<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?>
<item xmlns="http://omeka.org/schemas/omeka-xml/v5" itemId="4163" public="1" featured="0" xmlns:xsi="http://www.w3.org/2001/XMLSchema-instance" xsi:schemaLocation="http://omeka.org/schemas/omeka-xml/v5 http://omeka.org/schemas/omeka-xml/v5/omeka-xml-5-0.xsd" uri="https://www.occitanica.eu/items/show/4163?output=omeka-xml" accessDate="2026-04-13T14:55:51+02:00">
  <fileContainer>
    <file fileId="2631" order="1">
      <src>https://www.occitanica.eu/files/original/87139f344c84fe908ce68f08c70ba443.jpg</src>
      <authentication>ea45fe293ce4860471fad886b0953c33</authentication>
    </file>
    <file fileId="139265" order="2">
      <src>https://www.occitanica.eu/files/original/703268635ea2257d9a43fd4695e025ce.pdf</src>
      <authentication>fc7e53b4a5adbd653ce54abbd9efbb03</authentication>
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="9">
          <name>PDF Text</name>
          <description/>
          <elementContainer>
            <element elementId="175">
              <name>Text</name>
              <description/>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="631585">
                  <text>QUATRENCO ANNADO, Nô 122.

p.t

DIJOU, 17 DE MAI 1894

Nàutri, li bon Prouvençau,
Au sufrage universau,
Voutaren pèr l'bli
E faren l'aiôli.

1

Vidoun, Vidau,
Segound la vide
Loujournau.

F. MISTRAL.

(Prouvèrbi di mrissounié)

QUE VAI CREMAtiTT IRES FES L ÈR 19&lt;ES (7, l 7, '2 7)

e

u
Pr

E
e

PRES DE L'ABOUNAMEN

BURÈU DE REDACIOUN
E D'ABOUNAGE

Un an ............. i o fr.

Sièis mes ......... 5 fr. 50
Tres mes.......... 3 fr.
Estrangié.......... 12 fr.
Lou numerb....... 10 centime

Vers

FOLCÔ DE BARONCELLI,
au palais dôu Roure,
EN AVIGNOUN

Baile dôu journau :

FOLCÙ DE BARONCELLI.

..r

e

geinoun e cridara : Vivo li Santo ! E li pàuri
malaut se jitaran sus li Caisso e li poutounaran
e belèu n'i'aura de gari. Pièi touto la niue, aqui
à l'entour di Santo, se cantara de cantico, de
bèu cantico prouvençau, courre aquéu que Mèste
Eisseto, leu félibre camarguen, refai chasco
annado, despièi quavanto an, que leu mounde

se lou derrabon di man, e que l'Aiôli, aquest
cop, a la bono chanço, du soulet, de leu recata.
Pièi leu matin dôu 25 se fai la proucessioun sus
leu bord de la mar e n'i'a que dison que quand
passon leu bras di Santo emné sa barco pourlado
iF°#`w9 waA watt .deli

`'ilrt-`î.Wif&amp;ri+t'dYiiT'irwTiF7T"

Sa

vèspre, au Magnificat tourna, li Caisso remoun-

7i

m, ol

Quand vèn leu 24 de Mai, que li tamarisso
soun tôuti roso de flour, que li glaujo jauno an
espeli dins li roubino e que li levadoun se clat

î

ti
,

pèr li bôumian, l'oundado bluio seretiro. Lou

fi-,son de saladello, dins tôuti li païs de Prouvènço

e de Lengadô se tèndo li carreto, se cargo de
biasso pèr tres jour e li gènt s'envan, estendu sus
de matalas, pèr famiho entiero, au pas de l'ase
o de la miolo o au lambrejage d6u camarguen, en
cantant de cantico, dins leu soulèu e li mirage o
à la clarour dis estello, vers li bèlli Santo de la
Mar. Li routo palunouso de Camargo soun pleno
dou cascai di gènt e dôu brama di bèsti; de milié
de piado se gravon dins la sau cracinarello dôu
sôu. A coustat dôu riche pelot, i'a leu simple
pacan e l'oubrié di vilo, i'a leu gardian cavaucant sus sa bèsti blanco, leu ficheiroun apiela
sus l'estriéu, i'a li pàuri parènt que bubon sis
enfantoun malaut davans éli, dins de veitureto,
lis adusènt ansin de Nimes, de Mount-Pelié o

