<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?>
<item xmlns="http://omeka.org/schemas/omeka-xml/v5" itemId="4102" public="1" featured="0" xmlns:xsi="http://www.w3.org/2001/XMLSchema-instance" xsi:schemaLocation="http://omeka.org/schemas/omeka-xml/v5 http://omeka.org/schemas/omeka-xml/v5/omeka-xml-5-0.xsd" uri="https://www.occitanica.eu/items/show/4102?output=omeka-xml" accessDate="2026-04-13T14:54:39+02:00">
  <fileContainer>
    <file fileId="2541" order="1">
      <src>https://www.occitanica.eu/files/original/bce3ee0ebb3b46092f742ed79a5476ba.jpg</src>
      <authentication>02a5055ea8ea8b2694b90860e8356b3e</authentication>
    </file>
    <file fileId="139047" order="2">
      <src>https://www.occitanica.eu/files/original/a9e1d5e97e0bcdcec5aa0e520605bf45.pdf</src>
      <authentication>65f7e6e78c74b006c2ff4587b2980785</authentication>
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="9">
          <name>PDF Text</name>
          <description/>
          <elementContainer>
            <element elementId="175">
              <name>Text</name>
              <description/>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="631023">
                  <text>PROUMIERO ANNADO, Nô 27.

DIMENCHE, 27 DE SETÈMBRE 1891.

Nàutri, li bon Prouvençau,
Au sufrage universau,
Voutaren pèr l'ôli
E faren l'aibli.

Vidoun, Vidau,

Segound la vido
Lou journau.
(Prouvèrbi di meissouniél

F. MISTRAL.

QUE VAI CREiiIANT TRIS FES I-IÈR 1lIES

PRES DE L'ABOUNAMEN :

BURÈU DE REDACIOUN
E D'ABOUNAGE

Un an ............. 10 fr.

Sièis mes ......... 5 fr. 50.
Tres mes.......... 3 fr.
Éstrangié.......... 12 fr.

Vers

Lou numerd....... 10 centime.

M. FOICô DE BARONCELLI,

au palais dôu Roure,

Baile dôu journau :

EN AVIGNOUN

Fo1Cb DE BARONCELLI.

LI
PIRENEU
tragèdi d'En Vltour I3alaaguer
Don Victor Balaguer, noste ilustre counfraire

e majourau de Catalougno, es, de touto l'Espagne, un dis ome d'Estat e peréu di pouèto
li mai couneigu'n Prouvènço e li mai justamen
estima dins soun païs. Deputa i Cortes o senatour despièi belèu vint-e-cinq an, tres fes menistre d' Ultramar e uno tes dôu Fomento, presidènt

Li tant de ti calign._ire,
Lis inne de ti troubaire
Au bord dôu Rose ai ausi ;
E d'ausi si voues ardènto
E sis estrofo lusènto,
Moun amo a touto ferni.
Ti troubaire van pèr orto,
Estampant ton fié de Diéu...
Quand la lengo n'es pas morto,
La patrio encaro yiéu !
Toun pous vai vite, as uno bono taro...
Prouvènço, vai, vai, siés pas morto encaro

dôu Counsèu d'Estat, presidènt de la Court di
Comte, presidènt dôu Counsèu de l'Estrucioun

Quant n'i'aurié de prouvençau, capable de
gaubeja tant poulidamen sa lengo, capable

Publico, direitour generau di Posto e Telegrafe, embassadour, menistre pleni-pouten-

fièro !

ciàri, Balaguer a ôucupa li plus àuti founcioun
dôu gouvèr espagnôu.
Pièi aquéu fiéu dôu pople, pèr couronna sa

vido de representant dôu pople, a basti e
founda e douta de si denié, à Villanueva-yGeltru (la vilo que loti noumo deputa de longo

toco), uno belle, mai que bello Biblioutèco-

Museon, qu'es devengudo lèu uno di plus
richo d'Espagno. Nôstis ome d'Estat, nôstis
ancian menistre, poudrien prene aqui un bon
eisèmple de larguesso.
Balaguer, qu'en 1866-67, se trouvant emigra
pèr causo poulitico, avié chausi A.vignoun pèr

ié passa soue tèms d'eisil, coumpausè en
Prouvènço, e en lengo prouvençalo, un flo de
pouësio que se pôu aparia, pèr la flamo e lou
vanc, i meiour serventés di plus fièr troubadou. Escoutas La mort de Beziés :
0 ma vilo tant amado,
0 ma vilo de Beziés,
T'an passado à fiéu d'espaso,
A fioc-e-à-sang t'an mes !
Noun s'es espargna li femo,
Ni li jouine ni li vièi
!

An passa tout à barrejo
Pèr lou tranchet dôu coutèu
Jamai, de membri umâno,
Se veguè plus grand segren,
E noun raconto l'istori
Un plus grand chaple de gènt,
Car lou sang que vuei davalo
Di carriero de Beziés
Fai, de-long de la campagno,
Courre un flume rouginèu

E escoutas La morto vivènto
0 Prouvènço benurado,
L'astre de ta destinado
Resplendis de rai nouvèu
Siés encaro la patrio
D'amour e de pouësio,
La patrio dôu soulèu ;
Toun cèu a de rai de -lori,

Ta terro - d'orne de cor
Li pajo de toun istbri
Soun tôuti de pajo d'or.
Toun pous vai vite, as uno bono caro...
Prouvènço, vai, vai, siés pas morto encaro !

subre-tout d'espremi de pensado tant virilamen

Es en seguido d'aquéli relacioun, establido
entre li pouèto de Catalougno e de Prouvènço,

que li felibre prouvençau anèron, au mes de
mai de 1868, vesita en triounfle li ciéuta
catalano, e qu'en setèmbre dôu meme an li
Catalan venguèron nous rèndre la vesito i
fèsto memourablo de Sant-Roumié de Prouvènço.

Balaguer au-jour-d'uei vèn de faire parèisse
(Barcilouno, emp. L. Tasso) l'edicioun definitivo de soun tiatre catalan : 10 tragèdi en 1
ate, em' uno trilougio entitulado Los Pirinèus,

qu'a pèr tèmo li suprèmis esperro dôu Miejour, entre la Franço e l'Aragoun, quand luchavon pèr avé o garda leu mestrige de si
mountagno frountiero. Progmié tablèu : Lou
comte de Fouis (1218) ; segound tablèu : La

Provensa bella,
Del mon estrella,
Llum y centella,

Ets spill de virtuts y de amor.
Montfort

Es mort
Es mort
Es mort

E s'a coumprés, quaucun, loa sèns prefound

dôu Felibrige courre revenge naciounau, es
bèn lou patrioto que, dintre loti proulogue de
sa tragèdi Li Pirenèu, prejito aquésti vers au
publi que l'escouto :
Go que n'an pouscu faire nbsti paire,
L'espaso en rnan, lou mot de guerro en bouco,
L'an au-jour-d'uei acoumpli 'mé si liro
Li viderons felen di vièi troubaire
Que li martir de la raço fuguèron.
E lou felibre, vuei, aussant la Coupo
Qu'un Catalan prouscri i'a semoundudo,
Counvido tôuti à coumunia dins elo
Emé la lengo qu'à Paris, à Roumo
E dins Castiho antan fuguè 'scarnido.

La Coupo de Santo Estello, dounado au
Felibrige pèr lis ami de Balaguer, porto en
efèt, gravado souto sa conco d'argènt, aquesto
remembranço : Recort ofert per patricis catalans als felibres provenzals Mistral, Roumanille,

Aubanel, William C. Bonaparte-Wyse, y als

demès germans Mathieu, Crousillat, Roumieux,
Brunet, Gaut, etc., pèr la hospitalitat donada al
poeta catala Victor Balaguer. 1867. Longo-mai

donne se ié begue en cantant prouvençau

jouglaresso Rai-de-luno (1245) tresen tablèu
La journado de Panissars (1285).

Tôuti li passioun ardènto que gounflavon li
cor à-n-aquelo periodo de l'istôri miejournenco, lon mourbin, li rancuro di baroun escracha pèr la Crousado de Mount-Fort, la malour
de l'Enquisicioun, lis àspris esperanço de la
naciounalita, li darriéri lusido de nosto pouësio
e de noste parage, revivon dins lou dramo de
Vitour Balaguer em'uno vido abrasamado.
Se quaticun s'amerito loti noum e l'ounouranço de fiéu di Troubadou, s'en quaucun d'aujour-d'uei sèmblo batre lou cor di capoulié de

nosto raço, es bèn lon grand felibre qu'a
enserta dins soun dramo aquest tant que
s'entitulo aqui La mort dtiu loup

:

Montfort

Es mort
Es mort
Es mort
Viva Tolosa,
Ciutat gloriosa
Y poderosa !
Tornats son lo paratge y l'honora
Montfort
Es mort

Es mort
Es mort !

