-
https://www.occitanica.eu/files/original/1dee4053624ca0962dcc008b28037310.jpg
073cf3d85093f0c387cebfa8ab3efca0
https://www.occitanica.eu/files/original/bc05777459fc1c28d3f4ff63bc11ac99.pdf
2464d45ff82c4bbc8d65ac1b676b1b36
PDF Text
Text
�VIURE
RE VISTA OCCITANA
SOMARI
TRIMESTRALA
Escalier C., Lo
Camin de
NIMES
Vacarès,
Generac,
•
PER VIURE AL PAIS NOSTRE
SETA E SOS PESCAIRES
—
Uirector
:
per
R. LAFONT.
Comitat de Redaccion
:
per
J.-P.
BRENGUIER,
G. FABRE,
J. LARZAC,
Gui MARTIN,
Ives ROQUETA.
Estrangièr
Lo
per
per
15 F
:
:
4 F.
5 F.
BRINGUIER,
1566-54, Montpellier.
Estampariá BARNIER,
Nimes.
Lo Gerent
Joan Bodon,
10.
p.
17.
p.
Dàvid Callòpa,
L'ESTRANGIER,
poëma de J.-L. Guin,
®
p.
p.
22.
33.
CALENDARI,
per
e
C.C.P.
Renat Perineau,
A BARCELONA
—
:
1.
17 F.
:
numéro
Estrangièr
an
p.
LA FIN DE LA SALA
—
®
Abonament per un
Ives Roqueta,
L'AVIACION A TOLOSA
—
:
Joan-Pau BRENGUIER
I.
J. Grimaud, R. Lafont
Roqueta, p. 35.
�PER VIURE AL PAIS NOSTRE
SETA E
SOS
PESCAIRES
S ETA, dijòus 7 de julh. Deman de vespre comença
Sant-Pèire. Sul barcarés se pintran los batèus aicí siám.
Las colors petan, que fa bèl e que l'ora es bona pel lum.
Sèt oras del vespre. De blanc, de blanc de pertot, de roge
mai que
mai,
de verd
de blau. Los pescaires pintran e
:
de balètis e aqui
ne vos
aqui n'as, manègs, lotariás, tirs, e dimenge serà la
messa.
L'avesque çai serà, l'avesque de Montpelhièr cada an
ven. Puèi se
passèjan en procession de Sant-Loïs al barcarés
darrèr l'estatua del Sant, l'avesque e lo cònsol comunista a
e
e
los toristas badan. Deman serà la fèsta
d'un que porta
quèpi. De quèpis kakis, de quèpis
e blancs del « Réveil Sétois », la
clica. Procession e perdon en mar. Perdon. Aquò vòl dire
passejada, totas las barcas endrapeladas, cargadas de mond
a bodre,
de totas las musicas de Sèta, de toristas e de Setòris, escampatge de flors pels marins perduts en mar, minu¬
ta de silenci, très degotets d'aiga senhada dins l'aiga de la
mar.
Tornar a Sèta per miègjorn e a doas oras las ajustas.
costat
blancs, los quèpis verds
E la nuôch lo balèti
tornar.
Sul barcarés
sembla
pintra amb
una
tôt
granda jòia
simple. Se canta, se sibla, se
suava.
Te eau veire Liberti, me diguèt de matin Catanzano,
l'adjonch del cònsol, a la Comuna. Liberti e puòi tanben lo
prudôme major, un nomat Giordano. Auràs antau los dos
ponches de vista que còmptan e te poiràs faire una idèa.
Arribi davant la crida. Un bastiment prefabricat tôt
nòu. D'òmes, de femnas, de sisclals. Sus de carriôlas, de
caissas comolas de pèis. Sembla que tôt va plan.
Giordano, lo prudôme ? A aquesta ora l'avètz au
café dau port vièlh.
Dintri. Demandi. Una dotzena d'ômes, una femna, setats
o drèches,
que bevon o que non. De fum.
—
—
�Siátz ben tombât. L'avètz
aquí.
—
Es un òme pichon
que se lèva. Negre, de pel frisât, los
cinquanta passais, de segur. Sus la taula de cartas, un pastagàs, la cigareta que fuma sul cendrier.
Un
—
papièr qu'ai de far. Sul d'aquò's de la pesca. Es
me manda. Catanzano, de la Comuna.
Catanzano que
Giordano mòstra las cartas, lo pastis,
l'autre costat de la taula.
Es pas
possible
lo
E deman, sai pas
E dimenge es la
Poiriàtz passar la setmana que ven ? Diluns ?
A quina ora ?
—
aquô's la filha
que
ara.
maride.
companh de
sabètz,
fèsta e...
se
—
Las sièis. Dau matin.
—-
Aquò's çô
pus
aisit...
QUARANTA DEL CENT D'ANALFABETAS.
tran
dels
Mas
Liberti, atanben me parlarà d'aquelas sièis, quand dine
que, el, se va embarrar al sèti
del Sendicat C.G.T.
pescaires, en dejós de la Consigna, per faire son corrièr.
Giordano m'a pas parlât d'aquela cauma de deman.
Dissabte marida sa filha. Es aital. Giordano marida sa filha.
Serà lo començament de la fèsta. Divendres es la cauma dels
sardinièrs e dels tonièrs.
Bon, disi, diluns
—
a
las sièis.
Una puta de vida, me ditz Lois
Bernard, matalôtobrièr. Partisses lo vespre a las uôch. Onze sus una còca. La
nuôch. L'espéra. La recèrca dau
pèis. Lo trabalh. Tôrnas lo
matin a las sièis. Vas beure lo
çafè, fas
—
çô que i a de faire
apalhar. 0 i vas pas : de tôt biais après la sopa te
eau faire
miègjorn. Dormisses pas qu'a trôces. Se lo matin
dormisses pas, rodassèjas : lo café, las cartas, lo trabalh sul
batèu, lo barcarés, antau. D'aquel temps los autres trabalhan. Es extraordinari çô
que pôdes veire pauc de mond.
e
te vas
—
Coma
un
païsan, finalament.
Non pas. Lo païsan aquô's
quicôm mai. Un autre
ritme. Lo jorn es lo jorn, la nuôch la nuôch. Nosautres au
lamparo, son de ritmes de pas degun.
—
—
ra,
anats
2
Lo pescaire es copat dau mond, me dira Liberti totaun burèu de la crida ont, al
cap d'un brieu, siám
dins
per
parlar. Pauques legisson
un
diari.
�Quaranta del cent d'illetrats, aprendrai, dins la populapescaires. « Analfabètas seriá lo mot mai just, me
fa un responsable sendical. Suis batèus i a la radio, mas
gaire degun pren pas jamai las novèlas. Se parlan per fonia.
Mas del trabalh : ont es lo pèis, se n'an trapat, de causas
coma
aquò. D'aqui benlèu lo caractèr solitari, l'individualis¬
me
que pesa sus la profession en un temps ont, sol, degun
pot pas esperar de durar. »
cion dels
POJADISME E ANARQUISME.
Au sendicat, ditz Liberti, avètz pas idèa de çò que
faire ! « Las imposicions, i comprene pas res. Aqui
—
nos
eau
los
Ai la femna que vòl diE consi far ? E consi li
fasiá l'amor a sa femna. E coma aquò se passa puòi, las
pensions e tôt aquò. Las alocacions familialas e l'alocacionlotjament. Las chifras son exactas : quaranta del cent d'analfabètas. Pels obrièrs, mai que mai. Quand sabes pas pus ont
as
papièrs. Desmerda-te. » —
»
E lo tip que se plora.
«
vorciar.
anar
i
a
encara
la pesca.
Aquò dona adonc una mentalitat pre-obrièira ?
Anarquista, o pojadista. Un exemple : deman siám
en cauma.
Cauma per tôt lo pèis blau e sus tota França.
Foguèt lo diable per los decidir a faire una manifestacion
importanta, mas corrècta. N'i aviá força que volián barrar
lo pòrt amb las barcas. « E se te mandan la policia ? — A
l'aiga ! — E l'armada ? — Avèm de dinamita, non ? Los
fotèm au fons.
E se t'embarran, quand seras en preson,
ta femna e íos enfants ?
Se eau totjorn pensar a las femnas e als enfants, alara !
» Antau. De reaccions de desespèr.
Ges de formacion. Ni politica (se mesfisan dau Partit, ieu i
soi, mas siám pas força), ni sendicala, gaire, ni formacion
tôt cort. Dins lo fons es normal, que los
mécanismes dins
losquaus, qu'o volguèsson o non, se trapan implicats, li escapan totalament. Es a la presa de consciéncia d'aqueles mé¬
canismes que trabalham nosautres.
—
—
—
—
—
—
E avançatz
?
Avança. Anuôch degun sortirà pas.
LA CAUMA
Venètz.
ÇA QUE LA.
Passam dins lo membre d'à costat. Un
taulas. Contra una paret l'aparelh de telex.
A
sardas
l'origin de la
en
França
es
cauma,
parelhat
de
de chifras. La consomacion de
de 45.000 tonas annadièiras. La produc3
�cion
es
de 35.000. Manca donc 10.000. E i
a
la nécessitât
d'importar dètz mila tonas e non aquelas 20.000 que lo Govèrn fa venir, e en
plena sason, de Portugal e de Maroc.
Parli del vin. Liberti fa de ôc
20.000 compradas. Tôt es aqui.
:
10.000
tonas
de besonh
;
En 62, fauta de lo
poder vendre o de lo poder transfarinas, que mancava e manca totjorn l'aparelh de
transformacion, escampèrem lo pèis a la mar : de bôgas, de
saurèls, de veirats, de tôt. Alara m'as comprés : que vengan
pas plorar aici per la campanha anti-fam.
Avèm de que
respòner.
Crépita lo telex.
—
formar
en
M. Liberti
—
est
là ?
Aquò's Sant-Joan-de-Luz. Liberti
m'explica qu'a Sant-
Joan-de-Luz s'es montada una cooperativa, coma la
que lo
Sendicat dels pescaires a montada
dempuèi a Sèta, en pus
gros. Produccion, comercializacion, transformacion sus plaça.
Aici aquô se ditz la
cooperativa Sant-Pèire. Risi. « Lo nom
de ieu, me podètz faire fisa ». Ça que la la coopera¬
tiva recampa pas tôt lo mond. La marèa demòra fòrta.
Ici Liberti. Bonsoir. Alors ? Demain ?
ven
pas
—
Bonsoir à tous. Grève générale demain. Nous barre¬
la route internationale.
Grande manifestation à dix
heures. Rendez-vous en prison, après. N'oubliez
pas les
—
rons
cartes pour
Sur
faire la belote.
le littoral aucun bateau ne sortira. Je viens
d'avoir Port-Vendres, la Nouvelle, Valras. Grande manifesta¬
tion à 10 heures aussi. Nous
regrettons de n'avoir pas de
route internationale à barrer. Si nous allons en
taule, appor¬
tez le damier. A Sète on
préfère les dames.
—
tout
Se quauqu'un s'espeta de rire a Sant-Joan, lo telex
dira pas res. « D'accord. Bonjour à tous. »
De qué esperatz de deman ?
ne
—
—
Un
assaniment del
mercat.
Una
demostracion
força, d'organizacion, d'unitat. Sens unitat farem
—
pas
de
res.
Parlàvetz de reaccions de desespèr totara. Un obrièr
me disiá uòi que la pesca
aquô èra fotut. La si-
pescaire
tuacion ça que
Après
una
la semblava
cigareta
una
pas
marrida.
autra.
Pas besonh d'aluquetas.
Liberti es un ôme de cap
als cinquanta ans. De pels blancs
dins un clôsc negre. Un
parelh d'uôlhs que quitan pas los
teus. Las
espatlas redondas.
4
�Marrida,
Aquò
pòt
dire antau. Siám pas
ganhan sa vida.
Mas eau comptar amb un temps ont tôt s'accelèra totjorn e
que eau faire fàcia. La populacion dels pescaires es en augmentacion e dins un sens la situacion economica, parle de
l'argent que se ganha, seriá pas tan talament marrida. La
vertat es que la pesca es en mudason de contunh.
D'aqui
una insecuritat foncièira, la
paur dau
lendeman. Es que
poirem téner lo côp ? Tôt lo mond aici crenta que totes los
combats que fasèm sián de simple retardament.
—
a
las
escanas.
non.
se
pas
L'un dins l'autre, lo mond
LO PESCADOR ES MORT.
Sabi. Totara
quand soi dintrat dins lo burèu de la coopem'expliquèt. Es çò
que me diguèt 'Catanzano tanben que coma jornalista, pri¬
mièr, a la Marseillaise, e coma comunista dins la celula dels
pescaires e coma membre de la municipalitat, estudièt lo
problèma. Es encara çò que me dira un pescaire qu'ai delembrat son nom e que ven d'armejar un batèu de 22
rativa, aquò's çò qu'en primièr Liberti
milions.
Aviàm un material anacronic. Era pas pus possible
de trapar d'obrièrs bons ni de téner a la concurréncia. Au
sendicat nos expliquèron lo crédit, lo remborsament, las
—
questions de productivitat. Au crédit maritim nos prestan
80 dau cent de la soma. Demandère 20 milions. Me'n aeordèron 15. Ne caliá trapar sèt, que eau pas comptar brica
vendre lo matériau vièlh.
—
Los aviàtz ?
Pensa-te ! Amb la barca qu'aviái, viviàm.
nhar i caliá pas comptar. Ne trapas de gents que
—
mas
l'argent
Me
diguèt
pas
lo taus.
qu'avètz
es
«
ara,
—
Lo
pescador,
Lo côp de barra
».
siátz dins lo côp ? Vbli dire :
facha ?
Pel moment e per la
càmbia talament lèu. Es clar
biaisses de produccion.
—
espar-
es car.
E amb çò
la modernizacion
—
Per
te prestan,
me
ditz
région, crese que si. Mas tôt
qu'anam de cap a d autres
un autre,
es
mort e es
ben
mort.
5-
�—
Lo batèu-fabrica
es
chas, d'autras tecnicas de
per
deman, amb d'autras esplètanben, de sortidas mai
pesca,
longas. E aquel d'aquí, e mai nos sagnèssem, vese pas coma
lo nos poiriàm pagar. Los investiments venon lo problèma
primièr de la pesca.
La menaça d'una concentracion capitalista de la
pesca en Miègterrana es terribla. Per se modernizar, en fin
de compte pas qu'a mièjas, l'artisan pescaire s'endeuta e
s'endeutarà cada jorn mai. Lo jorn que lo capital i coparà
—
los viures, serà
a
la mercé de las Societats.
Lo mond o sabon pas. La causa ça que la sembla
pas
qu'es per ara. Mas i a d'aquò, reconois Liberti. Avèm fins
ara
capitat a nos aparar, per la cooperacion mai que mai.
Mas aquò vòl pas dire que, se lo Regim ten de
temps, poirem far front
de temps. Dins los dorsièrs dau Sendicat i a
un
projècte d'armejament cooperatiu. A l'epòca degun volguèt n'ausir parlar. L'individualisme totjorn. La paur panica
de metre lo det dins una mecanica que te pòt devorar...
Quin que siá lo sistèma ?
la d'aquò tanben. L'artisan pescaire a tan paur
d'una cooperacion, que dins un sens aprepara au socialisme,
au
passatge a una economia socialista qu'e mai foguèsse
liberala se truca a una mentalitat artisanala,
coma d'una
concentracion de tip capitalista que d'unes entreveson ja a
travers de gropaments qu'ara se fan.
—
—
—
E amb
cambiament de
regim ?
l'espèr de cambiament que se batalha ara. Lo
problèma essencial es pas — e mai nos batam aqui subre —
lo de las importacions. Es lo dels investiments. Sens l'intervencion del poder es impossible
d'assegurar l'equipament
complèt de la pesca en cò nòstre. Ni per l'armejament ni
per la comercializacion, ni per la transformacion. Basta pas
pus a l'ora d'ara de pescar. Cau tôt faire.
—
—
un
E dins
UNA AVENTURA DE SIEIS ANS.
Al començament de tôt i a l'ordonància de Grandval
(2 de décembre de 1959) qu'autorizèt la pesca al lamparo,
practicada ja en Rosselhon, a Lengadòc e a Provença, e que
provoquèt una modernizacion rapida de la pesca, una augmentacion sensibla de la produccion e... un fum de
problèmas
6
:
�financiers : cal remplaçar la catalana de dos a sièis
de barcas que côstan 20 a 26 milions. Avèm vist
que lo crédit maritim pren en carga en principi 80 del cent
dels investiments. Dins l'ensems los patrons-pescaires an
pogut s'asaptar. Practicament la proletarizacion crentada
foguèt nula ;
tecnics : los metôdes de pesca cambièron. La pesca
del ton, al filât virant, la cenchbla, prenguèt vam. Pas que
pér la sarda la produccion passèt, per la zona miegterranen—
milions per
—
de 3.000 tonas a 11.000
l'aviá fach, Postal per lo
ca
en
1965. A bastir,
coma
lo Govèrn
teulat, èra la catastròfa. Fauta de
circuits comercials, d'equipaments pel frèg e per l'amolonatge, de fabricas de transformacion, en 62, pas que per
Sèta, luòga de las 6.000 tonas de pèis que se serián pogudas
desbarcar, se'n desbarquèt pas que 4.800. E s'escampèt los
pèis a l'aiga... La lucha deviâ se menar de pertot al metèis
l'amortiment del material gracias a una progranda, per la comercializacion dirècta en
menant una politica de qualitat e de prètz
a laquala los
pescaires tradicionals èran pas préparais, contra l'importacion que teniá ges de compte de las necessitats d'escolament
de la produccion miègterrenenca, per la transformacion sus
plaça del pèis.
L'establiment de fabricas dins lo païs — e mai foguèsson pas montadas pel capital local
: lo capital local o existis pas pus o s'investis en fòra ciel païs — foguèron saludadas
coma una victòria. Permetián tôt al còp de perseguir la po¬
litica de modernizacion tecnica de la pesca e de crear d'emplècs. De filialas de fabricas del Maroc, de Bretanha, d'Arcachon, de Paris creèron quatre fabricas : a Ceiràs, a Agde,
a
Valràs e a Montpelhièr. De pès-negres ne montèron una
Enfin la cooperativa Sant-Pèire, afar estrictaa Frontinhan.
ment entre las mans dels pescaires de Sèta, aguèt la seuna.