d'Avignoun pèr li faire gari ; i'a aquéli que
faguèron vot de veni d'à pèd pendènt vint-e-cinq

an pèr remercia li Santo qu'an dubert lis iue à
sa chato avuglo. I'a pièi, à coustat de tout acô,
espesso couine péu de tèsto, la negro bôumianaio

taran au mitan -'i crid dôu pople e di suplicacioun di paraliti e dis avugle que se i'agantaran
en plourant. E'm'acô la glèiso tout-d'un-cop se
desboundara, li gènt se precepitaran sus si carreto e toco-m'acè ! au proumié qu'arribara à la
barco à traio o au pont.
Mai à coustat de la fèsto de la glèiso, en aquéli

jour, se fai tambèn la vote d6u païs, erré bal,
farandoulo, e dos abrivado e dos courso de biôu,

deja famouso despièi long-tèms. Aquest an,
coume l'avèn plusiour cop anouncia, aquéli fèsto
saran magnifico e coumençaran leu 23 au matin.
Se durbiran pèr un grand courtege de gardian e
cavaucaire pourtant t6uti leu ficheiroun, precedi
pèr de tambourinaire e pèr leu famous Pavaioun

di gardian, que represènto sant Jôrgi pougnènt
leu dragoun d'à chivau. Pièi i'aura 'no courso de
gardian, mountant si chivau de travai, em' uno
segoundo courso pèr tout chivau, e enfin leu jo
superbe e renouma dis Aguïeto, ounte li cava-

lié enfielon au galop, erré la pouncho d'uno
lanço, d'anello pendoulado. Li pres pèr tout acô
saran forge poulit e uno souspresso es reservado
à touti aquéli, errai gagnon pas li joio, que prendran part au courtege. L'endeman de matin courso

à la velo pèr li pescadou di Santo. Lou 25, à
5 ouro, course de chivau em' uno brido pèr

de santo Saro, dins si guimbarde, que, desempièi un mes, raubo leu double pèr 6ufri li plus
bèu cierge i Santo. Tout acô vaise louja edourmi,

pres ; leu vèspre, iluminacioun de la glèiso e de

Magnificat, amoundaut leu ridèu de fèrri de la
capello auto s'aubourara e que li Caisso, butado
Bouiargue
pèr sèt fort droulas de Maudiuel o de
au bout de
o de Sant-Gile, davalaran plan-plan
de flour, pèr se veni pausa,
si cordo engarlandado

fèsto, courre de just, j'aura grand bal sus la
plaço, e se fara de mai tôuti li jo ourdinàri

li crestian dins la glèiso, li b6umian dins la croto
de santo Saro, e deman quand, au moumen d6u

au mitan di cire aluma, dins leu cor, sus la
eiiiretaulo qu'un avugl

la coumuno. Lou 26, à nôU ouro de matin,
grando abrivado de biôu ; à. 2 ouro, farandoulo
e course erré coucardo. Lou 27 tourna-mai abrivado e courso emé coucardo. Tout leu tèms di
coume courso dis ome, courso dins leu sa e àutri
bachiquello.

Aquéli qu'amon li bèlli cause emai de s'amusa,
sai-que, podon veni.

CANTENI
C4 moue pichot garçoun

E. EISSETO
leu bèu jour
de sa prouniiero coumunioue

zo de DVai 1894.
ÉR DE « Je suis chrétien... »

REFRIN

Que sian urous, o gràndi Santo,
Quand venèn eici vous capta :
Car dôu mai Ion pople vous canto
Dôu mai venès leu countenta.
COUBLE T

