<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?>
<item xmlns="http://omeka.org/schemas/omeka-xml/v5" itemId="4119" public="1" featured="0" xmlns:xsi="http://www.w3.org/2001/XMLSchema-instance" xsi:schemaLocation="http://omeka.org/schemas/omeka-xml/v5 http://omeka.org/schemas/omeka-xml/v5/omeka-xml-5-0.xsd" uri="https://www.occitanica.eu/items/show/4119?output=omeka-xml" accessDate="2026-04-07T13:48:55+02:00">
  <fileContainer>
    <file fileId="2571">
      <src>https://www.occitanica.eu/files/original/143753b3ca9a40bd0a3233959973462b.jpg</src>
      <authentication>1b5f9da2225f7e05fa07f4b19edadfc1</authentication>
    </file>
    <file fileId="139065">
      <src>https://www.occitanica.eu/files/original/9dd463fd825a7b23e8c2b12dd8dfe458.pdf</src>
      <authentication>2d8bfa02dad1dd19e9b3acbf348320e4</authentication>
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="9">
          <name>PDF Text</name>
          <description/>
          <elementContainer>
            <element elementId="175">
              <name>Text</name>
              <description/>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="631059">
                  <text>TRESENCO ANNADO, Nô 80.

DIVÈNDRE 17 DE MARS 1893

Nàutri, li bon Prouvençau,
Au sufrage universau,
Voutaren pèr l'ôli
E faren l'aiôli.

Vidoun, Vidau,

Segound la vido
Lou journau.
(Prouvèrbi di meissouniél

F. MISTRAL.

QUE VAI CREMAINT TRES FES PÈR

101ES

(7,

17, 27)

ô J
PRES DE L'ABOUNAMEN

BURÈU DE REDACIOUN

Un an ............. 10 fr.

Sièis mes ......... 5 fr. 50
Tres mes.......... 3 fr.
Estrangié.......... 12 r.
Lou numerô....... 10 centime.

E D'ABOUNAGE
Vers

FOLCÔ DE BARONCELLI,
au palais ddu Roure,
EN AVIGNOUN

dèu fabrica 'n Catalougno e que dèn, en passant li mount, paga li dre de la fourano.

LOU

TRAFE

TOGO-SON.

U TA1YWUMN
T'an touca toun tambourin, Jano,
T'an touca toun tambourinet.
Vieio cansoun.

INS la Coumessioun di Dougano, amoun^"'` daut à Paris, dèu s'atrouva quauque bon
gouapo qu'aura vougu proutegi la fabricacioun
prouvençalo de noste chichi-panpan. Car enfin
faudrié avé l'amo entravessado pèr voulé tira

l'estafo de nbsti tambourinaire, en taussant
d'un impost lou bouto-en-trin dôu pople !
Dins la tarifo douganiero, la nouvello tarifo
de la prouhibicioun, pèr la proumiero fes, en
1892, an figura li Tambourin emé li Tambour
de Basco. E sabès-ti quant n'es intra, rèn que
l'an passa, venènt de l'estrangié? 508, representant, d'après la chifro ôuficialo, uno valour
de 2.540 fr. D'autro part s'es espourta soulamen 77 tambour de Basco e tambourin.
Pamens faudrié pas se faire vièi aqui. E sus
li 508 tambourin e tambour de Basco que l'estatistico douno coume intra dins l'annado 1892,
cresèn fort que dèu i'avé lou mens 500 tambour
de Basco : pèr la resoun que lou tambourin,
loungaru, grand de formo coume es aquéu di

Prouvençau, n'es pièi couneigu qu'en Prouvènço, - e sarié, pas verai? un pau estraourdinàri que nous lou fabriquèsson à l'estrange
païs.
Èromde lahutié d'Ais, li Michèu, li Bressoun,

qu'an long-tèms tourneja lou gai chichi-panpan. Mai à-z-Ais se n'en fai plus ges. Lou
soulet lahutié que fabrique au-jour-d'uei l'estrumen prouvençau es M. Boeuf, de Marsiho,
(carriero Paradis, 115), que n'en façouno de
poulit, tôuti en nôuguié coume lis ancian,
emé lis escrinceladuro, bagueto drecho o serpentino, tôuti taiado dins l'arescle.
M. Boeuf n'en fai de tres pres : de 50, de 60
e de 75 fr. segoundli zistoun-zèst, ournamen
o troufèu que i'esculto dessus. Lou flahutet
n'es pas coumprés e se vènd à despart, encà
de M. Barthelot (Marsiho, 117, en carriero de
Roumo) : 8 fr. en bos d'ebeno e 4 fr. en bouis.
Aro, pèr reveni au doucumen ôuficiau que
menciouno l'intrado de 508 tambourin o tam-

bour de Basco en un an, acb dèu s'aplica,

cresèn, au trafé que se fai à la frountiero espagnolo : uno que lou tambour de Basco es
l'autro que dins
en grand vogo dins l'Espagno,
li Pirenèu, dins la Cerdagno subre-tout, danson
peréu au tambourin, m .i Ufl tamimurinetforço

P. S. - Perqué sian en danso, adounc es lou
cas de faire assaupre que lou COUMITAT MANTENÈIRE DÔU TAMBOURIN (crea, i'a quàuquis

an, pèr M. Ernest Couve, à l'efèt d'acouraja,
reviéuda e espandi hosto musico prouvençalo)
vèn de se recoustituï de la maniero que seguis:
Presidènt d'Ounour, F. Mistral ; Presidènt, Er-

nest Couve, - qu'abit.o aro en vilo d'Ais ; --

Après tau jujamen, i'a plus que de legi l'obro belugue
jante dôu majourau de Fourcauquié. Plauchud, dins sa
nouvello dôu Diamant de Sant-Maime, a trouva lou biais

de rejougne tôuti li risènt païsage de soun ourizount
aupen, li tradicioun e lis usanço de soun gai Fourcauqueirés, la bounoumié e leu lengage dôu pople que
l'abito. Ve-n'eici un escapouloun :
Ah ! qu'èro gènto la cacoio
Dôu noble comte Berenguié ;
N'èro pas besoun de beloio,
Nimai de relusènt coulié,
Pèr la faire. la pu pourié
D'aquelo terre de Prouvènço
Ounte es tant bello la jouvènço.

Avié 'ne taio facho au tour,
Lei man, lei pèd d'une meinado
E de soun sen la bessounado
Te fasié tresana d'amour
Tout lou bèu jouvènt de la court.

Vice-Presidènt, F. Vidal, de-z-Ais, e B. Camoin,

d'Aubagno ; Secretàri, A. Barthélemy, d'Aubagno, e E. Aude, de-z-Ais; Tresourié, P. Cayol,
en Aubagno, e M. Ollivier, proufessour à l'Escolo Naciounalo de musico de-z-Ais.

Vesès couine acb 's galantoun e coume s'envai à la
lèsto. Lou Diamant de Sant-31aime, emé la traducioun
franceso, formo un bèu libre in-8°, de 283 pajo, estampa
sus papié de lùssi pèr A. Crest, « esquichaire de l'Atenèu »

IDA 01) aÀ Àa(T D
PÈR EUGÈNI PLAUCHUD.

Veici un nouvèu pouèmo prouvençau en VII tant,
que vèn mai d'enrichi nosto literaturo. Lou Diamant de
Sant-Maime es la princesso Beatris, fiho dôu Comte de
Prouvènço Ramoun-Berenguié lou Grand, aquéu que
maridè si quatre fiho à quatre rèi : Margarido à sant
Louis de Franço, Alienor à-n-Enri d'Anglo-Terro, Sancho
à Richard de Cournouaio, Beatris à Carle d'Anjou.

