<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?>
<item xmlns="http://omeka.org/schemas/omeka-xml/v5" itemId="4146" public="1" featured="0" xmlns:xsi="http://www.w3.org/2001/XMLSchema-instance" xsi:schemaLocation="http://omeka.org/schemas/omeka-xml/v5 http://omeka.org/schemas/omeka-xml/v5/omeka-xml-5-0.xsd" uri="https://www.occitanica.eu/items/show/4146?output=omeka-xml" accessDate="2026-04-06T12:30:26+02:00">
  <fileContainer>
    <file fileId="2606">
      <src>https://www.occitanica.eu/files/original/21d1fd089137a7d0460abc12b9b77175.jpg</src>
      <authentication>75491bc25b705a8ccd6757a64363f07f</authentication>
    </file>
    <file fileId="139139">
      <src>https://www.occitanica.eu/files/original/7ff21ab06dbebba3b6a6c7843885e5b4.pdf</src>
      <authentication>9948e5a6ed756c64f27c0b5135f53ae4</authentication>
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="9">
          <name>PDF Text</name>
          <description/>
          <elementContainer>
            <element elementId="175">
              <name>Text</name>
              <description/>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="631213">
                  <text>DIMÈCRE, 27 DE DESÈMBRE 1893

Nàutri, li bon Prouvençau,
Au sufrage universau,
Voutaren pèr l'bli
E faren l'aiôli.

Vidoun, Vidau,
Segound la vido

Loujournau.
(Prouvèrbi di meissouniél

F. MISTRAL

QUE VA1

F E S

"Èll MIES

(7,

17, 27)

PRES DE L'ABOUNAMEN

BURÈU DE REDACIOUN

Un an ............. 10 fr.

E D'ABOUNAGE

Sièis mes .........
Tres mes..........

Vers

6 fr. 50
3 fr.

Estrangié .......... 12 fr.
Lou numerd....... 10 centimS:

FOLCO DE BARONCELLI,
au palais déu Roure,

Baffle dôu journau :

FOLCÔ DE BARONCELLI

EN AVIGNOUN

u

Es aquest an que vèn, 1894, que " l'Aièli ", en

fuietoun, vai donna L.a 'Nfaigro Entre-

preoec), aquéu famous pouèmo d'Antonius
Arena sus l'envasioun de la Prouvènço pèr l'emperaire Carle-Quint, que s'es jamai tradu ni en

francés ni en prouvençau e que, pèr lou proumié
cop, vai poudé se legi, comme es esta pensa, en
lengo de Prouvènço. Rèn de mai curions, de mai
verai, ni de plus gai qu'aqu6lo grosso galejado
qu'a enviroun 2,400 e tant de vers.

Ti)

J rE 1

sl'ri

4

'

POUËSiO DIVERSO PÈR A -B. CROUSILLAT

de Seloun
benedicioun de Diéu ! aquelo santo lengo,
TIAque tant de bedigas la cresien amoussado,

elo a dôu mau dis amelié : au-mai l'aquèiron
e l'acanon, au-mai n'en toumbo à flo lis amelo
abelano, lis amelo princesso. Noste einat de
Seloun, Antèni-Blàsi Crousillat, qu'intro dins
si vuetanto an, vèn-ti pas de larga un voulume nouvèu - qu'a bateja L'EIssAME 1 e un
voulume qu'es ravoi e galoi e courous coume
un fiasco de vin vièi
Quand l'anerian vèire, dins soun ousta!

let de Seloun, aqui pas linon de la Grand
Font que jour e niue cascaio en trasènt sa
bello aigo à l'oumbro di platano, sourtié de
taulo, Ion bon vièi, e 'ntre nous vèire nous
faguè : « Vène de soupa, vesès, emé quàuqui
lesco de mèu... N'ai encaro la bouco touto
embeimado, mis ami »
!

E d'efèt, Crousillat, qu'es uno veritablo

abiho, a viscu touto sa vido entre la ciro e Ion

mèu : la ciro, qu'estènt fouine èro cirié de

soun mestié, e nous souvèn de l'agué vist

quand, em' uno cuiero, vujavo sus li mecho
la ciro redoulènto pèr alesti li cire de la proumiero coumunioun.; lou mèu, que dins si
vers a rabaia de-longo la melico sôuvajo di
floureto de Crau.
Acô vous dis perqué soun bèu proumié
recuei avié pèr noum La Bresco, e perqué
soun darrié, acè 's L'Eissame que s'envai.
Moun paure Tôni, aro qu'as bandi lis abiho,
eoume
pèr countunia la parabolo, te vaqui cura
se plang!
un brusc. 117 ai, vai, Ion diable quau

qu'emé toun mèu e'mé ta ciro avèn longo-mai
pèr garni e pèr faire briha la taulo de Calèndo.
Entaulen-nous e tasten Ion mèu :
jouino Maussanenco
Parte de soun oustau la
sa flous vierginenco ;
Diras la puro frescour de
an, li dison Garidet ;
A tout-bèu-just quingefront,
Ion gàLbi dins si det ;
La gràci es sus soun l elo. eis
obro don terraire
Mai, tèndro e prima&lt;

Pbu gaire se pi2a.-s

- _'uu,_o emé soun fraire.

Sa sorre Mïanoun la ramplacara lèu,
Proun gaiardo bruneto, afacho au grand soulèu,
Que deja, voulountouo, sauclo, arroso, rastello....
Noun soun nado, parèis, souto la memo estello
Aquesto, en rusticant, va trachi dins fermas,
L'autro, pu douçamen, s'abari luen dôu mas
Soun sort, bon o marrit, la coundus au servici
Diras la vielo, sejour trop sedusènt dôu vici.
Plagnen-la, jouino e bello, emé soun biais charmant,
Que l'or e lei jouièu van plbure dins sei man!

Queto poulido lengo e puro e assiéunado !
Fau dire que Crousillat es un d'aquéli, rare, que
vivon en Prouvènço eoume Ion pèis dins l'aigo, sachènt leu prouvençau coume se l'avié fa:

uno que, touto sa vido, l'a parla dins soun
oustau, dins sa carriero e soun terraire; l'autro
qu'es un latinaire de la proumiero man e que
pôu espurga, au crevelet de sa critico, tôuti li
mot mau-na o bastard dôu francés. E tambèn,
emé que siuen acampo, i'a de fes, uno espres-

sioun jasènto aqui dins Ion roudan e vous
l'encastro en un bèu vers ! Es bèn capable,
sian segur, de coumpausa 'no pèço rèn que
pèr mntre en plaço e à l'ounour dôu mounde
un terme que i'agrado.
Crousillat es un temide. Emai ague adoura
e canta de tout biais aquéli bèlli Selounenco
que, despièi tant de tèms, passon davans sa
porto en ié fasènt ligueto, emai siegue, lou

LA VEM

JJ

(QUVE

A quéu bèu jour me rememourié qu'avian panca
vuja Ion darrié panié d'ôulivo dins Ion sa, que di-

sian à moun paire d'ana au moulin d'bli pèr si fa marca.
Voulian d'bli nouvèu pèr la Vèio de Nouvè. Nouvè !...
Qunte bounur pèr nautre ! Mai es que Nouvè se fasié pas
encb de tout Ion mounde coume à noueste oustau !
Aquéu jour lei paure soun lei plus urous. Lei richas
soun talamen abitua ei bouen moussèu que trovon plus
rèn de bouen.
Adounc Ion dijbu avans Nouvè, emé moun pichot fraire
nous levavian de grand matin, e nous vaqui parti emé

doues o tres pichbtei courdeto pèr ana querre d'espi.
Anavian dins lei couelo, dôu taire de la Mouert d'Imbert. E aqui avian lèn fa nouéstei fais. Quand nouéstei
fais èron fa, cercavian un abri e manjavian la lesco de
pan qu'avian dins la pbchi e nous abéuravian au soulèu!
Pamens tant nous arribavo d'agué bèn set, e alor cercavian un pichot eissour ounte anavian, coume leis aucèu,
prendre uno goulado. E coume avian ges de goubelet,
bevian dins ]ou troues de nouesto man. Qu'èro boueno
aquelo aigo ! N'en béurai plus de pariero... Quand avian
proun ravaudeja e que nous erian proun enebria de soulèu, retournavian à l'oustau, e en arribant coumençavian
de faire de long gavèu de l'espi qu'avian rabaia. N'en fasian un gros mouloun. Cade gavèu èro envertouia 'mé
de redouerto qu'avian derraba dins lei bouissoun long
dei ribo. Basto, nouésteis espi èron lèst avans l'ouro ;

coumpaire, ëncaro proun esperluca, nous farié

voulian jamai èstre en retard.

ges de peno de jouga quaucarèn que n'ague
jamai rauba la mendro brassado en deguno.

falié faire la Crècho, Ion Belèn ! Moun paire, en anant à
Marsiho, me n'avié croumpa 'no pichoto. Mai courre la

Sic vos non vobis mellificatis, apes.

