<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?>
<item xmlns="http://omeka.org/schemas/omeka-xml/v5" itemId="22467" public="1" featured="0" xmlns:xsi="http://www.w3.org/2001/XMLSchema-instance" xsi:schemaLocation="http://omeka.org/schemas/omeka-xml/v5 http://omeka.org/schemas/omeka-xml/v5/omeka-xml-5-0.xsd" uri="https://www.occitanica.eu/items/show/22467?output=omeka-xml" accessDate="2026-04-06T06:25:19+02:00">
  <fileContainer>
    <file fileId="144015">
      <src>https://www.occitanica.eu/files/original/33b7c28cf815e77043e91664402dbe04.jpg</src>
      <authentication>264028eec50938ea4daa4e29498864bd</authentication>
    </file>
    <file fileId="144016">
      <src>https://www.occitanica.eu/files/original/87aa69f78917600fedb06646dc35176b.pdf</src>
      <authentication>f6e5c136f3a514bb7b87c01b050b082d</authentication>
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="9">
          <name>PDF Text</name>
          <description/>
          <elementContainer>
            <element elementId="175">
              <name>Text</name>
              <description/>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="734205">
                  <text>ARMANA

PER

LOU

BEL

AN

DE

DIEU

1878
Publica per l'Escolo das Felibres
gardounencs d'Alès

C.I.D.O.
iafZIERS

ALÉS

EN

:

ientrepaus

central de l'Armana de Lengadò, encò de A. BRUGUEIROLLE
libraires-editous, Grand-Carrièiro (Carrièiro-Drecho), &lt;102.
A T0UL0US0

9

A MOUNT-PELIÉ

:

Eiicô de Edouard
Privât, libr.-edit.,
des Tourneurs, hôtel Sipière, e

jMièiro

li'ivêuso.BoMPARD, libr.-edit, carrièiro
Balanços, 38.

M's

A

C°,

:

Encò de F. Seguin, libr.-edit. car¬
rièiro de l'Argentariè, 23, e de Coulet,

libr.-edit., Grand-Carrièiro.

PARIS

Encò de Ernest Thorin,

e

libraire,

rue

de Médicis, 7

�ESCLUSSIS

IjOU 'I de

envesible en Lengadù.
envesible en longadó.
sourel,
partido vesible on
Lengado.
vesible
Lengadô.

Febriè, esclùssi. anelàri de sourel,

Lou '16-'l7 de Febriè, esclùssi parerai de luno,
Lou 6 de Mai, passage de Mercùri sus lou
en
Lou 29 de Juliet, esclùssi toutal de sourel, envesible en
Lou 12 d'Avoust, esclùssi parcial de luno,
en

Lengadô

FESTOS CHANJADISSOS

Cendres, C de Mars.
Pascos, 21 d'Abriéu.
Rougasous, 13, 13 e 16
Ascensiéu, 30 de Mai.

Pantecousto, 9 de Jun.
Ternita, 16 de Jun.
Fèsto de Dieu, 20 de Jun.
Avents, 1 de Décembre.

de Mai.

Mars
Jun

13, 15
12, 14

e
e

16
15

!

TEMPOUROS

Setembre
Décembre

Printems verd revèn embé sas flous;

Vint de Mars,

Vinto-un de Jun, Estiéu fruchiè dins sas
Vinto-dous de Setembre, Autouno e soun
E vinto-un de

Décembre, Ivèr frecli e

calous;
vin blous ;
neblous.

Mai, Décembre
jour; Abrièu, Jun, Setembre e Nouvembre

Janviè, Juliet, Otobre, Avoust, Mars,
An trento-un

N'an trento ; Febriè soulet
Embé vinto-iuèch es pie.

48, 20 e 2I
18, 20 e 21

�JANVIE

FERRIE

Lous

Jour

de

l'An

jours creissou de 1

div.

S.

ouro

diss. Candelouso

Sto Gënevievo

Dm. S. Blase
dil. Sto Jano

Lous RÈis

Noços
S. Severin
S. JuIian

S. Pau l'Ermitó
S. Teoijdòsi
S. Gaspard
Bat de N. S. J. C.
S. Alàri
S. Bounet
S. Oun.ourat
S. Àutôni
Cad. de S. P. à R.
S. Canut

S. Sébastian
Sto Agnès
S. Viucens
S. Ramoun
S. Bàbi
Counv. de S. Pau
S. Ansile
S. Mari
S. Cirile, ev.
S, Franeés de S.
Sto Martino
Sto Marcello

l.lou 3. P. Q. lou 11
Uou 19. D. i lou 28

30

m.

Igïiàei

S. Cla
S. Ferriòu
S. Si m cou H

MARS

dim. Sto Agiielo
dim. Sto Doro
S. Richard
div. S. Ginous

l|ij"

diss. S. Jean de Mata,
Dim. Sto Coulastico
dil.
S. Severin
d i m. Sto 0u 1 a i o
dira. S. Dounin
dij. S. Valen t i n.
div. S. Queniii

m.

diss. S. Armantàri
Dim Setuagesime
dil.. S. Simeoun, ev.
dira. S. Va lié
dira, S. Ouquèri
dij. S. Massimian
div. Sto lsabello
diss. Seissagesime
Dim.

S. Matias

dil. S. Fèlis III.
dira. S. Nestou
dira. Sto Ounourino
dij. S. Cassian

Lous

jours creissou de 1

ouro

48

div.
diss.
Dim.
dil..
dira.
dim.

Sto Antounino
S. Semplice

Dim
dil.
dira.
dira.

Quadragesime

Quinquagesime
Sto

Cunegoundo

Dimars

gras

LAS CENDRES
dij • S. Tournas d'Aq.
div. S. Jan de Diéu
diss. Sto Franeeso
.

dij.

S.
S.

Firriiin, abat

Gregòri

Tempouro
Sto Matildo
S. César de Bus.

div.
diss. S. Abram
Dim. Reminiscere
dil. S. Ansèlme
dim. S. Jòusè
dira. S. Jouaquin
dij. S. Bcneset,
div. S. Benvengut
diss. S. Vitourin
Dim. Oculi
dil. ànounciaciéu
dira. S. Massemilian
dira. Sto Natalio
dij. Sto Alarioun
div. S. Siste
diss. S. Quirin
Dim. l/etare

N. L. lou 2. P. ft. lou 10
P. L. lou 17. D. 0. lou 24

m*.

M. L lou 4. P. a. Iou 12
P. L. lou 18. D. Q. lou 28

�ABRIEU

MAI

JUN
JU

Lous

jours creissou de 1

ouro

40

m.

Lous jours

creissou de 1

ouro

16

Lous
m.

e

jours creissou de 17 m. daulau
vèrmou de 4

m.

dau 21

au

39
s

dil. S. Ugues, ev.
dim. S. Francés de S.
dim. Sto Mario Egic.
dij. S. Isidoro
div. S. Vineens Fer.
61d îss- S. Celestin

dira, S.

dij.
div.
diss.
Dim.
dil.
dim.
8 riirn.

7|Dw. PASSIÉU
8 dil.

S. Albert

9,dira.

S.

Alàri, mart.

10 dim. S. Macàri

llldij.
1-2

S. Léon lou Gr.
div. S. Jùli
I 3 diss". S. Justin
14 Dim. 'R.AMP ANS
15'dil. S. Frutuous

ldjdim.

S. Anicet
17 dim. S. Apoulòni
18 dij. S. Oufege
19 div. Divendre-sant
20 diss. S. Ouspice

21
2-2
-23
24
25

DlM. PASCOS
dil. Sto Soutèro
dira. Sto Vitôrio
dim. S. Marc, evang.

9

10
h
12
13
14
15
16
17
18
19
-20

21

-2-2
23
cvi

24
25
dij. S. Clet
56 div. Sto Zeto
26
27 diss. S. Vidau
27
'28 Dim. Quasimodo
28
"29 dil. SloCatarino deS. "29
30
30,dim. S. Estròpi

31

N. L. lou 2. P, Û. lou 10
P. L. lou 17. D. û. lou 24

dij.

Jaque

e

S.Felip

S. Anastàsi
La Sto Crous

Sto Mounico
S. Pie V
S. Jan P.-L.
S.

Eslanislas,

S. Dresèli
S.

Gregôri de

diss.
Dim.
dil.
dim.
dim.

Sto Lauro
S. Marcelin

jours 5

S.

Sto Cloutiklo;
Vis
S. Francés, cm
S.
S. Bounifàci
S. 1
6 dij.
S. Glàudi
S. 1
7 div. S. Nourbert
ev.
Sto
8 diss. S. Medanl
Sto
9 Dim. PAATECOUS1
N
Sto
10 dil.
Sto Félicita
S. 1
11 dim. S. Damàsi

div. S. Gourdian
diss. S. Maiôu
Dim. S. Brancàci
dil. Sto Glicèro
dira. S. Bounilaci
dim. S. Pous
dij. S Gent
div. S. Pascau
diss. S. Fèlis, counf.
Dim. S. Celestin
dil. S. Bernadin
dira. Sto Estello
dim. Sto Julio
dij. S. Deidiè
div. S. Urban
diss. S. Dounacian
Dim. S. Felip de N.
dil. Rougasous
dim. S. Vineens de L
dira. S. Massera in
dij. ASCESSIÉU
div. Sto Angello

S. L. lou 2. P. ft. lou 9
P. 1. lou 16. D. Q. lou 24

i
2
3
4
5

.

.

n. 1
12 dim. Tempouho
S. I
13 dij.
S. Antòni' deP
s.c
14 div. S. Basile lou G
S. i

15 diss. Sto Moudèsto |
16 Dim. TERNIT A
17 dil. S. Verume
18 dim. S. Auzias
j
19 dim S. Gervàsi
20 dij. FESTO DE DIE
21 div. S. Léufré
-2-2 diss. S. Al ban
23 Dim. Slo Agrevo
24 dil. S. Jan-Batisto
25 dim. Très, de S. Alo
26 dim. S. Dàvi
-27 dij. S. Adelin
-28 div. Sacra-Cor
29 diss. S. Pèire e S. P:
,

30 Dim. Sto Lùeio

S. I
S. I
n. ;

1

S. 1
s. \
Slo

S.V
Slo.
c
Slo

1

S. P
S. N
Sto
L
S. G

IV. L. lou 1. P. Q. lou 8. P.l.l»"1
D. Û. lou 22. Pi. L. loi" lin 7.

�JULIET

AYOUST

SETEMBRE

itâm
ìjours yèrmou de 57

m.

S. Marcial
VlSIT. de N.
S. Anatòli

d.

S. Fourtûnat
S. P. de Liss.
Sto
Sto

Angcllo
Aubiergo

Sto Isabèu
S. Bres
N. D. dé Santa
S. Pie I
S. Ounèsle
S. Anaciet
S. Bonaventur
S. En ri
N. D. dau M. C.

S. Aléssi
S. Tournas
S. Vincens de P
Sto Margarido
S. Vitou
Sto. Madaleno
S. Cassian

Sto Cristino
S. Jaque lou M.
Slo A no
S. Pantàli
S. Nazàri
Slo Mario
S. Loup
S. German

1« 7. P. L. lou u
29

W22. N. L. lou

Lous

jours vèrmou de 1

1 dij.
2 div.

ouro

35

m.

jours yèrmou de 1

S. Pèire encad.

1 Dim. S.

S. Estève

2 dil.

3 diss. Sto Lidio
4 DIM. S. Doumèrgue
5 dil.
N.-D. dau Neviè
6 dim. Tr. de N.-S.-J.-C,
7 dim. S. Gaielan
8 dij. S. Justin
9 div. S. Rouman
10 diss. S. Laurens
11 Dm. Sto Rusticlo
12 dil. Slo Claro
13 dim. S. Pourcàri
14 dim. S.

15 dij.
16 div,
17 diss.
18 'Dim.
19 dil.

Lous

Chapôti

ASSOUMPCIÉU
S. Ro
S. Jacinle

Sto Eleno

S.
20 dim. S.
•21 dim. S.
22 dij. S.
23 div. S.
24 diss. S.

Louis, evesq.
Bernât
Privât de Men.
Sefourian'
Sidôni
Bourtoumiéu
25 Dim. S. Louis rèi
26 dil. S. Zefirin
-27 dim. S. Cesùri
28 dim. S. Julian
29 dij.
S Jan descabes.
30 div. Sto Roso
31 diss. S. Laze

P. o. lou 5. P. L. lou 13.
D. Q. lou 21. N. L. lou 28.

ouro

45

m.

Gile, abat

S.
Agricol
S. Aiôu

3 dim

4 dim, Sto Rousalio

5

S.

dij.

6 div.

Lôugiè

S. Aimable
7 diss. S. Autan
8 Dim N.D.de Setembre
9 dil. S. Veran
10 dim. Sto Pouqueriè

11 dim.
12 dij.
13 div.
14 diss.
15 Dim.
16 dil.
17 dim.
18 dim.

S. Pacient
Sto Bono
S. Antounin
Eis. de la Sto-Crous.
S. Cournèli
S. Lambert

Sto Estevaneto
Tempouuo
' S. Jenouviè

19 dij.
20 div. S. Oustàqui
21 diss. S. Matiéu
-22 Dim. S. Maurise

23
24
25
-26
27
28
29
30

dil. Sto Teclo
dim. N. D. dau Mercé
dim. S. Firmi
S. Auzias
SS.CosmeeDam.
diss. S. Ceran
Dim.
Micheu, arc.
dil.
Jirome

div.

P. ft. lou 3. P. L. lou il
D. ft. lou 19. N. 1. lou 26

�Lous

jours yèrraou de 1 ouro 44 m.

DECEMBRE

NOUVEMBRE

OTOBRE

Lous

jours vcrrnou.de 1 ouro 18 m.

Lous
e

jours verra, de 2;1 m. dau a
creissou de 4 m, dau 21 au 3

La

de te
u no

div.

î dira. S. Roumiè
2 dira. Lous S. Aug. Gard.

diss. Lous Morts
Dim. S. Marcel
dil. S. Chaînas

dij. S. Cu pria il
4 div. S. Francés d'Ass.
5 diss. S. Tùli
6 Dim. S. Evòsi
7 dil. S. Buque
8 dim. Sto Reparado
9 dim. S. Dauuis
3

S. Virgile
S. Castou
12 diss. S. Veran
13 Dim. S-. Geraud
S. Caliste
14 dil.
15 dim. Sto Teréso
!6 dim. Sto Rousselino
17 dij.
S. Elôurentin
18 div. S. Lu
10

TOUSSANT

dim. S. Zachariè
d i m. S. Estèv.e
dij. S. Ernest
div. Stos Relîcos
diss. S. Maturin
Dim. S. Just
dil. S, Marti
dim. S. Reiniè
dim. S. Mitre

dij.

11 div.

4

S. Ru, eves.
15 div. S. Lugèni
16 diss, S. Ouqpèri
17: Dim. S. Agnan
18 dil. Sto Aiido
19 dim. Sto Isah. d'Qung

dij.

19 diss. S. Gerard-Teneo
20, dim
20 DIm. S. Grapàsi
21 dil.
Sto Oursulo
22 div-.
22 dim. Sto Mario Sal.
23'diss,
23 dim. S. Tedèri
24 Dim..
24 dij. S. Maglôrio
25 dil.
2o div. S. Créspîn
26 dim.
26 diss. S. Flòri
27'dim
27 Dim. S. Sauvian
S,':
28 dil. S. Simoun
29.div,
29 dim. S. Narcisse
30 diss.
30 dim. S. Lucân
31 dij.
S. Cristùu

S. Eimoû'nd
Près, de N. D.
Sto Ceci 1 o
S. Clément
Sto Floro
Slo Catarino
Slo Dùuíìno

Dim. lous avents. d'aio
dil. Sto Bibiano
païs
dim. S. Francés S.
Lo
dim. Slo Burbo
Mou
S. Sabas
div. S. Niçoulau
diss. S Ambrôsi

dij.

Dim.

COUNQEPC1É

dil. Slo Louçaja
d i m. Sto Vajièiro
dim. S. Damàsi

dij.
div.
diss.
Dim.
d i I.
d i m.
di

m.

dij.
div.
d iss.
Dim.

Sto Dajtniso
Sto Lt'icio
S. N-icàsi
S. Ausèpi
Sto Azalaïs
Sto Oulimpo
Tempooro
S. Tim.oule.oui
S. Filougonc
S. Tournas, u
S. Ounourat
Slo Yitòrio

dim. S Ives
dim. cauèmóos

gadô
de ta
send

Èr
cane

iras

Mi
felib

Ml
A. C

deci

-

geni
1. L
A. 11

felib

Ai

que

apla

l'ouï
man

de M

S. Sifren

S. Estèvclcin raen
div. S. Jau, ap
de L

S. Soustène

diss. Lous Innoueci cieti

dij.

S. Savournin

DIM. S. Trefume

S. Andriéu

dil. Sto Coulouml) Man
dim. S. Silvèstre
Ai

pelie

resp
(

P. ft. lou 3. P. L. lou 11

D.Q. lou 19. B. L. lou 25

P. Q. lou

1. P. L. lou 10
i) 0- lou 17. K. L. lou 24

P.O. lou 1. P.L

lou9.D.Q.jj&gt;

N. L. lou 23. P. O. lo«

siasi

�CROUNICO LENGADOUCIANO
:lau \
li au 3

au

IflÉ

Las manifestaciéus felibrencos se multiplicou falamen, qu'es dificile
de tout fa caupre clins las quaucos pajos d'uno crounico. Faren
uno revisto"rabento ; niés, enib'acô, cercaren de pas res òublida. N'avèn,
d'aiours, à nous ôucupa en général que das evenimens se rapourtant as

adounc

païs de las Mantenenços de Lengadò e d'Aquitàni.
Lou 25 de Mars 1877, bèu dimenche das Rampans, a agu lioc, à
Mount-peliè, la prumièiro assemblado generalo de la Mantenenço de Lengadò. La sesiho se durbiguè, à laulo, encô de l'oste Biscarrat, à 1 ouro
de tanlost, souto la presidenço dau baroun En Carie de Tourtouloun,
sendi.

Èrou présents : En F. Mistral, eapouliè dau felibrige; En L. Roumiéux,
canceliè; En A. Mire M. C. Laforgo, vice-sendics; En J. Gaidan; En
ro
Arnavie'lo", secretàri;
i
Madono Lidio de Ricard, Mllos Leounlino Goirand e Mirèio Roumiéux,
iso felibressos manteneiris, e MUo Jano Wilson ;
MM. A. Boucherie, L- Boucoiran, B. Cantagrel, lou doutou F. Cazalis,
A. Cliabanier, F. Chausson, lou doutou C. Coste, C. Deloncle, lou meleci-major L. Desjardins, E.-J. Fabre, A. Fourès, lou courounèl de
genìo C. Fulcrand, A. Glaize, C. Gleizes, E. Gleizes, C. Gros, 0. Hugues,
opq .1. Laurés, E. Marsal, V. Rettner, L.-S. de Ricard, A. Roque-Ferrier,
A. Roux, L. SÎ.mil, P. Vidal e lou comte C. de Vilo-novo-Esclapoun,
leoui felibres
manleneires, o pièi quauques amies dau felibrige.
one
Au dessert, lou baroun En C. de Tourlouloun prounounciè un discours
as, h que dounan pus liucn, dins l'armana. Après las paraulos caudamen
io

rai
io

aplaudidos dau sendi, En A. Arnavielo, secretàri, faguè soun raport sus
l'ourganisaciéu de la Mantenenço e prouclamè lous noums das felibres
manteneires deLengadô. Se passé, pièi, au reglamen de quauques afas
de Mantenenço : nouminàeiéu das vice-sendics e dau secretàri, que lous
lè in memes
fuguèrou reelegils; recounouissenco, coumo escolos felibrencos,
1 de la Soucieta das felibres de la Miougrano, de Nimes, de la Sououcei neta das
felibres gardounencs, d'Alès, e dau Parage, de MountÊ peliè; causido dau clialèite de Mount-peliè, coumo clialèite ouficial de la
iutr
Mantenenço, etc.
re
Acô fa, M. lou sendi pourtè la santa dau eapouliè Mistral. Aqueste
respoundeguè per un brinde qu'avèn boula en seguido dau discours de
M. de Tourtouloun c que saguè saluda embé lou pus grand entouI.O.Ioi siasme.

�8

—

—

Coumo à l'acoustumaclo, lous brindes das
taulejaires se debanèroun
au mitan de l'enavans felibren. Arnavielo
beguè as manteneires e à la

Causo; C. Lafoi'go, au capouliè, au sendic e au secrelàri ; A. Glaize, as
jouines; B. Cantagrel, à la famiho, à la raço lalino; A. Roque-Ferrier,
à l'espandimen e à la fourtuno dau
parla de Moimt-pelié; A. Boucherie
pourlè un brinde dinslou parla santoungés; L. Simil parlé sus la poùësio e l'art ; C. Delouncle diguè
uno pouësio quereineso : Moun rampan.
Vènguèrou pièi de pouësios e de cansous de Mistral, Roumiéux, A.
Fourès, A. Mir, C. Gros, C. Gleizes, L. Desjardins, J. Laurés, F. Chausson,
C. Costo, etc.
Dins aquelos entre-mièjos, lou sendi
reçaviè, per despacho telegrafico, dau sendi de Prouvenço, T. Aubanel, un pouIit brinde en l'ounou
dau sendi de Lengadô, e lou sendi de
Lengadò ie respoundiè d'ausido.
La felibrejado se countuniè
per la leturo que í'aguò lou secretàri das
mandadis das counfraires absents :
despacho de Maurise Faure, de
Paris, diguent : &lt;• Lous felibres de Paris saludou las felibressos e lous
felibres de Lengadô
acampats à Mount-peliè. Vivo lou sourcil » —
brindes de M. G. Azaïs, assessou de Lengadô ; de M.
Boureily, vice-sendi
de Prouvenço; de M. lou viscomle de
Vallat, ministre plenipoutenciàri;
de F. Boissin ; de L. Sarlat;
d'En J. Roux, de A. Villiè, etc., etc.
La sesiho se levé à iuèch ouros de
vèspre.
La vèio de l'acamp de la Mantenenço, lou 24 de Mars
dounc, la Sou¬
cie ta de las Lcngos roumanos
tenguè, à l'Oustau coumunau de Mountpeliè, à 8 ouros dau sero, uno sesiho estraourdinàrio à la qualo aviè
graciousamen couvida lous felibres. Un fres bouquet de damos e de
doumaisellos enfestoulissièu aquelo reunioun mounle la
filoulougio e lu
pouësio faguèrou rampèu.
*

*
+

Avès vist, pu-n-aut, que l'assemblado
generalo
aviè recounegu las 1res escolos felibrencos de

de la Mantenenço
Nimes, de Mount-peliè e
d'Alès. Aquesto darrièiro a dins soun reglamen
que dèu s'acampa toutes
lous quinze jours en sesiho Iileràrio e toutes lous très nies en
riqueto o
felibrejado. Lou mes d'Avoust passa, à l'ôucasiéu desa prumièiro riqueto,
la Souciela das felibres gardounencs couvidè las autros escolos de Len¬
gadô e de Prouvenço de veni fraireja ernb' elo. La riqueto deviè se l'aire
au castèl
d'Areno, deja counsacra per la felibrejado dau 28 d'Avoust
1876, que n'avèn parla dins la crounico de l'an passa; mès, en seguido
d'un empachamen de la darrièiro
ouro, la fèsto se tenguè, per uno
urouso endevenenço, proche
d'Areno, dins lou rodou que vogué las

�-

9

—

d'Estello e Nemourin, au castèl de Sant-Cristòu, mes graciouà la dispausiciéu das felibres per soun courtés pro'uprietàri,
M; Leounce Destremx, députa de l'Ardecho, un felibre manteneire qu'a
fa fieramen grava, en lengo cevenolo, sus soun blasoun, qu'es à la porto
dau di castèl, sa deviso pairoulalo : « Mai d'ounou que d'ounous. »
Adounc, lou 15 d'Avoust 1877, à 1 ouro de tantost, une bello taulado de 52 counvivos s'alandavo dins lou pargue magnifique de SantCi'istôu, souto la presidenço de M. G. Charvet, cabiscôu de l'escolo
(l'Aies. Entre miè das counvivos, fau cita M. Louis Destremx, représen¬
tant soun fraire Leounce, empacha; T. Aubanel, sendi de Prouvenço,
de l'escolo d'Avignoun; L. Roumiéux, canceliè dau felibrige, de l'escolo
de Nimes; lou comte C. de Vilo-novo-Esclapoun, secretàri de Prou¬
amours

samen

de l'escolo d'Ais; A. Verdot, souto-cabiscôu de l'escolo
seio; V. Rettner, de l'escolo de Mount-peliè.
venço,

Coumo ben

se

penso,

las felibressos mancavou pas

:

de Mar-

M™ Matildo

Soubeiran, deja tant counegudo per sas pouësios francesos e que sas
pouësios en lengo d'O faran lèu encaro mai couneisse; Mmo Goirand ;
M™ Teldeto Arnavielo; Mllos L. Goirand e Mirèio Roumiéux; Mmo Challier embé Mllos Ourtensia, Julia e Nouëmio Challier; MIlos Julio Lafont
Felecio Bonlils.
Lous membres de l'escolo d'Alès èrou toutes aqui : MM. E. Bastidon,
souto-cabiscòu de l'escolo; P. Fèlis, A. Leiris; J. Lisbonne; J. Goirand ;
1. Chalon, président dau tribunal de coumerce d'Alès; P. Escalle, diretou
de las grands Fabregos de Tamaris-Alès ; Albin de Montvaillant, ancian
maire d'Anduzo, creatou das Jocs flourals d'aquelo vilo, en 1869;
c

A.