Beatris, qu'èro la plus jouino, èro nascudo, dison,
coume peréu si sorre, au castèu de Sant-Maime qu'es tout
près de Fourcauquié. « Acb fugué, dis M. de Berluc dins
l'avans-prepaus dôu pouèmo, l'ouro meravihouso, l'ouro
uni do, l'ouro courto, ai ! las ! de nosto istbri. Dins lou cèu

clar de la patrio prouvençalo, l'estello di Sèt Rai dardaiavo, lindo e flamejanto, sus Sant-Maime e sa tourre di
sèt paret. A sa lusour, li prince venien, dôu taire dôu
soulèu e dôu caire de l'embrum, pèr caligna l'eiretiero
.de Prouvènço. E Berenguié, alor, pantaiè soun fièr pantai,

de marida sa cacoio au Comte de Toulouso.... Mai la
mort, avans-ouro, couchè Berenguié dins lou Gros, e'm' éu
s'amoussè pèr long-tèms l'estello de nosto raço. Beilèron

la pauro coumtessino à-n-un anjouvin, estrangié à nosto
roumanita, à nbsti coustumo poupulàri, au parladis de

nouvèu vassau. Li troubaire cridèron soun esfrai.
Entre-veguèron dins l'aveni la perdo di franqueso, la
destrucioun dis assemblado dôu pople, l'avilimen de sa
lengo dindanto e melicouso. Au mitan d'aquéu desaire,
si

un gavot assajè de sauva la princesso, emai lou païs. Lis
istourian an fa lou silènci aqui-subre. Mai uno tradicioun

aupenco (Matiéu Paris l'a reculido) nous apren qu'un
paure segnouret - qu'avié ges d'autro fourtuno que soun
amour pèr Beatris, s'asardè à la rauba. Aguèsse reüssi
dins soun audacious raubatbri, li destin de la Prouvènço
èron chanja. Es daumage que Matiéu Paris nous digue
ni soun noum ni soun endré. Mai ço que lou crounicaire

nous a escoundu, lou pouèto l'a destrauca dins sa fesgoundo imaginacioun. A basti, lou Plauchud, sus li
quatre rego dôu Paris, un pouèmo estacant, tèndre,
patriouti, ounte la Prouvènço reviéu dins si darrié jour
de glbri e si proumié jour de lagno.
Lou cantaire a sachu, dins un raconte plen d'amonrôusi
cansoun, nous moustra, à constat d'un piés que desbordo

de sentimen, tout l'envanc, touto l'ardidesso di vièi
fasèire de serventés. Diriéu voulountié que soun pouèmo

à Fourcauquié. Sèt foutougravaduro mai que bèn avengudo acoumpagnon lou tout. Fai gau de vèire. Digas-ié,
à-n-aquéli que douton de nosto Reneissènço, que n'en
fagon autant, e de countùni, e toujour que mai nouvèu
e que plus pur, courre au canoun de la bouto!
F. M.

Lou Pache de Bartello
I'a 'n rondelet de vièi que tènon si sesiho à la Font de
Nimes, aquelo superbo permenado que fai l'amiracioun
dis estrangié. Soun galoi e bon vivènt e se fan pas de
marrit sang. D'aqueste tèms, cercon lis endré li mai à
la calo, e aqui, n'en tonton de tôuti li merço e s'escacalasson que-noun-sai.
Un d'aquésti jour passa me i'anère passeja e, li devistère en trin de cacaleja. M'aprouchère d'éli pèr escouta
ço que se disié. Parlavon de soun age. L'un disié : « N'ai
setanto-cinq » ; l'autre : « Mange dins mi setanto-vuei »
un autre : « Rase li quatre-vint ».

- Dequ'es acô ? fai lou grand Bartello, un bèu vièi
qu'a encaro bon pèd, bon iue ; à respèt de iéu, sias encaro de barbèu, car vau fini mi quatre-vint-nbu !
- Eh! bèn ! ié fai Brulo-Blad, un racho de la bono, siés
de la classo e pos te tène preste. As pas pbu de la Camardo ?...

- Iéu, pbu de la Camarde ! Ah! de segur, nàni !... Ai fa
pache em' elo e m'a aproumés qu'arribariéu à la centeno.
- Donne l'as visto ?...

- 0, e l'a pas long-tèms. Darrieramen m'atroubave à
moun maset d'en Calignié : veniéu de dejuna e n'en tubave
uno, bèn à la calo, quand vese veni uno grand damo vestido de negre e qu'avié que la pèu e lis os. Caminavo em'
un brut de clinqueto. Me faguè pbu en aquéu moumen.

La prègue d'intra dins leu maset pèr se repausa e se
refresca 'n brisoun. Voulié pas, d'abord, mai à forço de
la prega, intrè e s'assetè. lé servisse uno tasse de bon
cafè, em' un flacoun d'aigo-ardènt, que coupavo la moustachu. Turtan e bevèn pièi un det de requiqui. Avié pas
de façoun coume tout leu mounde, acô m'entrigavo e vou-

liéu saupre en quau aviéu l'ounour de parla. Lou deviné
e me fai à brulo-perpoun : « Siéu la Mort ! agues pas pbu ;

me las l'efèt d'èstre un bon garçoun e se pode faire
quicon pèr tu, de grand cor leu farai.
« Vène d'encb d'un de ti vesin, e leu paure, tre me vèire,

s'es estavani, crese pas que n'en revèngue ; mai tu siée

BMVR - Alcazar - Marseille

�ti

L'AIOLI

2

- Aloi-, vènes d'encb dôu Pounchu.
- Eto, e crese que d'aquesto ouro a fini.
- Pecaire! faguère tout destrassouna, i'avié long-tèms
que rebalavo. Diéu ague soun amo !...

- An! dan, digo-me ço que pole faire pèr tu ?..
- Eh ! bèn, perqué sias tant borio, n'ai quatre-vint nbu
e voudriéu bèn fini la centeno : ansindo veiriéu establi
mi pichots-enfant, acb me farié forço plesi.
- Acb's entendu, te l'acorde !...
- Mai se voulias nie Ion bouta pèr escri, n'en sariéu
que plus segur e auriéu un titre que me servirié cri cas
de malastre.

- Vole bèn te coumplaire, mai saupras que ma paraulo sufis. As de papié, de plumo, d'encro ? Baio-me lèu

tout ço que fau, despachen-nous, car siéu pressado. Em'acb, vau cerca tout ço que falié e subre uno fueio
de papié marca, que m'avié counta bèu Bouge sbu, redegissèn e signan ton pache. Pièi, acb fa, s'esvaliguè
coume un fum.
Vaqui perqué siéu tranquile e ai pas pbu de la Camardo. Ai vounge an davans iéu, e d'eici en-lai passara d'aigo
au Rose. Ai fa faire ma caisso ; au founs, l'ai garnido de

coupèu, e i pèd, i'ai mes un couissin de coupèu di plus
fin. - E pèr-dequé? fan tôuti... - Pèr-dequé?... Dôumaci
ai d'agacin, e quand lis enterraire m'empourtaran, se
me baloton, sentirai ges de doulour, vaqui perqué. Sabès se s'escacalassavon nbsti vièi en amirant loti
sang-fla de Mèste Bartello; fasien vèire soun darrié
queissau.

- Chut, escoutas-me, ai pas fini. Quand la darriero
ouro pèr iéu sara vengudo, sana pèr la vèio de Nouvè....
dins vounge an ; escurarai ma counsciènci, pièi envipourra de touto ma famiho, après agué esquiha un bon
grun de vin kiue, m'enanarai tranquile coume Batisto.
- Eh ! bèn, aquelo tubo, faguè mèste Pintard, un de

si coulègo, acb's bèn tiéune, siés toujour Ion meme e
mouriras jalnai de ta vido! Quento uno ! E de rire, n'en vos n'en vaqui ; se nousavon.
Mai iéu que vous raconte ço qu'ai entendu, vous garantisse pas que Bartello arribe à la centeno sèns destourbe.
TOURNIQUET.

LA RSO DE SANT J(1CTSÈ

Au proumié manescau que trouvé sus la routo - faguè, dison, ferra soun ase d'à-rebous. E li bourrèu,
aquéli darut, engana pèr la ferraduro, prenguèron ton
camin countràri.
J. GOUNPOUN.

IC

MANDADIS E ADIÉU DÔU CAPOULIÉ A A. MICHÈU.

filousoufio de galoi cambarado retrasié bounamen à la
de Béranger. Mai la noto esmougudo ié defautavo pas, à
provo la cansoun, tant couneigudo di felibre, que publican eici après.

vènço.

