<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?>
<item xmlns="http://omeka.org/schemas/omeka-xml/v5" itemId="3043" public="1" featured="0" xmlns:xsi="http://www.w3.org/2001/XMLSchema-instance" xsi:schemaLocation="http://omeka.org/schemas/omeka-xml/v5 http://omeka.org/schemas/omeka-xml/v5/omeka-xml-5-0.xsd" uri="https://www.occitanica.eu/items/show/3043?output=omeka-xml" accessDate="2026-05-26T13:04:24+02:00">
  <fileContainer>
    <file fileId="1619">
      <src>https://www.occitanica.eu/files/original/0d9207aaa647aae2430db30a6edd4b59.jpg</src>
      <authentication>b4963d17d09f62220fccad8bc3a5ac4c</authentication>
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="5">
          <name>Omeka Image File</name>
          <description>The metadata element set that was included in the `files_images` table in previous versions of Omeka. These elements are common to all image files.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="74">
              <name>Bit Depth</name>
              <description/>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="214662">
                  <text>8</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="75">
              <name>Channels</name>
              <description/>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="214663">
                  <text>3</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="73">
              <name>Height</name>
              <description/>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="214666">
                  <text>468</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="72">
              <name>Width</name>
              <description/>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="214667">
                  <text>682</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </file>
    <file fileId="139201">
      <src>https://www.occitanica.eu/files/original/c79219b76c9e7f2a5fcd0fa931586490.pdf</src>
      <authentication>98baf7ba1b1aecbe14bb6ca00d30ce45</authentication>
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="9">
          <name>PDF Text</name>
          <description/>
          <elementContainer>
            <element elementId="175">
              <name>Text</name>
              <description/>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="631367">
                  <text>C.I.D.O.
8ÊZ1ERS

Ne'

Cinquièma Annada.

102.

Decembre

Aqueste Numerot: QUATRE SOUS

1919

iflil
(F. MISTRAL)

Amai ara nautres

REDACIOUN-AMINISTRACIOUN

Lou

NUMEROT :

Quatre Sôus

Ii'idèi
Dins lou darniè numeroí dau Feu,
Marius Jouveau marcava quaucas-unas
de las estapas qu'avèn coumplidas — emé
lou tems e la paciença .— vers l'ensegnament de la lenga d'oc dins las escolas.
Avèn marchat, es vrai, au passet dau
biòu ; mès es toujour estat de passes
en avans.
E acò 's be dejà quicon, quand on
pensa à las prediciouns de tant de proufèías de malur.
I a un trentenat d'ans que soun estadas creadas las cadièiras de lengas
roumanas dins las Facultats dau Miejour (Mount-Peliè, Ais, Bourdèus, pioi
Toulousa).
En se rejouïguent d'aquela creacioun,
lous felibres d'alors regardavoun l'aveni,
e Berluc-Pérussis escriviè :
E dara bon pèr U coulège
Ço qu'eé bon pèr li Faculla !
Coumença d'èstré bon, cau creire.
Pioique, emé l'autourisacioun de las
autouritats e lous encourajaments de
M. lou ritou Jùli Payot, un cours de
lenga prouvençala es ara establit as
Lieès d'Ais e de Marselha.
E acò 's pas tout. Vejaici ce que nous
apren lou darniè numerot das Reclanu
de Biarn e Gascougne. Lou felibres de
1' « Escole Gastou-Febus » agent demandat la creacioun d'un ensegnament de
literatura loucala à l'Escola Nourmala,
vènoun de reçaupre aquesta responsa:
Pau, le 3 novembro 1919
L'Inspecteur d'académie
á M. le Directeur de VEscole GastouFebus
Monsieur le Recteur a transmis à M. le Ministre le voeu de l'Assemblée générale de l'Ecole
Gaston Phebus à Pau, tendant à ce qu'un enseiiTnement de liltérature locale soit donné à l'école
normale primaire.

M.

le Ministre lui réponrï :

« La place que doivent tenir les langues
régionales dans les programmes des écoles normales ne pourra être examinée que lors de la
réyistoîi de ces programmes. »
« Mais dès à prèsent, je ne verrai aucun inconvénient à ce que vous autorisiez des Sociétés
co "&gt;me l'Ecole Gaston-Phebus à faire faire des
(■onférences de littérature locale à 1'EcoIe Nor-

:
ABOUNAMENT :

9, Bd Joc-de-Pauma,

—

lïiOUNT-PELIÈ

male par ceux de leurs membres les plus qualiflés».
M. le Recteur donne l'autorisation dont il
s'agit.
LHnspecteur d'académie
GAILLARD

Aqui un double resultat, amai un double esemple pèr lous Lengadoucians en
general, e lous Mount-Pelièirens en paríïculiè : la lenga d'oc dintrant ouficialamenl dins dous Licès e una EscolaNourmala.
Oh ! pardiéu, la toca demora prou
lionta, e couma Jan disiè à l'ase : « lé
sèn pas 'ncara ! »
Mès, agés pas
L'idèia marcha...

làgui, i agandiren.
L.

CH.

Eleciouns Coumunalas
Amai la poulitica siègue defenduda au Gal
couma Iou « Pater » as ases, es permês à
nostes escrivans de faire de poulitica en defora de sous escrichs galijounaires.
Es antau qu'enregistran emê gau I'elecioun
au sèti de cônsou de Ia Ciéulat de MountPeliè, de nostes coulabouraire Pèire Azêma
e Pèire Causse, e Ia de nosles amics Ious felibres Louvis Abric, à Lunel, e Anfos Arnaud, à Sant-Just.
D'unes soun rouges, d'unes soun blancs,
pauc nous'n chautan de Ias coulous;
lou
tout es que Ious eletous an dounat fîsança
â d'omes, de pialuts, de felibres que sans esperà Ias decisiouns oufìcialas aviên sagut praticà I'« Unioun Sacrada » dins Iou Gal e ben
avans dins Ia Campana de Magalouna.
E que saupran â sous aministrats aplicà
Ia devisa qu'an facha siéuna : « Toutes units
pèr Ia reviêudança de noste bèu Miejour e
Iou bon drech das 'Miejournaus de quanta
coulou que siègoun.
Aqui de bona poulitica, aplaudissên de Ias
dos mans Ious que Ia representoun.
DELPON-DELASCABRAS.

PÈR

« LOU GAL )&gt;

Jan Chazot: 5 fr.; General Azibert:
20 fr. ; G. P : 5 fr. ; G. C. : 1 fr.; R.
Tulct : 10 fr.; C. Peií ■s\: 5 l'r.; Guilhem
deSixter: 5fr.; Aaounime: 5fr.; Louvis
Gros : 6 fr.; L. Vié : 5 fr ; .1. M. : 10 fr.;
L. Maurin : 1 fr.; Delpon-Delascabras :
ÍO fr. ; M. Jullian : 5 fr.; R. Castan : 10 í'r ;
Anounime : 14 fr. ; Miquèu Camélat :
10 fr. ; Doutou Vinas : 20 fr. - Toutal
au íè de Decembre : 202 fr.