Ansin vous, noun pèr vous, abiho, fès Ion mèu.

E pamens regardas se Ion fan barbela, aquéli

couquino de chato :
Veraio jouino sor dis antiquei Roumano,
Es facho, pèr soun tèms, a sege an tout-bèu-just
E rusto s'enantis e nervihouso e sano,
Semblablo à la miôu,,rano
Que, rufo, gounflejo de jus.
Coumplido à faire gau : péu brun, tencho daurado,
Poulit nasoun, grands ne brihant, front galantoun
Sa bouco, un fin courau, perleto arrengueirado
Sei dènt blanco, e flourado
Sei gauto véuso de poutoun.

Ah ! fau la capita quouro, à mita vestido,
Emé, pèr velet blanc, un moucaire trauca,
Gardo au boues la cabruno o davans la bastido
Rustiquejo roustido
Dôu soulèu : si qu'es à crouca 1

Pièi, veici coume acabo, en parlant à soun
ami Bonaventuro Laurèns
:

Coumo tu, vièi venènt ai sèmpre lou cor jouine,
Aine tout co qu'es bèu, l'idèio, la resoun ;
Jamai contro Ion sort me despiche ni souine
Libre e siau couine un mouine
Yau davalant vers Ion clausoun.

« L'idèio, la resoun », tout acô 's proun
bon à dire, moun bel ami Tounin ! Mai pamens, coume disié Ion pastrihoun Coulau en
fasènt uno caranchouno à la pastresso qu'as
cantado, un pouto 1n su i etc, cl? le 1-1ello
mig'ncto, creiriéu çlu c5, t1îi,-kiJ

Mai es pas Ion tout,

sougnavian, aquelo Crècho, e coume sabian la faire
bello 1

Sabès que pèr Nouvè, lei peretié, lei grato-cuou an
perdu sei courau, an perdu sei roubis. Tout acb a servi de
pitanço ei pichouns auceloun. Tôutei lei ribo, tôutei leis
abroues an chanja de paruro ; es de blin cristalisa que
pendouelon en tôutei lei branqueto ; e quand lou soulèu
li pico dessus, dirias que leis estello dôu cèu soun vengudo si pausa en tôuteis aquéleis espino pèr nous prouva
que d'eici eilamount li a qu'un pas...
Acô èro coumprés que l'avans-vèio de Nouvè anavian
jamai à l'escolo. En si levant, manjavian uno escudello

de soupo e partian tôutei reviscoulia, gai coume de
quinsoun, pèr ana bousca de verd-bouisset. Anavian
dins aquéu meravihous Mount-d'Or, qu'es tout planta
d'ôulivié, long d'aquélei draibu, clafi de frejau, mounte
leissavian bèn souvènt lei semello de nouéstei soulié.
Aqui, dins de tousco de bambaino, li trouvavian d'aquélei poulit verd-bouis emé sei gros àgi rouge couine
d'agrutien dôu mes de jura, e coupo que tu couparas !
N'en coupavian uno grosso canestello. Lei man, lei bras
nous saunavon à fiéu ; mai cregnian pas acb ! Erian tant
urous, quand n'en vesian uno branco bèn clafido, d'aquélei poulits agrufien, qu'aurian vougu que tôutei lei
brout que coupavian aguèsson mai de rouge que de verd,
pèr que nouesto Crècho siguèsse bèn poulido !

Quand avian proun eibrasca de verd-bouisset, nous
metian en devé de cerca de moufo. Acb, Ion trouvavian

dins leis endré 'n pan laganous, darrié la tourre d(5u
Castèu, e bèn à l'oualbrino. La moufo es pas eoume iéu,

amo pas lei poutoun dôu soulèu, e pamens soun tant
bouen !... Trouvavian d'aquélei grôssei tepo ounte li
avié de moufo de touto merço, de frisado couine d'endivo

BMVR - Alcazar - Marseille

�L'A.IÔLI

2

clafido de pichot glaceiroun qu'aurias jura qu'èro de

parc, Ion tian de cougourdo, de merlusso fregido, de panet

bousseliho de brihant qu'èron esparpaiado aqui-dintre
E cresès qu'en acampant tant de bèllei cavo pensavian
que nouesto escudello de soupo èro digerido? L'ase fiche ! pensavian au Belèn. Pamens, quand vesian que loti
soulèu èro sus soun tremount e qu'avié plus que quàuquei
cambado à faire pèr devala darrié Touto-Auro, coumençavian de prendre la descèndo e venian tôuteis eibrihauda 'mé nouesto canestello pleno. E s' en carnin trouvavian quauco poulido pèiro trauquihado, la cuian peréu
e tout acb servié pèr la Crècho.

rous couine d'or, que ma maire avié couina dins l'ùli

!

Avans d'arriba à l'oustau, rescountravian de pichot
dôu vesinàgi qu'aurien bèn vougu que li dounessian un
pau de nouéstei verd-bouisset, mai pas tant hadau ! L'aurian douna voulountié nouesto part de nougat de la vèio
de Nouvè, mai de verd-bouisset, ges ! èro pèr nouesto
crècho.

Me sèmblo que li siéu, dins aquelo grand cousino
mounte fasian la Crècho : aqui, sus uno vièio taulo-fermado, noueste paire metié doues lônguei pouest, e èro
aqui-dessus que fasian la Nativeta. Li fasian de couelo,
de valounado, de riéu ; e pèr fa vèire que li avié d'aigo,
li metian de fueio d'estam dôu chicoulat. Li fasian de pichot ple pèr que semblèsse d'oundo,
Fasian un pichot portent entre lei couelo, emé de draiùu
ounte lei pastre devien passa per ana véire l'Enfant Jèsu,
qu'èro coucha entre loir Buou e l'Ai, dins la pichoto
grùpi qu'èro au pèd dei mountagno. Esparpaiavian la
moufo d'un pau pertout; plantavian nouéstei verd-bouisset que fuguèsson bèn soulide, e après metian lei Santoun : lei pastre, lei pastresso, lei môutoun, lei pichot
chin, lei pichôtei bastido. Tout a'ô èro plaça amirablamen. Aurias di que tout aquéu mounde anavo parti. Metian peréu davans la Crècho un vihouloun que brulavo
nuech e jour fin-qu'à la Candelouo. La proumiero raiado
d'bli de nouésteis ôulivo èro pèr l'Enfant Jèsu.
Quand nouesto Crècho èro alestido, esperavian em'

impaciènci l'ouro dôu soupa. - E perqué? me dirés.
- Perqué? pèr-ço-que fasian riboto e que tout Ion

mounde fasié riboto, dins noueste oustau. Lei gènt, lei
bèsti, tout fasié Nouvè ! Mou" paire, ma maire, que manjarien pas uno avelano sènso la parteja 'mé sa famiho,
voulien que clins l'oustau tout siguèsse en fèsto. Lou proumié servi èro leu chivau. Coupavon un gros pan d'oustau
clins uno grosso tiano e l'abéuravon d'un fiasco de bouen
vin. Quand Ion pan èro bèn espoumpi, moun paire anavo

loir metre dins la crùpi e loir chivau fasié Calèno. A la
cardelino qu'avian en gàbi, li dounavo un moussèu de
fougasso d'bli emé de sucre, d'aquelo boueno fougasso
que ma maire avié pastado e qu'èro grosso coume la luno
quand es pleno. Après venié Ion tour dôu chin, dôu
paure Choucho : à-n-aquest li dounavo un gros plat de
tian emé de merlusso. Oh ! se l'avias vist, coume èro
urous, Ion brave chin : gingoulavo, gassaiavo la coue, éu
coumprenié que la joio èro dins l'oustau.
Enterin que moun paire apasturavo tout soun bestiàri,
ma maire metié la taulo, bèn prôchi de la chaminèio mounte li avié un fue coume uno veiriero. Doues
grbssei souco espetaclouo servien de cafue emé de Cachofue. Dessus aquélei grôssei souco metian un gros mouloun
de boues bèn se, e poudès dire si flamejavo ! Lei feissino

d'ôulivié passavon peréu au fougau. Basto, èro leu fue
de Nouvè, loir fue de joio de l'ivèr.

