<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?>
<item xmlns="http://omeka.org/schemas/omeka-xml/v5" itemId="4033" public="1" featured="0" xmlns:xsi="http://www.w3.org/2001/XMLSchema-instance" xsi:schemaLocation="http://omeka.org/schemas/omeka-xml/v5 http://omeka.org/schemas/omeka-xml/v5/omeka-xml-5-0.xsd" uri="https://www.occitanica.eu/items/show/4033?output=omeka-xml" accessDate="2026-04-07T12:45:03+02:00">
  <fileContainer>
    <file fileId="2501" order="1">
      <src>https://www.occitanica.eu/files/original/6be84358bcf40ffd1fadb06fe003cdce.jpg</src>
      <authentication>f9f8d14d0f820addc5e19cd3aa3a2059</authentication>
    </file>
    <file fileId="139073" order="2">
      <src>https://www.occitanica.eu/files/original/a55f3afd37f329aa373e55e14c544927.pdf</src>
      <authentication>cfcc21a1ef65295a0f3d0686cf8116d7</authentication>
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="9">
          <name>PDF Text</name>
          <description/>
          <elementContainer>
            <element elementId="175">
              <name>Text</name>
              <description/>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="631076">
                  <text>PROUMIERO ANNADO, Ni, 11

DIJÔU, 7 DE MAI 1891.

Nàutri, li bon Prouvençau,
Au sufrage universau,
Voutaren pèr l'ôli
E faren l'aiôli.

Vidoun, Vidau,

Segound la vido
Lou journau.
(Prouvèrbi di meissouniél

F. MISTRAL.

QUE VAI CREMANT TIIi.ES FES I'ÈR 1MIES

PRES DE L'ABOUNAMEN :

BURÈU DE REDACIOUN
E D'ABOUNAGE

Un an ............. 10 fr.

Sièis mes ......... 5 fr. 50.
Tres mes.......... 3 fr.
Estrangié.......... 12 fr.
Lou numerô....... 20 centime.

Vers

4I. Folcb DE BARONCELLI,

au palais d5u Rouie,
EN AVIGNOUN

Baile dou journau :
Folcù DE BARONCELLI.

SCOURREGUDO P.PÀ L'ITÂLI
II

Roumo, dôu 24 d'abriéu de 1891.

Entre nous èstre louja à noste albergo di
Parigi, prenèn uno veituro à l'ouro, e vague
de barrula d'un bout à l'autre de la vilo, pèr
nous faire uno idèio generalo de Roumo.
La capitalo di Cesar, di Papo e de l'Ràli, es
veritablamen à l'autour de tout pantai, senoun
superiouro, que l'on pôu se n'èstre fa. Aqui,
d'ounte que vous virés, tout es grand, tout es

bèu, tout encaro plus bèu. La puissanço
suprèmo que, despièi dons milo an, se i'es

perpetuado souto formo d'empèri o de pountificat, se vèi qu'eternamen a vougu se i'afourti

à la visto dôu mounde pèr de mounumen
digne d'elo. Que fugue lis oustau, li palais, li

basilico, li plaço, li carriero, li font, li coulounado, tout ié retrais la forço, la majesta
roumano.

Oh ! aquéli font superbo, que n'i'a pas si
pariero en ges de capitalo ! de font coume de
flume, qu'aboundon, que desboundon coume
aquelo de Vau-Cluso, emé de diéu de mabre,

couloussau e tranquile, que li regardon espousca.

ri

Sian escala au mount Janicule, e d'aqui
avèn visa l'espandidou de Roumo, si clouchié
innoumbrable, si domo, si coulouno, sis ou-

belisque, si bouquet de pin paro-soulèu, la
grand coupolo de Sant Pèire, Ion fort Sant-

capello, brounzido dôu soulèu e touto embausemado di ferigoulo dis Aupiho, qu'ispirarié
belèu un sentimen mai religions.
Couine nous passejan d'uno capello à l'au-

tro (capello ounte cauprien li plus gràndi
glèiso de Prouvèneo`, en amirant li toumbèu
di papo, li paret revestido di mabre li mai precious, li meraviho de la pinturo eternisado en
mousaïco, remarcan, acouidado à lahaso d'un
pieloun, uno damiseleto en dôu, d'uno vinteno d'an, bèn messo e poulideto, que sèmblo
prega Diéu. Un pau après, anse darrié iéu uno
voues crentouseto que me fai : Buon signore,
un piccolo soldo, al nome di Ilio ! Me revire :
es la damisello que venian de rernarca.
La mendicita, eici, a liô de tôuti li maniero.

De-longo à volte entour avès quauco man
duberto. Mai un tra de coustumo es aqueste
d'eici. Dins la carriero vesèn un paure que
demando l'ôumorno à-n-un brave recoulèt.
Lou mouine, gravamen, sort de sa pèchi sa
tabaquiero, la duerb, e l'ôufris au paure. Lou
paure, gravamen, pren uno preso de taba, se
clino e dis gramaci.
Avèn ausi à Sant Pèire li famous musici e
soprani déu papo. Canton bèn, en perfecioun ;
mai pamens soun canta, o pulèu soun quilet,

a quaucarèn que desagrado E pièl fai un
drole efèt de vèire aquéli voues de femo sourti
d'individu qu'an li moustacho e li péu gris.
Dilun, 20 d'abriéu. Vuei escalan au Capitèli,

un planestèu bourda de palais, qu'au mitan

Ange, au bord dôu Tibre, uno escampihado de

i'a l'estatuo equèstro de Marc-Aurèli, amirahle
cap-d'obro de l'esculturo antico. Dins li palais

glèiso, sus li mounto-davalo di sèt famônsi
colo tout Ion desplegarnen de l'Istôri Rou-

fou Gladiatour mourènt.

mano.
Dimenche 19 d'abriéu. Anan vèire Sant Pèire.

un museon - ounte, entre àutri belli causo,

Nous veici clins la Roumo antico - que
dessousterron pau à pau. Vès-aqui Ion Forum,

Mai ço que nous estouno mai que Ion
Colosseo, es Ion palais dis emperaire, un clapas

fourmidable de muraio de brico, de croto
sourno espaventablo, d'esmaradou, d'engoulidou, d'interminàbli courredou, que formon
li dessouto de la demoro di Cesar, e que re-

trason à faire pôu, rèn que de n'en vèire li
rouino, la moustruouseta de lempèri rouman.
Mai ço que nous espanto mai que Ion palais
di Cesar, es l'amoulounamen, l'estendedou de

muraiasso, de paret esfraiouso d'autour e

d'espessour, téuti mai en patôu d'argelo,

qu'apellon li Terme de Caracallo, e que tenien

d'espàci, rèn qu'erré si bastisso, cènt milo
mètre carra ! Tout acô calada de richi mousaïco : uno Babilouno à brand, que noun ié
soubro plus que si muraio e si pourtau.
En intrant dins uno glèiso que se trovo aqui
pas liuen, Santo Mario Novo, Ion sacrestan
nous dis :
- Voulès vèire la toumbo, segnour, de papo
Gregôri ?

- Que Gregôri ? ié fasèn.

- Gregôri XI, aquéu qu'entournè d'Avignoun la papauta à Rourno.
E, pensant au bribant recit que Fèlis Gras
a fa d'arô dins sa Catarino de Sieno, anan legi
l'epitàfi don pountife avignounen e regarda Ion
bas-relèu ounte Gregôri Vounge es representa
quand rintro, souto Ion pàli, à Roumo, aguènt
à soun coustat Catarino de Sieno, e à l'entour
Ion pople que d'ageinouioun l'aclamo.
Mai santo Catarino, bèn countènto, parèis,

de la redacioun de l'Aiùli, nous a pas laissa
coume acô. Car l'endaman, à la glèiso de la
Minervo, sian esta candi de trouva, pintado à
la fresco en uno capello, la vido touto entiero
de Catarino de Sieno, particulieramen l'episèdi

uno drecho coume au vièi tiatre d'Arle, tout

de quand venguè dins Avignoun soulicita
Gregôri XI, aqui acoumpagnado de soun

einormo, noun satisfai en plen lis iue dôu

plen de tèmple en rouino, em" d'arc-de-

regardaire. La masso touto bruto dôu Palais
d'Avignoun es mai impausanto qu'acô. Intren

triounfle sus la Vio Sacrado : l'arc de Setime
Sevère, pu liuen aquéu de Titus, e pièi aquéu
de Constantin. Mai, bèu que bèu, aquélis arc
fan mens d'efèt, nous sèmblo, qu'aquéli d' Aurenjo e de Sant-Roumié, pèr-ço-que vuei soun

palais inmènse que i'a mai de 10,000 chambro... Ah ! moun paure Roumaniho, se vesiés
li tresor, li meraviho d'art, amoulouna aqui