Lo tôt ara es de saber quinas son las que poiràn
téner ; e quant de temps, me ditz un admenistrador de la
moment
:
per
ductivitat mai
—
Sant-Pèire. Nos eau tanben pensar a faire dintrar los produches fabricats dins un circuit comercial vertadièr. Es pas
çò
pus
sionala
«
Met la
—
sopa
vos
interprofes-
mas per lo mejan de l'associacion
Pêcheurs de France » pensam de i arribar.
aisit,
Es
man
una
dins
un
carton e ne
dona que vos vau
tira doas caissetas.
faire. Son de caissetas de
de pèis a la setòria e amb de pèis de
agrada, ne demandaretz maitas al vòstre
Sèta. E s'aquô
especièr.
7
�Avètz de pena a
—
Es pas
—
aquô,
la plaçar ?
mas
se eau
faire conóisser.
problèmas socials per clavar. En quauques ans calguèt passar de l'entrepresa familiala (4 òmes a bòrd) a una
entrepresa artisanala al mens (11 òmes). D'aquel passatge,
e mai se las costumas familialas
jogavan un rôtie grand per
levar los ômes (a Sèta ôm es pescaire de
familha) e se las
relacions entre patron e obrièr demôran sus un cèrt
pè
d'egalitat (sus un vaissèl tôt lo mond se tutèjan), nasquèt
demèst los pescaires una mena de
prolétariat e de problè¬
mas nous. Un
genre de vida nôu.
—
D'aqueles cambiaments parlèrem amb Giordano, lo
prudôme major, lo lendeman de Sant-Pèire, la filha maridada, los forans
Per
enanats.
aquel ôme,
que
passât quaranta ans de
e
sa
quitèt l'escôla
vida
a
la
a
mar,
onze
la
ans
e
paur es
qu'a
dobla
pertôca l'avenidor.
Dins la corsa au « progrès », metretz los guilhemets,
la condicion dels ômes s'es pas melhorada. Dau
temps dels
batèus de 150 CV, se sortissiá a 4 oras lo matin e dintravan
a solelh colc.
Era lo reglament. Ara ne siám — vos
parle
dels chalutièrs
a pescar d'una ora de
la nuôch a dètz
oras del
vespre. E de 150 CV, un pauc
dels
—
—
pès-
en causa
negres
qu'eles èran équipais
en pus gros,
e
força perdeque
generalizava sus
caliá faire fàcia a una concurréncia
que se
l'ensems dau païs, cauguèt passar a de chalutièrs de 300 a
350 CV. E dins aquel afaire investir tôt
l'argent qu'aviàm.
Dise pas que se pesque pas un pauc mai.
tôt
Mas
comptât
rebatut, d'argent n'avèm pas mai, ni la vida pus aisida
que dau temps que vos ne parlave. Encausa dels investiments
qu'avèm fâches. Ne siám ara a cercar, coma que vire, las
rintradas d'argent necessàrias. Que cauguèsse faire un
pas
de mai
e o caudrà
:
dau ponch de vista de la capacitat
dels batèus, siám ja en arrèr — l'artisanat seriá fòra dau
e
—
còp.
—
Es que se pot
parlar d'artisanat
encara
Encara si. Per comparança au mens.
jorn de l'an, nosautres totes èrem a tèrra.
—
Joan-de-Luz, amb
Nadau
es
viviàm
coma
8
en
mar
sos
grosses
qu'èran. Dau
d'ômes.
batèus
e
?
Per Nadau,
Los
sos
de
per
Sant-
congelators,
costat dau Maroc. Fins
ara
�LA PESCA A L'EXPLOSIU.
Per las 2.000
tonas
de
pèis de fons ramenats dins l'an al
chalut, los problèmas de comercializacion son pas talament
grèus. L'escolament es assegurat. I a la cooperativa (Giordano, coma Liberti, coma aquel Papalardo qu'ai rescontrat
totara, ne son força contents), la marèa que sembla se dé¬
fendre, e mai son influéneia venguda del crédit demesiga
de jorn en jorn.
Lo
\
problèma que retén tota l'atencion de Giordano es
lo de la fauna. Lo gof es estrèch. Las resèrvas en pèis son
pas inagotablas.
Una reglementacion es necessària. Dau temps de
pesca. Dels mejans de pescar. Amb un filât de las malhas
sarradas coma los qu'emplegam, lo pichon pèis se desfata.
—
—
I
a
la dinamita, tanben.
Sabiái que i caudriá venir. Parlèm-ne, se volètz.
L'emplèc d'explosius per la pesca es estrictament interdich
e vertat es que pendent longtemps jamai se n'empleguèt pas
aicí. Aquò venguèt dau lamparo. Vòli dire de la nécessitât
quand lo mond se foguèron sagnats per s'equipar pr'amor
de pescar au lum — un còp qu'as trobat lo pèis blau, de lo
quitar pas pèrdre. Adonc passas pas una nuôch sens ausir
d'explosions.
Mas la dinamita, cal n'aver.
Ne tròbas ont vos, coma vos. Es pas au Bazar Setòri,
mas aquò's tôt coma. Las interdiccions
i fan pas res. La
profession se bat per empachar aquò, mas anatz empachar
un òme, o trop intelligent o trop bèstia, d'escampar 5 gramas de dinamita quand sap qu'es la jornada que ne dépend.
Es afaire de morala. Nos batèm per obténer una reglamentacion, per explicar als professionaus lo perilh qu'aquel
biais de faire li fa córrer a la longa o a la corta. Mas siám
—
—
—
—
pas
sostenguts.
De fil en cordura arribam a
L'arrasonament d'un batèu de
pescaires de Sèta e del Grau
l'afar pus gros de 1 annada.
recèrcas petrolièiras pels
del Rèi.
inadmissible. Dau temps que nos batiàm
empachar nôstres amies d'escampar dins la mar 5 gramas d'explosiu pr'amor de tuar pas lo pèis pichon, de desfatar pas lo plancton, etc... un batèu de recèrcas petrolièiras
sabiàm qu'el fasiá petar cada 800 o 900 mètres de cargas
—
Era vengut
per
9
�qu'anavan entre 8 e 15 quilòs dins los grands fons. Quand au
cap d'una setmana finiguèrem per lo juntar en
fàcia de
Magalona e que Rispòli e lo prudòme dau Grau i montèron
a bòrd, aviá ja fach son « trabalh » dau
Martegue au Grau.
Amb totas las autorizacions que
caliá manca la de l'Institut
de las pescas e la nòstra.
—
—
ron
ja
E
ara
?
L'afaire sembla réglât. A bòrd dau batèu nos
faguèau metòde nòu
(nòu pas talament, l'emplegavan
assistir
gof de Gasconha). Pas un pèis de mòrt sus la mar.
e lo
pèis de fons èra ben viu. Demòra lo
problèma de l'esterilitat dau pèis en seguida de l'explosion.
Es un afaire que seguissèm.
en
Passèrem lo chalut
Lo prudòme de Sète es un ôme las. Un òme brave e las.
La situacion la conois. El tanben
parla, coma los autres,
d'un combat de retardament. Mas per
aquela mena de com¬
bat, mobilizar es malaisit. Fau quatre passes sul barcarés.
De batèus pintrats de nòu. Las caissas de marèa cobertas de
glaç trissat. Endaeòm mai, jos d'autres cèls, lo mécanisme de
la proletarizacion dels pescaires de
Miègterrana se met en
plaça ja.
Ives
ROQUETA.
L'AVIACION A TOLOSA
"pENDENT
aquestas annadas darrièras Tolosa a fach la
prosperitat : sa poblacion a crescut rabentament sens que i
aguès de caumaires ; d'ostalasses i son
estats bastits de pertot
; los vendèires d'autòs, de televesion,
-L
mina de la
etc... i
an
fait d'afars
a
ronfle.
L'INDU STRIA D'AVIACION, MOTOR ECONOMIC
DE TOLOSA.
Las estadisticas mòstran
que
«
10
Miègjorn-Pirenèus
»
lo
cresc
dins
la région economica
dels efectius
industrials
(en
�fòra del bastiment)
Mòstran tanben
1962 foguèt solament
a
l'industria d'aviacion foguèt
de 1954
1,2 %, mentre que lo de
45,5 % (1).
de
de
qu'ai 1-1-1961, dins lo Despartiment de
Nauta-Garona, lo nombre dels salariats èra lo quart d'aquel
de totis los salariats industrials (sempre en fòra del basti¬
ment) (2). La proporcion seriá estada mai granda encara
s'aviàm pogut comparar de chifras relativas al soi ròdol de
Tolosa allòc del Despartiment tôt entier.
Mas l'importància de l'industria d'aviacion
seriá apareguda melhor encara s'aviàm conegut
a
Tolosa
de percentatges non pas de salariats, mas de salaris : d'efièit aicesta
industria, donat qu'exegis de proporcions d'engenhaires, de
tecnicians e d'obrièrs qualificats mai grandas que las autras,
lo salari mejan i es mai grand.
Consi se fa qu'a Tolosa i aja de talhièrs d'aviacion tant
importants ? Quand qualqu'un del Govèrn o del Naut
Comessariat pel Desvolopament del territòri fa una arenga,
manca pas jamai
de discórrer de la « vocacion aeronautica
de Tolosa », çò que vòl pas res dire, per un fum de rasons.
Res de material a pas destinât Tolosa a bastir d'avions. Tôt
al mai se pòt observar qu'aicesta industria patis mens que
d'autras de l'enclavament de Tolosa
:
se
servis de materials
quand un avion es acabat, s'enlaira sens aver bede camin.
Lo plantejar de l'industria d'aviacion a Tolosa foguèt
degut a la volontat afogada d'un nombre pichon d'ômes
(Daurat, Latécoère, Dewoitine) e pas a qualqua décision dels
Govèrns. Foguèt apiejat pendent la guèrra de 39-45 per la
venguda d'un industrial de l'Ubac, Bréguet, e d'un servici
oficial d'ensag, l'E.A.T. (« Etablissement Aéronautique de
Toulouse »). A la Liberacion, très firmas (S.N.C.A.S.E.,
venguda mai tard « Sud-Aviation », Latécoère, Bréguet) e
en mai l'E.A.T. constituissián un ensemble capable de prene
una part importanta del grand
reviscòl de nòstra aviacion.
Alara volèron a Tolosa de prototips nombroses e bèls (Gro¬
gnard, Baroudeur, Armagnac, Durandal, Vultur, etc...) que
preparèron los prètzfaits de l'avenidor. Es cap a 1955 que
la prosperitat vertadièra venguèt : Breguet recebèt la comanda d'un centenal d'avions antisotmarins Alizés ; Fouga
(que per aquò s'instalèt a Tolosa) comencèt la tièra d avions
d'escòla Magister, que seràn bastits a prèp de 1.000 exemplars ; Sud-Aviation enfin sortiguèt Caravelle, lo primièr
leugièrs
e
sonh de cap
-
11
�avion francés de passatgièrs que foguès estât
comprat dins
a 1965 la chifra
d'afars e los ré¬
sultats d'exportacion de l'industria d'aviacion
lo mond entièr. De 1955
faguèron
crèisser.
Mas lo Govèrn engana lo mond
quand
es bona. D'efièit :
ditz
que per
gràcia d'el, la situacion
es
—
pas
dièras
el
la
annadas dar-
;
Tolosa
—
belcôp dins la reiissida de las
per
que
a
pas una
vertadièra industria
d'aviacion,
mas
solament una fraccion d'aicesta,
qu'es la bastison
de celulas d'avion. Seriá estât necessari de la
completar
en
atrasent a Tolosa l'industria de motors
d'avions, e,
melhor encara, la
d'equipaments, qu'auriá balhat a To¬
losa d'activitats d'electronica e de mecanica de
tan
que
—
—
li defaltan crudèlament
précision
;
l'industria d'aviacion
se deu
perlongar per l'industria
espaciala. Aicesta debutèt (fort plan) dins la région parisenca e es dificil de creire
que pòsca davalar cap a
Tolosa. Lo « Centre d'Ensags de las Lanas »
qu'ara se
bastis, se dona d'activitats a son entorn, o farà a Bordeu (que n'a plan besonh), e
pas a Tolosa ;
es perilhós de metre totis sos uòus dins un
sol cofin. E
mai s'un sector économie ara es
benanant, res non pròva
qu'atal demorarà, encara mens qu'o demorarà pertot.
PERSPECTIVAS DE L'INDUSTRIA D'AVIACION
Se l'industria d'aviacion s'es
annadas darrièras, e s'es
mai per
ment
en
força desvolopada dins las
probable qu'o farà mantas annadas
l'ensemble del mond, a Tolosa, en França e quitaEurôpa, son avenidor es en grand perilh.
Seriá força intéressant d'examinar aici en detalh las
causas d'aiceste
perilh, mas alongariá tròp aqueste article
plan long. Pensi
bastaràn per far
una
—
vivèm
mai
e
ara
qu'apelam
:
Dins
cièrs enôrmes
12
la
mai dins
mièg sègle.
—
ja
seguisson
que
de las donadas mai
que çò
mai aviat
es
caminan
las qualquas explicacions
comprene aquelas causas :
que
«
recerca
un
an
importantas de l'epòca que
Lo Progrès » avança a un ritme
e
las
«
industrias
de
qu'o fasián dins dètz
punta »
fa un
ans
aquelas industrias de punta de mejans finanson
venguts necessaris,
d'un
costat
per
se
�los mejans d'estudis que cal, mas subretot per
poder lançar una tièra d'avions (çò que demanda d'investiments
subregròsses) sens perdre temps a cercar d'argent de
pertot (çò que pot far pèrdre un mercat al profièit d'un
concurrent).
procurar
Los mejans tecnics
e financiers dels Americans son
grands que los nòstres. Aquò importa pas
gaire per l'artisanariá, pas trop dins las industrias de tecnicitat mejana. Es malastrós per nosaus dins las industrias de
punta. Om se bremba çò qu'arribèt dins lo domèni de las
maquinas de calcular electronicas poderosas ont, fa qualquas
annadas, a la Societat Bull li calguèt passar jol contarrôtle
financièr dels Americans, malgrat que lo Govèrn volguès
tant servar l'independéncia francesa dins aicesta tecnica.
■—
enormament
—
mai
L'industria d'aviacion, dins
sos
metòdes de trabalh,
longtemps brançolat de l'artisanariá a l'industria de teenicitat mejana. Alara, èra possible a un engenhaire — cap de
bona valor, ajudat per una manadeta de tecnicians, de far
amb son quite engenh de causidas bonas pel compromés que
tôt dessenh d'avion deu èsser.
Aprèp, mentre que se fasián los estudis, la bastison, puei los ensags de prototips, i
aviá un pauc de temps per modificar l'avion coma o caliá
abans de lançar la tièra. Dins aquels temps benesits, los
Americans comparats a nosaus, èran organizats puslèu trop
que melhor, e nôstras estructuras industrialas mai plegadissas nos permetián de vendre nòstres avions melhor
mercat.
Ara, pr'aquô, es una dèca tan granda per un avion
d'èsser tardièr que d'èsser marrit, que, de tôt biais, sera un
autre que se vendra. Los Americans son estats los primièrs
a se trachar que de maquinas electronicas permetián de s'engardar tanben de causir trop lentament e de s'enganar dins
sas
causidas. Aicestas maquinas foguèron perfeccionadas e
faitas poderosas mai e mai. Ara son apeladas « ordenadors ».
Servisson a calcular, preveire, causir entre mantas solucions,
de governar las enlrepresas. Permeton de far dins un clucar
d'uèlh de calculs o d'analisis que, sens élis, aurián deman¬
dât de meses entièrs. Mas bastarà pas de comprar d'ordena¬
dors (e son fort cars) : totis los tecnicians e gestionaris de
nòstra industria, lor caldrà aprene de « pensar en termes
d'ordenadors », falta de que lo melhor d'elis lor serà pas
mai util qu'un ski de corsa a un tirasson. Aquel biais de
pensada benlèu serà encara mai dificil d'obténer que los
a
—
ordenadors elis-metèisses.
13.
�DIFERENCIA DE TECN1CITAT ENTRE AMERICA
E FRANÇA :
LO BOEING 747 E L'AIRBUS
Per ensajar de mostrar la diferéncia de capacitats exisdins las industrias d'aviacion americana e francesa
anarem examinar dos
exemples tôt frèscs :
tentas
1°) Lo Boeing 747
:
En America, lo 15 d'Abrilh darrièr, la societat
decidiguèt d'entreprene
Boeing
la mendra ajuda de l'Estat —
de bastir un avion immense de 4 reactors, lo
Boeing 747. 0
faguèt crenta qu'un de sos màgers competilors (Lockheed e
Douglas) o faguès abans ela, e li prenguès lo subregrand
mercat que prevei
per aquel avion.
dels
—
sens
Aquel, levarà 400 o 500 passatgièrs (segon l'escartament
sètis). Son pes serà 300.000 kgs. Farà d'escorregudas de
10.000 kms
a
950 kms/ora.
Lo 747 serà
tan grand (serà l'avion mai
grand qu'a pas
jamai existit) que Boeing caldrà que bastiga de talhièrs especials per l'assemblar. Sos jos-ensembles, que seràn faits
dins plusors talhièrs escampilhats a de
centenals de legas de
distància, seràn trop grosses per viatjar d'aqui al lòc d'assemblatge ni per l'estrada, ni pel camin de fèr, ni de segur
per d'autres avions.
Malgrat totis los problèmas
presa,
—
necessitarà
un
francs nuèus
que pausa una tala entreinvestiment presat a 10 miliards de
—, Boeing a près l'engatjament
de liurar los
primièrs avions, a plèc, en Setembre de 1969 ! La tièra sortirà, sens practicament qu'aja agut de prototyps, tanlèu lo
començament de 1670, a la cadéncia de sèt avions per mes !
Dins lo metèis temps Boeing contunha de bastir,
cadéncias de 8 a 10 per mes, très autres
a
de
tips d'avions de
passatgièrs, dont lo mendre es lo famós Boeing 707, disent
pas res de sas produccions militaras e de l'esfòrç d'estudis
que fa per ensajar de ganhar la competicion
que
se jôga
entre el e Lockheed. De saber
que bastirà l'avion de passat¬
gièrs supersonic american, que levarà dos côps mai de mond
que
pas
14
nòstre « Concorde
30 % mai longas.
»
e
volarà 30 % mai aviat
sus
d'esta-
�2°) L'Airbus
:
Dempuèi doas
companhiás
annadas, Air France e plusors
an fait assaber
que lèu lor
farà besonh un avion per levar 200 a 250 passatgièrs sus
d'estapas de 1500 a 2000 kms a 900 kms/ora. Encara qu'aiceste dessenh siâ força mens ufanós que lo del Boeing 747,
cap de firma francessa a pas quitament ensajat de lo finan¬
çai Prometedor qu'es ça que la, l'Estat mostrèt
qualqua
autras
o très
europencas
velleïtat d'o far.