Veici Ion discours prounouncia, subre la toumbo de
Michèu, pèr M. Paulin Guisol, cabiscôu atuau di Félibre de la Mar :
Anfos Michèu, que ié disian nàutri sis ami leu pouèto
dôu Flasquet - s'es pas esta un di sèt apoustôli de FontSegugno, es esta, pèr leu mens, un di disciple li plus
vesin dôu cenacle ounte la bono paraulo de l'evangèli
felibren s'es espandido, que l'a estendudo, e que, pièi,
a espargido à soun tour pertout ouate a treva.
Es ansin qu'à Carpentras, à Mourmeiroun, soun pais

Uno auro de mort passo sus loti Felibrige. Vuei es ton
Gros de noste ami Anfos Michèu que se duerb. Lou felibre

galoi, Ion cansounié calignarèu, leu saberu, Ion dons
filousofe que sabié que rire, ama e canta - soun li tres
douri que Diéu baio à l'orne ju:te, - nous a leissa! Es
mort ! Souri amo adeja, emé l'amo de Vergéli e de Dante,

trèvo lis Aliscamp, sereno, risènto e clarejanto courre
quand trevavo enié nautre aqueste paradis de ProuPaure ami ! Urous pouèto ! A travès li lagremo de mis
iue te revese, noun li man jouncho entre li quatre post,
mai viéu e cantant e tau que siés retra sus la proumiero
pajo de toun Flasquet. E es ansin que te reveiren ton jour
que faren ensèn la grande felibrejado dins la lumenouso
ciéuta dis amo !
Felibre, adiéu !

U

Venèn de perdre mai un de nèsti pouèto li mai ama e
poupulàri,lou cansounié Anfos Michèu (Alphonse Michel),
un majourau dôu Felibrige.
Michèu, nascu à Mourmeiroun en 1837, es mort, aquest

13 de mars, à Marsiho - ounte èro juge de pas. Avié
donna, en 1870, un recuei de cansoun prouvençalo, Lou
flasquet de Mèste Miquèu (Ate, empr. Jean), que se soun
abord cantado, subre-tout quand l'autour demouravo en

Eiguiero, ounte èro secretàri de la coumuno e mounte
ourganisavo de fèsto de tout biais. D'aqui fuguè nouma

Èr: Le cabaret.
Siéu nascu dins uno bourgado
Qu'es mente au pèd déu Mount Ventour,

E que, sus la roco empegado,
N'a que de colo à soun entour.
Aqui leu printèms de moun age
Couine un fiéu d'or s'es debana:
Ié tournarai dins moun vilage.
Vèire leu nis ouate siéu na,

nauau, se soun espeli si prournié cant tant fin,tant risoulié,
à la Prouvènço, à souri cèu, à si bèlli fiho, em' i bèlli taulejado. Tout acb a fourma 'n libre de cansoun, lèu abena,
mai qu'a subre-viscu e que subre-viéura de-segur à soun

autour ; car aquéu libre es l'espressioun de nosto naturo

prouvençalo, de noste brinde reviha, de nosto umour

Lou nis galant ounte siée na.

galoio. Aquéli cansoun, veritàbli perlo, saran sèmpre Ion
soulas e la joio de tout bon prouvençau !
Mai que faudrié pas dire, de l'envanc de noste ami, de
soun esperit de devouamen e de proupagando pèr nosto

Tout pichounet, subre lis iero
Is escoundaio=jougavian;

Un pau plus tard, dins la ribiero,
Li cambo nuso, gafavian;
A cha parèu dins li bouscage
Anavian pièi nous permena...
Ié tournarai dins moun vilage
Vèire loti nis ounte siéu na,
Lou nis galant ouate siéu na.

toco ?

Vesès-lon tout d'abord en Eiguiero ounte avié planta l'Estello, ounte envirôutade l'estimo e la counfianço publico,
Ion pople, coume dins l'ancian tèms, Ion prepauso au Gou-

vernamen pèr Juge de pas d'aquéu cantoun, e Ion Gouvernamen ton noumo. Es aqui que, partejant soun tèms
entre li devé de sa cargo de juge e l'estùdi - qu'es esta
Ion biais de touto sa vido - enauro un mounumen de
recouneissènço envers si nouvèu counciéutadan e leu Felibrige, en alestissènt li matèri que i'an servi pèr soun
libre saberous : l'Istiri de la vilo d'Eiguiero, touto escricho en lengo prouvençalo, cap-d'ohro d'erudicioun, de
goust e de sciènci istouriougrafico.
Pièi, quito li bord de Durènço, e vai à-de-rèng, en
perseguènt emé destincioun sa carriero de magistrat, à
Faiènço, Lorgo, Puget-Tenié e Draguignan, ounte, per-

Pièi di felibre de Prouvènço
Ausère aqui leu prournié cant.
Cant de bonur, de reneissènço,
Pèr moun cor jouine erias toucant!
A toua aflat, divin lengage,
Quant de pantai l'ai degruna!
Ié tournarai dins moun vilage,
Vèire Ion nis ounte siéu na,
Lou nis galant ouate siéu na.

foundo d'Escolo flourissènto, adus à la causo un grand
noumbre d'afouga de la Revoulucioun roumano - qu'an
fourmapèr seguido de generacioun d'abiho trasènt, en un
mèu aboundous, l'eigagno la plus fino de l'esperit prou-

Couine la floue de la pradello
Se duerb i rai dbu taud soulèu,
Ansin moun amo sounjarello
I bais d'Amour se durbè lèu.
Aro ouate soun, Amour voulage,
Téuti li bais que m'as douna?
Ié tournarai dins moun vilage,
Vèire Ion nis ounte siéu na,
Lou nis galant ouate siéu na.

vençau.

Enfin, à Marsiho, ounte, despièi quàuquis an à peno,
es vengu definitivanien abourda, l'Escolo (le la Mar se
faguè ounour e devé de ié semonndre Ion gouvèr de la
banco e dis grange, qu'a mena, se pôu dire, em'un gàubi
e un sucés en qu cadun a rendu ôumage. Entandôumens
Ion felibre metié sa man en de recerco longo e paciènto,
sus lis usage loucau e publicavo soun darrié libre : «Les
traces du paganisme en Provence », couronna l'an passa
pèr leu Menistre de l'Estrucioun publico. Es au mitan
d'aquelo vido de travai e d'estùdi e de paciènci d'ange,
que trouvavo encaro de bon moumen à counsacra à l'amista, à se rèndre dins nbstis acamp e nbsti felibrejado,
ouate mancavo jamai de nous debana tant de galant vers
e de nous canta si cansoun tant galoio !
Eh ! bèn ! aquel ami, en pleno forço, en pleno santa,
en pleno sabo, un man dôu tron nous l'a amaga dins tres

Pèr saut Laurèns, qu'es poste voto,
Ère toujour leu bouto-en-trin;
Ère de tôuti li riboto ;
Cantave tôuti li refrin :
Car pèr Il vol, Il rouinavage,
Ère segur toit niai fenat...
Ié tournarai dins moun vilage,
Vèire leu nis ouate siéa na,
Lou nis galant ounte siéu na.

jour !

E voulès pas que nbsti peitrino gounflejon, en agnest
moumen ounte la terro vai nous prene un de nôsti fraire,
un di mèstre li mai ama de nosto Escolo e dôu Felibrige
tout entié?
Ah ! paure ami, nous laisses ansin, sus aquesto terro

Ié tournarai ! de nia jouvènço
Pantai, cansoun, amour, plesi,
Ié sarés plus qu'en souvenènço,
Car, bèu passai, siés deglesi !
Avans de faire loti grand viage,
Vole pamens me i'entourna :
Vole mouri dins meurs vilage,
Dins ton bèu nis ouate siéu na,
Lou nis galant ounte siéu na.

d'amarun, tu que jouïsses aro dôu repaus e de la re-

coumpènso de l'orne de cor, de l'orne bon, en esperant
d'ana un jour, bèn lèu bessai, emé tu nous assèire à la
divino taulo amount de Santo-Estello !

A. MICHEL.

juge de pas en divers pais, pièi à Marsiho ounte a fini.