La façado, touto grando e gigantesco que se
mostre, dins soun encadramen de coulounado

tout clafi de coulouno routo - e quàuquis-

dedins.
Oh! aqui, avès bèu à prevèire tout ço qu'avès
legi o ausi dire de Sant Pèire. Sias counfoundu

d'amiracioun. Es bèn acô lou tèmple Ion mai
espetaclous que se fugue auboura à la Divinita. Pèr grandiras, pèr auturous, desmesura
que tout ié fugue, i'a tant de proupourcioun,
d'imita, d'armounio, dins l'edifice entié, que
vous ié sentès à l'aise e emparadisa dins lou
Bèu assoulu. Jamai talo magnificènci noun
fuguè coume aqui escampado à bèl èime pèr
la man de l'engèni, e sènso pourta nouiso à la

simplecita. Fau avoua pamens que i'a talo

dins de baisso e que li nostre soun plaça
forço miés en favour.
Vaqui loti Couloussèu einorme, tout badant,
tout basti de pèiro duro e de patôu, mai tout
desvalabra. Nôstis Areno d'Arle e memamen
de Nimes, bèn que forço mens grando, palis-

son pas, de bèn se manco, contro aquéli de
Roumo, subre-tout quand li bran e nôstis
Arlatenco ié redounon la vido qu'eici es morto
pèr toujour.

counfessour Ramoun, tau que nous l'a -retra
Fèlis Gras dins l'Aiôli.
Dimars, 21 d'abriéu. Anan au Vatican, aquéu

dintre, em'autant de larguesso que de paciènci
e de goust, pèr nôsti bon saut paire, li papo de
la Glèiso ! Aquelo C,apello Sistino ounte, subre
naturo, Miquèl-Ange a 'stampa souri Jujamela
darrié; aquéli Lojo de Rafèu, ounte loti rèi di

piatre a clafi li muraio de sis obro acoumplido... Pèr malur, loti salanc agarris tout acô,
subie-tout li paret de la Capello Sistino.
Esbalauvi, sourtèn pèr nous ana espaça au
Pincio. Travessan la Plaço dôu Pople, uno di
BMVR - Alcazar - Marseille

�L'AIOLI

2

plus charmanto, di plus pouètico déu mouncie,

e escalan au Monte Pincio, que i'a la Villa
Medici. Sus aquel auturas, clins lou biais de
la Roco de Dom avignounenco, mai d'uno
amplour bravamen autro, i'a de supèrbi lèio
d'éuse, emé de rengueirado de buste en mabre
blanc, de buste de grands orne subre si pedestau. Se vèi d'aqui loti terradou, l'agro romano,
enjusqu'i mountagno Sabino, e avau touto la
ciéuta.

Retournan pèr Ion Corso, qu'acô 's fou

Cours de Roumo, uno longo carriero que sièr

de permenado, que ié van li Rouman vèire
passa li dono, mai que van pas la carriero
Nouaio de Marsiho, ni meure, à moun avis, la
grand carriero d'Avignoun, nimai li lisso
d'Arle.

Dimècre, 22 d'abriéu. Tournan au Vatican
pèr vesita, aqueste cop, Ion museon lapidàri.
Es ço que i'a clins Roumo, aqui, de mai ideau.
Touto l'Antiqueta, erné si diéu e si divesso, sis

eros, si pouèto, sis ouratour, sis emperaire,
tout ace) en cap-d'obro de l'esculturo antico,
tout aci) en pur mabre qu'es daura pèr lou
tèms coume la cimo di grands aubre, s'atrovo
aqui en tiero clins de galarié magnifico : Ion
Nil, fou Laoucououn, l'Antinùu, l'Ariano, e
l'Apouloun dôu Bèu-Vesé. Apellon Bèu-Vesé

Ion constat déu Vatican d'ounte se vèi tout
Roumo emé soun terradou. Fasié, aquéu matin,
un tèms cerulen e sol ; e touti aquéli mabre,
clins l'azur oulimpian, semblavon respira soun
inmourtalita de glùri.
Dijùu, 23 d'abriéu. Destressouna, vers li sèt

ouro, pèr un espet terrible un brut coume
jamai l'entendren plus de nosto vido, coume
se Ion cèu sus Roumo venguèsse de s'aprefoundi. Subran se duerb nosto fenèstro ; un
revoulun de pùusso enfumo nosto chambro ;
entendèn de pertout li vitro plùure à la carriero... Téuti cresèn qu'un terro-tremo ague
destrantaia l'oustau.
Fro uno f oudriero que venié de sauta, poudriero bastido à quàuqui kiloumètre de la vilo

eternalo, e que, la vèio meme, nous-autre
i'avian passa contro, en anant à la tardo vesita

forci barri la basilico de Sant Pau. D'aquéu
moumen loti fi i) couvavo ... La pauro bello
!

glèiso, que venian d'amira, restaurado de nôu,
a agu, dins loti desastre, pèr 500,000 franc de
veiriau embrisa. Noumbre d'oustau, dins li
bourgado, soun afoundra, destru.
Au Vatican, d'ausi s'esclapa li vitrage e tremoula li foundamento au brut de l'orro trou-

nadiso, i'aguè, e se coumpren, uno passado
d'escaufèstre. Se poudié supausa, se poudié
redouta quauco negro entre-presso emé la
dinamito... Mai s'es pas pouscu saupre coume
acb s'ère fa. Es toujour que i'a de mort, quenoun-sai de blessa, e de daumage en masso
clins la vilo de Roumo, entre autre au Vatican,

tILHRÉUJ E%T

19

DD

L ISTORI DE LÀ R,RVOULUC10UN

d6u Coumtat Veneissin
escri en prouvencau (de 1791 à 1804) pèr Ion teisserand

Pèire RO iIt, de Cccstèu-Nôu-de-Papo.
Enfin, li pàuri prèire qu'avien presta sarramen à la
Coustitucioun soun esta plus malurous encaro que li
rcfr°atZsri, car an agu contro éli téuti li mescresènt e
li niarrit Crestian, enié, de mai, li tanati que ié fasien
mourtalo guerro.
Tounibèron li c:ampano, téuti li campano di clouchié,
li roumpien ; e li tros, li pourtavon au Destrit. De
chourmo endemouniado anavon pèr li gràndi routo,
demoulissènt li trous, lis ouratôri, t6uti li signe esteriour
de la religioun. E s'avias di la mendro causo, crias trata
de fanati, empresouna e puni de mort.
S'èro fa meure loti proujèt de faire desparèisse tôuti li
libre sant. Enfin, leu 9 te.rmidor, pèr fourtuno, arribè.
Sènso acb, aurien fa un desert de la Franco.

Couine, tèms à veni, poudriers se demanda co que

fueuè Ion 9 teroiidoe, ié vole dire iéu que fuguè loti jour

- que se j'es rou t proun vas etrusque, e clins
tôuti li glèiso, que i'es toumba forço veiriau.
Avèn pièi vis[,, (lins la journado, dins uno
pichoto glèiso, Santo-M,rio-de-la-Pas, li celèbri e adouràbli Sibilo de Rafèu, que ié soun
pintado à la fresco. Creirias-ti qu'a faugu, en
18l ii, gril a Ion la de caus que i'avien passa
dessus?
Vist peréu la grand glèiso de Sant-Jan-deLatran. emé si rengueirado de bèlh coulouno

antico que n'en suporton ]ou plafoun, tout
plat e à rousasso (lins de queissoun daura,
coume clins la plus-part di basilico de l'Itbli.

« Es Constantin loti Grand, nous a counta
noste couchié, que dounè au papo Sivèstre Ion

palais de Latran. Constantin soufrissié d'un
marrit mau d'esquino. Papo Sivèstre l'anè
vèire :

- Coustantin, se vos gari, ve, te fan faire
bateja.

- Iéu me fait bateja, respoundeguè i'emperaire, se proumeles de me pari.
E 'm'acb Papo Sivèstre batejè Constantin.
Constantin gariguè de soun marrit mau d'esquino ; pièi, dôu countentamen, faguè bateja
soun armado, emé tout ton popie de Roumo,
e bèn mai : dounè au papo soun palais de
Latran, e éu anè à Coustantinople.»

Li couchié, eici à Roumo, soun versa à
tauto zuerto clins l'arqueoulouglo e l'isti)ri
roumano coume de proufessour. Lis entendès
parla que de la Via Sacra, que de la Via Appia,
que dlu Palazzo di Nerone. Li dirias touti latinisto.
En venènt de Latran, avèn passa à la Scala
Santa,, ùnis escalié de mabre que Jèsu-Crist
mountè, quand loti menèron vers Pons-Pilat.
Iavèn vist quàuqui bràvi femo que, pèr gagna
lis indulgènci, lis escalavon d'ageinouioun.
E couine, de retour, erian vers ton Foro Ro-

mano, aven rescountra loti rèi que revente
mé soun cou.rtege (le vèire li blessa de la poudriero. « Evviva il Re ! » li gènt cridavon.
Divèndre, 24 d'abriéu. Vuei nous sian di de

nous pausa, que tant d'amiracioun finis pèr
embouni. E siéu ana, soulet, barrula 'n pau
li carriero, e d'abord clins aquelo que me rapello fou païs : la via degli Avignonesi. M'avise

que li Rouman amon de sartaneja. Uno porto

l'autro noun, vesès sus loti lindau fregi de
poumo d'amour, d'artichaut, de bougneto o
de sèfi déu Tibre. Oh ! li bèu paquet de pùrri,

e (le cebo ncuvello, que pendoulon à tout
pas clins li boutigo d'ourtoulaio !

