https://www.occitanica.eu/files/original/5d436ffd4b910a4c98c6683279f462f8.jpg 388ba56e2a957fd8c30d6e2fc637a95b https://www.occitanica.eu/files/original/f6d941b3c4efc670506cffcd54b57b05.pdf 9feb973f37b7f3abf13de8e6b2e9d6be PDF Text Text �cty Ç'bv * OC REVIS TA DE LA RENAISSENÇA DELS PAISES AUVERNHA, D'OC GASCONHA, LEMOSIN, LENGADOC PROVENÇA, CATALONHA, VALENCIA, BALEARAS PUBLICADA BIMEST^ALAMENT PER LA SOCIETAT d'ESTUDIS OCCITANS de TOLOSA En femenbfe de Francesc Macîà restauiadof de Genier-Abril 1934 AN X« \ \ Catalonha . i NUM. 16-17 V' \ �ENSENHADOR GASSOL V. : El Président Francesc Macià. V. BER¬ — Sobre Francesc Macià. C. CAMPROS : Macià e Occitania. P.-L. GRENIER : Votz de la Patria. R. BARTHA : Omenatge a Francesc Macià. — V. BER¬ NARD : A Francesc Macià. A. CONIO : Sus la mort NARD : — — — d'En Fronces Macià. CARBONELL J. : Rectificacion concepte de frontiera dels Pireneus. — P. FABRA : Com s'ha refet la unitat de la Llengua Catalana. — L. AĹI— del BERT : cions en BERT Gramatica Occitania. : l'Erba. NAS. Desvia- : — LLETRES CATALANES. LETRAS OCCITAPOLITICA OCCITANA. CRONICA. — — — REDACCION REDACCION. s'adreçar eacanvis MANIFEST concepte de llengua i de Pàtria. — L. ALlCatalàn e Occitàn. M. ROQUET A : Secret de — réal ÙN — els E A DMINIS TRA CI01N Per lot ço que concernis la Redaccion e lo servici dels M. L. Jllibert, secretari de la S. E. O. a Mont¬ — a (Aude) ADMINISTRACION. — abonaments escriure à M. sona Per tôt ço que pretoca l'administracion e loi à Carcas- Rouquette, librari, 29, Plaça Carnot [Aude). ABONAMENTS França : 25 fr. per an ; Catalonha, Valéncia e Balearas 12 pessetes. Fascicle : 5 fr. e 2 pessetes 50. Dlposit i Centre de subscrlpcions : Llibreria Catalônia 3, Ronda de Sant Pere Barcelona - SOGlElÀT D'ESTUDIS OCCITANS (SETI SOCIAL A TOLOSA) SECC10N DE FILOLOGIA MEMBRES D'ONOR : MM. V. Bernard, président ; "P. Estieu ; G. Guillaumle G- Millardet ; Jl. Perbosc. MEMBRES ylCTIUS : MM. L. tha J. (B°rciez ; J. (B»r:et ; C. Fabra ; P.-L. Grenier ; J. Mozat. ; SOCIS : libert, Campros la S. E. O. admet de socis Jldreçar tota la correspondéncia a a en secretari ; général L. Delhostal nombre [Aude) ; ; ; R. Bar Pompeu indefinit. 3íí. L. JILIBERT, cfâontreal-de-l'Aude E. Borciez secretari général �oc REVISTA DE LA RENAISSENÇA DELS PAISES D'OC AUVERNHA, GASCONHA, LEMOSIN, LENGADOC PROVENÇA, CATALONHA, VALENCIA, BALEA^AS PUBL1CADA BIMESTI(ALAMENT PE1( LA SOCIETAT J'ESTUDIS OCCITANS Je TOLOSA A N N A D A TOM 1934 IV REDACCIÓN : L. ALIBERT, Secretari General de la S. E. O. MONTRÉAL (Aude) iToo ��El Président Francesc (185U-1933) MAG1À ��oc Revista Bimestrala de la R enaissença dels Païses d'Oc Genier-Abril AN X" EL PRESIDENT Nuttt. 16-17 FRANCESC MAOIA ELOGI FUNEBRE PRONUNCIAT PEL CONSELLER DE CULTURA, SENYOR VENTURA GASSOL, EN LA SESSIO DEL PARLAMENT DE CATALUNYA DEL DIA 29 DE DESEMBRE DE 1933 Senyors Diputats : Fa un any i pocs dies que en aquesta capçalera del banc roig del Govern de Gatalunya, s'aixecava la figura per tots inoblidable del que ha estât el primer Pré¬ sident de la Generalitat de Catalunya. No caldrà que digui res, per evocar-vos la figura de Francesc Macià, perquè tôt quan diguéssim en aquestes hores solemnes resultaria feble al costat de la imatge que en servem. Em sembla que l'hi veig encara, pàl'lid com estava l'altre dia, al llit de mort, de tan pie com dévia estar del sentit que ténia el moment historié que ell estava vivint. Fou en aquella ocasió que el Président de la Generalitat de Gatalunya parlava amb una paraula plena de ressons historiés, comparant aquesta assemblea que ell inaugurava, amb l'antiga assemblea d'aquella Junta de Braços de Cata¬ lunya, la darrera veigada que es reunia — com ell deia aqui per acordar la guerra contra l'usurpador de les nostres llibertats, de mala memòria, Felip V. Però per no donar solament un to negatiu a les seves paraules, no sols es va cenyir a parlai- de eoses adverses, sinó que en Macià va desgranar aqui una série de records en els que 110 hi mancava cap dels homes il'lustres de Catalunya. No s'oblidà dels literats, no s'oblidà dels politics, ni dels que han portât els moviments socials a Catalunya. I dintre de cada matis no oblidava cap nom, fos del color i fos del — partit que fos. �4 VENTURA GASSOL Jo recordo que, partint de Ramon Llull, acabava amb els poetes i amb els iiterats contemporanis de Catalunya. Partint dit el Seny Ordenador de Catalunya, en Prat de la Riba. I entre els promotors dels moviments socials, partint dels més antics no oblidà les figures per ell coin per nosaltres molt estimades del doctor Mau-ti i Julià, d'en Layret i d'en Seguí. I ho deia d'una manera com per a donar la sensació que-en In tradiciò dels pobles tothom hi ha d'ésser comptât, figurant-hi tôt el que representi un matís o una caracterisdels comtes fundadors acabava amb aquell del quai fou que era tica de la A mi una ànima. semblava, sentint-lo, que anava d'arc de la tradició de Catalunya. seva em mena formant com Esculleixo la imatge de l'arc, perquè és de tal naturalesa que una pedra n'ha d'aguantar l'altra. Avui, jo tinc la sensació de què en aquell arc que Francesc Macià estenia sobre el Parlament de Catalunya amb els records de la història passada del nostre poble, avui, soin nosaltres els que hi posem una altra pedra. Que die nosaltres, és la mort que l'hi ha afegit. I aquesta nova pedra té el color de les més représentatives de les altes figures que ha tingut Catalunya. Jo n'anomenaria una que té molta semblança amb la d'ell : la d'en Pau Claris. La que avui hi afegim és la pedra que figurarà dintre de la història de Catalunya amb el nom, avui ja gloriós, de Fran¬ cesc Macià. ELOGI DEL PRESIDENT DIFUNT Sentiments i records Dificil és l'encàrrec amb què m'ha honorât el Govern, germà Conseller Primer. Jo, en dir-m'ho, us he de confessar que vaig tenir una intima il'lusió perquè em creia amb el deure de dir, en l'ocasiò més solemne que pogués, tota l'emoció i tôt l'amor que jo sento per aquest home exemplar que es digué Francesc Macià. Però jo us he de dir, companys, que, avui, gairebé m'en empenedeixo. Ténia molta raó el senyor Président del Parlament, quan deia que no és la sensibilitat la millor guiadora de la intel'ligència. I quan es tracta de la pèrdua d'un amie tan amat, irréparable, i tan recent, aquesta sensibilitat emeara falla molt més. En la mort dels amies estimats passa que, mentre el temps no ha vingut a iguarir les nostres ferides i a suavitzar els records, �ELOGI FUNEBRE 5 sembla que encara que l'esperit d'aquell amie estimât i s'hagi desencarnat del cos, el cos i la seva presèneia material no bagi desencarnat encara per nosaltres i pels amies que l'enyorem i el plorem. Quan die això, tots ho eomprendreu. Per a mi, Francesc Macià era una mena de pare. Però la intimitat del sentiment que hi havia entre els dos, era més intima encara que la d'un pare. Havia passât tantes hores amb ell durant aquell exili que no acabava mai, que del respecte que inspira un absent pare, sense adonar-me'n, passava a la confiança que inspira germa a un altre germà. I és que tant ell coin jo sovint la nécessitât d'esplaiar espiritualment tots un sentiem aquells teniem de tristesa i de pena, de no poder tornar a Catalunya. Per això, ara, en parlar d'ell jo no sé desprendre'm d'aquesta part material. Em sembla encara que sento la sentiments que seva presèneia. I, cosa estranya, troaqui, en el Parlament de Catalunya, per no sé quina mena de fenomen de records que s'entrelliguen, l'evoco més aviat en aquells moments que en els d'ara, i en aquelles terres hospitalàries on passàrem les hores de l'exili. La seva figura se'm présenta ara per aquells carrers de Paris i per aquells boscos tan dolçament hospitalaris de Brusel'les que tantes hores ens havien suavitzat i per aquelles terres d'Amèrica on havia anat a portai- la bona nova de la Cata¬ lunya que s'atansava. I recordant-lo ara d'aquesta manera, aixi com quan érem allà enyoràvem Catalunya, ara, jo, en aquests moments, deixeu-me que us ho digui, enyoro l'exili. A l'exili el ténia al costat, i tenir l'avi, a l'exili, era com tenir Catalunya. Ell l'estimava tant, estava tan amarat del senti¬ ment català i en ténia tan plenes totes les seves paraules, que anar amb Macià pel mon era com anair amb Catalunya. I aquest és el mèrit de Macià, que quan va deixar la pàtria, no la va deixar pas per fugir, sinó que la va deixar per anar-la a propagar per tôt el món i preparar aáxí els camins de la que ja tenim. tebior fervorosa de la bant-me La persona En moral del Président. parlar de la figura de Macià, si hi penseu tots els que si hi ha un cas de més l'heu conegut d'aprop, veureu que intima relació, més d'acord i d'una harmonia més absoluta �6 VENTURA GASSOL exterior i la interior, entre l'espiritualitat i la figura, trobareu que aquest és el de Francesc Macià. I això que no semblés que ho die per formula purament literària, no. Ho die amb tota intenció. Sempre, quan es dóna aquest cas d'acord entre la figura externa, el posât extern i la fisonomia espiritual i interior d'un home, ultra l'efecte que hi pugui tenir naturalment la figura material, hi tenen un gran efecte tots els seus actes morals. Es en aquells homes que sempre parlen amb sinceritat, que no volen oc.ultar res, que tenen l'ànima als llavis, que aquesta harmonia entre la part visible i la interior és perfecta com passava en el Président Macià. Aquell fons de romanticisme i de somni que ténia el cor d'en Macià, que de vegades, entre la essent cosa un home tan sever com era, li donava aires d'infant ; aquell fons de somni del gran Macià, era révélât per aquella mirada tan clara, forta i sencera, que sempre podia mirar i aguantar de cara a cara, tan si parlava amb un amie com si parlava amb un enemic, per als quais ell sempre havia tinguit tots els respectes. Aire de somniador i d'ideaiista i d'alt romàntic, que venia complétât pel seu gest, per la seva linia, pel seu braç, i per tota la seva figura que ténia tôt l'aire i tôt el ritme de l'home realitzador d'aquest somni que va ésser el que va informar tota la vida i tots els actes de Macià. I aquesta semblança externa d'en Macià, d'home sincer, d'home idealista, no podeu imaginar-vos el gran bé que ha fet a Catalunya. Macià tôt ell era simpatia ; Macià era un home transparent ; l'ànima li sortia pels ulls i per tôt el seu cos. Anant pel mon — jo us ho pue dir —, de ve¬ gades taciturn com estava i parlant poc com ell parlava, ausler i sobri com era d'expressió, amb la seva sola presèneia i el seu pas per les nacions estrangeres deixava un rastre de simpatia que no es deturava en la seva alta figura, siuo que arribava a Catalunya. « Quina testa — em deien sovint a França —, quina mirada la d'en Macià, quin home niés idealista. » I de vegades no havia dit gairebé res, només havia fet un petit comentari. En Macià, amb la seva presèn¬ eia, era com una mena de senyera espiritual de Catalunya que anava pels pobles estrangers a présentai- i a fer conèixer i a internacionalitzar el problema del nostre poble. Per això, a tôt arreu on va passai-, va deixar grans amies, no ja d'ell, sinó de Catalunya. Com us ho deia, a França, les pri- �EL PRESIDENT MACIA Composició fotogràfìca al'lusiva. �dl'hsaoevrtiPmp-èn,Mjuïc. FRMAAXGCEIS htdaesorsrdipré,líúanceombirtva dmveaerxrlsnr MDORET LA Genralit , mitja lmaent, A �7 ELOGI FUNEBRE raeres figures : Henry Torres, Paul Valéry, Vielé GrifFin, Com¬ Noailles, Romain Rolland ; tots els intePlectuals de tesse de produir el procès contra Macià, tots retre homenatge, a aquest cavalier de l'idéal que tots els francesos admiraven i varen publicar aquell manifest célébré, que tots vosaltres coneixeu, d'adhesió a la figura augusta d'en Macià i d'adhesió als problèmes de la nostra Catalunya. França, varen quan es va demanar per anar a L'incentiu d'En Macià a Catahuuja A Bèlgica feren el mateix, Vandervelde, Pierard i Deaul'Argentina, el doctor Palacios ; i si aixi per tôt arreu, Macià, què no havia de produir dintre de Catalunya ! Es aquest do de gens que ténia, és aquesta mena d'efluvi de sentiments, és aquesta mena d'atmosfera de cosa gairebé mistica, que en visitar els pobles de Catalunya feia pensar en aquelles figures bibliques que al seu pas agitaven el fons més interior de les ànimes. Jo ho havia constatât, alguna vegada, acompanyat d'amies de fora. Deauville, l'escriptor belga, ho escrivia arribant a Bèlgica, i deia : « Aquestes escenes que es produeixen amb en Macià, de dones que van alli a fer-li besar els fills, d'homes que van alli purament per tocar les seves robes, aquestes escenes — deia Max Deauville fan recordar les escenes d'aquell gran Mestre que es digué Crist i que en passai' pels pobles commovia els cors i feia que tothom sentis propòsits d'ésser bons, i d'estimar la llibertat i la justicia. ville. A — LA REVOLUCIO CATALANA La idea revolucionària No vull ara del Président entretenir-me massa en les dades historiques part liistòrica la coneixeu tots vo¬ de la vida de Macià. La saltres i la coneix tôt Macià « va Cucut » Catalunya. La història política d'en « La Veu de Catalunya » i del li va costar la carrera perquè ell va des de la crerna de — cosa que ésser l'unie dels militais que no va de barbarie- als quais aleshores ens fins a la Presidència voler aprovar aquell acte tenien tan acostumats—, de la Generalitat de Catalunya, passant l'Assemblea de Parllarguissima del per la Solidaritat Catalana, passant per lamentaris i passant per tota aquella època �8 VENTURA GASSOL exili que culmina en l'intent de Prats de Molló. Tntent plau ara recordar en aquesta hora també històrica per Catalunya, perquè fracassant i tôt, va internacionalitzar el problema de Catalunya. seu que em Què voldrieu que comentés jo de l'exili d'en Macià ? Les coses i els fets de Prats de Molló el externs, tots els sabeu. El procès conèixer tôt Catalunya i el va co- va nèixer tôt el món. Jo, però, si que us diré una cosa intima de la vida d'en Macià, i és que totes les virtuts a les quais al'ludia, en les hores d'exili es veien exaltades per aquell sentiment que ha estât el gran sentiment de tots els grans alliberadors : el sentiment de l'enyorança. En Macià, aquest home aparenment adust, quan s'enyorava ténia unes dreses d'infant. I no enyorava purament la terra i el tenpaisatge, sinó que era com aquells poetes de les renaixences de tots els pobles que han estât esclaus i han hagut de recobrar la seva llibertat : enyorava la realització del seu somni, que era d'alliberar Catalunya. Jo, a Macià, en hores ben intimes, davant de paisatges ben estranys — com més estranys, de vegades més, de segur per llei del contrast, que li feien evocar els paisatges de la terra catalana — l'havia vist llagrimejar. Jo l'havia vist, a ell que més aviat solia reservar els seus sentiments, parlar amb una mena de desesperació com la que tenen els infants quan volen una cosa i no poden haver-la. Més d'una vegada s'havia de redreçar per no deixar-se endur del sentiment que l'empenyia a venir cap a Catalunya, passés el que passés i li costés el que li costés. I aquest propòsit que més d'una vegada estava a punt de fer en aquells moments d'enyorança, si no el feia, era per¬ què sabia que a l'exili, per damunt de tots els estats d'esperit havia d'organitzar aquell moviment revolucionari que volia portar a cap pel Pireneu i que ell ténia la fe absoluta que havia de reeixir. Encarai que erem pocs, relativament, com¬ parant-nos amb la força amb qu haviem de lluitar, ell sempre havia cregut en Catalunya, i deia fent la imatge que tots vosaltres els que l'haveu vist més, li deveu haver sentit fer tantes vegades : « Falta l'espurna, falta l'espurna ; si ve l'espurna tôt Catalunya s'aixecarà. » I aquesta era la seva idea, i ell a Prats de Mollô, no volia fer altra cosa, que això, ajudat amb el fervor de tots aquells joves, amies meus, als quai, ara, al fer memòria d'ell, del Président, a mi em plau �9 ELOGI FUNEBRE retre'ls el testimoni d'homenatge i de fervent amistat. Ell Si arribem al Pireneu, tôt Catalunya s'aixecarà. » I deia també de vegades : « Si poguéssim anar a la plaça deia : « com es deia llavors jo proclamaria la Repûblica Catalana. » I ell ho deia amb una fe de sant, amb una fe que no dubta. Jo us confesso que de vegades l'havia tingut el dubte, i que quan ell deia això pensava : Respondria Catalunya ? I ell ho repetia amb tanta esperança que s'encomanava. I aixi fou ; Macià a la primera ocasió que va tenir des del balcó de la Generalitat de Catalunya va proclamar la Repûblica Catalana. Aquesta Repûblica Catalana que amb tôt i només haver viscut très dies, ha deixat tants de Sant Jaume — — , records dintre el cor de tots nosaltres i sobretot en el d'ell, l'enorme sacrifici que li costà. Ell ho deia als missatgers que havien vingut de Madrid, quan els feia veure que era el sacrifici més gran que havia fet en la seva vida, per no posar en perill, no solament la Repûblica Catalana que ell havia proclamât, sinó també la Repûblica d'Espanya. per La seva activitat per a Valçament A l'exili, era tanta l'activitat que desenrotllava en aquest sentit de combatre la Dictadura, que tots ho sabeu, en Macià l'aglutinant de tots els revolucionaris que hi havia a Espanya, des dels comunistes a les dretes republicanes. No era hi havia home de llibertat que a Paris no anés a trobar en veig cares aqui, no he de nomenar-les, entre els Diputats, que vingueren alli diverses vegades a posar-se en contacte amb aquell home que, tancat i tôt en aquell reconel de Bois Colombes, era l'impulsador de tots els moviments que anaven a passar aqui a Catalunya i a Espanya, contra la monarquia. Amb tots ells va estar d'acord, i més d'un d'ells potser va fracassar, com va passar al célébré moviment de la nit de Sant Joan, com deia ell, per manca d'audàcia. Jo recordo encara que quan vàrem enviar, com a missatger per parlar amb ells, amb els que hi havia a Tarragona, el meu estimât amie Carner Ribalta, i va parlar amb l'enyoradissim Galàn, ell els deia : « Feu el que jo us die, armeu el poble ; si no ho feu aixi, els guàrdies civils us Macià. Jo tingueu audàcia. » I semblava com una li feia endevinar aquestes coses, que vertadealguns d'aquests moviments fallaven per això, per- empresonaran ; mena de do que rament �10 VENTURA GASSOL què a darrera hora hi havia dubtes, no hi havia aquella decisió que sempre fou una de les seves caractéristiques. d'acord d'Espanya amb una tenacitat de voluntat que superava la dels mateixos joves. I no solament estava en relació amb ells, sinó que estava en relació amb els altres pobles del mon afins amb Catalunya. I aixi al costat nostre sovint hi teniem delegats, no sols dels altres pobles d'Ibèria, com d'Euzkadi i de Galicia, que també tenen dret i volen la llibertat, sinó d'altres pobles del mon que havien passai la mateixa tragèdia de Catalunya, com era Irlanda. Ara De Valera se n'ha recordat d'aquelles relacions que hi havia amb el delegat d'ell a Paris i ha manifestât el condol a Catalunya, mani¬ festant aquest fons de solidaritat i d'harmon/ia de sentiments que hi ha entre el poble irlandès i el de Catalunya. I aixi, any darrera any, seguia lluitant a França amb tots els elements revolucionaris de Catalunya i Prats de Molló. El calvari d'En Macià. després de Prats de Molló quan va començar el cal¬ vari, diem-ne, d'en Macià. Fou a la presó de la Santé de Paris, on en Macià va donar l'exemple de serenitat i de Fou d'esperit passant per totes les proves que vàrem aquella presó de França, i d'alli vingué l'expulsió a Bèlgica, la gran hospitalària. I de Bèlgica vingueren els viatges a Amèrica. I a Amèrica vingueren les deportacions de l'Argentina i després els empresonaments de Xile. I en Macià passava pel mon perseguit per tots els jutges, davant dels quais es presentava amb una integritat ï amb una exaltació per Catalunya, que en converti inés d'un a la nostra causa, fent conèixer al mon les arbitrarietats de la Dictadura i de la monarquia i deixant ben alta la senyera de les aspiracions de la pàtria catalana. En això erraven els ambaixadors espanyols, que, preparant-li tots aquests processos i totes aquestes intervencions, anaven donant relleu a aquella propaganda interminable que feia en Francesc fortitud haver de passar en Macià a favor de les nostres llibertats. Macià a Catalunya. I deixeu que, rie de tots i que escursant, vagi ja al moment en què Macià, aquests valors dels quais us estava ara parlant ja feien d'ell una mena de figura llegendària, com �11 ELOGI FUNEBRE d'aquí devieu saber, i jo pressentia per les inviarribaven de Catalunya, la figura de l'alliberador i de l'home que constituïa l'esperança de Catalu¬ nya i de moites parts d'Espanya. Arribat aqui a Cata¬ lunya, ja sabeu el que passa amb en Macià. La primera vegada fou près d'una manera violent i fou retornat a l'exili, cosa que per ell fou uma penalitat, però que per Catalunya i per Espanya fou com una mena de crit d'alarma de totes les coses que s'atansaven, d'aquella mena d'atropells que havien començat i que s'haurien aiiat extenent a d'altres figures que lluitaven per la llibertat de Catalunya i contra la segona Disra, i contra la monarquia, constituint-se Ilayors aquell Co¬ mité pro llibertat que taints bons fruits va donar i que fou el precursor dels altres moviments que després han vingut i que han culminât en el moviment de la proclamació de la Repiiblica Catalana per boca d'en Macià. vosaltres els tacions que eus EU, en venir aqui, a Catalunya, es constitui en el braç exeI fou el plasmador de la cuior de tota la tradiciô catalana. nova d'una Catalunya. El que donà forma a totes les coses que manera literària havien cantat els renaixentistes i havien ordenat els politics. Calia l'home d'acció, calia l'home que imposés totes aquelles coses i institucions ja filles de la tradiciô catalana. I era tan évident que creades i calia, que aquest home d'acciô, doblat de gran somniador, de idealista i de gran vident de les coses de Catalunya, com ho va demostrar no equivocant-se en totes les coses que havia anunciat, tôt el que ja s'havia fet era inútil. Obra social, obra politica, obra de cultura, sense l'home d'acciô que aglutinés el poble, que ho sostingués, tôt haurià estât sense gran un castell aixecat damunt la sorra. Mireu, si no. Primo Rivera, de mala memôria, amb una setmana sola en va de tenir de prou per a destruir totes les institucions magnifiques cultura que s'havien créât a Catalunya. I en Macià — i aquest és el gran mèrit d'en Macià — en arribar a Catalunya, amb aquella força de simpatia i d'atracciô de multituds que ténia aquella força de llegenda que s'havia créât amb els seus sacrificis personals, aglutinà tôt Catalunya i aixi pogué imposar les bases de l'autonomia catalana, del Parlament i del Govern primer de la Generalitat de Catalunya. i �12 VENTURA GASSOL L'encert I polihc més gran d'En Macià. El seu humanisme dels encerts més grans d'en Macià, cosa que ja entra en el terreny de la part politica d'aquesta figura tan gran que trigarem anys i anys a veure'n una altra a dintre de la història de Catalunya que nosaltres podrem viure. I, sabeu quin és ? Es quan ell, l'home simbol, l'home estimât de tothom, l'home que rebia l'homenatge de dretes i esquerres, els d'un color i d'un altre color, enlloc de romandre simbol, venerat també per tothom, en Macià funda l'Esquerra Republicana de Catalunya i es fa el président de l'Esquerra Republicana de Catalunya. I sabeu per què ? No us ho he de dir. En Macià sabia que els problè¬ mes de Justicia i que els problèmes de Treball que li interessaven tant que, anant pel mon les institucions que anava a ara ve un li ha estât criticada i que veure més eren les institucions de caràcter social, no es podien resoldre bé sinó amb una orientaciô esquerrana. Els problèmes dels treballadors li interessaven tant, que a Bèlgica fins volgué baixar a llocs perillosos, a les mines per a posar-se en contacte amb aquella gent que treballa i que sofreix, cosa que li va donar aquesta alenada d'humanisme, que va portar aqui a Catalunya, que fins aleshores semblava que només era patrimoni d'una classe. En Macià veient tôt això, va dir : Si, catalanista, si, nacionalista, si, però no n'hi ha prou. Hi han problèmes que mai pel cami de la dreta no es poden resoldre. Fins el mateix problema de la cultura fóra també encara una cosa purament de privilegi, de no introduir aquesta alenada d'esquerrisme que ell va voler donar al catalanisme, que s'acostumava a tenir aqui a Cata¬ lunya. I aquesta per a mi és una de les seves majors glòries: haver-se després d'aquesta part de veneració que ell hauria pogut tenir de totes les classes i de tots els partits de Cata¬ lunya. Ell féu el miracle de desvetllar els adormits. Els uns endormits per romanticisme i per coses més o menys de folklore, que jo no blasmo mai, perquè son. el cami per arribar on hem arribat nosaltres, però si que si un s'hi queda eren retarda dintre d'aquest avenç que han de fer els pobles pel cami de la llibertat i de la justicia. A aquests que estaven adormits per aquesta mena de sentimentalisme, sense adonar-se'n dels altres problèmes vitals de Justicia i de caràcter social que hi havien a Catalunya, els va portar massa, es �ELOGI FUNEBRE 13 aquest cami. A aquells altres que endinzats en un sentit en els problèmes purament de carácter social no sentien prou aquest sentit de catalanitat els el féu sentir. Ell creia que totes les coses de Catalunya, t'ossin del color que fossin, de dretes, d'esquerres, d'un >costat o de l'altre no feien mai por quan tenien l'esperit de catalanitat i amb aquest esperit es podien resoldre. Ell féu això ; va fer sentir el catalanisme a aquells homes que només pensaven en aquests altres problèmes purament socials. Aquest, per a mi, és un dels grans triomfs que ba tingut en Macià : haver produit aquella mena d'agombolament de tôt Catalunya al seu voltant, que va fer que es poguessin tenir aquelles votacions tan alçades, gracies a les quais Catalunya té un Estatut, que no és el que ell volia, ni és el que ens havien promès. Ho die perquè pensem que la part que ell no pugui haver realitzat tenim l'obligació de realitzar-la els del seu Partit, els seus deixebles, els seus companys que l'hem acompanyat fins l'hora de la mort. Aquest Estatut és la llevor del que ha de tenir Catalunya i que amb la memòria d'ell, pels camins d'harmonia, que aquests son els que jo crec que imperaran, hem d'anar imposant fins a tenir la plenitud de les nostres lïibertats. En Macià, catalans, Diputats companys meus, va consentir el canvi del nom de República Catalana pel de Generalitat de Catalunya, com si li arrenquessin un tros de la seva anima. Però la República Catalana no la yai matar ni la va ofegar, que la duia viva dintre del cor i la predicava a cada moment que se li presentava, en un sentit, no d'isolament, sinó d'humanisme i de confederació de tots els pobles ibèrics, l'únic que pot assegurar del tôt la Repûblica, honorables Diputats que m'eiscolteu, l'ûnic que desfà aquesta unitat artiiicial, d'Espanya, que és un perill per a la Repûblica. Ell — jo ho vull dir, perquè era la seva voluntat la portava viva al cor aquesta Repûblica Catalana, germana de les altres Repûbliques, que ell esperava i que ell volia ajudar a què neixessin dintre d'Espanya. I la duia al cor, perquè ell sempre deia que podien arribar très moments en què la Repûblica Catalana podia ésser la garantia, no purament, de Catalunya, sinó una mena de port de salvació per a tots els republicans germans nostres d'Es¬ panya. I aquests très moments, sabeu quins eren ? Si venia una dictadura, que no la volia tolerar ; si venia un intent de a contrari — �14 VENTURA GASSOL monarquia, que tampoc, com és natural, i si venia la més petita retallada de l'Estatut de Catalunya. Sempre deia que l'haviem de defensar com fos, perquè a la que deixéssim tocar un íìl de roba de la llibertat de Catalunya, de mica en mica l'aniriem perdent tota i foren inûtils tots els esforços de tantes generacions com restauració de la la volia tolerar, de fer per arribar a l'Estatut que tenim aquest Parlament i a aquest Govern de Catalunya. s'han tingut a El avui i pensament catalanista d'En Macià m'aprofiti d'aquest lloc com d'una mena s'aixeca per damunt de Catalunya per memòria de Macià, plena d'exemples en tants sentits, ha de servir a tots els catalans perquè no perdem un sol moment la íìdelitat a la doctrina que ell ens ha llegat. Ell deia una frase sovint, que a mi me'n feia endevinar una altra, i això, companys de l'oposició, deixeu que també us ho dirigeixi a vosaltres d'una manera especial, no perquè no us hagi adreçat les altres coses, sinó per a cridarvos ara d'una manera especial l'atenció. Oposició, si, oposició si, tan radical com volgueu, peró positiva, que faci possi¬ ble la convivència, i no faci impossible la col'laboració que havia de salvar Catalunya si mai arribés algun perill per les llibertats que li han estât ja reconegudes. Ell deia: « Catalu¬ nya caigué lluitant i anib sang, i per això Catalunya s'ha pogut tornar a redreçar, perquè mori d'una manera digna. No¬ mes els pobles que cauen d'una manera digna, arribada llur hora, es tornen a redreçar. Trdballem tots, doncs, cada un al seu camp. Els socialistes dintre del socialisme, els conservadors dintre del conservadurisme, els d'esquerra dintre de l'esquerrisme. Esforcem-nos i lluitem perquè mai per mai, encara que vinguessin violències terribles, es pogués dir que hem caigut, no per un fet de sang, no per un fet de violència, sinó per un fet de discòrdia, de no saber-nos entendre, de no saber-nos cohesioniar per a fer cada dia més forta aquesta Catalunya nova que nosaltres hem d'empènyer i pel futur de la quai hem de sofrir encara i hem de treballar tant. I això no purament pensant en Catalunya, sinó pensant també en els altres pobles d'Espanya que com nosaltres tenen dret a tenir llur llibertat, i que la tindran, i pensant també en el mon, que és aquest el sentit universalista i humà que I ara deixeu que d'altaveu ben ait, que a dir a tothom que la hem de donar al nostre nacionalisme ». �LA MORT DE FRANCESC MACIA de la fúnebre comitiva entre la multitud enorme envaí, horés i hores, els carrers de Barcelona per on h a via de passai- l'enterrament. El pas que �LA MORT DE FRANCESC MACIA Al seu oferiren corona davant cl restaurador pas al de roure, Parlament, els disputais catalans de la llibertat nacional aqiiesta llorer i palma, forjada en bronze. �ELOGI FUNEBRE 15 La seva immortalitat Macià, no en deixen aquest sentit, res ; moren no ha mort. Moren els homes que els homes que darrera seu només deixen el huit i el mal exemple. Els que deixen una obra no mai, queda la seva obra. I quan només la deixen començada, encara poden morir menys. Els que quedem, els hereus, no hem d'ésser purament hereus de les coses posi¬ tives i dels avantatges materials i espirituals que ens hagin pogut llegar, sinó també d'aquelles dolors i d'aquelles sofrences que ha de costar créixer allô que els nostres avis i els nostres pares plantaren. Aquest és el sentit de tradició que es té a la pagesia catalana, on veieu, de vegades, cultivada moren tota muntanya d'una manera que la sola preparació s'hi ha hagut de fer ja exigeix la vida d'una generació que ha treballat amb generositat per aquells que han de venir. Pensem en aquesta doctrina dintre de la cosa politica, i acabem l'obra que Macià ha començat per a Catalunya. Per aixô no ens hem de plànyer, per aixô quan vingui el plor l'hem d'ofegar, perquè Macià no és mort. La mort dels grans una que sembradors d'idéal no és tal mort, no és una fi, al contrari, de vegades fa semblar que és una mena d'apoteosi. Davant de Macià no hi pensava ningû en la mort ! Es veien arremolinades al voltant de la seva pàl'lida figura totes les gestes que ell havia fet i tôt allô que ell pensava fer per a Cata¬ lunya. Ara, en fer sentir el dol que té el Govern, en nom vostre m'haveu demanat, m'he esforçat en fer-ho de la millor com que es pot fer sentir el dol per un home com Macià, que és fent l'elogi amb tota l'exaltació que a hom li és pos¬ sible. Deixeu, doncs, que acabi aquestes paraules — que ja manera perdonareu si m'han sortit una mica desordenades, degut, potser, a l'estat en què em sento en aquest moment, de salut i d'ànima. Deixeu que li dirigeixi la meva darrera salutació, que voldria que amb mi li dirigis tôt Catalunya : Macià li diria, tractant-lo de tu, com a aquells que han passât ja a la immortalitat — jo, que t'he acompanyat en tots els teus viatges, en el d'ara no t'he pogut acompanyar perquè te n'has anat a aquell exili d'on no es torna. Perô ves i avança tranquil vers la immortalitat, que si aleshores a l'exili era jo sol qui t'acompanyava, ara és tôt Catalunya que em — �16 ventura gassol t'acompanya, i que per tu comença a sentir-se, coin a nació, també immortal. I t'acompanya també el record de les figudes més représentatives de la Republica d'Espanya, que t'han vingut a retre homenatge. Darrers records Ara em vénen a la memòria aquelles paraules que va dir fer el dia del plebiscit de l'Estatut ae Catalunya, que no semblen sinó la profecia de la mort que ens l'havia de robar. En elles hi veureu tota aquella senzillesa de cor que el feia estimar tant de la gent pobre i hurnil. Aquella senzillesa de cor que a mi de vegades m'ha fet pensar tan, per damunt de les lluites apassionades de la politica, pel molt que el fa semblar a una altra gran figura també amiga dels humils que, tôt i essent d'un estât tan, diferent al seu estât, era també tan, estimât per la multitud. Em refereixo a aquell home també perseguit i també tan bo que es digué Mossén Verdaguer. L'un era capellà i l'altre era home laie, però el poble no ho distingia ; els estimava als dos, perquè ambdós eren bons i ambdós estimaven el po¬ ble, que això és el que hem de pensai*. El poble de Cata¬ lunya ha creigut en Macià amb tanta fe perquè ell, amb la mateixa fe, sempre va creure en el poble de Catalunya. I deien aixi aquelles paraules : — « Catalans : Tanta és la meva alegria, que voldria poder mostrar-vos el cor. Estic content, satisfet. Demano només tenir vida per arribar a veure la constitució del Parlament de Catalunya i l'establien el diseurs que va ment del Govern de la Generalitat Mots Doncs descanseu ». finals Francesc Macià, primer Prési¬ Catalunya, que ja ho heu vist i que de vos es pot dir el que no es pot dir de gaires homes, que heu mort havent complert allô que era el vostre idéal pau, doncs, amie de l'ànimiai, germà d'exili i de viatges, germà de sofrences i de somnis. Reposa en pau, que Cata¬ lunya vigila. en pau, dent de la Generalitat de Ventura GASSOL, Conseller de la de Cultura Generalitat de del Govern Catalunya. �Sobre Francesc Macià L'obra de Francesc Macià, son acción, a la considerar que pont de vista occitàn, es lo cloc de campana pertat lo cor dels fisels amants de la terra e dobert del de l'avenidor. Per la qu'a deslas portas primiera vetz dins il'istòria avem vist, gesta eroïca, un poble de lenga occitana, un poble de lenga d'oc, reconquistar sas libertats e son independéncia. La revironda dels esdeveniments es reinirabla depois que Mistral e Balaguer se doneron la braçada en Provença. E de quin entosiasme auriá trassalit l'ama del grand Malhanenc en vesent lo triomfe de sos fraires catalans ! Auriá sotzlevat lo Felibritge tôt entier per cridar son amiración e seriá vengut el meteis a Barcelona rendre l'omenatge degut al triomfador de la raça com o fagueron los occitans per la Pasca de 1933. Es non solament los occi¬ tans, mas encara las ciutats e los municipis de la nostra terra d'Oc qu'aurián degut reconóisser e commemorar la reconquista cataùma, qu'es, amb la reconquista de son verb, un triomfe occitàn. Car la leniga, car lo verb es l'ama d'un poble e quand perd sa lenga tomba esclau. Lo verb es la lutz d'un poble, es el que li balha sa força indondabla, aquel eime de raça alugorant eternament lo cor de l'orne. Per l'astrada de son triomfe sobre lo plan politic e sobre lo plan linguistic, Catalonha es apelada a devenir per nosautres occitans un fogau d'atrivança de mai en mai intens. Per son verb reconquistat, per sa cultura renaissenta, flor de latinitat, per lo practic d'una vida nova caupent las benananças de la vida moderna, o redisi : Catalhona es a mand de devenir un centre atractiu irrésistible, com o disià Prat de l.a Riba dins sa « Nacionalitat Catalana ». mercés a sa Francesc Macià l'istòria e restarà una de las mai grandas figuras l'Eròs de la nova epopea catalana. Valeri Bernard. de �Macià e Occitania Per la jove Occitania Macià es un shnbol. ome que los Francés apelavan un noble fol, un romantic, quora se faguet arrestar al pe dels Pireneus, era mai savi que los que lo mespresavan per que aviá dins lo Aquel cor la fe e l'amor. La fe dins la destinada fmala de la sieu patria catalana. L'amor de la sieu patria catalana fins al devoament de la vida. La fe amb las obras que tranges en patri-ala. cerca d'ajuda lo faguet trascorre los païs exlo reviscolament de la terra per L'amor materializat dins l'acción de cada jorn, dins lo tranquilitat de la vida vidanta. La fe e l'amor fogueron la folia que lo faguet Président de la Republica Catalana. Jovent d'Occitania, per tu, siá Macià lo simbol de la fe e de l'amor per ta Terra Occitana dins l'acción de cada jorn, sacrifici de la dins las obras de cada moment. Macià cera. En societat foguet lo primier pas de la Respeïida Occitana senuna vida d'orne, se passet de l'enemistat de tôt una per un ome a l'adoración d'aquel ome per tota aquela societat. Forabandit de sa patria, i tornet en triomfador. Jovent occitàn, l'arma de ta Patria forabandida de la Terra Occitana, i tornarà en triomfadora, quora ton acción e tas obras auràn vincut los comtes Severàn. Simbol de la Respeïida, Macià te guida. Laisses pas ton arma se cansar al desfeci de la vida de cada jorn. Enfoca ton ardor al fuoc de la Pensada liura d'Occitania. Sosca als nobles ideals que la Doctrina Occitana ten amb ela. Te daisses amudir per l'esperit aparisenquit. Ten te farà ganhar la libertat de la Terra d'Oc de França e de la d'Espanha dins una Fedepas dreit la Bandiera Occitana que ración franco-espanhola. Carles Camprós. �Votz de la Patria 1926, la primiera e l'ultima vegada ont ai vist lo coronel Macià, paire de la patria catalana... Record sempre jove en la mia memòria... Sem a Paris, en la Sala Gaveau, ont, sota lo patronat del Grop Occitàn, se dona un festival de muqui fa pensar ad un Dante, cap d'orques- sica. Fontbernat, tra en abit negre, conduis de votz catalanas amb d'imperiós gests alats. L'imne de Morera monta coma une pregària ; la sala es devenguda coma un temple d'un dieu inconegut, de qui lo grand prestre, de las soas mans que voletejan e fan de signes misteriós, encanta la fola ardenta e muda. E la cobla de la Bisbal, la mais illustra de Catalonha, retrona coma lo cor gegant d'aqueste dieu invisible ; las votz en pregària segon sas pulsacions sonoras. Lo cant de « La Santa Espina » esclata, ditz la glòria e l'esperança d'un poble ; la fola se leva e aclama un orne als blancs cabels, de qui la fina cara illumina la penombra d'una lotja... Es lo coronel Macià, consciéncia exiliada d'un pais... E, per exaltar l'antica fraternitat d'Oc, los cants d'Auvernha, de Provença, de Lengadoc, de Gasconha, de Guiana e de Lemosin escampan lors notas campestras, amorosas o guerrieras als pes del cavalier de la libertat. E la fola crida : « La Santa Espina... Encara, encara ! » E encara lo cant de la Catalonha segura de son destin poja coma a la conquista del monde, e dins la penombra de la lotja, la fina cara de lum se penja sobre l'advenir... P.