FUIETOUN DE L'AI®LI

40

LI MEMÔRI DUN GNARRO

- Vaquito un blad, reprenié leu paire Jbu, que buto
dins l'achanerimen ; es lasso aquelo terro ; crese que,

un noun-sai de grand, de bèu, de dous, que nous aubouravo dins la vido, ansin qu'un perfum dins un tèmple.
Pensas s'adonne, en rintrant dins la cousino, ma visto
e ma pensado, entre la mestresso e la tanto, anavon faire
un galant Domine vobis à moun perpinsoun de Jou-

joio estranjo :

leto !

l'an que vèn, farian pas mau de la faire trescampa. Que
n'en dises, Brisquimi ? Tout-d'un-tèms s'aplantavo, e, pas-pulèu, dins uno

leu bèn vèire... Vène te metre aqui, ve, aqui davans

- Tè, Brisquimi, fasié la mestresso, lis orne n'an bèn
pèr uno ouro avans d'arriba ; sariés brave, en esperant
quevèngon, d'ana'mé Jouleto faire uno acampado d'erbo

Em' acb Ion paire Jbu nie viravo à sa visto, pausavo
uno man sus moun espalo, enterin que de l'autro, en
aloungant Ion bras dins la direicioun dôu mas de Labordo, me moustravo de grand panouioun d'aubre en
arcounsèu 'mé de nivo blanc e rouge, qu'avien l'èr de ié
jouga dintre à descargo-barrau.
- Creses, moun ami, que Diéu, emé lis iue que nous
a plaça au front, nous lai vèire de poulidi causo ? Oh
qu'acb 's bèu! regardo, qu'acb 's bèu, moun enfant,

aqui, l'un contro l'autre, es que sabe ço que nous disian
pas ! Madamisello, curiouso en tout coume un rai de
soulèu d'abriéu, voulié tout saupre : ounte erian ana, ço
que i'avian fa, ço que soun paire m'avié di e counta en
camin. Falié tout ié dire, ié rèn escoundre e, se tastounejave, que me faguèsse un pau tira l'auriho, Madamisello se fachavo, prenié soun pichot mourre de mounèu,
s'escartavo de quàuqui pas de iéu, em' acô, pièi, d'un

- Regardo, Brisquimi, regardo s'aquéu païsage es

bèu !... Mai siés pas bèn plaça ; d'aquéu biais, podes pas

ffle1 mbi (seguido).
Tambèn, quand me disié, ton mèstre : « An, Brisquimi, sian gaire preissa pèr lis obro de la terro : pren
aquelo palo, vai, iéu vau querre moun fusiéu e nous
enanaren tôuti dons faire uno virado is agarrat », queto
joio èro la miéuno ! Partian, li chin japavon ; la mestresso, Jouleto errai la tanto, plantado tôuti tres sus leu
lindau, nous espinchavon nous aliuncha.
E 'n routo :

- Siés bèn un pau moun Brisquimi, parai ? - me

fasié Mèste Jbu. E pièi : - Ah ! que vos ? Ai gens de fiéu,
siés l'enfant de moun ami, Ion paire Boutignan te gasto
e, ma fisto, iéu vole faire couine éu, tè !... D'autant-mai
que siés brave ; oh ! s'ères pas brave, sabes ? Metrian
pas long-tèms cuecho ensèmble : boudiéu ! qu'acb sarié

lèu fa ! Mai, hasto, Ion siés, e alor cousèn dôu meme
levame. Coumprenes, Brisquimi? Quénti rouito deviéu avé ! ausave pas ton regarda,
tant ère counfus.

FÈLIS GRAS.

IÉ TOURNARAI

tout, semeno à plen de man Ion Bran dbu Felibrige,

Quand la Santo Famiho se levè de davans, pèr fugi li
bourrèu dôu rèi Erode, sabès qu'anèron en Egito em' un
brave pichot ase que ié disien Blanquet. Mai li sôudard
li secutavon, en seguissènt de liuen li peiado de l'ase.
Alor que faguè sant Jôusè ?

ANFOS

Michèu a publica tambèn en 1883, uno Istôri de la vilo
d'Eiguiero (Draguignan, empr. Latil, 476 pajo in-8°1 que,
dins la partido istourico, es co que s'es proudu en lengo
prouvençalo de mai counsiderable despièi la reneissènço.
Enfin ère esta Couronna, i darrié Jo Flourau de Scèus,
pèr un travai francés entitula Des traces laissées par le
paganisme dans le midi de la France et plus particulièrement en Provence (Marsiho, empr. Sauvion).
Michèu proucedissié, en prouvençau, de Castil-Blaze.
Claro, puro e classico, sa lengo avié de sabourun ; e sa

iéu... -

regardo ! En aquéu moumen li nivo engauta pèr li rai dôu

soulèu, basissien en s;, virouiant dins de : « feu 1 fou 1 »
d'or e d'argènt, d'encre e de nèu, que d'à cha-pau s'espelagnavon en mascoutant ton blu; l'azur dôu grand encastre.
La paraulo entousiasmado dôu mèstre, davans aquélis
efèt meravihous dôu cèu, m'esmouvié, me trasié dins li
tramble d'uno fèbre touto de benuranço.
E nous enrevenian au mas, la tèsto en l'èr sont l'uscle
dôu soulèu, Ion cor aut tans l'estimo, l'amo bressado pèr

pèr li lapin. Es en courrènt que ié partian, acampa d'erbo

;

e

biais fougnaire

- Eh ! bèn, tant-miés, la l n'aviéu pres pèr tu, mai
bord que siés tara marrit, n'auras pas gens, de mi

nose ! -

Tout en disènt, li fasié canta dins la pèchi de sa raubo,
n'en cachavo, n'en manjavo, me n'en jitavo li cruvèu sus

la tèsto, d'aqui que ié courreguèsse après, que l'agantèsse, que i'aguèsse rauba de si nose !
Que de passariho, que de figo, que d'avelano, que de
ginjourlo, que d'amelo e que de sorbo ai manja d'aquéu
biais !

BMVR - Alcazar - Marseille

�3

L'AIOLi
1

Osco !

veici uno primour dôu renoumena pintre de

marine prouvençalo, Pau Seignon. Sian urous de l'dufri
à nùsti leitour.
AU DOUTER NIAURIN, IVIOUN VII Ail

As bello dire, as bello faire

E, mau-grat tôuti ii resoun,
Rèsto pas mens verai, troubaire,
Que l'amour a qu'uno sesoun.

Avère mié siècle sus la tèsto,

Se fai tèms d'arramba lou port.
Sian en routo; ôubliden pas l'ouro !
Es bèn liuen noste fres matin,
Car deja la vesprado plouro
En enneblant tout lou camin.
Aquelo belugo darriero
Que cresès èstre un fié nourri,
N'es plus que la co de la tiero,
Passido avans d'avé Houri.

0unte lou cor dèu s'arresta,
Quand la pauro amo enfrejoulido
A perdu sa bello clarta.
Pensen plus i poutounejado
Que pèr se rapela lou tèms
Ounte avian la gauto enflourado
Pèr lou gai soulèu dôu printèms.
PAU SEIGNON.

quest an, pèr lou soustra de l'emicicle. La remountacioun di gradin, qu'es menado batènt pèr M. Fèlis Bouger,

l'abile entre-prenour, souto la direicioun dôu sabènt architèite dôu Menistèri di Bèus-Art M. Fèlis Fo.rmigé, sara,

nous dison, acabado enjusquo au proumié cengle vers la
fin déu mes de jun.
EIRAGO. - M. Isidor Gilles, l'audacious renouvelaire

de l'arqueoulougio prouvençalo, vèn de bouta souto
prèsso l'ôubrage que veici : Le pays d'Arles en ses trois
tribus saliennes, les Avatiques, les Désuviates et les Anatiles,
contenant depuis les siècles les plus reculés l'histoire celti-

que, phénicienne, grecque, romaine et l'introduction du
christianisme, suivie d'une notice sur l'occupation arabe, sur
les incursions des Normands. le nom et l'histoire des locali-

sés de chaque tribu par ordre alphabétique, d'après

les

textes, les monuments et les poteries de chaque nation (Paris, libr. Thorin).

Après aquéu travai subre lis Avatique, li Desuviat e
lis Anatéli, l'engenious eiraguen nous proumet la publicacioun analogo dôu Païs d'Ais, pièi dôu Pais de Marsiho.

- S'ourganiso, sabès que? uno Espousi-

cioun Naciounalo e Internaciounalo sus leu Prat de BèuCaire, per aquésti mes de jun, de juliet e d'avoust. Eh !

- Te n'en fau rèn quinca, Brisquimi, me disic en clinant sa poulido testeto sus l'espalo, loir diras pas en
degun que te donne de tout acb, salies ? que se jamai
n'en parlaves, sarian plus ami. Oh !

bello innoucènci d'age ! Couine se soun paire, sa

maire, la tanto errai téuti

li

dôu mas lou vesien pas,

vous lou demande ?