Mai Ii cafè soun estrechoun : de cafetoun
couine n'avèn en Arle. Vous servon vosto tasso

em' uno carrafo d'aigo, e jamai ges d'aigoardènt. Li counsumaire, digne e sobre, passon ansin sa vihado emé soun cafè de tres sbu,

en charrant discretamen de la frescour de
l'aqua marcia e sus li bèni font de Roumo. En
memourable ounte s'abateguè la tiranio de Robespierre,
orne rampli d'engèni, mai sanguinàri, e grand enemi de
la Religioun. Quand vegue qu'èro au sôu, e que l'anavon,
connue lis autre, conndurre à la guihoutino, éu se bruiè
la cervello. Soue [raire sautè d'un tresèime; e plusiour
de si coutrio fuggguèron giiihoutina.

Quant i représentant qu'avien debaussa Robespierre,
principalamen Talien, pèr se faire un fort partit, faguèron
metre en liberta téuti li presounié, qu'acb 's tôuti aquéli
qu'èron trata d'aristoucrato.
Tout acô arribé dins fou courrènt d'avoust de 1793.
CHAPITRE XY,11

Cellule loi( partit patrioto, après leu cèu Teroiidor,
fugué prouseri pèr leu partit aristoucrato.

La plus-part d'aquéli qu'èron à la Counvencioun, s'aba-

teguèron la tiranio dôn representant Robespierre, es
pèr co qu'avien pôu éli-menie pèr si tèsto. Sènso acb, se
suie guihoutina touto la Franco, qu'éli noun aurien rèn
di. N'i'avié meure qu'aspiravon à-n-uno autro tiranio piro
encaro que la proumiero.

I'avié proue, es vexai, un partit republican qu'aurié
vougu la bono causo. Mai la majouro partido, n'èro que
de scelerat, que valien pas la cordo pèr li pèndre. L'apoustasio, l'ateïsme, 1'impieta, la cruôuta, acb 'ro li vertu
quavien.
liasto, aquéli que voulien perveri à la tiranio, coumencèron alor à favourisa l'aristoucracio e li prèire

un mot, à loti dire franc, la vido esteriouro (e
poudèn juja qu'aquelo), coumparativanien
em'aquelo de Franco, eici nous sèmblo morno.
Roumo, dhti lé de mai de 1891.

En vesitant laglèiso de Saut Pèire encadena,
qu'èro Ion 25 d'abriéu, nous sian trouva, baile
Folcè, davans Ion toumbèu magnifi de toun

rèire-grand-ouncle ]ou papo Jùli II, e quau
i'avèn vist asseta? Ion Mouïse de Miquèl-Ange.

Un ome que tout-d'un-cop rescountrarié
agrouva un grand lioun que tèn d'à ment esprouvarié, me sèmblo, loti segren que vous
gagno en countemplant aquel oumenas. Vous
douno la car de galino.

Di.menche, 26 d'abriéu. Sian ana vèire li
jardin de la villa Borghese : avian besoun de
prene un pari l'èr. Sus la tardo, es aqui que
li plus bèus equipage de l'auto soucieta roumano se mostron à la permenado. Lou païsage
es encantaire : de pin-pignié gigant, d'éuse aut

que-noun-sai, de grand lausié apoulounen,
vengu à bèu bouquet au mitan di pradello ;
d'estatuo à bèl èime, que sèmblon èstre aqui
despièi l'Antiqueta; de rouino mounumentalo,
pèr loti plesi dis iue ; de palais, de galarié,
qu'entre-vesès darrié lis aubre : tout ace) ve-

nerable, un pau abandonna - courre (lins li
castèu de fado, e tout aco ilustre pèr lis evenimen o lis ome de glori que i'an leissa sa
traço.
Dilun, 27 d'abriéu. Sourtèn de Roumo
pèr ion Camin Apian, l'antico Via Appia,
bourdado, pendènt de lègo, de toumbèu

arrouina que_ se ié toton tôuti. Es nô)stis
Aliscamp, esperlounga à perdo de visto. Touto

la pouësio de Roumo morto trèvo aqui. Acè
tristas, acb desert, tout carga d'iscripcioun e
de remembranço erouïco, s'envai en drecho
ligno (lins la planuro desoulado, enermassido,
nuso, qu'encambon eilalin de renguiero d'arcado, lis arcado dis aquedu, lis arcado innoum-

brablo, qu'à travès se ié vèi l'azur déu cèu e
di mountagno. Es la malancounié inmènso
déu passat, d'un passat fourmidablc pèr sa
touto-puissanço e que vesès aqui pèr sbu. Es
ion plourun di causo, es ion di)u de la terro
sus dons milo an de glôri, cesarenco o papalo,
aprefoundi e avali.

Intran clins uno capeleto, la capello de
Quo Vadis, ounte, dis la legèndo, sant Pèire
se levant de davans ton mai-tire, uno niue,
sus la Vio Apiano, rescountrè Jèsu-Crist. lé

diguè : « Mèstre, mounte vas? » - « Vau à
Roumo, ié diguè Jèsu, me faire mai crucifica.

E Pèire retourné se faire metre en crocs. Au
sôu, sus un bard de mabre, souri rnarcado li
piado de l'aparicioun de Jèsu ; e li veguerian
beisa pèr uno bando de passant.
Pas liuen d'aqui nous mostron uno intrado
di Catacoumbo. lé trouvan à la porto, souto
refratâri, en ié dounant tant de licènci qu'au noum d'un
Diéu de pas e d'uno religiouu saute se curbiguè la Franco
de carnage e de sang.
D'abord se destituïguè tôuti lis autourita qu'èron republicauo, pèr ié metre à la placo d'autourita aristoucrato,
inrecounciliablo enemigo di patrioto. Se desarmè li pafrioto. Li meteguèron en presoun ; en presoun lis assassinèron ; lis assassinèron dins sis oustau, dins si bastido,
clins li carriero. Li tirassavon couine de carougnado, e li
trasien à la véurio.
De representant (o, pèr miés dire, (le monstre), manda
pèr la Counvencioun, venguèron ourganisa, dins téuti li
despartamen, de bando de gusas pèr sagata li patrioto.
E'm'acb, souto fou Boum de pacificadou, fasien pertout,
clins li coumuno, sôuleva tout co qu'èro impur e taus
coume éli, pèr estermina aquéli qu'èron resta fidèu e
devoua à la Repuhlico.

Éro uno causo pietadouso de plus entèudre que de

gème. Sènso regard pèr Page ni pér Ion caratère, se fasié
d'abouminacioun - talo que lis Antroupoufage ni li
nacioun li mai barbaro noun n'an jamai fourni d eisèmple.
Li prèire coustitueiounau, abandonna clou gouvernanien, escarni, avili pèr de panflet indigne, fuguèron per-

secuta e pèr li bevèire (le sang e pèr li fanati e pèr li
prèire refratàri. - que, publicamen, prechavou ion

muertre, l'assassin e la desoulacioun. Car, pertout ounte
i'avié d'aquéli farinons de prèire refratàri, s'es coumés
d'assassin. Éli de-longo prechavon que falié pas ana. sus

peno de pecat mourtau. à la messo di prèire soumés,
qu'aquésti èron d'intrus, sèns poudé ni juridicioun ; que

BMVR - Alcazar - Marseille

�L'AIÔLI
un pichot envans, dous trapu,,to francés que
n'en soun li gardian. Nous porjon à cliascun
uno candeleto de ciro. Lou mouine que nous
guido n'a'no pougnado à la man; e'm'acù descendèn, emé nùsti lume, souto terro, pèr uno
davalado picounado dins Ion tufe, uno espèci
de tufe negrinèu e terrera. Un davans l'autre,
penetran dintre de courredou bestort que, de

chasque coustat, ié soun cava de cros, de
cauno e de cafourno de tùuti li grandour.
Sian dins la necroupùli di proumié Crestian de
Roulno. Mai de cènt milo cors ié soun esta enterra. Forço trau, sus leu davans, an uno pèiro

o'n tros de mabre, que i'es marca loti noum
dùu mort emé d'emblèmo religious o que ié
soun pintado, à la fresco, de sceno de la primitivo glèiso. De signe particulié marcon la
tournho di martire, de fes uno ampoulo de
sang caia, o bèn un pèis, IX FS, clava pèr la

3

la carriero rescountran pas un cat, e l'endeman partèn pèr Naple.
F.

MISTRAL.