-L. Grenier. Omenatge la a Francesc Macià La mort del Président Macià feris pas d'un sola Catalonha, mas encara, dins sa oarn dol immens e dins son esperit, aquela Occitania que proclama de Niça a Bordeus e de Limoges a Valéncia, son imperiosa vitalitat. Es bon que �20 roger bartha lo Lengadoc s'associe a l'omenatge rendu t a Francesc Macià, amb la sentida que célébra un eroïsme, una noblesa, un orguelh etnic e nacional que li apertenon en propri. Al d'abril de l'an passât, quora las testas occitanas de aguèrem lo plan grand onor, qualques companhs del « Novel Lengadoc » e ieu de parlar longament mes Barcelona, Nos disiá, amb estrebontat, lo gaug que li donava nostra acción e amb lo Président de la Generalitat. mentiment e la sieu te dins l'astrada dels Païses d'Oc. Es d'aquela parlicada blicanas, son que nos estacament tadierament remirables, a repetissiá encara al conviccions sas la Democracia, sos cors repu- esforces, ver- de las organizacions socialas, son pacifisme, enfin, generòs, net, absolut, que teniá per leima la mobilización dins lo sol cas d'una invasion del en pro territori catalàn. La premsa europenca a célébrât a bon dreit anar la beue la bona escasença d'aquela carriera politica. Es rar tat qu'un conspirador, un faidit — noirissent, segón los savis o aqueles que se pretendon tais, de bufecas utopias — pervenga a realizar son prepaus. Los savis, coma arriba de vegadas, se son enganats. Ço de mai remirable e esmovent, es que ila mort de Macià aja pas donat loc a cap de nota discordanta. Tota la premsa barcelonesa a rendut un omenatge unanim a la memòria del grand patriota. En ofrint, dins aquesta revista, un omenatge filial al re¬ membre de 1'« avi », del noble e egregi Francesc Macià, saludam aital los destins immortals de Catalonha, de la « granda Catalonha ». Roger Bartha. A FRANCESC MACIA L'alba Dels Com An pareis, Catalonha amb la glòria quatre pals sagnants de son istôria, un solelh s'aubora defugit la nuech a l'orizôn. e sos fantasmes ; Al cel comol de sants entosiasmes Om pot legir l'astrada de son nom. �21 a francesc macia Es tu l'eròs. La nation Catalana S'es Ta despertada al cloc de ta campana. granda votz fa tresanar los cors. Lo monde entier te rendre omenatge ; ven Vesem tornar l'onor e lo paratge. grands conquistadors. Veirem tornar los Es tu l'eròs, lo solelh qu'amadura Coin los blats d'aur per la meissón futura, D'omes valents per un novel destin. Per un destin gloriòs. E la terra De nou vestida amb Vai reflorir dins lo una nova Es tu l'eròs, etz, Màcia la Dell granda ama Verbe de flama, del nostre Verbe d'Oc) pobolar, qu'en (Verbe germen espera jove matin. son A refargat, dins l'er que nos acrasa, poderosa e trencadora espasa Dels grands aujols elhaussant com un foc. La La libertat Se son e lo Dreit, Catalonha ! levats. La servitud s'alonha Jos lo mesprètz del poble catalàn temps novels ô Màcia Es tu l'eròs, es tu, denant ta fàcia Entosiasmat, lo poble esbarbelant. Lo vencedor dels Valeri Bernard. Sus la mort d'En Francés Ah ! provensals vos Paulet Macià deuriatz tug plorar. de Marsilha. Aribau, desempuei trenta ans, noveu Messià, en cantant la Patria au nas dis usurpaires, aviá redonà'n poble au païs de si paires, lo beu jorn que Macià sus terra espelissiá. �antoni conio Mai, dau trobaire astrat, miels que ges de sa raça comprenguet lo messatg'e, li fent faire arrassa, qu'a la libertat. inenet toti li sieu fins Tanbén, ara qu'es mort, tôt cor catalàn plora partit trop leu, l'eròs plen de bontat, que, de la Catalonha, a cochat la majora. l'avi E-pas-mens se quauquun lo deu plorar, que lis Occitans vivent dins aqueu doç repaire célébrât per Mistrau mai que degun, pecaire despuei q-uatre-vints ans a siá ! sortit de l'ansiá. Antoni Conio. �Rectificacion del concepte de frontiera dels Pireneus il Fonaments naturals, preistorics e istorics de la nacionalitat occitana Ai dit, amies, anteriora lo en començant de combatre dins la partida concepte de frontiera dels Pireneus, que jamai aquesta cadena de monftanhas, que jamai aquesta région orografica de la nostra Catalonha, aviá pas représentât una d'aquelas clausuras pro considerablas, que dins l'istòria de l'umanitat arriberon a arrestar, a devirar los corrents emi- fogueron, per o dire d'una maniera mai plastica, coma las plajas ont morigueron d'à bels cops las grandas onzadas irradiadas, expandidas dels grands centres receptors e reproductors de 'la Genesi. Aquesta condición, fins a un cert punt susceptibla de claure, de devirar los corrents umans e, per conséquent, de separar, de diferenciar las raças, las culturas, las nacionalitats e las economias, es licit de la reconéisser, per exemple, sans perdre jamai de vista la relativitat d'una pariva constatación, als Alps, qu'an contengut, dérivât cap al Nord totas las emigracions que, de las prigondors asiaticas estant, vengueron constituir finis a las Illas Britanicas, las raças ditas, genericament, germanicas. Ça que la, séria pas exacte de l'autrejar, ni amb la relativitat amb laquala la podem assignai* als Alps, per exemple als Apenins d'Italia ni als nostres Pireneus, sauvertoses, inospitaliers, escalabroses si voletz dins qualques partidas, mas impotents de tota impoténeia dins d'autras, per conténer, per devirar sus lun e l'autre de lors aiga-pendents, los mai normals corrents bilaterals d'emigración e de conquista que, autre temps, i arriberon. Per dessus los Pireneus, per dessiis los Apenins, sinon que los Alps seràn, d'Orient a Occi¬ dent e al bel mieg d'Europa, las plajas naturalas de las plenas mars del luenh Atlàs africàn e dels corrents emigragratoris, o �24 JOSEP torís CARBONELL conquerents venguts de l'Asia a nosautres per la e per las ribas africanas e la peninsula ispanica. Aquesta es, amies, la prímiera constataeión d'orde natural, de geografla naturala e umana, necessària per plan conéisser, per plan comprendre los elements constitutius e basics de la nostra nacionalitat, ço es, de la nacionalitat occitana en, général, e de la sieu reduicción catalana en particular . Los Pireneus perdon atal aquela qualitat impròpria que lo neo-classicisme tpr donet. Ja, En Milà i Fontanals aviá reconegut que la possedissián pas, quand, per justificar l'identitat de cultura anciana d'una part de las terras e Mediterranea septentrionalas d'Espanha ,e de las terras meridionalas francesas, aiçò es, corne disíá el meteis, l'existéncia d'una nacionalitat entremejana entre Espanha e França, escriviá clins lo sieu assag demest las suis trobadors dins la peninsula que, caliá metre en linha de compte per explicar aquela identitat, i aviá las relacions primitivas e constantas de totas aquestas terras que los Pireneus destorban pas parivament per tôt. Perdon aquela qualitat impròpria, teatrala, que lor doneron al segle XVII, mas ne ganhon una autra, ja vos o ai a mieg dit abans, de força justa, de capitala, que las modernas sciéncias etnografica e arqueologica lor descobrisson e confirman cada jorn causas diversas que mai. S'esfondron, amies, als vostres uelhs los Pireneus dins lor concepte neo-classic, mas atant-leu la vostra intelligéncia poirà redreçar, associais a l'idea de naut sanctuari na¬ tural e comun d'uma raça originària e identica sus de vastas espandidas de lors penjals, raça basica, etnos iniciala amb la quala s'embrancaràn los vesins, los emigrats, los conquistaires dels quatre punts cardinals que l'envoutan, mas que servarà dins la sieu sang barrejada, lo signe vivent d'una diferenciación, d'una personalitat primitiva essenciala, lo sentiment prigond d'una indevisibla unitat e d'uná indelos visibla libertat. Los termes de l'expansion naturala dels Pireneus. Completem, pr'aquô, abans de començar d'intrar en con¬ amb aquesta uman:tat nostra primitiva, basa de la nostra personalitat nacionala, e amb la sieu evolución istorica, lo panorama, la scena naturala de la « vida » natu¬ rala dels Pireneus. Ja o vesetz : la région pirenenca catatacte �CONCEPTE DE 25 FRONTIERA DELS PIRENEUS lana o mai just encara, gasco-catalana, es, amies, al bel mieg dels Païses d'Oc, una région nacionala, ieu. diriá « sagrada » per significar d'una certa maniera la sieu tala. Ça que la, una regïón orografica se importància capila coneis pas pro ben, se'n sap pas, se'n comprén pas tota la sieu portada abans que l'orne i aparega, si om met pas en linha de compte, si om estudia pas lo sieu dinamisme natural al long dels sieus rius, al long dels sieus corses d'aiga inàgers o mendres. Per ço que, coma escriguet Caries Lenthéric, l'amorós istoriàn de Rose, e es una vertat correnta, los rius (e la mar) fogueron los primiers camins de l'umanitat ; es lo long d'elis, suis pu jois, subre los planols elevats plan pausats entre vais plan o pauc espandidas, als confluents de las aigas, sus las auturas interioras del naut de las qualas l'escolament dels rius cap a la mar apareis, que los nostres ancessors s'establigueron e dins de naus rudimentàrias comeniceror l'istòlria de la nostra civilización. E es en seguent las venas fluvialas que davalan dels Pireneus, en ne majoralas despuei la mar ont van se desgorgar, que comprendrem e au rem coneissença arqueoIogica de totas las expansions de las qualas pogueron èsser susceptiblas las nostras primitivas tribus caçairas e pastoralas e de las emigracions, de las invasions que nos arriberon dels primiers pobles mariniers. Dins un tant per cent força naut, l'istòria es, amies, geografia. E será pas ges abusiu d'afirmar que dins aquesta descripción de l'expansion naturala dels Pireneus, i trobarem ja, desumanizada, tota la nostra istòria, de la nueit mai prigonda dels segles als nostes jorns e als jorns que, si volem, podon seguir. remontant las doses tôt ben que sia rapidament, lo cors, la portada de la « vida » naturala dels Pireneus lo long de lors venas d'aiga e lor embrancament amb la vida dels au¬ tres sistemas orografics vesins que limitan e son dominais pel nostre ensemble etnografìc : ço es, a l'Oest e al Sud, l'aiga-pendent oriental dels Monts Iberics e lors combas Eh ben ; segam, aigas-pendents alpins occidentals dels autres rius provençals ; al Nord-Oest, lo sistema de las Cevenas, dels valencianas ; a l'Est, los amb las combas de Rose Nord-Est, Nord e Monts d'Auvernhe e e dels Monts del Lemosin, amb las com¬ bas tri'butárias de Leire cenevol e de Garona pirenenca. �26 JOSEP CARBONELL Ebre Lo primier riu pirenenc conséquent es Ebre, l'Iberus antic, de qui los romans respecteron lo caracter limitrof en lo fasent servir de partisén entre lors Espanhas Citeriora e Ulteriora. A una escorreguda de nou-cents vint-e-ueit quilometres e dins las sieus darrieras estapas atenh d'amplors de cent a tres-cents métrés. La sieu comba va, cap al Nord, dels Pireneus cantabrics o occidentals als Pireneus cata¬ lans, o siá, de Pena Labra, ran de Santander, a la Serra de Cadi en Cerdanha ; vers l'Est, abasta al gona, del quai es separat per las Camp de Tarras'en- serras de Pradas que laçan amb los Pireneus amb lo Montbianc, a la dreita de Puigcerdà ; cap al Sud, atenh la mar, las serras d'Ulldecona, de Morella, de Cantavella de Giidar ; vers l'Oest, va als Monts apelats Iberics. En gros, la comba d'Ebre enclau una superficia de oitanta-tres mila cinc-cents trenta quilometres carats. d'aquestas darrieras e serras Segón los estudis mimmoses que s'an fait del riu, Ebre sorgents de Fontibre, costa Santander, a unis cinquanta quilometres de l'Oceàn Atlantic, e siec d'aqui a Reinosa, ont s'augmenta d'autras fonts e s'adjunh Hijar, que davala dels ports del ineteis nom e de Peńa Labra, situats mai ensiis de la meteissa origina del riu. De la val de Campóo ont es nascut, passa a la de Recibre, traversa la gorja de Valdenocada d'ont sauta a la val de Valdivieso. compresa entre las serras de Tesla e Fermas de Vilalta. D'amont dintra per una autra gorja escalabrada e estreita, nomenada La Foradada, a la val de Tobalina situada entre las montanhas Obarencas e Arava ; ne sort per las gorjas de Besantes, formadas per d'embauces de rocas e s'escampa per una autra val mai vasta que las precedentas : la comba de Miranda, enclavada entre las serras ditas Obarencas, las de Sopena i Gazteiz (Vitòria). Davalant de rocas escalabrosas, Ebre s'aboca per una autra gorja : la d'Haro, a las planuras coitivolas de la Errioca, tampadas entre los Monts Iberics (que tanbèn venon de Pena Labra) las serras de Tolońo e Cantabria. Es dins aquesta comba, que lo riu tra¬ versa la primiera ciutat importanta : Logroho, e es costa d'ela que Ebre passa de riu de passatge aisit a corrent im¬ possible a trempassar (levât de l'estiu) a pe ; s'alarguis, nais als �CONCEPTE DE FRONTIERA- DELS 27 PIRENEUS s'aprigondís e recep, al delà de Calahorra, très grands tributaris tanbèn pirenencs : Ega, Aragó e lo sos-afluent Arga. Seguis Ebre en dirección Sud-Oest vers Tudela, après la quala perd una partida de las siens aigas dins de canals d'asagatge e a l'Impérial es consagrat tanbén a la navigación. E desboca suis planols, dins las petitas combas e a tra¬ vers las serras enermassidas de l'Aragón, asaga las ter¬ ras d'Alagó e de Saragossa e torna córrer pels erms aragoneses fins a Casp que ne marca la fin. Escassapenas sortit de Casp, Ebre s'enfonha dins un long barrenc o afrau dels Monts de Pradas, del costat esquer, e dels ports de Beceit e de lors ramificacions, del costat dreit. Lo païsatge d'aquesta sección d'Ebre es extraordinàriament escalabrós e salvatge. Pendent un centenat de quilometres la vena fluvial a s'estrenh en una linha interrompuda solament per las petitas planas de Fayó, de Mora d'Ebre e qualques autras. E un cop passât aquel estreitiment que s'alarguis del costat dreit dins la cornba de Xerta, arriba dins una plana oberta passa per Amposta ont de terras bassas. Xerta s'accentua de la maire e a Tortosa e dintra dins L'alarguiment començat dins la val de encara aici a causa de la sofraita de fons de la natura sablonenca del terrèn. Ebre devesis finalament se dos braces petits e gairebén non na¬ rasón de lor pauca fonsor e mor a la Mediterranea sus la costa apelada dels Alfacs. Lo delta d'Ebre d'Am¬ posta, al Nord a Sant Caries de la Ràpita, al Sud, a unis quinze milas de long sus unis dotze de larg. E l'illa compresa entre la mar e los dos braces fluvial s del delta es ape¬ vigables en en lada l'illa Buda. Tal antic es, e modem ainics, Ebre. TaL aquel Iber antic, Vlberus limit modem — — de pobles, baloard estrategic dels Pireneus. Limit Sud-Oest e — — antic e Sud de la nación basca, de la patria dels nostres amies los basques, mantuna vegada mençonats pus naut dins aquesta meteissa conferéneia ; dels nostres amies los basques, als quais incombis de renacionalizar de liberar totas las terras pirenencas de de la mar Cantabrica a las terras nabarresas que confinan amb las d'Aragón, limit Sud-Oest de la nación oecitana a la quala devon aperténer, coma augurava Maragall, totas las terras despuei la frontiera la peninsula e que van �28 JOSEP CARBONELL nabarresa vers Ebre e mai enlà d'Ebre fins als Monts Ibe- rics, las terras mediterranencas d'Aragón, de Catalonha, de Valéncia, etc... Los rius vcilencicins Fins al cap dels Monts Iberics, amies, los quais, coma en arc despuei la mar Cantabrica a la vista de las costas africanas de la peninsula ispanica, despuei Peńa Labra, ran de Santander, al cap de Gata, al delà de las terras de Murcia. Fins al cap dels Monts Iberics, vers los quais, coma ja avetz vist, van las combas pirenencas Sud e Oest d'Ebre. Per aquò es logic que, ara, abans de remontar un autre cop cap als sorgents fluvials dels Pireneus e abans de los seguir dins lor extension, completem tota la portada naturala de l'expansion pirenenca dins la dirección del Ebre, s'obrisson Sud. Al enlà d'Ebre, al ran praquò de l'endreit meteis ont Ebre expira, trobaretz lo primier riu valenciàn : Cénia, que nais als ports de Beceit, pels quais ja havetz vist que tanbén passa Ebre, e mor a Sant Caries de la Ràpita. Mai enlà i a Millars, que sort de Serra Camarena, asaga la région aragonesa occidentala de Terol, traversa las ter¬ ras castelhonencas abans de se e sauta dins las valencianas ont recep, getar dins la mar, las aigas afluentas de Montlleó. Ven las se geta, Palància, nascut a limit de las terras castelhonencas i terolesas. apuei, costa Sagont ont serras Al notz Terol, í orografic format pel Cims Universals al meteis las doses de Tiiria que davala cap al grau de Va¬ léncia. Tiiria a an bon tributari : Alfambra, venent dels a penjals de Giidar, ont abasta tanbén, coma ja o avetz ausit, la comba Sud d'Ebre. E ven Xúcar, lo riu mai important de tôt lo païs de Valén¬ cia, rie de totas las aigas que cason dins las encontradas ont nais (Terol), asaga las terras espanholas d'Albacete e las nostras d'Alacant Mai e de Valéncia. enjos de la comba de Xiicar i a, encara, la mens espandida de Serpis, que nais dins orna font força abondosa a l'Oest d'Alcoi e cor-ris entre timbals e afraus prigonds que lo brisan en cascadas e lo conduson vers la mar pel costat Est de Gandia. �CONCEPTE DE FRONTIERA DELS 29 PIRENEUS E arribam, amies, al limit actual d'aquel anciàn reialme lo grand rei catalan, filh de Montpelhier, definitivament e trasteget pas a nos ofrir en nos legant un problema greu (lo de l'iinmigración d'aquelas terras) qu'uei es particularament viu en Catalonha. Reialme anciàn, terras encara compresas entre los Monts Iberics e la Mediterranea ; terras asagadas per Segura, lo quai mena tanbén las sieus aigas a la Mar Interiora. Aquesta es la punta extrema, cap al Sud, de la confìguración naturala dins la quala se bolegueron e per la quala caldrà que se tornen bolegar las aspiracions nacionalas de Catalonha, las aspiracions nacionalas dels Païses d'Oc. de Murcia, que sabet conquérir Las combas Remontem pirenencas segondariàs de Catalonha. ara a las doses, al rius, a la « vida », a l'ex¬ pansion naturala dels Pireneus, que dels Pireneus rajola d'Ebre o, per Catalonha, directament a la mar. De mai de Ega e d'Aragó que ja avem mençonat abans, provenent, respectivainent, dels Monts Cantabrics e de Camfranc, e d'autres nombroses petits afluents sens gaire importància, Ebre recep per la sieu riba esquerra las aigas de Gallec, lo quai eissis dels ports pirenencs de Sallent, traversa la vila del meteis nom, corris en plana oberta entre rocas, dispareis sus un cort trajecte, acampa las aigas de diverses tributaris e va se getar dins Ebre a Saragossa. Après Gallec trobarem l'ailuent mai abondós d'aquels que dels Pireneus catalans van s'abocar dins lo riu de Tortosa : Segre, que davala del col cerdàn de Finisterre, ran de Montloïs, passa per Llivia, per Puigcerdàn, s'enfonha entram de grands afraus e a las gorjas dels Très Ponts, asaga las pla¬ nas de l'Urgel ont traversa la Seu, passa tanbén per Lleida e se jonh a Ebre a Mequinença. Segre compta, a son torn, amb très bons afluents : Noguera-Pallaresa e Noguera-RibaFraga, noms plens gorçana e Cinca, lo riu de Monçon e de d'evocacions de l'istòria de Catalonha. E demora pas cap d'autre afluent important del primier grand riu pirenenc qu'avrem descrit. Podem, donc, passar a las combas segondàrias que, dels Pireneus, van directament a la mar per de terras catalanas : ço es, las combas començant per la de Llobregat e acabant per la de Tet, cap a las terras rossilhonesas. �30 JOSEP CARBONELL Frontiera un temps de la restauración de Catalonha, Llobregat, lo Rubricatus dels romans, nais per mil dos-cents nonanta-cinc métrés d'altitud, a las fonts vesinas de Castellar de Nuch, a la Serra del Cadí, e extend la sieu comba de la del Ter al cap de Bagur, e de la Serra del Compte a la de Bradas qu'Ebre tanbén resiec. Passa, coma ja sabetz, per Manresa, pel pe del Montserrat e mor, après aver resseguit cent quaranta quiloinetres, al ran (Oest) de Barcelona. Part de nombroses rivatels, Llobregat compta coma afluents amb Cardoner, provenent de la meteissa Serra del Cadi, e Arija, que nais a dos-mil quaranta-set métrés d'auçada, a la Peira Picada al ran de Merdansol. Après Llobregat, Ter, que ven tanbén de plan ensús dels del Pic de la Dona, prep de l'Esquina d'Ase e del Pueg dels Bastiments, a dos mil trescents vint-e-cinc métrés sobre lo nivel de la mar. Simple gaure coma tant d'autres gaures pirenencs, arriba a Llanars e a Camprodón, ont recep Ritort e va vers Ripoll ont s'asuna a Freser, provenent, tanbén, de cimas autismas entre lo meteis Pueg dels Bastiments e lo Pueg de l'Infern, a dosmil quatre-cents métrés. Grossit de mai d'aigas torrencialas, s'enfonha per las Guilhàrias, passa per Girona ont s'augmenta d'Onhar, provenent de las montanhas d'Ossor, intra a la gorja de Sant Juliàn Ramis, recep Terri, que ven de l'estanh de Banliolas, e las aigas vesinas del sieu cors e desemboca dins la mar prep de Torroelha. Mençonem, solament, los très rius que se getan al golf de Rosas : Fluvià, Manol e Muga, provenents élis e lors afluents dels penjals pirenencs d'Olot e de las Alberas vers la mar. E passem a Tech, lo primier riu que cor per las ter¬ Pireneus. Davala del pe ras rossilhonesas. Nais a dos-mil métrés d'altitud de diverses corrents e de quasi perpetualas de las serras pirenencas e del Canigó. Es lo riu que davala pels banhs de la Presta, après los quais recep las aigas de Moliner, e que passa per Pratsde-Molló, vila situada ja sinon qu'a set-cents cinquanta métrés sobre la mar e dins la quala s'acaba lo Vallespir superior o montanyenc, bel dins los sieus afraus e dins las sieus pradas plan provesidas de casses, de fraisses, etc. Successivament s'ajustan a Tech de novels rius torrentuoses provenents dels penjals del Canigó e de las Alberas : Gailas neus �CONCEPT]-; DE FRONTIERA DELS 31 PIRENEUS darés, Sant Laurens, Fu, Riuferrier. E passât Arles del Tech, Mondonh, que davala dels Banhs d'Arles (Amélie-lesBains) ; lo riu Ample, après lo quai, al delà de Ceret, Tech s'estaloira efectivament per una val e per la planura del Rossilhón, dominât de prep per las Alberas abruptas e pitorescas ; recep Maurelhàs, Tanhari e s'aboca dins la Mediterranea, après a-ver resseguit setanta-nou quilometres, a unis sieis quilometres d'Elna (l'antiga llliberris), e aitant d'Argelés, en un arenier inospitalier. Negligissem qualque autre rivatel de comba reduita e larg de cent-vint quilometres. Provén del naut planol pirenenc lacustre nomenat Pueg de Prigue, passam a Tet, situât a dos-mil ueit-cents detz métrés, l'Estanh Blau, e davala per una comba ont sorgenta de prigonda dins la quala forma diverses lacs escalonats. Intra apuei dins una gorja estreita d'ont s'embauça en cascada de vint-e-cinc métrés d'auçada ; continua per un grand sanhàs fangós e monotón que d'autre temps tanbén foguet un lac e que s'apela lo Plan del Bolidor ; mai aval del sieu cors troba encara un autre sanhàs al quai seguisson la cascada de la Chimeneia, lo Plan dels Avelans quais e lo Plan de Barrés ; los aitantis lacs dispareguts. Mai aval encara, a unis mila métrés d'altitud, apareis Tet dins los primiers camps semenats de la val rossilhonenca : bladàrias, patanieras... ; e a l'altitud de mil cinc-cents métrés passa per la plaça forta de Montloïs situada ran del Pas de la Percha, pel quai se va del Rossilhón a la val cerdana superiora de Segre, es a dire, a la comba d'Ebre. Seguis Tet, ara en cors rabent, en s'embauçant per d'estreits passatges vers Font Pedrosa, situiadia nou-cents setanta métrés enlaire, prep de las Fonts de Sant Tomàs, recep las aigas del Prat de Balaguer, e après las de Carença e de Carença-Querença, absorbis Mantet, e ran d'Oleta, se li asuna Cabrils. E entre vais e davaladas rapidas lo riu seguis fins l'autra plaça forta de Vilanova del Confient ont es pas mai qu'a quatre-cents métrés d'altitud. Prep de Vilanova s'abocan a Tet dos torrents abondoses : Roja o FuLha e Cadí o Riu Major, los quais son segiiits per Taurinhàn e Calhau. Après lo confinent d'aquestis dos cor¬ ses d'aiga, Tet intra dins la planura granivola, admirablament asagada de Pradas, dominada al Sud pel Canigó (2875 m.) e mai enlà de Pradas, recep encara lo riu Casson �JOSEP CARBONELL 32 telhana, Nantilha, banha lo naut-planol de Vinça, s'aug¬ aigas de Riufagés e, a Rodés daissa la comba per dintrar al Riverai, plan força espandit perlongat a l'Est pel de la Salanca (tots dos asagats admirablament, vertadiers paradises de jardins e d'ortas frutivolas) l'autra planura rossilhonesa que s'acaba a la mar e que comprén tôt lo Bas-Rossilhón escalonat per las derivacions del riu que mor al vesinat dels banhs de Canet. Dins lo sieu cors, Tet es passada, entre autres vilatges e ciutats, per Cornelhàn, Sant Feliu d'Aval, Vilanova, Baho, Perpinhàn e, quasi, per Gastel-Rossilhón, lo loc sobre vielh. Demora pas mai, amies, cap d'autre cors d'aiga rossilhonés dels Pireneus, sinon Agli, riu que dosa dins las Corbieras e deboca dins la Mediterranea, un pauc al dejós dels estanhs de Laucata (oitanta quilometres de cors), mas qu'a una reala importància pel nombre de canals d'asagatge qu'el e los sieus afluents alimentan. Orbiu, autre riu segondari, fil de las Corbieras e dels sieus aiga-pendents Nord, pr'aquó es ja un riu lengadociàn. menta de las Las combas pirenencas del Lengadoc es per el meteis e per ço que es tributari d'Aude, lo bel pirenenc car a doas grandas ciutats lengadocianas : Carcassona e Narbona. Rarament, en lo vesent dins aquestas vilas e pels camps mediterranencs del Lengadoc, auretz pensât — benleu — a las sieus originas gairebén tocantas a las de Tet e pas gaire luenhas de las fonts de Segre. E efectivament Aude comença los dos-cents vint-e-tres quilo¬ metres del sieu cors (demest los quais cent cinquanta de mal na-vigar) al petit lac d'Aude, al pe de la roca del meteis nom, un bocin a l'est del Pueg de Carlit, d'ont raja, en dirección Nord, entre de granits, remirablament escanat dins las gorjas d'Ussón, d'Escolobre, de Sant Jordi e de la Peiralis. Après Axat ont tanbén van abotir las aigas de Rebenti que davalan de Belcaire, Aude passa per Quilhàn, per Coïsàn, per Limós, recep lo Son e lo Lauquet e traversa Carcassona, a partir d'ont cor parallelament al Canal del Miegjorn e al camin de fer de Seta a Bordeus. Prep d'aquesta vila s'ajusta a Aude un autre afluent = Fresquel, que ven dels Puegs de Sant Felitz de Caramàn- (390 m.), passa per Castelnoudari e s'aboca, coma ai dit, a Aude ran O riu �CONCEPTE DE FRONTIERA DELS PIRENEUS 33 es aquital que lo riu pirenenc e lengadoalarguis la sieui maire, prend la direccion de l'est e cor per las planuras lengadocianas, espaciosas e fertilas, per las qualas arriba a la mar partit en dos braces. Abans, ça que la, passa encara per Lesinhàn ont un pauc al dejós recep Orbiu del quai ai ja parlât, asaga las terras e tra¬ versa la ciutat de Narbona, tostemps famosa, e desboca dins de Carcassona. E ciàn la Mediterranea entre Corsàn e Vendres. Una autra dotz originàriament pirenenca e lengadociana pel sieu cors es Arieja, tributària, praquò, de l'aiga-pendent atlantic e non pas del mediterranenc del Pireneus, per la sieu direccion e la sieu connexion amb Garona, a ueit quilometres de Tolosa. Arieja (Aurigerci, riu d'aur, dels romans) nais al pic de la Font Negra, a l'Oest del Pueg de Carlit, e davala per Andorra e pels aiga-pendents pirenencs als quais a donat lo nom e dels quais recep diverses afîuents torrentuoses provenents de las neus perpetualas dels cimals de Canalbona, de Montcalm e dels Estats (2980 a 3140 m.). Passa per l'Espitalet, Ax, Tarascón, Fois, Pamiás. Un cop salida dels Pireneus dintra dins una planura aluviala força granivola e espandida apelada Aganagés. Contunha cap a Saverdun e vers la Garona, abans d'i caire se li asunan las aigas d'Ers, un riu que ven de las montanhas ariegencas del Sant-Bertomieu (2349 m.), que passa per la balma de Fontestorbas ont se grossis d'una font força abondosa, asaga Belestar, traversa lo massis del Plantaurel, banha l'Avelanet, la Bastida, Santa Colomba e Eissalabra dins l'Aude, torna dins las terras de l'Arieja ont se li ajustan Toire e Ambrola, passa per Mirapeis, recep Doctoira, torna dins las Vixieja e, ran de Belpueg, Arieja que troba, coma ai dit, al delà de terras de l'Aude ont rencontra s'adralha vers Saverdun. Los rius e las combas cevenolas del Lengadoc lo cors e l'importància de la comba de l'Ebre, avem degut completar la vista de l'expansion naturala dels Pireneus vers l'Oest e vers lo Sud amb la descripción idrografica de las terras de la peninsula ispanica compresas entre los Monts Iberics e la Mediterranea, logicament subsidiàrias del grand sistema pirenenc, ara, podem pas tanpauc daissar las planuras del Atal coma, immediatament après aver descrit �34 JOSEP CARBONELL Lengadoc atenchas pels corses d'aiga pirenencs, d'en primier per Aude, sens complétai- amb la descripción dels rius lengadocians provenenits del Nord e de la conjonocion de las terras lengadocianas e de las terras provençalas pel grand Rose, tôt lo panorama de las possibilitats natnralas qu'aguet ja dins la preïstòria e dins l'istòria e pot e deu tornar aver lo fait umàn pirenenc. Amb las aigas dels Pireneus em arribats a l'autor de Narbona. Gaire mai enlà, a Besiers, Orb provenent del grand causse » septentrional del Larzac (de 800 à 900 m.), marca ja, amb la sieu procedència, l'inflexion cap al Nord a la quala nos conduira Erau, vers lo Nord-Est al quai anirem amb Rose e amb los darriers rius provençals dels aiga-pendents alpins que clauràn los limits naturals del fait occitàn. Orb ressiec cent quaranta-cinc quilometres, porta, amb las d'autres afluents, las aigas de Jaur, nascut a Sant Ponç (Oest), e s'aboca a la mar, al dejós die Serinhàn. « Erau ja ven de las Autas Cevenas. Nais al mont Aigal « la vista s'espandis de Canigó al mont Ventor e de la cadena dels Puegs al delta de Rose ». (« Atlàs-guida économie e toristic de las régions de França e d'Algeria » d'Armand Mecglé. Paris, 1927). Al costat d'el, un autre riu, Dorbia, tributària de Tarn, e d'aquel fait, per Tarn e per Garona tributària de l'Atlantic, compléta las (1576 m.), d'ont doas tendéneias — atlantica e mediterranenca — entre las qualas, atal coma las pirenencas, tanbén se sompartisson las combas cevenolas del Lengadoc. Seguiscam, praquò, Erau, que s'endavala en cascadas per una gorja rocosa e trajecte d'unis detz quilometres descend d'una autor d'unis mila cinquanta métrés. E serpenteja demest los castanhiers e se canvia ja en un corrent amansit abans de travessar, mai enlà de Valaraugue, los afraus del Pont dins lo cort d'Erau. Lo riu corris alavetz entre de calcàrias, passa per Ganges, asaga la Roca e Sant Bausili, travessa la gorja de Sant Guilhem del Desert, passa plan decosta de Ginhac, de Canet de mai enjós de Pesenàs daissa navigable ; dintra a Agde e mor a la mar après aver resseguit cent seissanta quilometres montanhoses e planiers del Lengadoc, en anant pels quais a reculhit las aigas dels rivatels seguents : Vis, Sumena, Merdansón, Alzón, Avesa, Buejas e Lamalor. Bessàn a e Balhargues rocas la riba dreita e ven ; �CONCEPTE DE FRONTIERA DELS PIRENEUS 35 qu'avem Erau, cresi, amies, util, abans de passar gaire mai que mençonar un riu cort, un riu de la garriga vesina de la costa lengadociana, ça que la impor¬ tant per la ciutat que banha e per ço que lo retrobarem mai d'un cop dins l'istoric de nostra raça. Voli dire Les, provenent del molin de Fos, d'ont raja per una gorja prigonda, al delà de laquala forma un remirable saut d'aiga, recep Lirón e las aigas de la font del Bolidor, asaga las vais de Sant Glamens, de Montferrier e de Gastelnou, passa al pe de la ciutadela de Montpelhier (qu'es la vila que vos disiá), se canaliza jos lo pont Juvénal, recep la Mossón, va vers Latas, lo port anciàn, lo port dels* nostres reis e de la ciutat lengadociana, talha lo canal dels estanhs e s'aboca dins la Mediterranea. Es Les qu'aprovesis d'aiga Montpelhier e fa de Latas, a l'estanh de Perols, continuación de l'estanh de Vie e del grand estanh de Tau ont Seta régna, ço que se n'a Descrit a Rose, far dit « un oasis afortunat ». Rose Cap d'autre riu cevenol va pas, amies, directament a la Dins la pintoresca région de las Nautas Cevenas len- mar. gadocianas, an lor origina d'autres nombroses rius impe- tuoses que sautan en cataractas dins las gorjas prigondas e dins esplendidas dels pics nuds las vais granivolas. Ça que la, coma ai dit, dins las Cevenas se fa tanbén la partisón entre las aigas mediterranencas e las atlanticas e fora d'Erau e dels rius segondaris qu'ai descrits, los que restan seràn, siá tributaris del Rose, siá de Garona, o aniràn vers l'Oest amb Leira, lo grand riu de las Cevenas que nos dessenharà sus una bona espandida lo limit nord dels Païses d'Oc. Parlarem de totis, si plai a Dieu, praquò, lo bon orde d'aquesta description dels termes naturals de l'expansion iimana dels Pireneu.s nos obliga a nos referir d'en primier als que van abotir a Rose. E entreprengam de seguit l'estudi abreujat d'aquel grand camin fluvial pel quai la nación occitana puja al cor d'Europa e pel quai lo cor d'Europa davala e pot venir a nosautres, e de totas las autras artèrias fluvialas de Provença, las qualas, dels Alps, niuralha occi¬ tana de l'Est, van a la riba esquerra de Rose o directament a la mar. �36 JOSEP C'ARBONELL d'aiga cevenols davalan de las terras lengadoprovençalas e vers lo grand riu. Coinprendron : Gier, torrent de quaranta-set quilometres de cors, que nais al Mont Pilât e es conséquent per la força idraulica que forais. Recep las aigas de Janón e ne dona al canal de Givors. Cance e Dotz, que naisson dins las montanhas Botieras, resseguisson, respectivament, cinquanta e seissanta quilometres, la primiera recep las aigas de Dauma e de Droma, la segonda las de Sumena, de Darona e de Dusôn, e s'abocan dins Rose, ran de Sant Valier e de Tornón. Ebrón, que mena las aigas de set o ueit afluents de mai, Ovesa, Ardecha que trigossa una granda quantitat de peira. Lo valum d'aquest riu es tal, que, pus leu que de se getar Nou cianas corses vers las dins Rose, lo traversa. setanta Chassesac, torrent tanbén, d'unis quilometres, tributari de l'anterior que nais dins las montanhas Mauras de la Gardilha (1501 m.), e reculh, a torn, las aigas d'Autier e de Bauma. Es abondós per l'ivern. Cese, que sorgis a Sant Andrieu de Capcese, ran de Lausera, asaga lo terme de Basseges, de Robin e de Sant Ambrosi e recep, dins lo sieu cors de cent quilometres, son Omol, Luech e Tara. E Gardon, Gard, résultat de la conjoncción del Gardon d'Alès e del Gardon d'Andusa, a Vesenobres. Gard seguis d'en primier la dirección Est ; apuei copa vers lo Sud-Est e se geta dins Rose al dessus de Belcaire. En amont de Remoliris, Gard passa jos lo famés e plan conservât aquaduc romàn apelat Pont del Gard. De l'origina del Gardon d'Andusa al confluent amb el Rose, Gard ressiec cent quaranta quilometres. Dins la descripcién de Rose o « Rodanus », podem nos naissença del riu e del seu cors en terras Per las tocas d'aquesta conferéncia, Rose comença desinteressar de la elveticas. a nos interessar a la sieu salida del Lemàn tant solament per ço que o lac de Geneva la sieu riba de del Jura, fins als penjals del Mont Pilât (cresta de la Perditz, 1434 m.), qu'avem ja mençonat i a pas gaire, bada de las Cevenas fàcia al Nord, Rose a pas, per nosautres, un interès complet, total. Per aquò, abans, avem començat aqui, al Mont Pilât, la descripcién dels rius cevenols tributaris de la riba dreita de Rose. E es d'aquel punt estant précis del e encara pretoca a esquerra ; per la dreita, fins aver passât Lion, ciutat confluéncia franco-occitana, al enlà dels darriers grases �CONCEPTE DE FRONTIERA DELS PIRENEUS 37 pel grand riu, que despuei l'antiquitat despartissión los camins (camins plan tra¬ çais per la geografia, vejatz ?) vers l'Océan pel cors de Leira oltra Cevenas e vers las terras pirenencas e aquitanas, pels penjals e pels rius de las Cevenas e dels Pireneus. A partir, donc, del Mont Pilât e de la presa d'aigas, jos Lióni, de dos ri va tels : Iserón e Garón en mai de la de Gier, Rose seguis, en linha dreita vers la mar, en augmentant lo sieu corrent qu'a bifurcat a Lión amb Saona, amb los corses de Seveine e de Gere, lo quai descend del vesinatge de Lieunostre interès total pre-romana se dieu, a la cresta de Sant Andrieu e s'aboca e l'esquerra de Rose prep de Viena. Tant aquel afluent coma Gier que ja ai nomenat e los autres torrents venent dels Alps e de las de quantitats de força Ençà de Viena e sempre sus la riba Cevenas, fornisson dins lor cors idraulica enormas. de Varère, de riu del Delfinat ; lo quai venent dels conglaces del massis de l'Isera a la frontiera italo-occitana de Savoia, davala per la val de Gresivaudan, passa prep de Domene, banha Grenoble, s'ajusta a Drac ran de Sassenage, desfila entre los bauces escalabrats de la Granda Chartrosa, recep Borna, fertiliza Romans e après de resseguir tres-cents quilometres troba esquerra, Rose contunha de recebre las aigas Dolón, Aigas-claras, de Galaure e d'Isera, lo Rose A-lps de València. En mai dels afluents que avem dits, aquestis autres procedents de las ramificacions dels del Delfinat : Manival, Domenon, Sonant, Roize, ran notatz Fure, Drevenne, Cumane e Herbasse. Passai València e Belcastel, lo Rose troba sus la sieu riba esquerra e ran de Lavouta, Viura ; pus bas Droma, procè¬ Batre des Fonts, dins los Alps de meteis nom que lo riu ; passai le Pouzin, recep Poyré e Levezon ; traversa Rocamaura e Montelimar, ont se jonh a Rubión ; Viviers qu'es a la confluència d'Escota e dent de la Font de Droma, costa de al davant de la de Reaillé e arriba a Dònzera. Aqueste es l'endreit ont, autres-cops, se getava Rose, dins golf espandit entre los Alps e las Cevenas. Lo grand carreg que lo riu e lo sieus afluents an fait, al cors dels segles, de gravas e de saula, a ganhat sus la mar l'extension de territori considérable que va fins ont la mar es ara ; planura immensa que Rose, partit naturalament, subdevesit en canals innombrables e ajudat encara per qualques bonis tributaris, asaga e fertiliza. Planura, malgrat tôt, susceptiun �38 JOSEP CARBONELL plan melhors rendements que los que ara se'n trade la sieu riba esquerra per ço que de la dreita n'avem ja parlât, Rose recep dins aquela novela estapa, Berra (mai en aval e a la dreita d'Ardecha, Les e Aigas ; daissa a unis sieis quilometres la ciutat d'Aurenja e arriba a Avinhón devesit en los dos braces al quais veni de me referir, dels quais, lo d'esquerra s'embranca amb Sorga, que salis de l'esplendida e tant celebrada istoricament font de Vauclusa. E, passât Avinhón, s'asuna a Durença, provenent del Mont Genevre, al pe de Castel-Joan (2514 m.), riu impetuós e bel, alimentaire de diverses canals (entre autres : Io de Marselha, lo de Crapona e lo de Carpentràs ; bla de son... Coma tributaris, sempre riu de nombroses e bonis afluents (los de Guisana, Cervei- reta, Gironda, Guin, Ubaia, Buech, Bleuna, Assa, Lergue. Verdón, Caulón. Rose contunha après aquesta confluéncia vers Tarascón. Belcaire e, dotze quilometres ençà d'aquesta vila, comença la formación actuala del delta del riu, lo braç dreit del quai conegut amb lo nom de petit Rose o Rose occidental, mena una petita part del corrent total del riu (unis quatorze centens) sus un trajecte de cinquanta ueit quilometres e per de largors qu'oscillan entre cent-cinquanta, tres-cents e mai cinc-cents métrés, vers la Mediterran>ea, pel grau d'Orgón, qu'es a dos quilometres a l'Oest de : enlà del grau del Rei, d'Aigaspetita Camarga, ont lo Rose arriba en canals. E ençà de la granda Camarga, dels estanhs Imperials, de Malagroi, de Valcarès, que son a la riba dreita del grand Rose, lo quai, de l'endreit ont l'avem daissat (dotze quilo¬ Las Santas-Màrias. O siá de la mortas e metres en restant aval de Tarascóii'-Belcaire) mena lo sieui corrent un cors de cinquanta-un quilometres e sus de sus largors de lech de quiatre-cents a mila métrés, vers Arles e se nega dins la mar mai en bas del Port St-Loïs, a l'apelat grau dels Marselheses que tampa lo golf de Fos, a detz quilometres Sud-Oest del port de Boc. Tanbén aquest braç se devesis en nombroses canals que van vers las terras orientalas de Provença. Per ne citar solainent quelquesunis, i a : lo canal d'Arles a Port de Boc e l.o mai recent pel tunel de Rove fins a Marselha ; lo de Saint-Lois que tanbén moi- al golf de Fos ; lo canal de Langlada ; lo d'Istres, lo de Crapona, provesit tanbén, coma ja avetz ausit, d'aigas de Durença, etc. �CONCEPTE DE FRONTIÈRA DELS PIRENEUS Las combas De Marselha rament bela, e de la 39 provençalas extremas région provençala lacustra, singula- dels sieus environs (« Venisa meridionala » se qu'acabam de verre atenguda pels canals de Rose, Niça, i a pas d'autre cors fluvial inté¬ ressant que lo cors fantastic de Var, vertadier riu de meravilhas. Senhalem, praquò, doas combas menoras : l'embocadura de Gapeu, a la rada d'Ieras, riu provenent de prep de Sinhas, que dins lo cors dels sieus cinquanta quilome¬ tres recep lo benefici de nombrosas e abondosas fonts alpinas, e, mai naut, Argens, lo quai mor a Sant-Rafael, après aver corrut cent setze quilometres e recebut, entre autras las aigas de Nartûbia, résultants, a lor torn, de l'union de la Nartûbia d'Ampus a la Nartûbia de Casteldoble, a set qui¬ n'a dit) als confins occitans de lometres de Draguinhàn. Vos veni de dire de Var un riu fantastic, qu'es un quai la natura es estada pro- qu'es riu de somi dins lo cors del diga en misteri e en belesa. L'origina mai alunhada del riu, dont lo cors inferior foguet, fins a l'an 1860, frontiera politica entre