Mas,
solidar l'entrepresa (l'inla nòstra), e
pus granda,
França prepausèt a Englatèrra de lo bastir en comun, en
cargant caduna d'una mitât d'avion una firma francesa e
una
englesa. D'acòrdi. Mas, aprèp sièis meses de negòcis
aqui que los Engleses se trachan qu'un de los avions, si lo
grandisson un bricon, fariá l'afar (çò qu'es pas verai), e de
nos prepausar
de lo comprar. Lo dessenh d'Airbus (atal se
disiá) ne moriguèt sul còp. Air France e la British European
Airways comprèron d'avions americans.
De tôt biais èra mal partit lo dessenh : las firmas encargadas de lo bastir aurián exegit per çò far dos ans de
mai que Boeing per lo 747 ; valent a dire qu'e mai l'operacion Airbus foguès estada lançada,
los Americans (avián
plan vist que lo mercat per aiceste avion existissiá vertadièrament) l'aurián pogut bastir e vendre mai lèu que nosaus, e
mai en començant aprèp.
per
despartir lo còst,
per
dustria englesa es pel mens tan malauta coma
dins l'espèr de dollar a l'avion una practica
Conclusion
:
Atal donc l'industria tolosana mai rica e nova es plan
malauta. Lo Miègjorn tôt entièr ne patirà d'aitan mai que i
a
d'autres talhièrs d'aviaeion a Bordeu (Dassault), Tarba
(Morane), Marinhana e Cana (Sud Aviation).
Ça que la lo Poder crei o fa semblant de creire que tôt
va plan. Tôt çò qu'imaginèt per afavorir la « vocacion aerôespaciala » de Tolosa es d'i far venir un organisme d'Estat,
lo « Centre National d'Etudes Spatiales », e una escòla d'engenhaires. Es pas aquò que balharà força trabalh a la populacion.
Que lo Poder s'engane o nos vôlga enganar, las estadisrason, que môstran una chifra d'afars
creissent, quitament l'an passât, se trachant pas que lo tra-
ticas li semblan donar
15
�balh
dètz
d'uei,
ans
e
per
que
i
aquela industria, résulta de dessenhs de fa
a pas ara
de dessenhs bastants per las
annadas que venon.
Atal
se
farga
una
situacion
parièra
la dels Cantièrs
de sa « Force
res d'aqui al jorn
a
Navals. Estant totjorn desamonedat
pr'amor
de Frappe », lo Poder, probable, farà
pas
los caumaires davalaràn dins las carrièras en cridant per
de trabalh. Alara sera trop tard
per una solucion construcque
tiva.
Ara n'i
a
encara,
de solucions constructivas
:
l'avenidor immédiat. I a dos o très prototips
que ja vòlan e donan d'espèr de s'exportar plan,
mas caldriá que lo Govèrn
consagrès un pauc d'argent per ne
començar una tièra. Aquò donariá un relambi a l'industria
per se « mètre a l'ora de l'ordenador », çò qu'es una néces¬
sitât vitala per resistir a la concurréncia americana.
—
per
Per l'avenidor mai alonhat, cal diversificar la monôindustria tolosana de celulas d'avions, en butant de firmas
—
d'equipament
e
tanben
tar
en
a campar
de talhièrs dins lo ròdol de Tolosa,
i fasent venir d'autras industrias.
Lo Poder ja se pòt pas gaire excusar de saber
pas facilil'industrializacion de las régions pagesas dont los abi-
tants
ara
son
seriá encaîa
gion ont
a
trop
mens
planis
pel
trabalh
del
campèstre. O
de daissar morir l'industria dins
capitat, subretot
una
ré¬
industria coma la d'aviacion,
estapa importanta sul camin del
una
dont l'avaliment seriá una
al jos-desvolopament.
retorn
La
drèit a
politica capitalista de daissar-far del Poder mena tôt
l'acamp de tota l'activitat economica a Paris e dins
l'Ubac, prèp de las confinhas dels autres païses industrials
del Mercat Comun, — Occitània reservada
per venir mai e
mai un lòc d'abitacions
segondàrias.
Segur que nos cal pas grasir aquò !
Renat PERINEAU.
(1) Avis de la Section Industrie et Commerce sur le
Région Midi-Pyrénées.
(2) Contribution à l'étude de l'emploi dans la région
Midi-Pyrénées et en Haute-Garonne (Centre de Productivité
de Toulouse, Décembre
1963).
rapport du Préfet de la
16
�LA FIN DE LA SALA
ÇOI
^
«
parets
ara
tornat
a
Decazeville
la
».
Sala.
Ai
de totes los ostals
plôu pas mai la
Los
son
d i
s o n
Cairada. Las
enfarnissadas de colors frescas
posca del
lors veirinas nòvas.
que
Francimands
davalada la carrièira
lusisson de totas
encara mai aval la joielariá.
carbon. Los magazins
Mai que totes lusis
son reng de capitala regionala,
locala. Las plancardas del S.I. se quiIhan a cada caireforc per afiscar la vocacion toristica del
païs qu'es pas pus « Negre ».
La carrièira Cairada, una mena de « Stalin Allee » coma
«
Decazeville
proclama la
dins
un
»
vol téner
premsa
Berlin de roïnas.
De roïnas a la Sala. Benlèu pas encara. Se
la carrièira Cairada e sègre las andronas. Aqui
cal tirar de
los ostalets
negrèjan encara, los contravents pindôlan, las veirinas dels
magazins son grisas o ranteladas. Oc, Manciet e Castan, vos
sovenètz ? Aquel cafeton qu'anèrem beure. Roqueta i èra
tanbèn. Lo curât e l'autre. Manciet cantava : a Les enfants
s'ennuient le dimanche ». La patrona, una femnòta sola, nos
prenguèt dins la rèire-sala. Pas per
pregària.
parlar d'amor,
mas
de
del cafeton es condemnada, la manada es
rosselós amb lo sagèl : « A vendre ; s'adrea Men X, asseguraire... ».
Manciet, Castan, Roqueta... E los autres. Quora torna-
Uèi la porta
tirada. Un papièr
çar
rem
a
la Sala ?
Del café se va a la glèisa. Es la costuma de Roergue.
Aqui lo S.I. a plan fachas las causas. Una plancarda tan
nauta que ieu : « Vistalhatz
los catòrze caps d'òbras de
Gustave Moreau...
»
d'ôbras : las estacions del Camin de crotz.
Moreau pintèt un camin de crotz : un Nôstre
una domaisèla, de cosses nuses ermafrodits. Se
compreniá ben pro qu'un camin de crotz aital podiá res que
trobar sa plaça dins la glèisa de « Decazeville ». Es talament
negra dedins e déféra aquela glèisa. E las estacions son pinCatòrze caps
Oc ; Gustave
Sénher coma
17
�doladas pro naut, que degun las pòt pas
veire. Solament
solelh tôt còp jòga sus una espatla blanca
o sus l'arc
seda d'un cèl...
lo
de
De la Sala a Aubin. « Vistalhatz la Descobèrta, los escalièrs ciclopeans ». Brave S.I. de la Sala, aqui
que comptam
d'amies. Mas quant de temps encara la Descobèrta fumarà ?
Perqué la Descobèrta fuma de
totes
los
gases que
fusan del
carbon.
Aubin aval. Lo Fort. La Glèisa. Consi
anar
veire dins la
glèisa lo Crist Bèl d'Aubin ?
Aqui
de « Stalin Allee » per Aubin. Las colors de
demoradas tristas. L'ostal de la Comuna es
tôt acaptat de suja encara. E benlèu
que dedins tanben la
Republica es mascarada. Pr'aquò segon Alexis Monteil es
dins Aubin que la Republica se mantendriá alara
que pertot
èra perduda.
pas
las parets son
Non
qu'anèri
la glèisa. Un amie car me recebèt al
parle e escriga l'occitan
tanplan que ieu). Lo seu nom es Quintard e se lo cor vos
ditz, trobaretz un estudi seu sul problèma de la Sala dins
seu
«
ostal. Pas
un
pas a
occitanista (e mai
Les Cahiers du Communisme », n° 5, mai de 1962. Per
dire de qu'es aquel òme. Longament parlèrem tôt lo ser.
vos
E per
d'unas causas nos endeveniàm. E per d'autras
ganhàvem. Aqui la résulta de la nòstra conversa :
re-
LA FIN DE LA CAUMA GRAND.
Après la
grand de 1962 que boleguèt tant tota
malastrosament foguèt per d'unes un
» d'onor,
pensi aqui a l'amassada de Rodés
un acôrdi
foguèt lo 19 març entre los Sendicats e los Carbonatges de França. Aqui çô que foguèt decidit :
Occitània
« baroud
cauma
mas
que
—
—
las carbonièiras de la Sala
barrada seriá retardada ;
—
—
a
pauc
se
barravan,
de garentidas serián donadas al
seriá
«
reconvertit
mas
personal
aquela
que
pauc
» ;
èra la C.E.C.A. (Comunitat
Europenca del
l'Acièr) que demandava la barradura de las
carbonièiras, es aquela C.E.C.A. que pagariá las somas necessàrias per aquela garentida, e aquò
pendent très ans ;
aquel acòrdi fariá jurisprudéneia s'èra necessari de
barrar d'autras menas dins los
païses de la Comunitat ;
—
Carbon
—
18
coma
e
de
�las
—
menas
de fèr que son pas
amenaçadas d'èsser barradas
son
tèissas
garentidas
que per
nacionalizadas
cercan
d'obténer
e que
las
me-
la Sala.
LA RECONVERSION.
Lo primièr de
la Sala 2540 menaires.
—
—
Lo. primièr de julh seràn solament
trabalhan
—
genièr de 1961 i aviá dins lo Bacin de
450
los
que
aqueles
me¬
:
la Descobèrta.
a
Donc
ne
manca
2090.
Que
son
venguts
naires ?
500 son partits dins d'autres bacins e aquô se comprén seguits de lor familha, çô que fa una pèrdia per tôt
lo païs.
500 son estats « reconvertits » sus plaça.
1100 son estats licenciais, meses « à la retraite » o
cauman (110 caumaires).
—
—
—
LA RECONVERSION SUS
PLAÇA.
I aviá doas
possibilitats :
l'argent de la C.E.C.A. favorizar las entrepresas en plaça que auriân emplegat
de menaires licenciats.
Mas una societat locala qu'emplega de menaires licenciats
tôca pas cap d'ajuda de res.
Al contrari tota societat parisenca que voliá s'in»talar tocava de primas d'ajuda de pertot.
Lo problèma se complicava perque se Aubin aviá una
municipalitat comunista, las autras municipalitats del Bacin
èran socialistas. La municipalitat d'Aubin refusava d'exonerar de las patentas las entrepresas que s'instalarián, mas lor
prometiá d'assegurar la viabilitat e l'aiga e los toats. Las
autras e subretot Cransac donavan un avanci de 400.000 F.
—
amb
—
e
exoneravan
lièrs
de las patentas.
La F.A.M.E.C.A., societat que fabricava d'aparelhs ostase montèt a Cransac e prenguèt quicôm coma 150 me¬
naires.
fabricava d'aparelhs de caufar
Aubin, sul planòl de las b argas,
còp èra s'èra passada la cauma qu aviá inspirât
La C.T.A., societat que
per
aire puisât se montèt a
aqui que
V. Hugo
un
e
Zola (Germinal).
19
�PRIMIEIRAS DIFICULTATS.
Cada menaire
—
reconvertit
perdiá
:
10 % de
son
salari,
—
(suenhs
los avantages
a
de la Seguritat
Sociala
de las Menas
gratis),
los avantatges de là CAROM a 50 (es a dire que la
retirada coma obrièr li seriá acordada a 65 ans, alara que
los menaires la prenián a 50 o 55 ans),
—
lo carbon
pel caufatge, la prima per se lotjar.
personal de comanda d'aquelas entrepresas èra de
Personal importât : quadres, contramèstres. Los grands
patrons coma lo sénher Guiblet de la C.T.A. demoravan a
—
Lo
Paris
en
amont.
Los menaires avián seguit totes una formacion accelerada. Mas los pus jovents avián 35 ans, e la mejana 43.
D'unes èran malauts (silicòsi). D'autres èran estats accidentats.
Mas los patrons
d'aquelas fabricas tocavan de primas
aqueles menaires reconvertits e los gardavan. Puèi es de
se demandar se los
patrons èran pas venguts s'instalar dins
lo Bacin de Roergue solament per tocar aquelas primas,
puèi per tôt plantar aqui, en disent que l'afar pagava pas.
Tanben las H.B.A. (Carbonatges del Bacin d'Aquitània)
an abandonat
ara lo
principi de la reconversion. Cada me¬
naire serà licenciât amb una prima de quicòm coma un an
per
de salari.
PERIPECIAS.
En 1965, la F.A.M.E.C.A. diguèt que l'afar èra
rendable, pleguèt. Mas una autra societat venguèt,
pas
la
S.O.T.R.A.M.
En 1966 la garentida de 3 ans promesa per la C.E.C.A.
s'acaba. Es a dire que las primas pagadas a las societats de
la Comunitat venon pas mai. Alara coma las societats an
pas
mai d'interés
sacar
defòra per «
emplegar los reconvertits,
rendabilizar ».
a
cercan
a
los
SUL PLANOL DE LAS FARGAS.
Aquô comencèt
a
la C.T.A. Lo sénher Guiblet
de Versailles mandèt una letra en febrièr de
mandar als reconvertits de causir :
20
en amont
1966 per de¬
�la mitât se'n
o
—
van,
la fabrica trabalharà
mieg temps amb totes.
Aquel sénher Guiblet aviá d'ajuda de pertot. Per manténer sa fabrica li donavan pro temps per pagar las cotizacions socialas. Fasiá pagar
de sabatas als menaires, e
pr'aquô las pagava pas puèi a la fabrica de calçaduras, etc...
Los reconvertits volguèron pas dire de òc e a la débuta
d'abril decidiguèron la cauma illimitada.
Aquò foguèt la misèria a Aubin. Demorava qualque
argent de la solidaritat de la cauma grand. La municipalitat
votèt quicôm per cadun. Las caissas de las escòlas publieas
demandèron de prene a gratis los enfants dels que fasián la
o
—
cauma
las cantinas.
a
Oc, lo P.N.O. mandèt quicôm. Mas tôt
d'abril los
concernits
fin. Lo 22
a una
quadres de la C.T.A. que els d'un biais èran pas
tornèron prene lo trabalh e 10 obrièrs los se-
guèron.
Lo 24 d'abril
«
baroud
»
se
faguèt
una
manifestacion
a
Aubin. Un
d'onor de mai. Un fum de mond.
Mas lo 29 d'abril, 70 obrièrs èran
al trabalh.
ganhava. Sus 150 reconvertits qu'aviá
demorava la mitât, çô que voliá.
E puèi los que son tornats al trabalh, cap es pas mai
sendicat e son entre las mans dels quadres forastièrs.
Lo sénher Guiblet
près, ne
Los
autres.
esperant,
en
los
a
14 que espèran que, se son
plan braves
Versailles
per
tornar prene.
Autres 14
E los
o
N'i
lo sénher Guiblet lor escriurà de
son
al caumatge sens espèr.
autres son
dins las entrepresas
ont
pôdon. A la
del païs
que
«
elas
Vieille Montagne »
jamai tocat
an pas
res.
Aqui. Ai
Castan,
una
una
lagrema dins
lagrema que
l'uèlh,
coma
m'escriu l'amie
m'empacha de veire la realitat.
L'AVENIDOR.
lo plan :
Organizar lo torisme.
A Cransac, dins las fangas negras del carbon se farà de
termalisme coma a d'Acs. E benlèu se sèm braves, bra¬
ves, Pompidor farà montar una acièria a l'oxigèn.
Es remirable segon
—
—
Cal desenclavar.
21
�Vallourec (tube
Vieille Montagne »
«
païs. Es
una
de métal) benlèu partirà. Mas la
aquí òc ! L'acid sulfuric crema tôt lo
fabrica que pòt prosperar dins un desèrt.
Benlèu...
Una
lagrema, cresètz
pas
?
Joan BODON.
A
T
La
BARCELONA
0 miracle de la perdurança
faissisme de las annadas 30
primièra
d'un Regim
es degut
a
politic nascut
una
tièra de
del
causas.
l'obstinacion d'un òme, sens ges d'ideologia, que
foguèt de durar, coma que siá, en se contradisènt,
mentissènt, enganant, corrompènt ò éliminant sos adversaris. Mas
dos factors majors l'an
ajudat : primier, la complicitat exteriora
d'unes interesses, majament del Pentagòn desirós
d'implantar de
basis a quin prètz que sián per la sieuna estrategia
mondiala ;
segond : la terribla leiçon de la guèrra de 36-39. Aquela guèrra
politizèt los païses ispanics en dos blòts antagonistas, e finida la
guèrra, la repression foguèt implacabla. Los vençuts que s'eisilhèron
pas foguèron meses en preson ò assassinats. Un exemple entre
mila : lo del Municipi de Taradell, vilatjon de 2.000 estatjants
près de Vie. Durant lo période republican de la guèrra, lo pri¬
mier cònsol de Taradell amb
coratge, empachèt sus lo territòri de
la comuna tôt delicte d'en
part dels elements descontarrotlats que
saquejavan las rèire-gàrdias. Demorèt puèi al sieu. Se pensava,
benlèu, que seriá mercejat ò que l'oblidarián. Foguèt fusilhat el
e mai onze
autres, un còp la guerra finida, après que sián estais
jutjats per un « tribunal légal » !
sa
es
sola ambicion
Es gaire malaisit de
comprendre coma un côp sortits de
los que ne sortiguèron — desmoralizats e terrorizats,
generalament, abandonèron la politica del temps qu'una molonada
d'argusins conoissián ges d'empacha a lor accion. Passadas las
primièras annadas, l'accion de la policia mcrmèt. La paur qu'inspirava bastèt per assetar lo Regim : èra venguda son atot lo mai
eficaç.
preson
22
—
�UN DINAMISME NOU E VESEDOR.
