https://www.occitanica.eu/files/original/310ff3597fa6d907c6e6cc8bddef06e9.jpg 388ba56e2a957fd8c30d6e2fc637a95b https://www.occitanica.eu/files/original/03d4cc8fcf44c22e0653f24a786696d0.pdf b3cc9dc075a7a5e61a7207fd92270543 PDF Text Text �REVIS TA DE LA RENAISSENÇA DELS PAISES D'OC AUVEJ^NHA, GASCONHA, LEMOSIN, LENGADOC PPOVENÇA, CATALONHA, VALENCIA, BALEAI(AS PUBLICADA BÏMESTP^ALAMENT PEI( LA SOCIETAT J'ESTUDIS OCCITANS de TOLOSA « « « « « Mais lo reis m'a convengut Que'l cobraria aûz de gaire, Et mos Audiartz Belcaire : Pois poiran dompnas et drut Cobrar Io joi qu'an perdut. » (Raimons de Miraoal) « De cels de Catalonka i amenet la flor. » (Cansos de la Çrozada) AN vur SETEMBRE-DECEMBRE 1932 NUM. 8-9 �ENSE NHA D OR JOSEP CARBONELL LOIS DELHOSTAL : '■ Idea Politica culturalas de e Ensag de Glossari hotanic RALITAT DE CATALONHA ALIBERT: Gramatica Occitana. TRAND LARADA — : 'Petlta — — — GENE- L'Estatut de Catalunya — LOIS MIQUEL MELENDRES. BER¬ : — Antologia. LLETRES CATALANES. Catalonha. auoernhat. — LETRAS OCCITANAS. CRONICA. REDACCION E ADMINISTRACION REDACCION. réal Per tôt ço — i'adreçar eacands a (Aude). ADMINISTRACION. abonaments escriure sona la Redaccioh que concernis e lo sercici dels M. L. yllibert, secretari de la S. E. O. — M. à Per tôt ço l'administracion que pretoca Rouquette, librari, 29, Plaça Carnot (Aude). a Mont¬ e los à Carcas- ABONAMENTS França '. Fascicle 25 fr. 5 j r. per an ; e Catalonha, Valéncia e Balearas 12 pessetes. 2 pessetes 50. Diposit i Centre de subscripcions : Llibreria Catalônia 3, Ronda de Sant Pere - Barcelona S0CIE1 AT D'ESTUDIS OCCITANS (SETI SOCIAL A TOLOSA) SECCION DE FILOLOGIA MEMBRES D'ONOR : MM. V. Bernard, président ; E. Bordez ; *P. Estieu ; G. Guillaumie ; Ç. Mlllardet ; Jl. Perbosc. MEMBRES J1CTIUS : MM. L. Jllibert, secretari général ; R. Bartha ; J. (forciez ; J. (Rozet ; C. Campros ; L. Delhostal ; Pompeu Fabra ; *P.-L. Grenier ; J. Mozal. SOCIS Jldreçar : la S. E. O. admet de socis tota la correspondéncia a a en nombre indefinlt. L. JlLIBERT, secretari général cAContreal-de-l'Aude (Aude) �oc de la Renais s ença Revista Bimestrala dels Pais es d'Oc Nu m. 8-9 Setemhre-Decembre AN VIlIn CULTURALAS CATALONHA (*) 1DEA E P0L1TICA DE LA i plan dificil de rescaldriâ e coma ieu meteis voldriá, a l'aimable convit de 1' « Unió Democràtica de Gatalunya », a l'importància del tema causit per aquesta conferéncia e a la nauta atención dels qu'etz venguts l'escotar. Vos imagini, vos sai Prevesi, donas e sénhers, que me sera pondre, coma plan coma ieu meteis ne- son e desiroses, atant coma ne son ments clars, atant plan nombroses catalans, dins aquestis mo¬ de la nostra istòria, d'asuelhs largs, de bonas alas e de bons capitanis de plan supnems seréns e navi- s'avançar vers élis amb de pros seguras e una gaciôn mai que mai rabenta, dignas de las mai noblas per¬ forai,anças politicas de tôt jorn. O-ben, sénhers, sai tôt aquò coneissi a quel désir del quai j,a vos ai parlât e que me per possedis a ieu meteis, praqiiô sai e coneissi tambén, tant désir, las meus forças, e, per ço qué las co¬ neissi, trobi dificil de vos poder instruire avantatjosament sus un punt tant naut coma es la rasôn mai prigonda catalanisme : sus la realización, la cristallización, lo triomfe coma lo meu del d'una cultura fins ara, malastrada, ço es, sus justifìcación nacionala dels catalans. M'as¬ sembla, sénihers, qu'aqueste simple enonciat expiiez las meus crentas. Obliden-ias, praqúò, e aventurem-nos ausar- per Catalonha la mai nauta donada pel nostre Uniô demo¬ reproduire (*) Aiçô es le terct intégral de la conferéncia collaboraire, Josep (iarbonell, al seti barcelonés de la t cràtica de Gatalunya », conferéncia que prometèrem-de dins le nostre N* de genier-febrier. �278 JOSEP CARBGNÈLL dament, vosautres benvolents e ieu temerari, al fons del subjecte que nos a acampats aquesta velhada. Rejoveniment, continiiitait d'ideas anticas. Un avertiment, ça que la, abans d'i dintrar ; vos tarai qu'en me propausant de parlai- e de précisai' qualques ideas sus lo fait cultural catalàn, sus la seu totaiitat e sus la politica nacionala que s'es bastida e que cal remarcar renforti.r a torn, ai pas pensât mi un moment que vos de causa nova.Non, sénhers ; de ço que parlai- es de causas que, abans aqueste moment, son anès descobrir cap me cal vos ja fogueron ditas e articuladas idealament e politicament ; praquò, aquò si, que força an oblidat, qu'a passât un temps pendent lo quai es évident que la vastedat d'aquel fait cul¬ tural, d'aquela idea naeionala nostres foguet mermada, achicotida e que l'ignoran, gausariá dire completament, las joventuts oatalanas mai recentas, aquestas joventuts que, malastradament, son pas estadas e'ducadas, an pas crescut dins la mitàn afogat, dins lo mitàn passionat de patriotisme dins lo quai nos abariguèrem los catalans que ja avem pas¬ sât la trentena. Per aquestis si que benieu aquesta dissertación d'uei sera una descoberta ; una descoberta, praquô, cal ne convenir, pauc gloriosa, la quala, pus leu deurà nos dolre que o sia ; per ço qué seriá plan melhor que, per totis, g'ents mai annadidas e gents mai joves, aquestas revelaeions foguèssen, corna talas, completament inutilas e bonas, solament, coma commemoración, coma glossa, coma rejove¬ niment de prepauses ; sobre'tot aissò : rejoveniment e renfortiment pel jorn, de las ideas maires, de las vertats e fins essencialas, al torn de las qualas los catalans avem bastit tota una ànsia, tôt un movement politic. Parlem, donc, sénhers, del nostre fait cultural ; non pas de la seu prigondor, per ço qué, una causa que nais pot èsser, si voletz, un abis insondable de possibilitats prigondas, aparelhadas, benieu si, pels sens antécédents, mas pas encara una causa prigonda e francament vesedoira, sinon de la seu espandida, de la seu importància en extension, de ço qu'es realament en potémcia e pot devenir obertament, si los ca¬ talans sabem nos moure per l'acompliment de la politica que nos dicten la coneissença exacta de las proporcions d'aquel fait cultural nostre e l'aspiración e lo désir e lo �BONAVENTURA CARLES ARIBAU (i798-1862) Autor de rO/hi u lu Pàtria (1833) considéra du partida de lu lfenaixença Cutulunu corn el punt de ��ÌDÈÀ E POLITICÀ CULTURALAS dever, ja, de lo DE realizar dins una viva e CATALONHA totala e 279 plan orga- nizada umanitat. L'esfaçciment actual de l'idea culturala catalana. De cultura catalana, dels nostres droits, de las nostras aspiracions, de la nostra obra culturala, los catalans n'ausem parlar sovent. Rarament, al contrari, e dins los darriers temps, o torni dire, gairebén jamai, avem pas ausit insistir, avem pas ausit explicar o définir de maniera essenciala aquel fait de cultura, ni metre en valor la seu importància, tant considerabla coma o a pogut èsser quin que sià dels grands acompliments culturals que s'an umanizat fins uei dins lo cors de l'istòria d'Europa. E es pas, coma atanbén ja vos ai dit, qu'aquesta grandor, qu'aquesta importància d'airol del fait cultural dont Catalonha es, per ara, la màger expression viventa, aja pas estât abans ara clarament e netament suggerida e formulada : non ; pus leu es que lo catalanisme mai recent, lo catalanisme mai eficaç a qui devem tantas obras meritòrias, aquò que ganhet en intensitat e en eficacitat o perdet, en qualque faiçon, en ànsia, en cobesença, en somi. En se concentrant tota la saba nacionala per la concreción de la novela prima qu'ara comença, s'assequèron força brancas nautas e poiriá semblar a plan dels novels venguts, pas pro al corrent de las sorgas sabentas del movement e de las fins mai nautas del catalanisme, que brancatge e una ombra tant ampla coma om pot los dire, jamai non s'aviá pensât que l'arbre simbolic de la patria los poguès aver o que poguès los donar. Error, lamentabla error, de la quala, praquò, i a provas recentas e satistant de fasentas que sem en passa de'n sortir, e que convida, coma ai dit abans, mai que jamai dins aquesta ora arqui-istorica de Catalonha, a traçar de maniera tant definitiva coma vos posca, a plan mostrar a l'intell.igéncia catalana tota aquela espandida, tota aquela importància, tota aquela transcendéncia que lo fait cultural dont los catalans se reclaman aguet pels creadors del catalanisme e a, realament, per Catalonha. se La Catalonha peninsular e la Catalonha totala. un catalan corrent demest los que son convencuts del fait cultural al quai apartén, sus l'extensión, sobre l'importància d'aquel fait, es quasi segur que vos S'interrogam �280 JOSEP CARBONELĹ mençonarà pas res mai que la Catalonha estrìcta (Rossilhón comptés;, Valencia e las Balearas. Convenem, sénhers, que son pas un ai roi mespresable, ni de dreits negligibles, aquels dels naturals d'aquestas terras. Amb de confins plan mai réduits, d'autras culturas faguèron e fan brug dins lo mon. Amb una extension mendre o comparabla e amb una populación pari va (cinc millions e mieg d'armas), Portugal comp. tet e compta avantatjosament entre las culturas liuras de la planeta, e amb sinon que la mitât d'aquesia population, Danemarc joga un rotle lusent entre los pobles cultivais d'Europa. Praquò, cal convenir, sénhers, qu'aquesta limitación, qu'es facil que semble a mai d'un auditor lo produit d'un somi imperialista acaparaire, es encara una manifestación, benleu la darriera manifestación, de la desnacionalidins los segles mai miserioses — segles XVII" de la nostra istòria, nos fasià deleitar dins zación que, e XVIII" — l'amendriment rural verb e dins l'embastardiment del nostre afogava los patriotas per lo benastre o lo malastre d'una reiala provincia. Per ço qué i a quicom de mai ; en fora d'aquela bela extension de terras peninsularas, i a tots aquels autres païses culturalament fraires de part de là los Pireneus fins a las cimas dels Alps e las terras devers l'oest, dont l'abandon fa eensurabla la poLitica d'aquel monpelherenc grand rei dels catalans, lo meteis que mérita una prigonda reconeissença per las gestas amb las qualas apondet al patrimoni cultural de Catalonha, los paradises valencians e balears. I a totas aquelas encontradas mai granivolas, mai frescas e grisas las unas, mai austeras e ensolelhadas las au bras, de Provença, de Lengadoe, d'Auvernha, de Gasconha e de Lemosin, brancas de la meteissa soca culturala que Catalonha, dont la clara intelligéncia blasmet en rimas irosas lo tractat de Corbeil e que malgrat los segles e las influéncias prigondas qu'a soferts, uei encara sent l'embelie nament sobeiràn de B.arcelona e l'exemple cultural de Catalonha, comun, del total redreçament. I admira e se miralha dans vol per capmestra del a aquò, sénhers ; i a tôt aquò, ço es una realitat culturala en poténcia, dont l'en¬ semble clau un airol de 263.630 quilometres cairats, dins lo quai viu uei, mermada pendent de longas annadas per de leis afrabaires de la morala, de la vitalitat, de l'economia d'aquels païses, una populación de detz-e-set milhons que �IDEA cTarmas. mentar Ço E es POLITICA assaber, CULTURALAS DE CATALONHA una massa umana 281 susceptibla d'aug- considérablament, que la liura determinación, que Tafàn, Tentosiasme de las proprias iniciativas tornariá, segurament, a d'e'siats mai brilhants qu'aquels que coneguet passât temps, mas que, mai tala coma es uei, re¬ présenta quasi très vegadas la population de' Sueda, mai de doas la d'Olanda, mai de doa,s la de Belgíca e una populación superiora, si se ten compte del fait cultural base e del encara fait cultural galiciàn, a la populaciôn sularas de cultura castelana. de las terras penin- Aquel es, sénhers, l'airol vertadier, exacte, del fait cul¬ tural dont Catalonha es, uei, l'expression formala e capdavantiera. Aquela es la corpora possibla del sentiment e del pensament nacionals qu'alenan dins l'arma de Catalonha. L'idea culturala catalana a las originas del catalanisme II Ai dit, praoò, abans, qu'aquesta idea de la nostra nacionalitat, qu'aquesta idea del nostre fait cultural era pas una noveletat, significava pas res de nou dins l'ideologia del cata¬ e que ieu volia sinon que la recordar, la remembrar e, si voletz, la rejovenir, la renfortir e la metre a camin uei. Es arribat lo moment de o demostrar. lanisme ; D'Aribau A las a Maragall o l'idea poetica de la cultura catalana. oriigiinas del catalanisme, aquesta idea, aqueste cri- teri, se'l troba demostrat de très manieras diversas : de poetica : dins Aribau, dins Verdaguer, dins Ma¬ de maniera scientifica : dins Milà i Fontanals ; de maniera politica : dins Enrâc Prat de la Riba. Digam, ça que la, que la demostración d'Aribau, la que se pot déduire de la famosa « Oda a la Pàtria » d'aquel que, en redreçant la musa catalana, se cresiá la reviudar en lemosin, maniera ragall... ; dolç pais en aies jo em transport, veig del Llobregat la platja serpentina, que, fora de cantar en llengua llemosina... » En llemosi sonà lo meu primer vagit, quan del mugrô matern. la dolça llet bevia ; « e « ...En va a mon �282 JOSEP CARBONELL llemosi al Senyor pregava cada dia, càntics llemosins somiava cada nit. en e Si, quan me trobo sol, pari amb mon esperit, en llemosi li pari... » etc. es una demostración imperfteita, non mens formala, malgral tôt, si nos atendem a la seu intención. E coma la d'Aribau, cal prendre coma démostracions intencionalas de la vastedat del fait cultural del quai parlam, las de tots los autres poetas que, en rimant en catalan, creguèron n'aver amb lo bel provençalesc. Oblidem pas, sénhers, qu'aquò c lo moment, lo grand moment dels estudis serioses sobre los trobadors e que d'aquela renaissença de la poesia dels segles dotzén e tretzén meridionals e de la beutat romantica dont lo seu remembre era rodejat pel gust de l'epoca, renaissiá en Catalonha, en Lengadoc e en Provença lo désir del cant novel. Intencionala, praquò, foguet la demostración poetica de propri fait cultural qu'aguet lo catalanisme despuei las seus originas, d'aqui que Maragall fixet, compendi de conviccions expremidas abans dins d'ocasions e de formas diversas, amb los verses profetics de la seu « Glossa » famosa, l'idea exacta de la nostra cultura, lo jutjament parallel a la demostración, a las concepcions scientificas de Milà i Fontanals e a las politicas d'Enric Prat de la Riba. Vos recordatz pas aquels verses ? Son aquels que dison : la vastedat del ...Jo « corre jo no no sé com, prò un vent de profecia sobre eixos monts d'aci i d'allà"; sé quan, prò vindrà un dia que el Pireneu regnarà. Vosaitres els de mar cap a Baiona, vosaltres els de Pau i d'Argelès, vosaltres de Tolosa i de Narbona i los del parlar provençales ; tu, Aragô més ait, i tu, Navarra, oh catalans que a Paître mar sou junts, i alceu els ulls al mur que ara ens sépara : s'acosta el dia que serem tôt uns... » E encara « : ...Nostra als mils parla suau, que s'acolora reflexs de nostres valls semblants, �IDE A E POLITICA CULTURALAS DE CATALONHA d'iins amb altres tots Lo ens es obrim els ben entenedora braços, quan 283 : diem ger[mans... » etc. ens jutjament .sciantifie d'En Manuel Milci, i)Fontanals. Vejam ara lo tes#m0ni scientific d'En Milà i Fontanals. Es trait del libre, magnifie e ja rar, — « Els trobadors a Espanya, estudi de la llengua i la poesia provençals » — que publiquet en l'an 1861. Remarcatz que Milà i Fontanals fa mai que fixai- un pur criteri filologic, formula ja frejament, ço es, soientificament, la teoria d'una nacionalitat entremejana entre França e Espànfia, amb los limits e las proporcions qu'avem remembrais. E constata, encara, las causas que la daissèron pas se cristallizar en una benaiirada imi¬ tât, causas politicas, es clar, e auréola amb un halo de lirisme la seu prosa, en retrasent lo moment ont, per la bona po-litica e la fortuna de- las armas de l'ostal de Barcelona, aquela unitat semblst que començava a se condensai-. Milà i Fontanals (Vtz que, « entre las lengas formadas per la descomposicivn del latin, aqueriguet, anciàn temps, un renom especial, la qu'es designada de costuma amb lo nom de pro¬ vençal, parlada pels pobles entre lo Leire e l'Ebre. Plaçada al mieg de las seus sors, de las qualas es, en quoique faiçôn, lo ligam, si per la sintaxi sembla a la francesa del Nord, se diferéneia, ai contrari, d'ela, per lo vocalisme, que s'aparenta mai a aquel de las que floriguèron pus tard en Toscana e en Castilha. Las provincias que la parlavcin, ço es, nos entendent a la part gallesa, la Narbonesa e l'Aquitània, etc. ». E mai endavant : « ...L'erección d'aquel reialme (se referis al d'Aquitàniia, l'an 781) dins una epoca critica per la formación de las lengas neo-latinas, deguet influir grandament sus lo caracter de la del Miegjorn gallês. Foguet alavetz que comencet a se dessenhar la fisionomia d'aquela nacionaïitat en.tremejana, que se diferenciet tant de la Fran¬ ça dels francs coma dels pobles del centre d'Espanha. Aquela lenga aguet diferents dialectes, e, del fait que los païses que la parlavcin arribèron pas a contituir un sol Estât, e cap de lors modalitats foguet pas tenguda per model per tota mena d'escrits, se'n pot pas mostrar un tipe unie, ni se troba pas cap de denominaciôn universalament acceptada per la designar, Om pot, malgrat toi, réduire las seus nombrosas �284 JOSEP CARBONELL varietats dos tipes principals : lo galles méridional e lo praquò, — contunha Milà — aici, a distinguir las doas varietats de la lenga d'Oc, mas las causas per las qualas una part de la peninsula iberica es sor, per la lenga, d'una autra part de la Gàllia meridionala antica ». E enirmera, entre aquelas causas primitivas, las comunicacions e los escanvis constants entre .aquels pa'ises « que los Pireneus destorban pas egalament per tôt », l'identitat général de raça e de climat », las « rasics celticas, mai o mens nombrosas » conservadas suis dos penjals pirenencs, « l'influéncia dels grecs » establits sus las costas orientalas d'aquela grande Gatalonha e, sobretot, la « romanizaciôn » qu'obret prigondament sus aquela unitat meri¬ dionala sensiblament desagregada, coma i tornet obrar, mai tard, la bona politica qu'avem dit de l'ostal de Barcelone : la politica de Berenguier « lo Grand », de l'union dels Estats de Catalonha e de Provença, de la conquista de Tolosa per Berenguier IV, « lo Sant », e de la preponderéncia reiala a catalan. Non cerquam, « d'Alfons I e de Peire I, « lo Catolic ». Es, coma ai dit, par¬ lant d'aquels temps, que la freja prosa scientifica de Milà i Fontanals s'abeluga d'una punta de lirisme. « La lenga era, — escriu en se referint a la Provença — completament aesvolopada, mas entre l'incertitud de formas que mostrava, poguet la varietat occitana que se parlava aici ne far prevaler qualques-unas de las seus... ». « De faiçon mai especiala, encara, cal reconéisser una influéncia generala e reciproca entre los dos pa'ises, ja despuei tant de temps afrairasts, los quais mesis alavetz en mai franca comunicación, degueron s'enorgulhir ensemble de la potència politica e de las glorias marcialas nostras e de la cultura brilhanta dels gallo-meridionals. Tre alavetz, — contunha Milà .i Fon¬ tanals, glossant, segurament, Albert de Sisteron non solament Provença, mas los pa'ises de Gasconha e lors entremejans, se reconegueron units per una nacionalitat lingiiistica, de costumas e, mai d'interesses, amb lo comtat de Bar¬ celona ; e los naturals d'aqueste aquerigueron la dita de cultivais, jovials e corteses, al meteis temps que conservavan un fons d'abituds mai religiós e mai pondérât, mai marcial e politic ». — Consi nombroses per e variais son los comentaris aquels textes de Milà i Fontanals. Demora, suggerits praquò, �IDEA E POLITICA CULTURALAS DE CATALONHA 285 diîie, e si nos i .arrestàvem alongariam desmesuraaquesta confercncia. Remarquem, donc, solament, en passant, que la seu tesi filologica es en bel acordi amb una plan moderna tendéncia que se dessenha demest los gramatics meridionals, los quais, dins la disputa dels limits de las lengas ibero-romanas e gallo-romanas tentan de demostrar l'existéncia d'un tresén grop entremejàn, classificat amb lo nom d'occitano-romàn, dins l'airol d'aquela meteissa nacionalitat entremejana dont Mi-là parlava e per qui penset e entemenet, coma veirem de seguit, la seu obra poli¬ tica, Enric Prat de la Riba. Aquesta serà, sénhers, la tresena força a dament demostración, la demostración dels orizons culturals, dels orizons nacionals que lo catalanisme aguet tre los seus originas ; la darriera demostración que vos ai promesa, .après laquai ja nos demorarà pas mai (sempre a l'ombra de las directivas que dessenhet En Prat) qu'a veire quina deu èsser la nostra politica, la politica de Catalonha, péri que aquelas fins essencialas, aquelas fins mai nautas del nostre nacionalisme s'encarnen, visquen e prosperen dins una benastrada realitat. L'idée la volontat politicas d'Enric Prat de la Riba. poiriam aduire (segurament n'i a d'autres) per aquesta demostración. Ne bastarà, ça que la, un, lo mens conegut o recordat, benleu, dels très ; un ar¬ ticle publicat dins « La Veu de Catalunya », lo primier de genier de 1904, tôt just en tornant de] sanatori de Durtol, en Auvemha, ont En Prat era anat s'apausar e se garir al salir de la presón ont l'aviá conduit un article mai que mai catalanista. Lo titol d'aquela collaboración amb lo quai lo grand catalàn reprenguet l'obra jornalistica e patriotica, foguet « De luenh ». De Milà i Fontanals, qu'amb los seus poemas aviá contribuït, tanbén, a la renaissença de Catalonha, sens gaire fe, priaquò, — oh paradoxa — dins la virtualitat de la nostra lenga per una animación integrala de cultura (tanpanc Leibnitz cresiá a l'aptitud de l'Alemand, per exem¬ ple, per produire de filosofia, e al cap de cent ans o pauc mai, la Filosofia parlava alemand) de Milà, disi, a Prat de la Riba-, l'idea culturala de Catalonha fa un pas enorme. De la constatación scient.ifica, freja, e d'un amor servit romanticament, platonicament, passam a l'entosiasme creador, a l'instint politic, démiurgie, decidit a operar a fons e a far e Son très los textes que �286 JOSEP CARBONELL lo miracle. En Prat de la Riba dona lo fait nacional, per sabut e lo nomena ; e non pas cultural, lo fait imprecisament, amb denominacions mai o mens de laboratori — nacionalitat entremejana, meridionala o occitana — sinon catalana, tala coma dins lo temps ont començava a o èsser, Albert de Sisteron, que ja ai recordat abans, la d>isiá ; cata- lana, per ço qué el, En Prat, crei, sap, vol, que lo redreçament, que l'incorporaoión totala d'aquela cultura siá l'obra reservada a Catalonha, a aquela branca mai sencera — son de paraulas sens — que n'a demorat. Escotem, praquò, descargat de comentaris qu'a la seu clartat fan pas sofraita, l'article en question. Ditz : « Veni d'un viatge, al cors del quai som arribat al lindar meteis del grand misteri de la vida. Ai vist davant ieu la mort, e dins aquels moments ont los entosiasmes de 1er semblan de misèrias ridiculas, ont tantas de causas que nos passionan e per las qualas se lucha e se patis e se mor, se fan petitas e mespresablas, dins aquels moments de renovelada perpectiva, se me presentava mai viva, mai forta, mai irre&istibla, mai justa e granda coma jamai, aquela causai nostra de la Patria. Ni la comparasón de la nostra terra amb una autra de civilización mai intensa, ni la contemplación dels nostres ideals davant lo problema material de daissar la vida, « faguegrandor d'aquela causa que nos a asunats tot,is per trabalhar a la résurrection d'ana Nation, d'un pensament, d'una cultura, dont nosautres em ron pas perdre als meus uelhs la la branca mai A sencera. perdut força causas la nostra raça. Los que parlan d'aquela Catalonha que' l'Ebre tança e que s'acaba als Pireneus, an pas ausit bategar l'arma de la nostra terra, en resseguint centenats de quilometres cap al cor de Fra.nça. Del amirador de Durtol estant, dins aquelas oras passadas en contemplant las planuras de l'Auvernha e las serras de las Cevenas, quantis de1 cops aviá somiat aquela Naciôn immensa, aquel acamp de pobles que se podián en¬ tendre los unis amb los autres e que de Valéncia s'estendián per la Mediterranea fins al Rose e fins als penjals dels Alps, que pels Pireneus van confrontai* amb las terras bascas e tocan l'Atlantice lo ribejan fins a las bocas del Leire. Uei, encara, quand se daissan las ciutats populosas dins « « « �IDE A las E POLITICA CULTURALAS DE qualas lo francés del Nord amb la CATALONHA 287 força civilizadora d'aquel acamp de pobles, dins la conversación del pagés qu'en catalàn nos las recoberta-s, a entend e ; nostras s'i e dins las serras ; dins los noms de las vais, de las montanhas, d|ins los patronims dels semblan traitas de las dins las Verges ennegridas pel temps, que gleisas ; seu troban las ruinas pel catalàn l'entendem de las ciutats ornes se romanas que veneran. Furgant una mica, gratant una capa de francés, derroaquels ostals de riauta cobertura negra, trasent-ne aquela crosta nova forestiera, om arriba a se veire en ço seu, dins sas proprias terras, dins las terras d'aquela: granda civiliización nostra que dispareguet amb la força e lo poder « cant de la Naeión catalana. Consi es grand aquel pretzfait de resurrección, aquel problema d'èsser politicament ço qu'em dins l'arma. Plan paucs l'an, vist, los que lo qualifican de raquitic e de restrench, los que lo veson petit amb lors uelhs flaps e corts de vista. Benleu es trop grand, benleu es trop gros per la branca que demora sencera d'aquel grand arbre de po¬ « « bles. « D'alà, escartat de la lucha passionada, sentant solament lo ressón de la batalha d'aquestis darriers temps, me semblava entreveire lo nostre actual problema, concentrât dins aquela Barcelona, cap e casai de Catalonha, enamorat las nostras armas, qu'es lo centre qu'a format e de las nostras forças, fogal de catalanización, cor de la nostra raça, que recep a plen riu los trebols aigats de las molonadas foresti.eras per las convertir en cos e sang de Catalonha. « Dins liàis oras pesugas de malautiâ, pensavi a ço que représenta per aquel problema nostre, per aquel problema universal de la libertat collectiva dels pobles, que sera pel segle XXn, ço que per la libertat individuala foguet lo segle XlXn, la formación de la capitula catalana, per qui trabalha en gestación ininterrompuda tota la terra catalana, tota la vida catalana... per la que avem tant tas darrieras annadas... per la que conselhiers catalanistas... trabalhat totas tant an aques- trabalhat los D'aquelas terras d'Auvernha estant, uei vencudas pel poder d'una sola ciutat ; d'aquela civilización estant, dins aquel mitàn, qu'es lo mitàn e la civilización engendrats per « �288 JOSEP CARBONELL sola granda oiutat, se comprén la força que représenta aquela Barcelona nostra en formación ; .aquela caotica agglomeración que de vegadas vol se virar contra nosautres, contra ela meteissa, pel pes de las massas forestieras non assimiladas que portan encara lo pensament de las ter¬ una ras mortas désertas d'ont emigran. D'alà, contemplant seproblema, s'entrevei lo triomfe segur quand la con'fusa se siá pausada, quand la fanga bolegada e renament lo massa torne èsser terra... « Qu'aquò sera terra nostra, coma seràn armas assimiladais per la força de la nostra granda ciutat, las massas fores¬ tieras ; coma serà nostre lor pensament abatut davant la força de cultura que représenta aquel Paris del Miiegjorn. alavetz, la nostra batalha de la libertat novela, sera ganhada. Alavetz s'uniràn un autre cop a la circulación de la vida nacionala catalana, aquestas terras que la força nos separet pei* las butar a se desnacionalizar jos l'influéncia d'un autre poble. Garatz aqui, sénhers, tôt lo pensament nacional, tôt lo pensament cultural d'En Prat, que mai tard, — 1910 passet al capitol setén e als darriers mots de « La nacionalitat catalana ». E. per pauc qu'om médité lo contingut d'aquel article, tant coma lo pensament nacional, tant coma « E — l'idea culturala catalana d'En Prat, gerit, tôt lo tación per pensament politic ; la politica interna seu trobarà davant, sugassaber, tota l'oriende Catalonha e tota se es a la suggestion de la politica ideologiea, de la politica internacionala que Catalonha farà plan d'aplicar, e qu'el comencet a pausar en practica, d'en primier dins la seu aeción peninsulara, dins l'Estat ont se troba entremalhada e, correlativament e seguidament, al camp mai vast, mai ample d'Europa. Arribam, sénhers, a la segonda part, a la part pratica de la nostre dissertación. L'accìòn politica per atenher de Catalonha l'idéal cultural III Si Enric Prat de la Riba grandors e versai* aguès pas fait res mai que somiar dins d'articles passionats los seus somis, qualqu'un poiriá dire, benleu, justament aiçò : qu'aváá so- �ÎDËA E POLITICA CULTURALAS DE CATALONHA 289 mial, qu'aviá soraiat somis d'istòria, qu'aviá agitat de désirs impossibles e, que, en delinitiva, aviá empoisonat l'arma dels que, après el e per el, somiarián somis dels sens somis e avenidors del seu avenidor. Per astre, praquò, pels contipolitica, En Prat faguet quicom mai ; faguet quicom de l'obra que mostra lo geni politic : En Prat comencet per donar realitat, per donar vida vidanta als seus pantaisses e n'auriá portât la cristallización mai enlà, auriá daissat la seu obra en plan mai bona e en mens perilhosa edat, si la seu vida, que foguet, per fondar una politica, tant corta, s'aguès perlongat d'aqui a una bêla vielhuna de patriarcal. Malgrat tôt, praquò, sénhers, per En Prat, lo nostre verb, los nostres soscaments nacionals, agueron figura de realitat, vida de poble aviat e períìeit. Consi ? De quina maniera ? Amb quinas normas essencialas ? M'assembla que val la pena de o escorcolhar, tôt just dins aquels moments ont l'esperit, que foguet tant precari, de la Mancomunitat, a trobat e es a punt de se confirmar dins la màger poténcia de vida iniciala que En Prat li nuadors endurzits de la seu idea desirava. Suggestions pratiancis per una politica catalana interna. Lo fait économie barcelonés e lo fait cultural catalàn. — Comenjcem, donc, per las suggestions de conduita, de po¬ litica interiora dels catalans, que de l'article qu'om ven de legir desgaitjan. Vos costarà pas gaire de remembraiqu'En Prat i fa de Barcelona. D'alà, ditz, de Durtol estant, de l'Auvernha estant, al extrem nord de la granda patria, ont las gents del campestre l'a.vián comprés en cata¬ se l'allusion làn ont el auvernhat las compreniá, « me semblava problema concentrât dins aquela Barce¬ lona, cap e casai de Catalonha, centre de las nostras forças, fogal de catalanizaoión, cor de la nostra raça » etc., e d'alà, encara, « dins aquel mitàn, qu'es lo mitàn e la civilización engendrats per una sola granda ciutat, se comprèn la força que représenta aquela Barcelona nostra en formación.. ». Ne cal pas reproduire mai, pel nostre objectiu d'aquesta nueit. Si o sabèssem pas per res mai, si amb En Prat e après En Prat d'autres aguessen pas argumentât egalament, bastariàn aquels mots per nos trachar que lo fondament, l'esperança principala de la fe patriotica d'En Prat de la Riba e en entreveire lo nostre �290 JOSEP CARBONELL foguet Barcelona. E que del matrimoni, de la fusion d'aquels dos faits : fait cultural de Catalonha e fait économie de Bar¬ celona, d'obténer que l'aconseguement del triomfe d'aquel fogués vist coma un bel e intéressant objectiu, coma unai conquista de cos nacional pel fait économie barcelonés ; e que la poténeia, la prosperitat, lo dinamisme ininterromput e acaparador de Barcelona foguessen vistes per la cultura catalana naissenta, coma la nau mai segura i mai rapida per anar vers los orizons del seu grand somi, En Prat esperet e obtenguet de metre en marcha una primiera linha de politica interna dels catalans. fait cultural — Suggestions pratianas per una politica catalana externa. Una ideologia internacionala — peninsulara e europenca — d'acordi amb los ideals intimes de Catalonha. Segonda suggestion politica pratiana : la que dériva d'aquels mots del seu article, segón los quais « lo segle XX" sera per las libertats collectivas ço que foguet lo segle XIX" per las libertats individualas ». Es a assaber e o ditz el meteis : aparament universal dels principis ddeologics de libertat, de cultura que Catalonha vol per ela. E aplicación immediata, es clar, d'aquels principis al primier cos estatal que l'incorporación culturala de Catalonha deu transformar : l'Estat espanhol. O per melhor dire : conquista, trans¬ formation organica de l'Estat espanhol, pr.imiera garantia suprema de la libertat e expansion de Catalonha, e, encara, de l'irradiación despuei los cimals del novel Estât peninsular de l'ideologia universala de Catalonha. Una accìòn concréta per politico-culturala la Catalonha autonoma IV Aquò dit, sénhers, la luciditat, la finesa de l'instint politic geni creador d'En Prat, res non los demostra tant coma lo fait que, aquestas suggestions, escritas l'an 1904, plan abans que la guerra d'Europa e lo seu desvolopament éco¬ e lo nomie portessen a pensar concretament a la concentra- �IDE A E POLITICA CULTURALAS DÉ CATALGNHA 291 l'unifìcación economica e al meteis temps a l'embrepolitico-cultural del continrent, plan abans que la potitica d'Espanha s'obriguès tant fa-vorablament coma uei aïs destins de Catalonha, semblan escritas d'ara, jos la dictada de realitats novelament emergidas e per una aplicación précisa e immediata. Veraiament, per la cristallización de las doctrinas, dels prepauses d'En Prat, Espanha e Europa an fait, mai que non pas Catalonha, un long icamin. Tant de camin, que se pot dire que qualques-uns d'aquels prepauses ja son una realitat, confusa, plan segur, ja o sai, mai per inaptitud dels ornes que per sofraita de vertut o per ineiicacitat dels faits, e d'autres podon o devenir d'un moment a l'autre. Ieu cresi, sénhers, que si En Prat viváá, exultariá de se trobar coma un novel Adam, dins un paradis, dins una creación qu'esperai de noms novels per totas las causas. Davalem, donc, coma finala d'aquesta conferéncia, de las frejas suggestions politicas qu'avem traitas del text pratiàn, a la realitat présenta per i fixar, en pauc de paraulas, las montjoias d'una acción politico-culturala immediata, cion, a senament d'acordi amb las fins culturalas de Catalonha. Normalización de la vida catalana nacionala. e expansion culturala Avem, aurem leu una Catalonha autonoma, una Cata¬ lonha amb ceitana liber,tat de movements per començar la vida, per s'adralhar vers d'orizons mai grands. Una qu'a déterminât ja un caracter de la novela Constitución espauhola, gràcias al quai demoran sus un pe constitucional égal, los primcipis assimilistas e unitaristas de Casfcilha e los principis culturals plus-culturals e fédérais dels catalans. Qué devem far per que dins aquela Catalonha au¬ tonoma prospéré la nostra aspiración, los nostres desiderata culturals ? Qué devem far per encaminar la vida politica no¬ vela que totis avem contribuit a nos donar en Catalonha e en Espanha ? Remembrem, sénhers, en primier terme, si volem que lo nostre somi cultural, que lo nostre afan nacional triomfen, remembrem-nos d'aqueis poissançà economica magnifica de Barcelona, de Catalohna, en la quai En Prat fondava la seu esperança d'un avenidor bénastrat pels mai grands prepau¬ ses catalans. Res que desturbe, res que posca amendrir d'un seu Catalonha �292 JOSEP CARBONELĹ costat quin que siá, lo desvolopament liure, lo liure dinamisd'aquel fait économie, non sera bon, en definitiva, pel liure expandiment del nostre fait cultural. Cal que los cata¬ lans, cal qu'aquela granda massa de catalans autentics qu'es tota la nostra classa mejana — e cal donar a aquesta denominación tota l'amplor