Sus la taulo, mounte ma boueno maire avié mes uno
touaio bèn blanco, li avié de gros plat blanc coucourucha
de poumo, de pero, de figo, d'amendo pistacho emé de
nougat de Nouvè - que ma maire avié fa 'mé de mèu,
d'aquéu bouen mèu que lis abiho van cerca sus lei four
de la couelo de Luro. Aquéu mèu es ion meiour dôu
mounde : es prouvençau !...
Li avié peréu de liame de rasin pendoula au planchié,
que semblavon nous dire : « Nous ôublidés pas, voulèn

peréu èstre de la fèsto ! » Avian peréu leu tian d'espi-

FUIETOUN DE I.'AIOI.I

64

LI MEMÙRI D'UN GNARRO
ll.a Trounado (segrcidoj.
N'en finiriéu plus se vouliéu faire Ion raconte de tout
ço que se diguè de mai sus li chivau.
Mai l'estirado s'acourchavo, cadun se desagrepesissié
de soun miés sont soun barlacage. Lis iue se pourtavon
sus leu chapladis de la chavano d'adès, e, lis un lis autre,
en aloungant Ion bras se moustravon dôu det, dôu plus
liuen que se vesien, lis aubre espôuti, derraba, pèr la
ventarado, lis aubre esvalancha, derrusca, pèr Ion trop.
- Es egau, fasié Ion paire Jôu, pode bèn dire que de
ma vido e de mi jour, aviéu agu, d'une trounado, li parié

poutoun. -

Aquéu mot de poutoun, à prepaus de la chavano, me
faguè vira la tèsto de-vers Jolo. Nous sourriguerian alor,
e, d'entremen qu'à soun tremount, leu soulèn tresanavo,
escampant, éu tambèn, si darriéri poutouno à la terro ;

i balin-balan dis esquerlo, au brut di cascavèu, i cop
double di fouit, tôuti fa coume de monstre, à la perfin di
fin rintrerian nbsti viage souto lis envans dôu mas,

nouvèu. Avian noueste gréa d'àpi .rèn blanc, de bouen vin
de la bouto, de soumoustat, de vin tue ; e voulès que
nàutrei, enf; -ut de paure, fuguessian pas urous !
Avans de coumença de manja, cantavian tôuteis ensèn
aquest nouvè don paire Abriéu :
Pastre de la bourgado,
Levas-vous leu ;
Veirés dins la valado
Couine un soulèu !
Un àngi foueço béa

Que vous anounço (bis!,
Un àngi foueço bèu
Que vous anounço un rèi nouvèu !

Après agué canta aquéu nouvè, nous metian à taule.
Mai es Ion cas de dire qu'avian mai d'uei que de vèntre.
Tastavian un pau de tout, mai gaire : ion bouenur nous
servié de nourriture.
Quand avian fini de soupa, qu'avian turta au nouvèu
vengu, nous metian tôutei davans la chaminèio qu'èro au
taire de la Crècho, e aqui cantavian mai de nouvè, fin-

que lei campano sounèsson Ion darrié de la messo de
miejo-nue, enterin que brulavian nouéstei gavèu d'espi e
que cantavian tôutei lei nouvè que sabian. Cantavian :

Saut Jôusè si vôu enana,
La boueno Maire vôu leissa;
Marin que leu persecuto :
Sant Jôusè, vouele ana 'mé vous,
Ben que n'en siegue embarrassado,
Carninarai tout coume vous.

Es aquéu de nouvè, que nous fasié tremoula en pensant que nàutrei avian un tant gros fue e que l'enfant
Jèsu èro coucha dins un estable que tenié rèn que pèr
pounchié ! S'au-mens ère esta are, li aurian fa'no boueno
plaço dins noueste oustau ; nàutrei l'aurian pas leissa
naisse dins un estable. Moun fraire emé iéu voulian tôutei dons li dormir noueste lié. Es verai qu'èro pas bèu.
Avian cadun un lié de barroun que moun paire avié fusteja (mai èro pinta de blu ! ), rèn qu'une paiasso de pain
de blad-de-barbarié, mai que li fai acô ? èro pas la crùpi !
L'aurian bèn cubert pèr que aguèsse pas fre, puei moun
fraire emé iéu li aurian pros cadun uno maneto, l'aurian
messo clins nouéstei man e li aurian boufa dessus couine

nous fasié noueste bouen paire, quand avian leu bout
dei det que nous siblavo.
Aro me rèsto que la remembranço d'aquéu bèu tèms

e quand li péuse, pouede pas m'empacha de dire :

Ai

manja moun pan blanc proumié.
LAZARINO DE MANOSCO.

Tôni, escouto un pair,
Anse de brut dins la bastido....

LOU STAGE' DIS ENFA T

E aquest :

(Segeri,lo e fin].

Vesin Toubio,

Mounte aras tant matin ?

Emé de bestige ansin, l'on finis pèr faire de sis enfant
de pourridié. Arribo à quinge an, sege an, e fau adeja

E aquel autre sus l'èr d'Enri IV :
Quouro à Marsiho
Lou pople agaè sachu
Que Ion Messio
Enfin èro vengu,
Tôutei lei classo
Que gagnon quaucarèn
Dessus la plaço
Vouen li faire un presènt.

cliva davans éli toute la famiho : leu fricot n'es pas proun
bon, Ion pouchoun pas proun garni; leu paire e la maire
n'an pas proun de biais, de sciènci, de saupre-faire ; la

E iéu auriéu vougu èstre tout aquéu brave pople Marsihés, que carguèron un gros bastimen de tout bèn de
Diéu, pèr l'Enfant Jèsu ! Iéu li aviéu rèn manda ; tout ço
que poudiéu li ôufri, èro de faire nouesto poulido Crècho,
e de pas ôublida de garni leu vihouloun d'ôli.
Quand sounavon loti segound de la messo, touto l'oustalado partié viné soun pegoun d'espi à la man. Moun
fraire emé iéu passavian davans e touto la famiho seguié. Nouésteis espi nous fasien lame, e acb ère bèn poulit, subre-tout quand fasié pas lano.
La vèio de Nouvè es l'iàgi d'or pèr lais enfant. Es Ion

Fau un permés de casso au garçoun, fau un moustrihoun à la chato ; dôu tèms que li parènt trimon à si journado, que s'estripon la pèu au sonlèu o à la plueio, elo
s'estalouiro fins la carriero pèr tricouta tant bèn que mau
un bout de dentelle o de fichu, o pèr cancaneja emé d'àutri parluîo sus aquéu que passo, sus aquelo que ré fai envejo ; eu vai faire au café uno partido que s'alongo tant
e tant que de lùnguis ouro s'escoulon dins boa galavardige.
E quand la soupado arribo, rèn n'es preste, tout vai man

Haine d'amistanço que recampo touto la famiho, que
la sarro tout autour dei rèire-grand, quand l'on a Ion
bouenur de lais encaro avé. Pèr Nouvè lei lègo que sepa-

ron lois enfant de l'oustau peirenau comton pas. L'on
laisse travai e soucit de caire, pèr s'ana reviéuda autour dôu Cache-fue de Nouvè e pèr ana faire de milié de
poutoun ei bouen parènt en qu devèn la vide.
De la messo de miejo-nue ai pas besoun de vous n'en
rèndre comte. Qu es Ion prouvençau que li es jamai ana ?