Prouvençau, veici la coupo
Que nous vèn di Catalan :
A-de-rèng beguen en troupo
Lou vin pur de noste plant.

F. MISTRAL.

A sant Michèu,
Li figo soun pèr lis aucèu.

I)OS CROTIS DE] ME] RITE
Dintre li decouracioun que lou Presidènt de la Republico vèn de destribuï is ôuficié superiour que se soun
signala i gràndi rnanobro de l'Est, avèn destria 'mé plesi
aquelo de Coumandour de la Legioun d'Ounour qu'es
estado dounado au generau de Jessé, nascu à Marsiho en
1834. M. lou generau de Jessé-Charleval es lou fraire de
M. de Jessé-Charleval, ancian Maire de Marsiho, e soun
éli li descendènt d'aquéu marqués de Jessé que foundè
dins si terro, avans la Revoulucioun, lou vilage de
Charlava.
-o-

I fèsto de Carpentras, lou menistre Constans a nouma
Ouficié de la Legioun d'Ounour lou brave M. Moricelly -

qu'a fa, de soun argèrit, restaura l'espitau de la capitalo
dôu Coumtat, restaura e regrandi la Biblioutèco Inguimbertino, e que fai aro assani la vilo ounte es nascu en

durbènt de carriero novo en plaço dis androuno de
l'anciano Jutarié. Se dis de niai an(,, d;-ii leisca de mie

BMVR - Alcazar - Marseille

�L'AI'0 L1
basti un ouspice pèr li travaiadou dins Page e malurous.

La generousita de M. Moricelly rapello aquelo de
Crinas, un mège marsihés que, aguènt fa fourtuno à
Roumo, souto Ion règne de Neroun, leissè pèr testamen
à la vilo de Marsiho dès milioun de sestèrci pèr la reparacioun di bàrri. N'en faudrié un lins chasque endré, de
miliounàri coume acù. Arrestancarié 'n pau la reno, acb,
de l'Ouncle Gandouflo.

A sant Michèti,
Labouren lèu.

Un an, tambèn, quand arribé lou nies (le mars, l'Alispèr ié semena si tartille erré si faibu. Pèr cop d'asard (Co
qu'es proun rare à Se(leroun), Ion tèms fuguè neblous
touto la semano, e tout-bèu-just s'esclargiguè loti dissate
au vèspre couine noste ome acabavo sa pèco.
Pas pu-lèu avé clava soun taié, se reculè sus la routo
de Saut pèr, d'aqui, niés pousqué reluca soun travai e
jouï dbu cop d'iue. Mai subran sa taro bruno paliguè, si
bras degoulèron long de si costo, sa cadeno se recouquihè,

sis iue ié veguèron plus, e, un pan mai, toumbavo de
mourre-bourdoun sus Ion camin. A la fin, pamens,
fasènt un grand esfors, tiblè mai soun esquino, se fretè
lis usso e, regardant tourna soun gara : « Ah ! gusasso
de nèblo, s'escridè, que m'avès empourta dins vosto

Peruzzi e Perùssi
Nous anounçon la mort dou senatour Peruzzi, ancian
sendi de Flourènço, sbci déu Felibrige. Es eu qu'en delegant au Centenàri de Petrarco (Avignouu, 1874), M. Conti,
archiconse de l'acadèmi de la Crusca, pèr ié representa
Ion municipe flourentin, signè, Ion bèu proumié, Ion pache
d'amista que tant d'àutri Latin de l'autre man dis Aup an
signa desempièi.
Es gràci i remembranço d'antique parentage di Perùssis
de Prouvènço emé li Peruzzi d'Itàli que leu senatour flou-

sournuro moun renoum d'aliscaire ! Es-ti poussible, Jan
Sucre ! que iéu ague eissublia d'embrisa aquelo gibo ? »

E soun poung sarra menaçavo uno mouto, quihado,
arrouganto, au bèu mitan de soun plan.« Que loti trop de
l'èr te cure couine un brusc, bougresso de monte ! E que

noun ai Ion bras proun long pèr t'espôuti e te foundre
couine de sau sènso gamacha moun lucheta ! »
Acb disènt, se derrabavo li péu, estripant sa blodo e
estrassant loti camin emé si sabatas.

Mai vaqui que tout-d'un-cop, au plus fort de soun

rentin, counvida pèr noste ami M. de Berluc-Perùssis,
avié pres part à nasti fèsto. Li Perùssis, qu'un d'éli a
leissa de crounico sus li guerro religiouso dôu Coumtat

enràbi, se pico loti front d'un grand cop de poung. N'en

Veneissin, se disien enserta di Peruzzi de Flourènço. Pbu
èstre. Mai pamens leu noum de famiho Perùssis a bravamen l'èr prouvençau. Li Perùssis, counsegnour dbu vilage
de Cau-Mount, pourtavon pèr armo parlanto tres perùsssi o
pero sôuvajo :
E, courre un aubre de perùssi,

à soun oustau, trempe couine uno soupe, despendoulé
un fusiéu à peirard que ié venié de soun rèire, ié bouté
'no bono cargo de poudre em' uno pougnado de ploumb
de lèbre, coumoulè leu bacinet, e vague de mai landa

Lou mounde s'espôussavo au brut de si tambour (Mirèio).

A Cavaioun, près de Cau-Mount, j'a peréu leu claus di
Perùssi, que pbu bèn èstre loti peiroun e apevoun de la

famiho. E vesèn pas perqué, emé Ion grand trafé que
i' aguè, au tèms di papo, entre l'Itàli e Ion Coumtat, noun

aurien pas pouscu, nôsti Perùssis coùmtadin, sagateja
dins la Touscano.

F. M.

L'ALISCAIRE DE SEDEROUN

de roucas espetaclous e que fan uno gorgo proun estrecho

apelado l'Eissaioun - d'ounte,quasimen tout l'an, l'auro
sort enmaliciado pèr s'espandi sus loti terraire, ço que
refresco Ion climat e a fa 'speli aquest prouvèrbi
Se se muravo l'Eissaioun,

Farié pas fre dins Sederoun.
Aqui, j'a quàuqui vint an, restavo un brave travaiadou
que, pèr escais-noum, ié disien l'Aliscaire, noun pas que
s'empoumadèsse souvènt la tèsto (siéu bèn segur que soun

péu negre n'èro jamai esta councha pèr ges de poumado
o de sentour : es à peno se ié passavo loti rastèu loti
dimenche avans d'ana à la messe), mai pèr raport au
biais qu'avié per adouba sa terre quand la luchetavo :
aurias di que sus souri gara avié passa Ion barrulaire,
tant si mouto èron bèn engrunado. Avias bèl aluca: quand

sa terro dôu Plan èro finido de fouire, i'aurias pas vist
baneja 'no gibo courre uno nose ; semblavo l'enduro dôu
moulin, loti matin avans que Ion môunié durbiguèsse Ion

gourgarèu pèr faire farine. E li gènt de Sederoun que
soun li meiour pèd-terrous de l'encountrado, en vesènt
que sa terro èro sèmpre la miés aliscado dôu terraire,
l'avien subre-nouma l'Àliscaire. Aquéu noum, fan dire,
ié fasié grand gau, e ié respoundié 'mé plesi.

FUIETOUN DE L'AIÔLI

10

LA

FIN

mutè plus uno, sis iue s'escarrabihèron, prenguè la
drain de Sederoun en patuschant coumo uno lèbre. Arriba

de-vers souri plan.

Entre arriba à soun terradis, arme Ion chin de soun
long petadou, l'espalo, arniro bèn la malo monte, e pan
largo Ion cop.

Li bans de la Tourre e dôu Crapoun, tant ciantiguè,
n'en tremoulèron e l'Eissaioun faguè tintèino. Li vitro
dis oustau n'en brou nziguèron, e la droulaio que s'amusavo pèr carriero, espantado, courreguè s'amaga dins li
coutihoun de si maire.
Mai l'Aliscaire èro tout risoulet : la bachoco de soun
plan courre l'uiau s'èro esvalido, Ion ploumb de lèbre
couine un grain de sau l'avié foundudo, e rèn banejavo
plus are, sus Ion gara, uni coume uno pèço de telo griso.
A. BONNEFOY-DEBAÏS.