—

4 Francs l'an

Telefona : 11-31

Crounica de La 'Cainpana de Magalouna
dau mes de Mai 1912.

Après avudre begut ibssa do veirous
e de grands bocks. quoura s'atroubarà
un pouèta e un coumpousitou de musica
per faire la Cantata que s'ameritoun
lous counsclliès municipaus que sourtissoun, e lous devounts candidats qu'an
una tant grossa enveja de rintrà?
Après un majestuous prelude de
troumpetas petaradantas e de roundinaires troumbonas, las bramadas de
las bassas, las cascarinetas das tenors,
lous gisclets das enfants e de las fennas
celebraricn lou merì'e, les vertuts, lou
courage d'aqueles martirs.
Car, de mèmes qu ì lous martirs
afrountavoun toufcs lous supliees per
afourli e counfessà sas cresenças nouvellas, de mèmes un counselhè muniei
pau endura de crudèls embèstiaments
per que la vila siègúe linda, richa e
rcnoumada!
Aco poúrriè coumençà couma aiço :
«Celebren ! Celebren dinsaqueste jour
l'amirable erouïsme! Celebren loús
valhcnts desenteressats qua crenissounpas de s'ataulâ sans bôure jusquas â
mièja nioch dihs lou grand salou'n de
la Canourga!
Ounou! tres fes! qua're fes ounou ! as
que gratis pro Deo, as que, per la suja,
arrapoun la queta de la sartan demoucraiica, e quc se ffiêloun en mitan dc
louíes lous embouls!
Glòria Í»S que lous desemboullioun I;
Glòria ! glòria! atabéas que îous emboulhoun eneara mai. qu'aco fai mar&lt;;hà lou
coumerce!
Las caffièiràs bcn esCoubàdas, !as
plaças netejadas (e à l'aucasioun demoulidas!) ías façadas ben fardadas, lous
patantables uròuses, !as baladusas satisfachas sount la douça recoumpensa
que lous espcra!
Pus dous encara lou poûdé de faire
noumà garda ou serjant-dc-vila lou
gendre de vos'ta maire-nourriça qu'à
pas reùssit à passà sou i b'achot; pus
dous cncara íbu poudé de faire levà lou
verbau qu'an apegat à 1a tripièira que
vous fournis las m-cciiinas las pus delicadas e las gaíhas las pus lendras do
tout lou Mercat!

soun noum sus las aflchas ! Courri de
bar en bar, de debit en debit, de
cafètous en cafètous e soLiventembalà de vermouths qu'an goust à
fauterna per refrescà la gargamella !
Usà, abimà, estreminà aquela gargamella à repetà vint fes, de nòu
ouras à miècha-nioch : Viva MountPeliè ! Viva l'Universitat! Viva la Republica 1 Toucà de mans gantadas de gants
fresses ou de ganls grasses, de manassas rustas e francassas, de patetas
molas. bagnadas d'un aigache mens
perfumat que lou d'una matin^da d'a&gt;
briéu ! escoutà emé l'èr atenciounat
necessàri, un eletou que vôu que i'aproumetés de faire sanjà lou gazian qu'es
davans soun oustau! rabatre lous rasounaments bachôcous d'un alcoolica que
s'entèsta à vous parlà de la Saint-Barthélemy tandis qu'aproumetès un lavouèr per 1a Vau-Fèra I Aqui, sans
countà lous capèls encaissats, Ious
artels caucigats, las pèças de vint sòus
semenadas mau à perpau, lou martire
qu'espèra l'ome que vòu mountà à la
Canourga.
Celebren, celebren dounc, lousCouu
selhès municipaus ! Celebren lous candidaís qUC lous voloun ramplaçà!

I'i a quicon qu'es pus diflcile que de
celebrà lou merites das counselhès, es
d'esplicà d'ounte vèn l'enveja d'hou
dcveni quepetarda quauques centenats
de 'moussus dau Ciàpas, toutes msi ou
mens seriouses.
• lîncara s'èra de retratats, de rendiès,
de pensiounats, que degoustats de la
manilhâ e dau bilhard, cercarièn à tuâ
lou tems e qu'auriôn tout l'aise vourgut
per espectà las caiadas ou tirà de plans
sus l'esclussia!
Mès presque toutes sount d'êtres (m'an
tnai de traval que ço que ne podoun
faire.
Sount presque toutes magres, afairals, entrcsecats e caïns. Dous besouns
lou tafuroun ; 1 rimo : iou besoun de se
devouà per la Causa publica ; secLindo :
lou besoun dc se mesclà de ço que savoun pas.
Aquel besoun esun das derniès benefices dau siècle : tout lou mounde se
crei capable d'èstre diretou dedeque que
siègue. Metès dins lou journal que
demandàs urv Presidení ou un Diretou,
aurès tres cent quaran'a-nòu letras
quaucas ouras après ; se demandás un
orne de pena ou un escoubilhaire coumMès per i'agandi &lt;|ue depenas, que pelent^ I'ase-fica se ne trouvàs la mitat
de iàguis! que de rambais ! Faíre metre d'un.

�Es juste de recounouisse que i'a quauques ;&gt;ersounages qu'aco i'a retìssit.
Bernadota qu'èra varlet d'estable aviè
pas après à èstre rèi e pamens faguét
un rei presentable. Felix. Faure que
couno'ùissiè lou tanage de las pèls
devenguèt pamens un bèu president de
laRepublica.Coumtanpas puslous tounalhès devenguts percetous, ni lous
menusiès boumbardats juges de pas.
Mès aco's papus que de plaças de fufu e
lous revès de la medalha es que se
Bonnot èra demourat automoubilista à
loga de faire caneta à Mandrèn seriè pas
d'aqueste moument aloungat jouta lou
roubinet qu'entretèn fresses lou passagès de la Morga de Paris.
L'autre revès de la medalha (1) es que
se vouliès d'un percetou faire un tounaîhè, ou d'un juge de pasun gasta-boi,
ie troubariès mai de trabal qu'end'una
camisa de fenna.
Souveten dounc bona chança as trenta-sièis candidats de chacalista. Se toutespoudièn èstrenoumatsserièungrand
bonur per nosta vila. Mai i'a de calucs,
mai se vis ! Lou Cotmsel semblariè una
picliola Cambra de Deputats. Se iô fariè
e se ie diriè tout autant de bauciiuns, e
se lou grand Saloun qu'es au prumiè
dau grand Oustau de la Canourga èra
un pauc destrech per lous 108, me sembìaque dau coustat de la Routa de Ganges, la Prouvidença, que ie vei de liont
e d'avança, a permésquese basliguèsse
un establissament ben ajournat, ben
aerat e ben clausit que pourriè rendre
de grands services à l'aucasioun.
L'ESCOUTAIRE.