Arnavielo, C. Cavalier; M. Dumas; B. Vacber; F. Bruyère; E. Co¬
lomb; E. Crouzat; C. Fabre, juge de pas d'Alès e roumanisto; lou viscomte d'Adhemar; A. Couyba, secretàri de l'escolo, etc. etc.
Quand lou moumen saguè vengu, lou cabiscôu prenguè la paraulo
e brindè as bailes dau
felibrige, au castelan de Sant-Cristôu e à las
(lamos e doumaisellos qu'embelinavou la fèsto. Après iou cabiscôu,
A. Arnavielo espausè lou rôle que déu aparteni à caduno de las escolos;
brindè à l'afourtimen de la Causo, à l'aveni de las escolos felibreneos, e
acabè en pourtant la santa de M. lou baroun de Tourtouloun, sendi de
Lengadô, retengu, per la malautiè, à la eimo de sa Mantenenço, en
Auvergno. Lou grand mèstre Aubanèl diguè, en vers superbes,
un brinde calourent i damo. Es alor que lou comte de Vilo-novo se
lèvo e que, sus lou tèmo dau felibrige, prounouncio un discours remarcable que voudrian pourrc publicaaici; regretan que nous siègue même

�10

—

—

permés, tant lous develoupantens n'en soun grands, de n'en douna
analiso. Aqucl bèu discours
saguè, senso countèsto, l'evenimen de
la journado.
M. J. Goirand gramaciè, au noum de la
taulado, M. Leounce Destremx de sa graeiouso ouspitalita e
beguè à l'oste de Sant-Cristòu ansin
qu'à sa digno coumpagno. M. Louis Destremx respoundeguè à M. J.
Goirand e diguè que soun fraire e el se tenièu
per foço ounourats de
reçaupre lous felibres de Prouvenço e de Lengadò.
Lous autres laulejaires
prenguèron, après, la paraulo à-de-re per dire
cadun sa
pas

uno

resou.

Entramen

venièu, de deforo, lous brindes de Milord W. C. BonaparteWj'se,da Cigalo d'Irlando; de la felibresso Lazarino Daniel; de Maurise
Faure; de J. Gaidan; de L. Astruc; de M. Bourrelly; de L. Rocheti»;
de Cbabanier; de J. Blanc, etc.
Vers las cinq ouros, la sesiho
faguè 'n pau relàmbi per permctre au
foutougrafo Girod de rauba au sourel l'image de la felibrejado, image

que remeinbrara tous-tems lou souveni de la fèsto pouëtico de SantE zoul las cansous de
Cristôu.
reprend e zou! las dansos, lous
brandes e las barandellos clins las aléios dau
pargue ôudous ! A la niuè
negro, las ilamos de Bengalo, lous tiocs d'artifice eselairavou las
parets
de l'antique castèl (bravo,
aqui, au felibre Bruyère!) E tout Sant-Cristôu cantavo embé las felibressos e lous felibres :
—

0

Magali,

ma tant

Mete la tèsto

E lou ressoun d'Areno

e

de

au

amado,

fenestroun.

Sauvage repetavo

Ve lis estello, o
Coume an pali !

:

Magali,
*

*
*

Lou 10 de Mai passa,

fèsto de l'Ascensiéu, la Soucieta arqueoulougico
tengu, dins la grand salo de l'Oustau de vilo e davans un
publi d'elèi, lous Jocs flourals lengadoucians que la tradiciéu n'en
remonlo à 1838. Lou raport dau councours es esta fa
per noste counfraire F. Donnadiéu, au lioc e plaço dau
rapourlaire atitra, M. G. Azaïs,
sec-retàri perpétuai de la soucieta bezieirenco,
empacha per lou don de
soun fraire Brunoun Aza'is. La
plaço, per tant dificilo que. saguèsse, es
estado tengudo se pot pas mièl.
de Bezièsa

Aici la listo das lauréats

M. Ernest

d'aquesle an :
Chalamel, terraliè à Dictt-lou-fél (Drouino),

rampait

d'où-

�—

11

—

(Vau-cluso),
d'argcnl; M. Prousper Vidai, de Quarante» (Erau), medaio de brounze.
Meneiounats MM. Antôni Roux; M. Barthés; Pèire Vidal ; J. Laurés;
liviè en argent ; MM. Fourtunat Martelly fil, noutàri à Pertus
e l'abat Jòusè Roux, curât de St-AIàri-Peirous (Courrezo), medaio

•

:

Louis Gleizo.
Après la sesibo, un banquet saguè ôufert per lous
Soucieta arqueoulougico as lauréats das councours francés
Ch. Gros

e

membres de la
e lengadoucians.
Aqui i'aviè : MM. F. Donnadiéu, Baluffe, J. Sans, C. Laforgo, P. Paget, Chalamel, M. Bourrelly, C. Bistagne, Prousper Vidal, etc.
Lou manteneire Bistagne,
lou councours francés, aviè

de Marseio, en l'ounou de soun sucés dins
fa doun à la Soucieta d'uno bello coupo ar-

Bachelèri,

gentalo ounte lous taulejaires beguèroun à-de-re lou vin de
célébra per Mistral, dins de vers adressais au regreta Brunoun
Aquel jour, Beziès agué sa picbolo Santo Estello.
Lou Flourège,

escolo felibrenco d'Àvignoun,

aviè dubert, vers lou

l'annado, per lous efants de mens de sege ans d'âge, un coun¬
de tradueiéu l'rancesode dousmoucèls prouvençaus. Lous jouines

mitan de
cours

Azaïs.

*

*

felibres lauréats soun"feslats

courounats as Jocs flourals de

Mantenenço

lenguts en At, lous 10 e 11 de Setembre darriè, à l'òucasiéu de
griilicos fèstos dau courounamen de Santo Ano d'At, patrouno

las ma-

d'aquelo
vilo. Sèn
de signala lous sucés ôutenguts, end' aquel councours,
per quauques jouines Lengadoucians. An gagna : Per la tradueiéu en
de Camp-Cabèu, de Tavan : Aristide Brun, d'Alès, escoulan de
YAssoumpciéu de Nimes, uno medaio de brounze; Enri Liron, de
urous

vers

d'Alès, uno
moucèl :
Pèr la tradu¬

l'escolo das fraires d'Uzès, e Fernand Mazade, dau coulège
mencièu ounourablo. Per la tradueiéu en proso dau meme
Louis Saumeras, das fraires d'Uzès, uno medaio d'argent.

en proso de La Lengo, de Mistral : Antounin Rivière, de Valergue
(Erau), medaio de vermei ; Prousper Vaillot, das fraires de TamarisAlès, medaio de brounze; Esprit Vacher, de Bessejo (Gard), mencièu

eiéu

ounourablo.

*

*
*

sucés, countunien. Lous 22, 23
de grandes
fèstos
l'ounou de la Cigalo, la celèbro soucieta parisenco de Miejournaus. Intropas dins noste plan de relata aquelos superbos journados de
E

e

perqué n'en sèn as councours e as

24 de Setembre
en

1877,

an agu

lioo, en Arles de Prouvcnço,

�12

—

—

jocs poupulàris, de literaturo, de pouësio e de
felibrejados — car lous
felibres poudièu pas manca
aqui. Voulèn dire, soulamen, qu'au couneours de
pouësio en lengo d'O dubert, end' aquelo
òucasiéu, pér la
Cigalo, la jouino e gento felibresso d'Areno, M"0 Leountino
Goirand, a
gagna un prumiè près, per soun sounet Lis
Areno, que legirés clins
aquesle arniana.
Dins lou sujèt
impausa : Lou saucissot cTArle, sounet en prouvençau, un autre efant d'Alès, lou felibre
cigaliè Louis Gleizo, a gagna uno
menciéu ounourablo. Nostes letoùs
pourran tasta, dins l'Armana, lou
rnissou goustous de L. Gleizo.
*

*
*

Anan
sa

publica uno Decisiéu dau Burèu dau Counsistòri
felibren, qu'a
plaço aici-dedins.

Lou Burèu dòu Counsistòri
felibren, reiini en Avignoûn, lou 7 d'avoust
1877,
counfourmamen is article x e xii de
l'Estatul, près e rendu la decisioun seguènto :
Art. 1.
Es créa, souto lou nourn de
Mantenènco d'Aquitàni, uno nouvello
Mantenènço felibrenco embrassant dins soun
a,

—

rouncîage li despartamen d'AutoGarouno, Tarn, Tarn-e-Garouno, -Lot,
Lot-e-Garouno, Gers, Aut e Bas-Pirenèu,
Lando, Giroundo, Dourdougno, Courrezo,
Auto-Vignano, Croso e Ariege.
Art. 2.
En partènt de vuei, tôuto li
Felibre Majourau o Mantenèire
s'atrobon dins lou terraire subre-di, fan
que
partido de la
Soulamen, l'eseoutissoun di Felibre qu'apartenien Mantenènço d'Aquitàni.
Lengadô e que n'en soun destaca pèr la presènto jusqu'aro à la Mantenènço de
Decisioun, sara, pèr l'eisercice
1877-1878 (qu'es aquest au
courrènt) versado entre li man dôu Secretàri de
—

Lengadô.

Art. 3.
Lou Majourau En Paul Barbo es nouma
tenènço d'Aquitàni, e lou Felibre Carie Delouncle es
—

de. la dicho Mantenènço.
Art. 4.

Sendi prouvisôri de la Man¬
nouma Secretàri
prouvisôri

Lou Sendi

prouvisôri asemprara au pulèu, dins la vilo de
Toulouso,
Assemblado de
Mantenènço. Li Felibre Majourau
n'en faran partido eligiran aqui lou Sendi definitiéu emai l'Assessour de que
la nouvello
Mantenènço. Li
Felibre Majourau e Mantenèire
elegiran après lou Secretàri definitiéu emai li ViceSendi, e trataran de sis afaire counfourmamen à
l'Estatut.
Art. S.
Li Felibre Aquitan devran, dins
sisescri, pratica li
—

uno

—

de

lengo e d'ourtougràfi adoupta pèr lou Felibrige.
E an signa, en fe
d'acô, au noum dòu Cońsistòri

principe

generau

:

En F. MISTRAL,
Capoulié;
Roumaniho, Assessour de Prouvènço; — En Gabriel
Azaïs, Assessour de
Lengadô; — En Victor Balaguer, Assessour de
Catalougno; — En Teodor
Aubanel, Sendi de Prouvènço ; — En Carie de
Tourtouloun, Sendi de Lengadô ;
En Albert de Quintana, Sendi de
Catalougno.

En Jôusè

En Louis

ROUMIEUX, Cancelié.

*

�de Nouvembre e Décembre de 1876, las vilos de Nimes e d'Àlès
la bono escasenço d'ausi, clins uno serio de counferenços, la
paraulo eleganto dau proufessou nimausen M. Ernest Roussel. Lou simpatic-counferenciè a trata, davans un auditòri toujour noumbrous, lou
sujèt dau felibrige e dus felibres, e poudèn pas mièl i'aire soun eloge qu'en
diguent qu'à Nimes coumo en Alès, sas resous an fa faire à la Causo un
poulil pas de mai. Bravo, lou felibre de la Font!
Às

an

■

mes

agu

*

*
*

Un digne efant de Toulouso, M. Pau Bellet, redatou dau journal La
Patrie, de Paris, a près l'inieiativod'uno souscripciéu, à l'efèt d'enaussa,
à Toulouso, uno estatuio à Goudouli, l'ilustre pouèto moundi. Sauprian
jamai prou douna de resclantimen à l'anòuncio d'aquel proujèt naciounal,
e sèn
assegurats d'avanço que toutes lous braves Miejournaus voudran

i' adurre lus

ajudo.

*

*
*

Citen las

brige

e au

prouduciéus d'aquesles darriès tems,
Miejour.

se

rapourtanl

au

feli¬

Un ome d'enavans, un felibre d'elèi que
tout lou felibrige counouis, M. Canule
Laforgo, a fa faire, per lou pintre bezieiren Abrial, uno estampo représentant lou
capouliè Mistral, enviròuta de llguros alegouricos que lou boutuun en glôrio. Au
daut de l'estampo, on legis : Souveni dal 21 de mai 1876. Toutes lous felibrejaires
d'aquel jour an reçaupegu, de la man dau Vice-Sendi de Lengadô, uno reprouduciéu d'aquelo obro artislico.
Lou Lutrin de Ladèr, boufounado en très estapetos, dau majourau A. Mir, obro
poulidamen estampado per lous fraires Hamelin, de Mount-pelié, e ilustrado per lou
craioun intrépide de Salières. Ajusten que lou felibre Pèire Prax, en parlant,
cantant e jougant, per toutes lous caires dau Carcassés, aquelo galejado escarrabibado e cacalassièiro, l'a rendudo foço poupulàrio.
Lou refrin
do peisan, cansous en p°arla limousin, per José Mazabraud. Limogei,

Ducourtieux", 1876.
Ritchounè, per Delbés. Agen, emp. Demeaux, 1876.
Croyances et superstitions populaires du Vivarais, per Enri Vaschalde, administratou de l'establissamen termal de Vais (Ardecho). Mount-peliè, C. Coulet,
lib.-edit., 1876. Dau meme autou : Une inscription en langue d'oc à Largentière
emp. véuso
Lou

(ArdècheJ. Mount-peliè, imp. Hamelin fraires, 1877.
La fetibrejado d'Areno, per Louis Rou.niéux. Nimes, emp. Baldy-Riffard, 1877.
Etude sur la limite géographique de la langue d'Oc et de la langite d'Oïl, per
MM. Ch. de Tourtoulon e 0. Bringuier. Paris, emp. Naciounalo, 1877.
Poésies de l'abbé Favre, atrouvados dins un manuscri de la bibliout. de Nimes
e publrcados
per lou doutou E. Mazel. Maisonneuve et C°, editous, quai Voltaire, 25,

�14

-

—

Paris, 1876. Dau même autou : Poésies île dom Guérin (de NanlJ, publicados
la prumièiro fes per MM. E. Mazel e 11. Vigoureux.. Mount-peliè, emp. Hamelin fraires, 1876. Aqueles clous libres s'atrovou tambéà la librarièA.
Catelan, carr.
Thoumayne, 11, à Mimes.
La reine Esther, tragédie provençale,
reproduction de l'édition unique de 1171,
per Ernest Sabatier. Mimes, A. Catelan, 1877. Près : 2 f. 50.
Un épisode d'histoire locale sous le règne de Charles VI,
per G. Charvet, d'après
un doucumen en
lengo d'O das archiéus de Castihou dau Gard. Alès, emp.
J. Martin, 1877.
Les Pyrénées, romencero, per Napoléon Peyrat. Paris,
Grassart, 1877.
Le Fédéralisme, per Louis-Saviè de
Ricard. Paris, Sandoz e Fischbacher, 1877.
Lous Bracouniès ou lou repas de
l'ase, per Jan Laurés. Beziès, emp. Granièr,
Fuzier e Malinas, 1877.
L'unioun das poples latins, per Charle Gros.
Mouut-peliè, emp. Firmin e Cabirou, 1877.
Lys et Pervenches, poésies françaises et languedociennes, per Charle Folie-Desjardins. Lillo en Flandro, emp. L. Danel, e Avignoun, J. Roumanille, lib.edit., 1877.
Counteis e viorlas, pouësios limousinos dau
majourau A. Chastanet. Rebeirac,
emp. Delecroix, 1877.
Una voués dai vilage, pou'èsias lengadoucianas,
per Ch. Coste. Mount-peliè,
emp. J. Martel l'ainat, 1877. Tira à 100 eisempl. sus papiè d'Oulando, e noun
à

per

mes

dins lou

coumerce.

Abdona, pouèmo francés en 32 cants, per J. Gaussinel, près : 3 fr. 50. Dau
même : L'Italie militante, poème en 10 chants,
près 2 fr. 25 ; — Regina, souvenir
de la Grande Chartreuse, près : 1 fr. 25. Aqueles très
oubrages, s'atrovoun encô
de Vautou, carr. Astruc, 3, à Mount-peliè.
Li Carbounié, épopée en 12 chants, de F. Gras, Élude
per Maurise Faure. Alès,

Brusset, 1877.
Miejour, or, Provençal legend, life, lenguage and literatur, in the land of the
felibre, per J. Duncan Craig, sôci dau felibrige, de Dublin (Jrlando), 18, Vesey
Place, Kingstown. Dau même : La Debonado, scenes, sketches, and incidents in
France and Germany, during the war. London, J. Nisbet et C°, 21, Berners street.
emp.

Citen, aro, lous
prefa felibren :

armanacs que, coumo

lou nostre, obrou clins lou

Ârmana prouvençau, adouba et publica de la man di
felibre. Avignoun, Rou¬
manille, lib.-edit., carrièiro St Agricol, 19, 1877.
Calendàri català, col-lecional per F. Pelay Briz. Barcelona,
estampa de la
Renaixensa, carrer de la Porta-Ferrissa, 18, baixos, 1877.
La Lauseto, armanac dal patrioto lengadoucian, mitât
francés, mitât lengo d'Oc.
Toulouso, Ch. Brun, lib., carrièiro Lafayette, 14, 1877.
+

*

�15

—

La Revue des

—

langues romanes, publiée par la société pour l'étude des langues

segoundo serio.
l'escolo felibrenco de Nimes, suspend sa
publicaciéu jusqu'au jour de l'an 1878, per repareisse en armana mesadiè.
Recoumandan à nostes confraìres e amies de souseriéure à las publi¬
caciéu seguentos.
L'estanc de Lort, pouèmo lengadoucian en quatre cants, per lou majourau
A. Langlade, de Lansargues (Erau), 1 voulume. — 2 francs.
Cinq pougnadas de fablas en vers lemousis, per lou majourau abat J. Roux,

romanes, n'es au tome qualren de la
La Cigalo d'or, journal publica per

de St-Alàri-Peirous (Courrezo), 1 voul. — 3 fr. 50.
de mountagno, pouëslos de Melquior Barthés, de St-Pous (Erau).
I voul. — 3 fr. 50 per lous souscriptous, e 5 fr. per lous noun-souscriptous.

curât

Flouretos
Lou

campèstre, pouëslos de

Ja'n Laurés, de Cers (Erau). 1 voul. — 3 fr.
d'Alès, voul. — 'I fr.

La fièiro de Cliambourigaud, per Pau Gaussen,
1
Dictionnaire des idiomes romans du Midi de la France, per

Gabriel Azai's, de
Près de la fluèio : 0 fr. 35.
Dictionnaire analogique et étymologique des idiomes méridionaux, per Louis
Boucoiran, de Nirr.es (carr. des Bains, 5). Vai pareisse la 3° serio, anant jusqu'à
la letro J. On pot souseriéure per fascicules à 1 fr.
Obras lengadoucianas de i. B. Favre, ilustrados e publicados per E. Marsal.
Mount-peliè, carr. Daufina, 14. 16 serlos an paregu. Près de la serio : 0 fr. 75;
sus papiè d'Oulando : 1 fr. 50.
Beziès. Las letros A, B, C an paregu.

oubrages en preparaciéu :
pouëslos d'A. Fourès, de Castel-nùu-d'Arri.
Chalendo, recul de nouvès d'A. Giron, dau Puèi en Velac.
Pouésios limousinos, d'A. Jardry, de Rocho-Chouart.
Autres

Les Grills,

*

+
*

A l'òucasiéu de las grandos fèstos latinos qu'au ran lio ditis lou Miejour au coumençamen de l'an 1878 e à las qualos soun apelats à ie prene
part toutes lous poples parlant uno de las lengos dérivant dau lati,- la
Soucieta de las Lengos roumanos de Mount-peliè a dubert un councours
que n'en dounan aici lou prougramo :
Tièieo

de la filoulougio

:

de 500 fr. à l'autou dau mihou traval sus lous dialèites ancians de
lengo d'O coumparats 'mbé lous parlats moudernes ;
rouve en argent au mihou memourial sus l'ourtougrafo das

1° Un près

la

2° Un brout de

troubadours

e

das felibres

;

Cinq medaios de vermei as mihounes estùdies sus lous dialèites moudernes
dau Miejour, o as mihounes gloussàris générais o especials de nosto lengo.
3°

�—

Tièiro

de la

pouesîo

îe

—

:

1° Uno

cigalo d'or au mihou pouëmo escrich en lengo d'O sus un sujèt tira de
l'istôrio das popies iatis;
2° Uno prouvençalo d'argent
fjoio dau Felibrige, dounant drech au titre de
Mèsire en Gai-SubéJ à la mihouno
pèço (pouènio, drarao o odo) escricho en lengo
d'O sus lou rèi Jaume lou
counquistaire;
3° Un bouquet de viàulelos en
argent à la mihouno obro dramatico, escricho en
prouvençau sus un sujèt tira de l'istôrio de Prouvenço ;
4° Uno medaio d'or au mihou sounet
felibren, tratant de nosto mar latino o de
touto autro causo ;

5° Lou brounze de l'Amazouno

au mihou
pouèmo en lengo d'O sus un fach de
istôrio esci'i dins la formo das cants
poupulàris ;
6e Uno medaio d'or end' uno tièiro de récits en
vers prouvençaus sus
la predicaciéu de l'Evangile dins noslos encountrados;
7° Uno medaio d'argent end' uno tièiro de cants militàris en
vers prouvençaus
de iuè silahos.

■nosto

Tièiro
'1° Uno

soumo

de la proso

de 1000

fr.

:

au

mihou traval sus Testât dau Miejour au siècle XIII;
istôrio, en lengadoucian, d'un castelas, d'uno

2° Uno medaio d'or à la mihouno

abadiè

o d'uno ciéuta de
Lengadô ;
3° Uno medaio d'or au mihou estùdie, en

lou

Miejour jusqu'à la fin dau siècle XVIII ;

4° Uno medaio de vermei

Quint

en

Prouvenço ;

au

francés,

sus

la literaturo latino dins

mihou traval prouvençau sus

l'envasiéu de Carle-

5° Uno beilo coupo

d'argent dounado per lou felibre majourau En Albert de
Quintana, sendi de Catalougno, à l'autou de la mihouno
pèço de vers sus lou
tèmo ; La cansou dau Lati. La
lengo d'O, lou catalan, lou francés e toutos las
autros lengos roumanos soun admessos à
councourri per aqueste près.
Lous councurrents déuran counsidera la
pèço de la Cansou dau Lati coumo
uno sorto de cant de
raço, pouguent, au mejan de traduciéus sus lou même ritme,
deveui coumun à toutes lous
popies qu'adès-aro parloun un idiome dériva de
l'anciano lengo de Itoumo.
La formo legendàrio, talo qu'es estado messo en obro
dins l'Fscrivelo {versiéus
prouvençalos, catalanos e lengadoucianos) ; la Marcho d'Arthur, lou rèi Crestian
a'Ervald ; lou baile Sufren o la Coumtesso de Mistral,
es admesso per lou councours

de la Cansou dau Lati.
Las

coumpausiciéus de la Cansou dau Latin (embé la noutaciéu musicalo de
paraulos, se lous autous hou jujoun à prepaos) déuran èstre niandados, franc
port, avans lou &lt;|è de janviè 1878, terme rigourous. Per lous autres
près, on a
jusquos au 1è de Mars de la mémo annado. Adressa à M; lou secretàri de la Soucieta de las Lengos roumanos, carrièiro
Raffinerie, à Mount-peliè. Cado côpi pourtara uno epigrafo,
que sara repetado subre l'envelopo d'un bihet cacheta, countenent lou
e
las
de

noum

l'indicaciéu de la detnoro de l'autou.
LOU

FELIBRE

DE

L'AUBO.

�—

EjOU

Moun

17

—

LEN6ADO

païs, de Clamenço

Gardo lou parauli !
Coumo aquel de Prouvençò
Se s'èro ennevouli,
Revèn em lous troubaires I
Car lous feiibrejaires
Soun fiéiis de Goudouli.
Dal Rose

as

Pirenèus,

coumo

las talabrenos

Qu'aimou lou sourel elar,
S'estoulouii'o, lisent, tança per las Cevenos,
Bas

Lous pèses dins la mar.
poples dal Mièjour es lou cor que bacello,

D'amista tremoulant :
Estend al Prouvencau uno man frairinello
E l'autre al Catalan.
Moun
Soun terraire

es

A

Melèn

en

païs, de Clamenço, etc.

clafi de ciéutats inmourtalos,
trelusent :

renoum

coumençant, mau-grat foço rivalos,

Touîouso

al

proumiè reng.

Èro dal Gai-Sabé la genlo capitalo,
E dins las courts d'amour,
Pourtavo

front la courouno
Lusento d'esplendour.

sus soun

Moun

coumtalo,

païs, de Clamenço, etc.

Lous troubaires

galois en lus lengo daurado
parauli,
L'avièn, dins l'ancian teins, subre tout aubourado...
E lus bèu

Mès tout s'es avali!

Capitouls, rènegats de la lengo natalo,

�Nous engano,

la

man

Que bailo nostos flous, flous d'amour ccleslialo,
Per près de
Moun païs,

francimand!
de Clamenço, etc.

Mount-auban lou venta, Beziès l'acimerlado,
Viscoumta de Raimound,

Mount-peliè lousabent, Carcassouno barriado,
Narbouno e soun mèu blound
La vièio Nemausa qu'es touto centurado
De

Vei

mounumens

;

roumans,

trima, cade jour, dins touto l'encountrado,
Sous famous rachalans.
Moun

païs, de Clamenço, etc.