qu'a en realitat en extension e en profondor aquela classa mejana catalana qu'a fait lo catalanisme e que s'es trobada sempre a l'origina de tots los movements salutaris del mon, defuja les extremismes e obre asse. nadament d'acordi amb lo seu idiosincracia temperada de centre. Assenadament e energicament : energicament dispausada a far prevaler lo seu bon sen e a ierarquizar Cata¬ lonha segón ela, contra la furia iconoclasta dels energumens d'esquerra e lo despieit descabestrat dels dretans despossedits. Contra las possiblas dictaturas dels extrems, l'acción energiea, la politica del bon sen, unanima, populara, crestime — ana, E constructiva, desarmonizaira d'abusés, del centre. cop en pe aquela Catalonha augusta, tant de temps desirada, caldrà entreprendre francament, leialament, sens enfemismes, plan asseits dins lo nostre dreit constitucional, un plan ferms dins la Constitución qu'obrls las portas a una perioda de lucha nobla entre la politica de Catalonha e la de Castilha, caldrà entreprendre, disi, la granda obra de penetración e d'expansion de la cultura catalana e de desgatjament de las culturas peninsularas. Prat de la Riba creet las primieras institucions culturalas d'Estat de Catalonha, 1' « ala Institut d'Estudis Catalans », 1' « Universitat Industri- d'autras. L'autonomia augmentarà lo nombre d'aquelas institucions, praquò, cap non serià compléta, cap non compliriá la mission transcendentala que Catalonha espera d'elas en tornant prendre la seu libertat, si a una, a diversas o a totas non las guidava, non s'organizavan per la granda » e fin de la nostra cristallizaoión culturala absoluda. Caldrà donar a 1' « caldrà donar Institut », caldrà donar a 1' « Universitat », possibla « Editorial d'Estat », de préci¬ sas, de plan amplas orientacions perqué poscan far la seu obra sàvia e proselitica, perqué poscan conquistar l'iniciativa dels estudis e de la divulgación scientifica e literària del pais o estrangera, sempre, praquò, en catalàn o en variantas dialectalas, si cal, e Valéncia e a Mallorca. Caldrà preveire justament de cara a l'atracción, a la penetración de l'arma a una �ídèa e politica culturalas de catalonha 293 catalania dins las terras valencianas e a la penetració, a la catalanización defìnitiva de las terras aragonesas que ja gra¬ vitai! de qualque maniera o que encara poscan gravitar vers la nación catalana, caldrà preveire disi, la conversion de doas ciutats nostras, estrategicament tant importantas dins aqueste orde de causas, com Lerida e Tortosa, en dos grands centres de cultura, de civilización d'humanización rurala particulars e en basas economicas, tanbén totas doas, las importantas, trait Barcelona, de la Gatalonha nova. E caldrà associai1 de l'autra part dels Pireneus las nostras aspiracions integristas, a las aspiracions de renaissença, d'obra culturala parallela a la qu'ai dit, qu'animan, per exemple, mai « Societat d'Estudis Occitans », de Tolosa, cobesa de creisser, de prosperar al cor de la vielha capitala del Lengadoc e de s'expandir, de se multiplicar, a Bordeus, a limotges, a Clarmont, a Grenoble, a Marselha, a Montpelher e per tôt ont calga. una Suggestions E. per una acción politica peninsulara. caldrà, sénliers, que siam dispausats a animar, a nos associar a l'obra particularista dels galicians e dels basques, los nostres aliats dins lo combat de la transformación poli- tico-culturala de la peninsula, qu'a Constitución. Caldrà oelebración crear a mes en marcha la novela Barcelona los Congresses, de periodica, de las nacionalitats ispanicas, per i e far que n'emer- articular totas las iniciativas de caduna, gisca ver,s los Parlaments autonoms e las Corts generalas d'Espanha, la novela economia, la novela politica exteriora, totas aquelas iniciativas dont dépend la grandor de l'Espanha novela, totas aquelas reformas, tots aquels melhoraments, totas aquelas ampliacions constltucionalas amb las qualas poirà demorar plan asseguda la patz, lo contentament, la prosperitat de las nacions que Dieu garda a l'extremitat occitentala d'Europa. Mots finals. ai retengut trop temps a l'entorn d'una matèria, qu'aurià pogut, benleu, èsser tractada amb una mai granda economia de temps e Res de mai, sénhers. Perdonatz-me si vos de amb mai de luciditat. Ai dit. Josep Carbonell. �ENSAG DE GLOSSARI BOTANIC AUVERNHAT per Dins Loïs Delhostal, majorai del Felibritge revista de novembre 1924, la societat « La Solidaritat Avaipublicava jos la signatura de l'abat H. Coste, mort dempueis, un estudi de granda valor, l'autor fasent autoritat coma botanista, suis noms populars de las erbas e plantas dins l'encontrada d'Aubrac. Un tal trabalh podiá pas passar sens estre remarcat de mon avisât amie lo poeta e critic, C. Gandilhón Gens-d'Armes. Aquest, non solament me'n parlet, mas me demandât se podriá pas, a temps perdut, engenhar meteissa obra pel Cantau. Aquel pretzfach m'espaurucava, mas, quora agueri legit l'estudi de nostre vesin, vegueri que força erbas se sonavan parier dins l'Avairón e per aicí. E. qu'era al corrent, se faguet un plaser de me prestar la tiera delsRhodes, noms qu'el aviá pioguit amas¬ sai- dins son caire ronesa sa » - Un de Murât. jorn parleri de mon ensag al jove felibre L. Levadoux. El que demora a Riom de Limanha mas que coneis per i aver passai força mesadas l'encontrada de Roíìac a l'orle del Cantau e de la Corresa, aviá meteis sicap. De mai coma aviá posât dins lo Glossari de Michalias d'Embert e dins un estudi de De Ribier de Cheyssac de Mauriac, se trobava que sa gai'ba e la mia ajustadas, donavan per l'Auvernha una colhida mai larga que cap plus al jorn d'uei. Aitau es nascut lo trabalh que baili aici. Segurament i se troba pas tôt ; quauques noms servais dins una encontrada son oblidats dins l'autra e eau tombar sus una persona que ne faga us davant vautres. Per quauques plantas n'avem res trobat, d'autres un jiorn plus urós. Es a remarcar que sovent doas erbas se sonan parierament, es que lors qualitats, lors biais d'estre, lor color, los emplecs que se'n fa ne son l'encausa. Cau seràn pas cercar aici pretzfach serà util als curiós dins l'avenidor d'entresenhes esparpalhats. mon Donam lo obra saberuda, mas los (occitans i posaràn una e latin e lo nom francés entre parentesis ; aquelas desiamb la nomenclatura de la « Flore complète de la France et de la Suisse », de G. Bonnier e G. de Layens. gnacions Abet, (Abies, forma nom son en acordi se fr. sapin) troba encara : aquela al Lioràn qu'a gardat de bels boscs d'aquel aubre ; mas un bocin pertot ganha lo mot Sapin, vengut Sap a Mauriac. Un endrech plantât de saps se sona Sapiniera. La saba quora monta, la prima, se dis Larda. Se'n amassa dins de las botelhas e los pagés l'abocan sus las trencadas per las far tampar. Abricotier, (Armeniaca vulgaris, fr. abricotier) : aquel aubre es pauc plantât dins tôt un tros de l'Au¬ vernha freja, son fruch se sona simplament abricot. Acacia, (Bobinia pseudacctcia, fr. robinier) : se troba dins los boscs e lo marren. �295 GLOSSARI BOTANIC AUVERNHAT Aconit, Sin. Erba de la tora, (Aconitum, fr. aconit) : se troba dins los endrechs umorents de tanha. Aigreta raon- Adrelher Sin. : la planta salvatja (fr. ache de montagne) e la planta cultivada Drelher. se Aglan : veire Garric. Agradolier : veire Guindolier. Aire, (Vaccinium Myrtillus, fr. ai¬ relle myrtille) : amb los aires se fa dels confiments. Fresc aquel fruch se manja sol o amb del vin sucrât. : Sin. Arnuçou. Api, Sin. Lapi, (apium graveolens, fr. céleri) : A Mauriac, api dési¬ gna veire Auselha. : Aniuce Dempueis quauquas anna- das se fa tambén secar per estre vendut als erboristas. Se troba un aire de fruch blanc ; a Tiezac, los pastres lo sonan Ase blanc. Alas : Sin. Présents. dis Eiressel. Areda, Aredón : Sin. Porraca. Argentas : Sin. Gantas. Argent perdut : Sin. Negril. Arnica, (Arnica Montana, fr. arni¬ ca) : la flor se serva dins de l'aigardent, s'emplega per levar los cops o per acatar las plagas e nafras. Arnuçou (Bunium bulbo-castanum, fr. terre-noix) : A Murât, Mauriac, Embert cercada se dis Aniuce. La raitz es que los alhs semenats dins la luna novela fan pels enfants e subretot pels singlars que lauran la terra, la modilhan per se'n noirir. Arresta-biou : Sin. Cessa-biou, (Ononis repens, fr. bugrane) : son nom ven de la força de sas raitz. qu'una alha. L'alh es emplegat Aubar contra los verms dels Aubespin : Sin. Espina. Aubum, (fr. Aubier) : aquel Alh, (Allium sativum, fr. ail culti¬ vé) : lo cap de l'alh se son a Ca¬ bossa una cada tros de la cabossa e Alha. Se es dis enfants. Pot tanbén far tombar la butada de la dins las venas. Amelier, (Amygdalus commuais, fr. amandier commun) : aquel aubre es pas conegut en Auvernha, mas son fruch es pertot cercat e son¬ sang nât Amela. Amora : Sin. Mora. Amadon, (Galium Mollugo, fr. gaillet blanc). Ampalhau : Sin. Rosergue. Ampón, (Rubus idaeus, fr. framboi¬ sier) : aquel mot es de Mauriac ; Limanha troba Amporier e Amporai. Dins lo Carladés, la planta se son a Fram- en la frucha bosier Prunet, e se se dis lo fruch Framboisa ; a dis tanbén Ase. Es pas de dire qu'aquel fruch se besonh s'amassa pels confiments e per es¬ manjat solet. Amporai, Amporier, veire Ampôn. Anders (Erba dels), (Sempervivum, fr. joubarbe) : a Rofiac se dis mai Barbajou ; a Mauriac se troba en. tre cara Son sonada Erba de la talhadura. primier nom dis pro que s'emplega per aquela malaudia de la pel (herpes). Angelica, (Angelica silvestris, fr. angélique). Sin. Sause. : nom dins un aubre lo tros que toca la rusca e qu'es de color blanca e tendre ; es aquel bos sona que cussona lo primier. Aulanier, Avelanier, (Corylus Avelana, fr. noisetier) : lo fruch se Avelana. Lo grossa e aboriva se dis Aulana ostenca del nom del mes sona Aulaha aulana o empelada d'ost. d'ase, Erba de la trencada, (Symphytum, fr. consou- Aurelba de) : lo nom dis pro Pus que se'n fa quora la pel trenca, subretot a las tetinas de las vacas ; de mai pot servir contra las estorsas. cabra, (Colchicum autumnale, fr. colchique d'autom¬ ne) : a Mauriac se dis Ceba de prat, a Rofiac Polota ; vas Bles- Aurelha de las se sona Fridereta. (Hieracium pilosella, H. auricula, fr. épervière). Auriol, veire Castanha. Aussent, (Arthemisia absinthium, fr. absinthe) : aquela erba es bona contra los verms ; lo vin Aurelha de rat, d'aussent apetissa ; es recomandat a las femnas al moment de las reglas. �296 LOÏS DELHOSTAĹ Auselha, (Rumex acetosa, fr. oseil¬ le) : se dis Aigreta a Mauriac. Auseral, (Acer campestre, fr. éra¬ ble) : lo estre una auvernhat sembla marrida forma del mot nom lengadociàn Argelapot dire tant mai d'aquel de Mauriac Avasabre. bre ; e provençau se'n Avasabre : Sin. Auseral. Ase : veire Ampon e Mora. Ase blanc, veire Aire sul Forés se troba la forma Belot; dins la Limanha se sona Rufet. de rufe, grossier ; dins lo Cantau se dis Pinha. Aquel darrier mot ser¬ vis tanbén a sonar las gatas de favas acobladas. Aquela idea de sarrat, se troba dins l'expression: Lo bestiau pinhat manja melhor. Balai, (Sarothamnas scoparius, fr. genêt à balai) : se dis solament veire l'encontrada Ginest. Belot : : Sin. Betaraba. Sin Babet. Betaraba, (Beta vulgaris, fr. Bette¬ rave) : se dis tanbén Beleta, la raitz servis de manjussa al bes¬ tiau. En Limanha se semena la betaraba sucriera. Bladeta : Sin. Blavairola. Bladre, (Acer Pseudo-Platanus, fr. sgcomore). : Sin. Beç. Blanqueta (Erba de la), Erba de las verrugas, (Chelidonium majus, fr. Chélidoine) : aquel nom reverta lo mot francimand Eclai¬ re que servis tanbén a sonar aquela planta que s'emplega per garir las verrugas, i s'escrasa dessus. Blat : Sin. Sega, Segol. Blat d'Espanha : Sin. Mis. Blat marcenc : Sin. Marcesca. Blai Babelhón, Babet, (fr. Pomme de pin) : se dis a Embert ; en anant dins Beleta de Thiers ; Baraban, veire Caga-liech. Barba de boc, veire Bochin. Barba de cabra, Erba de marfondement, (Spiraea ulmaria, fr. ulmaire). Barbajou : Sin. Anders (erba dels). Barbarin, (Bunias erucago, fr. bunias fausse-Roquette). Barta, Bartàs : sona a Prunet un camp de nautas ginestas, en d'autres luocs es un bosc. : Sin. Mauva. Blat Negre, (Polggonum Fagopg- rum, fr. sarrasin) lo gran noiris : la polalha. La farina de blat ne¬ gre es emplegada per far las farinetas o petarinas, los farcs o pontaris, los borious. Aquela planta crenha la calor, dos jorns de vent soledre tida. Lacal e la flor es ros- plan clar talament que l'esproverbi dis de prendre lo semén dins la pocha e non dins semenar un sac. Blavairola, Bladeta, (Centaurea Cganus, fr. bleuet) : lo primier nom ven de la color de la flor, lo Bauma segond de l'endrech ont creis la planta. A Mauriac se dis Bluvai- Baume, (Tanacetum Balsamita, fr. tanaisie balsamite, herbe-aucoq) : aquel nom es emplegat varel. dins l'encontrada de Rofiac. Beç, (Betula alba, fr. bouleau) : un hosc de bes es una Beçada■ A Mauriac, aquel aubre se dis Blai, dérivât mot de segur de balai. Encara uei amb las brancas del beç se fa de balatjas e de balat- jons o fretadors. Bedissa, (Salix, fr. saule) : las flaujas que se podon trenar se sonan Bedissons, a tort Brisons. Bela Margarida, (Ranunculus aquatilis, fr. renoncule aquatique, grenouillette). - rola ; d'autres endrechs Bla- en Bleda, (beta vulgaris, fr. poirée) : s'emplega dins los farcs, las costas se manjan Bluvairola : a la saussa blanca. Sin. Blavairola. Bochin, Bochinguet, Barba de boc, (Tragopogon pratensis, fr. salsifis des prés) : a Mauriac se dis Bochinbarba. La prima, los pastres ne sucan las tanas. Bochinbarba : Sin. Bochin. Bochin de cabra, (Scorzonera humilis, fr. scorzonère naine) : en Limanha se dis Chabrida. Bodai, (Aristolochia Clematitis, fr. aristoloche) : se dis subretot en �297 GLOSSARI BOTANIC AUVERNHAT Limanha, ont se troba tanbén lo nom Trelòria. S'emplega per menar lo vòmit. Bodiàs : Sin. Romeguiera. Boina, (Polygonum Bistorta, fr. bistorte) : se dis subretot a Mauriac. Bois, (Buxus sempervirens', fr. buis) : a Mauriac se dis Bampalm, de l'us que se'n fa lo dimmergue dabans Pascas. Vas Bleslas, lo mot rampalm ven Respalm. Boisson : aquel nom sona mai d'una planta, mai que mai aquelas qu'an dels picons o espinas. Praquò a Tiezac e dins tôt un tros de la montanha, aquel mot se dis d'aubres de tota mena aronhassits que lo mau temps a tanbén empachats de venir bels. A Mau¬ riac se dis encara de las ginestas. Boisson Blanc : Sin. Espina. Boisson Negre, (Prunus spiriosa, fr. prunellier) : lo fruch es lo Prunel ; amb lo nogalh dels prunels se fa la licor dita Prunela. Bolhon Blanc : Sin. Coga de lop. Bonet de Prestre, (Evoiujmus eu¬ fr. fusain) : se dis a Mauriac tanplàn per l'aubratel que per son fruch. Borrage, Borraja, (Borrago officinalis, fr. bourrache) : s'emplega contra los raumatz e per far susar ; pot servir tanbén contra la ro paeus, tinha dels enfants. Borsetas, Erba del prangierón, (Capsella Bursapastoris, fr. bour¬ se à pasteur) : Bosc Negre, (Cornus sanguinea, fr. cornouiller). Botar, botarel, botarot, (fr. cham¬ pignon) : es aquô un nom com¬ mun a força espècias. Bragas del Cocut : Sin. Campanas, Cocut. Bragas de lop, Pissa-Can, (Helleborus foetidus, fr. hèllebore fé¬ tide) : la tana d'aquela planta ser¬ vis a far los cavilhons pels de las vacas malaudas. sedons Brandiou, (Setaria, fr. sétaire). Bregira : Sin. Sega. Brossa, (Erica, fr. bruyère) : la acatada de brossa se dis Brossier e quau ceps Calm o Brosterra seirôn. Bufarela da : se o voiplena qu'escampa lo dis de tota grana pas pro ventador. : veire Alh. Caca, (fr. noix) : a Rofiac e dins l'encontrada los enfants sonan aitau la notz. A Embert caca s'em¬ plega per tôt fruch carnut. En Cabossa Limanha la caca es una trufa. Caga-liech, Pissa-Iiech, (Taraxacum Dens-Leonis, fr. pissenlit) : a Maurs se dis Gravel e a l'iorle del Forés Barraban. La fuelha, la prima, se manja en ensalada. Calha-Iach, (Galium, fr. Gaillet). Calm : Sin. Brossier, veire Brossa. Camba-gros. Lo camba-gros es un dels mel- hors botarots. Cambi, (Cannabis sativa, fr. chan¬ vre cultivé) : a Mauriac se dis Charbe ; dins lo Pueg de Doma, om troba Chambe e Charbe. Lo fruch se sona Canabôn e servis a noirir los aucels. Dempueis la guerra, se semena gaire de cambi e la tiela se compra facha. sauvatja, (Erigeron canadensis, fr. vergerette). Cambatorta, Camitorta, Viuleta, {Viola, fr. Violette) : la tisana de cambatorta fa dormir. La vinha se dis tanbén cambatorta. Camomilba, (Anthémis nobilis, fr. Camomille) e (Matricaria Chamomilla, fr. matricaire) : la tisana Cambi de la flor presa après manjar fa digerir, ajuda a dormir la nuech; es bona per lavar los uelhs. Campanas, (digitalis purpurea, fr. digitale pourprée) : se dis tanbén Bragas del Cocut, Cauças del Co¬ cut', Gants de Nostra Dama. Se'n tira un remedi per la malaudia del cor. Campanotas, (Campanula, fr. cam- panula) : se dis tanbén de l'Ancolia (Aquilegia vulgaris). Es la forma de la flor qu'es l'encausa del doble emplec. En Limanha se sona Eschinla, a Mauriac e a l'orle del Lemosin Clopcha totjorn per la meteissa rasón. Canavera : Sin. Raus. Canaverôn, (Phragmites commuais, �298 LOÏS DELHOSTAL fr. roseau-à-balai). CanaJbón, veire Cambi. Cap-blanca, (Leucanthemum vulgare, fr. Marguerite) : aquel mot dis subretot a Tiezac nauta monifcanha. Lo se qu'a l'endrech ont e dins la pagés dis creisson las cap-blancas lo fen es totjorn clar. Cap d'aucel, Seniçôn, (Senecio vulgaris, fr. Séneçon vulgaire). Capelons (Erba dels'), (Umbilicus pendulinus, fr. nombril de Ve¬ nus). Cap-negra, (Centaurea nigra, C. Jacea, fr. centaurée noire et jacêe). Cap-negres, (Plantago lanceolata, fr. plantain lancéolé). Cardolhons, (Carlina Vulgaris, fr. carline) : se dis subretot a Mau¬ riac. Cardons, (Lappa commuais, fr. Bardane) : la raitz purga la sang e pot s'emplegar contra los escaufaments de la pel. Carota, (Daucus carota, fr. carot¬ te) : en força endrechs se dis simplament Racina ; en Pueg de Doma se troba Pastanada, de vas Bleslas Pastanalha ; a Mauriac se dis los dos noms pastanada e pas¬ tanalha, que s'aplican tanbén a (Pastinaca sativa, fr. panais). Castanhler, (Castanea vulgaris, fr. châtaignier) : lo fruch se dis Cas- tanhier ; seca e pielada la castanha se dis Aurion a causa de sa color. Lo pais de la castanha, lo bosc de castanhiers se sonan Cas- tanhau. Un castanhier jove que creis sus la soca d'un vielh es un Plançón. Lo mots Joan-Fauna, Siartona, Saboia design an diversas menas de castanhas. Catons, (fr. chatons) : se dis de la ílor d'aubres o d'aubratels coma lo pibol, lo garric, lo saletz, la vaissa, etc. Catons de peira, (Sedum acre, fr. or pin acre). Cauças del cocut : Sin. Campanas. Caucida, (Cirsium arvense, fr. cirse des champs). Caul, (Brassica, fr. chou) : en montanha noiris l'orne e lo bestiau. La fuelha pot s'emplegar contra las dolors, la tenha dels enfants. Caula, involucre de l'aulana o avelana. Caul d'ase, (Carduus nutans, fr. chardon penché). Caul-raba, (Brassica napus, chouxrave) : se semena mai que mai per las bestias. Ceba, (Allium cepa, fr. oignon) : se dis aitau a Thiers, Embert, Maurs, tôt lo Carladés, mas a Murât, Issoere dis se cuecha es Onhôn. bon a per La las ceba em- pliduras. Ceba de prat, (Orchis, fr. orchis) : désigna diversas espècias. Veire tanbén Aurelha de cabra. Cebeta, Cebolha, (Allium Schoenoprasum, fin as fr. ciboule) : las tanas s'emplegan dins las aigas bolhidas, las ensaladas, las pas- cadas. Celerier : Sin. Cereis. Cenela : fruch de l'aubespin. Cenelier : Sin. Espina. Centaureia, (Ergthrea Centaurium, fr. petite centaurée). Cereis, Cerier, (Cerasus avium, fr. cerisier) : a Murât e a Mauriac se dis Celerier, a Embert Sardier ; lo fruch segón las encontradas se Cereia, Cereira, Ceriesa e manja fresc e se bota en confiments, se'n pot far de l'aigardent ; la tisana de la ooa de ce¬ sona se reia fa aurinar. Cereira de vinha, (Physalis Alkekengi, fr. coqueret): aquel nom se troba subretot fruch pot servir a a Mauiiac. Lo colorarlo bure. Cerfuelh, (Cerefolium sativum, fr. Cerfeuil) : amie de l'estomac, refresca, purga ; se pot emplegar contra Chabrida Chambe : los anders e farinels. : Sin. Bochin de cabra. Sin. Cambi. Chapre, (Onobrgchis sativa, fr. sainfoin) : aquel mot es del Pueg de Doma ; en d'autres endrechs dis Esparceta. Aquela erba que dona del bon ferratge demanda se de la calç e de la terra forta ; es pauc semenada en Carladés. Charbe : Sin. Chambi. Chassan : Sin. Garric. Châtier : Sin. Marsause. �299 GLOSSARI BOTANIC AUVERNHAT Chicoreia, (Cichorium Yntijbus, fr. chicorée) : l'espècia cultivada se manja en ensalada la darreiria e l'ivern quora las fuelhas son ablanquidas. La salvatja es bona per totas las malaudias de la pel, apetissa, assosta l'estomac dins la digestion. Chicoreia de porc, (Sonchus oleraceus e asper, fr. laiteron). Chimona (Euphorbia, fr. euphor¬ be) : se dis subretot à Mauriac. (Brunella vulgaris, fr. Chucareia, brunelle). Cistra, (Levisticum livèche) : se dis officinale, fr. a Mauriac, en d'autres endrechs aquel mot servis a sonar lo Cistre (Meum atha- manticum, fr. fenouil des Alpes). Citronela, (Melissa officinalis, fr. mélisse) : dintra dins força licors ; es bona per l'estomac. Civada, (Avena, fr. avoine) : dins lo temps, las papas de civada al lach eran emplegadas dins la noiridura dels ornes. Uei, aquel gran es emplegat son que pel cavalin. Civada chapeietaira, (Avena elatior, fr. fromental). Civadiera, (Avena sterilis, var. fatua, fr. folle avoine). Clopchas : Sin. Campanetas. Coa de rat, Corata, (Equisetum, fr. prêle) : creis subretot dins las pradas umorentas ; passa per es- caufar los budels del bestiau. A Mauriac se dis Erba de la vaissela e Possada. Coa de taupa, (Phleum pratense, fr. phléole). Coca : Sin. Trufas. Cocorda, Corgola (Cucurbita, fr. courgej ; aquels dos mots son de Limanha. En Carladés se dis Co- ja, a Mauriac Cog e Coja. Cocorla, (Amanita vaginale, fr. cou¬ lemelle) : botarot bon a manjar. Cocuda, (Anthriscus silvestris, fr. cerfeuil sauvage) : a Tiezac se dis tanbén Trompa. A Prunet lo mot cocuda servis a sonar (Narcissus pseudo-Narcissus, fr. faux-Nar¬ cisse). Cocudança : Sin. Cocut. Cocut, (Primula, fr. primevère) : en Pueg de Doma se dis Cocu¬ dança ; a Mauriac e autres luocs Bragas del Cocut. Cocut violet (Pulmonaria officina¬ lis, var. angustifolia, fr. pulmo¬ naire) : es bona pels raumatz. Codonh, veire Codonhier. Codonhier, (Cgdonia vulgaris, fr. sul codonhier s'eme lo perier. Lo fruch se sona Codonh e s'emplega en confiments e per engenhar de l'aiga de codonh biona pel mal de ventre. Lo codonh trempât dins lo vin quauques jorns dona un bon remedi per las personas flacas, vielhas o que se levan de cognassier) : peitan lo pomier malaudia. Cofela, adjectiu, voida ; se dis su¬ bretot de la castanha qu'a pas pogut emplir. Cog : Sin. Cocorda. Coga de lop, Fatras blanc, (Verbascum Thapsus, fr. bouillon blanc) : aquels dos noms son de l'encontrada de Mauriac. En mai d'un luoc se dis Bolhon blanc. Coina : Sin. Cocorla. Coja : Sin. Cocorda. Colharda, (Convolvulus arvensis, fr. liseron) : se dis subretot en Limanha. En d'autres luocs se dis Corriassa del verb córrer. Dins lo Carladés, om troba Correja, Correjada, mas aquels dos mots sonan tanbén en quauques endrechs la pervenca. Dins la meu e lo lach la colharda es una bona purga. Corata : Sin. Coa de rat. Coret, part centrala del tronc. Dins lo garric lo coret es plan ne_ gre al costat de l'aubum ; es el que dura lo mai e qu'es lo mai lo leune e a Prunet dur. Corgola : Sin. Cocorda. Correja, Correjada : Sin. Col¬ harda, Pervenca. Corriassa : Sin. Colharda. Cotelas, {Iris, fr. iris) : a Mauriac se dis Espasa e en Limanha Re¬ vida. Cotels, (Sparganium ramosum, fr. rubanier). Cotôn de sanha, linaigrette), (Eriophorum, fr. �300 LOÏS Creisselha, se dis de las mesas DELHOSTAL de l'annada. Creîsselón, (Nasturtium officinale, fr. cresson de fontaine) : sia en ensalada, sia dins la sopa, passa purificar lo sang. Creísselón de terra, (Barbarca vulgaris, fr. barbarée). Creisseión sauvatge, (Cardamine amara, fr. cardamine amère). Cremalh, Cramalh, (Galeopsis, fr. per galéopsis). Cuscuta, (cuscuta, fr. cuscute). Daga, (Tgpha, fr. roseau) : al torn de Clarmont chut. sona un raus Domaisela, (Orchis bifoîia fr. orchis). na, pon- monta- e Doceta, (Valerianella Olitaria, fr. mâche) : a Tiezac se dis Rasponsôn que deurià sonar (Phyteuma spicatum, fr. raiponce) ; a Mau¬ riac, om troba lo nom Panfroment. Aquela erba s'emplega en ensalada l'ivern Doça-amara, lanum - la prima. Erba de la loca, (Soe Dulcamara, fr. douce amère). Dova, (Ranunculus Flammula, fr. petite douve). Dragon : Sin. Rosela. Drelher, Adrelher, (Aria, fr. ali¬ sier) : se dis tanbén en quauques endrechs Vaissa blanca riac Aligier. Lo fruch Adrela. Edra : e a se Mau¬ sona Sin Leuna. Eigolant, Eigolantier cuol. Eiressel : : Sin. Grata- Sin. Api. Empauta, Lampauta, (Ranunculus acris, bulbosus, repens, etc., fr. bouton d'or) : de vas Murât se dis Paschada a causa de la color que reverta aquela de la pascada facha amb dels nous ; en d'autres luocs se dis Pata de Empudent, (Rhamnus fr. nerprun) Mauriac. : se Lop o Popa. cathartica, dis subretot a Ensalada, servis a sonar totas las erbas que se manjan a l'oli, vinagre, pebre e sau. Entrefuelh, (Leontodon crispus, fr. Lion\dent hérissé). Erba daurada, (Ceterach officinafr. Ceterach) : se dis à Mau¬ rum, riac. Erba de fie, (Geum urbanum, fr. benoîte). Erba de la blanqueta : Sin. Blanqueta. Erba de l'agulha, Erba de la san- ha, (géranium, fr. géranium) : la fuelhas escrasadas garisson las talhadas. Erba de la cantarida, (Euphorbia helioscopia, fr. réveille-matin). Erba de la foira, (Inula graveolens, fr. inule odorante). Erba de la loca : Sin. Doça-Amara. Erba de la matriça, (Matricaria Chamomilla, fr. matricaire) dis tanbén buou ; en Mauriac a força endrechs Cctmomilha. : Uelh se de se sona Erba de la Maurela, (Molinia caerulea, fr. molinie bleue) : aquela erba passa per estre de las mai duras e espauruca los dalhaires. Erba de la ratela : Sin. Verbena. Erba de la sabonada, E. de sabôn (Saponaria officinalis, fr. sapo¬ officinale) : se pot emple- naire gar per lavar los petas de lana. Erba de la sanha : Sin. Erba de l'agulha. Erba de las cinc costas, Erba dels aucels, (Plantago major, fr. grand plantain) : los aucels manjan la grana d'aquella planta ; se serva seca e garis las empliduras. Erba de las graponas, (Galium aparine, fr. gratteron) : se dis aitau à Mauriac, mas en Limanha en força endrechs se sona Rebola. Erba de la talhadura ders. Erba de la : Sin. An- taupa, (Datura Stramonium, fr. datura). Erba de la Tora : Sin. Aconit. Erba de la trencada : Sin. Aurelha d'ase. Erba de la vaissela : rat. Erba de las verrugas Sin. Coa de : Sin. Blan¬ queta. Erba del prangeirôn tas. Erba dels Anders Erba dels aucels : : Sin. Borse- : Sin. Anders. Sin Erba de las �GLOSSARI BOTANIC cine costas. Erba dels cantaires, fève) (Sisymbrium officinale, fr. Herbe aux chan¬ tres). Erba dels capelons : Ions e Mauva. Erba dels gats, nalis, fr. Sin. Cape- (Valeriana offici- Valériane) : se dis a Mauriac. Erba dels fromatjons: Sin. Mauva. Erba dels grapals, Pica - lenga, (Polygonum hydropiper, fr. poi¬ vre d'eau) : aquel nom es de! torn d'Orlhac ; a Mauriac se dis Erba de Pugureicha. Erba dels verms : Sin. Tanarida. Erba del talh : Sin. Taniflori blanc. Erba de mîla traucs, (Hypericum, fr. millepertuis). Erba de Pugureicha : Sin. Erba dels grapals. Erba de rat, (Euphorbia Lathyris, fr. éparge). Erba petaira : Erba Sin. Petàs. salada, (Rumex acetosella, fr. petite oseille). tirassaira, (Polygonum aviculare, fr. renouée des oiseaux). Erba tremblaira, (Briza média, fr. Brize). Escalha : Sin. Gata. Eecaufanilha : résidu de cambi. Eschinla : Sin. Campanetas. Erba (Hyoscyamus niger, fr. jusquiame noire). Esparceta : Sin. Chapre. Esparga, (Asparagus officinalis, fr. asperge) : se manja los joves creisselons que fan aurinar. Espasa : Sin. Cotelàs. Espiga (fr. épi). Espina, Espina blanca, Espinal, Boisson blanc (Crataegus Oxuacantha, fr. aubépine, épine blan¬ che) : se dis tanbén Aubespin e de vas Bleslas Grifolh blanc. Lo fruch se son a Cenela o Auçanela, ço que fa que l'aubratel se dis quaucops Cenelier o Auçanelier. Espïnarc (Spinacia, fr. èpinard) : la fuelha es una bona manjussa. Escudelota, Faiard : se : de Doma ; dis subretot en Pue g dins lo Cantau aquela pauc semenada. planta es Faja : Sin. Fau. Falgiera : Sin. Fauguiera. Farinola, (Lampsana commuais, fr. lampsane). (Trifolium incarnatum, fr. trèfle incarnat) : se semena subretot dins las terras un b'ocin caudas per apastorgar las fedas la darreiria e estre sotzterrada la prima d'aprep coma engrais. Fatras blanc : Sin. Coga de lop. Fau, Faiard, (Fagus silvatica, fr. hêtre) : lo fruch es la faina, mas se deuria dire Faja, mot demorat coma nom de vilatge o de famiIha. Dins lo temps amb la faina se fasiá de l'oli ; uei la manobra Farotja, es trop cara. Fauguiera, (Pteris son a Gata. Favarel, (Menyanthus fr. , trifoliata, fr. Trèfle d'eau). sauvatjas, (Polygonum convolvulus, P. dumetorum, fr. vril¬ lée, renouée liseron, r. des buis¬ Favas sons) Favau, . (Phaseolus vulgaris, fr. ha¬ ricot id' Espagne). Favón, (Phaseolus nanus, fr. hari¬ cot nain). Fenassa, (Bromus mollis, fr. bro¬ me mou). Fenolh, (Anethum Foeniculum, fr. fenouil). Figa, veire Figuier. Figuier, (Ficus carica, fr. figuier). Lo fruch se son a Flor Figa. meta jove. de las Veusas : Flauja : Sin. Per- venca. dry aie Faba, fr. aquilina, fougère commune). Fauguiera mascla, (Polystichum Filix-mas, fr. fougère mâle). Faugueirina, (Athyrium Filix femimina, fr. Fougère femelle). Faugueirón, (Polypodium vulgare, fr. polypode vulgaire). Fava, (Phaseolus vulgaris, fr. ha¬ ricot) : a Sant Flor, lo fruch se dis Cotel de Fava, en Carladés se Florinel, (Andryala Sin. Fau. Faina, veire Fau. Faiola, Fajola, (Vicia 301 AUVERNHAT Folistre sinuée). : sinuata, fr. an- Sin. Rosergue. �302 LOÏS DELHOSTAL Fraissa, Fraisse, (Fraxinus excelsior, fr. frêne) : la fraissa porta de las -grands ; son bos n'es pas tant franc qu'aquel del fraisse e s'esplecha pauc. La fue'ha del fraisse es bona per la manjussa del bestial plan gras ; de fraisse Frambosier, fa e donar lach un la tisana de fuelha garis las dolors. a tort Amorier : Sin. Ampon. : Sin. Aurelha de cabra. Fromatjons : Sin. Mauva. Froment (triticum sativum, fr. fro¬ demanda de las -ri-cas en bard e en calç terras fromentaus. : Fumaterra, (Fumaria fr. fumeterre). terras dichas officinalis, Galion, (Serapias Lingua, fr. séra- pias-langue). Gantas, (Narcissus pseudo-Narcissus, fr. Narcisse faux-Narcisse) : Prunet se dis tanbén Cocudas ; Tiezac se dis mai Gantas de Montanha. a a Gantas blancas, (Narcissus poetifr. Narcisse des poètes) : al cus, torn d'Orlhac se dis comuna- ment Lire ; a Murât se sonna Ar- gentas, estre mas sembla que Arjantas. Gantas de Montanha deuriá Sin. Gan¬ : tas. Gant Pastoressa, Gant de Nostra Dama (Aquilegia : bosc de Pueg de Doma. Garnau : Sin. Cam- : pin isolât pins ; se ; se dis dis tanbén Pueg de Dona. Garossa, Cicera, Veça plata, (Lathyrus fr. gesse cultivée) : a Mauriac se dis Jarossa, se troba tanbén lo nom Liuseta. Garric, (Quercus Robur, fr. chêne) demorat dins los noms de loc e de familha. Lo fruch se sona Aglàn ; s'amassa verd per la manjussa dels Broselhat garric la fusta e s'esple¬ porcs. de café. Lo bos de s'emplega per gençana es tación o bosc de garrics se dis garrissau. Garriga : Garrigau, bosc de gar¬ rics. A Murât Gauget, se dis Jarrija. arvensis, (Calendula fr. Gata : dolsa de las leguminosas. En Limanha se dis Escalha. Gençana, (Gentiana lutea, fr. gen¬ tiane) : la raitz d'aquela planta passa per apetissar, s'arrenca en montanha e s'emplega dins mai d'un a licor Lo vin ont amara. a trempât la gençana releva las forças. Ginebre, Ginebrier, (Juniperus communis, fr. genévrier) : la griva es golarda del fruch sonat ginebre e que s'emplega dins una licor del meteis ont an nom. Lo vin trempât los fruch del gi¬ nebre es bon per l'estomac, fa aurinar bos e Los susar. dels fruchs e dolors. fums del garisson las Ginest, Ginesta, (Sarothamus scoparius, fr. genêt à balai) : servis a far de las balatjas dichas tan¬ bén escobas ; un camp de gise dis a Prunet Barta força endrechs ; en las ginestas se Gfnestet, (Genista pilosa, fr. ge¬ nêt poilu). Ginestilha, (Genista purgans, fr. genêt purgatif). Girela, (Cantharellus, fr. chante¬ relle). Giroflat, Ginoflat, (Dianthus, fr. œillet). Gramotons, (Scabiosa succisa, fr. scabieuse succise) : a Mauriac se troba lo nom Rore. L'anciàn mot chassàn, cassàn es servis la e dison Penas. panas. Garnassa en camomilha bona contra las febres. Una plan- nests de vulgaris, fr. ancolie). en la souci). Fridereta ment) cha pels mobles. La rusca de garric es bona per aqueles qu'escupisston lo sang ; mesclada amb tot a : se dis subre- Mauriac. Gratacuol, (Rosa canina, fr. églan¬ tier) : en Carladés sona tant plan l'aubratel que lo fruch. En Li¬ manha se dis Eigolantier o Eigolanf; a Mauriac se troba Eigolant e Sagnacuol. Gravel : sin. Cagaliech. Grifolh de Agrefolh, (Ilex aquifo- �GLOSSARI BOTANIC lium, fr. houx) : lo fruch es cercat ciels merles e de las grivas. Lo bosc plan dur servis a far dels margues de valor. Una plantación de grifolhs se dis Grifolàs. Grifolh blanc : Sin. Espina. Gring : Sin. Ternuga. Groselhier, (Ribes rubrum, R. uvacrispa, fr. groseillier) : lo fruch la Grosela sonada lo fruch del segond es una Loca, mot que reprimier del es Murât Noche ; a verta lo de Murât. Guimauva, (Malva silvestris e moschata, fr. grande mauve e m. musquée). Agradolier, (Cerasus vulgaris, fr. griottier) : lo fruch dich Guindot o Agradôs se bota en confiments e se serva dins Guindolier, l'aigardent. Inula-campana, Helenium, (Inula fr. aunée). Isop, (Hgssopus officinalis, fr. hysope) : bon per far escupir e susar. Jarjalha, (Vicia purpuracens, fr. vesce double) : aquel mot es de Mauriac. Sin. Garossa. Jarossa : Jarrija Sin. Garriga. : Jauga, (Ulex europaeus, fr. ajonc): aquel nom es emplegat a Rofiac e a l'orle del Lemosin). Jiniorlier, (Zizyphus vulgaris, fr. Jujubier) : se dis en Pueg de Doma. , Jiule, (Sambucus Ebulus, fr. hièble). Jonc, (Juncus divers ; fr. jonc). Jonca, (Scirpus e Carex divers, fr. scirpes e laiches). Jonc bastard, (Typha latifolia, fr. massette) : s'emplega a Mauriac. Juelh, (Lolium temulentum, fr. ivraie). ensalada. Chicoreia de (Sonchus oleraceus, S. asper, fr. laiteron) : a Mauriac se porc, dis Laitat. Laitat : Sin. Lachuga Larda, veire Abet. Laurier, (Laurus nobilis, fr. lau¬ rier) : la fuelha s'emplega dins las saussas, dins los vins cauds donar gost. per Lavanda, (Lavandula officinalis, fr. lavande). Lenga de buou, (Anchusa italica, fr. buglosse). Lenga de chin, (Cynoglossum offi¬ cinale, fr. Cynoglosse). Lentilha, (Vicia lens, fr. lentille) : bona manjussa de la Planesa. Leuna, Leune, Enna, (Hedera Hé¬ lix, fr. Lierre) : a Mauriac se dis la grana es una que fa lo renom Edra. La fuelha es bona pel mo- tón. Se dis que cuecha dins l'aiga destaca e manten las colors dels petàs. Lilàs, (Syringa vulgaris, fr. lilas). Lin, (Linum catharticum, fr. lin purgatif) : se semena plus gaireben lo lin cultivât (Linum usitatissimum). La grana s'emplega en cataplaumes. Fresc, d'aquela grana trolhada re- totjorn l'oli fresca los budels. (Lilium candidum, Lire, fr. lis) : la flor servada dins l'oli o l'aiga ardent es bona per las talhadu- ceba cuecha dins del las empliduras. Prunet, los lires son tanbén de la ras ; lach fa amassar A las Gantas blancas. Liuseta : Sin. Garossa. En quau- endrechs se dis Luseta e (Lathyrus aphaca, fr. gesse ques sona, aphaque). Loca Sin. Groselhier. : Sin. Mauva. Luserna, (Medicago sativa, Locha : fr. Lu¬ cultivée) : s'emplega noirir lo bestiau. Luseta : Sin. Liuseta. zerne