França e Piémont, es lo torrent de Sanguinieras, de cinc o sieis quilometres de long, lo quai davala de crestas e d'arestas de dos mil set cents a dos mil nou cents trentaun métrés d'auçada, a la punta de la Costa d'Asc. D'amont descend amb una rapiditat vertiginosa vers Entraunes, ont ja es pas mai qu'a mil dos cents cinquanta métrés, a mila a l'entorn de Sant Martin e a set cents cinquanta a Guillaumes, ont ja comença a aver una certana largor. Dins lo cors que venem de descriure, Var a recebut l'aiga de nombroses torrents corts, mas jamai secs e de crescudas fréquentas e enormas. E a sieis quilometres en amont d'Entraunes e a detz-e-ueit al Sud Est de Barceloneta, lo rajol d'una font considerabla situada a mil ueit cents métrés, al pe de montanhas de dos mil cinc cents (2615 a la Testa de Gorgias e 2745 a las Grandas Torres). A Guilhaumes s'ajusta a Var Turbia, corrent tumultuós, insondable, trigossaire de granda quantitat de fanga. E comença lo sieu cors força canviadis. Tant plan corris dins de gorjas, dins d'afraus estreits e prigonds, escurs e terribles, coma per de combas largas, joiosas e assolelhadas. Una d'aquelas gorjas que vos parli, comença a pauc de camin en aval de Guilliaumes. A �40 JOSEP CARBONELL cinc quilometres, pendent los quais, lo riu va entre parets e cristallinas fins a l'alargadis de Daluis. Mai en aval encara, en passant per una autra gorja, recep Vafre, d'una tala força, que buta Var del Sud vers l'Est, de la meteissa maniera que, un autre afluent abondós, Tuiès, lo tornarà de l'Est vers lo Sud. Passât aquel confluent, Var siec una val pintoresca ont començan las oliveiredas, qu'anóncian la seca e cauda Provença litorala. De la comba d'Entrevaus, a quatre cents cinquanta métrés sobre lo nivel de la mar, Var rojas daissa al sud la montanha de Gordàn (1497 m.) e passa davant Puget-Teniers, ont s'embranca amb Rodola, de maire rogenca. Rodola es un dels tributaris mai de crénher de Var, per la rapiditat del sieu cors. E après Rodola, va a la riba esquerra de Var, en passant per un afrau ombriu ont acaba la sieu comba de cent setenta-dos quilometres, Gians o Giamp. Passa alavetz lo nostre riu per Toet de Bruelh e per Vilars de Var, d'ont om domina lo corrent d'una nautor de dos cents métrés, e de las s'enfonha tornà dins la mai fainosa gorjas que descrivem : la de l'Escauda, prigonda d'unis dos cents a quatre cents métrés, entre de montanhas que n'an mai de mil cinc cents. Las parets calcàrias de l'Es¬ cauda son un sieguit de superposicions, d'amontairaments gigants e tormentats de rocas que s'elevan verticalament o cason d'aplomb, qu'emergisson de l'aiga e la talhan, quora suavas e agradivas, quora airiçadas de puntas inversemblablas e aitant plan amagadas entre de vertadieras cortinas flotantas de verdura dins de passatges ont jamai los rais del solelh son pas arribats, coma nudas demest una jongla de malesas e d'arbrum grises e estequits. Var salis d'aquela gorja probén mai abondós que non i dintra e recep Tinea, la quala davala de cent setanta-dos métrés, en menant las aigas de set cents cinquanta quilometres de cors, dels quais sieis cents trenta-set correspondon a la frontiera italianaoccitana actuala. Mens importanta, Vesûbia, riu d'origina tanbén italiana, cai dins Var a set quilometres en aval de Tinea. E après aquel confluent s'acaban las gorjas e lo riu nicenc escampa las sieus ondas per una maire arenosa e se devesis en braces que serpentejan entre de pujols coberts de vinha e d'olius. Dins aquela région maritima, absorbis, praquò, encara, Esterón, passa jos lo pont de Manda e per Saut Laurenç de Var e desboca dins la Mediterranea, a set �CONCERTE DE FRONTIERA DELS P1RENEUS 41 quilometres Sud^-Oest de Niça a ci ne quilometres Est de Canas, sus un avançada de la costa produita per los ensaulaments del riu. Lo cors total de Var es de cent dotze quilo¬ metres. Josep CARBONELL. �COM S'HA R.EFET LA UNITAT DE LA LLENGUA CATALANA Un fet que tots hem vist amb un gran goig ha estât el reconeixement de l'oficialitat de la llengua catalana. Poe n'imaginava la possibilitat Milà i Fontanals quan, en el seu diseurs presidencial dels Jocs Florals deil 1859, referintse al eatalà, pronunciava aquestes paraules : « Amb entusiasme barrejat d'um poc de tristesa, li donam aqui, a aquesta llengua, une testa, li dedicam un filial record, li guardam almenys un refugi ». Una llengua catalana apta per a ésser la llengua oficial de Gatalunya, llavors, ni tan sols existia : calia forinar-la. Però aquells homes de lletres que restablien els Jocs Florals obrien el cami que havia de portar-nos, un dia, a veure això : el eatalà déclarât llengua oficial de Catalunya. Per damunt dels parlars catalans, els nostres escriptors medievals havien format una llengua escrita ûnica, una llengua literària en la quai traspuaven a penes les diferències dialectals : el eatalà que s'escrivia en els inicis de la Renaixença no era pas la llengua moderna que hauria sortit d'aquella llengua antiga si no hagués sobrevingut la decadència literària ; iperò calia que ens decidissim a escriure en eatalà, encara que fos en el eatalà pobre i deturpat de la decadència, perquè un dia poguéssim arribar a formar de nou una llengua catalana, una llengua lite¬ rària que fos digna successora de la nostra gloriosa llengua médiéval. I és gràcies a la instauració dels Jocs Florals que el nombre escassissim dels conreadors de la llengua cata¬ lana veié augmentar-se i s'assegurà la continuïtat del seu conreu, sense la quai l'obra de redreçament avui acomplerta no hauria pogut mai realitzar-se. Certament, l'obra sistemàtica de depuració i fixació del eatalà s'ha acomplert enfora dels Jocs Florals. Però foren indubtablement els homes dels Jocs Florals qui la iniciaren en reconèixer que calia alliberar la llengua escrita de les tares que havia contret durant els segles de decadència �COM i en S'HA REFET LA UNIT AT DE LA LLENGUA CATALANA pressentir que això solament era 43 realitzable mitjan- çant la coneixença de la llengua antijga i la de totes les variétats de la llengua parlada. Una obra d'acostament a la llengua dels nostres grans escriptors medievals i d'aprofitament dels materials que havien de subministrar-nos els parlars catalans actuals : heus aci l'obra que iniciaren aquells homes benemèrits, entre els quais excel'leix Marian Aguiló. Calia formar, per damunt dels dialectes, una llen¬ gua escrita únioa, la mateixa per a tots els catalans, i no tardà a alçar-se, dins els Jocs Florals, una veu propugnant la formació d'aquesta llengua : fou la d'un altre mallorqui, Jeroni Rosselló, que, en el seu diseurs presidencial, l'any 1873, retraient l'existència d'una llengua única a l'edat mitjana, déclara que no fóra pas « de bon seny fer-ne tan¬ tes com son les corrupcions en que els diferents pobles la desfiguraren », i assenyala el cami a seiguir per a evitarho : « Triem tots amb ull clar i bon jui — diu — vulguem acoliir totes les riqueses que siguin de bona mena d'onsevulla que vinguin i rebutgem sense miraments tôt allô que entela el clar espill on es mira la gentil aimia ». La via bona a seguir restava assenyalada ; però la tasca a fer no podia ésser realitzada pels Jocs Florals. Perquè aquests poguessin realitzar-lia hauria cal g ut, si més no, que el cos d'adjunts s'hagués convertit en una mena d'Acadèmia, com proposava el 1879 un altre président : Gonçal Serraclara. Solament aixi hauria pogut, d'una manera sistemàtica, fer l'estudi de les tares a esmenar i el treball de selecció i uniíìcació preconitzat per Jeroni Rossellô. Els Jocs Florals tal com eren i han continuât essent, no podien realitzar aquesta tasca. ençà del resta'bliment dels Jocs Flo¬ entitat que ha pogut treballar d'una manera sistemàtica en l'obra de depuració i fìxació de la llengua escrita ; però aquesta obra començà amb la mateixa renaixença literària, i no cal ponderar com hi contribuiren els Jocs Florals de Barcelona ; cada nou escriptor esdevenia un nou col'laborador d'aquesta obra, tots ells es preocupaven de la « millorança de la llengua catalana », era en les festes dels Jocs Florals que un Aguilô, que un Rossellô, assenyalaven el bon cami per a portar-la a terme. Més, encara : el treball de depuració i fìxació de la llengua No ha estât sinò molt rals que es • eonstitui una �POMPEU FABRA 44 exigia la col'laboració del filòleg i del gramàtic ; doncs bé, primers filòlegs i gramàtics de la Renaixença es compten entre els iniciadors i primers mantenidors dels Jocs Florals : recordem un Bofarull, un Blanch, un Milà, i sobretot, un Aguiló, que emprenigué l'obra gegantina de replegar els materials lexicogràfics necessaris per a refer el nosels Ire diccionari. Ara, que, en l'absència d'una autoritat reconeguda per tothom, l'obra de millorament empresa fou causa que es produissin tota mena de divergències entre els escriptors catalans. En els primers temps de la Renaixença, el sistema gramatical adoptai era el del català de la decadència ; segons Bofarull, que adoptava! completament aquest sistema, sembla,va que l'obra de millorament de la llengua s'havia de reduir a la depuració del lèxic ; però Marian Águiló es mostrà tôt seguit disconforme amb aquell sistema i tractà de corregir-ne les defectuositats ; i, llavors, les innovacions del filòleg i poeta mallorqui, acceptantes pels uns i rebut jades pels altres, donaren naixença a una dualitat de sistemes, les tuant-se quan diferències entre els dos sistemes accen- els seguidors de Marian Aguiló, fora del Florals, tôt continuant la seva obra d'acostament al català médiéval, envestien la modernització de la clos dels Jocs morfôlogia i de l'ortografia. Davant dels dos sistemes en pugna, la majoria d'escriptors adoptaven, en cada qiiestió, la soluciô que més els abellia, fos de l'un sistema o de l'altre. I el cos d'adjunts, mancat de l'autoritat que potser bauria aconseguit constituint-se a temps en una Acadèmia com hauria volgut Gonçal Serraclara — no podia' fer res per a remeiar aquell estât de coses ; les questions gramaticals, especialment les ortogràfiques, apassionaven de tal manera que, per no posar en perill la vida mateixa dels Jocs Florals, el cos d'adjunts acordava respectai- la manera d'escriure de cada escriptor. Quan, el 1894, Eberhard Vogel presidia la festa dels Jocs Florals, podia dir amb raó : « Hi ha un corc que rosega: la moderna literatura catalana : l'anarquia ». I quan el fìlòleg alemany es lamentava que encara no haguéssim sabut erear una llengua escrita linica, havia de constatar que, dins els Jocs Florals, s'havia més aviat format un ambient poc favorable a la creació d'aquesta llengua ; més aviat s'hi havia vist amb gust que — �COM s'ha refet la unitat de la llengua catalana cada escriptor escrivis trets diferencials ; en 45 el seu dialecte aecentuant-ne els i, per altra banda, la imposició d'una llengua escrita única, per allô que aquesta havia de tenir forçosament d'aríificiós, no podia sinó desplaure als qui h a vieil fet de l'espontaneïtat una arma per a justificar l'ús del català escrit enfront de l'ús d'una llengua forastera. L'anarquia que lamentava Eberhard Vogel en el seu presidençial, dura lins a la publicació de les Nor¬ mes ortogràfiques de 1'« Institut d'Estudis Catalans » i a l'adopció per aquest del sistema gramatical proposât en la meva Gramàtica del 1912. L'« Institut » pretenent amb les seves publicacions porta,r el català a ésser llegit pels estudiosos de tots els països, comprengué la conveniència que aquelles apareguessin escrites amb una ortografia uni¬ forme, i això el decidi a traçar-se unes normes ortogràfi¬ ques a les quais se subjecta.rien els seus membres i col'laboradors. Redactades aquestes normes, en la confecció de les quais havien intervingut escriptors de totes les tendències, Prat de la Riba feia una crida invitant tothom a adoptar-les per tal de posar fi a l'anarquia ortogràfica que tant dificultava la difusió del català escrit i que el feia evidentment inepte per a ocupar dins de Catalunya el lloc que li pertocava. La crida de Prat de la Riba era atesa, les nor¬ mes ortogràfiques de 1'« Institut » eren acceptades tôt seguit per la gran majoria dels escriptors i de les publica¬ cions catalanes. Foren a. oposar-s'hi molts dels qui, dins i fora dels Jocs Florals, s'havien mantingut més fidels al sistema gramatical de Bofarull. Perô, malgrat aquesta opôsició, l'anarquia ortoigràfica va cessar pel fet que, enfront de les Normes de 1'« Institut », l'Acadèmia de Bones Lletres confeccionava unes altres normes, a les quais s'adherien els adversaris d'aquelles. diseurs L'oposició d'aquests era ben explicable : l'adopció de Institut » suposava, en ells, de renunciar a certes convencions ortogràfiques que els semblaven intangibles i que havien defensat persistentment, a vegatíes amb passió, contra les escomeses dels innovadors. Potser podia retreure's als antinormistes que, en ares de la unificació ortogràfica, no sabessin fer el sacrifici de llurs preferèneies com havien fet els membres de 1'« Institut d'Estudis Catalans » ; perô ells no es trobaven exactament les Normes de 1'« �POMPEU FABRA 46 d'aquests, els quais s'havien obligat per endavant acceptai- els résultats d'unes vobacions i havien partici¬ pât en les Uargues discussions que les precediren. Si ells creien que algunes de les normes de 1'« Institut » eren equivocades, hom s'explica que tractessin de mantenir les en el cas a que jutjaven preferibles. actitud que entrebancava Es clar que era de doldre una la difusió de la llengua escrita, i això nosaltres, els innovadors, els hem combatuts en però jo declaro aci ben sincerament, que si alguna vegada — que no ho recordo — haigués estât excessivament agressiu ainb ells, me'n penediria, perquè, en llur actitud, els guiava indubtablement el mateix afany que a nosaltres : el d'atènyer la major perfecció de la nostra llengua escrita. Jo havia confiât sempre que, en el mo¬ ment que el català fos déclarât llengua oficial i cridat per tant a ésser après i emprat per tots els catalans, ells deposarien patriòticament llur actitud. I aixi ha estât : l'Acadèmia de Bones Lletres ha publicat, en el seu darrer butlleti, aquesta declaració d'adhesió a les Normes ortogràfiques de 1'« Institut » : « Una altra renûncia per part de l'Acadèmia ha estât el del sistema ortogràfie créât per ella quan els estudis filològics no eren encara corrents i defensat en campanyes persistents i enèrgiques. Però la infrangible constància d'aquesta defensa, que podia ésser una virtut dins una lliure palestra literària, hauria estât funesta si hom l'hagués volgut continuai- en el moment que al català, esdevingut idioma oficial de Catalunya, li calia tenir una unitat externa que el fes apte a tots els serveis del poble, avui en pie période constitutiu d'autonomia. Es per això que l'Acadèmia ha adoptât les « Normes ortogràfiques de l'Institut d'Estudis Catalans ». per moites, ocasions ; d'aquesta renûncia de l'Acadèmia de Bones Lle¬ ocorregués parlar de vençuts i vencedors. una ortografia ûnica, ha calgut, ara, que els antinormistes renunciessin a algunes de llurs solucions ortogràfiques ; perô, qui, un dia o altre, no ha hagut de fer el mateix durant el llaiig procès d'elaboració de la nostra ortografia ? Pensem que el sistema ortogràfie fins ara anomenat de 1'« Institut », és un sistema nascut, el seu dia, d'unes discussions en què intervingueren escriptors de totes les tendèneies i en què no hi bagué un sol d'ells que Davant tres, no se'ns Per a arribar a �com s'ha refet la unitat de la llengua catalana 47 hagués de sacrificar alguna de les seves solucions més Tots els qui, tard o d'hora, hem acceptât les Normes de 1'« Institut », des dels qui intervinguérem en llur confecció fins als qui han estât els darrers a adoptar-les, tots hem estât vençuts i vencedors alhora : vençuts en unes questions, vencedors en altres. I tots hem d'estar ben satisfets d'haver sabut sacrificar, qui més aviat, qui més tard, algun.es de les nostres solucions, si aixi hem aeonseguit arribar a la unitat ortogràfioa tan necessària per a la difusió de la llengua escrita. no cares. Avui podem estar joiosos d'haver aconseguit, no solaaquesta unitat ortogràíica, sinó encara aquellai uni¬ tat linguisticiâ que ha fet possible l'elevació del català a llengua oficial de Catalunya. Haviem de normalitzar-ne la morfologia i la sintaxi, depurar-ne i refer-ne el lèxic ; i, en aquesta tasca, ens ha calgut també lliurar batalles : unes per fer comprendre la nécessitât de formar una llengua escrita única per damunt les varietats dialectals de la llen¬ gua parlada ; d'altres per convèncer els arcaïtzants que no es tractava d'una mera restauració de la llengua médié¬ val ; d'altres, en fi, per fer desaparèixer les divergències que forçosament havien de sougir en el treball de selecció que exigia la formació d'una llengua literària. Sortosaiment, en aquests darrers anys, aquelles lluites havien anat apaivagant-se, la gent comprenia cada dia més que una obra col'lectiva demanava que hom defugis les actituds d'intransigència, i en aquest ambient de col'laboració, un sistema gramatical — el que un dia havia adoptât 1'« Institut » — millorat amb les modifications que anava aconsellant una coneixença més compléta dels problèmes, ha anat imposant-se fins a comptai- amb l'adhesió de la totalitat dels escriptors actuals. En aquest ambient de col'laboració, era encara una nosa la; pugna entre dos sistemes ortogràfics, ment que, en un principi, discussió serena dels ja havia dificultat seriosament la avantatges i inconvénients de les innovacions proposades. I és per això, encara, que hem d'aleigrar-nos de la decisió de l'Acadèmia de Bones Lletres. hem de celebrar d'haver posât fi a les nostres dissen¬ perquè això és la garantia d'una col'laboració més eficaç en la tasca que ens imposa, encara, l'obra de redreçament i de difusió de la llengua escrita. Podem, sens Si sions : �48 PO M PEU FABRA joiosos de l'obra realitzada ; comparera el pobre català de la decadència amb el català dépurât i nor- dubte, estai* malitzat d'avui ; pensem que, en l'època del restabiiment dels Jocs Florals, Milà i Fontanals podia dir, amb raó, referint-se al català i ara : « Guardem-li almenys un refugi », reconeguda la seva oficialitat ; podem estar joiosos però resta encara molt de cami a fer. és del camí fet ; a l'obra de redreçament, séria un error de creure ja no ens manca sinó de fer uns lleus retocs al sistema gramatioal, d'acabar de fixar la sintaxi, de donar acolliment a aquest o a aquell mot arcaic o dialectal ; en el moment que el català va pénétrant en médis d'on fins ara havia estât bandejat, va veient-se com està encara inacabada l'obra de depuració del seu lèxic ; cal refer els vocabularis tècnics ; una infinitat de coses dels oficis, de les arts, de les indústries, són designades amb mots castellans ; cada diiai plouen les preguntes : com se'n diu en català de tal cosa ? les quais caldria sovint mudar en : com se n'hauria de dir en català de tal cosa ?... Quant que 1, quant a l'obra de difusió de la llengua, pot dir-se que just comença. I hi haurem de posar el màxim esforç, perquè — enteneu-ho bé — no es tracta solament de difondre l'ús del català en el sentit que la gent s'acostutôt preferentment en català en lloc de fer-ho llengua castellana,, sinó de difondre la coneixença de la llenjgua literària, d'aquesta llengua depurada i normalitzada que tant ens ha costat d'elaborar, i que no és pas el pobre català que parlen la majoria dels min a escriure exclusivament en catalans i que s'escriu habitualment, pie de castellanismes vulgarismes vergonyosos. Cal fomentar l'ensenyament del català, sobretot entre els qui millor poden difondre'n la coneixença en la massa parlant catalana : els qui escriuen per al públic i, des d'ara, els mestres. Cada dia augmenta el nombre dels qui llegeixen el català : però el català que els ofereixen les nostres publicacions és sempre correcte ? El català serà és de creure — ensenyat aviat a totes les escoles de Catalunya ; però saben el català tots els mestres ? Pensem que si no anem de pressa en aquesta tasca de difusió, correm el perill que l'obra de redreçament realitzada ho hagi estât endebades. El català perilla, ara més que mai, d'esdevenir un calc de la llengua castellana. i de — �COM s'ha 49 refet la unitat de la llengua catalana règim de bilinguisme, l'únic mitjà de resistir a pertorbadora de la llengua forastera, és la coneixença perfecta de la llengua materna. Sense ella, continuarà fatalment la castellanització que començà durant la decadència i que la Renaixença no ha deturat pas. Dins un la influència Tenim, doncs, encara, davant nostre una igrossa tasca a no oblidar-ho, puix que séria funest que, davant fer. Cal els résultats obtinguts, creguéssim que ja era arribada l'hora de cantar Victoria, i, cofois, donéssim per acabada la nostra tasca. Es tracta, ara, de consolidai- l'obra realitzada completant-la i difonent-ne la coneixença en la parlant catalana. Tasca àrdua, davant la quai jo espero que tots ens esforçarem per tal que no sorgeixin noves divergències entre aquells a qui pertany de realit- massa zar-la. Pompeu Président de l' la « FABRA, Filològica Secció «Institut d'Estudis sident del « » de Catalans». Pré¬ Patronat de la Universitat Autònoma de Barcelona». �GRAMATICA OCCITAN A segón los parlars lengadocians SEGONDA PART MORFOLOGIA irregulars (seguida) Verbs c. Fàler Inf. Part. falent, : près. Ind. imp. : Prétérit Futur Cond. 3 fal, fau. : 3 faliá. 3 falguet, fauguet. : 3 falrà, faldrà, faurà, faudra. : 3 falriá, faldriá, fauriá, faudriá. : Subj. pres. : Subj. imp. Rem. (falguén, fauguén). falgut, falguda, faugut, fauguda. pas. : Ind. ques faldre, faudre, faure. fàler, faire, : Part.-ger. : 3 falga, fauga, falha. 3 falguesse, fauguesse. Aquel verb es d'usatge restrench parlars orientais. — en fora de qual- Falhir Inf. fajhir, falir. : Part. près. : Ger. falhlnt, falint : Part. Ind. près. imp. Prétérit Futur Cond. : : : : : falhent. 1 falhi o fali, 2 falhes 1 falhié, etc. 1 falhigueri 1 faillirai 1 ; falhit, falit. pas. : Ind. falhent. falhiriá o o fales, 3 falh fajigueri, etc. o falirai, etc. o faliriá, etc. o fal, etc. �51 gramatica occitana Subj. près. Subj. imp. Imper. Rem. 1 falha : 2 falh : fala, etc. o 1 falhiguèsse : o faliguesse, etc. o fal, 5 falhetz o faletz. Compausats : cor faillir, defalir. Aquels verbs conjugan tambén sus florir. — se Far In p. far, faire (fè, fàse). (fan, fen, faguén, fasquén, fairén). Part. pas. : fait, faita ; fach, facha ; (fèii Fois). Ind. près. : 1 fau (fauc, fou, fasi), 2 fas (fases), 3 fa (fo, fè, fai), 4 fasem (fèn), 5 fasetz (fès), 6 fan (fou, fau, fèn, fasen). Ind. imp. : 1 fasiá ifajò), etc. Prétérit : 1 fagueri o feri (fasquèri, fasèri, fègui Fois., fesèri Arc.), etc. : Part. ger. Futur 1 farai, etc. : Gond. 1 : fasent : fariá, etc. Subj. près. : Subj. imp. 1 faga o faça 1 faguesse : o (fasco, fase ga<v.), etc. (fasquesse, fasesse, fesesse fesse Arc.), etc. Imper. Rem. : — 2 fai (fè Fois.), 5 fasetz. Compausats : contrafar, defar, estrefar, refar, etc. Fénher INF. fénher : Part.-ger. Part. Ind. o pas. : près. o fénger. fenhent, fengent : fench, fencha 1 fenhi : o ; (fenhiguén). fint, finta. fengi, 2 fenhes o fenges, 3 fenh feng, etc. Ind. 1 fenhiá imp. : preterit Futur : 1 fenherai : Cond. : Subj. près. : Subj. imp. : Imper. Rem. 1 fenheriá : — mandablas. fengié, etc. o 1 fengueri, fenheri o o fengeri (fenheguère), etc. (fenhirai, fengirai), etc. fengeriá (fenhiriò o fengiriò), etc. 1 fenga o fengerai o fenha, etc. 1 fenguesse, fenhesse o fengesse, etc. feng, 5 fenhetz o fengetz. Existis de formas en fenhir o fengir pauc reco- 2 fenh o �52 ALIBERT L. Foire Inf. foire : Part.-ger. Part. : (fose, fuire). fosent (fuiguén). fos, fosa pas. : Ind. près. : Ind. imp. : Prétérit Futur : fosegut, foseguda. 1 fosiá, etc. : 1 fogueri (fuiguèri, fuseguère), etc. 1 foirai, etc. 1 foiriá, etc. Cond. : Subj. PRES. : Subj. imp. : Imper. Rem. ; 1 fosi, 2 foses, 3 foi o fotz, etc. : — (fose gav., fuigo), etc. (fuiguesse, fuseguèsse), etc. 2 foi o fotz (fose), 5 fosetz. Gompausats : entrefoire, refoire. 1 foga 1 foguesse Fugir Inf. fugir : (fuge, fiège). Part. près. : Ger. fugint, fugent. Ind : près. : fugent. 1 fugi (fiègi), 2 fuges (fièges), 3 fug (fièch), etc. Ind. imp. : Subj. 1 fugiá, etc. près. : 1 fuja, 2 fujas, 3 fuja, 4 fujam, 5 fujatz, 6 fu]an. Imper. Rem. sos : 2 fug, 5 fugetz. Compausats : defugir, s'enfugir, refugir. Fugir e compausats se conjujgan leumens sus florir. — Gausir Inf. gausir. : Part. Ger. près. : gausent. gausint, gausent. Ind. près. : 1 gausi, 2 gauses, 3 gaus, etc. Ind. imp. : 1 gausiá, etc. Subj. près. : 1 gaula, etc. : Imper. Rem. : 2 gauja, 5 gaujatz. Gompausats : congausir, engausir, regausir. Se conjugan leumens sus florir. — �53 gramatica occitana Ir Inf. ir. : Futur 1 irai, 2 iras, 3 ira, 4 irem, 5 iretz, : Cond. Imper. 6 iràn. 1 iriá, etc. : 2 i. : Aquel verb es gairebén inusitat en fora del Fois, jos las formas : (birai, biriò). Azais de Beziers l'a utilizat. L'imper, servis gaire que per comandar los cavals. Cal senhalar encara lo part. près, substantivat emplegat per Godolin de Tolosa dins l'expressión : idas e venidas. Rem. — Jaire Inf. (jase). jaire : Part.-ger. Part. près. Ind. imp. : : 1 jasiá. Prétérit Futur Cond. 1 jagueri : jairiá, etc. 1 : Subj. près. : Subj. imp. : Rem. (jaseguère Bez. Gav.), etc. 1 jairai, etc. : Imper. (jaguèn, jairén). jagut, jaguda ; jait, jaita. 1 jasi, 2 jaises, 3 jai o jatz, etc. pas. : Ind. jasent : (jasie Gav.), etc. (jaseguesse Gav.), etc. 1 jaga 1 jaguesse 2 jai, jatz, 5 jaisetz. : Compausat : ajaire. — Jónher Inf. : jónher Part.-ger. Part, : pas, : o jonch, joncha ; jont o jongut, jonguda Ind. près. hes, jonges Ind. imp. : ; junt, jonta o junta ; (junhiit, junhiido). 1 jonhi o junhi, jongi o jungi, 2 jonhes o jun- junges ; 3 jonh o junh ; jong o jung ; etc. 1 jonhiá o junhiá, jongiá o jungiá ; etc. o : Prétérit. júnher, jónger o júnger. o junhent, jongent ojungent. jonhent : 1 jongueri o jonheri ; jungueri o junheri (junheguère Gav.) etc. Futur : 1 jonherai o junherai, jongerai drai Gai.), etc. Cond. : 1 jonheriá, etc. o jungerai (jun- �54 L. Subj. se 1 jonga o junga ; jonha o Junha ; etc. 1 jonguesse o junguesse, jonhesse o junhes- PRES. Subj. LMP. ALIBERT : : (junheguèsse Gav.). Imper. jongetz 2 jonh : Rem. o junh, jong o jung, 5 jonhetz o junhetz ; jungetz. o Compausats : ajônher, rejónher. Se conjugan tambén sus florir. — desjónhet, conjónher, Languir Aquel verb se conjuga sus florir. Ça que la om pot relevar ({ualques formas sus partir non incoatiu : langueni, langui, 'Langues, languià, langa. Legir Inf. legir : Part. Ger. legent (ligén). legint, legent. : Part. Ind. (liège). près. : pas. : iegit, legida. près. : 1 liegi, 2 lieges, 3 lieg, 4 legem, 5 legetz, 6 liejon. Ind. 1 Iegiá, etc. imp. : Futur Gond. Subj. 1 Iegirai, etc. : 1 : Iegiriá, etc. 1 Iieja, 2 Iiejas, 3 lieja, près. : 4 lejam, 5 lejatz, 6 liejan. Imp. raras 2 lieg, 5 lejatz. : Rem. — Compausats : elegir, relegir. Aquelas formas son lenga moderna ; legir se conjuga sus florir. dins la Lusir Inf. lusir : (luse). Part. près.. : Ger. Iusint, lusent. : Part. près. : Ind. imp. : Subj. lusit, lusida. pas. : Ind. 1 lusi, 2 luses, 3 Iutz, etc. 1 lusiá, etc. près. : Imper. : lusent. 1 Iusa, etc. 2 lutz, 5 lusetz. Rem. Compausats : enlusir, entrelusir, relusir. Se juga leumens sus florir.. — con¬ �55 gramatica occitana Medre Se conjuga regularament sus bcttre. part. pas. : meis, meissa al costat Cal notai* solament lo de medut, meduda. Mentir Aquel verb possedis qualques formas non incoativas sus partir : mentent, menti, mentié, menta. Méisser Inf. méisser. : Part.-ger. Part. meissent. : mescut, mescuda. pas. : Ind. près. : Ind. imp. meissiá, etc. 1 : Prétérit Futur 1 meissi, 2 meisses, 3 meis, etc. 1 mesqueri, etc. : 1 meisserai, etc. : meisseriá, etc. 1 mesca, etc. Cond. : Subj. près. : Subj. imp. : Imper. 1 1 etc. mesquesse, 2 meis, : 5 meissetz. Aquel verb es gaire usitat qu'en Rigt. Las for¬ qu'endicam son pas totas correntas ; las avem completadas segón la lenga anciana. Rem. — mas Metre Aquel verb es regular en fora del part : mes, mesa. La forma metut, metuda, : es mens usitada. Môler Inf. môler, moire, moldre, moure, moudre (morre Bez., : mobre Rgt.). Part.-ger. Part. molent : Ind. près.: Ind. imp. (mulguén, mouguén). molgut, molt pas. : o mout (muliit). 1 moli, 2 moles, 3 mol o mou, etc. 1 moliá, etc. : 1 molgueri mougueri (mulèri), etc. Prétérit : Futur 1 molrai, moldrai, mourai, moudrai, etc. COND. : : 1 molriá, moldriá, mouriá, moudrié, etc. Subj. près. : Subj. imp. : Imp. : o 1 molga (molo), etc. 1 molguesse, mouguesse, 2 mol, mou, 5 moletz. (mulesse), etc. �56 l. alibert MÔIzer Inf. môlzer (mòlze, muse, mulge, mouse). : molzent (mousén, musén, mulgén). : Part.-ger. Part, molzut, pas.: mois, molzuda ; molsa (mulzegiit, musegiit). Ind. près. : Ind. imp. : Prétérit Futur 1 molzi, 2 molzes,3 mois, etc. 1 molziá, etc. 1 molzeri : 1 molzeriá, etc. Cond. : Subj. près. : Subj. imp. : Imper. Rem. (mulzeguère, mulgèri). 1 molzerai, etc. : (mulzego), etc. {mulzeguesse), etc. 1 molza 1 molzesse 2 mois, 5 molzetz. : — Formas incoativas en molzir florir. sus Morir Inf. morir. : Part. près. : Ger. morint, morent. : Part. Ind. Ind pas. : près. : imp. Futur : : mores, 3 mor, etc. 1 morirai, etc. 1 moririá, etc. : Subj. près. : Rem. mort, morta. 1 mori, 2 1. morié, etc. Cond. Imper. morent. : —' 1 mora, 2 moras, 3 mora, etc. 2 mor, 5 moretz. Leumens es conjugat sus florir. Moure Inf. {maure, moire, mabe). (muguén, mabén). Part. pas. : mogut, moguda, (maugiit, mougiit, mabut). Ind. près. : 1 movi (mabi), 2 moves {mabes), 3 mou {mau, moi), etc. Ind. imp. : 1 moviá {mabió), etc. Prétérit : 1 mogueri {mouguèri, mauguèri, moiguerir, maberi), etc. Futur : 1 mourai {maurai, moirai), etc. Cond. : 1 mouriá (mauriò, moiriò), etc. Subj. près. : 1 moga, mova (mougo, maugo, moigo), etc. : moure Part.-ger. : movent �57 gramatica occitana Subj. imp. : 1 moguesse (mouguèsse, mauguèsse, moiguèsse, mabessé), etc. Imp. : 2 mou (moi, mau), 5 movetz (mabçtz). Rem. Compausats — amoure, : esmoure, promoure, remoure, somoure. Nàisser Inf. nàisser (nèisse). : Part.-ger. Part. naissent : (nasquén, naisseguén). nascut, nascuda, nat, nada, (naissiit, nais- pas. : segiit). Ind. près. : Ind. imp.. : Prétérit Futur Subj. près. : Subj. imp. : Imper. : nasqueri (naissèri, mas que guère), etc. Rgt, naissirei), etc. naisseriá (naisoriô Rgt, naisiriô), etc. 1 : 1 : 1 naisserai (naisorai : Cond. 1 naissi, 2 naisses, 3 nais, etc. 1 naissiá, etc. 1 1 (naisso), etc. (imissèsse, nasqueguèsse), etc. naisca nasquesse 2 nais, 5 naissetz. Noire Inf. noire : Part.-ger. Part. : (nose, nuire, nueire). nosent (nuguén, nuseguén, nuirén). nogut Arc., nos, nosegut, pas.. : Ind. près. : Ind. imp : Prétérit Futur : 1 noses, : près. Subj. imp. : 1 noiriá, etc. : 1 noga (noso), etc. : 1 noguesse 2 noi Ôler o o (nuiguèsse, nuseguèssé), etc. notz, 5 nosetz. nôler, olre o o oient, noient pas. : olgut, nolgut. Ind. près. : Ind. imp. : Prétérit : NÔIer noire. : Part.-ger. Part. (nusiit). notz, etc. (nuiguère, nuseguère), etc. Oler : o 1 noirai, etc. Subj. Inf. 3 noi nosiá, etc. 1 nogueri : Cond. Imper. 1 nosi, 2 (ulguén, nulguén). noli, 2 oies o noies, 3 ol noliá, etc. 1 olgueri o nolgueri, etc. 1 oli o 1 oliá o o noi, etc. �58 L. ALIBERT nolrai, etc. nolriá, etc. Subj.. PRES. : 1 olga o nolga, etc. Subj. IMP. : 1 olguesse o nolguesse, etc. Imper. : 2 ol o nol, 5 oletz o noletz. Futur : Cond. Rem. un 1 olrai 1 olriá : — o o La forma la pus asitada es nóler. En Rgt existis compausat enolre que sembla aver donat noire. Ofrir Inf. ofrir : Part. Ger. ufrir. o ofrent près. : Part. ofert, oferta, ufert, uferta pas. : Ind. près. Ind. imp. : Subj. 1 ofri : Imper. : ufriá, etc. o 1 ofra tufrit). (o/ro), etc. ufri, 2 ofres, 3 ofre o 1 ofriá près. : Rem. ufrent. o ofrint, ufrint, ofrent, ufrent. : ufra, etc. o 2 ofre, 5 ofretz. Se — conjuga leumens sus florir. Onher Inf. ónher : Part.-GER. Part. Ind. etc. Ind. 1 onhi près. : o en o únger. unhent, ongent o onch, oncha pas. : ; unt, unta unhi, 2 onhes 1 : ongi o o o ungent. (unhiit, unjiit). unhes, 3 onh ungi, 2 onges o unh, o unges, en : 1 ongié ung, etc. o 1 onhiá imp. : o unhiá, etc. Autras formas ungiá, etc. Prétérit unheguère Futur o onhent Autras formas 3 ong o únher, ónger o : : 1 : ongueri (unhèri, ungirai, iinhirai o 1 onheriá Cond. : Subj. près. : Subj. imp. Imper. ongetz o : ïinhèri, ungèri o iingèri, o iinheguère, ungeguère o iingeguère), etc. 1 onherai o ongerai, unherai o ungerai (unhirai 2 : iingirai, undrai Gai.), etc. o 1 onga ongeriá, etc. o onha, onja, etc. 1 onguesse, etc. onh o unh, ong o ung, 5 onhetz ungetz. Pâisser Inf. pàisser. Part.-ger. : paissent : (pasquén, paisseguén). o unhetz, �gramatica Part., pascut, pascuda pass. : Ind. près. : Ind. imp. : Prétérit occitana 59 (paissiit, paissegiit). 1 paissi, 2 paisses, 3 pais, etc. 1 paissiá, etc. 1 pasqueri (paissèri, paisseguère), etc. (paissirai, poserai Rgt), etc . Cond. : 1 paisseriá (paissirió, pascrió), etc. Subj. près. : 1 pasca (paisso), etc. Subj. imp. : 1 pasquesse (paissèsse, paisseguèsse), etc. Futur : Imper. : Rem. : 1 paisserai 2 pais, 5 paissetz. Gompausats — depàisser, repàisser. : Parer Inf. : Alb. parer Part.-ger. Part. parent. : paregut, pareguda pas. : Ind. près. Ind. imp. Futur Cond. 1 : paregueri. parerié, etc. 1 Subj. près. : Subj. imp. : 1 pareguessi, etc. Imper. Rem. : {parut). 3 par, etc. 1 parerai, etc. : : pares, 1 parié, etc. : Prétérit 1 pari, 2 : 2 1 parega, etc. par, 5 paretz. Aquel verb es pauc usitait e vieillit. Subsistis dins de reproverbis e d'expressions fossilizadas : sampar (per stì' nv par) ; Petit mieu que tant vales, vales mai que non pares ; Ça que la, lo part. pas. e lo prétérit se troban encara sovent. Lai lenga moderna emplega mai que1 mai la forma parir sus florir. Compausats : apàrer, comparer, dis parer. — Paréisser Inf. paréisser : Part.-ger. : Part., : pas. Ind. près. : Ind. imp. : Prétérit Futur Cond. Subj. 1 pareissi, 2 pareisses, 3 pareis, etc 1 pareissié, etc. 1 paregueri (paresquèri, pareisseguère), etc. (parestrió Gai., pareissirió), etc. pareisserié {parestriô Gai., pareissiriô), etc. : 1 pareisserai : : (parestre gai.). {paresquén). paregut, pareguda {paresciit, pareissiit). pareissent 1 près. : 1 paresca, etc. �60 ALIBERT L. Subj. 1 pareguesse, etc. IMP. : Imper. Rem. 2 pareis, 5 pareissetz. : aparèisser, comparéisser, dis- Compausats : — paréisser. Aquel verb es sovent contaminât per las formas francesas. Partir Inf. (partre). partir : Prétérit Futur Rem. (parteri), etc. (partrai), etc. 1 partiriá {part ri ó), etc. Se conjuga sovent sus florir. 1 partirai : Cond. 1 partigueri : : — Penedre Inf. penedre. : Part.-ger. Part. penedent. : penedut. pas. : Ind. près. ìnd. imp. : Prétérit Futur Cond. 1 penedi, 2 penedes, 3 penet, etc. : 1 penediá, etc. 1 penederi, etc. : 1 penedrai, etc. : 1 penedriá, etc. : Subj. près. : Subj. imp. : Imper. Rem. 2 penet, 5 penedetz. : — penedir 1 peneda, etc. 1 penedesse, etc. sur Aquel verb usitat florir. Compausat Rgt coneis de formas repenedre, en : en Pénher Inf. : pénher Part.-ger. Part. o pénger. penhent : pas. : o pengent. pench, pencha ; pint, pinta ; pengut, penguda. Ind. près. : 1 penhi o pengi, 2 penhes 1 penhiá o pengiá, etc. o penges, 3 penh o peng, etc. Ind. imp. : Prétérit Futur Cond. Subj. 1 penherai : : 1 pengueri (penhèri o pengèri), etc. (pendrai Gai.), etc. penheriá o pengeriá (pendriô Gai.), etc. : 1 près. : 1 penga o penha, etc. �gramatica Subj. 1 penguesse, etc. imp. : Imper. Rem. : 2 penh peng, 5 penhetz o pengetz. o Conipausats — 61 occitana depénher, repénher. Formas sus : florir. Plaire Inf. plaire : plàser. o (plaguén, plasisquéii). (plasegïit, plasiit). Part.-ger. : plasent Part. : plagut, plaguda pas. 1 plasi, 2 plases, 3 plai Ind. près. : Ind. imp. : 1 plasiá, etc. Prétérit. Futur Cond.. : 1 : (plaseri Toi., plaseguère), etc. 1 plairiá, etc. : près. : Subj. imp. : Imper. platz, etc. 1 plairai, etc. Subj. Rem. plagueri o : — 1 plaga o plàcia 1 plaguesse 2 plai o (plaso), etc. (plasèsse, plaseguèssç), etc. platz, 5 plasetz. Conipausats : complaire, desplaire. Plánher Inf. plànher : Part.-ger. o plànger. planhent : o plangent (planguên, planhe- guén, planhisquén). Part. planta Ind. plangut, planguda pas. : ; planch, plancha ; plant, o plang, (planhiit, planjiit, planliegiit, planhiscut). 1 planhi près. : o plangi, 2 planhes, 3 pianh etc., etc. Ind. 1 planhiá imp. : Prétérit o plangiá, etc. 1 plangueri : (planhèri, plangèri, planheguère, planhisquère), etc. Futur : 1 planherai o plangerai (planhirai), etc. plangeriá (planhirió), etc. Subj. près. : 1 planga o planha, planja. subj. imp. : 1 planguesse, etc. Imper. : 2 planh o plang, 5 planhetz o plangetz. Cond. Rem. : — 1 planherié Compausat o : complànher. Formas sus florir. Ploure Inf. : ploure Part.-ger. : (plaure, plèure, plòve, plève, plàve). (plavent, plevent, plugaèn, plaguén, plovent pleguén, plouguén, plauguèn). �62 l. Part. alibert plogut, ploguda pas. : (plagut, plevïit Carc., pla- viit). (plau, pieu Carc.). (plavió, plevió), etc. Prétérit : 1 ploguet (plavèt, plevèt, pluvèt, plaguèt, pleguèt, plouguèt, plauguèt), etc. Futur : 1 plourà (plciurà, pleura), etc. Cond. : 1 plouriá (plauriô, pleuriô), etc. Subj. PRES. : 1 ploga (plago, plego, plougo, plaugo, pleugo, plabo, plèbo, plobo). Près. Ind. Subj. 3 plou ind. : 3 ploviá imp, : 1 ploguesse, etc. imp. : Imper. 2 plou : (plau, pieu), 5 plovetz (plavetz, plevetz). Poder Ine. (pudre, puire, purre, pugueire). podent (puguén, pusquén). pogut, poguda (puseût, pudiit). poder : Part.-g.Er. Part. : pas. Ind. près. Ind. imp. : Prétérit Futur : podi, 2 podes o pos, 3 pot, etc. podiá, etc. 1 pogueri (pusquèri, pudèri), etc. 1 : 1 : 1 poirai (pudrai, purrai), etc. (pudriò, purrió), etc. Subj. près. : 1 posca o puesca (pogo, podo, puejo Orlh., piosque, piesque), etc. : Cond. Subj. 1 poiriá : 1 poguèsse, etc. imp. : Imper., : 2 posca, 5 poscatz. Póner Inf. póner. : Part.-ger. Part. ponent. : pongut, ponguda. pas. : Ind. près. : Ind. imp. : Prétérit Futur Cond. : 1 poni, 2 pones, 3 pon, etc. 1 ponié, etc. 1 pongueri, etc. : 1 ponral 1 ponriá : Subj. près. : Subj, imp. : Imper. : 2 o o pondrai, <etc. pondriá, etc. 1 ponga (puiw), etc. 1 ponguesse, etc. pon, 5 ponetz. �63 gramatica occitana Pondre Pondre compausats : correspondre, respondre podon èsser regjulars o se conjugal- sus pôner . correspóner, respóner. L'aneián part pas. post s'es conservât coma subsLantui dins posta, res posta. Rebondre (lat. reponere) es regular ; son anciàn part. pas. subsistis dins los substantius : rebosta, rebosteri. sos e Pónher Inf. pónher : Part.-ger. Part. o pas. púnher, pónger pongut, ponguda : ponta ; punt, punta. Ind. pres. : 1 ponhi 3 ponh punh, pong o Ind. 1 : púnger. ; ponch, punhi, pongi o o 1 ponhiá imp. : Prétérit o ponhent, etc. : o poncha ; pont, pungi, 2 ponhes, etc., pung, etc. o punhiá, etc. pongueri (punhèri ' o pongèri, punheguère Gav.), etc. Futur Gond. : 1 ponherai, punherai Subj. près. : Subj. imp. Imper. : 1 ponga 2 — ponha, etc. o 1 ponguesse, etc. : ponh punhetz, pongetz Rem. pongerai, pungerai, etc. o ponheriá, etc. 1 : Se o o punh, pong o pgfung, 5 ponhetz o pungetz. conjugau atal : compónher, entrepónher, espónher Rgt. Prémer Aquel verb e sos derivats : comprémer, deprémer, empréoprémer, reprémer, suprémer, son pajssats a la conjugasón iiiicoativa en — ir. Ne demora gaire que l'adjectiu rner, prens e lo substantiel prensa. Convén de defugir los gallicismes tant fréquents : (dépri¬ cumprimà, uprimà, réprima, suprimà) per se servir de: depremir, compremir, opremir, repremir, supremir. ma, Prendre Inf. : prendre, Part.