Qu es aquéu qu'a jamai entendu l'orgue de la glèiso
mounte l'an bateja jouga l'èr dôu nouvè

raubo de la maire n'assourtis pas leu coustume de la
drolo ; la blodo dôu paire s'adevèn pas emé la jaqueto
dôu drole ; an vergougno de si gènt, lis apellon e si vièi. s

li vièi n'auson rèn dire, li jouine cridon boa plus fort.
Urous, pèr la hladaleno o pèr Toussant, se li comte se
règlon just à just ; Urous quand l'oustau s'arrouino pas
pèr coumplaire à la vanita dis enfant. Pèr s'escusa, li
parènt dison : » S'amusaran pas dins cinquante an, que
n'en proufichon »; podon plus dire qu'acô, se soun gara
loir cire de parla autramen.

Pàuri parènt! N'ôublidarai jamai ço que veguère un
jour. Un droulas de dès-e-vuech an èro esta gasta, pourri,
pèr si gènt que terrien boutigo. Quouro avié plus de sbu,
pescavo au tiraJou ; l'avié dubert mai que d'uno les en
fasènt aigre em'un cisèu. Lou charpavon d'aise e loir leissavon faire. Un dimècre arribe. - « Maire, baio-me de sbu.

- Te n'ai baia dimenche, de que n'as fa? - Me fau de

Mania, vouele teta,
Vouele teta, ma boueno maire,
Mama, vouele teta,
Vouele teta
D'aquèu bouen la.

sbu. bain-me n'en. » Disènt acô, viravo sis iue marrit. -

N'ai ges, pode pas te n'en baia. - Se n'as ges, cercon'en, me n'en fau. - Tè, vaqui tres franc. - N'ai pas
proun:- N'ai plus. - N'as plus? Couquin de... Se n'ères
pas nia maire, ve, ço que te fariéu ! » Avié aganta un gros

E puei aquesto :
M'anarai escoundre à-n-un cantoun
Em'un parié de poûmeto ;
N'en farai lingueto à l'Enfantoun,
fille dounara sa maneto ;

Se Fatrape un cep, sènso façoun
Lou tape dins ma jaqueto !

Me rapelle un autre nouvè que ma grand nous cantavo :

Ourreaamen.
A JÙLI HEBNER.

Arribave dins la court.
- Adeja, vènes pèr diva ? me faguè Jouleto, en s'avançant vers iéu. Eh ! bèn, siés pas di tardié : la soupo es
pas escurelado e lis orne soun enta clins li terre.

- Ah ! que vos ; soulet, dins la Grand Carrado me
languissiéu ; me siéu entancha d'acabit tout ço qu'aviéu
à faire..... Pièi, ve, vos que t'hou digue?... Aviéu fam de
te vèire, monn astre, e me siéu envengu.
- Perqué tènes ta man estirado sus toun pitre?... Te
siés fa mau, Brisquimi ?... Dequ'as ?... Tè, j'a quicon que
boulego dins ta camiso !... Dequé portes ?... Oh ! fai me
leu vèire !... fai me leu vèire....

- Vai-t'en plan... vai-t'en plan... vai-t'en plan... Toques pas... Espère, te leu vau faire vèire. Me desboutounère, e Jouleto, en s'avançant un Pau
mai de iéu, ciinant sa tèsto dins moun sen, em' uno joie
d'enfant s'escridè :
- Es uno tourtourello ! Oh ! qu'es poulido ! qu'es poulido ! A tôuti si ploumo, ounte l'as acassado, digo,
Brisquimi, baio me-la, n'aurai bèn siuen, l'aprivadarai...
Couine l'as agantado, digo ?
-- Couine l'ai presse ? I'l'enveniéu tranquilamen en
pensant à tu ; ère galoi, aviéu bèn travaia ; reveniéu te

vèire e me gouspihave de bonur, quand, en passant
davans boa gros ôume qu'es eilai long de la draio de
Labordo, vese, dins li baisse de l'aubre, de branquihcun
que boulegavon ; alor van un pan pu plan, camine siau,

m'avance en espinchant bèn atentivamen, e dequé te

coutelas e leu plantavo de pouncho dins la banco. La
maire, blavo de pùu, viéudè leu tiradou pèr que soun
drole faguèsse pas un marrit cep. Lou pensas bèn, aquéu
monstre a mau vira : après avé fa mouri soun paire e sa
maire a pichot fiô, a tout acaba despièi long-tèms, e la
presoun l'aleno ; en esperant, trinasso la groulo sus ]ou
caladat de la vile.

desviste ? dos tourtourello que se bequetejon. Boulegue
plus, li regarde se caressa, se poutouna segound si desir.
- E alor li leissaves faire ?
- E, o, moun Anjounello.

- E pièi, courre vai qu'as aganta'quelo ?
- Te van dire, de li vèire ansin me coungoustave de
plesi, quand, tout-d'un-cop, l'une di dos toumbo di branco
dins la luserno ; la vese que sauto, que voulastrejo, que

cerco à reprene soun vôu, pèr regagna li branco, mai
que, pecaire, leu pbu pas ; alor me vèn à la pensado que

la paume poudrié bèn èstre pivelado pèr uno serp

aquelo crento me fai sauta de la drain clins la terre : la
tourtourello èro pèr ion sôu qu'espôussavo lis alo en
viroulant, mai vesiéu ges de serp. Adonne l'ai agantado
e l'ai messo clins moun estourna.

- Coume iéu leu fau quand vese de mi pouletoun

malaut....

- Co que me fasié leu mai de mau, èro d'ausi ion

tant plagnènt de l'autre, tourtourello. « Rou-cou ! roucou ! rou ! cou-cou ! » fasié que faire; la sounavo, e iéu
pensave : Tant-leu que se sara 'n pan reviéudado, l'embandirai clins li branco pèr que poscon tourna libramen,
clins l'espàci, reprene ensèn si caranchouno d'amour....
Mai ve-la, pecaireto I Man-grat la bono souleiado que fai e
la douço calour de moun cors, se desrefrejoulis pas, la
paurouno.

- Laisso-me faire vai, l'anan sauva.... Vole pas que
more, aquelo poulido bestiole qu'as acassa mourènto,
moun Brisquimi, fau pas que more. (A seyui).

BATISTO
BONNET.- Marseille
BMVR
- Alcazar

�L'AIOLI
Paire, maire, fiéu, fiho, fraire, serre, tôuti soufrisson à
causo de l'enfant gasta, per-ço-que, avans de leissa intra
Ion desounour dins la famiho, tduti se Baron lou pan de
la bouco pèr sousteni Ion malurous qu'a defauta.
Un enfant gasta fai un ome egouïsto e ratié ; fai un
lache sôudard, un marrit patrioto ; uno droulasso fai uno
marrido meinagiero.
Ome egouïsto ? Es acoustuma de tout vèire faire pèr

du, de pensa qu'à-n-du, pèr-ço-que l'an pas fourça de
pensa is autre, meme à si gènt : atrovo juste que tôuti se
plegon à si voulounta ; saup pas ço qu'es de rèndre service pèr-ço-que ié l'an pas après ; sèmpre vbu èstre l'bli.
Ratié? Aguènt toujour vist tout cliva pèr coumplaire
sis envejo, coumpren pas que lis ome ni li causo podon

lucha em'éu, e plego pas, s'enmalicio, se couflo dins
soun testardige e crèbo pulèu que de donna dre is
autre. Chanjo d'idèio coume de camiso, segound soun
imour dôu moumen.
Lache sôudard? Cresès-ti que la visto dôu drapèu fague trignoula soun cor? Cresès-ti que coumprengue Ion