Aime ta bluio mar à planuro verdalo,
Tous valais cantarèls,
Tous serres secarencs ount canlo la cigalo,
Tous crestels blanquinèls.
Aime toun sourel d'or que rabino ma caroMès se soun rai badin,

Poutounejant

moun front, lou brunis,
Maduro lou rasin !
Moun

0

lou mascaro,

païs, de Clamenço, etc.

païs ben-aima, terro tant benesido,
A cèl meravihous,

Toun sôu fertile e caud nous dono la causido
Das fruts lous pus goustous;
Coumo la mano, al sôu las figos coucourellos
Tombou sens las tusta ;
Em la castagno, al camp fasèn de rabanellos,
Chourlant toun vi muscat.
Moun
Sus lou

païs, de Clamenço, etc.

rouve ruscous

E

la lambrusco

s'apialo

soun gavèl ;
Lou destré fai coula de l'oulivo verdalo

largo

�Bèl ùli clarinèl ;
La

miòugrano espandis sas perlos rougiuellos,
Logos das amourous,
lou verd darboussiè mèsclo sus sas gitellos

E

Sa frucho embé

Mouń
Risoulento

sas

flous.

pais, de Clamenço, etc.

cantant, t'aime, Lengadoueiano,
Arnigo de moun cor,
Quand das bèus magnaudets ta man blanco debano
Las prisounetos d'or.
Agradiéu es toun èr, e toun ièl encadeno ;
Que t'a vist uno fes,
En eercant pot trouva de tant poulido meno,
De pus poulido ges.
Moun païs, de Clamenço, etc.
Es

en

plasé d'espincha, dins lou tems de segado,

Varaia lous voulams,
vindimio, as camps, amai per oulivado,
S'esterpa tous étants.
Dins lous arts de la pas coumo dins l'industrio
Soun toujour cabessiès,
E se eau se saba per para la patrio,
Soun jamai mejanciès.
Moun païs, de Clamenço, etc.
E per

Capitello.
Otobre 1870.

Quand lou cantal tiro,
L'auta sello
E lou

e

brido

ploujal

Monto à chabal.

�—

"30

—

LA PACHO

Quand lou dimanche das Rampans aguè passa, la fenno do, Cliicotout-pu à soun ome faguè :
Aç' anen, moun ome, vejaioi Pasco, te fau pensa à la bugado, que,
de-segu, nés pas sens besoun, pas vrai? N'aura-ti 'qui 'n prêta, moussu
lou curât, per la caudeja e per fa parti aquelo vinasso ! Zou ! vai-ie !
Se Chico-tout-pu es un ibrougno, a 'cô de bo qu'a pas michant vin,
e, causo raro encò d'un ibrougno, es prou voulounlous quand sa fenno
lou coumando. Es pièi un tipe coumo n'i'a gaire : anàs hou veire.
Chico-tout-pu anè dounc atrouba moussu lou curât au counfessiounal. Moussu lou curât, que sap ço que tèn, lou faguè lèu toumba sus
—

l'article.
Siès

un misérable, ie faguè, l'as vergougno en toutes. Cado fes
vènes es la mémo causo. Vai-t'en, te refuse l'assouluciéu.
Oh ! moussu lou counfessaire, me refusés pas acô ! De-que vai me

—

que

—

fenno ? Me desruscaral
Proumés-me alor de te courrija, e te dounarai l'assouluciéu.
Vejan 1 quand beves de litres per jour ?
Eh ! be ! savès, acô 's prou régla; n'en beve sèt, sens coumta lou
dimenche, qu'on sort un pau de sas abitudos.
Sèt litres! e auses demanda toun perdou !
dire

ma

—

—

—

un pau reveni, lou eapelan venguè :
proumès me per iuèi de pas béure que quatre litres per
jour e te dounarai l'assouluciéu.
Quatre litres !... autant dire que sièi coundana à la pepido. A
quatre litres pode pas proumetre.

Pièi, semblant
—

Tè !

—

—

Alor vai-t'en.

Chico-tout-pu souriiguè de la glèiso e s'agandiguè plan-plan de-vers
soun oustau, en pensant à ço que l'esperavo. Tout d'un cop, s'aplanto,
réfléchis e torno mai à la glèiso. Lou eapelan aviè 'encaro de mounde.
Chico-tout-pu vai tout drech au counfessiounal e, picant rede à ta porto,

sou-crido
—

:

He ! he 1 l'ome

de la

baraqueto? se voulès, faren pacho à sièis!...
Lou Bourgal.

�-

EOE

21

-

FEBET, íjA MOUSTEliïiO E EA FAIAO

Très cousis, uno Moustello,
Uno Faïno, un Furet,
Se metou clins la eerbello
D'ana bouiaja 'n pauquet.

Aquelos très loungos esquinos

Al besinat fòu sous.adius
E, laugiès de soucits, laugiès de proubesius,

pel cami manjarôu d'engroutinos.
prumiè jour tout anèt pla,
Mès lou segound aperaqui, lalla.
D'engroutinos, berlic! ençaro mens d'engragnos 1
Per mouri pas de fam ajèrou de castagnos,
Amai grand gauch de n'atrouba !
Se me cresès, nou'n cal tourna,
Fa la Moustello. — Oh ! tout te semblo de mountagnos,

Partisson

:

Lou

—

A mièch cami bouldriôs te rebira?
Ic

respound la Faïno. E tornou camiua.
Large, founzut, sens cap de passo,
Un i'èe pus lènt lous embarrasso,
E das

bouiajous arrestats
partajats.
De-que faren? —Biren casaco.
Cal, en nadant, lou trabessa

Lous abises sou
—

—

Ou d'un lanse lou trempassa;
De passa tant d'aigo m'arraco,
Se i'abiò 'n pount, encaro rai !

—

Iéu, sens un pount, trabessarèi jamai.
Tu, prim Furet, e tu, tèugno Moustello,
Abès rete la couardello,
Bostres besis, lou rire as pots,
Se bou'n tournas, bous tratarôu de sots.

—

—

—

Dirôu ço que

La

bouldròu, nou'n tournan; adiu, sauto,

nègos, es pla la l'auto.
Faïno saulèt al bel mitan dal rèc
Se te

—

�E

faguèt mai

que

ie

sauça

lou bèc.

Pamens n'èro pas

engarrado,
Amai, ja ! qu'abiò près palado !
Enfin, sens abéset, talomen ie beguèt,
Que, Diu me prengo ! se neguèt.
Lous autres dous, arribats sens
dôumage,
A tout lou besinat eounlèrou lou
bouiage,
E loungomen diguèrou per
quan sort
La capudo Faïno abiò troubat la mort
E s'èrou toutes dous arrestats à miècb astre.

Abès pla fait, ie diguèt lou Rainart,
Iéu, bous pàrli sensafart :
Bal mai èstrë sot que piniastre.

—

Melquiou Barthés,
lou felibre do las flous.

( Tirât de Flouretos de Mounlagno..)
Sant-Pous

A

car

A

car

de gous,
de loup,

(Erau), 1876.

salso de loup;
dent de gous,

JtiOU ESCHES

A-N-AGUSTE

OE S,U'1\

13AI.UFFE

Dins un bouès de sapin e dins sei draiòu
touèrt,
Un orne, en caminant, pèr se douna de couèr
Parlavo tout soulet e disié :
Souto

l'aisso,
S'aquéu bouès èro miéu, sènso faire de laisso,
Lou fariéu lèu toumba. Leis
aubre, dins leisouèrt
Fan de l'rucho; mai lei
sapin !.. vite à la baisso ! —
Lou vènt que dins lei branco alenavo
proun fouèrt
Li digué : — Fan de
pouèst per lei caisso de moùèrtl—

�—

23

—

Et; Kop-fv
traducciu de

l'odo 20 d'anacreoun.

Birat del grec

al moundi

S'èri toun mirai, Mineto,
En iéu te miralhariòs ;
S'èri ta blanco raubeto,

Toutjoun lu me pourlariós;
Bouldrioi, per que t'i labôssos,
En aigo me trasfourma ;
Èstre p'erfum per tas trèssos,
Fenno, per las embauma;
Courset, per las dos poupetos;
A toun col, bellos perletos,
E soulhès à tous penous;
A fi que

tous-tems pousquèssi,

Sens que
Te

jamai m'alassèssi,

ro.tisega de poutousl...
Paul Barbo.

Buzet

(Auto-Garono), lou 11 d'Agoust 1875.

LOU CASSAIRE

Fredou-lou-Bulec, arma, arnesca de cent engins de casso e poussous
cami d'estiéu, arrivo à soun oustau, tenguent à la man uno
lèbre que mostro, pic de glòrio, à sa i'enno, en ie badant :
Ha! lia! aquesto fes diras pas que sièi un palamard! T'esperaves
pas, de-segu, que t'aduguèsse uno lèbre?
Si, ie l'ai alor sa fenno, i'a Bernadeto que m'a di, toul-escas, que
cuumo un

—

—

l'aviè vist

quand sourtiès de la boutigo dau marchand.

Lou Bourgal

�—

A MOUN

24

COU1LËGO

—

BE BjA

SÏCOTÏÈRE

DEPUTA

que me

demandavo

un

souvent

en vers

lengadoucians.

Me pause ounte

Souris.

Bonaparte-Wyse.

Voulès dounc, moun ami, garda la
souvenenço
D'aqueles qu'an soufri dau meme mau que vous,
E demandas de vers en lengo
de Prouvenço
Per avé d'un coulègo un record amistous.
Ensen avèn

ploura lou inalur de la Franco,

Quand dounavo

Pièi,
Per

per

cassa

faire la

soun

sang per sauva soun ounou
pas, paga la delivranço,

;

l'estrangiè, sèn anats jusqu'au bout.

Mes,

per voulé de vers, me cresès dounc troubaire?
Pensas que lou sourel que brulo moun
païs
Nous fai toutes canta? que, sus noste terra
ire,

Espelissou pertout

rosos e

jaussemis?

Lou parla n'es mai dous, la lengo mai
flourido,
Las flous an de sentons que n'an
pas d'autros flous,
La fenno es amistouso amai
amourousido,
La niuèch es pus lusento e lou cèl mai
courous;
■

Quand vènou de la mar las douços alenados,
Quand lou sèr estela vèn cousseja lou jour,

Lou

cor es

esmougu das pus tendros pensados,
au cèl un eant d'amour.

E, de pertout, s'enauro

Mès, paure iéu! n'ai pas lou-d'acô d'un sounjaire.
Iéu, semene lou gran que fai viéure l'aucèl ;
Cade jour fau ma rego, e sièi un
travaiaire,
Sièi gimbla sus la tcrro c
regarde pa 'u cèl.

�Pauiens, per vous prouva moun

amista, couni'raire,

Vène de faire esí'ors e.crese qu'ai canla.
i'er vous plaire, un moumen ai laissa 'sta l'araire :
Per l'aire ço qu'ai l'a, faliè ben vous aima.
Leounce Destremx

de

Sant-Cuistôu,

députa de l'Ardecho.
Paris

,

décembre 1873.

Amé la
-

glòrio

S'en ba la memòrio.

A-n-ouut la crabo

Cal que trobe soun

es

eslacado

plen sadoul.

LOU DROLE BRAMARÉL

Ai per vesi d'oustau un drôle plourarèl e bramarèl qu'es pas de dire.
Tout lou saut clame dau jour, aici sèn ! zou de brama! Ai pas jamai
cerca de
saupre de-que lou l'ai brama 'nsin, mès ço que sabe que trop,
per l'ausi e n'en charflega e escumerga coumo un pagan — acò's pas
pamens dins moun ana, graciés à Diéu !— ço que sabe, es que bramo decountùnio. Embé sas gents — quante sang de rabo devoun avedre per
endura acé!
tout soul, dedins,' deforo, bramo pertout e toujour.
Vai pas se capita que ièr, en intranl à moun oustau, te vese moun
—

di'ole, tranquile davans
cle! bramavo
pas?...
Oh ! tè! sou-ie
—

—

Nàni,

me

sa

fase,

porto, en trin de
e

cura soun nas, e que,

mira¬

brames pas?
me pause!...

respond, iuèi

Lou Bourgal.

�I*A CIGAÏiO
.1

mous

amis Louis Saviè de Ricard

e

Maurise Faure, e as sòcis de la

de Paris.

Pèço legido

au

banquet de la Cigalo, lou dijòu
lè de juliet 1876.

Dins Paris, vosto grand vilo,
Mescladis espetaclous
De la causo la mai vilo
E de lou-d'acô mai blous,

Quand de la vido civilo,
Qu'encaïno lou discord,

l'òdi e lou mau-cor,
Viras l'iuèl e lou record
Vers la terro ounte, à la calo,
Vous pren

La
De

Cigalo
soun

nous regalo
aboundous acord....

Canto, canto,

o ma

Cigalo !

Miejournau, s'as la belugo
Que t'afeciouno au grand art,
S'amount davans lu tout plugo,
Es que tu siès pa 'n bastard
De Prouvenço qu'esbarlugo
De sourel e de bèuta
E qu'en allat vos bouta.
Es ta sorre, o trespourla !
La bestiolo esparagalo,
Cantarello sens egalo
Dins lou patriau canta....

Canto, canto,
Dieu te

o ma

Cigalo !

garde, flame artiste,

Que l'aiuclo tombe en som!

Cigalo

�—

27

—

Mounle

prendriès, meloudisto,
qu'es clins toun son?
Adieu la toco que l'isto,
Pintre, sens loun sourel bèl!
E per pouëtie rampèl
Lou secret

Res vau lou vivent simbèl
Frusta de l'auro gregalo,
E qu', em ta voio bourgalo,

Portes, felibre, au capèl....
Canto, canto, o ma Cigalo !

Vèjo,

o

cigaliè, moun Traire,

De tout ço que fai bouli,
L'amour dau proumiè terraire

Es acò lou pus poulit.
Acò pai'o de mau-traire,
Àeô rend libre e majour....

Aitambé, fiho dau jour,
En plen Paris, oh! toujour
Vers la lus escalo, escalo !
E perqu'à t'ausi tout ealo,
Per la glòrio dau Mièjour

Canto, canto,

o ma

Cigalo !
Albert Arnavielo

en

Aies, lou 27 d'Abriéu 1876.

Amé l'aigo lou bi se courrijo,
E lous bicis amé la courrejo.

LA

MÂGNAGUIÉIRO

L'ouncle Matiéu, un Cevenòu de Mariuège, èro ana veire à Paris
nebout Mativet, un droulas qu'a la plumo.e la leturo e qu'a fa soun

soun

cami.

�-

Mativet faguè las ounous
las prevenencios qu'on déu

long-tems

e,..-

qu'a

quauques

curiousita.
Un jour s'atroubavou

28

—

de la capitalo à soun parent embé toutos
end'un ouncle qu'on a pas vist dempièi
sòus e pas ges d'efants. le laissé pas passa

uno

dins la grand salo dau Louvre, mounte disou

que i'a — hou ai pas vist, que sièi jamai esia à Paris — lous pus poulits
tablèus dau mounde. Lou nebout Mativet i'asiè reinarca à soun ouncle
coumo acò èro bèu ! Entramen
que parlavo, lou vièl Cevenòu s'èro

planta, regardant de drecho e de gaucho, d'aut e de bas.
Quante dôumage! faguè pièi tout d'un cop, la poulido
guièiro qu'aquel membre farièl...
—

magna-

Lou Bourgae.
ABRIEi
a

moussu

vitou

granier,

de

sant-pous,

Rcdatou de la Revisto de Sant-Pous

Lou

printems renadiéu met sa raubo "noubello
Mirgalhado d'azur, de sedo, dè bclous.
L'ibcr fougis, fougis e l'aubo clarinello
Pus matinicro ben poutouneja las ilous.
Al rai d'un soulel d'or, la roso la pus bello
Dins l'ort e sul camin espandis sas coulous;
Ai téulat amistous beiren lèu l'iroundello.
Abril es arribat embé lous auccllous.
Salut!

mes perfumat, tout elaufit de biuletos,
D'aubrespi, de lilas e de margaridetos.
De ço qu'as de pus bel bòli l'aire un bouquet :

Un

bouquet agradiéu

per

la pasloureleto,

Que legira lou ser ma picbolo sourneto
Dins bostre aimable Journalet...
Vitou
lou

Ccto, lè d'Abril 1S77.

Rettser,

t'elibre de Cela.

�—

29

—

PAURE AMI!

amour un bèl efant, pecaire!
Que lou sèr nous risiè davans de s'endourmi.
Èro un ramelet prim que l'irège segaire

Avian de noste

A coupa

dins

sa

flou

...

Paure ami, paure ami !...

l'ausi, sa maire èro lèu reveiado :
Cascaiejavo emb' el ou lou bressavo un pau;
Lou preniè sus soun se, pièi, dins uno brassado,
le pourjavo l'amour de soun cor blous e caud.
Entre

de l'iuèl, ma Mary, moun aimado
soul bonur, lou bèl efantouriet.
Se lou vesiè malaut, ah ! qu'elo èro laiado !
Mès cresiè lou gari res qu'emb' un poutounet.
Lou cougavo

Èro

!

soun

pièi, en lou veiant, que de peno i dounavo

E

Àcô sariè pas res s'avian sauva l'efant! —
jour en jour l'orre rnau lou gagnavo.
Per nous douna d'espèr, nous disian en plourant :
—

Ai ! las! de

Ac'ô sara pas mai, sara pas mai per aro ;
L'avèn vist pus malaut; Diéu nous lou laissera.
Mès se neblèrou 'n jour, sous iueious — ouro amaro

Êro mort!...—paure iéu, m'i lous

fauguè barra!

Oi, plouro, ma Mary! fai l'etèrno dourmido.
Oh ! lou coumprene iéu, toun cor es esclapa;

nous seguis dedins aquesto vido...
Yai, à Diéu dounen-lou, perqué l'a demanda.'

Lou rnalur

Lou cop es

rude,

Se nautres lou

es

vrai, mès de-qu'i-poudèn faire?

plouran, el, aro es pus urous :
Es un ange dau cèl ounte es deja ma maire;
Pregaran lou bon Diéu, amount, per nautres dous.

1

�Dre coume un èli.
Au founs di Pradarié,

S'atardo lou darrié...
Emé li Fado (1)

Fai

d'escapado !

Leiris, alangouri,
Mord si mouslacho
Jamai pou tempouri

Ço

que

lou caclio

:

;

E si Quatre poutoun
Donon là fernisoun :

f2)

Soun pitre estremo
Forço lagremo.

Felibre dòu Trelus

(3),
primo-aubo
Traguères dins li brus
A ta

Ti Cants de l'Aubo.
Au

païs Cevenôu,
Cantères, i Raiôu,
La Reneissènço
De la Prouvènço.
Vese veni Gaussen

Ardèntepale,

Que mesclo dins

soun sen

Coumbour e chaïe ;
Dins lis aire espanta
L'anas ausi canta
Soun Estivenco (4),
Flour proumierenco.

Amount, de-vers l'Uba,
Quand boufo J'auro,
(t)
(2)
(3)
(4)

Las Fados en Cevenos, pouèrao lengadoucian de Pau Fèlis.
Pouësio de Leiris.
Albert Arnavielo.

Pioumanço de Gaussen.

�—

33

—

Nous mando soun rebat
Maurise Fauro ;

Dòucamp, Glèizo

e

Deslrerax

Arribon tout-d'un-têms
Subre lis alo
Do la Cigalo (1).
Mai la plus gènto flour
De la courouno,
La rèino di bèu
jour,
E la cbatouno
Que tiro de soun cor

D'armounious acord,
Quau la devino?...
—

Es Leountino !...

Charvet lèn soun serions
A l'èr
sounjaire...

Mai

:

pièi, ris de bon goust,
galejaire !
Cerco, dins li treseamp,
Lou

Li vièi camin
rouman,
E pèr li draio

Toujour varaio.
Tu, dins toun recantoun,

Brave Sivèslre,
Tires toun espingoun
De l'escaufèstre ;
Se vouliés dire un mot,
Sarian tôuti capot,
E li Tableto (2)
Sarien moucjueto !

Oubliden pas Couloumb
Qu'a li dos Muso ;
(1) Soucieta parisenco de Miejouruau.
(2) le.s Tablettes, journal d'Aiès.

�—

Lou

34

-

galoi Bastidoun

Que canto Anduso ;

Ipoulite Oulivié,
Camille Cavalié

La Cesarenco

:

(1)

E l'Andusenco.

Berrouié, risoulet,
Fiéu de Bèu-caire;

Brugedo emai Pouncet,
Fin

musicaire;

Bruièro

e

Chauvioun

,

"

Couiba, de Tarascoun,
Valènto colo
De nosto Escolo.
a 'n mau de cor
Que lou rousigo ;
Bandis soun estrambord

Doumas

Vers soun amigo !
L'arderous Chabanié
Vèn eigreja Trenquié
Que jamai trimo
Pèr uno rimo.

Pamens, fau restança
La longo listo :
Dèu, segur, d'i'en manca,
E de requisto !
Plus lard, se n'en vèn mai,
Eh ! bèn, li ca n tarai :

Tant que souleio,
L'aubre regreio.

Mistral, brave Mathieu,
Bèu Roumaniho,
Aubanel
Vosto

Roumiéu,
famiho,
e

(1) Vallis Cezarenca, auto partido de la valounado de Cese, ribiero,
(V. mém. de la Société d'Alais. t. y, 1873, p. 178.)

dòu siècle XIV.

d'après un ate

�—

35

—

Dòu Trelus au Pounènt,
Vesès coume s'estènd :
Vosto obro es santo
E triounfanto !

Frountau dòu Pont-dòu-Gard

,

Auti Ceveno,
Rounflado de la mar,
Castèu d'Areno,
Is ouro de plesi

D'aquest jour benesi
Gardas íisanço
E remembranço.
Lou Feubre dòu Pont-dôu-Gard.
15 d'Avoust 1877.

Cal pas estrema lou
loup dins la
dins lou pradal, ni la vespo dins lou

jasso, lou reinard
bue.

LOU FACHA

l'aviè 'no fes un mèstre que fasiè creba de fam soun varlet.
Lou varlet quitè lou mèstre. En s'enanant, lou varlet n'en rescountrè
un autre en
quau digue qu'èro parti d'encô dau mèstre per amor que lou
fasiè creba de fam.

L'autre, que cercavo de se louga, s'hou-venguè :
Vau i'ana, iéu, e veiren un pau se me fara creba de fam.
Adounc, noste orne s'envai encò dau mèstre :
Bonjour.

—

—

—

—

—

—

—

Bonjour.

Avès besoun d'un varlet?-

Oi, que lou qu'avièi vèn de parti.

Quant

me

dounarés?

Oh ! siès be pressa!

Laisso, davans,

que

te vegue à l'obro.

�Ali ! es que se dis : Vidoun, vidau, segound la vido, lou journau.
j
Enfin, pense que saren d'acôrdi, ajusté lou nouvel varlet. Tenès! vau j
vous faire uno
proupausiciéu : Lou proumiè que se facliara n'aura l'es :
—

à.reclama à l'autre.
—

Vole

be, faguè lou mèslre tout galoi ; dono la paumado.

Pin! pan! se dounèrou la paumado.
Lou varlet anè travaia. A l'ouro dau clina,n'atroubè sus la taulo qu'un
croustet de pan soulet.
l'a pas qu'acô, mèstre, per manja?
Deja te i'aches? Sabes de-qu'avèn counvengu.
Nàni, me fâche pas, respoundeguè lou varlet.
L'endeman mati, vous dirai que lou varlet prenguè las miolos per ana
laura. Mes à logo d'ana laura, mené las bèstios à la vilo, mounte i'aviè

!

—

—•

—

fièiro, e vendeguè las dos miolos. Emb'acô, lou boussot pie de louvidors, intrè dins lou milhou restaurât de la vilo e ie faguè 'n recate de
rèi.
Entre lou veire

reveni, lou mèstre ie demandé :
De-qu'as fa de las miolos?
Me n'en parlés pasl respond l'autre, à mesuro que las bèstios me
counouissièu pas, an près pòu, se soun messos à courre e n'ai pas pouscu
—

—

las arrapa.
Palamard ! crido lou
—

Me
cèrco

—

en

mèstre, m'auras perdu mas miolos!...
faehas? Sabès de-qu'avèn counvengu.
fâche pas, se vos... soulamen, acù m'»nmaseo prou d'ana deraan
de mas miolos. Dau tems, tu, prendras lou couble de biòus c

Mèstre,

tourna

ras

vous

à l'obro.

L'endeman, lou varlet se gandis mai à la fièiro, ie vend lou couble, e,
eoumo la vèio, fai un bon recate au restaurât.
Mèstre, vengtiè coumo acô, quand saguè, de vèspre, à la bôrio,
—

lous biôus m'a n escapa.
—

Gusas, ie bado lou mèstre enfurouna, ièr

biôus!...
—

Mèstre,

vous

mas

miolos, iuèi mous

faehas?

moun be, m'arrouines, e vos pas que me fâche!... Fau
mai de rue farha, que....
Vous faehas! eh! be! avès perdu, mèstre. Iéu ai vendu las bèstios
à la fièiro, e garde l'argent.
—

Me

perdes

—■

Lou Bourgal.

i

�mr: singe e

A moun ami

iiou chat

Âmavielo

Marcomau

e Flaugnard, l'un
singe e l'autre chat,
(Dijas-me si qu'ei pas pechat
Que de la gent entau minjan notro cousino),
Damouraven tous dons clins la mémo
meijou,
Ńe sabe pus dins quau chefe-liéu de cantou.

Si Marcomau aviò meichanto

E

mino,

Soun apet.it n'en sufriô pas,

Flaugnard, bien plejat dins

soun

mantéu d'ermino,

Aimavo à s'òucupa de tout si n'ei daus rats.
Lui' meitre ero pacient, coumo un se
l'eimagino,
Mai n'aviò besoun per poudei
Prene plasei
Em
Un

quéu parei.