Lou vèspre, en tamisant, tiro tu, tiro iéu, nous chi-

coutavian : « Vas trop vite ! Es pas iéu, es tu ! Digo-lou
mai, tè ! » E li pessu de farino s'empegavon sus ma taro,

e li pougnado de bren voulastrejavon sus sa tèsto

papié foui clins uno mansarde dôu Louvre.
- M. Sextius Michel, l'amable presidAnt di felibre de
Paris, l'autour dôu recuei prouvençau Long (Mu, Rose e de
la iIor, vèn de faire cinq-sbu à la muso franceso dins un
voulume tout fres qu'a noum Aurores et couchants (libr.
Flammarion). Faudra pas n'i'en voulé d'acb : quand sias,

un councours, noun poudran councourre que dins l'Eicelènci; e téuti li councurrènt d'aquelo divisioun saran
en foro de la Segoundo e de la divisioun de Duù. - Pèr
Group, s'agis d'ùni sèt toucaire.
Noutas bèn que li moussèu, un soulet pèr cadun, noua
déurran depassa cinq minute.
Se mande la counsentido, avans bon lié de juliet, à M.
J. Pourcin. proufessour de galoubet, carriero Anciano-

AURENJO. - Li representacioun dounado au Cièri pèr
lou Tiatre Francés, souto l'aflat di Felibre e Cigalié de
Paris, aquelo subre-tout d'Edipe-Rèi ounte Mounet-Sully
reviscoulè loir dramo antique, an vaugu à nosto vilo la
restauracioun, i Près de I'Estat, de noste Tiatre Rouman.
40,000 fr. se ié soun emplega deja pèr refaire li barreau.
Autri 40,000 fr. vènon d'estre alouga, sus loir buget d'a-

'

ARLE. - Lou direitour dis Areno de Turin, qu'ère
vengu 'n Camargo pèr trata'mé li divers prouprietàri de
bouvino au sujèt di course de bibu que van s'ourganisa'n
Itàli, a fa pache em' aquéli de la manado de l'Estournèu,

...................

Vèn un moumen, dins nosto vido,

BÈU-CAIRE.

Tant que leu sentimen patriouti de laprouvinço, emé la
vido e l'atiranço que n'en sarien loti resultat, sara pas renascu au soufle dôu federalisme.Paris, courre vesès, eiretara toujour de tout-e tout se i'amoulounara d'aqui-qu'un
jour un cataclisme aprefoundigue clins qu'un cop tôuti

MM. Viret e C'é, qu'es de tarascounen.
Ais. - Voulènt alusenti li fèsto cigaliero, emai
l'acamp à-z-Ais, aqueste mes d'avoust, de la Mantenènço
de Prouvèneo, la Municipalita s'es dicho de faire un nonvèu councours pèr l'estrumen naciounau, bon tambourin.
Vès-eici la targo artistico :
Divisioun d'Eicelènci.
Proumié pres. Medaio de vermèi e............ 60 fr.
Segound pres. Galoubet. d'ounour e............ 25 fr.
Segoundo divisioun.
Proumié pres. Medaio d'argènt e .............. 40 fr.
Segound pres. Masseto d'ounoùr e ............. 20 fr.
Tresen pres. Medaio d'argènt.
Divisioun de Duô.
Prournié pres. Dos Medaio e
40 fr.
Segound pres. Dos Medaio e .................. 20 fr.
Divisioun de Group.
Proumié pres. Joio d'art (pèr bon capoulié) e... 100 fr.
50 fr.
Segound pres. Joio d'art (pèr loir capoulié) e...
Li tambourinaire qu'an agir deja leu proumié pres dins

Passa lou saut, passa la fèsto,
Res pàu ressuscita li mort :

de febrié 1893.

capoun de bon goi ! Es que nosto anciano fiero n'èro pas
uno, eéo, d'espousicioun universalo ! Pèr-dequé vuei la
refarian pas? S'es parla meure d'un councours literàri en
dos lengo (prouvençau e francés). S'acb vai, n'en pourgiren ion detai un autre cop.

!

D'àutri cop, à l'ouro que, dins la vihado, escoutave

tranquilamen charra lis orne, s'adusié sus la pouncho di
pèd, me prenié pèr lis espalo, e pièi, en me butant planplan :

- Anen, moussu Brisquimi, m'an di que iuei sias pas
esta mai brave que ço que fau : pèr vosto penitènci, arias

eilai sus la banqueto, au constat de ma maire e que
fugués pas sage... em' acb veirés ! -

M'assetave sus la banqueto, elo venié'mé soun escagno

de lano à la man s'assèire sus uno cadiero en fàci, me
fasié estira li bras ; mai quouro vofflhé nie plaça l'escagno
i pougnet, escartave li bras d'art en bas, en li fasènt
jouga peréu ourizountalamen, de biais que si man fasien
qu'ana-veni pèr courre après li miéuno.
De fes, eicù la despacientavo e alor Madamisello se
boutavo à crida :
- Vès, ma maire, las ès fou fini que me vèn en ùdi ! La maire risié, loir paire risié, e ris:an tôuti. I'avié
qu'elo que bsquejavo de noun pousqué m'aganta li bras.

Madaleno, 1, à-z-Ais.
Li Mèmbre de la C,oumessioun d'ourganisacioun,
F. VIDAL, cabiscbu de l'Escolo de Lar ; E.

CouvE, presidént dôu Coumitat mante-

nèire dôu Tambourin ; L. OLLIVIER,proufessour à l'Escolo Naciounalo de Musico.

MARSIHO. - Un di mai garru troubaire de l'escolo
marsiheso, Pèire Bertas, vai publica, souto leu titre
PIERROT BADAIO, un pouémo prouvençau en dialogue,

emé la traducioun franceso - e uno prefàci de Pau Guigou. Se ié souscriéu à parti d'aro encb de M. Sauvion,
empremèire à Marsiho, 11, carriero de la Pas. Lou pres
de l'eisemplàri, sus papié ten, es de 5 fr. ; - e sus papié
d'Oulando, pourtant ion noum dôu souscrivèire e numerouta, 20 fr.
Pèire Bertas, dins soun pouèmo Li sèt sauine d'Amour

(1887), s'èro mes eu proumiero plaça dintre li cantaire
amourous. Vai èstre aro interessant de l'ausi galeja dins
sa nouvelle maniero.
- Vèn de mouri un escrivan, M. Maurise Bouquet,
qu'avié donna, soute leu titre La Provence amoureuse,
quàuqui pichot rouman, entre autre un nouma Phanette
(Marsiho, libr. Camoin, 1866). Avié 62 an ; èro ton fraire

nbsti tresor d'art. Pèr acb dequé fau? un pichet fib de

courre éu, leu plus ancian de nôsti Maire de Paris, es
pas marrit de faire vèire que, se falié canta francés,
tambèn saubrian leva lengo.

BRÈU DE COURBE8POUNDÈNCI
A prepaus de l'articulet qu'avèn publica l'autre fes au raport clou Counsèu de Gèmo sus l'afaire di tranvai, Ion coulègo

Marin, - que fai tripet-pelôri amoundaut dins leu Journal,
- nous a manda aquesto gisclado :
An bèn parla, lei Gemenen,an parla en franc prouvençau,
e dèu èstre aquéu bougre de Larioun, loti secretàri de la
Coumuno, qu'a fa leu papié. Soulamen, fau ion dire, se va
poudès, qu'à Gèmo s'escriéu pas « proucès-verbau » mai,
ço qu'es bèn mai grana, « proucès-barbau ».
Sabès, lei Martegau ? quand leu prudome vai parla, n'a
un que dis : « Toute barbo cale ! » Ansin à Gèmo : aquéu

qu'es pessuga en trin de gafouia clins leu semenat, regardo que la barbo dôu gàrdi. Alor, si dis : « proucèsbarbau ».

A despart d'acb, an bèn resoun de pas leissa veni Ion
trait dins la vau de Sant-Pouens.
Se l'avié de tranvai, sus lou cumin d'Aubagno à Gèmo,
lei bouscatié, pecaire ! coumo passarien, emé sei muou

de couelo, que soun de desavia? Puei, lei carretié de
gipiero, qu'es tout de galo-bouen-tèms, poudrien plus
sibla long de l'Uvèuno, sus la route, en fènt tuba leu
cachimbau.

E leu Capitàni de saut Aloi, trop de pas Diéu ! Alor,
sarié plus coume se sei bèsti avien encaro lei pèd blanc ?
Es lei tranvai que passarien davans ? Acô si pbu pas ! Lei
Gemenen caminarien pulèu à travès lou canipèstre.
Adessias! à Gèmo, sian pas de bastard.
AGUSTE MARIN.