Madama, per (Orchis maculata, fr. Or- chis). Lachuga, (Lactuca sativa, fr. lai¬ tue) : las fuelhas se manjan en Lachuga sauvatja, 303 AUVERNHAT sauvatja. Sin. PiboL Majofa, veire Majofier. Majofier, (Fragaria vesca, fr. frai¬ sier sauvage) : son fruch se so¬ na Majofa ; es recercat coma manjussa sia fresc, sia en confi¬ Mai : ments. : Sin PiboL Se dis tanbén d'una grossa branca e per aquò Malh �LOÏS 304 DELHOSTAL a sonar la massa de bos trencar los aubres de tota servis per Sin. Trefolhón. Marcesca, Blat marcenc, (Secale cereale, fr. seigle) : sona lo se: gol de prima. Margarida : Sin. Cap blanca. Margaridons, (Bellis perennis, fr. pâquerette vivace) : en força endrechs se dis Pimpinela o Pimparela. Marronier, (JEsculus Hypocastanum, fr. marron) : se dis que lo escarta las fruch lo Marron dels petàs. ar- Marsause, Châtier, (Salix capraea, fr. saule marsault) : aquels dos son de Mauriac. Maufraisse, Micha de cabra, (Sorbus se dis d'un a novela brota la branca. Demetar es arran- : la aucuparia, fr. sorbier des oi¬ seleurs) : sos madurs son subretot fruchs roges se son picats pels aucels, grivas e merles. Mauva, (Malva diversas, fr. mauve): se dis tanbén Bauma, Erba dels Capelons, Erba dels Formations, Formations, Locha. Mauriac n'a que fromatjons de la forma del fruch. Las mauvas s'emplegan en lavament. Mecas, (Juncus divers, fr. jonc) : servis a sonar los joncs de tota mena ; se dis tanbén Jonca. Mecas floridas Sanha. : Sin. Cotôn de Menta, (Menta diversas, fr. men¬ the) : siá en tisana, siá estilada es bona per l'estomac. Mescla, (fr. Mèteil) : mescladis de segol e de froment. Mespola, Nespola, veire Mespolier. Nespolier, (Mespilus germanica, fr. Néflier) : lo fruch se dis Mespola o Nespola ; fach sus la palha o un bocin don fit pel freg es bon a manjar. Mespolier, fuelha dels fraisses pel bestiau. Minsa, Vecilha, (Vicia diversas, fr. vesces à petits grains). Moisson : poma sauvatja, a l'orle del Lemosin. Molada : Sin. Trefuelh. Mora, Amora : de las fruch s'emplega comunament lo los confi- es romecs ; ments demoras son bons pel mau tragidor. Es a notar que dins lo ròdol del Pueg Sant Cierc (Puy de Sancy) lo mot mora servis a de lo fruch del frambosier. En sonar nas noms sus car mena. Maràn Meta Pueg de Doma se troba la forma Morai. Morai Sin. Mora. : Morelón, (Stellaria mendia, fr. ron) : dis coma o son nom mou¬ fran- baila als aucels engabiats. Morelón se dis tanbén del cimand se (Montia Fontana, fr. des mouron fontaines). Morilha, (Morchella, fr. morille). Mossur, (Orchis mascula, fr. orchis à fleurs rouges). Mostarda, Rabanela jauna, (Sinapis arvensis, fr. moutarde des champs). Nadassa Doma : servis a sonar has nadant dins lo las erbas Pueg de a las fuel¬ l'aiga. Negrilh, Negrilhôn, (Lychnis Githago, fr. Nielle des blés) : a Roffiac se dis Argent-perdut e de vas sus Blesla Basimbre. Neirón : mena de rasim negre. dis en Pueg de Doma. Se Nespola : Sin. Mespola. Nespolier : Sin. Mespolier. Noche : Sin. Grosilhier. Noguier, (Juglans regia, fr. noyer) : en Pueg de Doma se troba la for¬ ma Notzier. Notz. Lo fruch se sona Son Sin. Maufraisse. nogalh es una bona manjussa, trolhat aquel nogalh Mis, Blat d'Espanha, (Zea Mays, fr. maïs) : en erba es bon pel bes- dona de bon oli de notz ; ço que demora se dis Pan de notz. Se lo Micha de cabra tiau. Lo : gran noiris polalha, farc fach amb porcs, bestiau. Un la farina de mis Las fuelhas secas, se dis Milhac. dins lo temps, emplissián las costias dels liecns. pan îos de de notz sentis enfants ne son lo cremat, goluts, si que pas se baila a las bestias. La verda de la notz servis a non rusca engenhar YAiga de notz bona pel �GLÒSSARI BOTANIC AUVERNHAT mau d'estomac. La notz sens rus- dis Rascal, Rascalón. Amb la fuelha seca del noguier s'engenha un vin que val lo vin de quinquina e que se dona subretot se ca a las femnas. Notz, veire Noguier. Notzier : Sin. Noguier. Oata-erba, (Vincetoxicum officina¬ le, fr. clompte-venin). Olme : Sin. Orme. Onhón : Sin. Ceba. Ordi, (hordenm, fr. orge) : se dis en Pueg de Doma Pamola. Lo café d'ordi o tisana d'ordi refrescan lo sang. (Ulmus campestris, fr. Or¬ troba a Tiezac la vielha forma Olme ; un vilatge de Vie se sona Olmet. La fuelha de l'orme es bona per la noiritura del bestiau ; lo bosc es cercat dels ro- Orme, me) : se diers. a la : Pavilher fumar las saussas. Pe de cat, (gnaplialium dioicum, fr. pied de chat). Pe de Polin, (Tussilaga farfara, fr. Tussilage o Pas d'âne) : se dis su¬ bretot à Mauriac. Pelón : se dis de la bola acatada d'agusims ont amadura la cas- tanha. : Sin. Ginest. Pensada, (Viola tricolor., fr. pen¬ sée) : la pensada sauvatja intra dins força tisanas coma aquela de Penas las 4 flors. Perier, (Pirus communis, fr. poi¬ rier) : lo fruch se dis Pera, s'es gros, e Perôn s'es menut. La pera manja fresca o cuecha. Dins lo temps se'n fasiá secar força al forn. Lo cidre de pera serva pas. Perseguier, (Persica vulgaris, fr. pêcher) : lo fruch es lo Persec, una autra mena se dis Pavia Son de fruchs recercats. primiera pluma. Persil, (Petroselinum sativans, fr. persil) : sas fuelhas perfuman désigna una mescla de plantas gramineas o en- Persilha, Ortiga blanca, (Lamium ortie blanche). Palhenca, diversas cara Sin. Persec. : mena de perseguier. Pavot : Sin. Tintarela. Pebrada, (Thymus vulgaris, fr. thym) : se dis a Mauriac, en Carlades se sona Tim ; servis a per- Pavïa se Orquet, (Amarantus e Cheno po¬ dium, fr. Amarante e Ansérine). Ortiga, (Urtica[dioica, fr. grande or¬ tie) : las fuelhas jiovas de l'ortiga son donadas a las aucas, als guitons quora van passai- de la borra fola 305 album, fr. n.ostras de plantas de sanservisson a palhar las ca- quaucops ha que dieras. : Sin. Ordi, Paumola. d'aucel, Picaucel, (Sedum Telephium, fr. or pin). Pan de lebre, (Orobanche Rapum, fr. orobanche). Panfroment : Sin. Doceta. Pan de Notz, veire Notz. Passarosa, (Althaea rosea, fr. rose trêmière). Paschada : Sin. Empauta. Pastanada : Sin. Carota. Pastanalha : Sin. Carota. Pamola Pan (Pastinaca sativa, fr. panais cultivé) : sa raitz servis Pastenaga, bolhón. Sin. Empauta. Paumola, (hordeum distichum, dins lo Pata de Lop : paumelle). fr. manjussas. (Aethusa Cynapium, fr. petite ciguë). (Vinca minor, fr. per¬ venche) : a Prunet e dins tôt un tros del Carladés se sona Correja, en d'autres luocs se dis Flor Pervenca, de las Veusas. Petarela, (Arbutus Unedo, fr. ar¬ bousier) : se dis a Mauriac. Petas, Erba Petaira, (Silene in- flata, fr. silène enflée) : es un plaser pels enfants de far petar son fruch ; d'aqui son nom. Petofa, (Helianthus tuberosus, fr. topinambour) : servis mai que mai a ihoirir las bèstias ; uei pauc de monde ne manja. Peu de boc, (Festuca ovina, var. duriuscula, fr. fétuque [dure) : aquela erba acata de bels tros de nostras montanhas ; s'es pas morta, lisa jos las cauçaduras e las cira. �LOIS 306 Pesarassa se : que pessas pecol. Pese, (Pisum se DELHOSTAL dis de las gatas esson mai d'una sul sativum, fr. pois) : doas menas de peses ; semena gata tendra se manja amb la grana ; dins l'autra, la degataira ;o degrunaira sol lo dins l'una la garda. Pese becut, (Cicer arietinum, fr. pois chiche). Pibol, (Populus nigra, fr. peuplier noir) : en Limanha se dis Mai. Pibola, (Populus Alba, fr. peuplier blanc) : lo bos de pibol o de pi¬ bola es uei recercat pels mobles leugers e caissas de tôt biais. grun se : Sin. Pan d'aucel. Picalenga : Sin. Erba dels Picaucel grapals. Picamerle, (Ligustrum vulgare, fr. troène). Pimpinela, Pimpanela, Pimparela : Sin. Margaridons : en d'au¬ tres endrechs sona vertadierament (Poterium sanguisorba, fr. ginest espinós. Babelhón. Pissacèn : Sin. Braga de Lop. Pissaliech : Sin Cagaliech. Pin, Pinatel, (Pinus silvestris, fr. pin silvestre) : lo mot pinatel es subretot del Pueg de Doma. Lo bosc plantai de pins es una Piniera dins lo Cantau e una Garnassa dins lo Pueg de Doma. Plançón : jove meta ; veire CasPinçai : Sin. : tanhier. Pojada Polota : : Sin. Coa de rat. Sin. Àurelha de cabra. (Malus commuais, fr. pommier) : lo fruch es la Poma. Cada canton a sos noms per las especias de pomas : Poma Rigalha, Poma \de fum, Poma d'etra, Poma de la Velia, etc. Las unas se manjan a la man, las autras son melhoras pels confi- Pomier, trolhadas pel cidre. Una poma sauvatja se dis Moisson a Roflac e Pomalha en Pueg de Doma. Popa : Sin. Trascortiu e Empauta. Porraca, Aredaj, (Asphodelus al^ bus, fr. asphodèle blanc). ments e d'autras tis). Pressée, Presseguier : Sin. Per- Perseguier. (Genista sagittalis, fr. genêt ailé) : a Maurs. A Sant Ma- sec, Présents, met se dis Al as. Prunel : Sin. Boisson negre. domestica, fr. lo fruch es la Pruna. Una pruna pichona e redonda se dis Pruna tombarela ; una au¬ tre plus grossa e longa se sona encara (Prunus Prunier, prunier) : Pruna batoca. Se'n fa un confide sa color ment sonat a causa roja Petoirau. : Tronc d'aubre, se dis aubres plan gros. Puàn Raba, se pimprenelle). Pinha Porre, (Allium Porrum, fr. Poi¬ reau) : lo porre s'emplega subre¬ tot dins lo bolhón ; la prima se manja coma esparga. En Pueg de Doma se dis Porrada. Possada : Sin. Coa de rat. Pradina, (Agrostis alba, fr. agros- e dels (Brassica rapa, fr. rave) : subretot en Limanha semena en Planesa. Rabanela, (Raphanus Raphanistrum',. fr. Ravenelle) : es a crentar dins lo blat negre, ven talament espessa que l'estofa. Rabanela jauna : Sin. Mostarda. Racina : Sin. Carota. Rafe, (Raphanus sativus, fr. ra¬ dis) : se manja la raitz quora es tendra Ramilha e pas : veça caunada. sauvatja. : Sin. Bois. Rascal, Rascalón : veire Note. Rasponçón : Sin. Doceta. Raus, Rausa, Canavera, (Arundo Donax, fr. grand roseau). Rasimbre : Sin. Negril. Rasim, veire Vinha. Rasinôn, Rasim de Paret, (Sedum hirsutum, fr. orpin hérissé). Rebola : Sin. Erba de las grapo- Rampalm nas. Regaliça, (Trifolium alpinum, fr. trèfle des Alpes) : los pastres en gardant las vacas arancan la raitz d'aquela planta ; seca es sucrada, en tisana adolzis lo raumàs. Respalm : Sin. Bois. �307 GLOSSARI BOTANIC AUVERNHAT Revida Sin. Cotelas. : pan del pagés. al bestiau per Reviure : Sin. Voibre. Revoibre : se dis de la segonda del voibre ; veire Voibre. Romanin, (Rosmarinus officinalis, copa fr. romarin). Romegàs, Romeguiera veire Ro¬ : metz. Rometz, (Rubus div., fr. ronce) : lio fruch se Un boisson Romegàs, palha : o se Mora. s'estaca la rometz per far los Sin. Garric. palhassons. fruch fa dormir. Rosergue, Roergue, (Rumex patientia e div., fr. patience sau¬ vage) : a Tiezac se dis Folistre e a Mauriac Ampalhau. Rosier, (Rosa div., fr. Rosier) : la dis se Rosa. : Sin. Babet. : Rusca, (fr. écorce) : un aubre a rusca espessa se dis ruscassier. Sagnacuol : Sin. Gratacuol. Saletz, (Salix div., fr. saule). Sambuc : Sin. Satie. Sap, Sapin, Sapiniera Sardier : : Sin. Abet. Sin. Cereis. Saiic, Sambuc, (Sambucus nigra, fr. sureau) : dins lo Carladés se dis Sei que deuriá estre segur Soie na coma de en flor s'emplega Carcinol. La tisasaiic fa susar ; de lios escaufapel ; en se banhant dins aquela tisana om se garis de la gota. Sauvia, CSalvia officinalis, fr. sau¬ ge) : la tisana es bona per l'esto¬ mac, l'aurina ; apetissa ; beguda freja empacha de susar la nuech. Sause, (Salix alba, fr. saule blanc): a Mauriac ; a Orlhac se troba ments tanbén contra de la la forma encara a cluchar los Segueirôn, (Arum maculatum, fr. gouet piqd de veau). Sei : Sin. Saiic. Selha : Sin. Sega. Seniçôn Sin. Cap d'aucel. : : tija. Se dis subretot d'una planta que monta per botar la fr. dis un sol la grana. e Tanarida, Erba dels verms, (Tu- nacetum en vulgare, fr. tanaisie) : lavament e en cataplaume la tanarida es bona contra los verms. Tanat : se dis subretot d'un garric deruscat. Taniflori, (Senecio Adonifolium, à feuilles d'adonis). Taniflori blanc, Erba del Talh (Achillea Millefolium, fr. millefeuilles). Tartari, (Polygonum tataricum, fr. renouée de Tartarie) : en Pueg de Doma aquel nom de Tartari so¬ na (Phelipaea ramosa, fr. orobanche du chanvre ou phélipée rameux). Tartarieja, (Rhinanthus crista-galli, fr. rhinanthe crête de coq). Tassinier, (Viburnum Lantana, fr. viorne). Te, (Lithospermum officinale, fr. gré mil). Telh, (Tilia platyphylla e silvestris, fr. tilleul) : pas d'ostau sens flor de telh ; sa tisana es bona per l'estomac e per far fr. seneçon susar. Tranuga, (Agropyrum fr. chiendent) : De vas Blesla se troba la forma Gring, alara qu'a Bordeu se dis Gringon. La tisana de raitz de ter¬ nuga refresca, fa aurinar, apa- Ternuga, repens, sima la set. Terreta, Aubar. Sega, Segol, (Secale Cereale, seigle) : en Pueg de Doma se Selha o Bregira. Es estât, temps, lo gran que donava lo Tana flor Rosela, (Papaver Rhaeas e Dubium, fr. coquelicot) : en Pueg de Doma se dis Dragon. La tisana de flor es bona pel raumàs, lo mau de tregidlor. Aquela del flor Rufet vit e servis bastiments. sona Romeguiera. Arab la de las rusca Rore dis Amora de rometz En erba se dona lo refrescar. La palha fa de bons ligams ; a ser¬ (Glecoma hederacea, fr. Lierre terrestre) : bona per totas las leu. Tim : Sin. Pebrada. la terreta es malautias del �loïs delhostaĺ 308 valériane). Varaire, Valaire, (Veratrum alburm, fr. varaire) : a Tiezac sona l'elebor blanc. fr. chamaedrys). pavot). Tiravielha, Trelhavielha, (Clematis Vitalba, fr. Clématite). Tortoira, (Cuscuta major, fr. cus¬ cute) : aquel mot se dis subre¬ tot a Mauriac. (Bromus brome stérile). Trascortieu, Popa, Traucasac, Veça, (Vicia Veça plata : Vecilha (Ranunculus (Solanum tuberosum, fr. pomme de terre) : a Murât se Trufas, dis Coca e Patyn-nover ; en Li¬ manha Caca e Triflas. Es uei talament comuna que s'emplega tant per la manjusa de las tias que per aquela del bèsmonde. bon Sin. Erba de la dieu, agrestis, fr. véronique (Veronica agreste). Vaissa : Sin. Aulanier. Vaissa blanca : Sin. Drelher. Tiezac, 23 de décembre (Ver- escodre. gas per dis Maràn. Trefueih, (Trifolium div., fr. trè¬ fle cultivé) : en Limanha se dis Molada e a Mauriac Erba de très. Se semena dins las terras s an as, quauque pauc cargadas en calç, se fa très copas per an d'un bon fen. Se las bestias s'apastorgan dins lo trefueih, eau se mesfisar que gonflen pas. Trelha, veire Vinha. Trelhavielha : Sin. Tiravielha. Trelória : Sin. Bodai. Tremis : froment de prima. Tremol, (Populus tremula, fr. tremble) : lo bos d'aquel aubre reverta aquel del pibol e s'emplega per las carrugas. Trépas : Sin. Arrestabiou. Trèfas : Trufas. de Sin. Minsa. Erba de la ratela, officinalis, fr. verveine) : se pren en tisane, se dis a tort que leva los cops. Verga : se dis d'una meta jove, subretot de grifolh. Amb las vergas de grifolh se fasián las per- fr. renoncule rampante). Trefolhón, (Trifolium pratense e div., fr. trèfle) : en Limanha se (Jelhs div., fr. vesce). Sin. Garossa. bena sterilis, fr. matriça. : Verbena, repens, Uelhs de buou : (Valeriana officinalls, Valeriana, bastard, (Thymus Serpyllum, fr. serpolet, Tintarela, (Papaver officinale, fr. Tim Vernhat, (Alnus glutinosa, fr. verne io aulne) : la primiera forma es de la ribiera de Cera. Dins l'aiga, lo bos de vernhat serva mai que cap plus ; al sec Vern, dura pas. Vesc, (Viscum album, fr. gui) : lo fruch del vesc es cercat dels ausels, subretot de la griva vesca. Vessina de lop, (Lycoperdon, fr. vesse de loup) : mena de botarot. Vija : Sin. Vim. Vim, Vimotier, (Salix viminalis, fr. osier) : a Murât se dis Vija, en d'autres luocs Vimja. Lo vim se laissa trenar, servis tanbén de ligam. Sin. Vim. : Sin. Vim. Vinha, Trelha, Cambatorta, (Vitis vinifera, fr. vigne) : lo nom de Trelha es donat subretot a la vin¬ Vimja : Vimotier ha plantada lo long d'una dis Rasim. Lo fruch se paret. diable, (Bryonia dioica, bryone). Virasolelh, (Helianthus annuus, fr. Vinha del fr. soleil). Voibre, (fr. regain) : es la segondel fen. En força luocs Reviure e a Riofiac Voriu. da copa se dis La tresena copa se sona voibre. Voriu : Sin. Voibre. de 1930. Lois Delhostal. Re- �L'ESTATUT DE Dins nostre CATALONHA pais, se parla sovent de decentralización, de tant plan, de fédéralisme- En mai nostre govern acapara de poders e espandis la sieus innombrablas atribucions, en mai los ornes assenats sentisson la nécessi¬ régionalisme e, tât de luchar contra l'envasiment de l'Estat central. Nostras ideas, s'an pas pénétrât seriosament los rnitans politics, an fait, ça que la, de reals progresses dins l'opinión publica. Clars son, pr'aquô, los que se fan una idea exacta e com¬ pléta de ço que seriá principis fédérais. una França reorganizada segón los Quand nos arriba que qualqu'un nos demande, amb una punta d'ironia o de trufariá, quinas seriàn las atribucions del poder provincial en fàcia del poder central, per sofraita de clartat dins nostras concepcions, em un pauc en pena per respondre ; lo contengut de l'autonomia que somiam, varia amb cadun de nosautres. Nos es maiaisit, en l'abséntotala, dins nostre pa'is, d'institucions d'aquela mena, de ne dessenhar, foguesse idealament, restructura. cia Cresem que l'exemple que ven de nos fornir nostra sor de de lenga, Catalonha, amb son Estatut recentament votât per las Corts constitueras espanholas, poirà concretizar a nostres uelhs un tipe de regim autonomie e nos ajudar a resolvre las dificultats qu'em susceptibles de rencon¬ raça e trai Es pas que regardem aquel Estatut coma perfieit ; sabem trop plan qu'a decebut l'opinion catalana, que l'acepta solament coma lo primier pas vers la futura constitución d'un estât catalàn vertadierament autonom dins la federaeiôn de las republicas ispanicas. Los catalans an acipat a un estât d'esperit qu'a defrandat de lors esperanças e — cal ajustar — traït los engatjaments formais preses pels governants espanbols 'a una bona part velha e D'en l'endemàn de la Revolución. primier, l'imperialisme dominador dels castilhans �GÈNËRÀLITAT DE CÁTALONÌU 310 pas mort amb la monarquia borbonica, los omes de la republica n'an eiretat lor part. Aquestis se son revelats prigondament embeudats de l'ideologia juridiea de Roma e del jacobinisme centralista francés. Tant coma nostres politicians son en retard sus l'evolución del restant del mon civilizat. De personalitats coma Miguel de Unamuûo e Ortega y Gasset, que nos apareissiàn coma d'esperits eininentament avançats, se son mostrats particularament incomprehensius. Dins aquelas condicions, podiá qu'èsser amargant als dirigents espanhols d'alienar una part del poder que veniàn d'arrancar a las mans defalhentas de la monarquia. An tractat la Catalonha non coma un poble que reclama las libertats que li son degudas, mas coma una provincia a qui lo sobeiràn acorda, en regatejant sens elegància, unas mingras concessions. Per aqui, los republicans virant l'esquina a las ideas modernas de libéralisme e d'auto determinación dels pobles, son estats los leimes successors dels reis catolics. D'autre biais, cal saber que Catalonha, païs agricola e industrial, rie de l'activitat de sos abitants, pagava 18,8 % dels impostes espanhols, quand representava solament lo 12,1 % de la populaciôn totala, e que ï'Estat despensava a son profieit que 5,5 %. Aquelas entresenhas dison pro ço que l'Espanha tirava de Catalonha- La concession d'una compléta autonomia riscava de metre lo tesaur espanhol es dins una situación critica. poble Es per aquò que 1'« Estât Català » volgut e votât pel s'es tremudat entre las mans de las Corts en une région las quatre ancianas provincias. L'Esd'autoderminación dels catalans, es estât escartat e remplaçât per un autre, votât e concedit pel sobeiràn encarnat per las Corts espanholas. La libertats linguisticas, luenh d'èsser francament reconegudas, son estadas rodejadas de las insuportablas constrenchas, proprias al bilinguisme oficial. Per l'ensenhament, Ï'Estat central prétend doblar las escolas catalanas d'escolas naclonalas tôt en impausant sos reglaments pédagogies. Al punt de vista financier, las Corts se son plan gardadas d'acordar a la Catalonha una reala autonomia. Lo sistema d'imposición demora entre las mans de d'Estat que se conautonoma formada per tatut, emanat de la volontat �PiCasroltte'mlhn,Ia1!ny. Pdluat,n/i!euela BARECELO—NAl. ��l'estatut tenta de ne cedir una de 31 i catalunya part, jutjada insufisenta, a la Genera- litat. De parivas restriccions son estadas impausadas per ço justicia, la legislación la policia, etc. que toca la Malgrat tôt ço que venem de dire, los catalans an qualque rasón d'èsser satisfaits pel començament d'autonomia que lor valgut la Republica. D'ara enlà auràn un govern propri, lenga serà ensenhada dins las es-colas e se'n poiràn ser¬ vir dans la vida oficiala sul meteis pe que l'espanhol. De mai, metràn la man sus una granda partida de lor administración a lor e l'autoritat serà unicament entre de Aquelas concessions, d'acabar de encara que renacionalizar se e de mans catalanas. reduitas, lor permetràn conquistar las libertats qu'an pas jutjat bon de lor accordar. Per nosautres, regausir aquel afranquiment parcial pot que nos exemple e un encoratjament a contunhar la la federalización del nostre païs. ; es un lucha per L'ESTATUT DE CATALUNYA Text català oficial aprovat pel Conseil de la Generalitat $ d'octuhre de i9 3 z en sessió de TITOL PRIMER Disposicions générais Article l.r Catalunya es constitueix en regiô autònoma dintre de l'Estat espanyol, de conformitat amb la Gonstitució de la República i el présent Estatut. El seu organisme ■r.epresentatiu és la Generalitat, i el seu territori, el que formen les provincies de Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona en el moment de promulgar-se el présent Estatut. Article 2.n llengua oficial Per a L'idioma català és, el mateix que a les relacions oficials de d'Espanya, aiixi el castellà, Catalunya. Catalunya amb la resta la comunicació entre les Autoride Catalunya, la llengua oficial serà com per a tats de l'Estat i les e] castellà. �312 generalitat de catalonha Qualsevol disposició o resolució oficial dictada dintre de Catalunya, haurà d'ésser publicada en ambdós idiomes. La notificació es farà també en aquesta forma s.i aixi ho sol¬ licita la part interessada. Dintre del territori català, els ciutadans, sigui la que sigui llur llengua materna, tindran dret a elegir l'idiioma oficial que prefereixin en llurs relacions amb els Tribunals, Autoritats i funcionaris de totes .classes, tant de la Generalitat com de la Repiiblica. Qualsevol escrit o document que es presenti davant diels Tribunals de Justicia, redactat en llengua catalana, haurà d'anar acompanyat de la corresponent traducció castellana, si aixi ho sol'licita alguna de les parts. Els documents piiblics autoritzats pels fedataris a Cata¬ lunya, podr,an ésser redactats indistinlament en castellà o en .català, ii obligadament en una o altra llengua, a petició de part interessada. En tots els casos, els respectius feda¬ taris pûblics expediran en castellà les còpies que hauran de tenir efecte fora del territori català. Article 3.r Els drets individuals són els establerts per la Constitució de la Repiiblica espanyola. La Generalitat de fent diferència de altres espanyols. Aquests no tindran mai dintre de Catalunya menys drets que els que tinguin els catalans en la resta del territori de la Repiiblica. Catalunya no podrà regular cap matènia tracte entre els n.a.turals del pais i ,els Article 4.4 Als efectes del règim autonômic d'aquest Estatut, tindran la condició de catalans : 1.r Aquells que ho siguin per naturalesa i no hagin adquirit veïnatge administratiu fora de la regió. 2.n Els altres espanyols que adquireixin aquest veïnatge a Catalunya. TITOL II Atribucions de la Generalitat de Catalunya Article 5.è De conformitat amb el que preveu cle 15 de la Constitució, la Generalitat executarà la lació de l'Estat en les segiients matèries : l.8 blics. Eficàcia dels comunicats oficials i l'arti¬ legis- documents pû¬ �l'e.statut de catalunya 313 2.a Pesos i 3.a Règim miner i bases minimes sobre boscos, agricul- mesures. lura i ramaderia, en allô que afecta la defensa de la riquesa i la icoordinació die l'economia nacional. 4.a Ferrocarrils, carreteres, canals, telèfons i ports que siguin d'interès général ; l'Estat, perô, tindrà al seu càrrec la reversió i polr.cia dels ferrocarrils i dels telèfons, i l'execució directa que es pugui reservar de tots aquests serveis. 5.a Bases minimes de la legislació sanitària interior. 6.a Règim d'assegurances générais i socials, sotmeses aquestes darreres a la ânspecció que preceptua l'article 6.è 7.a Aigiies, caça i pesca fluvial, no contractent allô que està disposât en l'article 14 de la Constitució. Les Mancomunitats hidrogràfìques el radi d'acció de les quais s'eslengui a ternitoris situais fora de Catalunya, sempre que conservin el veïnatge i autonomia actuals, dependran exclu- sivament de l'Estat. 8.a Règim de Premsa, Associacions, reunions i espectapublics. 9.a Dret d'expropiació, salvada sempre la facultat de l'Estat d'executar per si mateix les seves obres peculiars. 10.a Sociialització de riquesa natural i Empreses écono¬ miques. La legislació delimitarà la propietat i les facultats de l'Estat i de les régions. cles 11.a Serveis d'aviaició civil i radiodifusió, salvat el dret de l'Estat coordinar els mitjans de comunicació en tôt el pais. L'Estat podrà instal'lar servis propis de radiodifusió, i exercirà la inspecció d'aquolls que funcionin per cona cessió de la Generalritat. Article 6.è La Generalitat organitzarà tots aquells ser¬ legislació social de l'Estat hagi establert o estaa l'execució dels serveis i aplicaciió de les lleis socials, estarà sotmesa a la inspecció del Govern, per tal de garantir directamênt el seu estricte compliment i el dels tractats internacionals que afectin la matèria. veis que la bleixi. Per En relació aiiib les facultats atribuïdes rior, l'Estat en l'article ante- podrà désignai* en qualsevol moment els delegats que cregui necessaris, per tal que vetllin per l'execució de les lleis. La Generalitat està obligada a subsanar, a têqueriment del Govern de la Repiiblica, les defidiències que s'observin en l'execució d'aquelles lleis ; perô si la Généra- �314 generalitat de catalonha litat estimés injustificada la reclamació, serà sotmesa la la decisió del Tribunal de Garanties Constitucionals, d'acord airnb l'article 121 de la Constitució. El Tri¬ bunal de Garanties Constitucionals, si ho creu précis, podrà suspendre l'execució dels actes o acords als quais es refereixi la discrepància, mentre ell resol definitivament. divergència a Article 7.è La Generalitat de Catalunya podrà crear i d'ensenyament en tots els graus i ordres que cregui oportuns, sempre subjectant-se a allô que dis¬ posa l'article 50 de la Constitució, amb independència de les sostenir els Centres institucions docents i culturals de l'Estat, i amb els necuirsos de la Hisenda de la Generalitat, dotada per aquest Estatut. La Generalitat s'encarregarà dels serveis de Belles Arts, Museus, Biblioteques, Conservació de monuments i Arxius, exceptuat el dte la Corona d'Aragó. Si la Generalitat ho proposa, el Govern de la República la Universitat de Barcelona, un règim d'autonomia ; en aquest cas s'organitzarà com a Universitat ûniiea, regida per un Patronat que ofereixi a les llengiies i a les cultures castellana i catatana les garanties récipro¬ ques de convivència amb igualtat de drets per a Professors podrà atorgar a i alumnes. Les proves i els requisits que, de conformitat amb l'arti¬ cle 49 de la Constitució, estableixi l'Estat per a 1'expendSció de titols, nes regiran amb caràcter général per a tots els alum¬ procedents dels Establiments docents de l'Estat i de la Generalitat. Article 8.è En matèria d'ordre public, d'acord amb el que està disposât en els nûmeros 4, 10 i 16 de l'article 14 de la Constitució, queden reservats a l'Estat tots els serveis de seguretat públtìca a Catalunya, sempre que siguin de extra-regional o supra-regional, la policia de fronteres, immigració, estrangeria i régim d'extradició i expulsió. Correspondran a la GeneraLitat tots els altres serveis de policia i ordre interiors de Catalunya. Per; a la coordSinació permanent d'ambdues classes de ser¬ veis, mutus auxilis, ajut i informació i traspàs dels que corresponguin a la Generalitat, es erearà a Catalunya, tenint en compte allô que ordena l'article 20 de la Constituciô, caràcter �l'estatut una vern Junta de de la de catalunya Seguretat formada 315 per représentants de] Go- Repúbliica i de la Generalitat, i per les autoritats depenent de l'un i de l'altra, prestin servei en régional, la quai entendrà en totes les ques¬ tions die regulació de serveis, allotjament de forces i nomenaraent i separació de personal. Aquesta Junta, el Reglament de la quai ordenarà la seva organització i el seu funcionament, de conformitat amb el contingut d'aquest article, tindrà una funcâó informativa ; però la Generalitat no podrà procedir contra els seus dictàmens en allô que es relaeioni amb els serveis coordinats. Quant al personal dels serveis de Policia i ordre interior de Catalunya atribuïts a la Generalitat, la proposta dels nomenaments serà fêta per la seva representacìió a la Junta, sens perjudici d'allô que disposa el paràgraf anterior. superiors que, el territori Article 9.® El Govern de la República, en us de les seves en exercici de les seves funcions constitucionals, facultats i podrà assumir la direoció dels serveis compresos en l'article anterior i intervenir en el manteniment de l'ordre interior de Catalunya en els segûents casos : requeriiment de la Generalitat. 2." Per pròpia iniciativa, quan estimi que l'interès général de l'Estat o la seva seguretat està compromesa. En ambdós casos serà escoltada la Junta de Seguretat de Catalunya, a fi de donar per acabada la intervenció del Go¬ vern de la República. Per a la declaració d'estat de guerra, de la mateixa manera que per al manteniment, suspensíió o restabliment dels drets i garanties constitucionals, serà aplicada la llei gé¬ néral d'Ordre public, que regirà a Catalunya igual que a tôt el territori de la República. Igualment regiran a Catalunya les disposicions de l'Estat sobre fabricació, venda, transport, tinença i ús d'armes i explosius. 1.r A Article 10. Correspondrà a la Generalitat la legislació règim local que reconeixerà als Ajuntaments i altres corporacions administratives que creï, plena autonomia per al govern i direcció de llurs interessos pecuKars, i els conce. dirà recursos propis per a atendre els serveis de llur compesobre tència. Aquesta legislació no podrà reduir l'autonomia mu- �316 generàlitat de catalonha nicipal a liimits mentors que aquells que assenyalîi la llei gé¬ néral de l'Estat. Per al -compliment del seus fins, la Generalitat podrà estaCatalunya les demarcacions territorials que cregui convenients. blir dintre de Article 11. siiva en Correspon a la Generalitat la legislació exclumatèria civil, exceptuat allô que disposa l'article 15, número 1, de la Constátució, i l'administrativa que li sigui plenament atribuïda per aquest Estatut. La Generalitat organitzarà l'administració de Justicia en totes les jurisdiccions, excepte en la militar i la de l'armada, de conformitat amb els préceptes de la Constitució i les lleis processals i orgàniqu-es de l'Estat. La Generalitat nomenarà els Jutges i Magistrats amb jurisdicció a Catalunya mitjançant concurs entre els compresOs en l'escalafo général de l'Estat. El nomenament de Magis¬ trats del Tribunal die Cassaciió de Catalunya, comespondrà a la Generalitat, de conformitat amb les Parlàment determinarà. L'organització normes que el seu i funcionament del Ministeri fiscal, correspon integrament a l'Estat, de confor¬ mitat amb les lleis générais. Els funcionarfis de la Justicia Municipal seran désignais per la Generalitat, segons et règim que estableixi. Els nomenaments de Secretaris judicials i de personal auxiliar de l'Administració de Justicia, seran fets per la Generalitat, de conformitat amb les lleis de l'Estat. El Tribunal de Cassació de Catalunya tindlrà jurisdicció pròpia sobre les matèries civils i' administratives, la legislació exclusiva de les quais sigui atribuïda a la Generalitat. El Tribunal de Cassació entendrà, a més, en els recursos sobre qualificació de documents referents al. dret privatdu català que hagin de motivar inscripciô en els Registres de la Propietat. Aixi mateix resoldrà els conflictes de competència i jurisdicció entre les autoritats judicials de Cata¬ lunya. En les restants matèries, podrà interposar recurs Suprem de la República o el que prooedeixi, segons les lleis de l'Estat. El Tribunal Suprem de la Repiiblica resoldrà també els conflictes de competència i de jui isdiceió cn+re els Tribunal s de Cata¬ lunya i els altres d'Espanya. de cassació davant del Tribunal es �l'estatut de catalunya 317 Els Registradors de la Propietat seran nomenats per l'Estat. Els Notaris seran designats per la Generalitat oposició mitjançant convocarà ella mateixa de conformiitat amb les lleis de l'Estat. Quan a ténor d'aquestes hagin d'ésser proveïdes les Notariés vacants, per concurs o per oposició entre els Notaris, seran admesos tots amb igualtat o concurs, que de drets, tant si exe'rceixen el de la resta d'Espanya. en territori de Catalunya com en En tots els concursos que convoqui la Generalitat, seran preferents el coneixement de la Llengua i del Dret catalans, sense que en cap cas es pugui establir l'excepció de naturalesa o veïnatge. Els Fiscals i Registradors designats per a Catalunya, hauran de conèixer la Llengua i el Dret catalans. condicions Article 12. Correspondra a la Generalitat de Catalunya la legislació exclusiva d l'execució directa de les funcions segiients : o) La legislació i execució de ferrocarrils, camins, canals, ports i altres obres publiques de Catalunya, salvat allô que disposa l'article 15 de la Constitució. b) Els serveis forestals, els agronômics i pecuaris, Sindicats i Coopératives agricoles, politica i acció social agrària, salvat el que disposa el paràgraf 5.è de l'article 15 de la Constitució i la réserva sobre lleis socials consignada en el numéro el 1/ del mateix article. c) La Benefîcència. d) La Sanitat interior, exceptuat el que esta disposât en numéro 7.