Deicrubiò-t-éu quauque doumage,

got cassat de mai, un froumage de mens,
lou paubre orne, acusa sous sirvents
Ni degun de soun vesinage.
Lou bulit,
Lou ròutit,

'Navo pount,

Las lerrinos
De patit,
Las toupinos
De couflt,
La

pureio,
ancliaus,
mareio,

Lous

La
Lous cacaus,

Las

nousilhos,

Lous boudins,
Las tend ilhos

De

rasins,
Galantinos,
Peços finos

�38

-

Sucre

—

blanc,

Crèmo ou flanc,
Tout gui passavo ;
Chacun boufavo
E trabalhavo
À belos dents,
E fasian mino,
Quand la cousino
Pareissiô fino,
D'être countents.

Que disés v'autreis
De

quis couquis ?

Prouflt per is,
Mau per lous autreis,
.

Qu'ero la lei,

De

Un sei

quis dous de-lesei.
d'iver, Marcomau, dins la queirio,
Ero sitat

sur un

suchou ;

pouls, se plagniô de la gleirio,
gueitant daus viròus qu'entre cendre e charbou

Se tatavo lou
En

Rôutissian dins la ebamineio.
—

Sei

Ami, disset-éu àFlaugnard,
malaud, mas ai dins l'ideio

Que quis virôus,
Garirian

fe de quinard,

moun mau sens

retard.

magre e soun anet divendre,
Lou lous tirariô be de dejous quelo cendre,
Mas n'ai pas la coutumo. Tu,
Moun tendre ami, que ses nacut
Sur lou toumbant de la mountagno
Ounte maduro la ebatagno,
Co te vai coumo un gant. Tiro-me quis virôus,
Rousséus coumo de l'or, lusents coumo daus sous.

Qu'ei

un

plat

moun coûtât, vau fa lou gat, co me regardo,
Car fau toujour se meifla d'un curiou
E vei quatre eis quand un mounto la gardo,
Dous à la tèto e dous au quiou.

De

N'aguet

pas pus

lot dit que Flaugnard, bouiio belio,

�Dins la cendre avanço un

pautou

E l'ai surti un viròu dau charbou.
Marcomau l'eipelhoco e lou bufo e lou netio,
E moun orre gouiat l'avalo sens l'eiçou.
Marcomau encourajavo

Flaugnard de

bous cousseis,
s'eichaudavo,
Quand daus virons s'aprechavo
sous

E lou chat que

Lous devouravo daus eis.
Nostre voulur n'en tiravo
A

chaque

dous òu treis

cop

:

Mas pendent qu'eu trabalhavo,
Lou singe, adret de sous deits,
Lous preniò e lous avalavo,
Mai n'aviò pas lou janzi.

soun tour n'en minja, masveiqui
Qu'arriberan las chambarieras
Que pourtaven plats esoupieras,

Flaugnard vôu à

Fouguet
—

se

tira d'aqui.

Eiperas que vous eiclaire,

Lur disset la

Lou
E si

Margouti. —
paubre chat s'enfugit
risiò, risiô gaire.

Faguet coume quis petits reis
(Pourriô v'en noumma dous ou treis)
Que parten per la guerro
Sur lou Danube
Per lou

proufit de

quauque

en

coulèro

poutentat,

Que tout au mai si lous remercio enquèro
Quand minjo lurs virons sens s'en être eichaudat.
A. Chastanë
La Baclielariò

(Dourdougno), 1877.

Bounos

rasous

mal escoutados

Soun bcllos fleurs

as

porcs

jilados.

�40

—

—

%

LA

l'ICEBENENÇO DEL BOl'A DIÉES
Lou boun Diéus
Peis estres de sa

en sa

prebenenço

creaciéu,

A lalo béstio per

defenso
dent, l'arpiéu.

Dounet lou bec, la

Un bec fach de biais à l'agasso,
L'orre fissoun al serpatas,
Al reinal trop sarrat en casso
Quauco reserbo perdetras.
A

sa creaturo darnieiro
Que diàussi li poudiò douna?

La defenso de cado tieiro.
Bou'n anesses pas estouna.

La fenno a lou bec de l'agasso,
La fissounenco de la serp;
S'un abenaire l'embarrasso,
Li destampo lou courrent d'èr.
Antôni Villiè.
Saint-Genieis

Dal

(Rowrgue), lou 23 de Juliet 1877.

quièr das àutris largo courrejo.
LOU SUP

A la fièiro de

Sant-Bourtoumiéu,

marchand de lunetos.
—

—

—

—

—

—

Aiçô, sou-dis,

es pas prou

un

sup causissiè de veires encò d'un

fort per iéu.

Per-acò, tenès lou noumbre

très....
Lou noumbre tres?,E ma visto baisso cade
jour...
Lous autres veires soun marcats dous e un.
E après lou noumbre un ?
Un ehi, moussu.

De-qu'avès après?

Lou Boumgal.

�—

41

EliOERETQ
Pausado

~

DE DOE

lou clot d'Ânlounieto Prax, d'Alzouno

sus

de margaridetos,
blancos e fresquetos
Que s'espandission joust bostre èl,
Sens pietat per tu, brabe paire,
Ni per tous plours, o tendro maire,
La Mort n'a près uno pel cèl.
Dal bouquet
Toutós cinq

Mort, es Dius que la coumando 1
Mancabo un ange à la garlando
De la Rèino dal Paradis;
Proumto, la negro Messatgièro
La

A causit
E bite

a

l'angelo sus lerro,
soun mandadis.

fait

Segnou bous l'abiò dounado,
Segnou bous l'a retirado,
Amies, balhats-lo sens murmur :
Lou
Lou

Es per

E,

se

mouri qu'èro nascudo,

tant joube l'a boulgudo,

Es per soun

Qui sap

be, per soun bounur.

s'un jour sa destinado

Sariò pas eslado ennegrado
De dol, de penos, de soucits?
Aici-bas, se l'on rits uno ouro
Sàbi pas quant d'autros on plouro :
Bal mai que siogue en Paradis.

Couratge dounc, amies, couratge !
qu'an qu'un mainatgè,
Qu'en lou perdent b'an tout perdut.
A taulo mancara 'no angeto ;

Pensats à lous

Abèls pas pus boslro Antounieto,
Mes l'oustalet sara pas nut!

�—

Ba sàbi

42

—

qu'èro lant aimablo,

Tant magnagueto, lant
afablo,
E que boslre èl n'èro
encantat :
Mès tabès las quatre tilhetos

Que bous restoun, ja soun brabetos !
Dius bous las
rnantengue en santat.
Se l'amistat

es

counsoulanlo,

Sàbi de cors mai de milanto
Qu'à bostres plours mescloun de
Bostres amies de Carcassouno
Sejuntoun amé tout Alzouno,
E sus lou clot jitoun de llours.

plours

'

Flours embaumanlos,
benesidos,
Floues diras nostre cor
espelidos,
Flours bagnados de nòslris
plours,
De nostre amie, de sa
coumpagno,.
Refreseats l'amo que se lagno,
E desentristats-i lous
jours.
Per tu mous
Dal naut dal

Prègo

pes

adius, Antounieto !
cèl, blanco biergelo,
amies qu'as quitats :

Bèi, sios santelo pouderouso,

E Dius, à ta boues
pietadouso,
Nous dounara de jours de
pax.

Achiliî Mir.

Carcassouno, 2Í

de Noubembre ÍS76.

Dal milbou pa cal

fa la soupo.

LOU BOUSSU

Planlavit,

rebanello

sus

boussu que u'aviè mai d'uno dins
l'ouro de mièjo-niucch, e cami

un

sa

gibo, revenièd'uno

faguent aguè fantaisie de

�porto d'un siéune ami. Jalavo à pèiro fendre. L'aini doubris
la fenèstro e ie demando de que vôu.
Davalo, t'en prègue, moun brave Birousto.
Aça mes, i'a pas fioc e me laissaras abiha !
Davalo sus lou cop, aurai lèu fach e pode pa 'spera.
L'ami Birousto se rounsant por lous escaliès arrivo tout estabousi.
Ah! moun bon, li fai l'autre en ie sarrant la.man, digo-me dounc
un pan se ma bosso es encaro darriès moun esquino? Fai talamen fre
que la sentisse pas pus.
Lou Bourgal.

bourra à la

paniens
—

—

—

—

NARBOUNÉS (1)

L.OU
A Moussu

Camilhe Laforgo, de Quaranto,

vice-sendic de la Mantenenço de Lengado

refoufara

Tant que louvi
De tous vaissels e de tas tinos,
De mai en mai tout plantara

Farratjos, airos, coundouminos.
Narbounés, quai t'arrestara

caminos,
lou filossera
Raspa vignals e trastoulinos?

Dins la dralho ount aro
Se

ven

Car

pas

aro

tout s'enva

Glòrio, cal'ès, brek,
Coumtoun l'or à

'grand trin,

veturin;

palo e roumano.

Quai diables poudrô lous segui,
Quand per tinat moussu Segui
Fa basti 'no gleiso roumano !
Clar Gleizos, d'Azilhanet
Venlenac

d'Aude, lou 12 de Janviè

(Erau).

1877.

apela tinat dins lou Narbounés,
Res i rnanco ; i'a jusquos

(1) Moussu Segui, de Venlenac, fa basti un chai,
qu'a la formo d'uno vertadieiro gleiso en estile rouman.
lous vitratges mirgalbats e lou clouquié. — C. G.

�IÌA

La

poulino

pouiiirco

descavestraclo,

Dins le prat audous e
flourit,
Va, galaupo coumo uno fado
E sauto rnilhou
qu'un crabit.
La

cabeladuro espandido,
redo, le cap naut,
Volo, volo, flambanto, ardido
E prèslo à l'a
qualquc bel saut.
La cugo

Penejo sus l'auriero eslreilo,
Apuei, cap al miei se salvanl,
Troto, troto, — se levo dreito,
Broco dambe 's pèds de davant.

Reprenvalum,

Fa milo tours

Reguinno,

—

De fuelhos

coumo un

valsaire

agradivouls,
on

vei passa dins l'air

secos e

de

pouls.

Es

toutjoun escarabilbado!
S'arrèsto cop sec, mour levât,

Fa restounti
Vès l'estable

qualquo nilhado
qu'es alandat.

Puei, tound las lausardos nouvelos,
gric-gric des grils;
'Stournido, qu'and las pimparelos
Escouto le

Al siéu nasic fan de gratils.
Se

gouludo,

gagno civado

Sus l'èrbo moullo tant
que

Dins

Se

un re

brandis

de tems
c

es

pot

levado,

partis al trot.

;

�Semblo l'aito al pouce, e qu'es
Sàbi pas d'èstre pus magnèl

fino !

Que la Griso, nostro poulino
Bravo

e

franco

coumo un

agnèl.
àugdsto FounÈs.

Castèl-nòu-d'Arri, 1875.

Ço que paro lou fre pai'o lou caud.
POUPUSiAKlOS

niCHOS

Ma maire, de-que dis la galino quand canto?
Ehl bel l'entendes pas?... Dis : Coudis, coudis,
coudasco.
—

—

Oe-qu'acò vòu dire ?
Vòu dire : Coudis, coudis, coudasco,
Farai moun iòu per Pasco.

—

—

A la travès'so,
Plòu à vèsso.

Quand trono à Barja,
Alalo toun rouble e vai laura.

Quand trono

en

Àlès,

Desatalo tous biôus

e

Quand lou troupèl vai en

—

Nàni 1
Eh 1 bel la grosso

—

—

vai-ie après.

mountagno, sabès pas?

clapo dau moutou fai :

Mounlan, inountan, mountan...
La fedo degourdido, embé s i sounaio claro :
E

Davalaren, davalaren, davalaren....
l'agnelet, que devigno sai-que lou loup,
Belèu! belèul...

bialo

.

�—

4G

—

Bit IN DE

Dich à la

felibrejado de l'Assemblado generalo

Fraires, sèn pla gaujous aici de

de la

nous

E d'amista truca Iou veire.

Manlenenço de Lengadù.

reveire

Au-jour-d'iuèi Mount-peliè nous a moustra lou to,
E Limousin e
Lengadô,
E Quèrei amai
Auvergno, e Marcho amai Gascougno,

Toutes sens pou e sens
vergougno,
Sus l'autar patriau fasou lou sarramen
De l'apara d'avalimen.
0 terro
nourriguièiro, o patrio bragardo,
A toun soulis mountan la
gardo !
Lou felibre, en un tems au massacre
engincous,
N'a que lou verbe à soun secous.
Mes lou verbe, sabès, es
aquelo armo ausiblo
Que subre-viéu, sempre
Sus la bouco das morts toumbats invinciblo,
per lou bon dre.
Elo pico rede e vai dre.
L'esclau souto Iou bast
pot maca sa coudeno,
Soun verbe es .'franc, res l'encadeno!
La lengo es
pouderouso; emb' acô, fraires, se
De per amoundaut Iou mouisset
Reveniè coumo antan,
assauvagi, bramaire,
Per tosse lou cor de la
Estent que devèn ren en res dinsMaire,
noste be,
Nous recourdarian
que tatnbé
Lou baroun troubadour sabiè tène la
lanço.
Mes pesen tout à la
:
balanço
Per noslo obro lou tems s'es mes au
lempouriéu :
Vai reflouri lou mes d'Abriéu !
La Causo es d'aro-en-lai franco de
malafacho,
Car sus elo la lus s'es facho.
Long-tems as cors soulets semblavo faire lèi ;
Aro i'adus, l'esprit

d'elèi,

�sabenço, e sa l'ogo, e sa plumo pounchudo...
Espèr, espèr! Diéu nous ajudo!
Amis, brinden aici, dins un brinde cremant,
Au bèu triounfle de deman !
Sa

Albert Arnaviglo.

Mount-peliè, 25 de Mars 1877.
Cal pas

s'espandi mai que la ilassado.

LOUS DOUS FENIANTS

Tôni-la-Brodo

e

Bernat-lou-Fulobro soun renoumats per

êstre lous

'] dous
pus gros feniants que i'ague liuèn d'aici. Emb'acò faudriè pas lous
trata de feniants, que pourrièu belèu vous manja... se se ie metièu. A
lous entendre, soun debourrèls de traval. E lou pus béu de tout! Tôni
dis à quau vôu l'entendre que Bernât es uno flassado, e quand ie parlou
de Tôni, Bernât fai : — Quanto rosso !
Nostes dous particuliès se rabalou cade jour enjusqu'à la loungièiro
de l'Androuno mouute,
un veire de lipetige.

s'esvedelant e chourrant, passou

lus pigrige sus

aqui que Daunis, un galabontems que souvent lous galejo, diguè
aiçô en s'adressant as autres bevéires clau cabaret:
Aça'nen, vejan, sariè pamens de saupre quinte un es lou pus
travaiaire de Tôni-la-Brodo ou de Bernat-lou-Fulobre ?
Lou pus travaiaire es iéu, diguèrou 'nsen e plan-plan lous
Es

coumo
—

dous

—

feniants.
—

—

—

faguè Bernât.
de frount, gros verre 1
en aussant un pauquet

Tu? auseshou dire, vedelas !
E tu, reprenguè
un
Eh ! lie ! tè 1 faguè alor Bernât

Tôni, n'as

voués, te jogue cinq francs que siègues
—

—

—

—

—

—

E iéu, respoundeguè
Pas desdi.
Pas desdi.

Meteguen susjo.
Meteguen sus jo.
Ai pas prou

mai feniant que iéu.

mai la

Tôni, tène l'escoumesso.

d'argent sus iéu, diguè

Tôni-la-Brodo ; quau vôu

�—

30

—

Mès tant que

dau sourel veiren lou bèl esclaire,
Qu'atrouven lou bonur ou l'iro per cami,
En tout lioc, en tout lems
sounjant end'el, pecaire !
Noste

cor

redira

:

Paure ami, paure

ami !...
Basile Vacher.

Bessejo, Setembre 1876.
Cal pas ana 'n fièiro
Per fa veire sa paurièiro.

LOU PATER DEGALHAT

Artou, lou bièl paure, èro à la pórto dal Counil, e, tout on remenanl
pregalhos, í'asiò : — Dounas-me quicon per l'amour de Diéus!
Puudèn pas bous douna, i respoundion.
Dounas-me quicon, per l'amour de Diéus, tournabo dire. E re-

sas

•—

—

Pater noster...
Bous aben dit que poudian pas

coumeneavo :
—

—

bous douna.

Anen, sa-faguet entre el lou bièl Artou, aqui 'n pater de foutut!
Lou Bourgalet.

A

.IOUSÈ BOUSIANIIiHO
■X.

que me

mandèl

sa carto

de bisilo

en

do!

Soumbro coumo la neit, bostro carto
ennegrado
Semblo me dire :
Amie, tout m'ergno, tout me dol.
Uno larmo de bous à la méuno mesclado
Bendra me counsoula : moun amo es dins lou dol.—
Eh! be! plbure embé bous, o moun
mêstre, o felibre!
Sus la terro i'a mai
d'espignos que de flous.
Mès Diéus dins sa bountat ten comte sul
grand libre
De las penos, de las douions !
—

Vitou Rettner.
Ceto, lou 11 de Janbièl87C.

�IìA

A

CASVSOliX

1)1 felibre gardounek

MOUN AMI LOU FELIBRE

TEODOR AIÎBANF.T,

Sendi de Prouvènço

Sus l'èr de Santa-Lucia

Sus li cresten neblous
Di grand Ceveno,

Clarejo dins l'èr blous
IÂiubo

Tout

sereno ;

de-long dôu Gardoun

Bresihon de cansoun
E de babiho
De jouino fiho.

Aies, tout embruni,
Dins soun istôri
Gardo de souveni
D'antico glôri ;
•

E si

castagnié vérd

Redison li councèrt
De nôsti paire
Li grand troubaire.
Valoun de Paradis,
Païs de Claro,
Terro d'Azalaïs
E de Lal'aro,
Te sentes

Quand

trefouli,
espeli

veses

Tant de

Dins ti

eantagno

mouutagno!

Veici noste decan
Lou bon Pau Fèli :
La barbo e li pèu blanc,

i

�—

ana
ma

'qui à

raoun

48

—

ouslau —soûn oustau èro à dous

fenno de ie douna

pas

—

per dire à

cinq franes?
Digo, Daunis, sou-faguè Bernal-loù-Fulobre, atroubaras
dins ma pocho; tè! sort-me-lou !
—

un

Lou Bourgal.

SjX f edo e

ei'agnèci

Un lout aliiô crebat....
Bòli pas ensatsa de boui dire la tsoio
Que li atsèt alabés pei bosses de
Bôussat;
Pertal de-z-ou pintra n'ai
pa prou bello croio,
Boui dirai soulamen
qu' and'

aquelo ocasiu,
Agnèls, fedois, moutous, besocos e bassiu
Per bien festa

sa

mort

dansèrou la bourrèio

Dempèi soulel lebat tsusquos à tsour falit.
Uno fedo pourtant fouèt
pas d'aquelo idèio
E s'en

anguèt côuma tsous un garrit.
Que las abiô?... Soun fil, qu'èro lou
pus fringaire,
En troutinant li 'n bè demanda lai
rasous.
Qu'abès dounc, sa-li fèt,
qu'abès, ma pauro maire?.
Tsamai tout lou troupèl
n'es estât ta tsouious,
E bous, mai
que tsamai, ses inquièto, sès tristo ;
Lou lout es mort
pourtant, os que-z-hou saurias pas?
Es mort l'òu
escourgat! e, sa pèl, jou l'ai bisto !
Moun fil, sa-fèt la
maire, ai be après soun trespas,
Mès bési pas aqui ço
que tant bous excito.
Se qualqu'un n'e pot
rire; aeò 's qu n'e proufîto;
Quai es acôs?... lus pastres,
aqui tout.
Crégni mai lou boutsiè que noun pas cat de lout.
—

—

Còu

L'abat Herf.tiê.

(Lot), 1875.
Annado de

rabos, annado de

sanla.

eseut

�49

-

—

LUSETA.

un vèspre, à nioch fali,
grand ehauri saguè mandada.
End' aquel que jout soun arpada
Ten dèca, reve e mau-desti

Luseta,
Au

le vèn :—De-que me voles-ti?
Vole que siègues ma vesiada
E te fa la reina ounourada
Dau crestian à Dióu atesti.
—

E pèr aco fa pos causi
Tout ço que dona renoumada,
Poudé d'enmascaire, de fada,

Engèni dau bateire ardit.
Lou païsan pos escarni,
Embé l'aigat, grêla e trounada
Estralhà bladarié daurada,
E lèu pèr la fam l'atupi.
Pos lous empèris abouri :
Auras bona e noumbrousa
E

pèr lou ferre

Arrasà tout

sus

armada,

e la flamada
toun cami.

Pos lou creseire endemouni,
Lou secutà, fa trepilhada
Sus l'ama que sarà barrada
A ta religioun, sèns merci.
E per ma paga e

toun requit,

Dins la nioch, que tant bèn
Vole pus veire la flamada
De toun calelhounet 'stequi.

m'agrada,
—

Luseta a pas pus lèu ausi,
D'una vos un pauc aubourada :
4

�—

50

—

Fossa l'aurien pas reboufada
pacha, o baile dau chauri !

—

Ta

Mes iéu vole pas res d'aici
Per avedre un jour la menada
E lou gouver de la terrada
E dau crestian adoulenti.
Ai pas de-besoun de chaupi
Frucha e recolla de l'annada
Erabé lanl de gàubi esperada
Per lou trimaire assujeti.
Vole pas terra ensannousi,
Faire plourà jouina avéusada,

Sorre, maire descounsoulada,
Pourtà noum que fâche ferai ;
Ni dau creseire obrà

l'esprit,

Sus souri ama fa rnan-levada,
Cambià sa fe, causa sacrada

Que tèn dempioi qu'èra au teli.
Quand Diéu voudra ie counsenti
E vendra l'oura tant presada,
Em ma calelhela atubada
Farai lou mounde trefouli.—

Dis,

e

subre

un

bèl aubrespi

Touta glouriousa s'es quilhada,
E lou cifèr cm sa coulada
De

mau-despiech

an

trementi.

Pioi amount s'entend ressounti
Uno vos que crida :— Hôu ! mainada !

Aluca,

zou

! l'oura

De clartà l'ome

a

es

sounada

prou

:

pati!
A. Langlada,
la

Cigala de Viradona.

Lansargues (Erau), Setenibre 1877.

�LOU COUNSEL
Conte

I' aviè 'no l'es
jiavo

faire

soun

un

ponpulàri

paire que diguè à

tour de Franco

soun

fil,

un

drôle de vint

:

ans

qu'a-

Drôle, escouto ben ço que vau te dire, autramen malur te n'avendra :
toujour toun dre carnin, e le mèscles jamai de ço que t'arregardo pas.
Lou drôle partiguè. Quand
saguè 'n pau liuèn sus la grand routo,
faguè rescontre de dous eoumpagnous qu'anavou de-vers mounte el
anavo. Noste
jouvent s'acoumpagnè emb' eles (car en vouiageon fai lèu
couneissenço) e devisèrou 'nsen d'aiçò e dau rèsto.
Au bout d'uno
sassigado, toumbèrou davans un pichot cami de travèsso. Alor lous
—

Vai

dous eoumpagnous

A quel

diguèrou

:

carrairôu, que copo lou serre, déu èstre uno acourcho :
nous fau
passa per aqui.
Passas-ie, se voulès, sou-faguè l'autre, iéu vau toujour moun dre
cami.
—

—

E lou drôle countuniè la
grand routo, entramen que lous dous eoumpa¬
gnous prenièu lou carrairôu, que s'enfounçavodins un
bosespés e negre.
Noste vouiajou arrivé, lou
vèspre, dins uno bourgado mounte faguè
courhado. Lou lendeman mati, en se
levant, veguè las gents que s'arreslavou per carrièiro e que
se parlavou coumo se i'aviè quicon
d'estraourdinàri. Escoutè e aprenguè qu'avièu atrouva dous ornes assas¬
sinats dins un bos. Aeô 'ro lous dous
eoumpagnous dau carrairôu.
Vai toujour toun dre
cami, » se diguè entre el lou jouvent. Ai ben
fa d'escouta lou counscl de moun
paire!
—

«

Countuniè

sa

routo. E

vejaqui

que s'arrestè, un autre jour, dins uno
fenno laido, mouro e maigroustello,
tant
qu'on auriè dich uno escaleto.

auberjo. L'oustesso

èro.

uno

maigroustello
I'aviè de vouiajous dins l'auberjo, e d'unes disièu :
Oh 1 de l'oustesso !
qu'es laido !
D'autres :
Oh ! boudiéu ! qu'es negro ! — D'autres : —
Qu'âvaliseo! qu'es maigro!
L'oste escoutavo tout. Mes lou drôle
diguè pas res e s'anè jaire.
Lou lendeman mati, coumo
pagavo l'oste, davans de parti, aqueste ie
venguè :
1èr faguères ben de pas
parla de ma fenno..
Quauques jours après, noste drôle aprenguè que l'oste de l'auberjo
—

—

—

—

..

�mounte aviè

coucha, veniè d'estre mes entre las mans de la justiço, per
lous qu'encô d'el disièu quicon sus sa fenno, lous
anavo piéi tuia, la niuè, dins lus lié.
Lou drôle comprenguè alor ço
qu'aviè vougu ie dire l'osle, quand el
lou quitè, e se diguè mai entre el :— «Te mèscles
jaraai de ço que
l'arregardo pas. » Ai ben fa d'escouta lou counsel de moun paire !
E s'aproumeteguè de
toujour lou segui d'aqui-'n-lai.
amor

que toutes

Lou Bourgal.

liOU

KiEKGADOC

Au Pouèta Calalan J-B Ensenat.