Mas la situacion politica e
contarròtla l'Estat Espanhòl —
sociala, dins los territòris que
especialament los Païses Catalans
e Euzkadi
es intrada
despuèi quauques ans dins une fasi de
fluidesa e de dinamisme plan vesedors. Ça que la, donat l'estructura especiala de l'Estat Espanhòl, aquel dinamisme non pot aver
de mejans de se manifestar normals e mai o mens pacifies, coma
arribariá dins lo cas d'autres païses de l'Euròpa occidentala. Un
fach politic quin que siá que dins aquels païses a una importància
relativa, aicí pòt n'aver una fòra mesura. D'aquela sòrta, comparar la « sortida en carrièra »
de l'avesque de Frejùs o d'Ais e
d'autres prèires, dins una manifestacion de protèsta per la crisi
economica d'Occitània, amb la manifestacion de prèires a Barcelona al mes de mai, a pas ges de sens. Dins un cas riscavan pas
res, la populacion onestament informada pels mejans de difusion
sabiá exactament de qué se trachava. En cambi a Barcelona lo
liurament pacifie d'una letra al cap de policia de la brigada
«
politicô-sociala » se convertiguèt en escàndol que tôt lo mond
sabon, en la vesion publica d'una policia descadenada satonant
—
sadicament d'òmes que se
defendián
pas
al mitan de la carrièra,
après, l'injuria d'una vergonhosa campanha de premsa e de
televesion, sens cap de possibilitat per las victimas de repòsta e
de defensa, sens poder explicar lors intencions e lor version dels
e
fâches
a
la
populacion.
AL MIEG D'UN POBLE
SCIENT1FICAMENT ALIENAT.
Saber de qué e consi pensa la populacion dels païses ispanics
plan impossible. Cal pensar que fa trenta ans de las darrièras
eleccions liuras. Lo pòble, lo grand mut, sovent sens instruccion
(50.000 drôlles sens escôla a Barcelona...), que durant mai de
vint-e-cinc ans patiguèt l'embrutiment de detz o dotze oras de
trabalh per jorn, e sobre quai s'experimentiguèron scientificament
los mécanismes modems de l'alienacion de massas : premsa, fotbôl, telè, consi pensa, consi reagirà deman ? Ara lo vesèm en
général pacifie, boïn, aparentament indiferent. Pr'aquô la consies
deracion de l'influéneia que quauques jorns de televesion aguèron
dins las eleccions francesas presidencialas sobre un electorat que
semblava aparentament despolitizat, nos
pensar
precau-
fa
amb
quina importància actuala ten 1 antic e poderós movement anarquista. Lo partit comunista obtendriá en
d'eleccions lo percentatge de votz qu'obtén dins los autres païses
latins ? Quina fòrça pòt aver la democracia crestiana ?
cion.
Degun
sap pas
23
�INTEGRAT E ETEROGEN
siá ensag d'analisi, l'objectivitat e l'onesteobligan a pausar doas consideracions : la primièra es que en
parlant dels Païses catalans, avèm de pensar a lor integracion actuala forçada, mas reala, a Espanha. Podèm nos mòure son que
dins lo quadre de la politica espanhòla, e de pauc nos serviriá
que la granda majoritat del pòble catalan foguès partidària d'una
democracia parlamentària o d'un Regim socialista, se lo que ten lo
poder en Espanha, oligarquia o pòble, voliá saber res d'aquò.
L'autra consideracion, es l'actuala eterogeneïtat de la populacion dels païses catalans. Cal pensar que un tèrç de la populacion
son
d'Espanhòl^ establits despuèi 1939, per la majoritat josproletariat miegjornal, paubra gent desrasigada qu'es venguda en fugint literalament la fam, gent en général pas anticatalana, mas
que se poguèt assimilar qu'en proporcion petita, — l'objectiu clau
de l'imperialisme franquista foguèt de sebelir una Catalonha sens
defensa sota aquela bassa de mond del defòra. Son los « altres ca¬
talans » del libre de Candel, que lor destin e comportament futur
es una inconeguda. L'autra part
de la populacion immigrada a
una significacion totalament diferenta.
Representan un factor colonialista plenament conscient de sa mession istorica
:
la destruccion de la lenga e de l'esperit dels Païses catalans. Son la totalitat dels membres de la polîcia, armada, fonccionaris de l'Estat
e beneficiaris dels privilègis que la situacion comporta. Amb lors
familhas forman una massa considerabla de populacion. D'autre
band, cal dire que se los Catalans renegats e netament collaborators son gaire, la majoritat semblan vegetar dins
una mena de
Abans de quin que
tat
nos
me'n fotisme » inconscient. Son las
d'alienacion que capitèron amb eles
«
UNA GENERACION
victimas
(al
mens
de
per
las
tecnicas
ara).
:
Davant aquestas parts enemigas o passivas de la populacion
s'arboran los elements actius del jòc istoric
los Catalans
:
conscients e los elements dinamics d'origin espanhòla. Eles for¬
man
l'oposicion al Regim,
son
los actors
e
los supòrts dels dar-
rièrs incidents.
Un
còp considerats aquels factors preliminaris, l'actual dinapolitic als Païses Catalans se deu a d'unes fâches prigonds,
istorics, que passan lors actors. Lo primièr facli es lo tuèrt de
generacions. Cal pensar que la part majora de la populacion
los òmes de mens de quaranta ans — participèron pas a la
politizacion de la guèrra, e d'un biais mai o mens conscient, pre-
misme
—
24
�consciéncia
jorn per jorn de l'anacronisme déstructuras bafòrça e lo privilègi, creadas a l'epôca de l'hitlerisme, e
en
plena contradiccion amb la dependéncia economica de l'Euròpa liberala e capitalista. Per aquels joves qu'avián vint-e-cinc
ans en 1956 e que ara pôdon viatjar, apreciar
lo nivèl de vida
europenc e mai per quauques uns vesitar los païses socialistas, la
societat immobilista entretenguda pel franquisme, la corrupcion e
lo ruscle d'argent d'aquels qu'a bêles uèlhs vesents entretenon la
misèria materiala e morala del pôble es venguda un non-sens insusportable. La repeticion ad nauseam. d'una propaganda estereotipada suis crims dels Roges e suis benfachs del Caudillo es sens
non
sadas
en
la
presa sus
eles. Cadun
l'anticomunisme
sap que
dins
l'U.R.S.S., amb Cuba
e
lo regim
que se
fa pòrta-votz de
amb
aquel continent, fa de comèrci
amb lo diable se li convén...
Aquò empacha pas que tota demanda de liberalizacion se
a la repression brutala dels argusins e mai se a cada butada
lo valat se cava que mai entre déstructuras socialas fossilizadas e
una joventut que mai o mens conscientament las mespresa.
tusta
UN PODER
QUE TRANTALHA
:
reala del Poder. Lo
lo poder qu'es son
Lo tresen fach de basi es la flaquièra
vièlh ôme perd vesiblament sas facultats, e
lèi
buta,
Se
del
domèni public. Monarquistas de tota mena, catolics reaccionaris,
pseudò-sendicalistas, pseudò-falangistas, prenon posicion davant
s'aflaquis de jorn en jorn, encara que segon una
istorica plan conoguda, aqueste aflaquiment se faga a tusta e
amb de régressions e de radicalizacions subtas esporadicas.
descadenan las luchas de palais per s'aprofechar la succession
emanacion
los uèlhs ieratics de l'òme
vièlh
que se
cala.
desprovesida, la dels
de protèsta, gaire de mejans de
policia es ferotja. Aquela policia
pr'aquò non pòt agir amb la facilitât que o fasiá fa quauques ans,
lo Regim es plan sensible a las campanhas de premsa internacionalas e als empaches que trapa dins sa pretension e s integrar a
Euròpa sens modificar las estructuras, e ten interès al mendre
escàndol possible. Aqueste relais de la policia, o aprofechan força
per exemple los obrièrs.
Fa quauques ans una temptativa de
comportava l'ocupacion immediata de la fabrica per la
policia e de sanccions plan duras als responsables, mentre que
Per los contrestar,
la classa sociala mai
obrièrs a pas cap de possibilitats
contralucha legala e contra ela la
cauma
ara
ensajan d'adobar las causas coma que
temps en
favor de las
siâ, la màger part del
demandas dels obrièrs.
25
�LA GRANDA NOVETAT ES L'OPOSICION
CATOLICA
Los
intellectuals
d'esquèrra,
sèmpre avián
protestât,
de la massa, avián pas
gaire preocupat lo poder e aital per exèmple, l'implacabla cen¬
sura
dels libres se permetiá de laissar
espelir de recuelhs de
poësia « sociala », amb una mespresanta condescendéncia.
Força mai perilbosa, èra la protesta dels mitans catolics se
reclamant del Concili e,
qu'ai mens dins los païses catalans e en
Euskadi an una força granda e
recampan la màger part del clergat
jove. Aquela contesta que pren son sorgent en un grop social que,
teoricament, son los primiers beneficiaris del
Regim, es un
quauqua rèn que pôdon pas comprendre los partidaris del
govern,
e, coma aquò grelha amb
força un novèl anticléricalisme de
drecha que tôrna cridar : los
capelans a la glèisa ! 0 mièlhs :
« Al
Congo » !
mas
coma
grop
minoritari
e
copat
La declaracion publica de l'Abat de Montserrat
foguèt la primièra presa de posicion espectaclosa
d'un element catolic contra
lo Regim ; mas, de fach, la situacion
Ja
pendiá dempuèi longtemps.
1937, lo Cardenal catalan Vidal i Barraquer e
l'avesque
base Mn Mojica se trobèron los solets
capelans iberics per refusar
de signar la pastorala collectiva dels
avesques
la
sostenent
« Crosada
de Franco » (quauques dotzenats de
clergues bases foguèron tanben fusilhats pels « catolics » franquistas). Ça que la,
amb la complicitat de la Curia romana, lo P. Escarré
foguèt forabandit de Catalonha,
expédient qu'a ren adobat, naturalament.
en,
DINS UN CONVENT DE CAPOCHINS
L'UNION DEMOCRATICA :
:
Adonc, çô nòu dins l'amassada del convent dels
Capochins es
pel primier côp revelada, de quasiment totas las
forças democraticas del païs : clergat non reaccionari,
estudiants,
intellectuals, sendicalistas, nacionalistas periferics. Los fâches son
plan conoguts : l'intervencion de la policia e la violacion del
convent. Serà estât, coma
totjorn, la crenhença de l'escàndol inla solidaritat
ternacional
entre
los
qu'empachèt la repression. La
uns
et
los
coinunitat de sentiment
profechèt del climat moral entretengut
per de condicions practicas de vida e de resisténeia
:
lo viure
manquèt, la fum e l'aiga foguèron copadas... Lo segond
jorn, la
policia ne faguèt una digna de la « série noire ». Faguèt
descendre
davant lo portai un
comparsa que quatre poliçons comencèron de
picar amb las « porras ». Los embarrats s'esmoguèron,
nasegèron
26
autres
�s'avisèron puèi que tôt aiçò èra pas qu'una nasca grossierassa.
D'aqueles jorns tanpauc, desfautèron pas las manifestacions per
carrieras davant lo Convent, sota los morres dels cavals de la
polícia. Pel primier còp tanbèn la repression non foguèt çò que
se
podiá esperar : ges de torturas mas solament d'amendas importantas als intellectuals, de detencions e levadas de « quasernets »
e
als estudiants.
DE PREIRES PER CARRIERAS
Maugrat lor impòrtancia
e
:
la tension
que
creèron,
aqueles
Abril e
en Mai per de manifestacions que mantenon l'alen del dinamisme
politic e mai lo conflan. Còp sus còp s'endevenguèron : la barradura de l'Universitat, la designacion del novèl avesque de
Barcelona, castilhan mai, e sobretot la davalada per carrieras
d'un contingent conséquent de capelans joves.
Despuèi l'amassada de Sarrià, los incidents entre « l'autoritat
academica » ò la policia e los estudiants se son multiplicats. Lo
Decan de l'Universitat (lo Castilhan Garcia Valdecasas, òme netament al servici del Govern) odiat pels estudiants, facilita lo trabalh de la policia. Aquesta, pel mejan de las detencions e de la
tortura aplicadas a de reng a tots los caps de las organizacions d'estudiants s'emplega a desrocar l'oposicion segon la tecnica que
dins la prima de 1965, li donèt una tan bona résulta a l'universitat de Madrid. Mas la malaisança generala e l'exasperacion dels
estudiants nos laissan encrèire que capitarà pas gaire.
Es un afar sorn e sordid, aquela nomenacion de l'avesque
castilhan. Dieu solet sap, amb los responsables, las pressions que
deguèron faire sus Roma los governaires espanhôls per desrabar la
décision. L'article paregut dins « Lo Monde » e signât del P. de
Montserrat ditz ben tôt l'amarum dels catolics catalans. Maudespiech las letras de protestas e las comitivas qu anèron al prélat
li demandar la desmession, lo 19 de Mai aqueste preniá pos¬
session de son sèti en la catedrala de Barcelona, investida militarament per la policia, dins un climat electrizat. L imne a la \ erge
de Montserrat tre entonat foguèt segat en bruelh pels poliçons que
matraquèron los cantaires als quites pès de l'avesque e de 1 autar
major e ne retenguèron una dotzena.
En consequéncia e pel tresen còp, la part mai representativa
del clergat catalan demostrèt publicament la desconformitat sieuna amb lo Regim e amb la ierarquia mesa en plaça pel Regim. I
a quicòm de cambiat que,
despuèi cent ans, lo pòble aviá pogut
identificar lo clergat amb la drecha e la religion amb 1 aparament
eveniments
son
encara
estats
trespassats en intensitat en
27
�de
l'injustícia sociala (e
lo résultat
la Glèisa). Aquel
se ne sap
cion de la classa obriera
per
:
la totala desafec-
estament, entreten-
lo sistèma de Franco, e mai butât a l'extrèm, es vengut
d'insusportable pels prèires joves, filhs del pòble.
incidents interns entre aqueste clergat e la
ierarquia Iranquista
gut per
quauqua ren
Los
nombroses los darriers ans, mas estèron mai ò mens seFin finala que l'estudiant catolic Boix « avoèsse
», après
quaranta uech oras d'interrogacion, qu'èra membre d'una celula
son
estats
crèts.
comunista
aquò faguèt crebar lo pese ! Un centenat de capelans,
representacion de força autres, decidiguèron de portai- una
letra de protesta al
cap de la seccion politica de la policia
lo catalan renegat Creix ! — mas la
responsa es conoguda
:
los clergues son estats marridament
batuts, davant lo mond, al
bel centre de Barcelona. Aital dins la tan catolica
Espanlia de
prèires se passèjan per la vila amb lo cap embendelat ! Jamai lo
cinisme
e
digam la logica ! —- d'un Regim que se vol catolic
en
—
—
es
anat tan
luenh.
E ARA ?
E ara se cal demandar
çò que se'n pensa la massa. Malament
messorguierament assabentada pels jornals, la radio, la telé, lo
vièlh reflèx anti-clerical dels latins
jôga en plen contra los
curats. Lo sentiment général ? la contentesa
que per un còp ajan
e
recebut !
Aqui una de las rasons de se mesfisar de l'avenidor, ara encaminat, de Catalonha : la pregonda ignòrancia del pòble dont
conoissèm las encausas. Se deman i a
per nòstre païs la possibilitat d'un governament démocratie, coma son
pòble, que quand
dòrm pas viu pel fotbôl e « los toros
», poiriá passar de l'irresponsabilitat a la responsabilitat ? S'aprepararián pas la Republica
de 31 ò la Republica de Weimar ?
Maugrat tôt quauqua rèn de nòu e de grand se passa en Ca¬
talonha. Lo dinamisme istoric a tornar
près vam, un processus ir¬
réversible e inacabable a
començat. Es confortant de vèire quant
n'i a, e sempre mai, que lo tenon d'à ment
per i empeutar los
grelhs de la democracia, de la libertat e del socialisme.
David CALLOPA.
N.D.L.R.
En seguida
li avèm demandât de menar
—
de Varticle de David Callòpa,
conversa tocant los eveniamb quauques uns dels protagonistas de
l'afar
del convent de Sarrià e de la
manifestacion de 300 prèires
contra la tortura de l'Estudiant J. Boix.
Parla primier J. V., escrivèire, avocat e
poëta, trenta
ment
ans.
28
récents
una
�Coma avètz participât en l'assemblada
del sendicat démocratie al convent dels capochins
Havia donat
—
algunes conferències
a
coneixien. Vàren pensar en mi,
els altres invitats « intellectuals », es a dir,
estudiants
em
de
?
constitucion
la Universitat i els
i hi vaig anar com
sense
tenir-hi
cap
actiu.
paper
I aviá lo dessenh d'efectuar l'Assemblada al Convent de
—
Capochins,
o
foguèt quicòm accidentai ?
s'hauria
Universitat, però la policia feia dies que
lebració. L'únic lloc que trobàrem, fou
En condicions normals,
—
d'haver
efectuat
a
la
volia impedir-ne la ceel convent de Sarrià, i
fins deu minuts abans, tio sabiem el lloc encara.
Quina importància cresètz qu'an e auràn dins la situacion
politica del Païs aquests incidents e l'escàndol que n'a dérivât ?
Té diversos aspectes, la història dirà quin d'ells es el
mes
important. Hi ha el fet que els problèmes dels estudiants :
sindicat lliure, reforma de la Universitat, etc, han sortit al car¬
rer. S'ha vist el que podria ser la Universitat del futur. Uanècdota
clau, per a mi, fou la lliçô del Dr. Rubió, improvisada a petició
dels estudiants i que va durar 20 minuts, sobre la importància
de la cançó i el seu lligam amb la realitat. A l'edat mitjana, di¬
gue, les cançons mes populars eren cantadas amb lletres diverses,
i dins el convent, durant el setge de la policia,
els estudiants
varen fer el mateix.
Es va veure clarament que les cançons mes
engatjades eren les catalanes.
—
—
Un segon aspecte, es que per
primier cop un grup d'intellec¬
estudiants, sabent el possible
de la Universitat presuposa la
lliguen clarament amb els
risc, però és que la democratització
tuels
es
del Païs...
aspecte, és que malgrat totes les
presentar els moviments catalans
i burgesos, aquests han demostrat la seva clara
i civica, en complet desacord amb el Règim.
El
tercer
teressades
I
en
finalment hi ha hagut la
tergiversacions incom a
reaccionaris
preocupaciô social
demostració esclatant de la divisió
ultrajats i calumestât « soiels altres
les dues esglésies. Els caputxins han estât
niats d'una manera quasi incomprensible dins un
disant » catòlic. Com diuen els clergues progressistes,
són els que s'aparten del Concili i
tuaciô dels Caputxins va ser el
entre
del cami de la història. L acpreludi de la manifestaciô de
clergues del mes de maig.
Quina reaccion cresctz
—
qu'aguèt la populacion ?
