-
https://www.occitanica.eu/files/original/fee93523a7ee047488b58c10869b0362.jpg
93fc52949fd40abac106aba789348f35
https://www.occitanica.eu/files/original/762c5b3d85ffe3c59b07d6018ae99ece.pdf
da7cbdab9525fe1f1a0cb28f85f7dad6
PDF Text
Text
�VIURE
RE VIST A OCCIT AN A
SOMARI
TRIMESTRALA
Escalier C., Lo Vacarès,
Camin de Generac,
NIMES
Director
•
Viure,
•
Comitat de Redaccion
COLLOQUIS SOCIALISTAS SUS LA
p. 3.
BRIVA,
PARIS,
—
:
—
J.-P. BRENGUIER,
G. FABRE,
per
•
Felip GARDY,
Gui MARTIN,
Ives ROQUETA.
per
•
•
Estrangièr
an
:15 F.
numéro
:
Estrangièr
C.C.P.
BRINGUIER,
1566-54, Montpellier.
Estampariá BARNIER,
Nimes.
Lo Gerent
Felip Gardy,
Joan-Pau BRENGUIER
p.
VIDA
13.
:
Raconte de Joan B.
•
(seguida)
11.
LO DIMENGE D'UN SEMBLA
NIC
BIT-
Seguy.
CALENDARI
Eer
LéonJoan
Cordas,
J.-L. Joan
Guin, Michel,
Robert
afont,
Larzac,
Ives
:
p.
Creacion a Tolosa
de Joan Larzac, p. 24.
4 F.
•
R. Perineau,
Lo Campanier e lei Topins
de Joan Ives Royer, p. 22.
—
30 F.
5 F. (60 ptes).
Gaston Basalgas.
POEMAS
—
Lo
8.
LA CULTURA E LA
17 F. (210 ptes).
:
5.
p.
p.
L'AVIACION A TOLOSA
per
Abonamenl per un
Sosten
1.
Viure,
®
J. LARZAC,
p.
REGION ALIZACION
R. LAFONT.
:
LA GUÈRRA
N. B.
—
Roqueta,
Los
nos
agotats.
p.
32.
1, 2, 6, 7 de Viure son
�GUÈRRA
MANQUÈREM
guèrra
internacionala,
nos
podiá tombar d'aver
sul cap. laMas
d'autres,
se la faguèron,
los Israëlians
a
pas
cessât
e
los Arabs,
e
mai sai
que
entre
eles lo fuòc
d'à plen.
dins lo mond que vivèm, nos cal denonciar
pervèrsa. Aquò's nòstre rôtie de consciéncia
Dins aquò,
una satisfaccion
esvelhada.
lo mortalatge, e
mai qu'una reaccion vitala ;
es
una escapa. Perque, fin finala, qui es
que faguèt aquel casus belli permanent en Orient, senon
Eurôpa que porregetèt son drama ? D'aquestas oras, ne vesèm d'antisemits convençuts, que i a gaire de temps avián
d'autres tomban dins
sèm sauves. L'egoïsme es
Satisfaccion que
los
d'Eurôpa,
ne
l'òdi dels Jusiòls,
e
qu'escàmbian tôt contents son
antisémi¬
Israël, lo mataire d'Arabs. E
la victôria del Sinaï,
perque lo Sinaï los revenja dels Aurès. Los Arabs educats al
racisme, qui es que los eduquèt ? L'Islam o Eurôpa ? E lo
tisme per un autre, e celèbran
mai de gents en França que cantan
nacionalisme ebrieu, ont son sas
Cal
se
origins ?
gardar l'esperit clar dins
aquel désordre de pas¬
Primièr, naturalament, reconôisser als Jusiôls de
lestina lo drèch degut a tôt ôme de se sentir la tèrra jols
ses, aprèp tant de malauranças e
de trevanças.
sions.
Pa-
pas¬
Mas aquel
drèch lèva res a l'escàndol istoric que foguèt l'utilizacion del
malastre jusiôl per l'imperialisme occidental :
cavilhat en plena tèrra ont los Arabs avián costuma e
d'èsser en çô sieu. Reconôisser lo succès istoric,
nosautres nos tôca mai qu'a degun, d'una lenga e
reviudadas. Mas aquel succès lèva res a
aquel Estât
drèch
contemporanèu
deculturacion.
qu'a
d'una cultura
l'aprefondiment
dels Arabs dins lo jos-desvolopament e la
�E mai los Israëlians eomençan de comprene los biaisses
l'imperialisme, que d'eles faguèt una esplècha. I aviá
pr'aquò un bèl exemple anterior : aquela populacion transportada en Argeria, mantenguda pel ben de la colonizacion,
associada a la colonizacion, e, lo jorn vengut que se vei l'engana istorica, se repara l'engana
en levant als Europèus
d'Africa la patria que cresián que la lor avián donada.
Consi que vire l'afar, l'encés que l'imperialisme dels
de
bons sentiments
se
crema
a
el
cobrirà
l'odor
vertadièra
d'aquela guèrra : odor de misèria mantenguda, de prat batalhièr e de petròli.
Mas nosautres aici pensam que detràs l'eissorbiment de
las consciéncias, i
benlèu
a
un
mond
futur
de
patz : una
internacionalament garentida contra los nacionalismes e los imperialismes.
Tanben l'afar aquel nos fa pas doblidar que totes los
matins al Vietnam, e tôt perfeccionant los metòdes artisanals
que foguèron los de l'armada francesa, l'armada dels U.S.A.
recomença un genocidi scientific.
Que Dieu renda la terra als seus fisèls amants. Dieu, o
patz en Orient
la justicia
dels òmes.
VIURE.
Robert LAFONT
Coll.
(un vol.
★
:
IDEES, Gallimard
3 F. dins totas las librariás)
Pèr parèisser en octobre :
del metèis autor
Prefaci de J. MADAULE, Gallimard, ed.
�soei
Cottoctuìs
sus la regionalîzacîon
crebèt baranhas
LOprimièr
régionalisme
un
còp ennòu,
1965,revolucionari,
amb la preséncia
de militants
occitans, corses, bretons, totes d'acòrdi sus un programa,
dins la Convencion de las Institucions Republicanas. Pel
primièr còp un agropament politic francés que se plantajava
a
l'esquèrra adoptava lo principi d'una pro larga autonomia regionala. Gui Martin a la Tribuna del Palais d'Orsay
podiá butar una analisi economica nòstra e Robèrt Lafont
podiá far mètre dins la mocion finala l'essencial d'aquela
pensada. Despuèi, coma se sap, la Convencion intrèt dins la
batalha electorala e dins la F.G.D.S. Sos objectius s'alun-
regionalista. Mas sem¬
siá abandonat. En 66
Morvan-Lebesque dins un acamp parisenc poguèt aparar vigorosament, e amb succès, las lengas e las culturas regionalas. Sus l'acamp recent de Rennes quichèt força lo militan¬
chèron per un temps de la prospectiva
bla pas que res del programa de 1965
tisme breton.
se dobrissiá una autra rega. Los organizaisocialista de Grenoble avián decidit que lo
problèma de la regionalizacion democratica seriá estudiat en
collôquis de régions. L'estudi començava amb la publicacion
d'un rapòrt del parisenc M. Rocard : Décoloniser la pro¬
vince. Anava començar una batèsta d'opinion dins una part
de l'esquèrra francesa ont un pensament tecnician e de vièlhs
reflèxes se mesclavan, ont los regionalistas anavan rescontrar los socialistas per una discussion al fons. Saint-Brieuc,
primièr, en novembre : un grand succès, una progression
sensacionala de la pensada de cap a nosautres, dins un acamp
nombrós e representatiu del mond païsan e del mond obrièr.
L'organizaire-mèstre es nòstre amie Philipponeau, e lo rapòrt sus las questions culturalas es de Keravel. La premsa
res
Mas en 1966
del Collòqui
francesa fa avis. Lo C.O.E.A. es représentât
Los prejutjats començan de tombar.
per
Tornariâ.
3
�Puèi la seguida, contrastada, animosa. A
sada tecniciana arriba d'esperela a concèbre
Lion una pende poders re-
gionals autonôms. A Marselha, una pensada parièra, mas
gelada que sembla, se tusta a la preséncia massiva dels occi-
lor radicalisme cultuconvèrsas, las comessions ; a la tribuna dins l'acamp final, entre Ives Roqueta e
M. Rocard. La premsa tòrna a son atencion. A Morrencs,
tôt se passa lis, e la mocion finala parla de supression dels
prefèctes, d'assembladas e d'exeeutius regionals. A Briva,
l'occitanisme intra mai en débat. Lo progrès contunha. A Pa¬
ris, enfin, es lo moment final de vertat, ont se vei clar consi
cadun a avançat, s'es enduresit, lo camin fach e lo camin
que demòra de far.
tanistas, de lor jovenesa vesedoira, de
ral. Lo débat es de pertot, dins las
important d'aqueles collòquis serà estât de
dins la mobilizacion progressiva de las consciéncias que
s'operèt en sièis o sèt meses. De cap a novembre passât, se
pòt dire que lo tèma de la decolonizacion del territòri francés pareissiá a l'esquèrra un « biais de dire ». Força qu'èran
pas d'acôrdi al fons, quitavan dire. Mas lèu l'interés s'esvelhèt, la discussion se nosèt. E del còp la consciéncia regionala
se meteguèt de parlar, anant mai luènh que çt> pensàvem. Es
important d'avalorar per exemple çô que se passèt dins la
région dicha de Lengadòc-Mediterranèa. Aquela région èra
concernida pel Collôqui de Marselha, mai aviá pas donat, en
décembre a Marselha, de signe de despertar, puslèu un atissament tecnocratic a respièch de l'occitanisme. Mas, quora
lo P.S.U., lo 7 de mai passât acampèt a Montpelhièr los re¬
présentants dels sendicats, dels agropaments divèrses, se veguèt lo camin fach : très còps mai de présents que se n'esperava, de rapòrts plan fâches e orientais,
una pojada de
L'efièch mai
segur
consciéncia vertadièrament occitana.
rendut-compte de cadun dels collòquis, aici
sus dos d'entre eles
que prenguèt Gaston
Basalgas. Nòstres legèires i traparàn lo resson dels prepaus,
dels incidents de sesilhas. Rès d'una proclamacion ; son que
Fauta d'un
donam las
lo
dessenh
notas
d'una
marcha
que
contunha, dificila
e
apas-
sionanta.
VTURE.
4
�BRIVA
DONARAI
l'acamp
de Briva
lsi de»,
rapôrt, pas de
ne soi
gaire socialista
capable. Sera
puslèuunaun anal
« flash
que
se
ditz
en
francès,
sus
lo debanatge e l'ambient
cada
coma
d'aquelas doas jor-
nadas lemosinas.
Marselha, dirai qu'a Briva i aguèt çò que manconsciéncia regionala. Tomberiam al pais de Gelu
sus
una manada de franchimands que
pauc a pauquet s'adralhavan
devers nosautres amb un vam de morgueta cuolsarrada. L'intervencion
de l'Ives Roqueta arrestèt lo pauc d'evolucion lentarassa d'aquels sabentós de la bòna, mas aguèt lo meriti de pausar clarament lo proComa èri tanben a
ailabàs
cava
:
una
blèma.
A
Briva, i aviá subretot
dins la sala io r apical que fautava a
brava delegacion del C.N.J.A. La pre-
Marselha. I aviá d'obrièrs e una
trabalh, cam¬
paracion materiala èra bona : salas de conferéncia e de
bra, mangiscla. Cada despartiment aviá mandat un rapôrt sus
agricultura e vida economica.
Duberta la sesilha, s'ausiguèron los rapôrts de Vincens
la seuna
GAUMER
Miquel LARDENEKER
l'agricultura, Renat PETIT sus lo torisme e la cultura,
DY sus los espitals de Lemôtge, e lo rapôrt principal de G.
:
Face à l'étouffement du centre ouest, objectifs clairs, solutions neu¬
ves ». Dins aquèl trabalh, lo menaire P.S.U. de Briva, per luchar contra
la fugida de populacions e la régression
economica
se
ditz francament per l'autonomia regionala e fai un ensag de creacion
de finanças localas CC.R.IP.E. : Caisse Régionale pour
et le plein emploi).
sus
«
del Lemosin,
l'investissement
montèt en cadièra e diguèt que «
èra paura, del mai la preparacion de l'acamp èra
a Saint Brieuc i aguèt una presa de consciéncia coilectiva e
séria çô meteis ». Sortiguèt de la pocha los « Principis »
cadun dins la sala avié un exemplari jos lo nas — e de
Puèi
Michel ROCARD
del mai
bòna ; que
qu'a Briva
del C.O.E.A.
la région
seguir :
dels amies occitans e n ai que
dos reproches de lor faire : un territòri de la dogana e una zòna monetària son de causas qu'existisson e, dins una région, faire las des¬
pensas en fonccion de l'acamp de sous mena al caôs ». Lo reproche
èra pas grandaràs, e foguèt una bôna propaganda per nosautres, que
cadun prenguèt e legiguèt los « Principis ».
Alara Rocard expausèt lo seu rapôrt. M'es vejaire que sa parladispetava mens qu'a Marselha, e donèt pas las direccions de recerca
qu'avié balhadas en Provença : descopatge régional, assemblada elegida, poders de la région, finàncias, articulacion de la région e del
plan, politica culturala regionala, las entrepresas publicas regionalas...
De nuèch trabalhèt una comission per cada rapôrt, e mai per lo
de Rocard, ont anèri. Aqui èrem pas gaire, una quinzenada sus 200, e
—
«
se
trabalharà pas sus
aque! document
sa
5
�pausèri la primièra question : « d'acòrdi per vôstres reproches, mai
avèm totjorn dich que lo nôstre problèma se pausava en termes francés. Solament, coma anatz faire per lo Pais Base, asclat en dos per
una frontièra que se ditz naturala ? ».
s un trabuc », çò faguèt e de seguir : « cal dire per
França ten darrier ela uèch sègles de centralizacion, e
qu'es ara força malaisit de cambiar aquela orientacion. Aquò dich,
coma socialista e democrata, es a dire en favor
de la vertat e de la
discutida entre electors e elegits, soi per lo manteniment de las culturas regionalas qu'an una dimension vertadièra : Pais Base, Bretanha e
Alsaça. Cal lor faire una plaça correcta dins l'ensenhament ». Oblidava
de lengas e subretot l'occitan, que per el èra una lenga quasiment
mòrta. Faguèri ben tôt çô que poguèri per li mostrar lo contrari, mai
capitèri pas alara. Per los bases, me donèt pas la responsa a la ques¬
tion pausada, e me diguèt solament qu'aviá escrich son rapòrt amb un
amie base e qu'èra el qu'aviá insistit per i metre lo trôç sus las lengas
—
«
Aquo
acomençar que
regionalas.
l'assemblada regionala. Rocard pensa qu'aquela
segondària, e que las revindicacions
essencialas son economicas e, de mai, per el, cal téner compte de
constrenchas institucionalas e monetàrias. Aquò fai que dins de régions
Se
passèt puèi
assemblada
i
aura
sàrias.
es
una
a
revindicacion
de vertadièras assembladas, e dins d'autras, semblan
Mai subretot Rocard a un fotral de paur de veire
sembladas tombar al poder de la
pas neces-
aquelas
as¬
drecha.
Aqui quauqu'un pausèt la question de l'ensenhament de l'economia
regionala, e demandèri çô que pensava de l'universitat regionala. Res¬
ponsa : « soi en favor de la decentralizacion de l'ensenhament e de
l'universitat per faire una diferenciacion regionala dels programas mai,
per acomençar, cal decentralizar la F.E.N., violar la « Société des Agré¬
gés » e democratizar lo S.N.I. ». Me sembla qu'es aqui que diguèt
qu'èra a la C.F.D.T., e insistiguèt sus l'ensenhament de l'economia re¬
gionala.
decentra¬
cal decentralizar un cicle industrial amb poder de décision dins la région, e parlèt de l'aviacion qu'es
pas pron decentralizada a Tolosa. Coma li fasiái arremarcar que mancàvem de mejans de comunicacions orientats levant-ponent, diguèt que
caliá desvolopar çô que i aviá, e faire quicôm de novèl per lo LemoPassèrent
a
d'autras
lizacion industriala.
Rocard
questions coma lo problèma de la
pensa
que
sin.
L'endeman, cada comession presentèt lo seu trabalh. S'acomencèt
l'agricultura. Ai retengut subretot que caliá desseparar la nocion del
trabalh de la tèrra de la proprietat, e cercar de solucions per liberar
l'agricultor del pes del foncièr, ara que la bèria vai passar de 15 a
50 ectaras. La discutida portèt sus très ponchs : creacion d'una societat foncièra, espandiment dins lo quadre de la S.A.F.E.R., nacionalizacion. Tôt lo mond foguèron d'acèrdi per refusar los sous estrangièrs e
condemnar la S.A.F.E.R., que fai pas conéisser sos trabalhs al public.
per
6
�aqui naisson las
de grans ; e se
vendon atal pichòtas a la région parisenca. Aquò fai que lo Lemosin a
pas d'industrias de la carn : tuadors, conservas. Sergi MALLET assegurèt que caliá laissar a la région parisenca la produccion de carn de
consomacion correnta, e faire dins Lemosin de carn de nauta qualitat
amb un sistèma de cooperativas qu'aguèsson un especialista dels proSe
parlèt de temps del gros problèma lemosin
:
bèstias, mai se pòdon pas engraissar, que i a pas pron
blèmas de
la comercializacion.
l'agricultura sautèrem al torisme e a la cultura. Aqueles d'aqui
èran un pauc trop dins las nivols, amb de bons sentiments. Demandèri
la paraula per dire que m'estonavi que lo problèma de las lengas regionalas foguèsse pas estât estudiat e tanben lo de la decentralizacion
e de la democratizacion de l'ensenhament e de l'informacion. Me sem¬
bla que foguèri pro aplaudit, e l'autor del raport cultural me venguèt
dire a la fin qu'èra d'acòrdi amb nosautres per las lengas regionalas
e la creacion d'universitats regionalas.
De
Venguèt alara la comession Deneker. I aguèt un fotral de batesta
los qu'èran en favor de la C.R.I.P.E. e Lardy, qu'èra de contra,
que la C.R.I.P.E., a son vejaire, èra pas un quicôm de socialista. Ro¬
card adobèt tôt lo mond quora diguèt que la C.R.I.P.E. « teniá compte
d'un contèxt capitalista e qu'èra una transicion sus lo camin d'una
entre
solucion
socialista
».
de la comession Rocard, se legiguèt çè que
Faguèri çè que poguèri per metre l'occitan al nivel de las
autras lengas, mas me sembla que mon intervencion foguèt gaire bona.
Un mèstre d'escòla diguèt qu'èra contra, que comprenguèri pas gaire
per de qué. Alara un jove professor de drech de Lemôtge montèt en
cadièra, e de dire : « coneissi pas trop lo problèma de las lengas
regionalas, mai sabi qu'existisson. Adonc aquè deu èstre l'afar de la
senèstra puslèu que de la drecha e del cléricalisme ». Foguèt força
aplaudit. Per claure lo trabalh d'aquela comession, Rocard diguèt qu'èra
pas encara segur de l'implantacion de l'occitan coma lenga. L'arrestèri,
e
li demandèri de faire una enquista dins la sala. Trapèt 20 personas
qu'aviàn après lo francés a l'escèla, e 6 teniàn mens de 30 ans. Fo¬
guèt força susprès, e meteguèt l'occitan al nivèl de las autras lengas
regionalas.
L'acamp socialista de Briva s'acabèt sus una lònga parladissa de
Sergi MALLET, que portèt pas grand causa de novèl ; pasmens nos
aprenguèt qu'a Paris, un côp debanadas las eleccions, i auriá un acamp
sus Euròpa amb los socialistas dels pais europencs :
autra escasença
per pausar lo problèma del régionalisme e de las nòstras lengas.
A mon vejaire, aquel acamp foguèt bon dins son ensèms. Ça que
la manquèt una bona mocion finala, mai una letra de Mendès-France
pausèt clarament lo problèma de la decentralizacion vertadièra e
condemnèt la deconcentracion autoritària del gaullisme, tôt aquè dins
Per lo rendut-còmpte
vos
ai
dich.
l'encastre
nacional francès.