è de l'article 15 de la Constitució. e) L'establiment i ordenació de Centres de Contractació de mercaderies i valors, de conformitat amb les normes générais del Codi de Comerç. f) Coopératives, Mutuallitats i Pôsits, amb la salvetat, res¬ pecte a les lleis socials, feta en el paràgraf 1"' de l'article 15 de la Constitució. Article 13. La Generalitat de Catalunya prendra les me¬ l'execució dels Tractats i Convenis que versin sobre matèries atribuïdes totalment o parcialment a la competència régîional pel présent Estatut. Si no ho fes en temps oportú, correspondra al Govern de la Repûblica sures necessàries per a �318 gener alitat de catalonha d'adoptar aquelles mesures. Pel fet de tenir al seu càrrec la totalitat de les relacions exteriors, exercirà sempre l'alta ins- pecció sobre el compliment dels esmentats tractats i convenis, i sobre l'observança dels principis del dret de gents. Tots els afers que revesteixin aquest caràeter, aixi com la participació oficial en Exposicions i Congressos internacionals, la relació amb els espanyols residents a l'estranger, o qualsevol altres d'anàlegs, seran de Texclusiva competència de l'Estat. TITOL III De la Generalitat de Catalunya Article 14. La Generaliitat estarà integrada pel Pada- ment, el Président de la Generalitat i el Conseil Executiu. Les lleis interiors de ment Catalunya ordenaran el funcionad'aquests organismes, d'acord amb l'Estatut i la Cons- ítitució. El Parlament, que exercirà les funcions législatives, sera termini no major de cinc anys, per sufragi universal, directe, igual i secret. Els Diputats del Parlament de Catalunya seran invio¬ lables pels vots o opinions que emeftiin en l'exercici de llur elegit per un càrrec. El Président de la Generalitat assumeix la representació Catalunya. Aixi mateix représenta la regió en les seves relacions amb la República i l'Estat en les funciions l'execució directa de les quais està reservada al Poder central. El Président de la Generalitat serà elegit pel Parlament de Catalunya, i podrà delegar temporalment les seves fun¬ cions executives, però no les de representació, en un dels de consellers. El Président i els Consellers de la Generalitat exerc/iran les funcions executives i hauran de dimitir llurs càrrecs en el cas que el Parlament els negui d'una manera explicita la confiança. L'un i els altres son individualment responsables davant del Tribunal de Garanties, en l'ordre civil i el criminal, per les infraccions de la Constituera, de l'Estatut ì de les lleis. Article 15. Tots els conflictes de jurisdicció que es susRepûblica i de la Generalitat o organismes depenents d'elles, salvat allô que dnsposa citin entre Autoritats de la entre �l'estatut de catalunya l'article 11 d'aquest Estatut per a les questions de competència entre Autoritats judioials, seran resolts pel Tribunal de Garanties Constituciona'ls, el tensió de de la competència a quai tindrà la mateixa exCatalunya que a la resta del territori República. TITOL IV De la Hisenda Article 16. La Hisenda de la Generalitat de constitueix : Catalunya es «)Amb el producte dels impostos que l'Estat cedeix a la Generalitat. b) Amb un tant per 100 en déterminais impostos dels cedits per l'Estat. c) Amb els impostos, drets i taxes de les antigues Diputacions provindials de Catalunya, i amb els que estableixi la Generalitat. * no Els amb de la Hisenda de la Generalitat recursos subjecció a les réglés seguents es fixaran : 1." El cost dels serveis cedits per l'Estat. 100 sobre la quantia que resulti d'aplicar la régla anterior per raó de les despeses imputables a serveis que es transfereixlin i que, tenint consignació en el Pressupost de l'Estat, no produeixin pagamients a Catalunya o els produeixin en quantitat inferior a l'import dels serveis. 2." Un tant per 3".' Una suma ig.ual al coeficient d'augment que experidespeses dels Pressupostos futurs de la Repúb'llica en els serveis corresponents a aquells que siguin transferits a la Generalitat de Catalunya. m,entin en endavant les Per a cobrir les quanties que resultin d'aplicar les réglés anteriors, segons el càlcul que realitzarà la Comissió mixta creada en Estatut, i l'article unie de la que es sotmetrà nistres, l'Estat cedeix a a disposiaió transitòria d'aquest l'aprovació del Conseil de Mi¬ la Generalitat : I. La Contribució Territorial, Riistica i Urbana, amb els recàrrecs establerts sobre ella. S'hauran d'abonar als Ajuntaments les II. participacions els corresponguin. L'impost sobre els dreits reals, les persones juridiques que i les transmissions de béns amb llurs recàrrecs i amb l'obli- �320 gener alitat de catalonha gació d'aplicar els mateixos tipus contributius establerts en les lleis de l'Estat. III.El 20 per sures, del 100 de propis, el 10 per 100 de Pesos ii me¬ 100 d'aprofitaments forestals, el produite superficie i l'impost sobre les explotacions el 10 per canon de inineres. IV. Una participació en les sûmes que produeixin a Catalunya les Contribucions Industrial i d'Utilitats, igual a la diferència entre la quantia de lies contribucions amb llurs recàrrecs que siguin cedits en virtut de les très réglés anteriors i el cost total dels serveiis que l'Estat transfereixi a la regió autònoma, tôt això referit al moment de la transmissió. Si amb una participació del 20 per 100 no es cobris l'esmentad» diferència, s'abonarà la resta ticipació en forma de par- l'impost del timbre en la proporció necessària. procedirà per una Comissiô de tècnics, nomenats pel Ministre d'Hisenda de la República i per la Generalitat, a la revisió de les concessions fetes en aquest article. Tant els impostos cedits com els serveis traspassats a la Generalitat seran calculais amb un augment o amb una rebaixa igual a la que uns i altres hagin expérimentât en la Hisenda de la Repiiblica. La proposta d'aquesta Comissiió serà elevada a l'aprovació del Conseil de Ministres. En qualsevol moment, el Ministre d'Hisenda die la Repiiblica podrà fer una revisió extraordinària en el règim d'Hisenda del présent Tiitol, de comii acord amb la Generalitat, i, si aixó no fos possible, s'haurà de sotmetre la reforma a l'aprovació de les Corts, i serà précis el vot favorable de la majoria absoluta del Congrès. en Cada cinc anys es Article 17. La Hisenda de la Repiiblica respectarà els acingressos de les hisendes locals de Catalunya sense gravar amb noves contribucions les bases de tributació d'aquelles. La Generalitat podrà crear contribucions noves que no siguiin aplicades a les mateixes matéries que a Cata¬ lunya ja tributin a la Repiiblica, i podrà donar una nova tuals ordenació als Els seus ingressos. tributs que establirà la Generalitat no podran èsser obstacle a les noves imposicions que amb caràcter nous général creï l'Estat, i, en cas d'incompatibilitat, aquells tri¬ buts quedaran absorbits pels de l'Estat amb la compen- �l'estatut de catalunya 321 sació que correspongui. En cap cas l'ordenació tributària de la Generalitat no podrà destorbar la implantació i el desenrotllament de l'impost sobre la renda, que serà tribut de l'Estat. La Hisenda de la Generalitat podrà continuai1 recaptant delegació de la Hisenda de la Repiiblica, i amb .el premi que aquesta tingui consignât en Pressupost, les contribucions, impostos ti'arbitris que l'Estat ha de percebre a Cata¬ lunya, excepció fêta dels Monopolis i de les Duane's amb per llurs la anexos. L'Estat, amb tôt, es réserva el dret de rescatar recaptació dels seus tributs i gravàmens en el territori català i d'ordenar-la lliurement. La Generalitat podrà emetre Deute interiior ; però, ni la Generalitat ni les seves corporacions locals no podran apellar al crédit estranger sense l'autorització de les Corts de la Repiiblica. Si l'Estat emet Deute, el producte del quai s'hagi d'invertir totalment o parcialment en la icreaOi'ó o millorament de serveis que, quant a Catalunya, hagin estât trans¬ ferts a la Generalitat, aquesta fixarà les obres i serveis de la mateixa naturalesa que es proposa de realitzar amb la participacii'ó que se li atorgui en l'emprèstit dintre d'un limit que no podrà excedir d'una part proporcî'onal a la poblaoió de Catalunya amb respecte a la població d'Espanya. Els drets de l'Estat en territori català relatius a mines, aiguës, caça i pesca, els béns d'ús public i aquells que, sense ésser d'ús comú, pertanyiin privativament a l'Estat i estiguin destinats a algun servei public o al foment de la riquesa nacional, son transferts a la Generalitat, exceptuats aquells funcions, els serveis de les quais s'ha¬ gi réservât el Govern de la Repiiblica. Els esmentats béns 'i drets no podran ésser aliénais, gravats ni destinats a fins de caràcter particular, sense autorització de l'Estat. El règim de les concessions de mines potàssiques i dels possibles jaciments de petrolis, continuarà essent régit per les disposicions vigents, mentre l'Estat no dicti nova legislació sobre aquestes matèries. El Tribunal de Comptes de la Repiiblica fiscalitzarà anualment la gestió de la Generalitat quant a la recaptació d'impostos que li sigui atribuïda per la delegació de la Hisenda que estiguin afectes de la a Repiiblica i a l'execució de serveis per encàrrec seu, que es tracti de serveis que tinguiin llur designació especial en els Pressupostos de l'Estat. �322 generalitat de catalonha 4 TITOL V De la Article 18. modificació de l'Estatut Aquest Estatut podrà ésser reformât : a) Per iniciativa de la Generalitat, miitjançant referèndum dels Ajuntaments i aprovació del Parlament de Catalunya. b) Per iniciativa del Govern de la Repûblica i a proposta de la quarta part dels vots de les Corts. En un i altre cas serà précis per a l'aprovació (definitiva) de la llei de Reforma de l'Estatut, les dues terceres parts del vot de les Corts. Si l'acord de les Gorts de la República fos rebutjat pel referèndum de Catalunya, caldrà, per tal que prosperi la reforma, la ratifìcació, de les Gorts ordinàries subseguents a les que l'hagin acordat. DISPOSITIONS TRANSITORIES Article únic. El Govern de la Repûblica queda facultat, la promulgació d'aquest Estatut, per establiir les normes a què s'han de subjectar l'inventari de Béns i drets i l'adaptació dels serveis que passen a -la competència de la Generalitat, i encarregarà dintre dels dos mesos segiients l'execució de les esmentades designada a normes a una Gomissiió mixta mitges pel Conseil de Ministres i pel Govern provisional de la Generalitat. Aquesta Comissió haurà de prendre els seus acords amb el vot de les dues terceres parts dels les seus seves de la a membres com a minim ; en cas necessari, sotmetrà diferències a la resolució del Président de les Corts Repûblica. Previ acord amb el Govern, la Generalitat fixarà la data per a l'elecció del primer Parlament de Catalunya, de conformitat amb el mateix procediment d'eleccions a Corts Constituents. Per a les eleccions a què es refereix el paràgraf anterior, Catalunya es dividirà en les ciircumscripcions seguients : Barcelona-ciutat ; Barcelona-icircumscripció, Girona, Lleida i Ta-rragona. Les circumscripcions votaran un diputat per -cada quaranta mil habitants, amb el minim de catorze Diputats per circumscripció. el territori de �l'estatut En tant que no de catalúnya 323 legisli sobre matèries de la seva compeen vigor les lleis actuals de l'Estat que es refereixen a les expressades matèries, i correspondrà llur aplieació a les Autoritats i organismes de la Generaliitat, amb les facultats que actualment son assignades als de tència, continuaran l'Estat ». �GRAMATICA OCCITAN A segón los parlars lcngadocians SEGONDA PART Moriologia E. RELATIUS, INTERROGALIUS — E EXCLAMATIUS a) Relatius Lo lengadociàn utiliza diverses nic ; que atón e que dont. tonic ; eu atón relatius o tonic ; : qui atón o toquai e lo quai ; 59. Qui atón représenta las personas, servis de subjecte regim directe sens antécédent expremit : qui vol i va ; salve qui posca ; qui cresetz engana vos engana ; fugissián o de qui deçà, qui delà. Qui tonic représenta tanbén las personias, joga lo rotle de regim preposicional amb o sens anjtecedent expremit : L'orne a qui parlava ; la femna de qui vos planhetz ; losmestres per qui trabalham ; l'onor compta pas a qui se'n trufa ;n'i aurà per qui s'o aurà méritât. Remarcas. vent que a t ru qui fat s. En Fois, — e Los parlars septentrionals substituisson tusta es tustat ; la femna de que : que Carc., qui s'altéra sovent en so- vos (tchi). 60. Que atón représenta al encop las personas, las causas o lo neutre, pot servir de subjecte, d'atribut o de regim amb un antécédent expremit : lo gos que laira ; l'aiga que raja ; n.ecis que sem ; l'orne que cercatz ; prenetz las que voldretz; l'endreit qu'anam ; l'orne que lo gos li es mort ; sai pas ço que fan. Que tonic joga lo rotle de complément preposicional sens antécédent quand es neutre e amb antécédent quand repré¬ senta de causas : vesi a qué voletz ne venir ; sai de qué me parlatz ; aqui en qué pecatz ; las causas de qué nos fasem �gramatica occitana glòria qué ; vos la rasón parli. Remarcas., qué per vos 325 ai dedicat lo libre ; l'ostal de Cal notar que l'Ag., per imitación del gas¬ con, substituis de vegadas qui a que aton : la qui parla melhor. — Mantun parlar lengadociàn substituis de que a que neutre: de que dire ; aîci en de qué pecatz. Es una forma a defugir. sap 61. Lo Carc., a la plaça de qui atón o tonic, emplega qualcui del vielh occitan (latin cui) : garissiá eu voliá ;fa plan malaise eu se'n priva ; dona eu vol, eu plan, eu gaire ; que pot far la fortuna a eu n'a pas de corl Aquela forma es correnta en provençal. que cop eu que représenta Remarca. — Cu s'altéra qualque cop en (t\chii). 62. en Quail o quau invariable, dins los parlars lengadocians fora del Cent., Toi., Fois, e Don., pot jogar lo rotle de qui atón o tonic : quai vol i va ; riga quai voldrà quai plora ; la femna de quai me parlatz.. 63. La forma compausada lo seguent quai ritz, quai présenta la paradigma : Sing. masc. ; lo fem. la quai, quala Existis de Plur. los quais, quaus las qualas quau plurals masc. en — is, — es. Lo quai joga lo rotle d'adjectiu e de pronom, pot servir subjecte, de regim directe o preposicional e d'atribut : as dit de causas, las qualas m'an agradat ; los marchands dels quais ai après ; la facilitât amb la quala fas tos verses. de 64. Dont compausat de de-\-ont servis de genitiu del replaça de de qui, de qué, de quai, de la quala : lo païs dont parli ; petits rius dont l'argent vesiadament gorrin<a. Luenh d'èsser un gallicisme, dont apertén a la lenga dels latiu a la trobadors. b) Interrogatius. à Los interrogatius lengadocians respondon respectivament qui, que, quoi, lequel, combien del francés, quin, quin un, quant. que e qué, quai, comprenon qui, �326 l. alíbèr? 65. Qui atón o tonic s'emplega per las personias coma sub- jecte, atribut, regim directe e preposicional : qui crida.? qui batetz ? ; a qui parlas ? ; amb qui vas ? ; qui es aquò ? qui son aquelis ? ; ; 66. Que atón o tonic es utilizat per las causas e pel neutre subjecte, atribut, regim directe e preposicional : que redola ? ; que tocatz ? ; qu'es aquò ? ; dison qué ? ; amb qué farai ? ; de qué te servisses ? ; per qué trabalhan ? coma Remarca. remplaçât Dins mantun parlar, que interrogatiu es per de que ; es una forma a defugir : de que vols? — 67. Quai invariable e eu dins diverses parlars podon plaçar qui : quai crida o eu crida ? ; a quai parlas o parlas ? ; quai son aquelis o eu son aquelis ? 68. Quai variable (fr. guent : Sing. de plurals Quai setz ? ; 69. sens : masc. en quais, quaus qualas is, — es. adjectiu : quai vols ? ; quala causisquai gos t'agrada ? De quais esplechs avetz besonh ? es — pronom o Quin, quan son variables coma quai e an lo meteis , Sing. masc. Plur. quin quins quinas fem. quina Cal senhalar los plur. masc. ciacion quins (quis). Son pronoms o adjectius netz ? ; de nis se- Plur. quai, quau fem. quala a a eu lequel) présenta lo paradigma masc. I rem- quins : besonh ? camps avetz laurats ? as en — is, — es e la pronon- quin demaudas ? ; quina prequina part prendras ? ; qui- ; Remarcas. En fora de las doas formas precedentas acceptablas dins la lenga escrita existis tota una tiera de variantas o alteracions : (quinh, quinhe, quint, quinte ; quun, quunhe, quunte ; quanh, quanhe, quant, quante) apertenon sobretat als parlars orientais e septentrionals. Lo Fois, e lo Carc. coneisson : (tchin, tchiin). — �gramatica occitana 70. 327 Quin, quan donan lo compausat quin Sing. quin quina masc. fem. un, quan un : Plur. quins uns quinas unas un una I a de plurals en — is, — es : quinis unis quines unes. Aquela forma es pronominala : quana una era la granda ? ; de quin un parlas ? 71. pus Quant interrogatiu de quantitat présenta las formas seguentas : Sing. Plur. Quant fem. quanta masc. Servis d'adjectiu invariable, sol quantis, quantas e de pronom ; — es pot s'emplegar variable o amb la preposicíón de : quantis ostals an o bastit ? ; quantas vos cal ? ; Quant prenetz ? ; galinas avetz manjadas ? ; quanta farina d'argent demandatz ? ; quantas de peças quantes n'avetz ? ; de quantis vos servissetz ? Remarcas. Los parlars septentrionals (quantses, quanches, quantsos, quanchos). — an de plurals en: c) Exclamatius 72. Los exclamatius comprenon quai, quin, quin un, quant, que. Quai e quin o quan son adjectius e pronoms : Quinas me'n fasetz ! ; Quai neci me fas ! ; Quina bestia L Quin un, quan un son pronoms : quana una n'ai faita ! Quant es pronom e adjectiu : quantas me n'a fait ! ; quantas de gents avetz perdut en guerra ! Que équival a quant : que de flors aici totas novelas / F. Los indefinits afìrmación - INDEFINITS expremisson diversas modalitats de sens : universala, particulara, determinada, indeterminada ; negación ; distribución ; quantitat ; unitat e pluralitat ; partitiu ; paritat e semblança ; disparitat ; relatius indefinits. �328 l. alibert a) Afirmaciôn uni ver sala 73. L'afirmación universala es representada per tôt Sing. tôt masc. : Plur. tots, fem. tota — is, — es totas Tôt vin los joga lo rotle d'adjectiu e de pronom : an begut tôt lo daissada tota l'aiga ; avem pas mai de camparois, avem tots manjats ; tôt s'abissa ; los farem totes rire ; era e an tota vestida de blanc ; son Remarcas. rals redobdats plural totis pesols ; o sai tôt. Los — en : parlars septentrionals coneisson de plu(tutses tutches, tutchos). En Alb, om a lo tuts. masc. Lo compausat ment pronom : totom, utilizat totom totom. o Don. Narb., es exclusivasap ; om pot pas se fisar al dire de en b) Afirmaciôn particulara 74. L'afirmación nits seguents : particulara s'expremis amb los indefi- Quoique, quauque, qualques, quauques dels dos genres : Aquela forma es exclusivament adjectiva : ai trobat qual¬ ques camparols ; me contentarai de qualques prunas ganheron qualque pauc d'argentRemarcas. En général, los parlars lengadocians an adoptai una forma femenina : Sing. qualqua, quauqua, plur. qualquas, quauquas. Cal senhalar los plu rais masc. en — is, es. Val mai se'n téner a las formas regularas encara conservadas : qualque, qualques pels dos genres. — — La forma pronominala es representada quoiqu'un, quauqu'un. Sing. masc. quoiqu'un fem. qualqu'una Ex. pel compausat Plur. qualques qualques uns, — is, — es unas s'aimas las peras, te'n balharai qualques unas ; demandaràs lo camin a quoiqu'un. Di-ns la lenga parlada, quoiqu'un, près dins lo sens absolut de alguien de l'espanhol, se pronóncia : {qualqu'ú) coma digun (digii) ; om : troba tanbén : (quoiqu'ils, digiis). �329 gramatica occitana Remarcas. quos) per Cal notar de — La foníoción del pronom (amb plurals en : {quasqu.es, quas- qualsques. neutre reven a quicom, quaucom obert), diminutius correspondents : quicomet, quaucomet, que correspondon al fr. quelque chose e a l'esp, o algo sahes quicom d'aquel afar ? : Dins quicom res) : z ; quaucom m'anuja. qualques parlars (Bez., Fois., etc) ; lo sinonim de es quoique res, quauque res (qualquo res, quauquo a quauque res de nou ? ; o fa per quoique res. L'anciana forma alcun, aucun subsistis gaire qu'en Bez. (Pezenas). En composición dins d'aucuns cops (d'auciis cops). c) Afirmaciôn determinada 75. L'anciana lenga utilizava cert modems an represes non sens d) Afirmaciôn indeterminada e certàn que los escrirasón : cert orne ; certa femna ; certàn mastin ; certana mostela. La lenga parlada emplega a la plaça la perifrasi adjectiva : de... que i a amb de noms plurals o de collectius : de cops que i a ; d'annadas que i a ; de mon que i a. Om troba tanbén lo pronom adjectiu : de quins que i a, de quinas que i a : de quinis que i a fan atal ; de quinas femnas que i a. Veire tamben per un, unis, d'unis a Unitat e pluralitat. vans 75. L'afirmación indeterminada generala s'expremis amb l'ajuda de om que joga lo rotle de pronom subjecte. S'emplega leumens quand l'afirmación enclau aquel que parla. Quand l'afirmacíón es exclusiva d'aquel que parla, cal utilizar la terça persona del plural o la terça del sing. amb se: om s'engana sovent ; quand om ditz la vertat, om se fa de malvolents. Remarcas. — Los parlars septentrionals coneisson non compausat de un-\-om. Dins la lenga parlada, om a : (on) forma e generala, (uon) parlars septentrionals, (un) en Fois, defugir l'iatús. Orlh. La forma l'om servis per e) Negacíón 77. La rotle truis negacíón comprend diversas formas : Cap joga lo d'adjectiu e de pronom invariable. Adjectiu se cons¬ leumens amb de : ai pas cap de cotel ; cap de porta es �330 L. ALIBERT pas alandada ; ne vesi pas cap ; cap se vol pas mostrar ; se tracha pas de cap. Cal senhalar los compausats cap mai"; amb lo sens de cap d'autre : ne vesi pas cap mai, cap vendra pas. Degun (degii, degiis, digii, digiis, dengiis, dingiis) servis de pronom absolut amb lo sens del fr. personne e de l'esp. nadie : degun ne vol pas ; vol pas saber res de degun. L'utilización coma adjectiu o pronom ordinari es venguda rara e arcaïca : qui obliga comuna, obliga deguna ; cresi pas que volguessen far degun tort ; en deguna cap pus pus maniera. Degun dona los compausats degun mai e degun pus qu'an personne o autre personne : degun mai es ; i a pas degun pus. Cal ajustar non-degun équi¬ lo sens del fr. pas vengut valent pus plus energiic de degun : non-degun es pas vengut. Nat, nada sinoniiim de degun en A g., servis de pronom e d'adjectiu : nat orne, nats obriers, nada femna, n'i a pas nat ; ne vesi pas nada. S'emplega de vegadas amb l'article : non crenh diable lo nat. Res fraita. res res utilizat coma pronom neutre absolut (fr. rien, esp. n'ai pas res ; fa pas res de bon ; res li fa pas soSe combina amb mai e pus per donar los compausats es nada) : mai, mai res (marês) del Rgt., res pus : mai ; mai res me fa pas plaser ; voli Non-res equival a res : aquò Cal senhalar la formación res que se ai pas besonh de pas res pus. sià non te sent cap es non-res. siá de grat. res que e res que se siá : de f) Distribuciôn 78. Cada invariable e servis unencament d'adjectiu : cacada femna ; cada très ; cada fat a son sen. joga lo rotle de pronom, se déclina coma un, una : cadun se van passejar ; caduna aura sa part ; cadun es da cop ; Cadun un cop ço sieu. Bel es un adjectiu que contribuïs a formar de nombrosas expressions de sens distributiu : a belis unis, a belis dos, a belis très, e*c, a bêlas unas, a bêlas doas, a bêlas très, et\c equival a per un, dos très, etc o cada un, dos très, etc. Encara : a belis brassais, a belis flocs, a belis sous, a bêlas oras, a bels icops, etc équivalent a brassat per brassat, floc per floc, sou per sou, etc. �gramatica occitana . .Cascun que 331 jogava lo rotle d'adjectiu e de pronom es ven- gut arcaïc, la forma chascun es un gallicisme évident : cascuna vegada ; cascun lo sieu. g) Quantitat 79. interrogatiu servissiá de correlatiu a tant lenga ; dins la lenga moderna aquel usatge es vengut rar : tantas quantas eran ; totis quantis son (fr. autant qu'elles étaient ; tous autant qu'ils sont). e a Quant non tôt dins l'anciana es remplaçât per coma o que : tantas coma qu'eran; totis tant coma son o tant que son. Dins la lenga literària couvén de servar quant o coma pus leu que Quant eran o que. Tant adjectiu o pronom pot construire amb o sens de variar o demorar invariable tantas gents ; tanta de venasôn ; tant de carn ; tant argent ; son pas tantis ; tantes coma sem. La segonda forma de tant es aitant sovent reduita à atant (atà) dins los parlars modems. e se Autant : indenegable gallicisme que s'es trop sovent aitant, atant : élis an atant mal coma un fort bon rocin (Galhard) ; a de joias benleu atantas que de penas es un substituit a (Bessou). Lo text d'aquel darrier exemple a (autantos). Remarca. Las formas aitant, atant, aitanbén, atanbén, — aitanpauc, atanpauc, aitanplàn, atanplàn son correntas dins lo lengadociàn parlât e Mistral las a consignadas dins son diccionari. La substitucíón de aitant, atant al gallicisme autant es donc perficitament justificada. Tots los textes oc¬ citans un pauc ancians coneisson que las formas que recomandam ; autant apareis solament amb lo francés. Plan (fr. beaucoup) pot èsser adjectiu o pronom ; se cons¬ de : plan peiras ; plan de peiras ; plan ne voldriàn ; parli de plan. Remarcas. Dins diverses parlars plan es variable : (pianos gents, pianos de gents ; planis ornes ; planes pâtis¬ son ; n'ai pianos). Al nostre vejaire, la lenga literària deu l'emplegar invariable. Força a la meteissa significación que plan : ai força trabalh ; força annadas ; força de gents ; n'i a força ; força m'an parlât. Remarcas. — Coma plan, força pot variar dins la lenga truis amb o sens — �332 L. ALIBERT parlada (forços annados, forces : deu se'n téner Molt a o pensan). la forma invariabla. La lenga escrita (mult) d'usatge extremament réduit mot arcaïc. Es variable : moltas sobretot es un gents ; moltas de gents ; molts se'n trufan. 80. Pauc adjectiu es un variable e pronom Sing. invariable. o Plur. masc. pauc fem. paufia paucs paucas Existis de plurals en — is, — es : pauquis, pauques ; for¬ parladas en : (pauces, pauços) : paucas gents ; paucas gents ; em pauquis ; pauques o creson ; ai pauc de peças. mas de Gaire es essenciaiament un adjectiu e pronom invariable: pas gaire pan ; vendem pas gaire de vin ; coma aquelas n'i a pas gaire ; gaire se'n trachan. Remarcas. La lenga parlada emplega correntament de i a — formas variablas Trop (gairo : car ; aqui n'i a pas gaires). leumens variable : trop pan, trop de carn ; tropa tropis d'ans ; ne caldrà tropas. Remarcas. En lenga parlada del Gav. plurals en : (troches, trochos). es pauretat ; — Massa de l'Orlh equival a trop, es invariable vin ; gents ; : massa massa \carn. Pro pro de es invariable en pan ; pro creson lenga normala far lor dever. : pro mal ; pro Remarcas. Los parlars coneisson pro variable : (pru, pruto, prutes, prusso, prusses ; pruno, prunes). Aquelas for¬ mas convenon pas dins la lenga escrita. — Mai deu demorar invariable n'i a mai que o creson ; Remarcas. — : mai mostrats-o a d'argent ; mai pena ; mai. Formas variablas dels parlars populars : ; maites, maitis, maito, (maisses, maissis, maisso, maissos maitos). Mens absôludament invariable moneda ; n'i a mens : argent ; mens de libres, n'avem mens. mens que o creson ; de Ges (ges, gis) deu demorar invariable deutes, n'ai pas ges ; ges vendran pas. : ges d'argent ; de �333 GRÀMATICA OCCITANA Remarcas. Formas popularas variablas : (gesses, gessis, gesso, gessos). Plus, pus forma invariabla : n'ai pas pus de blat ; ne vi¬ — rent pas pus. Remarcas. plussis Om troba de formas variablas — : (plusses, plusso, plussos). ; h) Unitat 81. Un. e pluralitat qualificat d'article indefinit se déclina atal Sing masc. un uns, fem. unas una Existis de formas : Plur. popularas en : (ii, iis, unis, unes usses, iissis, iissos, iinses, iinsis, iïnsos ; en, eno del Rgt. L'indefinit adjectiu o pronom : un ome valent, una femna ; un que se passe java m'a vist ; n'ai trobat una de perduda ; una d'elas se'n va. Lo plural abitual de un emplegat coma article indefinit es expremit per de : d'omes ; de femnas ; de vendemias. Quand lo substantiu es plural per essencia o représenta d'objectes que van per parelhs, lo plural de un es sovent uns,, unas : un es bela talhants ; unis esclops ; om troba los substantius ordinaris : unis gosses de caça ; unis caçaires. Un al plural s'emplega tanbén quand a lo sens emfatic : fasiá unis uelhs blancs que m'espantet ; avíá unas mans a far fasti. En fr. de tels... que Un. pot encara aver lo sens de environ amb los numerals : unas unas unis cauças, unas cercas ; unes grolhas, unis uelhs. En Fois., dos, Unis siá atal unas très, unes cent. del fr. certains : o d'unis ; d'unas volon pas manjar. a lo sens d'unis volon que usitats en fora del Toi. e Fois ; plusieurs, divers : tentarai mant pelegrinatge ; mantun. cop ; mantuna annada ; aqui mantun gojat, aqui mantuna filha. Mant an lo e mantun sens son pauc del francés Plusors (fr. plusieurs) es un mot completament arcaïc. Las pels escrivans modems son de gallicismes. Caldriá reprendre la forma anciana plusors (plusurs) o la remplaçar per mant, mantun o la perifrasi dels parlars acformas utilizadas �334 l. alibert tuais mai d'un : çón< se mai d'un ; ai atrapat mai d'un peis ; de mai d'una fat- calha. i) Partitiu 82. Dins Faneiana lenga, lo partitiu era expremit pel subsdonatz-li argent ; fa descas ; noirir gosses. Aquel usatge subsistis gaire qu'en Fois. Ça que la, dins de textes ancians, om troba ja las formas modernas amb de o de-\-article. Lo primier tipe es général en Lengadoc : voli de pan ; donatz-li d'argent ; fa de descas ; noirir de gosses. Lo segond es propri a l'orlh. : voli del pan; donatz-li de l'argent ; fa de las descas ; noirir dels gosses. Lo partitiu déterminât usa sempre de l'article : dona-me del tieu pan ; dona-me del formatge fresc ; porta-li de l'aiga qu'as posada. tantiu sol voli pan ; : j) Paritat e semblança 83. Tal, tau adjectiu e pronom variable : tal jorn coma pas tala coma dises ; n'ai pas trobat de talis. Aital, atal sinonim del precedent : farem d'aitala faiçôn. Remarcas. Formas popularas en : (atalses, atalsos). uei ; es — Meteis o meteus, metieus présenta lo paradigma seguent : Sing. Plur. meteis masc. meteis, fem. meteissa Remarcas. en Don. e EncTacom mai is, es mai o mens fossilizada : mateis ; métis en Toi.; médis dieus meteus en Alb. La Forma meteis Carc. ; espandida dins l'anciana leraga dem es fora del Don., Cent., etc en — Aquela forma subsistis gaire qu'en Fois e Lengadoc en Gasconha e Catalonha. — en — meteissas e es en en Fois, Ag.; metieus, era me- la mai aquela del catalàn mo¬ (mateis). Es donc la que conven de substituïs al galli¬ cisme même qu'a remplaçai generalament la forma indigena. qualques exemples : la meteissa causa (la mateicho causo) ; lo nostre esperit meteis (le nostre esperit mateich) ; aira meteus (aro meteu) ; lo pauc metieus qu'avem (lu pau metiu qu'abèm). Aici k) Dis paritat 84. Autre présenta lo paradigma seguent : �335 gramatica occitana Plur. Sing. mac. autre autres fem. autra outras Es dndistinctament pronom e cerca Vautre ; n'ia pas d'autres ; Remarcas. — En Orlh, adjectiu : un autre costat las autras se'n van. Rgt. Gav. om troba : ; (altre, antre, atre). , Quoiqu'un mai représenta lo pronom absolut correspon¬ dent a autre fr. une autre personne : o demandaràs a quoi¬ qu'un mai. Quicom mai, quaacom mai ten loc de l'ancian pronom absolut neutre als o aire : donatz-me quicom mai de melhor. Ço autre (çà-z-autre) représenta lo neutre déterminât cor¬ respondent a l'autre : aquò es bon, ço autre val pas res. Autru (vielh ocoitàn plaçai autrui) es autres ; arcaïc los autres : ço d'autru lo pecat dels autres. per ; e generalament rem¬ l'autru pecat ; ço dels Los alternatius la un, la una, l'un, l'una ; l'autre, l'autra ; los uns, las unas ; los autres, las autras servisson de pro¬ noms : la un ritz, l'autre plora. Podon èsser remplaçais pels relatius repetits qui, eu. quai : qui ritz, qui plora. L) Relatius indefinits 85. Qui que forma invariabla utilizada per las personas qui que venga, demora ; qui que vejas, avertis-me, aja pietat de qui que te demandarà. Cal senhalar los compausats : qui que sià, qui que síán ; qui que se siá, qui que se siàn, qui's que se sià, qui's que se sián que jogan lo rotle de pronoms e d'adjectius : un orne qui que sià ; de femnas qui que siàn ; qui's que se sià deu se respectar. coma pronom : Qué que s'emplega per lo neutre e las causas : que que fagatz, auretz pas rasón ; de qué qu'ajatz besonh, som aqui. Dona, coma qui que, los compausats seguents que son pro¬ noms e adjectiu s : qué que sià, qué que siàn ; que que se sià, qué que se siàn ; qué's que se sià, qué's que se siàn : vos donarai qué que se sia que demandetz ; un ostal qué's que se sià Quai que variable vol donarai ; quala adjectiu : quai que volgatz, qu'arribe, lo demori. Gompausats, es pronom e ora �336 l. àlibert siá, quais que sián ; quai que se siá, quais que se quala ora que se siá cal partir ; Quin que, quina que 'adjectiu e pronom variable : quin que volgatz, prenetz-lo ; quina ora qu'arribe, lo demori. Compausats : quin que siá, quins que siàn ; quin que se sid, quins que se siàn : quina ora que se sid, ccd partir. quai que siàn : Quoique que adjectiu variable : de quoique mena que lo volgatz ; de qualques mejans que vos serviscatz. Compau¬ sats : quoique que sid, quoique que se sid : lo prendrai de quoique mena que se sid. III. A. — « VERB OBSERVACIONS GENERALAS a) Conjugasons 86. Los verbs occitans se repartisson entre très conju¬ ar (— à) ir (—z) gasons : lr" amb rinfinitiu at — : en donar, donat. 2" amb l'infititiu — if : lo participi passât en en — e lo participi passât en causir, causit. 