NENO.

léu me languisse de Ion vèire,
Téuti ié draion de pertout :
Anen-ié 'nsèn, se nie vos crèire ;
lé pourtaren un pan de tout.
TETIN.

léu ié pourtarai mi clinqueto,
Facho de dons tros de sietoun
E, cla-cla-cla, faran souleto
Entre li man de l'Enfantoun.

mount, dins la nèu o souto li pin. A la plaço dôu cor
l'an baia un pedas de simello.
Lino droulasso? Li riban ié fan trop bèu-bèu, à-n-aquelo
chato ; sa raubo es bèn trop passido, mai l'ague d'aquest
mes : l'an tant di qu'èro la plus poulido. Pèr uno flourde
mai à soun capèu avarié en dès rendès-vous de nbu ouro
à miejo-niue. Ai, las! que n'avèn visto !
Marrido meinagiero? Pecaire ! Fau se demanda ounte
aarié après co qu'es Ion devouamen de la maire pèr si
pichot, l'amour de la femo pèr soun ome, Ion devé de se
sacrifica Ion mai pèr loti bonur de tôuti dins la f omiho.
Pren ges de plesi (n'a jamai pres en acbl à faire d'urous
à l'entour d'elo ; soun amo es bèn trop secado.
Marrit patrioto? Se plegara jamai francamen à la lèi
(n'ajamai sachu oubeï) , dira de man de tôuti aquéli qu'an
Ion gouvèr, quau que fugon; voutara pèr caprice. Aro
que cadun es un pan soubeiran, n'es pamens pas just de
faire obro civico à la barin-barousto ; lis àutri n'en poudrien soufri : éu vous dira que vbu aprouficha de sa liberta. Que voulès? n'a sèmpre fa à sa tèsto, e si gènt ié
l'an man adoubado.
Anas, o, me maucoro, aquelo causo, Ion gastage dis
enfant, quand la vese se proudurre. En sounjant en tôuti

li doulour que li paire e li maire acampon, en touti li
langôni que se veson veni pèr li famiho, en tôuti li mancamen que se faran à l'amour dôu païs, à la soumessioun
i lèi, à l'acoumplimen dôu devé, l'on devèn proun triste,
proun magagna.
E pamens, fan pas gaire : donna is enfant l'abitudo de
l'ôubeïssènço, acô empacho pas de i'aprendre à resouna
sus li causo ; li pas flata jamai, acô empacho pas de li
caressa quand fan ; li pas faire crèire mai que ço que soun,
acb empacho pas de ié faire ama Ion bon, lou bèu, lou
verai.
Lou gastage dis enfant es un malur publi.
M. BoMPARD.

TETIN.

léu ié pourtarai ma baudufo,
Mi goubiho e moun bèn boulan,
Gros, quasimen, coume uno trufo ;
Acb Sara bèn pu galant.
NENO.

Iéu, mai que tu, me faran bello,
Tatan Lelen me fri sara ;
Rabaiarai, pièi, mi dentello
E mi riban tant que n'i'aura.
TETIN.

T'espère plus, saras darriero,
Iéu van subran parti soulet,
D'un tèms franquirai li coustiero
En fènt banda moue barrulet.
NENO.

11e ! bèn, marrit, que noun te plase,
Iéu Ion van dire à ma memèi,
E'm'acô me prestara l'ase
E partirai 'mé ma titéi.
TETIN.

Iéu ié pourtarai ma founfogno,
Ma sibleto e moun tambourin ;
Acb zounzouno, acb cigogno,

l'a rèn de tau pèr metre en trin.

Ile ! bèn, ié pourtarai la mostro
Que me dèu achata pepèi,
0 dins l'oustau prendrai la nostro ;
Acb van mai que ti bebèi.
NENO.

Iéu anarai dire à ta maire
Que dins toun oustau vos rauba
Alor te leissaran pas faire,
Ansin saras bèn atrapa.

des lettres de Genève, 91 pajo in-80 (Berlin, librairie

E parèis que ti camba-

j
11

Vers éu an deja courre - - gu.

vist par-ti.

au- si di-re, Emai, d'alin, n'ai

- =i-ama+ --_-Q-b='i=

Oh! quen-to fès-to ! quénti ri-re

S'anan de-longo

di-ver-ti.
NENO.

Dison, Tetin, qu'à la vihado,
Aièr l'Enfant Diéu es nascu,
E parois que ti cambarado
Vers éu an deja courregu.
TETIN.

Sara verai, l'ai ausi dire,
Emai, d'alin, n'ai vist parti,
Oh ! quento fèsto ! oh ! quénti rire !
S'anan de-longo diverti.

;

e sarié,

dison, li felibre de l'Escolo Moundino que reçauprien la
suvencioun, pèr que fugue emplegado au reviscoulamen
de nosto lengo d'O.
De tout segur s'un municipe, couine aquéu de Toulouso, se vèn metre à la rodo, la Causo pbu que faire de
camin, e pas plan.
CANO. - Es Ion lé de Janvié 1.894 que vai parèisse à
Cano La Cisampo, journau poupulàri e mesadié escri en
parla de Cano.
Chasque numerb dounara de conte, de galejado, de
sceno poupnlàri e d'article sus li tradicioun e l'istbri de
Cano e sis alentour.
Bono salut au nouvèu fraire prouvençau.
BEL-ABBÊÊS. - Nosto soucieta prouvençalo s'es, lou
10 d'aquest mes, couine l'avias anouncia, acampado en
banquet à l'Hotel Countinentau. M. Philippi que lou tèn
nous a servi uno dinado ounte li plat de la Prouvènço
fasien veni l'aigo à la bouco. Eran ùni cinquanto à taulo,
entre quau noste Sous-Prefèt. Li discours, li cansoun, li
brinde de tout biais an boulega dins nôsti cor aquéu
remèmbre déu païs e aquéu sentimen di raço que fan,
d'aquéli que l'esprovon, autant d'ami, autant de fraire.
E, basto, Magali acoumpagnado en Cor, acô 's esta lou
bouquet.

BOULEGADISSO *ROUVENÇALO

bràvi drole qu'an debuta leu 26.
En Avignoun se n'en joo dos : uno, En routo pèr Betelèn,

à l'obro de la Jouinesso Catoulico di Carme, plaço dôu GrandParadis, l'autro, La Niue de Nouvè, de l'abat Moyne, à la sallo
de l'Ouratôri, mountado pèr li jouvènt dôu Café Catouli de
Sant-Deidié.
A Barbentano se doiino aquelo dôu paire Savié.
A Gajeiroun, en Camargo, à la messo de miejo-niue, un cor
d'Arlatenco a canta Lou Nouvè de Mirèio de Mèste Eisseto, e
se i'es tambèn fa tout plen de galànti ceremounié ounte figuravon d'enfantoun e d'agnèu. Mounsen Ion curat de Gajeiroun a,
déu rèsto, despièi long-tèms, acoustuma si parrouquian à-naquéli sceno prouvençalo, simplo e deliciouso, de la niue de

A la Sèino, de jouvènt jegon peréu la pastouralo. A la

Ï.rous-Roujo (de Marsiho) aquéli representacioun se dounaran
un mes de tèms.

Au Tiatre Chave, à Marsiho encaro, la pastouralo es en
vogo, e tambèn à Cavaioun e dins bèn d'autris endré que
l'abounde di matèri nous permet pas de designa.

Es ansin qu'aquésti jour leu FIGARÔ, leu TEMPS, leu JOURNAL,
l'ESTAFETTE, leu NATIONAL, leu JOUR, leu VOLTAIRE L'ÉVF.'NEMENT, leu JOURNAL DES DÉBATS, ion CONSTITUTIONNEL,
l'ÉTENDARD, leu LIBÉRAL, leu PETIT CAPORAL, la GIRONDE,
leu PROGRÈS DE L'EST, leu JOURNAL DE MARSEILLE, la LOIRE
RÉPUBLICAINE, LA DÉMOCRATIE e autre, an reproudu d'après

1'Aiôli leu recit de la vesito que MM. Leoun Daudet e Jôrgi
Hugô' an facho à Mistral. Li journalet d'eici que noun se geinon, i a d e l es, p è r e
jour mounte prenon.