A vôsti pèd que la mar bagno
Erré li plour di malurous,
Que leu soulèu après l'eigagno
Nous retrague vôsti secous.
Eici se canto eici se plouro,
Pèr lis emoucioun treboula,
E quand vers li Santo s'aubouro
Lou cor es tout reviscoula.
Eici l'alen divin caresso
Nôsti plus tèndri sentimen
Luisis un rai pèr la tristesso,
Pèr leu tant un gouspihamen.
Eici la foulo afeciounado
Long de la mar vèn escouta
Aquéu dous risènt dis oundado
Que dis : Crist es ressuscita ! »
Vosto capello es leu refuge
'

cc

Mounte longo-mai lusira
La Fe que volon faire ° fuge
E que toujour retournara.
Ah ! cretico ! que sièr qu'entraves

Tant de glôri tant de grandour
Coume li coutar dôu mai baves
E dôu mai lusiran li flour.
E restara leu roumavage
Mounte nôsti Santo an planta,
La crous sauvado dôu naufrage
Que soun radèu nous a pourta.
En avans ! fiéu de la Prouvènço,
Que boumbigue noste estrambord
Pèr defèndre nôsti cresènço
Coume éli, sian pancaro mort !
E dôu tèms que lou mounde fialo
Un egouïsme embarbouia
Nosto Fe desplego sis alo
E canto sis alleluia.
Santo que vers vàutri s'alandon
D'aquesto terro di gardian
Li tant que nôsti cor vous mandon
Souto lis alo di gabian *
Que l'encèns de nbsti preiero,
Coume aquéu que pourtès au Crist,
Vous trove, o Santo ! li prourniero
Pèr ié semoundre au Paradis.
Que sian urous, etc.
!

Mas de Vers, Mai 1894.

IIèste EiSseto.

BMVR - Alcazar - Marseille

�L'AIèLI

2

anto

LI CINQ SÙU DE LA BÙUMIANO

stello

Quand Erode aguè donna l'ordre de sagata téuti lis enfantoun qu'èron dins Betelèn, la santo Vierge, dison, s'atrouvè

Pèr M. l'abat J. BRESSON. *

l'a 'n dramo prouvençau, emai un famous, que porto,
au revès de sa proumiero pajo, aquésti mot : a Empremi
rèn que pèr lis ami ». - Moussu l'abat Bresson tambèn
aurié pouscu metre en tèsto dôu siéu « Empremi rèn que
pèr lis escolo de jôuini fiho ».

Es pas de dire que soun obro noun counvèngue is
àutris endré ; mai la pureta dôu sujèt, la reservo dis

espressioun, la simplecita de l'entrigo, tout mostro que
l'autour a desira de faire quaucarèn courre l'Esther dôu
Felibrige. E i'aurié proun un pan d'ace, se sa pèço counvenié i chatouno di coungregacioun de nôsti vilage autant
que ]ou cap-d'obro racinian i damisello de Saint-Cyr.
D'abord, qunte bèu titre, Santo Estello ! Aquéli dons
mot fan trelusi uno aficho. Co que m'encagno un brisoun,
es que la Santo Estello de M. l'abat Bresson a de papié de
neissènço desvariant mai que bèn certifica. De-que vènon
nous aprene que nosto patrouno es de Santo, aperamount
dins li Charènto ? Iéu emé tôuti la cresian pulèu di Santo,

proun en peno pèr sauva soun bèu pichot Jèsus.

Mai veici qu'uno bôumiano, que, pèr la penmessioun de
Diéu, avié devina sa peno e coumprenié qu'aquel enfant devie'

s'escapa, la venguè trouva e i' éufriguè de leu sourti de la
vilo de Betelèn.
La santo Vierge, coume faire ? acepté.
La bôumiano tout-d'un-tèms, prenènt l'enfant-Diéu, leu met
dins soun panié, ]ou tape bèn emé de fueio o de pedas e vèn
pèr sourti de la vilo.
A la porto, de sôudard l'arrèston.
- Dequé portes aqui, bôumiano ?

- Un poulit pichot drole
Mai éli s'estrifon dôu rire en pensant
- S'èro verai, leu dirié pas.
Diéu, desempièi, en recoumpènso d'acô, a permés en tôuti
li bôumian dôu mounde de rauba cinq sôu pèr jour.
E ié.dèvon de comte que quand despasson li cinq sôu.

Lou Galejoun.

versificado de soun martire, iéu emé tôuti gardaren nosto
idèio.