3a amb l'infinitiu (— e) e , e en — re, — lo participi passât en tonic (— è) o — er atón ut : rebondre, rebondut ; er — voler, volgut ; plànher, plangut. La primiera e la segonda son ditas vivas, car comprenon tots los verbs de formacion romana e podon servir encara a de novelas creacions : eissalatar, batanar, cascalhejar ; entestesir, encodenir, enclausir. Al contrari, la terça es dita morta, car se compausa exclusivament de verbs de derivacion latina e dona pas loc a de formacions novelas : beure, moure, plànher, saber, voler. Es aquesta que clau la majoritat dels verbs Remarcas. irregulars. Certs verbs, despuei las originas de la lenga, conjugasons, es probable que n'era atal meteis en latin popular : culhir e cùlher, fugir e fúger, lusir e lùser, cosir e côser, quérir e querre, tenir e téner, etc. — oscillan entre doas �337 GRAMATICA OCCITANA Al loc cors de La vida de la lenga d'autres canviaments an agut : De verbs de la 3ra conjugasón podon passar a la lra: cerner, còler, pòrger, passan a : cernar, colar, porjar. De verbs de la 3" eonjugasón passan a la 2" : escàser, parer prêmer, mòlzer, tòrcer, vencer, plànher, jónher, pènher, etc donan tanbén : escasír, parír, premír, molzir, torcir, vencir, planhir, jonhir, penhir, etc. A l'época moderna tôt una categoria de verbs sabents en ir de Fanciana lenga, gairebén abandonats despuei que l'occitàn a cessât d'èsser emplegat dins dos documents pu¬ — blics e ensenhat dins las escolas, al francés son estats tornar manlevats assimilais analogicament a la 1" conjugasón: cedir, procedir, concedir, decedir, presidir, negligir, incombir, inserir, insistir, resistir, gerir, digerir, dirigir, devesir, evaluir, distribuir, contribuir, restituir, etc, etc. Los parlars septentrionals e lo provençal n'an conservât una partida. La lenga literària deu los restablir rigorosament dins lor forma tradicionala ; per aquò consultar los diccionaris del anciàn occitan o encara los diccionaris espanhoils o italians. En latin, aquels verbs apertenon a la conjugasón en e ÈRE. b) Modes e Temps 87. L'occitàn utiliza los meteisses modes e los meteisses temps que lo francés. Cal notar solament los punts seguents. Lo prétérit de l'indicatiu e l'imperfait del subjonctiu que constituisson en francés parlât de temps en via de disparición son del tôt vius en lenga d'Oc. Lo participi présent es un temps d'usatge exclusivament literari, la lenga parlada lo coneis pas en fora d'expressions fossilizadas, d'adjectius verbals o d'adjectius verbals substantivats : aiga partent del potz, d'aqui estant, aire ausent, agulha-cosent, malvolent. Dins Fanciana lenga, lo participi présent preniá la marca del plural : de ribieiras e lacs portants vaissels e barcas (Galhard), mentre dins l'usatge literari actual e jos l'influencia del francés demora invariable. Es estât remplaçât pel o per l'infinitiu construits amb en : en risent ; en nadar, en rire (Orlh.) L'occitàn modem a conservât un cert nombre gerondiu nadant, en d'adjectius �338 Ĺ. ALÌBERT verbals, marcańt lo futur o la possibilitat, de sens genera- passiu en — dor, — doira : penjador, vesedor, punidor. Gonvén de senhalar tanbén una mena d'adjectiu verbal constituit pel radical de qualques verbs : clin de di¬ nar, cluc de clu\car, colc de colcar, engrun de engrunar, fel de felar, rebond de rebondir, trescond de trescondre, us de lament usar, etc. Los textes de la segonda mitât del segle XVIn coneisson en- pels verbs aver e èsser, qualques formas de l'anciàn condicional passât dérivât de plus-que-perfait latin : aguera, fora. La lenga d'Oc emplega los meteisses temps compausats que lo francés. De mai utiliza correntament los temps sobrecompausats : ai agut fait, som estât vengut, aviá agut fait, eri estât vengut, aguesse agut fait, foguesse estât vengut, auríá agut fait, serià estât vengut, aurai agat fait, serai estât vengut. cara, c) Radical verbal 88. Dins los verbs regulars lo radical verbal propriament dit demora identic, mentre que, dins los irregulars, lo ra¬ dical verbal s'es diversificat pel joc de las leis foneticas al cors de l'evolución del latin a l'occitàn : beu-re, beu-rai, beu-rià, bev-í, bev-iá, bev-ent, be-gueri, be-guesse, be-ga, be-gut. D'una faicón generala, lo radical del présent es comun al présent de l'indicatiu e del subjonctiu, a l'imperatiu, a l'in¬ finitiu, al participi-gerondiu, a l'imperfait de l'indicatiu, al futur e al condicional. Lo radical del prétérit es commun al prétérit de l'indicatiu, a l'imperfait del subjonctiu e al participi passât. Cal remarcar que lo radical del prétérit pot s'espandir al présent de subjonctiu, al participi-gerondiu e mai a l'infinitiu. La tendéncia dels parlars populars es a l'unification del radical del prétérit e del présent de subjonc¬ tiu quora sus l'un, quora sus l'autre. Enfin quand l'infinitiu apertén als tipes en — ire e — ure séria indepenta amb lo futur e lo condicional : ja-ire, ja-irai, ja-irid al costat de la séria del présent : jas-i. Pot arribar ço meteis dins los verbs en — Ire, — Idre dins los parlars ont l se vocaliza : mou-re, mou-rai, mou-rid, al costat del présent : mol-i. forma une �gramatica occitana 339 89. Al présent de l'indicatiu e del subjonctiu la vocala radicala, en seguida de l'oscillación de l'accent tonic, quora su)1 radical, quora sus la desinéncia, pot canviar de timbre o de natura ; aici-ne los principals exemples : à o cale (càle), calam (colón) peli (pèli), pelam (pelàn) ò u : trobi (tràbi), trobam (trubàn) iè é : siegui (siegui), seguem (seguèn) uè ii, u : cuelhi (ciièlhi), culhem (ciilhèn) colhem (culhèn) uò u. : toqui (tuòqui), tocam (tucôn) ài oi : dais se (dàisse), daissam (doissóni) ei ai : laisse (lèisse), laissam (laissàn) au ou : caufe (càufe), caufam (coufón) Una part d'aquels cases d'oscilLación son propris als parlars septentrionals, lo seguent caracteriza lo gavaudanés è — — é : : — — — — — — — de Mende : -f- nasaln : cante (cónte), cantam Qcantón). Los parlars modems tendon a unificar lo radical quora sus la forma tonica, quora sus la forma atona. Es atal o sus — a pujar, meteis om a sus (pugi) culhir que ; sus puegi (pègi) puejar (pejar) ; atal (culhi) culhi (ciilhi) sus cuelhi (quelhi) cuelhir (quelhi). La lenga literària deu respectar las alternàncias vocalicas a mens dins la mesura ont los parlars, sobretot los septentrionals, las an servadas ; escriurem donc : colhir o culhir, cuelhi, colhem o culhem ; pojar o pujar, puegi, pojam o pujam ; siegre, siegui, se¬ guem, seguetz, siegon ; requerre, requieri, requerem, requieron. d) Formaciôn dels temps e radicals temporals Anam examinar successivament las très lors conjugasons principalas particularitats. lrn e conjugasón 90. Présent d'indicatiu. Es format del radical verbal de la desinéncia : e don-i, don-as. Imperfait d'indicatiu. Se forma amb l'ajuda del radical del latin ab dins ama- temporal — au — tonic dérivât bam : an-av-i, an-av-es. Remarcas. vent v : — — Los parlars Cent., Toi., Fois, amudisson so(dunài, dunàes, dunào, dunàen, dunàetz, dunàun). — �340 L. ALIBÈRT (Saverdun) canvia y en g : (dunàgo, dunàgos, dunàgo, etc). L'Onlh. substituis sovent — as — a — av — a las doas primieras personas del plural : (dunasions, duLo Fois. nasiàs). Gerondiu. Lo gerordiu que se confond amb lo présent se forma amb la desinéncia — participi ant : don-ant, an- ant. — Dins mantun parlar, la desinéncia — ant remplaçada per aquela de la 2a e 3a conjugasón — ent : (dunen, anen), son de formas a descaçar de la lenjga lite- Remarcas. es rària. Adjectiu verbal. Se forma amb la desinéncia en — ador : penj-ador, marid-ador.. Infinitiu : Don-ar, trastej-ar. Futur. Lo futur es un temps compausat per juxtaposi- d'indicatiu del verb aver abreujat : donar-ai, donar-às, donar-à, etc. Condicional. Se forma coma lo futur amb l'infinitiu e l'imperfait d'indicatiu del verb aver abreujat : donar-iá, ción de l'infinitiu e del présent donar-iás, donan-iá, etc. Remarcas. — R dels condicionals pot s'amudir dins di¬ Om troba : (dunayò, dunagòs, dunayò, etc). tanben de formas ont z dispareis : (dunarò, dunaròs, verses parlars dunarò, ccmjugasons. Se compausa unencament del etc). N'es atal meteis dins las doas autras Présent radical e del suBJONCTiu. de la desinéncia : don-e, an-e. temporal tonic del plural del prétérit de condicional passât en era : don-er-i, an-er-i, don-er-es, an-er-es. Cal remarcar que la 3a persona del singular a servat son aniciana forma e son anciana desinéncia sens radical temporal : don-et, an-et. Prétérit. Es caracterizat pel radical que provén de la 3" persona l'anciana lenga en — eron e del — er-— — — Dins los parlars meridionals, r pot s'amu¬ (dunèi, dunèes, dunèc, dunèen, dunèetz, dunèun). Lo Toi. e lo Fois, emplegan lo radical temporal — egu — provenent dels prétérits forts de l'anciana lenga del tipe habui : ac, habuisti : aguest : (dun-ègui, dun-ègues, dun-èc, dun-èguen, dun-èguetz, dun-eguens. En Toi. modem Remarcas. dir : �341 gramatica occitana egu — s'es tremudat en — eb — : (dun-èbi, dun-èbes, dun-èc, dun-èben, dun-èben, dun-èbetz, dun-èboń). Los parlars Gav. e Orlh. canvian sovent — er — en ess o oss a las doas primieras personas del plu¬ ral : (dunèssion, dunessiat) Gav. o (dunossions, dunossiàs) — — — — — Orlh. Imparfait Es constituit amb l'ajuda del temporal tonic — ess — dérivât del Latin — avisdon-ess-e, don-ess-es, don-ess-e, don-ess-em, etc. del subjonctiu. radical sem : Remarca. En — plural s'assordisson Participi Orlh., las doas primieras personas del en — oss — (dun-ossions, dun-ossiàs). passât : Don-at, an-at. 2a conjugasón 91. Présent d'indicatiu, Es caracterizat per la preséncia del radical incoatiu — iss — dérivât dels incoatius latins en — escere caus-iss-i, caus-iss-es, caus-is, caus-iss-em, : etc. Remarca. coatiu es làn eix — en En parlar Don. eiss — — e (— ech qualque cop — o — en Fois., l'in- eich—), en cata- fen-eiss-i, fen-eiss-es, fen-eis, etc. Se troba a tots los temps qu'utilizan l'incoatiu. Imperfait d'indicatiu. Se conjuga amb l'incoatiu — iss — e lo radical temporal — i — (— y —) provenent de — e — latin en iatus dins legebam, *legeam. La lenga anciana fasiá lo radical i tonic ; dins la lenga moderna l'accent s'es desplaçat sus la desinéncia e lo radiçal s'es consonificat : fen-í-a, ferir-iss-i-á (fenissyô). En Orlh., coma dins l'ancian occitàn, l'imperfait se con¬ juga sens incoatiu : caus-i-á, fen-i-á. Gerondiu. Lo participi présent e gerondiu se forma amb l'incoatiu e la desinéncia en.t : fen-iss-ent, caus-iss-ent. Un gerondiu se passa d'incoatiu e se constituïs amb — int : caus-int, fen-i^it. — — — : — — Remarcas. Los parlars populars forman sovent lo ge¬ prétérit : feniguen.t, fenisquent. dona un a partir de l'infinitiu : fenirent, cou¬ — rondiu sul radical del Lo Fois, ne sirent. La lenga literarià deu admetre que fenissent e fenint aqueste darrier réservât exclusivament al gerondiu. ; �t. ALIBÈRT Adjectiu verbal. Es en — idor sens incoatiu : pun-idor. Aquelas form,as son raras. Infinitiu : Fen-ir, caus-ir. Futur. Fenir-ai, causir-ai. Condicional. Présent Fenir-iá, causir-id. Lo présent de subjonctiu possecaus-isc-a, fen-isc-a. de suBJONCTiu. dis l'ineoatiu Remarcàs. — isjc — : Lo parlar Don. emplega l'ineoatiu — eiss — : (fertreich-e, fen-eich-es, etc.). — isc — es remplaçât per — iss — : (fen-iss-ie, fen-iss-ies, etc.). D'autres parlars fan lor présent de subjonctiu sul radical del prétérit : (fenig-o, fenig-os, fenig-o, etc.). En Alb., per amudiment de g : (fenio, fenios). Prétérit, Aquel temps manleva lo radical temporal igu — als verbs forts de l'anciana lenga en — gu —, i ajusta lo radical temporal en — er — : fen-igu-er-i, fenigu-er-es, fen-igu-et, etc. (— eich — En Gav., o — — ech —) — Remarcas. Lo Fois, de igu — : fenigu-i, fen-igu-es, fen-ic, fen-igu-em, fen-igu-etz, fenrigu-en. Lo Toi. a : fen-igu-eb~i, fen-igu-eb-es. Existis de prétérits analogies del subjonctiu présent : fen-isq-er-i, fen-isq-er-es. En Alb, e Carc., formas am g amudit : (fen-i-èr-i). Imperfait del subjonctiu. Aquel temps a lo meteis ra¬ dical que lo prétérit augmentât del radical temporal ess : fen-igu-ess-e. — — se contenta — — Remarcas. dona — Lo prétérit forma d'imperfait getad<a de la lenga escrita. una Participi passât : analogie del subjonctiu présent : fen-isqu-ess-i. Deu èsser re- Fen-it, caus-it. 92. Una tiera de verbs de la 2^ radical incoatiu conjugasón se conjuga partir : parti, partid, partigueri, partiguesse, parta, partent, partit. Demest aquelis cal senhalar : ausir, assalhir, bolhir, brusir, cobrir, culhir, dormir, eissir, escopir, falhir, fugir, gausir, legir, lusir, mentir, morir, obrir, ofrir, partir, prusir, repentir, salhir, sentir, servir, sortir, sofrir, venir. sens : �gramatica occitana Remarca. 343 La majoritat d'aquels verbs an de formas : sentir, sentissi, sentissiá, sentiguèri, sentisca, sentissent, sentit. — modernas amb l'incoatiu 3" 93. Présent pas cap Los aver, Conjugasôn l'indicatiu. Los verbs regulars présentant de particullaritat. rebond-i, rebond-es, rebond, etc. de irregulars podon aver de formas variablas, tais son : èsser, anar, faire, saber : ai, as, a, avem, avetz, an. général, las irregulafdtats de la lrn e 2" persona del son estadas reduitas pel restabliment del radical verbal sus las personas del plural ; es atal que beu, beus son estats tremudats en bev-i, bev-es segón bevem, bevetz, bevon. La 3° persona del singular a persistit tala quala. Serva la forma derivada del latin o una forma qualque pauc modificada per l'analogia. Los verbs en s sonor provenent de c la¬ tin donan tz : dire, disi, ditz; aquelis en s sonor provenent de d .atin perdon la consonanta : creire, cresi, cre; aquelis en n perdon tanbén lor consonanta finala dins a prononciacíón : téner, teni, té (n) ; los verbs en v voealizan lor consonanta en u. : beure, bevi, beu ; aquelis en l, dins qualques parlars, lo voealizan en u : moire, moli, mou ; los en b provenent d'un p latin e los en d provenent d'un t latin assordisson lor conso¬ nanta : recebre, recebi, recep ; poder, podi, pot. Enfin g palatal dona i : *tragere : traire, trasi, trai. Aquel estât conform a las leis foueticas es trebolat per l'analogia ; es atal que l'om a : creu segón beu, crei segón trai, cretz segón ditz alloc de ,cre ; ten (tén.) segón teni alloc de ten (té) ; condus segón condusi alloc de condutz ; etc. Remarca. Los verbs de la 2a conjugasón non incoatius seguisson aquelas reglas : ausir, ausi, au o aus ; fugir, fugi, fug (fuch). Imperfait d'indicatiu. Se forma coma dins la 2a conjugasón amb lo radical temporal — i — : rebond-ià, vol-iá, cres-iá, bev-iá. Imperatiu. Formación regulara : rebond, rebond-etz. Qualques irregulars manlevan l'imperatiu al subjonctiu : aja, ajatz ; diga, digatz ; veja, vejatz. Mas, en sinigular — Gerondiu. Formación regulara : rebond-ent, perd-ent. �344 l. alibert Remarca. — Lo Fois, a de gerondius sus l'infinitiu : rebondr-ent, perdr-ent. Adjectiu verbal. Aquela forma rara es en — edor : ves- edor, ves-edoira. 94. Infinitiu. Los infinitius regulars son en — bre, ndre, — rdre, — dre, — tre, — nher atón : recebre, rebond-re, perd-re, med-re, met-re, planh-er. La màger part dels autres infinitius presentan diversas — formas o doblets : a) Una partida d'aquels doblets provenon directament del latin classic o del latin vulgar ; pareis èsser lo cas per placère ; plasèr ; PLàcERE : plaire ; movère : movér ; mòvere : moure ; vidère : vesér ; vîdere : veire. b) D'autres verbs en ere tonic an donat de formas en — jos l'influéncia analogica dels futurs fonetics regularament derivats del latin : jacère : jasér e jaire segón jairai ; nocère : nosér e noire segón nnirai ; sedère : sesér e seire segón seirai ; dolère : dolér e dolre segón dolrai. — re c) Los verbs en en — ere breu re, mas los infinitius an donat d'infînitius normals atón an pogut se formar précédents : còcere : coire, còser ; dùcere : duire, dúser ; mòlere : moire, mòler. d) Jos l'influéncia analoigica de sérias coma jasér, jaire, jasi ; coire, còser, còsi, om obtén las formas : jàser, nòser, Icréser, fàser, tràser, dòler, còler, òler, de tala faicón que de verbs de tota origina arriban a donar d'infînitius en er atôn. Es atal que la lenga d'Oc a servat un nombre extremament réduit d'infînitius en er tonic : caler, poder, saber, valer, voler e los substantius dever, plaser. e) Las parlars modems an contunhat de formar d'in¬ fînitius analogies d'una faiçón descabestrada ; la séria far, faire, fàser dona estar, estaire, estàser ; sus valrai, voirai, calrà, valdrai, voldrai, caldrà, vaurai, vourai, caurà, vaudrai, voudrai, caudrà, varrai, vorrai, carra, om a valre, voire, cailre, valdre, voldre, caldre, vaure, voure, caure, vaudre, voudre, caudre, varre, vorre, carre ; poirai dona poire ; sauprai, cauprai, receuprai desvolopan saupre, saure, caupre, caure, receupre, receure ; sus creire, veire om a aveire, sabeire ; sus querre : averre, saberre ; sus perdre : avedre, aguedre. — parallelament en — er als — — �345 gramatica occitana La lenga literària deu admetre que de formas d'usatge général e sobretot las que an subsistit de l'ancian occitàn. Futur bre, condicional. Los e ndre, rdre, verbs dont los infinitius son en ire — ure, forman lor futur e lor condicional per l'adjonccion del présent e de l'imperfait de l'indicatiu abreujats del verb auer : rebondr-ai, rebondr-iá., — — Los verbes isser, — erià — — en — cer, : futur udrai — — zer, tre, — — ser, — mer, — ner, nher an de futurs e de condicionals en — erai, vencerai, molzerai, coserai, premerai, cernerai, Idre, — ure, — udre fan Irai, — Idrai, — urai> voirai, voldrai, vourai, voudrai. — — dre, — naisserai, planherai. Los verbs en 1er, lor — : e Remarcas. — Ire, lor condicional — en — Los parlars populars an de formas en erai : (premirai, cosirai, naissirai, planhirai, creissirai) que la lenga literària deu regetar. Quant a (crendrai, plandrai, parestrai, conestrai) son de simples gallicismes. irai per — — — 95. Présent Lo présent del subjonctiu lo présent d'indicatiu dins los verbs regulars : rebond-a, met-a, perd-a, med-a. o del suBJONCTiu. lo meteis radical que a) Los verbs irregulars podon aver de subjonctius tirats analogicament del présent (Gav.) : cosi, cosa ; fasem, fasa ; fosi, fosa ; jasi, jasa ; plasi, plasa ; devi, deva ; movi, mova ; recebi, receba, planhi, planha ; restrenhi, restrenha ; vend, vença ; conoissi, conoissa, etc. Son los mens usitats. b) D'autras cocam : formas coga, dicam : derivan diga, directament del : tanga, doleam : dolha, veja, habeam : aja, placeam *moriam : moria, sapiam : sàpia o sacha, recipiam o rececha, occidam : aucisa, bibam : beva, scribam molam : mola, texam : teissa, vivam : viva, etc. plangam : planga, tangam valha, viDEAM : latin : crescam : cresca, pascam : pasca, valeam : : : : plàcia, recépia escriva, c) Ça que la, los subjonctius los mai emplegats dins la lenga moderna son formats sul radical del prétérit : calguet, calga ; dolgueri, dolga ; molgueri, molga ; volgueri, volga ; tengueri, tenga, aucigueri, auciga ; claugueri, clauga ; degueri, dega ; fagueri, faga ; jagueri, jaga ; nogueri, noga ; �346 l. alibert plagueri, plaga ; rigueri, riga ; segueri, sega ; vegueri, vega; tesqueri, tesca ; visqueri, visca, etc. Segón los parlars, la forma varia e per un meteis verb, om pot aver mantun subjonctiu présent : dire : disa, diga ; saber : sàpia, sacha, saga ; plaire, plasa, plàcia, plaga. Remarca. Cal remarcar que los textes del xvin e xvii" segles an conservât mantuna forma arcaïca : faça, plaça, volha, valha, dolha. — 96. Prétérit. Los verbs regulars an lo radical normal, se d'ajustar lo radical temporal — er — e las desinèncias modernas : vend-er-i, perd-er-i, bat-er-i. Dins los contentan parlars orientais e septentrionals, i a una tendència a forlo prétérit amb lo radical — gu — junt al radical per la vooala de ligasón e : vende-guer-e, perde-guer-e, bategaer-e. Aquel procediment s'es plenament desvolopat en provençal. Los verbs irregulars de l'anciana lenga constituits en majoritat pels verbs forts son estats tractats de faiçón vamar riabla : a) Qualques unis son venguts regulars : ateis, atenheri ; ceis, icenheri ; feis, fenheri ; jois, jonheri ; plais, planheri; teis, tenheri ; caup, caberi ; receup, receberi ; saup, saberi ; poc, poderi ; sols, solveri ; trais, traseri ; bec, beveri ; dec, deveri ; escris, escriveri ; respos, responderi ; rescos, resconderi ; escos, escoderi ; mis, meteri Aquels prétérits son ; mois, molzeri. fréquents dins los parlars vesins del gascon. b) Los verbs forts en gu (habui : ac, habuisti : ague&t) an subsistit e an assimilât la majoritat dels autres ; sus volgueri, va'Igueri, agueri, tengueri, degueri, begueri, calguet, molgueri, mogueri, etc. om a : claugueri de claus, construgueri de costrus, digueri de dis, dugueri de dus, escrigueri à'escris, estrengueri û'estreis, fengueri de feis, plangueri de plais, rigueri de ris, tragueri de trais, vegueri de vi, fagueri de fis, etc. Remarca. Divers parlars, sobretot los septentrionals e orientais, forman lo prétérit en gu pel mejàn d'una vocala de ligasón e la consonanta finala del radical subsistis : coseguere, creseguere, noseguere, plaseguere, naisseguere, etc. Aquel procediment demora, ça que la, excepcional. — �gramatica occitana 347 pasqueri, tesqueri, vìsqueri, feri, fori o servat lo radical dels ancians prétérits correspondents : pasquei, tesquei, visquei. Los darriers : feri, fori derivan de las 3as personas : feron, foron. c) Un nombre réduit de verbs an format lor novel prétérit sul subjonctiu d'origina latina : cresca, cresqueri, alloc de crée ; pasca, pasqueri alloc de pac ; veja, vegeri alloc de vi ; aja, ageri alloc de ac ; sàpia, sapieri sacha, sacheri alloc de saup ; recépia, recepièri, rececha, rececheri alloc de receup ; posca, posqueri alloc de poc ; conosca, conosqueri Cal notar. que foreri an alloc de con<oc. d) Dins los parlars actuals l'analogia a desvolopat d'autras formas ; sus posca, vis\ca, fenisca se son produitas las formas seguentas : aver, asca, asquere ; faire, fasca, fas- èsser, fosca, fosqueri ; siosca, siosqueri ; traire, trasqueri ; veire, vesca, vesqueri. Imperfait del subjonctiu. Aquel temps se forma regularament suis divers radical s del preter.it : rebond-ess-e, metess-e, planh-ess-e, fos-ess-e, valgu-ess-e, visqu-ess-e. Participi passât. Lo participi passât es. en — ut : re¬ bond-ut, met-ut, perd-ut, med-ut, receb-ut, planh-ut, valg-ut, creg-ut, cresc-ut, noseg-ut, visc-ut. Existis un cert nombre de participis passât irregulars derivats directament del ilatin : claus, fos, mes, mois, près, tors, asseit, dit o dich, escrit o escrich, fait o fach, trait o trach, fen<ch, fint, planch o plant, restrench o restrent, nat, jait, mout, résout, sout, rist, rescost, vist, etc. queri ; trasca, e) Desinéncias temporalas temporalas emplegadas en lengadopodon se repartir en set tipes principals : a) — i, — as, — a ; — am, — atz, — an. En parlar central : (— i, — os, — o ; — àn, — àtz, — un). Aquel tipe représenta las desinéncias de l'anciana lenga : cant o can.ti, cantas, canta, cantam, cantatz, cantan. Es utilizat pel présent d'indicatiu de la Ira conjugasón. 97. Las desinéncias ciàn i, — es, — « ; — em, — etz, — on. parlar central : (— i, — es, — « ; — èn, — ètz, — un). Aquel tipe correspond al vielh occitàn : vend o vendi, ven¬ des, vend ; vendem, vendetz, vendon. Servis pel présent b) — En d'indicatiu de la 2a e 3» conjugasón, pel prétérit de las très �348 L. ALIBERT conjugasons conjugasón. c) — e, e soven per es, — — e ; — l'imperfait d'indicatiu de la Ira em, — etz, — en. En parlar central : (— e, — es, — e ; — en, — étz, — en). Aquel tipe proven del présent de subjonctiu de la lra conjugasón e de l'imparfait de subjonctiu : can.t o cante, cants o cantes, cant o cante ; cantem, cantetz, canten ; cantès, cantèsses, cantès' ; cantessém, cantessètz, cantèssen. S'emplega al présent de subjonctiu de la lra conjugasón e a l'imparfait de las très conjugasons. d) — a, — as, — a ; — am, — atz, — an. En parlar central : (— o, — os, — o ; àn, — àtz, — un)En vielh occitan era lo présent de subjonctiu de la 2a et 3a conjugason e l'imparfait d'indicatiu de la Ira ; Venda, ven¬ dus, venda, uendam, vendatz, vendan ; donàva, donàvas, donàva, donavàm, donavàtz, donàvan. La lenga moderna l'utiliza als meteisses temps. e) — à, — âs, — à, — dm, — àtz, — an. En parlar central : (— ô, — ós, — ó, — ón, — ótz, — ón). Correspond a l'imperfait de l'indicatiu de la 2a e 3a conju¬ gason e als condicionals dins la lenga anciana coma dins la lenga moderna. Cal notar solament que l'accent plaçât primitivament sus i (— y —) que caracteriza aquels temps, s'es transportât sus la desinencia : feniria, fenirid — — (fenÏTijó). f) ai, — às, — à, — am, — atz, — àn. parllar central : (—• è, — às, — à, — én, — étz — àn). Represena las formas abreujadas del présent d'ind. del verb aver que servisson a formar lo futur. g) — a, — atz, — «, etz. Aquel tipe correspond a las doas personas de l'imperatiu dins la Ira iconjugasón e dins 'la 2a e 3a. la : dona, donatz ; 2a : fenis, fenissetz ; 3a : vend, vendetz. — En — Remarcas— — — Ira persona del siNGULAR : a la plaça de i, los parlars Orlh., Gav., Rgt., Cev., Montp. emplegan e : done, donave, fenisse, bate. La desinencia i pot se substituir a e del tipe c, a canti alloc de cante, posqui alloc de posca. Pot s'apondre a — e del tipe c, a — a del tipe d, a d del tipe e : (cantei) alloc de cante, (batessei) alloc de batesse, — a del tipe d : — — �349 gramatica occitana (caniaboï) alloc de cantava, (vendoi) alloc de venda, (abioi) alloc de aviá, (auríoi) alloc de auriá Pel tipe f, — ai persistis en Orlh., Rgt., Cev., Montp., Bez., part del Fois ; s'afeblis en — èi en Narb., Alb., Carc., Ag., part del Fois. ; se réduis a — è en Cent., Toi. Don., e part del Fois : donarai, (dunarèi, dunarè) 2a en persona del singular es — en : — dels as tipes aed s'afeblis Bez., Narb., Montp., Carc., Aig., Don. : (dunes, bâtes). Lo tipe b tremuda — es en — os al prétérit en Alb.,Bez. : (cantèros, vengueros). La segonda persona del singular de l'imperatiu de la 2a e 3a conjugasons pot aver una desinéncia en — i : veni, fai, trai, nai. En Narb., aquela desinencia es d'usatge gairebén général : fenissi, meti, vendi. Cal notar encara de formas en a : meta, vena. Qualques verbs utilizan lo subjonctiu présent : aja, auja, diga, veja. — 3âpersona dins lo tipe c, — e pot èsser donès, venguès. Lo tipe f assordis — à en — ô dins los parlars septentrionals e dins qualques punts dels orientais e occidentals : (dunaró, feniró, vendró). absent Ira coma del singular : dins la vielha lenga persona del plural : nonciat cal notar que m es sempre pro- n. En Orlh., la Ira persone es lo tipe b : generalament en — ms (-ns) e assordit en — ons : (bendons, fenissons). Dins los tipes b, c, d (prétérits, imperfaits del subjonctiu e imperfaits de l'indicatiu), los parlars Orlh., Gav., Cev., Montp., Ag. emplegan la forma — iam (— ian, — ion, ions) : doneriam, donessiam, donaviam, fenigueriam, feniguessiam. Am del tipe e persistis en Carc., Ag., Alb., Bez., Rgt. ; s'assordis en ion en Cent., Toi., Fois., Narb.; se réduis a —in en Don. : aviam (abiàn, abión, abini). es — — 2a persona del plural : la desinéncia — tz persistis en Cent., Toi., Fois., Don., Narb. mentre que s'afeblis en — s en Carc., Alb., Ag., Cev., Montp., Bez., Rgt., Gav., Orlh. : donatz, avetz, fenissetz (dunàs, abès, fenissès) Lo Gav. viatz possédés de formas en (dunat, tenet, anabiat). — t : donatz, tenetz, ana- �350 l. alibert Los parlars Orlh., Gav., Cev., Montp., Ag., pels tipes b, c, (prétérits, imperfaits del subjonctiu e imparfaits de l'indicatiu) coneisson de formas en — iatz : doneriatz, donessiatz, donaviatz, fenigueriatz, feniguessiatz). Lo tipe e es en — atz en Carc., Ag., Alb., Bez., Rgt. ; s'assordis en otz en Cent., Toi., Fois., Narb., se réduis a — itz en Don. : aviatz (abiàs, abiotz, abitz). d — 3» persona del plural : disson en — on en la s desinéncias en — an s'assor- Toi., Fois., Ag., pels tipes a, d, e : donan, (dunon, bendon, anabon). faiçon generala, lo tipe b — on (-un) tend a se generalizar : (dunun, feniscun, batun, cantun) per donan, feniscan, batan, canten. Aquel — on se réduis a — o (-«) en Orlh., Alb., Bez., Rgt., Cev., Don. : (dunû, vendu, anabù, benguèru). En Fois. — en es leumens emplegat a la plaça de on : (dunen, benden, riguen, feren). Lo tipe e tremuda — an en (-on) d'una faiçon generala; (-iun) en Carc. ; (—iu, — ieu) en Rgt. ; (— iou) en Orlh., Gav., Rgt., Bez., Alb., Cev., Bez.,; — iu o — in en Don.: ( auriôn, auriún, auriú, aurièu, aurióu, asuriù, aurin). Dins lo tipe f, — àn se canvia en ( —ou) anciàn — au en Orlh., Gav., Rgt., Bez., Alb., : (dunaròu, anaròu, feniròu, vendan, anauan D'una — tendróu). Lo Don. serva — au : (dunarau). D'autre biais, cal notar que los tipes que venem minar se son sovent substituits los unis al s autres : d'exa- 1) Lo tipe b tend a prendre la plaça de c a l'imperfait del subjonctiu : (cantessi, cantesses, cantès, cantèssem, cantèssetz, cantesson). 2) Los imperfaits de l'indicatiu arcaïcs del tipe d se conjugan sovent sul tipe b : (anavi, anaves, anava, anàvem, anàvetz, anavon) o (anavi, anavas, anava, anàvem, anàvetz, anavon). La substitución es pas jaurai compléta. 3) Los subjonctius del tipe d podon èsser remplaçats pels del tipe c : (bate, bâtes, bate, batem, batetz, baten ; fenisque, fenisques, fenisque, fenisquem, fenisquetz, fenisquen). % 4) Dins diverses parlars, completament en Montp., Cev., parcialament en Bez., Alb., Toi., lo tipe e ses tremudat en ièi, — iès, — iè, — ièm, — iètz, — ien o — îèu- Las for¬ mas en ièm, — iètz son las mai espandidas. — — �351 gramatica occitana 5) Lo tipe c a l'imperfait de subjonctiu es remplaçai pel tipe d dins qualques parlars : (anessa, anessas, anessa, anes- anessatz, anessait). tipe d, en Orlh., e Gav., dona de subjonctius présents e d'imperfaits en — ia : (batio, batios, batio, batian, batias, batiu), (benguessie, benguessies, benguessie, benguession, benguessiat,, benguessiu). La meteissa substitucion pot se produire pel tipe c al subjonctiu présent de la Ira conjusam, 6. Lo gasón : (parlie, parties, etc). (Seguirà). L. Alibert. �PETITA POEMA de ANTOLOGIA resurreccio la I (Maria Magdalena, Salomé, Maria, mare de Jaume, Joana, Mara i Dîna, carregades de flors i d'aiguës oloroses, surten de Jérusalem, per la petita porta de Nicodemus, aplegades i tristes com les escasses ocelles supervivents d'una volada que ha caigut al parang. Volen per l'horitzó els vels finissims de les boires matinals que s'esfilagarsen. Fa bona hora. L'airet és prim i bla talmeni el pèl moixi. Es l'aurora de la Resurrecció). Maria, mare de Jaume. (A Magdalena) Quin averany de joies o tropells, porta aquest ràpid esclatar de l'alba ? Salomé Hi ha pena o goig, en aquest vol d'ocells L'iala els tremola com una ma balba. ? Magdalena De garbes d'or et colga en và, el mati, el cor la llum d'amor no portes. va els ocells, quan duus aci (al cor) totes les aus de l'alegria, mortes. quan dins Canten en Maria, Més, com mare de Jaume al mig d'un torterol de fum atguna ara se espurna vivida endevines, diria que un filet de llum m'ha filtrat per l'ànima en ruines. Magdalena Il'lusions només ! Crivell ni junt no hi ha en nosaltres per la joia vera. �petìta antologìa Som periegrines de l'Amor difunt. braç ni llavi en arribà, ens espera... Però ungirem els restos de l'Amat Ni de nard i llàgrimes ! JOANA Calleu, amigues ! (les aturaì) Cat riecomptar si res hem oblfidat, ara que encar sora prop de les botigues. Ja duus el llenç, Maria Salomé ? I tú el parfum, Maria de Magdala ? Salomé Jo, si, Joana. Magdalena Amiga, i jo també. Però si bagués deixiada la fiala : no havem els cors plens de passió d'amor, germanes ? (Oh, quin nard més pulcre !) Els romperiem com un geriricó i n'ungiriem tôt el sant sépulcre... Mara Ah ! I quji ens mourà la pedra ? Dîna Oh desconhort ! Si no sabem ni moure'ns la tristesa ! Maria, Però « mare l'Amor, és vàlid digué Jesûs. Pel de Jaume com la mort », que ama, res no pesa. Magdalena Guaiteu ! Ja hi som Maria, ! mare de Jaume Oh Rabbi ! Salomé Oh Déu ! Magdalena I obert el monument ! �míquel mèlèńdrés Mara i Dina Què ? Totes, llevat Magdalena Com ? Magdalena I el Rabbi fora ! Ens han robat el Mestre ! Totes Oh ! Es cert ? Maria, mare de Jasame Lladres cruels ! Així heu robat alhora per sempre més La' joia dels mortals. Nuvolet blanc, apaga't ! Fuig, cardina No La ! empLenis més de música els fondais. joâa és morta, si no és divina. Magdalena Duré la nova a l'afollament : com hem vist car niu, que cuida Hoc d'olor del Crist, d'aquest fer-nos morir. I li Pere (decidida) en portaré fredor de tomba buida ! (Plorant se'n va). de Jaume pàt de fer claror, i l'alosa encara canta ! No plora el vent com un gosset ferit Maria, mare I iel cel és blau i el sol té encara i els núvols blancs encara no fan maixta ! Salomé Es que la terra és còmplice del o s'ha parat el cor de la natura furt, ? (L'Angel apareix). Angel Déu amb vosaltres, dones ! Per què surt dels vostres llavis la tristor ? Fulgura ressuscitât entre un esclat imimens, l'invicte Rei. Llanceu la veu ardida ' �pètita antologia plena i flairant com un grapat 355 d'encens, sobre la terra que ara encén, la Viida ! No us ho digué : — Convé que els pecadors posin les Mi, i que en la creu mòria que el tercer dia, amb força de colós, mans en absorbiré la Mort La — (Se'n la victòria ? joia d'ara guanyi el dol d'abans, on jeia el cos exànime ! buida la tomba Anuncieu-ho á en aneu van ; — Pere i als gerjnans a pel món, que us sentin cantar l'ànima. precipitadament, esbalaïdes, sense dir ni un mot). 11 (Les dones fora. Joan i després Pere arriben al monudistingir, aquest mati, entre els nuvolets blancs i les aies dels àngels. Surt del sepulcre, esclatant, una ment. Costa de fortor d'arômes dolcissimes, com d'un alabastre romput). Joan M'estreny igual com unà serp, el pit, aquest cami que on és el Rabbi em mena. Mania diu que, el cos, l'han esvaït, Tindrà raó, Maria Magdalena ? (Guaita el sepulcre, però no hi entra). Oh ! No hi és ! Pere (que s'acosta) Mare ! Quin ocult rogall em nua ! Ai, negacions ! Diria que en el meu cor encara canta el gall i que no acaba mai de fer-s'hi dia ! Jo que em sentia tant valent en l'Hort de llevà el cap a mil, ara se'm posa diins, el profund respecte de la Mort i la fredô, en les venes, de la llosa... (Arriba i diu Hi és ? a Joan) �miquel melendres 356 JOAN Entreu, Pere, que pertoca a Vos. del carné us espera La boca oberta per a xuclar-vos, com un tremolós, lieu flajmareig, la il'lusió darrera. Pere (guaita) Oh ! Buit ! Son fora els restes de l'Amat ! Només buidô al recinte funerari ! — Glovelles tristes d'un bell fruit gustat — llenços i el sudari. adormirem a Getsemani. resten només els Ens L'abandonàrem No ens la soldadesca. a sublevàrem, l'hora que parti cap a la Mort, en mig de gent burlesca. Com voldrem ara, orfes de raó, pujar al cel una complanta vàlida Que hagi -volât en l'aire el Papalló i s'hagi endut al cel fins la crisàl'lide ? fer ? joan Aguila excelsa que, encarada al sol, iguaJes ! t'has enlairat al Déu que en força Si no t'he vist la maj estât del vol, que senti almenys el batre de tes aies Darrera teu mon ànima es consum ! alimentant fal'leres infinités. Només Déu s'amaga dins la Llum. porta'm a la Llum que habites ! un Crida'm i sense pressa, carregats d'una barreja de trisjoia, de foscor i de llum ; com aquells llenyaters de muntanya que, en dies hivernais, vénen del bosc i duen a l'esquena. la feixugor d'uns troncs pesants ; meravellosament florits, però, de flocs de neu que cauen. Un cop sortits els dos apòstols, entra Maria Magdaleda, impetuosa- (Se'n tornen tesa i de menf). Magdalena On ets, oh tomba Orfe el com meu cor, vèncer glacial ? d'Amor primai, l'impetu amb què el crides ? �PETITA ANTOLOGIA Si, que es dessagni ,al damunt teu, si han d'escolar-lo les seves lluny de Déu intimes ferides. On aniré, fora d'aci, ai caminant sense cami ! — — per la planura desolada ? On aniré a morir d'enyor — *ai amadora sense amor ! — eternament crucificada ? Si li ensorraren la ciutat, pot, l'emágrant, un cop tornat, almenys besar-ne les ruines. A mi, m'occiren l'Amador i res no em resta besador de tantes glòries divines. Fins que sera la mare deixa valent l'infant, vigilant la llantieta de l'alcova. I a mi, neófit el cel en l'Amor, prova la valor amb la foscor d'aquesta cova. em S'emportarà el meu bes, el vent ? S'haurà de perdre el meu lament dins la tenebra subterrània ? Jo que portava per l'Ocait, tota la flama del meu pit, tota la flaire de Betània ! Oh, cabellera ! Per què et vull ? Cert que, ploralles, el meu ull tantes. cap moment no en vessà Més ai, senyera del meu cor No seràs més el manil d'or en que ! eixugarà les seves plantes ! En va em flairaran del palp divi d'abans ara les mans. m'urpeix igual que un tigre. fulles seques del record El dol Les són molt més tristes que un cos mort. I el cor; es migra, es migra, es migra... 357 �358 miquel melendres Quan era esclava de Moloc set malanats cavalls de foc duia atiiats per la luxúria. Saltà l'espurna en el meu més, si el perdé no pas la pit, fou conquerit, meu cor seva fúría. Qui el tancarà aimb grillons segurs es va llançar sobre Jesús si amb bâtiments de calamarsa ? Oh, cor Oh mar ! Oh llop engabiat ! immens enfudat sense un penyal esberlar-se ! on sépulcre. No branques penjants d'un desmai de cementiri ? La cabellera penjant de la Magdalena, és el desmai daurat del sant sepulcre de Jesùs). (Cau, talment colpida de feridura, davant et heu uist mai les III (Davant del nes cau de l'afollat recinte, el cel fila les teranyi- lluminoses de dos àngels que s'apareixen. La Magda¬ tant és posada en enyorament, que no és pas d'ells lena, mica esclarida). Angel primer Oh, guardadora inûtil del no-ires ! Per què de fosca sépulcral t'emplenes ? Alça la testa i mira el cel encès. Obre les ruines a les llums Angel Quan tôt el tú mon és un serenes segon immens esclat, planys ! Vols dir-nos, dona, Magdalena ! per què plores ? (resoluda i desolada) près el cos de l'Estimât l'he vist per tots aquests afores ! Ho he preguntat als grans de sereni. Perquè m'han i no He consultât les ultimes estrelles — La cendra, : almenys ! I res no em volen dir. Nàufrag d'Amor, ni em serven, les estrelles... �359 petit a antologia amb un la creu ! s'esvaeixen cel amunt, aixi el fum inconsistent (Dient, ella, i sospirant, es présenta l'Hortolà çaveguet al coll, molt mes de bon portar que no Els àngels virginal). d'un alè Jesús Dona, què tens ? Magdalena Ai hortolà ! Si saps on posât, digues-m'ho de seguida ! l'han Un recó d'ombra i un muntet de draps aguanten de ma escassa vida. Ell digué : — Sóc el Cami ! — el fil Prou que Més, ai, que res no veu la meva miopia. Haurà fendit, com un ocell, l'espai, sense deixar sole ni senyal... Jesús (interrompent-la) Maria ! (La Magdalena esbatana àvidament els ulls. L'esguarda, terra per d'una encès de Gloria). esbalaïda de l'Amor, es llança a el reconeix i abraçar els peus de Jésus, tôt a Magdalena Mestre ! Jesús — No encara, Seguieix em toquis, filla ! No ha vingut l'hora de l'Amor beata. vagant pel paradis perdut pensant que ve que l'alegria esclata-. I amb els ocells joiosos redivius que et canten glòria en el cor i en el rostre, te'n vas, Maria, als teus germans, i els dius que pujo al Déu i Pare meu i vostre... (Va r&culant i difumant-se entre resplendors. Darrera seu resta una ombra. Es fon, com l'alba, en la claror del dia. La Magdalena, folla d'exultant, s'alça de terra, obrint els no braços dins la llum, tota ella una resurrecciô — branca ajupida per un pes, que ara recobra l'alçada primitiva. Es menja la claror amb els ulls. I li xarbota l'alegria. 