A F. Ani. - T'esperavian à toun retour de Cano ; dounonous de novo de ta candidaturo.
A P. i11. - Parèis que prenès à la letro li paraulo dôu Catechisone sus lis onze espés e que pèr vous aléuja vous liéuras
emé fernesio au sport de la bicicleto... Nous sèmblo que leu
mail-coatch s'endevenié miés emé leu serions de veste nauto
digneta.
A-n-un abonna. - Coume voulès que B... siegue pèr quaucarèn dins l'article d'A. R... ? Sabèn bèn que B;.. a un veritable culte pèr fou Fe nelan; esmeme èu que l'a enventa e que
n'a fa sa prouprieta esclusivo. - AL.

BOULEGADISSO `ROUVENÇALO

- Lou cabiscbu de l'Escolo de la Mar, M. Paulin Guisol, vèn d'èstre nouma proufessour de legislacioun e
d'ecounoumio poulitico à l'Escolo Superiouro de Cou-

Tôuti li Prouvençau de l'encountrado de Bèl-Abbès se soun
acampa en vile, leu dimenche 12 de mars, pèr se coustituï en
soucieta soute leu titre Li fraire prouvençau - e la presidènci
d'ounour s'es decernido à F. Mistral.
D'àutri soucieta prouvençalo s'èron creado en Africo, i'a
deja quàuquis an : uno à Felipo-Vilo denoumado Lou bouiabaisso, une, à Bono qu'a noum La prouvençalo, une en Ouran

merce de Marsiho.

Felibrige.

d'aquéu Bouquet qu'ère esta dins lou téms deputa de
Marsiho.

PARis. - M. Francés Sabatier a lega au museon dôu
Louvre uno tiero de 369 dessin que Papety, sabès ?
l'eminènt pintre marsihés, avié acampa dins si viage en

darrieramen e enfin aquelo de Tùnis - qu'es afreirado au

L'Assouciacioun Gsneralo dis Estudiant de-z-Ais a demanda,

pèr sa biblioutèco, e reçaupu de F. Mistral ton pouèmo de
Nerto e aquéu de Calendau.

Grèço e au mount Atos.

-o-

- Anen, z6u ! broco aqui, Brisquimi, n'i'a proun
ansin, apoundié la mestresso, finis toun je, l'encoulères

caulet, de faviùu, d'endive; patusclavo emé si raubo claro

I'avié de jour qu'anave picouna, foire au jardin, e èro
rare qu'aperaqui vers la miejo-jouncho, la mestresso

d'un tai de man ié fasiéu sauta soun beguin, e sa longe
cabeladuro tout-d'un-tèms barrulavo en serpatejant sus
sis espalo enjusquo is anco, barrulavo courre uno belle
entourchado de fiéu d'or que s'abousinarié dôu su d'une

pas mai, que, talo que la veses, se facharié bèn, vai,
aquelo fichalo. -

ciné sa chato venguèsson pas cerca quauco fartaio.
- Jardinié ! cridavo Jouleto, dôu plus liuen que me
vesié, souri bèu vbsti pbrri? Quant vendès vbsti caulet?
E vbsti fri,ado, à quant la pèço ? Avès aqui de bèn bèlli
poumo-d'amour... Li vendès à la banasto ? E vèsti cou-

gourlo, parèisson bèn veni !... Anen, veguen de nous

entèndre, jardinié dôu bon Diéu ! Voulès que faguen un
afaire ensèmble ? Pèr pan que fugués resounable, vès,
vous croumparai tout ço qu'avès aqui de bèu.
- Travaio, Brisquimi, travaio, venié la mestresso,
escoutes pas aquelo pichoto rigaudo, aquel escamandre...
Que siés jouino, ma fiho, que si.s jouino ! A toun age es
pas permés de bon mai èstre ! E Poulounio, ço disènt, encambavo leu riau, passavo
dins li taulié, causissié de rais-fort, derrabavo de cebeto,
acampavo de bourtoulaigo, entanto que Jouleto, plantado
davans iéu, 'mé si dos man aloungado de chasque cafre
de si bouqueto, de sa plus grosso voues :
- Jardinié ! jardiné ! ! me badavo, parlarés, o parlarés

pas?... Vous ai di se voulias faire afaire embé iéu, o

toupin sèns cabussello ! Em' acb, za ! dins leu tèms que mandave moun cop de
lucbet, d'un tai de man me fasié sauta loti capèu e s'encourrié, s'encourrié, l'ardideto, à travès li taulado de

de printèms qu'en flouquejant me leissavon vèire si
cambeto moulado ; patusclavo, e iéu l'encaussave, e à
moun tour, quand l'abourdave, za! za ! à la rebousso,

di vierge de Murillo.

M'entournave alor de-reculoun à ma taiado, afin de la
miés vèire ansin, toute oundrado de si péu, 'mé li gauto
roujo, lis iue negrinèu e charpaire qu'avié, 'mé sa bouqueto en revùu, touto mousquejanto. Moun Diéu ! qu'ère
poulideto ansin ma Jouleto !
- Ma maire, vès, regardas un pan couine m'a mess o
aquéu Brisquimi dôu diable

- Acb 's bèn fa pèr tu, nia drolo ; se i'anaves pas

toujour cerca de countràri, co que t'arribo te sarié pas
arriba.

- Meichant! marrit Brisquimi, acb 's fini, bèn fini, te
parlarai plus, té ! tè !... Em' acb dins si « tè ! tè ! » m'acamaiavo de mouto e iéu
risiéu en souto ; risiéu e me chalave, sobre-tout, de la
vèire, quand emé si dos maneto de fado, pèr arramba si
péri desfa, se revessavo en arrié. Adonne moun cor tabassavo de bonur, moun amo fernissié d'ana nifla li reboumbe de sa peitrino, e mou.i luchet m'escapavo di man
de plesi.
(A segoi,'.

B?,TIsTO BONNET.

BMVR - Alcazar - Marseille

�L'AIOLI

4
Le protestantisme à Forcalquier, Mémorial inédit d'Antoine
Gassaud pèr L. de Berluc-Perussis, 68 pajo in-Se (Digne, empr.
Chaspoul). Au sujet dôu cartabèu d'un noutàri fourcauqueiren
(1557-1588), l'erudit majourau dôu castèu de Pourchiero nous
apren tout ço que s'es pouscu saupre jusquo à vuei toucant lis
ôurigino di Vaudés dôu Leberoun e di glèiso prouvençalo de
la vair de Durènço.

Société des félibres de Paris, épître lue à la séance littéraire
du 8 février 1893 pèr F. Bonnaud (S. Germain-en-Laye, empr.
Doizelet) : gramàci d'un jouvènt afeciouna à la Causo.
fins leu MUSÉE DES FAMILLES : Les saintes Maries, la légende

et le pèlerinage pèr Louis de Chatillon, un chivalié qu'en
i'aussant la vesiero de soun èume nous moustrarié la taro
d'une bello Clourindo bloundo.
- Dins li MÉMOIRtS DE L'ACADÉMIE DE VAUCLUSE: Avignon

dans l'antiquité pèr L. Rochetin ; Une roche animée dans les
environs d'Avignon pèr Caziot ; Historique de l'Académie de
Vaucluse pèr A. Limasset; La statue antique de Vachères pèr
A. Sagnier.

- Dins CHIMÈRE: William Ch. Bonaparte-Wyse pèr E.
Portal -, em' un sonnet prouvençau de F. Vidal.
- Dins LE PETIT MÉRIDIONAL: Le but mystérieux du Félibrige, ounte li mascarié de Marius André 'mé Ion Sar Peladan
à l'oumbro de la Roso Crous soun signalado (causo grèvo)
au Coumitat de Salut Publi. AIÔLi moun ami, pos t'avisa di
pichots iue! Quèntis esbierro ! Bèn vai que Mariano a d'autre
grame à tria.
- Dins LE DIMANCHE : proutestacioun dôu Capoulié F. Gras
contro l'atribucioun que d'ùni i'avien facho d'un certan cate-

Neige odorante du printemps

- Dins L'Écllo DE MARSEILLE : .4 Aubanel pèr Tristan
L'Automne.
- Dins LA SARTAN : Pajo estraiado pèr Rimo-Sausso.
Dins LE CALAVON : Ma proumiero camiso pèr Louis
Charrasse.
- Dins L'HOMME DE BRONZE : Nouvelun reproudu de

(V. HUGO).