29
�Corn voleu saber-la ? Les
manifestacions al carrer davant
policia no són aci, ni en cap païs, afer per al ciutadà corrent,
i a mes ja sabeu el
que és la informació al nostre pais ! Ara bé,
es un
simptoma sorprenent que mentre la premsa de Madrid, i el
diari falangista de Barcelona,
« La Soli » parlaren en termes durs,
els altres diaris de Barcelona no es vàren atrevir a
dir gaire cosa...
Personalament quina consequéncia aguèt l'afar
per vos ?
La reputaeion de la nòstra
policia es terribla...
Vaig ser detingut très dies com totliom, pero no vaig ser
brutalizat. Després m'han posât una
penyora de 25.000 pss, però
—
la
—
—
he déclarât
insolvència » i ara està en « curs de resoluciô ».
Meti pas en dobte la sinceritat dels sacerdòts
que acolhiguèron al convent, pr'aquò benlèu poguèretz destriar un intent de
capitalizacion cara al futur, de lor accion ? Es a dire, parlant
clar, vos que sètz pas catolic, cresètz en un possible doble
jòc
«
—
organizat
per
la Glèisa ?
Us pue dir que el dia 17 de
juliol, uns trenta intel.lectuals, amb el Dr. Rubió al davant, anàrem al Convent de Sarrià
a
regraciar als Caputxins llur actitud. L'acte fou molt clar i sense
—
equivocs, ni per un instant puguérem veure cap intent de
captació partidista per part
seva. Com digue el Pare Salvador de les
Borges, « els Sagraments estan en els jets i en la conducta, no en
les intencions ».
D'altra part,
els frares
preparen
un
dossier
per a
Vautoritat (— legalment, i no basant-se en un
ment del Concordat entre
Roma i el Dictador
—) sinó
d'una violació de domicili sense ordre
légal de
contra
—
Finalament,
païs ? Cresètz que i
evolucion normala, a
actuala ?
—
coma
vesètz la situacion
recôrrer
aprofitaen el fet
cap mena.
del
actuala
nostre
de possibilitats d'arribar per mejan d'una
un regim politic mai en acòrd amb
l'Eurôpa
a
Es clarissim que ara
estem en
un
moment
de crisi.
al futur, sembla
negativa, las reaccions del Poder son nombroses i brutals.
Aixi per exemple, la
recent lletra de 30 intel.lectuals al
ministre d'informació, protes¬
tant contra la
campanya calumniosa devers els clergues, ha estât
L'aparença
externa,
de
cara
passada pel ministre al Tribunal « d'Ordre Public » ;
çò que vol
dir procès i multes ; els estudiants han rebut
de ferm, expédients
i expulsions, aixi com 68
professors no numeraris de la Ùniversitat ; la nova llei de
premsa, que liberalitzava una llei de
l'any
38 ! ha estât gairebé anul.lada. Perb
per altra part veiem
que
la gent no
s'acoquina ; els clergues lentament van fent conèixer
al Païs la realitat del
que ha passai ; els estudiants continuen la
30
�lluita i aquest
juliol hi ha
reunió per a decidir la
havia passât, amb els esludiants, preparar-se abans de començar el curs académie ! i finalment els obrers pressionen ara
aci ara alla, es a dir es cansen de
dur sobre les seves espatlles el pes del « desenvolupament éco¬
nomie ». Els diaris, en fi, amb el seu rapepieg constant sobre la
successió del Dictador, sols fan que afegir confusió al quadre. I
per acabar, ho faré amb una alt.ra imatge del Dr. Rubió : el dic¬
tador és com un ciclista en plena marxa : si s'atura, eau. I ara
esta en
plena pèrdua de velocitat...
seva
conducta
a
seguir,
cosa que
mai
una
no
★
Lo
segond
dialòg,
es
amb
un
sacerdòt,
lo Paire
J. B.,
vicari d'una barriada obrièra de Barcelona. A trenta-sèt ans, recòrda ben la guèrra civila, un oncle sèu, clergue foguèt assassinat
pels incontarrotlats. Provén de la classa mièja rurala.
Quin objectiu aviá la vôstra manifestacion pacifica
—
per
carrièra ?
En principi, cap de directament politic. El nostre sol
objectiu, era la defensa de la dignitat de l'home, sigui la que
sigui la seva creença religiosa o politica. En aquest cas, la lletra
que signàrem i que portàrem al cap de policia, protestava pel cas
concret de les tortures que havia sofert Vestudiant Boix.
Aviàtz ensajat d'autres mejans per portar la letra, o la
manifestacion foguèt una causa espontanèa, presa en marcha ? Sabètz que los mitans anticlericals « ultra » critiquèron la forma de
vôstra protèsta, amb lo crit famés que fins ara èra patrimôni de
las esquèrras : « els capellans a l'església ! ».
Aquesta pregunta que em poseu, és la mateixa que el Sr.
Bisbe de Barcelona va posar a la comissió de clergues que anà
a
exposar-li els fets. Si, s'havia tramés très cops aquesta lletra aicap de policia, i aquest ni havia respost.
Esperàvetz o crenhiàtz que la reaccion de la policia se
faguès amb la violèneia amb que se faguèt ?
Tal com es va produir no. Jo personalment, vista Vactuació de la policia sécréta que acompanyà la nostra marxa des
la Catedral fins a la « Jefatura de policia » — insults, empentes i
crits
em creia que no hauriem pogut arribar, perd quan arribàrem els policies es desfermàren. Pegaven amb una rara violèn¬
eia, es veia que ens volien fer un escarment, que eus en recordéssim en la nostra pròpia carn. D altre part vàren quedar sorpie—
—
—
—
—
—
sos
de la
durant
nostra
una
mansuetud, ja que no responiem
no vàrem córrer.
als
cops,
ni
bona estona
31
�L'escàndol durèt força temps,
e durant
—
pel
centre de Barcelona.' Vos sètz avisât de
gents de la carrièra ?
Era
—
ció,
reacció molt diversa. La
una
però també vaig sentir
ellos, a ellos ».
sorpresa,
dèien
«
a
Cal suposar que
—
ésser facha
pas
a
aquesta
titol personal,
la
majoria
unes
veus
bon trajecte
un
reaccion
de las
d'indignaespanyol que
era
en
actuacion de la polícia deviá
recèbre d'ordres supeen
mas
riors ?
Us pue respondre a aixb,
perqué un sacerdot gallec, des¬
Barcelona, té dos germans policies. El Governador civil,
per una cadena de radio anava seguint els nostres moviments des
que entràrem a la catedral, i donà l'ordre de « batre a
Vespatlla
i dispersar-los »
però els policies pegaven a qualvesol lloc, inclûs després de finida la concentraciô.
—
tinât
a
Coma la
—
—
médis
sât.
causa
anèt, tornariàtz far la manifestacion ?
Sens
dubte, encara que pel control que el govern té dels
d'injormació, veiem el significat del fet poc clar i tergiver¬
Ai comprés que
segon lo drech canonic, los policiers e
lo Governador aurián d'ésser
excomulgats. O avètz demandât al
Bisbe ?
—
Veig, per aquesta pregunta que no ens heu comprès gaiNosallres no volem
aprofitar-nos del dret canonic, ni del
concordat. Volem integrarnos amb el
—
re
!
legi
poble,
separi d'ell.
Pr'aquò i a una
no
volem
cap
privi-
que ens
—
vòlon
:
vosautres
causa
que
los
vostres
recebètz de sòus de l'Estat
enemics
vos
ne
Espanhòl.
No és cap donatiu ! és una
compensació per
ció (ben justa, d'altra part) dels béns de
l'Església el
Ara bé nosaltres
—
comprenem que
aixb
ens
col.loca
en
la incautasegle XIX.
un
pla de
dependèneia respecte del govern, i assagem de sortir-ne. Intentem,
alguns ja ho jan, viure del treball, i destinar aquests diners de
l'Estat a obres, no de
l'església sinó socials...
Amb
aquestas regas avèm assajat d'esclarir un pauc la
complèxa e variada realitat sociala del Païses catalans. Al costat
de la
complicitat amb lo Poder, o del menfotisme, los grops mai
conscients de la populacion luchan,
per o dire amb de paraulas de
Raimon, « per un temps, per un païs que ja és un poc
».
—
nostre
D. C.
32
�PER I/ESTRANGIER
Estrangîer
ai viscut de
de tant que
la paraula
sota l'erba
que
desaclapa li
mans
m'amolère fins i mots
E
germenèron d'una cleda vueja sota l'auba
espelofits de tant de consentiment
que lis argelàs
dubriguèron lo senhau de nòstra victòria.
Aviàm
sus
la
de
capitat
piada de la primiera casuda
pèira s'espetèt
la fisança di fogaus au fogau de nòstri paraulas.
la
Antau
de
ieu m'arborère dins
ma
canta
qu'en romavatge vers li flumes
qu'avem mirât l'aflat di serres lòng di lònas
tant
crese
En amont, sobeirans
li pòbles s'enauravan
dis aigas cambiadissas
apilats sus nòstra gaug
e lo jorn que cada flume causiguèt son
rai
li sarralhiers levèron la tenda dau matin
Au beu mitan dau cercle, savis dins nòstra rusca
Tiblats de
E
sus
laisseriam
faguèsson de cronicas
que ne
li flumes
que li cronicas se desliguèsson dins
rèis, puèi fagueriam de cantas.
gaug
Ara t'escrive estrangîer dau païs onte
la Mort
li nervis se destilblan
qu'a la débuta di partènças
vida s'aplanta au movement sauput
di rôdas au vèspre
e pique ma costuma subre la dalha di sasons
segant çô que vèn, a flor de civada
ai retrobat que ma
di còlas
Sabe que lo retorn
Sîáu
sensa
movement, me vèn un
flume long
porgis a cada pas
l'aresta reja de la pèira.
que
me
Joan-Loïs
GUIN.
33
�Los
classios de
la
literatura occitana publicats en
tiratges limitats son
mai trapar.
Los manescriches dels autors d'ara
dòrmon dins de tiretas. A manca d'editors benlèu
que de caps d'òbras foguèron pas escriches.
agotats
A
e
se
pòdon
pas
aquela situacion la Societat Anonima (del
OCCITAN
ensaja de portar un remèdi,
capital de 2.800 F.) « LO
ja, aprèp qualques setmanas que foguèt anonciat son
programa, los résultats son prometedors. Lo
public respond a la sonada. Fagatz coma el. Soscrlvètz I
LIBRE
»
En
1966
•
Setembre
que
seràn
publicats
e
:
Joan-Francés
BLADE, CONTES DE GASCONHA. A l'ora
d'èsser reviradas fora França, l'edicion francesa d'aquelas mera-
venon
:
velhas del gèni popular remonta a 1895. Lo tèxt
gascon es embarrat dins
colleccion de l'Armanac de Gasconha. Aie! se baila una
tièra
grands contes epics.
•
Octobre
autor
Joan
BODON, LO LIBRE DE CATOIA. Aie! lo melhor dels
liura çò pus fons e esmovent
qu'escriguèt. A l'uni¬
tradicional dels trabalhs e dels jorns
s'ajustan los grands tèmas d'aquel
romancièrs
vers
:
:
occitans
nos
impossibilitat de comunicacion, solesa existenciala, ôme
mena a aquel cimèl.
Dieu...
e
l'òbra de Bodon
•
Décembre
:
de DIEU, lo reviraire
riquesa
en
—
—
Juli CUBAYNES, SALMES. Lo poëta sacerdotal
en occitan del NOVEL
TESTAMENT, que sa
populara fa l'admiracion dels
occitan
e
ritmes.
en
Cada volum
—
la
primièra, la dels
es
Tota
d'OME
lenga d'una
legèires, s'es gropat
Lo tèxt sagrat ne
pren
présentât jos très formas
una
a
revirar
Dàvid
grandor simpla.
:
Exemplar
sus
papièr offset,
Exemplar
sus
papièr bofant, amb jaqueta de doas colors
cartonat
6 F.
....
13 F.
Exemplar
per
sus papièr
bofant religat balacron (coberta fauba
Bladé, verda per Bodon, pergaminada per los Salmes)
.
MANDATZ VOSTRAS SOSCRIPCIONS A
.
21 F.
:
LO LIBRE OCCITAN
82
Pagatz
vòstras
1192-08 TOLOSA.
libres).
34
soscripcions
LA VIT
-
al
C.C.P.
(Podètz tanben indicar
que
«
LO
pagaretz
LIBRE
a
la
OCCITAN
recepcion
»,
dels
�CALENDAM
POLITICA, ECONOMIA
ACAMP QUATRE DE LA CONVENCiON DE LAS INSTITUCIONS
REPUBLICANAS
<■ Conventions'acampèt
des Institutions
LARépubilcaines
novament
»
Paris li
a
11
12
e
de
julh
C.O.E.A., que n'es fondator,
passât.
i èra
Lo
repré¬
de
non
mond.
guèron escotats amb força atencion. De
segur, èran fach amb l'acôrdi e l'aprovacion
sentât.
sabe quau, sus l'ajuda au tresen
toti dos
cavats
fons, e fo-
Eran
de
Mitterrand,
tractadas
Aquel
acamp,
de
venent après
dos de Paris
après lo Collòqui de
Grenoble, preniá una importància di grandas pèr l'avenidor de l'Oposicion e benlèu de França.
e
un
Se
Lion,
sap
pron
partiguèt la
coma
es
d'aqui
que
«
Fédération
e
qu'es de la Convencion
candidatura Mitterrand,
que gisclèt l'idèa de la
Démocrate
Convencions
et
Socialiste
».
larguèron li
quauquis idèas nèvas — gaire, gaire —
qu'avèm pasmens vistas espelir. Es a la
tanbèn
Convencion
que
lo C.O.E.A. a
butât quauquis uni
de sis idèas-fòrças,
quand sérié que la reconeissènça de la
Région persona civila e de la propietat
regionala. Aquô, de segur, es pas pron,
mai deu parèisser trop pèr li caps de la
Federacion que ne parlan plus ges. Pas¬
mens, çè qu'es fach es fach, podràn pas
dire de non. Es a nosautres d'espiar e
de pas laissar degalhar çè qu'avèm obEs
i
que
se
tengut.
Tôt aquô es pèr vos
dire qu'eriam
força curiés de saber çô que s'anava dire
e decidir dins aqueli dos jorns.
Vos
de
dirai pas, qu'o ai
totis
citar
lo
doblidat, li noms
aqueli que parlèron. Bastarà de
rapôrt de Hubert Thierry sus la
politica forastiera
e
aqueu
que
seguiguèt,
li
e
mai
Era
s'èra
un
necessari,
e
toti
solucions
trobar
tornariàm
clausura.
li
dins
test
son
li
questions
prepausadas,
discors de
pèr permetre,
de rectificar son discors.
«
»,
important, foguèt
la venguda e lo
discors de Gui Mollet. Eriam força que
nos pensaviam, e n'i aguèt un pèr o dire
10 vèspre, que la preséncia dau Secretari
Generau de la S.F.I.O., au côntra-govèrn
que foguèt força
dissabte après-dinnar
Çô
lo
e
a
la
Convencion semblava la retorn i
de la IVa. Pasmens, es se¬
combinasons
gur que
de caire,
amb
eu.
Mitterrand podié pas lo laissar
que crese qu'a pron de trigôci
Lo fach d'èstre vengut a la
Convencion
e
de i
aver
prononciat aqueu
desenant de faire
trop de cambetas e de tirapeus, subretot
que çô que diguèt es greu de consequéncias. Prenguèt acte que podèm plus tornar
a l'O.T.A.N. e que nòstri
rapôrts amb lis
Americans devon cambiar. A dich tanbèn
que l'ideau sérié la desaparicion tant del
Pacte Atlantic coma d'aqueu de Varsovia.
Acceptèt l'alandada a senèstra, tant au
déféra amb l'U.R.S.S. qu'en dedins amb
discors l'empacharà
11
Comunistas.
Çô qu'esperaviam toti subretot èra lo
discors de Mitterrand. Lo faguèt lo dimenge de matin,
e durèt mai de doas
oras. Passèt en revista toti
li problèmas
35
�que se
la senèstra fran-
eleccions
presidencialas.
primier li d'estructuracion de la
Federacion, de son avenidor, de son pro-
important
e
de sis aliganças. N'avèm de rete¬
nir quauqui ponchs, li mai
importants. En
primier la nécessitât de la convèrsa amb
masturbacion cerebrala,
fin finala
10
Es
cesa,
pausan
a
e
eu
a
en
Es
grama,
Partit
Comunista
pèr adoptar
un
grama comun e pèr una candidatura
ca
au
segond torn.
Es
sià
fach
qu'aquò
se
perque i a
de segond
eleccions,
que
siám
ponch
que
unen-
sèmbla
is
encara
l'orator
majoritat
deu
aforti-
pas,
Puèi
parlèt adonc dau P.S.U. Toti li portas
de la Federacion
e
tota
a
es
convèrsa
di
una
Centristas
«
espinha. Una part
opausada
amb
de
»
a
aqueu
tôt acôrdi
partit.
Comunistas, eli, fan d'aquela exclusiva
condicion
contra,
primiera
tas,
dison
amb
aqueu
e
eau
entènta.
e
mai
»,
mestier
de s'entèndre
mond. Lo Mitterrand, escartevòu maucorar degun, ditz que
entamenar
pas
li
caps
que eau
de
dau
pas
convèrsas
«
ni
11 vòtz que se son donadas
UNA OCCITANIA SENS
Centre
mai
en
:
barricadas
sus
amb
Démo¬
fòragetar
eu
catôrze
son
36
mai
la
sis
idèas, pèr
de l'Oposicion
sus
la libertat
donèt
nos
lo refus de la
sus
»,
de Gaulle.
força
de
de l'informa-
cion
(premsa, ràdio, televesion), sus li nason de faire, sus l'educacion nacionala
urgence des urgences »,
sus l'ajuda au tresen mond
que deu èstre
multilaterala e internacionala,
luôga d'èstre bilaterala, coma o vôu ara de
Gaulle
pèr se ganhar sa practica.
«
Çô que sobra d'aquel acamp es que
força idèas nôvas se fargan a la Convencion, e s'alargan d'aqui. Es pèr aquô que
sèmbla
me
de
primiera
importància que
mai presènt e
conegut, e que se i faga ausir. Es pèr
ara
la melhora tribuna
pèr espandir nôslo
C.O.E.A.
tris
i
sià
mai
que
idèas. A nosautres toti de
jogar.