Yai pareisse:
IVSarius JOUVEAU

POUESIO DE GUERRO
em'un estùdi cn proso sus

L'ESGOLO DOU BOUMBARDAMEN
Recoumandan caudament aquela obra nouìella
de MARIUS JOUVEAU, bèu pouèta e -ìalerous
souldal.
Pèr la reçaupre sans jrèsses espedià tres
francs (en mandat-poustaï) à l'autou, ìy, bouk"iard JSosta-Dama, à-3-Âis de Prouìença,
ou à I'aministracioun dau Gal.
^JÎquel pres de souscricioun serà pourtaf à
qualre jrancs entre que l'obra pareitrà en
libraríè, dins quaucas senmanas.

NoumsíîeCarrièlfas
y/t'èu reçachut aqueAa lelra :
Mounl-Peliè,

25

de nouvembre

1919.

Moussu lou Baile dau Gai,
Avès dins un de vostes darniès
numerots publicat una picliotanota ounte
remetiès à sa plaça, amai couma se dèu,
un bardoí que demandaya de nouvèls
sanjamenís dins lous noums de las carrièiras de Mount-Peliè.
Pioique n'en vouliè, entre àutres à lou
de ia carrièira de las Aigarellas, quitàsme vous rapelà qu'aquel vièí noum d'un
rec de nostes faus-bourgs a sa plaça de
marcada dins la pouesia poupúlària en
lenga dau Clapàs.
Dius una de sas obras, L'dr'utoucracia
chaôsada de Mount-Peliè, Auguste Rigaud,

que viviè au coumençament dau siècle
passat, fai parlà antau 1'Aristoucracia :
(1 Mardîéu ! diguèt la vièlha arpîa
Pèr touta la França i auriè,
Graça à mous souèns foça tapage,
De petassaus e de carnage;
E dedins aqueste païs
Lou citouyens serièn amics !
Ah ! messius de las Aigarellas
Vese be que vautres voulès
Couma de bèstias viéure en pèjMès ièu me plase à las queretlas
Ièu farai naisse dous partits ;
Vous batrés couma de couquis ! â

ses sembla mai un endès qu'un escut de 5 francs.

sus Iou grand teatre de ia guerra ? Vejaici.
Un mort pèr Ia França : iou capitàni Louvis

un biais requist, e toujour em'un ime ben

Bonflls, sièis blassats, tres medalhas militàrias,

clapassiè.
Dins lou numerot dau 23 de nouvembre

crouses de guerra. Lou tablèu^de Ia

troupa es un tablèu d'ounou.

nous

Lous que soun tournats prou ingàmbis pèr
qu'à reprene soun obra de proupaganda miejoumala.
Aprouboun de tout soun cor e soustaran
de touta soun energia de proujèts couma Iou
de M. A. Verdier que parla (Midi-Gazefte,

... Ièu farai naisse dous partits;
Vous batrés couma de couquis !...

16

de nouvembre) d'un featre d'art poupulàri

e ajusta :
Ne serait-ce pas la plus pure des tâches d'y
réveiiler le sentiment régional en y accordant
une place aux ceuvres de littérature romane et
provençale ? Qui ne souhaiterait de connaître,
au moins une fois dans sa vie, cette admirable
Rèino Jano, de Mistral ; ce drame pathétiqueet humain Lou Pan dôu Pecal, d'Aubanel, ou
les ceuvrettes comiques du bon curé langue
docien Fabre?...

Acò sembla escrich de ièr pèr lous
« dous partits » que voloun mountà à la
Canourga e qu'an l'èr de faire au pus
fort la pelha.
Sèn d'acôrdi emê M. Verdier, couma emé
Un autre das noums criticats pèr toutes Ious bons patriotas que voloun tra« lou-moussu-que-vòu-desbatejà-las-car- valhà pèr Iou ben de Ia Citat. Podoun coumtà
rièiras » es lou dau cami de la Togna. sus nosta ajuda. Lou Gal e Ious amics dau
Aquel moussu counoui pas mai l'istòria Gal seran toujour Ièstes quand s'agirà de
nouvella de Mount-Peliè que la vièiha. passà das proujèts à l'acioun.
Autrament saupriè — e Ia revista Le
JAN-SANS-PÈU.
Feu, dins soun numerot especial sus
4^4,
.
Carles Bordes, nous hou renouvella —
qu'aquel caminet e soun noum, autant
pintourescs l'un couma l'autre, agradavoun au foundatou de la Schola; saupriè
qu'aquel grand artista ié passèt lous
UNA NOUVELLA LÈI.
darniès ans de sa vida, dins una « villa »
Lou PetiíMéndional dau 21 nouvembre
pourtant lou noum (en bona lenga d'oc)
nous
conta antau un afaire qu'a passat
de : Mas Sant-Genès.
davans
lou Tribunal :
Counclusioun : « lous - moussus - quevoloun-desbatejà-las-carrièiras » nous
Marie-Louise M..., 19 ans, et son jeune ami
fan susà de crocs de roumana. An pas X..., 25 ans... dérobèrent divers objets mobiqu'à s'oucupà de ce que lous arregarda liers et des denrées. Marie-Louise M...récolte
3 mois de prison avec sursis; X..., acquitté
e à calà quand s'agis de quicon que i comme ayant agi sans discememenl et renvoyé
entendoun pas res.
dans une maison de correction Jusqu'à óa
Reçavès, Moussu lou Baile, mous major'dé.
saluts clapassiès.
Aquel X... que, à 20 ans, es encara
JOUSÈ R...
à l'ime das enfanrs, dèu èstre un brave
♦ ^************************** nèsci.
Mès quanta tron es la lèi qu'à recuèulat
la majouritat après 21, e mèma après
25 ans.

Cops de iirpBfe e oops V arpiiiie

ï prepaus de Teatre Miejournau

Dins un prumiè-'Mount-Peliè de l'Echir
(23

de nouvembre) Ravous

Davray

nous

anouncia l'espelida dau Rabelais de l'Escoutaire, bella obra, cap-d'obra, que quauquesuns counouissèn e que n'en reparlaren Ioungament quand

serà

oura.

Es-ti I'anciana Cambra qu'a voutat
acò davans de paiti ? ou la'nouvella
entre arribà ?
E perdequé lous journals n'an pas
parlat ?

Davray escriéu

LA

POULIÇA

TRAVALIIA.