A la

prima dau mounde,

au

bèu lum abrial

Quand l'Orne escarcalhava, à pie de sa petrina,
La bestia, ounts'acatet soun astrada
divina,
La Natura faurièira a fach
aquel Nisal.
La Trenaira, au grand cor,
per soun
A près, amourousit e tors, couma

tant grand traval,
amarina,

Lou ribeirés amar amor de la marina,
Lou flum qu'aflouca dor lous estancs
per
La cola

Que

fugidissa,

e

lou

causse

aval,

aparaire

aspressa fera encresta lou ternaire
D'un poudèr que jamai sara pas assautat!
—

«
«

soun

« Lou nis es
preste, » a dich.— « 0 Jûsticia eternala,
Un pople i'es pausat que, caumat
jout toun ala,
Vai espeli per tus e per la Libertatl »

LOUVIS-saviè
Mount-peliè, Agoust 1877.
Bal mai boun

gardaire

Que boun gagnaire.

de

ricard.

�53

-

EjOU

—

beat

Tu, chiulo, chiulo, bent !
Acò

pla te eounben.
sus las téulados
As fach granclos traucados ;
Un long sisclet s'entend :
Tu, chiulo, chiulo, bent!
Deja

L'albre a perdut sa fèlho ;
Mai d'un de sa cabèlho

A bist toumba 'n boun tros
Sibles mai d'un tantost,

Quand t'i boutes, pecaire!
Embourisses tout Faire

:

Pousco, aigo, fec et fum,
E, sus acô, quin crum !
Biste pacan
De

s'afano
quita la grand piano;

S'entorno à

soun oustal,
Que cranh de prene mal.

L'ausèl

cerco

abrigado

:

Quant la reboulunado
N'en

espragnara'neit?...

Bestiolo s'i counei !

Bourgés ambé bourgeso,
Davans lus taulo meso
Trandoulon cl'espabent :
Chiulo toujour lou bent.
Se dis dins lous bilages

( E 'co per lous pus sages )
Que mai d'un i 'n aura
Qu'assei trespassara.
Lou bent es

diu, dibesso
Apourto d'alegresso

:

�pla coumo cí'esfrai;
jour aureto, mai

Tant

Un

L'endeman descadeno

Tout ço qu'en let d'aleno
A de pus amalit,
Gelât ou 'scalourit.
Es el que

Lou

rebiscolo

biajou

que s'afolo,
Perdut dins lou desert ;
Pèi porge pel lusert
Un

gloutet d'aigo à béure

Mes el destaco l'éurre
Del casse, e lou beissèu
Cabinet) e mar lou béu !

Tu, cliiulô, chiulo, bent!
Que, se n'abioi lou tem,
léu, fins que s'estarisso,
Dirioi ta bramadisso....
Mès atal sèi countent

:

Tu, chiulo, chiulo, bent!
L.-J.-L. PlAT.
Castèl de

Jouy-en-Josas, pròclii Versailles, lou 11 de

noubembre 1875.

Mai fai
E desfai.

Si A.

DEVISO

DE

CAPIT1XM

Se lou bourre em lou tems devèn longo
Se l'aglan dins lou sou vèn l'aubre dal

verguello,
crestèl,
Perqué devendrlèi pas, manido capitello,
Embé l'agrat de Diéu, magnifique castèl?
Capitello.
8 de

mars

1876.

�—

55

—

LOU COUMPLIMEN

Mounsegnou l'Evesque èro espera dins la coumuno de Sant-Marti.
deja un parel de cops que Mounsegnou venir, e ni lou Maire, ni
l'Ajoun, ni dingus n'avièu jamai agu lou biais de ie dire un couinplinien,
Fasiè

aeô se l'ai d'abitudo per la vengudo d'un grand persounage.
Aquelo fes, pamens, lou counsel de Sant-Marti s'aeampè e déridé que
lou Maire, entoura de tout lou vilage, fariè un poulit discours à l'Eves¬
coumo

que.

s'endeveniè que toutos las fes que l'Evesque arrivavo
acò 'ro toujour de niuè.
Lou vilage anè dounc.à l'endeVansde l'Evesque, e lou Maire s'aprouchant, ie faguè coumo aiçò :
Venès toujour de niuèch alor? toujour de niuè, coumo lous chots,
Mounsegnou, coumo lous chots....
Fan

vous

dire que

à Sant-Marti,

—

Lou Boukgal.

a

m ou iv

amic ai.bert arnavielle

N'ai pas, iéu, la gaia sciencia
Nimai toun cantà linde e dous

:

soui dins la Mantenencia
Per toun vot trop amistadous.
Pamens

En te mandant ma reverencia,
0 bèu troubaire valentous,

Vergougneje in moun imprudencia
E de frairà 'm tus soui crentous.

moun cami pie d'ourtigas,
Sempre tas paraulas amigas
M'an dich : —Courage e ges d'esfrai 1 —

Dedins

Adouncs'un traite amie me fauta,
Nouvel Judas baisant ma gauta,
Procha de tus m'assoularai
Adei.fe Espagna.

Mount-peliè, Ion 14 d'Abriéu 1877.

�56

—

—

LAS ACOIIRDALHAS DE VIVIAXA E DE MERLIN
CONTE

Un matin Merlin s'apensava,
Doulent, qu'à soun cor assedat
Sariè bela l'Aigueta siava

D'un iol d'amour

e

de clartat 1

Mès ount era, pecairel ount
Saique l'atrouvariè jamai
La Sourga amagada e sincera
Que clarejava en soun pantai?

era

?

Quau voudriè per soun calignaire,
sens ges d'or ni de castel?

TJn

Un bèu

tantalôri,

Paure

vagant mai que l'aucel?

e

N'aviè,

un

troubaire,

la manida
visous,
Que l'Ort de soun arma enlusida,
per gagna

De las benesidas

Zounzounarela de cansous,
Pas mai I

Couma à l'acoustumada

Agacbava lou

serre arbrous,
Cresent que dejout sa ramada
Sounrisiè lou Clar amourous.
—

—

De-que brista tras la pineda?

Dourmis pas? es ben descugat?
Courousa autant que l'arc-cle-seda
Sus l'entrumida desplegat,
Una genta dona s'adralha
Per la founsour dau bosc oumbrenc :
A soun entour tout se mirgalha
Qu'esbrilba autant qu'un rai junenc 1

�Blanca mai que
Mai raianta que

la coucoumela,
lou Lugar,

Sa bela cara enmimarela
Couma Ion rebat de la mar;
Sa pamparuga dardalheja,
Que sembla una ginesta en flour,
0 ben quauque

Raviscoulat per

issam que fadeja
la calour;

E jouta soun oumbrina aurenca
Lusis
trésor meravilhous ! —
La doubla Founteta azurenca
E risenta de sous iolhous.
—

Ara, em sa faut canda raubeta,
En davalant lou trucoulet,
A lou desart d'una veleta
Tibada d'un gent

ventoulet.

E Merlin remirant laDona
Ne trefoulis, que soun pèu d'or,

Aital que l'Auba en una lona,
Vèn se miralhà dins soun cor.
Es pas aquela una bergièira,
Sou-dis, barbelant, lou jouvent,
Mès quauca fada bouscagièira :
En pantaisant n'ai vist souvent!....—
—

Tout

angouissat d'àrsi et de joia

Vanament voudriè s'aplantà,
Adounc que superba et galoia

Dedaiçai pareis s'avantà.
Ara, contra el s'es apausada,...
mài-que-mai resta mouquetl...
Mès, s'abisant de sa pensada,
Ela ie dis, douçamenet :
E

Quau soui ?— La fadeta Viviana
Acampave Yerbeta-d'or
—

�—

58

—

Per la niiuna mairina Diana

De

Secila, quand toun

Souseava

soun

maucor

planhun

:

t—

d'ausida

M'acouitère;— siès assoulat,
E que dins toun arma ablasida

Siegue lèu l'csper regrelhat! —
Siès

—

douncpas

Prega Merlin.
E

sus sa

una

Ne

soun

fantasia?

saves prou

bouca de vermia

Severa, bouta
Pioi

—

!

—

—

,

detou,

:
Zòu ! agacba la lauseta,
Ajusta ela, — Iras l'aire ausent
Que s'afana, Pamourouseta,
—

—

Devèssoun raive trel usent !

Cigaleja, la eigaleta ;
bouquets, lec e desavert,
Lou parpalhounet fai l'aleta
A foronisat, lou lasert;
As

;

Vè ! ja las bladariès oundejoun
Couma au souledre lous estancs,
E las randuras risoulejoun
De nisouns et de pignels blancs ;
Subre tout lou cèl que s'albièira
Tomba lou chale à bels rajols,

E, rallegrada, la ribièira
Mena

un

charradisde

flaujols.

Per orta s'espassa l'abelha ;
Avalisca taina e coumbour !
Tre que l'issam se derevelha,
Es la Prima blounda ! es l'Amour!...

Ambés, per las frescous pradièiras,
Belament, despioi lou matin,
Dins lou gauch d'aimansas premièiras
Anavoun Viviana

e

Merlin.

�—

59

—

Enmiech de sauvias sentadousas,
Dejout de pins abalandrats,
A d'aigadinas
creissoulliousas,
A miejour s'eroun
abéurats;
Per las estubadas

vergièiras,
l'azur das lis
Per|Iauserdas e per milbèiras ;
Per bartasses e per camis;
Lous i'ens rouges,

;

Per vignas e per oulivedas,
Man dins la man, avien trevat !

N'avien 'scalat des rancaredas
Au

soulelhàs,

en

libertat!

N'avien trempassat

de garrigas,
Inchaienis^couma de quinsousl
Lou campas aviè mens
d'espigas
Que sous'gargalhols de cansous!...
Mes, dessanque l'escuresina
S'esperlongava ai pèds das monts
E que, damé lum que fresina,
S'amoussavoun, plan-plan, las fonts,
Sus la Fada una granda lagna
Blasinejava embe lou trum ;
Sous iols, blouses autant qu'aigagna,

S'enfouscavoun de calabrun

;

E per

la tant'mista vesprada,
Couma la d'un ciéune nat'rat,
Sa doulenta

vous

enaurada

AissejaAin cant despouderat

:

—'

Ai de iéu ! quanta languituda
Chima en moun cor e l'enelausis !
Sembla que ma vista s'atuda,
E

moun

ime

s'ennegresis.

Un-rai, tout escàs, alateja
rouginous dau piocli

A l'acrin

:

�—

60

—

Lèu m'agoulouparà l'ireja,
L'ireja e malagaousa Nioch

!

Sourretas! jamai pus vous flaire,
Flours qu'avidava moun alè
Milhou qu'aureta, quand l'esclaire

Miejournau

emperissiè!

vous

Pas pus t'ausisse, cardouuilha
Qu'ensegnava moun cacalàs !
Ges d'aucelet per ia ramilha!
Aici que cliiula l'aucelàs!

Chiula la chota! quante

Ai 1 las !

me

Es alucat

A

—

E

predica ?

couma

d'un

picat l'oura de

sas

bouquetas

esglàsi,

moun cor

glàsi !

ma

mort!...

—

se jalavoun ;

E, paures aucels desnisats,

Sas

parpeletas pantelavoun
lugres, ara amoussats.

Sus soui

Lou

troubaire, l'arma espantada,
d'à-ment

Tout flaquejant, teniè
Sa migueta caravirada

Que l'espilhava em languiment.

Viviana, — ie ven, — ma Vivia.na,
De-que t'envalausis? de-qu'as?...
Amie, touta paraula es vana,
Fora unat... mes, la saves pas!...
—

—

Si! la Paraula salvarela
t'aime! dis Merlin.
Ah ! siès vincuda, Nioch crudela !
Viéurai ! !.. au mens... fins au matin !...
—

La

save :

—

NA DCLCIOnELA.
Mas de la Lausela

(Mounl-peliè),

lou 15 de Mai

1817.

�LOU BARLET QU'A BONO CAMBO
Abans l'inbenciéu dal

beloucipède,

moussu

Bourdet abiò 'n barlet

qu'èro quasimen autant dégourdit. Se parlabo que d'el; talomen que,
quand besion passa quaucus que marcbabo bite, dision : —Tè! semblo

lou barlet de moussu Bourdet.
Un jour que moussu Bourdet abiò coubidat unis sèt ou bèit de sous
amies à beni tauleja damb' el à sa bordo dal Rec-Usclat, se bai
capita
que, coumo adusoun lou roustit (uno bello poupo de porc) sus la taulo,
santapadiéune 1 manco la moustardo!— Quun fléu 1... Lou plat sentiò

qu'embaimabo. I'abiò be quàuquis boucits de sàlbio à l'entour ; mès
anals manja de porc senso un pauc lou releba dambé de moustardo !
Capouchi! cereoun, viroun... Ah ! pas mai ! ges de moustardo.
Es l'alfa de dèts minutos, sa-dits lou mèstre à soui coubidats,
qu'adeja fasion la trougno. — Pèire! hei ! Pèire ! ount es Pèire?
Moussu, sèn aici.
Pèire (èro lou noum dal courrèire), te cal fa 'n esfors.
Dous, se cal, mèstre.
Bai à la billo nous querre de moustardo, e tourno aici dabans
que lou rouslit se refretge.
Àlabets cal parti sul cop.
Sul cop. E sabes ço que bôli te dire.
—

—

—

—

—

—

—

Pèire sort.
Besèts be, dis alor moussu Bourdet à la coumpagno, i'a
billo quasimen uno lègo : es bounze ouros manco un quart,
ouros Pèire sara de retour.
Cadun regardet sa mostro.
—

d'aici à la
à bounze

Oh, sa-dits lou mèstre, es un chabal. Poudèts pas n'abé 'no idèio,
subre-tout quand sap qu'acô presso.
E se boutoun à batalha.
Tarclara pas, faguèroun pèi ; bounze ouros manco quatre
Tin! tin! tin!... la pendulo piquet bounze ouros. Esperèroun lou
—

—

repic. Ges d'ome.
Acoumençaboun de galeja moussu Bourdet.
Cal que li siogue arribat quauque escaufèstre, sa-faguet aqueste,
car l'ai bist fa
aquel cami dins un quart d'ouro.
Anen! pèi cal èstre tòutis rasounables ; fa caud, e...
Bounze ouros e quart!... Esperen jusquos à la mièjo.
—

—

�—

62

—

E

pèi, de-que nous pressol se n'en cantavian uno
per
lou
manjaren lou filet fret.... Oh! es egau! s'amerito unopassa
remouehinado, jamai acô i'èro arribat.
Agachats se lou besèts pas veni. Bouf! al al al
Tôutis badalha—

tems?
—

—

voun.

Mès tout d'un cop, brounl la
porto s'alando e Pèire pareis.
Ahl ah! zoup! dono la
moustardo, que nous as prou fa langui.
La moustardo? fai Pèire
estabourdit, l'ai ]ras.
L'as pas ! Coussi?...
Eh! veniô juslamen vous demanda se
voulèts que la prengue acô
dal revendèire ou de
rapoulieàri.
Ah ! ab ! oh ! oh !
aquelo n'es uno ! — E de rire, e de pica de mas.
Mès adounc, sa-crido moussu
Bourdetà soun barlet,
rouge de couèros?
—

—

—

—

—

—

lèro, ounte
de-que fasiòs? Parlo, bestiasso!
Moussu, respond Pèire à soun aise, èri ana carga moui souliès.
—

Lou Bourgalet.

A

JL'ESCOILO

RAIOEiO

Acampado

Areno, Avoust 15, 1811.

en

FEEIBREWCO

Voulas, mi simpatio e voulas, mi salut!
1 Felibre d'Àlès, i Muso di
Ceveno;
E, coume de grands aiglo o de parpaioun blu,
Pausas-vous

sus li roco o li roso d'Areno!
cridas lou jour, cridas « tabô » la
niue,
Conlro tout ço qu'es laid, e
mesquin, etnai sourne...
Lusisse, gai soulèu! e que, liuen de tout iue,
La tristesso, sèns fin s'encafournel
«

Tabò

»

William C.
Waterford

la

(Irlando), Avoust

8, 1877.

Bonaparte-Wyse,

Cigalo d'Irlando.

Se plôu per
Sant-Bourtoumiéu,
Se t'enehautes noun
pas iéu.

�liIS

ABEKa

gagna la joio (près de la
de la ciGALO, de Paris, en Arle

Pèço qu'a

prouvènço) dòu councours
(Fèsto di 22-23-24 G 28 de

setèmbre 1877.)
a

louis

roumieux
La bataio
Enterin que

César badaio

Chaplo l'esclau

e

lou leioun.

t. aubanel.

Coume lis òublida ti

supèrbis Âreno,

Nimes, quand on a vist soun frountau auturous,
Si pieloun de granit supourtant, pouderous,
Lis arcèu

gigantec

Av'ès rèn

counserva,

Di

que

n'en i'ormon la treno?

gradin esealabrous,

grand fèsto

rouraano, ount la foulo qu'enfreno
L'orro visto dòu sang espinehavo, sereno,
Don

ferun, disesclau, h jo, lou cliaple afrous?

Fantasti mounumen, fa de dòu e de glôri,
Chascuno de ti pèiro es un fuel de l'islòri :
An passa davans lu tant de generacioun !...

Pamens, subre toun front lou soulèu pòu, à rage,
De sis escandihado escrincela toun âge :
Eselairara jamai ta pleno fenicioun !
Leouhtino

Goirand,

felibresso d'Areno.
22

Setèmbre 1877.

liA
A M. C.

KEXAISSESÇO

Laforgo, vice-sendi de Lengadô, en guierdoîin de sa
foutougrafio, souveni dal 21 de Mai 1876
La

Prouvenço plouravo, mudo,

Souio la eapo

sournarudo

Qu'un feroun franchimand i'aviè tra

sus

lou

cors.

�64

—

Lous

Miejournaus, tèstos baissados

Regardant

L'aucelounet

sus

nourri

la

cigalo subre la

Semblavou dins lus cant

se

,

brisados,

sas armos

De ràbio maudissiéu l'orre

La

—

de Mounfort.

lanrbrusco,

rusco

dire tristamen

:

Fugiguen aqueste ternaire
Ount la voués dau galoi troubaire
Nous vèn pus aigreja de soun bresilrarnen.
—

Au vent

l'aigo disiè, timido :
D'aquclo lengo amourousido,
qu'airnave d'ausi l'armounious parla !
léu, respoundiè l'auro mouleto,
—

Oh !

—

Aimave la

cansou

fouleto

Que, lou vèspre, prenièi as bords de toun valat !

E las

Sus lou crestel de las mountagnos,
Dins las fièios de las baragnos,

pianos

sens fin, de portout s'ausissièu
Lou piéu-piéu-piéu, lou sègo-sègo,

L'aigo que dins la nrar se nègo,
loujour, tristes, se plagnissièu.

E l'auro que

Un

mati, l'aubo argentino,

Quand esclairè lous bouissous,
Trouvé la terro latino
Enebriado de cansous.
Èro la voués d'un troubaire
Que fasiè nrounta dins l'aire

Aquel cant armounious.
L'aigo fresco, l'aucèl
Coumo

au

tems de

Respoundièu ensen
Mirèio, Vincen.
En escoutant la

Lou

l'auro,
Lauro,

e

:

lauseto,
gai pastre esbalausi

•

—

�65

—

—

Faguè taisa
A ço que

sa flaveto
renié d'auSi.

E las autos piboulados,
Clinant lus tèstos
ramados,
Trefoulissièu de plesi.
'

L'aigo fresco, l'aucèl^e l'auro,
Coumo

au

tems

de'lLauro,

Respoundièu ensenV
Miréio, Vincen.
Douge cants

se

Cants d'amour

debanèrou,
ou

d'amarun.

Siaus, lous savents escoutèrou,
E lou travaiadou brun,
Aplanta sus soun araire,
Pensé pus à soun terraire
Jusqu'au sourne calabrun.
L'aigo fresco, l'aucèl
Coumo

au

l'auro,
Lauro,

e

tems de

Respoundièu ensen
Miréio, Vincen.

:

Sus lou

sôu, quand la niuè negro
soun escabour,
Canlè mai la voués alegro
De l'antique troubadour ;
Aval, souto las andanos,

Escampè

Chivaliès

e

castelanos

Venguèrou parla d'amour.
L'ajgo fresco, l'aucèl
Coumo

au

l'auro,
Lauro,

e

tems de

Respoundièu ensen
Miréio, Vincen.

:

Dempièi, l'ardento Prouvenço,
Coumo dins lou tems mejan,
A de cansous de jouvenço
De-countùnio s'aigrejant.

�—

66

—

Ansin qu'un vol de paloumbos,
Sus las colos, dins las coumbos
Au fres mati trepejant.
sus toun sôu libre,
Lauro en pas! sus toun traval,
l'a l'enemi dau jalibre

Miejournau,

Que sempre Irai soun

dardai.

Pièi

quand saran estremados
Tas espigos d'or granados,
Escoulo ! d'amount, d'aval,
L'aigo fresco, l'aueèl

l'auro,

e

Coumo au teins de
Te dirai) enseti :

Lauro,

Mirèio, Vincen.
mandad1s a

Quand mousiuèlsse

soun

moussu

laforgo

traobssus vostoremembranço
Mai,

De noste vinto-un de

Aquel crid de deliéuranco
L'ai entendu tournamai.
Es

l'aigo, l'aueèl
Coumo

au

Que disièu

e

-

l'auro,

tems de

Lauro,

ensen :

Mirèio, Vincen.
Pau Gaussen.
En

Alès, juliet 1877.

Plèjo d'Avoust
Dono mèu

LOU PUS

Êstève lou sartre

jour,
—

e

e

bon moust.

VIÈL MESTIÈ

Pèire lou maçou, dons mestieiraus renoumats, un

en bevent mièjo, se charravou sus l'ancianeta de
Mouu mestiè, disiè lou maçou, a laissa de traços

lus proufessiéu.
encò das poples

�—

67

—

lous pus

vièls ; èro en grand ounou dau leras de Saloumoun : i'a très
d'acò, raoun orne, e las braios èrou pas enventados.
Pas enventados? ie respond lou sartre.
Digo-me un pau se, après
malafacho, quand Adam se faguèt un parel de braios de fièios de figuiè-

milo

ans

—

sa

ro, pensavo

soulamen alor de

se

basti

monto à

Lou

un

Saloumoun, lou mièu vai jusqu'
maçou n'en quinquè plus uno.

oustau?... Se toun mestiè

en

Adam. Adounc,cano,

re-

se vos

Lou Bourgal.

AS MEMBRES

del Burèu de la

Mentenenço felibreneo de Lengadoc

Un fdibre

Roudanés

Granmecés pel l'ounour qu'avès fach à ma
Muso,
Moussus, en l'adouplant dins vostro soucietat

Ta savento

e ta ricbo en
gents de grand estât,
Pecairel elo ta pauro, e sens eirne ni ruso.

Quun perfleeh pouirés fa d'uno cervello cruso,
Que n'a 'scrich res de rare e n'a res enbentat,
Fauto d'esprit, senou de bouno voulountat?
Vostro aimablo indulgenço i sert soulo d'escuso.
Eh! bel per que crescunt concordia-vires,
Se d'un viel rimalhaire 011
pot pas tira res,
De vautres el pot prene,
au mens, un bel exemple.
Piei d'alhours « per un moungeun couvent se
Iéu prese un fièr bounur de dintra dins lou

Quand

duguesse i dourmi

coumo un

perd pas.
temple,
bufec clapas !
Marti Vesy,

biblioutecàri de la vilo de Roudez.
Roudez, lou 10 d'Abril

1877.

La civado fai lou roussi.

»

!

�Discours dau Baroun Chaule deTourtouloun,

sendic de Lengado,

prounounciat dins l'Assemblcida generala cle la Mantenença,
lou 25 de Mars 1877.

gentas felibressas e gais counfr aires,

Dins aqueste rode ounte, i'a dous ans, la Soucietal de las Lengas roumanas
festejava lous felibres de Prouvença e de Catalougna, lous savènts d'Espagna e
de Paris, tenèn ioi la prumieira sesilha de la Mantenença felibrenca de Lengado, e
jamai de ma vida noun m'avendra pus grand ounour que lou de capdelà tant bella

assemblada.

pèr tratà das afaires d'una mantenença que s'espandissus mai
vint-e-cinq despartements, en esperant lou jour benesit ounte la Gascougna,
lou Limousin, l'Auvergna faran chacun sa mantenença.
Per que dounc nostra reiinioun pogue estre de proufit pèr lou Felibrige e mantene lous drechs de tant d'encountradas e de tant de parladuras, fau que, sens delaià,
coumencen à parlà d'afaires. Demande escusa à las damas que flourejoun sus lous
founs un pau negrilhous de nostra assemblada, couma de margaridetas dins lou
sourne d'un bouscage; ie demande escusa de i'adure de paraulas escaraboulhousase
secas en gramecis de sa pouëtica presencia; niés absouludamen es necite de pas parti
d'ausida, e, avans de se metre en branle, de traire un cop d'iol sus lou draiòu ounte
Aici sian aoampats

de

devèn caminà.
L'idèia prumieira

dau Felibrige, liou sabès prottn, es de laissa à chaque ome lou
parla de sa maire ; es tamben d'agroupà toutes lous qu'an atrouvat dins soun brès
la lenga das troubáires, pèr lous incità à aimà e à enaurà mai que mai la patria niiejournala.
Dins aquel Miejour qu'a mema lenga, i'a mai d'una parladura; i'a ce que lous
savènts apeloun de dialeites, e n'aven proun de diferents dins nostra mantenença.
Tout'aqueles parlàs an lou drech de viéure, toutes podoun demanda sa plaça jout
nostre

cèl azurenc,

«

Au lum que

Diéu alargo î mounde

»

dona à la nalura la vida e à quauques ornes la força, l'engèni e l'imourtalitat.
pichot vilage das Aups ou das Pirenèus que noun âge lou drech
de gardà sa parladura nalurala, e sariè pa'mbé nautres lou que voudriè faire con¬
tra quante lengage que siègue ce qu'avèn reprouchat à d'autres de faire contra la
lenga d'O touta entieira.
Que degus noun vengue dire aici qu'un parlà es pus poulit ou pus lourd qu'un
autre. Se chasque aucèu irovo soun nis bèu, chasque aucèu tamben trova bèu lou
cantà de soun nis, lou cantà de sa maire.
Es perqué, dins chaque endrech, pogue estre estudiat, carresa e aussat en glôria
que

Noun i'a tant

j

�—

aquel cantà dau nis, aquel parlà dau
las escolas.

