eoneixença detallada de les altres nacionalitats hispàniques, ço és, de tots aquells nuclis nacionals de la Peninsula amb voluntat prou deíìnida d'esdevenir una dinàmica personalitat cultural i politica, en un temps més o menys curt. Sortosament, no som sols els ca¬ talans a tenir a Espanya voluntat politico-nacional i perso¬ ció recent s'ha proclamai. Sera aquesta una Portem, això si, més feina feta que no pas perô poc després de discutit i aprovat al Parlament l'Estatut de Catalunya, caldrà discutir i aprovar el d'Euzkadi (l'Estatut base) i, més aviat o més tard, caldrà establir l'Estatut de Galicia i, encara, les bases de l'Estatut andalûs. No serà, doncs, per demés aquesta iniciació que avui comencem. No ho serà pel que pugui representar pel nalitat cultural. els altres ; �150 JOSEP CARBONELĹ coneixement exacte del més cobejable esdevenidor de la pel coneixement complet de la intenció político-peninsular de Catalunya. Perquè també hi ha això : Catalunya, com tôt Estât perfecte, té la seva política nacional interna i la seva política nacional externa, i una part importantíssima d'aquesta és la seva política peninsular ; la que en podríem dir la seva política de l'oest, que fa qiiestió i en farà cada dia més, de l'emergència i lliure govern intern de totes les personalitats nacionals d'Espanya i llur associació en vistes només, com a minim, República espanyola i, més a encara, la garantia de la mútua i elemental independència ecopolitica ; i, com a màxim, a l'aconseguiment de les més vastes i cobejades aspiracions nacionals de cada poble peninsular associât. nòmica i Hi ha tôt això, i la segona nacionalitat que, com Cata¬ presa en consideració per apreciar l'evolució constitucional d'Espanya que acabem de dir, és lunya, pot ésser ja Euzkadi, la pàtria dels bascos, per a la quai tôt fa que sera la segona Victoria federalista guanyada en pie Parlament espanyol, sobre el terreny ferm de la Constitució recentment votada, contra les hosts darreres de l'unitarisme castellà, fort de totes les inèrcies de quatre segles de predomini. creure BREUS DE GEOGRAFIA BASCA Euzkadi és, com Catalunya, més que no pas una nacio¬ nacionalitat pirenenea que té en els monts famosos els seus cims més alts i s'estén, fisicament i culturalment, per una i altra de llurs faldades, fins a l'Ebre, poc més o menys, de part d'aci i fins a l'Adour, dei part d'allà. Mésxoncretament, els limits d'Euzkadi son : al nord, la mar Cantàbrica i les régions occidentals dels Països d'Oc ; al sud, el riu Ebre i les provincies espanyoles de Burgos i Saragossa ; a l'oest, altra vegada la provincia de Burgos i Ta de Santander ; a l'est, altra vagada la provincia de Saragossa i la d'Osca (terres catalanes d'Aragó). De tots aquests limits els més naturals son la miar Can¬ tàbrica i el riu Ebre. I encara, aquest riu no assenyala sempre la línia divisòria absoluta. Quan arriba a Nabarra, per exemple, la regió basca, s'estén per ambdues ribes ; i en nalitat hispànica, una �151 ËU2KAD1, LA PATR1A DELS BASCOS canvi, altres indrets, ei riu s'endinsa del tôt en en terres espanyoles. La superficie d'Euzkadi és d'uns 20.000 quiiòmetres quadrats, repartits com segueix : Nabarra, 10.506 quilòmetres quadrats ; Bizkaia, 2.165 ; Laburdi, 777 ; Araba, 3.044 ; Gipuzkoa, 1.884 ; Zuberoa, 823 i Benabarra, 1.500. En aquest territori viu avui la misteriosa raça basca, la quai, per les seves qualitats i virtuts excellents, s'ha captat gran simpatia. En aquest redós apartat d'Europa s'ha desenrotllat una civilització caracteristica que molts sa,-vis près per motiu de llurs estudis i observacions sobre les meres manifestacions humanes del planeta. Euzkadi és han pri- pais d'aspecte variadissim. Situât als penyals dels Pireneus, participa de les caractéristiques dels països muntanyencs. D'aci que en général, domini la muntanya que s'estén pel pais en totes direccions. L'abundància de boscos, de valls i de rius, dóna a Euzkadi un semblant molt bell que tots els estrangers han remarcat. El clima és humid ; les pluges son fréquents. Els hiverns son llargs i rigorosos per motiu de les fortes nevades ; tôt amb tôt, els freds no són molt intensos, excepció feta de Nabarra i d'Araba, on la temperatura davalla alguns graus sota zéro. Pais situât a les ribes de la mar Cantàbrica, cobert de vegetació abundant i d'atmosfera nirvolosa, en el quai els trossos de cel blau es veuen quasi sempre com des de finestres obertes en la boira espessa, per força les evaporacions han d'ésser copioses i les pluges han de fecundar la terra, la quai, sense aquestes regades continues i fertilitzadores, séria improductiva del tôt, per la qualitat argilosa un del sòl base. Les ciutats principals d'Euzkadi, son : a Laburdi : Baioport de mar actiu ; Biarritz, platja estival molt concorreguda ; Anglet, Donibane Loitzun (Sant Juan de Luz) port pesquer. A Zuberoa : Lixarre ; Atarratxe (Tardets), població simpàtica en la quai es representen les Pastorals Bas¬ ques ; Ustarritz, antiga capital on se celebraven els Biltzar na, Conseil de les Valls. A Benabarra : Donibane Garazi (Sant Joan de Pied de Port) ; Donapaleo (Saint Palais). A Na¬ barra : Iruna (Pamplona), ciutat antiga i capital del regne de Nabarra ; Lizarra (Estella), Aoiz, Tudela, o Olite. A Gipuzcoa : Sangiiesa i Donostia (Sant Sebastià) capital avui i �152 JOSEP CARBONELL platja d'estiueig Araba : ; Tolosa, Azkoitia, Azpeitia i Eibàr. A Gazteiz (Vitòria) i Amurrio. A Bizkaia : Bilbao, port activissim ; Bermeo, Lequeitio, Ondarroa, Guernica. Geogràíìc i Estadístic, ôrgan oficial d'Espanya, ha calculât, fa poc, la població d'Euzkadi peninsular. Heuvos-la aci : Gipuzkoa, 258.557 ànimes ; Bizkaia, 409.550 ; Nabarra, 329.835 ; Araba, 98.668. I les régions continentals donen la població segiient : Laburdi, 110.000 ànimes ; Benabarra, 40.839 ; Zuberoa, 25.366. En conjunt, doncs, L'Institut 1.272.815 ànimes. La facilitât de comunicacions és una glòria d'Euzkadi generalment reconeguda. Reaiment, en els darrers cinquanta anys els Països Bascos han fet, en aquest aspecte, progressos admirables. Es pot ben assegurar que no hi ha a Europa un altre pais que tingui unes xarxes de carreteres, de ferrovies i telefòniques millors. (« Història Basca » del P. B. d'Estella, O. M. C.). LA IDEA NACIONAL Lliures si, relativament, però mai units, mai mai solidaris d'una politica, que hauria intégrais, pogut ésser nacional amb els reis de Nabarra, els Estats bascos quedaren supeditats, a través de mil alternances historiques, al domini de dos Estats cesaristes : Espanya i França. Les régions (régions d'avui, Estats d'ahir) sotmeses a l'Estat francès foren Laburdi, Zuberoa i Benabarra, que fins el segle XVT formà part del regne de Nabarra. I les régions sotmeses a l'Estat espanyol, Bizkaia, Gipuzcoa, Araba i Nabarra. Els Estats bascos peninsulars perderen definitivament llur independència l'any 1839 ; els ultrapirenencs l'any 1789. No tardà, però, gaire temps a renàixer l'ànima basca. I fou tal l'impetu i la clarividència del que la reencarnà, que en manifestar-se hom la trobà redimida de totes les falles, de tots els pecats politics d'altre temps. Aquest gran animador modem de la pàtria basca, que bé en el nombre dels Alliberadors de pot ésser comptât pobles, fou Sabin d'Arana i Goiri, en euskera, Arana-Goiri'tar Sabin, de la vida del quai donarem una breu noticia, per a la comprensió més exacta de l'actual moviment nacionalista base. Sabin d'Arana-Goiri nasqué a Abando (Bizkaia) el dia 26 de gener de 1865. L'any 1878 residi amb la seva mare i els �EU2KADI, LA PATR1A DELS BASC.OS seus 153 germans a Getari (Laburdi), plicat perquè el seu pare, comla darrera guerra carlista, residia fora de la Pe- en ninsula. E'estada a Laburdi li donà ocasió d'estudiar al Col'legi de Sant Lluis Gonçaga, de Baiona, i segui després seus estudis al Col.legi dels PP. Jesuïtes d'Ordunya. El tomb de la seva orientació ideològica i afectiva en la qùestió basca, datà de 1882. Fins aquell temps, Arana-Goiri els havia sentit i pensât com la majoria dels bascos de llavors ; més que furisme estèril. Però el seu germa Lluis li obri els ulls i Sabin descobri un món politic nou. Ell mateix contà com s'esdevingué aquest canvi en la seva intel'ligència i en la seva consciència en un punt tan fonamental. Heus aci les seves mateixes paraules : « Vaig ésser carlista fins als disset anys, perquè carlista havia es¬ tât el meu pare, per bé que carlista el quai només havia treballat pel lema « Religio i Furs », i a qui el dolor per la ruina de les nostres llibertats menà al sépulcre. Des dels quinze anys, però, qua,n estudiava Filosofia, ja distingia les meves idees i deia que era carlista per accidens, o sigui, perquè el triomf de don Caries de Borbó em semblava l'unie mitjà d'atènyer els Furs ; desitjava que don Caries es possessionés del tron espanyol, no pas com a fi, sinó com a mitjà de restablir els Furs : que Furs en deia jo en aquella època de les nostres institucions i deia de mi que era furista, paraula que després no m'he tornat a aplicar, perquè el seu us pels biskaitarres és, em sembla, la mostra el seu basquisme no era d'un véritable endarreriment ». En els anys segiients, Sabin d'Arana perfeccionà el coneixement de l'euskera i escrivi les obres : « Gramàtica elemental de l'euskera biskai » (1885), les « Etimologies eus- kèriques (1887) i els « Plecs euskeràfils » (1888). politica començà aquest mateix any, amb la publicació d'uns altre.s « Plecs històrico-polítics », en els quais tracta de l'origen de la raça euskera, la seva història, la seva politica i la seva llengua. Els « Plecs » (1888-89) remogueren l'opinió d'Euzkadi per la novetat de les idees La » seva actitud que propugnaven. L'any 1892 aparegué el llibre de Sabin, « Bizkaia per la independèneia », el quai forma part d'una etapa im¬ portant en la vida de l'Alliberador. Dia gloriós per a Euzkadi fou el 14 de juliol de 1894, perseva �154 què JOSEP CARBONELL aquest dia s'inaugurà 1'« Euzkeldun-Batzokija en », de Bilbao. El 1 de setembre de l'any segiient, Cànovas del Castillo el clausurà i empresonà la Junta Directiva. En 1895 Sabin d'Arana-Goiri publicà els « Cognoms eusLenengo Egutegi Bizkaitarra » i « Lliçons d'ortografia de l'euzkera bizkai ». L'any 1899 fou elegit diputat provincial per Bilbao, càrrec que fou per a Sabin la font de persecucions i disgustos nous. Continuà les seves campanyes nacionalistes en el Correo Vasco », el quai, al cap de très mesos d'aparèixer fou suprimit pel cap del govern espanyol, En Francesc Silkèrics » i en 1896 el « « vela (15 de setembre de 1899). En 1901 sorti la revista trimestral « Euzkadi » ; visqué any. Un any després se li segui un procès ressonant. El 24 de maig de 1902, Sabin trameté a un amie, des de la seva un de Sukarrieta, el text d'un telegrama perquè l'expedis despatx era adreçat al Président dels Estats Units i contenia una felicitació pel reconeixement que els nord-americans havien fet de la independèneia de Cuba. Aquest telegrama fou detingut i el seu autor empresonat a Bilbao. El procès, però, acabà de manera favorable casa de Bilbao estant. El a Sabin d'Arana : fou absolt i deixat en llibertat immedia- tament. Els anys, però, els processos i la seva d'agitació seguida, els treballs continuats, darrera estada a la presó, havien minât la salut, i al cap de pocs dies mori eristianament a Su¬ karrieta, tan eristianament com havia viscut tota la vida. Era el dia 25 de novembre de 1903. Les seves mortals des- pulles foren sepultades al cementiri local, en espera d'ésser traslladades al mausoleu nacional que Euzkadi havia d'alçar, i alçà més tard, al seu Alliberador. Sabin d'Arana-Goiri fundà el « Partit Nacionalista Base », agrupació patriòtica, el fi social del quai és conservar, enro- bustir i ressuscitar totes les manifestacions de l'esperit base, i el fi polític, aconseguir l'anul'lació de la llei de 25 d'octubre de 1839, per tal de restar en forma d'iniciar la basquització d'Euzkadí. (« Hist. Basca » del P. B. d'Estella, O. M. C.). Cinquanta anys han bastat als propòsits politics i culturals del « Partit Nacionalista », per arribar a un primer estadi de realització formai. Cinquanta anys de lluites, de sacrificis, àdhuc eruents, que els bascos han sabut menar i so- �EUZKADI, LA PATRIA DELS BASCOS 155 frir per veure triomfar llur idea nacional. Cinquanta anys d'èxits momentanis i d'ensulciades doloroses, de moments esplendorosos i d'altres però, s'han vist, rers.Mentre Constitució moments de vida oculta, els quais, al fi coronats dels merescuts llo- es veuen s'acompleixen tots aquells requisits que la d'Espanya requereix per a l'erecció d'una regió autònoma i la formulació del carresponent cions amb l'Estat central, es pot dir que el Estatut de rela¬ govern de la Re- pública ja ha reconegut grosso modo la unitat politico-administrativa peninsular dels bascos. Sota la Monarquia, Anaba, Gipuzkoa, Bizkaia i Nabarra eren quatre provincies amb sengles governadors civils ; poc temps després de constituirse, la República nomenà un Governador General del Piais Base i decretà totes les facilitats perquè l'Estatut fos promtament a terme. I ha estât entorn de l'Estatut, que tots els partits bascos, el « Partit Nacionalista » prépondérant i els partits d'esquerra molt menys famosos, s'han solidaritzat, perquè comencin a plasmar-se les aspiracions patriotiques sembrades, cinquanta anys ha, per Sabin d'Arana-Goiri. LA RENAIXENÇA CULTURAL Fins aci el moviment politico-nacional base. Ara caldrà dir, també sumàriament, l'estat de la renaixença cultural autòctona que la idea nacional ha desvetllat a Euzkadi. Aeabem de veure que la figura d'Arana-Goiri fou un d'aquells complexos d'intel'Iigència i de voluntat, d'intel'lectual i d'home d'acció que constitueixen, en tots els ordres de la vida, els tipus més valuosos d'humanitat i en la politica els estadistes modèlics. Res més natnral, doncs, ni més ven- turós pels bascos, que la protesta politica latent de tota la decadència nacional i la dispersió cultural (començant per la disgregació lingiiistica) anteriors, recobressin, entorn d'Arana-Goiri, con a Catalunya entorn d'Enric Prat de la Riba, el sentit d'unitat, el sentit d'expansió i d'integració perfectes de totes les facultats de l'ésser nacional, que és la caracteristica de les grans renaixences. Fracassat un pri¬ mer ressorgiment de l'ànima basca, que s'hauria pogut acomplir durant el segle XVIè i del que no mancaren intents, triturada i ruralitzada més que dialectalment la llengua, calgué esperar l'adveniment de l'Alliberador, la seva vida i la seva obra per trobar-se davant una unifìcació or- �156 JOSEP CARBONELL togràfìca, davant una depuració lèxica científìques i amb produccions literàries, i poétiques amb les quais l'euskera iniciés Fassofiment de tota la seva bellesa i tota la seva di- gnitat. L'escriptor base J. Aitzol ha retret com a proves d'aquesta afìrmació les traductions « sobiranes » que Arana-Goiri féu de l'« Ave maris stella », del « Magnificat >• i del « Pater noster », estudi, aquest darrer, d'una pregonesa i d'un enginy subtilissims. (« La mort de l'euskera o els profetes del mal averany ». Edicions « El Dia » de Donòstia). 1 de les normes ortogràfiques de Sabin, res no en demostra tant el val or com I'acceptaeió intégra que en féu 1'« Acadèmia de la Llengua Basca », molt després de la seva mort. Ara bé : quin és l'estat présent de la cultura basca? L'obra impel'lida per Arana-Goiri, en quin estadi expansiu es troba? No és gaire fàcil respondre breument a semblant pregunta. Intentarem, però, que els lectors d'« OC » restin amb una idea prou clara dels avenços que fa la cultura basca en dos sentits : en el sentit d'elevació i en el sentit d'expansió. En el sentit d'elevació : continua aquella tasca de depuració, de fìxació, de re-creació idiomàtica que ara mateix déiem. Fins el moment présent, sembla que, en aquest aspecte de la creació intel'lectual pura, la manifestació més apreciapoesia ; hi ha una pléiade de poetes nous ben apreciable. Bons prosistes, també, i, entre uns i al très, bons traductors que 110 han trobat, però, encara, com a Catalunya, cap enquadrament en vistes a l'anostració orgànica de les literatures universals, per aliment del ressorgir propi. Anotem, ara que ve a tomb, la traducció euskera recent de « Mireia », per Orixe, i la del « Nou Testament (tôt : de l'Evangeli de Sant Mateu a l'Apocalipsi) pel P. Olavide. Euzkadi, que ha donat a la cultura castellana d'ahir i d'avui altissims valors espirituals, no ha trobat encara, que nosaltres sabem, qui expressi en base l'alta serenitat, La inquietud fìlosòfìca pregona de l'ànima basca. No tôt s'aconsegueix en una sola jornada. Cada dia més, ble de l'ànima basca moderna es troba en la avançarà la basquització, es perfeccionarà la llengua (en diverses formes dialectals) i envairà tots els plans de la cultura. I serà molt que, amb autonomia, amb Universitat, amb ensenyament propis, la cultura nacional d'Euzkadi no atenyi el seu classicisme en obres de factura una o en perfecta �EUZKADI, LA PÀTRIA DELS BASCOS i de valor universal. De moment, existeix, entitat : la « Eusko-Ikaskuntza » (« 157 je fa alguns anys, Societat d'Estudis Bascos ») que ha curât i cura admirablement de l'expansió una basca en tots els ordres de l'activitat intel'lectual. Ara, per comprendre els avenços de la basquització en el sentit extensiu, serà bo partir d'un punt de referència. Pels temps en què Sabin d'Arana-Goiri iniciava la seva tasca nacionalista, el princep Bonaparte fixava eu uns 64.000 els bascos de l'Estat espanyol que sabien i parlaven base. Quin canvi ha expérimentât aquest nombre? Heu-vos-el aci segons les dades aplegades per la societat « Euskaltzleak ». A Nabarra hi ha 75.000 euskelduns; a Araba, 8.500; a Gipuz- koa, 167.000; à Bizkaia, 195.000. O sigui, un total de 445.000 en una població de 1.096.619 ànimes. De la com- euskelduns paració d'ambdues xifres es pot deduir fàcilment que, lluny ha afirmat recentment Unamuno, la població euskeldun d'Euzkadi, a la quarta part del nombre d'habitants del Pais Base, atenv quasi la meitat d'ella. Advertim, altrament, que, bona part d'aquesta població és completament estranya a la pàtria basca. Es pot dir, doncs, que de no arribar, com més de la meitat dels bascos son euskelduns. I al pas que anem, no trigarà gaire a arribar el dia en el quai ho serà la majoria, la quasi totalitat d'habitants d'Euz¬ kadi. La força dels nombres és, en aquesta matèria, tal, que no despullats de tôt comentari. Per ells sabrem, que s'inicia, que s'acompleix, no solament la defensa vigorosa de la llengua nacional, sinó l'avenç decidit i enèrgic per a conquérir tots els terrenys perduts. Aquest progrés que fins avui fou lent, es nota que accéléra la marxa. D'ahir a avui només, la diferèneia és notable. Ahir tôt era cantar les excd'lències de la llengua nacional. Després, hom reflexionà sobre el deûre d'aprendre'l. Ara, ha arribat l'hora d'executar les décisions preses : ja s'estudia l'euskera. Vegeu, sinó : a Gazteix (Vitòria), sumen 315 els alumnes de les escoles especials basques sense comptar els normalistes que estudien al Col'legi del Sagrat Cor, perquè ignorem (diu el mateix J. Aitzol, del quai són totes aquestes dades) el nombre d'alumnes que, alhora que segueixen la carrera del magisteri, cursen l'ensenvament de l'euskera. Hi ha també académies de perfeccionament lingiiistic i literari en les cal sinó prcsentar-los �158 JOSEP CARBONELL dues facultats de Filosofia i de Teologia. Es en aquestes académies que es formen els futurs escriptors i literats. Dos joves i destacats poetes : Iakakortaiarena i Loidi son del nombre d'ells. Aquestes académies, porten arxius i fitxers de terminologia i investigació lingiiitica; anostren obres estrangeres i, actualment, treballen en la redacció de la « Historia del Pais Base » i de la « Historia Sagrada » per a escoles euskeldunes. A Irunya : (Pamplona), els alumnes de base sumen 387 i punt d'inaugurar-se classes de base a les escoles de Lizarra (Estella) i altres ciutats nabarreses. son a Hi ha Nabarra centre que mereix esment especial. Es Col'legi de Lecaroz. Després del Seminari Conciliar de Gasteiz (Vitòria) és el centre d'ensenyament que, amb més afecte i eficàcia ha emprès el cami de la renaixença euskelduna. Del total de 280 alumnes que cursen en aquest col'legi llur batxillerat i comerç, 180 aprenen voluntàriament l'euskera. En el pla d'estudis que hom tramet als pares dels nois, hi ha, també, les assignatnres que es poden aprendre en base. I és dins aquest mateix col'legi de religiosos, que s'ha format una comissió de professors per a redactar textos euskèrics d'acord amb els dictais de la pedagogia moderna. a un el A Donòstia (Sant Sebastià) funcionen classes d'euskera un total de 1.638 alumnes. A més a més, hi ha càtedres amb i classes privades, el nombre d'alumnes de les quais encara establir. Tots els col'legis de la ciutat tenen el propòsit d'iniciar, molt aviat, càtedres d'euskera. Els altres pobles de Gipuzkoa, dels quais son capdavanters Tolosa, Azpetia i Irun, han créât escoles infantils bas¬ ques, classes per a nois que compten molts centenars de deixebles (a Irun sol, 300) i els col'legis locals també són a punt d'incloure en llurs cursos l'estudi del base com assino s'ha pogut gnatura. A Bilbao, els alumnes de les classes de base especials su¬ men 2.700. I s'organitzen ara els cursos d'euskera en tots els col'legis de religiosos de Bilbao i de tôt Bizkaia. El calcul més probable que assenyala el secretari dels « Euskaltzaleak » de Bilbao, és el de 5.000 alumnes pels col'legis de Biz¬ kaia. En la mateixa vila de Bilbao, no baixen de 4.000 les persones que fan l'aprenentatge de la llengua nacional. La iniciació, a favor de l'euskera, en les ciutats de Gas- �EUZKADI, LA PATRIA DELS BASCOS 159 teiz (Vitòria) i Irunya (Pamplona), potser haurà semblât a algú, feble i insignificant. Més trist i desconhortador era, però, el quadro que no fa pas gaires anys oferia la nostra Ilengua en aquestes mateixes ciutats. La reacció açtual, no és, doncs, tan menyspreable, puix que suposa un cumul d'esforços, els quais cada vegada seran més eficaços. Els avenços de l'euskera a Gipuzkoa i a Bizkaia, són notabilissims. No ens classes i càtedres referim als milers de persones que, en organitzades per entitats i partits pob'tics, aprenen llur Ilengua en « batzokis » i centres d'ensenyament. Ens referim a l'ensenyança infantil. D'aci a dos anys hi haurà plagui a Déu — un sol eol'legi en què no s'ensenyi l'euskera. T les escoles euskeldunes que s'obriran no seran — nombroses. Heus aci la conseqiiència bella i légitima dels partits polibasquistes i de les entitats culturals euskeldunes. 1 observi's que tota aquesta acció ingent de renaixença de la Ilengua nacional, fins avui els bascos l'han menada a teime sensa l'ajuda, moites vegades amb l'oposició, de les corporacions publiques. Ara, quan els partits politics euzkadians tindran una influència decisiva a les Diputacions o altres or¬ ganismes que crearà l'Estatut per a régir els destins l'Euzkadi, és segur que s'invertiran les sûmes considérables que calguin per a sostenir un ensenyament nacional en base. El curs actual de 1931-32, caldrà, però, considerar-Io com una data singularissima en la història d'Euzkadi. El darrer més de setembre, potser no arribaven a deu els col'legis on es cursava l'euskera. Quan acabarà el curs académie ac¬ tual passaran de cent els centres d'ensenyança que hauran entronitzat el verb racial com assignatura voluntària o obligatòria. I, tal com hem dit, això encara no és l'autonomia. No em sembla pas que calgui afegir res més, per a fer pa¬ tent el triomf cul tu rai segurissim d'Euzkadi. La segona de les nacionalitats hispàniques renaixents. L'altra nacionalitat pirenenca, fronterera dels nostres Països d'Oc. La Euzkadi que Sabin d'Arana-Goiri, el nacionalista base que començà creient en la conveniència d'adscriure el seu idéal patriòtic a la idea legitimista espanyola sabé redreçar, amb un esforç, amb una actitud magnifies, que podiriem dir superadors de l'actitud, de l'esforç occitans (provençals) de Caries Maurras. Josep CARBONELL. tics �100 manuel SANTS brunet EVANGELIS Traducciôn Occitana de l'Abat Juli Cubaynes Amb aquel volum de 478 paginas magniíìeament estam¬ pât sus papier velin especial e vestit d'una religadura en tela, ela meteissa protegida per una camisa illustrada d'una reproducción del célébré Crist de Barmejo, una joia del Museu Episcopal de Vie, debutan las publioacions de la So ci état d'Estudis Occitans, sección « Occitania Crestiana ». Comprén una introducción, un estudi suis itineraris de Jésus amb quatre cartas de Judea, degut als P.P. Capucins, Marc de Castellvi e Francès d'Ignalada, de la Fundació bíblica Catalana », lo text dels quatre evangelis, de notas e de taulas. Es en venda co de M. Rouquette, librari, 29, plaça Carnot, Carcassona, al pretz de 30 fr. e 32 per la posta. « Degun ignora pas lo rotle jogat per la traducciôn dels Libres Sants dins la formaciôn de las lengas anglesa e alemanda. Es permés d'esperar qu'aquela de l'abat Cubaynes procurarà los meteisses avantatges a la lenga d'Oc. Grenhem pas d'afortir que lo text d'aquela traducciôn es lo mai pur e lo mai cande que sdá estât escrit despuei los luenhis temps dels trobadors. Es digne, a tots los titols, de ser¬ vir de model als joves escrivans. Amb aquô, es clar e sim¬ ple, los arcaïsmes e los mots esquerriers i son réduits al mi¬ nimum de tala faiçôn que lo poble e los letrats esprovaràn a lo Iegir una pariva satisfacciôn. Coma poiriàn èsser taxats de parcialitat, citarem qualques apreciacions qu'an saludat l'apariciôn del trabalh de l'abat Cubaynes : Cet ouvrage est le premier d'une collection placée sous rubrique Occitania Cristiana. Il s'ouvre par une lettrepréface justement élogieuse de Son Excellence Monseigneur l'Evêque de Cahors et par une Introduction dans laquelle M. l'abbé Cubaynes appuie sur les travaux critiques les plus récents l'authenticité des Quatre Evangiles. Au bas des pa¬ ges, des notes discrètes, révélant une solide érudition, éclai« la �" ECCE HOMO " Je B. Berwejo (Segle XVn) {(C/ttaloiiîui) Museu eresctil Je Vie Camisa dels Sants Evangelis de l'abat J. Cubaynes �Banderes creu basques grega — ions roig, creu de Sant Andreu verda blanca — als balcons de Bilbao el dia del cinquantenari de l'acciò nacionalista Pcrspectiva d'una gran la maniiestacio sota avinguda de la capital de Bizkaia, durant l'Estatut d'aquella mateixa diada per �SANTS rent le texte sacré. EVANGÉLIS Chaque récit évangélique est découpé certain nombre de grandes Vida publica de Jèzns, Vida un subdivisions sofrenta chaque épisode 161 e : en Jézus mainat, glorioza de Jèzus est annoncé par un titre bref et La Filha de ; suggestif : Jaïr, l'Oelha perduda. Aussi, la lecture de l'ou¬ vrage est-elle facile et agréable ; il semble qu'on soit en présence d'un beau livre de contes. Et n'est-ce pas, en effet, le plus beau livre qui soit, le livre des grands et des petits, l'histoire merveilleuse de Dieu et des hommes ? A parcourir Los Sants Evangèlis de M. l'abbé Cubayéprouve d'autres surprises non moins douces : on s'aperçoit d'abord qu'on n'avait jamais si bien senti l'émou¬ vante beauté de la vie du Seigneur. La langue d'Oc a le pou¬ voir de rapprocher ce qui est éloigné dans le temps et dans l'espace. Parce qu'il a sur les lèvres nos mots familiers, Jé¬ sus touche plus profondément nos âmes. Nous le voyons passer, non plus dans une Galilée imaginaire, mais dans les sentiers de nos champs : il s'assied sous nos oliviers, au bord — nes, on de nos puits ; nos figuiers, nos vignes, nos moissons lui four¬ nissent les sujets de ses paraboles ; et ce sont nos petits enfants qu'il groupe et retient autour de lui. La merveil¬ leuse histoire sur laquelle, hélas ! nous étions blasés, pour l'avoir trop entendue, reprend s'anime et se peut-être saveur et vie, colore. Et l'on découvre, autre surprise, que la langue d'Oc est parfaitement propre, non seulement à évoquer des .images, des tableaux, mais à exprimer les hautes pensées, les nobles sentiments. Elle n'est pas indigne de la tâche qu'on lui de¬ mande ici d'accomplir. Certains peuvent craindre, en ou¬ vrant Los Sants Evangèlis, que la vulgarité des mots soit une sorte d'atteinte à la majesté du sujet. Dès les premières pages, ils seront heureusement rassurés. La langue qu'écrit M. l'abbé Cubaynes est une véritable langue littéraire à la¬ quelle nulle .autre ne peut le disputer pour la noblesse et la distinction ». (ABAT JOSEP SALVAT, Exprèss du Midi de Tolosa). « Tenim al davant la versió occitana dels Evangèlis, dela ploma i a la pacient saviesa de Mn. Juli Cabaynes i editats per la Societat d'Estudis Occitans. Es un volum magnifie que farà honor a tota biblioteca i que per a nosalguda a �162 MANÍÍEL BRUNEf très té impôrtància considérable. Allunyats com som, diferència de subjecció estatal, de les terres d'Oc, la germania de la nostra llengua amb la que aquelles parlen, ignorada de molts catalans, és coneguda dels altres, més per la via informativa que per l'experimental. Son molt pocs una per una els documents i treballs literaris en sat la frontera i han arribat lins a occità que han traspas; i encara, fins nosaltres fa gaire, la tendència a escriure'ls segons una ortografia predominantment fonètica ens els feia aparèixer més estrangers del que reaiment eren. Aquests Evangelis, en canvi són escrits segons un sistema culte que aspira a produir une fìxació cientifica de la llengua i que s'acosta molt al que a Catalunya ens ha servit per a fixar el català. I aquest fet, als nostres ulls, és el que produeix la sorpresa. L'occità tal com el llegim en aquest llibre és ben bé el parent més pròxim del català. Encara més : dirieu que el català i l'oc¬ cità no son més que dues ineitats d'una mateixa llengua. Per al patriota que aspira a veure eixamplats els contactes espirituals de la seva pàtria aquesta constatació és encoratjadora. Un renaixement de l'occità literari on es revelin els vincles genèrics que el lliguen amb el català és un fenomen important per a la cultura unrversal al quai nosal¬ tres no som pas estranys i del quai posjtivament hem de beneficiar. Aquest llibre de Mn. Cubaynes a la publicació del quai han contribuït nobles patronatges catalans és una bella mostra d'una tasca d'expansió, callada i poc parençosa, però de résultats positius de què un dia ens podrem tots enorgullir ». no (Pau Romeva. El Mati de Barcelona). Ens cal senyalar avui la publicació d'una obra que maren la renaixença llenguadaciana. No es tracta encara d'un gran poema, d'una obra d'imaginació, sinó la traducció escrupolosa d'un libre capital : els quatre Evan¬ gelis. Cap altra traducció hauria requerit un treball més polit, cap altra podia, per consegûent, contribuer amb tanta « carà una eficàcia a fita la fixació i que, per haver estât treball de coteig a l'estudi de l'idioma traduit a com la d'un llibre totes les llengûes, permet un �SANTS EVANGÉLIS 163 No hi ha cap treball de traducció que el dels Evangelis. Un bon cansor té com la traducció arab nar lupa. Aportar una versió a un idioma cap encara és una tasca molt dificil. A Casabem prou el que ens ha costat, i el fet que ac- que no en taiunya exigeixi tan rigor l'obligació d'exami- tingui tualment vagin publicant-se en català diverses versions de l'Antic i del Nou Testament 110 fa més que conikmar la dificultat d'aquesta i'eina i l'existència d'un public molt primmirat. Encara que el llenguadocià no ens sigui familiar ni el gramaticalment, la traducció de mossèn Juli Cubaynes fa un gran efecte. Per als catalans, aquest llibre és una aportació d'un valor filològic i literari inestimable. Els traductors catalans dels Evangelis obracan molt santament si consulten la versió llenguadociana. L'idioma fa molt bonic, adquireix una gran majestât en els famosos tLiscurconeguem de Sant Mateu i Sant Joan, i sos les un réalisme emocionant en descripcions El traductor ha acomplert la seva tasca amb gran cura. ràpida exploració de certs passatges del llibre permet constatar els escrúpols del traductor i la seva tendència als Una popularismes. Citaré només en un cas, el de la frase de Jesús el moment de la ressurrecció de la filla de Jaire, reportada per Sant Marc (V-41). Per donar idea de la versió de mossèn Gubanyes diré abans que en les traduccions cata¬ lanes de l'éditorial Alpha, la de la « Sinopsi » de Carreras i Llovera, reproduida després en els volums de la Biblia, es dômai la traducció segiient de la frase de Jesús : "I. agafant la mà de la noia, li diu : Talithà Kum ; que és interprétât : Noia, jo t'ho die, alça't". La versâó llenguadociana diu : « E prement la man de la drolleta, i diguet : « Talithà cumi ».. Sò que vol dire : « Pichoneta—z'oc te comandi— lèva-te ». — En llenguadocià, « pichoneta » vol dir petita. El traductor, dóna compte de la importància de la interpretació que adopta, diu en una nota : « Talithà cumi. Aqueles mots son del Siriac e non pas del Ebrèu. N. S. apèla pas la que es — mainada « Joventa » mas, coma d'un nom tôt amistós, Pi¬ choneta». Enlloc he trobat una versió tant simpàtica com la de mossèn Cubanyes. Ell sabrà — els periodistes només es¬ tera obligats a saber remenar llibres — si el mot «pichoneta», �164 manuel petita, correspon al mot siriac Potser l'equirvalent català més brunet o arameu emprat per Jesús. exacte séria el de « nena », que no l'he pas de ano cha trobat enlloc. La versió castellana de GipriValera, acaparada pels protestants, dôna « mucha- ». L'exemple que he citât em sembla que és suficient per a idea, de' les preocupacions literàries del traductor i del seu desig d'establir una versió popular. He, parlai de les notes. Només em cal dir que son abundoses i totes utils, Mossèn Cubanyes segueix la petjada de l'Escola de Jéru¬ salem. Les seves notes fan pensar en els comentaris de Lagrange, Philion i Lebreton i son tan justes com el cext. donar una Em sembla que he donat una idea d'aquesta traducció tan important. Només em cal felicitar mossèn l'abat Juli Cuba¬ nyes pels seus « Sants Evangelis » i els llenguadocians. Entre les seleccions catalanes aquest libre farà una gran dmpressió. La llengua de Tolosa ha adquirit un text ca¬ pital. » (Manuel Brunet, La Publicitat de Barcelona) �CINEMA I LITERATURA CINEMA I LITERATURA 165 (*) El cinéma ha esdevingut una obsessió de la quai dificih podem alliberar. Nascut amb el segle, ha aconseguit aplegar al seu entorn, unir a la seva ascensió triomfal l'élit e intel.lectual de! mon. El seu procès de creixença ha estât d'una rapidesa vertiginosa, sense précédents en la història de les arts. Tots el recordem en els seusi primers temps, embolcallat de boires, indécis, vacil.lant, arrapat desesperadament al teatre i a la novel.la, després d'una