-ger. Part. : pas. : prene, prendent près, (penre). o presa prenent. (prengiit). �l. 64 prendi Ind. près. : 1 o alibert preni, 2 prendes o prenes, 3 pren, etc., etc. Ind. imp. 1 prendiá o preniá, etc. 1 prengueri, etc. 1 prendrai (pendrai, périrai : Prétérit : Futur : Orlh.), etc. (pendrió, penrió), etc. Subj. près. : 1 prenga (prendo, preno), etc. Subj. imp. : 1 prenguesse, etc. Imper. : 2 pren, 5 prendetz o prenetz. Rem. Se conjugan atal los compausats : aprendre, comprendre, desaprendre, entreprendre, reprendre. Cond. 1 prendriá : — Prusir Inf. (priise). prusir : prusent. prusint, prusent. Part. pas. : prusit, prusida (priïsegiit). Ind. près. : 1 prusi, 2 pruses, 3 prutz, etc. Ind. imp. : 1 prusiá, etc. Prétérit : 1 prugueri (priiseguère), etc. Futur : 1 prusirai (priiserai), etc. Cond. : 1 prusiriá (priiseriâ), etc. Part. près. : Ger. : 1 prusa o pruga (prusego), 1 pruguesse, etc. 2 prutz, 5 prusetz. Se conjuga tambén sus florir. Subj. près. Subj. : imp. : Imper. Rem. : — Pudir Inf. : pudir (piidre Rgt.). pudent. pudit. Ind. près. : 1 pudi, 2 pudes, 3 put, etc. Ind. imp. : 1 pudiá, etc. Imper. : 2 put, 5 pudetz. Part. ger. T Part. pas. : Rem. — Se conjuga tanbén sus florir. Querre, Quérir querre, quérir. Part. ger. : querent. Part. pas. : querit, querida, queregut. Inf. : etc. �65 gramatica occitana Ind. 1 près. : quieri, 2 quieres, 3 quier, 4 querem, 5 queretz, 6 quieron. Ind. 1 querié, etc. imp. : o querigueri, etc. querirai, etc. Cond. : 1 querriá o queririá, etc. Subj. pres.0: 1 qulera, 2 quieras, 3 quiera, 4 5 queratz, 6 quieran. Prétérit Futur Subj. 1 querrai : : o queram, 1 quereguesse, etc. imp. : Imper. Rem. 1 queregueri : 2 quier, 5 queretz. Los compausats : aquerre, conquerra, enquerre, etc., son pauc usitats. Las formas en quérir conjugadas sus partir o florir son correntas. Om troba tanbén — requerre, de formas quesir. en Los part. pas. en quist o quest son servais que dins d'adjectius o de substantius : requist, inquesta, conquest. Raire Infinitiu isolât. Om troba la 3e p. dins : coma del. sing. del près, d'ind. rai-mach, rai-civada\. Lo part. pas. existis encara adjectiu o substantiu : ras, rasa. Recebre Inf. recebre (Receupre, reçaupre, receure). (receubèn, reçaubén, recepién, reçachent, receguén, reçauguén, receurén, reçaupén). Part. pas. : recebut (recegiit, receubiit, reçaupiit, recepiut, reçachiït, reçaugiit, reçaupegut, reçagiït). : Part.-ger. Ind. 1 près. : recebent : 1 recebi, 2 recebes, 3 recep, etc. Formas en: (reçabi, reçaubi), etc. Ind. 1 recebiá, etc. Formajs en : 1 imp. : (reçabió, reçau- bió), etc. Prétérit : 1 receuperi, recegueri, receberi, (recepièri, reçaugueri, recechèri, reçachèri, receupeguère, reçaupeguère, reçaguèri), etc. Futur : 1 recebrai (receuprai, receurai, reçauprai), etc. Cond. Subj. : 1 recebriá près. : (receuprió, receurió, reçauprió), etc. (recego, receugo, receu- 1 recépla, rececha po, recebo), etc. Subj. imp. : 1 receupesse, receguesse, recebesse, (rece- �66 alibert l. pièsse, rççauguèsse, recechèsse, reçachèsse, reçaupeguèsse, reçaguèsse), etc. Imper. Rem. 2 : recep, 5 recebetz. Se conjugan atal meteis decebre, percebre. — : apercebre, concebre, Resémer Inf. resémer : Part.-ger. Part. resemut, reimut. pas. : Ind. près. Ind. imp. : Prétérit Futur Gond. : : 1 resemi, 2 resemes, 3 resem, etc. : 1 resemiá, etc. 1 resemeri, etc. : 1 resemerai, etc. 1 resemeriá, etc. Subj. près. : Subj. IMP. Imp. 2 : Rem. Arc., réimer Prov. resement, reiment. : : 1 resema, etc. 1 resemesse, etc. resem, 5 resemetz. Aquel verb arcaïc subsistis gaire qu'en Prov. : reimer, e en Gasc. : redémer. Om poirià utilizax la forma sabenta redimir e non (redimà) près al francés, o encara — rescatar. Rire Inf. rire : (rz'se, reire Orlh.). : risent (riguén, rirén, resén). : rigut, riguda (rist, ris, resegiit). Partager. Part. 1 pas. Ind. près. : Subj. imp. 1 risi, 2 rises, 3 ritz, etc. Forma orlhaguesa: (reise), 2 (reises), 3 (rei), etc. Ind. imp. : 1 risiá (reisió Orlh.), etc. Prétérit : Y rigueri (risèri, riseguère), etc. Futur : 1 rirai (reirai Orlh.), etc. Cond. : 1 ririá (reirió Orlh.), etc. Subj. près. : 1 riga (risa), etc. Imper. Rem. : — : 1 riguèsse (risèsse, riseguèsse), etc. 2 ritz, 5 risetz. Compausat : sorire. Roire Inf. : roire (roisse Rgt). �gramatica 67 occitana Rompre regular. Possedis un part. pas. regulair irrégular : rot, rota (del latiu ruptum). Los dérivais son regulars. Verb un : romput, e Saber Inf. saber : (saupre, saure, sabere, sabeire, sabiire Rgt., sapié). Part.-ger. sabent : (sapién, saguén, saupén, saupeguén, sachén). Part. pas. sabut : (sapii, sapiiit, sagiit, saupiit saupegiit, saugiit, sachiit). 3 Ind. près. : sap, etc. Ind. 1 sabi 1 sabiá imp. : Prétérit 1 : sai (sèi, sè Fois.), 2 sabes (saës, sas), o (sapiei), etc. sauperi, sagueri, saberi (sapièri, sachère Gare., saupeguère, saugueri Alb.), etc. Futur : 1 sauprai (saurai), etc. Cond. : 1 saupriá (saurió), etc. Subj. près. : 1 sàpia o sacha (sabo, saupo, sago, saugo, sasque Orlh.), etc. Subj. imp. saupèsse, : sabesse saguesse, (sapièsse, sachèsse, saupeguèsse), etc. Imper. : 2 sàpia o sacha, 5 sapiatz o sachatz. Salir Inf. salir : Part. Ger. Ind. o : salhir. salent o salhent. salint, salent o salhint, salhent. près. : près. 1 sali o salhi, 2 sailes 1 salia o salhia, etc. : salhes, 3 sal o o salh, etc., etc. Ind. Subj. imp. Imper. Rem. : près. : — : 2 sal Se 1 sala o o salha, etc. salh, 5 saletz conjuga sovent o salhetz. sns florir. Compausats : assalhir, tressaillir. Secodre o Secotre Aquel verb se conjuga amb escodre sus vendre o baire. part. pas. regulars : secodut, secotut, escodut i a los irregulars : secos, secossa ; escos, escossa, Al costat dels �68 l. alibert Segre Inf. Part. Ind. o (siègue). segre o siegre : Part.-ger. seguent. : segut, seguda. pas. : 1 segui près. : siegui, 2 segues o o siegues, 3 sec siec, 4 seguem, 5 seguetz, 6 segon o siegon. Ind. imp. : 1 seguiá, -edc. Prétérit Futur Cond. 1 segriá, etc. : Subj.. 1 segueri, etc. : 1 segrai, etc. : 1 sega près. : siega, 2 segas o siega, 4 segam, 5 segatz, 6 segan Subj. 2 : Rem. — formas en o siegas, 3 sega o siegan. 1 seguesse, etc. imp. : Imper. o sec o siec, 5 seguetz. Compausats : cossegre, ressegre, persegre. Las se conjugan quora sus florir, quora sus —ir partir. Seire Inf. seire, sèser (setre). : Part.-ger. Part. sesent : Ind. près. : Ind. imp. Futur Gond. : 1 sesiá, etc. : Prétérit : 1 segueri 1 seiriá, etc. : près. : Subj. imp. : Rem. (seseguère), etc. 1 seirai, etc. Subj. Imper. (seguén, seirèn, setent). segut, seguda ; seit, seita ; seis, seisa N.arb. 1 sesi, 2 seses, 3 sei o setz, .etc. pas. : : — 1 sega (seso), etc. 1 seguesse (seseguesse), etc 2 sei, 5 sesetz. Compausats asseire, sobreseire. : Se mondre Verb regular ; cal solajmeint senhalar lo part. pas. semost, semosta al costat de semondut. Sentir Inf. sentir : Part. Ger. près. : : (sentre). sentent {sintén). sentint, sentent. �occitana gramatica Part. près. : Ind. imp. : Prétérit Futur 1 senti, 2 sentes, 3 sent, etc. 1 sentiá, etc. 1 : 1 sentiriá : Subj. près. : Subj. imp. Imper. Rem. senteri, etc. 1 sentirai (sentrai), etc. : Cond. se sentit, sentida. pas. : Ind. 69 (sentriô), etc. 1 senta (sinto), etc. 1 sentesse, etc. : 2 sent,' 5 sentetz. : Compausats : assortir, consentir, ressentir conjugan tanbén sus florir. — que Sofrir Inf. sofrir : sufrir. o Part. près. : sofrent Ger. sofrint o : Part. près. : Ind. imp. : Subj. Rem. 1 sofri 1 sofriá près. : Imper. sufrent. o sufrent. (sofrit). sofert, sufert pas. : Ind. o sufrint, sofrent sufri, 2 sofres, 3 sofre, etc. o sufriá, etc. o 1 sofra sufra, etc. o 2 sofre, 5 sofretz. : Se — conjuga pus liera sus florir. Soler Inf. : Ind. près. soler. Ind. imp. Rem. troba es 1 soli, 2 soles, 3 sol, etc. : 1 soliá, etc. : Aquel verb subsistis igaire qu'en Delfinat. Se segle XVII. O de soli, etc., — de nostres escrivans del co obert. Solvre Inf. : solvre Part.-ger. Part. o solver. solvent. : solgut, solvut, sout. pas. : 1 solvi, 2 solves, 3 solv, etc. Ind. près. : Ind. 1 solviá, etc. imp. : Prétérit Futur Cond. : : : 1 solgueri o solveri, etc. 1 solvrai, etc. 1 solvriá, etc. Subj. près. : Subj. imp. : 1 solga o solva, etc. 1 solguesse o solvesse, etc. �70 l. Imper. alibert 2 solv, 5 solvetz. : Aquel verb es arcaïc, mas non los compausauts : absolvre, dissolvre, resolvre. Om trobai de formas en soldre, soudre, soldrai, soudrai ; nos semblan imitadas del francés. Rem. — Sortir Inf. sortir (sortre). : Part. près. : Ger. sortint : Part. près. : Ind. imp. Subj. 1 sorti/ 2 sortes, 3 sort, etc. 1 sorteri, etc. : près. : Imper. Rem, sortent. 1 sortiá, etc. : Prétérit o sortit. pas. : Ind. sortent. 1 sorta, etc. 2 sort, 5 sortetz. : Se — conjuga sovent sus florir. Taire Inf. taire : (taise). Part.-ger. Part. tasent. : tasut. pas. : Ind. près. : Ind. imp. : Cond. Subj. près. : Subj. imp. : Rem. tatz, etc. etc. 1 tairià, etc. : Imper. o 1 taseri, etc. : 1 tairai, : (taisi), 2 tases, 3 tai 1 tasiá, etc. Prétérit Futur 1 tasi : 1 tasa (taise), etc. 1 tasesse, etc. 2 tatz, 5 tasetz. Aquel verb es sovent contaminât per i de taire taisi, taisià, taisa, etc. Cal notair encara las formas imitadas del fr. taire : (taisà, taiso, taisarai), etc. d'ont — : Tànher Inf. : tànher o tànger. Part.-ger. : tanhent Part. : tangut, tanguda. Ind. pas. près, : tang, etc. Ind. imp. Futur : 1 tanhiá : Prétérit 1 tanhi : o o o tangent. tangi, 2 tanhes tangiá, etc. 1 tangueri, etc. 1 tanherai o tangerai, etc. o tanges, 3 tarnh o �gramatica COND. 1 tanheriá : Subj. près. : Subj. imp. : Imper. Rem. tangerié, etc. 1 tanga, tanha tanja, etc. o 1 tanguesse, etc. 2 tanh : Se — o 71 occitana o tang, 5 tanhetz o conjugan atal meteis tangetz. : atànher, destànher, pertàîiher. Existis de formas tanhir en o tangir sur florir. Teisser Inf. téisser (tieisse Orlh.). : Part.-ger. : teissent. Part. : tescut pas. Ind. près. : Ind. imp. 1 tesqueri : 1 teisseriá, etc. Gond. : Subj. près. : Subj. imp. : Rem (teisseguère Gav. Orlh.), etc. 1 teisserai, etc. : Imper. (teis, teissut, teissegut Orlh.). (tieissi Orlh.), 2 teisses, 3 teis, etc. 1 teissié, etc. : Prétérit Futur 1 teissi : — 1 tesca (teissa), etc. 1 tesquesse (teisseguèsse), etc. 2 teis, 5 teissetz. Compausat : destéisser. Témer Inf. témer. : Part.-ger. Part. tement. : temut, temegut. pas. : Ind. près. : Ind. imp. : Prétérit Futur : 1 terni, 2 ternes, 3 tem, etc. 1 temiá, etc. : 1 1 temeri o temegueri, etc. temerai, etc. temeriá, etc. 1 tema, etc. Subj. imp. : 1 temesse o temeguesse, etc. Imper. : 2 tem, 5 temetz. Rem. — Verb arcaïc qu'om pot encara trobar en eonha, Lengadoc e Provença. Cond. : Subj. près. : 1 Téner Inf. téner : o Part. près. : Ger. tenent : tenir. tenent. o tenint. Gas- �72 Part. tengut, tenguda. pas. : Ind. près. : ïnd. imp. : Prétérit Futur Cond. 1 teniá, etc. 1 tengueri, etc. 1 tendrai, etc. : i tendriá, etc. : près. Subj. IMP. : Imper. 1 teni, 2 tenes, 3 ten, etc. : Subj. : 1 tenga (tenie Gav.), etc. 1 tenguesse, etc. 2 ten, : 5 tenetz. Compausats : absténer, aperténer, contèner, detémanténer, reténer. Rem. ner, ALIBERT L. — Ténher Inf. o ténger. : tenhent Part.-pas. : tench, tencha ; tint, tinta ; tengut, tenguda. 1 tenhi o tengi, 2 tenhes o tenges, 3 tenh Ind. o ténher : Part.-ger. près. : o tengent. teng, etc. Ind. imp. Futur drai 1 tenhiá : Prétérit 1 : tengiá, etc. o 1 tengueri : tenherai o (tenhèri, tengèri, tenheguèré), etc. tengerai (tenhirai, tengirai, ten¬ gai.), etc. 1 tenheriá Cond. : Subj. près. : Subj. tengeriá, etc. o 1 tenga tenha, etc. o 1 tenguesse (tenhèsse, imp. : tengesse, tenheguesse), etc. Imper. Rem. : — 2 tenh o teng, 5 tenhetz Compausats : o tengetz. desténher, reténher. Tôler Inf. : tôler, tolre (torre). Partager. Part. Ind. prov. tolut, tout. 1 toli, 2 tôles, 3 toi, etc. près. : Rem. tolent. : pas. : — alpin, Aquel venb aroaïc es senhalat en Gascón e en Lengadociàn. per TÔrcer Inf. : torcer Part.-ger. Part. : pas. : (totse, toce). torcent. tors, torsa ; torcegut, torçut. Mistral en �73 gramatica occitana Ind. près. : Ind. imp. : Prétérit Futur Cond. : : Subj. 1 torcegueri torcerai, etc. 1 torceriá, etc. : 1 Rem. torça, etc. 1 torceguesse imp. : Imper. torceri, etc. o 1 pres. : Subj. sus 1 torci, 2 torces, 3 torç, etc. 1 torcié, etc. o torcesse, etc. 2 torç, 5 torcetz. : Compausats — destòrcer, retòrcer. Formas : en — ir florir. Traire Inf. traire : Part.-ger.. Part. (trase). trasent : (traguén, trairén). trait, traita pas. : ; traich, tracha ; (tragût Orlh,. irasegiit Gav.). Ind. près. : Ind. imp. : Prétérit Futur 1 : Subj.. près. : Subj. imp. Imper. 1 traga (traso), etc. 1 traguesse (trcisèsse, 2 trai, 5 trasetz. : Rem. traseguère), etc. trairiá, etc. 1 : tragueri (trasèri, trairai, etc. 1 : Gond. 1 trasi, 2 trases, 3 trai, etc. 1 trasiá, etc. : Compausats — : trciseguèsse), etc. abstraire, contraire, distraire, rabastraire, retraire, sostraire. Valer Inf. valre, valdre, valer, : Part.-ger. Part. valent : près. : Ind. imp. : Prétérit Futur (vade, vaure). (valguén). 1 vali, 2 vales, 3 val 1 1 : o etc. vau, valiá, etc. 1 : vaudre valgut, valguda. pas. : Ind. vaure, valgueri o valdrai, vauguère {naguère), etc. vaudrai, valrai, vaurai {narrai, nadrai), etc. Cond. 1 valdriá, vaudriá, valriá, vauriá {uarriò, uadrió), : etc. Subj. près. : Subj. imp. Imper. : 1 valga, vauga o valha, etc. vauguésse, etc. 5 valetz. 1 valguesse 2 val o vau, o �74 alibert l. Veire Inf. veire, véser (vere Ag. Carc.). : Part.-ger. Part. vesent : Ind. près. : Ind. imp. : Prétérit (vegén, veguèn, veirèń). vist, vista. pas. : 1 vesi, 2 veses, 3 vei o vetz, etc. 1 vesiá, etc. 1 vegeri o veguere (besèri, besquèri Orlh), etc. (virai), etc. Cond. : 1 veiriá (viriô), etc. Subj. près. : 1 veja (vesco, vego, veso), etc. Futur Subj. : 1 veirai : imp. Imper. Rem. : — 1 vegesse : veguesse, etc. o 2 veja, 5 vejatz. Compausats : entreveire, reveire. Véncer Inf. véncer, : Part.-ger. Part. vencut, vencuda. pas. : Ind. près. Ind. imp. : 1 venci, 2 vences, 3 venç, etc. : 1 venciá, etc. Prétérit Futur venqueri, etc. : 1 vencerai, etc. : Cond. : Subj. près. : Subj. imp. Imp. vencre. vencent. : 1 venceriá, etc. 1 vença venca, o etc. 1 venquesse, etc. : 2 venç, 5 vencetz. : Rem. Aquel verb Rgt. venquir. — rir. En pren sovent la forma vencir Venir Inf. venir. : Part. près. : venent. Ger. venint o : Part. pas. Ind. près. : Ind. imp. : Prétérit Futur Cond. : venent. vengut, : venguda. 1 veni, 2 venes, 3 ven, etc. 1 veniá, etc. 1 vengueri, etc. t vendrai, etc. : 1 vendriá, etc. : Subj. près. : Subj. imp. 1 venguesse, etc. Imper. : : 1 venga (venie gav.), etc. 2 veni, 5 venetz. sus flo- �75 GRAMATICA OCCITANA Vestir Aquel verb pot mens conjugal- se sus partir, ça que la es leu- incoatiu. Voler Inf. voler, voire, : voldre, voudre, (uorre, vueire voure, Orlh). Part.-GER. Part. Ind. près. Ind. imp. : Prétérit Futur ; vougut, vouguda. 1 voli, 2 vols (vos) o voles, 3 vol o vou, etc. : : 1 voliá. 1 volgueri voldrai Cond. : Subj, près. Subj. imp. : Imper. (vulguén). volgut, volguda : 1 : volent : pas. 1 voldriá o o 1 volga : 1 vougueri, etc. o voudrai, voirai, vourai (vurrai), etc. voudriá, volriá, vouriá (vurrió), etc. volhai, etc. o volguesse o vouguesse, etc. 2 volga, 5 volgaitz. : \ôuser Inf. vôuser. : Part.-ger. : Part. : pas. Ind. près. : Ind. imp. : Prétérit Futur Gond. vousut, vousuda. 1 1 Subj. imp. : : vouses, 3 vous, etc. vouserié, etc. près. : Imper. 2 1 vouseguere, etc. : Subj. Rem. vouse, 1 vousiá, etc. 1 vouserai, etc. : : vousent. 2 1 vousa, etc. 1 vouseguesse, etc. vous, 5 vousetz. Compausats : devòuser, revòuser. Mistral dona vouger, revòuger, formas de l'anciàn occitan volver, cp. l'italiàn : volgere. Aquels vert)s ajpertenon a l'Orlhagués. — Addición verb. Cal notai- qu'en Orlhajgjués, las del plural del près, de subj. son remplaçadas per lias pers. corresplondentas de l'imperfait del subj. : (1 feigne, 2 feignes, 3 fague, 4 fogossions, 5 fogossiàs, 6 fagou). 1" e al — 2" pers. L. Alibert. �Un DesvÌacions de en MRŃIFE5T els conceptes llengua i de Pàtfia i L'inici de la segona centúria de la Renaixença ens ha por¬ a meditar conscienciosament sobre el cami fet pel cata- tât lanisme i el que encara da, com resta per fer. Constatem, d'una ban¬ el sentiment patriòtic s'ha estès considérablement i l'actuació de diverses generacions ha cristallitzat en guanys culturals i politics. D'altra banda, però, cal aclarir unes desviacions actuals, que comporten perills gravissims. Dues són aquestes errors o desviacions que intentem de rectificar amb les présents ratlles : l.or, la concepció de la nostra Pàtria com a formada ûnicament pel territori de com l'actual Generalitat, és a dir, la seva reducció a una de les la integren, fruit d'un afebliment de consciència nacional ; 2.on, la concepció que dóna a la nostra Pàtria una extensió excessiva, que no ha tingut mai, provinent régions que d'una confusió de catalanisme amb occitanisme. II La nostra Pàtria, per a nosaltres, és el territori on es parla llengua catalana. Comprèn, doncs, de les Corberes a l'Horta d'Oriola i de les comarques orientais d'Aragó a la Mediterrània. Composta de quatre grans régions — Principat, València, Balears i Rosselló — cadascuna amb intéres¬ sants caractéristiques pròpies, cal conservai' en tots els ordres llur personalitat, que ens dóna una tan gran riquesa d'aspectes. No existeix cap perill — ni cap desig — d'absorció d'una regió per les altres. Fóra constradictori a la tradició històrica i a l'esperit libéral del nostre poble. Respectuosos amb aquesta diversitat, ens cal, també, adquirir plena consciència de la nostra unitat i enfortir-la convenientment, sobretot en l'aspecte cultural. Unitat no vol dir la �UN 77 MANIFEST submissió d'uiis a altres ni uniformació externa ; imi¬ i la joia de posseir una cultura que tots anomenem nostra. Alla on aquesta imi¬ tât ha de manifestar-se amb més energia és davant els altres països ; en el contrast entre nacional i estranger és on més hem d'enfortir el sentiment de pàtria, per damunt de les diferències regionals. I no exposem, amb aquestes paraules, cap teoria nova ; elles responen a la concepció tradicional i pas tât vol dir creació d'uns ideals commis ortodoxa del oatalanisme conscient. Això no significa, és clar, que vulguem tancar el pas a cap aspecte possible pansió catalana que es pogués plantejar oportunament d'exi que fos viable. III combatem, la primera, que limita pàtria al territori de les quatre ex-provincies, és, sens dubte, la més estesa i inveterada. Les manifestacions de consciència nacional durant l'Edat Mitjana (el cronista Muntaner i el rei Pere III en son alts exponents) responen al sentiment intégral de pàtria. L'afebliment i la desaparició del sentiment d'unitat coincideix amb els temps de decadència, i no cal dir que la nació que ens governa des de fora, ha procurât — i procura encara —-, per tots els mitjans, de fomentar i accentuai' la divergència entre els països catalans. Sortosament, de mica en mica, la Renaixença restaura el vell esperit de totalitat. Molt ha estât el camí fet, però cal reconèixer que encara no hem arribat a la plena consciència collectiva. El fruit millor de la commemoroció del Centenari de la Renaixença ha d'ésser l'extirpació de tôt aíllò que s'oposi a la consecució immediata d'aquest idéal. I creiem, sincerament, que la segona desviació a què hem alludit — tôt i ésser filla d'una noble i fer¬ vent intenció patriòtica —, constitueix un obstacle gravissim per a aquest assoliment. De les dues errors que la nostra IV En la questió occitanista trobem avui, entre nosaltres, una és la suma fluctuació de conceptes : unes vegades Occitània de diverses régions que formen una nacionalitat linica (com ja definia Josep Aladern a començaments de segle) ; altres vegades Occitània és un compost de nacionalitats amb per- �UN MANIFEST 78 sonalitat pròpia que formen Dins les dues concepcions vagament una « supernació ». indicades es troba força estesa l'opinió que tots els territoris compresos del Llernosi al sud de València, i dels Alps a l'Atlàntic, parlen una sola llengua amb diversos matisos o dialectes, els quais — suposen — son poc divergents. Això porta, naturailment, a la conclusió que dintre el gran marc de la pretesa llengua occitànica es troben en un mateix peu d'igualtat el valencià i el català, el llemosi i el provençal, el gascó i el mallorqui, etc. Galdria reflexionar bé sobre el perill que enclou per a la consciència de la unitat de la llengua allô que de primer antuvi podria semblar tôt el contrari : en comptes d'eixamplar-se l'àrea geogràfìca del nostre idioma, com algú creuria, el català queda diluït en aquesta superior unitat linguistica i esbocinat en altres llengues o dialectes ; l'occitanisme, concebut aixi, tendeix, per via indirecta, a contraposar a la llengua catalana una llengua valenciana i una llengua mallorquina, amb la mateixa raó que hi hauria per a l'existència d'una llengua menorquina o lleidatana o castellonenca, etc. Altrament, hi ha una raó tes teories científica que s'oposa a aquesafirma que el occitanistes. Avui la lingiiistica llengua d'oc — coneguda per tots els romanistes de provençal — son dues llengiies diferents, constitueixen dos grups linguistics a part, malgrat les sem- català i la amb el nom hom hi pugui trobar, les quais les que hi ha entre el castellà i el por- blances de diversa indole que no son més grans que tuguès. Alguna de les varietats del provençal és, certament, de fàcil comprensió per a un català mitjanament illustrât, però això no vol dir pas identitat de llengua. A ningu no se li acudirà de dir que el català i l'italià formen part d'una mateixa unitat lingiiistica pel sol fet que un public català pugui seguir amb relativa facilitai una representació teatral en italià, llengua fàcil si hom la compara amb adgun dels parlars occitans, com l'auvernès o el gascó, només comprensibles al qui s'ha dedicat especialment a llur estudi. Per a la comparació de dues llengues hem de tenir espe¬ cialment en compte l'època dels textos comparais i els dia¬ lectes a què pertanyen. Cal referir-se, naturalment, als temps actuals, i els termes de comparació no han d'ésser els dia¬ lectes fronterers, ans aquelils que han cristallitzat en lien- �UN MANIFEST 79 giies literàries (dos escriptors la llengua dels quais pot ser¬ vir a aquest objecte, serien Mistral i Verdaguer). Si comparéssim textos catalans primitius amb els provençals coetanis, ens trobariem en el cas de semblances que tots élis pre- senten també amb els d'altres llengues romàniques. Cal prespoesia trobadoresca catalana, que empra exclusivament el provençal — eom els trobadors italians adopten també el provençal, com Alfons X de Castella escriu en gallec, i com vells escriptors d'Anglaterra usen el francès —, i de molts poetes catalans dels segles XIV i XV, i àdhuc alguns textos en prosa que contenen abundosos provençalismes, fet comparable a la influència lingiiística castellana damunt els nostres escriptors de la decadència. cindir de la Aquesta posició nostra no ens priva d'apreciar en tota llur valor els forts motius (veïnatge, parallélisme de les renaixences occitana i catalana, actual cordialitat entre les seleccions dels dos països) per a estudiar amb interès la llengua, la literatura i la història de les terres occitanes (Gascunya, Llemosi, Auvèrnia, Llenguadoc i Provença) i per intensificar l'intercanvi entre uns i ailtres (en els ordres literari, artistic i altres aspectes culturals), que més que a mai ara convé d'estimular. D'una manera especial volem expressar la nostra simpatia als conreadors de les arts, les lletres i les ciències de les terres occitanes que han manifes¬ tât llur afectuós interès per la nostra terra i la seva cultura. V Insistim sobre la transcendència que ments tenen, en els mo¬ actuals, els confusionismes i les vacillacions en et concepte de Pàtria. Recordem l'afebliment que va comportar-nos l'ús del nom d'Aragó per a désignai- la confederació catalano-aragonesa ; a l'estramger la confederació era coneguda amb el nom de regne d'Aragó », i el nom de Catalunya perdia injustament valor internacional precisament d'ençà que la integració nacional s'acomplia amb les conquestes de Ramon Berenguer IV i Jaume I. Avui hi hauria un perill similar si les terres de llengua catalana es consideraven incloses sota la « denominació d'Occitània. �un manifest 80 Recordem, per altra banda, coin les vacillations ortogrà- fiques i gramaticals van retardai', durant el segle passât, la concreció de la nostra llengua literària i han dificultat notòriament la seva expansió actual. Cal evitar, doncs, que unes vacillations semblants en el concepte de Patrià vinguessin ara a d'una pertorbar i retardar en el nostre poble la consolidació plena consciència nacional. Barcelona, maig del 1934. Fabra, R. d'Alòs-Moner, R. Aramon i Serra, Pere Bohigas, Josep Maria Capdevila, J. M. de Casacuberta, Pere Corominas, Joan Corominas, Francesc Martorell, J. Massò-Torrents, Manuel de Montoliu, L. Nicolau d'Olwer, Marçal Olivar, A. Rovira i Virgili, Jordi Rubiò, Pau Vila. Pompeu COMENTARI Lo manifest que tari, tant mai precedis nos partis méritai* un comen- qu'es estât signât per una tiera d'omes que representan la flor de la nauta cultura catalana actuala. Nostra position ideologica davant los problemas linguistics e poilitics de ço que podem nomenar lo « panoccitanisme » nos farà aquel trabalh mai que mai aisit e agradiu. Nostre parlament de l'Universitat de Barcelona del 18 lo Centenari de la Renaissença catalana limitacions del nostre occitanisme sus aquel doble terrèn. Tôt aquò per tampar categoricament la porta a certanas ideas d'unificación politica e linguistiea occitana, nascudas dins de cervels mai afogats que non pas assenats dels dos penjals dels Pid'abril 1933, quora (fasc. d'Oc 10-11), aviá ja marcat netament las reneus. Em donc perfieitament d'acordi amb aquel manifest en pertoca l'independència e la personalitat linguis¬ tiea e poilitica de Catalonha en fàcia de las terras occitanas d'aqueste costat. Per ço que regarda l'unitat interiora de Catalonha, mantun cop, dins aquesta revista, avem mostrat que per nosautres i aviá e i podiá aver qu'una Catalonha e qu'una lenga tôt ço que �81 C0MENTÂR1 catalana de Salsas a Oriola e de Benabarre a las illas mal- horquinas. Aquò dit, em mai que mai a l'aise per expausar de serioréservas, quand lo manifest examina Ja posiciôn del catalan demest las lengas latinas. sas plan comprés, los signataris d'aquel document coma una lenga latina independenta l'occitàn tant coma l'italiàn, l'espanhol, lo francés, lo Si avem consideran lo catalan de romanés o lo portugués. Invocan l'autoritat de qualques filologs actuals per piejar aquela teoria. Volem pas negar que Fouché, Griera e qualques autres son mai o mens d'aquel vejaire. Ça que la, nos pennetràn de remembrar que l'immensa majoritat dels sabents despuei Raynouard fins a Meyer-Liibke, en passant par Milà i Fontanals, Diez, Ronjat e força autres, an reconegut l'estreita parentat del cata¬ lan e de l'occitàn. E que direm de Maragall e de Prat de la Riba que l'an afortida amb tant d'energia ? D'autre biais, sens nos trachar de l'autoritat de cap filo- en cambra, desfisam qui que sià de mostrar que lo pa¬ rallélisme del catalàn amb l'occitàn posca èsser comparât, log pels parlars modems coma pels ancians, amb aquel qu'om pot establir amb las autras lengas latinas. Cal barrar los uelhs a tota evidència per ignorai* l'identitat fonetica, morfologica, sintaxica e lexicografica dels nostres parlars populars naturals. Es vertat que per poder jutjar sanament cal conéisser prigondament los parlars occitans e catalans. Es una condición plan rarament realizada co dels filologs. Es pas la vision superficiala de textes afrancesats o espanhotant lizats que pot permetre de conclusions de valor definitiva. Per defugir d'alonguis e fornir una demonstración aisidacomprenabla, dins aqueste fascicle, anam metre jos los uelhs de nostres ilegeires de textes ancians traduits en lenga de la meteissa epoca e de textes modernes traduits en lenga moderna. Aquò valdrà mai que los pus sabents plaidejats que nos propausam de reprendre jos una autra forma. ment Nostres legeires dobtaràn pas mai de l'existència d'un de parlars occitnno-romans clausent los parlars cata¬ lans e los parlars occitans. Aissò siá dit sens prejudici de la categoria de lenga de cultura que soscam pas a regatejar al catalàn literari, anciàn o modem. Aquela existéncia es grop �82 L. fondada sus un comuns mai que ALIBERT substratum etnic e un desvolopament istoric millenaris. Avem agut la satisfacción de constatai- pels ressons qu'a despertat aquel manifest dins la premsa barcelonesa, valenciana e malhorquina, que nostras ideas eran luenh d'ésser desacordi amb los mitans catalanistas. La vailor de l'idea en occitanista presada a sa justa pagela. Las diversas entiqu'an aderit al manifest, an pas negligit de marcar l'interès qu'acordan a l'occitanisme. Aici la conclusion de la letra adreçada a Pompeu Fabra per un grop d'escrivans e de patriotas malhorquins : E fora de las frontieras que senhala nostra lenga, demest los pobles fraires que carissem amb una leiala afecciôn, volem dire consi avem prep del cor aquela Occitania del reialme pirenenc somiat pel poeta dins una ciutat ont naissiá nostre rei en Jacme I e que garda en terra de Provença las cendres e la gilòria de Mistral ». es tats « A. Senent i Mico, dins l'idea occitana dins un « El Cami » de València, defend article arderós que va plan al delà de l'uni- de ço que pensam nosautres meteisses. A perpaus tat dels parlars occitans, trasteja pas a escriure : Clar és que per raó de cònvivència dins un mateix Estât Federail trobarem els dialectes d'ençà els Pireneus mes unificats que no estos els parlais Pireneus enllà que han estât influènciats per un tercer idioma. Però açò no és prou per assegurar que existix una llengua catalana en front d'una gascona o alvernesa, ja que totes son formes dialectals « d'aquella llengua que els nostres avantpassats digueren 11emosina reconeixent ser la mateixa parlada al Llemosi ». S. Cordonet, dins divers articles de « Clarisme » de Bar- celona, amb tota la foga de la joventut, vei dins l'Occitanisme lo desvolopament natural del catalanisme : « Unida la nostra terra, materialment o espiritualment, amb les germanes d'Occitània, demostrarem a alla (a Espanya) que val la cultura i el pensament de Catalunya ». « Insistim : Oc ! Occitania ! Catalunya ! » Enfin, per acabar aici la îetra que nos escriu lo primier signatari del manifest, nostre mestre, l'illustre en Pompeu Fabra : �83 comentari 7 de maig de 1934. S. Lluis Alibert, Estimât amie, ja sabeu com us estimo i com estimo l'obra realitzeu a Occitània, paral'lela a la que hem Gatalunya. Si he firmat, doues, el manifest que han redactat alguns filòlegs catalans (i que suposo que no trigareu a conèixer) és perquè no té altre objecte que desfer lamentables confusions que constitueixen un perill pel nostre moviment nacionalista, sense que en cap manera es vulgui anar, amb ell, contra l'intesa cordial que convé que existeixi entre els dos pobles germans, el nostre i el vostre. No hi heu de veure cap desafecte envers la vostra terra, de la quai tots els firmants son bons amies. Solament que creiem que el desig d'ajudar-nos mútuament en les nostres linguistica realitzat que a reivendicacions no hem de l'undar-lo en teories que no res- ponen a la realitat i que, per més mal que bé : aci ja estan tant, ens farien a la llarga fent mal. No convé per ara anar (com han fet alguns occitanistes catalans) més enllà de les afirmacions fetes per vos i per mi el dia que donàreu la vostra conferència a la Universitat de Barcelona. L'adhe- sió de Nicolau d'Olwer i la fica en absolut cap meva a entebeïment en aquell manifest no signila nostra occitanofilia ; estigeu-ne segur ! Cordialment vostre Pompeu Fabra. Nosautres occitans ment a podem, donc, sobscriure volontosaaquel manifest en defora de las réservas qu'avem formuladas subre lo classament del catalan demest las len- gas latinas. Contunharem a lo considerar coma un idioma occitano-romàn, segurs d'èsser en acordi amb la majoritat dels sabents qu'an estudiat la question, e amb la realitat Pompeu Fabra, lo ver- viventa. La letra tant amistosa d'en tadier restaurador dem, nos e lo melhor coneissedor del catalan mo¬ daissa clarament entreveire que, fins subre aquel darrier punt, nostre desacordi es mai aparent que real e paraulas que dins los faits. L'avenidor pot modifìcar lo posición de nostres descendents ; mas, per ara, seriá obra bufeca, sinon perilhosa, d'anar al delà de las bosolas fixadas pel manifest : l'occitanisme deu demorar dins lo plan cultural e économie en mai dins las se gardant dels somis unitaristas. L. Alibert. �CATALAN E OCCITAN* i EXTRAIT DEL SOMNI DE BERNAT METGE (Text de J. M. de Casacuberta, Els nostres clàssics — Pag. 160). Dit lias, encara més, que les doues són parleres e ralladoDit as, encara mai, que las donas son pallieras e ralhaires, e has feta gran festa de la ciència divinalment en elles ritz1, e as faita gran festa de la sciència divinalment en elas infusa. Verament, a mon jui, a gran tort les acuses. Lo infusa. Verament, a mon juzizi a gran tort las acusas. Lo parlai* de les dones no és, comunament, sinó de les coses parlar de las donas no es, comunament, sino de las causas menudes o d'administració de casa ; bé és veritat que, per menudas o d'administracio de casa ; be tal com naturalment son subtils e es enteneh veritat que, per e saben moites tal que naturalment son subtils e entendon e sabon moltas coses primament e fort tost, puis dien-les, a vegades, causas primament e fort tost, pueis dison las, a vegadas, familiarment les unes a les altres, e no se'n segueix damfamiliarment las unas a las autras, e no se'n seguis damnatge a alg'û. natge a alcu. Mas no és així dels hòmens, lo parlar e rallar dels quais Mas no es aissi dels ornes, lo parlar e ralhar dels quais és abominable a Déu e desplasent e intolérable a tota peres abominable a Dieu e desplasent e intolérable a tota per* Coma o avem dit dins lo Cbinentari que prëcedis, donam dos lengadociàn de la meteisepoca, l'autre occitan traduit en catalan contemporaneu, e dos autres textes modems, l'un catalàn revirat al lengadociàn, l'autre lengadociàn revirat al catalàn. Aquelas traduccions o pusleu transposicions juxtalinealas permetràn a nostres legeires de se rendre compte als uelhs vesents de las concòrd àncias e divergéncias de las doas lengas e, per conséquent, de se far un vejaire assenat sus la controvèrsia de loi* parentat. textes ancians, l'un catalan traduit en sa 1. Ralladores : ralhairitz. femenins analogies en —ora Om : troba tanbén pecadora. en occitàn de �CATALAN E 85 OCCITAN fort damnós a molts. La major part d'ells és bèstia fort dam nos a molts. La major part d'els es bestia de prat, e cascú cuida èsser altre Salamó en saviesa e altre de prat, e cascu cuida esser autre Salamo en savieza e autre Tulli en eloquència. Si hom parla d'alguna matèria subtil Tuli en eloquencia. Si om parla d'alcuna materia subtil denant ells, diran que moites vegades l'han disputada ab denant els, diran que moltas vegadas l'an disputada ab hòmens de gran ciència, e que han de bons llibres d'aquella ornes de gran sciencia, e que an de bons libres d'aquela matèria tractants. Si hom parla ab ells de fet d'armes, materia tractants. Si om parla ab els de fait d'armas, diran que Hanibal e Alexandre foren assat bons cavaliers, diran que Anibal e Alexandre foron assatz bons cavaliers, mas que de tan bons ne trobaria qui bé los cercava ; volentmas que de tan bos ne trobaria qui be los cercava ; volentho dir de si mateis. Si hom parla d'alguns grans fets, diran sona, e sonci, e dire de si meteis. Si om parla d'alcuns grans faits, diran han vist, oit, cercat e llest tant com hom vivent ; e que an vist, ausit, cercat e legit tant com om vivent ; e jamai no isqueren del niu ni sabrien ajustar très llimons jamai no issiron del niu ni sabrian ajustar très limos en un bacin de barber. Iran per les places e per los cantons en un baci de barbier. Iran per las plassas e per los cantos jutjants les gents, escarnints e gitants veri per llurs bojutjants las gents, escarnissents e gitants veri per lors boques. Demanaran régiments de viles e ciutats, e no saben cas. Demandaran régiments de vilas e ciutats, e no sabon régir si mateis e llurs cases. Si plou, o fa vent, o fred o régir si meteisses e lors casas. Si plou, o fa vent, o fred o calor, diràs que son estornells de carabassa ; bé és guarcalor, diràs que son estornels de carabassa ; be es garden que no eixiran de l'arca tro que la coloma sia tornada dan que no eissiran de l'arca tro que la colomba sia tornada o que ab loc ab lo verd ram ram d'hivern d'ivern escarns. escarns. verd lo bec, e estaran d'estiu en lo celler e lo bec, e estaran d'estiu en fo celier e Ja cuina, trufant e dient moites pegueses e la cosina, trufant e disent moltas peguesas e en en en en �86 CATALAN Si van Si van a E OCCITAN l'esgleia, escarniran lo prevere si triga molt en gleisa, escarniran lo preveire si triga molt en dir la missa, lo sermonador si no els diu lo sermó o preïc dire la messa, lo sermonador si no lor ditz lo sermo o presic en très paraules, e los altres hòmens si no van arreats en très paraulas, e los autres ornes si no van arrezatz segons lo temps e les dones honestes si no seran tan orades segon lo temps e las donas onestas si no seran tan auradas com ells volrien, jutjans aquelles d'hipocresia. com els volrian, jutjants aquelas d'ipocresia. a la Quan l'ofici divinal Quan l'ofici divinal célébra, parlaran de barateries e célébra, parlaran de baratarias e de viltats, riuran e no sabran de què, torbaran los circumsde viltats, riran e no sabran de que, torbaran los circumstants, gordaran les dones impúdicament, e no exiran de tants, gardaran las donas impudicament, e no eissiran de l'esgleia mentre elles hi seran. Mas pus que elles ne sien la gleiza mentre elas i seran. Mas pueis que elas ne sian eixides, diràs que son excomunicats : no hi romandrien per eissidas, diras que son escomenegatz no i romandrian per res, ne hi tornarien tro que elles hi son, que han poder res, ne i tornarian tro que elas i son, que han poder de donar-los absolució e suspendre'ls l'entredit. de donar-lor absolucio e suspendre'ls l'interdit.. Quan Quan dant per dant per se se les carreres, se cuiden trencar lo coll, gorlas carrieras, se cuidan trencar lo col, gar¬ les finestres ço que sovent los és impossible aconlas finestras so que sovent lor es impossible acon- van per van per seguir. Puis, vanar s'han de moites dones, que jamai no seguir. Pueis, vanar s'an de moltas donas, que jamai no hauran parlai ab ells ne les coneixeran. E finalment, menauran parlât ab els ne las coneisseran. E finalment, mentiran sens tota vergonya molt més que no parlaran e tiran sens tota vergonha molt mai que no parlaran e jurant, diran ésser en fet coses que null temps foren imajurant, diran esser en fait causas que nul temps for on ima- ginades. ginadas. �CATALAN E 87 OCCITAN EXTRAIT DE LA VIDA DE SANTA DELFINA Recueil d'anciens textes Paul En En partié : Bas-latin Provençal, de Meyer (Page 147) : Ier aquel temps estava aquell temps estava fama, lo cal avia 110m a a Marselha .j. metge de gran Marsella .j. metge de gran maestre Arnaut de Vilanova, niaes- fama, lo quai havia nom maestre Arnau de Vilanova, maes¬ tre en medecina. E Alzeas aviol de son espos, aordenet que tre en medecina. E Ausias, avi de son espós, asordonà que ambedos, marit e molher, anesso a Marselha per so que'I ambdòs, marit e muller, anessen a Marsella per ço que'I dig metge vis los empediments que ero en lor o en alcun dit metge ves los empediments que eren en ells o en algun de lor, e de remedi provesis. La cal cauza auzen la verges de ells, e de remei proveis. La quai cosa ausent la verge Dalphina doptet que per aquesta ocazio lor verginal conDalfina dubtà que per aquesta ocasiô llur virginal contenensa vengues en oblit. E com sobre aysso se acosselhes tinença vingués en oblit. E com sobre això se aconsellés am ma dona Garcens, e ma dona Guarcens acocelhet lhi que amb ma dona Garcens, e ma dona Garcens aconsellà-li que frayre Johan Jolia, cofessor d'ambedoas, anes prumier e frare Joan Jolià, confessor d'ambdues, anés primer e Testament denuncies en secret a maestre Arnaut denunciés en secret a maestre Arnau l'estament contenensa, c'adonc los calia de lor de llur doptar. Era lo dich continença, qu'adoncs no los calia en res dubtar. Era lo dit frayre Johan Jolia del coven dels frayres menors d'At, baro frare Joan Jolià del covent dels frares menors d'At, barô de gran sanctetat, home savi e pervist, e am gran discrecio, no en re sanctedat, home savi e pervist, e amb gran discrecio, e am gran simplicitat ; sobre tôt era en la tement Deu e amb gran simplicitat ; sobre tôt era en la amor de Dieu escalfat, aven conpassio a las miserias dels amor de Deu escalfat, bavent compassió a les miséries dels affligits, e entre las autras vertutz singularment desirava afligits, e entre les altres virtuts singularment desitjava la salut de las armas ; e per amor d'aysso tôt arden am la salut de les armes ; e per amor d'això tôt ardent amb de gran temen Dieu �88 CATALAN meravilhos ciesirie2 si E OCCITAN raezeish donava meravellôs désirer si me'seix donava a totz, don tots, de que a sas ses paraulas no sentio mas divinal amor. E per amor d'aysso