W. Gronau).

NENO. Di- son, Tetin, qu'à la vi- - - ha- - do

-_-_ - _

de milo franc que se ié baiavo d'ourdinàri

Vesèn emé plesi que li grand journau de Paris citon aro
l'Aiôli, quand podon ié pesca quauco nouvello interes,anto.

Aquéu Vitour Duret, que lou dôutour Koschwitz vèn

TETIN. Sa-ra verai, l'ai

TouLOUSO. - Lou Counsèu Municipau vèri de retira à
l'Acadèmi di Jo Flourau de Clemènço Isauro l'aloucacioun

Nouvè.

TETIN.

Neno, saras bèn ma mignoto,
Anes pas dire acb 'n degun ;
Cargaren tout dins ma barioto
E poussaren un pan chascun.

de publica soun travai, èro un brave pouèto, nascu à

ra- - do

campagno d'Africo 11839-1844).

Li pastouralo prouvençalo an coumença si representacioun.
Aquelo d'Antôni Maurel es jougado en Arle pèr une troupo de

TETIN.

Alphonse XII, publiée par EDUARD KosclnvVITZ, professeur à l'Université de Greifswald, avec une biographie
de Fauteur par EUGÈNE RITTER, professeur à la Faculté

Paraulo e musico de Jùli CASSINI.

A-ièr l'Enfant-Diéu es nascu,

MAIANO. - Mounsegnour Ion Du d'Aumalo a, pèrsoun
cacho-frb, manda 'no soumo de 100 franc au païsan Antbni Martin - qu'en qualita de granadié avié fa 'm'éu li

Es just pati-pata-pas rèn,
Iéu ié pourtarai mis estreno,
Moun brassalet e mi pendènt.

GRAMMAIRE SAVOYARDE
par Victor Duret, ancien précepteur du prince impérial
d'Autriche, l'archiduc Rodolphe, et du roi d'Espagne,

A MADAMISELLO MARIO-TERÉSO GAUTIER

NOUVELUN

NENO.

Cresèn d'agrada à nèsti legèire en i'éu frissènt aquest
nouvè que de-segur fara tresana l'amo dôu vièi Saboly.

NENO E TETIN

GUI DE MOUNT-PAVOUN.

Dequ'es acb ! n'es pas la peno ;

Jùli Cassini.

9 (0

fessour Koschwitz passé à Onex pèr leu vèire, gaire de
tèms avans sa mort. Duret ié counfisè souri precions
manuscri e Ion saberu roumanisto vèn aro de Ion publica.
Lou siuen qu'a mes M. Koschwitz à-n-aquelo gènto edicioun de la Grammaire savoyarde nous fai agura mai que
bèn d'aquelo gramatico prouvençalo e felibrenco que
noste ounourable sbci, courre l'anounciavian i'a deja
quauque tèms, es à mand de nous alesti.

NENO.

Iéu ié pourtarai mis image,
Mi pato, moun poulit dedau,
Ma grosso paumo e moral meinage:
N'i'aura, segur, un plen faudau.

devé de tout fiéu de Franço, quand bacellon la maire
patrio? Ali ! nàni. Es un d'aquéli que se caufon li boutèu
à l'oustau, quouro li pàuri « couiounas » se fan tuia eila-

3

Onex près de Genèvo, que s'èro d'ouro apassiouna pèr la
grando obro di felibre. Davala en Prouvènço i proumié
crid e cant de nosto reneissènto lengo, s'èro amiga 'mé
Roumanille, Aubanel e Mistral e touto la coumpagno, e
fuguè proumeiren à faire assaupre au mounde co qu'espelissié vers Ion Rose. E n'esbrudiguè la nouvello clins
lis estùdi entitula : Poètes contemporains du Midi de la
France (Bibliothèque universelle, 1857) ; L'épopée de
Mireille (memo revisto, 1860) ; Pèlerinage romantique au
pays des troubadours, étude sur Roumanille (Revue suiss.,
1860). E d'aquéli raport entre éu e li proumié felibre n'en

soubro uno courrespoundènci qu'eigô fai dire à l'editour : « Il sera intéressant un jour d'en extraire la chronique du Félibrige, que l'on y peut suivre de très près
pendant les années 1857 et 1860. »
Aquéu panne Duret èro devengu precetour de l'archidù
Ravous d'Austrio e pièi déu reinatoun d'Espagno AnfosxIl,
dôu tèms qu'aquest èro à Genèvo. Mai li rèi, quand soun
jouine, amon mai remounta si mestresso que si mèstre.
E, pas gaire fourtunous, Vitour Dure' es mort en 1890.

L'eisèmple di felibre n'i'aguènt douna didèio, Duret

s'èro achini à redigi la gramatico dôu lengage savouiard,
qu'es l'ancian parla de Genèvo e que, de cavaucoun entre
nbsti dos lengo franceso e prouvençalo, retrais de l'uno
emai de l'autro. Pèr ço que n'es dôu prouvençau, acô 's

eisa de vèire rèn qu'en citant aquésti mot que, tau

qu'uno foulo d'autre, soun li meme en Savoio courre
dins la Prouvènço : ama, jala, rannouna, fini, sourti,

rèndre, apoundre, recevre, devé, volé, savé, denzan, l'an
que vèn, eternalamen, à bon dre, etc.
La gramatico de Duret courrié lou risque de jamai ges
trouva d'editour quand, urousamen pèr éu, M. lou prou-

-o-

Dins LA CORNEMUSE : TBEtOUNT, pouësio de Mad. J. Gan-

tier, adreissado à F. Mistral, que i'a soun retra en tèsto ; Nos
peintres de Provence, A. Grivelas, pèr R. Gineste ; La musice
dis ange pèr E. Marr,1; Li dous camin pèr A. Bol ; Conte de
Nouvè pèr J. Chevalier; A F'. Mistral pèr A. Meffre de Rangé.
- Pins LA MÉDITERRANÉE : Lou retra dôu pintre Courdouan, emé li discours que se soun prounouncia sus sa
toumbo.
- Dins LE DIMMANCHE: Le soue, sonnet pèr P. Estiéu ; Pierrot
badaio pèr P. Bertas. comte-rendu de P. Frontéry.
- Dins LES TABLETTES D'ALAIS : A Jano d'Arc, Sonnet de
L. de Sarrau d'Allard.
- Dins LE LION D'ARLES : Pèr vetadémio pèr Ant. Berthier.
- Dins LE SOLEIL DU MIDI : Lei memdri d'un santoun pèr
L. Foucard.
- Pins la revisto LEMOUZI : Grcorwmaire limousine de J.
Roux ; courrespoundènci felibrenco emé F. Alistral, F. Gras,
C. de Carbonnières, etc.
- Dins LE GRIL : 37oun maset pèr A. Fleury ; J.-B. Maulin
e soun obro de vnlgarisaciéu patoueso.
- Dins LE PETIT MARSEILLAIS : La pastorale pèr A. Palliès.
- Pins LE JOURNAL DU COMTAT : La messe di nouvè pèr

Lou Peirin ; Li Bran d'or de la semano pèr Mèste Rapuguet
- Dins LE MERCURE APTÉSIEN : Nouvelun sus la mort de
M. Amat Jean, reproudu de l'Aiôli.
- Dins La SART AN : Encè de l'acouchado pèr La Sinso.
- Dins LA CROIX D'AVIGNON-: Nouvelun reproudu de l'Aidli.

- Dins LE JOURNAL: Prémontré de Tarascon, article sus Ion
R. P. Savié pèr Garlaban.
- Dins leu PARis : Davans fou juge pèr J. Sicard, tradu de
l'Aiôli.

Dins LE FORUM RÉPUBLICAIN : Les proverbes du pays

d'Arles pèr M. M.
- Dins L'HOMME DE BRONZE : La dinamito dins li nias pèr
Mèste Eisseto.
- Dins LA PETITE REVUE : La chato avuglo pèr Roumanille,

e De-matin ai rescountra leu trin, tèste prouvençau emé traducioun franceso.