brevissima etapa de jocs purament mecànics i puérils i avui assistim joiosos a la seva esplèndida maduresa, orgullosa d'independència i de victòria. Només cal fullejar la copiosissima bibliografia del cinéma, per a donar-se compte de la realitat profunda d'aquesta art i del lloic que ocupa en les preocupacions dels pensadors i dels escriptors. Els estadis i els elements d'aquest avenç prodigiós han estât objecte d'un estudi minuciós i intel.ligent. Es per aquesta causa que dir avui quelcom de nou sobre el cinéma ha es¬ devingut poc menys que impossible. Aixi, doncs, en les paraules que vaig a adreçar-vos ara, no em proposo deseobrir res. Altrament jo, encara que atret per tots els aspectes de la critica, no soc un tècnic en matèria cinematogràfìca. Peró crée que ningú no pot impedir que m'enfronti davant el feix lluminós que brolla de la cambra obscura i que tracti de desentranyar-ne les mûltiples suggerèneies que tenen reJació amb la literatura. Aquest és, a fi de comptes, l'objectiu del curs que estem desenrotllant amb el vostre concurs generós : atorgar al cinéma la mateixa atenuó comprensiva i estudiosa que a les altres ex¬ pressions literàries i artistiques del nostre temps. Amb la mateixa disciplina rigorosa, com vol el seu iniciador senyor Guillem Diaz Plaja, que una tesi universitària. Em caldrá, doncs, refrenar la fantasia i cenyir-me succintament al tema, el quai, altrament, és massa vast per a encament ens (*) Aquest text formà part d'una conferència donada recentment Universitat de Barcelonii, en un cicie d'esludis sobre oinema. a la �Ì66 LLUIS MONTANYA bir-lo en la inexorable limitació de rència. Considereu-la aixi, com a a estudis més pregons, com a a horitzons més vastos. La cinematogràfica, la temps d'una sola confepunt de partida per simple trampoli per a saltar meva un mateixa manca de tècnica meva absència d'unilateralisme em donarà una independència j utj adora i potser també — almenys jo aixi ho voldria — aquella netedat de concepte que posseeix sobre qualsevol tema el que no l'ha fet objecte d'una atenció especialitzada i exclusiva. Es. per això que he acceptât gustosissim la invitació de Diaz Plaja i que us adreço en aquests moments la paraula. Ara només falta que la modèstia dels meus coneixements i la forçada aridesa del tema no converteixin allô que ha estât un plaer per a mi en una càrrega massa feixuga per a vosaltres. Entre la literatura i el cinéma hi ha un doble corrent d'influències que tractaré d'analitzar separadament. Aixi doncs, referiré, primer, a les influències literàries sobre estudiar després les influències cinematogràfiques en la literatura. Cinéma i literatura germans i em el cinéma per a — enemics tenen avui establerta una xarxa espessa de vasos capilars que han arribat a ésser una de les motivacions essencials de la seva existència. La mateixa resistència que oposen, en molts casos i de molt els millors, a -aquesta situació de mútua dependència, en produit una mena de retrocés augmenta la força d'acció dels — complexos literaris cinéma i cinemàtics per a la literatura. Quant a la literatura, ultra aquesta invasió de tècnica visual i de domini plàstic produïda pel cinéma, hi ha un altre fet important a constatar, i és l'aparició d'un gènere literari nou, créât exclusivament per al cinéma i basat damunt ternes nascuts entorn el cinéma, d'absoluta creació cinematogràfica. De tôt aixô us parlaré ara, separadament. per al INFLUÈNCIA DE LA LITERATURA SOBRE EL CINEMA La influència de la literatura sobre el cinéma, per una raó natural i lôgica, e?s cronolôgicament anterior a la in¬ fluència contrària. La literatura és tan vella com el mon, el cinéma com us he dit en començar — no té més d'una trentena d'anys. (Exactament 37 anys. Com tothom sap, el primer film es projectà públicament el 25 de desembre — �167 CINEMA I LITERATURA de 1895, en el soterrani d'un café del Boulevard des Capu¬ cins i representava la sortida dels obrers de la fàbrica Lu¬ mière). Aquesta de les és precisament — la seva joventut — una principals de l'interès que el cinéma té per a Com digué Guillermo de Torre en una conferèn- raons nosaltres. cia intéressant sobre el cinéma edat i és el : « El cinéma té la nostra presentisme, allô que ell anomena el seu nunisme (de nun, moment) amb un hel'lenisme saborós, un dels éléments essencials de I'atracció que ha opérât damunt la nostra generació. Molt aviat, perô, prengué el cinéma la seva revenja i si avui encara la literatura és prôdiga amb el cinéma, aquest li ho torna generós. Val més, perô, que no anticipem. Al començament, la literatura no tingué res a veure amb el cinéma. Els primers assaigs cinematogràfics foren purament mecànics : obrers sortint de les fàbriques, desfi» lades de seu soldats, onades en la costa, arribades de trens i de vaixells i altres ternes lliures de tota influència literaria. Es a dir, els mateivos assumptes de les al s quais hom havia donat moviment. projeccions Tôt seguit aparegueren els primers films cômics a base de corredisses, salts, ensopegades i trencadissa. Perô aviat els primers productors, convençuts de la migradesa dels mitjans emprats, recorregueren a la literatura, la quai abassegà amb la seva substància la producció cinematogràfica. Com ha dit Alexandre Plana primer comentarista intelli¬ gent del cinéma com a art, a Catalunya — la literatura no trigà gaire a influir sobre la mimica i la decoració dels films, en l'ordenació de les imatges i en la manera de composarles. I fou massa sovint una lamentable influència perquè la fixes, — literatura abocà sobre el cinéma tota la seva misèria sobrera. d'aquesta influència davallà el cinéma a la trista plàstic de la pitjor literatura o es — devingué la caricatura d'un teatre banal i carrincló. I això fou una equivocació lamentable. En voler fer art cinemato¬ gràfica amb elements teatrals, féu la seva aparició aquella cosa tan irremeiablement grotesca que es titulava « film Per efecte condició de comentari d'art i que consistia en la fotografia pura i simple d'esteatrals. Poques coses produeixen avuit un efecte tan hil'larant com la reposició d'aquests films. « cenes El cinéma, doncs, feia falsa ruta, i per aquest cami no �168 LLUIS MONTANYA hauria aconseguit res més que un fracàs sorollós. Però conseqiiència d'un estât d'esperit universal, créât per a uns destins d'una importància gairebé còsmica, molt aviat s,uperà aquest estadi perillós i féu una virada radical. (Per a eoncretar-nos a la bibliografia catalana, tant Alexandre Plana, ja citât, com Guillem Diaz Plaja i Sebastià Gasch, en el prôleg i text del llibre « Una cultura del Cinéma », examinen detingudament i agudament aquestes primeres éta¬ pes del cinéma i la seva transformació). Simple fotografia del moviment en començar, aviat trencà quais hom pretenia recloure'l, es burlà de les réglés mesquines que volien limitar-lo i, d'un agilissim bot aconsegui l'universal. Creà un mon nou. El món de la imatge. Descobri la fotogènia. Els films de « cow-boys » no te- els dics nien en res els amb la literatura. La virada a veure era brusca i radical, però ens encisà. A l'aire viciât dels estudis europeus el substituïa l'alenada sana i fresca de les planures americanes. Era, evidentment, un progrés considérable, una millora que sorprengué agradablement tots els amants massa del cinéma. Però, el cinéma havia trobat encara les seves lleis in¬ i inèdita. Avui ja és tota una altra cosa. El cinéma no copia la natura i la vida. El cinéma inter¬ préta : és una art. Transposa la realitat. (Només hi ha art quan hi ha transposició de la realitat. Per això en els primers trinsèques d'art no nova temps del cinéma, l'aparell de presa de vistes, limitât a fotografiar la realitat o un décorât convencional, no arribà a résultat purament artistic. La fi del cinéma és l'absorció literatura, dominarà o substituirà la pintura i l'escultura i amb el sonor cobeja ja la conquista de la música. No solament educa els nostres ulls, sino que també, i sobretot — Jeroni Moragues ho ha demoscap de les altres arts. Domina la — — trat d'una manera irréfutable desvetlla la nostra atenció i la concentra. Un fet banal qualsevol adquireix per la trans- posició cinematogràfica — una valoració insospitada. El ciné¬ dóna la mateixa vida en tota la seva puixança bullidora; les 'seves escenes penetren en la nostra retina amb ma ens imatges d'una veracitat immediata. Es per aquest motiu que un film no deixa mai d'apoderar-se de la nostra atenció, de remoure per els nostres sentits per l'essència vital que conté. Es encara, que allô que no suportariem fàcil- això mateix, �CINEMA I LITERATURA 169 en un llibre, ho aguantem impàvids en un film. El ciné¬ fa amable el somriure i més commovedor el sofriment. ment ma Al liber a la rialla i projecta los llàgrimes. La nostra sensibilitat, afinada, estimulada, s'extremeix amb vibracions fins ara inédites i desconegudes per nosaltres. El camp d'investigació del cinéma tendeix cada vegada més a escrutar el moviment animes, els ideals suprems d'una multitud o d'un poble ; a tractar pel ferro roent la doble i véritable vida, l'essència radiant i viva de les coses. A ésser la vibrant evocació d'una emoció individual o col.lectiva, essencialment humana. de les això que, amb curtes i comptades évasions, les seves interferències i contactes amb el cinéma han estât cons¬ Es per tants. Això no vol pas dir que el cinéma hagi d'identificar-se amb la literatura. Sôn les seves rels profundes les que estan unides, les que es nodreixen d'una mateixa sava vital. Però les manifestacions han d'ésser djiametralment oposades, antipòdiques. El cinéma és oposat tar en absolut d'ésser la seva a la literatura i ha d'eviseu comentari il.lustració, el plàstic. Però està lligat intimament a la literatura—i a la ]'« escenario » i el « découpage ». Exceptuant les bellíssimes però fins ara utòpiques realitzacions de Man Ray, Walter Ruttmann o Fernand Léger, el cinéma no pot prescindir de la literatura, per oculta que sigui la se¬ va apo.rtació. Els films anomenats avantguardistes més caracteritzats, neixen precisament d'obres literàries o d'escenaris escrits per literats. Aixi tenim « La caiguda de la casa Usher » de Poe-Epstein, « El difunt Maties Pasqual », de Pirandello-L'Herbier, « El barret de palla d'Itàlia », de La¬ voluntat humana per biche-Clair. Arribem ja ràpidament a la interpretació reduita a très o quatre actors i una gran massa protagonista. Es l'unanimisme per la imatge mòvil que aquell gran escriptor i poeta que és Jules Romains—cal no oblidar aquell meravellós assaig inédit que és « Donogoo-Tonlta »—va concebir fa més de vint anys : formula capaç d'unir el llibre, el teatre i el cinéma per la síntesi simbòlica que permet la representació de totes les idees i de tots els conflictes animics. Per tots costats la literatura fecunda i vivifica el cinéma, sense desvirtuar-ne l'essència, quan la literatura és presa en el seu sen¬ tit més noble, emprada en la seva forma més elevada. �170 LLUIS MONTANYA En aquest punt hauria d'estudiar les relacions del teacinéma, de què ha promès tractar amb més competència que nosaltres, el professor Valbuena Prat. Però no pue deixar de referir-m'hi Heugerament. El cinéma no reemplaça, no pot reemplaçar, no deu reemplaçar el teatre. Es més aviat el seu parai.lel i hom s'avé a atorgar-li una importància estètica més vasta, més duradora i més d'acord amb la llegenda universal. El cinéma hauria d'ésser més tre amb el que el teatre el teatre món — — d'una manera més eficaç i més directa que l'art social per excel.lència. El mon visible i el psicològic s'hi reflexen — amb una gran riquesa de gradacions — com en l'aigua tranquila d'un matisos i' de riu el caràcter i els contorns d'una ciutat. Ha de trobar encara, però, molts obstacles per arribar a perfecciô, a la seva deslliurança. El sonor, que en algun aspecte ha représentât un progrés innegable, l'ha fet retrocedir d'alguns anys en aquest alliberament necessari. Perquè, cal alliberar el cinéma. Escriptors, pintors, decoradors, especialistes de totes les branques de l'a'ctivitat artistica col.laboren avui a la seva naixença total. El cinéma pertany encara, com he dit, a la literatura, al teatre, al music-hall, a la música. Això que per una banda és la seva riquesa, aquest seu parentiu amb tôt allô que és expressiô d'art, podria ésser — de fet ha estât la seva servitud. Cal que aquests lligams siguin més profunds i, per tant, menys visibles. En cinéma l'art deu ésser sempre un mitjà perô mai un fi. Com diu Max-Jacob, el cinéma nécessita situar-se. Si hom li refusa una existèneia independent, hom el rebaixa al mateix temps al lloc d'una art parassitària i hibrida, exposada a una industriali'tzació monòtona, explotada damunt llocs comuns i gastats, desviada definitivament del seu desti. (El llibre, de Georges Altmann : « Ça c'est du Cinéma » és vertaderament edificant, pels aspectes de comercialització dels films i assenyala clarament els perills d'aquesta desmoralització que desvirtua l'essència la seva — mateixa del cinéma). Aquest és precisament l'excel.lència del cinéma ja del Potemkin un rus. dels secrets de l'èxit — i de Fem l'experiència. No parlo » ni de la « Tempesta sobre l'Asia », ni del « Cami de la vida ». (He anomenat els très films soviètics que m'han impressionat d'una manera més « tan sols �CINEMA I LITERATURA 171 viva i que considero els millors de la meva existència d'espectador cinematogràfic). Escollim un film que no manllevi a la vida més que la vida mateixa. Un film sense gaires decorats, sense trucatges aparents, sense estratagemes i gairebé sense subtitols. Un film en el quai la imatge s'adreci al cor a través dels ulls séduits, que es posi en el seu fons al costat dels sentiments que formen el nostre drama interior, com alguna cosa de superior a la vida, de més dolç, de més angoixós. Una d'aquelles anècdotes simples — sempre d'evident arrel literària — com la del « Poble del Pecat », per exemple, més senzilla encara que les paraules que podrien resumir-la. Diriem que un aparell de presa de vistes aquell dia, en un misérable poble rus on petit fet divers, en el quai passava en l'ànima d'un pobre infeli'ç una tragèdia curta, apretada, a la vegadn profundament humana i profundament inhumana. Ciné¬ ma ? I tant !... Cinéma exacte, précis, intens, efxtrany a tota trobava alla, es ténia Hoc un servitud al verb. Resumeixo. Una cosa és el cinéma i una altra cosa la lite- problema del cinéma, la seva finalitat absoluta, ésse<r literatura sinó cinéma. Cinema-cinema, per tant. Però j.a que, encara que no es vulgui, la literatura ratura. El és no forma diir-ne part de la seva mateixa essència, i no pot prescinsense mutilar-se, ha d'acceptar la seva cooperació intégral sinó com a guìó espiritual. La aportarà al cinéma l'escenari, el fons humà i sensible de les imatges. El ci'nema, com a art nou i vivent, la seva plàstica sensual i la valoració insospitada del gest. He citât com a exemple el cinéma rus. Us recordaré ara Aubada » com a un altre exemple bellissim dintre el cinéma americà, d'aquesta armònica col'laboració entre el cinéma i la literatura. Arcada triomfal de passió vigorosa, traçada pel cor d'un home que es veu impel'lit pe] vent vertiginós de l'esperit. Damunt un tema evidentment manllevat a la literatura de tots els temps, el cinéma realitza amb els «eus propi's elements una obra magnífìca. I surt vencedor. La paraula es veu impotent per a lluitar amb aquesta no com a aliment literatura « — art que ens guanya per i desprès ens venç amb l'atracciô irrésistible de la realitat la gràcia irrésistible de la seva ir- exemples dintre la proaquelles sintesis poétiques que es titu- realitat. Podria citar encara com a ducció americana �172 LLUIS MONTANYA len : « Ombres Manques », « El mon marxa », « El vent Es tracta ara de saber quines son les obres literàries »... més propòsit per a ésser transposades a la pantalla. Hom està generalment d'acord en acceptar la novel.la com el gènere més adaptable a les necessitats i a les caractéristiques del cinéma. Hi ha, també, partidaris de l'scenario original. En tots dos parers hi ha raons excellents. També errors. La a novel.la fluència — ens referim ara a la novel.la anterior reix el greu inconvénient de visual : l'ordre de les no imatges ésser construïda la in- a cinematogràfica de què parlarem desprès — en un ofe- pla és l'ordre de les idees. Hom ha trait als grans novel.listes d'ahir, l'obra dels quais era oposada al geni cinematogràfic, obligant-los a exposarse violentament a la llum dels « sun-lights ». Els escenaris originals, per contra, s'han suicidât per una excessiva originalitat. Els escriptors que han proporcionat guions per a films, han donat a l'écran plans ràpids i extractats de no novel.les discutibles. Els metteurs bat més que en scène no hi han tro- indigència i cap indicació d'atmosfera. Continuarà la lluita entre les dues teories adverses ? En realitat la discussió avui no té objecte. Una evoliíció ràpida ha començat, les lleis de la quai ja poden des d'ara precisar-se, que confondrà Yscenario d'idees d'imatges, la novel.la literària i amb l'scenario psi'cològica amb el film artistic i cientific. Els novel.listes escriuran instintivament per al celuloid creient escriure per al llibre. La no perdrà absolutament psicologia aquesta nova fòrmula de concebre la ficció. Ja sintetitzada en el teatre, que augmenta i simplifica, passarà a les formes tipiques i simbòliques del cinéma que exigeix la claredat, la unitat, la representació de milions d'éssers en un de sol. I la nostra època, serà, sense dubte, la de la novel'la feta per al cinéma i influenciada per ell. Els tipus literaris seran tipus visuals. I llur acciô, conflictes de pensaments moguts per voluntats acti¬ ves. El matrimoni entre la imaginació creadora més' literଠria i la més artística realització per la imatge, després d'haver estât un temps un matrimoni de conveniència com ha dit Josep Palau — acabarà en un matrimoni d'amor. Fins aqui ens hem referit a la literatura i no a la poesia. Si aigú de vosaltres coneix les meves critiques, sabra que, de sempre, he intentât establir una diferenciació sistemàres en — �CINEMA I 178 LITERATURA poesia. Entre l'escriptor i el poeta. Per a mi cada un d'ells té una missió ben précisa, completament diferent. Al primer tots els diversos regis¬ tica entre la literatura i la d'expressió que havem convingut d'anomenar générés literaris, li han de servir per a comunicar als altres la seva tres visió particular de la humanitat i del món. El poeta, per qualsevol que sigui poètica — des- contra, té per missió de produir-nos, l'element de què se serveixi, una emoció vetllament de lirismes — com més profunda, vio¬ paraula és avui un mitjà imper- interiors lenta i duradora millor. La gastat, per tant ineficaç, c.om a conductor de poesia. la fotografia, a les exploracions automàtiques subconscients, en una paraula, a la imatge fecte i Cal recòrrer a] cinéma, a re-creació humana del món. i veieren millor que ningú els superrealistes, quan volgueren crear una nova escola d'invenciè artistica i d'enriquiment espiritual i no un nou agrupament de caràcter politico-social). L'a gran varietat de recursos del cinéma el fa singularisent apte per a esdevenir un instrument esplèndid de creació artistica. Aquesta creació artistica que pot prendre indiferentment per vehicle la pintura, l'escultura, l'arquitectura, la paraula, i que avui enfoca deliberadament el cinéma. El seu focus triangular s'obre a la poesia plàstica, al lirisme visual, pie de metàfores i d'imatges que caracteritza els poetes nous. Guillermo de Torre, ja citât, diu que la febre imaginifera en què cremen els poetes joves, aquell afany seu de transposició de superaciô de la realitat per a crear un mon més matinal i fragant, no podrà trobar satisfacció plena més que en el clos libèrrim del cinéma. I en realitat és aixi. Davant els poè¬ tes genuins del nostre temps, la pantalla impoPluta del ciné¬ ma apareix com una pissarra incitant, per al plantejament de les equacions imaginatives d'una més gran audàcia d'aquesta « àlgebra superior de la metàfora » que ha arribat a ésser la poesia d'avui. El cinéma és un perfecte conduc¬ tor de poesia i films com « L'estrella de mar » de Man Ray i Un chien andalou » de Dali-Bunuel, revelen fins a quin extrem és viva, suggeridora i rica, aquesta possibiîitat del film imaginatiu i poètic. Desprès del novel'lista îcreador d'escenaris visuals, el poeta que pensi en imatges plàstiques, que s'esforci per a com a document viu, com a (Això ho comprengueren « �174 LLUIS MONTANYA visualitzar les idees i les sensacions, per a traduir els pensaments lirics metàfores en imatges oculars i les imatges directes plàstiques. en Aquest és, posât al dia, el paper de la literatura i de la poesia en la creació cinematogràfica. 1NFLUÈNCIA DEL CINEMA SOBRE LA LITERATURA Hem vist com la literatura influi en el cinéma, des dels primers passos, com el guià en les diverses étapes de la seva transformació, com no l'ha abandonat encara ni probablement no l'abandonarà mai més, malgrat alguns assaigs — d'un interès i d'una importància extraordinaris de cinéma absolutament pur, de films compostos ûnicament d'imatges incontrolades i lliurades a un ritme incons¬ cient, del quai poden restar com a tipus, films com « La roue », d'Abel Gance i « Le ballet mécanique », de Fernand Léger, films fets, com ha dit Charensol, per a ésser vistos i no per a ésser contats. El cinéma, però, descobertes les seves lleis pròpies i con¬ vertit en una art dominadora i relativament independent, prengué aviat l'ofensiva, per emprar la mateixa terminologia de Diaz Plaja, i començà a lluitar amb la literatura en el seu propi terreny. Fou per als escriptors com un despertar meravellós. Un estât d'esperit latent cristal'litzava per fi en una formula admirable, acollida amb exaltàciô pels uns — els més lúcids — i inconscientment pels al très. Naixia un llenguatge îioii ; el nou mitjà d'expressió que la nostra època cercava. seus — Una art dinàmica i nova es revelava, exclusiva d'unes generacions apassionades pel ritme, per la velocitat i pel moviment. I és que l'èxit del cinéma no és altra cosa que una conseqiiència de la preponderància d'allò visual en l'expressió artistica moderna. Es sabut fins a quin punt la poesia d'aquests darrers anys — dels « Calligrammes » d'Apolli¬ naire ençà — ha perdut importància auditiva, fins a la desvaloritzàció de la rima, i ha guanyat importància visual. Per això la tendència plàstica, figurativa de l'esperit mo¬ dem, que desguassa en el cinéma, vé a ésser la resposta �175 CINEMA I LITERATURÀ tota època havien mantingut els Gœthe, en qui podem trobar tota una antologia precursora de Testât d'esperit que ha portât el cinéma, digué : « Hauriem de parlai- molt menys i did'un antic anhel que en creadors imaginatius. Ja buixar molt més ». El fet capital dels anys darrers — diu Delteil — és la revolució de l'ull ». T afegeix aquesta frase absoluta : Aquest mati l'ull és el princep del mon ». I Biaise Cen¬ « « drars afirma en el seu « A. B. C. du Cinéma » : « Cent milió de drames entren simultàniament en el camp d'aquest ull del quai el cinéma ha dotât l'home. I aquest ull és més meravellós, per bé que móns, mil moviments, un arbitrari, que l'ull a facetes de la mosca... Tôt és ritme, paraula, vida. Ja no hi ha demostració. Hom combrega. Fixeu l'objectiu damunt la mà, la boca, Torella i el drama es perfila, s'engrandeix sobre un fons de misteri lluminós ». I Benjamin Fondane : « La nostra època, que ha ensangonat les seves mans matant moites coses morals i espirituals, només podrà apuntar-se en compensació una sola alegria : ha vist nèixer el cinéma ! » « El cinéma — afirma Alexandre Arnoux ens ensenya a desplaçar el nostre punt de mira, a voltar entorn de les coses, a dominar-les des d'angles poc habituais, a moderar o accélérai* els moviments ». T podriem anar acumulant les citacions fins a Tinfînit, tant gran és la importància que els més grans dels escriptors han donat a l'adveniment del cinéma i a la — seva influència damunt la literatura. l'obra dels millors, anunciava ja mitjans d'expressió. Més endavant veurem inicis d'aquest nou estât d'esperit estretament lli'gat amb les noves tendències literàries — que neix en Gérard de Nerval, culmina en Rimbaud i en Lautréamont i s'amplifica extraordinàriament en l'obra de Proust. Desprès de deu anys de cinéma, la literatura comença a expérimentai- ja plenament els seus efectes revolucionaris. La imatge poderosa, d'una potència inigualada d'evocació, receptora d'eternitats, acostumà el cervell a un treball nou. Avui hem adquirit ja, gracies al cinéma victoriós, el costum de seguir un pensament amb els ulls, de descobrir per la mirada l'evolució de les ànimes. En el mateix instant en què Tescriptor se sent segur en aquest nou Una inquietud latent en la imminència d'un renovellament dels — �LLUIS 176 MONTANT* de visions inde caràcters o de domini, esdevé capaç de créar per una série teriors, espontànies, qualsevol conflicte Avui més que mai pluma és influenciada per la visió. I és que al capdevall, com observa Quesnoy, moviment i visió, elements del llenguatge primitiu, son els elements essencials del llenguatge cinematogràfic. El cinéma despulla la literatura d'accessoris enfarfegadors, la simplifica i la dépura, la retoma a una puresa de linies d'una clàssica severitat. Observem l'evolució dels novel'listes contemporanis. No parlo ja de Cendrars, de Morand, de Bontempelli, de Gomez de la Serna, de José Germain, que han adoptât deliberadament la composició i la tècnica cinematogràfìca. Prenem un Maurois, un Duhamel. No han escollit conscientment el ritme, la construcció cinemàtica. Perô una acuitat de visió cada dia més perfecta, els porta a suggerir l'evolució psicològica dels seus personatges, per la modifìcació de les atmosferes. El « clima » — transportant a la plàstica l'expressió que Maurois aplica a la psicologia — no és ja un simple accident sinó una déterminant. L'iill sincronitza amb el cervell. La imaginació no s'acontenta d'ésser purament especulativa. Anima els éssers, viu llurs gestos, viu llurs costums. El cervell fecundat per la vista. la décisions i realitzacions. influència del cinéma no és menys impor¬ précipitât d'algunes obres actuals, la multiplicitat de quadros i de decorats, el sentit viu donat a les coses, tôt això révéla una ràpida evolució de la quai l'art dels estudis és el principal responsable. Acabem de veure d'una manera ràpida — i resten tantes coses per dir — la influència général del cinéma — del procediment de captació i de composiciô cinematogràfica damunt la poesia, la novel'la i el teatre. Considerarem ara alguns casos pràctics d'influència dels procediments genuinament cinematogràfics : gros plan, ralentit, accélé¬ rai, fos, fos encadenat, flou, sobreimpressió, etc., damunt En el teatre la tant : el ritme — les obres literàries. i color Rimbaud, véritable prodigi, precursor i vident de tantes fou dels primers poetes preocupats pel tantes coses, espirituals meravelloses sensorials. Aixi tenim en el pel moviment ; arribà a sintesis realitzades per xocs purament i �CINEMA I LITERATURA célébré « Bateau ivre extrema d'imatges i, sobreimpressions. de » 177 ritme furiós, una condensaciô abans del cinéma, un joc ràpid un anys En Lautréamont, les imatges se succeeixen per un sim¬ ple joc fi'associacions verbals i els seus poernes passen davant els nostres ulls talment com un film. I arriben ja a Proust, el quai, per bé que contemporain del cinéma, pot ésser considérât com un cas d'anticipació, puix que el cinéma no tingué vertadera existència com a art fins per llà l'any 1918, i Proust, eternament reclôs en la seva cambra d'incurable, no dévia tenir gaires ocasions d'anar al cinéma. I no obstant, la seva obra és una de les més autènticament cinematogràfiques. James Joyce, que ha recollit l'herència de Proust, passada pel superrealisme, està pie de figuracions d'escriptura precinemàtica. Només cal llegir el seu « Ulisses ». Però, sens dubte de cap mena, l'escriptor que ha recercat i expérimentât d'una manera més plena la influència del cinéma, és Biaise Cendrars. Tôt en les seves obres és cinematogràfic : el pla, la composició, el ritme eliptic... Vegeu, sinô, el « Profond aujourd'hui ». Esdevé impossible donar un estudi una mica complet i de conjunt de la influència del cinéma damunt la literatura d'avui, puix que aquesta influència s'exten i pénétra gairebé tots els escriptors d'algun valor literari. Per acabar permeteu, només, que us recordi els exem¬ ples vertaderament colpidors, de gros plan, de Stefan Zweig, en « Vint-i-quatre hores en la vida d'una dona ». I també de gros plan, de flou i de fos encadenat és una obra de l'espanyol Azorin, cinematogràfica del començament A a la fi. Em referesc a « Pueblo ». Catalunya també trobariem documents d'aquesta in¬ fluència del cinéma. Hi ha ralentits Millàs-Raurell i en « La Caravana », de flous en « Llanterna màgica » de Josep Pla. Josep V. Foix, ha assimilât en alguns poemes el ritme i la riquesa d'imatges visuals ; i també Josep Maria de Sagarra en els seus « Aperitius » publicats a « Mirador ». Desprès d'aquests exemples pràctics, no crec que em calgui afegir res més per a demostrar que la influència del cinéma damunt la literatura és un fet comprovat i universal. Que l'estil eliptic, el simultanisme descriptiu i les imat- �LLUIS 178 visuals, han restât ges definitivament incorporades a la soaquesta d'avui. I que algunes obres contemporànies, novel'les, tradueixen d'una manera efectiva literatura bretot MONTANYA influència. acabar, — aixi haurem procurât abarcar, enfragmentàriament tots els aspectes de les rela¬ cions cada dia més estretes entre el cinéma i la literatura, paraules sobre el gènere literari nou que ha anat prenent forma entorn el cinéma i sobre el cinéma, a me¬ I ara, per que cara unes — sura que aquest ha anat intervenint d'una manera més diamb el ritme accélérât i la vida contemporània, amb l'avidesa d'evasió en què ha recta en perfecD'uns anys a aquesta banda, alguns esperits selectes han donat forma a una critica cinematogràfica que constituera gènere literari apart — extremadament flexible i d'una gran amplitud d'abast — en la quai al comentari de l'espectacle de la pantalla es barregen les reflexions més originals sobre l'espectacle de la vida, s'estudia la interinfluència entre el fet cinematogràfic i l'activitat artistica, literària social del nostre temps i s'intenta una rigorosa classifìcació de valors. Si la critica literària és « literatura sobre la literatura », aquesta aplicació intel.ligent de la critica cinematogràfica pot definir-se com literatura sobre el cinéma. Aixi, doncs, el cinéma, no satisfet amb influenciar la literatura i ésser per ella influenciat, ha esdevingut matèria de creació literària. Citarem uns noms : Alexandre Arnoux, Pierre Quesnoy, Jean Prévost, DanicS Rops, André Bergé, Jean Cocteau, a França. Gomez Mesa, Jimenez Caballero i Arconada, entre els espanyols. I entre els catalans Josep Palau, Alexandre Plana i sobretot DiazPlaja, el llibre del quai, « UNA CULTURA DEL CINEMA » haurà de tenir présent, en endavant, tothom que s'ocupi de vingut a coincidir tament. un o encara cinéma a I prou, ma. No par avui. No hem — de bon tros — exhaurit assenyala un dels quadrants més tipics aquest voluble giravoltar de la rosa dels El cinéma manents que Catalunya. en simbolitza les ens doldrà expressions artistiques d'haver-li dedicat la el te- i per¬ vents dels nostres dies. nostra atenció. Lluis MONTANyX. �RESSONS DE LA 179 PINTURA OCCITANA RESSONS Il I/ESCOLA NIÇARDA DE L'ESCOLA NIÇARDA rodie de Provença, la Gomtat de Niça, que ven en Miegterranha de durbir une exposición d'art religíòs anciàn (1). Aqui au costat d'obras pron coneigudas, avem pogut amirar li ineravilhas dau terrador Niçard. Dempuei, li gleisas de la costiera fins i capeletas dau Vau de la Zineia, setanta vilatjons an prestat si capd'obras a aquela bolegadissa de l'eime nacionau. Au moment onte lis obras preclaras de nostra latinitat son despatriadas dins li Museus, es un grand fach de veire lo Païs Niçard restar lo gardador dis obras que la pietat e lo gost di reires an aparat. La vesinança dis obras di païs estranges emb li de nostre Miegjorn, faguet mielhs com¬ prendre i visitadres, en li forçant a la critica, l'a personalitat niçarda. Plaçats au rescontre d'anan-venir emb França e Itàlia, lis aflats mai contraris se fagueron sentir i mestres Niçards. Sensa li es c'a far son estec miegjornau, eiçò li delarguet la vista en lis assabentant. Li Niçards fugueron força afecionats per li retaules(2), qu'adobavan emb un biais emplegat tant solament dins l'Occitanda de la Renaissença Subre de posts de bos sec, encolavan de vetas de tela blanca aliscada de cauç o de blanc d'Espanha. Sarià mestier de recercan lis originas e li beutats de cada obra. Pas mens non passarem « La verge de Misericòra un riba de la dia (3). 1. Febrier-abriu de 1932. Art religiôs anciàn au Museu Massena. 2. Un retaule acampa set partidas, la dau bas emb li predelas retras correntament li grands fachs de la vida dau Crist. L'enquadrament es rie quasiment sempre ciselât dins de bos preciôs. 3. N° 33 de l'Ensinhador. Retaule de Miralheti (2,55 )x( 2,10), la predela X 2,10). Data aperaqui de 1420. Siguat, Johes Miralheti. Capela di Penitents Negres à Niça. (Ara gleisa de la Misericôrdia). (0,35 �LLOIS 180 l'autor d'aquela qu'aviá nom Jolies Miralhet o Miralheti e Emai siam pas pintura, se saup força assabentats sus venguiet d'aper eilà de que GIRÀUD Montpelhier. Marsilha, Tolón, obrar. Non solament era pintor, se ditz, embassador. Sabem qu'era força enfaguet tots li mestierets que l'art exigis, ben- Frejus, Lerins lo vegueron mai a ço que gaubiat e que esoais-nom : « Lo veiD'eu se coneis la sola obra subre-citada, aquò's pron pas mens per li balhar una plaça majora díns l'Escola Niçarda (4). Lo retaule retras un subjecte pintat mai que mai dins lo Míegjorn dau segle XV" la Verge durbissent son manteu apara lis mans. En Avínhón, .tires pintors s'assageron a aqueu sai « rier Miralheti », en latin » « saríá pas mai qu'un Miralherius ». subjecte ; en 1441, Joan Quinquerand ne reçaupet una comanda ; en 1451, Peire Velatte e Charonton tanben. De la grand comparitud entre li très obras se pou creire que Avinhonencs avián vist e amirat l'a pintura de Miralheti da- lis tada de 1420. Sant-Gregori a drecha, Sant Gosme e Dacompanejan la Verge de Misericòrdia. La predela a très casas, l'aparición a la Magdalena, l'ensebeliment, li santi femas au cros. Sensa parlar di retocas fachas a l'obra, i a pas mens quicom que li dona un atirament pivelaire. Aqueu liais atiradis ven di dos aflats, lo Niçard e l'Avinhonenc que s'avesinan sensa se mesclar. Miralhet era Lengadociàn, l'aflat Avinhonenc s'es fach sentir a eu dins sa joinesa. Li personatges de biais Siennenc darrier record de Simone-Memni-di-Martino (5) e la tecnica dis aurs estampats nos l'afortisson. La cara de la Verge inspirada benleu de Durandi (6) es Niçarda. Si vos passejatz dins Niça encontraretz niai d'una chata que tala una sorre sembla a aquesta Sant Sebastiàn e miàn E mai fugue pintada mieg segle aperabans de Brea, la de Miralheti en lis anonciant li trépassa majorament per sa beutat, la candetat de son expression, son verjum ; per sa tecnica sobra e la lindetat de sa pintura testa de Maria- li verges e de si tenchas. 