à-m-aquel prepaus :
Ce « Rabelais » pourrait et devrait être la
première réalisation d'un théâtre languedocien
d'appiicaíion. Est-ce là une chimère? Non. On
a donné naguère à Marseille des représentations
du « Pain du Péché » d'Aubanel; et, dans un
village de l'Hérault, M. René Tulet a mené a
bien une entreprise de íhéátre populaire. Donc,
il n'est que dc vouloir.
Aubé! Mès caudriè pas, dins aqueles ensachs
urouses, dessoublidà un das mai reiissits. La
Lauseta,

soucietat

de

tea'tie

micjournau,

foundada en 1912 pèr Louvis Bonfïls, Pèire
Azéma e Jousè Belioc, a prou marcat, crese,
sa bona pichota pìaça dins l'istòria dau teatre
en Ienga d'oc. En dous ans de vida a bailat
una cinquantena de representaciouns à MountPeliè (Sala das Councerts,

Pavilhoun Pou-

pulari, Cinemà-Pathé, etc...), à Lunel, Mauiò,
Bedariéus,

Massilhargues,

gues, Lunel-Vièl,

Pignan, Balhar-

Mount-farriè, St-Jan-de-

Cucuias, d.c.; a jougat d'obras de l'Escoutaire

Lous Clapassiès se planissoun que sa
pouliça es mau facha. An tort; la prouba
n'es aquesta nota, pareguda dins lous
journals dau 23 de nouvembre :

Corconas) e d'obras de

Varleí dins l'emboul, de Jan

La guerra soula arrestèt soun perfach. E
vouiès

saupre coyma sa pichota

à

noste

troupa —

Mais est-il vraiment besoin d'être poète pour
aimer la langue de son pays ? Alors, que n'y
a-t-il foule de poètes à Montpellier, afin que
nous puissions de nouveau entendre chanter
Lou Gal, de Pierre Azéma ?
Car c'est toujours la même chose; nous
serions heureux d entendre et de lire Lou Gal;
mais nous ne faisons rien pour l'aider à chanter...
...

E

acò's trop ben dich pèr qu'ajus-

ten quicon.
BRAFAMIL.

LOU TAPA-TRAH
e^visrsoTjr

I'aviè d'avoucats e de proufessous,
Per representà la classa saventa ;
Quatre pelharots, dous ou tres rnassous,
Per repi'esentà h olassa agissenta,
D'onies que savién lou grec, lou latin,
Que savièn tout ço qu'apren una escola;
En adiciounant u'i avié trenta-cinq,
N'en manca dounc un per flni la cola.
Per Iou counsel municipau,
Cau treutâ-siéis omes à pougna.
Quau vôu servi de tapa-trau?
Ièu fougue ; tus fougnes? el fougna?
Tout lou mounde fougna !
Ounte siès amagat, candidat ideau ?
Lou President dis : « N'avén tíciita-cinq.
Es dejà ben bèu, es un poulit chifre !
Mais nous cau troubà l'ome de la fln.
Seguésse un bardot, un trassa de pifre !
Dins vostes vesis, auriès pas degus?
Es pas de besoun que siégue 1111 genia;
S'es sot, fai pas res, fai pas res s'es gus,
S'agis de prestà soun noum de familha.
Per lou counsel, eic.
Díns lou coumitat chacun reflecliis,
« lèu, dis uu reudiè, prepause moun couàrou.
lé coumandarai de souliés vernits,
li se marcha pas es res qu'un coucàrou. D
lé van ; lou pegot seguèt tout mouquet
De tant de clients dins sa paura turna,
Prenguèt la coumauda e re.usèt net
D'espausà sou noum as asards de l'urna.
Per lou counsel, etc.
Mai au coumitat chacun reflechis :
« lèu, ai moun lalhur ! » « lèu moun amolaire '»
« Vèirai lou cougnat de moun apendris ! »
L'auLre counselhèt soun pura-solaire.
Ges vouguèrouu pas, à part lou talhur,
Que trambfàva pasdavans úna vèsta'
Mais sa fenna alor, cridaut au malur,
Rel'usèt pur el en faguent teinpèsta !
Per lou counsel, etc.
Lou coumitat cerca à penjà souu lum,
Comta sous aniics e lous numerota.
Mais sans troub.i res! « Ah ! iéu n'en sabe un,
Dis lou President, es un arpaguota,
Soui d coume un toupi, tucle couma un miôu,
Ahrutit, caluc, toujour se disputa,
E nôu jours sus ièch es ple couma un iôu.
Poudèn pas causi, que lou tems uous huta. »
Per lou counsel, elc.

PETITS

FAITS.

— Une quinzaine d'agents et

Iroió commissaires de poìice ont saisi, hier, sur
lc champ de foire le matériel et les marchandises de trois tenanciers de jeux qui iaisaient
jouer de l'argent.

On pot pas dire qu'acò's pas travalhat, amai que siègue un « traval de
ficira ».
La pouliça travalha ben, lou jour —
e la nioch se pausa. Lous mau-farasses
fan lou rebous. Es pèr acò que se rescontroun pas souvent.
E que fai michant, la nioch, de trepà
pèr carrièiras.
GRAMECIS.

(Lou Nadau de Baltazar, Lou Doutou Purgamini, Lou Mecanician dau P.-L.-M., Lou
Juge de Pas de

fai l'amistat d'escriéure

prepaus :

mai mountà sus Ias planchas demandoun pas

Bardin, Jouí un Balcoun de Louvis-Filibert.
Aquela medalha cmé sa tèsta e dous revè-

Sas « Griffed et Pattes 9e oelourj » escaraugnoun ou caressoun em'una finessa e

ioch

Aquela pèça de vers facha en 1790
e recitada à una acampada de la Garda
Naciounala de Mount-Peliè a pas d'àfouns passat d'atualitat :

jouines : Un

(1)

èroun ben una dougena — se coumpourtèt

Se la J^ie MontpeUiéraine es, ai las !
trop pauc mount-pelièirenca à noste
goust, es pas la fauta de soun coulabouraire Pftt, successou e dinne eriíiè
de Miaou.

Lou coumitat fai lou reàstignous,
« Aquel pelirin es pas counvenable !
Patin e couflii, es pas de bon gòoèt! »
Lou President hrama e se Jiaila au diable !
Pàmens cinq ou sièis en delegacioun,
Van veire lou sourd quo d'abord se grata,
Paàsa insoulameii questioun sus questioun,
Euliii counsenfis, se graissoun la [iata.
Per lou counsel, etc
Lous moussus soun fols, ihais bailoun í'argeut
Passoun sas niochs en reûuioun puhlua .
L'ouutent, sans desis, lou vièl sourd a'tèud...
E, bèu resultat de la poulilica.
Trenta-cinq moussjis seguèroun fiambats...
Soul, lou vièl sourdàs, tucle e disputaire,
Sourtis couuselhè de noste (Jlapàs . ..
E pareis qu'amount fait taul beu l'afaîre.
Per lou counsel mnnicipaii,
Cau trenfa-siéis omes à pougna.
Quau vôu servi de tapa-trau?
léu fougne; tus fougues ? el fougna I
Tout lou mounde foilgua !
Ountesiès amagat. caiididat ideau ?
L'ESCOUTAIRE

19 d'otobre 1904.

�80TOET D'ALBUM
Pèr Madoumaisella Mirèia

LOUBET.

Voste noum, ma bella Mirèia,
Es dous. couma un perfum d'encens,
Es la lagrema dau printems
Se mirant dins un pansèia.
Es linde, es tendre, armounious,
Es una font de pouêsia
Es un raive, es une elegia
De sourrires e de sanglous.
Mirèia ! perla de Prouvença
Es una estella de jouvença
Pounida au front dau iìrmament.
La vau pregà, bella manida,
Pèr que vous souste dins la vida
E vous mande un brave Vincent.
G.

CouímoL.