7
�PARIS
1AGUET pasl'entorn
a Parisdelslo 3collòquis
de
e lo 4 regionalistas,
de junh un vertadièr
acamp
mas puslèu
un ressintèsi
contre
de
a
familha,
sens
e convidacion de la premsa, entre
de Grenoble e de cada région.
publicitat
los menaires de las jornadas
Força n'esperàvem d'aquelas doas jornadas parisencas mas, coma
d'òmes que tombavan pel primièr còp dins un acamp atal,
qu'èran mas tecnocratas que socialistas (lo tecnocrata trapa dins lo so¬
cialisme çò que li agrada, un plan, e desoblida lo demai), e que calguèt tôt lor aprendre, se butèt pas pro luènh dins la recerca e l'aprigondiment tecnic dels mejans de regionalizacion. Cal dire tanben que
cada P.S.U. aviá dins la clòsca los problèmas d'orientacion del seu
partit. Pasmens los regionalistas èrem los mas nombroses amb cada
delegacion del C.O.E.A., del Club Breton, des Bonnets rouges e del
Fronte Regionalista Corsu. Solament, coma totjorn, aviàm pas apreparat de tèxt de mocion de faire discutir e manquèrent de còps de pedai
aviá
gogia.
questionari pro simple que i cadubertura de la sesilha, M. Rocard i
A cadun de nosautres se balhèt un
lià metre de òc de
pertot e, a la
apondeguèt lo problèma de las comunas
sionala en França.
Lo
e
primièr de prendre la paraula foguèt
de
l'organizacion profes-
Salomon, que la balhèt
Rocard. L'autor del raport Décoloniser la province tornèt dire
la débuta de son intervencion de Briva, que del mai la région es paura,
del mai i a una consciéncia regionala e qu'atal, de totis los coilòquis
lèu lèu
a
el segiguèt, lo de Briva foguèt lo melhor e lo de Marselha lo pus
Mai çò qu'ai lo mai arremarcat, aquò's que jamai parlât de
constrenchas institucionalas, de doganas e de zònas monetàrias. Cresi
que la preparacion d'un acamp socialista consagrat a Euròpa, dins lo
quadre de las jornadas de Grenoble, a fach passar las recèrcas regio¬
nalistas del P.S.U. a un nivèl supra-nacional. Aquò se veguèt plan dins
de Paris foguèt partatjat en
la comession institucionala (lo trabalh
3 comessions : institucionala, economica e culturala) que legissèm dins
que
marrit.
lo
seu
me
que
raport final : « La commission des institutions régionales affir¬
la nation n'est pas le cadre exclusif et suffisant. Il convient de
quelles délégations de pouvoir elle devra
plan infra-national comme sur le plan supra-national ».
dterminer
concéder sur le
Aquela comession, ont i avià Phlipponeau, Lafont, Person, S. Malfoguèt la melhora. Podèm dire que las idèas del C.O.E.A. i serviguèron de piasons. Un còp condemnada la C.O.D.E.R. « instrument
destiné à couvrir les décisions
imposées par le pouvoir central »,
s'estudièron los mejans progressius de passar a l'autonomia regionala.
Per acomençar, dins cada région actuala, caldrà fargar « un conseil
let...
8
�plan qui se substituera
régionale du cinquième plan actuel, étudiera les problè¬
mes économiques et sociaux, répartira les investissements et informera
l'opinion en contrôlant les stations de l'O.R.T.F. et en ayant à sa dis¬
position des moyens d'information par la presse ».
économique et social qui préparera un nouveau
à la
tranche
mettra en place de nouvelles structures financiè¬
les moyens et les responsabilités de réaliser
les programmes qu'elles auront définis et on étudiera le découpage des
régions et celui des circonscriptions de niveau inférieur dont les ca¬
ractères pourront varier selon la structure géographique et les fonc¬
tions économiques de la région ».
Aquel consèlh
res
»
donnant aux régions
un còp acabat aquel moment de transiclon, per las régions
lo voldriân, « il serait créé un conseil économique régional et
une assemblée élue au suffrage universel, ayant un pouvoir politique ».
...le conseil économique régional est constitué par les représentants
des diverses organisations professionnelles et sociales. Il prépare le
plan en accord avec les organismes nationaux et participe notamement
grâce à une Caisse régionale publique d'investissement, à un
et à l'animation de l'économie régionale »... « Ce système permet aux
organisations syndicales de conserver leur pouvoir de contestation.
L'assemblée régionale, élue au suffrage universel, adopte le plan et le
budget régional et contrôle toutes les affaires de la compétence
région »... Un executiu régional es elegit per l'Assemblada
e
dirigis i'administracion de totis los afars de la competéncia
région.
Puèi,
que
se
«
contrôle
de la
regionala
de la
dins aqueia comession los ligams de crear
I'administracion nacionala : <• auprès de chaque ré¬
commissaire de la République est désigné par le gouverne¬
est responsable devant lui. Son rôle consiste à faire respecter
est le délégué de l'Etat devant l'assemblée et le Conseil éco¬
régional. Il dirige les services administratifs de la compétence
Per acabar s'estudièron
entre
la région e
gion, un
ment.
Il
la loi. Il
nomique
de l'Etat
».
économies foguèt bon, amb la partici¬
Bidegain, e tanben Rocard, lo temps que demorèt.
Es el que faguèt petar l'exagon quora diguèt que Lille èra una creacion
nacionalista francesa e que la vertadièra capitala regionala èra Bruxel¬
les. Amb aquè Rocard faguèt sieu lo descopatge régional d'Occitània
de Gui Martin (Principis del C.O.E.A., 1966) e prenguèt Agen coma
capitala de la région Aquitània Tolosa-Bordeu. D'aquel biais, los regionalistas d'aquela comession, ont èri amb Gui Martin, Santoni e un
amie breton, aguèrem ren de dire, e pensàvem que l'afaire èra ganhat.
Mai lo raportaire, e subretot lo président d'aquela Comession, Inchauspé,
sens nòstre vejaire, farguèron un rapòrt final que i trapam pas grand
causa de la recèrca d'ordre
économie que faguèrem, e ont apondeguèron d'idèas d'aquela mena
« la commission souligne la priorité
chronologique de l'économie sur les institutions... Il est nécessaire de
Lo trabalh de la comession
pation de Salomon,
9
�susciter
une
nouvelle
entrepreneurs ». Coma l'assegurèt
qu'òm acostuma de trobar dins la boca
des
race
S. Mallet, vaqui un vocabulari
de Giscard d'Estaing...
Aquel Inchauspé, l'arrecomandi als amies del collôqui de Morencs.
melhora de totis los
La mocion finala que donèron aqui es de segur la
acamps,
e
compreni
pas
que
se
siá mandat
Paris aquel tecnocrata
a
C.F.D.T., format als Estats Units d'America, e que te dona coma refemade in U.S.A. que son pas
brica socialistas. De mai
t'assegura que los bascos son gaire
qu'aquò's degut a la lenga que pardevon èstre desliurats d'aquel pes.
réneias d'autors
lo tip perfiech de l'alienat e
saberuts dins las matematicas, e
es
lan,
e
que
Dins la discutida finala,
sion
cultural de
et cultures
saert, que
el que meteguèt
d'embolh. La comesprésident, tornèt prendre lo rapôrt
Saint Brieuc e las idèas del Mouvement laïque des langues
régionales. Un còp de mai aqui calguèt tôt aprendre a Fosparla flamand, e que trabalha amb la revista Esprit.
culturala amb Keravel
es
coma
Inchauspé bramèt tôt çò
que
poguèt contra las résultas fachas a
l'entorn de Keravel. Es dins aquela comession que manquèrem un pauc
de pedagogia. Aurià calgut, a costat de l'ensenhament de las lengas
regionalas, parlar de la formacion tecnica e economica e de la democratizacion e decentralizacion dels sendicats d'ensenhalres. Avèm de
côps un biais infantil de nacionalistas dins las nôstras revindicacions,
que mancam de trop de réalisme e de simpatia per los que s'adralhan
amb nosautres. Aurosament que Tornarié deu mandar a Rocard d'entresenhas per adobar lo rapôrt de la comession culturala, se se manda
a
la premsa.
Doncas discutida finala pro marrida. Calguèt que Lafont faguèsse
psicô-drama, que se diguèsse descoratjat per la manca de progrès
que fasiàm dins la recèrca e insistiguèsse
sus la nécessitât d'apre
parar un projècte de lei
de pausar sus lo burèu de l'Assemblada
nacionala. Aquela idèa, Rocard la faguèt sieuna, e, ara que ven de
passar secretari général del P.S.U., podèm esperar força causas d'el.
Benlèu que soi demorat fins ara trop dur per l'acamp de Paris. S. Mal¬
let e Rocard, qu'acabèt la vesprada amb nosautres, vôlon butar mai
luènh lo trabalh acomençat, e los que seguisson pas, avèm pas que de
los mandar al diable, coma benlèu los de Briva, que donèron en Lemosin lo melhor trabalh e que semblan ara recular, çô que podèm explicar per lor engatjament
en favor de las tèsis de
Martinet dins lo
P.S.U., mentre que los menaires de Marselha vôlon tornar ganhar lo
temps perdut.
de
Gaston
10
BASALGAS.
�L'AVIACION A TOLOSA
(SEGUIDA)
cambiaments
que dins
son laestats
TOTentrepreses
lo mond sabon
meses darrièrs
pel Govèrn
pendentloslos importants
Direstructura de l'industria d'aviacion
reccion e
:
digam-los tornar ça
la.
que
Presidents-Directors Générais de las Societats
A la fin de 1966 los
General Puget e lo Sénher Cahende mai èra Président de l'Union Sendicala de las Industrias d'Aviacion) foguèron « desmessionats »
e remplaçais respectivament per un General de l'Armada de Tèrra e per un ancian Prefècte de
Policia. D'enterin, foguèt anonciat oficialament que las activitats d'aicestas doas Societats seriàn « regropadas »
lo trabalh d'avions del
Nòrd sérié donat a Sud e lo trebalh d'engenhs de Sud a Nòrd, los
noms de las doas societats estant cambiats
en « France Aviation » e
Nacionalas Nòrd e Sud-Aviacion, lo
Salvador (que
«
France
engins
».
de las Armadas faguèt saber al
de Breguet Aviacion, que li agradarié qu'aicesta Societat se mesclès amb la dels Avions Dassault, lèu lèu se pos¬
sible. Lo sénher Floirat, que vòl pas cap de rambalh amb Menistres e
qu'a pas jamai vist dins una entrepresa quicôm mai qu'una maniera de
far d'argent, comencèt sul pic de negociar amb lo sénher Dassault per
li carvendre sa part, majoritària, de las accions de Breguet, qu'aquò es
un plenponh de milions (de francs nòus). Lo negòci durèt longtemps e
s'acabèt pas abans lo mes de mai.
Al
début de
1967, lo Menistre
sénher Floirat, Président
Malgrat lo biais criticable d'aver
de
las
«
desmessionat » los Présidents
l'ensemble d'aicestas décisions concentrant
entrepresas pòt parèisser savi per luchar melhor contra la concur-
Nòrd
e
Sud-Aviacion,
réncia americana
;
maniera tan pauc
degun dels que lor
aflaquiràn aicesta industria'mai que l'afortiran
malastrosament decididas d'una
pòt, sens consultar
democratica e tecnica coma se
caldrà las mètre en òbra,
pas.
Que :
primièr, juxtapausar es pas concentrar, mens encara reorganiaicestes mescladisses largs provocaràn de désordres e de de-
—
zar
:
galhadisses pendent d'annadas. Es tant évident que lo Menistre elmetèis se'n trachèt : dempuèi lo mes de genièr las décisions de fusion
de Nord e Sud foguèron quitament pas començadas d'aplicar ;
indispensable
cada
(Sud),
puèi, l'emulacion, qu'es un factor de progrès
quand en França i aurà pas mai qu'una entrepresa per
tip d'activitat : avions militars (Dassault), avions de passatgièrs
engenhs (Nord) ;
—
desfaltarà
—
quant poderès lo sénher
reorganizacion », ôm es escandalizat
puèi encara, quand se sap
ja èra davant aicesta «
Dassault
de vèire
11
�quinas
facilitats nòvas li son donadas per senhorejar sens cap
al prètz que voldrà sul mercat avions militars en França ;
de
marga e
enfin, la venda de Breguet a Dassault arrisoa de far cabussar
francò-anglesa que duscas ara anèt fort
plan, la Jaguar, e de mètre al caumatge una part granda dels trabalhaires tolosans de Breguet. D'efièit, lo Sénher Dassault es pas tan cobés
—
operacion de cooperacion
una
de se recuperar los crédits reservats per
la tièra d'avions de caça de dos motors
Jaguar », que foguèt estada comendada a Breguet en cooperacion
amb l'entrepresa anglesa B.A.C. Dassault ensagèt per totis los mejans
d'empachar aicesta comanda, mas capitèt pas que, per un còp, los mi¬
litars sabián çò que volián. Per la fin, bastiguèt amb son argent un
prototip d'un autre avion de caça que bategèt FI, e ara, fasent sem¬
blant de se far pregar per comprar Breguet, i mèt la condicion que lo
Govèrn li comande d'abòrd un centenal de FI : atal, que pôsca despolhar la tièra dels Jaguars de sos crédits e los far virar per mai de
FI, o que pôsca pas, e qu'el bastiga los Jaguars, ganharà d'argent a
ronfle. Mas los autris avions que Breguet bastis ara (Atlantic, Br 941)
l'interèssan pas brica, e i a grand perilh de caumatge per los 1600
de comprar
Breguet
coma
l'Armada de l'Aire per aquesir
«
obrièrs
e
dels talhèrs tolosans de Breguet.
tecnicians
d'aviacion, que nosaus Tolosans avèm
far capitar, e dont tan sovent avèm ausit los re¬
présentants del Govèrn dire que la ciutat nèstra es, per França, la capitala, avèm pas cap de drèit sus ela : nos noiriguèt duscas ara mas
contunharà o pas segon çô que sera decidit per de Monsens de Paris,
Doncas
industria
aicesta
trabalhat per la
tant
lo Sénher Fioirat
o
Dassault, de Menistres o lors tecnocratas.
E mai lo Govèrn désirés vertadierament veire
l'arroînar sens o voler, per l'intermediari
de sos fonccionaris qu'an un poder de contrarètle sus totis los estudis
e los trabalhs que son faits amb de crédits de l'Estat (sol Dassault se
permèt de bastir de prototips a son idèa, se sabent pro poderôs per
los se far comprar a posteriori, çô que lo dispensa de tôt contrarètle
pendent que sos burèus d'estudis e sos talhèrs trabalhan).
Aquô
es
pas tôt.
capitar aicesta industria, pot
cèp de mai que nos cal pas aver fisança dins
desvolopament économie de
assegurar lo
nôstra région : d'aicesta industria es a Tolosa, es pas tolosana. Quand
lo Sénher Fioirat li calguèt alargar sos talhèrs per bastir la tièra dels
Atlantics, se causiguèt d'o far a Tolosa, foguèt per tocar d'argent de
la
decentralizacion » e tanben perque la man d'ôbra es pagada mens
car a Tolosa qu'a Paris. Lo jorn que li
agrada de vendre Breguet al
Sénher Dassault, se'n maina pian de çô que resultarà
per los paures
nècis que trabalhèron per el I
Tôt
aquô môstra
l'industria
d'aviacion
un
per
«
Aquô môstra mai que mai que sola l'espelida d'una democracia
regionalizada amb un poder de décision e un buget prôpris poirà inversar lo procès que, se contunha coma ara,
aprèp colonizar Occitània,
lèu
ne
farà
un
desèrt.
R.
12
PERINEAU.
�CULTURA
E LA VIDA.
TAM
en
un
de camin
nosautres, que
tèmps que s'i
:
se'n parla, e
parla de cultura a cada força
se'n parla plan. E perdequé
dison, òc —, li sauvaires
pas tanben ? Question
question de mort. Per quant a la
força ben. E per çô qu'es de la mòrt, non
siám
—
d'uni
de la cultura occitana, ne
de vida, parèis, e benlèu,
o
parlariàm
vida, aquò vai, e
es l'ora de se'n mainar, estent
que
siám vius, que ne bra-
men.
Adonc, parlent
de cultura occitana. Per
lo plaser de toti.
la cultura d'òc, quau de nosautres, en un mo¬
ment ò un autre, n'a pas vougut èstre l'aparaire, l'òme providenciau, sènsa parlar di mantenèires de toti menas que se
pòdon descubrir i cantons d'un poëma ò d'una pagina de
pròsa engimbrada a la ne-vòs-ne-vaquí ?
Pèr amòr que
«
A la bona nosta mèstes
d'escblas !
»
MITOLOGIAS
Aristocratica, dau temps di trobadors (sai qu'es un pauc
simplificar li causas de parlar coma aquò, mai me sembla
pas d'à fons messorguier de prononciar lo mot d'aristocracia), la cultura occitana -— se ne manlevam li quauqui gran¬
dis òbras revolucionàrias de l'Edat Mejana — pense subretot
a la Cançon de la Crosada
e tanben i sirventès de Pèire
Cardenal
es
venguda puèi una cultura aristocraticòfolclorizada : una cultura tôt çô que i a de reaccionari, dins
son
fons tan coma dins son expression formala. Avèm pas
—
13
�de balhar un côp d'uelh sus lo debanament de la cultura
qu'a uei per nos mainar d'aquô. Sai que se poiriá
dire la metèissa causa d'un molon de culturas autras, qu'eli
tanben foguèron per lo mai grand de son istòria li victimas
que
nôstra fins
desconscièntas d'una alienacion fonsa, que perli biais de viure e li biais de culturalizar lo viure.
mai ò
mens
tocava
e
Mai m'es pasmens
nament
sus
istoric,
vejaire
es un
que
modèl
nôstra cultura, dins son deba¬
pron
remirable d'aqueu
proces¬
d'alienacion.
La cultura occitana, aquô es estât remarcat sovènti côps,
foguèt primier çô que se sôna, amb una poncha de mespretz
trufaire plan justificada, una cultura fargada per d'intellectuaus.
Fins en aqui, ren d'anormau. Mai, fargada per
d'intellectuaus, foguèt tanben intellectualizada de fons a cima de son
espandiment. En una paraula, la nôstra cultura,
d'à fons desseparada de la vida — e mai foguèsse pus près,
dins gaireben toti li sègles, d'aquela vida que o foguèt, per
prene un exèmple que lo coneissèm, la cultura francesa — ne
balhèt pas jamai qu'un rebat faus, preciós pasmens, estènt
que foguèt lo sol image — ô a pauc près — de nosautres que
nos foguèt laissât. D'aqueu ponch de vista, seriá de tôt segur
apassionant per nosautres d'estudiar lo sègle detz-e-uech de
la creacion occitana, que s'i poiriá benlèu définir amb una
précision ensenharèla a l'encôp li motius e li processus en
prigondor d'aquela alienacion qu'ara ne sofrissèm mai que
mai. Dins la metèissa amira, lo période « mistralenc » de la
cultura occitana, amb toti li sieus esperlongaments fins qu'a
uei, estudiat e comprés coma culturalizacion progressiva de
la cultura vertadiera de l'airau occitan, nos aprendriá tan¬
ben força causas. Devèm plan vèire d'efiech que l'ensag mis¬
tralenc, puèi felibrenc, de renaissènça non foguèt pas jamai
quicôm d'autre que la temptacion, normala en aquesta pontannada, avèm pas que de tornar considerar li movements di
nacioilalismes dins Eurôpa tota, d'aristocratizar, ô, per emplegar un vocabulari mai asaptat au sègle, d'emborgesir la
cultura potenciala dau païs occitan. Es a dire que tôt çô revolucionari que podiá se trobar dins la cultura nôstra foguèt
mes de caire, au sol profiech
d'una entrepresa borgesa de
fargament d'una cultura borgesa. Cultura borgesa que ne
siám lis eiretiers.
Aquela mitologia,
que
foguèt la de
occitana, se se pot encara parlar de vida,
viscuts, e, malastrosament, sèmbla que ne
14
la
vida culturala
n'avèm sèmpre
vivem
que
mai.
�benlèu necessari d'uei d'ensajar de comprene çò
qu'aquela culturizacion borgesa dau viure nòstre vòu dire,
e li mejans de se'n desempegar.