Joan GRIMAUD.
quèrra.
es
de
Comunistas)
cionalizacions que
fondât
Lo comitat de Gueret
vôtz
faire, sènsa enganar
renegar
vers
cap
dissuasion
pè de
franceses, Erau en testa. Morlaix
Paimpôl tanben, Besièrs es
isolât. Lo vin
d'Argeria raja dins las carde Teizà.
•
lo
vejaire
desparti-
ocupat,
rièras
tôt
eau
pèr lis
ments
es
que
PAISANS, SENS OBRÍERS, SENS
1953. Lo mond païsan sembla sul
guèrra
la
Au
qu'es
que
Lecanuet
crate
tota
mai que d'un, de
la Federacion
tant de radicaus coma de socialis-
tanbèn,
lat
de
Li
pas
pertòca lo P.S.U.).
que
tanbèn que toti li
(Federacion, P.S.U.,
de li mandar
e
son
Se parlèt tanbèn
Lecanuet. Aqui, i a
es
d'aqueli que son pas
çô qu'es pas a se¬
nèstra es pas dau côp a drecha, e
demieg
li centristas i a de
segur de bons republicans. Sérié deca
greva de li fôragetar
Comunistas
participacion au
alandadas pèr lo recebre i condicions
que i anaràn, aligats ò associats
pèr la
campanha electorala.
tòca
sa
acampar toti li vôtz
de reaccionaris. Tôt
un
côp de mai,
elegir un Parlament de senèstra pèr faire
puèi d'aliganças e una politica de drecha.
Se
se
es
aisida.
devèn una
pas
lo poder (aquò parèis
çô
ara,
problèma
l'oposicion
que
prene
mond, ni
son
li
e
de
Lo
n'es
confladas de quauquis uni dau cèntre, an
pas donat mai que 45
dau cènt. Adonc
primier,
aurà pas ges
pas
remarca,
auriá amb
de
Se
i
segur
senèstra
pòt vèire de cambiaments.
de
i
contracte
mai
segur
èstre,
pas
pro-
daumatge
pèr lo
torn,
se
guèt
bèn
de ròdols
e
Autre
Govèrn.
pas
bèn
la solucion
e
per
prene
Lo movement
breton.
De
dels
1953
a
es
1960
barratges
la
RES
F.N.S.E.A.
occitan,
mai
cada
vèi
suis
an
camins,
sus
l'es-
que
mai,
lo
retorn
expression
�venguda costumièira del malestar paîsan,
e dels meetings
sens que jamai lo movement tornèsse trapar l'ample de 1953.
Mas de
1961
mai
França assistis
la fin
a
de
julh
sols
lo
;
d'una
las
una
Bacin parisenc se desolidariza
menada pels policultors de
accion
seguida per la païsadels massisses montanhòls. La
batalha, aplantada en julh, mal preparada
en
1962 e folklorica (afaire Joan Gabin ;
los porcèls sus
l'estrada del Torn de
França) reprendra mai seriosa en 1963 :
encara un
còp es Doarnenez, Avenhon
Perpinhan e Montpelhièr ont s'acampan
criticas
zonas
de
12
que
novembre
sabià
ne
doas
de
s'afortissián
vioiéncia
e
l'opinion, la
problèmas agricòls.
Nos
agrada
—
nécessitât
pu¬
regionalizacion
siá
que
abocada
la
:
ont
e
aquela
sus
tantas
coma
dels
rébel¬
maitas,
mas
es
natural
«
novetat
M. Gervais,
que
—
Cl.
Servolin
J. Weil ajan dobert son libre Une France
sans
del quai
paysans, a perpaus
que mai
la presa
De
1946
1962
a
mièg de païsans
paîsan
e
chifras
Las
celeraciôn
dels
de 1946
a
E
las
totas
virtualitat
escasenças
l'accion,
revolucionària
latenta qu'es
mens
dins
e
sens
mai
o
legir tôt lo
long d'aquelas flambadas, lo problèma de
aisit
l'agricultura francesa
lo
caractèr
de
de
aurià pas jamai près
drama
nacional
que,
amb
una
volontat pro sovent abarrejada, cadun
uòi
li
pas
èsser
reconois, ni
tuacion
due
mai
critica.
de
en
ges
de solucion poiriá
vista, al moment que la si-
l'agricultura
dins nòstras
en
França
e
mai
régions es venguda
recensats
en
1955
alara vièlhs de
la
melhor
procès
:
tôt l'ac-
que
680.000 partenças
1954, 750.000 de 1954
observacions
a
1962.
las
totas
coma
prévisions fachas dempuèi s'ajonhon sus
aquel punt que lo nombre de las parten¬
ças pòt pas faire autrament qu'augmentar
dins las annadas
a
venir.
★
movement siá, proporcionalapopulacion païsana en plaça,
important dins las régions correcte¬
Qu'aquel
ment
mai
a
la
en
aquelas
E los joves mai
ornes
dison
del
zar
dins
e
un
:
24 ans, menant un avielhiment de
a
Parisian
dinamisme
tèrra
populacion païsana qu'a totes les observators sembla sens precedent.
ment
paîsan
mil ion
un
quitat la
adolescents
cin
lo
dem-
lo movement toquèt la
que
del tèrç
mai
20
puèi
dels
mitât
de
mai
an
quatre donc.
sus
mai
que
de
sens
que
tròfa.
menada
mond
aquela
mai
es
aquesta refiexion. Sens
consciéncia manifestada pel
la des-
data de tot-
e
cal plan reconóisser
mas
»
rébellion ça que la, e importants pel nom¬
bre d'òmes meses en movement e per sa
e
a
puèi la Liberacion s'es aviat de tal biais
que a finit per prene un anar de catas-
degun
que
tocar los poders
per
blics
lion
ton
un
la paîsanarià capabla
pas
causas
la
manifestaires
40.000
donar lo ton,
van
començament del drama i
Lo fenomèn
jorn
e
nariá paura
lo
Al
populacion del sector agricôl.
la
nòva fiambada de
l'ira païsana.
Coma en 53, Bretanha e
Occitània
faràn
practicament
cavalièrs
a
LO PAIS SENS PAISANS
industrializadas del
Nòrd
e
del
Ba¬
Occitània o
en
Bretanha, aquò's pas signe de santat
ni per l'agricultura ni mai per l'industria
dins aquestes païses. Es signe, al contrari, d'una misèria que tend a se generalique
non
contunhant,
pas
contra
en
tota
rason,
de
populacion cada jorn
un
pauc mai apaurida, mas que se trapa
dins l'impossibilitat de se reconvertir sus
plaça : « Dins las régions pauc industria¬
lizadas, lo cambiament d'estat mena un
desrasigament complèt. Cal que l'escart
dins la paga siá plan grand per compenfixar
sar
a
lo
la tèrra
una
desrabament al
alara que siá pus
genre de vida, o
brica possible de demo37
�quand l'obstinacion cedis a la misè(1). Autrament dich : l'impossibletat
de trapar de trabalh dins l'environa pòt,
dins de païses d'industrializacion practicament nula coma per
exemple la
montanha occitana, retardar la fugida de la
populacion païsana, la résulta finala de
rar
ria
»
la crisi n'es pas mens
indefugibla.
avenir
un
del
la tèrra
a
avesinat
per
e
s'acabarà dins
la
despopulacion
Despopulacion generalizada, que la crisi
ganharà tota la populacion ligada econoal
micament
destin
Despopulacion
d'una
en
costat
«
PIS
»
la
quita
ANAR
ministerial
lo primièr
:
per
sortida.
PISANISME E
Del
lo
diagnostic
caractèr
de
la
es
crisi
agricôla
francesa es son caractèr régio¬
nal, de disparitats regionalas, e Edgar Pisani, alara ministre de l'Agricultura, definissià
de
mai
en
1962
davant
Congrès de la F.N.S.E.A.
de
los
lo
16°
divers
tips
s
uburbanas,
d'Une France
encara
que
que
dins
Occitània amb
los
coma
sans
autors
negligirai aicl,
letargia de la
miègjornalas lo
paysans
Testât de
maja part de las vilas
problèma d'aquelas zonas
—
una
se
pause
en
a
dire
crisi, o
blas d'arribar
a
autament
una
enfin,
38
e
situacion
poder
tèrra
problèma es
se
las
aquel
a
poblament minimum :
nauta, Pirinèus nauts, Gers,
Arièja, Garona
Tarn,
Avairon,
Oit,
Losèra,
Dordonha,
Corèsa,
Cantal,
Crèsa,
Puèg de Dèma, Nauta Lèira, Aups Nautas,
Savèia, Savèia nauta, Corsa, despartaments del Jurà e de las
Vosges. Al tôt
donc, un brave quinzenat de despartiments occitans dont l'airal
geografic se
sobrepausa exactament al reduch
monVinhana
nauta,
tanhôl de nèstra
lenga e per quai res es
pas previst dins lo domèni de la creacion
d'emplècs en remplaçament d'un
agricôl que deu demesir dins de
dont
cions
ont
certa
Ajustem
lo
movement
trabalh
propordèna pas
actual
aquè qu'en déféra del païs
despartiments de la cèsta
provençala classats, lo primièr en zona
viticèl
quasi
Edgar Pisani acaba
a
dels
en
entre
région
equilibrada
de crisi, tôt lo demai
région
situacion entre
e
lo
zona
panorama
suscepticompetitivitat
de crisi
sera
Compte tengut de las dificultats
lo Lengadèc viticèl, es donc
l'agricultura occitana que malautèja, o
parlar mai clar encara, qu'es entre la
e
la
e
des esperada,
dins
sats
zona
que
tota
per
ma-
mort.
Mas tant val, sai
aital
ex-
e
complèt.
conois
lautiá
e
d'Occitània
un
dich
son
e
intermediària
rit
en
a
la
Un simple còp d'uòlh sus las cartasespels autors de Une France sans
paysans nos pot assabentar sus aquelas
régions, dichas de zona très, promesas
economica.
—
mai
ni
a
abandonar que la tèrra lai es ingrata o se, al contrari, anam
per aquelas
d'aqui metre sus pè un sistèma que, pel
mejan de transfèrts socials, permetrà a
un poblament minimum de se i manténer
».
d'abandon,
nomia actuala.
en
rentabilitat,
consagra
s'espompir... Lo
poder public de saber
a
al
pausat
es
granda originalitat.
equilibradas, valent
capitalisme modèrn agrari s'es pogut establir e prene lo ritme
général de l'eco—
d'arribar
sa
se
qu'una idèa.
régions agricèlas.
—
que
familha
pel
païsanarié.
d'aqueles que, fauta
solucion, s'arrapan a una si-
sens
formai
de la
accelerada
crèis
autra
tuacion
lome
la
tablidas
pals.
misèria
jamai permetrà pas d'assegurar al
preses
trabalh de
anam
E aquela résulta es
dobla,
Dins
lo
temps que siám se realiza dins la pauperizacion vergonhabla d'aqueles que per
força demòran
:
« I
a enfin de régions ont cap
de sistèma économie, cap de sistèma dels
pausat
que, anar
al
pus
mar-
espiar de cara la situacion païsana
lo quinzenat de despartiments clas¬
en
zona
très.
Es aital caracterizada
�productivitat
de la
sens
rapòrt amb lo nombre
d'òbra, impossibletat pel païsan
man
esfòrces pròpris lo mesmejans de produccion bastants per
demorar de productors independents. Sens una ajuda fôrta de l'Estat
dins la mesa en plaça d'estructuras nòvas
tocant l'explotacion del soi, l'organizacion
d'aquesir
per sos
trejament del
trabalh,
del
l'ensenhament,
comercials
ses
e
d'aprovisionament
noiridura pel bestial
en
cializacion
de
las
culhidas,
los
circuits
en
engrais¬
e
la
de comerpartida es
perduda.
dusir
que los païsans
lo manjar pel
mena
de comentari...
UNA
OCCITANIA, PERQUE FAR ?
aguèsson pas a probestial. « Dins aquel
cas, ajustan ça que la los autors d'Une
France sans paysans, es gaireben segur
qu'òmes e capitals vendriàn d'autras ré¬
gions » (3). E l'apondon se passa de tota
sura
Se
pòt malaisidament soscar d'un promai minimalista. Mas un còp aquè
comprés, sérié ça que la de besonh de
se ne demandar lo perqué.
grama
Es
L'ESPARNAL DEL NON-RES
un
cionals.
Per
aqueles païses la solucion, se solua
e volèm
pensar que
n'i a una,
al
es
nivèl
politic. Car entreprene de
sauvar
de l'avielhiment, puèi
del desèrt
mai del tèrç del territòri francés, pòt pas èscion
ser
i
l'estat
dins
actual
d'acceleracion
dels
économies qu'un afar d'Estat.
vesèm amb la declaracion del Pi-
processes
Mas
o
la
del desvolopament de
resolguda
poblament.
O, per parlar pus francament, es pas son
que pausada. Entre
l'abandon sens res
mai, qu'es a nivèl de govèrn impossible
dins la practica e indicible de tôt biais, e
la solucion del
poblament mendre, i a
pas una granda diferéneia. L'opcion primièra es evocada pas que per far automatica l'adopcion de la segonda. E passa
sani
:
question
la zona très, tanlèu pausada es
dins lo sens del minimum de
t'ai vist !
que
francès
maximum
minimum
del
Pisani
pausan
e
un
e
nonres
pas
(2)
e
minimum,
res
per
la
solucion,
E la creacion
ment
entre
mas
un
un
cal crear l'esparnal
faire acceptar la perscoma
sens
l'unica solucion.
rire,
de
progrès.
progrès -, la vaqui :
pargues nacionals de vocatoristica, plantacion de forèsts, abali-
creacion
cion
de
lo Govèrn
:
pectiva del minimum
coma
amb el
i'alternativa entre
pas
«
de
extensiu
de
cabras,
de
motons
o
tanplan de boïna e, — perdequé pas ? —
abaliments intensius de boïna dins la me¬
E
afar d'imperatius économies na¬
l'economia francesa, vista dins
ensemble
son
e
nèrmas nacionalas,
del
considerada
a
pas
desvolopament agricèl
très.
Dins
las
de besonh
d'aquela zona
segon
cap
las amiras d'avenir la
ponch condrècha,
mesa
al
de las zonas
suburbanas, de las zonas equilibradas e
d'una bona part de la zona dicha actualament en crisi sembla
poder permètre a
França de satisfar sos besonhs alimentars.
De mai, cal pas pèrdre de vista que la
païsanarié francesa (20% en 1955 de la
populacion totala) a rapèrt dels autres
païses d'Eurôpa es encara trop nombrosa.
en
mai
aquelas condicions consi demandar
govèrn per quai « cal ben que i aja
de Franceses per que i aja França ;
cal
ben que los
prospèrs
Franceses sién
dins la mesura del possible — per que
França sié prospéra » (Pompidor dixit).
consi demandar a un poder que se reconois coma finalitat lo « ben - de França
e en ajustis
« dins la mesura
del possi¬
Dins
a
un
—
ble
»
lo ben dels estatjants,
consi obténe'
quite pas a l'abandon, mièg
o total,
un bon tèrç del païs estadisticament mal rendable, e dont lo desvolopa¬
donc que
se
agricèl e industrial dins lo sens
poblament maximum exigiriá del païs
un esfèrç
gigantèse d'imaginacion e d'ar¬
gent per sa remesa al jorn, e puèi una
indispensabla revesion de tota sa politica
d'escambis, coma de sa politica sociala
ment
d'un
39
�tota ?
mai
Jos
o
minât
imperatìus
dels
dins
es
de quauquas
apasimantas,
pels
consirós
me
resèrva
mens
nacionalistas
interesses
de
de
e
capitalis¬
daissar s'esson
l'obligacion de
l'agricultura
crancar
formulas
govèrn do¬
un
sa
très,
zona
quand foguèsse que per, apuèi, poder a
son sicap la tornar
pastar coma avèm vist
totara.
Dins
abitants
la fasi
d'aquela
de
sector
aquela
poiràn
zona
l'industria del Nord
lo
despopulacion los
terciari
tôt
—
de
man-d'òbra
porgir
a
encombrant
en
pròpri pals —
movedissa e
aquela
son
resèrva de caumaires
dont, a l'ora de la
al jorn europenc, l'economia france-
mesa
sa
besonh. E,
a
l'organizacion
de tip
senhala los
1945
despoblament,
plaça d'una agricultura
sus
de
serà
ne
enòrmes dempuèì
aisidament realiza-
da.
Se pòt pas demandar
coma
de
es,
pauperizacion
mans
l'Estat Francés,
a
autrament
pensar
d'Occitània
dins
es
sas
esplècha
indispensabla
grandor de França. Es a d'autres que
pas el qu'apartén de voler iniciar un
vement
de
la
invèrs
un
:
A
d'autres
lo
servici
d'una
refusariàn
capitalisme
que
del
França
airals
sos
que
passa
tôt
la
non
mo-
d'origin.
ensemble
lo
e
pas
a
de fixacion
movement
populacion dins
la
:
una
servici
pus
lor
per
luòc.
sas
es
l'ensenhament, los cèrcles e las publicad'economistas, vulgarizat a l'usatge
del public grand, ont las chifras
globalas
cions
i
tôt
son
a
près
mun
en
los
e
cada
»
ornes
pas
partit, al
son
riment
res,
d'un
nom
ont cadun
<■ ben
co-
jorn mai abstrach, de l'apau-
sistematic
en
ornes,
trabalh
en
granda del
de
trabalhar
bastida
l'aveniment d'una
a
l'arroïnament,
sus
concertât,
s'anava de
totjorn
mas
grandor
mai
o
mens
présentât
coma
de terras que son nôstras.
se,
Se d'autras motivacions que non
pas
l'interés
e mai que mai
: lo drech de
l'òme a trapar de trabalh sus son luôc ;
lo drèch per la
région d'expansion maxide
mala
riquesas
sas
venon
—
tôt
pas,
Cnacion
pais
iniciativa
un
nòu
vam
a
umanas
région,
e
natura-
e
séria
coma
o
guèsse
normal dins
possedi-
que
responsabilitat) donar
la recèrca
e
la
a
mesa
en
plaça d'estructuras nòvas ; s'una ideologia
al contra-pè de l'intoxicacion nacionala e
capitalista actuala s'impausa pas per bailar força
avenidor
e
a
l'esfòrç dels
ornes, pren pas en carga las potencialitats revolucionàrias dels
palsans (e dels
obrièrs) de las régions en dépression, ni
per barratges ni per
ocupacion de pré¬
fectures, ren jamai cambiarà pas dins
nòstre malaíirós pals.
Los
LA REVOLUCION NECESSARIA
tèrra
Car lo
rit.