"Li BiòiT'
Doumenic,
demoubilisat, davalava
dau front pèr se rendre en Ate, soun
païs. Quand seguèt à Tarascoun l'idèia
lou prenguèt de poussà jusqu'en Arles,
la Rouma de las Gaulas comme disiè
Méry. E se disiè : «Ioi es dimenche, ai
encara un long cami à faire, e sièi fatigat d'avudre passat la nioch dins lou trin.
Arles es un grand vilage, un païs siau e
tranquille, un jour passat aqui me pausarà lous nèrs. Pioi ié veirai las aníiquitats : l'Aníiteatre, lou Capitola, lous
Aliscamps, St-Troufime e la Venus. Se
proufite pas ioi de moun vouiage, aquela
aucasioun se representarà pas pus » Ce
que seguèt dich seguèt fach, e Doumenic
arribèt en Arles.
E n'en desbarquèt de mounde ! Saique
tout lou trin davalèt, mès noste souldat
ié faguèt pas atencioun, oucupat qu'èra
à davalà sa valisa e dous ballots ; e, lou
tems de se virà, la foula agèt disparegut,
couma pèr la bagueta d'una fada. Metèt
un ballot jout soun bras, n'en prenguèt
un autre de chaca man e plan-plan se
dirigèt vers la sourtida.
I aviè pas digus pèr reclamà soun
bilhet; à la counsinna, ounte vouliè
pausà sous còlis, qu'èroun pesucs e embarassouses i aviè pas ges d'emplegats.
Regardèt se vesiè quaucun dins la sala ;
éra soul; lous guichets èroun barrats
las portas de toutas las salas alandadas,
mès pas digus en lioc. « Aqui una gara
ben gardada, se diguèt Doumenic ; dequé
vòu dire acò ? »
Enfin, à la porta de sourtida, vegèt un
vièl que saique demandava l'aumorna.
—■ Digas-me, l'ome, ounte es l'emplegat de la counsinna?
—■ Es ai biòu.
■— E lou jouta-chèf de gara ?
— Es ai biòu.
— Mès lou chèfde gara d'Arles?
— Tout lou mounde es ai biòu... E
saique vous i anàs tamben?
— Ounte ?
— Ai biòu ! Sabès ben que ioi i a una
granda courrida.
— Vole be i anà, respòundèt Doumenic, mès pas em'aqueles balloís... Tenès !
prenès m'en un jusqu'à l'otèl, vous pagarai ben.
' — Quand me dounariès dèch francs !
■—■ E perqué ?
— Perqué vau ai biòu.
E Doumenic se balançant emé sous
còlis couma una chaloupa que vai contra
lou vent, s'avançèt dins Arles à la recerca
d'un otèl. Las carrièiras èroun desertas,
lous oustaus e las boutigas barrats,
partout un silença de mort couma quand
on se passeja dins Poumpeï. Pamens
yegèt una fenna e entendèt que disiè à
una pichota : « Faràs ben atencioun de
paste laissà bachuchà». Doumenic auriè
vougut ié parlà mès èra pressada, courrissiè... anava ai biòu.
Enfin Doumenic, trempe couma una

oupa, arribèt à l'otèl de « las Quatre:
Sasous » que se rescountrèt pèr asard
sus soun cami. E pausant sous bagages
avans dintrà, e s'essugant lou front,
se diguèt : « M'en rapelarai d'aquel jour
de repaus en Arles ! » E dintrèt. Dins
lou vestibule, pas degus. Lou saloun, la
sala à manjà èroun douberts, mès toujour pas degus. L'audou de la cousina
lou faguèt avançà dins aquela direcioun
e vegèt una vièlha, encara agradabla de
figura, mès touta escrancada.
— Bonjour, mameta ! voudrièì una
cambra.
— Crese que n'en restages, respoundèt la vièlha. Pensàs ! un jour de courrida...
— Pamens, lougarçou hou dèu saupre.
— Lou garçou es ai biòu.
■—■ Mès loupatroun?
■— Lou patroun, la patrouna, lous
cousiniès, lous plounjurs, tout acò es ai
biòu; e iè serièi, ièu, s'avièi pas mous
roumatismes... Mès, me plasès, vous
bailarai lo miéuna, à l'eníre-sòu, tenès,
aqui la clau... la porta es en faça l'escaliè.
A l'entresòu, la cambra èra pintrada
en rouge enié de panèus jaunes, e dins
chaca panèu i aviè una scèna de tauroumachia : à latèstadau lièch lou matador
teniè lou biòu pèr las banas, à drecha se
vesiè lou cop de la capa e à gaucha se
vesiè lou dau picador. « Moun Diéu ! se
pensèt Doumenic, aqueles Arlatencs
couma soun ardents e passiounats! An
de biòus jusqua dins sas cambras » E
davalèt. «Ounte anàs ? » demandèt la
vièlha.. — «Vau ai biòu ».
E Doumenic anèt à l'anfiteatre. Aqui
vegèt vint mila tèstas acroucadas as
gradins e sarradas couma de grans de
rasins sus las soucas ; vint mila persounas que cridavoun, picavoun de las
mans, trepignavoun das pèses. Vegèt de
bellas Arlatencas que couma las Vestalas
fasièn lou cop dau pouce e entendèt
crida : « A mort !... à mort !... » Malur
se quauque Parisenc aviè dich : « Laiééez
Lea bazufa tranquiLLeâ ! », l'aurièn estripat,
escarteirat e aurièn escampat sous membres dins l'arena.
Doumenic dins aquel tumulte vegèt
rouge. Soun sang rebouliguèt, piquèt de
las mans, trepignèt das pèses e cridèt :
« à mort ! » saiqus pus fort que lous
autres. Era nioch quand sourtiguèt e
aquel jour n'en vegèt pas mai,
Lou lendeman cauguèt parti. Adiéu
lous Aliscamps, e Sant-Troufime e la
Venus ! — « Acò's egal ! se disiè Doumenic se me demandoun quoura cau
veire Arles, respoundrai : se voulès veire
las antiquitats ou vous pausà, i anés pas
un jour de biòu. Mès se voulès avudre
l'idèia dau pople rouman un jour d'anfiteatre, anàs ié un jour de courrida. »
Quand quitèt l'otèl rescountrèt la
vièlha, escrancada, que ié fasiè un gracious sourrire e l'iol de cabra en s'alisant las papilhotas après avudre passat
la lenga sus sa man: « Bonjour, mameta! »
ié diguèt Doumenic. Mès coumprenguèt
à sa grimaça qu'aquel mot de « mameta »
ié plasiè pas, alors couma es bon garçou
e que vòu pas fachà digus i envouièt
un poutou dins un sourrire e ié cridèt :
« Adiéu, Venus ! »
Guilhem de SIXTER.
^«32^

Maniladis

:

.