Seriá
UN UMANISME OCCITAN ?
mond ne parlan, e finisli
lausenjas,
cadun segon son biais
pas jamai de'n cantar
de pensar o de vèire li causas. Desempuèi lo temps astruc di
trobadors fins qu'a la granda soscadissa liberala dau Mistrau
de Calendau, se pòt, segurament, destriar una volontat prigonda d'umanizar lo viure per la cultura. Mai la question es
de saber de quin viure e de quina cultura se tracha. Es
aqui que tôt vèn mai complicat per nosautres, e, a l'encòp,
mai greu per la nòstra « bòna consciéncia ».
Seriá aisit,
aquel umanisme occitan es pas
crese, de mostrar que tôt
qu'una bodofla, estènt qu'acaba pas d'èstre un umanisme de
borgés, amb tôt çò que pòt i aver de marrit dins la filosofia
culturala de la borgesiá, occitana ò autra. Podèm pas negar,
pasmens, çò positiu que caup lo debanament istoric de la
cultura occitana ; mai s'arremarca aitanlèu que l'umanisme
occitan non possedis aquela valor de positivitat que dins li
périodes revolucionaris de son istôria : dau temps de la crosada albigesa, dins li poësias de Pèire Cardenal, e dins quauquis autris òbras esparpalhadas de sègle en sègle, jamai pron
numerosas per s'impausar, mai que demôran la nòstra força
mai granda.
D'un umanisme occitan, tôt lo
son
Es aqui, çô pense, que se poirián
vertadièras d'un umanisme occitan que
trobar li fondamentas
seriá quicòm d'autre
lo desgaunhament sistematic de la flaquesa borgesa que
nos enfècta
encara tôt lo sant-clame
dau jorn a l'ora que
siám. Umanisme occitan que sa chabènça li es donada un
còp de mai au moment de vida qu'es lo nôstre, e que la devèm pas laissar escapar, que que siá lo sien pretz. Vertat es
que l'epòca d'ara es mai que mai una epòca de revolucion
prigonda dins lo viure dis ômes, que benlèu la cultura occi¬
tana poiriá n'èstre un catalizaire di primiers. A la condicion
unenca
qu'aquela cultura venguèsse pas, çô que nos ametant d'aulras, amb son
naça, una cultura borgesa demest
especificitat prôpria, pas mai. Es aquô que nos fau crénher
que
mai que
tôt,
aquela possibilitat totjorn présenta d'un emborde la cultura occitana, que li manlela sien potencialilat revolucionàrias,
per lo dedins
variá la sieu força e
gesiment
15
�demòran prigondas. Se vèi que lo pretzfach nòstre es
que li temptacions son grandas de faire de la
cultura occitana una cultura borgesa, es a dire d'ensajar de
li tornar balhar la sieu vida son que dins un quadre borgés,
sensa se mainar de la traïcion qu'aquò signifieariá per nosautres toti. Lo perilh qu'es a l'auçada de l'entrepresa.
que
malaisit, estent
Faudriá pas, pasmens, creire que tôt, fin finala, se pòt
una vesion politica, au sens mai larg dau mot.
Estènt que nos enfangariàm dins una fraseologia vueja, que
resòuver dins
qu'un engana-la-fam de mai, coma n'avem conegut
foguèsson lis ideologias que n'asseguravan li
fondamèntas. Se se parla d'uei de cultura e de vida, tôt sotalinhant la ligason indefugibla qu'existis entre li doas paraulas, aquò's pas Soncament per astre, ò per l'escasènça d'un
rescòntre fruchós ; aquí, d'efiech, se tracha de quicòm d'essenciau, tant pèr la cultura coma per la vida dau pòble que
fai aquela cultura. Çò important, es aquel accent mes sus lo
faire, e, mai especialament, sus lo faire collectiu. Pèr amòr
qque d'ara enabans, se pòt pas pus parlar de cultura sens
aitanlèu nomenar lo sieu correlatiu
:
la collectivitat. Lo
tèmps nòstre e, a mon vejaire, amb una prigondor di gran¬
das, lo pojada malaisida de l'occitanisme dempuèi la Guerra
passada, an benlèu arroïnat per dau bon aquela cresença
bofeta en la possibilitat d'una cultura en defòra dau tragic
de la vida. E quora parle de tragic, que li causas sián plan
claras : se tracha pas brica aici d'aqueu tragic borgés que
ne siám empobolats, pèr l'encausa
d'una tradicion que ne
vivèm, ai las, encara, lo mai bèu de nòstra vida. Aqueu tra¬
gic, que lo caracterizan un mespretz fondamentau de la vi¬
da jornadièra e un sentit aristocratie dau viure e de la cul¬
tura (dins sa debanada estetica), n'avèm de segur pas rèn de
faire. Au beu encontrari, demòra desconeguda aquela enconseriá pas
força,
que que
trada de la vida la mai autentica ont
se
tragic, que d'uni, dins l'istòria luencha
comprés l'importança.
situis
lo
vertadier
ò presènta, n'an
TRAGEDIA E MESSORGA
N'i
plànher dau ton de la produccion literària
la caracterizan subretot un mespretz totau
di convencions e una set quasi religiosa — seriá benlèu melhor de dire ascetica
de vida. Basta de legir li darrièris
òbras de Bodon, de Lafònt ò, benlèu, de Manciet, per la
occitana
a
per se
d'ara,
que
—
16
�de J.-B. Seguin ò de Suberròcas per la poësia, per
d'aquela especificitat fonsa de la paraula
occitana moderna, e tanben di perilhs que quitan pas de
l'amenaçar dins son autenticitat pròpria. Especificitat primier dins lo dire, ò, mai fonsament, dins lo biais non pas
de dire, mai de non-dire, de laissar lo lengatge viure en
eu-metèis d'aquela vida lucida ont tôt se cala. Li cançons de
Seguin, carcinòlas, o de Suberrôcas, gasconas, servan la libertat di mots e di frasas ont lo poëta — lo legèire puèi ■—
s'envesca e moris a cada rega. Lo « torisme en Carcin », de
Seguin, lo vese coma la preséncia poëtica miraclosa de la
votz, a-temporala e pasmens d'à fons enrasigada dins un presènt dolorôs, coma la descuberta per délai dau lirisme, de
l'encontrada tragica dau viure simple. Aquela descuberta, la
trobam tanben dins la maja part de la pròsa occitana d'ara.
Pense aicí subretot i Camins de la saba, de Lafônt, que s'es
ja dich tôt çô malaisit que podiá i aver dins aquela cronica,
cronica dau lengatge un còp de mai viseut dins son indefugibla preséncia que la podèm jamai mestrejar, e que, ribon
ribanha
nos liura au voler de la
paraula, tragèdia e messòrga.
Amb Lafônt, m'es vejaire, prenèm una nauta
consciéncia de la valor de la ventura occitana dau temps
nòstre, tôt bèu just mercés aqueu malaise de la paraula que
lo titol es ja plan significatiu — nos ne balhan
li Camins
l'experiéncia a l'encòp la mai sencèra e mai ensenharèla que
pròsa,
aver
e
la sentida
,
—
se
pòt soscar.
grands jorns nos pòrja la metracha tanben d'una cronica,
d'un viatge, d'un itinerari de l'òme desparaulat. es a dire de
l'òme comolat d'en plen per lo grand voide dau lengatge.
Contes, cançons, sansònhas dau jornadier... trobam tôt aquò
dins l'ôbra de Bodon, mai li Grands jorns servan la mira¬
closa libertat de la cronica, aquela disponibilitat di mots e
di causas, sènsa jamai l'embarrar dintre la preson escanaira
d'una estetica o d'una morala, que siâ politica, economica,
metafisica o sociala. Lo Libre dels grands jorns demôra tôt
de son long — ò a pauc près —- una òbra duberta, que ne
finis pas de se situir en dejora de tota sistematizacion, de
quina mena que siá, e que, antau, se planteja d'intrada au
mai fons dau viure, au mai fons de la tragèdia, per délai de
Lo Bodon dau Libre dels
tèissa vesion dau viure
:
se
la messòrga.
Se vei lo
d'ara
;
pari
pari
sus
sempre
la messòrga
nòu de la literatura
vençuda, pari sus lo
occitana
lengatge
17
�çò
di literaturas. Non pas benlèu victòria sus lo silènci, mai puslèu Vic¬
toria sus lo dire despulhat de la sieu autenticitat que nega
tôt dins sa neutralesa espessa. Aqueu pari, es en cada mo¬
ment amenaçat per la sistematizacion (voie dire la mesa en
sistëma) : sistematizacion qu'es d'ordinari la fondamenta de
tota literatura de la messòrga. Dins sa conquista d'un viure
libérât de la
paraula personala,
pari, fin finala,
sus tôt
artificiau, farlabicat, que caracteriza la maja part
desenclavat de
tota
cadena formala ò retorica
—
au
sens
mai
la cultura occitana a entamenat una lucha malaisida,
d'abòrd que demòran grandas li temptacions di formas e dis
estructuras que dònan l'aparéncia
d'un sens, mai que, au
verai, ne son vuejas. Fau tornar parlar aici di Camins de la
saba, de Lafònt, ont avèm, d'un cert biais, tota la faula
d'aquela lucha. Se tracha pas soncament per l'escrivan d'escriure un libre, mai de fugir tota tecnica embarraira. Se tra¬
cha de faire petar li formas a priori de la creacion que la
podèm sonar borgesa, en oposicion d'amb lo fons tragic dau
jornadier. Dins aquesta amira, lo Libre de Catoia, de Bodon
preferisse de dire Catoia, simplament, pèr amòr que lo
libre i ven un artifici d'estil
aparèis coma una nòva calarg
—
—
—
suda dins lo mond de l'estetica barrada, ò, benlèu,
coma
un
esperfòrç mancat per i escapar. Amb Catoia, tornam dins
aquela civilizacion de la faula, dau cònte, mai destacats de
tôt çò que fa sa valor
de liberacion. Catoia es l'istòria, la
faula d'un embarrament, d'una desfacha, dolorosament sentida, mai indefugibla. Se présenta un pauc coma la transcripcion esteticò-metafisica d'aquel embarrament, e sembla,
en gros,
d'estre consent en aquela preson artistament fargada.
LO V1ELH SILENCI
Seriá sai que
neçessari de faire
una
sociologia de l'escri-
occitana, que de segur nos ensenhariá força causas. De
biais, son pas tant li résultas qu'an d'importança que lo
tura
tôt
debanament di
problèmas.
faire la pròva qu'aqueu silènci dis escrivans
foguèt puslèu una bòna qu'una marrida
causa
per nosautres. Estènt que foguèt tôt primier lo silènci
d'òmes que non podián sosténer de tèmps amb lo coratge
dise simplament lo coratge fisic — neçessari la lucha enAquô
per
occitans, fins
ara,
—
tamenada amb lis
18
estructuras
e
li
formas
embarrairas
dau
�lengafge e dau viure. De segur, aquela esterilitat nos tenguèt aluenchats de tota vida literària dins lo sens ordinari
dau mot, mai ne vène de me demandar se, a la perfin, i
avem
pas gasanhat força. E primier, la dispareguda de tota
aquela ideologia borgesa de la literatura e de la cultura, que
ne son,
segur, que la negacion.
La dispareguda tanben de
toti li quadres faus de la pensada e de la creacion, que s'esperlôngan dins l'engimbrament de çò que sònan de politicas
culturalas, que son pas que l'expression aguda d'un impé¬
rialisme baug — e desconsciènt — en toti li nivèus. Aqueu
silenci, çô pense, deu èstre la débuta d'una nòva liberacion
aqui la sieu utililat. Deu èstre lo signe posisus li sistèmas,
sus l'esperit de sistèma.
Aquò's benlèu una question de naissènça, ò, puslèu, de
creacion per lo dintre : la literatura nòstra vèn una litera¬
tura de camins, d'encaminament,
per parlar coma Saurat ;
mai aquel encaminament, desseparat de tota motivacion intellectuala ò estetica estrangiera, es a cada moment conquista
e creacion
d'una encontrada non-ausida, e non-
per
tiu
nosautres :
d'una victôria
—
—
dicha. La nòstra cultura deu èstre primier una escota :
creaire a perdut tôt drech a la paraula, s'aquela
lo
paraula es
pas collectiva. es a dire desliurada de son ambiènt mentau
tradicionau, e mai aquela tradicion se diguèsse revolucionària. D'efiech non pòt i aver de vertadiera cultura
digna
d'aqueu nom que dins una compreneson totala dau dire
traspassament dis empachas formalas : non se pòt par¬
coma
lar d'una vida culturala dins un
pretz
ambiènt revolucionari qu'au
d'un renegament fons dis estructuras
Cultura collectiva, adonc,
quinas que sián.
deu èstre comprés coma refús
de tôt sistèma, coma ensag de creacion en déféra de l'art tra¬
d'uni dirián borgés, mai se pòt concebre un art
dicionau
tradicionau que seriá pas borgés — çô que vôu pas
pasmens en defôra de la tradicion populària o istorica passada,
—
dire
s'aqueli tradjcions se son
luenh di sistematizacions
queta,
sa prefàcia
la preséncia
dins
arremarca
desenvolopadas dins lo jornadier,
escanairas de la cultura. Max Ro-
i Contes de Gasconha,
dins aqueli contes «
de Bladèr,
d'una libertat
qu'a romput tota cadena, e que sens empachas, pren per son
ben lo mond, la terra e l'eternitat... un mond ont tôt es pos¬
sible a l'orne ». Dins li mai grands di contes reculhits per
Bladèr, es de notar subretot aquela disponibilitat totala au
viure, es a dire a la jôia e a la sofréncia collectiva, en defôra
de tota convencion, estetica, morala o autra. Se « tôt es pos19
�sible »
cultura
çò de Bladèr, es benlèu per çò que la paraula, la
puèi, i an conquistat tre la débuta sa libertat, son
en
Me prene de soscar, tôt legissènt lo
Agraulas o lo Gojat e la Grand bèstia dau cap
d'orne, en aquela autra faula dau viure jornadier, qu'es lo
Bon de la nuòch. Au bèu encontrari de çò que d'uni n'an
dich, pènse qu'aquela seguida prigondament liura de racon¬
tes es, fin finala, la part mai importanta per nosautres dau
primier volum de Verd Paradis : i atrobam a l'encòp un
autonomia interiora.
Rei de las
inacaba-
refus de tota sistematizacion dau viure
e
bla
— d'una enembarraira. Fau tor-
—
e
per
aquò maubiaissuda
contrada alunchada de
nar
tota
a
una
cerca
de moments
estructura
legir li darrièri paginas daù Bon de la nuòcli per resqu'ôm se'n mainèsse, aqueu zéro de la paraula
contrar, sens
e
de la forma, ont vènon nàisser toti
Vautra, aval,
mond de pèira
li
bruchs de la vida
sabiâ pas pus ont èra, sol
drech dins un
e de lutz, a cridar fins qu'a
s'escanar lo nom d'un can que son cbs se refregissiâ ditis
l'ombra d'una figuièra, sol endrech dau mond, amb las tom¬
bas, ont la luna aviá pas lo drech d'anar nistar ».
jornadiera
: « e
que
FIN D'UN TEMPS ?
Lo temps
Antau s'acaba una
ne finis pas de
tornar viure : trèva
desconsciènta que s'amaga au còr di
causas e di
paraulas, e que sa descuberta vèn cada còp trebolar la bela fisança di sistèmas. Trèva movedissa, que tôt
ne moririá s'ela èra subran coneguda o embarrada
(òm pòt
se remembrai- la font
petrificanta di Grands jorns, e l'ironia
greva de Bodon : i a de tôt dins aquela font de pèira, de
cats, de crocodils, de topinas ;
e per de que i auriá pas
d'òmes tanben ? Mai non : « aquela estatua seriâ pas ieu...
per la mia mort, es lo meu cos, ieu tôt entier que m'agradariâi d'èsser cambiat en pèira... Bracejeriái e levariâi lo pè.
Felibre per l'eternitat... »). Borgés per l'eternitat. O escrivan. O pintre.
O mercant de saussissas « pur porc » per
l'eternitat. Fin d'un temps ? benlèu. E, de tôt segur, aquô's
de desirar : que se barrèsse la porta dau musèu. Mai sabèm
Ionesco nos o tornèt dire un còp de mai dins Amédée ou
Comment s'en débarrasser —, que, di cadavres, es malaisit
de se'n desempegar. E puèi, la porta tancada, i aurà sai que
totjorn quauqu'un per ne trobar la clau. Fin d'un tèmps.
pasmens ? Fin d'una nuech grisa pnt lis òmes se mòstran e
«
di
—
20
de Sauvaire
a passât ».
pròsas de Verd Paradis. Mai lo tèmps
�disparèisson sènsa qu'òm saupèsse tròp per de que : seriá
pas d'afons ridicul de crèire en un jorn que seriàm nosautres
lis ombras blavejantas que s'espandisson de vèspre sus li
pendis di còlas ? Que seriàm nosautres tanben li monacas
de la Santa Estèla. de Bodon ? Jogar a s'empoisonar, coma
dins lo Gojat de novémer dau Manciet ? Malautejar per de
verai, per saber au mens un còp çò que nos perseguís, çò
que nos envesca e que i atrobam de fes que i a de plaser ?
Aquò's benlèu tanben
l'encausa
d'aqueu silenci dis
de questions, n'i
aguèsse pas pus ges. E ne finisson pas jamai, eli tanben, de
morir, bòrd qu'an pas encara trobat lo mejan de se suicidar
autrament qu'en idèa, per lo plaser mai, o per la publicitat
(e s'es per la publicitat, ieu, siâu d'acôrdi, pensatz...). De
tôt biais, seriâ trop bèstia de dire de non : puslèu cantar sus
l'estrada, coma lo baug-condemnat de Bodon, e son merlhaton. 0 seguir sa pròpria enterrada : mai i pensèt pas, quora
marchava darrier l'ataxic de son grand, lo fonccionari dau
escrivans occitans. Vôlon morir, per que
publics di Camins de la Saba. Pòt ben
dins son maset. Nosautres, Antonin,
Menistèri di Trabalhs
sorire,
l'Antonin,
coneissèm pas.
Felip GARDY.
ACABA DE PAREISSER
FRANCES PELLOS
(de Niça)
COMPENDION DE
Tractat
matematic
publicat
per
occitan
R. Lafont e Gui
Un vol.
:
35 F.
de
1492,
Tournerie
�LO
_
1
Son milanta lei quatre
_
camins. Pas
una
dralha,
estrada que non i passe. Mai la telaranha
malauteja. De tôt caire li tiran de nèrvis. Ara un
dralhòu, ara un carrairon. Ara puèi leis estradas mai
largas. Totjorn mai tirassan, escartairan, desgrunan.
Dins son ruscle de'n acabar per un bon còp aduson
d'engenhs : tôt çò quòm pòu trobar que lève ò que
tire. Toteis ensems bandisson lei motors. Tenduda a se
copar la telaranha tèn bon. Mai,, dau còp, se desraba
tota e vòla per lei crocs dei maquinas. A son endrech,
atan luènh coma se pòu vèire, una crosada de flumes,
de rius, de ribieras, raja a plen de coradas.
pas
una
—
2
—
La primièra porta de verai n'es pas una
:
clavelada entre doas bigas, au mièg d'un camp de
bordilhas, una pancarta marcada « porta » ensenha
l'endrechiera d'una avenguda tirada entremitan de
caissetas de bugadas miraclosas dei noms espectaclós. I passa carriera una mena de francés que pavo-
neja ufanós. Maucorat, ò puslèu desmemoriat, eu vira
d'esquina.
3
Se pensa d'aver capitat en picant de morre sus
una
pòrta bêla
velhosa de tant
cava
coma
fa lo lindau una
qu'es gròssa. Dintra mai
que ne
tantei n'i
conduda darrièr
22
a.
fais
L'intrada
de
dau
brancas
mai aquò es pas un afaire,
enluèc, e torna sortir.
pas ;
pas
un
que
pèira
mera-
es pas
qu'una
sosterren,
mòrtas,
benlèu
la
es-
vèi
menava
�E
LEI
TOPINS
porta tresena es lo portau dau palais dei reis
de lo mirar sus de cartas postalas ò d'anar faire la vesita de Perpinhan. En saup
La
de Malhòrca. Avètz que
pas
se'n
de qué ne'n far. Très còps lo torn
va
dei muralhas
e
mai.
giscladas d'aiga que se cròsan dins un
pèira barròc, tan daurat coma voudretz,
fan la porta quatre. La passa sensa se banhar ; mai
leï carrièras talament polidas que venon après (de faciadas escaupradas e de fònts tant e puèi mai) dessenhan un esmarrador que lo tòrna menar a son ponch
de partença.