Pertout ounte soun
'

se

69

—

brès, que lou Gounsistôri felibrenc coustituïs

establits sèt felibres, podoun demandà à fourmà
Calendau, agués pas

dau mitan d'eles sourtis una Mirèia ou un

'na escola, e
làgui, soun

parlà périra pas.

pourriè, couma se dis, tirà trop l'acatage de soun coustat ; es
la mantenença vèn, couma soun noum hou fai veîre, mantene à la fes l'independeucia de chaque parlà e l'unitat de la lenga felibrenca.
Se quaucun me disiè : — De-qu'es vostra unitat, d'abord que voulès laissà à
chaque vilajoun sa parladura ? — Lou mandarièi embé lous qu'atestissoun que
voulèn coupà la França à trosses.estent que demandan lou ilrecli de parlà couma
nostres paires.
L'unitat es pas l'uniformitat. Una letra de mai ou de mens chanja pas lou founs
e l'engèni d'una lenga ; e quoura sarà entendut que ce que se prounouncia la mema
causa, s'escriéu la mema causa dins touta la terra d'O; que las paraulas (relevant
quaucas-unas, e n'i'a pas gaire ) soun las memas dins toutas. nostras prouvincias,
emb'un vèsti dilerent, quoura aco sarà coumprès, veirés pareisse mai que mai la
forta unitat souta la genta varietat de nostra lenga.
Mes una escola

aici que

;

magenença dèu marcà àquela toca, pèrque lous inteligenls e lous valents se
pogounla segui sèns trantalhà e sèns brouncà.
òublidà que dins aqueles afaires es pas poussible de res coumandà. l'a pas
res'de-qu'un ome siegue mai jalousque de soun parlà. Avès ausit parlà d'aqueles soubeirans quan fach de lèis, an chanjat de coustumas e soun estats òubeïts en tout
franc en una causa ; l'ajusta ment d'una lettra à l'a, b, c de soun pople.
Aco empacha pas que l'ome que vôu pas qu'apoundoun una letra à soun langage,
lou chanja del meme sens ie pansà, segound ce qu'entend ou ce que legis. Es pèr
aquela via que la mantenença dèu faire soun obra : dòunà d'alé à las escolas, ie
faire coumprene ce qu'apartèn à cbacuna e ce qu'es lou caudal de tout un grand
dialeite ou de touta la lenga ; ie moustrà pèr lou resounament lou grand ben que
se pot tirà d'un pichot sacrifice, e quoura lou pus grand noumbre sarà d'acord,
faire que se pause la régla pèr que ce que toutes an décidât siegue seguit dins
La

^ i'acaminoun; dèuaplanà la via pèr que
1

Fau pas

l'aveni.

Es pas

las lengas, es pas d'un
francesa. Lous escrivans
coumprès las
acadèmia es

d'un autre biais que se soun coustitnïdas toutas

biais qu'à establit soun empèri la glouriousa lenga
l'an fourmada, loussavènts l'an discutada, la nacioun a pauc-à-pauc
resouns das savènts e seguit l'us das escrivans. Alor soulamen una

autre

venguda qu'a fach lèi ce qu'era usage.
Hou vesès, Messiés, couma es grand, couma es dificile louprefach d'una mantenença, que dèu accourdà lous drechs (le l'auvergnat embé lous dau bearnés, lous
dau'limousin e lous dau lengadoucian.
Mès se se capita dins quaucas-unas de nostras escolas d'escrivans d'elèi, se n'en
sourtis d'obras majouralas, veiren las parladuras d'alentour retraire de mai en mai
au parlà d'aquelas escolas ; la lèi qu'un Anglés ilustreapela la lèi de councurrencia
vitala fara dins lou lengage ce que de savènts disoun que fai dins touta la natura,

�—

e

70

—

lous dialeites que
saupran pas

proudure saran embé lou tems estoufats sens qu'ajoun lou drech ni lou poudé de se plagne.
Vautres dounc que pantaiàspèr
vostreparlà la douminacioun d'una prouvincia,
autraval"! Dounàs-nous de caps-d'obra, e vostra
parladura sarà imourtala.
Hou vole redire, hou redirai jamai
proun : lou devé de la mantenença es de faire
vèire per lou resounament e
l'esemple ounte es la vertadieira unitat de la lenga,
ounte es la vertardieira
independencia d'una parladura ; e subre-tout d'empachà
entre las escolaslas luchas, las michantas
paraulas, las jalousiès que trop souvent
an escaufat sens
proufit las testas dau Miejour, e an fach maubastà nostra nacioun.
Que i'ague très, quatre, cinq, dès dialeites diferents de nostra
lenga pauc nous
encbauta, dau moumenque l'engèni eloufouns se mantènoun pariés. Voulen l'uni-

tat, voulen pas l'unifourmitat
Avès vist d'aquelas tapissariès coussudas e trelusentas, toutas
mirgalhadas d'or
e de coulours; lousiols n'en soun
enclausits, mès quand n'avès vist un tros grand

couma la man, avès tout vist, es
toujour la niema figura, toujour la mema flour,
toujour lou mema aucèu estampat pam en pam sens que i'ague soulamen un
pount de mai ouuna rallia de mens : aco's sai-que ce qu'apeloun l'unitat lous
mauparloun de nostra lenga, e ce pus bèu que pogue cabi clins soun esperit. que
Mès anàs aici proche ; dins aquelas salas ounte Fabre,
Veledeau, Col lot e nostre
amie regretat Alfred
Bruyas an amoulounat lous trésors de la pintura; regardàsce
que s'apela Lou mariage de santa Calarina, de Verounese, Las
fennas d'Algé, de
Delacroix : digàs-me se dins
aqueles tablèus i'a 'na figura parieira à una autra
figura, i'a un trach parié à 'n autre trach, e digàs-me, pamens, se vesès pas sus
aquelas telas una amirabla, una resplendenta unitat.
Aco 's l'unitat que nous l'ai gaud. Voulen
pas que digoun de nautres : quau n'en
vèi un lous

vèi toutes, quau n'ausis un lous ausis toutes. Voulen
que la varietat
dasus, dasesperits e l'unitat das cors fague de noslra terra dO, de nos¬
tra França, de nostre mounde latin un tablèu
esbarlugant ounte saran pintats, pèr
l'ensegnament de nostres enfants, las remembranças dau passât e lous espers dins
das parlàs,

l'aveni.

Brinde dau

messies e

Siéu vengu

gadò.
Au

Capouliè Mistral

gai Counfraire,

de Prouvènço, pèr brinda emé

vous autre à la

Mantenènço de Len-

dùu Felibrige, porte un salut d'ounour
à-n-aquelo drudo terro que,
souto li noum divers de
Narbouneso, de coumtat de Toulouso e enfin de Lengadò,
a toujours fieramen auboura
dins li siècle soun engèni latin, soun
esperit rouman.
sa voio renardivo.
noum

�Lengadò, portes lou plus bèi&gt;noum qu'uno patrio ague pourta, lou
lengo !
Aquéu noum naciounau, clar coumo toun soulèu, rapello sèmpre à tis enfant
qu'an uno lengo siêuno ; e tout ome dôu païs, tou fléu digne de tu, rèn que d'ausi
toun noum, o Lengadò, es fourça de rèndre oumage à la soubeirano lengo qu'es
Terro de

noum

éu-meme de ta

estado ta rneirino.
E

vaqui perqué, Messiés, eici sias tant

noumbrous

la Causo.

Gramaci

vous

e tant

afeciouna pèr manteni

de la
subre la iiguiero, la tamarisso o l'oulivié,

avèngue, de la part di Prouvençau, delà part di Limousin,

part di Catalan e de tòuti aquéli que,
entèndon canta la cigalo.
Zou ! douno, mi bons ami!

àspri lucho de l'umanita mouderno, nautre avèn agu l'ur d'encapa
doumino li garrouio de la vido soucialo, uno idèio qu'embrasso li
glòri dòu passa, lis ardour dôu présent e li pantai de l'aveni, uno idèio d'ounour
e d'amour e de pas,— que prépara miéus que ges la recounciliacioun de tòuti lis
amo ounèsto sus lou coumun relarg de la patrio 1res fes santo, uno idèio subreforto, — que fara dùu Miejour ço que dèu èstre pèr naturo : lou grand fougau de
la lurniero, lou paradis de iabèuta, loufres sourgènt dôu gai-sabé e l'amistous jougnènt de la raço latino...
A vans de m'assetn, vole apoundre à moun brinde uno santa preciouso. Beve, Mes¬
siés, au Sendi majouraude vosto Mantenènço, à Moussu lou baroun Carie de Tourtouloun, aquéu savènt atravali, aquéu flame patrioto qu'a counsacra touto sa vido
à releva lou sentimen de nosto naciounalita, d'abord en publicant la vido dôu rèi
Jaume, e piéi en recercant e retrouvant emô bonur, desempièi eilalin lou ribeirés
de l'Oucean jusquo peramoundaut i counglas de la Souïsso, li raro veritablo de
noste empèri literàri, de noste empèri naturau !
A travès dis

uno

idèio que

MOUSSU

DOUIRE

Moussu Douire, qu'aimo l'argent
Mai que tout, ièr disiè : — Noun sabe
Coussi quaucus d'enteligent
Pot se faire que se derrabe
Dau repaus per toujour parla
De scienço, d'art, de republico?...
De tout acò i'a res de cla ;

L'argent l'es mai.

—

Jan ie replico :

comprene sièi segu :
Lou pus cla per vous es l'escut. —
—

De

vous

M. V.

�-

Davans que

72

-

lou

Partage

l'ome

sus

la terra

Aguèsse lou poudé

sus lou pople animau,
En tèms de pas, en tèms de
guerra,
Pèr se leva de la
misèra,
Fasièn soucietat entre eles lou bestiâu.
Un jour una vaqueta, una
cabra, una feda,
Tout bestiau franc couma una

bleda,
Vouguèroun, pauc-de-sèn, s'ajougne un gros lioun
Qu'aviè dedins l'endreçh lou titre de baroun.
Un cop la quatreta
fourmada,
Dins l'enviroun de la
counlrada,

Juste quand vers lou cèl lou
jour trai sous esclats,
Cadun prenguèt soun vanc pèr
cala sous fialàs.
Car fau dire qu'alor sèns distincioun de
raça,
Tout lou bestiau, grands e
pichots,
Se nourrissièn que de la
cassa,
E pensavou'pas mai*qu'à bèn cala sous crocs.
Un grand cèrvi banut, en fumant sa
boufarda,
Passava au bord d'un riéu ;
espincha, se regarda,
E de se devistà retrach dins lou mirai
De l'aiga linda que coulava,

D'ourguiol, de vanità sautava ;
Mès, pecaire ! toumbèt sus un gros rejetai.
La cabreta, à l'espéra, èra
aqui rescounduda
Que guetava sa proia. En vesènt l'animau

Brandihà de doulou sa testassa
banuda,
De joia ou d'esmoucioun pensèt se trouva mau.
Lou sang-fre revengut., s'auboura, se
despacha,
Manda despacha sus despacha
Pèr que sous très
assouciats,
Que vers un autre caire èroun en mala-facha,

Venguèssoun partajà la

cassa

de

soun

las.

Au bord dau rièu, dins la
vesprada,
Au tour dau paure
beligàs,

�—

73

—

quatre assouciais èroun en assemblada,
Espérant lou moumen de faire un bon repas.
Mèste Lioun em soun àrpia croucuda
Arrapa alor la bestiassa banuda;
Arlistamen ie derraba la pèl,
Servira per me faire un rnantèl.
En disènt :
Après, en quatre tlocs decopa la eareassa,
E sèns boulegà de sa plaça,
De sous assouciats sèns prene lou counsel,
Agantèt lou prumiè pèr el.
Pioi faguèt : — Couma sièi lou maje de la cola,
Ai drech au segound tournamai. —
E, zou 1 d'un tour de manipola
Lou segound ilo.c passât de lai.
Lous

—

—

—

me revèn ii causa de moun âge,
que sièi Lioun e que sièi fort;
doutas pas, degus, de moun courage,

Lou tresenc

E

pioi també

E

couma

Aqui-dessus sian bèn d'acord.
E dau

quatrenc moucèl, dau darriè que nous resta,
De-que n'en farias toutes très?

Belèu aco-d'aqui serviriè de
Lou prenguèt tournamai, e

batesta... —
restèt pas pus res.

Amies, sièi pas de lese à faire la mourala ;
Mès pamens counvendrés, se sias pas sèns
Una l'es qu'au traval la fatiga èra égala,

cervèl,

Que cade assouciat deviè prene un

moucèl.
ourgulhousa,
Aquel moumen pensava pas ansin,
E lous paur' afamats, la mina pietadousa,
Se fretèroun lou nas dau cèrvi sauvagin.
Mès lou lioun à la tèsta

loi, coumo d'aquel tèms, sus nosta bassa terra
Que s'en vei de liouns se couilà lou papa
Quand, pecaire ! d'agnèls aflancats de misèra
Souvèntse coclioun sèns soupà.
Dau pan, de la susou dau paure misérable
As ounous que s'en vei agandi de capouns

!

�—

74

—

Que s'en vei, ah ! boudiéu ! aeo 's bèn
véritable.
Que Diéu nous tèngue lion de

l'àrpia das liouns

!

Antòni Rous.

Lunèl-Vièl, lou 20 d'Avousl 1877.
Ami que noun
valbo,
Coutèl que noun ta 1
ho,
Se Ious perdes noun t'en chalho.

ABARECIO.
Un limo-sòuses, qu'abitabo à la
carnpagno un oustal isoulat, abiô tarriblamen pòu das boulurs,
e, per Ious esfraia, un gous-de-gardo sariô
estât fort necessàri. D'un autre
coustat, nouiri un gous èro uno despenso que nostreome poudio pasengouli Que faire?
Aprenguèt à jaupa,
e, dins la nèit, jaupo que jauparas à fa frémi Ious meus
paumes.
Lous boulurs se gardèroun
uno

pla d'aproueha cie la bôrio; mes benguèt
assignaciu dal couletou que soumabo l'abare d'abé à paga
l'impôt
soun gous, e de mai uno brabo emendo per abé
pas déclarât l'ani¬

per
mal.
Lou cago-dibiès se consultât
loung-tems : Abouara-ti la ruso, en per¬
dent lou benefici ou countuniara-ti soun estec?
S'arreslèt al darniè

partit.
Gagnarèi toujour la nouirituro dal gous, diguèt.
—

Lou
liA

GITANETO

Parés uno fino eslatuo
Talhado dins lou succi
(t)rous,
Lis à fèt, veloutat e blous.
A
(1) Ambre.

sus

l'anquiè 'no pèço bluo.

bourgalet.

�75

—

Soun uelh de

Lusis
—

jaiet, — ardelous,
pugnal que tuo,

coumo un

E dambe elo

Sens

—

mesclo,

countinuo,

se

un

pople avenlurous.

Va moustrant per tout terrilòri
Sous pelsses d'un negre d'ibôri,
Sous caissals mai que liris blancs.
Bruno reino de la gourrino,
Coumo l'ambre electrico e iino,
Se l'a segui de cent galants.
Augusto Fourès.
Castel-nòu-d'Arri, 27 d'Agoust 1877.
Í.OV SAUCISSQT D'AffiLE
Sounet menciouna au Councours de la t
Ârle. (Parla prouvençau impausa.J

Cigalo

»

de Paris, en

Aime ço

qu'es bo.

Voudriéu de la chato arlatenco
Canta lis iue, li negre peu,
La bèuta puro vierginenco

Que fai lego is ange dòu cèu.
Mai la
Dôu

Cigalo parisenco

saueissot, prefa bèn grèu,

Vòu que la Muso felibrenco
Cante la car emai la pèu....
Dins

raubo mouro e lusento,
roujo es apetissento,

sa

Sa

car

E

soun

prefum

es

embainlant...

E qu'es goustousl! Ah! quand n'en parle,
Manjariéu, tant n'en siéu groumand,
Ma

man...

s'èro

un

saueissot cl'Arle!

Louis Gleizo,

Cigalié alesen.
Paris, Setèmbre 1877.

�A NOSTRIS PRAIRES DE

BAEAQEIO

Fraires 1 de la terro moundino
Bous cridi : Derrebelhas-bous !
Dins aquelo lengo dibino

Que Diu fasquèc per lès amous.
Se bostro

amo es

pas

doublidouso

Que del métis sang sèn fourmats

E que sès de fds de Toulouse,
Benès 1 que nous sarrèn las mas.
se lèbo VAlbo
Subre nostre oustal.
Que nòstris cants trounen

Aro

coumo

uno

salbo ;

Per-ço-que l'albo
Dambesa douço clartat salbo
Da la nèit l'albo
Nostre besiat lengage naciounal.
Banomen de uostre lengage •
An coubejat l'abaissomen ;
Se sap gandi de tout au rage
E creis de moumen

en moumen.

S'en trufabon aièr encaro
E se disiò de tout constat :
Es mort!...— Mort? el? quand
Galhouna coumo teins passât!
—

Aro

se

lèbo

VAlbo, etc.

Nostro

lengo es uno diuesso
Que Diu creèc le prumiè jour;
Es touto

mèl, gauch, allegresso,
Perqu'es uno lengo d'amour.
Aquel parla tant musicaire,
Dèts-e-bouèit cents ans mespresat,
Fraires 1 l'anas bese, abant gaire,
Èn tout loc après e parlât.
Aro

se

lèbo VAlbo, .do,.

batoutaro

�_

77

—

La lauselo

galoio canto;
Lebas-boùs, poples I escoutas,
Escoulas la mareho trinflanto
De sous fils afrairenejats !
Catalougno, Piemount, Proubenço,
Lengodò, se dounon la ma,
Brindant à nostro renaissenço.^.
Praires ! bous esperan douma.
Aro se lèbo VAlbo
Subre nostre oustal.

Que nôstris cants trounen coumo uno
Per-ço-que l'albo
Dambe sa douço clartat salbo

salbo;

De la nèit falbo
Nostre besiat langage naciounal.

Charle Folie-Desjardins.
Morbecque,

en

Flandro, 1877.

(Tirât de Lys et Pervenches, poésies

françaises &amp; languedociennes.)

Buoi verd e pan chaud
Soun la ruino d'un oustau.

A LA CAMPAGNO

Quant bostro mesuro de
Bèit sòus, madamo.

—

—

—

me

Amé

laitj paire Francés?

v
d'aigo? Tenèts, aimariò mai paga pus car e

demandariats, paire Francés?
Dèts sous, alabets.
Parfètomen pur?

l'abé pur. Quant

—

—

—

—

que

D'à-founs pur.
Boun ! cado rnati mandarèi la

moulzirets la baco.

—

Oh !

serbicialo

madamo, dins aquel cas sara

per

lou prene al moument

bint sôus!

Lou Bourgalet

�AU

Fscri souto

soun

PISTBE BERTHOUD

tablèu,

que reirais quatre Arlatenco à geinoun
dins la glèiso
Sant-Trefume

Laisso-rae béure ta pensado,
toun tablèu.
Ti chato soun tant bèn
pintado,
Que noun faras rèn de pus bèu.
Oh ! li regarde, lis
amire,
E moun cor
bado, pensatiéu.
Soun tant belle, que
per ie dire
Espère... que prègon pus Diéu!

Aplanta davans

E.
Mas de Vert

Eisseto, de ^íanduel (Gard).

(Arle), 1876.

RAIS

BE liUAO

La niuè vèn, uno niuè
poulido
Pleno d'estellos : tout es siau
Dins la piano e sus lou coutau;
Dirias qu'es morlo touto vido.

La luno briho
ailamoundaut,
A soun darriè quartiè gandido
En

;

caminant, vous fai, l'ardidol
Tras lou nivou, pinchou - babau.
Sous pales rais furgant la branco
Fan coumo d'images

d'argent

Que dansou per lou sôu,

au

vent.

E voste cor, quicon lou tanco...
Car aquel miè-cla, mièch-oumbrous
Es fantastic e misterious 1

Bessejo, (Gard), Avoust 1877,

Camile Cavaliê.

�LOUS IOUS ISSALATS
Save

pas se vous recourdas de l'annado que lous iôus saguèrou rares
pas vist? Me n'en revèn uno d'aquelo epoco, que
fau que vous conle.
Bono-garro lou courratiè, dins uno do sas coussos, s'arresté un jour
à la loungièiro de la Jasso. — Aurias
pas; per asart, diguè au mèstre,
quicon pèr manja sus lou pouce?... per dire de béure un cop.
Poudias pas mièl
capita, sou-ie faguè lou mèstre, ai justamen aqui

couino

jamai acò s'es

—

dous iôus issalals qu'avièi prépara
per iéu. Sortou de la pedèlo; soun
fres e bons :n'en voulès un ?
Te! me melès en
prus : dounasme-lous toutes dous. — Quand aguè
manja sous dous iòus e begu sa fouieto, Bono-garro demandé quant deviè.
—

Un escut ecinq sôus,
respoundeguè lou mèstre.
Bono-garro tressauté sus sa cadièiro :
Uu escut
—

—

e

cous.&gt;i fasès voste comte?
Eh! be! dous sôus de pan,

cinq sòusl... E

très sôus de vin, eun escut lous dous iôus.
galejan ou manjan d'agriotos?
Galege pas. Au tems que sên, lous iôus acô n'a pas ges de près. E
pièi, coumtas qu'aqueles dous iôus m'aurièu fa de poulets; lous poulets
sarièu venguts degalinos; las galinos aurièu fa d'autres iôus,
aqueles
iôus d'autres poulets, e....
E m'avès enmasca!... Vous done
pas res, acô sara pus lèu l'a. — E
Bono-garro partiguè.
Lou mèstre de la loungièiro
mèteguè Bono-garro en justiço. Lou
jour de l'audéncio, au moumen vengu, lou grefiè sounè Bono-garro.
Pas ges de Bono-garro. Lou sounèrou dous cops de mai, e anavou passa
'nd'un autre afaire, quand noste ome arrivé en boufant coumo un
—

—

Dous

iôus,

un escut!

—

—

lètrou.

Perqué sias

aqui? ie fai lou juge en coulèro.
pagairessoun pas tant pressais qu'acô! sou-venguè l'orne de la loungièiro.
Vous, taisas-vous, ie faguè lou juge. Mès també, vous, perqué sias
—

—

pas

Ah! lous michants

—

pas encaro vengu?
Es que vous dirai, moussu lou juge,
cuièehos, e esperave que greièssou.
Sus aquelo paraulo, tout lou mounde
de rire.
—

de matin, ai

semena

de favos

de l'audéncio s'escacalassèrou

�—

80

—

Aclias un pau aquel michant
sujèt, que vèn passa aici per.nèsci afin
de pas me paga !
reprenguè l'autre. Es que las favos euièchos
—

podou

greia?

Es

aqui que t'esperave, gusas! venguè alor Bono-garro. Digas,
moussu lou juge? e el
que vòu vous faire creire que lous iòus cuièchs
podoun espeli de poulets?...
Bono-garro saguè aquita.
Lou Bourgal.
—

REMEMBRANÇO
0 niue, niue de

bonur, lèu te sies esvalido,
empourtant bèn luen moun amo dins toun vôu;
fugi coume un i'um, tout-bèu-just espelido;
N'ai que toun souveni pèr endura moun dôu.
Èro uno niue d'estiéu. L'aigo cascareleto
D'un pichot riéu dôu bos s'ausissié
per alin ;
Amount, dòu roussignôu la voues douço e clareto
Escampavo dins i'èr d'armounious refrin.
En
As

1 ribo dôu camin, la viòuleto moudèsto
A l'aubrespin en flour mesclavo si
perfum,
E la

margarideto emé

Se retrasié pertout

sa blanco têsto
dintre lou calabrun.

Souto l'arc souloumbrous de la lèio
flonrido,
Que de fes, enaura de pantai amourous,
Ai cubert de poutoun la man de ma

poulido,

Quouro permenavian enliassa tòuli dous...

0, sèmpre t'aimarai I » disièi à ma divesso;
E, mis iue dins sis iue, n'en fasian sarramen.
Mai, aro, moun te sies, o gènto felibresso?
«

Moun

cor

desvaria te

0 niue, nuie de
En
As

cerco

à tout

moumen.

bonur, lèu te sies esvalido,

empourtant bèu luen

fugi

N'ai que

moun amo dins toun vôu;
fum, tout-bèu-just espelido;
toun souveni pèr endura moun dôu.

coumo un

A. andrèu.
Nîmes, Setèmbre 1877.

�—

IiA
à M.W

■

Charte Monselet

e

81

—

POUMO

Emile Leroux,

Sus l'èr do Gilles Durand

:

Ma

delega de La Poumo

belle si ton ame

Quand lou Soubeiran-Mèstre

Âguè

mes

à-de-rèng

Au Paradis terrestre

Nôsti

premié parènt :
Àcjuéli fru
le diguè — soun pèr vautre ;
Franc d'un, tôuti lis autre
Poudès li manja dru. »
«

—

Bèu fru

redoun,

Poumeto afrescoulido,
Es sèmpre à ma poulido

Que de tu fa rai doun.
Mai

—

sabe pas

trop coumo

—

Au discours d'uno serp,

Tourlihèron la poumo,
Un jour à soun dessert.
Dempièi, se dis
D'un galant que barbèlo :
Un poutoun de sa bello
Vau bèn lou Paradis. »
«

Bèu fru

redoun, etc.