í% \m%

Quauques jouines Miejournaus esmarrats
dins Ia Viiassa, nous mandoun en souveni
d'una bella vesprada de rescontra aqueste
« ordre dau jour » :
e &amp;près una acampada dins 1'EscoIa "Nourmala après avudre cridal, bramat as sot-bougriges das X, noste mesprés e nosía vergougna, mandan au GaL, nosta amiracioun e
noste estrambord pèr Ia terra d'oc e cridan :
« Viva Iou Mi'ejour ! Viva sa Ienga ! Viva
Iou Sourel e Ia Bèutat. »
An sinnat: Bernat de la Canourga, Jousè
Motte, F. Poujade, Ramound Gounel, Clevert — e quauques autres que soun sinnetse
pot pas ben Iegi.

Crounica Felibrenca

afaire

es

l'indiferènci

que ié porton

nòsti representènt à la Chambro e aiours.
Aquéu silènci retrais à-n'uno coumpliceta... Sara de vèire un pau plus tard ;
quouro auren lon dre de parla e d'esParle pas de Lafferre nimai das so-

criéure. Quouro ? » Aguère la joia de

ciòs ; es lous P. C. D. F. qu'an cargat

rescountrà Laforêt dins l'estiéu de 1917
dins un cantounament à l'arriès de

la vèsta, se i'esperavoun prou un pauc
car es pas de ioi que la fabla dis :

Craonne, aviè représ un pauc de galoun

Selon que vous serez puissanis ou misérables...

couma capoural d'ourdinàri.

Mès mèma aici la règla es pas assou-

mème

carage

de

brounze,

luda e sabe un despartament ounte qua-

regard dardalhant,

tre P. C. D. F. soun estats elegits e

aviè'n

ounte an presentat...

Laforêt

pas las armas,

pauc

lou mème

sa barba

blanquejat.

fasiè la

Aviè lou

tamboulha

coumpaniè

general, un

Laforêt menava'na barroulanta, e de

ancian ministre.

Quatre

soun godillot au

lou

pouèta
pèr una

mès l'escouba à'n general e mai qu'un
P. C. D. F. an mes

d'Auvergnàs,

souleta

Lou

carretiè

tout ço qu'aimava ié restava.. .

soun

bas de l'esquina d'un general; elous bons

fouit. Soun fouit I mès èra prou...

patriotas, s'atroba qu'eslous P.C. D. F.,

Car es mai qu'un outis, un fouit I... es la coum_
.
[pagno
Que gardo lou roulié di languimen crudèu...
E tambèn, gaubeja pèr une man de mèstre,
Eigrejo un souveni de vièis èr prouvençau.

car lou general es lou Messimy que
sabès, lou Messimy inspiraire dau senatou

Gervais e de las calounnias contra

lous pialuts miejournaus, lou Messimy

Soun fouit en man Laforêt sounjava à

que dounèt I'ordre d'abandounà Briey,

soun oustau Sant-Gilenc tout perfumas

e una bella part de las Vosges e dèch

de ferigoula, au gaùbi das enfants, à la

ldloumèstres tout lou long de la froun-

fenna amirabla que iè mandava de tant

tièira de França, lou Messimy que dou-

bellas, de tant longas

nèt l'ordre d'evacuà lou Maroc mès que

lenga prouvençala. E dins la calama dou

troubèt d'omes pèr ié pas oubeï, lou

vèspre, à plena vouès jusqu'au moument

letras en pura

Messimy enfin que gagnèt sous galouns

ounte las lagremas ié sarravoun trop la

en

gorja,

« faguent de coumunicats »

dins

de

flots de sang au Vièlh-Armand e aiours.
Antau lous P. C. D. F. an ben venjat
lou Miejour contra lous calounniaires e
ié cridaren doublament nostes
ments, car ben nous

aplaudi-

sembla que soun

muts lous que duvièn reprene à

disiè

d'estrofas

inedichas

de

Nivoulaá lou cap d'obra de sous capd'obras :
disié coume pensavo,
E fasié tira dre... dre sus soun ideau.
Leoun

TEISSIER.

soun
*****************************

comte la revisioun das afaires de Lourrena. Quaucun aviè ben proufetisat tal
amudiment :

« Ah !

se lis escorno, li

camouflet reçaupu dempièi 1914 poudien
reviha

lou

sentimen naciounau !

Mai

pecaire ! aro fau n'en rèn dire : unioun
sacrado ! après, cadun reprendra soun
trin e tout s'oublidara,

assourbi

que

saren toùti pèr un inmense besoun de
Pas. »
Crese qu'es pas trop tard pèr parlà
d'aquel que m'escriviè acò au tems de
La guerra, vole parlà de Laforêt, encara
un

P. C. D. F.

que vèn de

cargà la

vèsta emé 8.096 vouès... un bèu coumençament.
vendra

i

« Lou

felibre

pople

terradouren

quouro

recouneitra

qu'aquésti Soun veramen de sa famiho,
que podon lou coumprene, lou counsiha
e l'ajuda. » Noun, sera jamai trop tard
pèr parlà de

l'amirable pouèta, e

de

l'ome mai amirable encara, lou milhou,
lou mai cremant das cors que batoun
dins un pitre d'ome.
Laforêt coumencèt la guerra au i5ma
escadroun de Tringlots e quoura aquela
fourmacioun

partiguèt

pèr

Salounica

lous vièls seguèroun remandats au gma
escadroun. Aqui lou capitàni (un avoucat

e counselhè

general !) ié tenguèt

aqueste discours de benvenguda : « Ah !
vous

vejaqui,

lous

capouns

d'aqueste

famous Cors Quinzenc ! esperave gaire
l'ignouminia de vous jamai coumandà,
mes

rasseguràs-vous,

farès

pas

aici

longa cremada. » D'efèt, pèr de resouns
que saran publicadas quauque jour, seguèroun toutès remandats dins l'infantariè... e couma simples

souldats.

Lou

sarjanfc Laforêfc abandounèfc sous galouns
sans

amarun,

se fcroubava

antau

mai

proche dau brave pople terradourenc :
« Quouro sian entre gènt sena e resounable, fugon dou Nord o dòu Miejour
sian pas liuen de nous entendre...

Ço

que lou mai m'escalustro dins aquelis

CROUNIQUETA
Espelidas
MOUNT-PELIÈ. — Saludan emé joia Ia
naissença de Ia pichota Suzanna, manida de
noste amic e coulabouraire Jan Bardin, espeIida Iou 28 d'otobre au gai sourel dáuCIapâs.
LlOUN.— E la de Ia genta Julieta, fîiha de
segne Edouard Gailhot e de Dona GailhotPriolo, rèina dau Felibrige.
"Mandan as urouses parents Ious pu.s francs
coumpliments, emê nostes milhous vots pèr
sas anjounellas.
Cacaraca

MoUNT-PELiÈ. — Lou dissaíe 15 de nouvembre, à Sant-Roc, es estat celebral Iou
maridage de nostes amics
Madoumaisella Margarida Arnaud e Carles Palhon. La
noça s'es facha dins l'entimetat, e a gardat
un caratèra amistous, clapassiè e felibrenc
de quau toutes Jous counvidats gardaran