4. Li capaus de l'Escola Naçarda fugueron : Durandi, Brea. 5. L'af rescador dau Palais 6. Jacme di Papas. Durandi, fondadir de l'Escola Niçarda. Miralheti e li trea �ressons de 181 l'escola niçarda Cal désirai' que li ciutats Miegjornalas seguisson l'exem¬ ple de la nobla vila de Niça per nos assabentar suis nostri tresaurs, per fin que de la leiçón fruchosa di reires espelissa l'endrechiera. Aquò m'es de bon de vos rementar la famosa crida de Gabriel Hanotaux (7) is artistas d'Oc. Revenons à la simplicité, au goût, et, s'il le faut même, à une sorte de rusticité, inspirons-nous de cette nature si souple et si simple, suivons du crayon le divin architecte, approchons de ces vieux artistes qui ont bâti des absides curvilignes, moulé la tuile ronde et voûté les nefs en ber¬ ceaux ; cherchons les belles courbes, les formes rondes, les plis savoureux inspirés de ce qu'il y a de plus beau au mon¬ de, le dos d'une colline, le sein d'une femme, et, ainsi nous rentrerons dans la véritable tradition et serons dignes de nos pères. A la grâce de Dieu, leur inspiration reviendra. Et ce sera la vraie « Renaissance Provençale ». La renais¬ « fatras ni fracas, sans « Prix de Ro¬ médaille au Salon », sans vanité pédantesque, le charnue avec la bonhomie et quelque chose de bucoli¬ sance sans pose, sans me », sans « que que nous ont légué Théocrite et Va, tu sais, maintenant que Gallus Virgile. est un sage ». Loïs Giraud. 7. Dins lo libre empurat per Parie 1928, in-4°). l'amor de nostre païs (La Provence Niçoise. �182 ANTONI PROCÈS MARSILHÉS TRES YIELHS per COŃÍO Antoni Conio I Li Tfibulacions d'un Tutor Lo 16 de mai 1369, per davans sénher Otón de Terzaga, jutge dau Palais, en Guilhem de Serviera, agissent coma procurador de nobla dona Ugueta de Bou, veusa de noble senhor Bertrand de Bou, cavalier, au subjeote de l'afaire la dreiçant contra Meste Miqueu Raols, notari, a passattemps tutor de Felipina Gregori, filha de Meste Imbert Gregori, notari defuntat, pauset li questions que seguisson au defendedor en demandant una responsa sota sarrament per caduna 1° Imbert — : Felip Gregori, notari, moret en coma laissant son enfant solet eiretier, O cresi. testamentària d'Imbert Gregori, lo de¬ tutor de Felipina, filha dau paure mesquin, 2° Per execución fendedor fuguet O cresi. — 3" A la mort dau testaire, sa filha Felipina fuguet son eiretiera, — 4° O cresi. Après la mort d'Imbert e aquela de sa Miqueu fuguet tutor fin molher Daufina, qu'à la mort de Felipina. après la mort dis la frema moret abans son ome. 5° Felipina era minora quand moret sa grand, Ugueta, eiretet coma pus prodàn parent, —Cresi que Felipina moret minora, mai cresi pas de la meteissa faiçón qu'aquó m'es pausat. 6° Miqueu admenistret li bens sensa ne faire d'abord l'in— espós Cresi d'aver admenistrat li bens e que ventari, — O cresi pas, reprochât. aguent fach lo contrari de ço que m'es �TRES VIELHS 7" L'inventari trobat de cavas — 8° — non PROCÈS MARSILHÉS 183 l'uguet fach fraudulosament e ben a Felipina li son pas portadas, aguent apartengut Ges de responsa. Ço que veni de dire es conoissut de tôt lo poble, Cresi ço qu'ai avoat coma estant la veritat meteissa e lo resta. Meste Miqueu Raols respondet, de mai, dins sa defensa Tmbert Gregori, grand pairenala de s>a pupila e obtengut di jutges dau Palais : Bertrand Tribolet, Antoni de Sarsiyàn e Ramón Glement, très sentèncias que l'atribuïsseron, en dos cops, una soma de cent seissanta liuras, qu'aviá despensat quaranta-quatre florins sus d'aquel argent, coma ne fasián fe diversi reconeissenças e cartas. Li sobrava donc d'aqueu caire, a faire rasón de la resta de cinquanta-sieis florins per complir li cent seis¬ santa liuras qu'aviá tocat. Declaret encara aver recebut quaranta autri liuras de la part d'en G. Ugueis, preneire de tôt o partida d'un ostau bastit dins la carriera onte demorava Felip Gregori. Per ço qu'era de la liquidación di bens dau paire de sa pupila, produset a l'encant una soma de dos cent trentasieis florins, trege liuras, uech sous. Meste Miqueu Raols apondet que dins li cinc ans de sa tutela, aviá despensat en pension de boca, vestits, cauçaduras e costes de malautiá ocasionat per l'entretén de Feli¬ pina, una soma de quatre cent nonanta-cinc florins, quatre liuras, uech sous, per quunta li reveniá, deducción facha di cinquanta-sieis florins mencionats pus aut, una sobra de cent cinquanta-nou liuras a prendre sus la succession. En consequència demandava que l'ostau logat per G. Ugues li revenguès. Per prova de la veracitat de son dire Meste Raols remetet puei entre li mans dau jutge, l'inventari di bens de sa pu¬ pila, dreiçat per son contraire en notariat Mestre Antoni Mercadier, ínventari qu'una copiá n'era estada fornida dins lo temps, a la demandanta, ensin que lo relevât di des¬ pensas fachas per eu long de sa tutela. En acabant M* Raols afortisset que si mostrariá cortés au regard d'aqueli qu'entendrián aver, de sa part, si drechs sus li bens que deteniá, s'existissián, de Felipina Gregori. Pas mens, apondiá, si que, nomat tutor testamentari per lo paure aviá plaidât très ans de temps contra Doça, �184 ANTONI CONIO compte di malamanhas que l'exercici d'aquela m'a vauguts. Per aquesta chameta remembrava que, sus lis instàncias de la demandanta e mai a l'estigança d'Antoni de Sarsiyàn, jutge dau Palais que la favorizava, lo Viguier Pons de Monteu aviá pas crenhut de l'embarrar dins un di crotons de la presón reiala. Fau oreire que Meste Miqueu Raols l'era estât représen¬ deu tenir carga sembla a nautri : un fin compaire aguent tutela per cercar de faire sieuna la fortuna de tât per ço que nos abusat de sa sa pupila. jutge per fin d'adobar l'afaire, rendet una interlocutòria qu'agradet nulament a Me Raols, Lo sentència bord que n'apelet. Lo 6 de junh seguent, Joan de Quinsa, luectenent dau jutge di promieris apelacións, demandet per letra au jutge dau Palais, Onorat Sufísi, successor d'Otón de Terzaga, lis escrituras d'aqueu procès, ço que li fuguet acordat. Ilgnoram ço qu'avenguet de Raols e de la succession de sa pupila. Tant si pou qu'au cors de la contesta en apelación qu'avem pas retrobat dins lis archius, ague réussit a si faire atribuïr la proprietat de l'ostau de la paura Felipina Gregori. 1. Compte de Tutela rendut per M Miqueu Raols Hayso son los contes rendus per maystre Miquel Rahols dels bens de Felip e d'Xmbert, filh sieu, notaris, haysins con tuador e-z-amenestrador de Felipona, Filha d'Imbert, davant Augier Viadyer e- Gili Bonafasy, l'an MCCCLXVIIII, a XVI novembres, et premieramens : Mostra maystre Miquel Rahols, con tuador testamentary, con par per son testament fach per la man d'Ugo Bomacros, notary, l'an MCCCLXI, a VIIII de jun, de la filha d'Imbert — susdich. May, mostra lo sus dicli maystre Miquel que-z-el deman¬ plach hahordenary per l'espay de III ans, contra Doussona, molher de maystre Felip de Saut, los bens deldich maystre Felip, per so que encorava al enfant haysins con par per III sentencias dadas per messier Bertran Tribolet, e de messier Anthoni de SSarsyhan, e de messier Raymon Clement, juge del Palays de Masselha, con par per cartas fachas per maystre P. Ameli, notari, l'an e'1 jorn en det per �tres vielhs procès marsilhés 185 aquelas contengus, de que per aquela sentencia a hagut, dels bens deldich maystre Felip, per II pars CLX lbr., de lasquals mostret per conoysensas dels dis juges e tacsasyon, e per cartas, que n'a despendut XLIIII flor. Resta que deu far razon, dels bens de maystre Felip, lody maystre Miquel tuador de l'enfant d'Imbert, flor. d'aur contant : LVI flor. Encluda sy d'estas CLX lbr. dessus receupudas per maystre Miquel, per las II pars dels bens de Felip de Saut, es contât XL 1. reseupuda del bens de G. Ugo e per la cantitat susdicha, en tôt ho en part a près per estyma 1 hostal deldich Felip de Saut, pausat en la caryara hon estava lodich maystre Felip, maystre Miquel [l'an] MCCCLXVIIII, a II ginohyer. Rent mays maystre Miquel Rahols, dels bens d'Imbert Gregori (1), so que que S. monta al tôt : l'intrada del aventary s'es vendut ha encant, florins corent, monta : IL xxxvi, 1. xm, vin. Mays rent, maystre Miquel, l'an e'1 jorn susdych, d'ysida que-z-a despendut per lodych enfant tras escrych, tan per sa vida de V hans e miez, e per vestir, e causar, e malautya que-z-ac per l'espazy de III hans et 1/2 entre totas ves, e en- seguyas a sa mort, e per cantar V. S. sensals a la lumenarya de la mesa dels notaris a laz Acolas, ha flor corent, que monta al tôt, monta : IIÏL lxxxxv, 1. mi, S. vin. Resta que demanda maystre Miquel que-z-a ha resebre deldich enfant, abatut los LVI flor tras escrych que restavan que-z-el dévia dar dels bens de Félip de Saut, e-z-abatuda l'intrada sus escricha del encant, abatut tôt, resta que deu resebre monta : il. CL VIII. Rémanent l'ostal 2. — a Inventari de maystre Miquel. I'Eiretatge d'Imbert Gregori, Notari Ayso es lo traslat dels contes e de las razons que fa mays¬ Miquel Ravols, notari de Masselha, sa-en-reyre tuador testamentari de Feliponeta Gregoria, s-a-en-tras filha e-s-heres de maystre Y/nbert Gregori, notari sa-en-tras de ladicha ciutat, dels bens receupus per ello d'aquella Feliponeta per enventari e d'averamens per la maniera que se ensec de tre demfra ; �186 antoni conio premieïamens si segon los bens venidussos del envenello d'aquells bens, escrich per la man d'Antoni Mercadier, notari de Mass., delqual raadona Hugoneta, heres, n'a aguda la copia segon que es estât enformat loEt tari fiach per dich tuador. premieyramens vendiey, yeu dich tuador, per mandajuge, d'aquells ben très escudellas d'argent blanque pezavan entre totas très quatre marcs e demiech : Et ment de cas 1. xl. It., una taula grau, frachissa, am taulons de manjar, e doas cellas redonas, e i gran banc per près, tôt, de : xls. It. la mastra e una taula de portai- pan : xxs. It. 1 glavi amb una targeta : xxxii s. antigua e mot de pauca valor It. la bredola It. 1 candélabre de ferre It. 1 payrolet de It. la sartan : ni s., un : III s. d. coure : xxxii s. : xxv s. It. II astes de ferre petistz : v. s. It., I mantell froyrat de cadis, am cadeneta d'argent : xl s. It., la na en vm : gonella de Bruycellas vo de senlata blanqua de do- 1. It., I guardacors de drap violet ebscur, de dona, froyrat las maneguas e-s-en las faudas de sendat vert listat d'aur: vm 1. It. I capayron d'aur : xxx n s. de dona d'aquell mezeime drap, am fres It., I broc a tener aygua, de pauca valor : v. s. platas, cubertas de vellut : im 1. It., I eysuga-cap, cubert de seda, mot freol : n s. It., IIII eysuga-caps, cuberstz de fil blanc de canebe, viells: It., v. unas s. It., I vel de coton e II de lin, vielhs : xv s. It., VI lansols milhos de los x mi del enventari It., It., It., It., It., : c. s. I mantell de frumeta, vielh : v. s. la toalhola, cabada de seda, vielha : vi s. I randell vielh : ni s. I mantel de canet d'Imbert : xxxii s. un tohalhas, m longieras e n tesses, vielhs et blezidas: xxv s. It., I capsalier de lana d'obra de Fransa : vm 1. �tres vielhs procès marsilhés 187 11., Ilcoutells fcrenchados : xn s. It., unas maneguas de malha : xx s. It., una conqueta am raanelhas traucada : xvi s. It., I bancalet listat de lana, vielh e trauquat : vm s. It., I bancal de lana, armejat : vm 1. It., I banc vielh, fulhat : mi s. It., I candélabre de bana de ses, vielh : un s. It., la lansa de pauca valor, am ferre : in s. It., I aste de ferre, petit : n s. It., I endes vielh, lo milhor de los dos : m s. It., dos cairells vielhs de lana amdos : xii s. It., unas cuysueras de ferre : xvi s. It., la servelliera : x s. It., I paves de pesca : xl s. It., I paves pench am lop : ix s. It., It., It., It., la asta de Lansa : n s. II petistz paves penchs, vielhs : xii s. II taulies de notari, vielhs : xii s. IX cabedells de fil gros de canebe e très escanhas : xii s. de a It., III tassas d'argent e I enap sensa faysson, d'argent cort, pezeron entre tostz vinta-una onsa. Venderon-si de des-e-nou sous l'onsa d'aquellas. It., I mantell de dona, de drap escur, am penna : x 1. It., de moneda que trobam en lo coffre d'Ymbert quant près si fes l'enventari v : vu lbr. riais. It., quatre pessas de cortinas verstz : x 1. It., II culhayrestz d'argent, mot przms, de pauca valor : s., mi d. It., una passaca, taulas del liech mot freols, e dos bancs de pauca valor : xx s. It., I matalas e I coysin : xl s. It., la caysa mareza : xl s. It., doas flassadas listadas als caps, pel-razas, convengus : xx s. It., II lansols de llin tacastz. It., It., It., It., It., II autres lansols de llin, enties : xx s. I anell am quatre perlas : xxx s. I anell amb una perla : x s. I anell am granat : x s. I vergua d'aur : xxv s. �188 antoni conio los pater-nostres del ambra : lx s. I anell d'aur am safire : mi 1. I capell de perlas : lxiii s. la sencha d'argent de l'obra de Paris : xl s. II agulhas d'argent ayglas, la una sensa alas e It., It., It., It., It., amb alas l'autra m s. : It., II bossas dauradas It., II pater-nostres v e dos agulhies : xvi s. de pauca valor, de coralh, petistz : s. It., la sella de -eavalcar, obrada d'osse, sensa est-riens : xv s. It., II bloquies, I gran e I petit, vielhs : x s. It., I servidor de ferre, vielh : m s., un d. It., la corona d'argent e de peyras e perlas, semblant aquella de Dousona, molher de maistre Felip Gregori, de ladicha Felipona, que li fon donada en pagua per xxv flo¬ rins quant recobret sa verquiera. Fon venduda ladicha co¬ rona xl : 1. It., una fluna d'aurelhier, de polpra, vielha : mi s. It., I coffret a tenir moneda, petit : nu s. It., una boissezeta a tenir glassa : xv déniés. It., I carrayrel : mi s. It., I escanh vielh, ses cubessell : vm s. It., I escanhas vielh, amb cubessell rot : v s. It., la bandiera de las armas del conte de Milet : lxiiii s. It., la crespina daurada : xvi s. It., la calota de lin, de dona, en laquai eran cerstz botons daurastz fachs It., It., It., It., a maniera de perlas menudas : xvi s. tressados vielhs, sensa perlas, argent e peyras : //// s. I coutell de lastz, am guayna, de pauca valor : n s. I autre coutell, ses guayna : xvin d. la paura cayseta de mercadier, desus fenduda, a tener moneda : iii s. It., una tartugua vo targeta pencha : x s. It., quatre candélabre de ferre a tener a taula, valor : de pauca vm s. It., I autre, corralh, de pauca valor : vi s. It., unas autras faudas de malha grossa, de pauca valor : xx s. It., una pansiera de malha grossa de pauca valor : xx s. It., doas miejas maneguas de malha grossa : v s. �TRES It., It., It., It., VIELHS PROCÈS MARSILHÉS dos pars d'estivals d'orne, vielhs : x s. grans vielhs : vin s. II brassestz e dos avant-bras de cuer, vielhs 189 : mi s. receuput per los drechs que avie ladicha Felipona en los bens de maistre Felip, son avi, e de GuilhemUgo, per conoycensa donada per messier Raymon Clement, adoncs juge del Palays de Masselha, mi fon baylat l'ostal de la Caysaria a estima, e que d'aquell si decraguan (sic) las despensas que foron tachas en los plasezs per mi taxadas eneysus con esta en l'estrument de la taxacion de las despensas, taxadas per messier Raymon Clement, adoncs juge de Palays que montan xliiii florins e n s., votra las despensas tachas en l'estima d'aquell ostal, declaradas en la cedula de l'estima vo estrument d'aquella estima, es en ay mays contes de totas mos 3. — despensas que si ensegon demfra. Comptas di Despensas de Mestre Miqueu Raols Segon-si las despensas, per me Miquel Raols, tuador susdich, tacha del temps que ay receuput detra[s] entro a la fin de ladicha demfra son... ons molher, E e Feliponeta per la maniera que s'ensec per ella, votra las despensas que tes en las de dels bens de maistre Felip ambe Dousa, ssa e per aver son drech. premieramens per dos ans contengustz en l'estrument de la taxacion dels elimens de ladicha Felipona : xliii 1. It., per l'estrument del enventari e de la confermacion de la tua, am los d'arrestz del juge : vi 1., v s. It., per l'estrument de la taxacion dels elemens : xvi s. It., per lo cantar del payre de ladicha Felipona : XL s. It., paguiey a traire Andrieu Pantalieu, lector de Sant Agustin, e per comandament d'Imbert, pona, quar lo cumeneguet a sa mort e dixa : xvi s., vin d. de Feli¬ d'ayso nostra apo- son payre It., paguiey per mandainent del juge del Palays, messier Bertran Tribolet, a Guilhem Fabran en luoga de Guilhem Repalin : sous liiii, losquals devie a la ciutat de Masselha, Ynrbert Gregori, per très eyminas d'anona que avia agut, quant vivie, del premier blat de la vila, e d'ayso n'esta mandament escrich deldich juge. It., per lodich mandament, al notari paguiey : xn d. �190 antoni conio It., mays paguiey per mandament deldich juge a maystre Audebert, notari, per la yssida del loguier de la bo- Johan en que escrivie, lodich Ymbert a la cort : xx s. It., per lodich mandament, al notari : xii d. It., mays despendiey per far trayre la carta de l'asigna- tigua verquiera de Dalfina e per esperansa d'aver c Felip, son avi de ladicha Felipona, lasquals non ay agudas per la condicion que hy es retenguda per lodich maystre Felip : xxxn s. It., mays despendiey per far trayre lo testament d'Imbert, payre de ladicha Felipona : lxiiii s. It., paguiey a senhor Bayle per trayre lo testament de maystre Felip Gregori, avi de ladicha Felipona : lxiiii d. It., mays despendiey per la sentencia tant soletamens que donet messier Bertran Tribolet, juge del Palays, quant juget e conoc que Felipona era heres per las très partidas dels bens de maistre Felip, son avi paternal : ix 1., xii s. It., per far la buguada dels draps lines après la mort cion de la liuras dels bens de maistre d'Imbert : xvi s. It., ay may despendut après los dos ans permies desus taxat, e per très ans e demiech que malaveget aprop ladicha Felipona, tant per sucres confieschs, restaurans e dechastz de meges, motos et diverssas autras poticarias, guallinas, pollasses, perdis e perdigalhs justa los conselhs d'aquells meges ; e cabristz e ensemstz melhuramens autras viandas, de servicials, loguies selari d'aquellas, e de meges e ni nuech, ni jorn tant quant malaveget entro a la mort d'aquelJa Felipona, a razon de vi sous de riais per cascun jorn, l'un jorn portant o messions de fuocs que non cessavan l'autre deldich temps. Sum/na entre tôt comte ho lo ligent vo qui voira. It., compriey v s. censals a la luminaria dels notaris que si fa a Nostra-Dona de las Acoas, lo jorn de la Candelosa, laysastz de ladicha Felipona : c s. ladicha Felipona a vestiiMa per lo temps de V ans passas, totas las raubas e'is capayrons de son payre e de sa mayre, que son escrichas en l'enventari eysaptat so que desus es escrich vendut, e i mantel de blan de pauca valor que atressis a guauzit ladicha Felipona, e-s-ayso si descragua (sic) del enventari per mi fach eneyssis con despendut en ella. per Ymbert, son payre It., ay despendut per �tres vielhs procès marsilhés 191 It., ay despendut per ladicha Felipona a far-li far gonele cotardias e cossestz d'aquellas raubas en avarias e en¬ las tre totas autras causas : xxxn s. It., ay despendut dels lansols sorichs en l'enventari, set lansols tant per envelopar la petita e-s-a far pedasses a malhotar-la far-li camies e autras necessitastz fin al temps aquestos vu lansols si descragan del enventari eneyssis con despendustz en ella. It., ay mays despendut per doas pellissas novas que a guastadas ladicha Felipona en son temps : xx s. It., ay despendut per sabatas e per causas ha dicha Feli¬ pona per lo temps que visquet entre totas ves : x s. It., despendiey l'an de mil e ccclxii, a xxnii jorns de jun, que cantet messa novella mossen Loys Gregori, mor¬ gue de Sant-Victor de Masselha, e oncle de ladicha Feli¬ pona, frayre de son payre, per la uferta que li uffri ladicha Felipona, de siéra : x s. It., hac ladicha Felipona i mantel d'escarlat nou que e que mori, et costet entre totas It., avia agut causas : lv s., v d. aquellas malautias susdichas ladicha Felipona, malautia d'escroulas e de Sant-Laurens, e per annar enans emenar-Lai a Sant-Johan de Sinha, entre totas causas despendiey : vi 1., vin s., s al lo trebalh de ma persona. It., mays fis a ladicha Felipona la cotardia de mesclat, costet entre totas cauzas : lviii s. It., ay paguat per la censa del ostal de la Caysaria nova, que m : xix s., d. It., l'an mil ladicha Felipona annet a Paradis ensequias sieuas per mi dich Miquel per la maniera que si ensec demfra : Premieramens la camiza nova e la tela que li fes mestier per lo suzari e que emportet ambe si : xxn s. It., per l'ataut que emportet : vin s. It., a la pro-femena (de) [que] la adobet e la cuzi en lo e e ccclxvii, feron-si las suzari : ni s., mi d. It., per quatre entorcas de siéra vo brandons : c s. It., per la procession dels canorgues de la Major e de tostz que la acompanheron a la seboutura : xxxn s. It., per ubrir lo vas en que fon sebelida e sa mayre, e claure e traslatat la ossa d'Ymbert, son payre, al maistre e-s-a i home que li ajudet a dessoterrar la ossa deldich �ANTONI 192 Ymbert que era CONIO sebelit ad autra part : xim s., vm sebelir d. It., per lo pali que emportet a son : xx s. It., als guarssons que porteron las entorcas : xx It., mays aniey metre i lansol votra los vu enventari, per recullir la ossa d'Imbert, si descragua d. susdichs del atres- enventari susdich. sis del It., per lo cantar del endeman, a la Major : xx s, It., despendiey votra las despensas susdichas per estimar l'ostal de la Caysaria e per cerstz mandamens nastz après la sentencia et al pe d'aquella sentencia : x s. It., per messages : 11 s., vu d. It., per lo mandament de l'estima v far do- donat als estimados : s. It., It., It., It., It., la cedula d'aquella estima : x s. l'estrument d'aquella estima : xx s. per lo décret del juge : xx s. per la donation en paigua : xx s. per lo conselh dels prohomes que agron a per per l'ostal estimai" : x s. d. It., per lo trebalh dels dichs estimados : xxi s., vm It., al message que mes lo tuador en possession del tal : xii os- d. It., mays despendiey per la detencions que fes far de Montelhs, adoncs veguier de Masselha, et a l'estancia de Dousona, molher que fon de maistre Felip, son avi de ladicha Felipona, e per estigacion de messier Anthoni de Sarcian, adoncs juge del Palays, que favorejava ladicha Dousona, e quar non lo volgui aquitiar de tôt en tôt que ladicha Felipona non aguessa ren dels bens de Guilhem Hugo susdich ni de son mi avi en : la x carsse reginal mossen Pons de 1. It., dis lodich tuador que gran cortezia fara d'aquells d'aquellas que entendon aver son drech deldich tuador, que a o deu aver de los bens, se he son, de ladicha Felipona, per razon de so que li es degut, e des trebalhs e grans dampnages que a sostengustz en ella e per ella, a defendre sos drechs dels bens de son payre e dels autres, en las cors e deforas, e-s-en sas malautias, e-s-en sos destorbis de son art professant si, ladicha Dousona que ladicha Felipona deguessa metre en los bens comuns de son avi, maistre Felip Gregori, los bens de son paire, maistre Ymbert, es- e �TRES VIELHS crich PROCÈS MARSILHÉS 193 l'enventari susdich dels bens de ladicha Felipona fach mestier aldich tuador, votra totas las despensas, sus fachas per ell per Ile florins de bon aur, sa! en que non ha agio los es perilhs de drechurier sa persona e las malvolensas, mays Dieus que juge paigara eascun de sas obras e de quar ben sap cascun que Ymbert ni sas deseonoycensas sa filha non avien rendus de terra, ni de vinhas, ni de censés de que poguessan aver lurs alimens, ni lur vida a llur necessitastz e malautias en tôt ni en partida. (Arch. Munie.., F. F., Reg. di Judiccitiiras de 1368, Guilhem Bayle, notarï). Il Rescat d'un captiu en Riba bafbafesca Li peças de procedura que seguisson fugueron produchas dins un procès fach, en 1406, per Tomas Colomier, mar¬ chand e ciutadàn de Marsilha, qu'aviá de si plànher de Joan Didier, mestre d'aissa, tanbén de Marsilha, en sa qualitat de caución de Bertrandet Isnard, flu de Joan, ciutadàn de Tolón, qu'aviá tractat amb Colomier, lo dissabte 15 de julh 1396, dau rescat de son paire e de son fraire Peiret, tots dos esclaus Bogia. a Lo rescat di parent de Bertrandet si montava a la soma de 118 doblas e mieg de Barbaria, avalorats a 18 gros cadun, siá a 12 gros lo florin, una soma de 176 florins e 1 gros. Ber¬ trandet balhet adonc .a Colomier 100 florins de « regina » e 4 botas d'oli contenent 28 milheirolas ; a 3 florins la mi- lheirola, li botas devián fornir rins d'aur de regina lo resta, Colomier, « encara una soma de 84 flo¬ Joan Didier s'estant portât garent eu, s'engatget de vendre li botas au prometet de rendre lo soquiet, se la venda de ». per melhor pretz e l'oli ne donava un, en retenent 4 deniers de lucre per si penas. Tanbén, un l'oli segón una nota de l'escrivàn dau bord, sigueron embarcadas per estre carrejadas en coma onte li botas luec de venda, l'enfant d'Isnard e Didier costateron que s'era vendut 262 florins 6 gros, estimeron Colomier Mai aquest justicia. pron pagat. apelet en o entendet pas dau meteis biais e lis �ANTONI 194 CONIO julh 1406, davant Cort reiala, e jutge e, lo dijo'us 8 de julh, presentet au jutge I'soard una letra de contraire Joan Reinaud l'informant de la cava, e li re¬ mandant l'afaire a fin que lo jutgès. Isoard assigmet li partidas per lo subre-endemàn e debateron sus la recusaciôn ; cinc jorns après autra assignación e contesta publica onte Lo procès s'entamenet lo dilun 5 de Reinaud, licenciât en drech, jutge a la Micolau Aimeric, notari ; mai Didier recuset aqueu Joan son Tomàs Golomier reclamet 52 florins e 9 gros a Didier coma d'Esteve-Bertrand Isnard. Didier siguet conmai, plaidejaire testard, apelet d'aqueu jutjament e lo procès s'acabet, en 1409, per una senténcia arbitrala que lo condanet, per li meteis motius, a pagar au requerent 60 florins 3 gros e mai li costs, ço que deguet l'aprendre non solament qu'au mai pende, au mai rende, respondeire danat pagiar, a fau jamai respondre per un autre quand decidit a pagar per eu. Aqueu procès, osca segura, es tant banau coma la mai encara que sias pas máger comerci d'aqueli que si jutjan uei dins li tribunaus de e l'avem resumit que per faire lume au legeire sur li do¬ cuments seguents, que lo promier, subretot, trascrit quatre cops, long di contestas successivas, mérita d'estre publicat. Ne donam la segonda traS'cripción, la pas neta de totis, en la complétant, en nota, di màgers variantas dis autri reproductions. , part 1. En lo nom de — Convencion de Reaeat Nostre-Senhor sia, amen. Sia manifesta scriptura veyran ni ausiran, com io, Johan Isnart, provensal de la vila de Tollon (1) associata en ProVenssa, fos presonier e catiu poder de Moros, en la iciutat de Bogia, en Barbaria, fos en poder de mon ipatro per nom Massumet Hibili, mercadier d'e Bogia, et per letras del senhor Thomas Colom, mercader de Masselha, io Juhan Isnart fos vengut en presencia al dit honorable en senhor en Thomas Colom, mer¬ cader de la dicha ciutat de Martíelha. E davant el, genolz ficatz (2) molt piatosament, a el pregant que li plagues de causa a tos céls que aquesta présent carta e en e registre. Assetiada 1. Asociada, 3an copia, meteis 2. Qenolx ficaiz en terra, idem. �TRES VIELHS PROCÈS MARSILHÉS 195 far me tant d'almorna que el me resquatas (3) del poder de Moros et que m gîtes de llur poder (4), com io li prometia sobre Dieus e ma fe que nul temps d'el non partiria senssa licencia (5) tant que io l'agues plianament e bona e sens nengun frau l'agues pagat e contentât a tota sa requesta e valontat com fassem en terra de crestians. Et lo honorable senher en Thomas Colomer prenent ben piatat de mi al gran affan que ie portava (6) a volgut a mi complaire de trayre defores al poder del dit Massumet Hibili e de poder de Moros, per losquails io, Juhan Isnart, confesse e recoîoyse (7) a vos en senher en Thomas Colomer que m'aves presfcades e per mi aves pagat al dit mieu patro Massumel Hibili cent e vuit doblas encares mes aves x doblajs de bon e pagat per aur e de costuma que paga cascun muntar en ilo navili. migha de bon aur e de bon pes, me a 'la porta de la mar que son just pes,, lascals x doblas es de catiu com hix de la terra per Enaysi (8) que sera per to.t cent et xvm doblajs e miaia, doblas vos confes e reconoysse que francament e bona les aves pagadas per me sensa addit patro de qui io era catiu, lascals cxviii doblas e mieia vos promette e jure per Dieu e per los sant quatre Evangelis e quarte de comande que en far (9) qui de présent, que Dieu vulha que io sia en terra de crelstians d.e pagar vos e contentar a tota vostra demanda e requesta e de vostre procurador, e juri lascals cxviii prometi que nul temps de vos ni de vostres procurados partiray mens de vostre comandament ni ysire ne per mar ne per terra, an mos peis, no ab altres (10) fins tant que a vos o al vostres procurados, planament sias e non contentât de tota ladicha quantitat meia, lasqualis per mi e obligue me e venidos on 3. Que aves pagatz e e dels dich pagadas cxviii encare ma 4. O que'm gitas de lur poder, idem. 5. Al gran affan que ieu passava, idem. G. Confes e reconosc 7. En aysso, 4na 8. Que en tant, 9. No ami 10. Al estatut me pensena e tos mos bens presens e esdeque sian ni atrobar si puescan, a totas -cors ec- resgadas, idem. me doblas mens, avos Senher, idem. copia, carton 107. idem. altres, idem. nou de la nostra ciutat de Marcelho, 3" copia. �ANTONI m CONIO civils, e me oibliga a cartes de comande a de la senhoria del senher rey d'Arago, tant ecalesiasticas cant civils, e-s-a totas las cors del senhor rey dje Franssa, e de mon senhor natural ,lo rey Loys, e-s-al auditor ;de la cambra de nostie senhor lo Papa, e-s-a la cort del Marescal, te-s-^al Petit sagel de Mon-Peylier, e-s-.aill estatuit novdl (11) de la nostra ciutat de Masselha. E renuncie a totz drech cannonic e civil e-s-a totes franqueses de igleyas e armadas de senhor e de tota altra persona ; que de totas clesiasticas e totas las cors trayre e- gitar et empressonar et far ferrai- tro de mi sias planament e bona pagat e conten¬ tât, e vuelh e confes que sias cresut en cort e deforas cort de vostra simple paraula de totas messions e despen¬ me a puscas tant que vos sas que vos e vostres procurador vuelh que nengun juge, ne per recobrar del avocat e procura¬ dor, nefnguna rellacio (12), 11e contrast, ne ilibel non puescan far, ne contrastai-, an vuelh que aquesta carta valga e puesca valer davant cort e deforas cort e si puesca esmenar a concelh de tôt juge e de| avocatz a tôt profit vostre e a tôt dampnage m[i]eu. E per so con so sta. e a vertat, requere a vos autres senhos mercaders e patrons e scrivans que en aquesta présent carta me fassas testimoni de vertat. Fon feyta en Bona, terra de Sarrasins, disapte a vu dies del mes d'aost, l'an de la nativitat de Nositre-Senhor mil vostre. E quatre cens. Io, Benvengu de la Géra vahi, de Valencia, a requesta deldich Juan I'snart, escrieuta (13) la présent scriptura e fau hi mon senhal. Io, A. de Caliledes, mercader et ciutadan de Malhorquas, me stant en Bona, terra de Sarrayns, a requesta del <Lemunt dich Johan Isnart, lias testimoni de veritat ambe cosens de amunt dios, li per maior fermetat de sa man y pauset son sageil (14). copia. senhal, 3nn copia. 13. Mayorcas, ara stant en Bona, terra de Sarrasins... damont dich Juhan Isnart, fauc testimoni de vertat en las causas damon diches, e per maior fermetat scrivi de la mia man e pausi lo sagel de la rason, idem. 14. Ieu, Costantin Dardouin, patron de linch... fauc testimoni... pausi 11. Advocat o 12. mon procurador, nenguna dilution, 4na Ay scripta... fas hi mon sagel, idem. �tres vielhs procès marsilhès 197 lo, Contasti Dardouin, patio de -ley (15) stant en Bona, l'as testimoni en la présent scriptura a la requesta deldicn Juhàri Isnart, e ay scricha de la mia man e posi mon sageil. Hinart Bermon (16), mendelenh, stant en Bona, fas testi¬ moni la présent a scriptura, a la requesta del susdich Juhan e pausi mon senhal. Isnard e-s-ay scrich de la mia man leu, Glari Boianh, scrivan de linh, stant en Bona, fauc a la présent scriptura a la requesta del susdich testimoni Juhan Isnart e-s-ay sicrich de la mia man e pausi mon sagel, laquai garentia ay ratificada per comandament de monssen lo Juge de Palays e-s-a la requesta del senhor en Thomas Colomer per tant cant la mia garentia desus es strassada e non si podia, ben legir ni clarificar e ladita ratificacion ay scrich la cort, a xxvm de setembre, l'an mil en 2. — line vi. Compte de la Vende de l'Oli Item, vendet Thomas Colomier a xvi de setembre, ni bo- tas d'oli per près de xxxxv doblas la bota, son doblas cxxxv; fl. clxxxxviii, gr. vi (17). Item, plus vendet a Bona, a xxx de setembre, una bota d'oli xxxx doblas (18), que «on fl. lx. Item, e-s-z-ieu, Aycart Vedel, ay escriche ayso per coman¬ dament de Thomas 'Colomier, mercadier nostre e patron en partida. y (Arch. Munie., F. F., Reg. di Judicaturas de 1408, notari Antoni Audibert, e mai aqueu de 1406, notari Pevte Fr'esquipra) 111 Un mainatge mau-apariat Lo dimecres 16 de mai de 1424, Silona, molher de Joan e vi- Cauviera, si presentet davans Victor de Petra, cavalier 15. Hinart de Bermon, dansellen, estant en Bona... a la requesta deldit Johan, lra copia. Aquest' verset existis pas dins la tresena copia. 16. L'escrivàn s'engana, li 135 doblas donan 2430 gros, sia 202 florins, 6gros. 17. Dins lo procès en apelacion, l'escrivàn dis 30 doblas, mai aqui l'a tanbén error, que li 60 florins donan 720 gros, sia 40 doblas. 