Es, Sederoun, un endré de la Droumo escoundu entre la Tourre e Ion Crapoun, dos mountagneto couifado

Li plueio de saut Michèu
S'arrèston jamai au cèu.
Parèis qu'en Americo, meure au païs nouma Republico
Argentino, li camin tambèn fan tira. Vès-eici un plagnoun
de noste ami Louis Roumiéux, que cuièn clins Ion journau
Les Tablettes d'Alais. Roumiéux, i'a quàuqui mes, s'èro
embarca pèr San-Vicente, qu'acb 's pas liuen de BuenosAvres:

AU SECOURS!

DRAMO DANÉS

pèr Enri HERTZ
TRADUCIOUN DE FOLCÔ DE BARONCELLI
Lou RÈI.
Escouto donne, moun enfant bello. Noun sabe co que
t'a di aquel estrangié, mai crese que t'a ensigna ço que,
dins nosto douleur silenciouso, t'avèn long-tèms escoundu,

e que t'a aprés que siés privado d'un mejan, d'un grand
mejan pèr coumprene leu mounde. Ah ! t'a di verai. Siés

privado de la visto.

VIÔULANDO.

Es si paraulo, acb, mai n'en ai pas pouscu coumprene

Ion sèns.

Lou RÈI.

Escouto-me encaro : eisisto uno forço que ié dison la
1Umiero ; davalo d'eil'amount mai proumto que l'aurige o

(Tonte fautai i

A-N-ELio DusSAUD.
Me souvène d'aquest conte en l'èr que nous disié à la

vihado la bono vièio tanto Marin

faquin, àutri-fes patroun-pescadou, marrit travaiaire,
grand riboutaire, bevèire ejougadou, se veguè mes à cra
tout de bon, pèr li broufounié. lé resté plus rèn, ni barco
ni fielat.
Ah ! i'aurié bèn agu de que ploura, se n'èro pas esta
d'aquéli galo-bon-tèms que dison : « Ma fisto, tant-pis
arribo-qu'arribe !... léu, m'en foute. »

Aquéu rafala s'encafournè emé sa femo e si deus
enfant dins uno baumo di routas de la Vaqueto déni
constat de Càrri.
Touto la meinado vivié que di rambai de la costo e de
pichoto peste.
I'avié deja de tèms qu'eiçb duravo. Un jour, non drole

e la chatouno avien bousca d'esco. Pièi, pèr s'amusa,
emé de couquiheto emplissien d'aigo un trau que i'avié
sus ribo vo regardavon ana veni lis erse.
Vaqui que s'atrouvè 'n pichot pèis que se toursié,
pièi fasié loti saut, pèr-fin de rejougne l'aigo que
l'avié embandi apereila sus li roucassiho. La pauro
bestiole barbelavo, besusclado pèr leu soulèu dardaiant.
- Oh! ve, la poulido sardineto... faguèron lis enfant.
Pecaire! couine vire lis iue ! n'a plus qu'à bada-mouri !
Vitamen la boutèron dins l'aigo dôu trau... e aguèron

l'ur de la vèire touto reviscoulado au bout d'un moumenet.

- Eh ! bèn, are, dequé i'anan baia, se demandèron
lis innoucènt?
La sardineto se faguè ausi : « Gramaci, mignot, sènso
vosto bono ajudo anave peri ! Fasès-me la gràci de curbi

aqueste trau emé d'augo verdo, ansin n'aurai pas tant
caud !... Vai bèn !... Aro poudès empourta veste panié,
s'atrouvara empli de cause pèr manja. Oublidés pas de
mai veni : me sounarés « Sardineto, vounte sias ?
Vous respoundrai : Siéu dins moun pichot trau, dequé
:

vous fan ?

- Ah ! de-segur, anas, revendren mai !
Sardineto ! Gramaci.

Adessias.

De bon matin, li pichot revenguèron en courrènt e
sounèron : « Sardineto, vounte sias ? »

- Siéu à-founs de moun pichot trau... Dequé vous
fan ?

- Venian vous vèire.
- Boutas-me d'aigo fresqueto !... Ah ! vai bèn. Mis
amiguet, vbsti gènt vous an pas charra?
- Noun, Sardineto, soun esta espavourdi d'avé tant
de manjiho. An di de veni vèire se poudias mai nous
empli la biasso de bon vidure, nous an fa tant de plesi en
tôuti.
La Sardineto ié demando alor : « - Couine se fai que
vôsti gènt soun pas veguu ? »

- Oh ! vai que se pauson au cagnard soute la pinedo.
- lé fan dire de veni sèns faute... Dins vosto biasso

A mis Ami.
- Fas la fougno... Dequ'as ? Queto largo te tèn ?
- Co qu'ai
?... Ai, talamen leu languimen m'arrapo,
Que , s 'à Roumo i ' avié tôuti li repentènt,
D'aquesto ouro fariéu gibo davans loti Papo.
E, pamens, de moun sort déurriéu èstre countènt,
Certo, que mene eici la vido d'un satrapo ;
Mai plbu ; fai fre ; jamai uno ouro de bèu tèms,
E, me sèmblo de-longo ausi, courre à la Trapo,
Uno voues que me dis : « Moun fraire, fan mouri »
Tau qu'un lum ôublida me vese deperi :
L'bli de l'amista me faute en Americo
Se sorte un pan davans sis oustaloun de brico,
De-bado cerque amount un rai dôu grand calèu...
An secours, mis ami ! mandas-me de soulèu !...
L. ROU:IIEUx.

que loti vènt. Tout ço que toco pren un aspèt propre, uno
significacioun propro ; es entimamen ligado emé la
calour. La lumiero penètro dins nous-autre pèr nôstis iue
e nous bain ansin un poudé qu'es la visto ; poudé inmènse,

que nous porge Ion biais d'embrassa leu vaste univers,
sourti di mari dôu Creatour. Co qu'as agu, jusqu'eici,

POU fiEl RELN lÉ

LA SARDINETO

caire, courre touti lis an, se houtè à lucheta sa terro

tant de peno à devina, nbstis iue nous ensignon eisadamen

à Ion vèire e à Ion destria de suen. (Esmougu.) l'a longtèms, ma chato, que tis iue an perdu aquéu poudé e que,
pèr tu, li richesso e la bèuta déu mounde se soun ennega
dins li tenèbro. Emé forço paciènci e forço siuen, t'avian
acoustumado à te passa d'aquelo visto. E nous restavo
qu'une counsoulacioun, aquelo de pousqué, pèr te rèndre
aquelo privacioun mens crudèlo, te l'escoundre en te n'en
parlant jamai.
VIÔULANDO.

0 paire, li mot que dises ressonon à moun auriho
estrange emai escur! Couine ! Aquel univers, tau qu'es

sourti di man déu Creatour, l'ai pancaro couneigu ? Es
resta escoundu pèr iéu ? Dequé dises ? N'es-ti pas dins
l'univers meme qu'ai après à counèisse moun Creatour?
N'es-ti pas Ion boufa, non vounvoun e Ion brama déu
vènt ; n'es-ti pas la calour dedins nosto vau ; Ion poudé
qu'a la terre de coungreia de planto de toute mene, de
metau, de pèiro; n'es-ti pas leu murmur de l'aire que,
chasque jour, m'an aducho vers moun Creatour? E tumeme, e téuti aquéli qu'escarisse, m'avès-ti pas ensigna
e aprés à crèire tout ço que Ion Creatour a vougu faire en
aquest mounde? E iéu, siéu-ti pas crcado pèr sa vou-

j'aura pèr manja tout non jour.

- Grarnaci, Sardineto... Diren à nbsti gènt de veni.
Iéu emé ma serre saren eici de bono ouro ; restaren un
pau mai pèr vous terri coumpagno ! Adessias.
La meinado venguè l'endeman. Lis enfant courreguèron
vite querre d'aigo, e la vugèron dins non trac, em'acb
sounèron : « Sardineto, vounte sias? »
- Siéu dins moun pichot trau ! Dequé vous fau
- l'a nhsti gènt que vènon vous demanda quaucarèn.
- Que vèngon me parla.
- « Sian eiçi, li Jaquin, li parènt di pichot. Venèn pèr
ço que sabès. Avèn proun de que manja, voudrian de que
nous abiha de nbu. Es que... sian quasimen nus e marchan sus leu crestian.

lounta ? Pertout mounte vau, eici o aqui, dins toute
paraulo umano, dins iéu-memo, dins la sucessioun
rapido de mi pensado, dins tout ço que m'envirouno,
i'a-ti pas uno voues que me parle de Diéu e m'atèsto
soun obro?