Empacho pas la pèço de M. l'abat Bresson d'èstre agra-

UNO FAMIHO DE CH!VAU CAMARGUEN

divo, saberudo, e bèn coulado dins Ion mole di tragèdi
classico. Tôuti li sceno n'en soun menado seguramen,
sènso trop d'escaufèstre ; se i'atrovo de béni pinturo, de
pensado prefoundo. Lou proucedat es aquéu di mèstre
dôu grand siècle : la counfidènto, Ion sounge, leu recit
de la catastrofo. Lis estùdi de sentimen retrason li mémi
moudèle em'un pan de preciouseta ; escoutas aquesto
tirado de la maire d'Estello :

l'a quatorge o quinge an,

leu 25 de Mai, i Santo, quand

leu gros di carreto ère parti,
se fasié sus la plajo, coume
se l'ai encaro vuei, uno course

de camarguen : leu pres ère
une bello bride toute mountado e pimparrado, que desempièi la vèio pendoulavo au balcoun de la coumuno ;

« Siéu entre dos espaso e coume que n'en vire
« Fau que sènte Ion tai e l'estras dôu martire ;
« Mi dos espaso soun ma fiho e moun espous,
« Tôuti dous separa, mai uni tôuti dons
« Pèr estrassa moun cor d'espouso emai de maire.
« A ro pèr plaire à l'un, à l'autre fan desplaire.
« Eu vbu aquéu mariage e Ion vôu tout-d'un-tèms,
« Mai elo se vèi trop qu'es pa 'nsin que l'entend.
.
« Quete sort malastra !
« Se refuso, quau saup tout ço que soufriren 1
« Iéu, qu'aviéu pantaia qu'un jour veiriéu ma fiho
« Qu'adurié dins l'oustau un regréu de famiho,
« E que demi felen béuriéu li bais requist ! . .. .

,

e, pèr v èire courre li joie, entre que se dounavo Ion

signau, tôuti li santen e peréu tôuti li bôumian, grands
amatour de cavalino, s'abrivavon vers li mountiho. Em'
acb, sèns manca, tout en caminant dins leu mounde, lis
entendias que se venien
- l'a ]ou Fouquet ?
E se quaucun respoundié de si
- Eh ! bèn, alor, disien, amarre
Co que signicavo que li joie èron gagnado d'avanço.
E se troumpavon pas, car leu Fouquet, emé soun nas
ladre, sis iue camarguen viéu e bourda de blanc,sa longe
ce, li tres o quatre pan de pèu rose e nuso coume aquelo
d'un verme, que pourtavo à l'espalo gaucho, e sa tain
pichoto mai amirablamen roulade, èro un courrèire di
plus fort e avié gagna tant que lavié vougu i Plano, ernai
en Avignoun, emai à Carpentras, emai à Cavaioun. E
mounte que fuguèsse, quand leu vesien veni, mounta
toujour pèr l'ami Criquet, lis àutri falié bèn que diguès-

Lou dialogue es coupa de cantico gracions, que repauson poulidamen de l'aleissandrin.

Fan dire encaro que M. l'abat Bresson a mescla 'n
pessu de moudernita à soun obro, dins Ion personnage
roumanti de la fado-druidesso Beladoro.

Pièi, ôublidaren pas l'aparicioun de Santo Estello à

sa maire, après soun suplice :
« Assolo ta doulour, o maire bèn-amado,
« Siéu Estelle, ta frho ; aro me ploures plus.
« Me cresiés morto, e vive au cèu enraieunado

son sebo.

Lou Fouquet avié un (raire un pan plus jouine qu'éu,
mai au mens autant famous e que de course n'avié gagna sa bono part : ié disien leu Bechet.
Or, tôuti dons èron nascu, - dins li palun dôu mas de
Santo-Cecilo, ounte li Dijbu, d'aquelo epoco, èron pelot,
- d'une cavalo, fameuse tambèn. Coume, pèr faire si
poulie, s'avançavo toujour dins l'aigo i rode mounte
i'avié leu mai de founs, cercant à la maniero di fôuco
quand van nisa, un iloun esvarta e hèn escoundu dins li
sagno, l'avien apelado tout naturalamen la Fôuco ; e
soun proumié poulin, segound la modo prouvençalo, fugué leu Fouquet. Aquelo vièio Fôuco, parèis, s'èro retipado d'après nature dins leu Fouquet, e quau vesié l'un
vesié l'autre. Avié un sang dôu diable, e tôuti li chivau
de la manado de Dijbu que soun sourti d'aquelo raço an
eireta, sènso eicepcioun, d'aquelo ardeur.
âou Fouquet, qu'a gagna dins sa vide vint-e-dous proupres e qu'a vint-e-quatre an, es aro au mas de Maga-

« De l'eternalo glôri e dôu divin trelus.