18. Veicita una notula sus papier destacat. presa de segur per l'escrivàn au moment de la discussion sus la venda di quatre botas d'oli, per se n'ajudar dins la redaceiôn de la contesta : « Elo non dis que l'oli non a servit a recatar son payre, ni son frayre e son.... en en d'autres caytius ; fon per tal quon non los pogy cuver en quonvenia que l'oli si vendet quar non lo podia laysar daves recatat uquel viacje sedemi e poder de los Moros, quar yeu m'en venge, an toquant yen l'ade l'armada dels Catalans ».In Peire Fresquiera, reg. de 1406) via per paor �198 ANTON! CONIO guier, sesent davant la porta de la partida bas'sa de l'espitau dau Sant-Esperit. Aquita, en frema onesta que crenhe pas de veire la gent badauda di plaças publioas s'acampar per conóisser la vida de son ostau, acuset son ome de degalhar sa fortuna propria, ja reducha de cent florins per lo paire de Silona quora aquest venguet viure amb sa filha e son filfaat. Si planhet tanbèn de ço que son ome avia fach pas inau de pichots deutes, e de l'aver respondut qu'amb de baceus cada fes qu'ela li demanda va d'explieacióii sus aquò. De mai, l'acuset d'aver esclapat una caissa onte, dau temps de la destrucción de la vila, aviá sauvat sa fortuna, e de li n'aver ràubat cent florins, probablement dins l'estigança de remplaçar aqueli que son suegre aviá retirais de la verquiera de Silona. L'esposa arguïssiá d'aquò per fin que lo viguier vouguès ben l'acordar i'admenistración personala de si bens ; esta mesura devent l'estauviar, pus tard, de tornar si plànher de cavas parieras davans la justicia. Malastrosament per Silona, son ome respondet, dins sa defensa, que reconoissiá de vertadier dins sa dicba que la demenición die cent florins facha per son suegre a la ver¬ quiera de sa molher. L'acusava, de mai. d'avec, amb sa maire, acaparat si propri beluras de fami'lha. Silona esprovet lo besonh de discutir la rebecada maritala. O faguet amb tant de pegin que son ome, encanbat, preguet lo viguier de comandar « a la dicha Silona que, lis obsequiaus servicis reaus e personaus ague d'entreprendre e faire,, de nuech e de jorii, coma tota bona moilher deu faire Lo e rendre a son ome ». viguier ne faguet son profiech e condaneï Silona a reprendre la vida comuna, e mai Joan Cauviera a reconéisser la verquiera de sa frema. Aquesta senténfeia faguet tant d'eflech qu'un taceu sus d'una camba de bos. L'a prova n'es que lo peirastre de Si¬ lona adreicet, gaire après, una suplica au viguier, lo pregant de provesir, au pus leu, a la publicación di garantidas entendudas e examinadas tocant la verquiera de Silona. Terrorizada que mai per son ome, aquesta ausava pas, en efiech, reolamar li mesuras necitas a la sauvagarda de son ben. Que, maudespiech de l'arreat rendut, Joan Cauviera s'encarava a pas reconóisser la verquièra de sa frema, que �TRES VIELHS PROCES contuniava de bacelar icoma la a aqueu prepaus, au MARSILHÉS 199 un popre e pregitava d:e pus bê¬ grand esbaudiment de la vesinança. 1. Afin e Planhas de Silona contra — son Eepos per so que vos, mossen lo Viguier, sïas enformat lasquals Siloneta, molher de Joan Calviera, si rencura e demanda a ella esser restituidas per lodich Joan Calviera, dis e prepausa ladicha Silona que lodich Johan, marit sieu, a agut e receuput vivent lo payre de ladicha Siloneta, e en diminution de sa verquiera, en mode las causas de neda nom'brada : c flor. Item, plus e aprop la mort de son payre, a agut e receu¬ put de ladicha Siloneta e per sas mans, en moneda nombrada : Item, cxxim flor. pays agut, laquai a près de sa propria ancturitat, encontenent que lo payre de ladicha Siloneta fom mort, l'ostal propri de ladicha Siloneta an tôt lo froyre que era dadins ; entre las autras causas dos vaysseLladas de vin vermélh, en lasquals avia en cascuna xvi milherolas de vin e a plus. Item, plus un botas plenas de vin blanc, tenent cascuna milherolas e 1/2, loqual vin tôt lodich Joan vendet e près l'argent, so es asaber : lo vin vermelh a près de xvi s., la milherola, e lo vin blanc à 1 fl., e a ix gros lo mens. Item, que vendet lo froyre tôt del ostal o la major partida al enquant, sensa que jamays en aia reconnegut ren, vu ni a volgut reconoysser. a culhit de deutes menudies pron, delsquals jamays non me n'a fach razon mays, car ladicha Silona lo requeria totjorn que li reconnegues ; en luega de reconoyssensa, el la batia e la malimenava malainens, e aysso Item, que sap tota la veynansa, curar ni s'en es e per so ella non s'en ausava rencurada fin aras. ran- Item, plus, aprop la destruction d'esta vila con fos causa que ladicha Siloneta agues salvat e gardat del sieu propri c florins en imoneda, lodich Joan del bel fach li ubri sa cayssa e los près, e los emiportet, e n'a fach a son plazer. Item, otra totas aquestas causas, a près continuadamens tos los fruics de sas vinhas e los si es aproprias, per so, mossenhor lo Viguier, suppliqua ladicha Siloneta a la vostra magnificencfa que, per pietat e per misericordia, atten- �200 anton! conio dent que lodich Johan, marit sien, a consumât e jugat tôt lo sieu e mays tôt so de ladicha Siloneta, exceptât alcuna petita quantitat que s'es atrobada e messa per inventari en una cayssa [la] quai es en l'ostal die la mayre de ladicha Siloneta, e laquai li era aguda prestada que, almens, aquella quantitat que s'es atrobada, afin que ella aia de que si puesca sostentar e aquistar sa vida, li si a baylada (e despachada, mot escarsa) e desliurada, e non ren mens requier que sia devedat aldicli Johan, marit sieu, que d'aqui anant si intremeta de la administration dels bens sieus parafrenals quai que sian. non E suplican mays a vos, mossen lo Viguier, que, breuli vulhas far justifia, d'aquestas causas afin que ella non aia hucayson d'aver plus de débat ambe lodich Johan, marit sieu, reservant-li sobre los bens deldich Johan, en mens, cas que si atrobessan, que ella ipuesca demanidar lodich Johan avia mays 2- — so que agut del sieu. Defenoa de Joan Cauviera Contra alcuna exposition per via de la magnificencia de vos, monsenhor lo querimonia facha Veg[u]ier, per la part de Silona, molher de Johan Calviera, en romans dechada contra lo davant dich Johan, marit sieu, respont lodich Johan en la forma que s'ensiech : Et primo a la prenniera, hon pauza e dis que lodich Johan ha agut, vivent lo payre de ladicha Si'lona, fl. c en deminucion de sa verquiera, respont lodich Johan que vertat es, que el ha agut losdich c fl. en aimermament de so que li era estât costituit e assignat, coma sap Guilhem Lort que en fon fermansa, e aquellos el ha reconegut coma a sta per carta. plus dis en lo segon capitol que, après la mort de payre, el ha agut per las mans de ladicha Silona cxxiiii fl., respont que, sal la reverensia de monsenhor lo Veg[u]ier, non es eneyssins, car si el los âges agus el n'agra fach recognoyssensa con es acostumat e far si deu. Item, al tes capitol que dis : ha mays agut, lo cal ha Item, son près payre, l'ostal e lo froyre d'el, e doas vaysselladas de vim el ha agut, respont que non es ver, an deguda reverensia parlant, car ella es la mort de son romanguda heres de payre, e tôt romans en las sieuas mans coma filha e son heres. �TRES VIELHS PROCÈS MARSILHÉS 201 Item, al cart capitol que comensa : Item, plus mi botas blanc, etc., nega lo davant dich Johan, lo davant dich vim aver près e vendut, car si fach vo âges, el en conde vim fessaria veritat. Item, a] sinquen capitol que comensa : Item, que vendet froyre, etc., nega jamays aver vendut negun froyre de sa molher, car si fach vo âges, el lo agra reconegut prodomalment, e non li avia ves .sench vendre rem, car avia pron lo de sy e, si l'a vendut si trova negun froyre e non aver vendut, dis que ella el. Item, al seyzen, que comensa : It., que a culhis deutes menudies, etc., nega Lo davant dich Johan aver culhit neguns sieus deutes, ni aver-la batuida per aquo, ni ella aver far que sia manifesta a la vesinansa, car si fos, n'agran agus sintime[n]s. Item, lo seten, que comensa : It., plus après la destruc¬ tion d'esta villa, etc., hon pauza que ella avia salvat c. if. r.ancura los vezins moneda, loscals lo davaint dich Johan près en sa cayssa, los en dech portai- ; nega lodich Johan aver neguns déniés sieus, ni aver tengut la clau de sa cayssa, car non li let de en e pendre los sieus propris, loscals son stas per trobar en l'ostal soterras, con es enformat lo conhat d'ella que, de voluntat deldich Johan, ha cercat son hostal e trobat. Item, al huchen capitol, que comensa : It., votra totas aquestas causas, etc., hon parla que lodich Johan ha receuput los fruchs de las vinhas, nega lodich Johan los frus d'ella aver receuput, car d'aquels que si son re'ceupus ho reculhis son stas mis en son hostal, de loscals ella, como dona, ha agut haministration, e los ha vendus e governas como fan las autras donas heretieras. Item, al noven, que es lo redier, hon requier que li sia administrada breu justicia, requer lo davant dich Johan que semblantment li sia facha ad el, so es li sia facha restitution de sos déniés e juhels, loscals tenon ella e sa mayre, que son propris deldich Johan, de losquals el puesca husar e mercadegear per sostention de sa vida e de ladicha molher sieua, lo vuelha coma tota dona vieure e conversar pacificamens amb ella e la provezir en tota la forma que tôt home de ben deu provezir sa molher, autramens el pro¬ testa que per el non sta ni stara que el non ho fassa, e non en cas de ben deu far, car el si que tornar perhufis usar e �202 ANTONI CONIO lodich Johan que l'ostal en loqual ella demoran, loqual li es obligat per la costitution e assignation de la verquiera de ladicha Silona li sia despachat, en loqual el amb ella em sa mayre, si li plas, puescan pacificament star. Demanda semblanmens que lur sia entredich la vendetion que fan de las ferramentas e me[r]cancias que si son atrobadas en l'ostal après lo fuocsh, lascals menudieramens ren e sa mens requer mayre vendon, distraon e alienan. 3. — Replies de Silona A las respostas fachas per Johannet Calviera a las de¬ o expositions fachas per Siloneta, sa molher, davos mossen lo Viiguier, repplica ladicha Siloneta en la mandas vant forma que s'en sec. E premieramens, d'aquella es layssada la premiera resposta, car contenta. A la segonna que nega e dis lodich Johannet non aver agut de ladicha Siloneta après la mort de son payre c.xxiiii fl., replica e dis ladicha Siloneta que el los a ben agut e los avia reconneguts, ayssin con estava nota preza per la man de maystre Aventuron, notari, e publioada en presencia de bonas garentias, e aysso ella si perhuffris de prohar. Item, a la tersa resposta, ont lodich Johan nega e dis non aver près l'ostal e lo froyre del payre de ladicha Silona, e mays las vaysselladas del vin, replica ladicha Siloneta que, ben que ella sia heretiera de ,son payre, lodich Johan a près tôt de bel faclh volgues ella que non, e aysso ella entent a prohar. Item, a la quarta resposta, ont nega aver vendut las mi botas del vin 'blanc, replica ladicha Siloneta, coma ella entent a prohar ho que ella las a vendudas. Item., a la sinquena resposta, ont nega ayssi ben aver vendut lo froyre de ladicha Siloneta, replica ladicha Silo¬ neta que ella prohara ben cossins l'a vendut e près l'argent cant si vendia, e aysso prohara ella per tola la veynansa, e mays per aquels que encantavan. Item, a la seyzena resposta, replica ayssi ben que ella prohara ben coyssins a culhit los deutes, e car ella si rancurava la batia, e aysso prohara ella per tota la veynansa. �TRES sa VIELHS PROCÈS MARSILHÉS 203 Item, a la setena resposta, ont nega aver près los c fl. de molher, replica ladicha Siloneta que non es pas mera- vilha si nega aquo, car ella non o pot prohar que las cau¬ que sont notorias e manifestas, e si podon prohar per bonas garentias, a negat e nega empero la vertat, es que el los a ben preses, e d'autres que ni avia otra los cent, aprop sas la destruction d'esta vila eneyssins es sus e si peruffri[s] lo bras de Sant Anthoni o de jurar que aqui ont sera aordenat. Item, la uchena resposta, ont nega aver agut los frucs bens parafrenals, e dis que aquellos que si son receupus son agus mes en l'ostal de ladicha Silona, e que ella los a vendus e administras coma dona, replica ladicha de tos a sos Silona que ella si dona meravilha con lodich son marit ella a dich en aquel capitol, car lo es notori e non se pot negar que, aprop la mort del payre de ladicha Silona continuadamens lodich Johan a tengut l'ostal sobre dich e y a fach sa habitation continua, usant tant en liech quant en taula, del froyre de ladicha Siloneta, e adminis¬ trant los autres bens que la eran ; vendent cannebe, dais a segar, clavaon, ayssadas e autras diversas ferramentas que eran en l'ostal de ladicha Siloneta, e a vendut los vins que la eran, en a près cascun an tes aquellos que a reculhit de îas proprietas de ladicha Siloneta, e encaras mays, dis ladicha Siloneta que cant son payre fom mort, lodich Johan près de drap per i mantel a si, e car ladicha Siloneta non lo volia pagar, la va ben batre am bon tros de corda, e a Item, al redier capitol con lodich Johan requer que li sia facha restitution de sos déniés, quais dis que ten ladicha sa molher e sa mayre, e les joyels quais afferma que son sieus propris deldich Johan, afin que en puesioa usar e mercandeiar per sostentation de sa vida e de sa molher, re¬ plica ladicha Siloneta que lodich Johan a fach auls mercadarias del rémanent que a agut d'ella e del sieu propri, so es de sa mayre e de son payrastre, delsquajs s'es atrobat o si dévia atrobar mays de mil flor. en déniés, exceptât los autres bens que avia, losquals a tôt jugat e degalhat, sal so petit que s'es atrobat que [es] nonren en comiparation de so que avia o so que dévia aver, perque non entent a consentir que ren li sia baylat, car farian la fin que a fach Balre, dels joyels que demandas, que dis que son sieus, nega so que �204 ANTONI CONIO dis ladicha Sijlometa que el non y a ren, an son sieus/prolos avia en son donsellagi davant que li fossa ren, perque requer que a ella sian baytas per son plazer e per son usagi, e aysso prohara ben, ella, si besonha es. Item, al fach del ostal, loqual ten sa mayre, dis ladicha iSiloneta que ella d'aquo non si entent a entrCmetre, car pris d'ella, e ilo débat remet a sa mayre. Perque cha e requer e suplica que administrada. 4. — breumens justicia li sia fa- Replica de Joan Cauviera Als replicas donas per dona Ciloneta, molher de Johanet Calviera, opausa et excipis lodit Johanet que aquels re¬ plicas ladita Cilonet entent de probar per la forma saubat et retengut de excipir et opausar plus largamfens, en cas que lodit Johanet ne aya mestier ni li sia neoessari, que expressament et spécial si réserva. E quant al replicat de la segonda resposta facha per ladita Cilona, excipis e opausan dis que aquel, que es obs¬ cur e mulitiplioi, continent piluralitat e plurors caps habent altramens aytal, alqual probar ladita Ciloneta non deu [e]stre amessa ; sinon que, premieyramens, lo déclaré et lo divisisca affin que la guarentias que ladita Cilona vol produyre puscan claram/ens testiffìcar et depausar sus lodit replicat pter la oonservacion dels dreitz de las partidas. Item, al ters replicat de ladita dona Ciloneta excipis et opausa lodit Johanet que a-z-aquel probar ladita Ciloneta non deu esser amessa car aquel replicat conten négation de fach lacal, ,per las causas de verta non es alcuna pro- que que se en sec, bacion. , It., al cart replicat, excipis e opausa lodit Johanet se cmplica en contradiction, o conten ladita Ciloneta dicion contradictoria, et per so, replicat, replicat. non deu pas esser si de dreit non se que con- concorda lodit amessa a probar lodit It., al sinquien replicat donat per ladita Ciloneta, dis lodit Johahet que el non crey que sia vertat so que ela replica en la forma ni en la maneyra que se replica, ni que se pusca probar en nulha probacion, que si puescha faire deguda- ment de drech. Item, al seyzen replicat donat per ladita Ciloneta, exci- �TRES VIELHS PROCÈS MARSILHÉS 205 pis et opausa lodit Johannet eyssin cas cum a opausat et excipit al segon replicat, 1 aquala iesposta vol que sia ayssi per repetida et per scricha et, per so, non d'eu esser amessa a probar ladita Ciloneta lodit replicat. Item, al seten replicat donat per ladita Ciloneta, excipis et opausa lodit Jolianet que ladita Ciloneta se ren suspechosa e afectuosa, volen que, per sa nuda afïermacion, sia cresuda, volent ayssi meteys jurar so que non l'es defîerit ni présentât, et non a res mens non a fait lodit replicat ni format en la maneyra que drech ordena et, per so, cnjustamens requer e nulhamens replica ; requer que sia repe*llida o requera causa justa et someta en forma deguda lodit replicat. It., al h ucben repilicat de ladita Ciloneta, lodit Johabet excipis et opausa ayssins cum a opausat et excipit al segon replicat, laquai resposta vol que sia ayssi per repetida et per scsricha et, per so, dis que ladita Ciloneta non dieu es¬ ser amessa a probar lodit replicat. It., al darier replicat de ladita Ciloneta excipis et opausa lodit Johanet cum propriament a excipit et opausat et dis que puysique el es senhor de la persona de ladita Cilona, ben pot e deu esser guarda dels autres sieus bens et, non a rres mens, negua lodit Johanet, que el sia joguador ni home de aul vida, ni deffamat de tôt ni de autre crim que sia. Per so requer a vos, mossenhor lo Viguier susdit, lodit Johanet, que vos plassia de reppellir ladita Ciloneta de ayslso que contenen losdis replicas et, aquels, reicir, car ayssins se deu far de drech per las excepcions et opposicions desus dichas. Requere vos, moissenhor lo Viguier, que vos plassia de comandar, et am ben granlda péna a ladita Ciloneta que, los obsequials servicis, reats et perso- nals, aya a impendre et fayire de nuitz e de j'orns que tota fayre et rendre à sson marit, cum es lodit Johanet en las causas desus dichas, vo>stre benigne offici bona molberdeu humilment implorant tant quant de drech ne es tiengut tan solamens. 5. — Requesta dau Peirastre da Silona Magnifïc e poyssant senhor, a la vostra magnificencia a plagut de ordenar l'autre jorn, non a gayire, que Johanet �206 ANTONI CONIO gendrie, retcnrnes en in,on hostal ,e far aqui manjant e bevent ambe mi e ambe ma fillha, sa molher, ayssins coma bonas gens dervon far, e que ello degues réconoysser a ma filha, sa molher, so que avia agut per verquiera ; empero mossr, el es ben vengut al ostal e esta, e manja, e beu layns, mays non pas en pas, car el mi dis totjorn grans vilanias ,e grans injurias que n,on 'deuria dire a una esclava si l'avia e, a ma filha, non a voilgut ni vol r'econoysser souque a agut per sa veriquitera, nonostanit que en sia agut requist en spécial per sos amies mleteys, mays en luega de reconoysstar-li sa verqqiera, l'a Calviera, sa mon mancion, conversant, batuda e la bat mot aspramens, s'en soi Causa e senso me¬ pas senso grant perilh de ladicha ma filha, at¬ tendent n'estait en que es sa persona per la gruleyssa, persura, e non que, mossr, vos suppliqui que per Dieu mersie vos plassa dte provesir de remedi afin que major escandal non s'en esdevenga, car yen non su d'entendement ni mos amies a si pane, que el estia en mon hostal e mi diga vilanias e in¬ jurias, e coma ay dich desus, mossr, car el récusa de reconoysser la verquiera a ma filha, al mens so que si troba que a agut, e las garentias son ja ausidas e examinadas, vos sup¬ pliqui, mossr, que vos plassa de fardas publicar afin que ma filha puesca aver per sa futura cautela instrument pu¬ blic deldich e de las dépositions sobredichas, e vos, mossr. puscas ordenar de la dicha verquiera en la forma e en la maniera que a la dicha ma filha sia en segur al mens so que en atrobara o es atrobat, e aysso, mossr, vos requeri yeu, car ladicha ma filha non s'en ausa venir per paor e per temor deldich son marit. E sobre aysso, mossr, vos suppliqui que breumens vulhas provezir car grant péril es e major s'en spera si, breumens, non si fa la provision, car non dilgant Dieu de mi, mossr, mays tota la vevnansa s'en dona grant meravilha- de la grant crueltat e la grant malicia deldich Johannet, mon gendre. (Arch. Munie. F.. F., Req. ai Jndicrttmras de 1424. Aniïani Lavier e aittri. notaris ; caricn 109). �207 GLOSSARI li mots maleisats a comprendre per li legeires pacu Leissam is erudits lo suenh de reletìar li formas gramaticalas particularament nombrosas que podon lis interessar. Aquest glossari claus aVesats au foneticas e que vielh provençau. Afectuosa III. 4. adj. fencha. Agulhie I, I, suis, m., espingolier li femas portavan penjat, a la que cencha. Amermament III, 2, subs. m., dimi- nución. Anona, I. 3, suis. f., blat. 3, suis. dechat I. demfra I. 2, adv., çai demunt-dit II, I, adj. jos. dessusdit (ca- talanisrae). donsellagi III. 3, estât joventa de maridatge. abans lo Apodixa I, 3, suis, f., recebut, qui- ordonàncla de m. metge. III, 1, adj. defendui. devedat tança. I, 3. Ataut s. m. Ello I, 2, pron. pers., eu o el. eneorar J. 1, veri. revenir. caisse de mort. Atressis I, 3, adv., tanben. III, 3, adj., marrit, dolent avaria I, 3. suis, f., cost, despensa. averamens I, 2. subs. m. pl. verificaclons, declaraciôns. bloquies I. 2, suis. m. pl., iloquier. aul escut. endes, I, 2. suis, m., cabeu. * * escarsa de taula. boissezeta I, 2, petita boita o caisseta. bossa I, 2, suis, f., borsa. bredola I, 2. suis. f. desca, canestela. Bancalet I. 2, suis, m., tapis * * Cabada I, 2. adj. caìada, ajustada i III, 1, adj. f. I, 2, suis, m., garnidura de passamanaria. drap. servici funebre, canet I, 2, suis, m., mena de I, 3, subs. cantar m., L. 3. suis. f. pl. escroulas, mena de malautiâ que pretoca li glandolas del col. esmenar II, 1, veri. eimendar (cata- lanisme). I. 1, suis, m., capsalier I, 2, subs. m. cabessier o espaci. estival I, 2, suis, m., mena de cauça- dura, iota. excipir III, 4, veri. excipir, allegar una excepción. eysuga-cap aisouta. economa, ava- reciosa. escroulas espay iots. cairell trespès. ensequias I. 3. enseguyas I, 1, obtequis. entro I. 3, prep. fins, d'aqui a. escanli, escanhas, I, 2, suis, m., es- I. 2, suis, vel, moca- m., dor de cap. coissiniera. carrayrel I, 2, subs. m. cairier ? carsse I. 3, subs. f. jaula, presón. cautela IIÏ, 3, suis, f., cautela, ccución. clavaon III, 3. suis, f., per elava- ensemble de clavels. I. 3, suis, f., drech de cens degut al senior feudal. censa confiesch I, 3, suis, m., confiaient, confección. cort (argent de) I. 1. suis. f.. argent de lei fébla. cortina I, 2, suis, f., cortina. ideu. eosset I. 3, suis, m., vestit de mdr- amplas sarrat a la talha. cotardia I, 3. suis. f., cota, mena de gas rauba. I, 2, subs. ni., coire. crespina I, 2. suis. f., franja, orne¬ ment de cap di femas. cumeneguet T. 3. veri. a la 3" pers. del sing. del passât définit, c.omucoure niet. cavción, ga¬ feyta II, 1. part. Iamsme(. pas. f., facha (cata- flassada T. 2, coierta de lana. fluna 1,2, subs. f.,vièlh pr%. fÎpisena, fluni, coberta de coissiniera. frachissa I, 2. adj. f., plegadissa. freol I, 2, adj. m., prim, usât. orladura, galón. froyrat ï, 2, adj., doblat. froyre III, 1, subs. m., mobles, orfres I. 2, subs. m. dilha. frumeta I. 2. subs. * f.. mena de drap. * Ginohyer T. 1, subs. m. primier mes de l'annada, genier. glavi I, 2. subs. m. espasa. grueyssa TIT. 4. suis, f., prenhesa guardacors I, 2, suis, m., mena de vestit. * * cuysuera. que malhas. fermansa III. 2, subs. f., rantie. cella I. 2. subs. f., cadiera. son. Fauda T. 2. subs. f., bragas d'acier en suis. f.. part de l'armadura cubrissiâ la cueissa. Dampnages I, 3. suis. dicis, dams. m. pl., preju- Heres I, 2, subs, eiretier, -iera. hix II, 1, veri. 3e pers. del sing del ind., salis, sort, (catalanisme). en vielh prov. eis �208 ANTONI CONIO polpra I, 1, subs. f., porpra, de ooIo II, 1, me). * : flanc, en vielh prov. latz. layns III, 5, adv., udins, aqui dintre. let III, 2, verb. 3' pers. del sing. del près, d'ind. del latin licet, convèn, inf. lezer. ley II. 2, linch, notas, suis, m., for¬ ma normala : lenh, bateu, vaissel. lines I, 3, adj. de lin. listat I, 2, adj. bordât. lias II, 1, verb. Ie pers. del sing. del près, d'ind., laissi (catalanisme). longiera I, 2, subs. f., toalha o servieta longa, eissuga-mans. * * Malautia de Sant-Laurens I, 3, subs. f., impétigo, crostas de lach. lauteget. nianción III, 5. subs. mareza f., demora. I, 2, subs. /., marga. man- I, 2, adj. f., En bon estât, con- en vielh catalàn avem : bota m are.sa. bota vinatera ben cuidada i aconduida (Die. Aguiló). mendelenh II, 1, subs. m., capitani de vaisseu Ì per mandalenh. de II. 1, prep. sensa (catalanis¬ me) II, 1, adv., mai )catalanisme). mesa I, 1. subs. f., tailla. meselat I, 3, adj. e subs., drap de . mes mescla. messages 1, 3, subs. * pl., uissiers, varlets de vila. I, 3, subs. f., despensa. mezeime ï, 2, adj. ind., meteis, fr. même. III, 1. subs. f., mena de me¬ pel vin. multiplici III. 4, adj. multiple. sura Querimonia III, 2, subs. f., planha, requesta judiciària. * * Rancurar III, I, verb. se plànher. randell I, 2, subs. m., dentela ? o bor- dadura. reïeir III, 4, verb., II, 1. adj. ind.. (catalanisme) ^ nengun vènça. (Romaner) III, 2, verb., romans, pas. def. 3e p. sing., denwret, romanguda, part, pas., demorada. III, 2, subs. m., roman, len- romans vulgària (aquò si pas a cap, lacións de que en son Sa-en-tras I, 2, adv. temps passai. Sendat, seníat I. 2. subs. m., tescut de seda. sensal T. 1, adj. grafia normal : censal, que pretoca lo cens. servelliera I. 2, subs. f., grafia nor¬ malei : cerveliera, mena d'eume o servidor I, 2, subs. m., peirou. ses T. 2. subs. m., grafia normala m. pl., para- fora di bens dotaus e garda l'administración. I, 2. subs. f., hassaca, marfe- prodomalment III, 2, adv. amb pro- : eervi, cervi, fr. cerf. eers. siéra I. 3. subs. f., forma normala : cera. cera, fr. cire. sospechosa III, 4, adj. f., sospieclio- fr. suspecte. mena petit bloquier. tartugua I. 2. subs f., mena de blo¬ quier. ga, palhassa. pater-nostres I, 2, subs. m. pl., capelets, fr. chapelets. paves I. 2. subs. m., pavés, bloquier. penna I. 2. subs. f., forradura. plach I, 2. subs. m., procès. platas I, 2, subs. f. pl.. plastrón metalic que se metiéi sus l'ausberc per protegir lo piech. plurors III, 4, adj. ind., forma nor¬ mala : plusors, mai que d'un, força. bitat. pro- * * de dis de bens de la fema dont aquesta passaca ape- vençau). Targeta I, 2, subs. f., targa, degun drap mortuari. parafrenals III. 1. adj. se qu'avem prov a garrolha sus lis lenga d'oc, lemosin o cercar , taulons 1, 2, subs. fernaus, regitar. III, 3, subs. m., restant. repellida III, 4, part, de repellir, regitada. restaurans I, 3, subs. m. pl., preparacións farmaceuticas tonicas. liai I, 3, subs. m., reiau, mena de rémanent sa, Navili II. 1. subs. m., naviri. Pali I, 3. subs. in., forma prov. : * caso. m. mession milherola m., profiech (catalanisme). ga dreçha. mens profit II. 2, subs. moneda dis ancians comte de Pro- malaveget I, 3, verb, 3' pers. del sing. del pas. def., foguet malaut, mamanegua cha. viu. lor roge profemena I, 3, subs. f., onesta fema, matrona. * Lastz I, 2, costat, normal ieu (catalanis- pers., pron. pl., estaudels, m. tauliers, fr. tréteaux. tesses f. 2. subs. m. pl., testieras. toalhola I, 2, subs. f. mocador. tressados I. 2, sub. m. pl., bloca tenir li trenas tuador T. 1, subs. per de la coifadura. m., tutor. Vahi II, 2, subs. m., vali, foncionari co dis arabis, governador. I, 3. subs. m. tomba. velhit I. 2, subs. m. vélot, fr. velours. venidus I. 2, adj., venidor, que deu vas venir. I. 2, subs. f., baga unida, jonc, II, 1, numéral, uech (catalanis¬ vergua vnit me) . verquiera I, 2, subs. f., dot. * * Yaeida I, 3, subs. f., revengut, renda. �209 CATALUNYA I ITALIA A L'ALBA DE LA Mes de RENA1XENÇA <*' maig die 1473. Fa quinze anys que traspassà el gran rei Allons, però encara n'és ben présent el record quan les dues filles del seu successor, Ferran, es mariden a dos princeps potents rara, ban : Hèrcul d'Esté, fill del marqués de Feri Mateu Corvino, rei d'Hongria. Les dues princeses nom de Beatriu i Eleonora. Hèrcul d'Esté havia estât portât a Nàpols encara infant, acomplir la seva instrucció de cavalier i de princep prop de la cort d'Aragó, que amb la seva brillantesa esbalaïa totes les corts menors d'itàlia. El princep estense romangué divuit anys entre els catalans ; se'n separà només un temps breu per associar-se a llurs rivais els Angevins, i a-ixi fou coin, en una batalla d'aquell intermedi, es trobà cara a cara amb el que havia d'esdevenir el seu sogre. Perquè després es converti a la causa catalana i, penyora de la seva conversió foren les noces amb Eleonora. Aquesta princesa es posa en cami un sequici magnifie de cavaliers i de dames, tingué a Roma una acollida triomfal i arribà a Ferrara on era a esperar-la el seu rnarit. I visqué a Ferrara vint anys, és a dir, fins a la seva mort, i tingué del seu matrimoni quatre fills. Al primogènit li donaren el nom aragonès d'Alfons. Les dues filles, que foren dues de les niés esplèndides figures de la Renaixença italiana, es digueren Beatriu (més tard Beatriu d'Esté, muller de Ludo¬ vic el Moto, duquessa de Milà) i Elisabet (més tard Elisabet d'Esté, dona de Francesc Gonzaga, marquesa de Màntua). Per acollir a Eleonora d'Aragó i menar-la a Ferrara, també anà a Nàpols un estol de cavaliers de la cort esten¬ se ; i entre aquests cavaliers, el poeta més brillant d'aquella cort, M. M. Bojardo. A Nàpols, el Bojardo féu coneixença intima amb els poetes de la cort catalana i, primordialper (*) Vegeu, si d' « OC » us plan, corresponent a la primera part d'aquest treball en el numéro 5 març-abril d'enguany. �EZIO 210 ment, amb el LEVI més íìdel a la corona de Ferran d'Aragó, el Barcelona nadiua. el Bojardo degué passai- revis ta a tots els esplendors d'art aplegats i, home culte que era, degué l'ullejar tanibé els llibres de la biblioteca reial, molts dels quais eren, naturalment, catalans. 1 Garitco, vingut a Nàpols des de la seva Es deia Benet Garret. Al castell català, entre els llibres que pertanyien a ambdues infantesses, ço l'inventari de la és, a Beatriu i a Eleonora, hi havia, segons cort, très cròniques dels reis d'Aragó ; a de Bernât Desclot i de Ramon Montaner. Amb el les coses vistes a la brillant cort c'atalana i amb de les coses llegides a la biblioteca reial, el saber, els llibres record de els records Bojardo, tôt l'obra que havia de perpé¬ sinô encara la memória de l'esdeveniment remarcable al quai havia participât en aquelles jornades. Aquesta obra fou 1'« Orlando innamorato » que tracta de les. Mirabil pruove che fece il franco Orlando per amore nel tempo del re Carlo Imperatore ». Es tracta d'un poema en el quai es troben les tradicions seculars de l'epopeia francesa i en el que l'autor descrivi les gestes fantàstiques dels seus paladins i Ilurs aventures just tornat a Ferrara, començà tuai', no solament el seu'nom, « Carlemany, d'Orlando i entre cristians i sarraïns (arguments imposais quasi obligatòriament per la tradició popular, de la quai ningiï no s'hauria pogut desviar sense perill) el poeta inseri un episodi nou que no es troba en cap altre romane precedent : les noces d'un ca¬ valier alarb i d'una noia cristiana, g'uerrera i filla d'un llinatge de guerrers. La noia es diu Bradamant i el cavaler Ruggiero. I aquestes noces de Roger i de Bradamant son la monjoia final vers la quai tendeixen els episodis diversos del poema. Roger morirà, però del seu casament amb Bradamant exirà una prosàpia il'lustre : la familia d'amor. Però entre de Rinaldo les gestes de i el reconte de les grans guerres Estense. Sembla prou évident que, amb damant, el poeta entenia aludir els noms de Roger i Bra¬ Hèrcul d'Esté i Eleonora d'Aragó i que en les noces del cavalier sarraï i la noia cris¬ tiana volgué referir el maridatge napolità al quai havia assistit en el que àdhuc havia estât una part important com a procuuador d'Hèrcul. Però, per què Hèrcul apareix �L'INFANTESSA ELEONORA Escultura de Franccsc Laurana, D'ARAGO Museu de Palerm �ELÍSABET D'ESTE Pintura dcl Tiziano en el Muscu Palati de Vicna �CATALUNYA I ITALIA 211 el poema transfigurât en un cavalier moro ? — Senzillaperquè sigui possible donar l'episodi de la conversió, premisa natural i necessària de les noces. Havem vist que, Hèrcul d'Esté, ha via militât de la part angevina adversa a la casa d'Aragp. Després es converti a la causa catalana i les noces l'oren la penyora de la nova amistat. I es iacil també entendre com Eleonora pogné ésser descrita poèticament sota la semblança de Bradamant. L'infantessa era fil la de Ferran d'Aragó i d'Elisabet Chiaramonte, ço és, de part materna, d'aquella mateixa casa de la quai la llegenda feia devallar Rinaldo i tants d'altres personatges aventurers de l'epopeia. Bona prova d'aquesta suposició és, també, que en el poema del Bojardo i d'Ariosto, Eleo¬ nora sigui anomenada « la donzella gentil de Chiara¬ monte ». I que Eleonora s'agradava, 110 solament del re¬ cord de la tradició catalana del pare, sinô de la claramontesa de la mare, ho proven els noms que volgué donar als seus iills. Una nena es digué, ja ho havem escrit abans, Elisabet, o sigui el nom claramontés de l'àvia ; és amb aquest nom que la princesa d'Esté esdevindrà la dama niés perfeta i més representativa de la Benaixença italiana. En canvi, també ho havem dit, el primogènit es digué Alfons. El poema èpic més gran del Quatre-Cents, célébra, doncs, unes noces catalanes, les noces d'una princesa catalana amb un princep estense, pertanyents cadascun a tradicions politiques adverses. Per commémorai- poèticament un esdeveniment semblant, el poeta degué remémorai- les lectu¬ en ment ; fetes a la biblioteca reial durant aquells dies de les napolitanes. La literatura catalana ténia moites pa¬ gines dignes d'ésser conegudes i meditades àdhuc per un poeta de la Renaixença més exquisida. Perô cap d'aquestes pàgines no era tan noble i tan veïna de la gran epopeia, com la Crònica de Ramon Montaner. Aquesta és, en efecte, la gran i véritable epopeia catalana. Què llegi el Bojardo en el llibre que la princesa servava entre els més intims i cars ? Tornem amb aquests records, que en aquelles pàgines descobria el Bojardo, a l'epopeia almogàver que havem deixat interrompuda a Messina l'any 1302. Partits d'Itàlia, els ialmogàvers es volcaren a l'imperi bizanti, cridats per l'emperador Andrònic. Anava al cap d'aquells indomables un guerrer italià, jove-, nascut a Brindisi, de pare tudesc i de mare res testes �212 EZIO LEVI niés tard templer. Es deia Roger. L'emperador el proclamà Megaduc i després César i li oferi per muller la seva neboda Maria, filla del rei de Bulgària, Joan Assan III. Les noces de Roger i Maria foren l'inici de l'epopeia almogàver, tal com el casament de Roger i Brada¬ mant havien d'assenyalar el començament de l'epopeia estense. Roger acompleix prodigis de valor a la peninsula, passa la mar i desconcerta els turcs al cor mateix de llur terra, l'Anatòlia, i no solament reconquereix totes les pro¬ vînmes que liavien envait, sinó que escampa entre ells el italiana, que esdevingué terroir. plenitud del seu triomf épie, heus-lo aci, però, atret pel cunyat, envejós de tanta glòria, i occit a Adrianòpolis. La princesa Maria, esdevinguda vidua després d'aquells pocs mesos de glòria i d'amor, peregrinà errant com els almogàvers, posât tôt l'esper de la seva venjança i del renovelLament