Doas
encastre de
6
—
Espeta dau rire davant la porta d'après : una
gatoniera. Un fum de mond espèran davant en fila
lònga. Degun es jamai passât : lo primier esta encara
dedins, la tèsta e una espatla d'un costat, lo demai de
l'autre, e de se bidorsar tant coma pou. Eu duèrp simplament la porta ont es cavat lo trauc, sola barrada
a
cadaula. Lo mond agachan sens comprene e
la
contunhan son espéra. Torna sarrar. Darrîèr l'èrme
s'espandis.
Joan Ives
ROYER.
23
�V
coma
victòria
V
coma
la
V
V
coma
republica V
coma
Vietnam
viet d'ase
U. S.
go
home
ornes
a
gogo
US ES MOS TALENS
ornes
de ficha
perforada qu'aval pissan la sang
lo matin que se
lima
que se
suis calhaus de la platja que
entre los caissals
se
lava las dents
poiririá la carn
Los òmes de la gara
passèjan amb de drapèls roges
sai que sera
de las reformas socialas
se
Siátz
lo tren
jamai contents
pas
pensàvetz als autres
Aqueles assassins d'americans
V
coma
U. S.
go
Ai près
saupèri
V
victòria
home
coma
Vietnam
US ES MOS TALENS
lo drapèl roge a l'òme de la gara
ont lo quilhar
pas
Al còr de
mon
enfança
parapluòja dins lo cèl se balançan
sus un prat de cotèlas sus un prat de rosèlas
sus mon espaci-temps se semblatz de para-davala ?
Rècs de papièr d'argent,
se semblatz las esquadrilhas que chaspa lo solelh ?
flors
24
en
�a
Tolosa
Rais de solelh, se
semblatz las canavèras, las plancas de
[clavèls
Quai sap se va caler sèt
segles pèr atudar lo darrièr fogal
de la resisténcia dels purs?
V COMA OCCITANIA
de nadal
traire bonze que las flamas de
asagafz-me lo fuòc amb de sermons
quane
mantèl pèr tu mon
[Montsegur
asagatz-me lo fuòc amb de gazòli
amb de lagremas d'enciclicas
escrichas
anam
en
francés legidas en confèti de
tirar la corta palha de ton
la
meuna
V
coma
qu'a de milions de
quilocicles
V coma vinha
Vietnam
tu la soca e
gazòli
uòlh
degalhada
los sirments los autres
podats
dins lo verd
Lo
Jésus
se
primièr jorn de la setmana
trapèt al mitan del
blockaus
V COMA
e
OCCITANIA
diguèt
LA PATZ SIA AMB
VOSAUTRES
la patz.
Joan LARZAC.
25
�Lo dimenge
d'un sembla bit-nie
Raconte de Joan B. SEGUIN
I
calguèt
orada
una
d'escriure. Lo café
abans
ont
que
s'èra
se
metès
arrestat
en
èra
camin
comol de
S'entendiá rire e dire gadalesas de pertot. La santat
d'aquel mond rajava a gôts badants dins l'espetar de las
mans sus las espatlas de las filhas, e
los punhs que retronisgents.
sián
sus
lo
marme
de las taulas.
aire d'un
l'agachava coma un uôu abans qu'ôm se l'engòla. El non se'n
mainava. Se tirava la lenga. Se banhava las labras. Fasiá
molinar sa pluma Bic al cap de sa man drecha, mal acostumada a l'exercici literari. Lo papièr, davant el, semblava
que se vergonhès, per avança,
de çò qu'i metriá dessus.
Aquesta matèria bruta e blanca, amb sas faiçons, lo descorèt.
Daissèt son Bic de caire. L'òme a costat ne foguèt dessauput,
qu'auriá tant aimat de legir, de son sèti, aquesta letra ipoQue
se
metiá
en
camin, aquò
sériés monhe. Son vesin
o
deviá
se
coneissiá
mercar,
a son
d'abord
que
tetica.
Dintravan de gents,
plan vestidas, qu'èra dimenge de
sortián tanben. La fumada veniá espessa dins lo
cafè. Los miralhs rebatián un neon sus-realista, tôt enneblat,
que trabucava coma un òme bandat. E lo mond, del mai
bevián, del mai disián gadalesas e se risián. La vida lor èra
vèspre
;
ne
brava.
D'uèlhs e de gredons Bic, virolejant coma las rôdas e
los animais del vièlh Ezequiel, e un vent sanglaçat. Un frèg
d'ivèrn gelât. E los uèlhs, los uèlhs, dins un silenci d'Apoca-
lipsi,
e una
borrèia de plumas Bic.
Benlèu aviá dormit, e mai somiat ? Se sentiá la cara
mofla e lo còs desnusat. L'ôme, a costat, lo gaitava amb la
coa de l'uèlh, en suçar son cigarro.
Era l'ora de far a las
cartas. Los cridals dels jogaires traucavan la paret de fumada
desseparava cadun de son vesin. S'i vesiá aitant coma
«
smôg » a Londras. Pr'aquò lusiá l'uèlh del
servicial, en pè al ras de la porta, coma un calèlh dins un
celièr. I aviá quant de temps qu'èra aqui ? Li caliâ comandar quicôm mai se voliá pas se far getar defôra. —- « Un
café », diguèt. — « Ça vous réveillera », li faguèt lo garçon,
que
un
26
matin de
�accent de Roergue. L'ôme a costat li soriguèt, coma
malaut que se fèbre li s'acaba. E li ofriguèt un cigaramb un aire de complicitat. Lo dròlle virèt sa tèsta.
amb
un
un
a
ro
dormiá, amb lo Bic, sus la taula. Perdequé
benlèu. Aviá volgut escriure.
Puslèu, auriá calgut qu'escriguès a sa maire. Dins lo temps,
las sòrres de l'escòla li o fasián far cada dimenge, abans
vèspras. De qué podiá racontar ? Parièr cada còp, probable.
Que se portava plan, qu'èra pas pro brave a l'estudi, que
l'avián punit... o benlèu pas ; o qu'aviá recoltada qualqua
malaudiá dels enfants... De tôt biais de qué fasiá ? E de qué
fariá qu'escriguès enquèra o qu'escriguès pas mai ? O per li
dire de qué que la poguès interessar, aquesta femna ? De qué
li fariá, que li debanès, per exemple, ço qu'aviá fach dins la
jornada que s'acabava ?
Lo
papièr
se
los desrevelhar ? Somiavan,
•
La jornada,
Tôt s'èra metut
l'aviá començada la velha,
en
camin amb lo papièr
de qualque biais.
graissés trapat jos
mièja nuèch, en tornar d'un amie. — « Ton paire
» —. Aquò arribava
un cop cada annada, totjorn al mes de novembre. Fasiá qualque temps que
viviá pas pus amb sa maire lo dròlle ; pr'aquò se rapelava
consi las causas se passavan d'aquel costat. Un brave jorn la
femna recebiá una letra, d'une escritura malbiaissuda, amb
de majusculas abondosas e pretenciosas.
« Tal dimenge vendrai
de Tours prene lo Dròlle per
la jornada, segon lo drèch que la Lei me balha. Mercatz,
Madama, qu'o poiriái far pus sovent. Mas vôli pas entrepachar l'òbra d'educacion que fasètz amb nòstre filh, e que
mon avocat me ditz qu'i fasètz miranda, etc... »
sa
porta a
te
farà visita deman
—
Aqueste
cop
caldriá s'atencionar a pas
daissar veire que
mai ensems, eles tanben. Non
poiriá pas remarcar, lo paire, que son filh fasiâ al bit-nic,
al sembla bit-nic, al mens. Benlèu diriá pas res. Disiá jamai
pas res. E parlava pas de la maire.
Lo matin s'èran trobats a glèisa, a sortir de la grand
messa. Coma o fasián totjorn. L'òme teniá a la bona educacion, e la que se balha a glèisa, se fa pas del ben, fa pas del
mal. Alavètz caliá que lo drôlle anès a messa. E mancava
pas d'i passar lo jorn de son rescontre annadièr amb son
la maire
paire.
e
lo dròlle vivián pas
27
�D'onze
oras
a
passai miègjorn
s'èran passejats
sens
tòca,
o, per tôt dire, en s'aluènchant del barri ont
viviá la maire. Puèi èran dintrats dins un restaurant. D'ont
per
carrièra,
que
passèsson, tombavan tôt còp sus
tura
es
aquela auberja. La
na-
plena de finalitat !
L'òme s'èra
carrat
dins
sa
cadièra.
—
«
Te
vau
pagar
aviá dich. 0 disiá atal cada jornada. Relucava la carta pendent cinc minutas, coma n'espepissonès
cada mot. Puèi anonciava gloriosament : — « Rillettes du
Mans, beefsteak-frites, salade. Anirem bèure lo café dins un
autre endrèch », ajustava. Quand lo servicial levava la taula,
mièja ora après, pagavan e se n'anavan al café d'à costat.
« Era
bon ! », fasiá lo paire, afirmatiu.
Un còp begut son « express » lo dròlle s'adormiá sus
son bancal.
D'aquel temps, l'òme escriviá una letra sus un
papièr plegat en quatre que tirava de sa pòcha amb un aire
de satisfaccion. A quai, a quala escriviá ? Perdequé o fasiá
parièr a cada rescontre ?
Aquesta après-miègjorn, lo dròlle s'èra desrevelhat
abans la correspondéncia acabada. Amb sos uèlhs pas qu'a
mitât duberts, vesiá l'òme davant el. Semblava un d'aquelses bravasses qu'an
totjorn rason. Probable que dins son
temps aviá ganhada la guèrra de 40 ! Sa fàcia espessa e sos
uèlhs gòbis disián la seguretat de la bestiesa quora agacha
quicòm de bon
»,
—
lo mond e lo refà amb de cordeladas de « cal ». Li lusiá un
anèl d'aur a la man esquèrra, pausada sul papièr e que lo
teniá. Rajava de tôt el una mena d'espessor e d'incapacitat
del pensar.
L'òme, quand veguèt
son filh sortit de son penequèt, sas
conflament d'importància. Li fasiá besonh, aquò, de semblar èstre qualqu'un, e voliá que son dròlle, e mai se veguèsson pas sovent, se rendès compte qu'aviá
un
paire que comptava. Sul pic, las mans faguèron a quai
sap de que, e l'adreça s'escriguèt coma d'esperela sus l'envelopa. Lo Bic remolinèt abans de se tornar pausar sus la tau¬
la : puèi anèt se jaire dins la pòcha de l'òme. — « Aquò
va ? Era bon lo café ! »
diguèt lo paire. Cansat per son esfòrç faguèt pas qu'un signe a l'enfant, que lo seguès defòra.
Davant la caissa levèt son capèl tirolian, amb aquel biais dels
policièrs de la « segreta », al cinéma, quora sòrton d'un en¬
drèch public. Defòra pleviá e bufava un ventolèt fresquèt.
« S'as besonh de
quicòm, m'o cal escriure », cridèt lo
paire. Puèi s'engolèt dins lo metrò, per anar prene son tren.
gautas prenguèron un
—
28
�maire, de saber tôt aquò ? Se senquilomètres aprep quitar son paire.
Aviá manjat dempuèi miègjorn, e begut trop de café ! E
aquel òme, aqui, que l'agachava de contunh amb sos uèlhs
de vaca amorosida, dins la fumada de son cigarro. Paguèt.
Sortiguèt. Pleviá totjorn. Li agradèt de sentir l'aiga li degolinar sus las mans. Se dintrèt la tèsta dins las espatlas, e en
seguent las parets, s'adralhèt cap a sa cambra. Li veniá l'enveja de cantar. Prenguèt un carrieron. Aqui era solet. L'electricitat pintrava de redons al pè de cada lampa, e la pluèja
s'i dançava al buf del vent. De fuèlhas passidas, vengudas
d'arbres invisibles, de las carrièras ricas, probable, fasián
prodèl als glops d'aiga del cel. A la pluèja, a la lutz, a las
fuèlhas, la vida lor èra brava tanben.
De que
li fariá
a sa
tiá las. Aviá marchât de
Montèt. Cinc plans, dins un escalièr sens gaire lum. Las
parets pudián totas las odors qu'un nas se pòt inventar.
L'escalièr de las servicialas. Al cinquen butèt una porta
qu'èra estada blava. Aluquèt pas la lampa. Lo fenèstron
balhava pro de clartat. De reclamas de neon, ajocadas sus un
ostal vesin, banhavan la cambra d'ersas coloriadas, jaunas,
puèi rojas e blavas. Vertat, èra aquò la sola fantasia dins
aquela cafornha.
Lo drôlle se jaguèt sul lièch. Sentiguèt sul pic que la
pluèja empegava cada causa. Lo matalàs èra frèg ; lo sac de
dormir pausat dessús, èra pas mens. Sul plafon l'aiga, que
li arribava de pissar de la teulada, aviá dessenhada una
geografia per de rire. De còps, amb un uèlh mièg barrat, lo
dròlle i viatjava. De côps s'i enfonsava los dos uèlhs, se se
pot dire, e los badalhs electrics de la reclama s'engulhavan
en el,
amb los continents inconeguts. Podiá demorar atal
d'oradas, sens veire amb son côs, e mai lo sentiment qu'existès. Alavètz navigava sus de mars sens èilas e sens batèls. Lo
cel n'èra mirgalhat e cambiadís. I aviá totjorn una tempesta
la fin, tanben, e s'acabava coma una
comptât e rebatut, valiá la pena, pr'aquô,
a
cachavièlha. Tôt
perque
abans lo
fracatge immancable i aviá aqueles moments d oblit e d il¬
lusion. Rapelava al drôlle lo côp qu'amb d autres sembla
bit-nics, s'èra assadolat de « hashish », donat per un policièr
libanés en vacanças dins la « metropôli ». E la fin durava
pas gaire. Se sabiá que vendriá. Coma sabèm que cal morir ;
ça que
la vivèm volontièrs.
29
�Anuèch la mapa del plafon restava
reclamas la balajavan rabiosament. Lo
del gip malnet. Las
miralh vièlh penjat
sus la paret, tôt
bel just al cabés del lièch, ulhauçava a cada
secoduda de l'electricitat comerciala. La tèsta passada entre
las barras de la colca, lo dròlle se torciá lo còl, per tal de
culhir qualquas estèlas d'aquela pirotecnica. La remarcava
pel primièr còp. Quora n'aguèt pro, tornèt gaitar los conti¬
nents d'amont. Ara se bolegavan ; semblava que balèsson, e
se capvirèsson totes a massa, dins una banhadura de lums e
de colors. I rajavan de doses d'estèlas. Om se seriá pensât a
las « Folies Bergères », quand s'acaba la fèsta, e s'entend sus
totas las rengadas de cadièras un mormolh de remiracion, e
que totas las mans pican a s'ensordar. Auriá volgut far parièr, lo dròlle, auriá pas pogut. Los membres, se los governava pas pus. L'espectacle èra per s'acabar ;
o sentiá. Voliá
se levar, pr'amor de se desemmascar...
De bada. Lo tenián
un
côp mai las fadas de la nuèch. Lo clavavan sul lièch. Las
estèlas ara l'enrodavan, e viravan sens fin, coma a la farandôla, al torn d'el. Vertat es que sorisián e cantavan una musica doça. L'agachavan totas amb bontat, tendrament. Puèi
l'una aprep
l'autra se cambièron en uèlhs, d'uèlhs bons per
puèi marrits, atal, sens avisar. E dançavan borrèia, e lo prautissián coma vendémia. Un vent sanglaçat li
dintrava de pertot dins lo còs. Las estèlas li tirassavan sos
pels de bit-nic, te lo morniflavan... Un a un li levavan sos
vestits negres de velós. Voliá se cubrir, qu'èra nus, aqui, e
la freg s'engulhava dins sas mesolhas. Mas podiá pas que de
se sentir
pas, e de se veire, preda de las fadas-estèlas, estacat
en defòra de si metèis.
Tampaissava, despoderat, vergonhós,
enrodat d'aquels uèlhs venguts abelhas, que vonvonejan, e
començar,
lors fissons lor sortián dels uèlhs...
Espetèt una tronadissa. Los uèlhs se n'anèron ; e fasiá
freg, nuèch, vergonha. Ara l'agachavan d'òmes e de femnas
impassibles e lo volián getar sul soi. Poguèt se virar un brieu,
se cambiar
l'esquina de plaça. Un potz se durbiguèt al ras
d'el. De lagremas li venguèron a la parpela, mas poguèt pas
plorar, ni mai cridar. Sentiguèt que la tèsta li veniá pesanD'un rire raufelós, l'amie Crestian lo desrevelhèt. Se
a costat d'el ; una filha vestida amb de
cauças verdas.
bitaniea de cap en pè, lo polonejava a bêlas goladas e li sarrava la talha.
ta...
teniá
—
fas
30
una
«
Orne, tira-te d'aqui,
tèsta !
»
e va
dormir endacòm mai... Ne
�Lo dròlle
se
levèt,
a
palpas
;
la cabeça li doliá. Tombèt
sul plancat, contra la porta. Eran acostumats atal. Lo
al mai fortunat ! L'amie Crestian li passèt una cuberta,
s'apoderèt la filha
cabussar
sus
e
lièch
puèi
s'enrambolhèron l'un dins l'autre
en
la colca. La nuèch lor seriá brava.
o dison los Alemands.
lo dròlle, en s'estirar l'esquina sul plancat, voliá ben qu'aguèsson pas tòrt. Pel fenestron puntejava l'alba, malneta, prensa de pluèjas avenidoiras.
L'amie dormiá contra sa filha. S'entendiá pas que lor
alenar dins lo frescum de la cambra. Al plafon, la geografia
pissosa senhorejava d'un aire descorat. Miaulèt un cat dins
lo corredor. Gimbava coma un enfant perdut que sôna sa
maire. Semblèt al dròlle, mièg adormit enquèra, que de centenats de coas de cats li ensarrèsson lo pitre. Volguèt i portar
la man ; de bada. Li tornava a l'idèa son somi de la nuèch,
aprèp jaire contra la porta. Era vengut arbre. Un arbre sens
nom, e magrinèl, de las brancas
tòrtas. Aviá pas cap de
fuèllias, mas d'uèlhs de pertot, e marrits coma cotèls. Una
cordelada de letras virolejavan pel soi ; de letras escrichas,
e mai se poguèsson pas legir. Volastejavan a son entorn, ausèls sens alas ni cap de tèsta. Perdequé podiá pas se bolegar ?
Era un jorn novèl, ara ! E aquel ôme nus, talament ôrre,
que corriá après aquesta femna nuda, e fasián pas abans ni
Tòrna far jorn cada matin.
Benlèu qu'an rason, ataben. E
Atal
l'un ni l'autre ? Las letras se levèron de per tèrra, totas
amassa. Bufava pas ges de vent,
pr'aquô. Las brancas
sarrèron lo pitre un autre còp. E los uèlhs de
tiravan e lo menaçavan amb lors cotèls. Una paret, a costat,
li
l'arbre lo pel-
tèrra-tremol. Un cat miaulèt,
plancat èra freg.
puèi se botèt en
Getèt
sa
cuberta
sul
Secotèt
pè.
lièch.
los amoroses d'una
nuèch. Durbiron pas qu'un uèlh. Se penchenèt davant lo
se
fendesclèt,
coma
dins
un
tornarmai. Fasiá jorn per de bon, ara. Lo
Lo dròlle se tirèt l'esquina pel darrièr cop,
miralh. En sortent bombèt
la porta.
Per carrièra degun passava pas enquèra.
lombs, aqui, que picoravan sul trepador, e se
ciosetats. La jornada seriá brava, probable.
riguèt, escotèt lo ramalh
guèt sens tôca, en fiular.
del metrò jos sos
I aviá dos co-
fasián de graLo dròlle lor
pès, puèi parti31
�CALENDARI
FANJAUS 1966.
pèrd
LO l'agach
fuòc crema
pasDomenge.
pus ontLosevent
de Sant
a
balajat l'istòria darrèr ia palastracha e las
grasilhas negras. Quatre muralhas. Très
fustas cussonadas. Çò que demôra del
Lo
castèl.
castèl
ont
Simon
nisava
de
Montfôrt.
Siám
molon
un
Chiminèa
lo
de
de
torn
la
taula.
Taula toalhada
de
venià
dormir Domenge,
capelan de Fanjaus. Aquò auriá pas fach
negra
blanc.