Lou RÈI (bas au mège.)

0 bèuta de la fe !
VIÔULANDO.

Mai dire me ; pode-ti perdu counèisse l'univers pèr la

visto ? Aquel estrangié qu'es vengu eici e qu' emé si
paraulo a penetra tant founs dins moun cor, ma parla
de la visto ; a di que poudian vèire. Dequ'es donne vèire?

Soun parla m'a ramplido de peno e de joio. Digo-me,

moun paire, aquéu parla, pode-ti Ion vèire peréu ? Podeti vèire Ion Gant dôu roussignbu que tant de cop vanamen ai vougu segui ? Lou tant es-ti courre aquéu dons
perfum que me fai counèisse li flour e qu'es quaucarèn
autre que soun countour ?
Lou RÈI.

0 ma chato, ti questioun me preparon de soufrènço
amaro. Espère en iéu. Un tèms meiour t'esclargira ço
qu'es sourne au-jour-d'uei pèr tu. Me rèsto uno esperanço,

la souleto que m'estaque à la vido, es que tis iue, un
jour, se durbiran à la lumiero, e que la visto te sara
rendudo. Toun noble ami e mèstre, Ebn Jahia, desempièi
long-tèms a marca d'avance l'ouro que, dins si preve-

siolln, dèu èstre la mai urouso pèr nous-autre. Aquelo
ouro pico, ma chato bello, fiso-te à-n-du. Rintro clins

BMVR - Alcazar - Marseille

�L'AIbLI
- Aurés de hraio, de vèsto, de barreto pèr l'orne

e

pèr fou drole ; pèr la femo e pèr la chatouno aurés de
coutihoun, de camisolo, de fichu, de couifet e de soulié
pèr tôuti.
- Mai, n'es pas loir tout aurian besoun d'argènt
mouneda !...
- N'aurés plen la biasso l... E bon bèn vous fagne.
- L'endeman li pichot venguèron soulet. « Sardineto,
vounte sias ?

- Siéu dins moun pichot trau ; que vous fan ? Vèsti

gènt soun aqui ?

- Oh ! noun ! sian vengu emé ma sorre. Nèsti gènt

soun ana à Marsiho.

- E, que soun ana faire à Marsiho ?
- Soun aria s'espaceja. 0, nous an di qu'èro plus
necite de se carcina la péri, d'abord que nous baion
tout ço qu'avèn de besoun.
Nous an recoumanda de pas ôublida que voulien plus
jaire dins la baumo sus de mousso secado.
Souvetarien d'avé, sus lou coutau, un oustau, emé tout
ço qu'es besoun : un lie pèr chascun, de taulo, de cadiero,
de gardo-raubo bèn garni, errai de.....
- Vai bèn, diguè Sardineto, aurait tout ço que demandon ! Dirés à vôsti gènt que ié vole demanda, iéu, peréu
quaucarèn !

- 0, Sardineto, adessias...
Quand Jaquin e Jaquino revenguèron de se balada de
Marsiho, lis enfant anèron à souri endavans ié dire que
l'oustau èro preste, bèn prouvesi de tout, e que la Sardineto voulié mai ié parla.
- Sabès, enfant, que vosto Sardineto acoumenço de
nous enfeta... Pôu bèn baia ço que voulèn, sènso nous
desrenja tant souvènt... Sufis qu'avèn un pan nbstis
aise.... Dequé nous vbu mai?
Pamens van au trau. Lis enfant passèron proumié.
- « Bon-jour, Sardineto : sias dins voste trau ?
- 0, dequé vous fan ?
- Paire e maire van vent.

- Mignot, vous enanarés jouga emé li couquiheto,
leissas-nous charra tranquilamen.
- Quand li Jaquin fuguèron aqui : « Eh ! bèn, dequé
coumtas faire de vosto bono passo ? ié demandè Sardineto. »
- Que vous dirai, respond l'orne A bèn vous dire
verai, me sènte pas de reprene la barco e ton mestié de
pescadou !... Prouficharen, emé la femo, de la coula
douço ! Avèn proun treinassa ton merlus !... Voulèn, s'es
poussible, nous espaceja, e jouï de la vidasso !... Que
diàussi ! Sian coussu : pèr èstre à l'ounour dôu mounde
faudrié que li gènt diguèsson : « Moussu Jaquin e
Madamo Jaquin an chivau, bèu carrosso e varlet pèr li
servi en touto ouro 1...

- Ah ! fai Sardineto... pas mai qu'acb
Jaquin ié vèn : « 0, pèr loir moumen ! plus tard,
veiren. »
- Vai bèn, diguè Sardineto. Atrouvarés tout acb de
retour à l'oustau, poudès vous entourna.
Éli, s'ananèron en galejant.
- « Goume la drudiero gounflo vite, se pensé Sardineto. Li gafagnard se souvènon deja plus coume èron
minable ! Dequé demandaran de mai ? An bèn resoun :
rèn de plus marrit qu'un peson reviéuda. Sounjon pas à
l'averti ; ni-mai a si pàuris enfant... noun, sounjon qu'à
bèn jouï de la vidasso !... »
Li chivau e ion carrosso visa e amira dins li carriero
de Marsiho, tôuti disien Goumo aquéli Jaquin fan
bravamen peta soun fouit !... Soun proun arrougant l...
Dèvon avé destouca quauque magot escoundu dins la
pinedo dôu tèms di mouro !... Mai que dure !... Es que,
pièi, lou trin manjo lou trin....
- Aquelo vido de gourrinige duré proun ! Moussu e
Madamo Jaquin se dounavon d'èr de dons èr! Mai ana:

3

Lis enfant, quete tèms que faguèsse, venien toujour teni
colunipagno à soue amigueto de (or; e babihavon ensèn
Vous aman bèn, anas, Sardineto. »

- béa tambèn, mis ami... - Escouto un pau, diguè au
drole- Sariés pas countènt d'ana sus uri bastimen ?
- Ali ! lou crese bèn : amariéu d'ana courre li gràndi
mar.
S'acb t'agrado tant, eh ! bèn, deman pourtaras uno
biheto au patroun Zèrlo ; t'enmenara sus soun lahut e
t'apiendra leu grand art. Pièi, plus tard, devendras capitàni de grand-barco : courne te l'afourtisse
- Tout acb me fai gau, Sardineto : mai ma sorre restarié touto souleto, pecaire !

- Fugues tranquile ié fai Sardineto ; la boutarai en
bono plaço vers la dame de Càrri-lou-Rouvet, qu'es uno
de mis ambre. Ta sorre sara damisello (le coumpagno,
autant dire : sara coume sa chato.
Estènt que sias mi mignot, aurai siuen de vous
Veici qu'arribo l'ouro de se dessepara.
Lis enfant voulien plus s'enana : - « Au mens fasèsvous counèisse, pièi vous disen adessias avans que de
parti... »
Alor veson eissi dôu trac une hello damo, qu'avié 'no
raubo de la coulour dis auge de mar, escaiado d'argènt
esbrihaudant. Sa tèsto èro enciéuclado em'un frountau
de courau entre-mescla de flour, li mai finamen acoulouride que crèisson au fin founs dis abime de la mar.
Vesènt eiçb, lis enfant ié toumbèron d'à-geinoun davans
pèr l'adoura coume s'adoron li divo..... Mai elo
« Aubouras-vous... fan adoura que leu grand Diéu qu'a
,

:

fa ion cèu, la terre, li mar, e leu fib, e lis estello... Iéu,
siéu qu'une fadeto dis erso amaro... M'envau tourna-mai
lins motet palais, qu'es dins li founsour di gràndis aigo.
Em' acb li beisè sus leu front.
Lis enfant se boutèron à ploura : « Alor, vous reveiren plus, o belle fadeto?
- Si, me reveirés, se sias bèn sage e bèn oubeïssènt
à vèsti mèstre. Me mandarés vèsti gènt encaro un cop.
Dirés pas quau siéu, ni-mai co qu'avès vist. Fan que res
leu sache !