paraules no sentien mas divinal amor. E per amor d'això totz aquells que de sa salutar doctrina ero recreatz e enbetots aquells que de sa salutar doctrina eren récréais e embegutz, sobre totas cauzas s'estudiavo aver caritat, amor e guts, sobre totes coses s'estudiaven haver caritat, amor e dileccio a Dieu e ha lor proheme. En tan gran devocio dilecciô a Deu e a llur proïsme. En tan gran devocio yssamen era donat al sagramen de l'autar que per gran eixament era dévot al sagrament de l'altar que per gran dossor e spiritual sabor no podia célébrai' ces grans lagredolçor e spiritual sabor no podia celebrar sens grans llàgremas. Lo diable, contrari mes. Lo diable, contrari tôt be, lhi donava motas moles- a tôt be, li donava moites moles.j. cer, aprop compléta, luy oran en la claustra, ties : car .j. vespre, après compléta, ell orant en la claustra, lo demoni lo près, e per una auta fenestra lo gitet en .j. lo demoni lo près, e per una alta fenestra lo gità en .j. solier ; mas per la virtut de Dieu gardat e defendut, no'lh soler ; mas per la virtut de Deu guardat e defés no li pauc [poc] nozer. Aquest frayre e madona Garcens ero spipoc noure. Aquest frare e madona Garcens eren spi¬ rituals maestres de la virgis Dalphina e de son espos, e cum rituals maestres de la verge Dalfina e de son espôs, e com fosso vengutz a la ciotat de Marselha e's fosso presentatz fossen vinguts a la ciutat de Marsella e's fossen présentais al metge, el, ayssi cum per frayre Johan Jolia era estât al metge, ell, aixi com per frare Johan Jolici era estât enformat, los receup benignament e lor promes segurtat. informat, los recebè benignament e'is promes seguretat. E continuamen visitan els per .xv. dias que esteron aqui, E continuament visitant ells per .xv. dies que esteren aqui, ordenava lor tôt dia viandas e de la manieyra de dormir tias : a car ordenava los toi dia viandes los enterrogava en los enterrogava en public, public, de la e manera de part, amb ambedos a part, amb anibdòs dormir mas a o mas o amb amb 2. Desirie(r) : desirer. Lo catalan emplegu regularament desig qu'existis tanbén en occitan desieg. Desirer se troba dins Llibre de Deu de R. Llull. �CATALAN E 89 OCCITAN .j. de lor, totz temps parlava de las causas spirituals ; .j. de ells, tostemps parlava de les coses spirituals ; e'is autres que ero amb els vëngutz se pessavo que trace'is altres que eren amb ells vinguts se pensaven que tractesso dels secretz empedimens ; e'1 dig metge merevilhan tessen dels secrets empediments ; e'I dit metge meravellant la purtat de lors pessas e tan gran sanctetat de lor vida, la pur état de llurs penses e tant gran sanctedat de llur vida, el qu'era dévot, fo fach may dévot. ell que era dévot, fo fet més dévot. III EXTRAIT DE "L'EVASIO" d'ALFONS MASERAS. Pag. 91 El senyor Casadevall no és pas vell, Lo sénher Casadevall es pas vielh, ell mateix digui el diga ço i vulgui volga coneguts. que que diguin el que els senibli els seus digan ço que lor semble los sieus coneguts. Però cap dia de la setmana no té per ell, tanta dolçor ni il/as3 cap de jorn4 de la setmana a pas per el, tanta doçor ni tanta beutat com el diumenge. En aquest dia, ell se sent tanta beutat com lo dimenge. Dins5 aquest jorn, el se sent viure, se sent ell mateix ; el seu optimisme floreix. Durant viure, se sent el meteis ; lo sien optimisme floris. Durant tota la setmana l'espera com un alliberament. I quan s'hi tota la setmana l'espera com una deliurançaG.. E quand s'i el meteis troba, és troba, e un home benestruc, es un orne benastruc. En havent dinat l'hivern, si Elisa no vol sortir, ell l'ivern, si Elisa vol pas sortir, el l'abric, el capell i el bastó i se'n va al café, a garlar l'abrigalh, lo capel e lo bastôn e se'n va al café, charrar7 a En avent dinnat per pren pren amb amb 3. Però : mas. L'occitan modem a perdut perô e l'a reconstituit en per aquò, pr'aquò. Lo catalàn anciàn aviá mas e lo modem a més. 4. Dia : jorn. catalàn modem 5. En : Dia subsistis gaire en occitàn qu'en gascon. Lo serva jorn, tôt ben que mens usitat que dia. dins. Lo catalàn 6. Alliberament 7. Garlar : : se servis correntament de dins. deliurança. Lo catalàn coneis deslliurança. charrar. En catalàn xerrar de meteis sens. �90 CATALAN OCCITAN E els amies, o a donar un tomb, tôt passejant, fins a la Plaça los amies, o donar un torns, toi passejantt fins a la Plaça de Catalunya. Després, las aviat de les enraonies, torna a de Catalonha. casa a casa0 a Après, las aviat dels rasonaments, torna entrada de fosc. A l'istiu no sol moure's a del boca de nueit10. Per l'estiu leumensP se mou pas del pis. Si en acabar de dinar agrafa un llibre d'història lotjament. Si en acabant12 de dinnar agafa lin libre d'istòria o de filosofia, algun manual de vulgarització, gairebé o de filosofia, quoique mariual de uulgarizaciôn, gairebén sempre s'installa en un balanci, prop del balcó, i per sempre s'installa sus una cadiera balançadoira, prep del balbé que la matèria l'interessi, acaba fent-hi una becon, e per tant que la matèria l'interesse, acaba en i fasent caina. Quan es desperta, ja és a mitja tarda. Si Elisa un som. Quand se desperta, déjà13 es a mieja vesprada. Si surt, ell roman sol, car la soledad no l'espanta pas. Algunes Elisa sort, el demora sol, car la: solesa l'espanta pas. De vegades, molt poqu.es, pare i filla se'n van a respirai- l'aire vegadas, plan paucas, paire e filha se'n van respirar l'aire pels afores de la ciutat, però en tornar a casa suat i abora l'enfora de la ciutat, mas en tornant a casa susant e aborrit, Bartomeu Gasadevall es dol de no haver-se quedat a rit, Bertomieu Casadevall se dol d'aver pas demorat14 a la seva gàbia. la sieu gàbia. Des de De sible sible totes les a a amb els balcons oberts, el bonhome estant, amb los balcons oberts, lo bon orne casa, casa totas las 8. Tomb : del remors rumors torn. Torn a de la un era sen- era sen¬ el penetr,aven de carriera, que lo penetravan de carrer, sens que diferent en catalan. Casa : casa. En occitàn, leumens ostal, maison ; casa es sobretot usitat en parlai- foissenc. Ostal del catalan vol dire 9. ostalariá. 10. Fosc existis de en occitàn amb lo fosc equival al provençal a 11. Sol. Lo verb soler subsistissiá XVII. 12. En acabar tanbén sens d'escur ; a l'entrada la fosca. en occitàn vers lo segle una forma gascona e auvernhata. segurament un gallicisme ; ja es d'usatge rare e un pauc arcaïc dins aquel sens. 14. Quedat : demorat. Aquesta forma existis tanbén en catalàn. 13. Ja : es déjà. Déjà es �CATALAN solemnitat la dominical. E 91 OCCITAN Els crits perduts dels nois perduts dels mainatges15 barri que jugaven a arriscats o al fútbol, els d'un quartier16 que jagauan a barras o al futbol, los d'un la solemnitat dominicain. Los crits del del venedor ambulant de refrescs o de tallades de cindria, el vendeire ambulant de refrescs o de talhadas de citre, lo grinyolar llunyà dels tranvies, cruissir17 alunhat dels tranvias, i quan la nit era propera els xiscles dels falziots i dels e quand la nueit era vesina los giscles dels faucils e de las oronelles que feien zigues-zagues per l'espai. arondetas que fasián zigas-zagas per l'espaci. rodolar d'un automobil, el redolar d'una automobila, lo Aquell diumenge Bartomeu havia ja gosat a obrir els Aquel dimenge Bertomieu aviá déjà gausat dobrir los balcons. Erem a la primavera. Feia un dia lluminós, diàbalcons.. Erem a la prima. Fasià un jorn luminós, diafan. La ciutat, com els homes, semblava reposar de les fatifàn. La ciutat, com los ornes, semblava repausar de las fati¬ gues quotidianes i respirai- a pler l'aire pie de sentors que gas quotidianas e respirar à plaser l'aire plen de sentors que li enviava la muntanya i la brisa salabrosa que li venia de li enviava la montanha e la brisa salabrosa que li veniá de la mar. La gent bavia invadit els carrers extrems i els la mar. Las gents avián envaït18 las carrieras extremas e los parcs, s'havia escampat pel Montjuic i pel Tibidabo, per parcs, s'eran escampat s pel Montjuic e pel Tibidabo, per Vallvidrera i Vallcarca, per tôt alli on trobava aire i Vallvidrero e Vallcarca, per tôt ont trobavan d'aire e espai, desitjosa de fruir de l'esplendidesa del dia. d'espaci, desirosas19 de gausir de l'esplendor del jorn. Bartomeu, des del seu balcó, dominava la falda de Bartomieu, del sien balcon estant, dominava lo penjal de 15. Noi : mainatge o mainat. Lo catalan a mainada : los cnfcuds. En provençal ninoi significat petit, délicat. 16. Barri : quartier. Quarter catalan a lo meteis sens. Barri occitan equival a faubourg del francés. 17. Grimjolar : cruissir. Cruixir del catalan a lo meteis sens. L'occitan a lo simple grinhar amb una significaciòn identico. 18. Invadit : 19. Desirosa envaït. En catalan tanbén envair. : desitjosa. En occitan anciàn desieg era conegut. �92 CATALAN E OCCITAN la muntanya, amb les seves clapes de verdor, les seves la montanha, amb las siens tacas20 de verdor, las sieus vil'les Manques, escalonades coin relicaris refulgents villas blancas, escalonadas com de relicaris resplendents grades d'un gran altar. I es recordava de quan sobre21 las grasas d'un grand autar. E se recordava de quand era noi i ell hi anava a peu, enfilant-se per les dreceres, era mainat i el i anava a pe, s'enfilant per las drecieras, su! tant pels matolls i per les arbredes com un cabridell, sautant pels matasses e per l'arbratge com un cabridôn, sense por de trobar ningii, com no fos un riistec caminant sens paur de trobar degun, si no fogues un ruste caminant o un passejador solitari, taJment com si es trobés a mil o un passe jaire solitari, com si se trobès a mila llegùes de la ciutat. legas de la ciutat. damunt les IV EXTRAIT DE "LA VIDA D'ESOP " de Maxim PLANUD traduita en lengadociàn. L'endeinàn, lo mestre se'n tornet a la ciutat, e Esop folL'endemà, el mestre se'n tornà a la ciutat, i Esop cajant lo camp coma li avián mandat, quand unis capelans vant22 el camp com de Diana d'autres o li havien manat, ornes quan uns capellans foraviats lo rencontreron e lo de Diana o altres homes foraviats l'encontraren i cl supliqueron per Jupiter ospitalier de lof ensenhar lo camin suplicaren per Jupiter hospitaler d'ensenyar-los el cami que menava a la ciutat. El, après los aver menats que menava a la ciutat. Ell, desprcs d'haver-los menats jos l'ombra d'un arbre e los aver servit un repais frugal, sota23 l'ombra d'un arbre i d'haver-los servit un àpat24 frugal, 20. Clapes : tacas. Taca es tanbén catalàn. 21. Damunt: sobre. Lo provençal a un adverbi damont. 22. Cavant : fotjaiït. Lo catalàn fotja vol dire chauchàs, fanf/às, mentre que cavar occitan equival a traucar e fosegar. 23. Sota : jos. Sota es représentât en provençal e gavaudancs. Jus existis tambén 24. Apat : en catalàn. repais. Lo rossilhonès a repeix. �catalan los aviel e 93 occitan demanda van. Esmoguts de reconeissença Moguts de reconeixença per l'ome que lor aviá donat l'ospitalitat e que s'era per a l'home que els havia donat l'hospitalitat i que s'havia fait lor guida, élis leveron las mans cap al cel e lo recomfet llur guia, ells llevaren les mans cap al cel e lo recompenseron amb lors pregàrias. Esop tornat al camp e canpensaren amb llurs pregàries. Esop tornat al camp i cansat per la calor e pel tribalh, se daisset arrapar pel som, sat per la calor i pel treball, es deixà arrapar pel son, e somiet que vesiá depès davant el la Fortuna que li i somnià25 que veia dempeus davant ell la Fortuna que li donava la libertat de la lenga e lo cors de la paraula, amb donava la llibertat de la llengua i el curs de la paraula, amb aquela doctrina que pertoca a la faula. aquella doctrina que pertoca a la faula. Sulcop despertat, diguet : O ! qu'ai plan dormit, e quin De cop despertat, digué : O ! que hé ben-6 dormit, i quin bel somi me sembla d'aver vist ! e garatz-aqui consi parli bell somni27 em sembla hauer vist ! i heus aqui com parlo els coma avià com liurament ho demanaven. buou, ase, rastel. Pels Dieus : lliurament o bou, ase, rascle-8. Pels Deus : ! entendi d'ont ! entenc d'on aquesta gracia ; coma son estât pietadôs e mai aquesta gracia ; com he estât pietés i també ospitalier, ai aquerit una divinitat favorabla. Rendre serhospitaler, he adquirit una divinitat favorable. Retre29 servici es donc la font de la bona esperança. Atal Esop convei es doncs la font de la bona esperança. Aixi30 Esop con¬ tentai se'n tornet a la fotja. Mas coma lo prefecte del camp tentât se'n tornà a la cavada. Més com el prefecte del camp (Zenàs era son nom) vengut cap aïs obriers ne batiá un per (Zenàs era el seu nom) vingut cap als obrers en batia un per me ven em ve 25. Somnià en : somiet. Las formas somiar, somi son correntas catalan. 26. Plan : 27. Somni ben. Ben existis tanbén en accitàn. somi. Veire nota 25. : 28. Rastel Ire que : rascle. En lengadociàn rascle es lo fr. herse, raenrestell catalàn désigna nostre rastelat e nostre rastelier. 29. Rendre : retre. L'occitan 30. Aixi : atal. En lemosin vielh catalàn aviá aital. a e redre. en foissenc aissi subsistis ; lo �94 CATALAN E OCCITAN qualque leugiera negligéncia dins son tribalh, Esop s'esqualque lleugera negligéncia dins el seu treball, Esop s'escridet sul cop : Orne Id'autoritat de qui bâtes atal lo que cridà de cop : Home ! d'autoritat de qui bats aixi el que n'a pas cap de tort, e cada jorn nos macas temeràriament ! no té cap tort, i cada dia ens maques temeràriament ! 0 denonciarai tôt al mestre. Zenàs, ça que la, tôt embaho denunciaré tôt al mestre. Zenàs, ça com lia31, tôt esbalausit en ausint las paraulas d'Esop, se penset : puei qu'Esop lait en oïr les paraules d'Esop, pensà : puix que Esop comença a parlar, non me fariá cap de profieit aici ; me comença a parlar, no em faria cap profit aci ; em lo cal donc prévenir ; l'acusarai davant lo mestre, pus leu cal doncs preuenir-lo ; l'acusaré davant el mestre, més aviat qu'el meteis o faça e que lo mestre me prive de la sieu que ell mateix ho faci i que el mestre em privi de la seva procura. Sus aquò, se'n anet a la ciutat cap al mestre, e procura. Amb això, se'n anà a la ciutat cap al mestre, i tôt esmogut en s'apropiant d'el : salut, mestre, ço diguet ; tôt commogut en apropar-se d'ell : salut, mestre, digué ; aqueste li respondet32 : qu'es aquò que t'a esmogut ? aquest li respongué : que és aixà que t'ha commogut ? e Zenàs : una causa mostruosa escasuda33 al camp. — Seriá 1 Zenàs : una cosa monstruosa escaiguda al camp. — Séria qualque arbre qu'auriá portât de fruta dabans lo temps o qualque arbre que hauria portât fruit a abans el temps o qualque ega qu'aurià polinat contra natura ? — Non pas qualque egua que hauria parit34 contra natura ? — No pas aquò : mas Esop, qu'era mut abans, ara s'es mes a paraixò : més Esop, que era mut abans, d'ara s'ha posât a par¬ lar. E vesi, diguet lo mestre que t'agrada pas, puei que lar. I veig, digué el mestre que no t'agrada, puix que lo creses un mostre. Es vertat, mestre, ço diguet Zenàs, el creus un monstre. Es veritat, mestre, digué Zenàs, — — — — 31. Ça com lia 32. Respondet ponguet. 33. coma Escasuda : escaiguda. Lo vielh catalan aviá de formas casut, cahut. 34. Parit Parir ça que la. Locusions adverbialas parallelas. respongué. En occitàn tanbén om troba res- : : : polinat. En catalàn, pollinar apertén al vielh occitàn. se ditz de la sauma. �CATALAN E 95 OCCITAN car li daissi dire tôt lo mal que vol contra car li deixo dir ieu ; mas ço vol contra mi35 ; més ç\p qu'es insuportable es qu'insulta los Dieus e tu meteis. que és insuportable és que insulta els Deus i tu mateix. Encolerit d'aquò lo mestre diguet : Zenàs, gara-aici, Esop Encolerit d'aixd30 el mestre digue : Zenàs, vet-aci, Esop t'es liurat ; vend-lo, dona-lo, fai-ne ço que voldràs. E quand t'és lliurat ; ven-lo, dona-lo, fes-ne ço que voldràs. I quan Zenàs l'aguet recebut amb tôt lo poder qu'aviá lo mestre Zenàs l'hagué rebut amb tôt el poder que ténia el mestre sus el e qu'i renonciet, aqueste diguet : ara ne pos far tôt sobre37 ell i que hi renuncià, aquest digué : ara pots fer tôt ço que te plaira. Escaset, ça que la, qu'un orne que ço que et plaurà. Escaigué, ça com lia, que un home que voliá comprar de bestial e que per aquò passava dins volia comprar bestiar3S i que per aixà passava dins aquela contrada, ne demandet a Zenàs. Aqueste li diguet : aquella contrada, en demanà a Zenàs. Aquest li digué : non te podi vendre de bestial, mas si vols comprar un esclau no et pue vendre bestiar, més si vos comprar un esclau mascle, l'avem aici. Lo marchand demandet qu'om lo li fesse mascle, el tenim3D aci. El marxant demanà que hom li fes venir, e quand l'aguet vist, diguet a Zenàs, en s'esclafint venir, i quan l'hagué vist, digué a Zenàs, esclafint-se de rire : d'onl as trait aquela ola ? serà un tronc d'arbre o de riure : d'on has tret aquella olla ? serà un tronc d'arbre o un orne ? pel segur si non avià de votz semblarià un oire un home ? de segur si no ténia veu semblaria un odre uflat. Consi as retardai mon viatge per aquela abominainflat. Com has retardât el meu viatge per aquella abominanación ? e sus aquò repreniá son camin. Esop, ça que la, ciô ? i amb aixà reprenia el seu cami. Esop, ça com lia, tôt et mal que 35. Mi : ieu. Los pronoms XVII en Lengadoc. 36. Això : 37. Sus sobre : Avem an disparegut vers lo segle aquà. Lo catalàn anciàn sol aviá aquò. 38. Bestiar : amb lo meteis 39. mi, si : : La forma sus era tanbén catalana. bestial. Lo text occitàn avià cabal que trobam sens en catalàn de Lleida. Lo tenim. possesión per haver e vielh catalàn lo marselhés se expremissiá tanbén la servis de tenir. �96 lo catalan e occitan demorès, mas el se revirant : demorès, mes ell gifant-se : fai-te enré vilàn gos, li diguet. Esop, ça que la, responfes-te enrern gos villan, li digue. Esop, ça com lia, respondet : diga-me per quina causa es vengut aici ; — per gué : digues-me per a quina cosa has vingut aci ; — per a comprar quicom de bon, mas n'ai pas afar de tu qu'es camprar quelcom de bo, mes no he pas a fer amb tu que ets inutil e poirit ; — al contrari compra-me, e si i a encara inûtil i podrit ; — al contrari compra'm, i si hi ha encara qualque fe, te poiriá ajudar força ; — en que me poiqualque fe, et podria ajudar, força ; — en que em poriás ajudar, puei que fas del tôt fasti?— n'auriás pas a l'ostal dries ajudar, puix que fas del tôt fàstic ? no tindries a casa de mainatges boleguets e ploraires ? lor fariá l'efieit d'una nois belluguets i ploraires ? els faria l'efecte d'una feràmia. Tôt risent d'aquò, lo marchand diguet : Zenàs, fera. Tôt rient d'això, el marxant digue : Zenàs, quant vols d'aquel marrit vas ? — Très obols, ço diguet quant ne vols d'aquell vas dolent40 ? — Très obols, digué41 el seguissiá e li disiá seguia i li deia que que aqueste. Lo marchand paguet sul cop los très obols, en diaquest. El marxant pagà de cop els très obols, dient : sent : non despensi res, mas tampauc non compri res. Quand no despenc42 res, més tampoc no compro res. Quan agueron fait lo viatge e qu'arriberon a l'ostal, dos mainatges hagueren fet el viatge i que arribaren a casa, dos nois qu'eran encara amb lor maire, espauruguits a la vista que eren encara amb llur mare, esporuguits a la vista d'Esop, se meteron a cridar ; e sul cop, Esop diguet al d'Esop, es posaren a cridar ; i de cop Esop digué al marchand : as ara la prova de ço que t'ai promés. marxant : ara tens la prova de ço que t'he promés. L. Alibert. 40. Dolent 41. : marrit. Dolent existis tanbén en occitàn. Ço diguet : digué. Lo catalàn pot emplegar ço de la meteissa faiçón : ço és. 42. Despensi : despenc. L'occitan possedis tanbén lo verb despendre e la forma despenc apertén al vielh occitàn. �SECRET « « La terra faguet « Los DE L'ERBA congreet d'erba verda que caduna de sa mena. veget qu'aquò era bon. » Genesi, I, 12. sa grana E Dieu primiers passes d'au record caminan dins l'erba rasa que vou viure au grand soleu e beure als somis banhats de la nuoch. L'erba era nostra companha. Viviàm sempre mesclats a sa frescor, amies de la vida umila que matas fernissentas las lant sus rescond. Las arrapàvem a plen ponhat tôt raba- l'aira de davant mon ostau. N'aviàm las mans ver- n'aviá l'amar perfum. Per nostre uolh pacient s'enauçava au misteri d'una seuva, quand seguissiàm entre sos fius lindes lo trabalh de las fornigas afogadas que rabalavan arderosas de laisses que las escfàchavan das e nostre pas vint cops. Erem Los mestres de l'erba lo amanhagat per ela e de temperis que desvariavan un temps aquela paura republica de bestiolas. Descabestràvem los elements e i negavem son trauc amb una gorgolina de terra que nos aviàn bailat per degaunhar lo rossinhou, en bufant dins l'aiga. Om se laguia leu de refaire lo rossinhou ; nos servissiàm de la gorgolina de terra per oarrejar l'aiga que servis sempre, tant per pastar l'argela coma per abeurar quauque vielha figuieira sauvatja e mitât seca, qu'un bon parelh de jorns prenguèrem d'una amistat que i era pas de segur acostumada. Era mau plaçada, la paura, nascuda entre las peiras secas d'una muralha, ras d'aquela erbai qu'era nostre univers. A temps de prima, amb un cotel capusàvem sas brancas novas, fasiàm sautar sa rusca tendra que rajolava de lach, d'un lach que teniá son misteri, e verenós, pareis, un pauc poison perqué fai coflar las hoquetas coma las d'un sabaud. Fasiàm secar la rusca per n'engimbrar de siblets. L'estiu quand la figuieira avià tirât de la roca pro de saba per coflar sa mieja dotzena de figas, las acampàvem encar verdas e e morre fasiàm bufar d'un teune alén de brofoniás �98 MAX duras, ROQUETA a la poncha d'un bastón, nos las trasiàm de lo morre. La nuoch, après lo sopar, tornàvem rabalar dins l'erba. Alongats sus l'esquina sentissiàm als botelhs, a las mans e au copet la mofla frescor que tirava dau ceu estelat. Negà- e ficadas luonch per vem nostres uolhs de la fonsor dau firmament e dau lum doç que tremolava doçament e cercàvem a devinhar las bolieiras d'aquel monde estrange que se rescondiá dau solelh. La luna trasiá d'ombras sur lo camin de Sant Jaunie, d'aubres segur, coma se'n troba au long de tôt camin. Podiam pas pensar qu'aquel camin servissiá pas Traversava lo ceu tôt drech coma un que a quicom. onte vai e quand la negra montanha l'arrestava, nostre pantais lo seguissiá ben luonch, en d'estranges païs, tôt au long de son sap clarum de luna. Tôt respirava los igrilhs cantavan esconduts dins l'ombra pantais los vesiá — e quand ausissiàm son cor tremolant acompanhar lo silenci de la nuoch, sabiàm ben que, tau lo monde davant sa porta, los grilhs assetats davant lor trauc prenián lo fresc en mirant las e de l'erba ont nostre estelas. Lo trauc dau grilh, jos un fiu d'erba se dobris. Davala doçament dins la terra. Sabiàm lo biais que fau per los aver. Amb una palha fina tafuràvem au fons dau trauc, escon¬ duts dins l'erba, en maut de la porta. Lo grilh montava amb prudéncia e vesent pas degun davant sa porta sortissiá. Una man lesta bombissiá e lo paure grilhet era leu engabiat. E dins sa gàbia ont vesiá mai de ceu que per lo trauc de son ostau, lo paure el deviá cantar, sus la peira fresca d'uiia finestra, per bressar d'un somi de luna lo som de son mestre crudel. Es dins l'erba qu'avem ausit los contes de Prien. Trabaveniá pausar sus l'aira au faucilhs negres a volada montavan dins lo ceu amb de longs crits d'alegria. El, assetat sus lo rotleu, fumava una vielha pipa en terra e sos uolhs blaus seiguissián, darrier lo ceu, sabe pas quan somi de jovença. Darrier lo ceu, i aviá un bosc, luonch, ben luonch amb de pins d'una granda auçada. E las palombas de l'autón i prenián la retirada a l'ora blonda dau calabrun. Aquel bosc ont aviá caçat era plen de misteri per nosautres, lhava lo jorn sus lo camin e lo vespre se mitàn dels enfants entre que los �SECRET coma s'era un DE L'ERBA bosc encantat, amb de voses dins los aubres e de rais de lum dins los clars a l'entorn de quauque bèstia meravelhosa. paraula d'aquel ome nos encantava. E demoràvem escampilhats a l'entorn de son rotleu a seguir tota Tota muts emmascaire. mai bela e qu'era estranja malautiá e sau- ia musica de somi que dabanava lo vielh Se parlava de la íìlha dau rei, qu'era la retenguda dins sa cambra per una vada per Joan de l'Orsa que trapava son mau : un sabaud qu'era rescondut jos son coissin. Se parlava de la bèstia de set testas e d'un castel qu'era jos la terra, ont lo mestre de l'ostau, qu'era benleu lo diable, fasiá sautar d'uous dins una padena d'aur. Mas Joan de l'Orsa era sempre sauvat e se'n bastón de bois sus un camin tant estelat e camin de Sant Jaume. I aviá tanbén un auceu d'aur qu'anonciava sempre a Joan anava amb son tant beu coma lo volián sos enemics e que traversava lo conte coma palombas de l'autón traversan lo ceu de mon païs. Ont era la font de tôt aquel encantament ? Los uolhs d'aiga au travers dau fum blau de sa pipa semblavan lo tirar daiu blau dau ceu. Mas lo vielh sabiá tant plan lo ço que las secret de l'erba. Anàvem tanbén sus la ferrâtj a ont s'espandissiá la bugada los bartasses d'agru- las peiras d'una muralheta o sus nela, que cigalejavan de la blancor sus dels linçous. De la ferratja se vesián blavas e lindas las Cevenas d'ont veniá l'alén garrut e fresc dau vent terrau. Las Cevenas eran la paret blava qu'escondiá tôt un païs enconegut entrevist dins las paraulas dels pastres que i anavan pasturgar l'estiu e dins l'ime estranige e greu dels vendémiaires que ne davalavan en setembre amb de cauças de velós, de grands capelasses negres e que rabalavan dins son camin un perfum mesclat de pastura, de lach e de grand vent. Contes de caça, d'espera au lop, noms sauvatges, tôt compausava a aquel païs non manit es la patria, lo païs sabe quan lum de legenda. Dau qu'a pas jamai vist. La ferratja era la terra dels grilhs. E caçant los grilhs rabalàvem entre las mauvas alongadas qu'enauçavan tôt l'estiu sas flors umilas jos lo ceu. De cops las grands nos las �100 MAX ROQUETA fasiàm acampar, las doças mauvas, e de saupre aquel poder contra lo mau, nos bailava l'idea que fasiàm quauqueren de grand. Conoisse pas de flor que siá tant umila coma la mauEntre las erbas, e coma elas, mena una vida de patz, sens levar d'espigas contra degus. Mas ne sabiàm que per pas res, au que passa a costat, ponhisson lo botelh e fan va. venir lo sang. Las conoissiàm las aigalosas, de fions jaunas, seguras d'elas, e que de la terra a l'aur de son espelisón ponchan de tôt vanc sas lanças afustadas. Conoissiàm los car¬ dons per l'ainanhagadis de sa flor sedosa e que, secats per l'estiu, derrabats pel vent d'autón, se'n van rabalar per los camins amb un planhum de fuolha morta. Es aqui qu'un vespre d'abriui entre l'erba que verdejava, e tota una vida nova ont lo calabrun trasiá son aur, vegèrem passar dins l'er e tombai- d'un vou pesuc, coma embriagas, de bestioletas endauradas e qu'embaumavan l'aura d'un perfum greu e d'alas teunas e doç. Rescondiàn a mitât, en tocant lo sou, lindas, jos una coca dura, e mitât estabosidas demoravan aqui jos la man. Ne ploviá de pertot, e vengudas, semblava, dau ponent, tustavan tôt de son vou las. Tôt aquò nos faguet grand lagui. N'aviàm pas jamai vist e sabiàm pas de qu'era. N'acampèrem de plens màntols e tôt cornent, las porgèrem au vilatge. E los vielhs que beviàii l'er fresc d'aquel jorn fenissent ne prengueron dins sas mans e bolegant la testa nos digueron qu'eran las mangarossas. E sachèrem atau que la prima era venguda. Era lo temps de s'espandir per los camps jos lo ceu linde; tressalissián au mendre alén, aviàn de rebats d'aiga e semblavan mirar lo blau de l'er. En naut dins lo lum clar, de nivols giigants, coma de montanhas de neu, amolonavan d'images esbleugissents de pantais, e fasiân mai fomsut l'espaci. E nosautres dins los blats, dins la civada que nos veniá fins au ventre caçàvem los parpalhons que sautavan bombissiàn leugiers dins l'er blau. L'espiga nova era ten¬ dra e doça a la dent. E de marchai- dins e aquela aquô mar erbagiva, nos bailava la força embriagada dels cavaus marins. Ras dau valat tremolava la bauca, erba longa, sauvatja e garruda, que, tant sarrada coma lo blat, demanda pas au solelh e a la terra que de viure sa vida umila dins son can- �SECRET La ton. DE L'ERBA trapilhàvem, la caucàvem, trencàvem de la bauca pre coma una sos fius e 101 volcats sus sa terra amars. Pasmens era sem- flatinga. Los blats aviàn de verdas espijgas ja grevas e clinadas, e de l'er. Granadas e sarradas las aviàn un joine gabel portant fuolha e rasim verd, las aviàn vistas a l'onor clavadas au linçou de neu qu'espandissián per carrieiras per festa-Dieu, quand dins lo balançadas a l'agrat vistas crosadas amb fuin de l'encesier tremolava l'aur del cibori. Las ilors de la jau- a l'entorn del preire e la garriga entieira se sarrava a l'entorn dels autars. E lo vespre, au lindau de ïnaubre dei la gjeisa, escobant d'un revès de man nas ginesta volavàn las flors passidas de la festa, dins un carrat fach amb de greda, jogàvem, agromolits au carrelet. Jogàvem tanbén au cotelet ; quand mieigjorn escanava tôt de son fuoc fasiàm de cops a las peiretas. A las fonts vesinas anàvem abeurar d'un bon cap d'aiga- fresca de gargantas asseeadas de erits. Lo freg dau maubre era bon als botelhs e quand una vielha sortissià de la gleisa, nos veniá per la porta un perfum fresc d'ombra, d'aiga santa e d'encesier. Una bela flor se congreava entre las espigas dau blat, amb de campanetas amolonadas a la cima, e capelàn », per sa color de setmana santa. I aviá tanbén entre la bauca, una erba espigada e barbuda coma l'ordi e qu'aimàvem plan per sa força misteriosa. Quand la metiàm lonig dau ponhet entre la pel e la camisa, aviá leu fach d'agandir fins a l'espalla. Aquela erba viventa e volontària aviá tota nostra amistat. Nos teniá companha a l'escola e nos ajudava a passar de pensada lo veire blau de la finestra per nos espandir dins los camps. violeta grassa Ji disiàm « lo Las e e rasas lo fraisse espessas ont la redorta liga d'un a l'autre l'olme bailavan lo secret de sas ombras. I cercàvem nos qu'emperlejava la nuoch de sa pura musica, aiga lindia que flahuta e se cala e fa mai fonsuda la nuoch e sa tenebra sens esfrai. Lo lum de la luna es sol tant la nisada dau rossinhou aquel cant. Sos silencis mesclavan lo monde planhum e la votz dau monde era serena e doça coma lo record d'un benfach. Nos calàvem per l'ausir, esconduts dins l'ombra d'una mata, sens alén e las peiras eran blancas per los camins. clarent a son coma �102 MAX ROQUETA aimàvem rabalar long dau camin. Amaisava sa quitava pausar ail fin de l'erba sa poussa aimistosa Los camins son ries de ventura. En fora dels païses ont mena, rabalant au long dels serres o davalant entre las combas enfosquidas, sos entorns podon téner mai de causas que lo marge d'un libre. La prima i semena sos lunets, aigatge de verd e mol clarum, flamba que sembla sortir de la terra e que recorda aquel lum extrange qu'aluca la nuoeh als uolhs de la sauvatgina. Nostre pas ressonava au long de las parets caudas e se calava a la sortida dau vilatge, e quand los faucilhs avián rintrat dins son trauc jos los teulats, era nosautres qu'esperlongàvem sos crits. Tota peira dau camin nos era una ven¬ tura. Tota figuieira sauvatja nos era ostau, carri o vaisseu. Lo vespre blancor e Son folhum nos rescondiá lo resta dau monde. Nos demo- pas que lo ceu estelat, e nos sentissiàm leu au mitàn de las estelas. I avià pas pus de terra, e sol dins l'espaci sens rava fin, lo cant dels grilhs, musica celesta, sostava lo silenci. Long coma una perla d'a<iga; au fiu de l'erba, lo crit d'un chot fasiá tornar nostre somi a la fonsor fresca de la terra e sola la blancor dau camin bailava carrieira Devalàvem de l'aubre e a nostre vanc. las ranetas verdas sautavan dins la poussa clara, elas fuolha de figuieira. qu'avián passai lo jorn a l'ombra d'una Crosàvem tanbén de sabauds greus e ventruts, dau pas lent, que bufavan en plegant e collant de longa la pel mofla de sa (gargamela. Avián d'uolhs lindes, ceuclats d'aur, fonsuts e purs coma l'aiga tenebrosa d'un potz. N'avem fach sofrir mai d'un, d'una man crudela, que quitèrem sagnós au mitàn dau camin amb una boca que badava a la nuoeh e d'uolhs qu'aurián begut tota la pietat dau monde. Anàvem d'un pas greu a l'aiga dau lac, miralh ont s'alonla luna, ceucle d'un autre ceu ben mai fonsut, ont tresanavan longament las estelas. La nuoeh, un poble de rane¬ tas, de sabauds e de granolhas se i acampava e menava gava baralh dins lo clarum tremolant de la luna. Au calabrun, las serps d'aiga i secutavan las granolhas que badavan au soleu. Las arrapavan per detràs e las engolavan a beles paucs, vivas e cridantas, fins a la boca passada dins la terribla gar- ganta, lor crit se calava per sempre. De la fonsor de l'aiga �SECRET DE L'ERBA 103 s'alonga vesiàm de cops montai- leu sus l'aiga i bocada d'er, e davalar tornamai s'escondre, de bèstias en forma de la sert, mas amb una boca larga, de patas espessas e sa granda coa que batiá l'aiga molament. De cops, se vesiàm pas res, demoràvem aqui sens bolegar en mitàn de l'aiga. Las blandas, bèstias terriblas disián los ont l'erba prene una vielhs : Se la serp voliá, se la blanda podià, davalariàn lo mai fort cavalier. beure d'una font ont i a una blanda. Son vérin perdona pas jamai. Qúé de pantais avem pas fach tôt mirant la bestioleta pausada dins l'aiiga coma si dormissiá. A quel camin dau lac era tamben aquel ont avem crosat mai d'un cop de paurets als uolhs de ceu banhat, amb una saca dins l'esquina, e que de vilatge en vilatge espacejan una vida que recorda Sant Francés, lo paure d'Assis. Siàm pas segurs sus aquel floc de blanca terra, a l'ora ont lo ceu es pie d'irondas, de l'aver pas rescontrat. Aviá dins l'uolh quicom de bon coma lo ceu de nuoch e lo talhón de pan que li bailàvem, ne trasiá la mitât a son chin. La doça boqueta era sempre lesta per la preguiera e sabiá tanbén las paraulas que dobrisson lo cor de las bèstias. Son camin era davant el, sempre davant el, e las nuochs de l'estiu eran doças per lo som d'aquel orne. Cal pas Las nuochs d'estiu an lo perfum de las peretas de Sant rabala au long de las rasas e s'arresta dins los valats ont l'erba s'asseca e m ad ura son gran. Las vinhas son Joan ; ernbriiagadas de saba e de verdor e los gavels mesclats se ligan tendrament dins lo sol temps d'una nuoch arderosa e breva. Tant breva que lo rossinhou se laguia pas de cantar. Mas la nuoch santa, la nuoch esperada, aquela ont tôt au monde sembla demorar quicom de novel, es de segur la nuoch de Sant Joan. Sembla' que la jorn tanbén vou esperar, sembla que vou pas finir e lo ponent es d'un clarum de remembrança. Es la nuoch ont s'alucan los fuocs, ont crema la ginesta passida de festa Dieu e los gavels de l'an passât e las bélugas, dins un bruch petejant montan en garba dins l'escurina. Es lo temps de las passejadas sens fin, e quand �104 es MAX ROQUETA amaisat lo brasàs los sauts dels enfants s'esperlongan ben tard, entre que s'entend de pertot lo parlar dels ornes e lo cant linde e pur dels auceus. bon quand tornàvem d'aquela nuoch d'encannos bolegavan lo repaus e poblavan de somis e d'esperits un monde ont las ombras eran trop claras. Los serres avián mai d'auçada e rescondián mai de misteri jos aquel ceu de junh ont sola lusissiá l'estela dels tropels. Teniá un clarum banhat extranjament blau, mas aviá lo tremolum de lia, blanca estela dau matin que força temps abans lo jorn remirere apietjat a la parabanda, l'alén copat rete per la frescor de l'er tant verge de la nuoch. Pas un somi, pas un sol i podiá pas viure e dins mon cor d'enfant me sentissiá tôt nus. Dels somis dau jorn passât demora pas qu'un pauquet jd'amargança au cantón de la boca e dins l'uolh lo pes dau ceu eterne. Lo som era tament ont lo fuoc dau brasàs e los crits îJÎ Mas la festa dau soleu s'esparpalhava leu lo monde. campestre ont canta lo gai, ont l'erba sentis montar dins lo ceu lo grand Juin qu'escana tôt de son pes arderós. Entre las vinhas aclapadas de silenci, que pleigavan ja sas joves fuolhas, entre las rasas ont se calavan los auceus i avíá un canton de frescor e d'ombras, ont l'uolh cosent dau a Era l'ora dau fuoc de l'er s'amaisava coma una set I'ort vielh de la fonteta, abandonat i ras d'una font. Era força temps per mon grand e qu'entre sas parets miejas engrunadas era lo reiaume dels lausiers, dels olmes, de la vinha sauviatja, dau sambuc e dau poble umil de las erbas, dels ronçasses e de la redorta. Un potz entre los rams dobrissiá sa boca de nuoch, e son aiga fosca era amara coma' la fuolha dau ram. Aquel potz nos remandava nostre image e nostra votz dins un fresc perfum d'erba de Nostra-Dama. Amb un vielh ferrât rovilbat posàvem de son aiga gelada que nos refrescava los braces. Puoi amorrats sus lo ferrât, lo nas dins l'aiga, beviàm a plena boca, coma los muous, aquela aiga que nos iglaçava la peitrina. Lo sou era grand ram e luoc secret e de mossa fina e a semenada de fuolhas secas dau qu'embaumava. Lo silenci era greu e fresc, lo suau. Alongats sus l'esquima nostres uolhs se �SECRET perdián dins la rama DE 105 L'ERBA enfosquida dels aubres de rusca lissa ont s'assecutavan d'auceus muts. De fuolha en fuolha una figa madura tombava dins la patz de l'ora blonda. Una mostela fernissenta corrissiá sus la cima de la paret, flairant d'un nas banhat lo silenci, e son uolh era negre e lusent coma una grana de sambuc. Mas l'ort semblava fach per aculir lo calabrun. Lo calaqu'ensorna las combas, qu'amaisa tota plaga dau soleu e que rend sa votz a las fonts rescondudas dins los bos, trasiá son aur entre los rams e los esclairava de pantais. La rusca lissa veniá rosa coma de carn joina e tôt aquò fasiá coma un lum de malanconiá. Un jorn, quand soi estât mai grand, ai legit dins un libre la legenda gregala de Dafne. E los rams dau vielh ort s'enauceron dins mon esperit coma per saludar l'ombra antica que i esperavan. brun Ras dau jardin passava un vielh camin de carrelas qu'escalava lo serre per agandir au vilatge. E ras dau camin a quatre passes de la porta, cavada dins una vielha muralha i aviá una fonteta aturada, la vielha font ont venián antàn las filhas dau vilatge posar l'aiga vespre e matin, amb d'orjous de terra roja. L'aiga d'aquela font i a força temps s'es enanada ; es coma una vertat perduda. E losigirands auritges la fan reparéisser, de cops, amb son alegria de passât temps. L'aiiga dels aujois es sempre bona. A l'amar perfum dels lausiers, mon vielh ort mesclava aquel de la citronela. I florissiá en matas grevas, ont estivava la cagaraula pensativa. Penjada per l'ivern a quauque fusta, embaumava la cambra dau palhier, amanhagada cada vespre per un rais de soleu vengut dau fenestrón. I aviá de tôt dins aquela cambra solitària : de libres de medicina d'un vieilh metge de la familha, d'istôria, de botanica e sobretot de caça. I rabalava de pistolets de peira, rovilhats e qu'era defendut de tocar ; una pel de singlar penjava d'una fusta amb de peus negres e rufes ; e d'abilhatges d'antàn n'i aviá de plenas caissas. De fusils de peira, longs amb son piston per los borrar, me disiàn de racontes de caça e de triomfe. Mas los libres ont seca'van de flors de i a mai de cincanta m'an cantat la mai bela ventura. Aquela cambra jos teulat i veniá sempre amb una nova crenta coma s'anava ans, �106 MAX levai' se davant ieu tôt ROQUETA aquel passât ail som daurat de calabrun. Me'n sovene de la vielha biblia en francés dau Mestre de Sacy — « et l'esprit de Dieu était porté sur les eaux » — Aquela poesia poderosa esvalissiá mon cor e me negava dins son oceàn. L'aur dau jorn finissent la colorava de serena resplandor. E l'olga de las plantas secadas era mai doça e mai pura que l'encens. Me cercavan pertot per lo sopar. E ieu, sens veire passai- l'ora, sus lo jaune papier clinant lo front, amb la fin dau jorn, seguissiá Moïses dins lo desert. Setembre nos quitava las mans totas mostosas. Sus lo camin de las vinhas rabalàvem lo vespre, coma bandats. Las i'uolhas sas de tordres rovilhavan ja e lo cant de las premtindava la nuoch dins lo vilatge. Lo vin rajava de per¬ tot e rós coma una se perfum sauvatge vos arrapava au nas. Era ardejoina bèstia. Era lo mestre d'aquel temps. Ja las palombas traversavan lo ceu en vou sarrat. Era lo temps ont los tropels davalavan de la montanha cargats de lassitge e d'er fresc, ont s'entendiá tornamai tindar los lents dralhous dins lo vespre, las e greu de la vendémia, quand passa de l'an lo primier fremin. E lo pas de las bèstias sul camin recorda lo bruch de la ploja. Passan e s'enson tornan a Venián cada mata dau camin. vilatge amb lo tropel de las estelas, a l'ora ont potz, a l'ora ont barran los portaus. Venián amb sa lana cargada de frescor, d'ombra e d'ivern, alongadas dins los camins coma lo camin de Sa>nt Jaume. Bailariàn ara un planhum a la seuva muda e de au canta la cadena dau eomba en comba rabalant, serián lentas coma d'inchaients records balançais au ritme dau somi. Un pastre seguis mai son tropel que non lo mena. Se quita anar a la devalada d'una comba e lo chin borrut d'uolhs fideus fai virar lo tropel a l'entorn d'un pastre coma las estelas dins lo ceu. Per ieu, pastres e fedas auràn sempre un perfum de nuoch : nuoch d'autón, nuoch d'ivern. Un grand fuoc roginós dins l'ostau. Porta tancada, e defora tau gelât, fosca amb un una nuoch de cris- vent avugle a vos copar lo morre. �SECRET DE L'ERBA 107 La porta que rogejava seriàm tom'bats dins lo dau grand fuoc, sabiàm que duberta ceu negre. Fasiá bon lo vespre a l'entorn dau fuoc, porta barrada a la libertat de la tenebra. Fasiá bon, fasiá caud. Los chins agromolits a l'entorn dau fogau se rabinavan a seguir sabe pas quana caça meravelhosa. De cops una japa montava dau sieu monde coma las bélugas dau brasàs. Tôt era suau. E tôt au cop la porta se dobrissiá, tota granda sus lo negre fonsut de la nuoch e 'o pastre intrava dins sa granda capa, amb sa calelha rossa e rabalant amb el l'esperit viu e lo perfum de l'er celestiau. Aviám beu tancar la porta darrier el, la nuoch era rintrada dins l'ostau amb totas las paraulas de lum que l'una a l'autra se dison las estelas. Un pastre vielh es mai cargat de sornetas qu'un chin de nieiras. An pas jamai legit que las fuolhas dels aubres e tota sa musica es dins la garganta d'un auceu o dins la ramilha d'un aubre. E qué de vespradas ras dau fuoc, coides au ginolh, los uolhs dins la brasa a reculir la longa istòria dels vivents. Sa calelha la nuoch anava per carrieiras, davalava lo camin vers la jaça, una jaça ras dau grand camin, lo que vai a la montanha. Sus la porta auçava sa calelha, e pas que de levar lo braç fasiá s'esclairar dins l'ombra muda tôt uni ceu tias de verdas davant de tornar au e tremolantas estelas. Uolhs de las bès- ajaçadas, uolhs purs cor deu au som e que s'estonavan un brieu Son repaus era una patz escur. pastre. Ara podha tornar au costat de son aver. Barrava la porta doçament e nuoch. Defora sus lo camin que a son canton, dins la palha, la lo reveniá au cristau de la s'alongava per anar dins montanho i aviá un rond d'aiga fangosa e trepilhada tôt jorn. Ara la nuoch, dins lo paure mirau, mirava totas sas estelas. MAX ROQUETA. �LLETRES CATALANES "EDITORIAL BARCINO" En açuests temps que tothom gira l'esguard vers la nostra cultura renaixent, fa bo de méditai' sobre l'expansiô de les nostres éditorials, que és tant com meditar sobre l'expansiô del llibre català mateix. I un a de les éditorials que se'ns apareix amb un historial més encoratjador, que té un procès evolutiu més avingut amb la concepciô catalana de les empreses, que, més que mercantilista, pot titllar-se de cultural, és 1' « Editorial Barcino ». Cada col'lecció seva és una íìta del seu desenvolupament, un pas segur endavant, un guany de la cultura catalana, una avançada catalanista. Els nova destos seus inicis van ésser ben mo- abroquerada en «Els Nostres Clàssics», primer; 1' «Enciclopédia Catalana», la « Col'lecció Popular Barcino » i la « Col'lecciô Sant Jordi » sorgeixen, més tard, amb embranzida jovenivola, com a tanys de l'arbre de la cultura catalana. I avui, després d'una brotada esponerosa, el nom d'« Editorial Bar¬ cino » : és la divisa victoriosa de dotze col'leccions que son una realitat i signifiquen una esperança del demà. quadre sinôptic que publiquem dôna una idea clara de l'abast d'aquesta organitzaciô cultural que posa Catalunya en tan El ait lloc. Com a col'leccions générais, aplega : 1'« Enciclopédia Calalunya », amb els seus vint volums d'estudi dels aspectes cabdals de Catalunya, València i Balears ; la « Col'lecciô Popular Bar¬ cino », amb els noranta-dos opuscles de coneixements générais, tan difosos ; la « Col'lecciô Sant Jordi », amb els seus trenta volums d'art cristià. d'histôria eclesiàstica i de clàssics cris- lians ; els « Assaigs i Monografîes ». biblioteca novella, amb dos volums interessantissims, amb dos gonfaroners models. Com una a col'leccions literàries, té : « Els Nostres Clàssics », amb quarentena de volums d'obres d'escriptors catalans medie- vals ; « Antologia ». amb vuit volums d'obres d'escriptors cata¬ Nou Esplet », amb dues obres d'autors catalans contemporanis, tota nova ; « Els Clàssics del Mon », amb nou volums esplèndids d'obres d'escriptors clàssics universals. Com a col'leccions escolars, hi ha : « Manuals Escolars Barcino », amb très llibres que obren la marxa ; « Crestomaties lans modems ; « �lletres catalanes Barcino », amb « Biblioteca Diríem una amena 109 rica antologia de cronistes catalans, i la escolar ». organització cultural tentacular, si no calgués conquistar més adeptes dels molts que ja tenen per a aquelles ooriecci.ons. Tanmateix diguem que és una organització cultural que per la vastitud de la seva tasca i per la seva qualitat mereix l'ajut entusiàstic de tots els catalans. Emili Graupere. una — Resum « Barcino L' « », d'aviació», per Marià Foyé. («Col'lecció Popular volum 92.) Editorial Barcino », de la amie nostre, acaba de quai parla en aquest mateix núpublicar el volum 92 de la seva Col'lecció Popular ». Es un suggestiu llibre de 160 pàgines, que hom llegeix amb una atenció constant. El lector encuriosit que només vol posseir una cultura général, uns coneixements elementals, treu profitosos ensenyaments d'aquest llibre. Eli li explica mero un amb facilitai tôt el referent a tat i ésser d'aquest llibre, que, tôt atractivol i utilissim fins als per la claredat d'expressió i l'aviació. 