Aicí
n'a
suja.
sièis
ans, qu'èran erètges al castèl :
Cavalhièrs, Ramon Rogièr de Fois,
aquel Guilabèrt de Castras, avèsque pa-
Dòna
e
ensenhàvem
aital l'un a l'autre. Son paire
çai es vengut pèr lo collôqui — Session
d'Histoire Religieuse du Midi de la France.
Son paire es professor a la Sorbonne.
Ten, vesi lo burèu de Joan-Baptista Se¬
guin, a Boulogne. Quora ieu, quora l'Anatôli, qu'es vengut tanben a Fanjaus, I
anàvem passar quauques jorns, a charrar
d'istòria religiosa occitana, e de poësia :
Aiga de Nil i preniá vam, a nous estatges
en dessus
de Sèina. Aqueste cèp. parlàvem justament d'un estudi sus la vida reli¬
giosa al sègle XIV. L'autor trapava pas
ren d'autre a citar,
pèr Occitània, qu'una
tarin
ara a Lavaur, que i teniá
son ostal
perfièchas. Un vèspre, l'esperavan dins
revirada de
de
d'obras
escanador.
nuals classics,
Ara, amb lo novèl comte,
Fanjaus es vengut lo centre de la Crosada, negotium Christi, e Domenge i trapa
un
l'Elucidarium.
Seguin,
De
las desenas
citadas
occitanas
dins los maInutil de dire que J.-B.
ren.
recanton ont apalhar sa carcassa, e de
picalhons pèr son mostièr de monjas, a
Prolhas, dins la plana : son ostal de per¬
fièchas a el recaptava los sous que ben-
moca
pas amb los dets
quand s'agis de sciéncias sociò-istoricas,
i aviá réglât son compte
dins los Annals
de Sociologia de las Religions. Tornavi a
Seguin son rendut-compte : « Mollat...
esperatz... Sai que sérié pas lo paire d'un
lèu abans
amie
un
anavan
erètges
l'autre
a
los bens dels
:
als Franceses, e los Frana la religion una part de çè
van
ceses tornan
la Glèisa. Guilhem de Claret,
Martèl, lo catar conver¬
tit. Etienne de Mètz, qu'èra crosat : fran¬
devon
que
de
a
Pàmias. Pèire
castelhans,
ceses,
occitans
tits, çè que compta
mas
ont
van.
Amb
es
dels
pas
l'avèsque
Marselha, estipulan de fondar
Innocent III, lo
presicaires.
encara
plan d'acòrdi,
Lo pan
tu »,
fau
Bernard
a
32
se
a
mas
parteja.
-
Bernard,
Mollat.
far la messa,
Es
el
quora a
dos
d'ont venon,
Folquet de
un
papa,
aquò
ordre de
es
en
pas
vendrà.
La Patz sié
que
par-
amb
franchimand.
m'ensenhava
Sant Sulpici
nos
que
meu
Deviéi
Mollat
a
?
se
».
far
la
conoissença
Fanjaus.
del
vengut
Era
Sénher
per
nos
portar la Bona Novèla parisenca. Se mainèt aie! que sabié pas ren, que calié trabalhar tanben
comprene
los
tèxtes
occitans,
pèr
aquel pais.
Aquè's lo fraire Durieu que m'a donada
la Patz. Amb tota la suavor de Sant Francés
e
un
dins
los
vici
ne
uôlhs
tira
èsser lausada,
e
prés. Benaurat
es
:
un
«
Gràcia tira
Gràcia
autre.
vici
non
aquel
vol
qui
gracia,
non
esser
ama,
e
vol
re¬
non
vol ni désira èsser amat ». Aquelas
paraulas de Fraire Gili, aquè's el, lo fraire
Durieu, francescan
coma
Gili, lo
savi
paï-
�sanàs, que las nos
Dieu
faguèt conóisser, dins
i
se
es
enganat. Los seus èran
pas
tanplan los
pas
aquel numéro dels Armais de l'I.E.O. que
mon
amie Anatòli distribuis judiciosament
als sessionistas que li semblan un pauc
mai * dubèrts » que
los autres... Auriàn
plan besonh ça que la de legir totes e de
soscar sus
lo liminari del numéro, que
Seguin i espeluca <■ possibilitats e problèmas d'una
istôria religiosa occitana ». I
traparián quauques principis metodologics,
aqueles saberuts venguts parlar a Fanjaus del Miègjorn, o del Lengadòc, o del
pais de Sant Domenge, sabon pas plan...
aquò's segon...
que se
o
pensavan.
aital,
Mollat, Durieu,
Delaruelle,
Fornier
Sèta,
de
QuentinLatour lo sorbonagre, Paillard de Suèda,
Nos
embraçam
de
Estornet
Serinhan, abans de
comuniar
la cambra de Sant
Domenge, lo Côs de Crist a près un côp
de rance, amb l'lstòria.
Mas, coma ditz
fraire Gili,
encar
« puritat
de cor vetz
Dieu, e devocion lo manja ». Avèm pas
sol
un
a
d'autre
pan.
Dins
pan.
L'ANATOMIA D'UN MUT
Delaruelle, doctor e agrégat
sabi pas quant de côps, a engolit de travèrs : ara, dins los Armais, te dison pas
que i aurà, a costat de l'occitan, d'articles
en lengas del
defòra, coma lo francés,
pèr exemple ? Dins la revista de l'I.E.O.,
lo franchimand quita de senhorejar. L'italian del Professor Manselli
i rauba un
pauc mai de plaça : « Spirituali e Beghini
nel Mezzogiorno délia Francia ». Lo Paire
Durieu m'aviá passât los estudis de Man¬
selli, pèr un trabalh meu sus aqueles « espirituals » que son un moment occitan de
l'istòria de la Glèisa,
al sègle XIV. Me
mainavi pas alara qu'aniriái, un jorn d'estiu, escalar lo puòg de Montsegur amb
pèr davant lo Pr. Gonnet, especialista dels
Valdeses, ardit e barbut coma una cabra,
e per darrèr lo paure digne Manselli, que
susava
tôt
çò qu'aviá fach susar sos
estudiants ; en arpatejant dins
lo camp
dels
cremats
ont, segon Yves Dossat
ten, aqui n'as un autre qu'avèm pogut
veire aici de pus près — i aguèt benlèu
pas un erètge de rostit.
Mas aquò's un
Lo canonge
—
autre
concili
afar
auriá
pas
coma
n'i
caliá creire Dossat, lo
Sant Félix de Caraman
se
;
Catar
de
Tissa d'espepissaire,
: s'es pas a
Sant Félix, s' es pas a Montsegur, foguèt
endacòm mai, e lo fons del problèma es
pas cambiat. Pas mai que quora Delaruelle
prèva qu'Arnaud Amalric diguèt pas jamai
sa
agut luòc.
a
frasa
consi
que
força
a
famosa
sià,
los
la session
al
sèti
tuèron
de
plan
Besièrs
:
totes, e
La filha
de
de Joan
l'Inquisicion
coma
D'aquel
se
deu.
novèl
Guiraud, l'especialista
miègjornala
E
ordre
es
dominicana
parisenca,
en civil.
nos
aculhis a
que
mai cariqu'a l'ostalariá : es que cal pagar
lo viatge e lo sejorn dels professors ven¬
guts de luònh, amb los sous dels cercaires
locals ». Joan Guiraud èra occitan.
Sa filha ven de trapar dins sa veitura un
tract que li a tôt explicat : la colonizacion,
lo desèrt occitan, lo torisme. Me'n parla,
dins las carrièras ont escambi très mots
en ôc amb l'indigèn.
L'an passât, al collôqui, se demandèron en quina lenga
parlava sant Domenge. Rità Lejeune, una
bèlga qu'estudièt la lenga d'oc dins los
libres, fasiâ remarcar que « las diferéneias
son tan grandas entre lo castelhan e l'oc¬
citan que se conois cap
de revirada de
tèxt literari del castelhan al lengadocian ».
Foguèsse venguda dins l'Erau, la Rita
auriá ça que la parlât mai sovent en ôc
amb
de
castelhans qu'amb d'occitans.
Mas dins los collôquis, se parla, se par¬
la... Un vèspre
que
justament los dos
occitans »
del collôqui, Anatoli e ieu,
èrem partits a Pàmias, parlèron de l'abséneia de cultura en pais d'oc del temps
de Sant Domenge.
Pel Paire Vicaire, i
avià pas d'escôlas teologicas,
donc pas
ren.
Calguèt Manselli, Gonnet e un suis
pèr aparar la civilizacion occitana. Ne
parlèrem tornar sus las torres del castèl
l'Amirador amb
son
ospitalitat
venda
<■
«
33
�de Fois, amb io Paire Vicaire.
Eri al collôqui coma « écrivain occitan ». Aqueia
qualitat, espillada sul revèrs de ma vèsta
lo tafurava dempuèi
un
brieu. « Aqueia
poësia que passava son temps a espepissar los sentiments e a copar los pels en
quatre sul sicut del fin amor, aquò podiá
pas durar. La Crosada tuèt
pas que çò
qu'espertesissiá ben tôt sol ». Lo mond
s'atropelavan. Demandèri al dominican ont
aviá legit aquelas colhonadas. Sabiá pas
quitament que venián d'un marrit libre de
Belperron. « E puèi, sai que, avètz pas
agut lo temps entre dos libres de teologia de fulhetar Petrarca, Ronsard, Racine,
Stendhal
Coma
Prost ?
o
siàtz servit !
»
espepissaires,
Mas èra pas la pena de li
far comprene que
dins çò sieu, aviá
la literatura doc, mòrta
noirit
l'Occident
pen¬
dent dètz
sègles de roman d'analisi e de
poësia lirica. Anatz parlar d'amor a un inquisitor ! Es una lenga que comprén pas
mai que la lenga doc. La «
Segonde Ses¬
sion d'Histoire
religieuse du Midi de la
France
contunha d'ignorar que per desbarjar pas sul « Senhador » en confondent
amb
sagnador » valdriá benlèu lo còp de
comprar lo diccionari d'Alibèrt, o de demandar a un indigèn de Fanjaus : ■< Lo
senhador? ten, es una capèla ! ». Mas se
»
«
contunha de trabalhar l'anatomia d'un mut.
Al collôqui
de l'an passât
aprenguèrem
que
i avià
Occitan,
sus
cra
un
una
un
vida de Sant
ritual dominican occitan,
de paginas
quinzenat
lo
sant
professor Manning
en
lengas vulgaras,
l'aumòrna
gros
de doas
estudi
déisme
sus
linhas
lo
Lengadoc
en
Domenge
que
mas,
consa¬
las vidas del
i fa solament
(1). E dins son
a
Catharisme
«
en
et
Val-
(pèr pas nomar
Occitània pèr son nom, quand i parla de
Provença e de Catalonha i), Dòna Thou»
zellier oblida coma a bèl esprèssi los trabalhs de Renat Nelli, e sembla
qu'ignora
la Cena segreta, lo ritual occitan e la
pre-
gària catara qu'es
coma
la
«
tèxte tant important
Manifestatio Haeresis », d'Erun
mengaud de Beziers
dels mits albigeses,
34
pèr
me
la conoissença
sembla !
Se pot
pas
mai
de
mancar
profesgranda in-
consciencia
O viure dins
sionala.
una
pus
consciéncia.
Ges de cultura
en
Occitània ? Es segur,
cristianizada de longtemps, avià pas
per ela aquel fum de mostièrs necessaris
a
l'evangelizacion mai recenta de França,
e
qu'afavorissiàn una cultura de clèrgues
dins lo Nòrd. Mas es vertat tanben qu'Occitània demorèt pas en defòra dels movements de pensada que trabalhèron l'Edat
Mejana. Sens parlar de las escòlas rabinicas, que fasiàn raionar sus tôt l'Occi¬
dent una sciéncia josieva estipuiada en
Occitània, sens parlar de l'obertura sus la
que,
cultura
araba, i a l'escòla de Chartres.
Chartres
es
a
l'ubac
de
Lèira. Mas
Guilhem IX lo trobador ne faguèt venir a
Peitieu
lo
mèstre
italian
(gaireben coma
França n'es bavar¬
da, quand son pas d'Escècia o d'Alemanha !) Fulbèrt, puèi Hildegari son discipol (italian tanben), e Gilabèrt de la
Porrèia, que finiguèt avèsque de Peitieus.
Tôt aquò, nos o rapèla C. Camprós dins
lo numéro dels Annals que parlavi, e nos
aprén e mai qu'aquel filosèf platonizaire
dins lo biais dels trobadors de còps que
i a, aguèt de discipols a l'autre cap d'Occitània, coma aquel autor d'un Liber Verae
Philosophiœ que trevava los canonges de
los
totes
Sant Ruf
sautat
mèstres
en
que
Avenhon.
l'uôlh,
ieu
La
causa
m'avià
veniài
justament
de trapar traças de « porretanisme » dins
las obras occitanas de Guilhem Augièr de
Novella, dins VEvangèli de l'Enfança e la
Cançon de la Crosada. N'aviài fach un
article
en
francés, que la Revue de
Langue et de Littérature d'Oc pren pas
ren en occitan
e i
ajustavi i'influéncia
a
que
—
—
del
«
modalisme
Concas
sus
G.
de
quauques trobadors,
e
de Roscelin sus Cerverin
del
»
d'Abelard
e
de
triteisme »
de
Girona. Amb aquò i a ges de cultura en
Occitània. Dins un pais ont revoluman las
doctrinas mai divèrsas ! Consi que sià,
pel Paire Vicaire, cal que se pense pas,
aicl, abans Sant Domenge, qu'èra pas ça
que la grand mèstre
:
los catars podiàn
«
�pas
o
bolegar d'imaginacions popularas
que
de mits tuboses, e caidrà mostrar cèste
çò que cèste qu'un Durand d'Osca a tôt
après un cèp convertit !
del
Reguitni. Farián lèu
pèble occitan
Aurosament l'lves
d'illetrats.
Dossat mès-
qu'en espepissant los actes d'Inquisise pot veire consí borgeses e mai lo
mond pus traça, tôt aquò legissiá força.
Obratges profans e religioses
en 1274
tra
cion
Baranhon,
consulara,
latins e occitans : Novèl
de Sant Brandan, èbras
Bernât
Ramon
mondina
e
mai
de vièlha soca
liura sos libres
Testament, vida
de Guilhèm Figuèira. Es pas lo sol. Los béguins çèmetèis legiràn força libriihons de teologia
ascetica e biblica, coma los de Joan Oliu.
Esperit, dels bonsèmes de Gramont
miegjornala de la refor¬
ma
menada al Nord pèr Sant Bernard,
mas en Occitània pus radicala en çè que
tèca la pauretat e la responsabilitat dels
laïcs
quicòm qu'anóncia al sègle XI los
espirituals del sègle XIV i Ai citât forraborra. Donarai encara, per mostrar aquela
Sant
tamben, la forma
—
interferéneia
los
dels
diverses
exemple
que
qu'aicí, luènh dels cen¬
de França, la teologia
se discutis pas tan dins los convents que
pèr carrièras. Tôt lo mond vol dire son
Çè
que
i a, es
tres
internacionals
mot.
Valdesisme,
movement
catarisme,
espiritual » son de bolegadissas
popularas, amb de presicaires laies,
se comprén
pas facils de contrarotlar
:
que pel Bernât
de Fontcauda (prep de
Besièrs) dins son Contra Caldenses, lo
verus catholicus,
lo bon crestian, sià lo
qu'obeïs e se cala ! Per bolegar, bolegan !
Un
cèp
son
de problèmas dogmatics,
d'autres cèps de problèmas socials, e tôt
aquè se mèscla dins lo movement dels
encapaironats »
egalitaristas que dins
del Puèi asondan sus Occitània e Borgonha, menats pèr un - òme devôt tant coma
se
pot pèr un laïc » (aqui mai lo clérica¬
lisme que nasèja !). Tôt aquè se mescla
dins la
révolta dels pastorèls » que pas¬
sant pèr Tolosa amenaçarà l'Avenhon dels
papas, o dins lo movement que levèt Joan
franciscan
«
«
•>
de Rocatalhada.
fondacions
E
mai
dins
lo
vent
de
las
de Robèrt
d'Arbrissel, de son discipol
peirigord Geraud de Salas, predicator hirsutus
presicaire espelofit !
—,
dels
que
bufa
sus
Occitània
—
—
mercedaris, dels trinitaris
e
de l'èrdre del
socials
dins
occitans,
un
baila Delaruelle dins un
nos
Sant Ramond Guerard, de
Sant Sernin
imaginèt
d'ajudar los paures en lor donant de trabalh, e se faguèt entreprenèire de ponts
seu
la
«
sus
expausat
fabrica »
:
de
Durença.
fa
melhor comprene las
capitèron melhor en
çè nèstre, dominicans e franciscans : son
idéal de vida apostolica (lo biais de viure
dels
apèstols, anant dos per dos, e
discipols paures del Crist paure » segon
lo mot d'Innocent III}, totes aqueles movements entendon plan o viure. Las diferéncias pèrtan sus l'oportunitat de trabalhar
Aquel tablèu
doas fondacions
SET SEGLES ABANS VATICAN II
corrents
reformismes
que
«
o
de mendicar
d'aver
un
autre mandat
contestacions
doxia
deses
tegar
paure
—
prevòst
que
son
que
paure
—,
de presicar aital, sens
son baptisme. E aquelas
o
interioras tant
a
l'orto-
als grops dissidents : los vallos mendicants pèdon plan repo-
coma
e
contra
los elèrgues
poirits
per
la
los mendicaires, los elèrgues e
los catars se revirar contra los valdeses
qu'an pas la succession apostolica coma
eles que se veson davalar en drecha linha
dels apostols ;
los valdeses reguitnar
contra aqueles profechaires de patarins, e
los catars i rebifar que cal trabalhar pèr
viure, d'acèrdi sus aquè amb los clergues
e los mendicants quand s'agis dels autres,
cadun a dins lo seus progressistas e integristas. Tôt aquè foguèsse plan enregat,
pecunha
;
val-
auriàm pogut aver una Glèisa catolica
desa en Occitània, amb l'ajuda del papa
qu'embracèt Pèire Valdès a Lion e que
faguèt cabirolar los avèsques occitans
qu'aviám afamat son pèble d'Evangèli. Una
glèisa paura, coma lo mond l'aima aici, a
35
�l'exemple de santa Fe que « per Dieu se
mes en granda pauretat », e de Sant Amador, qu'aguèt pas a se far paure, estent
lo
varlet
de
Familha abans de
Veronica. Una glèisa
Santa
la
maridar la serviciala
segon l'Escritura que ditz : « Siátz
pèble de prèires » (pòble se ditz en
grec laos ; laìcòs, l'òme del pòble). Una
laîca,
un
coma dison uòi. Los
sègle XIII an pas esperat la
setmana parisenca dels intellectuals catolics pèr dialogar amb los marxistas d'alara, e los collòquis fasián flòri : a Pàmias,
en
1207, Mèstre Arnaud de Campranhan,
elegit pels dos partits arbitra las passas
que se fan valdeses e catolics e mai los
autres erètges » de la
cronica, los catars.