Jardin dis Esperido,
Ercule pou veni ;
De ti poumo flourido
Gardan lou souveni :
Es sus lou sen
De nôsti blànqui chato

Que misterious s'amato
Lou fru

paradisen.
redoun, etc.

Bèu fru

6

�8-2

—

-

l'a tant de dóuci causo
Souto ta pèu d'esmau !
E pièi sariés l'encauso
De tòuti nòsti mau?...

Ço qu'es segur
qu'en despié de l'Idre

Es

Au Nord baies de cidre

Que

vau

noste vin pur!

Bèu fru

redoun, etc.

La

grando Venus d'Arle
porto dins sa man ;
Tambèn, iéu que te parle
T'adore, fru charmant.
Te

De te

eau

ta

Voudriéu èstre mai digne,
0 poumo, o dous ensigne
De l'eterno bèuta.
Bèu fru redoun. etc.

Ço

que vau

mies

en soumo

Que tôuti li refrin,
Es que iuei à la poumo
Maridan lou rasin....

Bretoun, Nourmand,
de discordo
N'i'a plus : Diéu nous acordo
De vous pourgi la man !
De poumo

Bèu fru redoun,
Poumeto afrescoulido,
Es

sèmpre à

ma

poulido

Que de tu farai doun!....
Lou Cancelié dôu

Felibrige,
L. Roumiéux.

Arle, 23 de Setèmbre 1877.
Lou genlun

salo

pas

l'oulo.

�—

83

—

ESTATUT DAU PARAGE
I

establit per amor de gardà lou parlà rouman, sa libertat e sa
vol ha nalurala; lou felibrige es gai, amistadous, pie de simplessia e de franquessia.
Ten en ferme perpaus lou chale de soun bres nadalenc, de la Franea e de la terra
Lou

felibrige

es

latina.
Soun'vi es la bèutat, soun pan es la bountat e soun cami la veritat.
A lou sourel per regalida, tira sa soiencia de l'amour e bouta en Diéu sa
espera.
Serva soun ôdi per ça qu'es odi, aima e recampa ça qu'es amour.

prima

II
En

d'aquel prefacb e per fin qu'es pas soulament felibre aquel que se capita
troubaire e que canta, mais tant ben lou que sap lou noum das sants, das princes
e das omes ae Prouvença,
lou que se sentis grandi davans l'obra dau Puget, ou
que tresana au raconte de las batalhas de Mountcalm, de las vitòrias de Sufren e
de la mort d'Assis, aquel que sus la peira, per lou cant ou la parladura, enaura
mai que mai lou chale de soun bres nadalenc, de la França e de la terra latina;
Lous set Mount-pelieirencs que se rencountreroun de cor lou quatre de Nouvembre mila ioch cent setanta-cinq, es' à dire Anatôli de Bouehariê, Beneset de Cantagr.èl, Adèul'e d'Espagne, Antouni de Glaize, Louvis de Lambert, Caries, baroun
causa

de Tourtouloun

e Anfos de Booca, s'acordoun per estituir, embé Caries de Cavalescola felibrenca que sarà dicha lou Parage.
En memòria das set troubaires de Toulousa e de Barcelouna, en memària tantben das set felibres de Font-Segugna, lou gouver d'aquela escola es tengut per un
cabiscôu e sieis magistres que se renouvelissoun eleigiblament de très en très ans.

lier,

una

Parage causis dins Mount peliê soulet, quaranta-nòu sòcis e lou meme
encara dins las parladuras que retrasoun lou milbou sa lenga naturala.
Lous magistres qu'an loti gouver tersenau soun toujour de Mount-peliérencs.
Loussàcis dau Parage s'atroboun set cops l'an dedins l'un ou l'autre de sous set
ròdous d'uniment que soun en despart de Mount-pelié, l'illa de Magalouna, lou
pioch de Sant-Loup, la bauma de las Doumaiselas, lou pioch de Sant-Clar à Seta,
la pineda de Mount-ferrié, lou bos de Pechaboun e la barounié de Lunel. Bevoun
lou vi d'un meme got à l'acoumençament ou à l'afenicioun de toutas sas sesilhas.
En mai de sous asempres ourdinàris e cada annada que ie plai, lous sòcis qu'an
lou gouver tersenau podoun dounà de joias. Lou gagnaire dau pres-mage causis la
reina de la Court e ten de sa man la flou de pourvenca que sarà dins tout tems la
permieira joia dau Parage de Mount-pelié.
Lou

noumbre

III

la parladura mount-pelieirenca es clara, frança e naturala e que la
voulen mantene à toujour clara, franea e naturala, degus pot se seire dins lou
Parage se noun a lou ferme perpaus d'escriéure mai que mai la lenga de MountEstent que

�84

—

—

peliè e de n'acreisse l'espandiment e la fourtuna. Parieirament degns se pot seire
dedins la tieira das quaranta-nòu sòcis causits en fora de
Mount-pelié, se noun
escriéu una parladura que retrague, couma una sorre retrais sa sorre, la
parladura
dau Parage de Mount-pelié.
Diéu mantengue longa-mai lou Parage de Mount-pelié !

A

MAtìAMO ÏÌOUIS-S AVIÈ

Cantairis de

«

DE RICARD

La Figuieiba.

»

I

Quand l'auro de l'ivèr refrejo lou sourel

E coifo lous grands mounts d'uno courouno
De la dt'ujo figuièiro alor copo lou grel

blanco,

Que, tout assecarli, s'escapo de la branco.
La rispo embé sous dets maigres,
D'un vanc despoutenta rassolo la

L'aubre
E

nus

plouro,

en

tout d'un cop,

gemiguent,

al'rejoulits,

ging'uello.

paure! n'en trefoulis
tant bello...

sa paruro

0 figuièiro, gémis ! tas fièios qu'an parti
Soun as quatre camis, coumo de vièios fados
Barandelant en round un brande fantasti,
E s'eseacalassant de tas malemparados.
—

Ufanouso, mounte
Tros de

bos,

aro

es toun vèsti fres, vejan?
siès, quand l'auro revouluno,

Qu'uno escaleto afrouso à l'aire brassejant,
Qu'esfraies quau te vei au pale cla de luno.

Nuso, maigro epelado, oh! vai, pos gingoula!

Soufriras
se lou vent traitas noun te derrabo
Fins que lou reganèl dintre toun cors jala
Vènguetle soun alé te boufa 'n pau de sabo.
—

II

Mau-grat la cisampo
Que

sus

lou eoulet

—

�—

85

—

Eu

raspaiant lampo,
Àmount, tout soulet,
Un aubre s'aubouro ;
Soun frut penjoulant

Morgo la tempouro
Que rend tremoulant.
Dins

soun

Toujour

verd

on

fieiage
entend

Lou tendre ramage
D'un cant de printem.

Aquel eant aigrejo
L'espèro dau cor
Quand la terro frejo
Trai de crids de mort.
III
Me dires de

qu'es, o ma gento damo,
Aquel aubre verd e tant santarous,
Que porto de frut quand l'auro deslamo?
Iéu

vous

Es vosto

respoundrai,

sens

èstre

paurous,

figuièiro à sabo inmourtalo,

Que couflo mau-grat las vispros sesous ;
E dins soun cafour quand l'aubeto escalo,
Dous

roussignoulets cantou de

L'un das aucelous

Douço damo,

cansous.

qu'a voués argentino,
l'autre, vous dirai,

es vous ;

Voste mandadis i'a di Leountino....

Gantas,

per

ausi iéu

me

taisarai.
Pau Gaussen.

eu

Alès, lou 7 de Setembre 1877.

Vau mai ami

Qu'argent

en

en plaço
bourso.

�86

—

A

—

JUNIOR SANS

Per lou

gramacia de l'adiéu-sias courau que me
diguè quand
partiguère de Seziès, après lou Councows de la Soucielât
arqueoulougico d'aquelo vilo.

S'aviéu de Cellini lou gàubi e lou
burin,
Se Diéu m'aviô douria
genio emai richesso,
Dins lou vermei lusènt, e dins l'or lou
pus
Ciselariéu encuei, emb' amour e

fin

tendresso,

Un jouièu merveious, un
magnifique
Coumo jamai n'aguè barouno ni

escrin,
coumtesso;
Pièi moun cap-d'obro fa,
i'encastrariéu dedin
Un diamant precious,
esbléugènt de finesso.
Aquéu diamant de

près, aquéu riche trésor
Qu'ei mai que tout per iéu, ei la lagremo,
fraire,
Qu'à teis iue sourgentè de toun couer de troubaire
Lou jour qu'en m'embrassant, moun brave
Junior,
Me diguères : Adiéu ! e sus toun couer amaire
Sarrereis lou poutié clins un dous estrambord !

Ernest

Ciialamel, terralié.

Diéu-lou-fet (Droumo), Mai 1877.

TRES CAUSOS REBOUSS1EROS
Moun paure grand disiô toujour
qu'es passado en proubèrbi.
Aqui de-que disiô moun grand :
—

uno

paraulo talomen pla atroubado

l'a très causos reboussieros sus terro :
Uno fenno que parlo pas ;
La cabro que quito un apalhat pla moufle

regagnât ;
Lou capelan qu'enterrariò paire

roc

c

maire

en

per ana se coulca sus un

cantant.
Lou Bouhgalet.

�—

A

Drolo, de

MA

87

—

FINETO

te redisièi la gamo.
cousta; pamens se fasiè tard.
Davans tu, sentissièi dins iéu boumbi moun amo,
E, dins l'àncio, mous ièls cereavou touii regard.
Ères à

moun amour

moun

E loun front pur e

blanc retrasiè la calamo;
tous pèus toumbavo, òudous neilar :
Subran, toun ièl s'atubo : es l'eliéu, es la llamo

L'eigagnau

sus

Que me travesso e que me rumo part-à-part.
Éro-ti lou bonur, èro-ti lou malastre
en iéu escampavo, o bèl astre?...
d'amour, o clarinèl trevan,
O drolo, te cridave : — Ah! rèsto! — E me quitères.
E iéu te veguent plus, cerque moun cor : en van!
Dins ta fugido, ai! las! crudèlo, l'empourtères!...

Qu'aquel regard
De

raive

moun

Marius Dumas,
felibre de
Saint-Jan-de-Serres

l'Eigagnau.

(Gard), lou 15 d'Abriéu 1877.
A liA

Brinde dich à la

JOUVENÇO

riqueto di Felibre gardounen

Iéu brinde emé bonur à l'eterno

jouvènço !

La jouvènço es l'amour, la forço e la bèuta;
E devèn subre-tout à soun divin aflat
Lou

passât, lou presènt de nosto Reneissènço.

Sèns elo l'aveni sarié sèns jouïssènço.
La vido sèns espèr es la niue porto-esfrai.
La jouvènço es l'espèr ; canten-la longo-mai.
Iéu brinde emé bonur à l'eterno jouvènço !
Feus Bruyero,
Castèu de

de Moundragoun (Vaucluso).

Sant-Cristòu, 15 d'Avoust 1877.

�—

88

—

LA MOUNINÀ
Moun vesi Pierrou que tout lou mounde counouis couma un turluberlu de premiè calibre, mais que,
mau-grat aco, es ben ferrât sus lous
principes, s'imaginet d'anà faire, i'a dous ou très ans, un viage dins lou
Celeste Empèri.
Arribat à Pékin, se met à nistà de çai de lai,
embé lou toupet que ie
counouissès.
Un jour, que roudava couma un clii malaute, veget fossa gens
intrà
dins un grand oustalàs qu'aviè la mina d'un viel
palais; acos èra l'escola
de medecina de l'endrech.
Se faufda couma lous autres e s'asseta dins una bella sala en forma
de miècha-luna. Un moument
après se présenta lou proufessou, que Pier¬

prenguet dau premiè cop per un coumedian.
Nostre ome coumencet antau sa licou :
Moussus, an bèu faire e
bèu dire, lou premiè paire de toutes nautres, es
pas couma las gents
hou disou, lou Paire Adam, es... es
devignàs?...
l'a vint ans que m'escrime à saupre lou fin mot de tout aco. Ai counsultat toutes lous viels registres, manechat toutas las
lunetas, soundat
lou fin-found de las mars, trepat las cimas las
pus-n-autas, baroullat
lous bosses ounte jamai degus aviè pas fourrât lou nas avans iéu. Eh !
bel voulèsenfin que vous hou digue : Nostre
premiè paire es tout simrou

—

plament

una mounina.

En entendent

aquela balourdisa, Pierrou, qu'es viéu couma la poudra,
aget fossa pena à se retène. S'aviè agut una pouma cuiocha jouta la man,
vous
responde que l'auriè aplatidasus la trougna dau proufessou.
Urousamenl diguet pas mot, e quand lou barjaire aguet finit, Pierrou,
fiquet soun camp couma se lou diable l'enmenava.
Aquela liçou faguet fossa bruch dins lou païs ounte las gents adoroun
las ratas-penadas, louschots e lous bèu-1'òlis.
Quauques meses après, Pierrou flanava, en fumant sa boufarda, dins
un quartiè
prou requiéulat de Pékin, aqui ounte passoun sus-que-tout las
carrelas cargadas de ramilha.
Tout-d'un-cop espelis lou proufessou, mountat sus soun chibal negre
que lou fasiè sauta couma un cat magre : s'acaminava dau coustat ounte
las michantas lengas disoun qu'aima prou d'anà
courri la patanteina.
Oh! malur das malurs! dos carretas cargadas de ramilha, s'entrelardou talamen ben, qu'es pas poussible de
passa! Nostre proufessou es
pas mai pacient que ce que eau, renega couma un dannat, e dau mai

�renega dau mens lous carretiès bouiegoun ; sa fàcia passa dau rouge au
cremesin, e toujour- crida couma un avugle.
Au bout d'un moument e
pas pus béstia qu'un autre, l'un das carretiès,
se virant dau coustat dau
cridaire, ie dis :— As pas besoun de tant
t'inquielà; pioi que sies una mounina, sauta, e passa dessus!
Pierrou m'a pas clich se nostre ome aviè proufitatde la licou.
C. C.

A-M-EM AKFOS

Em'

un

eitemplàri de la

«

ROQÏJE-FERHÏER.

Cincho-Merlincho

Rayer d'Avignoun.
«

Apologia!

»

Ro-Eerrié !
Chivalié
Dòu

parla de Mount-pelié !
Sens parié,
Me plairié
S'entendiès lou vers léugié
Qu'en entié
Sus
De
'Ai

un

lie

maiaise e malautié,
trouba, lou mes cîarrié,

Dins

ma

tèsto

—

Ro-Ferriél

Sus
Sus

terrado,
oundado,
Coume uno douço alenado
Prefqmado,
M'as mandado
Uno letro bèn amado;
Mai l'astrado
Arribado
Coume un foulet s'es passado,
Car de cousta l'ai leissado,
Sènso respounso òublidado!

»

de l'Àvoucal

�90

—

—

Certamen !
Moun noun-sen
E

moun

trop d'amudamen,
Blasmamen
E desden

De ta

part meriton ben ;
Mai seren
Vèn moun

sen

d'alen,
Se me dises douçamen —
Te'perdoune, certamen!
E

moun

amo aura

«

»

Gent troubaire !

Calignaire
De tout libre de bon aire!
Pèr te plaire,

Mete à caire
Lou

cap-d'obro d'un cantaire
Bon

Qu',

coumpaire,
es

vejaire,

Arquin

e mai galejaire,
E bèn sabié se coumplaire,
Dins lou parla de si

jaaire!

Guihèn G. Bonapaivte-Wyse.

LOU TOUTO-OBRO
Un gavot touto-obro que soun mèstre i'aviè di d'embouteia, de bon
matin, uno bouto de vi, tout en faguent soun traval, se preniè quauquo
t'es, el, per la bouteio. Lou mèstre, que, tout anant-venent, tuiavo lou
verme, atrouvè soun touto-obro en trin de chourla un brave cop.
Oh ! gusas ! ie venguè, e n'as pas vergougno de béure ansin de j un ?
E vous, mèstre, respoundeguè l'autre, sès bedejun, amai també
manjas un moueèl !
—

—

Lou Bourgal.

�91

—

—

CASTAGNO

LA

Aubre amie de nostos

mountagnos,
païs cevenòu "
Siès la fourtuno dau raiòu,
La glòrjo de nostos canipagnos.

Dins lou bèu

Quand espandisses per lou sòu,
L'autoun, tas poulidos castagnos,
De noste cor partou las lagnos,
Vesèn veni í'ìvèr sens pòu.
Car, quand siéulo l'auro foulasso
En travessant la niuè negrasso,
Nous sarran proche dau fougau ;
Em l'afachado que
E lou bon vi blanc

petejo
qu'espilhejo

Trouvan lou bonur à l'oustau.
Camilé Cavaliè.

Bessejo (Gard), Avoust 1877.

IìA

GliORIO

Nous cresèn quicon sus la
E lalèu naisse mourissèn ;

Bèi

l'isagno

nous

terro

fa la

guerro,
lèn.
Alassats d'uno vido tristo
De la glòrio cercan la pisto?
Mès nostre noum do-que deven?
'Acò 's un ebelet que rairo,
Acò 's un lum que bèi esclairo,
Dema s'atudo al mendre vent.
Dema lou debrembe

nous

Melquior Bahthés.
(Tirât de Flouretos de Mounlagno).

�—

92

—

ENRI IV E LA GATO
Dios soun jouine tems, lou rèi de Franco Enri IV, aviè près l'escaisde Mouniè de Barbasto, d'un mouli d'aquel noum atenent à de
tourres de la vesinanço de Nerac, sa patrio natalo.
noum

Aquel escais-noum ie deviè, un jour, sauva la vido.
En 1596, Enri IV fasiè lou sèti de la Fèro, vilo dau nord de la Franco,
òucupado per sous enemis de la Ligo. Un cop, que s'èro aventura soulet
proche de la plaço per n'eisamina las fourtiflcaciéus, s'arrestè end'un
endré nipunte i'aviè uno mino presto à parti.

Un souldat.
gascoun, que servissiè dins lou partit de la Ligo, veguenl,
dau barri mounte s'atroubavo
pousta, lou dangiè que nienaçavo lou rèi,
e buta
per un bon sentinien en fatfou de lou que dins soun païs apelavou lou
reiotÈnriquel, se nieteguè à bada, segu de n'èstre pas couniprés
dau mounde de la plaço :
Mouliniè de las tous de Barbasto, pren gardo à la gato,
que ha gatoua! —
En gascoun, cato se dis
gato. Lou rèi couniprenguè que gato èro di
per mino, noum que se dono també au cat, e se levé de davans. Un
—

moumenet

après la mino espetè.
A

Toun vi

KOSTRO

bacheleirenc,

L.F.D.L'A.
COÏJPO

(4)

Coupo felibrenco!
capoulié,
Reviscoule en tout tems la muso bezieirenco,
E d'un mud vergougnous n'en l'ague un paraulié!
Qu'à soun banquet annal, lènt de touto magagno,
Lou jour de l'Ascensiéu nostro Soucietat,
Fièro del bèl presènt del marselhés Bistagno,
o

Qu'a cantat Frédéric, nostre grand

Porte

un

brinde amistous à

sa

bouno santat !
Junior

membre de-da Soucietat

Sans,
arqueoulougico.

Beziès, lou 10 de Mai 1877.
(1) Coupo

en

argent dounado à la Soucieta arqueoulougico de

Beziès, per Moussu Carie Bistagno, de Marselho, lauréat en 1876 e
en

1877, qu'assistavo al banquet annal que se

dono

en

l'ounou das

couronnais, lou jour de l'Ascensiéu, à sèt ouros de vèspre.

\

�—

ÏÌAS

La rodo

98

—

POUINTOS

(2)

es

(S)

redondo,

Lous fus fan : piau! piau!
'Co 's un nid d'eirondo

Dedins toun foudiau.
Lous fus sauton, van las espiounos
E se soun jamai atrapats;

Paures amis! pauros mìounos!
Dingu ne s'atraperò pas.
La rodo es redondo,
Lous fus fan : piau! piau !
'Co 's un nid d'eirondo
Dedins toun foudiau.
La rodo fai sas viroulados
Per veire las pouintos de flours;
Dins lou carrèu (3) soun davalados
E la rodo viro toujours.
La rodo

es

redondo,
: piau! piau!

Lous fus fan

'Co 's un nid d'eirondo
Dedins toun foudiau.
Courrès ei

fiau, las espiounetos;
Boulejas, lous fus petitous;
Las pouintos saran bravounetos
E la fillio aurô de

poutous!

La rodo es redondo,
Lous fus fan : piau!

Lou

piau!

'Co 's un nid d'eirondo
Dedins toun foudiau.
Amat Girou.
Puèi en Velac, '1877.

(1) Las pouintos (dentellos) fan la celebrita de la \ïlo dau Puèi.
(2) La rodo mounte se teisso la dentello.
(3) Carrèu o pichot-mestiè.
(Notos de l'Armana de Lengadò).

�94

—

Al pus

—

3loïjs

inxw

fort

toujour la pelho 1

es

Quand Lafountano

e

en

i.oi s

shamts

—

franchitnand

Acò 'scrivié

dejout sa trelho,
pas qu'un Alamand
Si souvendrié de sa paraulo.
Àici pamens ço qu', en narut,
Moussu Pfeffeï, dins uno faulo,
Dis per béri, per benestrut :
Sounjavo

Un passerai sus uno auriolo
Gafet uno mouseo, e lous mians;
Lous crids de la pauro bestiolo
Per la sauva seguerou vans.
Oh ! cridavo touto espaurido
—

A

l'aucel, laisso-mi la vido !

Pas d'acò ! iéu soui ton pus fort,
Dis lou murdrié ; vole ta mort !
—

Deja lou parat la brafavo,
Quand per asard lou devistet
Un mouisset'que proio cercavo
E que léu sus el cabussel.
T'ai pas fach mau, crido al raubaire,
Laisso-mi libre ana per l'aire.
Pas d'acò I iéu soui lou pus fort,
Dis lou murdrié; vole ta mort !
—

—

Mes uno aiglo de la coulino
Vei lou niblatas, sus el found
E i'esploumasso soun esquino.
0 rei, m'estripes pas d'à-found,
Fo lou près dejout la sarrado ;
Laisso, que prengue la voulado.
Pas d'acò ! iéu soui lou pus fort,
Dis lou murdrié, vole ta mort !
—

—

�—

95

—

lou belitre,
Quand tout d'uno fes brounziguet

E s'en dounavo

sageto que dins soun pitre
Adrecboraen s'agandiguet.
Marrias ! cridet el al cassaire,
La
—

Per-de-que ti t'as moun tuiaire?
Per-ço-que iéu soui lou pus fort,
Dis lou murdrié ; vole ta mort!
—

P; F.

Coulougna (Gard), 1875.

pouncbu
mouri carra.
Couide pounchu,

Quau

es nascu

Pot pas

Bras biassu.

LOU GRAND SANT V1TOU
D'acô pot i'avedre quarante ans : lou bèu jour de la fèsto de sant Vitou,
patroun de Sant-Vitou-dau-Mau-Cap, coumo l'es de toutes lous SantVitou de la terro, lou curât d'aquel endré fasiè soun sermoun, e parlavo,
acò vai sens dire, sus sant Vitou. La glèiso, empimparado d'acô pus bèu,
èro coumoulo de mounde, e lou sërmoun dau curât èro analogue à la

grandou dau sujèt.
—

0

mous

fraires î

o mas

sorres,

clamavo l'ôuratou trespourta,'saguen

fièrs d'avedre per patroun un sant. coumo aquel, un sant que n'a pas
soun parié sus la
terro e dins lou paradis ! Car se lous autres sants e lous

pures esprits tènou tant poulido plaço proche dau trône de l'Autisme,
mounte dounc poudren metre noste grand sant Vitou? Lou metren-ti
embé lous patriarcos? Nàni, pus-n-aut qu'acô ! Embé lous apostos? Nàni,

pus-n-aut qu'acô! Lou

metren-ti embé lous

anges,

embé lous arcanges?

Nàni 1 Embé lous chérubins, embé lous serafins? Nàni, pus-n-aut qu'acô!
Lou metren-ti embé lous trônes, las douminaciéus, e toutes lous ordres
das esprits celestiaus? Nàni, pus-n-aut qu'acô! Mounte lou met-ren, noste

bèue luminoussant Vitou? Lou metren-ti...
un orne, en se levant de sa cadièiro e s'acousvers la porto, tenès! metès-lou à ma plaço!...

grand
—

sant

e

Ai ! boudiéu ! badè alor

Lou Bourgal.

�96

—

Ij'ASE

—

DEk

BESI

Que dirias, que lou besi
M'a pas bourgut presta l'ase?
Cal que siogue pla biedase,
Estre encaro moun cousi !
Es

égal, m'bou pagara ;
lou bouliò bendre;
Quand saupriò de n'en despendre,
Bèi, bôli bous lou pintra.
Que dirias, que lou besi....
M'ôu dich que

Tant que dis pas lou pater
À pas cap de cops d'estreflîo ;
Al sol rabalo uno aurelho,
L'autro afusto Jupiter.

Que dirias, que lou besi....
S'i mountas, poudès dournii,
Marcho coumo uno miliauco;
Se troto, semblo que cauco,
E fa pas mens de cami.