d'aquelles gestes glorioses en el seu fill tendrissim, que, en la semblança i en el nom havia de con¬ tinuai1 les del pare. Ramon Montaner, el poeta de l'epopeia, breçava en els seus braços aquest nou Astianiax. I amb la mort de Roger havia d'acabar, tal com acabà l'epopeia almo¬ gàver, el poema del Boj&rdo. En la vers un parany Una altra mort, bell començament però, la del poeta, estroncà el poema al de la terça part, i de les aventures de Ro¬ i Bradamant no ens en ban restât ni la eontinuació ni l'epileg, els quais foren confiais al continuador de 1'« Orlando irmamorato », el poeta devotissim d'Eleonora d'Aragó, aquell que en planyé la mort prematura en el vigèssim aniversari de les seves esponsalles : l'Ariosto. Cal dir aci la part que havia tingut en la composició del poema la filla d'Eleonora, la dama que amb el seu nom renovellava el record de la claramontesa Bradamant : Elisabet Gonzaga. L'Ariosto revelà per primera vegada el seu poema, llegint-lo a Elisabet en una visita que acomplia a Màntua per encàrrec ger d'Alfons d'Esté. En el poema de l'Ariosto, la història de damant continua i es perfecciona. Roger castell d'Atlante i a Roger i de Bra¬ és reclós en un través de mil proves es torna cada ve¬ gada més digne del seu ait desti. Es l'Eneas de l'epopeia ariostesca. En ell s'espera pel gran acompliment de defen- �213 CATALUNYA I ITALIA dre Rinaldo, paladi de rei Agramante. Però el duel és interromput per la intervenció dels sarraïns i Roger, després de mil peripècies, rep el baptisme i es conla en un pugilat singular, cara a cara a oristianitat, l'honor i la fortuna del verteix a seu la fe. I aixi semblaria haver-se acomplet el desti de l'heroi, si l'Ariosto, que ténia sempre fixes al pensament \aquelles fonts catalanes les quais l'havia adreçat el seu predecesabandonar-lo sense apropar-lo molt més encara a l'acció que iel Bojardo li reservava. En efecte : en la Crònica de Ramon Montaner, Roger, transmudat a Orient, conquista abans de les seves noces una coirona, i la conquista en el regne dels búlgars, Calia, doncs, immergir l'heroi en aquest ambient oriental, tant i tant tràgicament sor, no a hagués resolt no suggestiu en les pagines de l'epopeia catalana. Pel supòsit, però, que del report de Ramon Montaner, l'historiador català antic, a l'Ariosto se n'hi hagués esvait el record, heus aci que intervé, per a renovellar-ne les imatges, un llibre del temps que reprèn aquella èpica història. Aquest llibre eTa el romanç « Tirant lo blanch», del quai Elisabet d'Esté n'havia cercat una copia prop de la seva amiga napolitana Antònia del Balzo per encarregar-ne una traducció a un familiar seu. I encara s'ha inspirât l'Ariosto en « Tirant lo blanch », per altres episòdis del seu poema. Ja ha estât relevada l'aroma oriental de la novel'la cata¬ lana. S'hi respira el mateix sentit d'aventura que alenta en pàgines de Ramon Montaner. Tirant reenoarna en plena Renaixença la figura de Roger, conquistador de l'imperi grec, i la seva dona infelic. Carmosina, renova els esplendors i les tristeses de la basiliça Maria. Roger i Maria en les pଠgines de Ramon Montaner ; Tirant i Carmosina en les de Tirant lo blanch » ; Roger i Bradamant en les d'« Orlando furioso ». A l'Ariosto no li hauria semblât que havia acomplert del tôt el seu objectiu, si no ens hagués aconduit al lloc précis on tingué el seu epileg l'epopeia almogàver : al regne dels búlgars i a l'imperi de Bizanci. En els cants afegits a la darrera redacció del « Furioso », l'Ariosto perllongà sobre aquest escenari oriental la història del seu heroi i el féu batre's a favor dels biilgars contra els bizantins, caure presoner en una emboscada, tal com havia caigut sota els murs d'Adrianòpolis el primer Roger, alliberar de la presó les « �214 el seu ÈZIO LÈVÍ rival Lleó i iniciar amb ell una emulació noble de d'abnegacions. Desprès d'aquesta compequai totes les virtuts del cavalier es poden desplegar a plena llum, Roger ja es troba en condicions d'àtènyer el seu destí i d'amullerar-se amb Bradamant. I de les noces d'ambdos eixirà la prosàpia d'aquells estenses, amb els quais ressonaran en la Renaixença italiana els noms ca¬ renunciaments i tència, en la talans belllssims d'Eleonoira, d'Alfons, d'Elisabet... L'epopeia almogàver acaba aixi, en el cant «nés diàfan poesia italiana renaixentista. La història, secular, en la quai, italiens i catalans bescanviàreim ostensiblement tantes i tantes caractéristiques vitals, clou la série d'aquells bescanvis fefaents d'aquesta bella manera. Nosaltres, italians, donàrem a Catalunya, segons la paraula del propi Ariosto, tôt allô que podiem donar ; li ofriirem la flor més bella de la nostra poesia : els poemes del Bojardo i del seu successor. I els catalans llegaren a Itàlia les magnificències artistiques del Castell Nou, de Nàpols, i de la cort d'Alfons. de la Ezio LEVI de la fìeial Universitat de Nàpols. �GRAMATICA OCCITANA segón los parlars lengadocians II. A. - - PRONOM PRONOM PERSONAL Lo pronom personal comprend de tonicas e de formas conjuntas al verb formas absoludas primitivament ato- nas. Formas absoludas 42. Aici lo lia p. paradigma de las formas absoludas. Sing. ieu, io, jo (m. e f.) Plur. nosautres (m.), nos (m. e nosautras 2a p. vosautres (m.), vos (m. e tu (m. e f.) /.) (/.) f.) vosautras 3a p. (/.) et, élis, eles, (m.) elas (f.) el (m.) (/.) ela reflexiu : se (dels dos genres e nombres) Aquelas formas, sempre tonicas, s'emplegan coma subo coma regims preposicionals : ieu parti, ai fait tu, pensas a ieu, te trufas d'ela, se fisa a uo'sautres, aquò va de se. Lo reflexiu se, utilizat solament coma regim, jectes coma es generalament remplaçât per et : cadun fa per et. reservadas a l'usatge respec- Las formas nos e vos son tuós : se tracha de vos sol. �216 ĺ. alibert L'anciana en lenga, fins al segle xviin, coneissiá de formas mi, ti, si. Las doas primieras eran quora subjectes, quora regims preposicionals, la damera exclusivament regim preposicional : fora de mi, parla de ti, plus docte que mi, trabalha per si. Remarcas. — ieu es la forma d'usatge mai espandit, deu èsser preferida ; io {yù, yò) es conegut en Carc., Rgt., Ag.f Toi. ; jo (ju) en Fois. Dins los parlars septentrionals, el es sovent alterat en (del, delo, guel, guelo), los plurals son sove'nt redoblats : (guelses, guetches, elses). Nosautres, vosautres son sovent réduits a (nosaus, vosaus). Los parlars septentrionals e orientais usan de : (nautres, nautros, bautres, bautros, naltres, naltros, baltres, baltros, nantres, nantros, bantres, bantras, nôtres, natros, batres, batros). Dins 1a lenga esorita, convén de se'n téner a las formas del paradigma. 43. Las formas absoludas del pronom podon donar de compausats per l'adjoncción de l'adjectiu indefinit meteis o meteus : Sing. lia p. Plur. ieu meteis nosautres rneteisses, nos m. nosautras meteissas 2a p. tu meteis vosautres rneteisses, vos m. vosautras meteissas 3a p. el meteis els rneteisses ela meteissa elas meteissas se meteis meteissa Convén de senhalar se encara per ieu, de per tu, de per orientais : d'esperieu, se rneteisses se meteissas las formas el, de per se, compausadas : de etc. e dins los parlas d'espertu, d'esperel, d'esperse, etc. ieu meteis, per tu meteis, etc. Totas las séria son pas egalament usitadas. J. Ronjat An lo sens de per formas de la voldriá i veser de compausats de de -f- ipse -(- per -j- ego, tu, ille, etc. Remarca. Las formas amb meteis subsistisson qu'en Don. e en Fois., endacom mai, meteis es estât remplaçât pel gallicisme même. La lenga literària se deu de las restablir. — �217 GRAMATICA OCCITANA b) Formas conjuntas 44. Los pronoms tas conjunts presentan las formas seguen- : Sing. Plur. Ira p. me, m' (m. e f.) 2a p. te, V (m. e f.) 3a p. (m. e f.) vos (m. e f.) los, 'ls (m.) las (f.) lor (m. e f.) nos lo} 7, V (m.) la, V (f.) li (m. e f.) reflexiu neutre : se, s' (dels dos genres e nombres) : o adverbis pron. : ne, n', 'n, en, i. - Aquelas diversas formas, plaçadas abans lo verb, son desprovesidas d'accent e se prononcián d'una sola venguda en se piejant sus el (procliticas) ; quand seguisson lo verb, demoran piejadas sus laqueste (encliticas) ; eran atonas dins l'anciana lienga e son vengudas tonicas dins los parlars modems. Ça que la, lo, los, ne emplegats coma enclitics sul verb o prenon me, sus un mot a desinéncia vocalica las formas reduitas vai-te'n. Podon encara : se 7, 'ls, 'n : son inaccentuats e me'l porta, tira'ls- contractar amb nos e vos : vol porti, nols dona, fasetz-von portar.. Me, te, nos, vos, se podón servir indistintament de regims directes o indirectes : me prendrà, me disiá. Lo, la, los, las servisson exclusivament de regims directes, mentre que li, lor son regims indirectes : li porti, lor disi. Dins la lenga parlada, la substitución de li a lor e de l'adverbi pronominal i als dos précédents es plan fréquenta. Inversament, li pot remplaçar i en tant qu'adverbi prono¬ minal. Om pot aver donc : li (sing.) disi, li (plur.) disi, i (sing. e plur.) disi, li vau per i vau. La lenga literària deu restablir l'usatge primitiu e emplegar li pel datiu singular, lor pel datiu plural, e i per l'adverbi pronominal. Ça que la, la substitución de i a li e a lor, dins los grops de pro¬ noms, es admissibla per aleugerir la prononciac/ión, per defugir las alliteracions li la, la lor o encara per permetre I'elisión dins los grops me li, te li, se li, me lor, te lor, se lor en m'i, t'i, s'i. L'adverbi pronominal ne reprend sa forma primitiva en dins los grops de pronoms après lo, los, las, nos, vos ; l'en �218 l. alibert tiiri, los en tirarem, tircitz-las-en, anatz-vos-en, se nos utilizar ne, 'n, n' : Dins los autres cases, cal sempre me'n dona, n'aurai. Ramarcas. om — troba sovent En Gav. e Cev., (mi, ti, si, ni,) a la plaça de me, te, que cal en van. ne vol, se, ne, descaçar de la lenga escrita. Dins los parlars qu'an l'article en (le, les) los pronoms lo, la meteissa forma. D'autre biais, de nombroses parlars assordisson la, las en (lo, los) dins lo cas d'enclisi : pren-la (prén-lò). Convén de servar las formas lo, los, la, las. Lot, d'usatge pro restrench, pren diversas formas : (Ihur, gur, lus) en Fois, Cent, e Alb., (liïr, liis) en Cev. e Gav. Dins qualques parlars (Fois.), se combina amb i : (lur i diguet, lus i diguet) que respond al catalàn els hi. Lo pronom neutre o patís diversas alteracions segón los parlars. los prenon La forma classica o (obert) es encara viva dins del Toi. e de l'Alb. : cal o creire, cresetz-o. A l'estat de o una part tampat (u) régna dins lo Cev., Montp., Bez., Gav., Don., part de l'Alb. (Castras) e del Rgt. : t'o dise, mostra-m'o. Los autres parliars an agglutinât una consonanta de són destinada a évitar l'iatús : liga- Una part del Carc. (La Francesa), de l'Alb. (Graulhet), de : (cadiin bò debinho, prén-bò, l'Orlh. (-Maurs) usa de (bò) buò jure (Maurs). Una part de l'Alb. (Rabastens) a (gò) : (gò sun, prenetzgà). Lo Cent., Narb., part del Carc., de l'Alb. e del Fois utilizan (ba) davant lo verb e (bo) après lo verb : (bn cresi, crei-bò). L'Alb. possedis tanbén la diferenciación (ga, go) : (ga cresi, crei-gò.) L'Orlh. coneis la forma unica (zo) : (zo vese, digo-zò). L'Ag. e una part del Rgt. e del Carc. usa de (zo) tampat (zu) : (zu-*cresi, crei-zù.) Lo Toi. local de Tolosa modem, influenciat possedis la dobla forma au, pel gascón, (au cresi, crei-z-oc). Lo Fois utiliza las formas del gascón modem (ac, oc) : (ac, cresi, cresetz-òc). La forma o, que recomandam per la lenga literària, es en usatge non solament dins una part importanta del Lengadoc, mas encara en catalàn. Cal ajustai* que las autras formas, oc : �GRAMATICA OCCITANA 219 Gasconha exceptada, derivan totas de o, tant en Lengadoc e Provença. Apondrem qu'aquò es la forma de nostra anciana lenga classica. Pareis estranh que Perbosc e Estien ajan preconizat oc qu'es pas estât jamai classic e qu'a l'epoca moderna régna solament en Gasconha e sus qualques endreits al sieu vesinatge. Las diferentas variantas de o son susceptiblas d'admetre l'iatús o l'elisión segón los cases o los parlars : (ba èro, o abiò, b'auras, g'abiò, z'èrun). De vegadas, l'iatús es defugit per l'inserción d'una consonanta de ligasón (ba-z-èriin, u-zèrun, gardo-z-oc). La lenga escrita deu regetar totas las consonantas de ligasón e admetre o defugir, segón l'usatge de cada parlar, l'iatûs : m'o ditz o me o ditz, garda-t'o o garda-te-o. L'adverbi pronominal ne es sovent redoblat dins la lenga parlada : (ne'n vole, dunatz-me-ne'n). En combinasón amb i : (n'i'n farai, dunatz-n'i'n.) L'adverbi pronominal i, utilizat tanbén coma pronom, pren la forma (gè) en Ag., Carc., Alb., Rgt., Bez., Montp. : (gè dise, digo-yè). Davant vocala s'elidis : (ifabiô). Dins la lenga parlada, i es sovent precedit d'un z de ligasón : diga-i (digazi), (mena-me-i) (ménomézi), fai-i-o (fàicoma en Auvernha, Lemosin zibô). La lenga escrita cal que serve ne e i. c) Combtnasotis pronominalas 45. Las combinasons pronominalas podon èsser forma¬ quatre o cinc pronoms. Las de dos pronoms son correntas dins la lenga escrita, mas las de très, quatre e cinc pronoms se troban gaire que dins la lenga parlada. tas de dos, très, L'orde dels pronoms es variable segón los parlars. A aquel punt de vista, om pot devesir lo domeni lengadociàn en doas régions : la région Nord-Est (Orlh., Gav., Rgt., Cane., Alb.) ont l'orde acusatiu -f datiu prédomina gairebén exclusivament, e la région Sud-Est (Ag., Toi., Cent., Fois., Don., Narb., Bez., Montp., Cev.) ont l'orde invers datiu -f acusa¬ tiu es abitual. Lo grop pronominal procèdent lo verb es proclitic e atón, seguissent lo verb es enclitic e tonic. Cal rnentre que lo grop notar que, dins aqueste darrier cas, la lenga anciana concis- �220 l. alibert siá que de pronoms atons. La Ienga moderna fa portai' l'ac¬ principal sul darrier pronom : porta-me-la (pòrto-mé- cent lô), trasetz-i-ne (trasètz-i-nê). i. combinasons - de dos pronoms 46. 1) Combinasons dels pronoms de 1» pers. de la 3a e los adverbis pronominals. amb los pro¬ noms + lô : lo, dona-me'l. me me — done ; lo dona, me'l dona, me l'agafa ; dona-meLo me dona, lo m'agafa ; disetz-li que'l me dona-lo-me, dona'l-me. -|-la : me la dona, me l'agafa ; dona-me-la. — La me dona, la m'agafa* ; dona-la-me. me -f- los : me los dona, me'ls dona ; dona-me-los, doname'ls. Los me dona, los m'agafa, ditz-li que'ls me done ; dona-los-me, dona'ls-me. me -}- las : me las dona ; dona-me-las. — Las me dona ; me — dona-las-me. -f- me li : me li dona, m'i dona ; dona-me-li, dona-me-i, dona, i me dona ; dona-li-me, dona-i-me. -f- lor : me lor dona, m'i dona"; dona-me-lor, donaLor me dona, i me dona ; dona-lor-me, dona-i-me. -f o : me o dona, m'o dona ; dona-me-o, dona-m'o. — dona-m'i. me m'i. me — me 0 Li — me dona ; dona-o-me. me -f-f me me'n dona ; dona-me-ne, dona-me'n. m'i dona ; dona-m'i, dona-me-i. — i me dona ; ne : r : dona-i-me. La séria amb te nos nos -f- lo dona ; nos + es : nos identica. lo dona, nol dona ; dona-nos-lo. la : nos la dona ; dona-nos-la. — dona-la-nos. nos nols. + — nos -f las dona-las-nos. nos nos Lo la nos dona ; los ; nos los Los nos dona'ls-nos. nos-i. — dona-lo-nos, dona'l-nos. + — -|- li dona, nols dona ; dona-nos-los donadona, diga que'ls nos dona ; dona-los-nos, : nos : — Las-nos-dona, li dona, nos i dona ; dona-nos-li, donadona, i nos dona ; dona-li-nos, dona-i-nos. nos Li nos lor las dona ; dona-nos-las. : nos lor dona, nos i dona ; dona-nos-lor, �221 GRAMATICA OCCITANA dona-nos-i. — Lor nos dona, i nos dona ; dona-lor-nos, dona- i-nos. nos + o : nos o dona ; dona-nos-o. — O nos dona ; dona- 0-nos. nos -f~ ne : nos dona-non. en dona, non dona ; dona-nos-en, dona- iws-ne, La séria amb 47. 2) vos es identica. Combinasons dels datius de la 3a pers. autres pronoms minals : de la meteissa pers. e amb los los adverbis prono- 10 + Li : li lo porti, i lo porti, i'I porti ; porta-li-lo, porta1-lo, porta-i'l. — Lo li porti, lo i porti ;porta-lo-li, porta-i'l, portdrlo-i. -f- li : li la porti, i la porti ; porta-li-la, porta-i-la. — porta, la i porta ; porta-la-li, porta-la-i. los -f- li : los li porti, los i porti ; porta-los-li, porta'ls-li, porta-los-i, porta'ls-i. — Li los porta, i los porta, i'is porta ; la La li porta-li-los, porta-i-los, porta-Vis.. las + li •' Li las porti, i las porti ; porta-li-las, porta-i-las. Las li porti, las i porti ; porta-las-li, porta-las-i. 11 -f- o : Li o porti, i o porti ; porta-li-o, porta-i-o ; —• o li porti, o i porti ; porta-o-li, porta-o-i. li + ne : IVn. porti, i'nporti ; porta-li-ne, porta-li'n, portai-ne, porta-i'n. li + i : sembla pas douar de formas possiblas. La séria plural amb lor es identica, mas es generalament rempliaiçada per la séria amb i. — 48. 3)Combinasons dels regims directes de la 3a pers. pronominals : lo + ne : Lo ne tira, lo'n tira, l'en tira, lo n'aurai ; tiralo-ne, tira-li'n, tira-l'en, tira'l-ne. la -f ne : la ne tira, la'n tira ; tira-la-ne. LOS + NE : los ne tira, los en tira, cresi que'ls en tirarà, cresi que'ls ne tirarà ; tira-los-ne, tira-ls-ne, tira-los-en. las -f- ne : las-ne-tira, las en tira ; tira-las-ne, las en tira. lo + i : i lo met, i'I met ; metetz-i-lo, metetz-i'l. — la -j- i : i la met ; met-i-la. — la i met ; met-la-i. los -f- i : i los met, i' Is met ; met-i-los, met-i'ls. — los i met, cresi que' Is i met ; met-i-los, met-i'ls. amb los adverbis �222 l. alibert las -f- i : í las met ; met-i-Ias. las i met, met-las-i. — 49. 4) Combinasons dels adverbis i'n met met-n'i, met-ne-i. i -j- ne : ; pronominals met-i-ne, met-i'n. — n'i met, 50. 5) Combinasons dels pronoms de 1ra : ne i met ; 2» pers. : e + me : te me diguet ; prenetz-te-me te + nos : te nos diguet ; prenetz-te-nos. vos 4- me : vos me diguet ; prenetz-vos-me vos + N0S ■' v°s nos diguet ; prenetz-vos-nos te 51. 6) Combinasons del pronom rçflexiu amb los se au¬ tres pronoms : Se + me : se me copet. Se + nos : se nos copet. Se +te te copet. : se Se -}- vos : se vos Se -f- cresi que'l Se la Se -(- que'ls copet. se'l pren, lo : se lo pren, se l'agafa. — Lo se pren, se pren. : se la pren. L°s : se — La se pren. los pren, se'ls pren. — Los se pren, cresi se pren. Se -j- las : se las pren. — Las se pren. Se -f li : se li pren, s'i pren. — Li se met, i se met. Se -j- o : se o pren, s'o pren. — 0 se pren. Se -{- ne : se'n pren, se n'acomoda ; anar-se'n. SE -j- i : s'i met, II. 52. - se i met ; Combinasons anar-se-i. de 3, 4 e — 5 / se met. pronoms Acjuelas combinasons datiiis etics e se forman për adjoncción dels dels adverbis pronominals als grops de dos pronoms. Los datius etics marcan l'interès que pnenon los interlocutors a l'acción expremida pel verb. Om pot nos, vos, n'usa te me, te nos, vos me, nos vos. aver : me, Lo te, leingadociàn largament dins la conversación. Los pronoms son tractats coma dins los grops que venem d'estudiar. Lor plaça pot variar fins dins un meteis parlar : porta-i-me-ne, porta-me-i-ne, porta-me-ne-i. Segón ço que venem de dire, un grop simple quin pot donar un sieguit de combinasons : que siá �223 GRAMATICA OC.CITANA + lo : te me'l prenguet, pren-te-me-lo ; le me l'en tiret, tira-te-me-lo-ne ; te me l'i portet, porta-te-me-lo-i. Me Lo -{- li : t'i'l prenguet, pren-te-i-lo ; te m'i t'en tiret, tira-te-me-i-l' en. Se te : se te me copet, se te me'n fugiguet, se te m'i'n metet. Se -f- lo : se l'en B. fot, - 53. L'article définit se me l'en fot, se te me l'en foi. ARTICLE DEFINIT présenta las formas seguentas : Sing Plur. Masc. lo los Fem. la las L'article joga lo meteis rotle qu'en fiancés, de mai a con¬ la valor demonstrativa originària dins los usatges del tipe seguent : ai pas de mostra, la qu'as vista es de mon paire ; aquel gos es lo de mon cosin. servât melhor Remarcas. — L'article lo, los (lu, lus) es en usatge en Orlh., Gav., Regt., Ag., Carc., Alb., Narb., Bez., Montp. e Lengadoc (Don., Fois., Toi., Cent.) es (le, les) que régna exclusivament ; aquela forma, luenh d'èsser un gallicisme, era ja en usatge a la fin del segle Cev. Dins lo restant del Xlin. (les), coneis, praquò, aquelas prononciadas (lus, los). Quand la, las servisson de demonstratius, lo Bez. e Jo Narb. los assordisson en (lo, los) : la de mon fraire (lo de mu fraire), las que veses (los que beses). Los parlars septentrionals assordisson generalament la, las en (lo, los). En Don., om troba, al costat de (le, les), de formas el (al) els (as) analogas a las de l'article catalàn. Lo femenin es en la, las (les) : la femna (la fenna), las femnas (les fenL'Orlh. altéra los, las en formas nœs). 54. L'article masculin sicions se contracta amb diversas prepo- quand precedis un mot començant per una consolenga escrita : nanta. Aici las formas admissiblas dins la �224 L. ALIBERT Prep. Sing. de del, dau Plutr. als dels per pel pels sus sut suis al, a au Qualques parlais utilizan encara : dins -f- lo : dil, dins -f: dils, jos + lo : jol, jos -f- los : jols, tras + lo: Irai, los tras + los : trais, vers + 1° ■' veh vers Dins la lenga parlada, als, dels, + l°s ■' ve^spels, suis, dils, jols, trais, uels se prononcian : (as, des, pes, sus, dis, jus, tras, bès). Lo Cent, e Narb. prononcian del, dels (dal, das). Las for¬ mas au, dau apertenon al Montp. e Cev. Los parlars qu'an servat a atôn final (Don. e Montp.) coneisson las contraccions : a + las : (as), de + las (das), per + las : (pes), que la lenga literària deu ignorar. 55. L'article proclitic s'elidis davant las vocalas : l'orne, l'autar, de l'aujam, per l'aiga. Cal defugir las grafias : (al autar, del aujam, pel l'aiga). L'article enclitic masculin perd tanbén sa vocala, lo sing. davant consonanta e lo plur. indistintament davant vocala o consonanta : cassa'l gos, cassa'ls gosses, atrapa'ls aucels, l'ora, a ensenha-i'l camin. Dins la lenga escrita cal evitar l'aferesi, fréquenta dins lenga parlada, de al, als : parla al mestre (parlo'l mestre), parla als mestres (parlo'i mestres). la C. — DEMONSTRATIUS 56. Lo dialecte lengadociàn possedis los demonstratius guents : Masc. Fem. Sing. Plur. Sing. Plural aiceste aicestes aicesta aicestas aqueste aquel aquestes aquesta aquela aquestas aquels se- aquelas Neutre aiçò, aquò, ailò, ço Om pot trobar encara : este, estes, esta, estas ; 'çeste, cestes, cesta, cestas ; son de formas pauc recomandablas. �gramatica 225 occitanà Los demonstratius podon èsser renforçais amb los adverbis de loc aicí, aqui, açai, cilai, amont, aval : aquel d'aqui, aquel d'alai, aquel d'aval, aquò d'amont. Quand los de¬ monstratius servisson d'adjectius, l'adverbi seguis lo substantiu : aquel gos d'aqui, aquel ostal d'amont. Aiceste, aqueste, aquel designan d'objectes de mai en mai alunhats d'aquel que parla, respondon respectivament a la Ira, 2a e 3a persona. Una gradación identica existis entre : aicò, aquò, ailò. Lo darrier qu'apertén al Bez. es gairebén : inusitat. Aiceste, aqueste, aquel podon jogar lo doble rotle d'ad¬ jectius e de pronoms, mentre que aicò, aquò, ailò son unicament pronoms. Ço es utilizat coma antécédent dels relatius o coma regim : ço que disi, ço ditz, ço faguet. Dins certas expressions joga lo rotle d'un vertadier article neutre : ço bon, ço melhor, ço nostre, ço de sieu, ço de lor, ço meteis. Remarcas. Om troba de plurals en — is : aicestis, aquestis, aquelis. Al costat d'aquels e aquelis, existis aqueles. Aquelas formas podon èsser admesas dins la lenga escrita. Los parlars septentrionals coneisson tanbén de plu¬ rals redoblats (aquelses, aquetches) que convén d'evitar. L'Orlh. emplega correntament 'queste, 'quel que cal regetar de la lenga literària. Ço présenta diversas alteracions : (ce) (Montp. e Rgt.), (ça) (Cent., Narb., Fois., Toi.), (ço) (su) (Gav.). — D. - POSSESSIUS 57. Los que possessius comprenon una primiera séria tonica joga lo rotle quora d'adjectiu, quora de pronom : Possessius de l'unitat Masc. Sing. Plur. mieu mieus tieu tieus sieu sieus Fem. Sing. mieu mia tieu sieu Plur. mieuna tia, tua tieuna sia, sua sieuna mieus mias mieunas tieus tias, tuas tieunas sieus sias, suas sieunas �l. 226 alibert Possessius die la pluralitat Plur. Sing. Masc. nostre vostre lor Fem. Masc. Fem. nostra nostres nostras vostra vostres vostras lor lors lors Aquelas formas son precedidas de l'article quand jogan d'adjectiu o de pronom : lo mieu paire, la nostra sor, gardatz lo vostre, la sia val pas res. Ça que la, al vocatiu se passan d'el : paire mieu I Sor mia l N'es atal meteis quand servisson d'atribut o de prédicat : la sor mieu, un amie sieu, aquel ostal es nostre. Amb ço, dont la valor dé¬ monstrative dispareis al punt d'equivaler a l'article neutre castelhàn lo, donan los pronoms neutres : ço mieu, ço tieu, ço sieu, etc. o encara ço de mieu, ço de lor, ço de vostre. Lo féminin mieu. tieu, sieu provén de l'anciana forma del femenin : mieua, tieua, sieua, elidida davant vocale : la mieu'amiga, qu'es estada apuei emplegada davant consonanta : la mieu'sor. Aquel femenin data al mens del segle xivn, lo catalàn ampordanés lo coneis tanbén. Tua, sua son d'ancianas formas classicas encaua vivas en lo rotle Orlh. parlai-, lor es remplaçât per sieu : portan los sieus espleits. Dins mantan obriers aquels La prononciación de mieu, tieu, sieu os¬ (mieu, tieu, sieu) e (miu, tiu, siu). Al costat de la séria mieu, tieu, sieu, existis meu, teu, seu, meuna, teuna, seuna. Remarcas. — cilla entre parlars septentrionals e orientais cal notar los analogies dels femenins mieuna, tieuna, sieuna : (mieune, tieune, sieune) o (meune, teune, seune), (mieunes, tieunes, sieunes) o (meunes, teunes, seunes). Aquelas for¬ mas jogan lo rotle de pronoms. En Alb., Toi. e Fois., sus mieu, tieu, sieu (miu, tiu, siu), s'es format un féminin analogie : (mibo, tibo, sîbo) e sus meu, teu, seu : (mebo, tebo, sebo). Aquelas formas an pro¬ duit, a lor torn, de masculins plurals : (mibis, tibis, sibis) e (mebis, tebis, sebis). Dins los masculins �gramatica occitana 227 i_.os parlars méridional s an tanbén los analogies : (mieunis, tieunis, sieunis) o (meunis, teunis, seunis). En Orlh., (mio, tio, sio) dona (miono, tiono, siono). Noszre, vostre an de plurals en — is (nostris, vostris). Lo Fois, déclina loi• de la f'aiçón seguenta (lur, luris, : luro, luros). La lenga literària deu se'n téner digmas. a las formas dels para- 58. Los possessius de la séria atona, que jogan exclusivad'adjectiu, presentan las formas seguentas : ment lo rotle Possessius de l'unitat Masc. Fem. Sing. Plur. Sing. Plur. mon mos ma mas ton tos ta tas son sos sa sas • Possessius de la pluralitat nostre nostres nostra nostras vostre vostres vostra vostras lor lors lor lors Despuei una epoca anciana, mon, ton, son davant los femenins d'iniciala voealica : mon estela. La substitución de son a lor es fréquenta : s'emplegan amiga, ton aquels gosses mossegan son mestre. Remarcas. van n cosin, — Dins la lenga moderna, mon, ton, son. serfinal davant totas las consonantas : ton paire, son leit. Ça que la, l'usatge ancian persistis filh, ton fraire, monsénher (mu fil, tu fraire, mussénhe). En Orlh., mos, tos, sos, mas, tas, sas se pronóncian sovent (mes, tes, ses). En Don., mos, tos, sos e mas, tas, sas se confondon dins (mes, tes, ses). Dins los parlars septentrionals, ma, ta sa, mas, tas, sas s'assordisson en (mo, to, so,.mos, tos, sos). Nostres, vostres e lor, lors presentan las meteissas particulairitats que Las formas tonicas : (nostris, vostris, lur, luris, luro, luros). dins mon gos, mon. qualques cases : mon , L. ALIBERT. �AN TOLOGIA PETITA A Los LAS FEDAS d'estiu, tant leu franhàvem de l'escola, d'encra, pe-nuds e los soliers sul col, sers tecats per cercar los graulhets esconduts jos anàvem pachicar lo barlac del Rajol. la brola M'as anuech podi pas musar : ma sorre espera tal de delargar ; montarem a Vaisset ; costa la Gamassada, amont, per la falguiera, per del meune davantal uflarai lo falset. ambe de rosilhons nolents de majofas ; al mas de Rosset querre de soi ; correrem, a bel talh de brugas e de mofas, dusca al pueg de l'Alausa ont canturla lo floi... e passarem — un e « Leu-Leu! Un crostet de pan ; de cotelons de fava manjar pel camin disia ma sorre, entre que s'asagava gobelet — qu'aviám pas gaire vin. — , parelh de punhats !aut ! » — d'abeure un a Delargam. Lo canhot glatis e nos fa fringas ; los surj oses vacius qu'an encara lor aus sortisson acaumats, lo cap entre las bingas e, lor tustant suis rens, los seguissem nosaus. ! Entrement que crucavi gai coma un parpalhol, de corre aqui costa ela ara tant me tractavi que, pauc pregat, segur, li auriá volât al col ! Nos n'anam. O mos Ma ma sorre tendres cotelons, sorre ? Entre sos dets botavi ma maneta d'aquí l'auriá pas tracha per l'aparar al quiite rei : ma sorre era ben ma reineta ! e sentissiá mon cor de mainat ne polsar. e �PETITA Es l'ora ont lo solelh ont los boiers al Quand nostre sus 229 ANTOLOGIA Lucanta davala, tornan apasturar, Vaisset-lo-Naut ont gengis la cigala tropel se vira... O, nos anam carrar! mas a parets e blanquejant entre garrolhas, aquò s'espandís sul palenc en espies. Dintrem al bosc tanbén, los pastorelets d'olhas, e faguennnos un se'ti aquital jols garrics. Volant tôt Lo fasem sus Ma die sorre la mofia oscada e moila e fi-na. susor se reboca lo piel ; capel de mainat arrenat sus l'esquina, clapusseg'i ambe mon trosset de cotel. mon ieu Farem pas totas las anadas apromesas ; passarem pas al m'as per i querre de soi ; correrem pas, tanpauc, délai las nautas gresas, dusca al pueg de l'Alausa ont canturl'a lo floi. Praquò, tant leu nostre bestial se repasima, anam als rosilhons que sabem pels airals ; me soi fach, per los traire, una cavilha prima e cercam en nos rabusant los davantals. , la bruga dusea a l'anca ; descorreja los soliers Corri ieu e me reboluda, me ven, gaissuda, tôt cop, m'estrafilha e m'acranca : mas leugier pastorel, voli suis rabasiers. e quand tornam per la dralhola, Lucanta, enlai ; tôt les suaud ; ara, sola, a la crosa del tais, la canhada del bosc s'amalina e gingola ; Gulida faclia, lo solelh s'es colcat subre suis cabelhs garrics los plus nauts ; per las gresas tranquilas lo languivol tindinadis de las esquilas s'escampilha e s'apond de tropels en tropels. Ara, lo fresc eissaure alena dels �230 ABAT JUĹI CUBAYNES Ara, devers lo mas las graulhas e las ranas l'abord dels camins coarnon dins los eisacs alont venon los buous de las lusentas banas heure en rebordelant e cachant lors estacs. a Se fa tard. una Blavejanta e teunha, ranteleja nebla de fum suis ostals del Cusol. Se fa tard. Tôt amont al luscre belugueja calelheja lo lugràn del solelh-colc. e Se fa tard- Costa nos, per Las gresas ombrosas, l'ora ont suis pichons ajocats dins los niucs, es cada ause'la es espandis sas alas amistosas ; l'ora ont tôt s'adorm a la garda de Dieus. L'Angélus sus Vaisset ! — Pastrón e pastorela, escotatz pels cloquiers la pregària del ser del païs carcinol jos la primiera estela, sul jorn-falit regat de viulet e de verd. I Dins lo bolzinadis divenc de las eampanas que sus tôt lo ranvers bronzina e retronis, escotatz, escotatz las pregàrias crestianas a plec d'alas volar drech lo sant Paradis. Las eampanas ! Ausetz Las doas de sant Atari e lor frenesiment jol batalh poderós e la las longainas de Palhàs e, sus Malari, pichoneta de Balach que tinda ros ! Totes dos a ginolhs jos meteussa gamassa, pioses, senhatz-vos costa vostres vacius, que '1s angels gardians se'n anaràn amassa portar vostre adiensiatz a la Maire de Dieus. Es tard. Aici la nuech amb son abaus d'estelas randalant lo camin de sant Jacme, amont naut, ambe sa « Crotz del Gel » e sas « Très Vergas » drech Palhàs, lo lugràn del solelh-colc se clau. bêlas �231 petita antologia Coma pel bosc, mai viva la frescura palenca es gofa de serén, sem dintnats totes dos a la grangeta escura e ma sorre, aquital, sus la fauda me ten ; es ara, e coma me ten la bel a braçat e contra ela me piatja piel que me lifra lo front ; ara senti son ara senti sa man : que sus la meuna cacha, entrement que mos uelhs parpalhejan de som. Ara soi lo drollet bota lo cap a amb un somi qu'aparant sa gautona biais e, de nonent, s'adorm polit, s'adorm jos la potona, subre la fauda Per se e dins los braces de laissar melhor bressar d'ela, sa sor ! pecaire, per encara un bocin mai li s'abandonar, sa sor, la ten pel col, coma s'aquela maire deviàn, ara-meteus la li venir panar. Abat Juli Cubaynes. AU LEGIDOR GASCON Elas ! ben hes tu mala Que mon suna (2), encontre t'emportuna, E n'ac vesi que'm das del nas (3) que't cagi 'ntre mans (4) prumer mot de mon titre prengue per un belitre, Autan leu Lo bet Me he Jo't heu tôt lo hasti deu Per ço que jo parli Tu huges en gità'm ; mon gascón, lahora (5). Torna, torna, frai, demora e ; N'ajas onta d'augir ton frai 1. A l'occasion de las festas en l'onor de D'Astrôs, avem pensât interesnoatres legeines en reprodusent la peça liminària de « Lou Trimfe de la Lengous Gaseouo » éditât a Tolosa en 1642. Aquel bocin constituîs una curiosa defensa de lu lenga de la terra. Avem transposât la grafia segôn le procediment d'Oc e mes los gallicismes en italicas. sar 2. Suna, lang. 3. 'm sona, son, preissa ; aici : hes mala das del nas, me mespresas. 4. 't cagi 5. lahora, 'ntre mans, te tombi entre las mans. Zang. lafora, defora. sona, fas trista mina. �232 G. D'ASTROS Parlar la lengoa de ta mai. Crei-me, Gascon, n'ajas vergonha De nosta lengoa de Gasconha, Ni de l'augir, ni de'n parlar Coma a Laitora e a Sent Glar. Goè (6) qu'es la sola légitima, Qu'es la flor, la perla e la prima. Que parla lo gascon corau, Lo gascon blos e naturau, En un mujolet (7) de set legas, E sas vesias son de pegas (8) Que se'n hen un salmigondin, D'Estaragués (9) o de Mondin, Deu Riberenc o deu Gabàcho, Deu Lanusquet o d'aquet màcho, Lengoa pedassat de hilhuc (10), Que mahereja cada truc. Aug, aug l'ua coma quequeja, Aug l'auta coma bedosseja (12) Aug-las totas dab taus accents, Que't hen arreganbar las dents. Aquò son tôt de fadurlotas, O de trossis de bastardotas Que desondran la puretat Que natura los aue dat. E la nosta ses orresia bera bacia (13), N'a nat mescladis, ni nat fard, Nat mot estrani, ni bastard, Neta coma E autan puria se temónia, Que quand sortie de Babilónia, Tant plan coma lo Castilhàn, Que lo Francès o l'Italiàn, 6. Goè, uei. mujolet, mieg, centre. pec, neci, pâlot. parlar del païs cl'Astarac. Mondin, Tolosàn, Riberenc, del païs de Ribiera en Armanhac. Gabàcho, parlar de la montanha. Lanus¬ quet, landes. Màcho, grossier. 10. hilhuc, fendilhat (Mistral), pus leu, pedassat de fielangas. 11. mahereja, protesta ; dérivât de ma lie, ma fe, per ma■ fe. Cada truc, 7. 8. pegas, masc. 9. Estaragués, cada cop. 12. bedosseja, bleseja. 