1 esclata en cants, amb tôt l'encís del « o filii et filiae » pasqual). �360 miquel melendres Magdalena Oh, resplendor del meu Jesús ! Ara enardit, si abans confús, darrera teu mon cor t'enduus, al'leluia ! Els ecos (que responen) Al'leluia, al'leluia, al'leluia ! Magdalena He retrobat e] meu Cami. Porto dins meu tôt el mati. Cors, a estimar ! Flors, a florir, al'leluia ! Els ecos Al'leluia, al'aleluia, al'leluia ! (Maria Magdalena es va perdent, cami florit enllà. Cada pujol aguanta els seus arbres ; cada terrós, la seva flor ; cada palet de rierol, el seu ocell que beu, talment transfi¬ gurais. Avui tôt són Tàbors. I el mon va pie de veus, en el gran Himne de la Pasqua) : Obre les portes, Orient, que Jesucrist, de nou vivent, del seu sépulcre el roc aparta. Obre les portes, esperit, que el Redemptor, engallardit, retorna ja a ressuscitar-te ! Quin vol d'ocells en l'horitzó ! Quina diviina tremolor d'àngels ! Quina ànsia infinita ! Un al'leluia universal aclama, en l'hora triomfal, l'invicte Rei que ressuscita. Oh, fills i filles ! No l'heu vist l'esclat immens de Jesucnist, si tôt el 'món, vibrant, n'exulta ? Mirem, al lluny, Jérusalem ! Ressuscitem, ressuscitem de la tenebra que ens sepulta ! vlctimae paschali, laudes. Tarragona, 1932. Miquel MELENDRES. �361 PETITA ANTOLOGIA DE « LA MARGALIDA GASCOA DE BERTRAND LARADA » (1) I Aquets nosets que vesetz tan polits, aquet naset e aquera boqueta, aquet clotet qu'ei en sa maissereta, aquets perpets tan berois, t'acomplits-, Aqueras mans, aqueris tan bets dits, aquet blanc sei3 e sa dobla pometa, testeta, vius esperits. lo catanàs4 riche6 de sa hen tremolar Jos mes Quant jo auri lo cor d'arroca dura, en auè vist tan perfeita pintura, com Non non auri jo esquiuat lo danger ? no's podeuè ; d'un dieu, si com jo la veseuè, que hos mes qu'un aucet leuger. certas, non, esvitar pas encoer (Sonet VII) II Lo lo mes mes espés d'aquet bosc solitari, ponchut tucol6 de mon païs, traitas de la reediciôn dins la « Revue de Comminges, de « La Margalide Gascoue de Bertran Larade de Monrejau d'Arribere. A Tolose, per Ramon Colomiez, 1604 ». Avem fait que modificar la grafia segón lo procediment d'Oc. Dins lo text original, la finala atona -a es representada per -e. 1. La seguida de peças que donam son amb version franeesa e notas per Bernât Sarrieu, T'acomplits per tant 3. Sei per sen, popas. 4. Catanàs del italiàn 2. acomplits. catenaccio pausava sul front o suis cabelhs 5. Riche. Gallicisme. Al sonet : cadena de métal que se (Sarrieu). III e dins d'autres, emplega la dreita forma : rie, rica, riquessa. 6. Tucol (tucô) : tue, pujol, costón. Larada �382 BERTRAND LARADA lo a mes gran prat ont braguen7 los porins bonds e sauts ses crénher lo demnari8 ; Aquò son locs ont sovent jo m'esgari, pensant atau atrapar9 mos soucis : mes co:m mes soi eslonhat de vesins, jo n'ei repaus, entro10 que me'n devari. Tostemps jo oelh en vau arrevéser ton oelh, claror que venc lo bet sorelh, qui m'a animat trop bet d'ua atau sorta, Que peus tucols, peus senders, peus valons, jo vau trotant per veser tas co'iors, tant mon co's platz d'este au pe de ta porta. (Sonet X) III De las plus ricas hlors la rosa ei la prumera, disen quauques uns quand son plan amorós jo n'ac enteni pas, compais los mes senhors, La hlor qu'ami jo tant que hossa la darrera ? ça ; Seu11 bet començament quand gen13 la primauera, nosauts vesem sortir de petitets botons, los quaus son mirgalhats de diuersas colors : aquets porten lo de nom La rosa, vertat ei, era quand se venc au la rend, com E non mes lo om a ma gaujosa bera. bona sentor meitin, mes suu ser la calor ve pro, tota seca e lassida18, he presque brica de sentiment ; ser, lo meitin, vesetz entierament perfeita en sa color la rica Margalida. (Sonet XVI) 7. Braguen : espingan. 8. Demnari : dondaire 9. Atrapar : enganar. (Sarrieu). 10. Entro que me'n devari gaire qu'en Roergat. 11. Seu per sus lo, : fins que ne devali. Entro subsistis suu. 12. Gen ? Sarrieu propausa beng : ven, o ges : sort. Lassida : passida, marfesida. 13 �PETITA 363 ANTOLOGIA IV floquet un dia18, la volentat, e quand l'augoc espiet sa beutat ; en l'espiant grassamens s'arrisia A e mas amors dei14 un de l'arrecebe augoc Jo be'u disshoi : qu'auètz vos, ma cosia ? plasent qui'u vos a présentât Petit présent dab ua gran amistat jamès deu este arrefusat, la mia. » no'bs ei 7 « Goardaiz-lo plan, aquet heisset1" d'eslors17 que hresquet ei e polit coma no'u leissetz, bera, per sa vos, simplessa. e Era arrespon : non hassa pas nat pas si jo no'u hau tant que visca caressa, e mes a vos, dequia 18 qu'ane au trespàs. (Sonet LXT) V jo podeí, voleri ricamens gotas d'or eu leit de Margalida, càger19 la. nueit, eu punt qu'ei adromida, per non gausar descrobir mos torments. Si en Mon dieu, lavetz, que de contentaments haren bet cop ma gran pena e la dolor de mi horabandida se trobaré, Jo voleri e languiments ! qu'aquera nueit duresse dus, lo bet sorelh un ian o tots mos adocida ! ses que mos esclaresse jamès ni poc ni pro, 14. dei : donet, 15. Dia : jorn. del verb dar. 16. Heiss\et : petit fais. 17. Eslors per hlors : flors. 16. Dequia per daquia, d'aqui a : fins. en Gavaudàn a donat de nombrosas variantas dunca, enquia, etc. en Tolosàn, 19. Gager : caire, tombar. Aquela forma correnta : denquia, dinca, Albigés, Roergat. �364 BERTRAND LARADA Senque20 tos'temps demoresse escurosa, Tant qu'eu leitet dab la mia amorosa jo caçari loi loi21 tota dolor. (Sonet LXVI1) VI Jo hugi deu combat, la batalha ei perguda, perguda ei en l'amor, la horça e la rasón, lo temps mau emplegat ; ara ua auta sasón me chen au pe deu hoec nauerament venguda. S'atau jo volei la rima n'ei cajuda, t'ambición, non pas mon esperit, ni mon entención, ni mes ma volentat, que tu as decebuda. en com oantant ta beutat blasmen22 Paris jo que non soi, ni lo traidor Jasón, que leissat jo be'm soi comandà a la rasón j'aubesishi23 a la lei, qu'a heita la natura Lo ni temps, lo bon temps tostemps ei l'agre ni lo doç n'ei prengut a desgrat mau L'amor non ; : près en grat, : s'entretén d'ua sola pastura. (Sonet LXXXll) VII CANÇON Aquest darrer d'abriu, malastruc24 Larada, lo diser adieu, ben le s'ei maridada au sense 20. Senque amb don quentas : en de sa Margalida, helàs ! lo trop triste solaç ! bis per sonque, contracción de sinon que, comparar non ; quon : que non ; son : si non, formas fré¬ Roergat, Bezierenc 21. Loi per lonh, luenh. La 22. Blasmen. En Sarrieu e Montpelhierenc. repetición equival al superlatiu. traduis tracta d'un présent d'ind., .cal donc pel participi présent ; se comprendre : en cantant ta beutat, critican ton ambición e non pas mon esperit, etc. 23. Âubesisshi : obesissi, fr. j'obéis. Obesir es la forma indigena, mentre que obéir es un gallicisme. 24. Malastruc : malastrós, fr. malheureux. �PETITA Seu b'ei son 365 ANTOLOGIA punt que l'ac an dit, partit de Tolosa, praube cor herit25 d'ua pena dolorosa, véser s'era, helàs ! bis aquet triste solaç ! per Mes un son havorit l'a dit que e que's retiresse, dat l'auèn marit que mes non pensesse en lo Jo Margalida, helàs ! bis trop triste solaç ! qu'auei heit cent sonets e per vos cent odas : be'm non pagatz au rebors, se de quinhas modas Margalideta, helàs ! bis lo trop triste solaç ! Pus qu'aquô ei atau, qu'ei la hesta acomplida : que desert voste ostau se veja, Margalida, e tots digan : helàs ! bis lo trop triste solaç ! Qu'om no'i posca vesér joia ni alegressa, mes au loc deu plasér veja'i om lo tristessa per her cridar : helàs ! bis lo trop triste solaç ! (Cançon 25. Herit per ferit : nafrat. p. 144) �LETRAS OCCITANAS LIBRES Grammaire istorique des parlers provençaux Montpellier, Société des langues romanes, 1932. T. II, 487 paginas. Aquô es lo segond volum d'aquela obra monumentala suis parlars modems d'Oocitania. Clau los capitols seguents : VII. Consonantas en général, consonantas inicialas. Jules Ronjat. modernes. VIII. IX. Consonantas interioras. Consonantas finalas de mot, e X. XI. XII. — — alargaments consonantics vocalics. L'accent. Induccions al contacte e a distància. Taulas d'ascendéncia dels fonemas. Cal esperar que lo tresén e darrier volum se farà pas trop demorar. Lo trabalh de Juli Ronjat, malgrat que siá lo primier estudi aquelas matèrias, es remarcablament complet ; i a pas grand causa a ajustar e a corregir. Diguèrem ja,. a prepaus del primier volum, que la critica mai consequenta a li adreçar es que vol èsser un a justifìcación de la lenga mistraIenca. Aquô a falsat qualques detalhs ; es pas gaire dobtôs que de mots coma : atge, jusquos, pijoun, pintre, sage son de galli¬ cismes per quasi tots los parlars, en admetent qu'ajan jamai existit endacom. D'autre biais, l'explicaciôn del desplaçament de l'accent dins los nom de loc en -àn : Paulinhàn, Paulinho, pel mejan de la falsa copadura paulinh-anés alloc de paulinhan-és, nos pareis tel tôt improbabla. La majoritat d'aquels toponims donan pas de derivats d'aquela mena e de noms propris coma Jordàn, Jourdo, Tolzàn, Toulzo i repunhan encara mai. Em en preséncia de fenomens purament fonetics, malgrat que sián pas la régla dins la région meridionala del Lengadoc. Quant a las formas digay, anai per digatz, anatz dins lo poema die Guilhem de la Barra d'Arnaud Vidal, au pas res d'estabosisseht quand om sap que dins la région del Mas-Santas-Puelas e de Salas-sus-l'Ers, vesina de Castelnoudari, aquelas formas son de régla. Qué que ne siá, l'obra de Ronjat deuriá inspirai" los felibres qu'an tant besonh d'estudiar seriosament lor lenga. Força disd'ensemble sus �LETRAS OCCITANAS 367 eussions gramaticalas e ortograficas s'avalirián d'elas meteissas. Malastrosament, per son volum, son pretz e son aspecte scientific risca d'alunhar los que son desprovesits de bona volontat e d'una certa preparación. pouesios d'ispiracioun emé traducioun franceso. — Edicioun 1932, 349 paginas. Aquela bela garba de poesias se duerp amb un prefaci del capolier Mari us Jouveau dins lo quai escriu : « Crese de senti dous courrènt que respondon i dous bras dòu Rose, e que se inesclon coume lis aigo a la mar, coume se per faire menti lou viei ditoun : « Prouvènço que canto, Lengadò que coumbat », li prouvençau eron vengu en Camargo pèr coumbatre e li lengadoucian per iè canta». Totis los aimadors de las sansoiras fcamarguencas e dels taures, totis los provençals e lengadocians qu'an esprovat l'embelinament d'aquela terra que serva eneara quicom de sâlvatgenc e de verge an contribuit a aquela culhida. I relevam los noms de M. Jouveau, J.-M. Guasch, J. Grand, A. Arnaud, J. d'Arbaud, Folcò de Baroncelli, L. Abric, P. Azema, E. Barthe, E. Bessede, A. Chamson, E. Dibon, M. Drutel, M.-R. Defois, N. Judlin, M.-P. Lautier, P.-L. Mercanton, J. Martin, C. Naudot, E. Rul (D'Illy), L. Stelhé, P. Vezian, E. Vianès; Una corta nota bio-bibliografica precedis l'aport de cadùn dels Flourilege de la Nacioun Gardiano, camarguenco e bouvino de la Nacioun Gardiano. — poetas. V. Pourville. Lou cabrettairi de Nadalou et ide Nostra Dama. Cantiques en patois du Bas-Limousin et quelques cantiques français. — Editions Publiroc, Marseille, 1932. — 582 paginas. Lo bon curât de Chambouliva dins la Correza a compausat una longa tiera de cantics d'un biais francament popular, sus d'aires simples e anants. Dobtam pas que sián plan aculhits en terrai lemosina. Caldriá de parius reculhs dins los diverses païses d'Occitania per tornar donar a la lenga d'Oc la plaça qu'i revén dins las gleisas. La literatura religiosa, illustrada als segles xvnn e xviii", per d'obras destinadas a l'instrucción del poble, a pas produit grand causa a l'epoca moderna ; es ça que la una branca que deuriá interessar las preires occitans. Es de dòler que l'autor aja empantenat sa grafia d'un nombre estabosissent de letras parasitas, mai o mens etimologicas, que caraviran malastrosament los mots. Es atal que legissem . auroh, acoh, hai, haub, haurem, feict, plaict, deigt, feî\d, leig, ropt, cord, �368 letras occitanas deub riuv. visitount, bant per auro, aco, ai, au, aurem, fait, plai, deit. fei, lei, roc, cor, deu, riu, visitoun, van. Aquel procediment remembra lo dels umanistas de la Renaissença qu'an desprografia del francés. Conselham a monsen Pourville de fechat la se'n téner al sistema mistralenc, sos paroquians i trobaran loi compte. Li Passo-tems d'un bon pèr rèn, raconte prouvençau de Jar.- Batisto Blanc, L'autor, un contaralhas e em un prefaci de Jorgi Reboul. bon pagés de Maussana, a recampat una tiera de de galejadas del terrador. Aquò es escrit sens bona e simpla lenga populara. pretención en senta l'autor e l'obra amb Jorgi Reboul son biais pré¬ acostumat. Armana Marsihés per 1933. Coma cada an, aquela brocadura de 80 paginas nos es arribada comola de prosas e de verses dels felibres de Marselha : un tros del libre venent de Valeri Bernard,: «La Feruno», un gaujós de Jorgi Rebol : «Nesimo», de produccions de Mcln Drutel, Lou secret e Casau d'Antoni Conio, d'ar¬ ticles de doctrina felibrenca de Peire Bertas, Redelsperger, Car¬ ies Camproux, sens oblidar de peças diversas de Han Ryner, C. Cairety, M. Bibal, P. Silvy, J. Contencin, A. Cane, C. Arnulf, E. Barthélémy, J. Malan, J. Romezin, A. Savon, C. Giovoni, etc. Ajustem que l'Armanac Marsihés es illustrât de bos gravats de Susana Rigoir. acte agradiu Armagna e du Père Menfouté per 1933. — che). Annonay (Ardè- Forta brocadura de 96 de M. Joan conta paginas que se duerp per una letra Régné, arquivista departamental de l'Ardecha, que agradivament sos cita remembres d'enfància al païs narbonés ; qualques fragments de contes. Emet l'ipotesi, que lo païs de l'Arguena, del quai es question dins un d'aquels conte es d'origina greca. Nombroses articles sus las testas e las legendas localas, galejadas e contaralhas. Esparpalhats dins aquel almanac, avem relevât una longa culida de proverbis Vivarés Joe Bousquet. — Il fait ne René Debresse. 1932. L'arnor, parlar pas assez noir. en parlar del Paris, Edicions garda los uelhs tampats. Se refusa luciditat. E aici qu'entram sas parpelas seguissem lo desplegament de son mon interior. Pel al per mon cru e a las suau, errors de la �LETRAS OCCITANAS primier 369 l'amor demora viu dins cop, un libre. Es pas espillat e parpalhol de collección. Despassa tots los limits. Somica a cor perdut sens saber consi, s'es pas que se pot pas aténher. Tots los grands silencis de la passion s'estrementisson per aquelas paginas ont l'expression dins sa rigor evoca ço que pot pas èsser dit amb los mots. Tanbén Joe Bousquet s'es mesfisat de trop de 'clartat : es al luscre qu'Ariel dansa al mieg dels embelinaments de Prospero. Tant qu'es pas pro escur, lo libre de Bousquet trantalha, la frasa tremola sus l'endaliera del misteri sagrat. Puei aici la dolor e la nueit. Alavetz, la lenga s'enlaira d'aqui a tocar l'intradusible mai sublim. Om crei ausir aquel bruch d'aiga que dona una color d'esmerauda al temps perdut a Vitalier (Peire-Maria Sire). enrettesit Libres del coma un Prouho (Paul). pareguts : — Felibrige. Privât, Tolosa, 1932, amb Charles Brun. — Meissons un pér la garbiera retrat de l'autor. Costumes des Provinces Costumes au-dessous de la Loire, 1 françaises, tome I. vol. amb 94 illustracions. R. Ducher, Paris. Université roux, de Cambó. Paris. Institut d'art et d'archéologie. Fon¬ La Catalogne à l'époque Romane. Paris, Le¬ 1932, 1 vol., VIII-268 p., VIII planches hors-texte. dation — Micks (Wilson). — La Renaissance méridionale en Limou¬ sin. Toulouse, Privât, 1932, 250 p. Couderc (C.). — Bibliographie historique du Rouergue. I, A.-C. Rodez, Carrère, 1931, 316 p. Nouaillac (J.). — Histoire du Limousin. Paris, Boivin, 278 p. (Les vieilles provinces de France). Dutil (Léon). historique. T. I — La Haute-Garonne et sa région. Géographie Généralités. T. II : Localités. Toulouse, Privât, 324 et 487 p., 80 francs. Palay (Simin). — Dictionnaire Béarnais. T. I. : PERIOD1CS Annales du Midi, revue de la France méridionale. — Privât, Tolosa. Julh « 1932, N° 175. Plantevelue », — L. Auzias. Bernard le Veau et Bernard — au xvnr jeux défendus. — publique à Toulouse sous la Révolution. l'instruction » A. Feusiècle. Le capitoul David et X. Lamouzèle. Contribution à l'histoire de gère. Un scandale toulousain les « comtes de Toulouse(?) (863-872-885). — Comptes- �370 LETRAS OCCITANAS critiques : P. Lavedan et Raymond Rex. Au pays de Comminges (Toulouse, Société Arch. du Midi de la France, 1931, 264 p.). — R. Limouzin-Lamothe. I. La commune de Toulouse et les sources ide son histoire (1120-1249) (E. Privât, Toulouse, 535 p.). — II. Bibliographie critique de l'histoire municipale de Toulouse des origines à 1789 (E. Privât, Toulouse, 119 p.). — Eugène Sol. La Révolution en Quercy (A. Picard, Paris, 4 vol. de 559, 520, 542, 640 p.). — Revue des Périodiques : Mémoires de la Société des Lettres, Sciences et Arts de l'Aveyron. T. XXI, 1921. — Reclams de Biarn e Gascougne, 1919. rendus Octobre 1932, N" 176. L. Auzias. Recherches d'histoire carolin¬ gienne. I. Les fluctuations politiques de quelques grands d'Aqui¬ taine (846-874. Mnu> Février-Dubau. Les églises catholiques du Tam-et-Garonne (planches). — H. Jacoubet. Autour de Salel, Minut et Boyssoné. — E. Lamouzèle. Contribution à l'histoire de l'instruction publique à Toulouse sous la Révolution. — J. Ba— rada. Toulouse et la vie Toulousaine de 1786 à 1822. — Comptes- Histoire du Moyen-Age, t. II. L'Europe occidentale de 888 à 1125 (Paris, Presses Universitai¬ res, 1930, 672 p.) (Histoire générale publiée sous la direction de G. Glotz). — J. Poux. La Cité de Carcassonne, histoire et des¬ rendus critiques : A. Fliche. cription. L'épanouissement (1067-1466) (Toulouse, Privât, 1931, 2 vol. de XXIV-382 p. et 622 p., 10 et 41 pl. hors texte, plans et fig.). — Robert Latouche. Histoire du Comté du Nice (Paris, Boivin, 1932, 263 p., 16 pl.) (Les vieilles prov. de Fr.). — Paul Courteault. Bordeaux, cité classique (Paris, Didot, 1932, 214 p.). Dictionnaire de Biographie française, fasc. IV (Paris, Letouzay et Ané). — Revue des Périodiques : Annales de la Faculté de Droit d'Aix, t. IV, 1910-1911 ; t. V, 1912 ; t. VI, 1913 ; t. VII, 1914. Annales de la Faculté des Lettres d'Aix, t. VI, 1912, t. VII, 1913 ; t. VIII, 1914 ; t. XI, 1917-1918 ; t. XII, 1919-1920. Mémoires de l'Académie de Marseille, 1912-1915, 1921-1922, 1923, 1924. — Revue de Saintonge et d'Aunis, t. XXXIX. — Bulle¬ tin de la Société de Borda à Dax, t. XLI, 1917 ; t. XLII, 1918 ; t. XLIII, 1919 ; t. XLIV, 1920 ; t. XLV, 1921. — Mémoires et Docu¬ ments publiés pour la Société savoisienne d'histoire et d'arch., t. LLX, 1920. — Bulletin de l'Académie du Var, 1921, 1922, 1923, 1924. Annales d'Avignon et du Comtat-Venaissin, t. III, 19141915, 1916, 1917-1918, 1919. — Annuaire de la Société des Amis du Palais des Papes et des Monuments d'Avignon, t. IX, 1920 ; t. X, 1921 ; t. XI, 1922 ; t. XII, 1923 ; t. XIII, 1924 ; t. XIV, 1925. — — — — �371 LETRAS OCCITANAS Revue Langues Romanes. Montpellier. Nov. 192^Aquel fascicle es entierament consagrat a de comptes-rendus critics, dont solament un nombre réduit nos interessan dir»ctament : J. Jarsaillon. Œuvres poétiques en patois d'Auvergne (Dauzat). — E. Bourciez. Eléments de linguistque romane (Dauzat). — P. Aebischer. Etudes de toponymie des Déc. 1930. — catalane. Le catalan turô « » (Dauzat). — E. de Rivais. Raimon Escrivan (HoepfTner) (contesta l'identifìcación d'Escrivàn amb l'inquisidor Raimundus Scriptor). — W. Von Wartburg. Franzôsisches etymologisches Wôterbuch (Duraffour). — M. GrammontLa psychologie et la phonétique (Fouché). — A. Dauzat. Essai de géographie linguistique (Fouché). — V. Rabotine. Le Boèce provençal (Fouché). — Janv.-Décembre 1931. — A. Duraffour. Description morphologique avec notes sintaxiques du parler franco-provençal de Vaux {Ain) en 1919-1931. Cahiers d'histoire et d'archéologie, revue méridionale. Nîmes. 14° cahier, 1932. — F. Benoit. Arles dans la Civilisation Médi¬ trépa¬ préhistorique. — L. Balsan. Cimetière barbare de Navas. R. Salgues. Brignoles. — A. Roux. L'administration com¬ munale à Villars (Vaucluse). — E. Soubeyran. L'ager nemauterranéenne. — Dr Ch. Morel. Note sur un nouveau cas de nation — sensis. — etc... 16' cahier 1932. Mlle Calmettes. Compte-rendu du Congrès de Perpignan (mai 1922) de la Fédération historique du Languedoc Méditerranéen et du Roussillon. Puig i Cadafalch. Saint-Martin-du-Canigou. — F. Mouret. Primuliac et St-André d'Agde. — Mlle Laprugne. La règle de Saint-Benoit d'Aniane. — Mlle Mégray. L'action clunisienne en Espagne au temps de St-Odilon. — Marez. La vie de St-Martin-du-Canigou et de St-Michel-de-Cuxa. F. Bonnery. Une vocation monastique en Roussillon au XVIIIe siècle. E. Bonnet. La cathédrale et le cloître d'Elue. L'abbaye — — — de Saint-Michel-de-Cuxa. L'église de Corneilla de Confient. — Perpignan. — Abbé L. Cal- Commandant Foulet. La Citadelle de vet. St-Martin-du-Canigou. — Abbé Bonnet. Perpignan L. Campanaud. Rapport Agricole, Scientifique et Littéraire des Pyrénées Visite à l'abbaye Visite de la Cathédrale de sur la Société Orientales. Revue des provinces de N° 20 : E. Rhodes. En France, Mende. Rouergue : Milhau au Moyen-Age (A �LETRAS OCCITANAS 372 Artières. Documents sur la ville de Mil¬ de Serres et le retour à la terre. — E. Pilon. Olivier de Serres et le mûrier. — Bouniol. Documents d'histoire : Recoules-de-Fumes. — M. Balmelle et P. Laget. Au perpaus del Libre de J. lau), Jean Régné. Olivier — provinces de France. Pigallet. Le Centenaire de Cuvier. — A. Peytavi. La Bête du Gévaudan. — H. Touzet. La mort du Folk-lore d'Occident. M. Balmelle et P. Laget. Au loin des provinces de France. Jean Régné. La forteresse de Livron en Dauphiné et les guerres du Vivarais. — M. Balmelle. Grandes figures des Pro¬ vinces : Chaptal (1756-1838). N° 22. Jean Régné. Joannas en Vivarais et la psychologie du peuple ardéchois. — A. Peytavin. La bête du Gévaudan. — M. Balmelle et P. Laget. Au loin des Provinces de France. — Bou¬ niol. Documents d'histoire : Recoules-de-Fumas. — M. R. Micliaud-Lapeyre. Volcans d'Auvergne : le pays de Lassolas. — H. Pensa. Une belle médaille inédite d'A. de Lamartine. loin des N° 21. M. — — L'Auvergne littéraire, artistique et historique, Clermont- Ferrand. Ambert et le Livradois. Magnifie fascicle especial : P. de Nolhac. Frontispice : Sou¬ H. Pourrat. L'ancien monde. — Lucien Ga- venirs d'Ambert. — — M. Pomel. Le Livradois monta¬ J. Coiffier. Notice historique sur Ambert et le Livra¬ dois. F. Imberdis. Le Livradois, marche orientale de l'Au¬ vergne. — Desdevises du Dézert. L'Eglise Saint-Jean d'Ambert. G. Legaret. Note sur la papeterie d'Ambert. — X. Documents sur le commerce Ambertois au xviii" siècle. — P. Messssiaeu. Quelques souvenirs sur Ambert. — X. Un touriste à Ambert en 1810. Cl. Dravaine. Le pays des signes et de la vision. — V. Guidy. Le Livradois religieux. — J. Desaymard. Chabrier et la Lyre Ambertoise. — A. Cherel. Deux écrivains ambertois : P. de Nolhac et H. Pourrat. X. Cécile Sauvage et le pays d'Ambert. M.-Cl. Boyer. Rencontre \de Jean l'Olagne. — Michalias. Un poème. — M.-L. Vignon. Braves noms Ambertois. — 6 bois gra¬ vés de Fr. Angeli, 16 héliogravures, couverture en couleurs et bois de Fr. Angeli et une carte. Bulletin périodique de la Société Ariegeoise des Sciences, Lettres et Arts et de la Société des Etudes du Couserans, chon. Le Fossé gneux. \d'Ambert. — — — — — — Foix. Vol. 18. V Proverbes patois et vieilles chansons. — G. Vidal. L'art dans les cavernes de la région de Tarascon (ConféN° 1. E. Laval. �373 ĹÈTRAS OCCITANAS rence). H. et I. Begouen. Découvertes préhistoriques. — — L. Combes. L'esprit public \en Ariège au lendemain de la Révolu¬ tion de 1830. P. Deloume. Le paréage de Mirepoix. N° 2. A. Sirgant. Contribution à l'étude de l'enseignement dans — l'Ariège le Consulat et l'Empire. — G. Vidal. L'Art dans les région de Tarascon-sur-Ariège. sous tde la cavernes Revue Comminges, bulletin de de la Société des Etudes au Comminges et de la Société Julien-Sacaze. T. xlvi. Année 1932. 1er trimestre. P. Barrau de Lorde. Nécrologie. M. Paul Bonnemaison. — Comminges. — C. Espenan. Le Collège de Saint-Bertrand. — P. Romieux. Paulo Majora Canamus. Raymond Corraze. Deux commingeois ignorés : Vi¬ Bertrand de Gorsse. Les Etats de — tal de Thèbes et Biaise de Labatut Ordonnance Comminges rendue par au (1450-1550). — Fr. Marsan. Mgr. Gilbert de Choiseul, évêque de Synode particulier de Labarthe-de-Veste, le 18 juin 1664 {Document). Nice Historique, organe de l'Academia Nissarda. — Novem¬ bre-décembre 1932. d'un prêtre niçois à Jérusalem en 1784. Fighiera. Une ordonnance communale d'Eze en 1595. P. Canestrier. L'invasion du Comté de Nice et de la Provence A. Caissoti. Le voyage Ch. A. — — les Impériaux en 1707. — G. Doublet. Comptes rendus de Primitifs français de la Provence occidentale » et « Le Palais de Monaco » de L.-H. Labande. — J.-B. Mattone de Benevello. Un témoignage officiel sur la .conquête du comté de Nice en 1793 {traduction de X. Emanuel). — XXX. Aux Archives mu¬ nicipales de Nice. — A. Boyer. Un Noël inédit. par « Les Lo Gai Saber, revista de N° 91 raux. — H. Duclos. J.-B. Malacan. — P. Estieu. Pel centenari A. Perbosc. La vinha de « S'abiai sa- de la mort de Gœthe. chut ». l'Escola Occitana. l'Académie des Jeux Flo¬ J. Salvat. Paul Froment et : — N° 92 mort d'Acàs. — : — J. Salvat. Per la cultura Elie Griffe. Un des — P. Estieu. La od\citana. — N° 93 : A. Perbosc. Al vin Carsinol. aspects de la patrie occitane {Les noms lieux). (Nota interessanta sus las alteracions de qu'an patit força la fauta dels escribas prefectorals e sus l'utirectificar la lenga literària occitana. Un exemple curiós que podem citar es aquel del nom de la comuna de Pexiora (Aude) {Petsiurà o Pechiurà en lenga parnoms occitans per litat dels noms de loc per �374 LÈTRAS OCCITANAS lad a) que deuria èsser Puegsiuràn o tôt al sieura. Jos l'anciàn regim escrivián mens en francés Pech- Puysubron, en latin médié¬ val avián Podium Superanum). A Brun. Aspect politique du Languedoc 150 ans après la conquête. P. Estieu.Lo Vespre d'une — — batalha. G. de Nauroza. A l'ombra dels Lillas. A. Lauzet. Sur la pensée Mistralienne. E. Menant. Provence (L'œuvre félibréenne d'Artemisia — — — Manfred dins N° 95 Zimei). sa torre. Filadelfa de : des — N° 94 : Italie et P. Estieu. F. Cayrou. La Forsa dels renecs. Yerda. La Plegueta. J. Ladoux. Syntaxe — — — Propositions en occitan. P. Estieu. Lo vielh Borat. : J. Seguy. Los corses de vacansas de Ripoll. — P. Estieu. Aparem la lenga d'Oc ! N° 97 : A. Praviel. Un centenaire — — N° 95 — con : la Léonce Couture. vigne. — J. Salvat. Antonin gas¬ Perbosc, chantre de A. Perbosc. A Filadelfa. — P. Estieu. La Societat de las bestias. N° 98 : P. Favereau. L'Occitanie chez les fla¬ mands. M. Baraillé. Nadal. — — — La Rampelada Aquò es del Coletge d'Occitania. lo suplement al Gai Saber. Publica occitana de l'abat Salvat e una gramatica dona lo corregit de qualques devers del Coletge. Lo N° 17 de mai-junh 1932 clau un tema occitàn que nos a qualque pauc estabosit. Es atal que lo professor tra¬ duis rêver per raibar e regeta soscar, pantaissar utilizats per qualques-unis de sos dis'cipols. Sembla ignorar que somiar, sau¬ ne jar, soscar, pantaissar son d'excelentas traduccions, mentre que raibar es un bel gallicisme. Factice es virât en fais, ço qu'es un fais sens ; la Trésor de Mistral nos fornis faitis. Considéra baug, fat per fou coma una peca, consi ? Al sieu vejaire, oie es una forma « dassica » ço qu'es una contravertat, la vertadiera forma es o. Sorte es rendut per espessa, autre grossier gallicis¬ l'occitàn a espè.cia e encara melhor mena, sens oblidar que sorta, emplegat per P. Estieu, figura dins Levy. Condamna remplaçar ; lo mot es pas benleu dins la vielha lenga, ça que la cal téner compte que Mistral l'a notât e qu'existis en catalàn, espanhol e italiàn, nos sembla a mens tolerable. Al costat d'aquel purisme excessiu, jos la pluma de l'abat Salvat, trobam : paja, chapitre, coletge, particulier, nommar, conestre, reconestre, regretar, tableu, etc. qu'an pas res d'occitàn. Dins sa gramatica l'abat Salvat escriu : « Les nombres ordi¬ me ; naux devraient avoir normalement leur terminaison en -en, celle-ci existe encore en Provence ». Res de pus fais ; la forma « normala » de l'anciana lenga, encar viva en cata-enca ; �375 letras occitanas Despuei lo segle xvn, remplaçadas per -ième del francés tant en provençal coma en lengadociàn. Quant a -enc, -enca que donava e dona exclusivament d'adjcctius qualificatius (mescla tercenca, patanas quarantencas) a pas jamai agut lo sens ordinal. Los felibres provençals n'an fait de nombres ordinals per pura fantasiá sens qu'aquel usatge aja la mendre basa dins los parlars populars. làn, es en -en, -ena e non en -enc, -enca. las dreitas formas Nostre son estadas confraire Salvat induis sos escolans en error d'una faiçon inadmissibla. Sembla oblidar que lo mestier de professor comporta de seriosas obligacions. De mai, lo trabalh de depuración de la lenga deu obesir a de reglas précisas, si om accepta titol per titre i a pas de rasón per rebufar capitol per chapitre o si condamnam trompar es pas per adoptar regretar. Enfin caldrià se gardar de regetar coma gallicismes los termes totas las lengas latinas an adoptais. sabents que La Revue des Pays d'Oc d'Avinhon. Mai 1932 vence. — : Languedoc-Pro¬ J. Artières. Récits Chanoine Delfour. Le Cardinal de R. Benoit. Lou comité de la Lili. — historiques. — J. Magnan de Bornier. Le statut de la viticulture. P. Eyssavel. Lou mau estrani. Juin : E. Leroy. La Provence et V. Van Gogh. — J. Tallez et J. Badin. Aspects du Roussillon. — J. Barruol. Un repas maigre — chez les pagsans comtadins. Nazaire (Béziers). P. Fontan. Nuso. — — — L. Guibal. Les fouilles de Saint- A. Pestour. La landa jous la lunada. J. d'Aquitaine. Lou Belh Castet. — — G. Em¬ Delbousquet. Heures qui n'êtes plus. : La Direction. Quelques précisions. — A. d'Auteuil. L'Abbé Fr. Pascal. — V. Bernard. Hôu ! Felibre. — F. Ber¬ trand. Le Prieuré de Vaucluse. manuel Juillet Août-Septembre : La Direction. Le Cent-deuxième Anniver¬ Mistral. — Fréd. Mistral. Fiho poulido saire de la naissance de porto sa verquièro au front. — A. Gourdin. Li coureîcioun dis « Isclo d'Or ». Dr Clément. Pourquoi Mistral n'a pas écrit — en — français. — G. Gary. Un écrivain français : Frédéric Mistral. Aix-en-Provence. — P. Xardel. Fr. Favier. Caïn. — Ch. Thibaud. J. Thomasset. seille. — La voix de Mar¬ Les cyprès de Maillane. Octobre : M.-A. Boyer. Giovinezza. M.-A. Fabre. Printemps. — — H. Mouly.Perleta. — F. Vernet. Ce que Fléchier dut au �à76 letras occitanas Comtat-Venaissin. Escriveto. Poueme. J. Jalla. Choix de proverbes des vallées vaudoises. Novembre : J. Desthieux. Jean Carrère. V. Poucel Sarah. J. Loubet. Initiation à la bibliographie des parlers d'Oc. — J.-M. Guasch. Canço d'ivern. — J. Labré. Saisons sur le Gave de Pau. La Direction. Appel aux amis de la « Revue des Pays d'Oc ». (Anóncia davant las dificultats de sa public,ación la — — — — transformaciôn en revista trimestrala e fa apel a l'ajuda de sos amies). Décembre : J. de Joannis. Souvenir sur Mèry et Barthélémy. A. Berthier. Lou proumié Belen Prouvençau. — E. Delbousquet. Les Palombes. B. Grenier. Vespre de Bouirado. — C. — — Giovoni. A Funtan' d'à Chiosa. vainqueur des Maures. (La mes de febrier). — J. Rumilly. Saint Bevons, son n° venent pel revista annoncia La Terra d'Oc, revisto felibrenco de l'Escolo Moundino de Toulouso. Julh-setembre X. La festo de l'« Escolo deras Pirenèos » a Pamios, le 29 d'agoust de 1932. — R. Lizop. Per la reino Margarido de Navarro. M. de Navarro. Discors a l'occasiógi de la festa precedenta. — J. Pitchou. Fulhets d'istôrio : Las Peiros d'Alzouno o de Naurouzo (L'autor d'aquelas notas pareis ignorar que lo nom primitiu de l'endreit ont se troban las famosas peiras es plan « Alzona ». Lo Diccionari topografic de l'Aude del icanonge Sabarthès mençona la gleisa de Sant-Peire-d'Alzona : — costa Montferrand que tôt permet d'identificar amb Mansio Elusione de l'itinerari d'Antonin. Om troba Rupis de Naurosa la meteissa epoca que Sant-Peire-d'Alzona). — P. Gardes. Au pays de Brunehaut. — M. Navarre. Un souvenir de la félibrée de Pamiers. — G. Dazilho. Sul Maridatge (reprouverbis). al segle xvn a Octobre-Décembre : D. Lezelska. Lou trésor del Felibrige. (L'autor s'engana quand ditz que Perbosc e Estieu escrivon segôn la grafia mistralenca ; d'autre biais, son rasonament contra la grafia classica de la lenga d'oc es unicament basat sus l'ignorància actuala del poble, mas s'es un felibre conscient e sencer deu admetre que la to<qa del felibritge es de crear una cultura quand aquesta existirà i aurà pas mai de rasón de daissar rebalar la lenga dins l'estat de decrepitud actual. Nostres mainatges aprenon lo françés dins las escolas malgrat las estraugetats de sa grafia e de sa gramatica, cal supausar qu'au- occitana, e �LETRAS OCCITANAS 377 un pauc mens de pena a s'iniciar a la grafia restaurada. Quant al grand crim que nos fan d'imitar los trobadors, cal ran jamai legits e qu'an pas tanpauc legits qu'emplegam la lenga e la gra¬ fia dels trobadors ? Nostre sistema consistis a parlar e a escriure purament sens gallicismes e sens localismes excessius, e a aplicar la grafia occitana alloc de la francesa : aqui tôt lo misteri). J. Pitchou. La legiu d'ounou de J.-F. Court. — E. Pefourque. A nostre Xoubentut. M. Navarre. La félibrée de Castelnaudary. — L. Allanche. Bibliographie: «A pot de saco». creire que nos an pas los trobadors. Ont an descubert — — Era bouts Pirenèos dera Mountanho, orgàn de 1'« Escolo deras ». 9, 1928 : (Aquel N° que pareis en 1932 rend compte de Felibrejada de Sant-Gaudens en setembre 1927. Seriá grandament temps que nostres amies gascons paregessen en temps volgut). N° 7 à la La Cigala Lengadouciano Setembre-Octobre 1932 : de Beziers. J. Ladoux. Dansas cantadas en Car- Mataleno. — A» CapdevilleA Perbosc. Lo got de remembransa. Nouvembre-Decembre 1932 : Mafre Ermengaud. Las peiras ladès. E. Barthe. Lou — Agounio. truc de — preciosas (notas de P. Cassan). — J. Ladoux. Planhum, — Cantagril. Sourneta per tous menuts. — J. Loubet. Lous libres en libertat. A. Capdeville. Nadal. Julh-Agoust 1932 : P. Azema. Felibrige e Fédéralisme. (Excelent article que ditz clarament ço que cal dire e remplega los clavels als tenents d'un mistralisme qu'es ni mai ni mens una — traïsôn de l'idéal occitàn. Si escotàvem certanis ressons venguts serviriá a tôt, a salvar la França e l'Europa, mas daissarià crebar l'Occitania. Que que ne digan, Mistral era federalista- Per flaquiera, per de delà lo e Rose, la doctrina mistralenca regenerar fédéralisme jos la quartiera, es pas nosautres imitem aquel exemple. Tôt era pas perfieit dins l'obra mistralenca e podem pas ésser los esclaus de punts de vista estequits e senecs. Lo mistralisme mal comprés e mal aplicat deu pas se tremudar en dogma e en religion. Sos résultats, o pus leu sos insuccèsses, son aqui per nos remembrar qu'es pas lo melhor camin per reviudar nostre esperit nacional). — Dr. Vabre. Ma butado. — P.