Se plôu pèr l'Ascension.,
Tout vai en perdicioula.
A PREPAUS DE, LA POUDRIERIO DE ROLMIO

Es-ti poussible CO que nous afourtisson, qu'en Anignoun la poudriers, que comitèn une forto quantita de
poudre, s'atrovo, en mai e à despart de la prouvesioun
de cartouche necito au 58' de ligne, dins loti palais di
Pape meure? Li poudriero, acù se plaro, d'ourdinàri, à
plusiour kilournitre divilo, e vesès encaro que, quand
santon, arribo que fé fan dedins prou. de man, coumc
vèn de se passa à Boume. Dequé sarié, santo-de, Diéu !
s'aquelo d'Avignoun espetavo ! E pamens noun fau, pèr
acù, qu'une fes e qu'une belugueto. Sarié-ci pas afrous
que leu gigantas palais di Patio, qu'es un di pu bèu mouiranien déu mounde en quàuqui minute, un matin, tout
entié s agrasesse? Sarié-ti pas terrible que souto uno
moulounado de rouino fuguèsse aclapado la raço Avignounenco tant noble e fièro ?

fichouiro. Davans aquéli provo parlanto e per-

toucanto di sàntis éurigino de la glèiso roumano, leu trapisto nous dis que l'autre jour un

bert, l'amable direitour de ]'Acadèmi de Franco,
a bèn vougu nous counvida..iAnan peréu vèire

Frascàti, tout plen de soumtuous castèu envi-

ronna de souloumbrado, e d'aqui countemplan, uno bono fes encaro, touto la campagno
de Roumo que doumino, suprème, leu domo

(Sequido e fin i eJ.
Il
LOU GAMIN DE LA CROUS.

M'es esta di. serre, que tères bèn regalado d'eit b, e

que, quand m'aviés vist trantraia sus moun mien courue
un sa (le cuiero, e pièi, la co (le ma bèsti entourtouiado

à ma mari, nie fasènt tirassa coumc un aplanaire, de

tout toun cor t 'ères boutade à rire.... Aeô vai bèn.
Oh ! mai, are, ma belle, es plus loti cas (le rire e de
farceja, ddurnaei anair faire, ensèn em'aquéli bràvi crestian, leu Carnin de la crous. Ah ! ma chato, signen-nous.
Pèr plus rire, leissen au Tos leu miùu faire pauseto, e
soungen à poste St gne Jèsu escranca, tout endoulouri, soute Ion fais de sa crous, e rnounten à pèd enjus

Vaqui douve que, orne, femo, drole, chato, jouine,
vièi, leu crucefis cri teste, s'arrenguèiron tôuti en proucessioun sus un soulet rèng, dins leu draiùu que vai e

dono Enrichetta Castellani - qu'a adouba, en
noste ounour, uno galanto felibrejado. Aqui
trouvan leu senatour t'ierantèni ciné sa mouié
- qu'es uno pouèto destinguido, Hébert, ]ou
pintre ilustre de la malaria, e aquéu que vuei
mestrejo dins la pouësio italiano, leu celèbre
Carducci, que nous dis soun darrié pouèmo,
Jaufré Rudel loti troubadou. Carducci nous

proumet de veni en Prouvènço béure à la
Coupo felibrenco... Mai un servent parlo à
l'auriho de Madamo Castellani. Parèis que lis
anarchisto, à cop de massacan, vènon d'agarri
la troupo. Aquesto, après li soumacioun, a fa
fie sus la moulounado. l'a forço blessa e mort.

Lou deputa Cipriani, qu'èro en tèsto dôu

mouvemen, es, dison, gravamen touca.
En nous venènt coucha, à miejo-niue, dins
loi, papo lis avié tôuti escoumenja ; e que poudien ni
bateja ni counfessa ; e que, tôuti li fes qu'eisercissicn
soun menistèri, coumetien un sacrilège. E disien mai que
falié ces avé de fregnentacioun ein'aquéli que mantenien

aquéli capelan d'aqui e qu'anavon à si messo, pèr-c.oqu'èron d'ereti, emai (le chismati, e meure que falié ié
leva Ion salut, e que, leu patio aguènt parla, noue i'avié
plus qu'à se teisa.

Pièi, pas countènt de faire peri li republican, li voulien
faire mouri de fan. Vès-eici couine. 1)Ôu rnoumen qu'aIon gouvèr li pretendu ounèsti gènt, lis assignat,
lèu-lèu, fuguèron descredita. Un assignat de 100 fr. noun
passé plus que pèr 50, pièi que pèr 25. Pièi petèron en
plen.
D'en-proumié, pèr 6 franc, avias une eimino de blad.
Pïèi n'en fauguè 25, 30, 50, 80, 100, 300, 6(10 franc, enjusqu'à 1,000 franc. A la fin res n'en vouguè plus ; fauguè

Veni emé d'aruènt, e la plus-part noun n avié ges. E
pamens se demandavo 12, 15, 18, jusque 24 franc, de
l'eimino de blad e leu blad, très an de file, a cousta 8,
10, 12 franc. Enfin iéu pode dire que l'ai achata dos fes :
uno eimino enco de Jirome Abriéu, que sa femo me l'a

dounado à 16 franc, e uno autre, à file di Capelan,

proche de Cadarousso, vers un nouera Bourret - que rie
l'a facho à 18 franc, ornai encaro qu'ère en farine e que
nia femo n'a agu que 17 panoun.
Tout leu mounde ère taussa, à micjo-liéuro de pan pèr
persouno, emai que pèr Pavé falié se batre. Tambèn loti
paure pople ère dubliga d'ana cerca de racinage e d'erbo,
que l'on fasié bouli e que l'on adoubavo pèr se 'n pan

- Que l'orne es pichounet, qu'es nanet, moun grand
diguè un qu'èro espanta, couine touti, davans

Diéu !

aquel espetacle resplendènt!
- Que l'orne es grand, me diguère, quand, sus lis ale
ardènto de l'amour e de la fe, es empeunta jusqu'i pèd

de Diéu, e qu'i pèd de Diéu agrouva, ié dis : - Moun
Diéu, o moun Diéu ! que vùstis obro soun bello !
L'_1 CTAR.

Lou soulèu mountavo. Un ermitan, paure goi que Diéu

ajude !

fasié leu tour de la capelle en dindinant Ion

proumié de la messo. Aquelo capello es, couine l'Ermitage, bastido en pèiro frejo : si paret de dedius soun nerrasso e mnusido couine li paret d'une vièio croto Es,
pecaire ! Ournado couine la man d'un paure. Souvènti-fes
èi nùu mes de l'an ensevelido dins la nèti. I'a, pèr-dessus
souri autar (le pèiro, uno crous de fèrri, e un tablèu que
se ié pou rèn destria.
- Aquéli qu'entendran la messo dins aquéu coucou-

Tambèn sapa bono! Poudèn pièi pas tôuti nous esquicha
clins aquéu massapan.

mounde catouli.
E veici leu proumié de mai - emé la manifestacioun que lis oubrié eici, couine pertout,
van faire. Forço boutigo soun barrado. De paem'un flo de plumo de gau, soun camp&lt;&lt;.b sus
li plaço.
Anan soupa, nous-autre, encù de magnifico

foulido.

SANTO-CROUS

à nia bravo sorre Touneto.

qu'apereiçanoundant. Avèn plus que pèr uno grosso
Ouro de canin.... Que canin ! Anaren d'aise, pèr pas

coumpagnié de bersalié, couifa de si capèu

courouno gisclon toujour que niai de rai que beluguejon
e esbrihaudon. Dirias qu'à si pèd, li nivo brulon, qu'à sa
drecho, lis Aupo flamejon, que la var flamejo à sa gaucho ; e mounto.... La terro se reviho urouso, e ié ris tre-

roule[, disien li gènt que n'en sourtien en susant, - la
capeleto ère pleno couine un iùu, - sanan segur gaine à

de Sant Pèire, tau que leu curbecèu dôu

trouio barrulon dins li carriero vuejo. De

d'argent e d'or, se balano e tresano ; di diamant de sa

LOU VKNTOUR

bon anglés, menistre proutestant, toumbè à
si geinoun, ié demandant sa benedicioun.
Noste sejour à Roumo s'acabo pèr de vesito
à la villa Albani, e à la Farnesino que, pencho
pèr Rafèu, se ié vèi, deliciouso, l'istùri de Sichè, e à la villa Medici, - ounte noste ami Hé-

blavon, soue Touneto, leu lié nouviau d'ointe loti sotilèu,
rèi trelasént e glourious, anavo s'enaur.a.... Vai parèisse.
Pounchejo. Velou !... Nèsti crid galoi leu saludon. Ven'aqui la mita, velaqui tout. S'aubouro, es leva, e mounto,
leu gigant superbe ! e mountant couine (lins uno nèbilo

bagna camiso, e pèr pas aganta quauque marrit plevèsi.
VEXILLA REGIS.

vèn, en &lt;igue-zogoe loungaru, sus l'esqunasso. de la moun-

tagno : arrengueiren-nous. Ai vist, te dirai, (le blli proucessioun, mai (le nia vide e de mi jour n'aviéu vist de

tant belle, e facho emé tant de devoucioun e tant
de fe. l'avié, pèr nous vèire passa, que lis ange de
Diéu! Cantavian Veanille; e quand nous teisavian, s'entendié que fou brut di clapo que resquihavon e courrien

soute toit pèd di penitènt. Tbuti li dès minuto, nous

ageinouiavian sus la roco, disien loti Polee de l'estacioun,
e nous aubouravian mai en cardant.
Rescountrerian leu Cens de '°rrzilcri: es l'usage, dem-

pièi quart saup quant d'an, que t(utis aquéli que davans
ié passon, ié inandon un caiau : ié mandère loti luit u....
Reviren-nous, Touneto, pèr vèire nosto proucessioun
estranjo, que negrejo enjusqu'eilabas, e camino plan-

plan, à la clarta de la lune que palis e de l'aube que
nais....