Iou milhou souveni.
— &amp; Nimes, Iou 25 de nouvembre, en
glèisa de Santa-Perpetua, a Iioc 'gut Iou nouviage de Madoumaisella Germana de ViIIemejeanne emé noste amistous coulabouraire
Andriêu Vialles, estudiant en medecina, decourat de Ia Crous de guerra, fìl de noste
amic "M. Pèire Vialles, Iou saberuí avoucat,
membre de I'Academia de "Mount-Peliè.
Lou dijòus 4 de decembre es estada
festejada I'unioun de Madoumaiseila Jana
Paulhan emê noste amic Grabièl Ricome,
decourat de la Medalha miiitària e de la
Crous de guerra, fìi de Mèste Augusíe Ricome, lou simpatic entreprenguèire, e fraire
de noste bon coulabouraire Carles Ricome.
BASSAN. — Es Iou dimàs 18 de nouvembre qu'es estat benit Iou nouviage de Madoumaisella Suzanna Vinas, fîlha dau Doulou
Vinas, felibre majourau,ouffîciè de Ia Legioun
d'ounou, emé M. Carles Mafjre de Baugé,
decourat de la Crous de guerra, fîl dau pouèta
Iengadoucian j\chile Mafjre de Baugé.
Lou Gal cacaraqueja à ptèn gargatet, en
ì'ounou de toutes Ious nôvis e ié ma.ida sous
souvèts de bonur.

�Pour 5 Francs par mois, 17 centimes par jour

LE

LAROUSSE

POUR

TOUS

DEUX IVía.cjnifìcjiaes Volumes
de près d&amp; 1 000 pages chacun (l'ormat 21 x 30,5 centimètres)

En venta as burèus dau «GAL»

17.325 gravures - 216 cartes en noìr et en oouleurs - 35 suïerbes planches en couhurs
ûfcpas
d'AuGUSTE

Veuillez m'adresser uu exemplaire du Larousse pour tous, au prix de 65 francs
en âeui volumes brochés — 95 francs e.n deux volumes reliés (vert f'oncé, rougeì que je
paieraj à raison de 5 francs par mois, la premiére traite le 5 du mois prochain —"au comptâht (COhtre reillboiirsement moins 5 0/0). Bifler les mots dont ii ne dolt pas être tenu compte.
L'ouvrage devra me parvenir frauco dans le déiai de un mois.
Je m'engage à ne pas me dessaisir des volumes quijusqu'à parfait payement, resteront
le gage des vendeurs

GoOírplètas
E

ClRILLA

RlGAUD

pouètas mount-pelièirencs

Nom (bien luible)

*

Qualcle

Edicioun de 1845

:

Adreéóe de l'emploì
Domicilc personnel

Costa : 3 lVanes

Gare la plui procbe

igi

SIGNATURE

Remplir le bulletin ci-dessus et l'adresser à
LOU Gal 9, Bd du Teu-de-Paume. Montpellier

SC
SC
$Ç

Se vos un coustume à la moda

|
8

Q

■0
m,

Les Grands Magasins de Nouueautés

g
SC
5?

| PAP.IS-MONTPELLIER |

E que te molle couma un gant

sonl sans conlredit les mieux assortis

Pren un abilhaire elegant.

SC
SC
Sá
51

Lou qu'a las façouns las milhounas

H

plus grandes Maisons de Paris.

S'atroba Plan de las Coulounas :

5?
S?S?5ÇSCSCSCSCSCSCSÇSCS?SCSCS?SCSC&amp;£§CSCSCSCÌCCIÇICMSC^

Es una causa ben coumoda :

el vendenl meilleur

marché que les

urougane
OUDEROUX

S?
SC
%

b

, Ea?Pifira It-fHIUv,
OUNT-PELIE

raye
@ 5, Anciana Piaça de ías Coulounas

Û

MOUNT-PELIE

Eeole

ê

x

u

Oustau de counfiença renoumat dins
lou Clapàs. Tèn

las uitras

las

pus

STENO-DACTYLOGRAPHIE

claras e las pus soulidas, las milhou^

Dirigée par Mademoiselle MAGLIO

nas coulous e touta mena de drougariè de prumièira qualitat.

§&gt;

Leçons, Courrier, Travaux de Machine

Û

8, Bd Victor-Hugo, 8&gt;- MONTPELLIER

1
.ç5ÇSCSCSC5KSCSC5CSÇ&gt;C5CSCÏCSÇSCSCSÇSÇ5ÇSÇSCSÇ5CSCSCSÇv,
SC

sc

5C

|

5C
5C

sc
sc

SC

—

M

"êm

RIEN DE PLUS BEAU
2.7, rue Aiguillerie, 27

— Digàs Martoun,

jr»
«.,»■

D'ounte uèn lou renoum

SC
kt

Portraits au pastel d pleine páte » peinture à l'huile, dessin et agrandissement, toutes dimensions.
Garantis ressemblants et inaltérables, même d'après pliotographies détériorées ou blanchies.

Sí

Cartes-postales et càrteS de luxe dèfianf toute concurrence. JHlelier de pose au rez-cìe-chaussce.
Les portraits d'art sont signés par l'artiste.
Prix et renseignements franco.

De l'atalbè CAUSSE-FEDIÈRE
-î Es qu'abilha embé goust

fcir

5?
Soulide e d'un pris dous...
5C
X
íî
í%
K5Ç5Ç5ÇSÇSÇSÇSC5ÇSÇSCSÇàC5Ç5CIC5C5CSÇ5CSC5CSC SCSCSOC SC

G-ros
\__Di_.

C.Î.D.
BÊZIE
Toujours
Chic..
....&lt;ar

^^2*l3^Ln«IL

uiu

Chapellerie

ffilLE VILLARET
RUE DES BALANCES,
MONTPELLIER

21

Graotìe laine i%
FiL sur earte
FIL pour Confoction

ía bólCe 3,80
ies 2 1 ur. 0,0*5

GRAND ASSORTIMENT DE B/\S ET CHAUSSETTES
à partir de 2 fr 95
GRAND

CHOIX

4

DE

A.
a des prix déíiant toate concurreríce

Grand CIÏOÌX

ífi

Pà^íOuíu.s fôiirc^

ASSORTIMENT de
Bandcs brodées, Denleilcs, Par/umene,
Peignes, Corsets, Gan's, etc. etc.

pâaofìon 5°:0 mi fjeoiobilisés

■msm

MONTPELLIER

Imp. de l'at'conomiste Méridional» 9, Bd du Jeu-de-Paume, Montpell[ei'