Glèisa qu'aurià degut
nàisser en
aquel jorn de setembre, amb la constatacion ont ne venguèron l'arbitre e l'erètge
Durand d'Osca qu'èran d'acòrdi amb de
catolics coma Diègo d'Osma — aiceste
èra un sant, çò qu'arrenga tôt. Durand lo
roergàs (Osca es en Roèrgue, nos probèt
Dossat, e non pas en Espanha) contunhèt
alara coma
paure
catolic » çò qu'avià
començat « paure de Lion ». E sos companhs de l'Institut d'Elne, cauçats e pas
glèisa
en conversa
Occitans del
«
«
pus
ensabatats
«
guèsson
mandatats
»,
e
mai
fo-
laïcs, aquô èra l'accion
catolica d'un sègle qu'aguèt
tanben sos
avèsques obrièrs I
pas
que
Luòga d'aiçò, avèm eiretat de l'InquisiContra
cion.
aital
:
«
Plan
Dona
Thouzellier
abans
qu'escriu
l'institucion
oficiala
de
l'Inquisicion, pèr Gregòri IX (1233), lo
zèl aboriu d'un inquisitor fa cap de dobte
en cè del fraire
Domenge », lo Paire Vi¬
caire es partit en guèrra. E prova que cap
de
document
sant
de creire aie! Constan¬
d'Orvieto, lo sol qu'impliquèsse — e
tin
mai
sériés
contemporanèu
del
permet pas
tardièr
—
lo sant dins
jament. Al contra,
un
afar de jut-
Domenge refusèt de
ve¬
nir
avèsque (èra lo temps de l'Inquisicion
dicha episcopala) pèr se consacrar
pas
qu'a
Vai
la
presicacion,
plan. Mas consi
d orientacion I
36
E consi
«
ceteris
l'ordre
lo papa
omissis
cambièt
».
lèu
passèt lèu
de
la
de
Sant Domenge
persuasion a la força, dels mejans
als de Pèire II, rèi
d'Aragon, que cremava los erètges, e de
l'emperaire Enric VI, que voliá levar
contra eles lo glasi temporal pèr ajudar
lo papa : lo conselh foguèt retengut, mas
malaurosament es al rèi de França que lo
pontife deviá demandar son ajuda. Per
l'unitat
sauvar
demandava
en
mava
una
nacion
senhorejar
division
Crestiantat,
la
lo
papa
l'arbitratge de l'Emperaire
dessus de las nacions, mas ar-
qu'es
lent
de
pas
de
contra
suis
la
autra.
una
Crestiantat
E
vo¬
fargava la
senhors,
favorizant
en
l'imperialisme d'un Estât manjaire de pébles, d'una nacion qu'a se préne per lo
Bon Dieu (gesta Dei pèr Francos) se relèu
virariá
la
contra
amb
Felip lo Bèl,
paire Combas.
libertat de
en
la
Glèisa,
esperant lo pichét
OCCITAN, E CATOLiC...
«
Domine
1966.
Avèm
crais
lo
non
sum
totes
dignus
entre
los
Fanjaus
».
dets
consa¬
indivisible, leu lo pus jove.
Un an a pro pena
qu'aqueles dets onchuts de l'éli sant èran bandelats pèr que
res
de profan
los toquèsse pas.
Mas
aqueia purificacion i imprimiguèt lo sang
d'autras victimas.
Amb
aquel sang que
devèm oferir lo sacrifici de lo que volguèt
morir pèr se pas gardar
sa vida.
« Siài
pas digna » ditz la Santa Glèisa. Siài pas
Santa ni Glèisa. O alara m'apelèsses aital,
encara, e venguèssi, en m'amagant. M'ape¬
lèsses pas pus ton filh, mas
Pas-Aimat,
mas
Pas-Mon-Péble. Mangèssi pas aquel
pan a la taula dels enfants, mas las carrébias amb los porcèls !
pan
Non, dirai
pas que
lo sègle èra aital,
barbar, e que la Glèisa foguèt
de son sègle quora aurià degut èsser lo
levam dins la pasta.
Los valdeses èran
ferotge
contra
e
la
pena
de
mort,
conéisser
mens
l'objeccion de
pèr eles. D'autres
parisenc
Petrus Cantor
cion dels catars.
Perqué,
e
faguèron
consciéncia
coma
lo
reau
mèstre
reprévan l'execua causir, calguèt
�Alanus de Insulis, que se'n tirava
escapa : « aquô's pas lo jutge
que tua, mas la lèi ? ». « Dieu a pas man¬
dat son Enfant pèr jutjar lo mond, mas
pèr lo sauvar » : lo miralh de l'Evangèli
èra donc tombât de las mans de la Glèisa
pèr se brigalhar entre los dets dels erèt-
segre
amb
ges
una
?
de Dieu que
siàm la Glèisa, me demèra encara en travèrs dins la garganta, coma un vomit que
monta, o un sanglut, l'avoament mai vergonhable. « Se te revén que ton fraire te
sap mal de quicòm, daissa aqul ton ofrenda davant l'autar, e comença de t'anar
botar d'acôrdi amb ton fraire e puèi ven¬
dras aparar
ton ofrenda ». E se mon
fraire anava pas me perdonar ? Se calià
daissar aqul la messa en plan, en espé¬
rant que la Glèisa e lo Mond tèmen ligar
Abans de comuniar al Còs
convèrsa ?
de
remplaçar
«
los
erètges
faidits
pèr
d'abitants catolics, auroses de servir Dieu
son govèrn e la fe ortodèxa ». Dieu
m'ajude ! me va caler dire tanben çô mai
vergonhable : lo papa faguèt amb la crosada son melhor afar financièr. E foguèt
un nimesenc,
Pèire Marc, que deguèt ras-
jos
telar
las
dels
dardenas
contribuables
oc¬
citans !
Dins
venon
la
cambra de
Sant Domenge,
d'atudar las candèlas. Las grasilhas
de fèrre
mordisson lo lum gris,
palle,
que
Totes avèm pas comuniat. Lo Paire Vicaire qu'aviá dicha sa
messa a sèt oras. Mon amie lo Pastor de
nos
de déféra.
ven
la Facultat de teologia
de Montpelhièr.
Seige. Manselli. Gonnet. Los valdeses...
Quai sap s'aquô ven pas del sang de
fraires
sus
las
mans ?
nôstres
Siàm
a dire
la messa ont nisava
Montfôrt. Condemnats a i convidar los ornes de nèstre temps, s'accèptan
de se veire,
amb nosautres, pecadors.
condemnats
Simon de
Oc, aquô's pas lo rèi de França que
volguèt raubar Occitània. Lo libre de Dona
Thouzellier o amaga pas, es lo papa que
lo quichèt de confiscar totes los bens de
totes los comtes, barons, ciutadans qu'entrepachavan la repression. Felip August se
pensava, el„ que lo drech feudal èra pas
dins la juridiccion del pontife. Mas In¬
nocent III se contenta pas d'aquela « exposicion en preda » del terraire occitan.
I apond un programa vertadièr de « trans¬
fert de populacions », donant ordre al rei
De
«
qu'as fach de ton fraire ?
davant
Tu
fraire ?
O
se
mon
».
cal presentar
Dieu, aimi mon
Es
que
amb
son
pais
mai
la tèrra ? Mas a causir entre
ton Côs e mon pais, vèli perdre ma lenga.
Ta Glèisa m'a tuat lo pals, e ara te cal lo
païs. Çô qu'ai fach de mon fraire ? Pas
ren. Es a la porta que vol
pas dintrar. I
que
res
sus
vau.
Lo
vau
cercar.
Joan LAFIZAC.
ECONOMIA
POLITICA,
ASSISES REGIONALISTES DE LA JEUNE CORSE.
A
•'X
CORTE, lo 31 de julh de 66 s'acampavan sus
la convida
del
«
Fronti Regiu-
centenals de joves
dels problèmas del
jos-desvolopament e de la colonizacion
economica de l'illa per lo capital exterior.
Nos caldrà d'ara-en-abans far avis a çô
que se passa ailà, ont una analisi partida
nalista
Corsu
»,
unes
militants per discutir
d'Occitània (la del
C.O.E.A.)
ven
fruchosa,
de se menar,
mescladls de contunh amb lo combat occi¬
tan. A Corte, C. Santôni a mandat d'idèas
que sos ressons dempuèi s'esperlongan :
Il y a longtemps que l'on a montré que
les droits inscrits dans les Codes restent
formels et creux sans la participation au
ont
un
combat
comença
«
37
�pouvoir économique. Ce qu'il faut consi¬
dérer, c'est la réalité et non les apparen¬
Or la réalité,
ces.
quelle est-elle
pour
la
Corse ?
ciation
C'est la
«
niale,
réalité
d'une
génératrice
d'une
situation
colo¬
sclérose
des
sociales, sclérose qui favorise
et entretient le féodalisme, lequel récipro¬
quement épaule le colonialisme.
structures
Oui,
«
il faut bien
celle
est
corse
du
voir
que
schéma
qui prend appui tout autant qu'il en favo¬
le maintien sur une classe dirigeante
rétrograde.
Colonialisme
féodalisme, tels sont
développement. Ils
sont les causes premières de la situation
corse. S'en prendre à la TRANSAT, à
la
S.O.M.I.V.A.C. (Societat de mesa en valor
de Corsa),
au
Ministère de l'Education
Nationale qui ferme nos écoles, c'est soi¬
gner la fièvre. Ce n'est pas entamer le
processus de lutte contre le mal pour aller
les deux
au
la guérison.
vers
'
et
obstacles
Il
faut
dénoncer
d'abord et
colonialisme qui opprime la
nous
avant tout
ce
Corse...
PANORAMA
DE
LA
FRANCE.
La
laquelle
dans
psychologique
surtout, c'est
ble
encore
sous-estimation
est
vrai
tous
les
se
mesure
par
Notons
«
à
leur
égard, et
pire, par une vérita¬
d'eux-mêmes, tant il
l'idéologie d'une classe do¬
adopter dans une large
les classes dirigées...
que
minante
la réalité
colonialiste
rise
«
L'ignorance
-
Corses sont tenus de leur passé, de leur
culture, se solde par une véritable dépré¬
fait
ces
dépréciation
faite par le
deux
constantes
psychologique
du
dans
la
colonisé
colonisateur : sa paresse et
ou
sa
perversité... C'est
cette image du colonisé imposée de façon
de plus en plus obsédante qui sert d'alibi
à la spoliation...
criminalité
sa
Lutte pour la régionalisation démocra¬
«
tique, contre le féodalisme et le colonialis¬
me, tel doit
être à mon avis l'objectil
d'un
nécessaire
mouvement
de
rénovation
corse...
La victoire
«
corse
est
l'affaire de notre
génération. Nous voulons en faire en mê¬
me temps la victoire
de la France dans
une
démocratie régionale retrouvée. Nous
n'avons pas le droit d'échouer. »
Documentation
Française,
31, Quai Voltaire, Paris, 7me, 1966.
11N libràs
^
duèrp per lo retrat del
Republica ; una pregenerala de la prosperitat naque
se
Président de
sentacion
cionala, de segur
de
tors
100
la
;
una
universitaris,
cola de collabora-
exactament,
noms
organizaires
ofioials
économies
o
e
escrlvans
nòstre
es
de
jutjar,
ta|
per
Léo
que
a
Hamon.
se
ensems.
frasas
38
(per l'istòria religiosa i trobam
amie
J.-B. Seguin).
La direccion
la
Caldriá tôt véser per
pot pas far mesprètz d'un
Per ara
part
levam simplament de
geografica (organizada
P. George). Se i veirà consi la
reali-
tat
occitana
s'impausa
a
una
pensada ofi-
ciala (aquò èra impossible fa cinc ans) e
consi aquela pensada cèrca
de maridar
nôstra realitat amb, ribon-ribanha, un apichoniment, una « balkanizacion » : « Va¬
riété des terres occitanes entre l'Espagne
et l'Italie.
Le Midi français se développe
près d'un millier de kilomètres de la
basque à Vintimille, frontière italien¬
ne. Il serait étonnant
que, dans un ensem¬
ble géographique aussi diversifié que la
France, seul il présente une unité. Il y a
en réalité, en France, des Midi et non
pas
sur
côte
�la langue, de tena¬
historiques, opposent l'en¬
semble du Midi aux pays du nord de la
France. Mais la centralisation, en affaiblis¬
sant
que politique,
et occupé par une
catégorie d'économie. La France
départementale de l'Empire (aquè's plan
dich) est uniformisée dans le lacis d'une
articulation menue de sa vie politique et
sant
administrative.
tiples unités régionales de ce Midi — en
fait très hétérogène par ses conditions
naturelles ». (P. 22).
industriels, un
Etat profondément
contrasté où d'impor¬
tants problèmes sont posés par les désé¬
quilibres de développement des diverses
parties du Territoire (p. 31 ». « L'organisa¬
Midi.
un
Assurément,
souvenirs
ces
le régionalisme méridional, en impo¬
la langue du nord, a facilité la libé¬
ration des virtualités particulières des mul¬
aquesta conclusion del capitol nos
bona
«
La France provinciale
des XVIIme et XVIIlme siècles était un pays
Mas
sembla
historiquement et
entièrement
même autorité tant écono¬
administrativement varié,
culturellement
divers,
couvert par une
mais
mique
même
La
France
tous les
est,
comme
tion
du territoire dans
du XXme
siècle
pays
sa
totalité reste
un
objectif. Les disparités et les discontinui¬
tés régionales de
fait appellent instam¬
ment la réalisation de cet objectif (p. 47) ».
R. L.
LITERATURA
Joari Bodon
:
LO LIBRE DE CATOIA, prosa
d'uei,
Lo libre occitan, 1966
VAQUI liun consentiments.
libre, sèmbla, que
recampa
L'occitanisme
pas
estât esmogut
d'assistir a l'engruna-
de la tripa ne
d'aquelis estructuras pacanas e religiosas que revertan
tant remirablament
perfeccion
nèstra
toti
plora, a l'estèta abramat de
formala fai gaug, lo psicològ
trefolís de poder tafurar dins l'arma enviscada de Catòia, lo filosòf i tròba
una
figuracion vertadiera de la solesa contemporanèa, lo malaut d'esoterisme desembolha amb voluptat l'istòria sosterrana de
la pichòta glèisa, au jovènt qu'intra dins
lo militantisme
occitan
permèt d'afortir
qu'existís una pròsa d'Oc, de valor universala e pasmens
enrasigada, occitana
en plen. Çô bèu, es qu'an toti rason.
Ne
plorar? E perqué pas. Ont es l'occique non
se
sentis pertocat per
aqueu raconte, que
retròba pas dins lo
ghetto vuege ont Catèia es embarrat un
image fidèu de la situacion nòstra ? Quau
demèst nosautres s'es pas sentit de cèps
Catèia, es-a-dire
una
mena
de
baug
consciènt d'èstre macat ? Ont es lo qu'es
tanista
ment
Occitània
Trobar
lo
desglesida ?
libre formalament
perfiech 7
Quau podrié dire de non ? Li presicanças
a
gratis sus la lenga d'Oc qu'endecavan
lo Libre de/s Grands Jorns an disparegut ,• lo destin d'Amans e de la pichèta
glèisa miralha amb una fidelitat remirabla
lo de l'orne occitan e dau movement qu'es
coma pas vèire
clara, qu'aquela frasa
corta, qu'aqueli capltols sarrats s'endevènon
amb la realitat freja,
linda d'aqueu
mond ont l'environa di cèlas senhala la
càrcer
d'un orne e de sa comunitat.
E
mentre
aquè l'escrive,
tota una tiera
d'images me vèn, toti s'enserisson perfiechament
pèr esclargir lo libre (portau
trop bas de l'ostau, iscla enrodada de
bartàs). Segur, aquè's una èbra d'una pernèstre. D'una autra amira,
qu'aquela
lenga
39
�feccion
lo
classica.
cap d'òbra
escrivèire
un
libre
un
de
L'istòria
vincut
un
vincuda.
Aqueu libre es pèr
dau Bodon e lo Bodon
grand, mai aqueu libre
ara
es
es
mort.
d'Amans
es
d'un òme
la
qu'es
perque viu dins una comunitat
Ges d'avenidor pèr eu, ges de
viatge que mena endacôm, ges de possibilitat de
sabor
la
tastar
de
la
vida
vi-
danta.
L'entrepresa granda de sa vida
(son viatge en Gasconha) li desvela, encara un còp, que pòt pas comunicar amb
lis autres e que la glèisa s'es petrificada
musèu.
en
Se la
lenga d'Oc
amb
morir
Mirèlha
de la mar, dins
ras
e
l'occitanisme
dins
un
sulpician, amb Catòia
la
anavan
sansoira, i
ra-
esbleugiment sant-
son
morts dins una
La
grandor de l'òme occitan de uei es
qu'es fotut. Amb una matèria
tala, quora ôm se ditz Bodon, òm fai lo
libre grand que n'avèm parlât.
Es
pas
d'aquò que m'escalustre. Puslèu li legèires m'espantan. Coma ? Aquelis occitanistas que vivon pas que pèr e dins la bude
saber
tada de
la
retirada
pèr
consciéncia
la
«
aurián
occitana
delectatio
morosa
»
sa
ont
s'emmascarián
de mòrt ? Serién
pas finde mistralencs uganaudizats ?
Coma ? Aquelis escrivèires d'Oc consirôs
d'una matèria e d'una forma que diga lo
mond de uei serién pivelats
pèr un libre
ont li problèmas
de uei son volontàriament evitats (tèmps coma lengatge) ? O
benlèu m'engane ; la monodia desesperada dau Bodon es benlèu aquò nòstre pre-
finala
que
sènt.
cambra
escrincelada dau Musèu Arlatenc.
S'es esvalida la farfantèla de la mante-
nènça, lo pépin mantenié, Amans pot pas
que sofrir d'aquela mantenènça impausada que lo fai estrangier demèst lis ornes
de
tèmps.
son
La
d'èstre consciènt
consciéncia sènsa
e
grandor d'Amans es
dire aqueia
nos
de
crida
;
amb vòtz apasi-
mada, puslèu amb vòtz mòrta. Mòrta
per
l'enonciacion, mòrta bòrd que nos ditz un
passât que figura li darriers badalhs d'una
civilizacion.
La veritat es pas tan
simpla. L'autra
grandor dau Libre de Catàia es de s'inserir au cèntre en plen
de nôstre estrifament. Per aquò, aqueia vòtz d'enfança e
de mòrt nos pertòca, per aquò tanben, a
segond de nòstra causida nos desrevelha
o
nos aclapa.
Aqueu testimòni de nòstra
alienacion es grand,
necit, mai
ara es
vengut lo temps de bastir nòstra istòria,
sèns
oblidar lo passât, sènsa
vele,
ensèms.
que
pi-
nos
GUIN.
Joan-Loïs
ŒUVRES POETIQUES de MISTRAL, t. 1, per P. Rollet,
Ed. « Ramoun Berenguié, Ais-de-Provènça.
/níerés
:
l'òbra
de Mistral. Presentacion
vièlha, pesugassa (3 kgs), e
150
cara
:
(mai de
faire (1).
Conclusion : daumatge ! S'aquò's
serà deman !
uei,
pas
F.).
Grafia : Mistralenca. Lo tèxt :
pèr Pèire Rollet sus lis edicions
originalas. Amb fòrça bòna volontat nos
explica qu'existis una <■ literatura provengala e de lenga d'oc » (sic !). Fai de Mis¬
Joan
MICHEL.
adobat
tral
una
çalitat,
incarnacion viscuda de la
un
gèni
en
defòra de
tôt lo
provenmove-
culturau
(1) Quora?
l'I.E.O.
avié
tiers
i
an
22
marrits
demandas
cion
40
qu'aperabans. Una vertadiera
occitana
de
Mistral
es
encara
edide
un
dise
de
poësias de
amb la
vista que
Mistral,
l'òbra dau
poëta èra dins lo domèni public. Lis eire-
dau sègle XIX, etc... Amb
aquò lo tèxt e la revirada son pas pus
ment
Gard de
Seccion dau
La
tirât
de
mai
fach
lo
procès.
lo Tribunau
de
En
data
Granda
dau
Instàn-
cia de Nimes vèn de li desbotar de toti si
justicia.
e
de
li
condemnar
i
fres de
Viure.
�MAIRES D'ANGUILAS,
Ll
roman
FOGUERI
dur, finalament,
Me caldriá pels Camins
la Saba.
ésser
de
ara
tendre de trop per aquestas Maires
d'anguilas, mas aquò me serà malaisit.
pas
es un
roman que trapi
E puèi perque ai la sentida
qu'amb aqueste libre s'engatja per la
pròsa occitana una batalha qu'a pas lo
drech de pèrdre.
D'una perque
força bon.
de Robèrt Lafònt (I.E.O., 1966).
cadun de
biais, sortiguèron
Mas amb un retard
de dètz ans. Mas venguts d'ornes qu'èran
pas los companhs
de lucha de Lafont
quand escriviá son libre. Dètz ans e
d'autres òmes : aquò sufis per mesurar
lo malaise d'una
literatura que sus eia
pesa sempre lo metèis amatorisme.
messa,
d'aquel teunhe
son
roman.
•
Cresi pas de defugir los problèmas que
leva lo darrièr libre de Lafont per aqueste
segonda batalha.
Una
primièira foguèt la del Soan Larsinhac. E aquela d'aqui la ganhèrem pas
qu'a mitât. Pas per la fauta de Lafont.
Aviá fach çò que caliá. Sa novèla engatjava las letras d'òc sus un doble camin :
presa en carga del temps
e modernitat
d'esoritura, doas causas que fasiàn terriblament sofracha
encara
a
una
pròsa
d'òc mal sortida de l'enfança. Amb aquel
libre la pròsa d'òc s'èra donat un estil e
un voler.