Ma proumiero mestresso èro un pan lentihouso
Au saboun Mihadè se farde quauque tèms
E, quau vous a pas di? sa taro rouvihouso
Passé lèu en blancour l'amelié dôu printèms.

L'A IôLI .

- Dins LE CRIL: La cansou de l'Adolfo pèr Acô 's-iéu.
- Dins Lou CASCAVÈL : La tirairo, cansoun ; L'angles de
Ninres pèr L. Boumieux ; Volo-biôu, pouèmo d'Arnavielle.

Fabricant: Fèlis EYDOUx. - MARSIHO.

Se vènd dins tôuti li bons oustau.

- Dins LE SEMEUR: Puerilia, tradu dôu prouvençau de
F. Mistral.
- Dins LA CROIX DE MARSEILLE : Evangèli dôu quatren

Se l'autour de I-'opera de Galatèio canto ansin : « Lou
vin, lou vin es un tresor divin! » es que, de-tout-seur, a
tasta lou vin de

dinienche de Caremo, tradu pèr l'abat Spariat ; Lei patriarcho,
counferènci sant-janenco dôu P. Savié, Abram e l'aproufoundimen de Soudomo e de Goumorro.

LX811LIAU

- Dins LE SOLEIL Du MIDI: Letro d'un marsihés à-n-uno
souer d'espitau pèr L. Foucard.
- Dins LA CAMPANA DE MAGALOUNA : Rauba-saumas pèr
L'Escoutaire ; Lous malurq d'un cassaire pèr ièste Marc ; Ai

MALAURENT

(Aigo-ardènt de la Jamaïco, Rum, etc.)

à BOURDÈUS, Carriero Casemajor, 46.

rescountra ma mia, cant poupulàri ; Jan, sourneto de ma
grand, pèr P. Redonnel.

Es forço de crèire, peréu, que se l'Oustau Malaurent
aguèsse eisista, es en soun bon vin de vigno, qu'esbrihaudo dins Ion got courre Ion roubis, que vous caufo

- Dins LA VÈU DE CATALUNYA : La vara de frexa (la vedi-

gano), tradu de l'Armana Prouvençau ; La couquihado, conte
prouvençau tradu de F. Mistral pèr Franar.
- Dins LA NUOVA SICILIA : revisto de la prèsso felibrenco
pèr E. P.

lou cor e vous fai peteja l'esperit, que lou Bon Diéu
aurié chanja l'aigo di nbvi de Cana.
Moussu Malaurent acepto de representant dins téuti li
vilo mounte n'a encaro ges, e se pbu dire qu'es un pies
de faire d'afaire em'éu.
S'adreissa, pèr rensignamen, au burèu de l'Aièli.

Gamin de ferre de PARIS à LIOUN
em' à la MAR MEDITERRAGNO,

chisme.

Diéu me garde de mis ami,
Que nie gardarai proun iéu de mis enemi !
Es mai-que-mai aqui leu cas de Ion redire.
- Dins Lou VrRO-SOULÈU : L'estatuio pèr Enri Ner ; Taurènto pèr Bavons Ginèsto ; Viro-souleiado e comte-rendu de

Vacanço de Pasco

LA REVUE FÉLIBRÉENNE

Bihet d'ana e retour à pres redu.

SETENCO ANNADO
Publicacioun literàri, franco prouvençalo,souto la direicioun
(le Pau Mariéton, cancelié dôu Felibrige, pareissènt lou
15 de chasque mes.

A l'ôucasioun di, vacanço de Pasco, li bihet d'ana e retour à
pres relu, deliéura dôu 27 de Mars au 11 d'Abriéu de 1893, en
vertu de la tarifo especialo Cr. V, n- 2, saran tôuti valable jusquo
i darrié trin de la journado dôu 13 d'Abriéu.
Li bihet d'ana e retour de o pèr Paris, Lioun e Marsiho gardaran sa durado nourmalo de valideta quand sara superiouro

libre.

- Dins LE FORUM RÉPUBLICAIN : A Leoun XIII, sonnet de

Mèste Eisseto ; e Nouvelun reproudu de L'AIÔLI.
- Dins LA CHRONIQUE MONDAINE de Nimes : Mistral chez
nous.
- Dins LE MÉMORIAL D'AIX : A-n-aquéli que couifon santo

6 mes : 6 fr.
Un an : 10 fr.
Burèu e amenistracioun, à Paris, 9, rue Richepanse.
1

Lou gerènt : FOLCO DE BARONCELLI.

â-n-aquelo fissado eici-subre.

Catarino pèr P. Cheilan.
- Dins LA VIE PROVENÇALE : En routo, cansoun d'armado

En Avignoun, empremarié di fraire SEGUIN.

pèr Pital Hugues.

VINS NIOUSS-"-r,u",x
M. G. -A. PALUN
Marco depausado.

LD

AVIC.NO

PROPRIÉTAIRES

DE L' 1RÂDIÉ D' cli
p R,AGÈI® DIPèrRAPISTC
O UGNEY (Jura).

AU MÈU DE SAPIN, AU BAUME DE TOLU, EM' I PLANTO DE MOUNTAGNO,
Lou mai eficàci e Ion mai agradiéu di remèdi pèr vous leva Ion toussi, li raumas,
li man de gousié, lis esquilènci e, pèr tout dire, 'is afecioun di brouncho e di pôumoun.
Se vèndon : en Avignoun à la farmacio BOUYAC, carriero de Sant-Agiicô,
em' à la farmacio CARBONNEL, 14, carriero Saunarié ; - à lMarsiho à la farmacio CENTRALO, carriero de Sant-Doumenge; - à Cano à la farmacio TAJASQUE,
21, carriero Centralo.

CGSTO 1 franc

Erian estouna, despièi long-tèms, qu'en terro de Prouvènço, ounte noste soulèu
amaduro e sucro tant de clareto, dins li claretiero de Dio, d'Eirago e de CastèuReinard, e de muscat tant fin dins li muscadeliero de Baumo, - i'aguèsse pas dins
lou negbei un champagno-prouvençau.° Esperavian....
Gràci à l'ounourable oustau de M. G.-A. &gt;PALi7IT, poudèn dire qu'esperan
plus, car tenèn. En efèt, i'atroubaren, à parti d'aro, un vin ounèste, linde, amistous,
regale de noço e de festin, vin capitàni, viéu coume la poudro : fai parti lou tap
coume un canoun li boulet, finalamen vin digne d'avé pèr lusènto marco l'Estello de

A LA COCA

la bello co.

Mai... es pas besoun de Ion faire moussa :
MOUSSO TOUT SOULET.

CURRENT

PRE

-

S'ESPEDIS

-

de 6 fiolo, o 12 miéji-fiolo,
o 24 quart de fiole.

En miejo-caisso
o mie-panié

de 12 fiolo, o 24 miéji-fiolo,
En caisso
o 24 quart de fiolo.
o panié
En doublo caisso de 25 fiolo,o 50 miéji-fiolo,
En double panié o 50 quart de fiolo.

la fiolo,

3 fr.

fr.
-- 32fr.50
mi-sec (goût français)....
Nôstis espedicioun soun facho franco de

grand Mousseux, Muscat de Provence, carte or............
Grand Mousseux du Comtat, Extra dry (goût anglais)..

port, gare d Avlgnoun, embal age per du Se
page en tracho à 90 jour, sènso escomte, o

bèn 15 jour 2 /. Li dre d'intrado e de
regio arregardon leu croumpaire.

a

La meiouro di bevèndo pèr remounta l'estouma, famous pèr douna
de toun, pèr faire digeri, pèr adouba la voues, superiour en tout au vin
de Quinquina e agradiéu en bouco coume leu vin de Castèu-Nôu.

Se vènd 5 fr. la boutiho, à Paris, balouard Haussmann, 41, farmacio
Mariani.

A-19-4-11

Ir a AL 1-Là 0
UN

Demandas
SOURCES MIREILLE
Tonique, Digestive, Reconstituante

Ü DE TABLE

OUSTAU BÈN COUNEIGU PÈB VÈNDRE A BON MARCAT E DE COUNFIANÇO

Hiasin e bevèndo. -- Sucre pèr vendémi.
Espedicioun franco de port et d'embalage.