1 aquesta una és la gran quali¬ obra de divulgació, es fa qui ja son compétents en la matèria, per la remarcable competència de l'autor. Foyé ha ifet un bell resum d'aviació. A tots ens plau aquest in vent que promou fortament la nostra curiositat per Ja seva modernitat i pels avantatges que aporta a les activitats humanes. A tothom abelleix de conèixer-ne el mécanisme i les raons de la seva existèneia. L'autor porta, en el cajpitol dedicat al passât de l'aviació, primeres temptatives per a sostraure's a la llei inexorable de la gravetat, i ens fa recórrer amb ràpid vol tota aquesta història de les aies alliberadores, fins als nostres dies. Després estudia les causes que fan possible aquesta meravella : l'atmosfera amb tots els seus accidents, els valors i els factors de resistèneia, a ens les etc. Descriu minuciosament les parts de l'aviô, la seva construcció, la teoria i la pràctica de l'elevació de l'aparell, l'aterratge defectuós, la barrina i els altres accidents possibles. No oblida les classes d'aparells voladors, des de l'aérostat i l'helicòpter, a l'autogir i els més tfantàstics dirigibles. Fa un rësum de les aplieacions de l'aeronàutica : aviació esportiva, aviació militar. aviació sanitària, aviaciô postal, etc ; i, finalment, ens parla dels serveis oomplementaris : aéroports, rutes aèries, T.S.F., etc. Tôt amb bells dibuixos aclaratoris del text. �lletres catalanes 110 Ultra tôt això, ens 111011 a hom l'ha escrit. Vol nàutica, car l'autor la bona marxa lloar aquesl llibre, l'esperit amb considéra un factor primordial per a la Aquest fet — del nostre desvetllament nacional. aquest llibre no tingués la seva positiva ja ens el faria simpàtiic. I, si més no, encara per ésser el primer tractat d'aviació que si català. mar » vol. III. valor intrinseca — és digne de lloança, ha estât escrit en Pere Morell. Llibre « de — què desvetllar l'interès dels catalans per l'aero- ; — de meravelles « », del Beat Ramon Llull ; « Consolât vlatges de barcelona » j « curial i guelfa ». (Gol'leccció « Els Nostres Clàssics », de 1'« Editorial Barcino». Barcelona). Tots els qui segueixen atentament les accions i reaccions de la d'aquest fenomen : la coiucidèn- vida catalana s'hauran adonat del els l'ofensiva antinacional cia de la represa de l'ofensiva antinacional dels vicaris sindicalisme llibertari, que acull en les seves organitzaoions més indesitjables des metecs, paral'lela a inadaptat i dels « blancs » alfonsins afemellats del lerrouxisme del fervor patriota dels catalans lleials a la causa sagrada de Gatalunya. Aquesta coincidència és palesa àdhuc en aquelles activitats espirituals menys perceptibles per la massa velleitosa. Aixi, mentre la grolleria, la incivilitat i la barbàrie exòtica intenten ensenyorir-se de la ciutat, heus aci com de l'estat de patriotes formats a l'època heroica del Catalanisme i educats en les disciplines civils que instaura l'insubstituit Prat de la Riba, és represa o, si us plau niés, continuada, l'ampla, la generosa ofensiva cultural, que és una de les motivacions fonaamb la represa mentals del moviment català. D'aquesta ofensiva en poc temps n'hem vist exemples magni¬ diaris nous en català, revistes, llibres, cursos, conferències, tôt un iconjunt d'activitats que no tenen encara llur expressió política adequada, però, que, lentament, fervorosament, heroicament, preparen l'hora de la Revolució Catalanista al'ludida temps enrera per J. V. Foix. La gran revolució que ha d'ofegar totes les altres petites revolucions per tal com serà intégral : fies ; aixecament en massa dels catalans, la d'un a democràcia civil profundament nacional, la de la Disciplina en oposioiô a tots els corrents bàrbars amb què la Lmmigració incontrolada ha sacsejat, i sacseja ! (fins quan ?) Catalunya. la de la Pàtria per un de l'Ordre en el sentit de l'estructuració jeràrquica �LLETRES CATALANES No sabriem 111 la nostra eraoció patriòtica és molt l'esperit de continultat és encara présent en els millors que no en conèixer els résultats d'unes eleccions ; que preferim una conquesta a favor del català, per petita que sigui a un vot ; un llibre en català a un conseller muni¬ cipal que no sigui en tots els sens actes públics un soldat de la nostra revolució. Aquesta emoció Phem sentida, i molt forta, en rebre com a subscriptors, i d'un plegat, quatre volums nous de « Els Nostres Clàssics », això és, dels clàssics catalans. No pas més forta com a a la en araagar que adonar-nos que bibliòfìls ni tan solament causa icom a lectors, ans com a adeptes nacional. Puix que aquesta bella ofensiva bibliogràfica a) un editor amb fe ; b) un grup benemèrit de subs¬ criptors que no claudica, i, per tant, amb fe ; c) unes possibisuposa : litats éditorials davant public lent a comprendre les fritures urgents de la Pàtria, un nucli del quai, però, tan réduit com vulgueu, conserva i aviva la nostra fe. Només un patriota, català nacional, pot comprendre el que re¬ présenta per a la causa de la llibertat i de la grandesa de Catalunya la tasca dura d'aquests altres patriotes, catalans nacionals, que, a l'hora mateixa que la multitud inconscient i els un politics hàbils juguen una cosa tan indefinible com és a treballen, incansables, per la causa de l'esperit, que és la que ha de redimir-nos a tots. Aquests editors, aquests erudits, aquest escriptors que, allunyats del brogit estèril, i per damunt de la pugna fratricida entre estats d'un mateix exèrcit, editen., treballen i estudien per Catalunya, per la causa de la seva cultura i per l'esplendor i expandiment de la nostra llengua gloriosa, assenyalen la presència de la Pàtria amb un fervor que forçosament desarmarà, a no trigar, el botifler pervers i el bàrbar inadaptat. Editar, de cop, quatre llibres indispensables a tôt català conscient com son el Llibre de mevavelles, de l'immortal Ramon Llull ; el Consolât de Mar, manifestació històrica i gairebé ùnica del geni nacional dels catalans ; els Viatges de Barcelona, testimoni vivent del seny indestructible de la raça, i el Curial i Giielfa (vol. III) és, en la batalla plantejada pel Catalanisme cultural, un guany de preu dificil. Perô editar-los en belles edicions incomparables, amb eruditissima competència, amb una elegància deconeguda en les edi¬ cions espanyoles, italianes i franceses d'avui, és una victôria « blancs » mémorable i a « a negres », �lletres catalanes 112 els erudits àdhuc l'impressor que han fet possible Els editors, aquesta victôria ; els subscriptors d'aquestes edicions torial Barcino » (Els Nos très Clàssics, Enciclopèdia de 1'« Edi¬ Ca.ta.limy a, F.B.C., etc., a l'hora que els ciutadans s'apunyeguen per raons inconsistents, ells edifiquen, construeixen. Ajxequen de nou la bandera del Catalanisme històric : GONSTRUIR, edificar una pàtria, fer la Revolució cataetc., etc.), de la F.B.M. de la distrets amb les revolucions vuitcentistes, per lana, que no té res a veure tal com J. V. és profundament étnica. Foix, J. Carbonell. programa un renaixença. — nacionals Edicions « — Enric Puigdomènec. Revolució Catalanista. Un esperit, per al segon segle de la nostra Monitor » d'estudis politics. Barce- — lona, 1934. Aquest volum, obra dels nostres dos amies, ha sortit amb d'enguany. En la primera part : Ponts de meditació catalanista, En Foix invita els catalans a treballar a crear una nova estructuraciô de la peninsula ibèmotiu de la diada del llibre peninsulars en la quai raó, censura el séparatisme : « Catalunya no solament no vol isolar-se, sinó que la seva motivació inicial és alliberar-se de la localització a què la té sotmesa Castella... Tôt el procès del catalanisme és de lliutar contra aquesta localització, contra la regionálització imposada per un Poder central exterior, amb el fi d'obtenir, amb la llibertat, les possibilitats d'una entesa i l'universalisme que li és negat ». Ens plau de notar el caire occitanista de les idees de Foix : « ...la instauració d'un règim regionalista a França i a Espanya i una consegiient descentralització econòmica tindria rica, una confederació de les nacions Catalunya assumiria un paper prépondérant. Amb interès essencial per a la consecució dels diversos tractats régions mediterrànies i a l'establiment de convenis inter-regionals. Aquest regim decentralitzador afavoriria la realització de pactes comercials direc¬ tes entre Catalunya i Occitania estricta i, per tant, podria albirar-se la possibilitat de l'Algeria i la Tunisia i àdhuc tota l'Africa menor, considerada com a una unitat geogràfica, com conten que fou en temps dels nostres reis més grans ». un favorables a la vida econòmica de les Els très altres estudis de Promocions estaPolitfca extetior| part coneguts dels nostres lectors que Josep Carbonell : tisies, Idea i politica cultorals de Catalunya i de Catalunya son en gran �113 LLETRES CATALANES n'han pogut comprovar la sòlida documentació i la claredat de conceptes. Aquest conjunt de suggestions i directives per a la politica interior, peninsular i exterior mereix d'esdevenir ob¬ jecte de meditació pels homes politics de Catalunya i Espanya. No és tampoc desproveit d'interès del punt de vista occità i catalana francés. Direm amb Carbonell : « Tôt aixô es molt intéressant, molt bell, i per via directa, per via cultural, Catalunya, amb el seu exemple, àdhuc amb l'exemple de la nova Constitució espanyola, amb el seu entusiasme, amb la seva cooperació, pot alimentar la renaixença politico-cultural de les régions occitanes ultrapirenenques de diverses maneres eficients, i pot influir perquè, almenys la venturosa renaixença cultural que s'increraenta, sigui menada de cara a Catalunya ». Joan Oller i Rabassa. — La Barca d'Isis. (Novel'la). — Bar- celona, 1933. De Joan Oller i neixiem només les i « la reforma « dues obres de joventut : « La Rosella » intéressants, perô ja envellides per romanticisme i també de llur llengua impura d'abans de Pompeu Fabra. L'Estatua raó de llur Rabassa, fill del gran novel'lista català, co- ». seves Produceions La Barca d'Isis » es una novel'la barcelonina, ben moderna d'assumpte i de llengua. Ens transporta en el mon de l'espiribordells, que ens descriu amb un réalisme modérât. El personatge principal, Soter, francament antipàtic i desgraciat, actua entremig de protagonistes que manquen, tal volta, de relleu ; no res menys, l'obra tècnicament ben construida, marca un gran progrés ; conté excellents pagines que captivaran el lector. No dubtem que Oller i Rabassa ocupi ben aviat una plaça envejable en la novel'listica catalana. tisme i dels A. Serra-Baldó. catalana. — — Els trobadors, text provençal i traducció 226 pàg., preu : Editorial Barcino. Barcelona. — 8,50 pessetes. L'Editorial Barcino, que ha ja tant fet per a la cultura cata¬ lana, acaba de publicar aquesta antologia dels trobadors a cura del sr Sera-Baldó. Ve la hora per a mostrar l'estret pavegada literari i lingiïistic de totes les terres de llengua d'Oc. Per bé que la part feta als trobadors catalans sigui rentiu a la a seva �114 lletres catalanes bastaiit reduida, els lectors podran comprovar ço que deu Gatatírica trobadòrica. comprén una introducció, una bibliografia i poésies dels autors segiients : anonims, Guilhem de Peitieus, Marcabrú, Jofre Piudel, Bernât de Ventadorn, Bertran de Born, Guillem de Berguedá, Arnau Daniel, Beatriu de Dia, Guerau de Bornell, Guillem de Cabestany, iPlere Vidal, Rimbau de Vaqueiras, Folquet de Marsella, Pere Cardinal, Cerveri de Giron a i Gueran Riquier. lunya a la El llibre Els textos manllevats a les edicions anteriors acompanyals gairebé literal i de notes històrioo-íìlològiques. Les poésies de eada autor son precedides d'una breu bio-bibliografia. No dubtem que aquest llibre reti assenyalats serveis als estudiants i als simples estudiosos. son d'una traducció Heus-aci fitar-se Pag. Pag. Pag. Pag. Pag. alg'unes correceions de les quais l'autor podrà apr> altre tiratge. 38, peça 3, linia 2 : dir plueva en lloc de pleuva. 54, p. 6, 1. 6 : dir albespis en lloc de alberpis. 106, p. 15, 1. 35 : dir orguólh en lloc de onguolh. 107, p. 15, 1. 37 : dir afars en lloc de afers. 108, p. 16, 1. 15 : dir alegvanza en lloc de elegras/xzu ; en un 1. 16 : dir gazanhs en lloc de grazanhs. Pag. 119, p. 19, nota 9 : llegir Melguevs en lloc de Melgurs. Melguers i Someiras han d'èsser identificats amb Mauguio i Somieras (Departament de l'Erau, prop de Montpeller), veure : Chabaneau et Anglade. Onomastique des troubadours. Pag. 129, p. 21, 1. 18 : dir fis en lloc de fisc. Pag. 168, p. 28, nota 53-54 : Alio ha estât identificat amb Llo (Dep. dels Pireneus Orientais) ; Saut, comarca del dep. de l'Aude ; So : Usson (Arieja). Els senyors del païs de Donezan portaven el nom de Llo (Alio). Pag. 208, p. 36, 1. 10 : dir sazos en lloc de sezos. D1' Eduard Fontserè. Les eslacions météorologiques de munde l'aiiy polar 1932-1933. (Societat Catalana de Ciències fisiques, quimiques i matemàtiques. Memòries. — Vol. 1, Fasc. 5). Text d'una conferència llegida a l'Associació d'Enginyers Industrials, el dia 24 de gener de 1933, per a donar a conèixer les dues estacions météorologiques de mantanya fundades pel Servei météorologie de Catalunya, sota els auspicis del govern taïuja fundades per la Generalitat amb motiu �115 LUSTRES CATALANES Generalitat, per a contribuir als estudis de l'any polar primera d'aquestes dues estacions, és la de Sant Jeroni de Montserrat ; la segunda situada al cim del Montseny i destinada a èsser permanent és molt niés important. Comprén, ultra l'estació meteorològica amb el seus aparells, un caseta per a l'observador. El fascicle és il'lustrat amb una série de la 1932-1933. La de molts bells gravats. Dr M. Faura Sans. i Expedició cientifica per la Fenoscàndia (Suècia, Noruega, Finlàndia i Rússia) i régions circumpolars nordiques. (Societat catalana de ciències fisiques, quimiques i matemàtiques. — Vol. 1, Fasc. 6). Série de quatre conferències que relaten el viatge d'estudis realitzat per l'autor, membre de la « Deutsche Geologische Gesellschaft », en les régions circumpolars. Donen dades molt in¬ téressants sobre les grans explotacions forestals de Suècia, Fin¬ làndia i Carèlia, la riquesa minera de Lapònia en ferro, arsènic i or, i i les grans instal'lacions hidro-elèctiques de Porjus, Imatra Leningrad. Aquest fascicle és profusament il'lustrat. Joan Coromines. Notes Etimológiques. (Extret del Butlleti de Dialectologia Catalana. Vol. XIX, fasc. 1). L'eminent professor de la Universitat de Barcelona estudia l'etimologia d'una série de paraules catalanes i subratlla « per als catalans que s'ocupen de lingiiistica, l'interès que ofereix l'escoroll dels dialectes veïns, dels provençals i espanyols principalment ». Assenyalarem les etimologies segiients : Abrusar urere com briller « Aixô, Allô de Arraulir-se en » de *Brusiare, format sobre *u)rsus de acutiare sobre acutus. ipsum, illum. « se blottir » No eus sembla acceptable. de *adrigorire per *adrigolire ; béarnés arreuli's, en tolosà arraulit, en gascó del dept. del Gers enrigoulit; Bleix « Bôria « Daler deleret « provençal enregouï. en respiration pénible hameau « » » bovaria ardeur, transport » soif del germànic blasen « bufar ». ; prov. ant. boaria, tolosà bòrio. de delirium *delerium, bearnés ». Desempallegar-se termediari de de *desempellegar. « se débarrasser *desempezegar, » de impedicare *desempeegar, per l'in- *desempeiegar, �116 LLETRES CATALANES Eixarreït Prov. « Eixartell « eixarcolar ». Enravenar « desséché », Castres (Tarn) i Carci exarrasit. Del « arre. raide « *exartum, dérivât de sar-(r)ire raidir », forma de enredenar, dérivât de rede « « roergat existeix enredenar, enretenar. del llati trébucher », en català antic encepegar, tronc d'arbre enfonsat en el sol Esquilar i tosquirar Llagui (cat. antic) lagai Mandró « retard, tondre », ». de la forma gòtica de l'ait en occità fatiga ». del llati *mandar, occità mandrou « ma¬ « pena, fronde », « « llengua d'Oc tousquirà. retard », del llati laqueum, alem. ant. skeran, en antic de » Notem que en ». Ensopegar cippus sarcloir Prov. eissartar, eissart. nivelle », mandre « axe de fer, manche ». Obi « mangeoire, auge », del llati alveus, altres formes cata¬ albi, aubi, oubi. Revifar «ranimer», del francés rebiffer. lanes Sitja a « silo », en cat. antic « fossa, abisme ». Contràriament l'opinió del sr Coromines, aquest mot és représentât en occità : sièjo « silo ». Sièjo exclou les etimologies Montréal (Aude) *sitica, *sedica, era en i prova que la forma del català antic siTULA sija. Cal, doncs, cercar dins la direcció de *seia, *sedia, *segia. Tôfona En occità Trau « « truffe », de *tufera forma dialectal del llati tuber. tufero, tufeno. trou, boutonnière », en occità trauc. Vijares (cat. antic), del llati videatur, « parer, semblant ». vejaire i modem vejaire, avejaire. Xixell « pigeon sauvage », cat. antic saxel (seixell) dérivât de sais en occità antic « gris ». En occità antic Diccionari XVI. — Enciclopèdic de Particularment intéressant Enciclopèdic de la llengua vat de Barcelona tant les la llengua catalana, fascicle Salvat, editors, Barcelona. en establertes la es el fascicle XVI del Diccionari catalana, que seva publica la casa Sal¬ part literària, adaptada del tôt pel savi fìlòleg, catedràtic de la UniverBarcelona, En Plompeu Fabra, com per la seva esplèndida il'lustració. Amb aquest fascicle, termina la lletra M i comença la N, que abasta a la paraula Nicolau. Llevat de la profusió de gravats que il'lustren el seu text entre els quais sobrea nomes sitat de �117 lletres catalanes surten els que corresponen als mots : Monestir, Montalegftre, Montblanc, Montjuic, Montsant, Montseny i molts altres, en els quais es reprodueixen vistes, monuments quadres, retrats de personalitats il'lustres de Catalunya, plantes i flors, etc., s'enclouen en aquest fascicle dues belles lamines en color : Mosai c de caràcter sépulcral, descobert en les excavacions de Tarragona, i, de més a mes, altres en negre, corresponent als mots : Moneda, Montseny, Montserrat i Neu. Es un llibre imprescindible a totes les persones cultes de Catalunya i, afegirem, a tots els occitans que desitgen conèixer les coses catalanes, ultra èsser per raó de la seva rica il'lustració l'ornament de tota biblioteca. PERIODICS Estudis Franciscans. Revista trimestrial. Redacció : Convent de Fra-menors caputxins, Baroelona-Sarrià. — Juliol-Decem1933, Núm. 258-259. P. Basili de Rubî. Aspectes diversos de la Redempció. — bre Jean Rivière. La doctrine de Scot la Rédemption devant P. Th. Yillanova. Jésus Redemptor in ore prophetarum. — P. Bartomeu Ma Xiberta. Enquesta his¬ torien sobre el principi d'identitat comparada. — P. Martî de Barcelona. Notes descriptives de manuscrits franciscans mediel'histoire et la théologie. sur — vals de la Bib. Nacional de Madrid. Gener-Juny 1934, Núm. 260-261. P. Marc blics. de Castellvi. Noció bonaventuriana dels sentits bi- P. Michael Bauerle. De baptismo in voto quoad infan¬ praemoriente parentum piorum. — P. Remigi dde Papiol. El canonge Sandreau i la seva obra mistica. — R. Romualdo Bizzarri. Arte e Rivelazione. P. Martî de Barcelona. Catalunya vista per fra F. Eiximenis (intéressant estudi de les idees d'Eiximenis segons els seus escrits sobre la terra, la història, el poble de Catalunya). — P. Ambròs de Saldes. Documents inédits per a la història de l'antiga província franciscana d'Aragó (segles — tes — xiii-xiv). — Dr Bertóold Altaner. L'execució del décret del Concili vienès sobre creació de càtedres de Anales del Centro de llengues orientais. Cultura Valenciano. Octubre-Diciem- bre de 1933. Núm. 18. Baron de San Petrillo. La heràldica Sivera. Vida intima de los valencianos en Jàvea. en — J. Sanchis la època forai. — �118 lletres catalanes Luis Pardo. Adicion a « Los minérales de Es pana » de especies localidades valencianas. — S. Carreres Zacarés. Els casalicis del pont dels Serrans. — E. Martinez Azorin. Història de Ayssa. J. Corbin Carbó. Història de Siete-Aguas. y — Boletin de la Sociedad Castellonense abril 1934, Cuaderno P. Ramón Maria. Coleccion de de Salvador. Poemes. Cati ». — Carlas-pueblas. Joan Plug. El « Libre de Joan Beneyto Perez. Iniciaciô — de cultura. — Marzo- II. a — Carles Priiiilegis de la Histària del dret valencià. Cuaderno III. J. Solanelles y Rocasegat. El Jesús de Bechi. — Coleccion de Carlas-pueblas. — F. Mateu i Llopis. Les relacions del Princi¬ pal de Catalunya i els régnés de Valèncio i Mallorca amb Angicblerra. Vicente Ripollés. Fragmentos de l'epistolaro de Pedrell. Honori Garcia. El « Libre de Privilegis de Cati ». — — — M. Manrique. La Jovada valenciana. de algunas gen voces — Carlos Pau. Sobre el ori- geogràficas. Cuaderno IV. F. Mateu i Llopis. Les relacions del Principal de Calalunya i de València i Mallorca amb Anglaterra. — Joan Puig. Libre de Privilegis de Cati ». — Joan Beneyto. Iniciaciô els regues El a « l'histôria del dret valencià. de — Angel Sanchez Gozalbo. ? Juan Bongella fué colaborador de Bartolomi Bermejo ? M. Borras — Joan Jarques. Proverbis i modismes. Monografies Mèdiques. Redacció i administració, Corts Cata¬ lanes, 462, 1er, Barcelona. D'aquesta excel'lent publicació mensual que honora la medicina catalana i el seu eminent director, el dr Joan Aiguader i Miré, hem rebut els fascicles seguents : N° 67 : La N° 68-69 : infancia Les N° 70 : Diagnostic l'adult, N° 71-72 J. Trueta i N° 73 : per : Jeroni Moragues. orientacions aíplicació culosa i la seva de anormal, per noves a de la lluita i tractament de les diarrees cròniques Josep Lentini. Els tumors malignes primitïus dels Raspall. La antituber- Catalunya, per Lluis Sayé. pubertat normal, per Leandre Cervera, ossos, per �119 LLETRES CATALANES N° 74 Els mètodes d'identificació Personal, : Josep per Calicó. N° 75 : Tracoma, N° 7G : La N° 77-78 contra la : aspecte La mèdic i sanitari, per A. Vila i Coro. patològica, per Leandre Cervera. purertat lepra a Catalunya. Posició actual de la lluita lepra. Catalunya, revista d'informació i d'expansió catalana. torial N° 40. Gener 1934 a — Edi¬ Catalunya, Alzina, 421, Buenos Aires. : fascicle d'un gust artistic perfecte dedicat la memòria del Président Fr. Macià. N° 41. Febrer 1934 : Article il'lustrat sobre el pintor empor- Mascort, per Marti Gimeno Massaguer. Tarragona. danès Josep M. sos de — Tapis- N° 42. Marc 1934 Santacana. — : Muséum arqueològic de Martorell, per Fr. Passeig arqueològic de Tarragona. — Josep Lli- mona. N° 43. Abril 1934 mural : Un elogi de la sardana. — La decoració Barcelona. — El centenari de Ramon de l'alcaldia de Llull, per Elvir Sans. — La restauració de Poblet. — Els vidres catalans antics, per R. Caselas. — Romans de la lluna clara, per Josep Carner. El Camí, setmanari valencianista. Direcció, Nicolau Salmeron, 13, València. Aquest periòdic continua la lluita en pro del valencianisme flaquejar mai. Ens plau assenyalar als nostres lectors occi¬ sense tans la seva tes. Hem Del actitud francament favorable llegit amb satisfacció viatge a a les idees occitanis- : Montpeller, per Robert Moroder, diversos arti¬ cles sobre la Universitat Popular al mes de gener Sinònims en la Valencianista, inaugurada passât, La França Unitaria, per E. G. Nadal, nostra llengua, per Guillem Renat i Ferris. Afegirem que les cròniques politiques, pedagòquiques, literàries, artistiques, teatrals i cinematogràfiques son sempre de molt interès, sota la signatura de Albert Rius, Pere Cardona, Joaquim Reig, G. Nadal, Soler Godes, Dr Argos, G. Huguet Segarra, Daniel, Tossal, G. Mig, Caries Salvador, P. Asins, Nicolau de Sueca, Tomàs Ridaura, G. Renat, Alfred Baeschlin i molts altres. �120 LLETRES CATALANES Sóller, semanario independiente, redacción, calle San Barto- lomé, 17, Sóller (Baléares). Aquest periòdic de llengua castellana admet llargament els en català. De més a més, publica una secció literària catalana sota la rúbrica « Del agre de la Terra », « Glossari » articles de M. Arbona Oliver i altres treballs. febrer, cal assenyalar la commeinoració del naixença de Ramon Llull ; set pàgines il'lustrades amb articles de M. Ferra, Maria Verger, MariaAntonio Salvà, Salvador Galmès, M. Arbona Oliver, A. Arbona Oliver, Antoni Pons, Guillem Forteza, M. Massuti i Alzamora, F. Vidal i Burdils, Joan Pons i Marqués, M. Serra i Pastor, Bartomeu Forteza, Elvir Sans, Llorenç Riber. En el n° del 3 de seté centenari de la Clarisme, periòdic de joventut, art i literatura, Barcelona, apartat 5081. Aquest nou setmanari és el portantveu de la joventut catalaseva naixença amb tan més plaer que ha mani¬ nista. Saludem la festât els seus sentiments occitanistes. Mirador, setmanari de literatura, art i nes, politica. Corts Catala¬ 589, Barcelona. Aquest setmanari il'lustrat és la millor font d'informació sobre coses de Catalunya. Les seves rubriques : politica, Mirador indiscret, l'aperitiu, el cinéma, el teatre, les lletres, les arts i els artistes, música i radio, constitueixen una excellent res- les de la vida barcelonina i catalana sota els seus diversos aspectes. No té res a envejar als setmanaris francesos de mateixa senya mena. mora El n° del 8 de febrer amb les els seus primers cinc anys seves dotze pàgines commé¬ de publicació. Endavant, setmanari de Rubi. D'aquest bon periôdic local, cal senyalar el numéro commeprimer centenari de l'establiment de l'indûstria a Rubi. Amb les seves divuit pàgines, ens dona tota mena de dé¬ tails sobre la histôria, la vida religiosa i cultural, les industries i comerços, l'agricultura i les institucions de Rubi. moratiu del La Publicitat, Corts Catalanes, 589 1er, Barcelona. Aquest diari és un dels més importants que es publiquin en les seves excel'lents informacions i la seva escollida català per �121 LLETRES CATALANES Convé d'esmentar col'laboració política o literària. sionant el pas- reportage de Josep Maria Planes sobre « Els gangsters publicat durant el mes d'abril darrer. Sota la », la Publicitat dona les cróniques més intéressants i doeumentadas signades per un estol de col'laboradors entre els quais notarem : Alfons Maseras, J. V. Foix, Joan Teixidar, Marti de Riquer, Domènee Guansé, Rafaël Tasis, Pau Vila, Caries Sindreu, Joan Sacs, Albert Piera, Lluis de Barcelona », rùbrica « Les lletres i les arts Santamaria, etc. Altres Publicacions : La Gralla, de Granollers ; Butlleti ciels Amies de les Arts i de rebudes Petrària, de Ribes de Freser ; les Lletres, de Sant Feliu de Lobregat Aires de la Conca, de Montblanc ; Andorrà, de Barcelona ; ; Diari de Tarragona, El temps, Flama, El Poble Logos, de Pontevedra, etc. OCCITAN AS LIBRES La Font occitans amb « La Revista Barcelona, 1934. Volum de 49 paginas, 3 pessetes 50. Roger Bartha. — glossari de Loïs Alibert. Nos sam arraca del — perducla, de dire, dins aquesta teune reculh poemas Publicacions de revista, tôt lo ben que Bartha. del nostre amie, en Roger un », pen- Los legeires i trobaràn una poesia nova, intellectuala, francament moderna, que rejunh lo movement de rejovenimen de l'inspiración iniciat de diverses costats en terra occitana. Aurem pas a plànher se ne fenissem amb los temas usats de la vielha poesia felibrenca. La lenga de Bartha es blosa, sabenta, e amb aquò, plena d'aisidenea e de biais naturaï. Ço que la diferèneia netament d'aquela de mantun escrivàn, empobolada de mots fabricats o devirats de lor sens acostumat, d'una sintaxi dobtosa nos e pesuca. La reforma linguistica preconizada per la Societat sovent una pus remirabla justi- d'Estudis Occitans trobarà pas flcación. �122 LETRAS Simin iPalay. dernes. — — Dictionnaire du Béarnais et du Gascon 2 vol. Pretz En Simin : 100 fr. en un dels e 107 fr. per mo¬ la Posta. actius propagandistas de l'idea bearnesas, ven d'acabar la publicación d'aquel grand obratge que farà onor a la sieu coneissença del parlai- mairal e a sas qualitats d'incansable trabaIhador. Comprén unis 60000 articles e clau la quasi totalitat de las paraulas en usatge dins lo bacin de l'Ador. La sieu presentación tipografica daissa pas res a desirar e fa la sieu consultación mai que mai agradiva. La redacción dels articles particularament sonhada e clara satisfarà los pus pimpilhoses ; dona los diverses sens apiejats sus d'exemples, las expressions granadas, los idiotismes ; cita los reproverbis e fornis d'indicacions précisas sus la prononciación e la fonetica dels diferents parlars gascons. Es dire qu'a sa plaça marcada dins la biblioteca de tots los occitans. Adreçar las demandas co de l'autor à Gèlos-Pau o a l'estampària Marrimpouey de Pau. occitana Palay, OCCITANAS pus terras gasconas e Jean LesaffrE. Le Problème National de la Catalogne et sa le Statut de 1932. — Montpellier, Imprimerie MariLavit, 1, rue de Sauvages, 1934. — Volum de 365 pag". Joan Lesaffre, anciàn président e animador dels estudiants del « Novel Lengadoc » de Montpelhier, ven de coronar sos estudis universitaris amb aquela tesi de doctorat. Nos es un gaug subregrand de veire qu'a causit un estudi d'interès miegjornal, plan susceptible non solament de far conéisser las causas de Catalonha d'aqueste costat dels Pireneus, mas encara de contribuïr al desvelopament de las ideas federalistas dins lo nostre païs. Aquel trabalh conscienciós e saberut es luenh d'èsser un obra improvisada ; a costat segurament força recercas a son autor, — solution par si nos fisam Dins una l'abondosa bibliografia que clava lo volum. portada generala, en Lesaffre exa¬ mina lo problema pausat per l'existéncia de gropaments nacionals e las solucions possiblas d'aquel problema : estât unitarl admetent a introducción de una certa decentralizacion, estât fédéral. Conclus que la melhora solución per respectar l'unitat dels estais e dels grops nacionals se troba dins lo fédéralisme. los dreits Après aquel abans-prepaus, dintra dins lo subjecte en estucatalana : terra, raça, lenga, istòria, dreit, cos¬ tumas e tradicions, cultura. Passa apuei a l'examèn dels aspecdiant la nación �123 LETRAS OCCITANAS modem agricultura, industrie, comerci, entitats culturalas : los ornes, las itleas e las obras ; vida sociala ; vida politica. D'aquel estudi remirablament docu¬ mentât, l'autor dedutz l'existéncia d'una nación catalana. La segonda part es consagrada al Catalanisme. Fa l'istòria del movement jos los très aspectes : économie, literari e politic, e acaba en estudiant la posición respectiva de Catalonha e d'Estes de la Catalonha finanças : ; panha durant lo période de la Renaissença. La tresena part estudia I'Estatut de 1932 : istòria : pacte de Sant-Sebastiàn, lo 14 abril, elaboración de I'Estatut ; Constitución espanhola ; estudi de I'Estatut : disposicions generalas, atribucions de la Generalitat, Generalitat, Finanças, modificacions de I'Estatut, disposicions transitòrias. conclusion, LesafFre mostra que los republicans espanhols an decebut los espers dels catalans sus qualques punts màgers : mesconeissença de la sobeiranetat de l'Estat catalàn, eooficialitat del catalàn e del câstilhàn, legislación sociala reservada a l'Estat central, reducción de las atribucions flnancieras de la Generalitat, coexisténcia de l'ensenhament de l'Estat e d'aquel de la Generalitat, restriccions de l'independéncia judiciària catalana. Augura qu'abans siá gaire los vicis de la constitución estatica elaborada pels constituents amenaràn la falhida del novel regim ; la question de las autoDins sa nomias de las nacionalitats ibericas demora en unas e tant que resolguda Espanha coneisserà pas l'estabilitat. Aquel breu cop d'uelh sul trabalh de Joan LesafFre bastarà a ne mostrar la valor e l'importància. Poirà servir de punt de partença a mai d'un estudi sus la solución de la question occilana e despertar la curiositat dels nostres compatriotas sus de problemas que son de mai en mai a l'orde del jorn dins lo nostre païs. Rodem que benastrugar l'autor e far lo vot que servisca d'exem¬ ple a la joventut de las nostras Universitats per fin que cerque sos subjectes d'estudi demest las causas occitanas. serà pas Pau-Loïs Grenier. — La dama a l'unicorn. Poemas en lenga acompanhats d'una traducción francesa e precedits d'una îoticia sul prince Djem, dit Zizim, filh de Mahomet II. — Edicions « Occitania », Tolosa-P'aris. 1 vol. de 127 pag. d'Oc Al Llemosi, al departament de la Crosa, en un altiplà domina les valls del Taurió i de la Gasna-Molla, entre un que pujolar �124 LETRAS OCCITANAS rioler de verdor, s'aixeca una vila tranquil'ia i treballadora : Borguet-Nou, que a les geograíìes i guies fran.ceses veureu graíìat Bourganeuf. Si aneu alguna vegada a Borguet-Nou poques coses remarcables us mostraran, però us ensenyaran amb orgull la fàbrica de porcellana, les manufactures de tapissos, l'església de Sant Pere, que data del segle XII, la de Nostra Dona del Puig, que data del segle XIII i, sobretot, la fainosa Torre de Gem. La Torre de Gem (Djem, escrit a la francesa) o de Zizim (corruptió de Gem), que avui serveix de presó, formava part dels edificis del gran priorat d'Auvèrnia, de l'ordre de Rodes, més tard ordre de Malta. Fou edificada el 1484 pel gran mestre dels prétendent al soli otomà, Gem, conegut sobretot als països occidentals amb el nom de Zizim, fill de Mahomet II, conqueridor de Constantinoble i germà de Bajazet II, emperador dels turcs. cavaliers de Rodes, amb destinació al Durant el sojorn a la Torre de Borguet-Nou, Gem senti un noble i bellissima dama llemosina, Maria de Blancafort, filla del gran prior. Aquest amor, que possible¬ ment inspira primer que ningú el mateix Gem, que hom compta entre els més illustres conreadors de la poesia otomana, ha ins¬ pirât ara un poeta occità, no del tôt desconegut a Catalunya, Plau amor seu inefable per una Lluis Grenier, el quai acaba de publicar a Tolosa i Paris el seu « La Dama a l'unicorn » (« La Dama de l'unicorn »), escrit en versos llemosins. (Pompeu Fabra, en el seu Diccionari poema General de la Llengua Catalana, defineix aixi l'Unicorn mal ifabulós de Com ma « ens diu l'autor és escrit Entre els figura de cavall amb en un una advertiment : « Ani¬ banya al front »). preliminar, el seu poe¬ varietat del llemosi literari », i afegeix : quatre principals grups dialectals de la llengua d'oc, « en el dialecte llemosi una classifica el nord-occità (grup a vegadésignât amb el nom d'averno-Ilemosi) que es distingeix de l'occità prôpiament dit, del català i del gascó, per certes formes particulars ». I, reaiment, per tal com aquestes formes particulars no son massa revesses, el seu poema es fa força entenedor per a un lector occità d'aquestes darreres varietats, com és el es en des lector català. Pau Lluis Grenier, com la immensa majoria, per no dir la totalitat, dels escriptors occitans de més enllà de les Alberes, es creu l'obligació d'acompanyar el text occità, original, amb « en regard ». Comprenem que això és comoditat per als lectors que estan més familiaritzats amb en la traducció francesa una �125 LETRAS OCCITANAS el ifrancès que no pas amb la llengua del poema, puix que els la traducció literal del passatge dificil o del mot desconegut. Però això no estimula gens el lector a fer cap esforç per al coneixement niés aprofundit de la llengua en què és escrita l'obra. No és aci lloc a posta per a adduir arguments, perô voldriem que els escriptors en llengua vernacla de les terres del migjorn francès deixessin aquest humiliant costum de publicarho tôt amb traducció francesa. (Ens deia una vegada, una felibressa en una « taulejada » de la Santa Estella que això ella ho feia per demostrar que « també » sabia escriure en francès. dóna cada pas a argument per a expandir els parlars d'oc !) de Pau Lluis Grenier. « La Dama de l'unicorn », direm que és una glossa poètica als llengendaris amors de Gem, el princep otomà que en sa tor daus pais lemosis, Bonic Tornant al poema chanta De en la Gem, o seva « Grenier sos vers au ressó d'una viula. Zizim, que l'erudit anglès Gibb esmenta amb elogi A History of ottoman poetry » (Londres, 1902), diu : Gem, poeta a dietz ans, cherchava aus jardis de Stambol, quand la luna raiava, la clau d'un monde invesible e seré. Segons Gibb, ens recorda Grenier, la puixant personalitat de es distingeix dels altres poetes turcs contemporanis seus. Ningú, diu Gibb, no ha sabut associar a la seva melangia la tristesa de les coses. Vegeu aquest poema seu : « Guaita l'ona que bat els esculls. Guaita-la. L'ona fuig, tôt gemegant. Guaita-la. Al cim de les muntanyes els núvols escampen flors mentre el tro retruny. Guaita'ls. El vel gris del crepuscle s'és esquinçat de dolor i l'alba es tenyeix de sang. Guaita-la. » Gem La historia dels castos i dolorosos Blancafort foren tan famosos la amors de Gem i de Maria de època, que avui encara hom pot admirar al Museu Cluny, de Paris, una série de meravellosos tapissos, procedents de la Torre de Borguet-Nou, coneguts amb el nom de tapissos de la Dama de l'Unicorn, nom que Pau Lluis Grenier ha adoptât per a titol del seu poema, car hom creu, sense que hom en tingui la certesa absoluta, que Maria de en seva Blancafort i la Dama de l'Unicorn foren « una Aquesta incomparable série de tapissos mateixa persona. — diu Grenier en �126 let ras oc cita nas preliminaf del seu poema un a nota a la noticia eep Gem, o Zizim, représenta la flors ornant amb — sobre el prin- Dama adés tocant l'orgue, adés una corona, ara bevent en una copa d'orfebre- amb un estendard a la mà. Però en el tapis més estrany apareix dempeus davant d'una tenda de damas blau sembrnt de llàgrimes d'or ; al ribet de la tenda, oberta i buida, hom llegeix aquests mots misteriosos : « Al meu únic desig ». Al eostat de la Dama hi ha, acompanyat d'un lleó, l'unicorn, simria, ara de tots bol vivent de la puresa. verge. I ella només podia ésser presa per una A les Indies, per heure la bèstia tfabulosa que descansava plens de coloms, hom menava una delitosament sota els arbres del fadrina prop de bon grat antre, i el ferotge animal es seu rendia a ella ». Moites més particularitats podriem adduir sobre Gem i sobre Lluis Grenier ens en la Dama de l'unicorn. El nostre amie Pau tenim espai per a entretenir-nos-hi. acabar, la seva predilecció per les 11egendes historiques del pais llemosi: Ahir ens oferia un petit poe¬ ma èpic, « La cancó de Combralla », que era un cant a l'heroisme del pais natal ; ara amb la « Dama a l'unicorn » ens evoca uns amors ideals dins el quadre de les lluites religioses suscitades par la invasió dels turcs en terres d'Europa, i alhora que perfila la figura melangiosa de Maria de Blancafort i la 110 menys melangiosa silueta del magnifie germa del Gran Turc, canta en versos llemosins d'una tendresa corprenedora la història de llur révéla una pila. iPierò no Només remarcarem, per a dissortat enamorament. Pau Lluis Grenier cultiva el llemosi lite- sapient, pie de desimboltura i de finor. Les 11egrat ; car hi aporta una nota original exempta d'erudició i plena d'emoció i de sentit poètic. rari amb un art tres occitanes li'n sabran no L'enhorabona. jòrgi Reboul. — — Alfons Maseres. Pouemo. Vivas (Gard). Fascicle de 11 Nostre bon contraire Marsyas, Mira-vinhas, Aigaspaginas. — porgis aqui una gavela de poesias ja dins la nota del precedent reculh « Jôrgi Reboul se fa de mai en mai luenh de las tradicions felibrencas per rejónher los corrents novels de la poesia moderna. nos paregudas dins « Marsyas ». Se tenon Sens Relambi ». Es dire que Dins sa peça liminària « Art poetic », gerir lo caracter de la sieu inspiración : a ensajat de nos sug- �LETRAS Enré 127 OCGITANAS d'eslrofo puissanto, séiiso coumta lei mot, ai segui la draio enau.ssan.to escabot. mounte passo un Touti lei bestio avien lou pastre, dins sa lano ; raive amudi, meno l'avé que jamai debano, mounle es predi. Aquelo oumbro soun toumbo que l'ai mesurado emé ifiei pas e mi pourté de coumbo sènso ajougne De bado car la an un en coumbo soûleI jas. lou pastre, cerca founsour l'a pestela superbe barri d'astre dins lou mounte escalo lou troupeu estela. Mai la founsour es la grando oumbro rufe, cabussant uno plenitudo que si noumbro d'un soulèu dins emé l'istàri de moun sang. E lou pastre es ieu, emé la troupo paisse à l'endavans de moun desi s'espandisse o ben s'agroupo que e a moun coumand jamai gausi. PERIODICS Annales du Midi, revue de la France méridionale. — Tou¬ louse, Privât. Janvier 1934, N° 181 : J. Donat. Une abbaye cistercienne et au XVIII" siècle (suite). — A. Vièles. Le voyage de la duchesse de Berry en Tarn-et-Garonne (1828). — Comptes- son budget rendus critiques : Ch. PIicard. Observations sur les statues de prisonniers et les trophées de St Bertrand de Comminges (Cal- mette) ; Galabert et Lasalle. Album de paléographie et de �letras occitanas 128 diplomatique, fac-similés de documents relatifs au Midi de la France et en particulier de la ville de Toulouse. Fasc. I-IV (Fau¬ cher). en suplement : Table générale des tomes I à XXX (18891918). d'Archéologie. Cahiers d'Histoire et — 16, rue de l'Ecluse, Nîmes. 