Semblava clar que dins la traucada aital facha tota una generacion podiá passar que butariá en ôc una pròsa
sens complèxe.
La
Mas
Dels
d'aquela generacion ren finalament
venguèt pas. Cap de roman e de novèlas
gaire, levât un ensag dins son temps prometèire de Max Allier, l'Emperau. Sol un
òme estrangièr a la generacion de 1945
(que deviá rejónher que de cap a 1952)
Joan Bodon, foguèt capable de comprene
tôt çò que
prometià de renovament la
votz
blanca
e
retenguda de Joan Larsinhac e responguèt, experiéncia contra
experiéncia, al libre de Lafont. Foguèt la
Grava suI camin, per quai Bodon se desfinalament
res,
se
passèt.
ornes
liurèt dels
enganaments roergasses e co-
mencèt de bon
Larsinhac
a
que
de melhor
libre
dels
sa
vida
d'escrivan. Car es
devèm çò que nòstra pròsa
:
Lo gojat de novémer, Lo
grands jòrns, l'òbra de
Pessa-
rapèl d'una istèria recenta. Mai encara
qu'una retissida estetica, ça que la incontestabla, çô que pausèt Lafont al cen¬
tre e a la cima de la literatura d'òc dempuèi la guèrra, foguèt d'aver fach traças en
pagant de son exemple. D'aver fach tra¬
ças e de contunhar. Vòli dire d'aver man¬
dat son Larsinhac al sens contra de tota
la pròsa d'òc, Max Roqueta comprés, de
pausar
l'ambicion de la Loba contra lo
teatre de Bossac e de Cordas, de se batre
sus
d'un
dos
sol
vam
punts, l'Ora e l'Estrangièra,
volontés e lucid al moment
la poësia nèstra n'es a marchar dins
pesadas e ara de butar, mai, la prèsa
una autra traucada. Non pas a cèps de
que
sas
a
polidas declaracions, mas a còps dobras,
còp, de las Maires d'anguilas, ara.
cada
•
per la presa en carga ditemps que siám a viure. D'au¬
tres, coma Bodon mai que mai, an causit
de faire dels malastres del temps una relacion diferida, jos la forma de parabòlas,
E
rècta
en
primièr
del
vertat es
que la tragèdia de
l'òme
d'aqueste temps, òme d'òc o òme tôt simplament, aquò's del costat dels Grands
jorns, del Gojat de novémer, de Catôia,
que la nos cal
anar cercar. Lafont, el,
s'emponha amb lo sègle en dirècte d'un
biais qu'es a l'encòp
mai romanèsc d'un
sens e mai francament realista.
Dins las
e
41
�Maires
d'Anguilas,
cha l'òbra
matèria
ressòrt del
e
lo quite temps
seràn
roman
ont es escri-
O.A.S.
e Camarga del ris dos
aspèctes de la colonizacion
maridats amb una granda soplesa, sens
Dins un pais e dins
cap de didactisme.
un temps acceptats sens bestorns, en Ca¬
marga per de bon e en 1960 per de bon,
es
aqui que se va nosar en cèrcles
de
concentrics l'istôria
Nadina,
granda
proprietària d'ectaras e d'ectaras de cul-
avatars
:
dos
e
tura, e de son ôme Abèl, oficièr de DienBien-Phu
d'aqueles
e
ornes
l'entorn de
Nadina virar
de désir
de
e
sa
que
van
a
marrida dança
mort.
daissèt,
de
enfant que
lo coneguèt
Nadina, espiada, esdel
désir
de
tant
d'ornes. Un personatge e un cor per li
donar sa plena talha, al tombant del des¬
tin, al moment que lo présent pot pas pus
èsser que definitiu dins la mesura que tôt
lo passât s'i enforna,
trocejat, refractat,
empeirat. Pensi a la situacion de Pepe ( 1)
qu'es una de las situacions-claus de l'univèrs de Lafônt, tôt entièr plaçât jol signe
de la tragèdia e donc del retorn en arrèr,
del monolôg
intèrna, del cabûs dins la
mort. Ai pas ara ni lo temps ni la força
de m'acarar a tôt aquô. Senhali solament.
son
Aital ara de
pionada,
nascuda
pas.
•
•
Se
pòt
lo legèire siá mai
que
sensible
al
nôu
de
aici
Lafònt. Aurà
pas
per
tuissent
dins
biais
al
raconte
nòstras
contar
mai
ensajat
tòrt. En substilineari
qu'es encara
letras lo
de
que
biais mai
istòria que
acostumat
desvolza e
una longa tièra de contrapunts discrèts, explotant largament totes
los passatges possibles entre un raconte
objectiu, sens personatge privilégiât e los
monològs interiors a l'agrat d'un autor
omni-present finalament, Lafònt ven de
fargar un repertòri tecnic d'una granda
importància, ven encara de traçar un cacontar, una
s'envertolha en
min
de
sanissa
se
modernitat.
•
Sérié
s'enganar
aquesta òbra
lèu
de
que
Grillet,
un
la
que
roman
pensar
Faulkner bastarié, coma o foguèri de tornar legir l'ôbra passada de
Lafònt per se mainar consi lo raconte de
o
a
las Maires
d'anguilas s'escriu dins
lo-
una
gica de sentida del temps e d'apreciacion
dels personatges que Lafônt carrèja
amb
el
es
dempuèi totjorn. Lo personatge central
totjorn
una re-creacion
:
es
un
autre
o
pus lèu son los autres que lo fargan. Nais
de l'agach, de la mementa dels autres. Aital Larsinhac prenent pauc
a
pauc
son
caratge de las paraulas de Rogièr, de la
quista del
42
narrator,
personatge, totes los personatges e
tragèdia naisson d'un temps
récupérât e que s'empèira. N'es aital del
païs dins las Maires d'Anguilas. La Ca¬
marga d'aqueste roman pren
côs (amb
una força d'evocacion
nova en cô de La¬
fônt per quai lo decôr, coma al teatre,
demôra mai que mai
abstrach) a tôcas
minusculas segon l'estricta logica narratid'un
va
de
las
paginas que
raconte
que
barra
se
sus
son
centre coma
l'aiga e la sôrra a l'entorn de
çô que s'es aprefondit. Es a passar d'un
personatge a l'autre, de Bajôca a Ponge,
del Mut al pichonàs,
sens
fin, a l'azard
dels
de vèire dins
expérimental. Pus
al Sollers o al Robbe
ça
Lo
donc la quita
eveniments
del
e
remembre,
es
a
sègre cadun dins son passât e son pré¬
sent que lo
païsatge se bastls o puslèu
que Lafônt lo bastls amb una paciéncia,
una lentor, una disponibilitat a l'eveniment
sens
precedent aie! : d'una frasa aqui,
d'una autre alai,
la Camarga s'impausa.
Lo mas, en primièr, ont tôt drama s'escond
darrèr las
d'un
ostal
cortinas
borgés
e
tiradas, lo silenci
defôra l'autre mond,
vinha
e palun,
sanhas e ris, lo dels pauobrièrs agricôls, copaires de sanhas,
caumaires mai o mens
volontaris, la vila
res,
(1) Titol
occitan
de
la
ges, publicada en revirada
la Revue Théâtrale, n° 28.
peça
Personna¬
francesa
per
�pròcha, Montpelhièr, Palavàs... Ren de
préméditât. Es a cima del raconte qu'ôm
l'istòria deu talament
maina coma
se
Lafônt
conois
l'arquitecturar.
pais
que
besonh de
•
Aquel tròç d'article lo vòli pas clavar
sens dire qu'aqueia istôria es bêla. Amara
lo temps,
los vint ans d'istòria que
devián menar
Nadina a son reinatge e sa solesa, desfatant son amor, tôt amor. Per liuçadas e
totjorn jol signe de la guèrra ont s'arroïna tôt, ont tôt finis que
se
poiris :
l'amor de Nadina e de Bajòca jols bombardaments
se
compausa
d'Arle, lo de Nadina
e
d'Abèl
d'Indochina, la
consciéncia de Ponget pei desastre argerian, lo fragil equilibri de Nadina dins las
darrièiras reguitnadas de l'O.A.S. Un me¬
pendent
la
guerra
tèis movement d'enviscament,
puèi de libepòrta tota l'istòria, los personatges,
endrèches, los moments. Tôt es ligat
racion
los
Léon Cordas
Tôt pròva qu'en prôsa
segura.
pas
e
Del metèis biais
man
Lafònt pot ara escriure çò que vòl.
a un
qu'a
tant
d'una
bêla.
Just al
derisòri.
Encara
nivèl de l'òme,
Es pas
mens
de
question
la
de
tornar
immense e
lo
contar.
montar
coma
faguèron los mercants a la Lola Montes
d'Ophuls. Mai encara qu'un tròç de vida
ai cresegut ieu d'i legir una interrogacion
apassionada de Lafônt sus la femna, sul
misteri absolut de l'autra, una granda soscadissa dançada a l'entorn d'una femna
que nais lo jorn que causls d'èsser desliura e pura. Ela, enfin « sens saber plus
ges se i auriá un deman » mas en comunitat, dins sa solesa, amb la tèrra
e
çô
tôt
que
Un
i viu.
roman
e
lo cèl
nocturn,
somiat, e desliurat e que ven t'aténher de
front.
Ives
ROQUETA.
LA FONT DE BONES GRACIES.
:
Pròleg, traducció de Xavier Fàbregas (éditorial Occitania, Barcelona, 1967).
LOd'Oc
melhor que
pôsca de
arribar
al teatre
als
teatre
autors
—
es
—
de rescontrar lo
public. E, dins la mesura
qu'aquel rescontre amb un public de lenga d'ôc es pas benlèu interdich mas de
mai
en
per
o
mai
—
Cordas
e
es
pagat
saber, que ven de veire abocar pel
moment
a
malaisit
paîses
projècte
son
Lodèva
—,
de Festival occitan
basta lo côp capite dins de
amies,
coma
es
lo
cas
per
Cata-
lonha.
Tôt
butar
dins
d'una
novetat
pot
una
domèni d'experiéneias
granda, la critica que se'n
pas passar mai de temps sens perilh :
critica desprovincializada.
Pel
aqueste
coma per tôt es de confronqu'avèm de besonh mai que mai,
Dieu faga donc qu'aquesta peça, que Xa¬
vier Fàbregas a rason de plaçar dins sa
prefàcia demèst las primièiras del teatre
occitan de uòi, sié
lèu-lèu montada, jogada, jutjada.
teatre
tacion
comptât e rebatut i avèm pas ren
L'autor prendrià aital sa plaça
vertadièira, d'un band per que sérié enfin
donada dins
despetegat
litat
a
pèrdre.
las
pas
balh
aici
de
e
d'el
coma
rié, a
vila acostumada
me
que
son
en scèna, tratrop sovent lo cas
puèi per que tôt môstra que trapaBarcelona per exemple, dins una
seunas
d'actor,
;
responsabilitats
europenc
a
en
:
mesa
es
se
prestar al modernis¬
matèria
de
teatre
e
a
La revirada que Fàbregas n'a facha, per
pôsca ieu la jutjar, es
una lenga prôcha de la
de Cordas, mas sens cap de
facil. Lo prefaci trapa lo mejan
aitant
rèse
ser
que
rura-
pinto-
d'ès¬
documentât,
ensemble
tôt
bona,
just,
nôstre teatre. Las
dificultats que li sabèm, sa riquesa en
nombre e sa pauretat en ôbras grandas
amistôs
son
e
critic
indicadas
per
sens
partit
près,
sens
or43
�désir évident d'ajuda fraireque
noiris tôt
lo drama de Miquèl e de Maria, Fàbregas
a
plan vist consi va al sens contra dels
alibis
morals
acostumats de la pensada
idealista e utopica
dels Felibres : « No
hi ha bàlsams màgics contra els estralls
guèlh, amb
nala
de
la
un
umiia. La pensada
e
guerra
amb remeis
la
:
imaginaris
voluntat,
seva
guerra
A prepaus
per
del
només l'home, la
:
sobreviure,
a
per
a
de vèncer
pas Daudet
jamai pogut
veire
escarraunhat
de
sens
dedins.
en
Una
trobat
que,
brave
un
per
me
colhaud
faire
ben, siàs content
E ben non, soi
de
plaser,
ara
?...
coneissença
m'a dit : « E
».
content. Non !... E
pas
a
força de cada côp me gratar lo prusir,
m'a calgut analizar — quand seriá que
per la patz de mon arma — ont aquela
escarraunhada me doliá. Es estât lèu fait,
aquò rai, la consciença
nat
vesiá
«
toute
conformisme
mesura.
la
occitana
despuèi lo conformisme
festival
Sus
Provence
talentuós
mesura
dins
»
de
que
aquel
Provença
sus
precisament. E pas a
d'un èime, d'una cultura, de la
mesura
rason
la
d'èsser d'una entitat
retròba
a
mesura
d'una terra
travèrs
l'autre mesclats,
son
e
umana
cant
d'un
apariats,
que
prigond,
pôble,
divins
se
a
la
un
e
coma
un
parelh qu'a plan fait l'amor... Mesura subjectiva, autentica. Mas
suspòrta
solament la
«
province
la
mesa
»
en
d'una
mesura
despartison
autra
condicion
la
a
«
de
province
çô
que
»
que
d'una
dins
siàm.
Mesura objectiva ont çô que siàm existis
que per rapôrt a una rason d'èsser que lo
supèra per l'acaptar, que lo suspôrta sola44
occitano-catalan
provar
L'eveniment
mai.
de
teatre
Ives
».
endimenjat
devocion
per-
d'espèr per
ROQUETA.
portaire
es
totes.
ment
nos
far lo punt e de nos enriquesir
de
metià
a
per
anar
Paris faire
coma di-
a
sembla-religion
sa
—
Bodon...
riá
Aquô's
pas
rebufada,
una
es
cons-
una
tatacion.
Amb
Daudet, aquô's grèu.
lo nivèl ne val la pena, e
que
tocam
lo fons
nosautris
la colonizacion morala
Grèu
per
a son
nivèl
d'aquela
la
engana,
enganaira e
la pus manjadoira jol semblant lo
mai bufèc.
La qu'endormis, demesls dins
l'orne
liure sus tôt pacte — coma collecticament tota consciença per mètre a
la plaça una consciença
acceptabla dins
—
pus
—
«
la
condicion
»
auràn de viure
cami-
a
badaud
o
Gràcia a l'onestetat rigorosa de Xavier
Fàbregas, lo legèire catalan, los òmes de
teatre catalans pòdon ara dintrar de plan
pe dins la peça de
Cordas. Es quicôm
d'important en esperant lo jorn que un
d'aquelas
escarraunhadas que meton de
temps a se tampar e dont la prusor demôra ;
secretosa e rosegaira. De mai, cada
côp — e l'ai vista de bravis còps l'Arté¬
sienne : jogada, cantada, filmada... — s'es
la llarga,
a
».
REMOULEUR DE VENTABREN
«
qu'an
SOI d'aquelis
l'Artésienne
n'èsser
pòt guarir-se
no
refer-se, pòt vèncer
Aladonc
lo
ont
e
òmes
de
drama
bona
provençal. Un
o
collectivitat
pensar.
dins
l'Artésienne
es
vol « faire »
Provença ablacada,
côp
aqui lo « produch de remplaçament ». To i
fa
provençal : las passions, los ca¬
ractère, la lenga. A un nivèl ont semblarià, un côp de mai, que l'occitanitat siá
que,
»
consciença,
en
»
onorada
per
tant
de vertut literària
capi-
tada.
D'aquela umanitat pretèxt tôt es estereotipat, despuèi la convencion liniforma
de cadun dels caractère (aquô's aquô los
provençals) fins al mimétisme de la lenga.
D'un pauc mai se volèm demorar occitans
sens traïr la comunitat francesa
nos
demorarià
qu'a nos'n
occitan
o
panholesca
m'o
an
dit.
tèner
francés
—
inventi
a
régional
pas
res,
un
franco-
a
l'escala
n'i
a
que
�Aquí çò que m'escarraunha dins aquel
d'ôbra que voldriá aprovar, que, per
tant que me rasone, tinda fais a mos ausidors. Aqui mai qu'ai parlât totara de la
sembla-sinceritat » de Daudet. L'expres¬
cap
«
passa pas ma pensada.
estât d'afons sincèr, auriá
sion
èra
Se Daudet
escrit
sa
provençala en provençal — a tanlenga e, de mai, res l'empachava pas de ne far una adaptacion francesa qu'auriá agut,
del tôt segur, lo suc¬
cès de la pèça que coneissèm. Auriá deslargat, aquè fasent, de personatges natu¬
rels dins son cada jorn, de provençals
qu'avián pas a se conflar, a s'enreddesir
en petetas
« folcloricas per
provar sa
naissença, ni los ornes ni lo dialòg podián pas alavetz — e mai dins la revirada
refofar d'aquela provençalitat pesuga, encombranta que n'i a per creire qu'an
totis, aquital, engolit la « bonne mère » !...
Mas sembla
pus
lèu que Daudet aja
mesat sus aquel folclorisme, cachat sus
l'exotisme a tôt prètz d'un provençalisme
de consomacion
parisenca. Estèc, literari
o pas qu'a d'alhors
trobat tant e tant
d'imitators de tota mena d'aqui a sa darrièra conquista a la T.V. : « Le rémouleur
pèça
ben escrit la
—
de Ventabrèn
es
çò qu'aquel pòble
son
èime
èime.
o
Pas
ne
aquel èime
son
Car la culture d'un pèble
».
fons
per que
trèba a partir de
vol « èsser » aquel
far lo semblant
»
es
sens
»
lo
forçar
seu.
e
per que
mas
Çè
sens
que
se
trai de
forçar
a
partir d'una consciença espelida a son ora
al buf de l'esperit. La fruta que l'arbre a
noirit de la saba tirada de sa tèrra, amadurada a son solelh, e pas le pasta de
fruta vestida de papièr d'argent retipant la
forma primièra que se penja al sapin de
Nadal per faire badar un pèble
lets. Un pèble de drollets que
tans, sèm pas o sèm pas pus.
de drollos occi¬
Un cèp de mai aquè's pas una rebufada
polemica, son que una constatacion en
prolèg a tôt dialèg sus una T.V. occitana
Mas èri partit per
de Ventabren e aqui
lât que
parlar del Rémouleur
lèu-lèu qu'aurià par¬
de l'Artésienne. Es vertat qu'a la
T.V.
veguèt
se
mada
granda Artésienne fil-
una
abans nèstre Amolaire.
E mai es aquè que m'a forçat a l'anallsi,
qu'acabèri de comprene amb l'autre çè
qu'avià ja sentit amb lo primièr. Ja sentit
a
pauc temps
l'accent
travèrs
marselhés
del
capitani
gonfle boufigue » — aie! sèm mai los
provençals !...
S'aviàtz un estèri
coma
aquè dins la familha se sap atal que seriàtz pro nèci per li tirer lo capèl. L'ac¬
cent ponchut de sas cosinas del mas qu'i
donan la repiica e l'accent « neutre » de
Ch. Vanèl. Oc, a travèrs aquela dobla
engana de convencions : èime e parladura
tôt tinda fais e ponchèja lo drama d'una
«
alienacion
la
a
dimension
de
la culture.
culture
volguda, dirigida dins sa vocacion, ajustada coma un arnesc d'ocasion, de la culture que, coma Racine, fa
De la
dire
gra
en
Madame
«
als
»
erès
romans,
s'inté¬
pel galis tôt çè que li passa a pèrt,
oposicion a l'espelida d'una pensada
de
nascuda
engenh
ans
si,
son
Cal dire, per tôt dire, que
Vanel
fisicament
es
mon
grand. Ai
cion
e
m'en
son
mila
per
desaisi
un
dins aqui, Ch.
pastre plantât coma
aquel actor d'admirapas. Mas Franc Fer-
es bon
dins lo rôtie de
los personatges que l'enmens de naturel dins lo mestièr,
tanben
nandel
l'amolaire.
rèdan
per
occitans,
d'Oc.
literatura
de
armonizada
nosautris,
per
—
an
l'ensemble
scèna,
e,
Se
es
alispat coma la mesa en
dins l'Artésienne, los
coma
de Provença encantaires mai
Enfin ai d'ajustar que coneissi
pas l'èbra de basi e
son que de nom
l'autor Jean Candole,
del Rémouleur de
païsatges
que
mai.
mas i a un polit subjècte a mon
semblarià pro un conte popular —
Ventabren,
idèa
—
subjècte lorcian se l'amolaire avià fin
sa mestressa d'una nuèit. Pasmens
anatz comparer l'umanitat incarnada
de Lorca e las petetas en vestit régional
de Candèla en venda dins totis los burèus
de tabat jos una cèfa de celofana !