Que dirias, que lou besi....
Se quaucun bol s'asarta
De lou metre à la carreto,

Quand cal pas tira, s'espeto,
E

quand cal, fa

que

pela.

Que dirias, que lou besi....
Tusto al mêmes picadis,
Es un mèstre de sabato;
Ruo à s'escalba la bato,
Amai ruo,

amai mourdis !
Que dirias, que lou besi....
Se lou bol prene à Beziès,
Quand es ount bendou las saunios,

�,'S^rfWtf)qtrf.oètiwteo8Ìeiêatt£h«tMoJ ob oup br?
Fàut-iin nfibçíidfe baíiipi'ès., ií' 'uisy wc:ì
fíap 3

&lt;ul
^«•'WteS.WfiÉJS
3P]íI07mon
.)&lt;;fii97
WMcéJ riirig pu icra0ÎJaaniifiiir
êír&lt;ux; un

qu'a de niai crilTious,
quand trissq la ribado;
A-sa tìoúgo Telpbátlo : ; \r"

Mes; çq
0

Es

0U391£
i J(:
!0&lt;'
a«03 A

V
s

('GMi-WQ'itiï ôàtlÀïu,a: lïòít'él'-uff gotí&amp;i
.íáiíiKÌtílO )i te-j !s t'j'idii'il wh:a
Que dînas, que lou besi.-...
_

.6K/.0 SOirî'jl

Arp quej'ai facn, présent
•DieÌ'eÔttbfêòfYá', iftie lòif tlestriVèWì
,

Se lou

Es

,1911/iciu/i .T

-ii'iiffifi

te

givA

,"r

bJ
"1 cl
,

;ki,i*}j 1 ! ;Ji« ij&lt;j!j "'F'y
sb s-.jr.s'.c.cûoïd o s^ruoi\b;\Isi6a,'tos-s'û JSOA
u-ïJiû IiïV .IfiliiK. .rï îû([ qv..feỲ^Bbïìil û\ asnsb

.opuoiucqfni'b i, ^hQmss^ó ^e ^rs
.g "íéí'j'î

A MOtiA

,£l ;),!)

\Vbeí:sibgQ'é!1pïà7biéfIias'e-,1í;;i'j'1 obpaedB o'ioa

Estrtí^tícaro'rnbpń ciltisi!

;

-gO'iqaio fc» êuííì

imuuaui uA
: ?l,:07;;y; ; ou. í;,',vmíî á"9u

égal, per un besi,

'ligat

■aàj'vi'Ây -.«ns.jïi

(iEra^diSl^..guoeeadil
) Oilío oblJpA .U'jig
loq inoggio-icq

es'i glaijg biiirg aTJ

ESSAYE COUNE$AI«E

JMSMEST CHASLiAMEIi

tioii f
iioi Si?

bífc tètUWéMI}-d-áfg'eni^ dl

,êi-icq

u«

"J

--

beiid-pas al earacou,

ec!Í^M)e^'9ljP^u,fe^Aí'S?tóíì;íì7a'j pb

eoJiiBi'iijoqiui
9up

,

,cit&lt;mjn7 f-ieiAbr.aA'l %&lt;j gc'jBiiifO'iroo BoJèJ.nj3U SÈ .siir.inrjo'i
P.. ; i
a. -.b iiýv
'■ o ci: jq ud .bueguyli si&gt; a nimsf.ï.
í:0[, g( :
' raflai ecí ''
:
ryil-'nu c bibirhoy mi:
ab Si-osn v;.A : obf.O'u ais'i. ,iuo3-y';dn3 to[jE.fM as oflifnp ,sxkj niioa ai»

eh iaui'l filBO o'i3 .oîu

ojéuoq

/ a

glfannoi a;:b
sssuAbiuoais'l

;i;î:

"

QiiV

oa:

:

-vît ;

linIV" buiugo-iii si lou boun vent que te tucuo
toiin Mal (i), anlit i lui polie! (2

IVr innis ponrla
Tantes cVe beÎlo

e'sébipd

c

dè taUt

bouno"'menti,'

xjiQueupePglu.UflaííflbuniaaòsjAifieQiuctinèeiffiíIStiémliiioa'jQ ab il ai /'.
t'bfffioJjiov
coiidpq ci va ,0081 b3 .ongïovirÀ'b nieiêrit íipl £úiiioii-SE|p| ,9'i'{9V
.cdoaaa'b éaJâéfn fi89 c'iH .VsîaVìuyt im'b iSv.br.Vi1 saJ : f/iov

ojòijoq

(lu

:

i

:

(1) Sa pèço courounado es cntitulado -, Loe Blaï.
v,(2) Otvs'Wé pdt.ié.deten'ô, de Diénri!oii-fet'(I&gt;romopl

0

..

îw-ih

nA

�—

98

—

Fai que

de toun bèl biais aissi le benestrugue,
qu'à caucos venènt, sus l'airol aplantat,
Tu, ventant de tout vent sens que res
t'espaurugue,
Nous mandes mai de
gran tant-lèu qu'auras ventât.
E

Siegue aital, benvengut à nostro grand dinnado
Per toun gàubi triât à
despenja 'n ramèl!....
Per pago, pòrti 'n brinde à l'obro
eourounado,

A soun

galoi felibre, al valènt Chalamèl.

Junior Sans.
Beziès, lou bèl jour de l'Ascensiéu, 4 0 de Mai 4877.
Au

moumen de clava noste
Armana, dos nouvellos impourtantos
arrivou de Prouvenço :
La 2° ediciéu de la
Miougrano entreduberto, de T. Aubanel, que
la 1° n'èro abenado
dempièi long-temps, vèn d'espeli. Avis as amiratous dau
grand felibre que poussèdou pas aquel cap-d'obro.
Lou trésor dòu
felìbrige o Dictionnaire de la langue parlée
dans le Midi de la
France, per F. Mistral, vai cstre mes en
empressiéu. Aquelo obro
counsiderablo, esperado embé tant d'impacienço,
pareissera per libresous. Un grand sucés i'es réserva.
nous

MORTUORUM
Vitou

Roussy,

nascu en

4808,

au

Soumal, amèu de l'Aude,

es mort à

au
mes de Nouvembre 4876.
Adrnés dins l'intimita de Felician David e de Paris,
J. Mery,
que lou presentèroun au publi lileràri, es l'autou de
foços pouësios francesos, de
roumans, de cantatos courounados
per l'Acadèmio franceso, etc. Ero esta l'ami de
Jasmin e de Mengaud, lou
pouëto moundi que vèn de mouri ; el meme, pouèto terrenau

vertardiè,

publica noumbre de pouësios langadoucianos dins lous
de soun
journals
païs, qu'uno es estado, subre-tout, remarcado : La mort de l'eseoubilhaire
Banot. Tipe coumpli dau
Miejournau que lou besoun de gagna la vidasso buto
dins la capitalo, ardent
a

aparaire de la
felibrenco, qu'aviè counegudo
trop tard, Roussy saguè l'un das prumièsrenaissenço
e das pus aimats
Cigaliès.
A la fi de Décembre 4
876, es mort en Aurilhac, dins sous 80
ans, lou pouèto
lou Jasmin
d'Auvergno. En 4860, aviè publica un voulumede
vers : Les Piaulais
d'un repetetit. Ero esta mèstre d'escolo.

Veyre, subre-nouma
Au

meme mes

de

Décembre, l'arqueoulogue Jan-Pèire Cros-Mayrevieille

es mort

�—

99

—

à Careassouno raounte èro

nascu lou 31 d'Avoust 1810. Sa vilo natalo ie déu la
eounservaciéu de sous barris tant remarcables.
Sas obros principalos soun : Les monuments de Carcasonhe ; La

des sciences morales et politiques appliquées
comté et de la vicomte de Carcassonne, etc.

M.

Bonnefoy-Sibour,

méthodologie

à la science de l'histoire

;

Histoire du

senalou dau Gard, es mort en Décembre 1876,

Sant-Esprit, soun païs, dins
Paris, Mounsegnou Sibour.

un âge pau avança.

au

Pont-

Ero nebout de l'Archevesque de

Lou 24 de

peliè

en

Mars, es mort, en Anduzo, lou pastou Jan-Pèire Hugues, nascu à Mount1805. Erodempièi mai de trente) ans président dau Counsistòri de la glèiso

refourmado d'Anduzo.
Savent

paleougrafe e cercaire infatigable, a laissa plusiours brouchuros
l'Église réformée d'Anduze, obro d'un grand mérité que l'aviè fa
membre courrespoundent de l'Acadèmio dau Gard.
Lou Cigaliè Eimound Hugues es soun fil.
Histoire de

e uno

nouma

Lucian Mengaud, lou pouèto poupulàri moundi, es mort à Toulouso lou mes de
Juliet passa, à l'âge de72 ans. Es l'autou de Rosos e pimpanellos, Le Poutou e La
Toulousano.

Manejavo autant ben lou pincèl

que

la plumo.

.

Lou

grand pintre Diaz, nascu à Bourdèus en 1809, es mort aqueste an, à Mentou,
à l'âge de 67 ans. La listo de sous
caps-d'obro es talamen longo que la plaço nous
desfauto per la douna aici.
Un autre

Aviè vira

pintre de

soun

marco,

talent

vers

la

Eugèni Leygue, de Toulouso, es mort en Avoust 1877.
pinturo ourientalisto e lou pei'trach au craioun.

Lou felibre Placide

Cappeau, l'autou dau Siège de Caderousso, revira en vers
d'après l'abat Favre, d'un libre de Poésies languedociennes-françaises, e

francés

de las paraulos dau célébré Noël d'Adam, es mort à Roco-mauro, soun
païs
dins sous 69 ans, après uno longo e- crudèlo malautiè.
M. A.

dins

sous

Castelnau, députa de l'Erau,
54

es mort à

Mount-peliè, aqueste

mes

natal,

d'Otobre,

ans.

Jan Mamet-Caila, dau Vigan de l'Agenés, es
mort à Paris, au mes de Mai 1877,
l'âge de 65 ans. A laissa de travals istourics sus Toulouso e sus lous dialèites dau
Miejour. On iedéu també unoreediciéu eicelento de Goudouli.
à

Lou 2 de nouvembre passa,

M. e Mme L.-S. de Ricard, dau felibrige, an facli
la persouno de M"0 Wilson, lus sorre e cougnado, morto à
la flou de sous 25 ans. Toutes lous qu'an
agu l'eseasenço de veire, dins las darrièiros felibrejados, la
douço e gento figuro, aro avalido, °ai ! las ! regretaran aquelo
perdo, e s'assouciaran à la doulou de nostes simpatics counfraires M. e Mmo de
uno

perdo crudèlo

Ricard

e

en

de lus famiho.

L

F. D. L'A.

�TAULO
îf. Íli.í
O'ló Milieu»! Cli:;0«8Sâl83 (éj
ÇaflW Tiiio'j'i Jíifit ghtfid 8IJ03 oh
irû/atvinaauoij,
EscKiSSiVÀfê&amp;tWsi chânjaiirissospetô. ab.stnssftis p.'A, 1'EsÉ.oIoi i»telftíMi.l)o«jieo (MÁfeRo&amp;iCalobdièv.uVcUA. A xmqVûA'A. sb.asstsásî .a\ 13 ss »*
c'pyt) c-i\Yy£ç),s 7. ■ y. - A snosst sswws» «sV&gt; |
Crounico
Lou

lengadouciano
Lengadò (Capitello)

'»sLi%;A l'eu o,^tLfflpuûtjç.oil'jgpd)»

7

la

La

sisnoo'&lt;

Renaissenço (P. Gaussen)
iL'òu; phsi.vtèFmcstrè (Lou- Bb.uaigai;)..
Asiiieiubres jlfil! bpcèu
'
vesy)....
y. nei»fAS'.ehsPV
Discours dau baroun de Tourtouîoun,

17

La pácíh» (Lou.Rouiîgál);k ; :. O î'a Juoai &lt;20,
Lou Íurêfcjjlíí fnoàìttìib ela faïnfrj(Mt &lt;Bar-e »

.

* 21
sapin (M. Bourrclly)
22
IrachàçéÎEi àë;' t'c(do80f2,p: i il'Aitéfcireoini ; [ roi .SendicAle-Lfâigad®).,*.;.ïi.-,.Ui ..;wJ
(FFBà'gbo!) çb.òòìihinmíì w.h Jáelusavfití IfeteSÉ.Capôuliè.Miá'íralfc., •. n-V.ýilQtj
Lou cassaire (Lou Bourgal)
Moussu Douire (TVÎesBÛH7v.'i) .t.Umtnwílvt
23
A inouiT &lt;'oiiiê.s;o: de ,l.a SipjO.tîère
.24 IftoMrtíffife&amp;fc»
ïosfe-ijp-KF.Ïa.1 -fiwviîâ •
Lou .drale.ibrarnfu'èlj (Lou,Bourgal) . ,7L,,,
3Po- pA^'éçj^i
La Cigaio (A. Arnavielo)
20
AfÎ;§g5^%((^-Fq&amp;ès)..^"
-.....fmgfnl
La magnaguièiro (Lou Bourgal)
Lou saucissot d'Arle (L. Gl.ei/.o),
'27
Abril (V. Rettner)
A nostrif ira ires dé
28
Baláquíó ' (CC Îo'lîfe- :
Pauré. ajiii:(B:r.yae:lre]f)i,i'.■ • •
29
.'.'Desjardins)
.,}.
Loujjpatiir .dogqlfcatg(Lou RVffiSSgïl*Vôiôî®Q)t .À la campagno (Lou Bourgalet)
.ji,,.
A Jòusè Rournanilho (V. Rettper)i.,. ,t.
Au pinfrêi BerUioud' ÇÉ: ÉwsétoL •;
30
La cansoun di felibre gardounén (Lou Rais de lùhb (C. Caval'iè)1..
Lous ions .issalats (Lou
feJiteOCi'âÎXÎ ,Pontidòu-&lt;3ard)r,.^.(.r. ; », i;31
Bourgal),..,r .j .
Louej'acba r(Lovi .Bourgal)
35
Ili-mcinbi:i»&lt;;0 (A; And'reu)
,.!
Lou singe ê lou chat '(A. 'Cliasiańet)...
LaPoiinid (L. jíóuiniéux)
37
La prebenënço del boun Diéus (A. Villiè)
Estatut dau Pacage
40
Lou Slip;(Lou'Bourgal);.»,......... U,rrî
A Madamor.L^-S. de
.40
Ricard (P. (iaussep)
FloUreto .île doF;(A;; Mir).;.......
ïres cansos reboussieros (Lou
i^L
Bourgal^i
Lou boussu (Lou Bourgal)..;
A Junior Sans (E.
42
Ùbatarael).... .
LouaR'arhonuési ('&amp;i Çteizoa)-! eO- «i. s
y,'. 43 ' A ma l'iiieio (41. Durnas);..... j.. .&gt;&lt;_„}.
La pouiinO (A. Fourès),V..'.
A la .louvènço (F.
,44
Bruycro)
,
La inoimina (C.
Diclips poupulàrios
45
C.).
Brinde (A. Arnavielo)
A-u-Eu A.&lt; Roipie-iàcïrier (V\-Ç. Bonaf-i
4fi
Lous dous feniants (Lou Bourgal).'....
parte-W'ysè)'
47
La fedo e l'Âgnèb (L'abgt
Hérbtiè)..... 48. ■Lou touto-ô.bro ;l.ou Bourgal' ..Á .M
Luseta (A. Langlada)
La castagno (C.
49
Cavaliò)i&lt;s.V.a-itib
Lou counsel (Lo.u Bourgal)
La glòrio (St. Bartbés)
51
:
Lou Léngadop (.Li-S.', de Ricard)......
&lt;tíi|8 ÍSá'M nfil;.
52 '"Ejifc
I.ou'iyèiit-'^^ïloÉ/tpisit); f:.°
53
Aiirostá'ôtCóùpP (íT.Í Sans) 5.. e
Ii|
La deviso de Capitello (Citpitellòjr l i..
.4
54- Las pouintos;Ai (Ciron).
Lou
tous
bels
e lous mpnits (P.
eoumplimen (Lou Bourgal)
„55.
F,)
A nfóíin auiic Albert Arnaviclle
''Botf grànd saut V'itéu
(A. Es(pYu'!Boui'gafí) LÁ
thés)

Lou bouès de

.

.

■

...

.

,..

....

'

..

:

,

•

.

. . ,

.

..

.............

.

.

'

..

...

........

pSgftaJ':;1.1

Vf5;s.

Las àcourda!lias de Yiviana

e

sSfffbW-

de Merlin

(i)ulciorela)
a 56«
qu'a &lt;bdfln'o éambo' (ï/éu !
Boui'galet)..!, ..(1 .'..'...S
ci

Lou Miïèt

"'fef déllífééPpí .Láúrés)..Aï'Sl
■

Á.

.

gPPf

.ìnóilá c bravé fcounfraire CÌialàmél'
(S.l Sdus), ì cqi'-. Ĺ.. 1
I.. ..«.ii J.:. ;/
Mbrtndnidi (il. F..D. .L'A)... ,.o... Ja i:
■■

Alès, emprimariè A. Brugucirolle

C.l.D.O.
8 f ZIE R S

.

e

C*

.

�</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </file>
  </fileContainer>
  <collection collectionId="92">
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="355723">
                <text>Patrimoine écrit occitan:périodiques</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="41">
            <name>Description</name>
            <description>An account of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="355724">
                <text>Ce set contient les périodiques numérisés par le CIRDÒC issus des collections des partenaires d'Occitanica</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
  </collection>
  <itemType itemTypeId="26">
    <name>Revista</name>
    <description>Item type spécifique au CIRDÒC : à privilégier</description>
    <elementContainer>
      <element elementId="127">
        <name>Région Administrative</name>
        <description/>
        <elementTextContainer>
          <elementText elementTextId="733968">
            <text>Languedoc-Roussillon</text>
          </elementText>
        </elementTextContainer>
      </element>
      <element elementId="163">
        <name>Type de périodique</name>
        <description/>
        <elementTextContainer>
          <elementText elementTextId="733979">
            <text>Almanacs = Almanachs</text>
          </elementText>
        </elementTextContainer>
      </element>
      <element elementId="128">
        <name>Variante Idiomatique</name>
        <description/>
        <elementTextContainer>
          <elementText elementTextId="733980">
            <text>Languedocien</text>
          </elementText>
        </elementTextContainer>
      </element>
    </elementContainer>
  </itemType>
  <elementSetContainer>
    <elementSet elementSetId="1">
      <name>Dublin Core</name>
      <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
      <elementContainer>
        <element elementId="50">
          <name>Title</name>
          <description>A name given to the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="733952">
              <text>Armana de Lengadò. - 1878</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="86">
          <name>Alternative Title</name>
          <description>An alternative name for the resource. The distinction between titles and alternative titles is application-specific.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="733953">
              <text>Armana de Lengadò. - 1878</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="45">
          <name>Publisher</name>
          <description>An entity responsible for making the resource available</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="733955">
              <text>A. Brugueirolle (Alès)</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="733987">
              <text>E. Privat (Toulouse)</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="733988">
              <text>F. Seguin (Montpellier)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="40">
          <name>Date</name>
          <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="733956">
              <text>1878</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="94">
          <name>Date Issued</name>
          <description>Date of formal issuance (e.g., publication) of the resource.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="733957">
              <text>2020-04-17 FB</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="98">
          <name>License</name>
          <description>A legal document giving official permission to do something with the resource.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="733958">
              <text>Licence ouverte</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="46">
          <name>Relation</name>
          <description>A related resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="733959">
              <text>Vignette : https://occitanica.eu/files/original/33b7c28cf815e77043e91664402dbe04.jpg</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="733960">
              <text>http://www.sudoc.fr/038602458</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="104">
          <name>Is Part Of</name>
          <description>A related resource in which the described resource is physically or logically included.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="733961">
              <text>&lt;em&gt;Armana de Lengad&amp;ograve;&lt;/em&gt; &lt;a href="https://occitanica.eu/items/show/13329" target="_blank" rel="noopener"&gt;(Acc&amp;eacute;der &amp;agrave; l'ensemble des num&amp;eacute;ros de la revue)&lt;/a&gt;</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="42">
          <name>Format</name>
          <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="733962">
              <text>application/pdf</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="733963">
              <text>1 vol. (99 p.) ;  21 cm</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="44">
          <name>Language</name>
          <description>A language of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="733964">
              <text>oci</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="51">
          <name>Type</name>
          <description>The nature or genre of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="733965">
              <text>Text</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="733966">
              <text>publication en série imprimée</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="116">
          <name>Temporal Coverage</name>
          <description>Temporal characteristics of the resource.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="733967">
              <text>18..</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="43">
          <name>Identifier</name>
          <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="733969">
              <text>http://occitanica.eu/omeka/items/show/22467</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="733970">
              <text>FRB340325101_AI-9-cev_1878</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="49">
          <name>Subject</name>
          <description>The topic of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="733975">
              <text>Almanachs occitans</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="733976">
              <text>Languedoc (France)</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="733977">
              <text>Littérature occitane -- Languedoc (France)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="47">
          <name>Rights</name>
          <description>Information about rights held in and over the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="733978">
              <text>Domaine public</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="41">
          <name>Description</name>
          <description>An account of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="733981">
              <text>&lt;div style="text-align: justify;"&gt;Chaque almanach comprend un calendrier et les dates des foires et march&amp;eacute;s de toutes les villes du Languedoc. Une chronique donne le compte-rendu des manifestations f&amp;eacute;libr&amp;eacute;ennes et des productions litt&amp;eacute;raires. Le recueil contient aussi po&amp;eacute;sies, chansons,&amp;nbsp; contes et fables.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="733982">
              <text>&lt;div style="text-align: justify;"&gt;Cada almanac compren un calendi&amp;egrave;r e las datas dels mercats e fi&amp;egrave;ras de totas las vilas del Lengad&amp;ograve;c. Una cronica balha lo compte-rendut de las manifestacions felibrencas e de las produccions liter&amp;agrave;rias. Lo recu&amp;egrave;lh conten tanben poesias, can&amp;ccedil;ons, contes e fablas.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="38">
          <name>Coverage</name>
          <description>The spatial or temporal topic of the resource, the spatial applicability of the resource, or the jurisdiction under which the resource is relevant</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="733984">
              <text>Languedoc (France)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="37">
          <name>Contributor</name>
          <description>An entity responsible for making contributions to the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="733985">
              <text>Bastidon, Edmond (1834-1895)</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="733990">
              <text>Desjardins, Charles</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="733991">
              <text>Gaussen, Pau (1845-1893)</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="733993">
              <text>Gleize, Louis (1830-1886)</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="733994">
              <text>Destremx de Saint-Christol, Léonce (1820-1901)</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="733995">
              <text>Cavalier, Camille (1876-1878)</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="733996">
              <text>Barthès, Melchior (1818-1886)</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="733997">
              <text>Roumieux, Louis (1829-1894)</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="733998">
              <text>Mir, Achille (1822-1901)</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="733999">
              <text>Chalamel, Ernest (1846-1921)</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="734000">
              <text>Roux, Antoine (1842-1915)</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="734001">
              <text>Bourrelly, Marius (1820-1896)</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="734002">
              <text>Rettner, Victor </text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="734003">
              <text>Vésy, Martin</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="734004">
              <text>Vacher, Basile </text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="734005">
              <text>Fourès, Auguste (1848-1891)</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="734006">
              <text>Villié, Antoine ==</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="734007">
              <text>Goirand, Léontine (1853-1933)</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="734008">
              <text>Bonaparte-Wyse, William-Charles (1826-1892)</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="734009">
              <text>Wilson de Ricard, Lydie (1850-1880)</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="734010">
              <text>Ricard, Louis-Xavier de (1843-1911)</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="734011">
              <text>Langlade, Alexandre (1820-1900)</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="734203">
              <text>Laurés, Jan (1822-1902)</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="734204">
              <text>Sans, Junior (1820-1905)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="39">
          <name>Creator</name>
          <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="733986">
              <text>Arnavielle, Albert (1844-1927)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="115">
          <name>Spatial Coverage</name>
          <description>Spatial characteristics of the resource.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="733989">
              <text>point(49.9165612,2.2555468)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="48">
          <name>Source</name>
          <description>A related resource from which the described resource is derived</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="823985">
              <text>Mediatèca occitana, CIRDOC-Béziers, Al 9</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
      </elementContainer>
    </elementSet>
    <elementSet elementSetId="8">
      <name>Occitanica</name>
      <description>Jeu de métadonnées internes a Occitanica</description>
      <elementContainer>
        <element elementId="173">
          <name>Portail</name>
          <description>Le portail dans la typologie Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="733971">
              <text>Mediatèca</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="174">
          <name>Sous-Menu</name>
          <description>Le sous-menu dans la typologie Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="733972">
              <text>Bibliotèca</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="172">
          <name>Type de Document</name>
          <description>Le type dans la typologie Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="733973">
              <text>Numéro de revue</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="182">
          <name>Catégorie</name>
          <description>La catégorie dans la typologie Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="733974">
              <text>Documents</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="171">
          <name>Contributeur</name>
          <description>Le contributeur à Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="733983">
              <text>CIRDOC - Institut occitan de cultura</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
      </elementContainer>
    </elementSet>
  </elementSetContainer>
  <tagContainer>
    <tag tagId="2087">
      <name>Conte occitan = Conte occitan</name>
    </tag>
    <tag tagId="1471">
      <name>Fablas occitanas = Fables occitanes</name>
    </tag>
    <tag tagId="2049">
      <name>Fièras = Foires</name>
    </tag>
    <tag tagId="1053">
      <name>Poesia occitana = poésie occitane</name>
    </tag>
  </tagContainer>
</item>