- Sardineto ! an ! adessias

!

Saren bèn brave, anas,

bèn segur !
La fadeto mountè sus uno erso que la mené bressarello
sus l'esquino d'un dôufin que cabrioulejavo aperaqui en
l'esperant.

Lis enfant en la vesènt s'aliuncha, ié jitèron de poutoun emé si maneto, tant que la visto pourtè.
Moussu e Madamo Jaquin, pamens, coumandèron d'atala souri carrosso, couchié davans, varlet darrié. Estalouira sus li couissin embouti, se faguèron mena de-vers
loir trau. Pensas ! avien tant de causo grèvo à-n-ôuteni.
- Sian eici, diguèron !
Uno voues estranjo ié faguè : - « Parlas vitamen que

siéu pressa ! »

- Erian vengu pèr parla à Sardineto, avian proun
causo à ié demanda encaro.
- Farai per elo, despachas-vous
- Eh ! bèn, nous sèmblo just que pourrian bèn, à noste
tour, coumanda coume Segnour à-n-aquéli peuplade que
souri establido dins l'encountrado enjusquo peraqui,
vers lis Aupiho.
- Acb 's tout? la voues estranjo dis.
- Tambèn, i'aurié pas grand man que nous apelèsson
Moussu leu Comte e Madamo la Coumtesso de Prouvènço

et àutri lié que souri ajougnegu dôu constat dis Aup,
apereila vers Fourcauquié !

- Oh ! oh ! à la fin, acb 's trop fort esclantiguè la
voues souloumbrouso. Es que, pèr cop d'asard, voudrias
!

pas èstre, tambèn, l'emperaire, e Pemperairis d'Arle !
Avès pas crento. - 0 Bôumianas ! Meritarias que vous

voir plus vèire la Sardineto benfasènto !

faguèsson la bramado : Ou! Ou! Ou !

l'oustau, Marte te ié seguira. Repren toun dourmi e, se

poudé se dèu trouva, car es aqui que, dins iéu, ressono
leu recor d'aquelo lumiero misteriouso que tout-d'uncop s'es espandido sus iéu e que me meno, aro, em'uno

Diéu ion vbu, te r-eviharas.... (s'arrèsto)
VIÔULANDO.

Moun paire, dequ'as? Ti man tremolon ; moun paire,
siés pas urous que fugue vengu aquéu moumen ? As pbu

que leu mège noun reüssigue ? Sarai-ti pas toujour ta
chato, urouso coume avans, envirounado de ti siuen, de
toun amour.... Laisse-me intra....
Lou RÈi.

fe pleno d'esperanço. (Rintro emé Iarto,)

EBN JAHIA.

Oh ! te fagues pas de peno, moun paire. Co que moun

mèstre alestis despièi tant de tèms reüssira. Quaucarèn
me leu dis : me sènte penetrado toute d'aquelo forço
que nouures la lumiero. Me sèmblo que deja la lumiero
a touca mis iue. Ah ! quand ausiguère aquéli paraulo de

l'estrangié, dins moun cor sentiguère ço que n'aviéu

jamai senti. Soun parla que venié de soun amo, coume
Paigo gisclo d'un sourgènt escoundu, bouté dins iéu,
cm' uno forço meravihouso d'idèio qu'avans n'aviéu
jamai couneigudo. Me parlaves, Fa 'n moumenet, de la
vitesse d'aquelo lumiero que bain à toute causo sa precisioun e es estrechamen ligado emé la calour, parai?
Lino forço ligado emé la calour dôu cor? Oh! s'es acb
qu'apelles la lumiero, ai uno vaigo pressentido qu'aujour-d'uei meme aquéu bonur me sara donna. Mai te
dèves troumpa, moun paire, l'iue n'a pas dins éu, ion
poudé de la visto, es aqui, proche dôu cor, qu'aquéu

E vaqui que tout-d'un-tèms, sourtiguè dôu trau en
boufant courue uno revoulunado de vènt-terrau, uno
tripo-de-mar becarudo e ecpetaclouso que se meteguè à li
fissa emé sis inc verdas, grand coume de ciéucle de barrichèu.

Li Jaquin manquèron mouri de l'esfrai, ausavon plus
dire que l'amo èro siéuno!

Soun bèn carrosso se tremudè en banasto, li dons
varlet en gros chambre, e li chivau en gràndi farfouiasso
que treinassèron tout dins la mar.
Alor, leu pôupre moustrous alounguè vers li Jaquin si
vue bras loungaru, fa coume de lonjo de fouit, e se meteguè à li fouita, à li fouita, e lis enmasquè'mé soun regard
fisse, e 'mé souri brassejage tant, que finalamen s'atrouvèron chanja : l'orne siguè 'n porc, e la femo uno
trueio ! Leun pôupre moustrous lis abrivè enjusquo dins
la mountagno, vounte barrulèron de jour emé de aine
coume de porc inalaut !
Quinge an après, leu drole revenguè de courre li mar,
abiha en capitàni de bastimen. Tant lèu desbarea anè
vèire sa sorre, qu'ère uno belle damisello de castèu.
Quand se siguèron fa de brassado, en se prenènt pèr
la man, li vaqui parti pèr ana vers leu trau de la ribo.

- « Sardineto, pichoto Sardineto, vounte sias ? »
Subran, emé sa raubo contour de l'auge de mar, escaiado d'argènt, la tèsto enciéuclado de courau e di flour
li mai requisto que crèisson au fin founs di gràndis aigo,
la belle fado s'enaussè esbrihaudanto.
Alor diguè au drole : - Coume sias bèu, moussu leu
capitàni de mar !
Emai vous, ma charmantouno damiseloto de castèu.
Leissas-me vous arregarda.
Pièi li poutounejè. Ah ! que sias bravet d'avé toujour
sounja à la pichoto Sardineto !
Mai devine ço que me demandas. Es-ti verai? Voudrias
bèn revèire vésti parènt?

- 0... Sardineto !..
- Eh ! bèn ! leissas-me faire ! N'agués pas pbu de en

qu'anas vèire eici !
Al.or la fado faguè signe de-vers la mar.
Subran n'en sourtiguè leu pôupre gigantas qu'avié enmasca li Jaquin !
La fado ié parlè en soubeirano : « Sabes bèn co qu'as fa.
l'a quinge an pèr m'ôubeï ?.. Lou vas ana desfaire ; fisse
emé ti gros iue verdas li dos bèsti que counèisses ; brassejo jusqu'à tant que siegon desenmascado, e que revèngon mai gènt!.. Vai!..
Au bout d'une passade de charracEsso amistadouso emé
leu capitàni e la damisello de castèu, tôuti lis adessias

fini, la fado fai un autre signau de-vers Paigo, e n'en
sourtis li dos farfouiasso atalado à la banasto, emé li
chambre couchié de davans e varlet de darrié !
A visto d'iue, la man de la fado n'en fai mai un bèl

equipage de bourgés. Lis enfant ié mountèron dedins
emé si gènt que revenien de la mountagno.
Tres jour à-de-rèng se faguè dins l'oustau de gràndi
fèsto do countentamen.

Lou capitàni estrenè'n bèu veissèu. Sus la pro i'avié
la fado enté salongo raubo e souri frountau, e escrincela en letro d'or, sus la poupo, leu noum de la bello
Sardineto !

E l'autre viage, enmenè si gènt em'éu dins li gràndis

Indo. E maridè sa sorre au pais di perlo lino, em'un

prince que s'èron fa ami.
E parlavon de longo de la pichoto Sardineto, bello fado
dis erso amare.
JAN BRUNET.

Avoust couvo, Setèmbre espelis,
Outobre ensevelis.

Lou RÈI.
Moun Diéu ! quart pèu èstre aquel estrangié? (Eimeri
intro pèr la porto dôu routas). Eimeri ?

Lou RÈI (à-n-Ebn Jahia que la vôu segui,)

Poudès coumprene ço que s'es passa eici ? Quart pbu
èstre aquel estrangié, e courir(., a fa pèr intra ansin dins
soun cor? Dequé dève pensa de souri estrambord, de
tôuti si paraulo ?

Viôulando !
V1ÔULANDO.

Erias pas digne dôu bonur que vous èro esta baia pèr
la man de vbstis enfant innoucènt.