24° cahier : G. Bouzanquet. L'Egypte antique. — Histoire du château des Arènes. — Coulouma et Année 1934 ; F. Mazauric. Miquel. Le Bassin de la Cesse. Pierre de 25° cahier — P. Despetis. La Cathédrale St P. Soubeiran. L'Ager Nemausensis. Dr Julian et M. Louis. Catalogue dps mobiliers Montpellier. : — funéraires des sépultures antiques du Musée de Beaucaire. — A. L. Brun. Sur le sens lunaire de certaines figurations préhisto¬ riques. petis. — J. de Saint Venant. La Cathédrale St Anciens vases à bec. Pierre de Montpellier. — — P. Des¬ H. dei SileIx. romain de Volubilis {Maroc). A propos du bracelet-bourse E. Soubeyran. L'Ager Nemausensis. 26* cahier : F. Mazauric. L'histoire du : E. Bonnet. — D. château des Arènes (suite et fin). 27° cahier Les maisons de l'ordre du Temple Languedoc Méditerranéen. — E. Leroy. De Segomar à Zigomar. — H. Teissier du Cros. N.-D. du Bonheur (fin). — R. Mistral. Lauris (Vaucluse). — Coulouma et Miquel. Le Bas¬ sin de la Cesse. P. Des-petis. La Cathédrale St Pierre de dans le — Montpellier. Bulletin Nîmes de et du Statuts. Société au — Soubeyran. L'Ager Nemausensis. la Règlement intérieur. — — — Situation des membres de la Chronique et procès-verbaux Augustin Fliche. Les buts et les méthodes de 31 décembre 1933. des Séances. et d'Archeologie de Larguier, Nîmes. Société d'Histoire Gard. 1933-1934. N° 1. — l'archéologie régionales. — Marcel Gourou. sculptures du portail de l'église de St Gilles. — J. Brunel. Une tradition milésienne et la légende marseillaise de Gatumcmdus. M. Louis et Martin. La nécropole de Suzon, l'histoire et de Date des — {C™ de Bouquet-Gard). — M. Louis. La sépulture mégalithique de Sauzet (C"° de Cazevieille-Hérault). — Jeanjean, Vallon et sépulture mégalithique du Chêne-Vert. — Marie LanSépultures de l'âge du Bronze au lieu-dit « Le Pla » à {Aude). Aspes. La driq. Fit ou �LETRAS Bulletin Arts Société Arieg,eoise de la et de la L'Ariège Société des 129 OCCITANAS Etudes du des Sciences, Lettres Couserans. 18e et vol., N° 5. 66° Congrès des Sociétés Savantes de Toulouse en E. Bary. La répression politique en Ariège de (Tribunaux ordinaires et Cour prèvôtale). — A. Sir- au avril 1933. — 1815 à 1818 La culture du lin et du chanvre dans les arrondissements gant. de Foix et de St Girons sous le premier Empire. Era Bouts dera Mountanho, orgàn de 1'« Escolo deras Pire1933, Nos 10 à 12. neos ». Aquel fascicle extraordinari d'unas setanta paginas dona lo compendi de l'activitat de l'Escola e de sos membres despuei la sieu fondación en 1904 ; es l'obra de nostre valent contraire en Bernât Sarrieu. Aici-ne la taula en abreujat : Creacion de l'Escola ; L'Escola e la Patria ; Estudis d'istória ; Estudis de geografia lore e ; Estudis de linguistica ; Folk¬ Usatges, vida pastorala, abitaciôn ; ProTraduccions ; Musica ; Costumes ; Museus e ; Estudis de tradicionisme ; ducciôn literària ; toponimia teatre ; Proupagandas diversas ; Participación als congresses ; Recompensas ganhadas. Aquel inventari es d'un real interès e nos pareis força complet, nos cal notar ça que la l'abséncia de « Oc demest las revistas nomensadas dins la secciôn » ganda per revistas ». Aquela omission nos « propa- daissa tant siá pauc soscaires. La Tramontane, de Perpinhàn. Nos 206-208, Genier-Febrier- Mars de 1934. Aquela publicación, sempre estrasenta, nos aviá daissat disparición. Em mai que mai benastrucs d'aprenCaries Bauby, lo sieu excelent director, es dispausat a crénher la sieu dre que contunhar son pretz-fait. La màger part d'aquel important fascicle es consagrada a un omenatge al Président Francesc Macià. Lo restant contén una bona part d'una conferéncia faita per Pau Sentenac co dels Meridionals d'Acción Francesa de Paris sul Rossilhón, diver¬ poesias e d'abondosas cronicas. Cal senhalar la creacion per las « Editions des Cahiers libres » de Paris d'una « Collección Catalana » jos la dirección literària de Caries Bauby. Lo primier volum serà consagrat a la traducción del roman « Quan mataven pels carrers » de Joan Oller i Rabassa per C. Bauby. Es « sas » �130 un letras occitan as prepaus volopar en del tôt lausador que contribuirà poderosament a desFrança la coneissença de la modéra a literatura cata¬ lan a. Calendau, revisto felibrenco mesadiero. Montpelhier. Genier 1934, n° 13 : M. Jouveau. Fr. Macià. Nouno Judlin. — lver. M. J. Fr. Macià — soun tristo. Duca e — Saut e Jorge. M. J. Fr. Macià e L'Aubaneeenco. Can- — l'Irlcmdo. l'« Union des Etudiants latins ». — P. Azéma. — Jan Anfos Tavan. Uno pouesio inedito. — Cronicas diversas. Febrier, n° 14 : J. de Font-Vierano. Peire de Rafèlis de Roquesante (1019-1707). — Max Rouquette. Pouèmas. Leoun — Tf.issier. Rover. « Nivoulas ». Cansoun Cabilo. Peire Reynier. J. Fallen. — — Marcelo Drutel. l'obro mistralenco de Deoudat de Sèverac. Mars, n° 15 — — Ml-A, La destinado e Cronicas. Fascicle d'omenatge a Ramon Llull amb la collad'Alós-Moner, B. Barceló, complétât per qualques trosses de R. Llull traduits. Leoun Teissier. « Ni Dieu, ni mèstre ». P. Azéma. Plaidejat per la classo 11. — Cronicas. Abril, n° 10 : A. Arnaud. Discours a la « Nacioun Gardiano ». : boraciôn de R. — — — Escriveto. Pouemo. d'Aubanel dins si letro avian de conse ». — — a M. Jouveau. Vitour Duret. Ço — que M. Drutel. La destinado lenco de Deoudat de Severac. — Roumaniho disié « Alor, Jan Dardeno. e l'obro mistra¬ Cronicas. Lo Gai Saber, revista de l'Escola Occilana. Toloza. Genier 1934, n° 111 : E. Decaiiors. Maurice de Guérin Maurici — raillè. — Terra. félibre. Guerin. Lo Centaure (tros) revirat per M. BaP. Estieu. Rozas d'iuern. V. Bernard. Imne a la de — A. P. Calendrier Santorenc per 1934. — Cronicas. M.-M. Gorce. Saint Dominique à Toulouse et les Joies florales de Notre-Dame-Clémence. B. Vidal. Lo majorau en Lois Delhostau. P. Estieu. La canson de l'abelha. — Febrier, nu 112 : — — — F. de Gerda. Poble amistos. Cronicas. En — citania Le suplement : « — A. P. Calendrier Santorenc. La Rampelada del Colètge d'Oc- ». Fédéraliste, 17, Eug. Poitevin. rendut de rue Province des Feuillantines, Paris, 5°. N° 2. et Révolution. Enquête. (Compte- l'inquesta organizada pels jovents del « Foyer d'Etu¬ » sus la question del régionalisme e de la decen- des Fédéralistes �131 LETRAS OCCITANAS tralización. Responsa de nostre confraire Camprós per Occitanla, de Lafabrègue-Gallarès per Catalonha francesa, de Peire Amoçain pel païs base francés, de Leeb per Alsàcia, de H. la meteissa provincia. Totas las responsas se pronóncian contra lo séparatisme en favor del fédéralisme). — Les cahiers du fédéralisme. — Jeanne d'Arc et les intellectuels. — Régionalisme et Fédéralisme. (Lo breton Goulven Mazéas es federalista mentre que nostre compatriota Ad. Lajoinie es sobretot decentralizador. Bibliographie. Aquela publicación, encara que modesta, es una font d'entresenhas e de suggestions interessantas. Es nostre valent confraire E. Poitevin que la mestreja. Bickler per — Occitania, orgàn mesadier de la joventut occitana. riera — 6, car- Lamennais, Narbona. Aquel jornal dont anonciàvem la venenta parución dins nostre a començat son pretz-fait jos la dirección de R. Bartha (cap-redactor), C. Camprós (director), R. Donnadieu (administrador). Sa vida es assegurada pels « Amies d'Occitania », grop constituit pels ancians « Amies de l'Araire », los « Estudiants Lengadocians » e los « Estudiants Catalans, Valencians e Malhorquins ». Son programa diferis pauc d'aquel de la revista « Oc » : panoccitanisme e fédéralisme. D'autre biais, podem anonciar que tôt abonat d'« Oc » recebrà sens majoración del pretz d'abonament lo servici mensual d'Occitania, men¬ tre que los abonats d'Occitania poiràn s'abonar a « Oc » inejansant lo pretz de 20 fr. D'aquela faiçón, la revista « Oc » poirà aleugerir la sieu cronica d'actualitats e consagrar la plaça a d'estudis mai conséquents. darrier fascicle Mars 1934, n° 1 Perfecte. flexions — sus : R. Bartha. Crida. — B. Barceló. Calendal el J. V. Foxx. Catalanisme i Occitanisme. (Justas re¬ la portada e la valor del pan-occitanisme : « El catalanisme i occitanisme reclamen el dret al damunt de les inter-regionals federacions a inter-estatals establir al costat noves e federacions solament anul'len pràcticament les froneviten el xoc entre els estats politics o geog'ràfics »). — PAu Pons. Escoutisme. — J. Var. Lou proublemo dou vin. F. Gaulhet. Cap a la concepciôn federala. — J. Granados. Macià. Léon Cordas. Tocas païsanas. — M. Carrieras. que no teres sino que — — Eléments de literatura occitana. — Noticiari. — C. Camprós. Vida del monde. �132 letras occitanas Abril 1934, n° 2 : La vida de nostra fuelha. — R. Camp. Is ouro d'aro, que voulèn ? — J. Var. Toloza !! — E*. Vieu. Teatre d'Oc e propaganda occitana. — J. R. Capitalisme o ecounoumio fédéraliste. — L. Cordas. Tocas paisaiias. — R. Bar- marrido tha. tana. E ara, abans ! — — M. Carrieras. Eléments de literatura occi¬ C. Camprós. Occitanisme Autras e Fédéralisme. — Noticiari. publicacions recebudas : Le Feu, d'Ais-de-Provença ; rêgionaliste, de Paris ; La Bretagne Fédérale, de Ren¬ nes ; L'Eclair d'Oc, de Montpelhier ; La Terro d'Oc, de Tolosa ; Les Am\is de la Langue d'Oc, de Paris ; L'Aude à Paris ; Les Archives de Trans en Provence ; Aquitania, de Bordeus ; Cacalacà, d'Alès ; Lou Felibrige, de Malhona ; L'Alauza d'Auvernha : Lo Cobreto, d'Orlhac ; Lou Vanc Prouvençau, de Montsegur (Droma) ; Reclams de Bearn e Gascougne, de Pau ; U Lariciu de Marselha ; L'Auta, de Tolosa ; Pampres et Lys, de Paris. L'Action �POLITICA OCCITANA EL GLAC TRENCAT Sota març, bon ell aquest titol, « El Temps », de Barcelona, del dia 17 de publicà el seguent article signât pel senyor Josep Car¬ : Una simple nota d'un diari local, que d'altres diaris locals reproduïren després lacônicament, féu saber no fa gaires dies, aïs catalans, que França havia elevat el seu représentant a Bar¬ celona, de Cònsol General que era, a Ministre Plenipotenciari, i que aquesta sera, d'ara endavant i pel fet de l'autonomia, la categoria de la reprcsentació francesa a la capital de Catalunya. Sota el Ministre Plenipotenciari, qui abans ténia càrrec de Vice« Cònsol ara el tindrà de Cònsol General, i com a tal actuarà. « Sembla estrany, i la cosa eus menaria a consideracions d'un pessimisme molt negre, que un fet com aquest, considérable en niés d'un aspecte, no hagi suscitât cap comentari politic. Què, doncs : tan sumits, tan idiotitzats estem per coses secundáries que ja no disc'ernim, que ja no copsem, si més no, l'aleteig inicial de les coses capitals ? Es possible que ens atregui tant el maresme désolât i pestilent de la politica espanyola, que preferim enfangar-nos-hi fins al coll a alentar la saludable llibertat que comença i a gaudir-nos d'aquesta primera reconeixença oficial que ens atorga un gran poble del mon ? Sembla estrany, però és aixi. decisió de França pertocant la seva representació a Catalunya, és important sota més d'un aspecte. No ens intéressa, però, avui, fer-ne relluir d'altre que el pur i senzill d'haver-se produit, d'haver arribat a fet semblant determini ; d'haver estât França la primera potència estrangera que ha romput el glaç — aquell glaç impénétrable, durissim, esterilitzador de pros i de contres, de què es circumda la diplomacia internacional per resoldre les seves greus variacions — i que ha donat a Catalunya l'emoció inicial del seu ascens als primers estadis de la lliber¬ « La tat nacional i internacional. « Aquest fet de França bé haurà de valer una distinció, reciproca. Per sempre més mereixerà en el consideració dels catalans la una cor primacia en l'ordre del agraïments mondials, �134 POLITICA OCCITANA la primacia també del seu gest. I fins i tant que d'altres li segueixin l'exemple, bo sera que traduim aquesta reconeixença amb una marcada deferència envers França, en relació amb les altres représentations estrangeres que es vuli això per Estats no guin mantenir a Catalunya en un nivell oficial inferior. « Durarà, però, gaire temps, aquesta situació privilegiada de França entre nosaltres ? —Duri poc, duri molt, el benifet sen¬ timental que el seu gest pot haver créât, ja no hi haurà que l'hi llevi, àdhuc, si al capdavall els niés assabentats trobaven retorç el propôsit que hagi pogut induïr la Republica Francesa a donar-nos alçada. I els sentiments —les raons del cor que diria Pascal— pesen molt en les hores critiques de la Història, que és quan els grans pobles troben els benifets de llurs generosos, anteriors comportaments. » CONFEDERACIO I SEPARATISME EN LA POLITICA NACIONAL CATALAN A La Unió Democràtica de Catalunya » célébra el passât ocSegon Congrès Ordinari. Aquesta assemblea tingué lloc a la ciutat de Tarragona i en ella es disçutiren i s'aprovaren diverses ponències sobre matèria politica, social i econòmica, molt notables des del punt de vista nacional-cristià caracteristic d'aquest partit novell. D'entre elles, però, creiem que interessarà cspecialment als nostres lectors, sobretot als joves, la que, signada pels senyors Miquel Coll i Alentorn, del Conseil de Govern de la « Unió ». Pau Romeva, diputat al Parlament de Catalunya, i Josep M. Font i Cabot, tracta de fixar un punt molt délicat de la politica nacionalista i peninsular que couvé a Catalunya. Heus-la, doncs, aci : « El principi segon de la Declaració que serveix de punt de partença a la nostra doctrina, que és el que fa referència a la lesi nacionalista, diu el que scgueix : « Exigim per a Catalunya la reconeixença de la seva personaIitat nacional en una autonomia plena i absoluta, dins d'una Confederació Ibèrica lliurement pactada. Aspirem a mantenir les valors diferencials de la nostra terra i a defensar el seu patrimoni espiritual, amb un respecte profund envers el sentiment comarcalista organic ». Per tal d'evitar-ne una interpretació equivocada i salvar qualsevol malentès, no pas fill de l'ambigiiitat del text transcrit, « tubre el seu �135 POLITICA OCCITANA sinó del confusionisme doctrinal que molts sofreixen a conse- qiiència de l'ús indegut, equivoc i contradictori dels termes nació, autonomia, confederaciô, etc., entenem que procedeix una explanació un xic extensa de les afirmacions contingudes en l'esnaentat principi. Creiem, a més, que dintre les linies générais el caracteritzen, podem aspirar a una major precisió del seu contingut. que Considerem en primer lloc, i aquesta afirmació és la pedra angular damunt la quai descansa tota la doctrina que explanem, que Catalunga, o més ben dit, els països de llengua catalana, constitueixen una nació amb totes les caractéristiques de tal i per tant amb tots els drets i els deures que es deriven d'aquesta categoria. Considerem que aixi com la llibertat és necessària per als indi¬ perquè compleixin amb la llei de llur propi perfeccionament, també és indispensable per a les nacions per al millorament dels seus membres en allô que pertany a Testera col'lectlva. Aixi com propugnem per a l'home el respecte als seus drets naturals, també propugnem per a les nacions, començant per la nostra, el respecte a llur autodeterminaciô, équivalent al reconeixement del pie exercici de llur sobirania. vidus En principi, doncs, acceptariem qualsevol soluciô politica del problema nacional compatible amb aquest pie exercici de la nostra sobirania, baldament aquest pie exercici comportés una renùncia clarament voluntària i mai definitiva d'una part d'aquella sobirania. nostre Per aixô acceptàrem TEstatut d'Autonomia redactat a Núria, desgrat de no representar ni llunj'anament una satisfacció de les nostres aspiracions. I mentre la voluntat del poble de Cata¬ lumja no pugui manifeslar-se novamenl d'una manera tan expli¬ cita almenys com en l'avinentesa en que plebiscità aquell Estatut, hem de considerar-lo com l'ùnica expressió autèntica, d'aquella voluntat i hem de lluitar per assolir la seva implantació i enderrocar tots els obstacles que s'hi oposin. a Perô cal que els catalans no vegin en TEstatut de Núria la problema de llibertat nacional. Quan soluciô definitiva del nostre una en naciô es troba té pas prou restringida, sinô seva en un estadi ascendent de la seva histôria, no amb una llibertat més o menys condicionada i que li cal suprimir tôt el que pugui entorpir la llibertat de moviments. �136 POLITICÀ OCCITANA La Història eus demostra que cap teixa ha considérât una nació conscient d'ella ma- solució definitiva dels seus problèmes federalista que la lligués amb altres països. Per altra part, tainbé la Histôria ens recorda, àdhuc amb la pròpia experiència de Catalunya, la poca estabilitat i la manca de garanties que tenen per a un poble aquelles dues formules de llibertat condicionada. llibertat, una autonomia restringida o una formula de Hi ha, en canvi, una altra formula, la confederalista, quai tendeixen per diversos i àdhuc oposats camins, diferents grups de nacions dels nostres dies. Un fet d'una enorme transcendència que deixarâ la seva empremta marcada damunt del mon actual, la crisi econòmica mundial, accentuarà segurament aquesta tendència. La solució de la crisi no es trobarà ni en el nacionalisme économie que n'ha a la estât una de les causes, ni en una entesa mundial massa ambi- ciosa per a teses mies ésser realitzable. El cami de sortida seran les enparcials entre les nacions més o menys veïnes, amb écono¬ complementàries i amb interessos harmonitzables. Això i la nécessitât de defensar-se contra les intromissions de les grans potèneies portarà fatalment moites nacions a una formula con¬ federalista prou ampla que permeti una plena llibertat d'acció politica sense perjudici de l'harmonització de les économies confederades, feta amb un peu d'igualtat absoluta, ni de l'amistat entre tots els pobles del mon. La llarga durada del période en què la major part de les terres catalanes ha estât incorporada als territoris de l'Estat espanyol ha fet que llur economia s'adaptès i emmotllés profundament segons les eondicions de la unitat econômica que tots aquests territoris han arribat a formar a consequència de llur forçada convivència politica. Creiem factible una total i absoluta separació d'aquelles terres, ja que si llur economia s'adaptà (no sense gran trasbals) a les eondicions que pressuposava la sotmissiô a Espanya, també s'adaptaria a les eondicions que suposaria un absolut deslligament d'aqueixa nació. En una situació semblant, Polònia i Txecoslovàquia han sabut resoldre els problèmes que llur emancipació politica i econômica els plantejava, contra els averanys dels que creuen en un fatalisme determinista de les eondicions de l'economia de cada pais. Perô és ben évident que aquest absolut deslligament no podria assolir-se sense sacrificar en un sense grau molt considérable el benestar de tots els catalans i fer passar per un période critic, la nostra potencialitat eco- �137 POLITICA OCCITANA retop la nostra virior politica. Aquest trasbals séria o major intensitat en tots els altres pobles que integrem avui l'Estat espanyol, ja que si Catalunya, posem per cas, nécessita un mercat per als seus teixits, per a la seva niaquinària, per als seus productes quimics, el seu arròs i les seves fruités, també Espanya nécessita vendre els seus cereals de Castella, el seu sucre d'Aragó, el seu carbó d'Astúries, Galicia el seu bestiar i les seves conserves de peix i Euzlcadi els seus nòmica i de , sentit amb la mateixa productes sidérurgies. Per evitar doncs aquesta sotragada perillosa en la vida dels pobles integrats avui dintre de l'Estat espanyol, val la pena d'assajar per solucionar llurs problèmes nacionalistes, la formula confederalista estructurada d'acord amb les idees que deixant d'exposar, la quai tindrà encara l'avantatge d'arribar sense deixar cap pòsit d'odis ni malvolences, ans eslablertes les bases d'una amical entesa i col.labo- ració la acabem a la soluciô del els en mon quai podrien entrai", a mesura que l'evolució politica donés l'avinentesa, altres terres relacionades amb en primers amb lligams de llengua, de raça o d'afinitat espiritual son per exemple Portugal i Occitània. com Resumint, afirmem que la millor soluciô nacionals per als problèmes paisos ibèrics és una Confederació lliurement pactada sobre les bases d'independèneia politica, interdependèneia econòmica i fraternitat espiritual. Cal oblidar, amb tôt, que per a una soluciô confederalista a confederar, ja que basta la conformitat d'un dels membres no si no dels mancava encara la dels altres, i sobretot la del que actualment detenta formula propugnada. la nostra llibertat, 110 séria viable la aquest cas, l'ùnica soluciô compatible amb la dignitat de Cata¬ lunya i l'unie mitjà de garantir el seu normal desenvolupament, séria la separaciô total i absoluta i tots els catalans tindrien el deure d'imposar-se els majors sacrificis per assolir-la i consoEn lidar-la. d'una soluciô definitiva del nostre problema nacional, cal que aprofitem tots els mitjans que la situaciô politica de cada moment posi a la nostra mà per a desveillar la consciència En espera i per a preparar la reconstituciô de la nostra mitjançant la incorporaciô al moviment nacionalista català de les terres de València, fíalears, Aragó català, Fossellô i Andorra. del nostre unitat poble nacional ; �138 POLITICA OCCITANA La darrera part d'aquesta tasca vol ésser feta arab extraordinari i amb un tactc exquisida delicadesa, sobretot en allô que pertany a València i Balears. Són els 11 aturals d'aquestes régions els que han de dur la iniciativa en l'acció a desenvolupar a cada un a d'elles. Des del Principat caldrà donar-fhi tôt l'ajut i en primer terme el de la discreció. Aquesta, amb tôt, no és pas incompatible, sinô tôt al eontrari, amb què cada Partit català cerqui una aliança amb el grup polilic d'aquelles régions que resiiki mes acostat a la seva ideologia. « TJnió Democràtica de Catalunya» treballarà amb entusiasme per arribar a una eiitesa amb els nuclis afins a ella que s'organitzin en totes les terres un a catalanes. Per la a causa l'enfortiment de la posició de Catalunya i per amor a de la Justicia, « Unió Democràtica de Catalumja » veurà amb simpatia i recolzarà en la mesura de les seves forces lots el moviments autènticament nacionalistes que es en produeixin cl territori dels Estais que També treballarà per a la del nostre problema ment de relacions ptiffuin reportai• en detenten la nostra llibertat. més perfecta i major coneixença tots els països del mon i per a l'establi- internacionals d'amistat i col'laboració que un profit positiu per a la nostra Pàtria. » UN ALTRE EXEMPLE VALENCIA DACTIVAT PATR1ÒTICA Al s exemples del valencianisme retrets en els darrers numéros » i oferts a les joventuts patriotiques de totes les régions occitanes de França com a orientació i estimul a llurs directrius i a llurs activitats, hi afegim avui la proclama segiient d'« Acciô Nacionalista Valenciana», partit politic de dreta que acaba de néixer a la capital occitan a del sud, per a esdevenir, de moment, una viva esperança, i de seguida, una esponerosa realitat. d'« OC Es tracta d'un document clar, prou clar perquè ens poguem estalviar de fer-hi comentaris. Bastarà llegir-lo per a fer-se càrrec dels sentiments profundament nacionals dels creadors i seguidors ». Alegrem-nos que, enllà de la Catalunya estricta, a les terres occitanes mes meridionals, ja hi comenein a esdevenir netes i ben practicades les idees i les obres de la politica de redreçament nacional. Quin dia podrem dir el mateix de les régions occitanes de la Gàl'lia ? Quan veurem emergir, al costat d'entitats apolitiques (en d'« Acciô Nacionalista Valenciana �139 POLITICA OCCITANA el sentit partidisla del mot) promotores només de l'expansió de la idea nacional tra el i » en tots els ordes de la vida, tais com « Palespartits nacionalistes com els Acció » que ara s'incorpora a Va- «Centre d'Actuació », partits catalans i aquesta « lència ? Ho repetim : vagi aquest altr eexemple del valencianisme a joventuts llenguadocianes, provençals, gascones, llemosines i alverneses. I que les alliçoni i encoratgi per a la realització d'una política particular, pròpia, i de la idea occitan niés gran. les Diu el manifest de què parlem « A tots els valencians « AJ moviment manca : : valencianista d'hores d'ara, hem la notât d'una entitat nacionalista de Iranca tendència de dreta que vinga a completar el quadro d'acció l'Estat que detenta la nostra llibertat. del nostre pais, front a No és la nostra, una actitud de rebeldia ni el desig de divirepresentem una escissió de cap altra entitat. Es que hem vist que el valencianisme és hui una força poderosa, capaç per si sola de canviar històrieament el ritme del nostre poble cap a la llibertat ansiada, i volem que les dretes no estiguin hui allunyades dels nostres rengles per escrúpols « sió ni comandament, ni d'atres afers ineludibles La nostra « ha d'ésser no en estos moments. posició davant les atres entitats valencianistes, d'hostilitat sinó de franca harmonia ; venim a omplir un buit que calia en el moviment renacionalitzador. Un poble no pot ésser ell mateix si abans no ho son tots els seus ciutadans, tots, dretes i esquerres, sense disajudar-los, a tinció ni exclusió de cap mena. « Per aixô trobaran en nosaltres, totes les entitats valencia¬ front col'laboració que cal per a, tots units formant un únic, però, sense deixar la nostra ideologia, laborar pel total recobrament nistes, la nostra de les essències del ver idéal nacional de pàtria. Nosaltres 110 podem admetre cap concomitància amb ningun partit el quai, per bé que afi en idees religioses, siga dirigit ni influenciat, encara que remotament, per persones aliénés al nostre pais i que no comence donant la nota palpable de son ver amor a les nostres coses, emprant exclusivement en tots els seus actes publics, òrgans d'opinió i fins en la seua administració, la llengua valenciana. « �140 POLITICA OCCITANA volem Nos al très que tots els nostres afiliats, deixant de partits politics espanyols, arriben a constituir una força netament nacional, capaç de representar a tots els hòmens de dreta del nostre pais i que amb franca convivència i esperil de fraternitat amb les entitats politiques nacionalment valencianes, d'esquerra i de centre, constitueixin un dia l'única representació normal del Pais Valencià davant el mon sencer. « banda els A omplir este Hoc, hem vingut a la palestra pública, i demanosaltres el lloc d'avantguarda al moviment nacionalista, segurs que triomfarem, perquè és justa i santa la causa que « nem per a defensem. — « Acció Nacionalista Valenciana ». LA SOLIDARITAT ECONOMICA DELS PAISOS OCCITANS TRANSPIRENENCS i Reproduïm amb gust els dos articles que el senyor G. Huget Segarra, de València, publicà el darrer octubre a « El Cami », la gaseta retreta altres vegades als noisitres leclors. Versen sobie una matèria tan intéressant sió de la unitat icom d'interessos és la dLara i docamentada difu- naturals que formen les régions transpirenenquesi, de cultura agricola rioa, intensa, al idostat de les terres espanyoles de vida agro-sedentària, primitiva, a les quais les manté perjudicialment vinculades l'artifici d'una unitat estatajl, Obertes a la Mediterrània, València, les Balears i el Principat tenen als mercats d'Europa el camp éco¬ nomie propi de llur activitat i llur de'senrotllament progressius. I li tindrien encara molt niés, si, superada la forma actual d'ésser lligades a l'Elstat espanyol, formaven una unitat econômica a part, lliure de relacionar-se adiequadanient amb els altres pobles del continent amb els quais els fos niés oi menys convenient de practicar intercanvis comercials i industrials. occitanes Deixant, però, ara a part aquesta generalització del problema païsols occitans sud-pirenencs, per a cenyir-nos niés estrictament a la matèria, sobretot del segon article, del senyor Huguet i Segarra, eus permetem insinuar la conveniència d'estenidre, de complétai' la investigació iniciada, amb nous économie dels estudis sobre el que sense els nenques representen i el que podrien representar, lldgamx politics d'ara, les régi,oins occitanes cispireper a l'economia agricola de València, de Catalunya i de les Bialears. �POLITICA OCCITANA 141 Agrícola i général ; perquè es tracta d'un probLema, el quai, hom el desbrossi, hi descobreix matèria llarga per a un a vasta i ben esitructurada aportaciô a l'estudi més. intégré de 'la uratat ecomòmica occitana. Per exemple : la part con¬ cernent a l'emigració i lìxació de sud-occitans entre nosaltres. Els països catalans han aportat i aporten constamment a les nostres terres, no solament els fruits agricoles de llurs territoris assolellats, sinó un gran contingent humà, confós a França amb l'emigració generall espanyola, perô evidentment ben divers, en qualitat i capacitat, de la que pot ésser classiflcada com a tal. Els mallorquins, els valencians i els catalans estrictes, moralment i materiaiment sans, que han fet de iljes terres nordoccitanes, (com el feren també d'Argèlia) el camp de llurs iniciatives i de llur descapdellament économie, son nombrosos, més mombrosos que el que molts es pensen i representen un volum de riquesa considérable. Una gran part dels nostres oomerços i dels nostres mercats agricoles son en llurs mans. I aquesta emigració, naturalment bona, ens serviria materialment i espiritualment d'uina manera més d'ensa, més intégral i nota¬ ble, si un poder català es captenia de tenir iniciatives per a la preparació, la protecció i evoluciô, ço és, per a la perpetuació nacional d'aquesta massa tan important de valencians, de mall'oirquin i de catalans, que perennement aflueix a les régions occitanes septentrionals. per poc que S'ha fixât mai la importàneia en bloc d'aquests naturals de régions catalanes, transplantais a Provença, al Llenguadoc, al Llemosi, a l'Alvèrnia o a Gascunya, i de la rique¬ sa humana, terrai, immoble, coimercial i industrial que hi repre¬ les diverses senten ? S'ha captingut mai ningû de domar-los un to i una Perquè no hi ha pas duhte que ells represienten per a les économies particulars de la Catalunya estricta, de València i de les Balears, unes valolrs gens negligibles. Brindem als joves économistes del® països occitans transpirenencs, les suggestions d'aquesita introducció als articles del senyor G. Huguet i Segarra, els quais, tal com hem dit, reprocohesió nacionaJ's ? duïm. Diuen : I Gens estranya que siguin eneara una munió els fills rengles dels hòmens desorientats allô que diu als afers poilitics fonamentals i bàsics de la seua « no ens del Pais Valencià enllistats als çn �fc_ 142 POLITICA OCCITANA i és que el naicioualisme casteElà, el quai pertany al tipus saben conviure sien.se dominai-, ha tingut al seu abast la formació espiritual d'estos hômens, a molts dels quais els manoa la visió -dreturera per encertar el carni de redempció, a terra ; dels que no causa del llarg pobles porten a sobre d'ells. complex d'inferioritat que eiU pobl.es sotmesos temps al domini i autoritat d'atres esguardlair i adtonar-se'n de quina marnera mes autoritària volgut Castel'la abassegar la peninsula i de quina forma ha arremetut, agressivament i calumniadora, contra tôt aquell que en sentir-se conscient de sa pròpia personiaiitat, ha tractat de Cal lia fer prevaldre la seua cultura i el seu fet diferencdal. Gatalunya libéral i demòcrata, que ningú mai no podrà d'assimilista, puix que en temps passats possibilité la lliure constitució de l'Estat valencià, ha estât la primera que en voler desliiurar-se del jou de Castel'la ha caigut victima de les La titllar sarpallades felines i rencoroses. Ha estât la propaganda de l'Espanya oastellana lia causa que Gatalunya visca en concepte seues espanyols arrossegant el Sant Benet d'ésser un poble viu explotant els altres pobles peninsulars. Milers de vegas'ha escrit fins coaivertir-ho en dognia (de la gent simp'lâsta de molts que des i ignorant, per supost) que gracies als aranzels proteccionistes que iruia la indústria, Catalunya podia tindre una vida esplèndida, i si maígrat esta go^lafreria insistien en voler la seua autonomia aleshores s'els responia amb aquel'is ròtuls que aparegueren en certes poblacioínis castellanes que dieu : No se admiten catalanes, i isi'arribava a l'amenaça de posar fronteres a la ratlla de Catalunya, a fi de què els catalans no pogueren aprofitar-se mes d'Espanya. I cal fer vore el sentit grollerament fais d'estn propaganda a penes aturada per uns pocs esperits selectes del nou règim republicà. dels La realitat diels fets ens diu que l'Estat estpanyol es quasi bé proteccioinista d'Europa, i dins la Societat de Nacions és este el concepte que mercix, puix que atorga una protecció aranzelària deeidida a quasi bé totes les produccions de la seua economia ; de manera que la protecció aranzelària atorgada a les manufactures catalanes1 no constituix cap excepció, com es pretén fer vore, ans al contrari, és el seu sistema i la seua régla général ; però amb la diferència que els productes catalans protegits representen en pessetes una quantitat menyspreuabl'e, tôt i comparant-la amb les quantitats molt creixcu- l'Estat mes �POLITICA OCCITANA das que representen a très prockictes no 143 catalans igualment protegits. Fa poc tempsi, uin director général d'Agricultura calculava en mil milions de pessetes la valor de la protecció aranzelària que 1"Estât atorga ails cereals espanyols ; ço que vol dir que si Espa- tinguès als quatre mil milions de pessetes que valen els cuil i consumix, un règim de porta oberta o, lliure canvi, els espanyols s'estalviarien mil milions de pessetes a l'any, els quais representarien la diferència de cost entre els nya per cereals que cereals espanyols protegits i els que es podrien comprar a fora. c'oimprén que baja d'ocòrrer aixina quan es reflexion a que els pobles que dins Espanya es dediquen preferentment al conreu dots cereals, .son aquells que Felip II exhortava tothora per a què, almenys — dia — cacla quatre o cinc anys sembressin les Hom terres de blat i els no les dedicaren continuament al pastoreig ; son mateixos pobles que hui en dia, en sembrar llurs terres empren el sistema del « barbecho », de preferència a atres procediments propis de terrenys secatius perquè aquell permet el pastoreig en les terres improductives que no es sembren aquell any ; son pobles dels quais hom diria que s'anyoren dels seus cost uni s racials i que mai no han pogut fer un,a agriioullura intensiva i que no p'c/drien viure sense la protecciô aranzelària. Cal dir que entre estos pobles cerealistes 110 estan inclosos Galicia, ni Bisicàia i Gaiipùscoa d'Euzkadi, ni la totalitat peninsular i insular de Catalunya (Principal, Malllorca i València), puix que malgrat que