13. bacia, bacina. �PETITA Ni n'es en arren Que la Letina Tamoens Se ANTOLOGIA mes mermeca (14) la Greca ; que de son bet estil e poiré forraar Un Demostena un o un Vergil Ornera, Si nosta noncurància n'era, L'endinh (15) qu'auem e pauc de gai (16) lengoa de nosta mai, Mes ingrats que las bèstias brudas, Push que totas, doças e rudas, Goardan la vutz que Dieu lor dec (17) Quand sus la terra et las botec. N'ajatz pas paur que lo lop miule, N'ajatz pas paur que lo gat gorriule. Vos augetz lo lop udolar, Vos augetz lo porc gorriular, Vos augetz sol lo gat que miula, Vos augetz lo merle qu'eissiula, E per leissar lairar (18) los cans, De la L'àso brama e non laira pas. L'arrossinhol dab melodia Canta e l'agassa qu'escorria (19). Perqué ? per ço Son cant coma qu'a cada aucet, son Cada aucet aima nis l'es bet. son ramatge E cada poble son lengatge. Paris non parla pas Flamand, Ni Brucelas lo Francimand, Ni Roma la lengoa Arabesca, Ni la Meca la Romanesca. Parlan Sarrasin a Madril ? Com'Espanhol lo long deu Nil a la lengoa Turquesa Com Constantinopla l'Anglesa. Atau que diurés tu, Gascon, Contentà't deu lengatge ton Londras 14. mermeca, pus neci, badoc. 15. endinh, desdenh. 16. gai, plaser. 17. dec, donet. Del verb dar. 18. lairar, jaupar. 19. escorria, cascalheja coma l'agaça. : �234 G.. Au chans, au D'ASTROS marcat, a la taula, Deplicant la santa paraula, Entrotinant en sa joentut Tos mainatges a la vertut. Ten ! Tu Legish-me un pauc dab paciença, trobaràs pas grand sciença En rai, per ço que non n'i a punt, Mes ben veiras a cada punt non Que tota sortci de doctrina, o de medecina, O de la que tracta de Dieu S'aginar (20) tan plan aciu, D'ia man saberuca (21) e geneca (22), Qu'en la Letina ni'n la Greca. Si tu'm vols legir dab léser Tu i trobaràs mes de plaser, E mes de gost que tu no't pensas, Mes que m'acabes si'm començas. Gascon, no'm digas pas de non, Goè que no't heu pas desaunor, Push que dab paraulas pro sobras, Jo't descriui de Dieu las obras, Los Eloments e las Sasons (23), O de leis Dab sas Bera vertuts e sas rasons, plan preciosa matèria, Ben que la forma ne sia lèria (24), E que t'ac dig'en bon créstiàn En badas siri caperàn (25) ; Si no'n sonc digne, Dieu me'n haça, E push au Ceu que'm donga plaça, Atau haça a tu, Legidor, Ça ditz d'Astròs ton servidor. e G. d'Astros. 20. 21. aginwré, aisinariá, alestiria. saberuca, sabenta. 22. geneca, engenhosa, 23. « Lo trimfe de la quatre sasons la terra. e lo aisida. lengoa gascoa » clan en eficit !o poema de las plaidejat dois quatre elements : lo foc, Faire, l'aiga e 24. lèria, agradiva, 25. caperan, preire. gaia. �235 LLETRES CATALANES LLETRES CATALANES LIBRES « Très Historiés (Editorial « Proa », Cruels », d'Ernest Martinez Ferrando. Barcelona). El darrer llibre publicat per aquest excellent escriptor valencià, incorporât del tôt al raoviment literari général de Catalunya, assenyala un altre pas endavant en el cami de 1' evolució de la seva producció literària. No encara el pas d'arribada definitiva que sembla cercar temps ha, però si una continuació del cami que havia iniciat amb les seves obres anteriors. I aquesta, amb les seves anteriors obres, fa un conjunt prou précis i définit perquè valgui la pena d' intentar-ne una visió total. Qui sap si és avui Martinez Ferrando el contista més contista que tenimi. La seva evolució o desenvolupament és pie d'interès. Les suc¬ cessives étapes que ha seguit no han destruit ni amagat la permanència de les seves primeres caractéristiques, però no hi ha dubte que uns canvis — que provarem de descriure — s' han produit en la seva manera, no arribada encara a la plenitud que pot esperar-se d'ell. Martinez Ferrando és, abans de tôt, un home de sensibilitat i coin dueixen escriptor, en un plasmador de les reaccions que es pro- aquesta sensibilitat. Això era ell, simplement, en començar a escriure. «Les llunyanies suggestives», la primera obra que publicà, és un conjunt de proses breus, en cada una de les quais descriu una emoció. L'argument no és en elles més l'incident, el fet causant de l'emoció. En alguns dels contes a ésser aixi amb una puresa absoluta, coin ara el que titula « Quatre velletes », que surten a passejar pel parc de la ciutat en cotxe descobert. No passa res més ; l'autor s'emociona amb això. Subjectivisme pur : l'autor intervé en els contes, i les emocions que ens refereix son no pas les dels personatges sinó les seves pròpies. Naturalment, ell pot reproduir com a fonament de l'emoció que ens conta, l'escena que li produi l'emoció i l'ambient (i això ho fa molt bé), però no pot donar-nos el seu estât d'esperit en aquell moment, ni la manera com ell la rebé o la imagina, que sera en molts casos la véritable raó d'ésser d'aquelles impressions : per fer aixô caldria deixar la forma de conte i donar-se directament a la poesia, i encara a aquella que arriba �236 LLETRES CATALANES de poesia que és sempre com una confessió. Això és impos¬ tempérament de l'autor. Aleshores ha de recòrrer -a una expressió lírica, però narrativa ; ha d'usar fortament, extremadament, de l'adjectivació. Ha de cercar mots, i combinacions de mots, no usais: no pas girs estranys, mots rebuscats, sinò simple¬ ment nous que no duguin ja una sensació involucrada en el seu significat, i en els quais no trobi reminiscències. Cal, ales¬ hores, acostar al substantiu l'adjectiu inesperat, el verb metafôric, la frase d'una precisió forçada ; cal, en una paraula, trobar una forma de dir à la quai pugui l'autor, sense escrúpol, adjudicar l'intim significat, que de tan subjectiu té un origen massa complex per a é'sser expressable amb claredat; allô que per a ell ha estât l'emoció psiquica, i més tard estètica. Una vegada escrita, a l'autor aquella combinaciô ha de suggerir-li, (notem la coinmena sible al — cidència del sensació mot amb el titol volgudes. Al lector l'elaboració, suggereixen del llibre), exactament l'emoció, la que no ha intervingut per res en voltes aquelles frases, noves també per a ell, li una emooió équivalent a la de l'autor, perô dintre a del seu propi tempérament, és a dir, fan véritable ofici de poesia ; altres vegades la relaciô no pot ésser recollida, sigui per una diferència de sensibilitats, sigui per un excès de convencio- nalisme de l'autor en formar la frase amb què pinta la seva aleshores trobem aquelles adjectivacions excessives, que semblen desdir de la simplicitat de l'autor. emociô : Aquest és el Martinez Ferrando inicial, el que podriem anopreliterari. Manquen, encara, altres caractéristiques per a definir-lo, perô elles son l'origen de noves aportacions les quais, aparegudes successivament, informen en definitiva la seva person alitat d'escriptor. La primera d'elles la primera que apareix en les seves obres és el predomini de la intel'ligència sobre la intuició menar — — en la construcciô dels un sentimental com seus ell, si no contes. Sembla sorprenent aixô sabésshn que la contenció del en sen¬ timent fa entrar en joc la fredor cérébral, i que, a la vegada, el sentimentalisme abandonat a ell mateix fa impossible — tants i tants casos, "intuició. — la destil'laciô necessària perqué brolli pura la Martinez Ferrando és un escriptor hum'il — i aixô és l'origen gran simpatia — i a voltes, fins, en aquell temps, un xic timid. En sentir l'aspiració d'escriure obres que siguin més que simples quadros, es présenta la nécessitât d'inventar, de la seva �LLETRES de 237 CATALANES arguments i situations vives, que 110 siguin purament d'emoció, sinó fets véritables que prenguin el lloc principal de l'acciô. crear creadores Aleshores Martinez Ferrando es troba désarmât. Aquell coneiinconscient, gairebé infús, de la realitat psicològica dels altres, que és la base de la creació novel'listica, li manca. xement Ell se n'adona i perill. Però es coneix a si mateix. Resta éliminât un greu al conte calen també arguments, calen accions i fets : no n'hi ha prou amb simples evocacions. I, aleshores comença la primera de les dues grans lluites que ha hagut de sostenir per afirmar la seva personal'itat literària. per El farsant i l'enamorada», el seu primer conte llarg, és ja en régla contra aquesta dificultat. A la impressió estètica que ell sap reproduir, li cal origen : aquest origen, la sensibilitat no li dóna ; solament quan el troba es posa en situació de crear. Doncs, cal cercar una causa d'emocions, i una vegada trobada, donar-la a la sensibilitat. Naturalment, qui l'ha de cer¬ car és la intel'ligència, fredamerit. I aixi ho fa ell en aquesta obra. Hens aci com la freda intel'ligència pren un lloc en la creació, malgrat el seu sentimentalisme, que la humilitat té contingut. « un combat L'argument és una creació detallada i freda; aleshores tota l'atenció de l'autor s'aplica piadosament a vestir-lo, a viure'l, per a sentir-io, per a fer-ne matèria de sensibilitat i de artistica com a conseqiiència. Aquest procès no és tan creació descarnat : probablement deurien ésser en l'autor gairebé simultànies les dues funcions ; però 110 són mai una sola, son dues sempre. I d'això neix diguein-ho de passada : ja hi tornarem — el seu inévitable fatalisme. A un home sensible, no pas vigorós, i humil, la vida l'haurà ferit : no sent, instintiva en ell, la reacció ; la seva conscienciosa intel'ligència no gosarà, doncs, donar de la vida una visió diferent de la que li dóna la seva percepció, és a dir, una visió feridora, contra la quai 110 reacciona. Alhora, els fets creats per ell dintre d'aquest ordre feridor de coses, evoquen en ell les inateixes sensacions que la vida real ; aquesta ha d'ésser, doncs, per ell la realitat literària. Ell sap que la bellesa és en la veritat, i, sincer com és, no fugirà mai de la veritat, de la seva realitat. Si en els seus llibres volguès — cercar la reacció contra la fatalitat, els trobaria diferents de la vida. Aquella separació de la vida real i la literària, que fa tan �238 lletres catalanes independents les creaoions del geni, aquella pregona intuiciô de la realitat artistica, no existeixen en ell. La frase em résulta excessiva: Martinez Ferrando és massa escriptor perquè pugui la intuició. Però escriure a base d'aquella intuició, no és per ell: moites vegades, quan, timida, apareix, ell, més timid encara, la refusa, o l'arrecona. Ja parlarem del moment que prendra importància en la seva obra. Una claríssima prova d'aixô la tenim en la manera que l'audir-se que li manca tor té d'escriure les converses. Sempre és aquesta una senyal conèixer la força d'intuiciô en un escriptor. La conversa no és una cosa simple, sinó una résultant. No parlem ja de la forma exterior d'expressió, de l'element pintoresc, sinó de l'expressió mateixa. Allô que el personatge vol dir, fàcilment pot reproduir-se. Allô que el personatge diu, és molt més dificil : precisament la part caracteristica d'una conversa és l'espontancitat: l'home, sense donar-se'n compte, rarament parla d'una infalible per a sola cosa, i si en parla, no és centrât en aquella cosa ; el que voluntàriament, li résulta influit per tantissimes coses que té présents en la memôria, en la intel'ligència, que han informat el seu caràcter ; i totes aquestes coses reflectides en la conversa, sense que l'home les digui, gairebé sense que ell se n'adoni, sôn precisament les que permeten, a través de la conversa, fixar la seva personalitat. Doncs bé. Martinez Ferrando no reix en aquesta conversa aclaridora : ell ens parla tan sols del que els personatges volen dir. A voltes la seva intel'ligència arriba a compondre allô que no li dóna fet el seu instint. Però més diu sovint la dels conversa ha de caracteritzar en seus el personatges és inexpressiva curs ; els de la narraciô. La nécessitât de servir la sensibilitat amb la sola el menor abandonament, i, en intel'ligència, sense consequència, amb recursos netament literaris, apareix, doncs, en ell tôt seguit, i és la clau del seu estil : d'aquella encisadora barreja de rebuscament literari i de simplicitat, cas únic en la nostra literatura. Sense dobte, no deuria trobar-s'hi en la narraciô llarga. Mal- grat el reeximent de la deliciosa novel'leta, ell no trobava que fos el que ell volia. Tornà a la narraciô curta, i escrivi Vida d'in¬ fant. Perô aquest descontent i aquest canvi de cami marquen una nova etapa en la seva carrera literària. « Vida d'Infant Martinez les » és una fita en la carrera literària d'Ernest Ferrando, perquè marca l'apariciô clara de la segona de caractéristiques de què parlàvem. Aquesta és més complexa �239 LLETRES CATALANES Paîtra, i més dificil de fixar. Depén en part del seu tem¬ pérament d'escriptor, i en part de la seva educacio literària. que Martinez Ferrando (1), en començar a voler escriure contes véritables, amb acciô i desenllaç, deixà de banda la pintura d'emocions, de sensacions — no parlem aci de sensualisme, sinó de sensacions molt pures tació, i dedicà tôt el seu — que és la seva primera manifestalent d'escriptor a la creació, a la invenció dels arguments que necessitava. Arreplegà per aquest materials que tingué a mà : records, observacions, experiències personals : tôt aixô utilitzat amb un gran respecte, gairebé amb un temor de desfigurar-ho. Peró aquest treball, repetim-ho, no és en ell una cosa espontània. Per dir-ho d'un cop, no és la nécessitât de crear aquests arguments i els seus personatges allô que l'impulsa a escriure, sinò la néces¬ sitât d'expressar emocions, vibracions pròpies ; o sigui, que la seva visió artistica comprén essencialment aquesta expressió, i la creació dels arguments eau fora de l'órbita espontàniament creadora, i és un producte netament cérébral, fill de la treball tots els nécessitât de tenir una causa que produeixi aquelles emo¬ ja ho hem dit, perô n'hem de treure ara una nova conseqiiència : que l'arrodoniment d'aquests arguments, en no respondre a una nécessitât de la creació estètica, sinó a una nécessitât de la construcció literària, no és suficient per a satisfer, per si sol, a l'autor, sempre conscienciós i temerós de fugir del cami recte, o sigui d'abandonar-se al sentimentalisme com si la influèneia de l'època i dels corrents literaris, en altres involuntària, fos admesa voluntàriament per ell com una mena de deure estètic. imperiós. I aleshores, aquesta falta de consideració pel valor de les pròpies creacions, a les quais sembla considerar freturoses d'un rigorós control, i aquest fet, que la creació de l'argument no és per ell una finalitat estètica, sinó una nécessitât literària, el porta a cercar, en la part intel'lectual que tenen els seus arguments, a manca d'aquesta simple finalitat estètica, la quai, en no trobar-la espontàniament considéra 'insuficient, una finacions. Aixô (1) Cal ter gués remarcar ben bé que tôt aquest examen psicolôgic té hipotètic i exclusivament de crîtica literària. No voldriem cap perquè caient biogràfic no nem Ferrando. tingut ; per ara un caràc- que pren- ni podrîem donar-li encara que volguessim, el plaer de conèixer personalment a Martinez �240 LLETRES CATALANES litat d'altre ordre. Li cal donar cendència psicològica Es de notar, i és cosa a les seves obretes una trans- moral. o ben curiosa, que l'autor inicià el llibre que obri áquesta nova etapa de la seva producció amb un conte. Ens referim a «La botiga de llibres vells». Un nen va a com- llibre els contes fantàstics d'Hoffman, a una llibreria fragmentàriament i té gran desig de 11egir-los. La llibreria de vell és la barraca misérable d'un jueu. prar un : de vell. Sols els coneix Passen dos très incidents banals, però la fantasia del noi — els donen un regust de misteri : l'ambient del conte fantàstic, superbament evocat, ho omple tôt, i el noi acaba fugint de por. i més o encara la de l'autor — Aquest conte és una obra mestra : aixi, tal com sona. Es la perfecció major que pot assolir la primera manera de l'au¬ tor. L'anècdota no exûsteix ; un simple fet créa una emoció, un ambient: l'ambient dels contes fantàstics d'Hoffman. conte podria ésser un Sols hauriem de témer Aquest meravellós pròleg per a aquests contes. una l'evocació d'aquest ambient darrera d'ella potser els contes fantàstics, sense vida. cosa: és tan viva, tan punyent, que d'Hoffman resultarien poc Però malgrat el magnifie reeiximent, apareixen ja en aquest d'una manera ben innecessària, perquè el valor literari justifica sobradament l'haver-lo escrit, — els primers simptomes d'aquesta transcendència que s'ha imposât com a finalitat, voluntàriament, l'autor. Aqui és la recerca d'una simple transcendència psicològica, — el contacte de la criatura amb el mon de les persones majors — la que li suggereix unes observacions, justes certainent, però que no afcgeixen res al valor conte del — conte: més aviat l'afeixuguen. I tots els que formen la tenen aquest mateix to. L'autor teixeix una observació d'un fet, un acte, una impressió d'infant : l'isola, l'examina bé, i li troba un valor psicològic o moral. Aleshores en treu un conte. Perô ell no és un intuitiu per a re-crear ins« Vida d'infant » tintivament aquell fet i donar-li vida prôpia i caracteristica. Més aviat exagéra l'abast de l'observació i en fa, sense dir-ho, generalització : l'infant fa, diu o pensa tal cosa. No és tampoc un observador cinic, com Jules Renard, per saber reproduir amb objectivitat absoluta tots els elements del fet obser¬ com una vât: a « Vida [d'Infant » amb són dues coses oposades. Es compareu veureu més que a més de no ésser un « Poil de Carotte » i Martinez Ferrando, observador fotogràfic, és massa que �LLETRES CATALANES noble per a explotar iniquament la infantesa, com fa Renard, èxit: ell no és capaç de registrar aquelles vileses, de ridiculitzar els pobres infants, encara que sigui per a obtenir, com l'autor francès, una viva creació literària, viva certament, però sempre amb la impressió d'ésser clavada en la concavitat del vidre del microscopi, — i s'estima més d'emprar els seus procediments normals. Perô aquests el porten, no pas a complétai- l'observaci feta, sinó a utilizar-là, — fins quan és una pura narració de fets, com ell fa amb tota honradesa, — en la forma que déiem, com a fet causant d'unes emocions que ell descriu en una forma quasi poètica. L'anàlisi que semblava iniciar l'exposició del fet desapareix, i resta solament l'emoció, l'evocació del que en ell suggereix. D'aqui ve aquell cert aspecte de cosa hibrida que tenen les recerca en d'un — narracions de «Vida d'infant», malgrat baver-n'bi d'admira¬ bles. L'autor ha cercat ben una dit, voldria obtenir instint de creació un estètica cosa i n'ba trobat résultat i en cerca una altra ; mès s'adona que el seu altre de ben divers. no un L'anàlisi de les observacions directes de la vida, base de la transcendència que l'autor cerca, s'esfuma per deixar pas a aquella mena de creació poètica, filla de la sensibilitat, que provàrem de descriure, i que és la caracteristica primera de l'autor. Potser d'aci ve un cert to de misteri que sembla voltar l'ambient de tots els contes i que té, certament, molt d'infantil. « Vida rastre: d'infant esforç un » volum, anà inclòs ció amb 1' « fou un esforç magnifie, i havia de deixar aquest forma un escriptor. A la fi del conte, ja véritable conte, sense cap relaque és una altra obra mestra. El résultat com Infant un », de l'intens treball de l'autor hi ha entre Galiana En « La pot am'idar-se per la diferèneia que botiga de llibres uells » i « El suicidi de Rafaël ». El suicidi de Rafaël Galiana», darer conte de «Vida d'infant » fa la seva aparició la caracteristica que sembla que ha;uria de completar la personalitat literària de l'autor. Es, diriem, la seguretat, la confiança en el seu propi art : és una vigoria major, una major salut que es permet prendre, una posició critica que menysprea les preocupacions de transcen« dentalisme, que retalla i ordena les sensacions, que obre pas la intuició, i que, gracies a tôt això, permet a l'autor crear a els arguments dels contes sense por, espontàniament, mirant �242 LLËTRES CATALANES la vida tal coin és, o, més ben dit, séparant la vida artistica de les seves obres, de la seva pròpia, plena i total parcial i fragmentària com la de tothom, i tarabé del cristall acolorit del prejudici literari, que la seva timidesa no li havia deixat véncer fins ara. Aquesta vigoria serena i tranquila originà la seva obra més compléta fins al dia d'avui : «Historiés i fantasies». Després, malauradament, tornà a desaparèixer. El dia que reaparegui, l'autor haurà arribat a la plenitud, perquè els seus mitjans son aleshores : sols manca aquesta sanitat. el que manca és véritablement salut, ho prova una cosa : que en les « Historiés i fantasies » desapareix gairebé totalment aquell fatalisme sentimental de les primeres obres, que més tard ha reaparegut, junt amb totes les altres inseguara millors que I que retats i temors en la creació de fets. I ho mostra també una altra constatació : l'entrada en escena del somriure. Per Martinez Ferrando fins ara la comicitat no alguna vegada una ironia ingènua i amarga. apareix amb una bellesa sana i créa «L'arca de Noé», i, sobretot, els dos suavissims i admirables contes de monges : « Sor Isabel conta una histôria » i «El desig de la Superiora», dues peces d'antologia que no tenen parella en la literatura catalana. havia existit Però aci el No hi ha ha set o sols : somriure en aquest volum ni un sol conte que flaquegi, i n'hi vuit de perfectes. A part els très citats, ho és « La Marquesa», fìníssim d'emoció, i també « El suicidi de Rafaël Galiana», reproduit amb lleugers retocs de poca importància, els quais semblen tendir, només, a una major naturalitat en la forma. Es diria que l'autor sembla tenir per aquest conte una preespecial : l'ha reproduit très vegadas en els sis volums que porta publicats. Té l'interès propi d'ésser un dels més personals, i, alhora, el que més s'acosta a la forma tradicional del conte. Si calgués traduir una obra d'ell per donr-lo a conèixer, potser séria el més indicat. ferència En aquest conte apareix d'una manera franca, aquell desembaràs, aquella seguretat en el propi art que citàvem com a nova caracteristica. De composició és admirable. La desproporció entre el fet tràgic i les seves causes i consequències, puérils i absurdes, que s'esdevenen en un ambient d'una pobresa espiritual (diriem d'una cursileria) que el narrador veu des de molt �llètrès catalanes amunt, però que, constant la 243 raanera, ell sap suggerir i en les coses, és la força d'aquest conte : pren el punt just, i la desproporció esdevé equilibri perfecte. La forma s'alleugereix, com en totes les peces d'aquest volum, i arriba al bon gust impeccable, malgrat que en meravellosament en les en seva persones el conte no hi passi res que sigui de bon gust. I aquella reacció final, la visió de la immortalitat de l'ànima, arrodoneix de tal manera el conjunt, que no costa gaire de decidir-se a posar aquest conte entre els très o quatre més perfectes de la nostra literatura. Desprès d' «Historiés i fantasies», Martinez Ferrando pu« Primavera inquiéta», una reedició de la « Vida d'in¬ fant » coinpletada amb narracions procedents d'altres volums i alguna de nova i unificada. Alguns apareixen intactes : altres amb lleugers retocs : alguns, enfocats d'una manera nova. Però aquella vitalitat, aquell desembaràs, han desaparegut. Com si la reedició, en posar-lo en contacte amb els vells defectes que blicà havia superat en la seva obra anterior, els fes renèixer. Tôt el déiem de « Vida d'infant » pot tornar-se a aplicar ara. vegada aquella certa impressió de cosa bibrida, d'observació i sensació. Altra vega,da aquell afany de transcendència. I una reaparició del to literari, que tan bé s'havia ajustât. Es clar que, retocar coses belles i ja publicades costa molt, i no era aquest, tampoc, probablement, el propòsit de l'autor, sinó aplegar simplement en un volum tôt el que ténia escrit de P « Infant ». Però, en l'únic que hi posa nou del tôt, « Una excursió al Mas del Globo », persisteixen els defectes; la desproporciô entre la simplicitat de l'argument i el tó literari. I fins sembla aparèixer una cosa més greu : una ombra d'inici que Altra d'amanerament. De totes maneres el llibre té pagines admirables. Es una visió infantesa, personalissima i nova, encara que sigui incompleta, i hi tingui una intervenció seguida l'autor actual, que no pot abandonar aquell subjectivisme quasi poètic que comentàvem. Pot estendre's a tôt aquest volum el que déiem de la «Vida d'infant», i, encara millorat per la inclusió dels admi¬ rables contes que procedeixen de «Les llunyanies suggestives», com aquell simplicissim « Carnaval humil », d'una emoció punyent, o la « Tarda de diumenge al melodrama », bajrrejà d'observacions i emocions tipica de l'autor, o els « Japonesos a la platja», els quais fan reaccionar tan delicadament la seva de la �LLETRES CATALANES 244 sensibilitat que l'ambient en surt estilitzat cora una estampa ja de la fantàstica « Botiga de llibres també aquest volum, i que ja comen- japonesa. No parlera vells», que encapçala tàren. Després d'aquest llibre, que no és, com havem escrit, altra recopilació de coses anteriors, i que encara que en certa manera potser marqui un retrocés, no és tal en l'evolució de l'autor, sinó simplement un parèntesi, ens quedàrem esperant si la tendència iniciada en les « Historiés » séria seguida. Haguèrem d'esperar très anys, fins a la publicació de les « Très historiés cruels ». Tenen aquestes un tipus propi, que cal comentar a part. cosa « que una Très historiés cruels » és un progrés, un pas endavant en L'escriptor s'ba anat fent i veu i diu, amb més subtilesa i amb més intenció, i arriba més endintre. Però la vigoria, la sanitat inefable de les « Historiés » no han reaparegut. l'obra de Martinez Ferrando. Hem de i les « exterior comptar en aquest intèrval — entre les « Historiés » cruels » — amb l'aparició d'una infliiència Historiés : l'èxit. Malgrat que Martinez Ferrando no ha estât posât per ara al lloc que mereix, la seva obra fou llegida i passà al rengle dels autors consagrats. Això, per ell, havia d'ésser un mon nou : era, no hi ha dubte, una posició nova, i és massa sensible perquè el canvi no comentada i valorada. L'autor es fes notar en la seva obra. L'havia d'animar, aquesta nova posició, i li havia de treure una mica la timidesa. Però la trai, perquè el contacte immédiat amb el mon de la literatura al dia, si li donà una major seguretat de to, no li donà en el sentit de la simplicitat i d'aquell desembaràs de l'home sa que caracteritza les «Historiés», sinô més aviat en el sentit d'allò empipador que en diem confiança en si mateix, que vol dir moites vegades arreconament de l'autocritica, i que pot arribar a ésser el conreu dels propis defectes. No arriba ell a aquest extrem, és clar, però la seva timidesa el porta a insistir en les seves pròpies caractéristiques externes que més s'acosten al to i a la manera de fer dels que estain de moda ; aixi admet, gairebé per primera vegada, influêncies de fora en el seu art personalissim. Podriem dir que és aquesta la quarta — i darrera, fins ara — de les aportacions que l'han timidesa el anat formant. �245 LLETRES CATALANES Això desfigura, però en l'evolució que fa, es troben tôt influències. El seu to literari es simplifica, encara que no per això baixa gens la quantitat de literatura que hi posa. El desig de precisió s'endevina sovint i topa amb el seu estil : malgrat dir a cada moment coses molt justes, Martinez Ferrando no té la justesa de la frase. La nécessitât de donar una transcendència psicològica o moral als arguments, que comentàvem extensament en parlar de «Vida d'infant», continua, i en alguns s'accentua encara. Totes aquestes coses, dóna la sensació que les fa ara niés conscientment que abans. 1 és clar, es fa molt dificil abandonar-se — com ja havia; assolit fer en les « Historiés » — a la pura intuició creadora. El seu fatalisme, que ja féiem notar, també s'accentua, i sobretot es fa més conscient i estudiat : abans era fruit d'una posiciô artistica : ara comença a semblar volgut. La simpatia extraordinària d'abans, disminueix. I el somriure exquisit de les « Histo¬ riés » ha fugit també i no resta més que una mica d'ironia no el sovint aquestes amarga. entre altres contes en « El suicidi de és el mateix que abans atribuïa a Rafaël Galiana, amb uns petits retocs. El sol canvi de nom ja vol dir alguna cosa. Sembla fet amb la idea de vulgaritzar el personatge posant-li un nom anodi. Un nom anodi fet a mida ; la Podrem notar-ho, Jordi Ventura » que intuició és absent i sembla triât en una deliberació, o consul¬ preocupació de normalátat. No calia : al contrari, el nom ben marcat el vulgaritzava més i li donava un valor de realitat que ara perd. Posar noms als personatges també és un art, i Martinez Ferrando, que ha sabut trobar « El petit Rouira » nom perfecte, havia de conservar el del seu suicida ; la composició del conte era ja tan perfecta que havia de patir forçosament de qualsevulga modificació, i no li fan cap bé ni aquesta ni cap altra de les petites modiflcacions que hi fa. Malgrat això, el conte resta encara u'n dels tant una llista. I tôt, per una més sòl'ids del volum. citàvem, entre coses, visions i amapareix altra vegada un d'aquells arguments construits lògicament, perô sense vida. 1 sense simpatia. El salva la creaciô del protagonista, un tipus perfecte i viu d'home petit. En bients Les sitât « El petit Rouira admirablement » que descrits, caractéristiques pròpies, inicials de l'autor, aquella. néces¬ i també aquella mica de d'evocació, la poesia infosa, �246 LLËTRES misteri CATALANES dels contes de 1' «Infant», apareixen en « Un clown els guanys d'estil han deixat l'originalitat intacta: és el Martinez Ferrando d'abans. En canvi, « Sota el nivell dels homes», que és un exemplar mes del tipus que ja comentàvem, d'allò d'agafar una observació o anècdota i fer-ne una història, però no reconstruint-la, sinó fent-la ser¬ vir d'aguant del que hi porti la sensibilitat, els canvis son palesos : la senzillesa d'estil, la precisió, en fan un conte d'una en el cami manera El ». En aquest, tots nova. conte més important del volum, però, és « Desti, flagell incògnit ». Mai l'autor no havia arribat tan endins dels homes. Els personatges i els fets prenen una vitalitat desacostumada, que l'extraordinària força poètica no atenua ni un moment : corren juntes en tota la narració, que té una estranya i suggestiva bellesa, i l'exageració de l'argument no apareix fins à la fi. Aleshores si que la cosa es perd un xic. Es l'aparició violenta del fatalisme, que corre tôt el llarg del conte, però que ara pren una forma aguda. Per les dimensions i per comparai' alguna altra relació intima, podriem aquest conte amb el dolcissim d' « El farsant i l'ena- morada». Això si tôt el que aquest és simple, pie de senti¬ gairebé puéril, l'altre és violent, tràgic. L'autor no el comprén amb el nom de cruel, i potser ho és més que els altres, encara que la gran emociô poètica ho temperi. Però on val la pena de comparar-los és en la intervenció de la fatalitat : : ment, aleshores veu clara l'evoluciô de l'autor. En el primer la gairebé com en el segon, l'element essencial. Però en el primer la fatalitat és una cosa que l'autor hi posa sincerament, perquè és una reacció que ell sent davant la vida per causa del seu tempérament, i li posa per això, i no per cap intenció especial. En el segon, en canvi, la fatalitat és prevista — es fatalitat és, el titol ho diu element primordial de la construcció. hi sigui. No és, com en el pri¬ mer, una cosa peculiar d'aquell cas, amb tota la innocencia del cas particular, sinó una idea que, partint d'aquells fets, es generalitza i es fa un sistema. No és un simple fet, que vé amb — com a amb la intenció expressa que el desenllaç i alhora un final literari, poètic, com en el conte «Farsant», sinó una solució de l'argument, una résultant de les valors psicològiques del conte. I quan vol prendre tanta imporlància, résulta fais. I per la falsedat cauen les escenes finals, per altra banda tan brillants i efectistes. del �lletres catalanes Heus aci 247 apareix més marcadament que Martinez Ferel pensament dominant en la literatura del temps; el fatalisme de les primeres obres era ben bé d'ell ; aquest és el dels altres. En voler conrear expressament i hiperbòlicament una caracteristica pròpia, s'ha trobat apartat de la pròpia personalitat. I, en canvi, aquell desembaràs, aquella traça en les proporcions, la finor exquisida en el somriure i en el drama que semblava que anaven a ésser les seves caractéristiques défini¬ tives quan escrivi «Historiés i fantasies», ban desaparegut del primer terme. on rando s'ha deixat endur cap Naturalment, això no vol dir que siguin perdudes. La darrera aportació ha destruit momentàniament l'equilibri, però aquest ha de restablir-se, perquè existeix en l'ànima del poeta de l'autor. Com les altres anteriors, aquesta aportaciô ha amostrat elements valuosissims que han acabat de formar la persona¬ litat d'artista de Martinez Ferrando. Vindrà un dia que la crisi serà superada, i aleshores tornarà la salut, fugirán els excessius capficaments, reapareixerà l'abandonament a la intuició, i amb tots els nous elements d'escriptor que té acumulats. Ernest Martinez Ferrando escriurà un llibre que ens deixarà — parats a tots. Maurici SERRAHIMA. M. Rubio i Tuduri i N. Mart. Catalunya amb Europa, mes séparatisme. — Les Edicions de l'Arc de Bara, Barcelona, 1932. 