Es dificile de counèisse pèr avauço li sentimen d'un
jouine cor e de n'en marca li counsequènci. Aurié miéus

vougu, pèr iéu, que tout eiçb arribèsse un autre moumen.

Lou RÈI
Dequé voulès dire ?

EIMERI.

Vous aduse un message, Segne (baio la letro sagelado au rèi.)

Lou RÈI.

E de quart? De Tristan ?
EIMERI.

De Tristan, Segne,
Lou RÈI (roump lou sagèu e legis.)

Courue? Dequé vese; roump leu tratat counvengu,

vbu èstre libre.

EIMERI.

EBN JAIIIA.

Soun esperit, aro, noun pbu plus trouva leu repaus
que dins leu souveni d'aquel estrangié que tèn toute sa

pensado. Cregne que moun art nous reiissigue, car,

ansin manco de foundamen. Dos iufluènci, dos aspiracioun, aro, se van crousa dins elo e coumbatran belèti
emé la memo forço pèr ategne la memo toco. Noun desespère en pieu, pamens, de moue art, mai nie laisso

Roump leu tratat.
Lou RÈI (legissènt.)

Recounèis, estranjo causo, tôuti si tort ! E se n'en
remet à iéu. Renounço à Viôulando, à ma ftho.
tA segicil.

forço mens d'esperanço. (Intro.)

BMVR - Alcazar - Marseille

�L'AIÔLI

PER MOUSSU SARCEY

Que lausa sèmpre fugue ton grand orne inmourtau,
l'engèni amistous que te benesiguè, Prouvènço, lins
Mirèio !

Souto lou titre Écrivains improvisés, leu gounfle Moussu

Au banquet qu'a clava la fèsto, es ço qu'an di, au nourn
de la Prouvènço recouneissènto, li felibre Tournas Roux
e Aguste Gautier.

Sarcey publico dins Le Petit Marseillais dôu 24 de
Setèmbre un article ounte trato de pouèto de rèn Reboul
emai Jasmin, sufis qu'an pas gausi, courue du, si braio
sus h banc de l'Universita. Sian trop jouine, dis, pèr agué
vist la causo e n'avèn belèu meme pas ausi parla, errai
pa,nens vèngue dôu Miejour. Mai dequ'èro Reboul? un
bouleng.é ; dequ'èro Jasmin? un perruquié, e fasien de

Longo-mai, divin Lamartine,

Pèr saut Michéu
Ço que i'a de plus bèu.

citacioun dôu Diciounàri.

Publicacioun d'aquésti jour
Ourdounanço de pouliço de Sant-Martin de Crau, doucumen
prouvençau de 1526, publica dins soun teste, emai acoumpagna

d'uno versioun en prouvençau mouderne pèr faire la coumparesoun, pèr M. Raimbault, cabiscôu de l'Escolo de Lerin,
15 pajo in-8° (Mount-Pelié, empr. Hamelin).

- Bourtoumiu de Sourjat à Toulouso, conte en parla de

l'Ariege, 10 pajo in-8' (Fouis, empr. Gadrat).
- Catalogue des plantes de Provence, publics pèr Il. Roux,
lou celèbre houtanisto porto-fais de Marsiho.
-QGlena dins li journau, un pau d'eici, un pau d'eila :
Dins L'Ècuo, d'Avignoun : Les félibres et la cour d'amour,
pèr E. Capeau. Emé tant d'esperit, Capèu, perdras la tèsto !

F. DL BARONCELLI.

COURRESPOUNDÈNCI MARSIHESO
Au Grand-Tiatre, davans l'Assouciacioun franceso pèr
l'avançamen di Sciènci - vengudo de Paris pèr vesita la
Prouvènço, M. Jùli-Charle Roux, deputa di Bouco-dôu-

- Dins LE PETIT

VAUCLUSIEN, d'Avignoun :

Fabricant: Fèlis EYDOUX. - MARSIHO.

Se vènd dins tôuti li bons oustau.
001

ôuferto à gràtis à ndstis abonna
Conton pertout de cana espetaclouso : eici es l'entrinamen de la sugestioun ( la visto à distànci sènso l'ajudo
dis iue; aqui lou comte-rindu ôuficiau d'uno ôuperacioun
cirourgicalo facho sènso doulour dins lois sounambulisme
o de malautié, que tôuti cresien mourtalo, garido pèr lou

Magnétisme. Nega aièr encaro, fou l«agnetisme
au-jour-d'uei es afierma pèr li saberu e tôuti volon counèisse si secrèt.
Adounc, pèr agrada à si leitour, l'Aiôli vèn de s'en-

tèndre emé lou Journal du i Iagnétisme que

parèis à Paris dons cop pèr nies e que costo dès fr. pèr

an d'abounamen. Sara iervi à gràtis en tôuti nbstis
abonna que n'en faran la demande à la Librairie du
Magnétisme, 23, rue Sainl Merr Paris, en ié jougnènt sa
quitanço d'abounamen à 'Aiôli.

Se l'autour de l'opera le Galatèio canto ansin : « Lou
vin, lou vin es un tresor divin! » es que, de-tout-segur, a
tasta lou vin de

L'OUSTAU MALAURENT

Provence, pèr A. des Millières; I dono de la court d'amour,
pèr F. Lescure.
- Dins L'HOMME DE BRONZE, d'Arle : Brinde au mignot

l'endustrio e lou coumerce de la vilo de Marsiho.
A Marsiho peréu, pèr li siuen d'un valènt ami de Lamartine, M. leu comte Oger d'Elbosc, e de M. CharleVincens,
de l'Acadèmi de Marsiho, se vèn d'auboura 'n buste au
grand pouèto que cantavo en s'embarcant pèr l'Ouriènt :

Andreloun Daudé, pèr C. Auzière.
- Dins LA SARTAN, de Marsiho : Sartanejado; Lavido e seis
engàmbi, pèr B. Artou.
- Dins Lou FELIBRIGE, de Marsiho : Lou rountavage cigalié;
Li novo felibrenco, pèr J. Monné.
- Dins LA CORNEMUSE, de Marsiho : Mi sause, pouësio de
madamo J. Gautier, emé traducioun franceso en vers pèr

Et toi, Marseille, assise aux portes de la France,
Comme pour accueillir ses hôtes dans tes eaux,
Dont le port sur ces mers, rayonnant d'espérance,
S'ouvre comme un nid d'aigle aux ailes des vaisseaux !
Où ma main presse encor plus d'une main chérie,
Où mon pied suspendu s'attache avec amour,
Reçois mes derniers vaux en quittant la patrie,
Mon premier salut au retour !

Enri Ner; Li Papalino, sonnet pèr M. Bourrelly ; La negro

segairo, pèr A. Fourès ; Sus-lou-cop, pèr A. Chansroux.
- Dins L'AVENIR D'ANTIBES: Uno letro prouvençalo, sïgnado
-Becut de l'Eissado.
- Dins LA CIGALO D'on, de Mount-Pelié : La mort d'Aguste
Fourès; Lou niouvemen felibrenc, pèr J. Fournel ; Lou sarjant

Demandas

(Aigo-ardènt de la Jamaïco, Rum, etc.)

à BOURDÈUS, Cxrriero Casemajor, 46.
Es forço (le crèire, peréu, que se l'Oustau Malaurent
aguèsse eisista, es en sain bon vin de vigne, qu'esbrihaudo dins ton got cou-ne loti rubis, que vous caufo
ton cor e vous fai petea l'esperit, que leu Bon Diéu

aurié chanja l'aigo di nbvi de Cana.
Moussu Malaurent acepto de representant dins tôuti li

vilo mounte n'a encaro ges, e se pOu dire qu'es un
plesi de faire d'afaire en'éu.
S'adreissa, pèr rensignnmen, au burèu de l'Aiôli.

Lou baile-ge-,ènt : Foleb DE BARONCELLI.

En Avignoun, empiemarié di fraire SEGUIN.

l

a himbau Xarsihé

la mai amôurouso di Pipo, en racino de

ND Y*__vUSSEUX

Muscat de Provence

bruse.

Pèr alesti toun boui-abaisso,
Abro toun fib, pren ti boulet,
Laisso de taire lard e graisso,
Vuejo ié l'ôli de Cauvet.

En vèndo en Avignoun, vers Roumanille :

E. AU VET, prouprietàri
A LANÇOUN (B. D. R.)

LI PAPALINO
Pèr Fèlis GRAS,
Erné la traducioun franceso. Pres : 4 franc.