« Iéu, di devot santoun sarai prouteitouresso.
« Amarai lis escolo e li pichets enfant ;
« Souto moun blanc mantèu soustarai la jouinesso,
« E li felibre un jour pèr patrouno m'auran. u

Quàuqui noto, à la fin dôu voulume, provon que M. l'abat
Bresson es un escrivan qu'a Ion respèt de l'istbri e tambèn
de la tradicioun.
Aro, se quàuquis-un atrovon estrange un dramo prouvençau soute Ion coustume dôu tèms dis emperaire rou-

man, éu ié pourra respondre que belèu soun obro en
francés aurié mens de coulour.
Lou prouvençau s'alisco coume l'on vbu ; leu tout es
de s'engarda pèr pas leissa escapa trop souvènt
de « passe que t'ai vist s, de « voudra plus faire avans »,
e àutri pichbti fraso poupulàri, que soun gaire au toun
de la tragèdi.

louno vers li Santo, ounte amavon tant de leu vèire courre.

Moussu Savoye, en quau apartèn, J'a donna sa retracho
tant bèn gagnado, mai acb n'empacho pas, qu'à l'ôucasioun, quand vèn à passa sus la plajo di Santo, saup encarofaire leu lier, e es rare, quand passe, que quaucun
se revive pas en disènt :
- Tè, vès leu vièi Fouquet, éoume se crèi encaro !
Lou Bechet, éu, n'a pas tant aga de bonur : i'a quàuquis
an, lin ivèr, au tes de Roustan, un jouine grignoun leu
tuiè .à cep de pèd e ié mangé la mita dôu mourre. Aquéu

A mens d'apela litres ate de SANTO ESTELLO, un mistèri 9

Crese que, se l'on arregardavo l'espetacle em'aquelo lourgneto, tout ié gagnarié.

A. mouzin.

* Santo Estello, dramo en tres ate, en vers, emé de note. Un voulume in-18, 64 pajo, A-z-Ais, empremarié J. Nicot.

FUIETOUN DE L'AIÔLI

10

LA MAIGRO ENTRE-PRESSO
DE L'EMPERAIRE CATO ULI

Traducho dbu latin d'Antonius Arena.
Counsoulat, Bèsi e Lermito,
Audric e Dràgui, Pont-Evès, Talamèu,
Astié 'mé Rùfi, Blagié Ion vigilant.
Mai tôuti, pèr la Franço se demoustrant fidèu,
S'èron leva, Diéu-merci, de davans.
« l'a defaut à la Court ! » Ion matin leu Noutàri
Cridavo à-z-auto voues, mai res ié respoundié.
Demandavo coungiet, la partido, o relache ;
Mai pèr replico, degun ié metié empache.
A la lèsto avien tôuti abandonna la vilo ;
E fugué, quand aguèron desbanca, triste à vèire.
E quand saup, l'Emperaire, qu'avien tôuti fugi,
Éu marcho en posto, pèr rapina soun bèn.
Furnè, de founs en cime, la dbuto vilo d'Ais,
Saquejant tôuti li meisoun.
Fousiguè lis oustau, pèr cerca li gounello

Raubè tout, e 'nca mai aurié vougu rauba.
Faguè mente rauba la municioun dôu pople,
S'anrnnnriant pèr éu l'argènt._,__