119 p., preu : 2 ptes. Aqueix estudi tendeix a demostrar que el catalanisme no deu associar-se a una politica imperialista espanyola. Catalunya pot col'laborar amb una organització peninsular que reconegui plenament el fet diferencial català i abandoni tôt intent unificador, perô l'idéal català ha d'èsser més europeu que ibéric, orientât cap a un fédéralisme dintre del quai l'Estat Espanyol serà el nucli primer dels Estais units d'Europa. Les grans nacions son egoistes i tendeixen a concentrar-se cada una sobre ella mateixa, per tant no son matèria federable. En canvi, els petits pobles, com Catalunya, posseeixen un ait esperit europeu i sols poden salvar la Societat de les Nacions de l'enervament i del fracàs. Conclou dient que fora temps que els partits de Cata¬ lunya evolucionessin i cerquessin dins de l'europeisme la solucíó lògica del catalanisme. enllà del — �248 lletres catalanes Ezio Levi. I catalani in ltalia al tramonto del Medio Evo. — Palmajde Mallorca, 1929. — — 15 p. L'eminent professor de la Universitat de Nàpols col.laborà aqueix tréball a la « Miscel'lània Filològica » dedicada a mossèn Antoni Alcover. Pertany al mateix cicle d'investigacions que els dos articles amb els quais ha volgut honorar la nostra amb revista. El senyor les Levi estudia l'influència dels almogàvers relacions dels mercaders nien comprar florentins amb la llana i els colors necessaris a Catalunya, a ltalia i on ve- l'indústria dels teixidors. Propugna l'ipotesi que el « Certaine coronario », a Florència en 1441, era una imitació dels Jocs'Florals catalans als quais els florentins pogueren assistir a Barcelona i seus célébrât Tortosa. Mossen Marti Jampy. pinya, 1932. — — El romanceret del Pesebre. Mossèn que « Jampy ens explica amb molta inspira el seu recull poètic : Y — Per- 63 p., preu : 10 frs. senzillesa l'argument cantarem, si a Deu plau, com el glorios fuster sant fustejar el caixonet per servir de gripia a la burriqueta dins el viatge a Bethlém. Com la gripia va servir de bressol à l'infantó dins la cova. Com el pesebre s'en va anar fins a l'Egypte, y d'Egypte a Nazaret, y de Nazaret à la pleta de Joachim, pare de Maria, al Josep ara va Mont del Carmel. Y d'aqui, com una part s'en va anar a Roma, dins l'iglesia de l'altre part es vinguda sota el cel del Confient per la més gran honra y gloria nostra ». Aquell pesebre fou portât, segons la tradicíó, d'Orient en el monestir de sant Miquel de Cuixà per l'abat Gari i, avui, es servat en l'església de Prades. Santa-Mariia-Major, Els lari es versos de mossèn Jampy son ries d'harmonia i el vocabupintorescos i ben catalans. Aqueixa obrereal valor, també, es de doldre que l'autor no apliqui les ortogràfiques de l'Institut d'Estudis Catalans. abundós ta té un normes y com y en Pompeu Fabra. mots Diccionari général de la llengua Catalana. Catalonia, Barcelona. Fascicle N° 16. Amb uns très fascicles més, aqueixa obra sera pervinguda al seu acabament. Constituirà l'instrument imprescindible per a — — Libreria ben escriure — en català. L'il'lustre restaurador, amb la seva gra- �249 occitanas letras màtica i el seu diccionari, haurà posât les normes définitives de llengua catalana renaixent. Ens pareix inutil insistir sobre les qualitats de claredat i perfecció ciéntifica que distingueixen els treballs d'En Pompeu Fabra. la Diccionari Enciclopèdic de la editors, S. A. Barcelona. Fascicle Aqueix fascicle llengua Catalana. — Salvat xn. de Guardaporcs a Izquierclo. Les illustraLes Guilleries, Héraldica, Igualada, Impressor, indumentària, sense comptar els nombrosos fotogravats que acompanyen el text. El diccionari de la casa Salvat représenta, sense cap dubte, una de les niés brillants realitzacions éditorials de la renaixença catalana per la seva riquesa d'informació sota tots els aspectes cions i la seva sobre els de va corresponen a profusa illustració gràflca. La seva plaça es indicada prestatges de totes les bibliòteques dels catalans i amies Catalunya. Dr Miquel Masriera nàmica i la Cinètica lana de Ciéncies i en Rubio. — Concordància de la Termnd'i- la isòcora de reacció. — Societat Cata¬ — Vol. I, Barcelona, Institut d'Estudis Catalans, 1932, 82 p. Aqueix treball, en part d'investigació original i en part de vulgaritzaciô, fa honor al Dr Masriera i a la Societat Catalana de Ciéncies. Serà de molt profit pels estudiants de fisico-quimica. Ço que ens pareix particularment intéressant a nosaltres Fasc. I. — el català elevar-se a la categoria de llengua ciénti¬ l'aspecte linguistic, la redacció d'aquest estudi es esmeradissima i podria servir d'exemple als occitans encara tan endarrerits en l'empleu de la seva llengua en els diferents does de fisiques, quimiques i matemàtiques. veure fica. Sota ininis de l'activitat. LBTRAS OCCITANAS LOS Antonin Perbosc. ción franceza. Pretz : — LIBRES Lo Got occitan. Novela edicion. Text occitan Privât, e traduc- 1932, 325 p. 20 frs. La Jurada del Pretz dels vins de França ven de s'onorar granpremi annal al Got Occitan. Aiçò prova la nostra literatura comença d'èsser presa en consideración dament que — Toloza, en atribuïnt son �250 LETRAS OCCITANAS pels francimands. Cal se'n félicitar a l'encop per la Terra d'Oc e per Perbosc qu'es lo cap-mestre dels cantaires de la vinha miegjornala. Aquel preciós reculh era vengut iintrobable, tanbén la reedición que ven de paréisser dins la Biblioteca ciel Gai Saber trigarà pas a èsser agotada. Es precedida d'una breva istôria de la lenga d'Oc e de reglas de lectura. Perbosc, remetent son trabalh sus taulier, s'es liurat a qualques supressions e a mes qualques apondis, sens comptar mantuna modifìcación de detalh. Cresem inutil de marcar los meritis d'una obra pro coneguda despuei sa parución. Direm solament, al risc d'èsser taxat de pedantisme, que nos dol de la veser desondrada per qualques decas : Autona es un gallicisme calcàt sus automne. La forma con- e unanimament apreciada dreita auton e es correnta dins mantun parlar al costat de tardor darreiria. Autant correspond a l'occitan aitant, atant, tant, atretant. Comparai- amb atant plan, atant ben, atant polit, formas plan vivas. Congrelhar es un barbarisme tirât a tort del provençal congreiar, en leng. congriar, congrear, congregar. Cap de parentat amb grelhar. Veser lo Trésor de Mistral. Même gallicisme qu'alterna amb la dreita forma emplegada per Perbosc a d'autres endreits : metiu o melhor metieus, meteus. Reclimaiva, redimar gallicisme sus rédimer ; en occitàn redi- mir, redimeira. Utisses, gallicisme alloc de espleches, espleits. Lo mot cor¬ respondent deurià èsser utils qu'es pas desconegut dels vielhs textes. Izolda, aquel nom propri es plegavan Izeut e rarament Izolt. Paul Froment. Paris, 1932. — — xxi, occitàn, los trobadors em- Poésies 191, Cal remerciar los très riès pas complètes. — Editions Occitania, Pretz : 15 frs. editors, Aristides Saleres, Paul Delse- xii p. e Pau Mesplè, que se son cargats d'acampar en una sola garba las obras esparpalhadas e introbablas de Pau Froment. Lo volum que nos presentan es mai que mai agradiu, jos sas tampas verdas. Clau una excellenta introducción, una noticia bio-bibliografica curosament establida, un glossari de mai de �letras 251 occitanas 300 mots, un retrat del poeta e la reproducción d'un autograf, sonet-prefaci d'A. Perbosc. Reproduis las primieras peças, los dos reculhs : .4 trabés regos e Flour de Primo, e las darrieras poesias publicadas per Maratuech dins demembrar sens la Revue de France La bel un le Feu Follet. e valor poetica de l'obra de petit pagés de Floressàs en Carcin, mort trop leu per donar sa mesura, es trop indiscutibla per que tots los Occitans volgan pas possedir aquel reculh. Grariè Trotobas. Pascau de Draguignan, raconte galoi. seguissa Lei dijóu d'un mèstre d'Escolo. Rebufa et Rouard, Touloun, 1932. — 110 p. Pretz : 11 frs. franco per posto. Pascau de Draguignan es un raconte gaujós, rabelaisiàn, pro salpicat de sal e de pebre, dins lo gost popular miegjornal. Aquò vol pas dire que siá desprovesit de valor, plan al contrari. Mestre Trotobàs conta agradivament dins lo bon proven¬ çal maritim, granat e d'una requista tenguda literària. L'avem legit d'una sola venguda e i tornarem. Lo volum es belament estampat a adornat de bois originals de Filippi ; fa onor als editors. — A la Eugeni una Nostre « Pages. bailero. — Teatre oubernhat. Très pessos en —-, Ourlhac, 1932. contraire — 94 p., bers e pretz : 10 frs. Pagés, un del fidels collaboraires de de reunir très peças que contituisson un en La Cabreta », ven bon aport al teatre nostre. Demest aquestas, Joan tle Casfel vielh, una comedia en dos actes, nos a mai que mai agradat. Es la melhor menada Mantenencia de Ricart, 1843-1911. e la que Lengadoc. convén de reténer. — En memòria de Louvis Saviè de Montpelhier, 1932^ Dins aquela brocadura illustrada, la Mantenéncia a rejunt los discorses prononciats a l'ocasión de l'inauguraeión del monu¬ ment funerari a — L.-X de Ricart al cementeri Sant Làzer de Montpelhier, lo 15 de genier de 1932. Débuta per un parladis d'en P. Azema, en qualitat de sindic de la Mantenéncia, que retrai la vida e l'obra de Ricart. Siegon apuei los discorses de M. Renjamin Milhaud, maire de la vila, d'en Joan Fornel, cabiscol del Paratge, de Renat Chapoullié, delegat del director de las bêlas arts. Annals 1932. Montpelhier. Aquò publicat pels nostres joves amies, los estudiants Lo Novel Lengadoc. es l'annuari — — �252 LETRAS OCCITANAS occitans de l'Universitat de Montpelhier. Lo fascicle d'ongàn se présenta coma una forta brocadura de 64 paginas resumint l'activitat de l'associiacíóh.. Aqui-ne l'ensenhador : Présentation du Languedoc : Le Rivage per J. Lesaffre, La Garrigue e La Montagne per M. Rouquette. Traductions (fragments) : Lucreci, revirat per R. Barthe, Umversalitat de l'amor (Platon) revirat per C. Camproux, Dante : L'Infern, revirat per M. Rouquette, Lope de Vega, revirat per A. Francés, Rabelais : Pantagruel, revi¬ rat per R. Donnadieu. Poemas Occitans : Jol Fau brancut de R> Barth'e, Ara es vengut de M. Rouquette, Languitori de M. Hoareau, Point de Vue sur Paul Valéry per R. Barth«. Aspects de Batisto Bounet per Ch. de Serres de Mesplés. Antoine Bour<flelle Doctrine : Décentralisation, Régionalisme, Fédéralisme per J. Lesaffre. L'exemple de Catalogne per L. Le¬ saffre. Musique et Régionalisme, per R. Pommier. Le jeu du tambourin per C. Serres. — Chroniques et Documents. Avem lo plaser de notar que tots los textes occitans seguissons la grafia adoptada per « Oc ». R. Lautié. per — — Jorgi Reboul. e traduccíón. — Senso Relambi, pouèmo. — Text provençal Marsyas Miravinhas-Aigas-Vivas (Gard), 1932. — 77 p. - Jorgi Reboul es plan mai qu'un « feliibre » es un ome d'acpoeta vertadierament modem, un poeta en fora del convencionalisme tradicional, qu'a sentit las auras sanitosas ción e de la un mar e las flairors brutas de la terra. D'un cap a l'autre del rajola una vida nombrosa e bateganta que s'expremis dins una lenga précisa e pintorresca. Amb Reboul, la poesia occitana, orrissent los temas folklorics e rurals dels quais lo felibritge nos avia assadolhats, pren una seu teunhe reculh, valor umana e universala. Antoni Conio. Questien de Lengadico Marsiheso. Ext. des Comptes-rendus et Mémoires du Congrès de Marseille de 1928. Institut historique de Provence. Marseille, 1931. Tiera de notas judiciosas sus qualques mots provençals e marselheses. Nos pareisson plenament justificadas e plan docu— mentadas. La lectura d'aquel trabalh nos dona l'impression de marselheses que i a veson un pauc trop la lenga d'Oc a travers lo sol parlar de Marselha. Es un estât d'esperit trop fré¬ quent e que cal deplorar : una lenga pot pas s'encastelar dins un sol parlar, ni dins un sol dialecte. que J.-J.-A. Bertrand. — Barcelone, cité d'art et de sciences. — �LETRAS 253 OCCITANAS Barcelone, Librairie Française, 1932. — 162 p., pretz : 10 frs. qu'es L'eminent director de l'Institut Froncés de Barcelona fervent de las un causas de Catalonha, e aquò es pas per nos estabosir de la part d'un narbonés, ven de nos donar un remirable inventari de las riquesas d'art e de cultura de la Ciutat Comtala. Dins l'abans-prepaus d'aquel volum, nos indica la sieu toca « : Cet opuscule n'a pas d'autre ambition lacune, de faire connaître chez nous, en que de combler une France et au dehors, à un large public ce grand effort tout récent et en bien des points tout contemporain et d'aider les chercheurs étrangers à se reconnaître au milieu de ces organisations, instituts, gran¬ des sociétés scientifiques, archives, bibliothèques, athénées et grandes écoles de tout genre qui foisonnent, en une apparente confusion, dans cette lumineuse et vivante terre latine. » Jos forma clara concisa, M. Bertrand a escasut a escriure indispensable a tots los que voldràn s'iniciar a la coneissença del movement intellectual de la Catalonha raoderna, trop pauc conegut del grand public francés, e caldria ajustar mieg jornal. una e lo vade-mecum , CRON1CA AL NOVEL LENGADOC Al darrier acamp Ramón Donnadieu del « Novel Lengadoc », de Montpelhier, foguet elegit président a l'unanimitat. Joan Lesaffre, partent de Montpelhier, aviá demissionat, es estât nomat membre d'onor. Sem segurs que Ramón Donnacfieu, l'organizacTor occitanista de Cazols-de-Beziers (cf. OC, n° 4, p. 79), del miting sauprá se- guir las piadas dels joves qu'an alucat lo fuoc occitàn dins la joventut universitària de Montpelhier : Joan Lesaffre, Roger Barthe, Max Rouquette, etc... OC félicita e benastruga lo novel e arderós président del « Novel Lengadoc ». LA SOCIETAT ARQUEOLOGICA La Societat tradición : DE BEZ1ERS Arqueologica de Beziers a, darrier ela, una bela en 1834, es la primiera Societat moderna creada �254 CRONICA que coron et d'obras poeticas en lenga d'oc (Lo felibritge pro¬ vençal deviá náisser solament en 1854). Dins dos ans, son centenari sera célébrât, e de magnificas testas enfestoliràn segurament l'occitanissima vila de Beziers. Coma cada an, lo logica de dijous de l'Ascension, la Societat Arqueo- a tengut sa sesilha solemna, ont son coronats los lauréats concorses poetics e scientifics. Davant un auditori nom¬ bres, lo majorai Dr Vinas, de Bassàn, legiguet lo raport de la poesia occitana (ont tots dialectes d'oc, catalàn comprés, son admeses) e faguet la lausenja dels principals lauréats d'ongàn : sos Bûche, de Narbona, Paulin Vaissade, de Montpelhier, Léon Cor¬ des, de Siràn, etc... OC don a Societat orientan exemple a las Societats sabentas d'Occitania la Arqueologica de Beziers, qu'a sachut, sap e sauprà en sos trabalhs scientifics dins la dralha occitanista. EN AGDE : LA SANTA ESTELA La Santa Estela, que se célébra cada cop dins una ciutat occi¬ diferenta, es estada facha ongàn en Agde del Lengadoc. Lo dimenge 15 de mai, comenceron, donc, en Agde, los ma¬ gnificas testas organizadas per VEscola del Sarret. Lo sarret es tana la cota tradicionala de las femnas agatencas. prendre part a las deliberacions del Felibritge, arriberon a la pichota ciutat lengadociana mai de tres-cents personalitats dels quatre cantons d'Occitania. La Catalonha, ongàn, i era representada pel malhorquin Mn. Bartomeu Barceló e pel rosselhonés Caries Grandó. Per assis-tir e De matin, lo Felibritge foguet recebut pel Municipi, presidit l'occitanista Joan Félix, conse-deputat d'Agte, lo quai prononciet un bel discors dins la lenga occitana mai pura que se per posca ausir. Lo Consistori dels Majorais tenguet son aplec dins una sala de Foguet elegit majorai per remplaçar lo marqués de Vilanova-Esclapón : En Joan Bessat, sindic de la mantenença de Provença, qu'obtenguet 33 votz contra 13 a Caries Maurras. Aprep, om nomet Mestres en Gai Saber : lo Rev. Bartomeu Barceló, lo professor Joan Amade, l'abat Juli Cubainas, En Pau Berga e 'N Gabriel Bernard ; Mestres d'Obra : A. Martin e Redelsperger ; Socis : Giuseppe Josi, d'Italia, e lo professor Rudrnose Brown, d'Irlanda. la comuna. �255 CRONICA aprovet un raport del majorai Peire Fontàn organización del Felibritge e se discutiguet un projecte subre lo provençal a l'escola, per una federación de Lo Consistori subre la novela inestres d'escola felibres. Après aquel Consistori, messa de la Santa Estela, se e celebret a la gleisa Sant-Sever la lo majorai abat Salvat prononciet magnifie sermon en lenga d'oc. De bels cantics occitans foentonats. A la Comuna, lo conse ofriguet un vin d'onor seguit per una taulejada espetaclosa. A l'entorn del conse Joan Félix i avià de nombrosas personalitats : Marius Jouveau, capolier ; Lois Bechet, baile ; los majorais Miquel Camelat, del Bearn ; abat J. Salvat, Emili Barthe, Clovis Rocas, del Lengadoc ; Delhostal e B. Vidal, d'Auvernha ; Renat Farnier, del Lemosin ; Conio, Valeri Bernard, P. Fontàn, de Provença ; Caries Grande», del Rosselhón ; Peire Jepa Bedard e Joan Ladoux, de Beziers ; Roger Barthe e Joan Lesaffre, membres d'onor, Ramon Donnadieu, un gueron président, Edmond Vila, secretari del « Novel Lengadoc », de Montpelhier ; Mlas Joana Barthès (Clardeluna), Marcela Drutel e Barrailhé ; los sénhers E. Fargues, de Meza, e Jordi Reboul, de Marselha ; Anton i de Bastard, représentant dels « Estudiants Ramondencs », de Tolosa ; A. Domergue, Bouchard d'Esquieu, Joan Bonafós, Arnaud, capitani de « la Nación Gardiana » ; etc... etc.. Lo discors essencial Sem uroses foguet prononciat pel capolier Jouveau. de ne donar lo text in-extenso : Mi car Felibre, Coupo en Agte ounte li femo porton encara uno gènto couifo, pèr-ço-que nous sian di d'auboura noste sant grasau dins uno viloto de la Terro d'O, miés facho pèr n'en coumprendre lou simbole que li gràndi vilo cade jour mai embastardido pèr lis elemen fourestié. Agte l'a reçaupudo em'afecioun, e, se nosto Santo-Estello a la noblo simplecita que ié vesès, es pas que noun lis Agaten vouguèsson l'engimbra ufanousamen. Mai, an coumprés emé nautre qu'au tèms que sian valié miés n'en faire un acamp familhau. Sian pas reiini pèr faire d'estampèu, mai pèr charra entre fraire dóu bèn que li Primadié an leissa à nosto gardo, dôu patrimóni que devèn fisa à nòstis enfant sènso demenicioun e, s'es poussible, emé de crèis. Avèn adu la tant �256 CRONICA Vous dirai dounc sènso alôngui que nous fau réalisa entre li diferèntis acioun di groupainen felibren un meiour équilibré. Pèr qu'un bèn ague toujour un rendemen segur e duradis, lou fau travaia emé paciènci, sagesso e courage. L'équilibré, es dins d'aquéli très vertu. Soun courajous aquéli que volon tout faire au cop e que, fort de sa fe, pretèndon traspourta de mountagno. Mai, sounti sage ? N'es pas la sagesso nimai d'èstre trop paciènt, e de jamai agué lou courage de fourça un pau lou destin. Nous fau saupre engarda de trop d'audàci e de trop d'inchaiènço. Es acò li dous mau que riscon d'embreca lou patrimôni felibren. l'eisercice Meten que l'impaciènci lou défaut di vièi. S'acò es se la qualita di jouine, e là sagesso... balançavo, tout anarié bèn. Mai, es l'équilibré que manco. Au revessen tout ! dis un, entènde respondre que l'istas siau ! dis autre ; e me n'en pren soucit, iéu qu'ai tant souvènt ausi dire au Mèstre : Anen plan e acampen bèn ! Or, s'acampo rèn ounte s'es rèn semena, parai ? E s'acampo rèn nimai ounte s'es tout chaupina. Oubliden pas que la semenço, coume disié Charloun, es uno obro de counsciènci... e que l'araire tiro pas dre, quouro labouras en courrènt ! Fuguen paciènt e fuguen sage ! Sabèn que la naturo es sesouniero : reglen dounc nosto vido felibrenco sus la vido dóu jour ! fuguen courajous, en préparant pausadamen mai sènso relàmbi, nosto obro pèr la vido de deman. Senoun, mi fraire, noste E bèn s'anequelira. Cresès-me E, : vau miés prépara l'aveni que de lou proufetisa. se quaucun me demando coume fau A coùstat dóu uno sènte Felibritge admirable meissoun de bèu e se n'en prendre, dirai : douno, cade an, que nous libre, fasès-n'en un autre que coumprengue miés ! Avèn adu la Coupo dins Pourtas nosto doutrino dins li lou pople uno viloto. vilage ! Anas cerca de vendèmi aqui mounte i'a encaro de vigno ! Se leissas péri la lengo aqui mounte viéu encaro, serviran de rèn lis acadèmi. Pourtas nosto doutrino au pople ! Acò vòu pas dire de l'aduerre soulamen li resoun sentimentalo, estetico e istourico qu'avèn de manteni la lengo di rèire ; car touto la doutrino es pas aqui. Dins un tèms que lou mot de liberta es sus tóuti li bouco, netejas-ié aquéu mot dis impureta pouliticiano, e presentas-ié uno independènci neto e lusènto coume nosto estello : aquelo que se dounara éu-meme en gardant soun èime e sis us, en recounquistant sa persounalita e si dre. �CRONICA 257 Nosto vido de deman a d'èstre uno ourientacioun mai dirèito pousitivo vers lou pople. Senoun, s'encastelaren e finiren lou vèspre d'uno bello fèsto coume li Troubadour. Nosto vido de deman, es d'intra dins la vido dóu pople, e mai dins si peno que dins si joio ; es d'intra dins li realita de l'eisistènci e de jouga enfin, dins la boulegadisso soucialo, un rôle counforme à e mai nòstis aspiracioun. (Aplaudiments). Pèr ço que, felibrencamen parlant, sian au-dessus di nosto acioun pòu èstre largo e fegoundo, partit, la fasèn em'equilibre ; se demesclan prudentamen l'essenciau dóu tempouriéu e lou poussible immédiat dóu poussible à longo espèro ; se travaian em armounio en virant nòstis esfors dóu meme biais vers uno toco mémo persounalo ; se renouncian is foro di en raro se egouïste sucés d'uno acioun coumuno, e s'acetan leialamen pèr deviso lou Non nobis que Mistral a escri sus soun toumbèu. Acô's la paciènci e la sagesso. Lou courage, sara de publica pertout e de tout biais que la centralisacioun courset estré que pre, libro pou ié copo l'alen ; de dire es coume pèr lou Païs lou voulèn un roum- aquéu courset, pèr que nòsti prouvinço agon la peitrino ; e de faire coumprendre que lou sistème federau soulet douna aquelo respiracioun naturalo, franco e pouderouso. (Aclamacions). Vaqui moun brinde, simple e sincère. Vole crèire que sauprès de vèire s'embessouna cade jour un pau mai, encò nostre, lou civisme e la pouësio, auboure la Coupo. t'entèndre, e, segur L'auboure gudo ; — fouceiano en en e l'ounour de la l'ounour roumano, pèr la liberta, Catalougno d'ounte nous es vend'Agte qu'a vist passa sus sa mar li velo e que, despièi, dins li lucho miejournalo toujour fourni d'ome voulountous e ardit ; — Lengadò qu'a encaro dins soun relarg tant de viloto coume aquesto ounte la raço demoro fièro de soun sang ; en l'oumour de tóuti nòsti prouvinço sorre ; — en l'ounour di femo dóu Païs qu'à l'elsèmple de nosto Rèino se countènton pas de sourrire i poulit vers, mai jougnon sis esfors i nostre pèr lou triounfle dóu Felibritge ! (Aplaudiments). Coma dins totas las taulejadas felibrencas, cadun portet lo salut de sa « mantenença » o de son « escola ». Notem solament aici, per faire pas d'alonguis, la dicha estrambordada de Mn. Barceló, lo quai, en disent que portava a l'aplec l'omenatge dels Catalans, arranquet dels quatre cantons de la sala una ovación de bon auguri per la Catalonha. en — a l'ounour dóu �258 CRONICA plen aire, de la « Cort d'amor », permetet poble agatenc d'escotar los poetas e los cantaires. Aprep, oui inauguret subre la passejada una lausa en onor del vielh felibre d'Agte, Baltasar Floret, l'autor de « la Borrida agatenca », publlcada en 1866 (La borrida es un fricot o una sopa de peis qu'es per Agte ço qu'es la bolhabaissa per Marselha). Lo doctor Joan Bedós prononciet a aquela occasióu una arenga substanLa celebración, en al ciosa. E las festas s'acaberon amb Cal félicitai- lo Comitat de un « bal popular. l'Escola del Sarret » : los sénhers Chauvet, Dr Bedós, Lenoir, Boudou, Besset, etc., per la bona organización de las festas. La Santa Estela d'ongàn a donat tornamai l'occasion de far entendre als felibres miegjornals la votz amiga, la votz frairala de la Catalonha. Viscan Catalonha e Lengadoc, brancas verturosas del meteis aubre occitàn ! LA LENGA D'OC A L'ESCOLA La dijous 19 e lo dimenge 22 de mai, las filhetas de l'Escola Carnot, de Beziers, jogueron una pichota comedia occitana del La princessa d'aria ora. quartier de Sant-Jaques qu'es, amb lo Capnou, lo mai popular de Beziers : la lenga d'oc es gairebén la sola lenga emplegada aqui. Oc félicita las mestras d'escola qu'an agut lo coratge de prendre una iniciativa d'aquela mena : Donas Rey, Cambon e Gagnepain. Las dos representacions fogueron meravilhosas. Los joves artistas fagueron aplaudits per un fum de poble la deliciosa peça majorai Emili Bartha L'Escola Carnot es : situada dins lo d'Emili Bartha. Es beleu lo dins una primier cop qu'om joga una comedia en lengo d'oc escola laïca. A PERP1NHAN : LO CONGRÈS DE LA FEDERATION ISTORICA DE LENGADOC E ROSSELHON La Federación Istorica del Lengadoc e del Rosselhón avià ten- gut sos sieis primiers acamps dins las diversas ciutats del Len¬ gadoc : Montpelhier, Nimes, Beziers, Narbona e Carcassona. Calià que justifiquès son titol en tenguent son acampada annadiera dins la capitala del Rosselhón. Ço que faguet, los 21 e 22 de mai. �CRONÎCA 259 La jornada de trabalh, ont ja comenceron las visitas arqueologicas, foguet flxada al dissabte 21 de mai. Un fum de saberuts istorians eran venguts a Perpinhàn : los professors Fliche, L.-J. Thomas, Palanque, Dupont e Sauvage ; l'abat Sigal, de Narbona ; Félix Mouret, de Beziers ; lo doctor Boyer, de Carcassona ; Emili Bonnet, Oudot de Dainville, Jeo Coste, de Montpelhier ; etc... Lo Congrès era organizat per la « Société agricole, scientifi¬ que et littéraire des Pyrénées-Orientales » bailejada per los sénbers Tresserre, abat Bizetard, Marez, professor al colege, los doctors Donnezan e Bonzoms, Campanaud, Belair, Barnole, Soursac, Marty, etc... Los congressistos segueron recebuts pel conse de Perpinhàn a la Comuna. En Fliche respondet al nom de totis. Après lo repais de miegjorn, a Elna, lo sénher archipreire Marsal lor faguet visitai- l'antica catedrala e sa vielha clastra atal deviá començar lo trabalh d'aquel Congrès, especialament consacrai a la vida monastica del Rosselhón. romana : En dorbissent l'acamp de trabalh a 16° 30, dins la sala Arago, perpinhanencs eran venguts se jùnher als congressistas arribats de defora, lo professor Fliche propauset de mandai- de felicitacions a Mr. Charles Picard, professor a la Sorbona, que parlet de Fustel de Coulanges al Congrès de Montpelhier en 1930 e qu'es estât recentament elegit a l'Institut, e a Mr. Henri Pirenne, l'egregi istoriàn belge, dont festejavan a Pa¬ ris, lo meteis jorn, lo jubileu scientific. De sabentas comunicacions fogueron legidas : ont de nombroses En Félix Mouret, l'egregi arqueolog bezierenc, estudia dos pus antics monastiers de Lengadoc driu d'Agde ». Avent remembrât : Primuliac e « los Sant-An- l'ipotesi qu'aviá emesa en 1905 situar prep del vilage de Vendres (Eraut) la villà gallo-romana de Primuliac, vol identificar lo proprietari de Primuliac, l'dstoriàn Sulpici-Sever, amb lo bisbe d'Agde, Sant Sever. per Mla Suzanna Laprugne, estuddanta a Montpelhier, tracta de régla de Sant Benezet d'Aniana » : mostra coma lo monge lengadociàn sachet far una armoniosa sintesi de las diversas reglas monasticas conescudas al vin" segle, dins so « Concordia regularum » ont mantén la preponderància de las influéncias cassindanas, e consi inspiret lo capitulari de Lois lo Pïós de 817, impansant ddns l'Emperi carolingiàn una vertadiera régla « la �260 CRONICA monastica inspirada pels texts bénédictins e tanbén per la régla Columbàn, Elena Megray, autra estudianta de Montpellier, parla, de « l'acción clunisiana en Espanha al temps de Sant de Sant Mla aprep, Odilón ». D'intéressants estudis fogueron présentais pels sénhers Marez Bonnéry. En Flicbe los felicitet e prepauset de téner l'acamp de l'an que ven a Vilanova d'Avinhón. Ço que foguet aprovat. e Los congressistas agueron encara leser per visdtar la catedrala Sant-Joan, jos la dirección del sénber archipreire Izart, e los di¬ verses aspectes de la ciutadela, jos la direcciôn del comandant Foulet. Una bela Fliche, taulejada esperava los istorians. om remarcava a la taula d'onor : A l'entorn d'En los sénhers Delcos, adPuig i Cadafalch, de- junt al conse e représentant lo municipi ; legat pel Institut d'Estudis Catalans, de Barcelona ; lo professor Calmette, de la Facultat de Letras de Tolosa ; l'archipreire Izart ; lo comandant Foulet ; etc... Lo vespre, aguet luoc la sesilha solemna consacrada a l'ar- queologia occitana. Lo professor Fliche saluda la memòria dels morts de l'annada : En Aragôu, de Perpinhàn ; lo professor Viard e'N Sèze, de Montpelhier. En Campanaud présenta aladonc l'istòria de la « Société agricole, scientifique et littéraire des Pyrénées-Orientales », que festejarà son centenari l'an que ven. En Puig i Cadafalch estudia aprep : L'art arquitectonic de la gleisa Sant Martin del Canigô. Remembrant rapidament sas teorias, qu'an renovelat l'istòria del « primier art romàn », situa l'arquitectura de Sant-Marti dfns una de sas periodas essen- cialas ; e, ilustrant sa conferencia per de cartas, plans e fotografias projectats sus una teîa cinematografica, mostra consi se son produitas las ûnfluéncias orientalas tant com occidentalas, mescladas amb aquela de l'art mosarab. Lo capitani lo text de Romàn sa Louis, tengut al leit comunicación sul d'Agulha, prop Belcaire « » per la malautia, aviá mandat monastier : trogloditic de SantEn Palanque lo legiguet. Lo dimenge 22 de mai, los congressistas organizeron una escorreguda a Sant-Martin del Canigô e Sant-Miquel de Cuxa. S. E;. Mnhor de Carsalade du Pont, que son vielhum empachet de far el meteis las onors de l'antica abadia, avià delegat l'abat �CRONÌCÀ 261 la messa (amb audición de cantics catalans), Cavet que, aprep faguet visitar la gleisa, la clastra, etc... Lo recate foguet servit a Vernet-los-banhs, ont una bela taulejada acampava pel darrier cop los congressistas. De brindes fogueron portais pels sénhers Flicbe ; doctor Sanyas, conse de Vernet ; Bauquier, de Nirnes, que faguet cantar la Copa Santa ; Puig i Cadafalch, que s'expremiguet en catalan Mêla Laprugne, al nom de la joventut universitària de Montpelhier ; l'abat Bartom'eu Barceló, dont las paraulas arderosas e lo poema catalàn vertadiera ovación, arranqueron una Aquelas doas jornadas meravilhosas son una novela prova de la « occitana, realizada jol signe de la sciéncia. germanor » Lengadoc e del Rospunts de con¬ l'Occitania francesa. La toca de la Federacióu Istorica del selhón es clara : mostrar subretot e elucidar los tacte istorics entre la Catalonha e En Flicbe rians — — deu e ajudat per la chorma arderosa de sos joves isto- fegonda tant al al punt de vista purament scien- pot estre l'obrier d'aquela obra punt de vista occitanista coma tific. JOCS POPULARS LENGADOCIANS pertot, nostres jocs nacionals respelisson e semblan agradar tornamai al poble. Lo pichot vilatge de Nissàn (entre Bezders e Narbona) a trach de las cendres del passât son antica Un pauc Ramada, que s'era pas facha desempuei 1884. Vint o trenta cavals — amb, sus cadun, un lauraire magniiica- carrejan un carri enfestolit, al mitàn d'un po¬ aqui ço qu'es la Ramada. Mas per n'aver una idea exacta, cal veire la galaupado bauja dels cavals, los lauraires drecbes sur la sela, etc... Quinze mila lengadocians, venguts de Narbona, de Beziers e dels vilatges vesins, envaïssiàn, lo 29 de mai, lo polit vilatjot de Nissàn. La Ramada obtenguet un vertadier triomfe. Lo dimenge seguent, una taulejada acampava los 28 Ramadiers, mai de 200 vinhairons nissanencs e diversas personalitats. De nombroses discorses, en onor de la tradición, fogueron proment ves-tit — que ble estrambordat : En Petit, conse de Nissàn ; Verdier paire e filh, organizators de la Ramada ; Emili Barthe, Selibre majorai ; Balayé, al nom de la prensa ; Amiet, secretari de las Familhas Nombrosas ; Mestre Caupert, del Barreu de Beziers ; e Roger Bartha. Après son discors, que foguet un imne éloquent e afogat nonciats per �262 a CRONICA la tradición occitana, nostre amie Ramadier a l'unanimitat : lo Roger Bartha foguet elegit felicitam aici de tôt oor.. TEATRE OCCITAN DE MARSILHA Es pas un « vilatge de Catalonha o un quartier de Barcilona Teatre Catalan ». Lo teatre de lenga populara es estât un dels obriers poderós de la reconquista. Fasem de « Teatre provençau » d'abord qu'es encara temps... » Aqui ço que ligem en testa de la fuelha que nos a mandat lo que mon agué son « baile del Teatre provençau de propaganda « Lo Calèn », qu'es l'estatistica de la sason 1931-32. En 1931 : 20 setembre a Lascors, 18 octobre a Marsilha, 22 novembre a Lascors, 29 novem¬ Marsilha, 5 desembre Cobra catolica) a Marsilha, 12 desembre a Marsilha, 27 desembre a Sant-Zacàrias e Marsilha ; 1932 : 24 genier a Marsilha, 7 febrier a Rocavaira, 21 febrier a SantZacàrias, 28 febrier a Marsilha, 24 març al post de T. S. F. de Marsilha, 3 abriu a Vitrola, 29 abriu a Ais-de-Provença, 26 junh a Lascors, 24 julh a Santa-Marta, 7 agost a Lambesc, 21 agost a la Ciutat, 4 setembre a Sant-Zacàrias. bre a La repertori coinprenià las peças seguentas : Lis intrigas Fr. Arnaud (10 representacions), Ren qu'un pantai de Jorgi Rebol (8 rep.), Lo doctor Purgaminá de Fr. Deseuze (6 rep.), Misé Barba d'Antonio Chaude (5 rep.), Peire Puget d'un amator de d'Antoni Conio (2 rep.), La fauta d'un paire de Josep Fallen (1 rep.), Brancaci encò dau dentista d'Andrieu Jaubert (1 rep.), Jorgi Rebol (1 rep.). Aici la tiera dis artistas d'aquela sason : Mas e Melas Ramonda Audoli, Neneta Bonnet, Marisa Buffet, Andriva Chaînant, Margarida Maurel, Maria Reboul, Blanca Rosso, Denisa Sicre, Tony Signoret, Miralha Locco, Mns J.-M. Baumel, Eugeni Biancheri, Felis Champetier, Victor Bonifay, Caries Figón, Peire Melquiond, Caries Camprox, Peire Piquenot, Emiliàn Rosso, Amat Sarrasin, Eugeni Signoret, Riri Signoret, R. Simiàn, P. Solier, Nesima de Norat Valentin. Lo baile n'es nostre amie en Jorgi Rebol. aquela ardorosa tropa d'amators que son tanbén d'apòstols de nostra lenga. Pogués l'aver de tropas ansin dins cada ciutat de nostre païs d'Oc. Podeni que felicitar MARSILHA AUBORA UN MONUMENT A MISTRAL Lo 19 de junh, Marsilha pagava son deute al Mestre en l'auborant lo monument qu'avià promès a sa memória als festas del Centenari. �263 CRONICA Totas las escolas felibrencas, las societats amigas amb un poble rodejavan lo monument davans quu parleron lo Gapolier, M. Dubois, lo poeta Emili Ripert, lo conse dr Ribot, l'amie Jorgi Rebol amb un... ministre que nos era mandat tôt especialament per lo govern. Sas paraulas eloquentas fogueron pro senadas malgrat lo désir trop évident de tremudar Mistral a l'agrat del centralisme parisenc e governamental. Lo senher Mistler se sovenguet qu'es de Castelnoudari e que maneja la lenga d'Oc aisidament. La jornada s'acabet per una testa provençala als arenas del Prado. fuble de LAS FESTAS DE LA Lo 3 de setembre, la de trabalh a MANTENENÇA DE PROVENÇA Mantenança de Provença tenià Marsílha. L'endemàn fasiá sa sa testa annàla sesilba a Sant- Zacàrias ; i eran venguts lo capolier, M. Jouveau, lo síndic, J. Bessat, los majorais, V. Bernard, A. Conio, P. Azema, Fontàn, Loubet, Jouve, Giordàn, lo poeta, E. Ripert, e un fuble de felibres. Los felibres fogueron recebuts per lo conse, M. Mailloux ; après aver ausit la dicha de Freydier al Monument dels morts, assistigueron a P'inauguracion de la carriera Frédéric Mistral, puei a un sermon provençal de l'abat Bonifaj'. Juli Besson saludet la botiga d'un poeta popular local : Choi dau Forn. Una taulejada seguiguet ont de nombroses felibres prengueron la paraula. Josep Homs del « Centre Català » parlet dins sa lenga. I aguet puei una cort d'amor, une representación teatrala amb lo concors del « Calén » e reguda a BOLEGADIS Los 23 l'endemàn, 5 de setembre, escor- la Santa-Bauma. 