Regim
a
aqueles totes que
faussejat
♦
plans,
monsuròts
an
faguèron
en
que
»
adoptadas
dintrats dins
cercar
lo
primièr lo
mas
vesina, la
del Nòrd
de
lièch.
;
es
dels
los
a
e
coma
luòga de
mòrtas
rescontre
de
besonhs
del
de
d'una
e
a
las
popu-
moderni-
la mesa
capitalisme
en
fran-
o
del
contunharàn
o
vesina
la
per
las
mans
europencs,
que
se
vila
ont
luònta
i
aurà
de
capitalistas
dels
partira
morisson,
quitar la
la vila mai
esperant
en
faguèt l'industria. A
o
de
per
Bacin Parisenc
L'agricultura,
entre
franceses
en
la defensa
apriòris
perspectivas
de
imperatius
e
paga per tirar de
vila
o
trabalh.
ponch
los
40
tôt poi-
sistèma
lacions
zacion
son
sas
possible entre
òbra
e
païsans
pel vilatge, lo vilatge
passar
Los
son
tôt
Non pas aqueste d'ara
solament,
e
d'una part de mai en mai
patrimôni, ont cadun accepta
ressorças
las
tal
forças. Un quite
fargat, espandit per
consagran
doctrina
—
Robèrt Fossaert
que
progresses
França,
en
que
còs
la fin del
a
capitalista
cés
en
bocins
tocar de vilas
encombradas
non-productors, realizacions toristicas.
tropelasses e forèsts se partejaràn un espandi ont la liquidacion de la propietat
autoctôna del soi aurà logicament acabada
la desvitalizacion del
pais.
�LA BATALHA DE L'AGRICULTURA
pas
PASSA PEL COMBAT
PER LTNDUSTRIALIZACION
guèt
pas
dels
interesses
Es
una
causa
que
comprenguèron plan
pendent la cauma
los
païsans roergasses
de
la
fas
e
Sala.
de
Donas
de
de tru-
camionats
legums, jornadas de
cauma,
bar-
ratges, la solidaritat es sentida coma una
d'evidéncia. Bruel dirà
nécessitât
guèri als menaires
costat
Lo
d'eles
problèma
:
relèva
d'un
de
Sala
la
:
«
O di-
nòstra preséncia al
cèrt
E, de fach,
del
obrièrs
es
resolgut
vertat
que
reclassament
davant
lo
païsans
e
trapan afrairats.
Que la tèrra
aici o aquí dega encara pèrdre d'òmes,
es
pas aquô que nos maca.
Per nosautres, mai que per degun mai, aqui ont
pas cap de sistèma économie (mas alara
en prenent l'expression al pè de la letra :
pas cap) permetrà pas jamai a la familha
que se consagra a la tèrra de s'espompir,
pòt pas èsser question de lai estacar
d'ornes. Mas qu'aquela familha dega cedir
a
la misèria e venir qué que sià, es
quicòm que podèm pas tolerar mai. Ni las
errors del sègle passât, tant per çò qu'es
del desboscatge abusiu e de las causidas de las culturas (encara que foguèron
dins lo temps d'errors inevitablas e dins
lo fons utilas) coma per çô que tòca a la
liquidacion de las industrias del téisser al
se
profièch
de
per
borgesiâ
la monocultura e dels investiments forastièrs (e mai trop de severitat
una
despossedida de tota
injusta), ni
sègle que ça que la
iniciativa sià trop aisidament
las errors d'aqueste
devon
èsser
justifican
estimadas
e
denonciadas,
nosautres la condicion
vergonhabla facha a d'individus que i son
pas
per
e
quai,
a
d'un
parentèsi, fo-
sang e
de
anava
pais
qu'èra pas lo
parlar, de pagar de
estrictament
en
per
jamai esparnhat, quand i
argent.
son
Que las responsabilitats sián un bon
còp establidas e èm se mainarà tanplan
alara que son pas totas, que se'n manca,
del costat d'aqueles que uèi devon tôt
o quitar per fugir la misèria.
egoïsme...
d'un
biais o d'un autre, lo contèxt dins loqual
es
intégrât e qu'es lo jos-desvolopament
del Sud-Oèst, aurà pas evolult de res. Lo
problèma del reclassament dels carbonièrs,
aquò's lo que se pausa ara per un desenat de milièrs de païsans pichons, e que
se pausarà amb una agudesa
de mai en
mai granda per nôstra région » (4).
problèma
seu,
son
res
per
Une France
consi
mai
de
per
sans
electorala
ditz
pro
plan
de politica mai
que
paysans
rasons
llla
la
Republica s'esforcèt d'estacar lo païsan a la tèrra, de lo
fixar dins lo statu quo e de ganhar sos
butletins de vêts per de mesuras demagogicas qu'anavan a la longa al sens contra
de sos interesses :
replegament pauruc
darrèr de muralhas doganièras, ajuda al
mantén dels procediments costumièrs de
produccion, caréncia quasi totala de l'ensenhament, complicitat etatica tocant l'esbocinament
l'obrièr
del
mai
al
moment
de
las
la
e
comercializacion
en
soi
proletarizacion
de
agricôl, abandon dels circuits de
successions
a
nombroses,
d'intermediaris
sotmeses
als
de
mai
impera-
capital de grand comèrci e que
lo valat entre l'agricultura e lo
demai de l'economia, enfonsant lo païsan
dins sos deutes, politica lenta e trastejanta de l'Estat en matèria de crédit, gost
malautós de l'esquèrra
jacobina-radicala
per l'industrial pichon, lo comerciant pichon, lo païsan pichon, politica aberranta
del retorn e del manteniment de l'orne a
la terra. Tantas causas
veraias
a
qué
tius
del
curavan
ajustarem la complicitat de l'Estat dins lo
lent espotiment vengut ara catastrofic de
regionala, dins l'explotacion colas riquesas del soi e del
jossèl, dins tota la politica de l'emplèc
l'industria
lonialista
dins
lo
de
domèni
nacional
o
privât,
—
tant
plaça la re¬
conversion del païsan, lo
plen
emplèc
d'una populacion longtemps utilizada dins
lo mesprètz de sos
interesses e qu'un
còp tirât tôt lo chue, ara se trapa de la
qu'es facha impossibla
sus
41
�remandar
al
nonres
per
politica
una
de
Es
ja
una
terribla
causa
l'irremediable.
mai
que
Mas
es
sentir pas
l'escachièr del
païsan sus las tèrras occitanas es pas
fach que de misèria. Es tôt pastat d'irres-
ponsabilitat.
Al
de
nivèl
Coma l'obrièr,
l'informacion,
—
dont, e
en
mai
primièr.
lo
proprietat ilquora
es
pas
amb
las
coma
tais,
cotria
mas
de
d'organizacions confessionis-
just. Ni
l'escòla, perduda dins una soscadissa meliniana e nacionalista, ni l'Estat, ni quitament los sendicats agricôls
longtemps e
uòi
encara
per
bona
una
part confiscats
pel
capitalisme agrari, ni los partits politics d'esquèrra dominats
pels problèmas
électorals, que sacrificavan l'analisi a la
demagogia, tradicionalament sospechoses
davant lo mond païsan en quai la lucha
de las classas pren d'aspèctes inediches,
degun donc a pas jamai mes lo païsan de
cara
a
mai
e
evolucion
una
que
venguda necessària
lasqualas aquela evolucion se farà, concree aqui, zona per zona, comuper
bòria. E
estât
comuna,
mai
fach,
anavi
quora
coma
a
dire
de
perspectivas.
causidas
França
A
tal
nacionalas,
:
bôria
an
pensar tôt
faussejadas
ponch
que
ni
ni
que
mai
mai
a
las
las
las
implicacions sul plan local son pas conegudas d'aqueles que ne faràn los fraisses
dins lo melhor dels cases, dins una
problematica desaviada per la confusion
que,
generalizanta.
Al
cèrca
42
plan de la reflexion, puèi. A la
en
mejans
classas socialas,
trapar eles-metèisses
de
démocraties de mètre en camin
e al plan politic
aquelas so¬
ren serà pas cambiat e los trabaIhaires de la terra seràn, coma los autres,
condemnats a patir çò qu'es estât agut
decidit per eles,
quitis a reguitnar un bofaguèron aquestes darrièrs
ans, cada còp que lo poder tengut per res¬
ponsable principal
de
lors
malastres,
semblarà que trantalhèja. Tant que
las
revindicacions categorialas del mond agricôl seràn pas situïdas a sa
plaça vertadièira dins lo contèxt de
desvolopament
total de la région en causa, la
manipulacin
coma
cion
o
de la
mesa
al
païsana serà aisida e la
la populacion un simple
massa
pas
de
torn de passa passa.
comun
de solucions concrètas
LO DINAMISME PAISAN
E LA REVOLUCION
Es
per
l'esfôrç de luciditat es
la J.A.C. o al C.N.J.A.,
trop sovent las costumas de
l'escala
autras
mai davant las condiciòns dins
tament, aicí
na
la païsanariá,
las solucions que s'impausan, ni donat los
lucions,
per
pas jamai estada mesa en demòra
saber çò que l'esperava
al
enganaire. E
démagogie,
desespèr que de resolucion, finis
s'atissa sus de problèmas mal pausats e que cabussa dins lo pojadisme.
Al plan de l'iniciativa, enfin. Tant
qu'ai
nivèl de la comuna, del despartiment o de
la région serà pas demandât als
païsans,
Poder
o
substituis
se
que
collectivament
es
que
d'ordre
de
mai
trop de deutes rend pas sa
lusòria, partèja l'alienacion essenciala —,
la massa païsana, sovent manipulada o
pel
tas,
mot
ja tributària de son isolament, mal conten¬
ta de las résultas d'una accion ont
porta
quicòm
qu'una pèça sus
capital confondut amb una
nacion que vos conois
pas que de devers,
e
de drèches pas
gaire.
Lo desespèr
se
quand
d'accep-
que
encara
vèi
se
trop sovent lo
tar
de
discutida
la
a
responsabilitat.
dre
pas
que
per esclairar un bocin un quad'unes pòdon trapar sorn a l'ex¬
cès que clavarai
namisme païsan
en
e
disent
del
un
mot
del
di-
rôtie que pot jogar
dins l'evolucion del mond actual o dins la
revolucion socialista. Es perque aquel dinamisme existls, nascut amb
lo
renovament
de
las
coma
lo
dinamisme
al
tecnicas
sègle passât
a
agricôlas un pauc
prenguèt vam
obrièr
partir de
la revolucion
industriala.
Davant los problèmas levats pel renova-
ree
ment
ticion
de
l'agricultura (motorizacion,
repar-
fonccionala del soi, utilizacion dels
�engraisses, de
ments
las
industrials,
sistèmas
dels
semenças,
causida
d'aprovisionament
la
cultura,
e
de
comer-
cializacion, situacion sociala del trabalhaire de
la tèrra
e
del
trabalhaire vièlh,
condicions del crédit, melhorament de la
cooperacion, etc...)
joves agricultors
«
se
son
trapats de
faire fàcia.
agricultors »
per
»
per
l'ensemble
una
nôstre
de
pais,
es
una
aqul
una
—
mesa
al
en
valor del pais
—,
mas en tôt cas
—
la transformacion
sans
(2) E mai s'aquel
possibla
paysans,
nonres es
de
p.
De
d'un
mai
l'irreductibilitat
De
sentisson
mantèner
de
solidaris
embarcats
los de
pas
al
que
nivèl
per
trapa entame-
se
dels
coma
autres
eles,
causa
la
rasons
coma
trabaen
tôt
enfants que poiràn pas se
sos
la tèrra, a l'astrada economica
a
région. Sabèm,
o an mostrat, que
la defensa d'aquelas idèas, la païsanariá es prèsta a passar a l'accion.
sa
per
Revolucion
La
occitana
se
farà
sens
eles.
Demorarà totjorn,
politica, quand
electoralas
de
evidentas, ni al nivèl de la realitat. Car
per tant pauc que demòre de l'agriculture
en
zona
très
demorarà
totjorn
quicòm.
demorarà totjorn un briconèl
de mond.
ni
foguèsse
principi de
paisan a tota
sant
d'un biais tanben los païsans
mai
Ihaires
cas
lo
mond
de collectivizacion
mena
nat.
biais
del
Ives
15.
sus
plaça e la distribucion dels produches.
Que cal cercar, en curar l'idèa d'una agri¬
culture de grop encara pro indecisa.
desvolopament de la cooperacion.
(1) Une France
començat de
païsa-
an
las mentalitats
:
que lo regim foncièr actual es una
empacha al progrès agricèl — que la
batèsta contra la despopulacion passa pel
desvolopament coherent e total del pais.
Que l'ora es venguda pel païsan d'inter¬
se
força qu'en rescontrant lo
dinamisme jamai desmentit dins lo fons
desempuèi cincanta ans del cooperatisme
miègjornal pòt faire la traucada e prépa¬
rer
non
pas
la collectivizacion forçada,
que deu poder èsser esparnhada e que
es
a
l'encòp malaisida e sai que inutila,
al mens dins las primièiras estapas de la
a
camin dins
son
nas
causa
devèm sentir capitala.
que
I
«
faire
venir mai abans dins
joves
siàn
bona part d'aquel Ponent
occitan dont lo biais que se tirarà de sa
crisi pesarà tan pesuc sus l'istòria d'Occitània e que pòt venir lo motor, pro que
tombèsse pas dins l'egoïsme dels mitatprovesits, d'una vertadièira represa dins
Qu'aqueles
sortits
Un cèrt nombre d'idèas
ali¬
de
poblament
minimala
tòca
es
clar,
ROQUETA.
aquel
famés
minimum e aquela expiotacion
que lo Govèrn s'es fixât coma
l
(3)
p.
o. c„
(4) citât
per
112.
M. Colin, in Esprit, mai de
1962.
LITERATURA
René NELLI.
■~P OTAS
la
las
—
Le Roman de Flamenca,
idèas
civilizacion
de
Renat
medievala
Neili
sus
nòstra
ara
ben conogudas, enriquesidas de publicacion en autre, fan un ensèms que
reagis a las butidas intellectualas mai dipro
I. E. O., 1966.
vèrsas, a
bre
sus
las
«
esprévas ». Dins aquel li¬
i a doas esprévas. La
Flamenca
lo metéde universitari de la
textuala : amb l'Ars amatoria
d'Ovidi, amb lo Roman de la Rose, amb
primièra es
comparança
43
�los
trobadors
Montanhagòl
e
contemporanèus, Guilhem
Pèire Cardenal. Aital se des-
gatja la superioritat de l'amor
los
blesejaments
occitan
mirablament
sus
antics
biais
tor
bota
anonim
las
valors
occitanas
que
i
me
«
Oest,
disparèisser
va
amb
e
53a
sa
annada,
la volontat de son director-fondator
Joan Ballard. Cal
comprene l'ensenhament
per
d'aquela endevenença malastrosa,
tòca
de mai d'una manièra
vengut
impossible
de
:
que
nos
clarament
es
manténer
un
pro-
jècte d'ample internacional, culturaiament
s'entend, en déféra de Paris, ont d'autre
costat se pòt pas
dire que se farguèsse
la cultura
mondiala, coma se fargava i a
vint
ans
encara.
La
provincializacion de
de
las
reaccions
d'enduriment costumièras : es pas
possible
a
Marselha d'aver sa granda revista. Alevat
que... Alevat que capitèsse
França
s'acompanha
l'occitanisme
tornant
en
prene
Mas aquò's pas
du Sud.
lo
problèma
una
tòca
dels
las
Letras d'Occi-
publicadas
lèm
que
aquel
Fernand
44
Cahiers
que la la revista aurà agut sa
occitana dins sos ans darrièrs. Ne
pojada
çô
revers.
Ça
tornarem parlar quora
tània seràn estadas
—
al
en
volum,
tardarà pas. Per uei assenhaportegue del n° recent, ont
Niel
conta
un
còp
de
mai
la
l'assaig. D'un
el apèria
disiá lo
pas
»,
lo primièr portant una justificarituaia del segond. Dedicat aquô als
amants
modems,
de cap,
amants
car
amants
de
amants
cor,
de carn, que pòdon cerdins Flamenca un art d'aimar
civilizat,
los
del jòi.
camins
re-
conoguda
dins
mond, Est
totes
servir al
Flamenca ?
fiasco
cion
e
de
Stendhal
que
Robert LAFONT.
Les Cathares et le
problème du mal. LES CAHIERS DU
LA revistalos marselhesa,
païses del
amadura-
».
esperave
l'assaig amb çô
la
glôria del tèmps avalit,
un sòmi de
languison (coma las vidas, çô
cresèm). L'abilesa polemica es que l'aua
vencèires
mai
e
compte dels France-
modèrn, de l'erotica
L'essencial per Nelli es
quitament de la
consciéncia
d'òc quora môstra que Flamenca
ôbra
sul
Segonda espròva. De qué pòt
quitectura
una
«
nova
mond
descuèrp l'ar-
es
dels
ses,
del sentiment e
sus
la fossilizacion moralisairitz
francesa
Tanben la concordància amb la darrièra
lucha liurada pels Occitans per
sauvar
las valors amenaçadas de sa
civilizacion
classica. Cresèm que Nelli
istorica
esclairadas,
das dins la
nuèch
Nelli
darrièra
apara
de
SUD,
n° 387-388.
Montsegur,
ont
Renat
interpretacion del dualis¬
me catar e ont J.
Duvernoy baila quauquas reflexions en
marge de sos estudis
sus
l'Inquisicion. D'aqueste retenèm la
son
remarca
importants que
los
processes
fâches ais erètges degenerèron
pas, coma
endacèm mai, en caça irracionala « a las
mascas
la
:
»
Dans
«
sorcellerie,
leur refus de croire
à
les
allèrent
inquisiteurs
jusqu'à résister au redoutable Jean XXII,
dans un cas qui lui était
personnel (affaire
Bernard Délicieux...). Il n'en aurait sans
doute pas été ainsi si
la clameur publique
précédé ou accompagné l'absurde
inculpation, comme ce fut trop largement
avait
le
cas
ailleurs.
L'honneur
pas seulement d'avoir
aussi
de
cré
d'illuminés.
»
n'y avoir
eu
du
Midi
n'est
Montségur. C'est
pas vu de » théâtre sa¬
Il n'est
pas seulement
d'avoir
dit
eu des
martyrs, mais d'avoir inter¬
qu'on les salisse et qu'on enlève son
sens
à
leur
restent, de
sacrifice.
nos
De
telles
jours, exemplaires.