- Dins LA CIGALO D'OR : Felibrejado e jecs fleurais audencs
pèr J. d'Angountours ; Lote reclemtour pèr A. Chansroux ; Lou
fans saberut pèr P. Redonnel.
- Pins LE FIGARO : A Chcateauneuf-du-Pape pèr J. Cardane.
Dins L'OBSERVATEUR FRANÇAIS : L'académie des Jeux
Floraux pèr F. Amouretti.

BMVR - Alcazar - Marseille

�L'AIOLI

4

TIA,T É D

I'ROu'%TÈRIZI IIP ANCIrN"

`V7,ÀRhiEiT'A

Coumtadou de Rensignamen Coumenciau
CREA EN 1883

ES A\IGSUIN

Entre Calèndo e sant Sivèstra
Au saboun Mikado lavo te bèn li man,
E pièi au Mikado lavo te mai deman,
Se tout l'an vos bèn èstre.
Fabricant : Fèlis EYnoux.- MAnslxo.

Couine vai qu'aquest an se ié jogo pas la pastouralo de
tradicioun ? Lou mounde se n'estouno.
Autramen la troupo es toujour niai que bono. La rintrado de la bello e gènto Berto Duchamp es estado l'evenimen de la semanado : lou publi l'a revisto em' estrambord e se pou dire qu'es mai adourabo e peréu mai
adourado que jarnai. Madamo Berty canto deliciousamen
de deliciôusi roumanso e vous enfado tout-d'un-tèms. La
troupo de coumèdi countùnio de bèn faire.

A

Ï3G U S

4eacian Ussié

EN AVIGNOUN
M. P. Gautier se tèn pas pèr quite vis-à-vis de soun

abouna, pèr lou mandadis di rcnsignamen que demando.
S'uno moudificacioun se proudus lins la situacioun di
persouno sus liqualo a douna de rensignamen, autant-lèu
prevengu se fai un plesi, à titre gracions, de n'assabenta
si cliènt.
Adrèisso à gràtis, sus demando, de cartabèu emé de
buletin pagable à mesuro que soun emplega.

Se vènd dins tôuti li bons oustau.
Lou gerènt: FoLCÙ DE BAnoNCELLT

En Avignoun, empremarié di fraire SEGUIN.

LA

MIX T',

O

s

-J

FOUNDA EN 1879

journal qui l'aurait nommé, il était
« Pour être sûr de ne pas laisser échapper undécoupe et traduit tous les journaux
qui lit,
abonné à l':%rgus de la 1PressQ,
sur n'importe quel sujet.
du monde et en fournit les extraits

Ilector I%Ialot IZITE, p

70 e 323).

tout ço que
L'Argus de la Prèsso fournis is artisto, literatour, sabènt, pouliticaire,
li
journau
e
revisto
dCu
mounde
entié.
parèis sus soun comte (lins
un
L'Argus de la Prèsso es ton coulabouradou endica de tôuti aquéli que preparon
s'bucupon
d'estatistico,
etc.,
etc.
oubrage, estùdion uno questioun, 155, carriero Mount-Martre, Paris. - Telefone.
S'adreissa i burèu de l'Argus,

Il

EY-il A 11114

Il OC-)

FOUP*DADO EN 187G

I , àa la carriero Grando-Saunariè, 1, en ASJIGNOUN
OUSTAU BÈN COUNEIGU PÈB VÈNDRE A BON MARCAT E DE COUNFIANÇO

Grando varieta de counservo de viando emé de pèis. - Counservo au
vinaigre. - Liquour de touto meno. - Entre-paus de saboun, car-salado,
bougeo.

Basin e bevèndo. - Sucre pèr vendémi.

L'Argus legis :i.000 journau per jour.

Espedicioun franco de port e d'embalage.

('ÈR PARÈISSE LOU 31 DE DESÈMBRE, A LA LIBRARIÈ ROUMANILLE,

LA Poue

4 R, M4411 i), Û U XK D 01
o prouvençau d'En Marins

ANDRÉ em' uLw no

prefàci d'En_Félis GRAS.

U

Costo : CINQ franc.

Déc meure autour : Plùu e souleio, recuei de pouësào, 3 fr. 50.

VI\S MOUSSEUX

La meiouro di bevèndo pèr remounta l'estouma, famous pèr donna
de toue, pèr faire digeri, pèr adouba la voues, superiour en tout au vin
de Quinquina e agradiéu en bouco couine lou vin de Castèu-Nôu.
Pèr hé,': a risoulet
Toun vin de capitàni,
Esperaren pas, nàni,
D'avé l'estouma blet.

Pèr béure, o itilarlàni,
Toun vin, bon restaura,
Que s'es ass.,tib jura

M. G. -. PALUN &amp; C0
PROPRIÉTAIRES

BUN ll J

Dins li sonèu estràni,

fr. la boutiho, à Paris, balouard Haussmann, 41, farmacio

Se vènd
Mariani.

ALADIN e la lampo ÉCLAIR. (Aquéli lampo flamejon tôuti
,» pèrli burèu
la lampo
de 'l l'Aiôli ", e n'en sian mai que mai countènt).

ki

li vèspre dins

jouï di pres de favour acourda is abonna e leitour dôujournau.
Fau destaca aquest bon e lou jougne à la coumando pèr
D'AVIGNOUN

ï
PARIS - 44, Rue de la FClie-Tié.i v l=t, 44 - PARIS

44, Rue de la Folie-fv1éricourt

W.-L. MANN, SuCCr

Meilleur système d'éclairage au Pétrole,
pour Usines, Cafés, Eglises, Salles
de réunion, Chais, Boutiques, etc., etc.

la
La Lampe " ALADIN " - force de lumière 24 bougies - est
jour.

meilleure lampe de table, à courant d'air, qui ait été établie jusqu'à ce l'air
La disposition toute spéciale de son disque, perforé en tamis, queincantraverse avec force, permet d'en élargir la flamme et de la rendre b e de
descente. Par l'application de ce principe, on obtient donc, avec un
une lumière
petite dimension et de consommation relativement minime," l'idéal
de la
de
la
lampe
"
ALADIN
d'une intensité étonnante, qui fait
étant

lampe de bureau, de la lampe d'études, etc., son fonctionnement
des plus simples et son entretien des plus faciles.

GRACIEUSE

c

lèc r-

-i' I'

La question du mode d'éclairage, étant,
pour ma Clientèle, d'une importance capitale, je me suis appliqué, depuis de longues

années, à en étudier attentivement les
systèmes les plus pratiques et je recommande
en toute sécurité, pour les locaux de
vaste dimension, ma

"
ÉCLAIR

LAC PE

o

30 LIGNES

o

Perfectionnée, en cuivre poli, à

u

courant d'air central , avec élévateur

j

COMBUSTION

SANS ODEUR

permettant l'allumage sans enlèvement

du verre et un extincteur nouveau a
levier.
Consommation

COMPLÈTE

:

100 grammes de

U

pétrole par heure.

pour les abonnés

AVIS IMPORTANT

Pour éviter les frais de

PRIX DE FAVEUR pour les
Abonnés et Lecteurs du Journal :

remboursement qui sont à

ou lecteurs du Journal.

la charge du destinataire, il
suffira de joindre à la commande un mandat postal de
10 francs.

J'envoie ma

"Lampe ALADIN"
en cuivre nickelé, avec abat-

jour vert, double émail, de
19 centim. de diamètre et

Le prix des verres de

rechange est de ».35 pièce.

deux verres, franco de port et
d'emballage au prix de

Par commandes d'au moins
12 verres à la fois, je les expédie

franco de port et d'emballage.

Les mèches

A domicile on en gare
la plus rapprochée

dans tente la France
contra remboursement

Ao

/ap
n

to,e

at

aote,

valent 0 fr. 25

ave tout PecePtl
yObtenùf
une lumière
or
F ti`

l'une.

auge
Preférence 1art,Ut
Jourd,hci
P

Ô

94i

se trouve

si

Force de lumière : 80 bougies.
Flamme incandescente aussi brillante que la lumière électrique.