Enfin, nous ageinouierian pèr la quatourgenco fes.

Erian arriba.

LOU SOCLLU.

lé sian. Es pas trop lèu ! S'espandissié (le niai en mai
la lusour blanquinouso de l'aubo. L'aire ère siau. Triuti,
en arribant, cercon un sèti à l'entour de la crous e de la
capello. E toujour n'en inounto, n'en mounto, e de tôuti
li carreiroun. Erian adeja pèr leu mens quinge cent sus
leu plus au[ cresten. Esperavian leu soulèu.
Lou jour se fasié : davans éu, la nitre sourno s'amagavo, esmougudo, (lins soun mantèu grisas, e la vesian
que s'enanavo, en leissant sus souri canin sa iuno, que
blavissié, e si pu lusèntis estello, que pau à pan s'amoussavon. Apereilalin, au levant, pu liuen que lis Aupo,
gràndi rèino qu'auhouravon si fièri tèsto cencho d'une
nèu que toustèms rèsto nèn, i'avié, tout-ie long, de nivo
amoulouna que se mountation lis un sus lis autre. Sem-

sustenta. Dins tôuti li coumuno de la Republico, ace 'ro
la memo cause, franc la vile de Paris - qu'avisn siuen
d'aprouvesiouna, pèr que noua aubourèsse l'estendard
de la revouto. E d'aquéu biais li sagataire èron alimenta,
éli, pèr d'afamaire que Ion gouvernamen, autant Tache
qu'atroce, n'avié pas soulamen la fôrço de rep'imenda.
Vaqui coume ace se passavo en 1794, 9795.

Es aloi qu'esgourjavon li patriote clins li presoun. A
Tarascoun, une aire, lifaguèron cabussad(u castèu clins
leu Rose. A Marsiho, li massacrèron clins leu fort ; à
Bèu-Caire lis estoufèron enié de sôupre dins un croutoun ; e tôuti aquéli crudèli tragèdi se p rssavon souto
lis iue dl representant manda 'n messioun ; e la Counvencioun, que de peticioun ère encounibrado, n'en fasié
pas mai de cas que se i'avicn rèn di.
De-bado li citoyen de tbuti li despartarnen se pla&lt;gnien

de countûni à l'Assemblado Naciouaalo sobre soun
inchaiènço à rèndre la justiço e à leissa péri tant ce

vitimo. Fatigué, pèr la reviha, que leu peril nrountèsse
jusqu'en pleno Counvencioun. Fatigué que comiiprenguèsse que noumbre de representant, d'aeord ciné lis
ensucaire esparpaia dins la Republico, èron deja touti lest
pèr assassina si counfraire au mitan rneme de si founcioun.
Aloi leu Pir eitùri faguè veni de troupo counducho pèr

loti generau Tlosse (sic), e se frapè leu cep déu 18 frutidor - qu'eisilè 'no partido d'aquéli que souspetavon
d'èstre de Reialisto. Sc, decretè que lis Emigra, dins
quinge jour de tèms, devien téuti sourti dciu terradou (le
la Republico, errai li prèire refratàri que se refusarien à
presta sarramen.

soun aise, etremparan camiso.

- Vau mies l'ausi deforo que dedins, disié l'autre....

- Se l'ausian téuti deforo, avarié pas mies, faguè

Moussu leu curai?
- Vague ! respoundeguer pan tôuti.
- Eh hèn ! d'aut ! mis enfant, à l'obro fau dreissa 'n
autan eiri deforo. Fai bèu teins. An ! lèu ! que chaseun
adugue sa pèiro.
E dins un vira-d'iue, l'autan fugue lest, la napo estendudo, li bouquet de pato en plaço Li quatre cire sortir
atuba. Tout vai bèn. Lou panard sounè leu darrié.... e
i pèd de l'autan, leu Grand-Vicàri se signè.
LA `TESSO.

La messo se disié. Tout aquéu pople, plen de fe
P111-0 e franco, à geinoun sus la roco, à l'entour de
l'aura ère rambaia. léu, sorre, ère d'aquéli que, pèr
mies verre, s'(7,ron quiha su la téulisso de la capello. Erian

tésto nuso e man juncho. Acoto ère bèn, parai ?sorre,
un Glèri it litée eilamoz,nrlaut ? \l'es avis qu'ausirai
plus lamai la santo messo dins uno tant belle glèiso.
Ero fèsto sus la terre e (lit], loti cèn. Pregave ciné niai
d'ardour e de le que jamai, déunraci me semblavo qu'ère

pu près de Diéu e de soun Paradis.... E mis iue seguissien nia pensado : descendien souvènti-fes apereilabas, i pèd di mountagrno Sant-Roumierenco, omrte viéu,

en pregant fébre countr]nio - quau travaio prègo, - co,
que toua paure traire, o ma sorre, amo leu mai en aquest
mouride... E de tôuti li baisse que d'aqui vesiéu, mountavon de nèblo lôugieno courre un fum, que courrien sus li
mourre, qu'anavon, abas, -roussi de nivo que davalavon.
Aquéli nèblo, d'un blanc de nèn, èron courre l'encèns
que mandavon à Diéu, en Ion lausant, li colo, li mountagno e li vau.

Finalamen, ma sorre, Mount-Ventour èro un autre
Sinai : Diéu venié de ié descendre, noua, couine autre
tèms, clin, lis unau e li tron, pèr donna sa lèi à soun
pople, ruai pèr se sacrifica pèr éu, dins loti miracle de
sortir amour

LOU SERMOUN.

Li tres messe dicho, - avion cilié nautre tres capelan,
e clins un aire talamen siau que li cire de l'autan restèron
atuba tout-de-long, Moussu loir Grand-Vicàri benesiguè la
crous : pièi, inountè sus leu peclestau, embrassé la crous
e pièi, i crestian que l'escoutavon, quau'dre, quau asseta,
quart d'à geinoun, téutis em'atencioun e respèt, digue de

paraulo que sons boulagavon bèn tant e tarit irons pretoucavon, que n'en avian tôuti lis lue l,11-remous.

Voudriéu pousqué, sorre, netre eici pèr esuri tout loir
sermoun duquel orne de Diéu. Impoussible, ma bono.
Vole pamens te manda quàuquis-uno de si paraulo
LA CROUS.

« Orne e femo, vièi e jouvènt, - diguè, - téuti tant que
sias, quau a pouscu vous faire veni de perabas pereiçarnount (lins aquest desert, ounte i'a rèn, rèn que li caiau
que irons a.i maca lei geinoun?
La Crous ! ah ! traire, es la santo Crous que, souto, a
pouscu vous adurre ciel ; la Crous, uno afrouso poutènci,

Fuguerian proue tranquile pèr uno pountannado, mai
pièi la pèsto revenguè, e anè toujour de pire en pire.
Vès-eici li coumuno dis enviroun d'Avignoun ooute
s'es fa peri di nostre : à L'Ilo, 24 o 25 ; à Saumano, 5 ; à
la Roco-sus-Pcrno, 1 à Sorgo, 2 e 3 ; à Bedarrido, 2; en
1Aurenjo, se n'en saup pas loir noumbre ; à Mouriero, 2
à Cabriero, 1 ; e 1 en avignoun.
Pins Avignoun, i mes de nivose e pluviose, an tresen
de la Republico, es mort en presoun quinge patriote ; à
Courtezourr, dons o tres, di quau un nouna Bertrand
que fugué atrotiçamen massacra pèr la poupulasso, e un
perruquié nouma Barrot - que fugué assassina sus loti
pont dôn Sant-Esperit pèr aquéli que Ion menavon.
Pièi se n'en carrejè proun autre à l'espitau Saute-Marte
d'Avignon., ounte n'en rnouriguè7. Au toutau, 62.