Robèrt
vertus,
»
LAFONT.
�Pèire
PESSAMESSA, Béluga de l'Infèrn, Edicions Occifanas, 1966
D'AVERPessamessa,
ans pelsde tiradors
passât dètz Béluga
l'Infèrn
del
La novèla qu'aviái legida
jol titol d'A revirapèu
38 paginas
d'aqueste format : una
orada
a
se
regalar — peta totjorn
d'aquela joventut sens ges de fard, d'aquel
plaser d'escriure que Nhòcas e Bachòcas
carrejava a la saca e dont aviài gardat
lo langui.
a
pas
vielhit.
d'aquel
temps
—
cia
deu
força
l'enfança, e de l'enfança,
que
la fèbre e que
l'atissament a viure) e pas encara l'edat
d'òme. Una edat d'òme ça que
la dont
los personatges de Pessamessa vòlon pas
ausir parlar ni mai ni mens que de l'en¬
fança, pr'amor que sai que an gost de
aici,
a
retrobam
mort,
pas
l'una
tant
coma
Bachòcas s'acabava
laut
de
la
veire
l'autra. Nhòcas
Tòni
sus
vida
giba
cargadas de calendiers
davant
e
que,
ma-
el
«
e
lo
A-z-Ais, l'estiu.
E dos
jovents. Félix,
primièr, « lo poëta di lòngui cambas, lo
temps
galòi Félix que se fasià de femnas tanlèu
que o voliá », la granda biga a quai tôt
capita totjorn,
lo poker coma l'amor,
l'aurés amant d'aquela Maria-Laura » qu'es
talament intelligènta que s'es facha baisar
lo tresen còp que se veguèron » : felix
mava
mai
encar
abravonit,
trapa una semblants tombada : « A uech
oras, rescontrèt una blonda que i a très
mes
l'aviá tant cercada, e
coma
aquò,
Félix.
sènsa
L'autre
Ludévic-
Ludovic.
es
Pessamessa, coma Félix
un
còp que foguèron
l'autre pels prismes del
Bée,
passais l'un e
romanèse e de
l'umor distanciaire. Ludò, lo paure Ludo¬
vic auriái dich, se per pastar tôt lo ra¬
conte i aviá pas aquel
umor, justament,
se dins aquel
cap caput de jovent nascut
amb sos dètz-e-sèt ans
(los personatges
de
Pessamessa
abestits,
sens
de
an
poder,
Sèrgi
es
parents
eovent,
caricaturais,
inutils,
cargats de recampar tota la bestiesa morala
del
pas
traça
de
mond,
d'una
mas
d'enfança
naisson,
:
pas
stricto
cap,
sensu,
primièr colèga,
de la primièra
un brave còp, baisada se
se pòt, de la primièira « cuôcha ». Tôt per
abans es lo grand negre) i avià pas tant
d'innocéncia donc, tant de disponibilitat
son
filha chaspada
jove
a
tôt,
ver, tant
Pensi
tant de
capacitat a tôt
absòl-
d'enveja de viure.
òc aquò's
espiar de
prèp — aja aital coma Pessamessa capitat a rendre compte e amb tant de novetat lirica d'aquel
moment de la vida
qu'es pas pus l'adolescéncia (l'adolescénsegur,
pas
que
degun
—
en
endacòm mai caldriá
o
coma
«
lo
mirant
espectaclosa
una
de
son
far
Vièlh-Pòrt
di
biais
Postas
de
l'amor
».
de
»,
s'ai-
quèco
pas
idèa
en
en
Béluga de l'Infèrn
i aguèsse d'esfòrç ni de dis¬
l'espantament di vièlhi logicas naturalas, anèron se passejar e far l'amor
dau costat de Lar sus un prat qu'aviá de
nègri prefondors de tombèu ». De nègri
prefondors de tombèu...
cors,
que
a
Ludovic
Un
-
Parsifal
Pessamessa.
derisòri,
Ludovic
d'acôrdi,
-
Parsifal.
lo
paure
devià traversar « viscosament doas
aver aqueu
espessors de vestiment per
remplaçament d'amor ». Mas Parsifal, i
teni.
Perque tôt aquel librilhon es una
cèrca o melhor una quista. Del barjacatge
de Félix a perpaus de sa Maria-Laura a
la terraça dels « Deux Garçons »
fins a
aquel famés prat dont parlavi, en passant
per aquel darrèr de porta ont ausis, pallinèl, s'espandir « l'alen ritmés e ample
mesclat d'un parlar a la chut-chut » dels
dos amants, pel café ont ensajarà de se
levar la blonda parisenca, pel chaspatge
afebrolit del cinemà amb la Maria-Laura
el que
per aquela cambra ont amb la Loïseta
capitèron pas qu'a « s'ensucar de mitât »
a
totes los sens del terme, la quista se
e
perseguis, existenciala e pura ;
a revira45
�pèu,
volètz,
e coma lo primièr titol o
contra-sens, totjorn, de l'idéal
cortés, que totis los mejans son permeses,
falsetat e desmesura
compresas ;
se
disiá
;
mas
sens
infèrn
fèrn
n'i
pas
béluga, que d'inl'innocéncia raja.
E de fach, raja l'innocéncia. La jovença
ten luòc de l'enfança dont a totes los
poders, la puretat, l'impudor, la despaciéncia
a
la
e
quita
d'existir
ont
pausat
vièlhs
la
:
l'agach
de
sus
vièlha
sa
fin,
amb
mas
morala
a
informa
que
o
e
tôt
e
deu èsser siá.
realiza de
se
pas
dels
çô que
tôt
mesura
es
ai dich
la convenéncia
de
que
se,
l'ôbra
que
ramentar
sens
de vigor, mens de por-
mens
tada tanben,
satge,
pas
calcults
als
cara
Aquela taula rasa,
camin
fasent, per
—
ràbia
per
que portas sus tôt
far perque çô que
cal
La
exemple dins
l'amor dels joves, d'intrada de
coma
—
Molière
tira
l'onestetat que Miller fa sus
fracàs, solid qu'es pas
tan grand
Ni tanpauc lo netejament. A
legir Béluga de l'Infèrn, aguèri mai d'un
siám aquí dins un pas—
aquel escrancament
de
e
Henri CHABROL
:
la
per
«
ren
a
sens
cap
d'inte-
aimat
l'istôria
resumir
Jean-Marie AUZIAS
Pour
:
nous
Era
admés
côp per totes que la
lenga
francesa,
venguda
nôstres o pas,
nos
n'ocupariàm
aicl. Es
pas
nèm
un
en
una
citanistas que i
una
demession
l'esperit e, pe|
despassada.
Es aital
davant
en
46
question
aqueles jôcs menats,
la
que
a,
de morala. Teper
entre dos
linguistica,
mens,
tant
per
lengatges
una
una
aimèrem
publicacion
d'unes
coma
per
pigresa de
temptacion
nos
d'obratges
francés d'occitanistas
oc-
calar
poëtics
Renat Nell;
per
bolegat. Dins de tèxtes
pas
es
coma
capable de saber
pas
una
santat
o
se
per ama-
gar, plan o mal, la sentida d'una desfacha. Tôt i es risolièr e trist,
capital e ri-
dicul, lo lengatge coma las accions. Mas
l'engatjament es total, la sinceritat plena
e
coratjosa. Un côp desbarrassat de sas
facilitais tocant l'univèrs dels adults (a
espiar lo mond que lo descôra d'un biais
caricatural, l'escrivan fugls l'analisi e donc
demesls sa révolta, la priva de son ali¬
ment vertadièr, finalament
l'enfantolis), de
Pessamessa podèm esperar tôt.
Ives
ROQUETA
(Les Amis de la Langue d'Oc,
tota
evidéncia
mai
sags,
lai
pot pas
lo libre m'es
se
contada, mas aquô
al cap de cinc enpartit de las mans,
es
:
per totjorn.
Ives
crever
(Chambelland, 1966).
poësia
d'amies
a
de
que
coma
aja tanben plaça
ben
que « cal
l'umor i tinda coma
ni
Fauta de poder rendre-compte sus un
plan estetic d'un libre rigorosament nul,
Pessamessa,
per
i
leiautat, de la
»
auriái
que
maites,
aqueste ôm
La Messorgo dóu Mabre.
Poësia anacronica
tantes
aquela idèa afrosa
que
jovença se passe », tant se sentis finalament que, levât per Ludovic,
un
temps,
1966, Paris).
rés.
Lo
côp la crenta
ont
contenta
de
e
camin.
son
sens
irresponsabilitat.
jôc,
es
e
ges
purifica tôt. Se
o
d'escrancar
te
morala
a
les yeux,
ROQUETA.
poème.
Peire Bec. Se siàm tenguts uèi de dire
mot del libre d'Auziàs, es
qu'a costat
de poëmas francimands o
angleses, Pour
o
un
nous
en
crever
occitan,
Ni
les yeux contén dos poëmas
la part del paure.
lenga ni grafia
E Auziàs
son
pas gaire segurs.
plan de mal encara per mestrejar sos images, per organizar un vocabulari reduch, per se trapar
un
ton.
Comènça son aprendissatge.
a
Ives
ROQUETA.
�LA MOCION D'ARDOANA
LOS escrivèires d'òc e los militants occitanistas acampats
a Ardoana
los 9 e 10 de julh 1966 sul convit de la revista VIURE, aprèp un escambi de vistas sus la situacion
generala
en
França
e
mai especialament
occitans s'encapitan per pensar
1)
me
es
que
una
dins
los
païses
:
tota absolutizacion de la nacion per lo nationalis¬
reduccion, una caricatura e una fraïson de las
valors que n'es portaire un grop uman ;
2)
que
la rampelada tissosa
a
la grandor nacionala
prac-
ticada pel Gaullisme es pas qu'una
escapa
istorîca, e
denóncia d'alhors de per el la malaisança fonsa que conois
França, arrestada pel primièr còp dins
son
expansion terri-
toriala ;
3)
lo poder
servis del concèpte d'îndependéncia
del païs als intéresses
capitalistas — lo capitalisme american tôt contunhant en
fach de renfortir son empresa sus la vida economica francesa jos un anti-americanisme diplomatie ;
que
se
nacionala per capelar la sotmession
4) qu'aqueles procèssus divèrses cubrisson
la
realitat
d'una concentracion capitalista jamai atencha, una acceleracion de la destructuracion economica, e per tôt dire un
renfortiment del colonialisme înterior ;
5)
que, per
çò
que
n'es d'Occitània, la liquidacion dels
exîstents économies prenguèt mai que mai dempuèi un an
un biais catastrofic
: usinas que barran, auçament del cau-
matge, depossession de la tèrra, desplaçaments de populacion, d'un mot, disparicion d'un pòble en tant que pôble.
lo sol remèdi, e consí derisòrî, que lo govèrn
davant aquel trauc économie es lo torisme. Mas
lo torisme, coma se practîca, es pas qu'una forma de l'em:
presa capitalista exteriora
déstructura interiorament lo
païs e aliéna prigondament las consciéncias.
6)
que
prepausa
Considérant que pòt pas
existir de creacion culturala que
tenga pas compte dels interesses materials e de
d'un pôble que ne pot ésser l'usatgièr natural,
crivèires e militants occitanistas declaran :
l'existéncîa
aicestes es¬
47
�1)
pòdon
que
pas pus
assistir passivament
a una transd'una destruccion,
de denonciar de longa lo colo¬
formacion de lor païs que pren lo biais
e
lor primier dever
que
nialisme interior
es
;
lor condemnacion del Gaullisme s'assortis d'una
a l'oposicion : i pòt pas aver ges d'oposicion
eficaça que non remeta en causa las estructuras economicas„ socialas e politicas de França e la
quita forma del
2)
que
mesa
en
garda
destin francés ;
3)
lor engatjament occitanista
que
se
plaça
a
aquel ni-
vèl revolucionari ont pren plaça non pas un egoïsme etnic,
mas si-ben una lucha per la liberacion economica e morala
dels ornes.
En
consequéncia, dison fèrme tornar sa volontat de
lenga occitana una cultura totala manejant totas
las riquesas de son passât, e fasent lo pari sus l'avenidor.
crear
en
Es
aqui
son
primièr objectiu qu'implica necessàriament
servie! de totas las valors
sens novèl de la Democracia.
un
umanas
vertadièras
e
mai
Convidan los Occitans
un
a pensar coma eles totes
aqueles
denonciar amb eles la situacion istorica
d'injusticia que lor es facha, e que sola permet l'inconsciéncia entretenguda.
problèmas
R.
;
e
a
Allan,
J.
Jaurion,
Cr. Anatòli,
J. Jornòt,
J.
R.
Boisgontièr,
Boan,
J. Bodon,
R.
J. Cardonnel o. p..
Cr. Collomb,
J.-P. Corsèlha,
A.
Dupuy,
Cl. Fabre,
Elena Gracia,
J. Grimaud,
J.-L. Guin,
Danisa Imbert,
Lafont,
Lagarda,
J. Larzac,
G. Martin,
R. Périneau,
P.
G.
Pons,
J. Rebol,
I.
Roqueta,
Roqueta,
Marisa Ros,
J.-B. Seguin.
J. Taupiac.
M.
VIURE,
Revista occitana.
48
�1
VIURE ES EN VENDA A
—
la
librariá
Lacour-Devoisin, Bd. Gambetta
Nîmes,
a
òauramps, C. St-Guilhem a Montpelhièr,
Bouisson, Avenue Maréchal Foch a Besièrs,
Racine, Q. de Lattre de Tassigny a Sèta,
J.
Roustan, 2 C. Sauvages a Alès,
Comtat, C. Pau Manivet
dau
—
las librariás
la
—
—
—
Quartier Latin, 68, Bd. de la Liberacion,
Canebiera,
La Maison de
la librariá L.
C.
«
des Poilus
Viven, C. E. Vaillant
A la
Sorbonne
23 C.
»
«
—
»
Bitard, C. de la Republica
—
»
Juliette
»,
Récamier, 31
Occitanas. Lei
Seguins.
La Terra
....
.
.
J.B. Favre. Lo Sèti de Cadarossa
A. Ward.
Lop
3 F.
5 F.
3,5 F.
3 F.
I.E.O.
Bodon.
Lo
Niça,
Gojal de
6 F.
Lafont.
la Saba
Camins de
Li
12 F.
Rebol.
J.
3 F.
Gardy. L'Ora de Paciéncia.
J.-L. Guin. I a pas d'endrech.
Cada volum : 7 F.
grands jorns
a
»
Lion.
a
Lo
B. Manciet.
I.
F.
•
Postes
OCCITANAS..
R.
Movement de la Joventut Occitanista.
Escòla Edgar Qiiinet,
Besiers. 34.
J.-M. Petit. Respondi de.
J
des
Peirigùs,
Chausida
.
.
Roqueta. La Paciéncia
(en soscripcion) .
7 F.
10 F.
en
Cançonièr d'Oc.
75 Bd Carnòt
a
Novémer
acampassida
Béluga de l'Infèrn
Lo
Hôtel
«
C. de la Caritat
(Buoux, 84).
Gl. Barsôti.
Occitània
Aubanha,
Decazevila,
a
—
Pessamessa.
La Ciutat,
a
»
la Presse, 9 C. de la Republica a
NOVETATS
P.
Laffitte, 156,
e
Marselha,
a
la librariá Courty,
Edicions
Avenhon,
en
Tolosa
libre des
—
....
Seccion del Gard de l'I.E.O.,
67
car.
de Barcelona. Nimes.
Dises
Omenatge
(33
a
e
Bigot
.
.
6 F.
.
10 F.
Aubanel
13 F.
Mistral
13 F.
Broglia canta Robert
Lafont
Gui Broglia canta la terra
13 F.
Gui
15 F.
d'Oc
(31)
30
45 torns)
R. Lafont
Li
:
Maires
d'Anguilas.
15 F.
��
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Périodiques toujours sous droit
Revista
Item type spécifique au CIRDÒC : à privilégier
Type de périodique
Buletin d’informacion d’associacions e partits politics = Bulletin d’information d’associations et de partis politiques
Région Administrative
Languedoc-Roussillon
Variante Idiomatique
Languedocien
Graphie
Graphie classique / Grafia classica
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Viure. - Annada 02, n° 06, estiu de 1966
Alternative Title
An alternative name for the resource. The distinction between titles and alternative titles is application-specific.
Viure. - Annada 02, n° 06, estiu de 1966
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Lafont, Robert (1923-2009). Directeur de publication
Publisher
An entity responsible for making the resource available
Imprimerie Barnier (Nîmes)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1966
Date Issued
Date of formal issuance (e.g., publication) of the resource.
2020-04-27 FB
License
A legal document giving official permission to do something with the resource.
Certains droits réservés
Relation
A related resource
Vignette : https://occitanica.eu/files/original/1dee4053624ca0962dcc008b28037310.jpg
http://www.sudoc.fr/013416006
Is Part Of
A related resource in which the described resource is physically or logically included.
<a href="https://occitanica.eu/items/show/22550" target="_blank" rel="noopener"><em>Viure</em> (Accéder à l'ensemble des numéros de la revue)</a>
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
application/pdf
1 vol. (48 p.) ; 20 cm
Language
A language of the resource
oci
Type
The nature or genre of the resource
Text
publication en série imprimée
Temporal Coverage
Temporal characteristics of the resource.
19..
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
http://occitanica.eu/omeka/items/show/22565
CIRDOC_D3-1966-06
Subject
The topic of the resource
Mouvement occitan
Périodiques occitans
Contributor
An entity responsible for making contributions to the resource
Rouquette, Yves (1936-2015)
Perineau, René
Bodon, Joan (1920-1975)
Callopa, David
Guin, Jean-Louis
Description
An account of the resource
<div style="text-align: justify;">Laboratoire vivant de la pensée politique du mouvement occitan, la revue publie reportages, enquêtes, témoignages, débats et comptes-rendus engagés. <em>Viure</em> contient aussi des textes littéraires.</div>
Source
A related resource from which the described resource is derived
Mediatèca occitana, CIRDOC-Béziers, D 3
Occitanica
Jeu de métadonnées internes a Occitanica
Portail
Le portail dans la typologie Occitanica
Mediatèca
Sous-Menu
Le sous-menu dans la typologie Occitanica
Bibliotèca
Type de Document
Le type dans la typologie Occitanica
Numéro de revue
Catégorie
La catégorie dans la typologie Occitanica
Documents
Contributeur
Le contributeur à Occitanica
CIRDOC - Institut occitan de cultura
Cultura occitana = Culture occitane
Musica occitana = Musique occitane
Occitanisme = occitanisme