Prière de faire les commandes à temps, afin de nous éviter un trop
grand encombrement en pleine saison.

o

o

20 FRANCS
Franco de port et d'emballage,
â domicile ou en gare la plus

u

u
c

a

rapprochée par toute la France
contre remboursement.

Mon appareil est complet,

au prix ci-des-us et comprend:

1la;npe garnie de sa mèche,
et de son verre, avec Ivre fil
tors extra-foi t et abat-jour en
tôle enculée vernie de ôD de
diam sire.
Verres de rechange:
© fr. 75 pièce.

Mèches de rechange
Lampe seule, munie de son
. . .
14 fr.
. .
verre

..

Lyre seule avec abat-jour,

Pria..

.. 7 fr. 50

tiJ

d
'r'*

Î

e

t /un,,b^ute

rdn
O AJL

avec tout pétrole,

ats'

ue
Po éFete oc

pt

tou

employer d6ve pat
i #ncomparable,
E qui aujourd'hui se trod

E

BMVR - Alcazar - Marseille

�</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </file>
  </fileContainer>
  <collection collectionId="62">
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="272303">
                <text>BM Marseille</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="41">
            <name>Description</name>
            <description>An account of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="415109">
                <text>Collections occitanes de la Bibliothèque Municipale de Marseille</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
  </collection>
  <itemType itemTypeId="26">
    <name>Revista</name>
    <description>Item type spécifique au CIRDÒC : à privilégier</description>
    <elementContainer>
      <element elementId="127">
        <name>Région Administrative</name>
        <description/>
        <elementTextContainer>
          <elementText elementTextId="280050">
            <text>Provence-Alpes-Côte d'Azur (PACA)</text>
          </elementText>
        </elementTextContainer>
      </element>
      <element elementId="128">
        <name>Variante Idiomatique</name>
        <description/>
        <elementTextContainer>
          <elementText elementTextId="280051">
            <text>Provençal</text>
          </elementText>
        </elementTextContainer>
      </element>
      <element elementId="129">
        <name>Aire Culturelle</name>
        <description/>
        <elementTextContainer>
          <elementText elementTextId="280052">
            <text>Provence</text>
          </elementText>
        </elementTextContainer>
      </element>
      <element elementId="163">
        <name>Type de périodique</name>
        <description/>
        <elementTextContainer>
          <elementText elementTextId="445475">
            <text>Revistas  d'estudis localas = Revues d’études locales</text>
          </elementText>
        </elementTextContainer>
      </element>
    </elementContainer>
  </itemType>
  <elementSetContainer>
    <elementSet elementSetId="1">
      <name>Dublin Core</name>
      <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
      <elementContainer>
        <element elementId="50">
          <name>Title</name>
          <description>A name given to the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="280023">
              <text>L'Aiòli. - Annado 03, n°108 (Desémbre 1893)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="86">
          <name>Alternative Title</name>
          <description>An alternative name for the resource. The distinction between titles and alternative titles is application-specific.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="280024">
              <text>L'Aiòli. - Annado 03, n°108 (Desémbre 1893)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="49">
          <name>Subject</name>
          <description>The topic of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="280025">
              <text>Littérature occitane -- Périodiques</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="280026">
              <text>Provençal (dialecte) -- Périodiques</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="280027">
              <text>Littérature provençale -- Périodiques</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="41">
          <name>Description</name>
          <description>An account of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="280029">
              <text>&lt;span&gt;Cent-huiti&amp;egrave;me num&amp;eacute;ro de&amp;nbsp;&lt;/span&gt;&lt;em&gt;l'Ai&amp;ograve;li&lt;/em&gt;</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="39">
          <name>Creator</name>
          <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="280031">
              <text>Mistral, Frédéric (1860-1914)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="48">
          <name>Source</name>
          <description>A related resource from which the described resource is derived</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="280035">
              <text>Bibliothèque de l'Alcazar, ville de Marseille. MA 8 Magasin des périodiques morts, Fol 13136</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="45">
          <name>Publisher</name>
          <description>An entity responsible for making the resource available</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="280036">
              <text>[s.n.] (Avignon)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="40">
          <name>Date</name>
          <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="280037">
              <text>1893-12-27</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="47">
          <name>Rights</name>
          <description>Information about rights held in and over the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="280038">
              <text>Domaine public/Domeni public</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="98">
          <name>License</name>
          <description>A legal document giving official permission to do something with the resource.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="280039">
              <text>Certains droits réservés</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="46">
          <name>Relation</name>
          <description>A related resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="280040">
              <text>Vignette : http://www.occitanica.eu/omeka/files/original/21d1fd089137a7d0460abc12b9b77175.jpg</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="280567">
              <text>http://www.sudoc.fr/039062376</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="104">
          <name>Is Part Of</name>
          <description>A related resource in which the described resource is physically or logically included.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="280041">
              <text>&lt;a href="http://www.occitanica.eu/omeka/items/show/3755" target="_blank" rel="noopener"&gt;Acc&amp;egrave;dez &amp;agrave; la fiche corpus de&amp;nbsp;&lt;em&gt;l'Ai&amp;ograve;li&lt;/em&gt;&lt;/a&gt;</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="42">
          <name>Format</name>
          <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="280042">
              <text>application/pdf</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="280043">
              <text>1 vol. (4p.)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="44">
          <name>Language</name>
          <description>A language of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="280044">
              <text>oci</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="51">
          <name>Type</name>
          <description>The nature or genre of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="280045">
              <text>Text</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="280046">
              <text>publication en série imprimée</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="43">
          <name>Identifier</name>
          <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="280047">
              <text>http://www.occitanica.eu/omeka/items/show/4146</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="280048">
              <text>FOL13136_1893_108</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="116">
          <name>Temporal Coverage</name>
          <description>Temporal characteristics of the resource.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="280049">
              <text>18..</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="94">
          <name>Date Issued</name>
          <description>Date of formal issuance (e.g., publication) of the resource.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="285570">
              <text>2014-05-26</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="95">
          <name>Date Modified</name>
          <description>Date on which the resource was changed.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="445471">
              <text>2016-06-22</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="37">
          <name>Contributor</name>
          <description>An entity responsible for making contributions to the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="445472">
              <text>Baroncelli, Folco de (1869-1943)</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="445473">
              <text>Lazarino de Manosco (1848-1899)</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="445474">
              <text>Cassini, Jùli</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
      </elementContainer>
    </elementSet>
    <elementSet elementSetId="8">
      <name>Occitanica</name>
      <description>Jeu de métadonnées internes a Occitanica</description>
      <elementContainer>
        <element elementId="173">
          <name>Portail</name>
          <description>Le portail dans la typologie Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="596917">
              <text>Mediatèca</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="174">
          <name>Sous-Menu</name>
          <description>Le sous-menu dans la typologie Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="596918">
              <text>Bibliotèca</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="172">
          <name>Type de Document</name>
          <description>Le type dans la typologie Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="596919">
              <text>Numéro de revue</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="182">
          <name>Catégorie</name>
          <description>La catégorie dans la typologie Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="641825">
              <text>Documents</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="171">
          <name>Contributeur</name>
          <description>Le contributeur à Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="878355">
              <text>Bibliothèques de Marseille</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
      </elementContainer>
    </elementSet>
  </elementSetContainer>
  <tagContainer>
    <tag tagId="2040">
      <name>Fulheton (premsa)=Feuilleton (presse)</name>
    </tag>
    <tag tagId="2044">
      <name>Novèlas=Nouvelles</name>
    </tag>
    <tag tagId="2046">
      <name>Poesia=Poésie</name>
    </tag>
    <tag tagId="2073">
      <name>Publicitat en occitan=Publicité en occitan</name>
    </tag>
    <tag tagId="2048">
      <name>Teatre=Théâtre</name>
    </tag>
  </tagContainer>
</item>