-

Subie la fin nie j un de I795, veguère uno letro de \ imes
ounte un emplega (fi Carré Militari, en escrivènt à-n-un
ami, ié ri
« l"audrié que proumtanen se pour tt sse remèdi dins li
Bouco dôu-Rose, pèr-ço-que ié countimion d'ourrour de
toute meno. M'ait vougu dire que, despièi quatre jour,
decèsson pas de l'es ourja ; que porion leu noumbre (fi
mort à helèu cinq o sièis cènt, entre li quau i'aurié de femo
errai d'enfant; qu'ace noua ère pas fini ; que leu Rose,
de longe, carrejave de càdahre, que se n'èro counnta 25,
amoulouna davans un eastèu ; que plusiour i'avien encaro
la haiouneto dins li reri, e que servon, li ça I abre, de pasturo i bcstiàni. Enfin de voir loti ntàri d'un bataoun dûu

Gard, en garnisoun en Arle, assegunon tué vist, près
d' Arle, au bord de l'aigu, une femo t staeadoà-n-mr enfant.
que li chin avien devouri. »
( seiJei'.

BMVR - Alcazar - Marseille

�L' AI))LI

4

mai qu'es vengudo quaucarèn (le tant bèu, de mai precious que tout ]'or e touti li diamant (le la terro, quau-

carèu de lourions e de divin, mi fraire, dempici que
Jésu Dièn,pèr nous sauva, l'a coulantado de soue sang
la Crous, qu'avié fa dire à Neste-Segne: - Quood ié serrai
cl('cla, tirarai tout rer s iéu! - la Crous, que sarre lins
eri bras, qu'amas tant, Praire, que tôuti la poutounarés
avans (le davala ! la Gnous, qu'avès tôuti clins vbsti cor
e sus vôsti front de crestian....
VEROUNICO.

Veici co que diguè niai

« Pi pas de riche e (l'irons d'aquest mounde que vexe
iéu (lins aquéli dons inilo crestian que m'escouton :
]'amour (le l'or e di plesi li clavello eilabas ! niai es
d'orne e de femo que manjon ton pan d'brdi dôu travai e
de,la paureta.
Ero pas de riche e d'lirons dôu mounde que seguissien
Jèsu quand l'anavon clavela, mai èro Simoun, un paure
onie couine vous, mi (raire ; èro Verounico e Mario, de
sànti femo couine vous, mi sorre !....
Bravi Simoun, pietadôusi Alario, tèndri Verounico, ah !
cresès-me iéu, Diéu, au-jour-d'uei, a coumta vbsti pas e
reculi vbsti susour, e vous rendra tout acô cent pèr un;
alôujara vbsti trous, secara vbsti susour e vèsti lagremo,
benesira voste travai ! »
VIVO LA CROUS

Veici pièi coume acabè, sorre :

« Voudriéu bèn, mi (raire, que, d'eici, ma paraulo,

qu'es, pecaire ! tant impoutènto, pousquèsse èstre ausido
(le nosto Franco, e adurre i pèd de la Crous sis enfant,
tôuti fin que d'un ! S'uno les i'èron tôuti, courue ié sias,

li lagremo (le la patrio sarien lèu secado, lèu sôudado
sarien si plago, e leu amansido si doulour. La Franco,
bono maire, tresanarié de gau e de bonur, en vesènt si
lieu, téuti fraire, s'ama e se poutouna (lins li bras d'aquéu

Diéu mort sus l'aubre de la crous, de Jèsu qu'a'scampa,
pèr l'amour e loti salut de tôuti, fin qu'au darrié degout
de souri sang !... »

Un grand crid venguè subran de clous milo cor sus
Bous milo bouto: Vivo la Crous! sieguè l'amen d'aquéu

sermoun.

E li mountagno diguèron erré nous-autre : Vivo la

Crocs

L I GRAND VALAT S'EMPLISSON PAS D'EIGAGNO.

i'a daniouiit, e que niai amirablo encal'o sarié estado,
se de grand vivo e de nrou]ounas de nèlrlo èron pas
venge pais à pau e,jeuidi si làidis ounnbro sus muauque
Caire ri'aquéu glati tas laidi u. Sounerian loti Vènt-terrais

loti pregut'rian, man junclio, d'aganta si pu grossi bèujo
pèr escouba loti cèu : vouguè pas veni. Se l'avian pas
sonna, loti rusas ! sarié si ,gui- vers gau !.... Enfin, Moussu
loti t rii'at vois ,uè qu'avans de davala, nous abéuressian à
Fou/-I !u;lo. Aneriau donne tasta l'aigo lindo e frejo que
rajo, un pau pu Las que la caumo de Moimt-Vei itour, sus
l'estl aiouso pèndo d'un abîme espetaclous, ouate crestian
devi i` jamai ana avans de s'èstre recouncilia 'tué souri
Diéu e d'erré fa souri testarnen. Es aqui qu'atrouvère un

nie veguè, me reluquè 'n badant couine un martegau
sus la Cauebiero, li bras en erous sus soml pitre, rede

BOULEGADISSO *ROUVENÇALO

courre mi pau e mut courue tin image.

- [;rave orne, ié lait, me dirés pamens co que me

voiles ?
Dr scroso aloi si bras, s escuro, eseupis, e inc dis, cri
brassejait couine nu moulin de vènt :
Pèr inc reviha iéu an reviha ]ou Mouro !

- S'acù 's ansin, brave orne, vous counseie de vous
niai ana jaire.
Aeô rôti dire, sorre Touneto, que se n'i'a que li eaHcigon e li tuon, Ii'i'a pendu qu'anion de vèire s'espandi

li tlour que t agradon tant, e que ié disèn li _llargas°idcto.
SOULÈU, SOULEFET.

Pèr d'aqui nous rèndre à la capello, prenguerian loti
canin loti pu court : uno mountado quasimen drecho
couine un 1, ouate fasiéu un pas en avans e quatre à
rèire. Quelito batudo ! D'encaro un pau, ié leissave la
peu : ié leisscre, Gràci à Diéu ! que li simello de roi
sabato. Quand arriberian, boufavian tôuti couine de
bran ; auriéu pouseu torse nia camiso, e tôuti li péu de
ma barbo fasien soun degout....
De mai eu mai li nèblo mountavon, espesso e frejo de
niai en mai. Li vesian courre à noste entour, courue
quand bramo loti vènt-terrau, la péusso cour sus li grand
carmin. Lou soulèu èro malaut e semblavo uno lmno ; loti
cèu èro ennivouli : n avié plus que quàuqui pichot rode
azuren, sarnena clan ; n'i'aguè leu plus ges. Soulèu,

aqui, l'autre eila, l'autre alin, pèr oulia ton fanais. Li

li sardo, li tassèu de troucho, li taioun de bibu, li tèsto

d'aiet, lis ôulivo cachado, li froumajoun... e que sabe iéu ?
sourtiguèron di biasso e di carnié, e vague de trissa

vague de chourla e de nieissa ! 13oudiéu 1 quénti descènto de gousié ! Res avié la galo i dènt ; res perdu avié
leissa sa lengo au couissin.... E quénti bacèu à la fiolo
Li grand valat s'eniplisson pas d'eigagno !... Toui traire
besuquet masteguè couine se dèu, e faguè ges de rousigoun. Boutère quàuqui picliot cop pur sus la bugado.
Go que i'a de segur, es qu'ire mies aqui que sus moue
grand escamandre de mibu ! Quand pièi ton gus fugue
plen, m'aubourère, redoun couine un 0....
MAI LA FLOUR.

E sounjère à tu, sorre Touneto : te cerquère moun
pichot presènt. h'iniguère pèr destousca, escoundudo
dies li caiau couine uno perlo clins un couquihage, la

piclioto four viôuleto que t'ai mandado, e que me fagué
sounja au bon Requien, davans Diéu siegue ! - dôumaci
es éu que l'a bate ado. Veici pèr Touneto, faguère tout
ealoi : es moudèsto couine elo ; courre elo es crentouso
e s'escound. - E l'anère saussa dies ton ferrat d'aigosignado.

FONT-FIHOLO.

Nous regalerian encaro un pau de l'amirablo visto que

Se l'autour de l'opera de Galatiiio canto

ansin: « Lou vin, ton vin es un tresor divin ! »

es que, de-tout-segur, a tasta loti vin de

L'OUSTAU MALAURENT
(Aigo-ardènt de la Jamaïco, Rum, etc.)

à BOURDÈUS, Carriero Casemajor, 46.

ôu

- Emé grand gau apren l'Ai)li que Moussu leu comte de
Pontevès Sabran, ]ou brihant ôufrcii' errai felibre marsihés,

vert d'èstre, à l'Acadèmi Franceso, couronna pèr si dons libre
L'Inde à fond de train e Un Raid en Asie.

-o-

- La Creacioun déu mounde, counferènci biblico déu B. P.
Savié de Fourviera, vai parèisse en un galant voulume in-8.
Ac6's segur uno bono novo pèr lis ami de nosto lengo. Aquéli
counferènci vènon de faire courre tout Marsiho à la parrôqui

de Sant-l..aurèns. Lou P.. Savié ié trato de la Genèsi dôn

mounde, dis Ange, de la Lumiero, de la Mar, de la Terro, dis
Animau e de l'Orne. Se souscriéu vers Roumanilio, vers Aubanèu e perèu vers ton curat de Sani-Laurèns à Marsibo, au
pres de 3 fr. 50. L'ôubrage sera vendu 5 fr. en librarié.