MADAMO

la mai amourouso di Pipo, en racino de

Par excellence

Grando varieta de eounservo de viando erré de pèis. - Counservo au
vinaigre. - Liquour de touto meno. - Entre-paus de saboun, car-salado,

ii DODO E PIAN V

Pèr béas c risoulet
Toun vin de capitàni,
Esperaren pas, nàni,
D'avé l'estouma blet.

Pèr béure, o Mariàni,
Toun vin, bon restaura,
Que s'es assaboura
Dins li soulèu estràni,

i , à la carriero Grando-Saunariè, 1, en A% IGXOUi

`

®U PEROU

A l'arribado, li fiolo dèvon èstre sougnousamen couchado dins un endré fresqueirous.

Ec Ls-__ P ma çç
&amp; a ci
FOUNDADO EN i87

boug'ao.

O.

brusc.

SOUVERAINE

pour l'Estomac

S'atrovo en Avignoun, au magasin Demites.

La Caisse de 50 Bouteilles,l5 tr. prise à Vals
ADhil 7lST1lATID" ç: IAGASI iS: 3, rue S'-Augustin, Paris

Vente dans tous les Dés, s a,.;.ux Minérales et Pharm.

VS0

IMBERT

i

DODO

P1_-,N

AVIGNOTT'\T -- 4, carriero de Sant-Agrie %, 4 - AVIGlVOTTl\T
Aaui se trouo li plus poulit GAPÈU DE DONO que jamai man

Loucacioun de piano. -- Piano nôu e d'ôueasioun. -- Musico
sus coumando dins li 24 ouro.

BMVR - Alcazar - Marseille

�</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </file>
  </fileContainer>
  <collection collectionId="62">
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="272303">
                <text>BM Marseille</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="41">
            <name>Description</name>
            <description>An account of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="415109">
                <text>Collections occitanes de la Bibliothèque Municipale de Marseille</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
  </collection>
  <itemType itemTypeId="26">
    <name>Revista</name>
    <description>Item type spécifique au CIRDÒC : à privilégier</description>
    <elementContainer>
      <element elementId="127">
        <name>Région Administrative</name>
        <description/>
        <elementTextContainer>
          <elementText elementTextId="279205">
            <text>Provence-Alpes-Côte d'Azur (PACA)</text>
          </elementText>
        </elementTextContainer>
      </element>
      <element elementId="128">
        <name>Variante Idiomatique</name>
        <description/>
        <elementTextContainer>
          <elementText elementTextId="279206">
            <text>Provençal</text>
          </elementText>
        </elementTextContainer>
      </element>
      <element elementId="129">
        <name>Aire Culturelle</name>
        <description/>
        <elementTextContainer>
          <elementText elementTextId="279207">
            <text>Provence</text>
          </elementText>
        </elementTextContainer>
      </element>
      <element elementId="163">
        <name>Type de périodique</name>
        <description/>
        <elementTextContainer>
          <elementText elementTextId="444670">
            <text>Revistas  d'estudis localas = Revues d’études locales</text>
          </elementText>
        </elementTextContainer>
      </element>
    </elementContainer>
  </itemType>
  <elementSetContainer>
    <elementSet elementSetId="1">
      <name>Dublin Core</name>
      <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
      <elementContainer>
        <element elementId="50">
          <name>Title</name>
          <description>A name given to the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="279178">
              <text> L'Aiòli. - Annado 03, n°080 (Mars 1893)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="86">
          <name>Alternative Title</name>
          <description>An alternative name for the resource. The distinction between titles and alternative titles is application-specific.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="279180">
              <text> L'Aiòli. - Annado 03, n°080 (Mars 1893)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="49">
          <name>Subject</name>
          <description>The topic of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="279181">
              <text>Littérature occitane -- Périodiques</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="279182">
              <text>Provençal (dialecte) -- Périodiques</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="279183">
              <text>Littérature provençale -- Périodiques</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="41">
          <name>Description</name>
          <description>An account of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="279185">
              <text>&lt;span&gt;Quatre-vingti&amp;egrave;me num&amp;eacute;ro de&amp;nbsp;&lt;/span&gt;&lt;em&gt;l'Ai&amp;ograve;li&lt;/em&gt;</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="39">
          <name>Creator</name>
          <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="279186">
              <text>Mistral, Frédéric (1860-1914)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="48">
          <name>Source</name>
          <description>A related resource from which the described resource is derived</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="279190">
              <text>Bibliothèque de l'Alcazar, ville de Marseille. MA 8 Magasin des périodiques morts, Fol 13136</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="45">
          <name>Publisher</name>
          <description>An entity responsible for making the resource available</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="279191">
              <text>[s.n.] (Avignon)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="40">
          <name>Date</name>
          <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="279192">
              <text>1893-03-17</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="47">
          <name>Rights</name>
          <description>Information about rights held in and over the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="279193">
              <text>Domaine public/Domeni public</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="98">
          <name>License</name>
          <description>A legal document giving official permission to do something with the resource.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="279194">
              <text>Certains droits réservés</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="46">
          <name>Relation</name>
          <description>A related resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="279195">
              <text>Vignette : http://www.occitanica.eu/omeka/files/original/143753b3ca9a40bd0a3233959973462b.jpg</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="280594">
              <text>http://www.sudoc.fr/039062376</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="104">
          <name>Is Part Of</name>
          <description>A related resource in which the described resource is physically or logically included.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="279196">
              <text>&lt;a href="http://www.occitanica.eu/omeka/items/show/3755" target="_blank" rel="noopener"&gt;Acc&amp;egrave;dez &amp;agrave; la fiche corpus de&amp;nbsp;&lt;em&gt;l'Ai&amp;ograve;li&lt;/em&gt;&lt;/a&gt;</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="42">
          <name>Format</name>
          <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="279197">
              <text>application/pdf</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="279198">
              <text>1 vol. (4p.)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="44">
          <name>Language</name>
          <description>A language of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="279199">
              <text>oci</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="51">
          <name>Type</name>
          <description>The nature or genre of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="279200">
              <text>Text</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="279201">
              <text>publication en série imprimée</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="43">
          <name>Identifier</name>
          <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="279202">
              <text>http://www.occitanica.eu/omeka/items/show/4119</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="279203">
              <text>FOL13136_1893_080</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="116">
          <name>Temporal Coverage</name>
          <description>Temporal characteristics of the resource.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="279204">
              <text>18..</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="94">
          <name>Date Issued</name>
          <description>Date of formal issuance (e.g., publication) of the resource.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="285532">
              <text>2014-05-26</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="95">
          <name>Date Modified</name>
          <description>Date on which the resource was changed.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="444666">
              <text>2016-06-20</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="37">
          <name>Contributor</name>
          <description>An entity responsible for making contributions to the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="444667">
              <text>Baroncelli, Folco de (1869-1943)</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="444668">
              <text>Gras, Félix (1844-1901)</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="444669">
              <text>Bonnet, Batisto (1844-1925)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
      </elementContainer>
    </elementSet>
    <elementSet elementSetId="8">
      <name>Occitanica</name>
      <description>Jeu de métadonnées internes a Occitanica</description>
      <elementContainer>
        <element elementId="173">
          <name>Portail</name>
          <description>Le portail dans la typologie Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="596839">
              <text>Mediatèca</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="174">
          <name>Sous-Menu</name>
          <description>Le sous-menu dans la typologie Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="596840">
              <text>Bibliotèca</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="172">
          <name>Type de Document</name>
          <description>Le type dans la typologie Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="596841">
              <text>Numéro de revue</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="182">
          <name>Catégorie</name>
          <description>La catégorie dans la typologie Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="641773">
              <text>Documents</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="171">
          <name>Contributeur</name>
          <description>Le contributeur à Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="878329">
              <text>Bibliothèques de Marseille</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
      </elementContainer>
    </elementSet>
  </elementSetContainer>
  <tagContainer>
    <tag tagId="2040">
      <name>Fulheton (premsa)=Feuilleton (presse)</name>
    </tag>
    <tag tagId="2044">
      <name>Novèlas=Nouvelles</name>
    </tag>
    <tag tagId="2046">
      <name>Poesia=Poésie</name>
    </tag>
    <tag tagId="2073">
      <name>Publicitat en occitan=Publicité en occitan</name>
    </tag>
    <tag tagId="2048">
      <name>Teatre=Théâtre</name>
    </tag>
  </tagContainer>
</item>