estos pobles cullguen cereals, ho fan en quantitats menyspreables ; servixca d'exemple el cas dé Valèn¬ cia que amb una producció agrícola global de set cents milions de pessetes, solament trenta-quatre procedixen de la collita de atres que l'arròs, que son als que en este escrit eus cereals referim. Si esta quantitat de quatre mil milions de pessetes que représenta la valor dels cereals que gaudixen d'una protecciô absoluda, afegim la valor dels productes de la ramaderia, que representen més que menys una xifra de dos mil milions de pessetes i cncara atres; prodoctes cofm sucres, carbons, etcétera, a arribarem sense prodiuccions no també més del d'Espanya. nosa als sis o huit mil milions de pessetes de catalanes per a les que els espanyols paguen que valen, o del que e® podrien comprar fora �POLITICA OCCITANA 144 Al coistat d'estes xifres tan considérables, quina valor i quina signifìcació poden tindre els huit cents milions escasisos de pessetes de productes manufacturais catalans protegits per l'aranzel ? possible, demanem mosatres, que en un Estât on els élé¬ l'alimentació die l'home i del bestiar i el funcionament de la indústria porten el sobre-preu de la protecciió, Es ments bàsics de es puga fabricar barat i sense aranzelis' '? a la indústria catalana no ès sinó la conseqùènlògica de viure dins un Estât eminentment proteccionisla i représenta per als catalans la defensa i compensació a l'encariment dels produites primaris) aliens ; defensa i compensjació que els valencians no hem sabut cercar en les rela¬ cions espanyoles de la nostra economia però que tenim norinalment resolta en el que fa referència a Catalunya. Prétendre, doncs, ionamentar una propaganda politica, en la suposta explotació que els. catalans fan dels espanyols, fóra d'una innocència candorosa, siinó s'albiiraira en ella el despit La protecció cia nalnral i d'un poble que atalaia la fi de la seua dominaició peninsular ». II atenyen el problema del recobrament personialitat del Pals Valencià n'hi ha un d'ordre écono¬ mie que cal conèixer bé ; en primer lloc per tôt allô que significa i després perquè a tothora han tractat de desvirtuar-lo aquells que voldirien que es doués per b'oma i consolidada la Entre els factors que « de la fracassada histôria assimiliSita de Fa seua Castella. ja prop die vuitanta anys que el Pais Valencià politica econômico-exportiva amb el cultiu de la des d'aleshores no inicià la taronja i ha deixat d'intensificar-la amb un èxit cada vegada mes falaguer, fins arribar a intégrai- la seua exportació xifres tan creixcudes que constituixen la caracteristica més de&tacada de la seua vida. nostra economia, corn repetides vagades han iciapdavaniters del valencianisme, una economia d'exportació, una econolmia que mira cura a Europa i deslligada de molts daltabaixos de l'interior, però sumament sensi¬ ble a totes les oscil'lacions que esdevenen als pobles europeus. Però hi ha en això un fet mtolt singular : formen part 11s vaienciams d'un Estât, d'una oomunitat de desti que conté vint-i-qua Es, doncs, la fet remarcar els �PÒLITICA OCCITANA 145 tre milions d'habitants i per tant som oonsumidors de tots els productes dels atres pobles espanyols i c'ointribuïin en proporció amb la nostra capacitat consumidora, que no és poca, ai benestar de tots els demés i malgrat això i viure Hligats als castellans, als autèntics espanyols, que ens fan pagar cars tots els seus productes a causa de la proteccdó aranzelària de que gaudiixen, a nosatres ningû no ens compra res ; i hem d'anar fora d'Espanya, fora de la nostra comunitat de desti, a cercar d'eixa forma la nostra manera de viure. Té, doncs., la nostra economia un icaràcter forçat, sota este punt d'albir. Atres nacions que al semblant nostre es dediquen al cultiu i exportaciô de la tarouja, tenen dins d'elles una forta base de eonsum que els garantisa, si no la riquesa i el luxe, al menys el nostre pa de cada dia ; nosatres esitem abandonats. Itàlia, per exemple, consumix el quaranta per cent de la total producció de taronja italliana. Els Estats Units consumixan el noranta dos per cent, que és quasi bé la seua total producció, i Espanya escassament en consumix el vuit per cent, que equival més o menys a un miliô de quintans métrics ; però, naturalment, com què la nostra producció dé taronja représenta la quasi totalitat de l'asipanyolla (tretze mililoins de quintans mètrics) i el nùmero d'habitants d'Espanya és relativament petit al post de les atres nacions, el tant per cent a què abans fem referència no pot représentai' xifres exactes de comparació, i és per això que val més dir planerament que els americans, malgrat les seues énor¬ mes dlsltànoies, consumixen per habitant vuit quilos de taronja a l'any i els espanyols, nomes quatre. Però també aci hi ha una salvetat a fer molt important, i és que entre els consumidors espanyols de taronja estan inclosos els catalans i a Catalunya s'ha importât durant les passades tempoirades al voltant de nou mil vagons de taronja de la Ribera i la Plana, lo que equival a prop de mig miliô de quintans mètrics, amb un consum per ha¬ bitant que oscil'la entre dotze i quinze quilos anuals. Catalunya, doncs, consumix taronja del Pais Valencià en una proporciô tal, que si els espanyols en consumiren en la mateixa mesura, un teiç aproximadament die la prioiducció total, que equivaldria en nùmeros redons a quatre milions de quintans mètrics, serien venuts a la peninsula ; i amb això, si bé és cert que no es pot donar per resolt el problema en tota la seua grandària, no obs>tant poidrien evitar-se les situacions catastròfìques com la que tingué lloc l'any passât i les que possiblement s'aveïnen en els �146 POLITICA OCCITANA D'estes xifres es deduix una atra consideracio ; Catalunya consumix pròximament el 50 per cent de la tai-onja que es consumix a Espamja, la quantitat uenuda en Espanya a banda de Catalunya, minva d'una faisó tan séria que pràcticament quasi bé pot donar-se per anulada per lo que a nosatres pertany ; més, si es té en compte que una biotna part de la mateixa és taronja de rebuig" que es ven a baix preu, quan no és canviada pels pobles d'Espanya endins produc.tors d'espardenyes velles, diraps i pellisi die conill. propers anys. si Es que la qûestió d'un iciousum normal de taronja en terres es podria resoidre amb un abaratament dels preus del Iranspiort, coin ha estât ja intentât ? Tiinga's en compte que es tracta d'u 1 assumpte el quai, encara que no exclusivament, és abans que res una qùestió racial, puix que no és sols la taronja la producció nostra per la quai els castellans no senten cap entusiasme : son totes lés produccioins basiques i importants de la nostra ecowoniïa, les que més o menys son rebutjades per Espanya. Vet ací l'arròs ; tothom sap que és irrisòria la quantitat d'arròs que Espanya consumix i que el nostre problema referont a esta lleguminos'a no és d'excès de producció, sinó de manca de consura ; hi ha pobles al mon que consumixen vint vegades per habi¬ d'Espanya tant més arròs que el cloiiisumix Espanya, i no és un secret espanyols consumiren proporcionalment l'arrôs que consumixen els catalans, encara en mancaria per al consum peninsular. Convençuts d'estos fets els valenicians, han intentât, encara que sense résultat, crear missions de cuiners per a divulgar per tôt arreu lés; diverses maneres de cuinar-lo i augper a ningú mentar el I que que si els seu consum. més en evidència la nostra tesi, hem de fer producció caracteristicament valenciana que seguix en importància econùmioa a la taronja, que és la gar.rofa i représenta una val or annal que segurament no baixarà dois cent miliomsl çls pessetes. Catalunya consumix tôt el nostre sobrant. que és de prou importància, sense que en Espanya se'n venga més que la que tots hem vist sis cistells dels que en la Porta del Sol, de Madrid, la pregonen juntament amb tramussos i encara referència cacau. causa per posar a una En este atra cas no es podcn f îîegar mot i us, d'encar.irnent dels transports, per quant es a prescindix del seu consum apenes entrats en els primeirs pobleis castellans que son més aprop de nosatres que no el Principal. �147 POLITICA OCCITANA Totes les produccions agricoles del Païs Valencià de raés valoir, aquelles que ens col'loquen en una situació econòraica ven- latjosa, rebutjades en terres d'Espanya corn a cosa al'liena, Catalunya son apreuades coin a coses pròpies i familiars : taronja, cu-ròs, garrofes, fesols i tota mena d'hortalisses ; rdims moscatells de Bétera, Puzol, Benicassi i Oropesa, tots son productes dels quais fruixen els catalans del Principat, per lo que esdevé aquest i particularment Barcelona no sols el millor mercat de la nostva producció, sinó l'únic mevcat que ienim els ualencians dins la peninsula. I este fet ccoinòmic, que mai ningû no podrà negar, e&devé son mentres que a cfofm una nor rar fita ineomniovible de les nostres aspiracions de germa- Catalunya, i niés o menys prompte ajudarà a 'capgiidees dels nostres politics de via estreta que no encerten envers" les a vore la politica de realitats que ens cal fer. �CRONICA LOCONCORS DE LITERATURA, ISTOR1A E LINGUISTICA DE LA S. E. O. per 1933-34 Avem lo plaser d'anonciar als nostres legeires que del Concors de la Societat d'Estudis Occitans examina, ora, la Jurada a aquesta los trabalhs mandats. Las très seccions estadas onorablament representad'as, pot aisidament endevinar, es la de literatura qu'a recebut mai d'obras e ajustarem de las pus consequentas. La publicación del Palmarès poirà segurament aver lue vers son mas, coma se la fin del mes d'octobre. ABONAMENT COMBINAT ENTRE LA REV1STA " OC E LO JORNAL OCC1TAN1A '' La S. E. O., desirosa d'aleujar nostra revista dins sa part d'aela plaça a d'estudis de tota mena e per informar sos fidels legeires amb encara mai de regularitat, a resolgut, d'acordi amb la dirección del jornal « Occitania », de tualitat per reservar crear un D'aici abonament combinat. davant, los abonats de la revista « Oc » recebràn majoraciôn de pretz (25 fr.) lo servici del jornal « Occi¬ tania », e reciprocament, mejançant lo meteis pretz, tôt abonat d'« Occitania » poirà s'assegurar lu servici de nustra en sens revista. Tôt servant lor plena independéneia, las doas publicacions completaràn pel màger profieit de lors legeires e de la causa occitana. Aquò serà tant mai aisit que perseguisson, totas doas, la meteissa obra : panoccitanisme e fédéralisme. en se CORSES DE VACANÇAS OCCITANO-CATALANS Los corses de vacanças occitano-catalans se dobriràn a Ripoll (Catalonha) pel cop tresén sus la fin del mes de julh. Duraràn del 23 de julh fins al 12 d'agost. Los corses portaràn sus la filosofia e la pedagogia generalas, la lenga e la literatura catalanas, castilhanas e occitanas, atal �149 CRONICA coma sus aura l'istòria de l'art en Catalonha d'excursions dialeetalas pirenencas e en e e en Occitania. De mai, i artisticas dins las nautats vais Andorra. del 3 al 12 d'agost, La darriera setmana, sera sobretot consa- la cultura occitana : corses practics de lenga anciana e moderna, d'istòria, d'arquitectura romana e gotica del Miegjorn. La dirección dels corses es assegurada per monsèn Griera de l'Institut d'Estudis Catalans e per l'abat Salvat. Per las entresenhas, cal escriure a M. Zenon Puig, secretari dels corses, à Ripoll, o a M. Joan Séguy, 26, carriera Montardy, grada a Tolosa. EN LENGADOC Los estudiants del « Novel Lengadoc », de Montpelhier, conpropaganda occitana. Lo 23 de genier, conferéncia de Joan Burgues sus Teodor Aubanel. La sesilha comencet per un omenalge a Macià per R. Donnadieu. Lo 8 de mars, R. Donnadieu parlet d'Antonin Perbosc, contaire occitàn. Lo professor Joan Amade faguet una bela parlicada. Lo 3 d'abril, la « Novel Lengadoc » entindet una jornada lunhan lor obra de de propaganda Jos la a Cessenón (Erau). direccion de lor novel président, en Joan Seguy, los d'una bela activitat. Lo 5 de décembre darrier, en F. Gaulhet faguet una conferéncia sus « Nostra Doctrina », lo 12 del meteis mes era en J. Seguy que parlava de las « Isclos d'or », lo 19 de Bastard desvolopet lo tema « La Civilización Occitano ». Lo « Cercle d'Estudis Josep Anglada » s'acampa cada dimars per se liurar a l'estudi de la lenga, de la literatura e de las causas d'Occitania. « Estudiants Ramondencs » fan prova Lo Post de T. S. F. de Tolosa-Pireneus de l'abat Salvat de febrier), (5 d'abril). sus a radiat las charradas Nanel de Rctmpan de Calelhón e Seguret (18 lo Teatre d'Oc (11 de mars), sus Josep Roux sur Cal senhalar lo radio-reportage del meteis post, a Vilafrancade-Roergue, lo 7 de genier. Lo felibres Mouly e Miramont i prengueron una part activa. felibrenca, «La Campana d'Agot», a donat representacions teatralas a Salvanhac (14 de genier), La novéla escola diversas �150 a CRONICA Montclar (18 de febrier), a Briatesta (lo 25), a Cordas (23 de mars). Jos lo govern de la felibressa Clardeluna una tropa d'amators joguet « Lo Grafolog » de Marius Jouveau, de Casadarnas (Erau) « Los Nebots de Molière » de Renat Farnier e qualques scenas traduit as (7 d'abril). Lo 22 d'abril, « La Lauseta » representet « Carnaval dels no» al teatre de Montpelhier, al benefîci dels mutilats e vels ries victimas de la guerra. Los Grelhons doneron vesproda a Vilafranca de Roerlo 15 d'abril, s'i joguet « A la posta » d'August Benazet, «La Grelada», de Peire Miramont. « » una gue, e Lo 22 d'abril « Una a entrevista Poussan a la (Erau), la tropa de teatre d'Oc donet barraca » e « L'Oncle del Maroc » de Renat Tulet. Lo 1er e lo 15 d'abril, la Tropa teatrala de Ptaicheric (Aude) jogat « Adam de Traussa » comedia en très actes de Peire Servage. « Los Cigalons Narboneses » mostran sempre lo meteis afogament ; dins la darriera passada an représentât : « La Filha de la mar», «Las Palrnas de Banador», « Lo Perdón de la Terra», «Santa Celestina», dins diverses endreits del rôdol a de Narbona. A l'occasion de hier, entindet al Nadal, 1' « Escola dau Parage », de Montpel¬ de « grepias » et de scenas nadalen- un concors Fougau Montpelieirenc ». Pogueron i admirar una bela lengadocians. La meteissa escola, lo 11 de febrier, tenguet son assemblada generala per renovelar son govern de la faicón seguenta : Joan Fornel, capiscol ; Francés Brossa e Peire Causse, assessors, Peire Azema, secretari général ; German Rolland, secrtetarSajudaire, Caries Farroch, clavaire. Fr. Dezeuze faguet una chanada sus «Scenas e tipes dau Clapôs». Lo 25, lo majorai en Peire Azema faguet una bela conferéncia sus « Octavian Bringuier, primadier dels felibres Montpelhierencs» (1830-1875). cas « corrolhada de santons Lo 11 de mars, a Lunel, «La Nacion Gardiana » tenguet son acampada annala. Una taulejada seguiguet jos la presidéneia del capitani Anfos Arnaud, assistit del majorai P. Azema, sindic �151 CRONICA de Lengadoç, M. Fontanieu, còssol de Lunel ; Joan Bernard ; Donnadieu, président del « Novel Lengadoc », etc. Foguet una bela jornada occitana. Lo 25 de mars, a Montpelhier, los felibres del « Pjarage » e de « La Lauseta » inaugureron, en preséncia dels delegats del municipi e d'un fum de notabilitats, la lausa pausada sus l'ostal d'Antonin Glaize (1833-1914), felibre majorai e professor de la Facultat de dreit. En Peire Azema pronociet un bel parlament, lo còssol B. Milhaud li respondet e digueron qualques poemas d'A. Glaize. Foguet una cerimonia pretocanta e simpla, coma se'n vei trop rarament dins lo felibritge. Ramon EN PROVENÇA La valenta societat marselhesa de « Lou Galen » mena sempre afogada propaganda. Lo dimenge, 28 de genier, a la sala Dominicanas de Marselha, organizava una remirablo conferéncia sul musiciàn Deodat de Severac, a carga de la una de las poetessa na Marcela Drutel que l'il-lustret belament en jogant diversas peças de piano. La serada s'acabet amb la representación de «Si fau pas desabiha avans de si coucha», de dona Aubert-Henry, per la tropa del « Calen ». Lo 25 de febrier, dins la meteisso sala, era nostre amie, Pau Pons, de Dinha, que íasiá una interessanta conferéncia sus «La Gavotina». Passeget agradivament sos ausidors dins las de la Provença alpestra e obtenguet un viu succès. De seguit, i aguet una granda felibrejada jos lo diversas encontradas de mestre Victor Bonifay amb lo concors de Lois Signoquatuor simfonic. La tropa teatrala del Calen representet « Febre de Camarga», drama en vers, en 1 acte, de M. Jouveau, e « Lei Coumaire de Villard d'Abas», comedia govern ret e son gavota, en 1 acte de Marcel Provença. La matinada s'acabet per source, e Blanca l'audiciòn de M"1"" Piravaud e La- de MM. Ivaldi e Maceu-Benoit, acompanhats per Mela sesilha esplendida. Josep Bernard, felibre d'Olieula, faguet una gostosa charradissa sus «Leiçon de la Terra», jos lo presidéneia d'Emili Bodin e en preséncia del Capolier. Lo teatre del Calen joguet « La fauta d'un paire », de Joseph Fallen. Cal apondre que lo Calen enlestis un segond viatge d'estudis occitans en Catalonha jos lo govern de J. Homs, del 4 al 11 Marty. Foguet Lo 25 de mars, una �152 CRONICA d'agost. Aquela escorreguda comprendra : Puigcerdà, Barcelona, Tarragona, Montserrat. * #* Lo 21 de Nona Judlin genter, al « Flourege » d'Avinhón, la Felibressa parlet arab grand succès sus « Lo buou, joia de Provença. Lo 25, a la « Targa » de Tolón, na Rijàna Niguet prenguet per tema d'un a agradiva charradissa « Li femas dins la literatura provençala». Lo 25 de mars, aguet de la mort de loc, à Malhana, la Frédéric Mistral. En messa Peire commemorativa Azema nota, amb just amarum, que la supresiôn del proni provençal que se fasiá a aquela occasiò e deguda a un arquevesque bezierenc. En Marius Jouveau, faguet un flame discors, e, segón la costuma, los cavaliers de la Naciôn Gardiana vengueron saludar lo cros del mestre en li porgent una corona de saladelas. Lo meteis jorn, totas las societats marselhesas que tocan mai o mens a Foccitanisme, s'acamperon davant lo monument de Mistral a Longchamp. I aguet de discorses de Jorgi Reboul, capiscol del Calen, del barde breton, Berthou, del corse C. Giovoni, de nostre contraire, Caries Camproux, de dona Blanc al de la Targa de Pinspector primari, Grabiel Pterriede la Mantenéncia de Lengadoc. Lo 18 de mars, 1' « Estela de Lerins » organizet, a Canas, nom ras, que lo Dr tre « parlet al e » nom vintén aniversari de la mort del mestre amb l'ajuda del Gazagnaire, còssol de Canas, del majorai Giordàn e del mes¬ en gai saber Garbier ; parleron davant lo monument de Mistral e se celebret una messa en plen aire amb un sermon provençal del canonge Bech. Dins la vesprada, lo meteis canonge Bech faguet una conferéncia a l'ostal-de-vila seguida d'un agra- diu concert. EN GASCONHA En Joan Bourciez, filh de l'eminent romanista Edoard Bourciez, membre de la S. E. O., es estât nomenat professor de lengas romanas ment del citacions. a la Facultat de Letras de Montpelhier en remplaça- professor Millardet. Li mandam nostras gaujosas fcli- �153 CRONICÀ Lo canonge C. Laffargue, superior del Petit Seminari d'Auch, dels quatre evangelis. La S. E. 0. s'es cargada de los publicar en doble text, l'un en grafia vulgara, l'autre en grafia restaurada. D'aquela faiçón, totas las preferéncias seràn respectadas. d'acabar la traducción gascona ven Lo text precedit d'un abans-prepaus del /?. P. M. T. La0. P., director de 1' « Escola Biblica e Arqueologica » de Jérusalem, complétât per d'abondosas notas e il-lustrat d'una carta de la Judea e de qualques fotogravaduras de Terra Santa. sera grange, Aquel magnifie obratge cripción. Lo 26 Begard a sera ulteriorament mes en sobs- d'abril, al Grand Seminari d'Auch, M. Marcel Santfait una conferéncia sus l'obra de F. Sarran, director de l'Almanac de la Gasconha. Lo una 29, a l'Associación Regionala del Bearn, Simin Palay a donat parlicada sus « La deserción de las campanhas ». EN LEMOSIN E PERIGORD L' a « Escola dau Barbichet Limoges, Rebier » e renovelar s'es acampada, lo 10 de genier, Joan Grop son govern. Lo cabiscol demora lo secretari Renat Farnier. Los estudiants del « per Bertrand de Born » li an donat lor adesión. Lo 8 de febrier, dins una sala de l'Escola de dreit de Limoges, lo majorai Renat Farnier a représ son cors de literatura et de lenga limosina. Es estât seguit ardorosament per una cinquantena d'estudiants de las escolas de Medecina Liceu e réneias. de Born e de Dreit, d'escolans del de l'Escola Normala. Aquel cors compreniâ cinc confeAquel résultat es degut a l'activitat del « Grop Bertrand » e de 1' « Escola dau Barbichet ». Lo 16 de febrier, lo Post de Radio-Limoges P. T. T. a donat sa segonda velhada Lemosina amb l'ajudo de 1' « Escola dau Bar¬ bichet». Lo 16 d'abril, la meteissa societat a célébrât lo Centenari del Cal lei poeta Josep Roux per una vesprado a Radio-Limoges. ajustar que Marcel Fornier e Léon Mazeau, baile del « Cha» participeron an aquela commemoración. �154 CRONICA EN AUVERNHA L' « Escola de Limanha » organiza de Jocs Florals 1934. per Los mandadisses (prosa o verses) devon èsser enviais al majorai Beneset Vidal, a Lezoux I aura tanbén un (Pueg de Doma) abans lo 30 de setembre. concors escolar entre los escolans del Doma, de la Leira, de Gannat, de Lapalissa e Pueg de de Briude. LOS OCCITANS DE PARIS Lis Ami de la lengo d'Oc » de Paris trabalhan fort e ferm ; genier, charradissa de Roux-Parassac sus « Lou Felibrige aupen » ; lo 2 de mars, Ivan Gaussen parla sus « La Vidourlada » ; lo 27 d'abril, Josep Noalhac fa un a conferéncia sus l'abat Josep Roux, etc. Lo 25 d'abril, al Covize parisenc de 1' « Escola de Limanha », « lo 12 de lo coronel Pessemesse fa la Bassa-Auvernha una charradissa sus « Los dialectes de ». LA UNIVERSITAT POPULAR VALENCIANISTA Retallem de la Publicitat, de Barcelona, l'article seguent d'En- ric Soler Godes. En la gran revolada valencianista actual, tenen els estudiants força important. I disposais a fer obra positiva, crearen la Universitat Popular Valencianista, que ha funciouat aquest curs passât amb un to elevat, no sols per les persones que en ella han intervingut, sinó pels ternes tractats. un paper Un assaig ha estât aixô d'un résultat excellent, car durant gener, febrer i marc el curs anà intéressant matrieula cada vegada més crescuda. mesos — — Tota la joventut très i la xics i xiques — d'universitaris, dalerosa renovació, omplia el Salé sota el Consolât de la Llotja. L'11 de gener s'inaugura el curs amb parlaments d'En Nico— de lau Plrimitiu, président de « Lo Rat Penat», i d'En Francesc Alcaide Vilar, pro'fessor de la Facultat de Filosofia i Lletres. I cies en : el mateix donaven les segiients lliçons-conferènvalencià, per En J. M.-Baiarri ; sis lliçons sobre Prehistòria, Art ibèric, Invasions, els Primimes Història de l'Art que versaren es �155 CRONICA lius, Art romànic i gòtic, el Renaixement barroc, Barroc i postbarroc i els Contemporanis. Els costums contra llei prevalen després del décret de Nova Planta, fou el tema desenvolupat per l'advocat Antoni Bru Rico. Eduard L. Chavarri guez parla de música, i En Joaquim Reig Rodridisserta sobre La idea d'Europa. Enceta el Història niasses, mes de febrer M. Tohus Llorenç amb sis lliçons sobre général, tractant de la vida en l'espai, l'home, grups, tribus, etc. Teodor Llorente Pais F. en el moviment cultural del Renaixement de! Valencià, fou el tema que exposa Calvo Acacio. Alcaide Vilar parla d'Una pedagogia valenciana ; Joan Beneito Pérez, d'Histôria del Dret valencià, i F. Almela i Vives sobre Història de la Literatura valenciana. Al més de traques i failes — Juli Just Jimeno exposa Ibànez, la seva literatura i València ; En Miquel Duran de València tracta de Les constitucions politiques d'Eu¬ ropa i Amèrica i l'Estatut Valencià. el tema : marc — Blaco Sobre Economia valenciana donà dues lliçons N'Antoni Bru i Rico. La Hisenda valenciana fou tractada per Ignasi Vilallonga. Manuel Gonzàlez Marti explicà la Ceràmica valenciana, i tancà el curs calen En Nicolau Primitiu Gomes amb Les llengiies que eus usar. El dia 17 de març arribà una representació d'estudiants cata¬ a la ciutat de València, on visitaren la Universitat i la Dipu- lans tació — encara hi ha très Diputacions al Pais Valencià — i la Casa de la Ciutat. Al vespre es clausurà al Paranimf de la Universitat el curset valencianista amb patriòtics paflaments ; el dia 18 visitaren els catalans la Llotja, la Generalitat, la Seu, Sant Joan i portaren una corona de Hors al Rei En Jaunie ; al vespre va lada d'honor gran paella a haver-hi xaro- l'Agrupació Valencianista Escolar, i el dia 19, l'Albufera, amb visites al Saler i el Pfcrelló. a La visita dels germans de Catalunya fou feta al punt dolç de valenciania, les « faites » plantades als carrers i places ; bunyols, coets, pétards, empentes i poca-solta a desdir és la nota que dissortadament sura tôt l'any per València ; d'aci la néces¬ sitât que el valencianisme fugi d'aquesta acció tan baixa de sostre i procuri enlairar-se. la �156 cnoNiCA EIs estudiants tenen la paraula ; d'ells depèn que aquesta Unipopular » sigui el més « selecte » de la vida valenciana, honra i orgull del nostre redreçament. versitat per « Enric Soler Godes. INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS XIVe Cartell de premis El dia 23 d'abril de 1934, l'Institut d'Estudis Catalans ha publisegiient Cartell de premis. cat el Premi Frangesc Vives: sera adjudicat art, literatura, L'import del premi és de 5000 pessetes: treball d'investigació sobre llengua, histôria, arqueologia de Catalunya o qualsevol terra de a un o llengua catalana. Les obres escrites Remesa gener podran ésser inédites o publicades i hauran d'ésser català. en a la Secretaria General de l'Institut abans del 31 de 1936. Premi Isidre Bonsoms L'import és de 20000 pessetes, com¬ portant un accèssit de 4000. Sera adjudicat a obres publicades d'ençà de la convocatòria, o inédites, d'investigació, éditorials, : bibliogràfiques, artistiques, critiques, biogràfiques i musicals sobre les obres de Cervantes i sobre les novel-les i narracions de cavalleria i d'aventures que precediren el Quixot, aixi com ha motivât o influit. La llengua podrà ésser el català, castellà, portuguès, italià, francès, anglès, alemany. Remesa abans del 31 de gener de 1936. sobre les que iPremis Enric de Larratea a) Premi de ciéncies el : import és de 5000 pessetes, és cientifica relacionada amb els estudis de l'Any Polar (1932-1933) i preferentment a la millor monografia fundada en les observacions realitzades durant l'Any Polar i relativa a l'intercanvi de masses d'aire o d'energia entre les régions àrtiques i les temperades de la terra. ofert a treball un o : seu empresa b) Premi de filologia : el seu import és de 2000 pessetes ; es ofert a la millor contribució a l'estudi dels lèxic del català aetual. Les obres cades en un llatina, en période anglès no o en barbarismes en el podran ésser inédites o publi¬ major de cinq anys, en qualsevol llengua alemany. �1 157 CRONICA Remesa abans del 31 de gener Premi Duran ofert a i obra una Bas : El import és de 5000 pessetes ; és sociològica, de dret positiu o d'inhistòrica. Podrà ésser publicada d'ençà juridica vestigació doctrinal o de 1936. seu o de la data de la convocatòria i haurà d'ésser escrita Remesa abans del 31 de gener Premi de la Secció de en català. seu import de 1936. Ciències de l'I. d'E. C. : el és de 2000 pessetes ; és ofert a la millor d'autors tacions catalans al monogvafic sobre aporprogrès de les ciències en el segle XIX. Podrà èsser inèdita à a publicada Remesa abans del lor de març Premi El en català (i en aquest cas partir de la data del présent Cartell). de la de 1935. Secció històrico-arqueològica de l'I. d'E. C. import és de 1000 pessetes : serà adjudicat al millor estudi sobre un monument o sobre un artista del période gòtic 0 del renaixement en terres de llengua catalana. Haiirà d'ésser escrit en català, inédit o publicat a partir de la data del pré¬ seu ; sent Cartell. Remesa abans del 1" de març iPIremi de la de 1935. Secció Filològico l'I. d'E. C. El import pessetes ; és ofert al millor vocabulari tècnic d'una indústria, art, ofici, etc. Els treballs hauran d'ésser inédits o publicats a partir de la data de la convocatôria i en català. Remesa abans del primer de març de 1935. de : seu és de 1000 Concurs d'arxius : premi de 500 pessetes i dos accèssits pessetes, a qui hagi millor ordenat la documentació d'un arxiu municipal, eclesiàstic, notarial, etc., d'interès his¬ torié, o bè s'atorgarà al millor inventari d'un fons d'arxiu del de 300 i 200 mateix caràcter. L'arxiu ordenat ha de trobar-se llengua catalana. Termini abans del 1er de Concurs Museus març en terres de de 1935. Premi de 1500 pessetes i accèsit de 500 ofereixi una millor organització cientiflco i majors garanties d'eficaeia pera l'estudi. El Museu ha d'ésser public 1 situât en terres de llengua catalana. Termini abans del 1er de març de 1935. de : al Museu que Per a més claricies, adreçar-se a la Secretària de l'Institut Generalitat, Barcelona. d'Estudis Catalans, Palau de la �158 CRONICA ASSOCIACIO PROTECTORA DE L'ENSENYANÇA VALENCIANA Es indubtable que Païs la el major obstacle per al recobrament del Valencia, per a la reconstrucció de la seua personalitat, és manca greu de formació cultural autènticament valenciana. I este perjudici El fa a l'esperit del poble es encara major problema baix el punt de vista pédagogie. que es si considerem el nombre d'analfabets existents al Pais Valencià és vergo- nyós ; les xifres son aterradores. Milers d'infants deixen d'anar a escola, i els que ho fan sols conseguixen un a cultura tan elemental, que quasi bé podriem dir que és nulla. A què és açò degut ? Senzillament, a que l'ensenyança és donada en una llengua que no és la del poble ; en una llengua que els infants que al bressol de les seues mares han oït les dolces paraules valencianes, no entenen, els résulta estranya, i encara que arriben a aprendre-la, no és mai ainb la intensitat suficient per a qué arnb ella resulten d'eficàcia les ensenyances. Quan per primera vegada els infants valencians van a l'escola i ouen al mestre que es parla en atra llengua, se troben estranys a aquell ambient, el seu esperit se rebela i cap ànsia senten per aprendre, puix que lo que aquell home els explica ho entenen amb moites dificultats. Per pedagogia i per valencianisme s'imposa, puix, l'ensenyan¬ ça valenciana. Però pensein que esta obra ningú més que els valencians hem de realisar-la ; ningú més que nosatres som els interessats en que el nostre poble esdevinga culte ; ningû més que nosatres tenim el deure d'exigir que se'ns donen els nostres drets. I en tant arriba el moment d'assolir lo que amb justicia eus pertoca ? hem de creuar-nos de braços i consentir la manca de cultura pròpia ? No. I precisament per a posar en lo possi¬ ble remei, s'ha créât l'Assoczcrcíó Protectora de l'Ensenyança Valenciana, que té per flnalitat, segons els articles primer i segon del seu Reglament : « Article primer. — L'Associació té per objectiu el foment de l'ensenyança valenciana en tots els seus aspectes. « Art. segon. — Per assolir este objectiu, l'Associació podrà : « A) Crear, quan ho estime oportû, centres d'ensenyança a base valenciana ; cooperar, en la forma que crega convenient, als que s'establixquen, i contribuir que els ja existents, a base d'atres llengiies, donen ensenyances d'idioma valencià i atres de caràcter valencianesc. �CRONICA 159 'tf) Pubiicar llibres docents « o coinplemcntàriament instrucfacilitai- l'ensenyança valenciana ; subvencionar la publicaciô d'atres que tinguen igual flnalitat, i comprar, vendre i regalar els que considéré necessaris per al cumpliment de la tius per missió. seua C) Convocar « concursos per fomentar entre els valencians el i coneixement de la nostra Llengua, de la nostra Lite- conreu ratura, de la nostra Història, de la nostra Geografia, del nostre o qualsevol atre ordre de coneixements relacionats amb el Dret cos amb o l'esperit del Pais Valencià, i coopérai' als a objectius similars. que atres entitats convoquen per « D) Fomentar la creació d'escoles valencianes a fora del Pais Valencià, per a estrangers i per als valencians emigrats ; pubiicar gramàtiques valencianes en atres llengiies i diccionaris valencians amb l'équivalent estranger, i( en général, coopérai' a la difusiô, coneixença i honrament de la nostra llengua a l'estranger. « E) Organisar tota dels estudiosos a mena base d'actes destinais entre tots els elements que estimular l'avanç estrènyer els llaços d'unió treballen d'una manera o atra per la valenciana, a a valencianisació de la nostra ensenyança, i a la consecució de per a facilitai- els fins de l'Associació. recursos « F) Obrir cursets sobre matèries destinades a fer conéixer la personalitat i la vida del Pais Valencià, efectuant-los sidéré més profitosos. « G) Formar de naturalesa i anib la quai es on els con¬ una Biblioteca amb llibres docents i instructius, esperit valencià i d'interés pédagogie universal, puga contribuir a la major illustració del Magis- teri de la nostra Pàtria. « H) Pubiicar nient, ser Butlleti de l'Associació, i si es creu conve- revista difusora de l'ensenyança valenciana, que puga una orgue un de propaganda dels fins socials i guia pedagògica als mestres La tasca per ». realisar, corn voreu, és de gran abast, difícil, però impossible si tots els valencians conscients presten la seua collaboraciô. Intéressa, puix, la major ajuda ; cal que deixant de banda idees i partidismes, que no deuen existir davant el problema cultural, posen tots el seu gra de sorra, aportant el donatiu que permeten les seues disponibilitats économiques. Penseu que en res de més profit podreu emprar els diners que a no en la cultura. �CRONICA 160 no deu mancar amb la seua adhesiô a esta croada. Feusoci de l'Associació Protectora de l'Ensenyança Valenciana, Ningú vos (domicili provisional, València). Per la Cultura i per del carrer Poeta Quintana, nùra. 7, la Pàtria ! QUOTES REGLAMENTARIES Els socis seran individuals o collectius. Socis individuals : Nomeraris, quota anyal, 12 à 60 pessetes. Plrotectors, cuota anyal, més de 60 pessetes. Socis collectius (Associacions le) : periòdics o entitats d'atra indo- Numeraris, quota anyal, 25 a 150 pessetes. Protectors, quota anyal, més de 150 pessetes. Socis infantils (que no passen de 16 d'edat) anys : Quota anyal, 3 pessetes. (Article sisé dels Estatuts.) Lo Gerent Carcassonne. Les : Imprimeries Gabelle. L. Alibkrt. �EN PREPA RAGIÓN LOS SANTS EVANGELiS Traducción gascona per lo canonge C. LAFFARGUE A quel obratge serà publicat en doble text, grafia tìulgara, ïautre en grafia restaurada segón los principis de la S. E. O. l'un en Donarem ulteriorament las condicions de sobscripción VIELHS LIBRES ALS J.-F. JEAhJEAN, 33, rue de la 3XCairie, Carcassonne (Aude) Libres ancians Obraiges sus e modems. las provincias meridionalas. Felibritge, Folk'lore, Lengas romanas. Caialog periodic adreçat gratuitament sus demanda �PUB L1CA CIO N S de la Societat d'Estudis Occitans de Tolosa COLLECCION : OCCITANIA CRESTIANA I. SANTS EVANGELIS, traduction occitana de l'abat Juli Cubaynes, introduction, itineraris de Jésus amb 4 cartas geograficas, notas e dwersas taulasUn oolum de 478 paginas, sus papier velin especial, religat en tela amb camisa illustrada de fotogratìaduras. Pretz : 30 1rs. e 32 frs- per COLLECCION PEDAGOGICA : la Posta. RAMON VIDAL I. GRAMA1ICA — lengadocians, per OCCITANA, SegÔn las parlars L. Alibert. Per paréisser leu- QUASERNS D'ESTUDIS I. TRES VIELHS PROCES protìençaus ancians, gics), Pretz II. : per per textes 4 fr. ENSAG DE NHAT, MARSILHÉS, A■ Conio- [Section d'Estudis Filolo- GLOSSARI BOTANIC AUVER- L. Delhostal. [Section d'Estudis Filologics\ Pretz '• 3 fr. III. LES PARTICULES ENONCIATIVES EN BÉjîRNjlIS, par Jean Bouzet (Section d'Estudis Fi'iologics), Pretz : 5 fr. IV. CATjTLUNYA I ITALIfl Jl l'JLBA DE LA RENAIXENÇA, per Ezio Levi, projessor de la Universitat de Nàpols. [Section d'Estudis Istorics1, Pretz : 4 fr. V. IDEA E POLITICJ CULTURJ1LJIS DE CA- TALONHA, Pretz : 3 fr. per /. C'arbonell. [Section d'Estudis Tolitics), Aquels obratges son en venda co de M. Rouquette, librari, = 29, Plaça Carnot, Carcassona (Aude) = � Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Patrimoine écrit occitan:périodiques Description An account of the resource Ce set contient les périodiques numérisés par le CIRDÒC issus des collections des partenaires d'Occitanica Revista Item type spécifique au CIRDÒC : à privilégier Région Administrative Languedoc-Roussillon Graphie Graphie classique / Grafia classica Type de périodique Revistas literàrias e artisticas = Revues littéraires et artistiques Dublin Core The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/. Title A name given to the resource Oc. - Annada 10, n° 16-17 [147-148], genier-abril 1934 Alternative Title An alternative name for the resource. The distinction between titles and alternative titles is application-specific. Oc. - Annada 10, n° 16-17 [147-148], genier-abril 1934 Creator An entity primarily responsible for making the resource Alibert, Louis (1884-1959). Directeur de publication Publisher An entity responsible for making the resource available Societat d'estudis occitans (Toulouse) Date A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource 1934-01 Date Issued Date of formal issuance (e.g., publication) of the resource. 2020-03-20 FB License A legal document giving official permission to do something with the resource. Licence ouverte Relation A related resource Vignette : https://occitanica.eu/files/original/5d436ffd4b910a4c98c6683279f462f8.jpg http://www.sudoc.fr/03870532X Is Part Of A related resource in which the described resource is physically or logically included. <em>Oc&nbsp;</em> <a href="https://occitanica.eu/items/show/20953" target="_blank" rel="noopener">(Acc&egrave;s &agrave; l'ensemble des num&eacute;ros de la revue)</a> Format The file format, physical medium, or dimensions of the resource application/pdf 1 vol. (160 p.) ; 25 cm Language A language of the resource oci Type The nature or genre of the resource Text publication en série imprimée Temporal Coverage Temporal characteristics of the resource. 19.. Identifier An unambiguous reference to the resource within a given context http://occitanica.eu/omeka/items/show/22176 CIRDOC_A1-1934-016-017 Subject The topic of the resource Périodiques occitans Littérature occitane -- 20e siècle Occitan (langue) -- Etude et enseignement Contributor An entity responsible for making contributions to the resource Gassol, Ventura Bernard, Valère (1860-1936) Camproux, Charles (1908-1994) Grenier, Paul-Louis (1879-1954) Barthe, Roger (1911-1981) Conio, Antoine (1878-1947) Carbonell, Josep Fabra, Pompeu (1868-1948) Rouquette, Max (1908-2005) Rights Information about rights held in and over the resource Domaine public Description An account of the resource <div style="text-align: justify;"><em>Oc</em> est l'organe officiel de la <em>Societat d'estudis occitans</em> nouvellement cr&eacute;&eacute;e.<br /> Son champ d'action et ses buts sont la cr&eacute;ation d'une graphie et l'unification de la langue occitane. Entre 1931 et 1934 Louis Alibert y publie sa <em>Gramatica occitana segon los parlars lengadocians</em>. <br />La revue comprend aussi une chronique des lettres occitanes et catalanes.<br /><br />Ce num&eacute;ro sera le dernier avant une longue interruption de cinq ans, <em>Oc</em> ne repara&icirc;tra qu'en janvier 1940.</div> <div style="text-align: justify;"><em>OC</em> es l'organ oficial de la Societat d'estudis occitans novelament creada.</div> <div style="text-align: justify;">Son camp d'accion e sas t&ograve;cas son la creacion d'una grafia e l'unificacion de la lenga occitana. Entre 1931 e 1934 Lo&iacute;s Alib&egrave;rt i publica sa <em>Gramatica occitana segon los parlars lengadocians.<br /></em>La revista compren tanben una cronica de las letras occitanas e catalanas.<br />Aqueste num&egrave;ro ser&agrave; lo darri&egrave;r abans una longa interrupcion de cinc ans, <em>Oc</em> tornar&agrave; pas par&eacute;isser qu'en geni&egrave;r de 1940.</div> Source A related resource from which the described resource is derived Mediatèca occitana, CIRDOC-Béziers, A 1 Occitanica Jeu de métadonnées internes a Occitanica Portail Le portail dans la typologie Occitanica Mediatèca Sous-Menu Le sous-menu dans la typologie Occitanica Bibliotèca Type de Document Le type dans la typologie Occitanica Numéro de revue Catégorie La catégorie dans la typologie Occitanica Documents Contributeur Le contributeur à Occitanica CIRDOC - Institut occitan de cultura Cultura occitana = Culture occitane