ENCÙ DÔU BIJOUTIÉ C. RABANIT
à Paris, 14 bis, rue des Minimes
Se trovo la MEDAIO FELIRRENCO, veritablo beloio d'art, en argènt

bruni, pourtant en relèu, d'un coustat la Pervenco emé l'Estello di sèt rai, de l'autre
la Cigalo emé de mot misterious. Es un simbèu astra, un galantoun porto-bonur, que
se pôu rèn ôufri de mai requist à-n-uno damo.
La MEDAIO souleto : 6 fr. ; - mountado en espingolo : 7 fr. ; - emé
brassalet assourti, tout en argènt dôu proumié titre 1 :i fr. ; - emé cadeneto pèr
mostro, tout en argènt peréu : 1;&lt;i e 1 d fr. - e 12 sbu de mai pèr reçaupre franc
de port.
:

rAFOLT FADO EN 1876
D.J

T

L

10

1, à la carriero Grando-Saunarié, 1, en AVIGNOUN
OUSTAU BÈN COUNEIGU PÈR VÈNDRE A BON MARCAT E DE COUNFIANCO

Grando varieta de counservo de viando emé de pèis. - Counservo au
vinaigre. - Liquour de touto meno. - Entre-paus de saboun, car-salado,
bon go.

La cour

d'amour, pèr H. Bout de Charlemont.
- Dins LA RÉPUBLIQUE, de Brivo : Une cour d'amour en

Rose, a fa 'no counferènci brihanto e sustancialo sus

',u`

Pèr bugada la pourrituro
Que i'a dins la literaturo,
Ah ! Mikadèié perdriés
Toun flame ;aboun marsihés.

L'autour, M. L. Piat, qu'es un couse de Franço, de longo
toco couneigu e aprecia di roumanisant, abito Lillebonne
(Seine-Inférieure). A-n-du courre à l'empremèire se pôu demanda ton prospèctus ounte l'on trouvara, pèr mostro, de

l'innounènto, saran legi, meme à Paris, quàuquis cènts
an après l'avalimen dôu noum e de l'obro de moussu

\

SUS LA PCURNOUGRAF10

Miejour), à Mount-Pelié.

Enfin, es de crèire que l'ange et l'enfant e Maltro

M Se, u

Roux, pèr A. du Pradeix.
- Dins la Nouvelle Revue (15 de set.), Les fîtes cigalières et
fétibréennes, pèr Louis Jalld.
- Dins L'1VÉNEMFNT (21 de set.), La cour d'amour, pèr
Albert Tournier.

tôuti si courrespoundènt dins li divers parla de l'idiomo dôu
Miejour emé touto meno d'idioutisme.
L'ôubrage fourmara dous voulume, grand in-80, sus dos
coulouno, en tout e au plus pau 1000 pajo d'empressioun. Lou
pres de souscripcioun es de 12 fr. pèr voulume, au tout 24 fr.
pagable à recepcioun dôu proumié tome pareigu. Se souscriéu
à parti d'aro encô di fraire Hamelin (Empremarié centralo dôu

Pamens, tau avoua que li gènt dôu Miejour soun paciènt
pèr jamai se facha d'aquéli reguignado que d'eilamount,
sènso treva, ié mandon contro. Lou Miejour, après tout,
van au mens autant que leu Nord.
Nôsti gràndi vilo, fau dire, en s'amourrant de-longo
davans li goust, davans li modo, davans li campissado
e bourriscado de Paris, s'ameriton enjusqu'à certan
poun; que li journalisto Parisen dounon afrountadamen
de chico sus leu nas de si glôri li mai lindo..., mai,
causo que se coumpren pas, es qu'aquélis insulto fugon
recassado eici, lou capèu à la man, fugon meure publicado, espandido dins lou pople, pèr un journau apatia
coume lou Petit Marseillais - que se douno, éu, la cargo
de fourma, de pasta l'ôupinioun de la Prouvènço.

I

Montorgueil.
- Dins LA PAIX (22 de set.), Le manifeste du capoulié.
- Dins LE CoRRESPONDINT (10 de set.), L'abbé Joseph

sant la noumenclaturo de Littré, e à dre dôu mot francés

pas, es just coume pèr éli de tafia 'n parèu de boto.

ou

Bleue, pèr Raoul Cinoh.
Dins LA PROVINCE, de ?aris : La terre maire, pouèmo pèr
L. Duc.

Uno causo que mancavo, pèr ajuda lis aprendis de nosto

Reboul que couneissès pas, de Jasmin que coumprenès

Lou BO1JI-ABAISSO

Vanderem, escupi contro i felibre à l'oumbro de la Revue

lengo d'O, es un bon Diciounàri francés-prouvençau, ôufrènt
la contro-partido dôu Tresor déuFelibrige. M. L. Piat vai donna
satisfacioun à-n-aquelo desiranço. Souto leu titre Dictionnaire
français-occitanien, éu bouto souto prèsso un travai embras-

que sabon pas aquéu mestié. Pèr vous, de parla de

1P ffl

o- o------

BOULEGADISSO tROUVENÇALO

que parlas : se ié demandavon, disès, de taia 'n parèu
de boto dins un moussèu de tuer, amarien miéus avoua

ÔLI D'®ULIVO

felibrench, tradu dôu prou ençau d'A. de Gagnaud (Aidlij.
- Dins leu LYON RÉPUS:.icAiN (6 de set.) : Uno responso
saupicado, pebrado, moustirdenco, i papafard d'un moussu

- Lins leu PARIS (29 d set.) Cour d'amour, pèr Jôrgi

Se dis à prepaus di mariage que se fan en aquelo epoco.

avès un pau dôu mau, en pousquènt pas vous teni
d'escupi en passant contro Jasmin, d'aquéli gènt

Francisque.

- Dins LA VEU DE CATAIUNYA, de Barcilouno : Lo nou cicle

E 'm' acô, pèr leu bouquet, à la demando de tôuti, uno
damo a vanta l'aubado de Magali.

0 0 o- o- 0 0 o- o- o- 0 0

:

Fourès.

tradu tres cop en lengo d'O.

De soun irelus nous enlumine
Coume lis astre dins l'azur f

!

- Dins LE FÉLIIIm0R [.ATIN, de Mount-Pelié : Pèr la
neissèneo d'un nistoun, d'A Tavan ; Gastoun Fèbus, pèr A.
Fourès; Ah! si! sonnet pèl J. Roux ; analiso dôu Gulistan de
Sadi, revira dôu persan pèr L. Piat.
- Dins LA DÉPÊCHE, di Toulouso Obsèques d'Auguste
- Dins LE GRIL, de Toubuso: Souscripcioun pèr un mounumen à-n-Aguste Fourès Moun ase, sonnet de L. Cladel,

a di T. Roux, l'ancian gardian de la Camargo,
Que toun grand noum courons e pur

vers sènso que fuguèsse soun mestié. Car, pèr aquéu
bon Moussu Sarcey, emai recounèigue necito la belugo
de l'engèni, la pouésio es un mestié que s'apren coume
un autre e quau l'a pas après noun pôu èstre pouèto.
Oumèro, alor, un orne qu'avié pas après soun mestié
dins l'Univerta, dequ'èro acb ! Regardas, vous sarias
pas douta d'aquelo ! - Eh bèn, Moussu Sarcey, iéu
counèisse forço jouvènt que sabon l'ange et l'enfant e
li vers de Jasmin, (meme de jouvènt dôu Nord, errai
acb vèngue dôu Miejour), e, vès, sènso vous facha,
crese que, quand an legi vôstis article, sarien bèn en
peno de n'en dire dos rego de tèsto. E pièi, vous dirai,

Triaire, pèr E. B. ; A prepats dôu libre « Des Alpes aux Pyrénées », pèr B. Bonnet.

Rasin e bevèndo. - Sucre pèr vendémi.

Marco depausado.

M. G.-A. PALUN &amp;
PROPRIÉTAIRES

Co

AVIGNON

Erian estouna, despièi long-tèms, qu'en terro de Prouvènço, ounte noste soulèu
amaduro e sucre tant de clareto, dins li claretiero ae Dio, d'Eirago e de CastèuReinard, e de muscat tant fin dins li muscadeliero de Baumo, - i'aguèsse pas dins
leu negôci, un champagno-prouvençau. Esperavian...
Gràci à l'ounourable oustau de M. G.-A. &gt;PALUN, poudèn dire qu'esperan
plus, car tenèn. En efèt, i'atroubaren, à parti d'are, un vin ounèste, linde, amistous,
regale de noço e de festin, vin capitàni, viéu coumela poudre : fai parti lou tap
coume un canoun li boulet, finalamen vin digne d'avé pèr lusènto marco l'Estello de
la bello co.