1

Vendié bèn caramen leu pan à si sôudard
Ëro un marchand bèn espert dins soun art,
L'argènt que ié levavo, i sôudard, n'i'en fasié
Restitucioun, quand vèn la page.
E ié dounavo, pèr pais, tout Ion butin,
Quand dins sa bourse i'avié plus ges de sbu.
Eiço, fan que se lause dins li siècle futur,
Es li grand-fa de l'Emperaire.
Eiçb, n'es plus de guerre, que se fai au-jour-d'uei,
Ges de bible nous mostro de semblàbli miliço.
Li guerre noue soun plus, vuei, que de larrounice
E tôuti li gendarme, vuei, volon tafura.
Abladouiro, l'Espagne piho Ion mounde entié ;
Acb 's de gènt que n'an que flatacioun.
Nôsti Francés n'emporton que leu moble
Quand l'an pres, meton pas l'oustau dessus-dessouto.
Li man, de sa nature, soun moubile e divers.
Li Loumhard, au-jour-d'uei, farien recata Diéu.
De-longo, la Gascougiro pane tout ço que pbu
Es rare qu'un Gascoun, pèr l'amour de Diéu, cerque.
La Prouvènço rabaio, quand es vitouriouso :
Pèr mar, pèr terre, saup acrouca leu vidure.
Uno grasse ribaude manjo li bèn de glèiso,
E la porto es barrado pèr li paure dôu Crist.
Barrabas fuguè laire, dis la Passionn dôu Crist
N'en meno proun, de Barrabas, la sacre guerre !
* Farien subre-paga.

De la vièio Fôuco nasquè peréu, au Picbot-Badoun,

uno cavale, la Fouqueto, serre dôuFouquet e dôu Bechet,

qu'a leissa sus la manado un bon e galant chivau, leu
Fouquetoml, qu'a toute la tèsto e lis iue dôu vièi Fouquet,
e qu'es,d'aquest moumen,au service délit baile de l'Aièli,

emé tres cavaloto, la Panarde e dos Fouquetouno. ]gai
countinuaran, dins Ji gràndi sansouiro d'Anfiso e de Badoun, e dôu Tes de Roustan, li bèlli tradicioun d'ardeur
e de bon sang d'aquelo raço cavalino.
% et-au.

LI MACxNANARELLO
DÔU MAS DE RAPOUN
Dins la Cran, quand li vigne fuguéron morte, li p*Jot

E la laisson passa.

aperavau, dins nosto Camargo ; - e, mau-grat l'istbri

chivau, qu'es aro la mounturo de Dijoulet, s'apello despièi
leu Manjo-Bechet.

se vesènt quàsi rouina, sabien plus que raine torse ;
soulamen aquéu que tenié leu Mas de Rapoun, (le pôu
que ié faguèsson sesido, tre vèire veni ]a malemparado,
l'idèio ié venguè de metre couva cinq o sièis ounço de
magnan, pèr pousqué ié metre sis os en plaço.
Faguè veni uno bono grano, e tant-lèu espelido, mandé
dire en quatre o cinq magnanarelle de la terre di Baus,
que venguèsson,dins la sesoun que sian aro,pèr faire uno
menado de magnan, qu'une fes d'acord sarien pagado
fin-que d'un sbu.
Li magnanarelle arribèron au mas soute la gàrdi de la
beilesso Genevivo, renoumade pèr aquéu travai, e pièi,
quouro uno fes avé proun parla 'mé la pelote di cause

de soun tèms passa, anèron vesita lis apartamen, e
subre-tout leu chambroun, mounte devien jaire. Aquelo
pic.hoto chambreto se devinavo sus un galinié qu'agradavi pas gaire à la beilesso, mai coume faire, en aquéu
tèms ounte li mèmbre tant grand que pichot soun tôuti
ôueupa? Coume poudès vous pensa, faguè reflechi la
bravo beilesso, que se faguè pièi pas trop tira l'auriho

pèr se ié veni repausa 'mé li chato qu'avié soute sa
prouteicioun.