24 de PROVENÇAL julh, a Santa-Marta, agueron loc de testas provençalas amb la presencia del capolier et del sindic del Felibritge : cortegi, dansas, taulejada, concert provençau e representación del « Calèn » obtengueron un grand succès. Lo 21 d'agost, a la Ciutat, amb lo concors d'Emili Ripert, del Felibritge, del « Calèn », de la « Cigala Gombertesa », del « Cen¬ tre Català » de Marsilha, del Rodelet de Santa Marta e de 1'« Escola Calendau », se celebret lo centenari del passatge del poeta Lamartine a la Ciutat. I aguet una granda representación provençala del « Calèn ». Lo 18 de setembre, era a Rocavaira e a Lascors que los felie �264 CRONICÁ bres s'acampavan a l'occasion del segond salón de pintura mo¬ dem a de Lascors. Las festas debaneron un cortegi, un presic provençal, l'inauguración dal salon de pintura, una taulejada e un espectacle provençal amb dansas, dichas de poemas e representacion de « Nesima », peça de Jorgi Rebol per lo Calèn « » EN Lo 18 de i'eréncia AUVERNHA mai, 1'« Escola de la Limanha sus « Lo Pueg de Doma » per » organizet una con- M. Desdevises du Dezert. La serada s'acabet amb de dansas localas e l'audición de poe- sias, Lo 22 de junh, jos la presidéncia de Benezet Vidal, capiscol, Gilbert, la meteissa societat donet una novela conl'eréncia a carga de Meln Amelia Murât sus « Lo Poeta e la vida ». Las elevas de l'Escola de Royat canteron divers bocins. L'acamp annal de la Mantenéncia d'Auvernha aguet loc, lo 22 d'agost, a Vic-sus-Cera. Los membres de 1'« Escola de la Li¬ d'Enric e manha » e de 1'« Escola Auvernhata i assistigueron en nombre. Provença, en J. Bessat, i participava tanbén. Demest los présents : los majorais L. Delhostal e B. Vidal, E. Pages, E. Marcenac, L. Debrons, E. Doumergue, F. Prax, F. Delteil, E. Gilbert, Levadioux, etc., etc. S'inau» Lo sindic de la Mantenéncia de lausa en remembre del célébré monge de Montaudón, Vie. Mossen l'abat Mathieu presiquet en Auvernhat. Gilbert foguet nomenat sindic provisori de la Mante¬ guret una Peire de Enric néncia. Lo 28 Limanha locals d'agost, » Sant-Germàn de Lembrón, 1'« Escola de la a celebret qu'aguet un una bela testa amb un concors de vestits franc succès. L'abat Chataing faguet un presic auvernhat. en Lo LOS " ESTUDIANTS RAMONDENCS " dimars, 3 de mai, a 21 h., aguet loc al seti de 1'« Associa- ción Generala dels Estudiants de Tolosa », l'acamp entindat pels « Estudiants Ramondencs » amb lo concors de Joan Lesaffre, président de l'A. G. de Montpelhier e del « Novel Lengadoc ». Aqueste faguet amb art, poesia e eloquéneia una magnifica conferéncia sus « Las cançons popularas dels Païses d'Oc ». S'estaquet sobretot a las cançons de maridatge e d'amor. Illustret d'una faiçón requista son expausat de cants interpretats per el-meteis. Acabet, fasent allusion a Catalonha, en mostranl �265 CRONICA consí la fldelitat a las cançons popularas pot congrear un a re- naissença literària. M. Lesaffre aviá estât présentât als auditors per M. J. Gaulhet, président dels E. R. Es M. Tomasi, président de l'A. G. que grand raercejet lo conférencier de son bel charradís e se faguet atal l'interpret de l'auditord. Un a colha de cantaires executeron apuei d'aires traits del folk-lore occitàn. MM. Lesaffre, Nadal, Ozon, Porte-Laborde e fagueron mai que mai aplaudir dins de cançons lengadocianas, gasconas e catalanas. Osca pels « Estudiants Ramondencs » que cessan pas de trabalhar per la lenga nostra. Laurent se FESTA DE LACADEMIA DELS JOCS FLORALS E DE L'ESCOLA OCCITANA Aquela festa se tenguet lo dos de mai. A la sesilha de l'Acaconsagrada e la lenga d'Oc, En Armand Praviel faguet lo raport sul concors e divers lauréats vengueron i legir las peças coronadas : Bartomeu Barceló, Caries Grando, Joan Narach, F. Cayrou, mentre que l'abat Salvat diguet lo poema de l'abat Cubaynes, novelament elegit mestre en gai saber. A l'ostalaria Baichère, aguet loc lo banquet annal ; de deledemia Estudiants Ramondencs i assistigueron. Lo capiscol, En Prosper Estieu prononciet un flame discors dins loqual evoquet l'exemple de Catalonha que ven de reconquistar sas libertats gracias a l'indomdabla energia desplegada pels seus valedors. D'arreu se fagueron ausir : Salvat, Carbou. Tresserre, Grando, Ramón, Lizop, Margarida Dufaur, Joan LessafFre, Domenech, lo degàn Abelous, Lajoinie, Joan Gaulhet, Cayrou, etc. Foguet una bela acampada. Demest los lauréats d'ongàn, senhalarem : Mossen Bartomeu Barceló (primadela), F. Mas-Abril (ulhet), Juli Cubaynes (gaug), F. Cayrou (aiglentina), E. Freydier (primadela), C. Grando (aiglentina), Joan Narach (aiglentina), A. Dupin (primadela;, M. Baraillé (ulhet), Cl. Rocas (rapel d'aiglentina), als quais inangats dels Catalans de Tolosa e dels dans nostras coralas LO felicitacions. FELIBRITGE ALBIGÉS L'Albigés demorat tant de temps en fora, del bolegadis occi¬ l'obra de re- tan, sembla voler se despertar e portai- sa peira a construcción nacionala. Gràcias a l'iniciativa del « Comitat de �266 CRONICA las festas del païs Albigés », una jornada felibrenca foguet ganizada, lo 31 de julh darrier. Vers las 10 oras la d'Albi or- del matin, los felibres en cortegi se renderon jos la conduita de Peire Azema, sindic de la Mantenéncia de Lengadoc, d'Armand Praviel de l'Academia dels Jocs Florals, de l'abat Josep Salvat, d'Enric Mouly, Eugeni Seguret, de la felibressa Calelhón e d'un agrum de donas e de joventas en costum albigés. Aqui fogueron reeejbuts pel Dr Cahuzac, adjunt al maire d'Albi, rodejat dels membres del a comuna conselh municipal, que l'or parlet en lenga d'Oc. En Peire Azema, amb son eloquéncia acostumada, diguet ço qu'era lo Felibritge. Après aquò, lo cortegi ganhet la gleisa Sant-Salvi per assistir a una rnessa felibrenca amb un presic en lenga d'Oc de Salvi, primier apòstol de l'Albigés. Du¬ rant la cerimónia, la schola paroquiala faguet ausir una tiera de cants occitans. A l'ostalaria Sant-Antoni, un convit felibrenc agrumelet los felibres al entorn d'una taula d'une centena de l'abat Salvat sus sant coberts. La fin d'aquel repais foguet marcada per un sieguit P. Azema, Praviel, Salvat, Perieres, Calelhón, Joan Gaulhet dels Estudiants Ramondencs, Julieta Dissel, Mouly, de brindes de Seguret, etc. Al sortir del convit, al teatre, d'amor foguet tenguda primària superiora de Rodez, de l'Union dels enfants d'Albi, P. Azema, J. Dissel, etc. D'aquela bela jornada, ne résulta la naissença d'una novela amb lo concors associación una cort de la Corala de l'Escola occitana : 1'« Escola quala desiram longa vida e dels gr'ilhs Albigés » a la prosperitat. LO MONUMENT DE G. D'ASTROS A AUCH dimenge 5 de junh, la vila d'Auch, jos los auspicis de sa municipalitat e de la Societat Arqueologica del Gers, inauguLo rava l'estatua del poeta, J.-Giraud d'Astres dins lo square sagaray. Las principalas personalitats de Gasconha de felibres i assistissián e un Lis- molón F. Laudet, membre de l'Institut, Begouen, membre de l'Academia dels Jocs florals de Tolosa, Simin Palay, capiscol de l'Escola Gastón-Febús, Bernât Sarrieu, secretari général de l'Escola deras Pirencas, M. de Sardac, président de la Societat Arqueologica, M. Bregail, istoriàn e président del Sindicat d'iniciativa, M. de Nux, maire : comte d'Auch. A la ceremónia presidida per F. Laudet prengueron succès- �267 CRONICA sivament la paraula : M. de Nux al nom de la vila, de Sardac, Begouen, Sarrieu, Palay. A la catedrala, l'abat LafFargue faguet en gascon un remarcable e viu estudi de la vida e de l'obra de d'Astros. Dins la vesprada, un cortegi allégorie se despleguet a travers la vila ; representava las quatre sasons, subjecte d'un dels principals poemas del poeta. A causa d'un auratge, la festa s'acabet al teatre municipal, comol de poble, ont los cantaires comengeses e los dansaires ariegencs fagueron miranda. Geraud d'Astros, nascut en 1594 d'un paure sartre, faguet sos e devenguet puei vicari de SantClar-de-Lomanha, son pais nadiu. Malautis e bossut, menet aqui la magra vida del preires rurals d'aquel temps. Per astre, son estudis al seminari de Tolosa engausilhat e sos verses umoristics li valgueron l'amislos présents de la noblesa de l'encontrado e mai del duc d'Epernon, governador e loctenent général de Guiana e Gasconha. Sus sos modestes émoluments, trobet lo mejàn caracter lat e li procureron Lou triinfe de la lengo Gascouo », Tolosa, Nouels gascons», Tolosa, 1643, e « L'Escolo deou chrestian Idiot », Tolosa, 1645. En disgracia, vers aquela darrièra epoca, probablement en rasón de sas poesias un pauc trop rabelaisianas, triguet pas gaire a inorir (1648). Daissava en mai de sas obras estampadas, una culhida d'obras postumas, segurament las mai interessantas, qu'an vist lo jorn qu'ai segle xix" gracias a F. T (aillade) que ne donet una édicíón en dos volums (Tross, Paris, 1867-1869). Oc se propausa d'estampar d'arreu 1642, de «Lou : « trimfe des publicar ulteriorament un estudi pus detalhat sul poeta. FELIBREJADA DE TARGON Ongàn, la felibrejada annala de la « Liga Guiana e Gasconha» aguet loc, lo dimenge 3 de julh, a Targón (Gironda). Dins la matinada, M. Raynaud, primier còssol recebet los felibres a la comuna en pura lenga gascona. M. Lajoinie, prési¬ Liga li respondet. Se legiguet apuei una conferéncia Targón per M. lo professor Carainàn. A 11 oras, una messa en plen aire, amb cantic e présic en gascon de M. l'abat Giraudet, seguiguet. Una taulejada d'un centenat de coberts acampet los felibres. Dins la vesprada, aquestis aneron tenir la sesilha dels Jocs Morals de la liga que s'acaberon per una « cort d'amor » amb cants, recitacíón de poemas e dansas localas. Demest los lauréats de lenga d'Oc, dent de la sus l'ístòria de �CRONICA relevam los noms de M. Luc Labadie de Paris (2n Josep Durand de Perigús (l*r pretz), pretz) e H. Salanoubat de Bordeus (3° pretz).. L' « ESCOLA DERAS PIRENEAS Lo 29 de » A PAMIAS julh darrier, l'Escola deras Pirencas tenguet silha annala a A 10 oras e sa se- Pamias. mieja del matin, la Municipalitat e lo bureu de a la gara. En R. Lizop, capiscol, rodejat de B. Sarrieu, secretari, e de J. Niel, jos-capissol, saludet amb una polida poesia la rein a de la felibrejada, Mela Margarida Navarra. Lo cortegi format pels felibres, ont lugrejan l'Escola receberon los felibres de nombroses costums locals Pireneas de e 1' « Estela del e las bandieras de l'Escola de las roc de monument dels morts de la guerra, Fois», dirigis vers lo ont R. Lizop pronòncia un se pretocant discors. D'aqui, los membres de l'Escola de las Pi¬ reneas van téner lor acamp annadier. mieja, jos los ombratges de Miliana se tenguet la sesilha populara dels jocs florals jos la presidencia de Mela Mar¬ garida Navarra amb lo concors de Julieta Dissel, de la Corala e A 14 oras e de l'Abans-Garda apamencas, dels grops Sus l'estrada, om remarcava : M. Cazals, de Massat e de Luchón. députât, Isabela Sandy, P. Xardel, Joan Poueígh, J.-M. Servat, nostre amie Palmade, los marqueses de Vilanova, J. Niel, L. Palauqui, etc. A la taulejada que se gui guet a l'ostalària del grand-Solelh, de nombroses oradors se succedigueron : R. Lizop, Seguy dels Estudiants Ramondenes, Azema, adjunt al maire de Pamias, B. Sarrieu, Isabela Sandy, l'abat Castets, A. Praviel, L. Palauqui, Puei foguet lo torn dels poetas : J. Niel, Servat, Soula, J. Dissel. Lo ser un bal popular aguet loc sul planol del Castelar l'endemàn la festa s'acabet per una escorreguda a Lavelanet. e FESTAS EN L'ONOR DE GUILHEM ADER Lo 19 de junh, Gimont, los felibres gascons inauguravan Guilhem Ader. Los metges Tremolieres, Bardier e Molinery parleron de son obra medicala, raentre que l'abat Salvat tractet de son obra poetica. Aquel poeta sembla èsser nascut a Gimont en 1578, exerciguet la médecin a a Tolosa e a Gimont, moriguet dins aquesta una lausa sus darriera vila mier obratge a l'ostal del poeta en en 1638. En 1610, publiquet, a Tolosa, son prilenga d'Oc : « Lou gentilhome gascoun e lous �260 CRONICA Henric Gascoun, rey de de foc e de movement, malgrat sa feblesa poetíca, constituis una obra de reala valor. Es tôt consagrat a cantar I'educacíón del gentilome gascon en prenent per tipe representatiu lo rei Enric IV. En 1611, donet deu grand e pouderous Naouarre». Aquel poema plen heits de gouerre France e reculh de senténcias moralas un imitât de Caton e estudis medicals en A encara : « Lou catounet gascoun», mai de Pibrac. Cal ajustai- francés e en diverses latin. Vignaux e A. Jeanroy an donat un excellenta edícíón amb francesa de sas obras gasconas, precedida d'un traducción bio-bibliografica dins la « Bibliothèque méridio¬ introducciôn nale», Privât, Tolosa, 1904. FESTAS DE L ESCOLA GASTON-FEBUS Escola Gastón-Febús » s'acampet a Nogars, lo 4 célébrai- lo remembre de Leonci Couture, de Tallez et de l'abat Sarràn. I aguet un presic gascon a la messa per l'abat Laffargue. Los felibres fogueron recebuts a la comuna, puei una taulejada los reuniguet davant un repais entindat a la gascona. Las testas s'acaberon per una felibrejada Ongàn, 1' « de setembre dins las per arenas FESTA de Nogaro. DEL « BOURNAT DOU PERIGORD »» poderosa associación felibrenca del Perigord a tengut son acamp annal a Sarlat, lo 10 de julh. M. de Boysson i parlet de très poetas sarladéses : Cavalier, Grenaille e Ludovic Sarlat. L'abat Fauvei presiquet en lenga d'Oc. Après la taulejada, doLa neron que la representación d'una comedia de R. Benoit. lo post de T. S. F. de Bordeus Cal ajustar difuset la màger part d'aquela bela festa. LOS FELIBRES AL Lo « Gorsedd » es pas « GORSEDD » DE PONTIVI autra causa que l'acamp général del Colegi dels druids e bards de Bretanha». Sus l'invitacíón del Bard JafFrenou-Taldir, lo 28 de julh, lo capolier, acompanhat de la felibressa Nona Judlin, dels majorais, Fontan e Azema e de son illh Renat Jouveau, se rendet a Pontivi per i assistir. « nostre capolier presidir al «Gorsedd» d'ongàn. Aquela participacíón que, esperem-o, demorarà pas sens endemàn, pot aver las pus favorablas consequéncias pel desvolopament de las libertats provincialas en agrumelant los esforces Nostres delegats parleron a mantuna represa e aguet l'onor de �270 CRONICA dispersais de las díversas organizacions que trabalhan sul ter- ritori francés. SESILH A SOLENNIALA CATALANS DE L'INSTITUT D'ESTUDIS DE BARCELONA Lo dimenge 15 de mai, a Barcelona, l'Institut d'Estudis Cata¬ lans, organisme nacional de nauta cultura créât pel grand patriota En Prat de la novel domicili de Riba, tenguet sa sesilha annala dins l'Espital de santa-Crotz. son A miegjorn manca un quart, la ceremonia comencet jos la presidéncia dels sénhers Ventura Gassol, conselhier de Cultura de la Generalitat, Pompeu Fabra, président de torn de l'Institut, lo baile interimari de Barcelona, Casanoves, Puig i Cadafalc, président de la Mancomunitat, Serra Hunter, rector de l'Universitat, mossèn Cardó, Nicolau d'Olwer, Ruiz de Luna, Pere Coromines, Caries Riba e lo secretari Ramón d'Alòs. L'as- anciàn sisténcia que compreniá los représentants de totas las associaBarcelona, era particularament nombrosa. cions de cultura de Après que lo sènher V. Gassol aguet obert la sesilha, lo se¬ legiguet la raport suis trabalhs realizats durant l'exercici 1931-32 e se procediguet a la dlstríbución dels premis als lauréats : premi de muscus, mossèn E. Junyent per « Catàleg dels hostiaris i hostiers del Museu Bisbal de Vie», premi d'ar- cretari chius, Fr. Gòmez-Gubernat per « Inventani del fons notarial de Cervera », Lluis Feliu i Bergalló per « Inventari de l'arxiu notarial de Vilafranea del Penedès » (accessit), premi de Filologia, Joan Amades per « Llenguatge dels pastors». De seguit, En Caries Riba, novelament elegit membre de l'Ins¬ titut, prononciet lo discors tradicional, ont, a prepaus del seu predecessor, mossèn Alcover, poguet far la critica rasonada dels tenents de la lenga populara e mostrar la valor d'una lenga porgada de las ronhas acampadas pendent la perioda de decadéncia. Una bona leiçón per força dels nostres compatriotas que ne son encara a l'estadi de mossèn Alcover, per dire pas pieger. unificada e La sesilha s'acabet amb un breu parlament del président, En faguet l'elogi de Caries Biba e diguet las dificultats de l'Institut durant la Dictadura. Afortiguet qu'aqueste, qué que n'ajan dit, mantendria son esperit de continui- Pompeu Fabra, tat. que �271 CRONICA LOS ESTUDIANTS DE TOLOSA A BARCELONA A mieg mes de mai, los estudiants de Quimia e d'Electricitat Tolosa, conduits pels professons Sabatíer e de Camichel, fague- viatge d'estudi a Barcelona, ont receberon la mai amistosa aculhença de la part dels professons e estudiants catalans, Nos do! de poder pas racontar las diversas manifestacions ron un qu'agueron loc a aquela ocasión. Nostres compatriotas visiteron los monuments, los establiments industrials Catalonha. Al conferéncia ci.ón per sus catalisi laboratori las instituerons scientificas e cors las » e tecnicas de del sojorn, lo professor Sabatier faguet una e « Aplicacions industrialas de l'idrogenalo professor Camichel suis « Trabalhs del d'idraulica de l'Institut Electrotecnic de Tolosa». Obtengueron tots dos un viu succès. Un banquet lor foguet ofert amb lo concors de las autoritats a l'ostalaria d'Europa. aguet loc a l'Institut francés, carriera de Proréunion presidida pels professors Sabatier e Cami¬ chel, ont foguet constituida 1' « Assocíacíón Catalana d'Enginyers quimics de la Universitat de Tolosa». Nos agrada de soslinhar, dins Oc, aquelas manifestacions frairalas entre las doas capitalas occitanas. Podem esperar força d'aquela compenetración intellectuala pel despertament Lo 19 de mai, vença, una païs. JOCS FLORALS DE BARCELONA de l'eime nacional del nostre La festa dels Jocs Floral s foguet celebrada, lo 8 de mai, al Agulló presidiguet la Palais de la Musica Catalana. M. Ferran prononciet lo discors d'usatge al cors delqual prigondament patriotic d'aquela institución. Amb l'ajuda de nombrosas citacions provet que si los Jocs Florals avian exaltat la literatura e la lenga de la terra, i aviàn ceremonia e mostrel rotle lo mejàn per obténer la libertat de Cata¬ creure's els restauradors dels Jocs Flo¬ rals que la llengua i la literatura catalanes restaurades, redivives, poguessin viure, altra vegada, en un medi d'esclavatge, en un medi sense libertat politica, si sabien que en perdre's les llibertats de Catalunya es pansiren i moriren, corn un peix sense aigua, com una planta sense terra ? I es que volien fer una planta d'estufa ? I es que volien crear unes vides artificials? No. Eren prou desperts i savis per a proposar-s'ho. El primer català que va aspirar a honorar la nostra llengua, conscientment o inconscientment, aspirà a lliurar Catalunya ». Mola pas vist una fin, mas un lonha : « I coin pod'ien �272 cnoNiCÁ Maria-Teresa Vernet faguet lo raport sul concors, mentre que un grand amíc castelhàn de Catalonha, l'escrivàn Diez-Canedo, prononcíet lo dïscors de gràcias en catalàn. dona Rosa Matheu de Gallardo que designet coma reina de la festa dona Josefina Mataró de Cunill. Antoni Garriga, Rafel Guinart, Salvador Perarnau obtengueron cadun un accessit. La viola d'aur revenguet a Domenc Paramon, lo premi Fastenrath a Joan-Maria Guasch per lo sieu La flor naturala escaseguet a reculh poetic Cami de la Font » ; lo premi Concepciô Rabell Alexandre Font per « Très Narracions ». S'anonciet que Fr. Cambó fondava per l'an venent un pretz annal consagrat alternativement a la melhora obra dramatica e al « foguet atribuit a melhor istoric catalàn roman guet tôt una JOCS anterior al segle xix". La Festa banquet al restaurant Martin que réuni tiera de poetas e d'escrivans. foguet clavada per un FLORALS DE LA GINESTA D'AUR Aquels jocs florals fogueron célébrais lo 29 de mai, a Perpinhàn, amb lor esclat abitual. La Mantenéncia de Catalonha e la societat provençala « La Cigala » ofrigueron un vin d'onor als novels mestres en gai saber, designats a Agde : mossen l'abat Barceló e Paul Berga. Prengueron la paraula M. Gauché, président de « La Cigala » e Caries Grando. A doas oras e mieja del vespre, al teatre municipal, se tengueron los jocs florals. Dos novels manteneires : l'abat Jampy Enric Duclos vengueron prendre sesilha, aculhits per un dis¬ de Fr. Tresserre. Lo canouge Bonafont, « lo Pastorellet de la vall d'Arles », faguet lo parlament presidencial ont glo- e cors rifiquet la lenga catalana. En Caries Grando e En Fr. Tresserre legigueron respectivament lo raport sul concors catalàn e francés. Mma Rosa de Margarit, reina de la festa, designada pel grand lauréat catalàn, l'escrivàn plan conegut, Alfons Maseras, distribuiguet los premis. Demest los lauréats d'ongàn, notam : Alfons Maseras (ginesta d'aur), J.-M. Castella-Roger, E. Brazès, Abdon, Poggi, J. Medina, A. Batlle, L. Tarda, R. Vivès, J. Vila, M. del Carme Nicolau, J. Aragonès, F. Palau-Casellas, F. Mas-Abril, A. Bulart i Rialp, Joan Oller, J.-M. Basil Matas, etc. L'APROBACION DE L'ESTATUT DE CATALONHA Lo 9 de setembre, laquala los catalans après an una interminabla discuci n pendent conegut totas las alternativas de l'esper �273 CRONICA e del desesper, las Corts espanholas an aprovat lo projecte 318 voses contra 19. Aici ço que ne disiá Nicolau d'Estatut per d'Olwer dins la Publicitat de l'endemàn « : L'Estatut sortit de les Constituents de la vots contra 24 no Republica per 314 és l'Estatut de Núria ni àdhuc l'Estatut que la Constitució permet. Ell reconeix, però, a Catalunya un a es¬ propri molt més ampla que les- que en altres moments d'aquest segle Catalunya s'ha pogut creure veina d'obtenir. Reconeix a la legislació del Parlament català el dret civil i la plenitud del règim local ; al govern de Catalunya, el manteniment de l'ordre públic ; als Tribunals de Catalunya, integrament, l'aplicació del dret català ; al Président de la Generalitat, la representació del govern de la Republica a Ca¬ talunya. Damunt aquestes bases — bases democrátiques i republicanes, perqué essencial a un a autonomia amb inonarca és el governador général previst en el projecte d'Estatut de 1919 Catalunya bastira amb plena responsabilitat de l'èxit o del tera de govern — fracas el En seu esdevenidor. lloc de perdre el temps protestàriament reclamant una capacitat, esforcem-nos a omplir a curull la mesura que ja tenim ». La màger part dels partits catalans, malgrat las imperfeccions reconegudas de l'autonomia concedida, se son francament raliats al vejaire expremit per Nicolau d'Olwer. D'ara enlà la lenga catalana gausis, dins l'interior de Catalonha, de la cooficialitat amb lo castelhàn. Tôt ciutadàn pot mesura de més n'usar liurament dins sas tuidas de la Generalitat relacions amb las autoritats constide l'Estat. Lo govern catalan poirà lenga prôpria que jutjarà necessaris ; de son costat, l'Estat central poirà manténer aquelis que li convendràn. Per l'ensenhament superior, la Generalitat aurà lo dreit de crear una "universitat purament sostenir tots catalana o Barcelona los establiments demandar en o a d'instrucción en l'Estat de transformai- l'Universitat de Universitat autonoma sus la basa de l'egalitat de las doas culturas, catalana e castelhana. Las solas restriccions de las libertats linguisticas que podon desagradar, portan sus l'obligación de publicar dins las doas lengas las disposicions oficialas e tanbén sus aquela d'acompanhar d'una traducción los documents présentais als tribunals si una de las partidas o exigis. D'autre biais, la lenga de relación amb Testât central e amb las autras régions demora lo castelhàn. �274 CRONICA Dins lo corrent del dels mes de novembre, auràn loc las eleccions députais al parlament que sera cargat d'elaborar la futura constitución de la Catalonha autonoma las novelas « comarques » que e tanbén de delimitar devon remplaçai- las provincias reialas. politica pareis deure se circonscriure a l'«Esquerra Republicana », a 1'« Acció Republicana » e a la « Lliga Regionalista ». Lo partit radical de Lerroux sembla pas destinât a jogar un rotle conséquent. La lucha Fasem lo vot que, al mieg de las inevitablas bregas politicas regim démocratie, nostres amies sapian salvagardar los in¬ teresses superioirs de lor terra e servar a lors organizacions de partit un caracter estrictament nacionalista. del LA CAMPANA DE SANT-MARTIN DEL CANIGO La Martina », la célébra campana de l'abadia de Sant-MarCanigó, fonduda en 1484, era estada emportada en Cata¬ lonha pels emigrats rosselhoneses en 1789. Despuei alavetz era demorada en servici al cloquier d'Olot. Lo degàn dels poetas « tin del catalans, lo venerable Fr. Matheu, aviá concebut lo lausable projecte de la tornar a l'abadia restaurada. Una sobscripción foguet oberta per fondre una autra campana destinada a substituir la « Martina ». Malastrosament, quand tôt era lest, lo gé¬ néral Despujol, governador de Girona jos lo Directori, s'opauset a la restitución. Amb lo novel regim, l'afar foguet représ e, lo 11 de raarç, la famosa campana foguet liurada a monsenhor Carsalade per una delegación del conseil municipal d'Olot que compreniá : Laureà Dalmau, Marius Rahola, Caries Rahola, Rafel Sot-Delclos (Cardina) e Ramon Sanllei. Lo 24 de julh, aguet loc solemnialainent l'inauguración. Tre sieguit ininterromput d'autocars menava a Castell, vilatjot al pe del Canigó, un fum de pelegrins venguts de Barcelona, Figueres, Olot, Girona, Vie. Om pot evaluar a très mila lo nombre de catalans dels dos penjals dels Pireneus que se troberon acampats sus la placeta del Monastier. lo matin, un A 11 oras, i aguet una messa dita per mossén Barguinyà, cade Girona. I assistigueron mensenhor Carsalade, avesque de Perpinhàn, monsenhor Patau, avesque auxiliar, lo fraire Germà Gabriel, prior de Sant Miquel de Cuxà, lo capitol de Per¬ pinhàn, mossén B. Barceló, mossén Jampy e força autres preinonge �275 CRONICA la majora, Mela Gloria Sacrets i Reculons, Prengueron successivanient la paraula monsenhor Patau, Fr. Matheu, lo paire Basili de Rubí e la « pavordessa » anet tirar las primieras batalhadas de la « Martina » a laquala responderon las autras campa- res, pavordessa « » Rafel Sot i Delclos, Gustau Violet, etc. nas de l'abadia. Al sortir de la messa, lo cortegi se dirigiguet cap al clastre aguet loc l'omenatge dels catalans a monsenhor Carsalade. Aqueste, malgrat sos 86 ans, prononciet un bel e amistós dis¬ cors de grandmercè. Parleron apuei En TresSerre, de Garganta, baile d'Olot, mossén Barceló qu'ofriguet a l'avesque una plaça ont de bronze de l'escalpraire rosselhonés, Gustau Violet, En Caries Grando, etc. L'Orfeón Canigó de Perpinhàn, cantet « Muntanyes Regalades ». Per claure la manifestación, un banquet intim aguet loc dins lo clastre. Aquela bela testa contribuirà grandament a reviudar lo sen¬ timent de frairetat dels catalans dels dos costats dels Pireneus. Tota Catalonha s'i es associada de tôt cor. CORSES DE VACANÇAS DE RiPOLL Aqueste estiu, io Conselh municipal de Ripoll organizet de de vacanças amb lo concors de diverses membres de corses l'Institut d'Estudis Catalans la vila de l'abat Salvat. La situacion de e plena cadena pirenenca e sas riquesas arqueologicas e istoricas permeton d'ofrir al encop als estudiants los agradaments de la nauta montanba e los avantatges de trobar sus plaça de materials d'estudi de primier orde. Aici lo programa abreujat dels corses d'ongàn : en 1. — 2. — 3. — Gramatica istorica del catalan (Griera). Istòria d'Espanha e de Catalonha (Gros). Lenga occitana moderna (Salvat). Cors de lenga castelhana. 4. — 5. — Literatura castelhana 6. — Literatura occitana en 1900 (Gros). (Salvat). 7. — Fonetica catalana (Barnils). 8. — Gramatica istorica 9. — Cors de catalàn modem (Barnils). espanhola (Aramon). 10. — Istôria de la literatura catalana 11. — L'art romanic Cal ajustar una (Aramon). (Junyent). tiera de conferéncias e d'excursions. en Catalonha �276 CRONlCA Los mes, del 31 de julh al 29 d'agost. Los fogueron représentais per l'abat Salvat, coma profesMolBS Cuxac, Baraillé, Azaïs, Mm" J. Yves-Blanc, M"s L. Burcorses dureron un occitans i sor, gues, J. Gaulhet, de Bastard e J. Seguy, coma elevas. Cresem pas necessari de notar l'interès d'aquela tentativa de trabalh sériés entre catalans e occitans. Nostres compatriotas an tôt a ganhar a se metre, en tôt e per tôt, a l'escola catalana, mai si lor amor propri ne deu patir qualque pauc. OFRENDA DELS ESTUD1ANTS DE MONTPELHIER ALS DE CATALONHA Retalham « e traduisem de La Federaci n « El Mati » de Barcelona : nacionala d'Estudiants de Catalonha but la visita de M. Joan a rece- Lesaffre, président de l'Associacién lengadocians de Montpelhier « Lo Novel Lengadoc ». M. Lesaffre a fait présent a la F. N. E. C. del volum « Annals 1932 », éditât pels estudiants de Montpelhier amb la dedicàcia seguenta « A la Federacién Nacional d'Estudiants de Catalunya, omenatge dels estudiants lengadocians de l'Universitat de Montpelhier en testimoni de fraternitat occitan a, d'estudiants J. Lesaffre ». Acompanhat del président de la F. N. E. C. anet al Rectorat saludar las autoritats academicas ». LAS SOC1 ETATS CORALAS de TOLOSA Pel mes de a BARCELONA mai, las societats coralas de Tolosa : « La Vieille Chanson », « La Palladienne », « Le Reveil », « Les Virtuoses de la Chasse » realizeron un viatge a Barcelona. Oficialament recebuts a la gara pels représentants de la vilae municipal, acompanhats pel cor « La Violeta de Clavé », se renderon en cortegi a la plaça de la Republica ont canteron « Els segadors » e « La Marselhesa ». Demest las manifestacions a lasqualas prengueron part senha- del conselh larem un concert al Palais de bêlas Arts davant un nombrés public, un autre al « Orfeé Gracienc » que foguet un vertadier succès, enfins lo Festival en onor de la colonia francesa de Barcelona al Teatre Novetats ont se produigueron dins de popularas occitanas. Un repais d'adieu lor foguet ofert a l'Hôtel d'Espanha. Los membres d'aquelas societats servaràn un agradiu remem¬ bre de l'afogada recepcién de nostres fraires de Catalonha. cançons Lee Imprimeries Gabelle. — Caroassonne �DEL FERRE LAS EDICI ONS 113, cors Lieutaud las Edicions del Ferre meton en Per 50 jr„ sobscripción seguents Marseiha (Bocas-del-Rosc) ~ prosadors volums dels mesires cinc BARONCELLIL0UBE1, BOURRILY, P. V. BERNARD, De : JAVON. J. EYSSAVEL. de 50 fr. Lo pretz recebrets lo primier recepción de cada es pagador volum o en en un cop quora cinc vegadas à la volum. Sobscrivetz leu-leu ! ALS VIELHS LIBRES J.-F. JEANJEAN, 33, rue de la Mairie, Carcassonne Libres ancians Obratges sus e (Aude) modems. las provincias Felibritge, Folkrlore, meridionalas. Lengas romanas. Catalog periodic adreçat gratuitement sus demanda �PUBLICACIONS de la Societat d'Estudis Occitans de Tolosa COLLECCION : OCCITANIA CRESTIANA /SAN7 S E VANGELIS, traduction occitana de l'abat Juli Cubaynes, introduction, itineraris de Jésus am'b 4 carias geograficas, notas e ditìersas taulasUn volum de 478 paginas, sus papier oelin especial, religat en tela amb camisa illustrada de fotogravaduras. Pretz : 30 frs. e 32 frs. per COLLECCION PEDAGOGICA I. — G RAM Al ICA lengadocians, per : la Posta. RAMÓN VIDAL OCCITANA, Segôn los parlars L. Alibert. Per pare'isser leu TIRATGES A PART I- LES grammaticale, II. ENONCIA1 IFS EN J. Bouzet. par TRES VIELHS PROCES protìençaus BÉARNAIS, Etude MARSILHÉS, textes ancians, per A■ Conio- III. CATALUNYA I ITALIjQ Jl l'ALBA DE LA per Ezio Levi, professor de la Unioersitat de Nàpols. Per paréisser leu. RENAIXENÇA, estudi historié, Aquels = co obraîges de M. son en venda Rouquette, librari, = 29, Plaça Carnot, Carcassona (Aude) � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Patrimoine écrit occitan:périodiques Description An account of the resource Ce set contient les périodiques numérisés par le CIRDÒC issus des collections des partenaires d'Occitanica Revista Item type spécifique au CIRDÒC : à privilégier Région Administrative Languedoc-Roussillon Graphie Graphie classique / Grafia classica Type de périodique Revistas literàrias e artisticas = Revues littéraires et artistiques Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Oc. - Annada 08, n° 6-7 [137-138], mai-agost 1932 Alternative Title An alternative name for the resource. The distinction between titles and alternative titles is application-specific. Oc. - Annada 08, n° 6-7 [137-138], mai-agost 1932 Creator An entity primarily responsible for making the resource Alibert, Louis (1884-1959). Directeur de publication Publisher An entity responsible for making the resource available Societat d'estudis occitans (Toulouse) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1932-05 Date Issued Date of formal issuance (e.g., publication) of the resource. 2020-03-20 FB License A legal document giving official permission to do something with the resource. Licence ouverte Relation A related resource Vignette : https://occitanica.eu/files/original/51ebd3a5ad19b36dd302c45eb92307f6.jpg http://www.sudoc.fr/03870532X Is Part Of A related resource in which the described resource is physically or logically included. <em>Oc&nbsp;</em> <a href="https://occitanica.eu/items/show/20953" target="_blank" rel="noopener">(Acc&egrave;s &agrave; l'ensemble des num&eacute;ros de la revue)</a> Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource application/pdf 1 vol. (pp. 150-276) ; 25 cm Language A language of the resource oci Type The nature or genre of the resource Text publication en série imprimée Temporal Coverage Temporal characteristics of the resource. 19.. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context http://occitanica.eu/omeka/items/show/22171 CIRDOC_A1-1932-006-007 Subject The topic of the resource Périodiques occitans Littérature occitane -- 20e siècle Occitan (langue) -- Etude et enseignement Contributor An entity responsible for making contributions to the resource Carbonell, Josep Brunet, Manuel Montanya, Lluis Giraud, Louis (1910-1975) Conio, Antoine (1878-1947) Levi, Ezio Cubaynes, Jules (1894-1975) Astros, Jean-Géraud d' (1594?-1648) Rights Information about rights held in and over the resource Domaine public Description An account of the resource <div style="text-align: justify;">Oc est l'organe officiel de la <em>Societat d'estudis occitans</em> nouvellement cr&eacute;&eacute;e.<br /> Son champ d'action et ses buts sont la cr&eacute;ation d'une graphie et l'unification de la langue occitane. Entre 1931 et 1934 Louis Alibert y publie sa <em>Gramatica occitana segon los parlars lengadocians.</em> <br />La revue comprend aussi une chronique des lettres occitanes et catalanes.</div> <div style="text-align: justify;"><em>OC</em> es l'organ oficial de la Societat d'estudis occitans novelament creada.</div> <div style="text-align: justify;">Son camp d'accion e sas t&ograve;cas son la creacion d'una grafia e l'unificacion de la lenga occitana. Entre 1931 e 1934 Lo&iacute;s Alib&egrave;rt i publica sa <em>Gramatica occitana segon los parlars lengadocians.<br /></em>La revista compren tanben una cronica de las letras occitanas e catalanas.</div> Source A related resource from which the described resource is derived Mediatèca occitana, CIRDOC-Béziers, A 1 Occitanica Jeu de métadonnées internes a Occitanica Portail Le portail dans la typologie Occitanica Mediatèca Sous-Menu Le sous-menu dans la typologie Occitanica Bibliotèca Type de Document Le type dans la typologie Occitanica Numéro de revue Catégorie La catégorie dans la typologie Occitanica Documents Contributeur Le contributeur à Occitanica CIRDOC - Institut occitan de cultura Cultura occitana = Culture occitane