-J. Bedard. Triptucle erotic. J. Ladoux. Mosur Casa. — G. Bûche. Flouretos Narfais calcul, a una ras n — bounesos. pogut metre son per que �378 LETRAS OCCITANAS Lo Cobreto, de l'Escolo Oubernhato Mai e del Naut-Miejour. L. Debrons. Mort de Monsieur Garnier. J.-S. Mathieu. Lo Piuleto. E. Pagès. Oubernhat e Limousino. Junh : H. : — — — Dommergues. Lou ben del Porisien. Mathieu. Lo Piuleto. E. Pagès. Oubernhat e Limousino. Julh : L. Debrons. Padirac. Dr 0. Carty. Bortolo e Nani. F. Prax. Lou prougrès. — Prougramo \de los festos de lo Montenenso d'Oubernho o Bit. — — — — — — Novembre : L. Debrons. Moti d'ost en Nauto-Oubernho. — E. Blancharel. Lo trufado. — E. Pagès. Juon de Castelbiel. Dé¬ cembre : J.-S. Mathieu. Lou roustissou■ Mado F. Cougounados. L. Debrons. Moun biouloun. — — — L'Araire, 55, carriera Clovis-Hugues, Bela-de-mai, Marselha. Lo valent porta-paraula de la Federación de la Joventut occitana contunha de Mai-Julh 1932 : presicar per la bona L. Giraud. L'ourguei. causa. — N. Valentin. L'espeL'Araire. Notre feuille (crida a la joventut d'Occitania per assegurar la vida e lo desvolopament de la publicacion). — Lou Barrulaire. Pour nous instruire. — Marius Escalon. Vistas d'istôria : Le sentiment de la personnalité occitane chez les troubadours. Juliette Dissel. Teatre occitan. — Ramon Camp. Ostracisme littéraire. Jordi Rieu. Notre politi¬ que : Latinitas. rit occitan. — — — Julh-Agost : Pour la propagande (L'Araire organiza Los amies de l'Araire » que sè compausarà de 200 « a 10 frs. cadun. Amb aquela soma lo un grop : membres jornal poîrà paréisser sieis à sobscriure a aquela obra Engatjam nostres amies propaganda). — Caries Sicart. Que dius renda la terra als seus fizels amants. L'Espinchaire. Nous et la vie du monde. C. Camproux. Notre politique : Question Corse, question occi¬ tane. M. Escalon. Pegre Devolug. — Ramon Camp. Ai ! Toloza e Proenza, quo vos vi e quo vos vei ! cops per an. de — — — L'Eclair de Montpelhier. Cada dimars, aquel quotidiàn, jos la dirección de nostre con¬ traire Bouchard d'Esquieu, icontunha la publicación de « L'E¬ clair d'Oc ». I legissem d'articles, de contaralhas e de verses mai que mai intéressants. Lo succès d'aquela sección s'afirma cada jorn mai. Cal desirar que tots los jornals meridionals imiten aquel exemple. La propaganda occitana i ganhariá força. : « Question régionales », lo n° del 7 setem- Jos la rubrica �LETRAS OCCITAN AS 379 bre, publiquet un article de l'afogat miegjornal, en Claudi Peyras, sus : « Quelques aspects du régionalisme occitan ». I prend a partida Benjamin Crémieux a perpaus del sieu discors a la distribución dels preses del colegi de Narbona. Amb força rasón, es pas un movement eretic li remembra que lo nostre occitanisme ni revolucionari, preocupat de la refar l'Europa de o se asiatisme. E Cl. Peyras « Novel Lengadoc travaillent à belle ardeur nous à » : Don-Quichotesca mission de far l'introductor d'un sabem pas quai conclus en parlant dels jovents del J'ignore si quelques-uns d'entr'eux « donner nous une garder Europe ; mais tous mettent Languedoc ». Om sauriá un une pas melhor dire. Le Petit Méridional de Montpelhier. Aquel jornal alanda generosament sas colonas als nostres amies del « Novel Lengadoc ». En Gaston Fontenille i publica una inquesta sus l'avenidor de la lenga d'Oc. Dins son tresén article, paregut dins lo N° del 19 décembre, dona lo text de la responsa del nostre director, en Loïs Alibert, e lo comenta d'una faiçón trop flataira per nosautres. Le Sud, de Montpelhier. Nostre contraire, en Peire Azema, i collabora de temps en temps. Senhalarem l'article del 27 de novembre dins loqual comenta assenadament lo résultat de las eleccions de al Parlament de la Generalitat de Catalonha. deputats Breïz Atao, de Rennes, orgàn del « Partit Nacional Breton ». Aquel jornal tremudat en publicación bimensuala se plaça sul terren federalista, despuei la scisión que se produiguet dins l'anciana organización que l'aviá per orgàn. Lo N° del 6 de novembre clau ment una de Rennes tiera d'articles sus la destrucción del Monu¬ l'expleitación que n'a volgut far lo govern contra los gropaments nacionalistas. Sens aprovar las metodas de violéneia, podem que comprendre la colera dels bretons davant aquel monument mastat pels elements oficials e los bre¬ tons embastardits. Aquò sembla força a certanas manifestacions « régionalistas » occitanas ont los personatges governementals prenon tota la plaça e fan en sorta d'i presicar per lor paròquia. Si aquela leiçón lor aprofechava, i aurià que mitât mal. e Corsica, d'Ajaccio, orgàn de las revendicafcions corsas. N° d'agost. del 1" �380 LETRAS OCCITANAS Don Paul Leonetti. Une voie s'est tue... (Long article sus la disparición del jornal « A Muvra » e sus las circonstàncias que l'an rodejada). — Napoléon Bonaparte. Lettre au général Paoli (Dins aquela letra, lo futur emperador malasls sens trastejar la conquista de sa patria per las armadas francesas : « Vous quittâtes notre île et avec vous disparut l'espérance du honheur ; l'esclavage fut le prix de notre soumission. Etc. »). — Yvia Croce. Petru Rocca. Politica, via Sicilia, 66, Roma. Febraio-Aprile 1932. Aquel fasicicle de 240 paginas es particularament rie de substància : Fr. Coppola. Dal Liberalismo al Nazionalismo. — Giu- Piazza. La lotta politica in Germania. — Corrado TedesUmberto Nani. La genesi storico-politica délia crisi jugo-slava. — Luigi Nardi. Turchia, Persia e Afgha¬ nistan di fronte ail'antagonismo anglo-sovietìco. — I Libri. — Rassegna politica. — Documenti. seppe chi. La Manciuria. — Autras Publicacions Lou Felibrige, de Malhana; Gavot, de Dinha ; Cacalaca, d'Alès ; L'Alauza d'Auvernha, de Clermont-Ferrand ; L'Echo des étu¬ diants de Toulouse, orgàn dels « Estudiants Ramondencs » ; Marsyas, de Miravinha, Aigas-Vivas (Gard) ; Pampres et Lys, orgàn dels meridionals d'Acción Francesa ; La Pignato1, de Tolón ; L'Echo du Vidourle, de Lunel ; U Lariciu, de Marselha ; Midi-Littoral, de Montpelhier ; Calendal, de Cassis ; L'Auvergnat de Paris ; France-Italie ; Le Fèdériste ; Bulletin des Comités L'Auta, de Tolosa d'action pinhàn Paris ; ; ; recebudas : Lou régionaliste et syndicalistes Le Feu, d'Ais-en-Provença ; La Tramontane, de Per- La Revue Occitane, de Les Amis de la langue d'Oc, de Paris. ; �LLETRES CATALANES LLIBRES « Etnologia de la Peninsula Iberica», del Prof. P. BoschGimpera, primer volum de « Arqueologia i Art Ibèrics ». Edito¬ rial Alpha. Barcelona. En Josep Balari i Jovany, l'autor erudit de « Los origenes históricos de Catalufia», deia que els llibres catalans no es podien tenir drets per llurs pàgines escasses. Ara aixô no es pot dir, almenys de la literatura cientifica, històrica. L'anyada actual ho prova. Citaré cinc llibres que s'aguanten sols per llur volum, i encara més per llur contingut, que són els segiients : « Assaig d'història de les idees fisiques i matemàtiques a la Catalunya médiéval », de la série dels Estudis Universitaris Catalans, publicat a despeses de la Institució Patxot, del Prof. Millàs i Vallicrosa. « Sigil'lografia catalana », en très grossos volums, de Ferran de Segarra, membre de l'Institut d'Estudis Catalans. «Josep Finestres », estudis biogràfics en un volum, i « Bai¬ : la seva vida, el seu temps i les seves obres, en très volums. Tots dos llibres del P. Ignasi Casanoves, editats per la mes » Biblioteca Balmes. «El Codex musical de «las Huelgas». Música a veus dels segles XIII i XIV. En très volums, per mossèn Higini Anglès, cap del Departament de Música de la Biblioteca de Catalunya, aditada per aquesta secció de l'Institut d'Estudis Catalans. La série podria allargar — se afegint — hi els Anuaris que publiquen la Secció Històrica de l'Institut, el Monestir de Mont¬ serrat i la Biblioteca Balmes, i altres obres meritissimes que farien excessiva l'enumeració. d'ells, a la histôria de la també molts a la histôria de la cultura Contribució considérable, cada un cultura catalana, ho son castellana. l'època, si no de la concôrdia, de la « conllevancia ». Aquests llibres han sortit a la llum fruit madur d'anys de generôs treball ; el public no se n'ha adonat. Distrets per tantes diàries emocions parlamentàries, no fem esment de com es basteix el castell de la nostra cultura, no amb pedres, sinô amb lliblres Som a que es poden aguantar tots sols. Ara acaba de sortir-ne un altre, objecte concret d'aqueta no- �382 LLETRES CATALANES tícia, degut al Prof. P. Bosch-Gimpera, director del servei d'investigacions arqueològiques de l'Institut d'Estudis Catalans, in¬ titulât « Etnologia de la Peninsula Ibèrica », llibre que aclareix la complicada teranyina de la cultura pre-romana de la Peninsula. No pretenc donar-ne una idea ; unes quantes ratlles poca cosa per explicar 700 pàgines ; però si que dir al públic distret l'interès del problema i la seva cia actual. Fa prop de trenta anys son ben vull intentar transçendèn- Pierre Paris, mort suara, publil'Espagne primi¬ tive », i sorprenia el món, i sorprenia els arqueôlegs hispànics amb el quadre de l'utillatge de qué se serviren els pobles ibèrics en el cicle de cultura immédiat a la invasió romana. cava el seu « Essai sur que l'art et l'industrie de Admiraren sobretot les nombroses escultures, que tenien com a obra culminant aquell bust meravellós de la « Dama d'Elx », per ell portada al Louvre i rebuda amb sospites de série abans desconeguda de la falsedat, i la ceràmica profusament pintada amb una tècnica arcaica, que Paris cregué d'influència de les més antigues civilitzacions egees : ceràmica ibero-micènica en- gendrada colonitzacions desconegudes, de les quais hi haen l'epopeia homèrica. Des de llavors s'ha furgat molt en la terra i en els historiadors i geôgrafs antics. Catalunya té en la descoberta de la cultura ibèrica, que trobaren els romans en desembarcar a Empúries i endinsar-se pel pais, una part principal : les excavacions de l'Institut d'Estudis Catalans, les recerques i compres del Museu de Barcelona i via com per un ressò del Museu de Solsona que les omplen amb llurs descobertes les pଠgines del gros volum. El résultat supera el purament cientific, sovint fred, sense interès d'actualitat palpitant. La història d'abans la histôria té la mateixa complexitat que la histôria prôpiament dita. Les res¬ tes meravelloses de ceràmica, d'orfebreria i d'escultura de la primitiva i rudimentària arquitectura revelen una Espanya diversa, tal com en l'època romana diran les inscripcions i els textos. El « fet diferencial » és prehistôric de centenars de mils d'anys. Et salvatgisme primitiu és la sola unitat dels pobles, salvatgisme zoologie, en qué la llibertat i la inventiva humana compten ben poc ; perô la unitat manca després perpètuament en aquesta terra, oberta a les hordes nôrdiques que passen els ports dels Pireneus i a les que vénen per mar de les immensitats de l'Africa sahariana. El fet de les invasions del nord i el �LLETRES CATALANES 383 de les africanes inedievals és la continuació d'altres invasions que penetren a la Peninsula en el fons del fons dels temps primitius, i elles determinaren el fet perenne de la complexitat etnològica de la Peninsula. Podriem aqui inscriure l'index metôdic del llibre per a pro- var-ho : d'una banda els precapsians i els capsians que vénen temps allunyats per centenars de segles del paleolitic ; i, d'altra banda, les hordes que travessen el Pireneu ; el poble formador de la cultura d'Almeria del période neolitic final, del quai una fase sobrevivent es troba entre els de l'Africa en els primers indicis de la cultura ibèrica ; els tartesis d'Andalusia, l'estany del nord, els vaixells dels quais pondéra la Biblia ; els celtes ; els íbers pròpiament dits, que per ocupació i per domini poblen l'extensió geogràflca o bé ocupen per la força el que serà la Catalunya futura. Pobles distints que comerciants de deixen un sediment ètnic variadissim. La mateixa cultura que amb el nom d'ibèrica va donar a conèixer Pierre Paris no respon a una unitat. Ye a ésser com el pòsit de complexos corrents que s'han sobreposat a la geografia trencada i multiforme d'Espanya, en la quai coexisteixen els climes més diferents. El mot Ibèria no és sinô un mot geogràfic, i el mot iber assenyala pobles en estats de cultura que viuen al costat d'altres que parlen llengiies diferents. Jo no vull treure conseqiiències actuals de la geografia humana prehistòrica que En Bosch-Gimpera sàviament exposa ; però no séria dificil tasca en l'actualitat politica distingir el tartesi, que ténia lleis en vers, del celta dur i tossut, de l'iber i dels pobles cavernicoles que vivien d'aglans i del migrât blat, sobrevivència del neolitic davant per davant de les légions romanes acampades. A aquest llibre magnifie seguirà una série de volums en els quais l'art ibèric serà exposât i il'lustrat en les seves diverses activitats. Ell serà com un pregô fet a tota Espanya dels « Monumenta Cataloniae » que és a punt de llançar la generositat diversa de Francesc Carbó, per a la cultura de Catalunya. — J. Puig i Cadafalch. « Repertori de la Literatura Catalana Antiga », de Jaume Massô i Torrents. Ediciô de /'« Institut d'Estudis Catalans ». — Barcelona. Els dies aparadors de les llibreries barcelonines amostren aquests gros volum replé d'erudició literària : el « Repertori de un �384 LLETRES CATALANES la literatura catalana antiga », primer llibre dels très en què pacient d'un gran investigador i per molts altres motius meritissima figura de la renaixença cultural de Catalunya. El llibre l'ofereix als catalans dalerosos de la coneixença més perfecta de llur passai i al mon de l'erudició en général, 1'« Institut d'Estudis Catalans », del quai, el seu autor, restarà condensada l'obra En Jaume Massó i Torrents, és, d'ençà que es fundà, membre prééminent pels seus mèrits i per la seva història. Vellet, carregat ja d'anys, lent, indécis en els seus moviments, apagada, tallada la deu en que és bell d'escoltar com pretèrita, i pulcre, ara com sempre, el seu veu el en degotall d'una gran les seves maneres i agençament, el senyor Massó i Torrents fou en la seva joventut, no res menys que el promotor del moviment literari de « L'Avenç », moviment en el quai cristal'litzaren tots els desigs, tots els anbels, totes les aspiracions culturals de la Ca¬ talunya de fi de segle : l'amor a les lletres clàssiques, els primers assaigs per anostrar-les en català i promoure aixi el renovellament més pregon de la nostra llengua i del nostre pensael vendaval dels més modems i audaciosos corrents literaris d'Europa i d'Amèrica, que remogué èl caliu apassionat de l'ànima catalana amb la divulgació dels innumerables i populars llibrets vermeils de « L'Avenç » ; la normalització de la llengua, amb les primeres, destacades orientacions d'En Pompeu Fabra. I, al costat de tôt això, compartida amb altres feines ment ; de creació literària, d'investigacié geogràfica, filològica i arqueolôgica i de direcció éditorial, Jaume Massé i Torrents inicia i continua pels arxius catalans i pels de l'estranger, la reedijcié i la historiacié de la vella poesia i de la vella prosa catalanes. Amb don Antoni Rubié i Lluch, don Jaume Massé i Torrents continué, Catalunya, el treball conscienciés de començada per don Manuel Milà i Fontanals i seguida per don Marian Aguilé. Aquest primer volum del « Repertori de la literatura cata¬ lana antiga », el formen sis grans capitols, dividits en nombroses classificacions, en els quais resta inventariada i historiada, amb gran gala de détails, tota la produccié poètica de Catalu¬ nya, des dels seus origens al segle quinzè. Sobra, doncs, encara matèria per un altre volum dedicat a la produccié rimada, puix que l'autor es proposa tancar l'obra en accentuar-se la decadèneia de les lletres catalanes antigues, a començaments del segle setzè I ofereix per a després un terç volum tôt dedicat a la prosa, la quai presentarà repartida en générés literàris. reoonstruccié del a nostre passât, �LLETRES CATALANES 385 Deixant de banda, Repertori « no solainent » que però, el que serà l'obra sencera, la part del avui ens brinda 1'« Institut » constitueix ja, compléta i clara de tôt el que produiren pervingut totalment, parcialment o en simple nova al coneixement contemporani, sinó, a més a niés, una altra suma al dia de tôt l'aparell erudit que, so¬ bre aquelìa producciô, elaborà la critica a través del temps que ens sépara dels segles d'or de les lletres catalanes. Resultarà dificil concretar tôt el que conté aquest llibre. Des¬ prés d'una Introducció amb noves dels cançoners provençals i catalans, d'altres manuscrits i de les primeres edicions del segle setzè en tots els quais es troba continguda l'obra poètica de la Catalunya vella, el primer capitol del « Repertori » inicia l'estudi de la llengua i la poesia dels trobadors catalans i el que conegueren de llurs grans predecessors transpirenencs. Segueix la revisió dels trobadors que, a partir dels estudis de Manuel Milà i Fontanals, foren conceptuats com a catalans ; una nova fìxació critica d'aquesta nomenclatura i la història breu i l'anàlisi del que arribà a nosaltres de cada trobador. En conjunt, dues centes pagines interessantissimes de text in-foli. El capitol segon resumeix la poesia religiosa anônima que don Jaume Massó i Torrents situa entre els començaments del segle tretzè i els temps de la influència de l'Escola de Tolosa (1323, una suma els poetes catalans medievals i ha creació dels Jocs Florals). El tercer capitol és tôt dedicat a l'obra de dos gegants de les Catalunya : el beat Ramon Llull i Ramon Montaner, el cronista. I en ve un altre dedicat als primers lirics del segle catorzé, ço és, segons el propi autor, « aquells poetes als quais sembla que encara no havia arribat la influència de l'Escola de To¬ losa », amb els seus propòsits de restauració de l'antiga poesia lliure dels trobadors, que acabaren en llur academització portada a terme per la susdita Escola o « Sobregaya Companhia lletres i de la història de dels Set Trobadors » tolosencs. I a l'esmentada influència va capitol cinquè i a la poesia narrativa el segiient, dens com el primer i singularment intéressant. Al cap de seixanta anys d'esforç estrenu per les lletres i la cultura général de Catalunya, l'edició del « Repertori » repré¬ senta pel seu autor una mena de coronació literària. Coronació, homenatge l'acompliment del quai volgué el mal fat de la Dictatôt donat el dura que l'hagués d'arbitrar aigu en qui Catalunya té, avui, el complet de tots els anhels, de totes les aspiracions realitzador �386 LLETRES CATALANES culturals iniciades pels creadors de « L'Avenç ». Vull dir el Francesc Carabó, « impulsor d'alta cultura », al quai don Jaunie Massó i Torrents endreça la seva obra « en testimoni, diu, de vella amistat i d'agraiment per baver-la acollit sota el seu patronatge en els anys de prova per a 1'« Institut d'Estusenyor dis Catalans ». Anys de la Dictadura ! Ara surten a llum, madurs, els fruits que la previsió i la magnanimitat d'alguns bons patricis permeteren incubar, durant els anys inclements, a la intel'ligència catalana. I entre tais don Francesc d'alta cultura, dels catalans. patricis, s'eleva prééminent la figura de « impulsor » i director, cal afegir, Cambô, en vistes a la formació espiritual més compléta Impulsor i director, perquè el conjunt dels seus patronatges no ha estât ni és una suma de mecenismes a l'atzar i fins divergents, sinó una série ben articulada d'alentaments donats a iniciatives culturals, pròpies o aliénés, perô sempre lligades per un denominador comú. Aquest : la formació d'una catalanitat superior, capaç d'animar els alts destins patriôtics que el catalanisme ha forjat. Per aquest fi, nasqué primer la « Fundació Bernât Metge » ja coneguda ; desprès, la « Fundació Biblica » ; després, la « Biblioteca Hebràico-Catalana » ; desprès, la série de llibres de 1'« Arqueologia ibèrica » el pri¬ mer volum de la quai : « Etnologia de la Peninsula ibèrica », del Prof. P. Bosch-Gimpera, aparegué suara ; i la « Monumenta Cataloniae », col'lecció històrica del patrimoni artistic de Catalunya. Ha fet bé, don Jaume Massô i Torrents, de recordar en el frontispici del seu llibre aquests mèrits espirituals dels temps no gaire llunyans de la Dictadura. Mèrits en comentar els quais, el nom i l'elogi de don Francesc Cambô son inévitables. I ho seran encara més en l'esdevenidor. Perquè la seva orientaciô i la seva obra cultural de llavors i d'ara, sôn les que més ait l'alçaran davant els catalans futurs, redreçats i prepotents en un àmbit nacional vastissim. Josep Carbonell. — Monumenta Cataloniae Volum I. Els retaules de pedra, A. Duran i Santpere. — Editorial Alpha. Barcelona. Acaba de sortir de l'estampa el primer volum de la col'lecciô « Monumenta Cataloniae », destinada a fer conèixer arreu del mon culte el patrimoni artistic de Catalunya. Aquesta col'lecciô sumptuosament editada, ve a completar, entre les fundacions culturals del nostre il'lustre amie Francesc Cambô, aquella altra « per ». �LLETRES CATALANES 387 institució de la Universitat de Paris, on és donat, ultra un cicle anyal de conferències que monografien un capitol de la nostra història artística, un curs permanent d'història de l'art català. Fundació Bernât Metge » i amb la « Fundació Biblica Gatalana », Francesc Cambó vol integrar a la cultura Car si amb la « catalana els clàssics i els sagrats de la Sorbona i amb la « llibres, amb la Monmnenta Cataloniae grar a la cultura universal aquest aspecte « » Fundació es » prêté inte¬ artistic, potser el més important, de la cultura nacional històrica de Catalunya. Hom, en examinai- les finalitats d'aquestes empreses nobles i costoses, endevina in l'il'lustre politic un pensament i un sen¬ timent nacionalista intensissim, que fa, damunt la seva histôresplendor inequivoca. L'enrobustiment espiritual del nostre poble a base d'un nodriment humanista, i rexpandiment de la coneixença del seu art antic com a maniria personal una festació incontrovertible de la seva realitat moral i espiritual distintiva, revelen, d'un costat, la preocupació de formar la cul¬ tura viva dels nostras dies, i de l'altre, el noble orgull de mostrar al mon allô que Catalunya ha fet en el passât. La fundaciô « Monumenta Cataloniae », doncs, té com a finalitat, la publicaciô d'un a série de volums amb els quais, d'una manera monogràfica, siguin exposats els principals aspectes de la producciô artistica catalana i especialment aquells que poden tenir per llur valor artistic major interès de cara al mon. o per llur valor historié, un Es missió d'aquesta fundaciô, doncs, integrar a la cultura uni¬ Catalunya. La Catalunya fins ara morta per a la cultura moderna, compareix als centres d'estudi de tôt el planeta, ofereix el do del seu art historié i demana un lloc versal allô que ha fet dins el rengle de les cultures classificades. El fundador de la « Fundaciô Bernât Metge », ha volgut que aquesta compareixença gentil, silenciosa i eficaç de Catalunya tingués una certa solemnitat. Si haviem de portar les obres d'art reproduïdes, ha volgut que les reproduccions fossin el millor pogués fer-se. Si aquestes obres d'art bavien de presentar-se estudiades, ha encomanat l'estudi als historiadors del nostre art que tenien, dins cada una de les especialitats tractades, una major solvència. Si aquest estudi havia de constituir un text acompanyant les làmines, s'ba esforçat perquè el paper i les lletres i l'estampat, net de galindaines inútils, fos de la més noble qualitat i de la senzillesa més digna. entre el millor que �388 LLETRES CATALANES Així ha sortit el primer volum, llibre sumptuós i enamorador, llengua catalana, castellana i anglesa. Els primers antécédents de la fundació es troben en els dies primers de la Dfctadura. A les primeres envestides contra tôt allô que era signe distintiu de la nostra personalitat, es conteséditât en tava amb ensenya Perô una allô cosa que innocent tant coin un bell llibre d'art que Catalunya ha fet. bell libre no es fa aixi com aixi, i, a Catalunya, mediem que a Catalunya és més dificil que en publicació d'una col'lecciô com la que ara s'assenyala, no pas perquè manquin aci autors i impressors aptes i préparais per a fer-la, sinó per raô que manca el muntatge especiai que demanen les obres d'aquesta envergadura. Editorialment, la publicaciô d'un llibre de caracter monumen¬ un nys que enlloc. I altres bandes la tal havia estât fins ara entre nosaltres una cosa aillada, feina singular i esforçada d'un impressor entusiasta o d'un bibliôfil résistent, i en acabar l'esforç, les coses, tornaven a l'estat nor¬ mal. En el cas de la fundaciô « Monumenta Cataloniae » no es tracta d'un esforç aillat, sinô d'una obra continuable en la quai, tècnica de l'estampa i autors, hauran de seguir treballant indefinidament sense desmuntar les eines. I jo no vull parlar del permanent i exclusiu, que perquè no conec prou el perô pue parlar, aixô si, cost que aquest muntatge éditorial, la nova fundaciô demana, implicarà, mon éditorial nostre per a fer-ho ; dels autors, d'aquests autors nostres que no tenim el text promès a l'hora, ni li podem tenir, perquè a casa nostra l'estudiôs de gabinet no existeix. Arreu del mon l'investigador, l'home d'estudi, produeix llibres, segur que el seu treball és esperat pels editors que tenen les coses preparades per a rebre'l, i que acabat aquell treball, en tind.rà un altre a fer. Aci no ; aci, tots els que treballem en coses de la histôria de l'art, estem ocupats en tasques d'organització o de professo¬ rat, i les bones hores de treball ens son preses per aquelles atencions que constitueixen la base del nostre viure, i el llibre, la feina per a editors que la casualitat ens porta, constitueix un cas esporàdic en la nostra vida normal, i sovint hi hem de dedicar les hores preses al repos. Tôt a Catalunya, perô, s'ha fet aixi i alguna cosa hi ha feta i no cal pas ésser pessimista. El primer volum de la col'lecciô que ara surt a llum, dôna, per la condiciô éditorial i per la vàlua del text, el patrô del que ha d'ésser la col'lecciô « Monumenta Cataloniae ». Es dedicat �LLETRES 389 CATALANES a l'estudi d'« Els retaules de pedra » i constitueix un dels capitols més brillants de la història de l'escultura catalana dels se- gles XIV i XV. L'autor és el nostre estimât amie i company N'Agusti Duran i Santpere, director de l'Arxiu Historié de la ciutat de Barcelona. En Duran ha estudiat d'una profunda l'escultura gôCatalunya. En Duran i Santpere és autor vigorós i exi¬ gent ; i en aquest llibre, com en tots els treballs que ha fet, ens dóna a tots un exemple de sobrietat, d'exactitud cientifica i de manera tica de sacrifici de brillantors inútils. El primer volum aparegut suara i el segon que el seguirà, dea « Els retaules de pedra », inicien la Uista dels dicats ambdós titols sèn hi haurà el d'« Els vidres catalans on Josep Gudiol (a. c. s.) que 1'« Escultura romànica en pedra constituirà », escrit un per » escrit per sol volum ; Mosel de Josep Puig i Ca- dafalch, que n'omplirà très ; el de la « Pintura romànica damunt taula », — dos volums, — escrits pel que sotassigna ; el de L'escultura talla del segle XI al XVI », obra pôstuma del Josep Gudiol, que anirà en un volum ; el d'« Els pintors Pere i Jaume Serra », escrit per Alexandre Soler i Marc, que també farà un volum ; el d'« El pintor Lluis Borrassà », obra d'Agusti Duran i Santpere ; el de « La miniatura romଠnica catalana », — un volum, — confiât a Francesc Martorell, i d'altres que encara no s'han déterminât i que allargaran aquesta llista de la col'lecció. « Monumenta Cataloniae » dirà al món que Catalunya, a més a més de posseir-lo, coneix bé tôt el valor del seu patrimoni artistic. — Joaquim Folch i Torres. « en mateix Mossèn PERIODICS Monografies Médiques, Corts Catalanes, 462, lor, Barcelona. Aquesta remarcable publicació prossegueix amb una exemplar regularitat la tramesa dels seus fascicles : N° 54 Precancer per Dr. S. Noguer-Moré. — El poder ide la Miró. — Elogi dels metges i d)e la — Apologia de Ramon de Sibiuda (continuació), Montaigne. Essais. : medicina per J. Aiguader i medicina per J. M. Bellido. N° 55 (Segon volum), per J. Noguer-Moré. — El Qaercdtó, per J. Aiguader i Miró. — Elogi dels met¬ ges i de la Medicina, per August Pi i Sunyer. — Profilaxi de la diftèria per J. Roig i Raventós. — Apologia de Ramon de Si¬ biuda (continuació). : D' Jaume Precancer �390 lletres catalanes N° 56 : Malalties reumatiques agudes. Diagnòstic i tracta- pel Dr M. Cirera i Voltà. — La labor sanitària, per J. Aiguader i Miró. — Profilaxi de la diftèria (continuació). — Apologia de Ramon de Sibiuda (continuació). ment, N° 57 : Terapeutica général de les malaltics endocrines, pel Dr Leandre Cervera. — El problema de l'habitació obrera a Barcelona, per J. Aiguader i Miré. — Profilaxi de la diftèria (continuació). — Apologia de Ramon de Sibiuda (continuació). N" 58 mil : Paper i significacio de la colesterolèmia, pel Dr CaSoula, de la Facultat de Medicina de Tolosa. — El problema de l'habitaciô obrera la a Barcelona diftèria (continuació). (continuació). — Profilaxi de Apologia de Ramon de Sibiuda (con- — tinuació). N° 59 — : Tumors del sistema nervios, pel Dr Barraquer i Ferré. problema de l'habitaciô obrera a Barcelona (continuació). Profilaxi de la diftèria (continació). — Apologia de Ramon El — de Sibiuda. N° 60 : Origens de les representacions de l'espai tactil, Dr Ramon Turró. — Catalunya i Turrô, per J. Aiguader i Miré. — L'ànima i la llengua, per Ramon Turrô. — Apologia de per Ramon de Sibiuda (continuaciô). N° 61 PiRETOTERAPiA en NEURO-PSiQuiATRiA, per B. Rodriguez Balmes. — El llibre cientific català, per J. Aigua¬ der i Mirô. Orifintacions per a l'estructuraciô psiquiàtrica a Catalunya, per B. Rodriguez Artas. — Apologia de Ramon de Si¬ biuda (continuaciô). : Artas i J. Pons — N° 62 Trastorn pels Drs S. Goday cientific català (continuaciô). — Orientacions per a l'estructuraciô psiquiàtrica a Catalunya (continuaciô). — Apologia de Ramon de Sibiuda (continuaciô). : i Casais i M. nutritius Carbonell i del Juanico. lactant, — El llibre N° 63 : Trastorns nutritius del lactant (segon volum). — problema de l'habitaciô obrera a Barcelona, per J. Aiguader i Mirô (continuaciô). Apologia de Ramon de Sibiuda (conti¬ nuaciô). El — Estudis Franciscans, revista trimestral. menors — Convent de fra- caputxins, Barcelona-Sarrià. Els dos fascicles que acaben l'any 1932 intéressants i substanciosos : son particularment �lletres N° 391 catalanes 253, Abril-Juny 1932 : L'acció de l'Església en. la pacifica- ciô dels nisme i pobles, pel P. Antoni Maria de Barcelona. — FranciscaFelibrisme, per L. de V. (L'autor estudia Mistral, Roma- evidència el franciscanisme de la liteprovençal moderna, perô, contràriament a l'opinió d'Arleraisia Zimei en el seu estudi de VItalia Franciscana, conclou al nilla i Aubanel i posa en ratura paral'lelisme i no a la influència, perquè ambdues literatures participen de certes causes identiques). — VII centenari de la naixença de Ramon Llull, Les seves obres autèntiques. « Ini¬ tia » d'obres lul.lianes (continuació del volum precedent). — Commémorant el centenari Antonià, conqueridor d'ànimes, pel P. Beda Kleinschmidt (article il.lustrat de reproduccions d'estatues i pintures). — Un poema inédito en honor de son Antonio de Padua, per J. Sanchis Sivera (poema llati del valencià Joan Baptista Anyes (1482-1553). N° 254-255, Juliol-Desembre 1932 : El primat romà i el concili d'Efes, pel P. Modest de Mieres. — Doctrina speculativa theo* logorum recentiorum de sacrosancto Missae sacrificio, pel P. Michael Bàuerle a Neukirch. — Fra Joan Exemeno, O. M. (f 1420), autor mistic. (Publicaciô del text català inédit de la Contemplaciô de la Santa Quarentena » d'aquell fra-menor mallorqui, pel P. Samuel d'Algaida. — L'eloqiiència de Sont Francesc d'Assis, pel P. Fredegand d'Anvers. — Notes i docu¬ ments : Un altre volum d'Eiximenis. « Revista del Centre de lectura, Reus. — N°a 228', 229, 230, Abril, Maig i Juny 1933. Converses sobre ternes Dr J. Domènech i Mas. — d'interès local : « Cultura Fisica>, pel Santuaris Marions de la diòcesi de Tar- — Artur Osona (1840Descripciôn brève del Reyno del Perû », per Pati Font de Rubinat. Exposiciô de Prehistòria (Camp de Tarragona i Priorat). — Aspectes psicològics de la Revolució russa, conferència pel Dr Emili Mira. — Els primers auxilis en els accidents de montanya, conferència per Dr L. Ribô Rius. — La necròpolis romano-cristiana de Tarragona i la seva basilica, per Mn. Joan Serra i Villaró. — L'Arxipèlag de les Marqueses, per Aurora Bertrana. Aquell fascicle es profusament il'lustrat ragona, Valls, per Fr. Blasi i Vallespinosa. 1901), per J. S. — « — amb fotogravats. La Nostra 1932. Terra, Mallorca. — N° 57 i 58, setembre-octubre, �392 LLETRES CATALANES L'idioma. Davant l'Estatut de Catalunya, per A. Salva. — finestró damunt la dreta, per Joan Pons i Marqués. —- Cata¬ lunya lliure, per Alanis. — Cançons humils, per Maria Antònia — Un Salvà. — El preu de la prîncessa, per Elvir Sans. — Marks invisibles que ens fereixen, per Maria Verger. — Lletra de Bar- celona, per Maria Aguadé. — Dels dies terribles, 1793-1799 (continuació), per Antoni Pons. — El concurs de « La Nostra Terra ». Cràniques. Catalunya, revista d'int'ormació Aires. i expansió catalana de Bue¬ nos N° 23 ; Agost 1932 pel mon, per : Reflexos, per Jordi d'Argent. — Catalans Urbici Soler. El caricaturista «Apa», per Ra— Vayreda. — Els evolucionistes a Madrid. jardineria catalana. Premsa comarcal nostra, mon — Un èxit de la per J. Grau i Llibres, llibres, llibres I per J. Puig i Cadafalch. — Arquitectura al guinardó, per Caries Sind. — Nineta, per M. Bandranas Palà. Elis bells voltants de Barcelona. — Angel Guimerà. — Pere Roca i Marçal, per F. A. Propato. — De Ger— Elies. — — bère a Port-Bou. Les esglèsies romàniques de Tkrjlassa. ■— Pau de Foix. La nova decoracià de façanes. — Interiors modems de Barcelona. L'obra cultural de l'ajuntament de Barcelona, per J. Vayreda. — Els concerts matinals de la Banda Municipal de Barcelona, per E. Solé de Sojo. Cràniques catalanes, per Montgri. — Isidre Ribas, per J. Fonlanet. De la nostra collectivitat. Catalunya en la mùsica contemporània. — El Metropolità transversal. — Les pintures rupestres de la balma de Cogul. — Noticiari de Catalunya. Francesc — Fàbregas, per — — — — — N° 24, setembre 1932 : Reflexos, per J. d'Argent. — Una noticia, per Joan Grau i Elies. — Una moda primorosa malaguanyada, per irene Polo. — Un altre inventor català. El gall, l'oca i la granota, per M. Bandranas Pala. Llibres, llibres, llibres ! Agrupaciô catalana d'Amèrica. Maria del Carme — — — Nicolau. Homenatge Rafaël Casanova. — F. Pascual Ayllon, Barcelona, per S. F. A. — Monsenyor Carsalade. Lluis Estasent primer alpinista català. — Palausolitar, per B. Soler. La Companyia Belluguet. — El paisatgista Vila Puig, per Gil Fillol. — Talamanca, per M. Pons. Cràniques Catalanes, per Montgri. — Coses vistes, per Pere Paris. De la nostra collectivitat. Opinions d'altri, per Fabiàn Vidal. per — E. Alvarez. — a El port de — — — — — �LLETRES Aberi Euguna, 393 CATALANES BerbizKunde-Igandia, 1932- — Revista nacio- naiista basca de Bilbao. N° especial publicat amb motiu del « Dia de la Patria » del de 1932, que réuni a Bilbao més de 65.000 bascos per a retre homenatge a EuzKadi i a la memòria de Sabin d'Arana i Goiri. Gonstitueix una impression! demonstració de la 27 de març del sentiment nacionalista. Aquell fascicle bilingue redigit amb la col'laboració dels principals escriptors i prohoms de les-terres basques. Es esplendidament il'lustrat de fologravatS', dibuixos en negre i colors, i formoses reproduccions de pintures. pregonesa es poden consultar Carbonell, paregut Sobre el moviment base, els nostres lectors l'article del nostre eminent col'laborador, J. el fascicle en precedent d'aqueixa revista. D'altra banda, aproflassabentar-los. tarem totes les avinenteses per a Mirador, setmanari de literatura, art i politica ; Pelai, 62, Barcelona. «Mirador» raires » o « es setmanari un Candide » anàleg a «Les Nouvelles litté¬ francesos. Es segurainent la millor publi- cació per a seguir la vida intel'lectual de Catalunya amb les rúbriques : L'actualitat politica, De dijous a dijous, Mira¬ L'aperitiu de J.