�</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </file>
  </fileContainer>
  <collection collectionId="92">
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="355723">
                <text>Patrimoine écrit occitan:périodiques</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="41">
            <name>Description</name>
            <description>An account of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="355724">
                <text>Ce set contient les périodiques numérisés par le CIRDÒC issus des collections des partenaires d'Occitanica</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
  </collection>
  <itemType itemTypeId="26">
    <name>Revista</name>
    <description>Item type spécifique au CIRDÒC : à privilégier</description>
    <elementContainer>
      <element elementId="127">
        <name>Région Administrative</name>
        <description/>
        <elementTextContainer>
          <elementText elementTextId="262813">
            <text>Languedoc-Roussillon</text>
          </elementText>
        </elementTextContainer>
      </element>
      <element elementId="128">
        <name>Variante Idiomatique</name>
        <description/>
        <elementTextContainer>
          <elementText elementTextId="262814">
            <text>Languedocien</text>
          </elementText>
        </elementTextContainer>
      </element>
      <element elementId="129">
        <name>Aire Culturelle</name>
        <description/>
        <elementTextContainer>
          <elementText elementTextId="262815">
            <text>Languedoc</text>
          </elementText>
        </elementTextContainer>
      </element>
      <element elementId="163">
        <name>Type de périodique</name>
        <description/>
        <elementTextContainer>
          <elementText elementTextId="436096">
            <text>Premsa e revistas de guèrra (1914-1918) = Presse et revues de guerre (1914-1918)</text>
          </elementText>
        </elementTextContainer>
      </element>
    </elementContainer>
  </itemType>
  <elementSetContainer>
    <elementSet elementSetId="1">
      <name>Dublin Core</name>
      <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
      <elementContainer>
        <element elementId="50">
          <name>Title</name>
          <description>A name given to the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="215819">
              <text>Lou Gal. - Annada 05, n°102 (decembre 1919)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="86">
          <name>Alternative Title</name>
          <description>An alternative name for the resource. The distinction between titles and alternative titles is application-specific.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="215820">
              <text>Lou Gal. - Annada 05, n°102 (decembre 1919) </text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="41">
          <name>Description</name>
          <description>An account of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="215824">
              <text>Soutien des soldats du sud de la France, Lou Gal est l'un des seuls journaux en occitan qui parut régulièrement pendant la Première Guerre mondiale.&#13;
&#13;
&#13;
S'y mêlaient contes, chroniques, tableaux de guerre, poèmes et chansons, etc.&#13;
&#13;
&#13;
Lou Gal - N°102 - décembre 1919 (5ème année)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="39">
          <name>Creator</name>
          <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="215826">
              <text>Bardin, Jean (1893-1966)</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="215827">
              <text>Causse, Pierre (1883-1951)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="48">
          <name>Source</name>
          <description>A related resource from which the described resource is derived</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="215834">
              <text>CIRDÒC - Mediatèca occitana,  AG 1</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="45">
          <name>Publisher</name>
          <description>An entity responsible for making the resource available</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="215835">
              <text>Imprimerie de l'"Économiste Méridional" (Montpellier)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="40">
          <name>Date</name>
          <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="215836">
              <text>1919-12</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="46">
          <name>Relation</name>
          <description>A related resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="215837">
              <text>&lt;p&gt;Vignette :&amp;nbsp;&lt;a href="http://www.occitanica.eu/omeka/files/fullsize/d9e23b25c57b68473a8e24f2c4aded14.jpg"&gt;http://www.occitanica.eu/omeka/files/fullsize/d9e23b25c57b68473a8e24f2c4aded14.jpg&lt;/a&gt;&lt;/p&gt;</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="215838">
              <text>&lt;span class="ibw_diagnostic"&gt;&lt;span class="ibw_format_i"&gt;&lt;span class="ibw_isbd"&gt;http://www.sudoc.fr/039102890&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="104">
          <name>Is Part Of</name>
          <description>A related resource in which the described resource is physically or logically included.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="215839">
              <text>&lt;span&gt;Lou Gal &lt;/span&gt;&lt;a href="http://www.occitanica.eu/omeka/items/show/1851"&gt;(Acc&amp;egrave;s &amp;agrave; l'ensemble des num&amp;eacute;ros de la revue)&lt;/a&gt;</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="42">
          <name>Format</name>
          <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="215840">
              <text>application/pdf</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="215841">
              <text>1 vol. (4 p.)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="44">
          <name>Language</name>
          <description>A language of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="215842">
              <text>oci</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="51">
          <name>Type</name>
          <description>The nature or genre of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="215843">
              <text>Text</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="215844">
              <text>publication en série imprimée</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="43">
          <name>Identifier</name>
          <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="215845">
              <text>&lt;a href="http://www.occitanica.eu/omeka/items/show/2009"&gt;http://www.occitanica.eu/omeka/items/show/2009&lt;/a&gt;</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="47">
          <name>Rights</name>
          <description>Information about rights held in and over the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="262810">
              <text>Domaine public/Domeni public</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="98">
          <name>License</name>
          <description>A legal document giving official permission to do something with the resource.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="262811">
              <text>Licence ouverte</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="116">
          <name>Temporal Coverage</name>
          <description>Temporal characteristics of the resource.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="262812">
              <text>19..</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="49">
          <name>Subject</name>
          <description>The topic of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="436084">
              <text>Guerre mondiale (1914-1918) -- Périodiques occitans</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="436086">
              <text>Humour</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="436087">
              <text>Caricatures et dessins humoristiques </text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="631557">
              <text>Poilus (Guerre mondiale, 1914-1918) -- Périodiques</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="37">
          <name>Contributor</name>
          <description>An entity responsible for making contributions to the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="436088">
              <text>Delpon-Delascabras </text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="436089">
              <text>L'escoutaire </text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="436090">
              <text>R., Jousé</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="436091">
              <text>Sans-Peu, Jan </text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="436092">
              <text>Brafamil</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="436093">
              <text>Courtiol, G. </text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="436094">
              <text>Sixter, Guilhem de </text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="436095">
              <text>Teissier, Léon (1883-1981)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
      </elementContainer>
    </elementSet>
    <elementSet elementSetId="8">
      <name>Occitanica</name>
      <description>Jeu de métadonnées internes a Occitanica</description>
      <elementContainer>
        <element elementId="173">
          <name>Portail</name>
          <description>Le portail dans la typologie Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="596458">
              <text>Mediatèca</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="174">
          <name>Sous-Menu</name>
          <description>Le sous-menu dans la typologie Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="596459">
              <text>Bibliotèca</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="172">
          <name>Type de Document</name>
          <description>Le type dans la typologie Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="596460">
              <text>Numéro de revue</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="182">
          <name>Catégorie</name>
          <description>La catégorie dans la typologie Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="641203">
              <text>Documents</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="171">
          <name>Contributeur</name>
          <description>Le contributeur à Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="718172">
              <text>CIRDOC - Institut occitan de cultura</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
      </elementContainer>
    </elementSet>
  </elementSetContainer>
  <tagContainer>
    <tag tagId="2041">
      <name>Cançons = Chansons</name>
    </tag>
    <tag tagId="2047">
      <name>Correspondéncia=Correspondance</name>
    </tag>
    <tag tagId="2043">
      <name>Illustracion dels periodics=Illustration des périodiques</name>
    </tag>
    <tag tagId="300">
      <name>Primièra Guèrra Mondiala = Première Guerre Mondiale</name>
    </tag>
    <tag tagId="2039">
      <name>Publicitat dins la premsa=Publicité dans les journaux</name>
    </tag>
  </tagContainer>
</item>