- En Avignoun, loti brave e poupulàri tiatre de Chichoues,
vèn de reprene, sus la Placo dôu Palais, si representacioun
d'estiéu. Toute la vilo iè cour e i'a jamai proue de cadiero.
An deja jouga Un pichoun de trento an e Tres gau pè0 uno
galino, pèço prouvençalo.
A. pareigu

En Avignoun, Santo Bousselino, panegiri prounouncia pèr
leu P. Savié de Fourviero dins la glèiso dis Arc (empr. Aubanel).
- A Mount-Pelié, Le Félibrige latin, revue mensuelle (empr.
Hamelin)

que cautavian iéu erré tu, sorte, - i'a d'acô promu

- Dins LE NOUVELLISTE de Lioun : A la Manécanterie, tradu
de l'Aic)li, de La Manecantarié d'Anfos Daudet, pèr P. Mariéton.
- Dins LE MÉMORIAL DE LA LOIRE, la memo traducioun.
- Pins LA CHRONIQUE DE VAUCLUSE de Carpentras: Davans téuti.
- Dins LE CONCILIATEUR DE LA CORRÈZE de Brivo : Pèr
coumenca, pèr J. Roux.

davans la sebisso dôu mas, dire au soulèu que s'escoundié :

contro naturo, pèr Anfos, reproudu de 1Aidli.
- Dins LA CICALO D'OR de Jllount-Pelié : A prepaus chia

Unis ! - quand, enfant trernoulet, tu, li man soute toua
faudau, iéu, fi. miéuno clins nia hraieto, venian, l'ivèr,

tierc, li panoun, li fiolo o li fiasco, li crespéu, loti cachat,

Se bello fiho vos nourri,

Au mes de Mai laisso-la dourmi.

Au mes de Mai, lôngui semano.

uno estello pèr nbstis abat, que inc n'en baièron un

tros.... A toua service !... Se ié batien.
E pièi, de tout aquéu pople, n'i'aguè forço que davalèron en courrènt sus lis apènd de la mountagno. Falié
vèire acb : semblavon de fueio morto empourtado dies
un revoulun de vènt-terrau. Iéu noua sai courue fasien
pèr pas barrula couine de bouto enjusqu'au fin-founs de
la coumbo ! E forço n'i'aguè que faguèron (le rondelet, un

J. RO UMANILLE.

Avignoun, loti bèu jour de Sant-Miquèu, 1851.

travaiadou, pèd-terrons Daufinen, - loti veinai pèr la

adiéu !... Li nèblo venguèron tant sarrado que lis auriés
coupado em'un coutèu. Erian (lins li nivo. Carguère ma
roupo, e tout enfrejouri, me boutounère, en cantant co

fèrri, e pièi, en bon fraire, se partejèron la vièio, qu'ère
de chaîne. D'errcaro un pau, Touneto, n'en restavo pas

Eh bèn ! are, adiéu, Touneto, nia bello. Siegues toujour
bèn bravo. Loti bon-jour en tôuti, que?

segoundo les quand ion rescountrarai mai, - que, quand

dies un ferrat de fèrri-blane, benechié pausa sus ton
pedestau de la trous, beisèron la crous novo, qu'es de

Alor, sorre, tôuti li pelerin prenguèron d'ai,o-Signado

M'eusouvendrai (le Santo-Crous!... e tu tamben, parai,

sorte?

Soulèu, souleiet,
Lèvo-te

Pèr ti pàuris enfantet
Que n'eu moron de la fre....

Avian rèn de mai i faire eilamomit qu'à nous boufa
li det e à tremoula , i'avian rèn de niai à vèire que de
nèblo e de clapo : téutis aquéli qu'erian mounta 'nsèn,
ensèn davalerian, quand aguerian fa chascun encaro un
poutoun à la trous dôu desert.... Ero (lès ouro. Fuguerian leu à l'Ermitage, ounte nüôu e mulatié nous esperavon. Ai ! ai ! ai ! misericbrdi ! ié sian mai ! fau tournaniai

s'escambarla e dessepara mi boutèu....

Arien

- Dins L'Ecno Du LUSERON de Cavaioun: L'ensignanaen

journau La Sartan, pèr Batisto Bonnet; Lou Loup e ion Reiuard, pèr Pau Redonnel ; Li fiho d'Avignoun, pèr Teodor Au-

banel.
Dins LA CORNEMUSE de Marsiho : La Batèsto di Flour,
pèr Louis Astrue ; Li pruno de Brignolo; Souvèn-te, pèr Madamo J. G; La Villa Marsiho, pèr C. M.
- Dins L'HoMirE DE BRONZE d'Arle : Vôsti quinge an, pèr
M. Raimbault; UJn eiretage, per Mèste Eisseto ; Is Areno, pèr
Manideto.
- Dins LE MERCURE APTÉ]SIEN d'Ate : Le Provençal à l'École

printair-e, dons article pèr Adrian Frissant.

- Dins LE COMME cE de Grasso: Le Félibrige devant le Conseil Général des Alpes-Maritimes.

1

Jôusi, paure jalèbre adoulenti, zôu ! escalo sus ta hèsti,
e courage ! as plus que quatre hèllis ouro à trantraia e
à rebouli sus li meseioun de ta bardo....
E lèu nous bouterian à desfaire tout loti canin qu'avian
fa plan-planet....

En Mai pichoto plueio
Degun enueio.

Au mes de Mai,

ADIÉU, SORBE.

Bos e froumai.

Anèsses pas te mette en tcsto, Touneto, que te van

barrula'nié nautre dempièi l'Ermitage enjusqu'à Bedouïn,
e dempiti Bedouïn enjusqu'en Avignoun. M'arribè proun,
sepur, quituquis auvàri e de béus escaufèstre !... Mai ve,
sorre, se vos li saupre riboun-ribagno, te countarai pièi

IDIG®, JAIOETO
- Digo, Janeto, digo me ton noum - Larireto

tout acà se 'n eop vau à Sant-Roumié..., pèr Nouve,

Lou nourri, Janeto d'aquéu bon saboun.
Dôu JIikadà, ma maire, qu'a tant bèu renoum - Larireto
Dôu ltlikadù, maire, acô 's ton saboun.

nôsti gi'ainaei au brave Cl de Bedouïn...
M'es esta toujour di que falié toujour garda 'no pero

Se vènd dins téuti li bons oustau.

quand pausaren ccacho-frb, e que manjaren loti nougat e
li fougasso à l'6li. Te countarai perdu nôstis adessias e

Fabricant : Fèlis EYDOUX. - MARSIHO.

pèr la set.

Lou Marte-au. - (Li Margarideto, 1817.)
Lou jour de saut Marc d'aquest an 1891, a rendu sa bello
amo à Diéu, liu sant orne, qu'èro curat decan de Veisoun.

Lou baile-gerènt : Folcb DE BARONCELLI.

En Avignoun, empremarié di fraire SEGUIN.

D'®ULIVO

USUX

N1 D

Siéu l'bli franc de l'ôulivié.
Tastas-me, s'amas loti bon bli,
E noun trouvarés moue parié
Pèr l'ensalado o pèr Faibli.

Muscat de Provence

M. G.-A. PALUN &amp;

E. CALIWET, prouprietàri

Co

A LANÇON (B. D. R.)
Marco depausado.
Es forço de crèire, perdu, que se l'Oustau
PROPRIÉTAIRES
Malaurent aguèsse eisista, es en souri bon
vin (le vigno, qu'esbrihaudo dies ton got
coume ton rubis, que vous caufo ton cor e
Erian estouna, despièi long-tèms, qu'en terro de Prouvènço, ounte noste soulèu
TRAGEDI PROUVENCAT.O
vous fai peteja l'esperit, que ton Bon Diéu
amaduro
e sucro tant de clareto, dins li claretiero de Dio, d'Eirago e de Castèuen cinq ate errai en vers, emé la traducioun franceso.
aurié chanja l'aigo di nbvi de Cana.
Beinard,
e
de muscat tant fin dins li muscadeliero de Baumo, - i'aguèsse pas dins
Moussu Malaurent acepto de representant
Pèr Frederl 4IIS'AIE4L
dins tôuti li vilo mounte n'a encaro g(,,s, e Uno edicioun courouso in-8° (de la librarié LEMERRE). lou negôci, un champagno-prouvençau. Esperavian....
Gràci à l'ounourable oustau de M. G.-A. FALUN, poudèn dire qu'esperan
se pôu dire qu'es un plesi de faire d'afaire

AVIGNON

LA RÉINO JANO
Pres : 6 franc ; pèr posto : 6 fr. 50.

em'éu.