-M. de Segarra, El cinéma, El teatre, Les lletres, Les arts i els artistes, Radio i discos, etc. Compta seves dor indiscret, amb un excel'lent col'laboració i es abundosament il'lustrat de fotogravats i dibuixos. Altres publicacions rebudes : La Veu de Catalunya, La Publicitat, El Mati, els très grans diaris de Barcelona ; El Diari de Vich, El Diari de Tarragona, La Veu de l'Ampurdà, de Figueres ; Sóller, de Sóller (Mallorca) ; Petrària, de Ribes del Freser ; gralla, de Granollers ; Endavant, de Rubi ; Butlleti de la Résidents a Barcelona ; Butlleti dels amies de l'art i de les lletres, de Sant Feliu de Llobregat ; Logos, boletin catòlico mensual gallego de Pontevedra ; Flama, de Barce¬ lona ; L'Avi Muné, de Sant Feliu de Guixols ; Baix-Ampurdà, de Palafrugell ; Aires de la Conca, de Montblanc ; etc... La Societat andorrana de J �394 CR0N1CA PROVENÇA E CATALHONA Lo 16 d'octobre los catalans abitant Marsilha festejavan lo las Corts constituentas de l'Estatut de Catalonha. Joan Bessat, majorai del Felibritge, sendi'c de la Mantenença de Provença aviá la presidéncia d'onor als caires de Josep Homs, président del « Centre Català » de Marsilba. Un banquet frairenal ont fuguet servit exclusivament de plats vot per catalans reunissiá los occitans de Provença e de Catalonha dins nacionalas. Quand los apetits fogueron un pauc tancats, lo sénber JHoms se levet per explicar la significación d'aquela acampada. Diguet que non erem entre estrangers : espanhols e francés solament, mas ben entre «germans», entre fraires ; fraires de lenga, faires de raça, fraires asunats per lo meteis idéal e las sala ornada de las colors una meteissas la aspiracîons. E las cinc bandiera marsilhesa Lo regas rojas resplandissián tanbén catalana del sénher sus fons d'aur de sus la bandiera Calèn. Buxó, vice-president del Centre Català, prend la paraula dins aquests termes : Amies, Fa alguns dies mémorable que no era cîó d'un tôt Catalunya i arreu del mon, on hi ha un menys organitzat s'ha célébrât la data de l'aprovació de l'Estatut, i amb més solemnitat d'esperar perquè ha coïncidit amb la commemora- nucli de catalans a mes altra data o no tan festiva, però potser més gloriosa, l'onze de setembre de 1714 ; car ja sabeu, amies, que l'onze de setembre marca una fîta en l'història de la patria, fita de la quai l'aprovació de l'Estatut ve d'assolir el primer esgraó. D'ençà del Compromés de Carp era vist que tard o d'hora havia de venir la desfeta definitiva que després. Amb l'ìntroducció a esdevingué poc temps Catalunya d'una dinastia forastera hostil a la nostra terra i sense -cap mena d'amors a les nostres lleis i costums, insensiblement s'anà desdibuixant la personalitat de Catalunya i s'anà perdent en la consciència de Catalunya Nació. L'esplendor de la corona de Castella sedui la noblesa molts catalans el fet de i les �CRONICA 395 privilegiades que es trobaven llavors en estât d'empobricoïncidi amb lo potència material de Castella i el segle d'or de la seva llengua ; aixi passa Catalunya llargs anys de misèria material i espiritual ; malgrat aixô la lluita es sostenia, però poc a poc abandonada pels seus fills mateixos, els de les classes priviligiades, dels quais us he parlai mes amunt, i malgrat els esforços herôics que en cada una d'elles es registraven, les viles catalanes anaren sucumbent una per una. Ja com a darrer baluard no quedava més que Barcelona, classes ment que de les forces catalanes En Anton i de Villarel seu pregó a les très de la tarda d'aquell dia mémorable. « Es fa saber, deia, que sent l'esclavitud certa i penosa, en obligació de sos empleos, espliquen, declaren i protesten els présents i donan testimoni als venidors de què han exécutât les ultimes exhortacions i esforços protestant de tots els mais, ruïnes i desolacions que sobrevindran a nostra comuna i afligida patria i extermini de tots els honors i privilegis quedan esclaus, però com tôt es confia, que tots com a verdaders fills de la Patria, amants de la llibertat, acudiran als llocs assenyalats a fi de derramar gloriosament la sang i vida per la Patria i per la llibertat ». Ja hi acudiren als llocs assenyalats, el conseller en cap, Rafel de Casanoves, fou el primer que perquè el poble no es descoratgés amb l'absència d'En Villaroel tràgicament ferit, tregué solemnement la bandera de la Ciutat seguit d'un estol de valents es prépara a tacar pel cantó del Portai nou, mes a poc de començar la lluita una bala treia de 'combat el conseller que caigué mort abraçat amb la bandera de Santa-Eulàlia ; el foc durà encara llargues hores, perô no podent aguantar més l'embrauzida de les potentes hosts enemigues, els catalans es rendiren, caient Barcelona i amb ella tôt Catalunya quedava sotmesa al despotisme borbônic de Felip V, qui no va pas tardar a fer-nos conéixer tôt l'odi de què era capaç amb el célébré décret de Nova Planta i un sense fi de barbaritats com la destrucció del barri de Ribera, un dels més ries de la Ciutat, per ediftear-hi en son lloc aquella Ciutadela que tant temps dévia recordar als catalans l'esclavatge en què vivien els nostres avis; es veieren privais de parlar en public el nostre idioma, eren vençuts, esclaus, perô esclaus d'una manera honrosa, puix era la fatalitat i res més que ens hi havia portât ; mortes les tradicions, endogalada la nostra llengua, el castellanisme prenia en la nostra terra proporcions d'un desastre ; ja no es parlava quan ferit el cap roel, la junta del govern de la Ciutat llençava �396 en CRONICA català més que en el si de les llars huinils i ofensa el fer ús de la nostra aixô dura més esvaïnt, però d'un com llengua per es ténia escriure com una a un amie ; segle, la personalitat de Catalunya s'anà diu el poeta Mateu : Cada cap poble té una ànima, sols una, tirà pot partir-la a voler seu. Si la maldat perdurarà L'ànima de aixô no en un territori engruna, l'esprit l'obra de deu. Catalunya dormïa al fons de cada tardaren els poetes a català ; per despertar-la i poc a poc el renaixement espiritual de Catalunya vingué, com vingué també el renaixement politic que començà amb aquell moviment que es digué Solidaritat Catalana ; dues tendèneies en sortiren, l'una agrupava els homes de la Lliga Regionalista, l'altra fou la que el poble català esperava, la que sintetitzava els ideals de Patria i llibertat i d'on se'n destacaren per damunt de tots figures com el malaguanyat Doctor Marti Julià, En Francesc Macià. El primer fou el doctrinari, l'apòstol, l'altre el capdill, el lluitador, En Marti Julià la mort ens el prengué quan la patria esperava d'ell, perô el seu esperit perdura encara en les doctrines que ens deixà i que Macià ha ensenyat sempre a les joventuts catalanes amb l'amor d'un pare, aquelles doctrines a les quais devem l'Estatut i que ens donaran la Victoria final, car ja tenim Estatut que si bé no satisfa totes les nostres aspiracions es no¬ mes nobstant innegable que reconeix a Catalunya un dret i unes facultats de govern de prou virtualitat per considerar que el nostre poble comença un période nou de la seva història i aquest Estatut es el fruit d'un a llarga lluita que sols en Macià ha sostińgut sempre amb fermesa ; ell ha sacrificat el millor de la seva vida per la Patria i es a ell sol que ho devem tôt, perô la lluita no es pas acabada i ara més que mai hem de ser al seu costat per edificar la Catalunya de demà per privar de què els destins de la nostra terra caiguin, altra vegada, en mans esbirros, per fer del nostre poble un poble lliure que ocupi el món intel'lectual el Hoc que li pertoca i a què la seva dels en •cultura i la seva I ara, germans activitat li donen dret. provençals els que heu tingut a bé assistir a aquest acte, deixeu-me que us digui tota l'admiració que Cata¬ lunya sent per vosaltres amb qui tantes aflnitats de raça i ideals ens lliguen ; aquests lligams hem de consolidar-los per que, al dia que nosaltres girem l'esquena als de més enllà de �397 CRONICA Medilliure, no li donen s'ho pren », i que aquest crit, que sortirà de l'ànima, travessi els Pirineus i resoni fins als confins més i'Ebre, fixant l'esguard vers la nostra mar llatina, el blau terrà, tant plè de poesia, cridem : « Poble que mereix ser si Ilunyans de la vostra dolça Provença. Per ella, per Catalunya i el seu primer Président, En Francesc Macià, aixeco la copa. Visca Catalunya lliure ! La paraula es puei donada al Majorai Bessat d'Arles, Sendic Mantenença de Provença qu'adus lo salut dels proven¬ çals e grandmerceja los fraires catalans de l'onor qu'an bén volgut li faire. Aprep aver semondut sas felicitacions au valènt poble de Catalonha pèr la bela victôria fai un raprochament sarrat de las revendicacions provençalas e dis tôt l'espèr que los felibre an dins l'avenidor del Felibritge. Clava en auborant son got au Président Macià, a la Catalonha, e a la Provença. Lo Majorai Antôni Conio de Marsilha : de la « Un « Germans de Catalonha de vostres : grands poetas, En Balaguer, a dit sota la dominaciôn madrilèna : « Morta diuen « Mes jo la qu'es viva crée ». parlant de sa lenga avià rasón, èra talament viva qu'a réus¬ rendre la vida patriala a la Catalonha. La cava m'a pas estonat quand pensi que l'a peraqui 30 ans, es gracia a 1'Orfeó Català venent batre l'aubada a la comuna de Marsilha qu'ai comprès pèr lo premier cop la vertut delieurarela d'aquel imne en cunte ma cieutat a servit de meirina e que li dien La En sit a Marsilhesa. « Es solament del moment onte ai ausit sortir bocas lo crit de « a ferotge de sas : l'arma, a l'arma cieutadans » qu'en efiech malgrat la coneissença descurberi la Marsilhesa e desiri que, marchant sus vostis piadas poscam coma vos, un bèu jorn, nos retrobar Provençals s'admenistrant liurament dins la França com Catalonha a lo dreit, ara, de s'administrar liurament dins l'Espanha ». En Jordi Rebol, mestre en Gai Saber, président del « Calèn » e director del Teatre Provençal se leva : « Provençals amb Catalans dansam, uei, la mai bela de totas las dansas, dansam, uei, en aicesta taulejada, cargada de signi- �398 cronicà fi'Cácions, vostra bela sardana, mas la dansam aquela dansa simbolica de la patria vostra, dins nostres esperits, dins nostres cors- S'es dich, amb rasón, que la sardana aviá fach per vostre mas qu'unas causas mantengudas. Es la sardana que recampava, d'en pertot al vostre, los patriotas catalans, es aqui « reviure ben que se noseron las rejavan dins una mans e los espers e que ries e paures fraimeteissa santa comunión. Uei, nosaltres Provençals de Marselha vosaltres, ries catalans, per que nos < avem corregut de¬ aprenguessiatz la dansa de vostra libertat, uei, venem freirejar, nosaltres pau¬ vres germans, e nos avetz aculit per nos dire lo secret de vostra mena de farandola, e cantam amb vos e vostre grand poeta vers Maragall : La sardana « que se A la més bella de totes les danses es fan i desfan ». l'acomençanca de la taulejada Président Macià « se legiguet la letra seguenta de : Senyor Président del Centre Catala. « Distingit Senyor : Vaig rebre oportunament la felicitaciô que van adreçar-me l'Aprovaciò de l'Estatut de Catalunya que obre a la nostra terra les possibilitats del seu total desenvolupament com a poble, per a l'estructuració, del quai caldrà la col'laboració de « amb motiu de tots els bons catalans. « Espero, conflo que l'entitat de la vostra presidencia estarà tothora al costat del Govern de Catalunya per a contribuir a près, tar-li el suport espiritual que ha de proporcionar-li i veure's acompanyat per la opinió unànime del pais. « Amb el millor afecte us saluda. « « En Barcelona, 6 d'octobre de 1932. aquela letra se « « Reunits faguè aquet Francesc Macià. » respons : Mandadis al Président de la Generalitat pel Centre Catala e Lo Calèn : fraternal banquet per commemoració de l'aproCatalunya i l'onze de setembre de 1714, Catalans i Provençals adreçem el més cordial salut al liberador de Catalunya. « Marsella, 16 d'octubre 1932. » vació en de l'Estatut de �CRONÍCÀ 399 dirigits al capolier Jouveau, al proîessor Camproux exilât pel centralisme a Morlaix, a l'abat Salvat, amb la signadura de tots los assistents demest los quals nos cal mençonar per los catalans : Hernandez, secretari, Usera, clavari, Biscam, Grau, directeur de la Corala ; per los provençals qu'avián tengut per lor preséncia a mostrar lor sentiments de fraternitat occitana : E- Signoret, del Teatre Provençal, vice-president del Calèn ; Pau Ricard, président del « Rodelet de Santa Marta», Valentin, pintor occitàn. Se canteron las estrofas dels cants consagrats de nostra respelida : La Marselhesa catalana, els Segadors, la Copa Santa, l'Oda a la Raça latina, etc... D'autres mandadis fugueron primier ressón d'aquela communión espirituala entre Mare Catalans fuguet la manifestación del 27 de novembre a la sala municipala de las Dominicanas, ont Jordi Rebol nos parlet de son viatge a Barcelona en 1932. Son arma de poeta, com son biais sempre agradiu sacheron mai que mai interessar un public se pot pas plus nombrós. En mai de las personalitats ja citadas pel banquet del 16 d'octo¬ bre vengueron encara : Pau Ruat, majorai del Felibritge, lo professor E- Ripert, Bourilly, capiscol de 1' « Escola de la Mar», L. Fabre de l'U. P. T. T., Pierre de Reims e Comamala dels «Poètes latins », P. Rouquette, catalanista, etc... Seguiguet un concert ont la « Corala Catalana » se faguet enten¬ dre dins de cants populars de Catalonha. S'acabet la vesprada per la representación d'una peça del vielh repertori provençal : « Magau e Canoro » del Tolonenc Loïs Un selhés Pelabon. Catalans se separeron en se donant rendetz-vos pel viatge que oomptan far a Barcelona a aquela epoca per anar saludar lo grand catalàn En Francés Macià e II semondre un libre d'aur, e pausar una garba de flors al pe del Provençals a e Pascas de 1933 monument de Frédéric Mistral. Esperam qu'aquel viatge e aquel libre d'aur seràn l'auba d'unas aquelas doas parts d'Occitania per relacions mai estrechas entre ara encara UN quauque pauc alunchadas. LIBRE D'AUR AL PRESIDENT MACIA adreçada als literators, a las associaciones e a tots simpatizants d'aqueste penjal dels Pireneus qu'an totjorn regardât amistosament la granda Catalonha coma una sor de las terras, occitanas per que asunen los sentiments d'afección en un Un crida es los �400 CRONICA Libre d'aur que sera porgit al Président Macià, primier prési¬ Catalonha, pel « Calèn e lo Centre Gatalà, al cors d'un viatge entindat a Barcelona per pascas de dent de la Generalitat de 1933. Aquel testimoniatge de perdurabla amistat occitana sera belareligat e claurà de poemas, messatges, ordes del jorn, gravaduras, dessenhs, pinturas, etc..., que mancaràn pas de compausar especialainent los bons regionalistas occitans e franceses a qui s'adreça particularament aquela crida. Lo format del libre ment d'aur sera de 21 x 27. Los eollaboradors cal que manden lor obra de papier d'aquela dimension qu'un costat de cada fuelha. sus La al remesa solemniala aura Palais de la Generalitat e e loc al qu'ajan lo suenh de gausir cors de recepcions oflcialas al Ostal comunal de Barcelona. Se pot ja mandar las obras siá a En Josep Homs, Président Català, 151, baloard Baille, Marselha, siá a Jorgi Reboul, Président del Calèn, 4, Baloard de las Damas, Marselha, que donàran totas las entresenhas sul viatge a Barcelona, qu'aura del Centre loc dins de condicions mai que mai avantatjosas. LO NOVEL LENGADOC Lo Novel Lengadoc a représ trabalh de propaganda occiMontpelhier. son tanista demest los estudiants de Abans l'obertura dels universitaris corses organizet una tiera de charradissas per T. S. F. a Radio-Beziers. Aquelas charradissas, fachas en occitan per de joves estudiants, tractavan la defensa iUiistración de la lenga d'or. N'avetz aici lo detalh : septembre : Roger Bartha : Eléments d'istória e filologia de la lenga d'oc. e 21 de 12 d'octobre : Ramon Donnadieu : Un punt de docfrina occi¬ (a prepaus dels eveniments de Rennes). 19 d'octobre : Ramon Donnadieu : Valor expressiva de la tana lenga d'oc. 26 d'octobre : Max Rouquette : Edmond Vila : L'engenh de la lenga d'oc. La restauraciôn integrala de la lenga d'oc ; l'exemple catalan (Lo jove conférencier estudiet lo trabalh fach per l'Institut d'Estudis Catalans e parlet simpaticament de l'obra parallela de la S. E. 0. Lo grandmerteejam). 9 de novembre : Marc Dulac : L'ensenhament de la lenga d'oc. Décembre : Roger Barthê : L'avenUdor de la lenga d'oc. 2 de novembre : �CRONICA Lo 16 de décembre 401 faguet lo primier acamp mesadier per Vila, secretari, legiguet son raport sus l'activitat del N. L. durant las vacanças de julhnovembre. R. Donnadieu expauset, dins una charradissa titolada « Ço que sem pas e ço que sem » (charradissa que sera publicada), los principis del Novel Lengadoc. Billet parlet del régionalisme a Paris. En seguida, dichas e vots de reiissida de las diversas personalitats présentas : J. Martin, capiscol de la Tor Manha de Nîmes ; los professors Durand, Amade, Descossy; Debru, président de l'Asstfciación Generala dels Etudiants ; Susplugas, Bonafos, etc. Es a aquel acamp que siaguet prepausat lo novel bureu per la novela 1932-1933 annada se universitària. : Président : Donnadieu (Drech). Vice-présidents Secretaris : : Vila De Serres (Drech) e Bédrines (Farmacia). (Medecina), Calmette (Farmacia) e Belleville (Medecina). Clavaire ; Maffre (Drech). Commisiôn de propagcuida : Lamouroux (Comerci), Dulac et Francès (Drech). Son estats prepausats e d'onor : elegits a l'unanimat coma membres Roger Bartha, Ramon Lautié, Joan Lesaffre, Max Rou- quette. A Lo 30 de décembre, Lo Novel Lengadoc organizet un miting propaganda occitana a Cazols-de-Beziers. Davant un auditori nombrós, prengueron la paraula : M. Rodrigues, conse de Cazols ; Roger Bartha, afortiguent que la N. L. desirava crear un movement popular ; Ramon Donnadieu, qu'expauset un cop de mai los principis directors de l'occitanisme politic ; Marc Du¬ lac, al subjecte de la lenga d'oc dins las escolas. Francès legi¬ guet un poema de Max Rouquette, e V. Bédrines cantet diversas cançons occitanas e rdcitet un poema de Roger Bartha. de La Copa Santa siaguet religiosament cantada pel auditori drech, qu'avià provat per sos aplaudiments son afecci n a las ideas del jove gropament universitari. �402 CRONICA DELS GRILHS DEL LAURAGUES FESTA Los Grilhs del setembre, en Lauragués fagueron lor festa annala, lo 4 de ciutat de Castelnoudari. Al torn de la reina, Ma- gali de Severac, se cunhava un ramat de felibres demest los quais mençonarem : lo venerable capiscol en Prosper Estieu, Fr. de Gelis de l'Academia dels Jocs Florals, l'Abat Salvat, Car¬ président de la Federación Regionalista Francesa, lo pintor Paul Sibra, M'" Margarida Navarra, l'arderosa felibressa de l'Escola Mondina, F. Cros-Mayrevieille, président dels « Occitans de Paris », Domenech, président dels « Catalans de Tolosa », Gaulhet dels « Estudiants Ramondencs », Donnadiéu del « Novel Lengadoc », Perieras de l'Escola de Rochegude d'Albi, etc. ies Brun, I aguet una recepción a la Comuna, una messa amb pree cantics occitans de P. Estieu, cortegi per sic de l'abat Salvat al monument d'August Forés e al monu¬ s'acabet per une bela taulejada ont s'ausigueron mantis brindes de las personalitats présentas. anar rendre omenatge ment dels Morts de la Guerra. La Festa LO COLEGI D'OCCITANIA Colegi d'Occitania persiec son pretz-fait coma las annapassadas. Lo dreit d'inscripción es fixât a 10 fr. per an que l'om pot adreçar al Sénher Delestaing, clavaire, plaça de la Libertat, Castelnoudari. Lo das D'autre biais, M"1* Jornals o e Maria Ayrix ven d'entindar un sistema de a l'usatge dels escolans del Colegi Revistas circulantas voldrián n'aprofeitar. Aquela lausabla inis'abonar a d'una publicaci n. Per aquò, escriure à M"* Maria Ayrix, Casses per Sopex (Aude). dels felibres que ciativa mai Los estalviarà força argent als que podon pas EN CATALONHA Coma o anonciaven dins nostre darrier fascicle, lo dimenge 20 de novembre, lo lament de la poble catalàn eligiguet sos deputats al Par- Generalitat de Catalonha. Lo partit d'Esquerra catalana amb lo sieu en Francés Macià obtenguet la majoLliga Regionalista » beneficiot dels setis teap ritat, mentre que la « �403 CRONICÀ atribuits a la minoritat. cal d'en Lerroux Segón nostras prévisions, lo partit radi¬ foguet deflnitivament éliminât de la vida poli- tica catalana. Lo novel Parlament es donc exclusivament com- pausat de catalanistas convencuts. Es un résultat que pot que regausir nostres amies de delà los Pireneus. Seriá estât un paradox inadmissible que la Catalonha autonoma agués fait una plaça als enemics de las sieus libertats. Dins « Le Sud » de Montpelhier, nostre bon contraire, en Peire Azema, donet un excellent commentari suis résultats d'aquelas eleccions. Lo dimars 6 de décembre, al mieg d'un immens estrambord popular, lo Parlament foguet solemnialament inaugurât, après mai de dos cents ans d'interrupción, dins lo Palais de la Ciutadela ; aquela meteissa ciutadela que Felip V aviá bastida per melhor julhar la ciutat comtala, que veniá de conquistar de viva força. Lo sénher Loïs Companys foguet désignât per la presidéneia a l'unanimitat. Enfin, lo venerable En Francés Macià foguet confirmât dins sos poders de président de la Generalitat e causiguet los membres del Conselh que constituas lo ministeri catalan. D'ara enlà, la Catalonha a recobrat son govern propri e poirà sa constitución e sa legislaci n nacionalas. determinar aviat L'UNIVERSITAT DE BARCELONA Segón los termes de l'Estatut de Catalonha votât per las Corts espanholas, la Generalitat a la dreit de crear una fconstituentas en fàcia de l'universitat nacionala de lenga castelana, sinon pot demandar a l'Estat central la transformaci n d'aquela Universitat en organisme bilingue e autonom. Fins ara ignoram quin partit prendrà lo Govern de la Gene¬ universitat catalana ralitat. Ca que la, avem lo plaser de notar la prigonda evolución d'aquel centre intellectual en seguida dels décrets del 15 de setembre 1931 e 27 de genier 1932 concèdent a la Facultat de filosofia e letras una larga autonomia per reorganizar los estudis e realizar un rejoveniment complet del sieu ensenhament. D'un autre biais, se tremuda en fogal de la cultura catalana en desvolopant los estudis de lenga, literatura, istôria e art de Catalunya. Lo programa dels corses de l'an académie 1932-1933 nos a permés de veire amb un sobregrand plaser que aquels estudis �CRONICA 404 figuravan demest las matèrias de las diversas licéncias. De mai e aissô nos es mai que mai agradiu a nos autres occitans — — la licencia de filologia romana de tipe castelàn, om pot entre lo provençal, l'italian o lo gallaïco-portugués ; mentre que per aquela de tipe catalàn l'estudi de la lenga e de la Iiteratura provençalas es obligatori. Esperain que lo vot que formulavem i a qualque temps, sus aqùel punt, trigarà pas gaire a èsser satisfait, e que l'Universitat de Barcelona catalanizada serà un centre d'estudis provençals. per causir L'illustre En Pompeu Fabra es estât cargat de l'ensenhaJoan Coromines d'aquel del vielh octei- ment del catalàn e lo Dr Lluis Nicolau d'Olwer, tant conegut pels pel sieu rotle politic, deu tractar dins de conferéncias especialas dels trobadors en Cataïonha. Non voldriam d'oblidar de senhalar a nostres legeires que lo dire.ctor de l'Institut Francès de Barcelona, nostre compatriota narbońés, J. Bertrand, es estât cargat dels corses de Iiteratura tàn. Cal ajustar que sieus estudis sabents coma francesa. MORTALHAS L'egregi compositor tatalàn, Amadeu Vives, moriguet lo dos l'estrena de sa darriera producción. Un impausant enterrament aguet loc dins la capitala espanhola jos la presidéncia de quatre ministres e de repré¬ sentants del govern de Catalonba. Lo cadavre, réclamât per la Generalitat, foguet amenât a Barcelona, ont lo rebonderon definitivament al mieg d'une pretocanta manifestación de dol. Assistigueron a la cerimonia, lo Président Macià, las diversas autoritats de la vila ; los représentants d'un grand nombre d'associacions de tota la Cataïonha, e una immensa molonada de poble. Lo mestre Vives era nascut a Collbató en 1871. Tre sas joves annadas aviá après la musica per la quala mostrava de remirablas aptituds. A quatorze ans era ja -cap de la musica d'un asil d'orfanels de Malaga. Tornat a Barcelona, foguet mestre de capela de la paròquia de Jesús de Gràcia e professor dins diverses colegis. En 1898, estrenava sa primiera obra al teatre Novetats, « Artus ». Mudat a Madrid, conquistet repidament una granda reputacíón amb « Euda d'Uriach», « Don Lucas del Cigarral », «La balada de la Lûz », etc. Ga que la, Vives demembrava pas sa de décembre a Madrid, ont preparava �405 CRONICA patria catalana ; compauset de bêlas cançons que fogueron. interpretadas per 1' « Orfeó Catala», demest aquelas : «Los très tarabors », «La complanta d'En Guillem», «La fada de Banyoles », « La fada de Roses », « La fada de Lanos », « L'emigrant », etc. De mai, Vives se revelet excelent escrivàn e dramaturg. Malgrat sas abséncias perlongadas e sas ocupacions, pauset sa candidatura a las darrieras eleccions de deputats al Parlament Catalàn jos los auspicis de la Lliga Regionalista. Amb Vives, la Catalonha perd un de sos enfants los mai illus¬ tres e representatius. Lo 10.de mort décembre, la Catalonha francesa de monsenhor Carsalade du Lo venerable era en dol amb la Pont, avesque de Perpinhan. diocesans roselhoneses, primiera partida de sa carriera eclesiastica se passet en Gasconha, ont consagret una part de la sieu activitat als estudis istorics e arqueologics. Sos compatriotas li devon la fondación de las « Archives historiques de la Gascogne» et de la «Société archéologique du Gers». Nomenat avesque de Perpinhàn, en 1899, monsenhor Carsalade s'assimilet del tôt al Rosselhón. Aprenguet lo catalàn e se'n faguet la propagador e lo defensor ; es atal que faguet redegir un catequisine bilingue. Es a la sieu iniciativa qu'es deguda la restauración de l'abadia de Sant-Martin del Canigó, ont, gràcias a sas gestions, los Jocs Florals de Barcelona fogueron telebrats en 1902. Enfin, al mes de Julh passât, presidiguet a las festas celebradas a l'ocasiôn del retorn de la campana de Sant-Martin de Canigó. Dels dos costats dels Pireneus, sa mort a causât una prigonda impressión. era nascut a prélat, tant aiinat de sos Simorra (Gers) en 1847. La lo canonge Esteve Caseponce s'atudet a despuei qualque temps prep de sa familha. Monsen Caseponce era un dels melhors escrivans roselhoneses de l'ora d'ara. Demest una abondosa producciôn, convén de far una plaça a part a sa traducciôn de las faulas de La Fon¬ taine qu'aguet un bel succès. Era plan presat dins las doas Catalonhas e mai en Lengadoc, ont aviá longament sojornat y Lo 6 de novembre, Ceret ont s'era retirât �CRONICA 406 nostres contraires n'aviàn fait lor de la « Clocada dels Clastres » de Moissac jos-capiscol. A Avem la dolor d'anonciar a nostres legeires la perda de Rouquette, administrador d'Oc, decedit après una corta inalautiá. Despuei la fondación de nostra revista, Mn Rouquette, M" Josep qu'era un ome mai que mai simpatic e servicial, nos ajuda amb un entier devoament. Mandam a sa sos mainatges los nostres compliments de prigond son Lo Gerent -Les Imprimeries Gabelle - : avia donat veusa e a condol. L. Alibert. Carcasses» �DEL TOM SEGOND TAULA N° 4. — Genieb-Febrier Lois Alibert. Crida als istorians Caries Camprós. miegjornals Asp&ctes occitans de la crisi mondiala. Joan Duch d'Entraigues. El senyor la Renaixença Catalana Lois Giraud. 1932 de 11 Aparament de l'Escola Auinhonenca Pau Eyssavel. Letras LIetres 5 Francesc Cambó i 19 23 Josep Carbonell. Hue Salel Jean Bouzet. Les 1 particules ènonciatives en Béarnais Quand i aviá di mascles en terra latina.... 40 54 62 Occitanas 67 Catalanes 74 Cronica Fotogravats : El senyor Francesc Cctmbó. La pieta de Vilanova-d'Avinhon. N° Ezio Levi. 5. — Març-Abril Catalunya i Italia a de 1932 l'alba de la Renaixença.. 94 L. Alibert. Gramatica Occitana Joan Duch 85 d'Entraigues. El senyor Francesc Cambo i la 108 Renaixença Catalana Bernât Salvatge. La Crotz de Sont Domenge A. Esclasans. Del « Llibre de ritmes Jorgi Reboul. De « Lo cor sus la man 118 120 » » 124 Letras Occitanas 127 Cronica 134 : Lo Président Mapià, etc. Lo senhor Alibert parlant a l'Universitat de Barcelona. Arc de triomf d'Alfons el Magnànim de Nàpols. Ferran d'Arago, rei de Nàpols. Fotogravats �N° 6-7. — Mai-Agost de 1932 Josep Carbonell. Euzkadi, La patria dels Bascos X. Sauts Lluis Evangelis, traducción occitana de l'abat Cubaynes. Montanya. Cinéma i literatura Loïs Giraud. Ressons de l'Escola Antoni Conio. Très vielhs Ezio Levi. 165 179 procès Marsilhés 182 Catalunya i Italia a l'alba de la Renaixenca 209 215 Juli Cubaynes. A las Fedas legidor 160 Niçarda Loïs Alibert. Gramatica Occitana G. D'Astros. Au 149 228 gascon 231 LIetres Catalanes 235 Letras Occitanas 249 Cronica 253 Fotogravats : « Ecce Homo » de B. Bermejo. El dia del cinquantenari de l'acció nacionalista a Bilbao. L'infand'Aragô. Elisabet d'Esté. tessa Eleonora N° 8-9. — Josep Carbonell. Idea Loïs Delhostal. Setembre-Decembre de 1932 Politica culturalas de Catalonha. 277 Ensag de glossari botanic Auvernhat.... 294 e Generalitat de Catalonha. L'Estatut .de Catalunya Loïs Alibert. Gramatica Occitana Mlquel Melendres. Poema de la Resurrecció Bertrand Larada. De « La Margalida Gascoa » Letras Occitanas 352 361 366 LIetres Catalanes 381 Cronica Fotogravats 309 324 394 : Palau del Parlament de tura-Carles Aribau. Catalunya. Bonaven- �LAS EDICIONS DEL FERRE 113, Lieutaud cors fr„ las Edicions del Ferre melon en Per 50 sobscripción seguents : Marselha (Bocas-del-Rosc) - volums dels mestres prosadors cinc V. BERNARD, De BARQNCELLI- BOURRILY, J. L0UBE1, JAVON, P. EYSSAVEL. de 50 fr. Lo pretz recebrets lo primier es pagador volum o en en un cop quora cinc vegadas à la recepción de cada volum. Sobscrivetz leu-leu ! VIELHS LIBRES ALS J.-F. JEANJEAN, 33, rue de la Mairie, Carcassonne Libres ancians Obratges sus e [Aude) modems. las provincias meridionalas. Felibritge, Folk'lore, Catalog periodic Lengas romanas. adreçat gratuitament sus demanda �PUBLICACIONS de la Societat d'Estudis Occitans de Tolosa COLLECCION : OCCITANIA CRESTIANA I. — SANTS E VANGEĹIS, traduction occitana de l'abat Juli Cubaynes, introduction, itineraris de Jésus amb 4 cartas geograficas, notas e dioersas taulasUn oolum de 478 paginas, sus papier oelin especial, religat en tela amb camisa illustrada de fotogravaduras. Pretz : 30 frs. e 32 frs. per la Posta. COLLECCION PEDAGOGICA : RAMON VIDAL I. —- GRAMATICA OCCITANA, Segôn los parlars per L. Alibert. Per paréisser leu- lengadocians, TIRATGES A PART /. TRES VIELHS PROCES protiençaus ancians, per A■ Conio■ II. LES BÉARNAIS, MARSILHÉS, Pretz : textes 4 fr. PARTICULES ENONCIATIVES par Jean Bouzet. Per paréisser leu. III. EN CATALUNYA IITALIJl Jl l'ALBA DE LA RENAIXENÇA, estudi historié, per Ezio Leoi, professor de la Unitìersitat de Aquels = co Nàpols. Per paréisser leu. obratges de M. son en venda Rouquette, librari, = 29, Plaça Carnot, Carcassona (Aude) � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Patrimoine écrit occitan:périodiques Description An account of the resource Ce set contient les périodiques numérisés par le CIRDÒC issus des collections des partenaires d'Occitanica Revista Item type spécifique au CIRDÒC : à privilégier Région Administrative Languedoc-Roussillon Graphie Graphie classique / Grafia classica Type de périodique Revistas literàrias e artisticas = Revues littéraires et artistiques Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Oc. - Annada 08, n° 8-9 [139-140], setembre-decembre 1932 Alternative Title An alternative name for the resource. The distinction between titles and alternative titles is application-specific. Oc. - Annada 08, n° 8-9 [139-140], setembre-decembre 1932 Creator An entity primarily responsible for making the resource Alibert, Louis (1884-1959). Directeur de publication Publisher An entity responsible for making the resource available Societat d'estudis occitans (Toulouse) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1932-09 Date Issued Date of formal issuance (e.g., publication) of the resource. 2020-03-20 FB License A legal document giving official permission to do something with the resource. Licence ouverte Relation A related resource Vignette : https://occitanica.eu/files/original/310ff3597fa6d907c6e6cc8bddef06e9.jpg http://www.sudoc.fr/03870532X Is Part Of A related resource in which the described resource is physically or logically included. <em>Oc&nbsp;</em> <a href="https://occitanica.eu/items/show/20953" target="_blank" rel="noopener">(Acc&egrave;s &agrave; l'ensemble des num&eacute;ros de la revue)</a> Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource application/pdf 1 vol. (pp. 278-406) ; 25 cm Language A language of the resource oci Type The nature or genre of the resource Text publication en série imprimée Temporal Coverage Temporal characteristics of the resource. 19.. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context http://occitanica.eu/omeka/items/show/22172 CIRDOC_A1-1932-008-009 Subject The topic of the resource Périodiques occitans Littérature occitane -- 20e siècle Occitan (langue) -- Etude et enseignement Contributor An entity responsible for making contributions to the resource Carbonell, Josep Delhostal, Louis (1877-1933) Melendres, Miquel Larade, Bertrand (1581-1635?) Rights Information about rights held in and over the resource Domaine public Description An account of the resource <div style="text-align: justify;"><em>Oc</em> est l'organe officiel de la <em>Societat d'estudis occitans</em> nouvellement cr&eacute;&eacute;e.<br /> Son champ d'action et ses buts sont la cr&eacute;ation d'une graphie et l'unification de la langue occitane. Entre 1931 et 1934 Louis Alibert y publie sa <em>Gramatica occitana segon los parlars lengadocians</em>.<br /> La revue comprend aussi une chronique des lettres occitanes et catalanes.</div> <div style="text-align: justify;"><em>OC</em> es l'organ oficial de la Societat d'estudis occitans novelament creada.</div> <div style="text-align: justify;">Son camp d'accion e sas t&ograve;cas son la creacion d'una grafia e l'unificacion de la lenga occitana. Entre 1931 e 1934 Lo&iacute;s Alib&egrave;rt i publica sa <em>Gramatica occitana segon los parlars lengadocians.<br /></em>La revista compren tanben una cronica de las letras occitanas e catalanas.</div> Source A related resource from which the described resource is derived Mediatèca occitana, CIRDOC-Béziers, A 1 Occitanica Jeu de métadonnées internes a Occitanica Portail Le portail dans la typologie Occitanica Mediatèca Sous-Menu Le sous-menu dans la typologie Occitanica Bibliotèca Type de Document Le type dans la typologie Occitanica Numéro de revue Catégorie La catégorie dans la typologie Occitanica Documents Contributeur Le contributeur à Occitanica CIRDOC - Institut occitan de cultura Cultura occitana = Culture occitane