Mai... es pas besoun de lou faire moussa
MOUSSO TOUT SO ULET.

PRES COURRÈNT
Un franc de mai pèr chasco miejo-caisso

La fiolo, carto or ................ 3 fr.

La miejo-fiolo, carto or .......... 1 fr. 75
Lou quart de fiolo, carto or ...... 1 fr.
S'ESPEDIS :
En miejo-caisso de 6 fiolo, o 12 miéji-frolo,
o mié-panié
o 24 quart de fiolo.
En caisso
de 12 fiolo, o 24 miéji-fiolo,

o parue I o 24 quart de fiolo.
En doublo caisso de 25 frolo,o 50 miéji-frolo,
En Annhln nnn,A t n O r.,.nrt Ao Rnln

Il

Il

o mié-panié.

Nôstis eipedicioun soun facho franco de
port, garou Avignoun, embalage perdu. Se
pago en Pèto à 90 jour, sènso escomte, o

bèn 15 joir 2 , . Li dre d'intrado e de
regio arregardon leu croumpaire.

A l'arritado, li fiolo dèvon èstre sougnou
samen couihado dins un endré fresaueirous.

BMVR - Alcazar - Marseille

�</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </file>
  </fileContainer>
  <collection collectionId="62">
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="272303">
                <text>BM Marseille</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="41">
            <name>Description</name>
            <description>An account of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="415109">
                <text>Collections occitanes de la Bibliothèque Municipale de Marseille</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
  </collection>
  <itemType itemTypeId="26">
    <name>Revista</name>
    <description>Item type spécifique au CIRDÒC : à privilégier</description>
    <elementContainer>
      <element elementId="127">
        <name>Région Administrative</name>
        <description/>
        <elementTextContainer>
          <elementText elementTextId="278657">
            <text>Provence-Alpes-Côte d'Azur (PACA)</text>
          </elementText>
        </elementTextContainer>
      </element>
      <element elementId="128">
        <name>Variante Idiomatique</name>
        <description/>
        <elementTextContainer>
          <elementText elementTextId="278658">
            <text>Provençal</text>
          </elementText>
        </elementTextContainer>
      </element>
      <element elementId="129">
        <name>Aire Culturelle</name>
        <description/>
        <elementTextContainer>
          <elementText elementTextId="278659">
            <text>Provence</text>
          </elementText>
        </elementTextContainer>
      </element>
      <element elementId="163">
        <name>Type de périodique</name>
        <description/>
        <elementTextContainer>
          <elementText elementTextId="444826">
            <text>Revistas  d'estudis localas = Revues d’études locales</text>
          </elementText>
        </elementTextContainer>
      </element>
    </elementContainer>
  </itemType>
  <elementSetContainer>
    <elementSet elementSetId="1">
      <name>Dublin Core</name>
      <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
      <elementContainer>
        <element elementId="50">
          <name>Title</name>
          <description>A name given to the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="278629">
              <text>L'Aiòli. - Annado 01, n°027 (Setèmbre 1891)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="86">
          <name>Alternative Title</name>
          <description>An alternative name for the resource. The distinction between titles and alternative titles is application-specific.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="278630">
              <text>L'Aiòli. - Annado 01, n°027 (Setèmbre 1891) </text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="49">
          <name>Subject</name>
          <description>The topic of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="278631">
              <text>Littérature occitane -- Périodiques</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="278632">
              <text>Provençal (dialecte) -- Périodiques</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="278633">
              <text>Littérature provençale -- Périodiques</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="41">
          <name>Description</name>
          <description>An account of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="278635">
              <text>&lt;span&gt;Vingt-septi&amp;egrave;me num&amp;eacute;ro de&amp;nbsp;&lt;/span&gt;&lt;em&gt;l'Ai&amp;ograve;li.&lt;/em&gt;</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="39">
          <name>Creator</name>
          <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="278636">
              <text>Mistral, Frédéric (1860-1914)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="48">
          <name>Source</name>
          <description>A related resource from which the described resource is derived</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="278641">
              <text>Bibliothèque de l'Alcazar, ville de Marseille. MA 8 Magasin des périodiques morts, Fol 13136</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="45">
          <name>Publisher</name>
          <description>An entity responsible for making the resource available</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="278642">
              <text>[s.n.] (Avignon)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="40">
          <name>Date</name>
          <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="278643">
              <text>1891-09-27</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="47">
          <name>Rights</name>
          <description>Information about rights held in and over the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="278644">
              <text>Domaine public/Domeni public</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="98">
          <name>License</name>
          <description>A legal document giving official permission to do something with the resource.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="278645">
              <text>Certains droits réservés</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="46">
          <name>Relation</name>
          <description>A related resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="278646">
              <text>Vignette : http://www.occitanica.eu/omeka/files/original/bce3ee0ebb3b46092f742ed79a5476ba.jpg</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="280611">
              <text>http://www.sudoc.fr/039062376</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="104">
          <name>Is Part Of</name>
          <description>A related resource in which the described resource is physically or logically included.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="278648">
              <text>&lt;a href="http://www.occitanica.eu/omeka/items/show/3755" target="_blank" rel="noopener"&gt;Acc&amp;egrave;dez &amp;agrave; la fiche corpus de&amp;nbsp;&lt;em&gt;l'Ai&amp;ograve;li&lt;/em&gt;&lt;/a&gt;</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="42">
          <name>Format</name>
          <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="278649">
              <text>application/pdf</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="278650">
              <text>1 vol. (4p.)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="44">
          <name>Language</name>
          <description>A language of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="278651">
              <text>oci</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="51">
          <name>Type</name>
          <description>The nature or genre of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="278652">
              <text>Text</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="278653">
              <text>publication en série imprimée</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="43">
          <name>Identifier</name>
          <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="278654">
              <text>http://www.occitanica.eu/omeka/items/show/4102</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="278655">
              <text>FOL13136_1891_027</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="116">
          <name>Temporal Coverage</name>
          <description>Temporal characteristics of the resource.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="278656">
              <text>18..</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="94">
          <name>Date Issued</name>
          <description>Date of formal issuance (e.g., publication) of the resource.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="285509">
              <text>2014-05-26</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="95">
          <name>Date Modified</name>
          <description>Date on which the resource was changed.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="444821">
              <text>2016-06-20</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="37">
          <name>Contributor</name>
          <description>An entity responsible for making contributions to the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="444822">
              <text>Baroncelli, Folco de (1869-1943)</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="444823">
              <text>Roumieux, Louis (1829-1894)</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="444824">
              <text>Brunet, Jean</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="444825">
              <text>Bonnefoy-Debaïs, Alfred (1855-1919)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
      </elementContainer>
    </elementSet>
    <elementSet elementSetId="8">
      <name>Occitanica</name>
      <description>Jeu de métadonnées internes a Occitanica</description>
      <elementContainer>
        <element elementId="173">
          <name>Portail</name>
          <description>Le portail dans la typologie Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="596788">
              <text>Mediatèca</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="174">
          <name>Sous-Menu</name>
          <description>Le sous-menu dans la typologie Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="596789">
              <text>Bibliotèca</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="172">
          <name>Type de Document</name>
          <description>Le type dans la typologie Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="596790">
              <text>Numéro de revue</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="182">
          <name>Catégorie</name>
          <description>La catégorie dans la typologie Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="641739">
              <text>Documents</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="171">
          <name>Contributeur</name>
          <description>Le contributeur à Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="878312">
              <text>Bibliothèques de Marseille</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
      </elementContainer>
    </elementSet>
  </elementSetContainer>
  <tagContainer>
    <tag tagId="2040">
      <name>Fulheton (premsa)=Feuilleton (presse)</name>
    </tag>
    <tag tagId="2044">
      <name>Novèlas=Nouvelles</name>
    </tag>
    <tag tagId="2046">
      <name>Poesia=Poésie</name>
    </tag>
    <tag tagId="2073">
      <name>Publicitat en occitan=Publicité en occitan</name>
    </tag>
    <tag tagId="2048">
      <name>Teatre=Théâtre</name>
    </tag>
  </tagContainer>
</item>