S'adreissa, pèr rensignamen, au burèu de

l'Aiôli.

E, n vènoo en Avignoun, vers Roumanille

Demandas

OMANCERO `jPROUVENÇAU
Pèr Fèlis GRAS,
enté la traducioun franceso e lis èr nouta,

LOU

11eu 4achimi, hau
la mai amourouso di Pipo, en racino de

plus, car tenèn. En efèt, i'atroubaren, à parti d'aro, un vin ounèste, linde, amistous,
regale de noço e de festin, vin capitàni, viéu coume la poudro : fai parti leu tap
coume un canoun li boulet, finalamen vin digne d'avé pèr lusènto marco l'Estello de
la bello co.

I%lai... es pas besoun de ion faire moussa
JIO USSO TOUT SOULET.

PRES COURRENT
Un franc de mai pèr chasco miejo-caisso

258 pajo in-8° ; Ares : !I franc.

brusc.

La fiole, carto or ................ 3 fr.

FOUNDADO EN 187e
1, à la carr-iero Grando-Saunarié, 1, en AWOUOUN

Oustau bèn couneigu pèr vèndre touto marchandiso de proumiero

qu alita, entieramen de counfianço e ion meiour marcat de toutAvignoun.
P1r7DL DIJ Dtib' P. ÏS L Plii:OUDU lEtT il_IXGa)È
.JIondon loi catalogue de tbuti lis article à quais loti demande.

La miejo-fiole, canto or .......... 1 fr. ?ô
Lou quart de fiole, carto or...... 1 fr.
S'ESPEDIS :
En miejo-caisso
o mié-panié

de 6 fiolo, o 12 miéji-fiolo,
o 24 quart de fiolo.

En caisso
de -12 fiolo, o 21 miéji-fiole,
o panic t o 21 quart de fiolo.
En doublo caisso de 25 fiolo,o 50 miéji-frolo,
En double parié 5 o 50 quart de fiolo.

o mie parié.
Nôstis espedicioun souri facho franco de
port, garo d'Avignoun, embalage perdu. Se

pago en trèto à 90 jour, sènso escomte, o

bèn 15 jour 2 /. Li dre d'intrado e de
regio arregardon loti croumpaire.

A l'arribado, li frolo devon èstre sougnousarnen couchado dies un endré fresqueiTous.

BMVR - Alcazar - Marseille

�</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </file>
  </fileContainer>
  <collection collectionId="62">
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="272303">
                <text>BM Marseille</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="41">
            <name>Description</name>
            <description>An account of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="415109">
                <text>Collections occitanes de la Bibliothèque Municipale de Marseille</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
  </collection>
  <itemType itemTypeId="26">
    <name>Revista</name>
    <description>Item type spécifique au CIRDÒC : à privilégier</description>
    <elementContainer>
      <element elementId="127">
        <name>Région Administrative</name>
        <description/>
        <elementTextContainer>
          <elementText elementTextId="276712">
            <text>Provence-Alpes-Côte d'Azur (PACA)</text>
          </elementText>
        </elementTextContainer>
      </element>
      <element elementId="128">
        <name>Variante Idiomatique</name>
        <description/>
        <elementTextContainer>
          <elementText elementTextId="276713">
            <text>Provençal</text>
          </elementText>
        </elementTextContainer>
      </element>
      <element elementId="129">
        <name>Aire Culturelle</name>
        <description/>
        <elementTextContainer>
          <elementText elementTextId="276714">
            <text>Provence</text>
          </elementText>
        </elementTextContainer>
      </element>
      <element elementId="163">
        <name>Type de périodique</name>
        <description/>
        <elementTextContainer>
          <elementText elementTextId="444741">
            <text>Revistas  d'estudis localas = Revues d’études locales</text>
          </elementText>
        </elementTextContainer>
      </element>
    </elementContainer>
  </itemType>
  <elementSetContainer>
    <elementSet elementSetId="1">
      <name>Dublin Core</name>
      <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
      <elementContainer>
        <element elementId="50">
          <name>Title</name>
          <description>A name given to the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="276676">
              <text>L'Aiòli. - Annado 01, n°013 (Mai 1891)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="86">
          <name>Alternative Title</name>
          <description>An alternative name for the resource. The distinction between titles and alternative titles is application-specific.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="276677">
              <text>L'Aiòli. - Annado 01, n°013 (Mai 1891) </text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="49">
          <name>Subject</name>
          <description>The topic of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="276678">
              <text>Littérature occitane -- Périodiques</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="276679">
              <text>Provençal (dialecte) -- Périodiques</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="276680">
              <text>Littérature provençale -- Périodiques</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="41">
          <name>Description</name>
          <description>An account of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="276682">
              <text>Treizi&amp;egrave;me num&amp;eacute;ro de &lt;em&gt;l'Ai&amp;ograve;li.&lt;/em&gt;</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="39">
          <name>Creator</name>
          <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="276683">
              <text>Mistral, Frédéric (1860-1914)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="48">
          <name>Source</name>
          <description>A related resource from which the described resource is derived</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="276686">
              <text>Bibliothèque de l'Alcazar, ville de Marseille. MA 8 Magasin des périodiques morts, Fol 13136</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="45">
          <name>Publisher</name>
          <description>An entity responsible for making the resource available</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="276687">
              <text>[s.n.] (Avignon)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="40">
          <name>Date</name>
          <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="276688">
              <text>1891-05-07</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="47">
          <name>Rights</name>
          <description>Information about rights held in and over the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="276689">
              <text>Domaine public/Domeni public</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="98">
          <name>License</name>
          <description>A legal document giving official permission to do something with the resource.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="276690">
              <text>Certains droits réservés</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="46">
          <name>Relation</name>
          <description>A related resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="276691">
              <text>Vignette : http://www.occitanica.eu/omeka/files/original/6be84358bcf40ffd1fadb06fe003cdce.jpg</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="285312">
              <text>&lt;a href="http://www.sudoc.fr/039062376" target="_blank" rel="noopener"&gt;http://www.sudoc.fr/039062376&lt;/a&gt;</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="104">
          <name>Is Part Of</name>
          <description>A related resource in which the described resource is physically or logically included.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="276703">
              <text>&lt;a href="http://www.occitanica.eu/omeka/items/show/3755" target="_blank" rel="noopener"&gt;Acc&amp;egrave;dez &amp;agrave; la fiche corpus de&amp;nbsp;&lt;em&gt;l'Ai&amp;ograve;li&lt;/em&gt;&lt;/a&gt;</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="42">
          <name>Format</name>
          <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="276704">
              <text>application/pdf</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="276705">
              <text>1 vol. (4p.)&#13;
</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="44">
          <name>Language</name>
          <description>A language of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="276706">
              <text>oci</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="51">
          <name>Type</name>
          <description>The nature or genre of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="276707">
              <text>Text</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="276708">
              <text>publication en série imprimée</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="43">
          <name>Identifier</name>
          <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="276709">
              <text>http://www.occitanica.eu/omeka/items/show/4033</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="276710">
              <text>FOL13136_1891_013</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="116">
          <name>Temporal Coverage</name>
          <description>Temporal characteristics of the resource.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="276711">
              <text>18..</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="95">
          <name>Date Modified</name>
          <description>Date on which the resource was changed.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="444738">
              <text>2016-06-20</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="37">
          <name>Contributor</name>
          <description>An entity responsible for making contributions to the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="444739">
              <text>Baroncelli, Folco de (1869-1943)</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="444740">
              <text>Roumanille, Joseph (1818-1891)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
      </elementContainer>
    </elementSet>
    <elementSet elementSetId="8">
      <name>Occitanica</name>
      <description>Jeu de métadonnées internes a Occitanica</description>
      <elementContainer>
        <element elementId="173">
          <name>Portail</name>
          <description>Le portail dans la typologie Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="596635">
              <text>Mediatèca</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="174">
          <name>Sous-Menu</name>
          <description>Le sous-menu dans la typologie Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="596636">
              <text>Bibliotèca</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="172">
          <name>Type de Document</name>
          <description>Le type dans la typologie Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="596637">
              <text>Numéro de revue</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="182">
          <name>Catégorie</name>
          <description>La catégorie dans la typologie Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="641617">
              <text>Documents</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="171">
          <name>Contributeur</name>
          <description>Le contributeur à Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="878261">
              <text>Bibliothèques de Marseille</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
      </elementContainer>
    </elementSet>
  </elementSetContainer>
  <tagContainer>
    <tag tagId="2040">
      <name>Fulheton (premsa)=Feuilleton (presse)</name>
    </tag>
    <tag tagId="2044">
      <name>Novèlas=Nouvelles</name>
    </tag>
    <tag tagId="2046">
      <name>Poesia=Poésie</name>
    </tag>
    <tag tagId="2073">
      <name>Publicitat en occitan=Publicité en occitan</name>
    </tag>
    <tag tagId="2048">
      <name>Teatre=Théâtre</name>
    </tag>
  </tagContainer>
</item>