Me
faràn, tôt just, que lo cotèl « qu'es fait
per tuar un
per copar de pan
e pas
orne »
escarta la tèsi lorciana, se l'anar
un
finala tuat
45
�del
conte
pro ;
exprimir tota
filosofia populara ont s'es recaptat lo
una
sentit
del
e
una
occitan
raconte
a
sa
a
ieu
lo
copan
public,
que quand
de bon.
per
Aquô entendut,
i
me
copan
a
sembla
de pan
de notar qu'a Venta-
es
unitat d'accent
a
remembra
mesurièra,
mesura
d'òmes vertadièrs que
travèrs
bren
lo
nos
de mai per
rason
méridional
«
De
».
bon
drèit
La
aquela forma retorcida
d'inqui-
(2).
sicion
luciditat d'abord. Per las
e
lenguisticas dins tota
Europa exceptât França — « Ici commen¬
ce le Pays de la Liberté » — e l'Espanha
franquista, la justicia es reconeguda dins
son principi e revertada dins los faits
justicia
minoritats
es
etnicas
notar per
l'istòria. Per çô qu'es de ieu ne
fau pas una question
de principi, l'ac¬
cent, quand
se
parla francés, es son
afar d'aquel mond, la diccion occitana me
pausa sos problèmas e n'i a pro per me
divertir.
Mas es aqui
lo picar de la
dalha (1). Allòc d'èsser coma la pèça de
Daudet, l'adaptacion a la T.V. d'un cap
d'òbra
de
las
letras
«
émission
d'una
aie!
d'una émission
sicut
ont
primièr,
cultural.
dins
aqui i
bona
una
lo
Disi
plan
a
francesas,
«
»
culturel e
colonizacion
una
tracha
se
regionala ». Donc
faire
régional es lo
grand principi uman e
consciença
en
uman
que
donant
car
se
fa
aquelis
a
estrangièrs de dedins, a aquela umanitat
marginala d'Occitans Franceses que començan de boiegar sa pèça d'occitanitat.
E aqui disi non ! Non, non e non !...
Non !
fau
e
rampèl
a
l'intelligentzia fran-
al respièit que se deu a Ela en pri¬
mièr. Car se vergonha i a dins aquela encesa,
gana,
Serà
la vergonha
es
pas
per
nosautris.
vosautris qu'avètz en França la
responsabilitat de la culture e del drèit a
la culture,
se
siátz
consents a aquela
frustracion que gausa pas dins son nom.
per
Car
creire
podètz
que
per
pas
(1) Lo picar de
la
melhor dire... Ai pro
que
vos
parli,
far
semblant
lo salve de França
e
dalha,
se
es
pòt
de
de
pas
tengut de dalhas, ieu
aquel Ventabren
estran-
(2) Al moment ont escriviá aiçè
a
la T.V.
l'émission
conscience
»,
Daurios
L'afar
de P. Dumayet
convencion
laire,
mas
se
passa
Aquelis occitans existissìán qu'en
franceses d'una Picardia espandida a tôt l'exagèn. En 1848 dins l'Oit e
Garona quant de païsans, podiàn rebecar
d'aqquel biais e coneissián quicòm mai
que la lenga d'Oc ?
Quai pot dire « En
son âme et conscience
que la personalitat dels inculpats e la de qualquis testique
»
mènis
sus
tôt
pacte es estrictament
l'autre
Mas
Molière
:
cela
».
vèlas.
46
Per
un
coma
avons
lo
mètge de
changé tout
temps novèl, tecnicas
no-
res-
peitada ? Encara lo vielh Dominici, fa pas
tant de temps qu'aquè,
defendiá mai
se
que mai en provençal ! Aqui la vertat isto¬
rica. Cèrqui
pas
brègas al Sénher Du¬
mayet qu'a fait de segur que revertar lo
dorsier
de!
procès.
D'aquel
D'acèrdi.
moment es segur que los
magistrats sabián l'occitan, ne podié pas èsser d'autre
biais sul plan
lo mai practic e i a aqui
una tradicion,
es de pensar
mai que lo
grafièr revirava per a mesura. Me diràn
tanben que per la compreneson del public
francés...
D'acèrdi
mai.
Mas
aquela
tornudar.
benlèu,
:
en
gida.
tant
convencion
Nous
passava
âme et
èra lo contra de la de l'amo¬
la vertat istorica totjorn desfu-
personalitat vertadièra
del procès.
«
votre
« L'Affaire
1848 a las
assisas d'Olt
e
Garona.
Cinc inculpats
del païs i parlan aquel francés ponchut e
vulgar que « fa » paîsan : païsan de Picardia o d'endacèm
mai cap amont... La
».
ge
ont los dalhaires allée de las picar
pèrtan sa dalha a l'amolaire m'a fait es-
En
«
E
ieu,
occitan,
que venon
milha...
coma
me
«
vol
dels
»
inhorar la
protagonistas
sembla davant aquô
d'assasinar qualqu'un de la fa-
�Mas la condicion
de justlcia en França
dins l'opinion. Alamestier aici,
coma
pertot en
tanben fa son
seriá
donc
d'émissions
Euròpa,
das
camin
pensadas
e
realiza-
partir de nòstras entitats etnicas e
a
lenguisticas
pasmens
pro
conegudas.
Quand se parlèt de doas mièjoras d'émis¬
sions occitanas per mes
suis postes regionals, foguèrem auroses d'aquei gèst
que semblava
onèst per un ensag. Mas,
se mas informacions son bonas, se diguèt
puèi que dins « l'esperit » d'aquei ensag
èra entendut qu'aquestas émissions
seriàn despartidas en très minutas en Oc e
lo
demai
aquò
francés. Très minutas !
en
Sérié
coihonar?... Très minutas? Lo
temps d'una comunicacion telefonica cada
quinze jorns per dotze milhons d'Occitans
quand dos milhons de galeses an 6 oras
sens
setmana
per
èsser
la
la
a
mai
T.V.
que
del
seriosa
passa
mond
per
:
la
B.B.C. !
Caldrié pas trop cachari... Me voldrié
gardar de faire de comentaris èrnhoses
car ça que la se sap pro de pertot, a Pa¬
ris coma endacôm mai,
que lo mesprètz
sona
lo mesprètz e tota inquisicion porta
sa
fruta enverenada. Demai,
es
un
0
tôt, es
una
l'émission
es
unitat
una
émission
vertat del domèni tecnic.
en
trencada
entièr
en
Oc
o
son
d'émission
que tènga ni que valga, vòli dire ont autors e realizators pòscan faire un trabalh
linde. Es pas als responsables, es pas als
tecnicians
de
l'O.R.T.F.
qu'ensenharai
aquela vertat primièra. Contentem-nos de
dire dins l'espéra que, per l'onor de la
T.V. francesa coma per lo dels Occitans,
la solucion de dignitat, l'émission occitana integrala, sembla
la sola qu'es de
discutir (3).
E
es
s'aquò èra
e
i
a
pas
réglât ?...
Aie!
vôli
res-
pondre a un comentari d'Ives Roqueta
dins una conferença faita a Montpelhièr
1 ivèrn passât. « Se
sap d'alhors, faguèt
I
Ives,
ne
que
se
nos
donavan
vois, aqui n'as, seriàm
respondre
a
la demanda
la
pas en
»...
T.V.
aqui
estât de
Aqui t'arrèsti,
Es atal que se
fan las opinions
sembla dins
lo còp, mas coneis pas vertadièrament la
question bandis sus aquela question un
jutjament total, assucador. Te'n farié pas
un
te deurié
afar
puslèu mercejar de
faire qu'aquò
sié dit publicament —
s'aviés pas fait que tornar dire, atal-atal,
un dels lòcs comuns que servisson d'opi¬
nion a tôt çò que vòl pas reconéisser los
occitans per d'òmes a la mesura dels problèmas d'aqueste temps. Reflèxe vièlh que
liga tota vida occitana al destin d'una civilizacion pastorala d'un band — pas per
tu mas per trop d'autris que son un grand
public — e de l'autre accepta la dispariamie.
mon
falsas
quand qualqu'un
:
que
—
d'una
cion
cultura,
contentant
se
del fait folcloric.
timòni
de tes-
Per m'èsser batut
de temps per
l'actualizacion de
plan del teatre mai que
mai, pòdi portar contra aquel reflèxe un
testimèni conscient. Dire qu'avèm totjorn
trenta
ans
nôstra cultura sul
las
cartas
dins la
las jogar, se
man
lo jòc
ne
sèm prestes a
e
val la
pena.
provat çè
Las resèrvas de la lenga son pas agotadas ni dins
lo fons popular, ni dins sa relèva de joventut, ni dins lo fons, inconegut fòra de
qualquis especialistas sus aquel sicut dels
Una
que
sabié
mitans
son
tissi
son
ban
vent
e
mai
Pais
provar.
franceses ont los occitans
numeroses
coma
»,
calié
que
artistics
los
reaccions
mon
m'a
experiença recenta
«
«
en
proporcion. De
faire
vôli
quicèm
A la plaça ont soi
per
me sen-
responsable de la lenga dels meus »
responsas que sovent nos tom-
de
de naut. Dins totis los cases pro
per
afortir
que,
un
so¬
finançament nor-
(3) En mièjora se pot donar un especcomplet : teatre, adaptacion d'una
ôbra coma la T.V. ne fa força dont lo
biais e lo succès son pas de contestar
aquô dit sens faire de l'espectacle
complet la régla generala. Lo Rémouleur
de Ventabren dont ai dit mai que faunhavi
pas sas qualitats tecnicas e
son unitat
pot èsser vist, a partir d'un postulat oc¬
tacle
—
citan, coma un
prototip.
47
�mal
e
poiriá mètre en plaça
çò que se crei despuèi
regionalas de tôt biais fins
assegurat,
lèu fait
pus
las
réservas
als
mitans
franceses actuals
artistics
demest los
P.S.
se
que
melhors
—
e
çò
Pas
—
brolhas
risme
qu'un
diguèri
:
siám
ont
normala ni mai
mot
foguèsse
pus
sat
per nosautris
que
nòstre amie prenga
T.V.
realitats.
—
télévision de
una
Se tracha
occitana.
dins
aqui d'una
basi que deu èsser apariada als genres,
programas, oras de temps dont serià mestièr, entendut que per establir los progra¬
la
tanben
mas
cultura
dins
especialistas
d'Oc trobariá
una
sos
occitana
qu'espéra que l'ora de justicia per existir
bêlis
a
E
presença
uèlhs vesents.
pausarai
un
principi
condiciona
que
temps de i'amatorisme desinteressat
per nos-autris
es
acabat. Tèner lo còp es
pas una solucion de presença vertadièra,
las lealizacions a vista de nas
tanpauc. A
la T.V. en premier I'amatorisme de
longa
acceptable pels organizators, auadaptators, metèires en scèna, actors, conselhièrs tecnics, especialistas de
la lenga e de la cultura d'Oc, etc... E mai
pels raportatges quai que siá pot pas improvisar qu'es que siá. La presença occi¬
tana deu respondre
a
de
critèris
de
coneissença e de qualitat que l'O.R.T.F. e
lo public mai que mai
es
son
drèit de
es
pas
tors,
l'exigir.
Per
contracòp aquel principi
nançament onèst segon
segond
a
lo finon
origin de totis los que seràn
Sona lo contrapés financièr que
son
l'ôbra.
donarà
sona
son servici e
lo temps
los mejans
e
a
una
es-
pecializacion.
que
sas
prepausa
e
lo
que
dispausa,
pren
responsabilitats.
Per ieu
occitans
i
es
a
qu'una basi
prenèm
nòstras
de
dialòg. Los
responsabilitats.
CORDAS.
paur
de
per
vida.
sa
son
o
de
de
comercializacion
la
sempre en francés que i ganhan
De l'autre perque los occitanis-
d'amators. E çò
encara,
sempre,
val per la tele, la cançon, lo cinemà,
que
lo teatre val tanben per la literatura
pel quite ensenhament de l'occitan.
o
Tôt
aiçò vòl
o
dire ni que de profes¬
agradèsse pas de trabalhar en lenga d'ôc pro que i ganhèsson
la sopa ni que i aja pas, aqui e
aqui,
de
sionals
dins
los
pas
fach
li
mitans
de
occitanistas
mond
ca¬
pables de venir de professionals del jornalisme, de la telè, del cinemà, del teatre
de la
o
A
literatura.
Montpelhièr
char
ment
e
en
facha
a
la
D'individualitats.
volguèri
aquela
sus
résulta
gles, èrem
de
la
prèstes
pas
solament
evidéneia
nòstra cultura
que
quitecnica-
situacion qu'es
dempuèi de sèa
assegurar de
responsabilitats que, normalament, las deuriàm assumir.
I
Es
a
pas aqui
una
per
question de personas.
una
d'ambient, d'estructuras.
question
nosautres,
creators
e
res¬
ponsables d'una cultura d'ôc, l'ocasion de
trapar
poiriàm
volontat dobla
una
conóisser
coma
soscar
tecnicament,
Léon
48
fabricacion
Es tanben
Aquel principi pausat, tôt es possible,
tôt es possible
car tota
realizacion respond a un esquèma tecnic ont cadun, lo
désirs
sos
Perque, enfin, s'èrem tirats de I'amato¬
auriàm de professionals. E de professionals sabèm ben pro que n'avèm
pas. D'un band perque los Occitans que
se trapan
engatjats dins los circuits de
tas
Lo
acabat, ai plan
es
risme
cultura
tôt.
situacion
una
fòrta rason que nos
poguèsse sauvar. Precisi plan pr'aquò :
ont siám. Car quora Léon Cordas nos ditz
que lo temps de I'amatorisme desinteres¬
a
que
pòt dequalitat.
Aquel sicut demandariá un long comentari. Siá dit uèi solament qu'aquelas pré¬
cisions sèm prèstes a las botar al dorsièr
mandar
d'emI'amato¬
pas
e
jamai que
pas
qu'un jorn
als
nos
siám
e
la
e
:
non
de
trabalhs
la
de
nos
pas coma nos
nos
apreparar,
de
professionals
tombarián dessus se, poli-
ticament, capitàvem nòstra traucada.
Ives ROQUETA.
�VIURE
—
—
Ostal de
la
la Premsa, Bd., V.
Hugo, Nimes.
Lacour-Devoisin, Bd Amiral-Courbet
librariá
»
—
—
»
—
»
—
«l'Ane
Bouisson, Avenue Maréchal Foch
»
de la Ciutat, 43 C.
J.
—
—
Quartier Latin, 68, Bd. de la Liberacion,
Canebiera, a Marselha,
la librariá
Courty, C.
La Maison de
—
la librariá L.
—
Sauvages a Alès,
Comtat, C. Pau Manivet en Avenhon,
las librariás
la
—
—
»
—
»
»
—
«
la
«
des Poilus
Viven, C. E. Vaillant
A la
Sorbonne
»,
23 C.
Juliette
Récamier, 31
(Buoux, 84).
La Terra
acampassida
Béluga de l'Infèrti
....
.
.
«
pas
:
7 F.
I.E.O.
75 Bd Carnôt
Tolosa (31)
J. Bodon. Lo libre dels
grands joms
6 F.
Postes
des
a
»
Niça
Peirigús,
de la Caritat
B. Manciet.
Novémer
3 F.
5 F.
Hôtel
a
Lion.
a
OCCITANAS...
R.
J.B. Favre. Lo Sèti de Cadarossa
3 F.
Gl. Barsòti. Lo
Lop en
Occitània
3,5 F.
A. Ward. Cançonièr d'Oc.
3 F.
Movement de la Joventut Occitanista.
Escòla
Edgar Quinet,
Besiers. 34.
J.-M. Petit.
Respondi de.
F. Gardy. L'Ora de Paciéncia.
J.-L. Guin. I a
d'endrech.
Cada volum
C.
Aubanha,
a
Decazevila,
Bitard, C. de la Republica
Occitanas. Lei Seguins.
Pessamessa.
a
Laffitte, 156,
e
La Ciutat,
a
»
Presse, 9 C. de la Republica
NOVETATS
Edicions
P.
Carcassona.
Romanilha, C. St Agricol, Avenhon.
»
—
Besièrs,
a
a
Racine, Q. de Lattre de Tassigny a Sèta,
dau
»
—
Clémenceau,
Roustan, 2 C.
»
—
d'Or», C. de l'Argentariá, Montpelhier.
Vallat, Pl. Chabaneau, Montpelhier.
»
—
Nîmes,
a
Teissier, C. Regala a Nimes,
òauramps, C. St-Guilhem a Montpelhièr,
»
—
ES EN VENDA A
Lafont.
la Saba
J.
I.
Lo
Gojat de
6 F.
Li
Carnins de
12 F.
Chausida
Rebol.
.
.
Rocjueta. La Paciéncia
(en soscripcion) . . .
7 F.
10 F.
Seccion del Gard de l'I.E.O.,
67
car.
de Barcelona. Nimes. 30
Dises
Omenatge
(33
a
e
45 torns)
Bigot
.
.
.
10 F.
Aubanel
13 F.
Mistral
13 F.
Gui Broglia canta la terra
d'Oc
15 F.
—
....
R. Lafont
Li
:
Maires
d'Anguilas.
15 F.
��
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Périodiques toujours sous droit
Revista
Item type spécifique au CIRDÒC : à privilégier
Type de périodique
Buletin d’informacion d’associacions e partits politics = Bulletin d’information d’associations et de partis politiques
Région Administrative
Languedoc-Roussillon
Variante Idiomatique
Languedocien
Graphie
Graphie classique / Grafia classica
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Title
A name given to the resource
Viure. - Annada 03, n° 09, 1967
Alternative Title
An alternative name for the resource. The distinction between titles and alternative titles is application-specific.
Viure. - Annada 03, n° 09, 1967
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Lafont, Robert (1923-2009). Directeur de publication
Publisher
An entity responsible for making the resource available
Imprimerie Barnier (Nîmes)
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
1967
Date Issued
Date of formal issuance (e.g., publication) of the resource.
2020-04-28 FB
License
A legal document giving official permission to do something with the resource.
Certains droits réservés
Relation
A related resource
Vignette : https://occitanica.eu/files/original/fee93523a7ee047488b58c10869b0362.jpg
http://www.sudoc.fr/013416006
Is Part Of
A related resource in which the described resource is physically or logically included.
<a href="https://occitanica.eu/items/show/22550" target="_blank" rel="noopener"><em>Viure</em> (Accéder à l'ensemble des numéros de la revue)</a>
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
application/pdf
1 vol. (48 p.) ; 20 cm
Language
A language of the resource
oci
Type
The nature or genre of the resource
Text
publication en série imprimée
Temporal Coverage
Temporal characteristics of the resource.
19..
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
http://occitanica.eu/omeka/items/show/22569
CIRDOC_D3-1967-09
Subject
The topic of the resource
Mouvement occitan
Périodiques occitans
Contributor
An entity responsible for making contributions to the resource
Bazalgues, Gaston
Perineau, René
Gardy, Philippe
Larzac, Jean
Royer, Jean-Yves
Seguin, Joan-Baptista (1925-2007)
Description
An account of the resource
<div style="text-align: justify;">Laboratoire vivant de la pensée politique du mouvement occitan, la revue publie reportages, enquêtes, témoignages, débats et comptes-rendus engagés. <em>Viure</em> contient aussi des textes littéraires.</div>
Source
A related resource from which the described resource is derived
Mediatèca occitana, CIRDOC-Béziers, D 3
Occitanica
Jeu de métadonnées internes a Occitanica
Portail
Le portail dans la typologie Occitanica
Mediatèca
Sous-Menu
Le sous-menu dans la typologie Occitanica
Bibliotèca
Type de Document
Le type dans la typologie Occitanica
Numéro de revue
Catégorie
La catégorie dans la typologie Occitanica
Documents
Contributeur
Le contributeur à Occitanica
CIRDOC - Institut occitan de cultura
Cultura occitana = Culture occitane
Musica occitana = Musique occitane
Occitanisme = occitanisme