Li chato, uno fes avé di sis ouro, se couchèron sus de

galant pichet lié mounta sus de banc, li couissin de
plume, li vano de mouletoun, li paiasso de barbarié,
cresènt de bèn dourmi.
Mai quau vous a pas di qu'une fes èstre revihado de
soun proumié sont, un gau, que res n'i'avié parla, se met
en trin de canta e nèsti jôuini magnanarelle fuguè plus
poussible que pleguèsson mai l'iue. Soulamen que l'en-

deman de matin, aproufichèron quouro leu gau aguè
parti 'mé si galino, pèr faire un pichot penequet, que
sènso la beilesso que ié venguè faire la coutigo sente lis
artèu, belèu dourmirien encaro.
Tant que li magnan manjavon la fueio coupado emé li
cisèu, dins li massapan o dedins li crevèu acata pèr de
fueio de papié, qu' emé peno se vesien entre de pichot
carrèu, acb ié fasié gaire pèr li magnanarelle : dourmien
o dourmien pas ; mai quouro li magnan fuguèron des-

fleura di quatre, fauguè dourmi o senoun li magnan,
afama coume soue aloi, aurien de-segur perequita.

Co qu'arribè. Venguè leu moumen mounte aquéli
pichôti bestiole se faguèron grosso. En-liogo de i'adurre
la fueio dins de saqueto, falié i'adurre à tout moumen
dôu jour la fueio dins de bourrencp, e n'i'en pousquèron
pas teni. Aro, dequé faire ! L'encauso, moun Diéu ! èro
que li fiho dourmien pas, que leu gau de soun tant lis
enfetavo toute la niue....
Un matin que la beilesso vesié sa chourmo qu'avié pas
la forço de gibla li jitello pèr môuse la fueio dins li sa,
sènso mai d'albngui vai trouva la pelote e ié dis :

- Sabes, pelote, qu'as un gau que nous vèn bèn en
bdi? Emé souri tant, uno fes qu'a sonna miejo-niue,
empacho ma chourmo de dourmi tant qu'a som. Te
prègue de Ion vèndre o de te n'en desfaire dôu biais

A,cq 's un man coumun, vuei tquti li gènt raubjgq,
F, vqei degun n'a raulao,e noue lis a raulaadg.
Lou Crist n'avié que dous larroun,
Mai li guerre, au-jour-d'uei, n'an de milo e de mile
E quand perd si fourre, leu pople se plang,
E se desespèro, quand vèi senti daurnage,
Fau justicia! metès uno forte pouliço :
Quau fara justiço, sara henesi.
Or au Crist l'Emperaire faguè grand desplesi,
En saquejant nosto Prouvènço ;
E mandè dins soun camp uno famine amaro.
Degun viéu forço, quand patis la goule.
lé manco blad, ié manco farine, car e vin,
E dôu cèu, Jupitèr noue ié mande ges d'aigo.
Emé li bèsti soto fan vira li moulin ;
Lis orne soun fourça, zôu, de vira la mole.
E se plagnien lis ome, cridant à voues soumesso,
En se recoumandant, pions, au Segnour Diéu :
« Douno-nous, o bon Crist, noste pan quoutidian !
Ajudo-nous, pecaire ! veses nosto besoun.
Nous repentèn d'avé saqueja la Prouvènço
Perdouno-nous, qu'avèri fa tout leu mati.
Eici, noste Emperaire qu'au masèu nous mené
Nous laisse tôuti aro peri de fam. »
Vènon pèr li pecat, li redoutàbli flèu ;
L'Ounnipoutènt punis e destruis li meichant.
BMVR
Alcazar
- Marseille
Diéu, qu'eilamount gouverne
leu -soulèu
e la lune,
I

�L'AIÔLl
que jujaras à prepaus. Pèr nàutri, anan clins nosto terro
di Baus, s'aquéu gau countùnio de nous enfeta courre a

fa jusquo aro. La peloto dôu Mas de Rapoun, uno femo qu'avié de
sen e pleno de tendresso, respond à la beilesso d'un èr
tristas :

- Sian bèn paure, car desempièi la mort di vigno,
avèn plus que nùstis iue pèr ploura ! Mai Ion gau que
vous enfèto crebè soun iùu Ion meme jour que noste
nistoun trauquè sa proumiero dent, e tant iéu que moun
orne que m'engardara de menti, Ion chabirian pas pèr
tout Ion bèn dôu mounde. -La beilesso Genevivo vèn adurre touto caudo la responso à si fiho de mas que, pecaire, emé lis escandihado
èron dedins lis amourié morto sus la planto, e li magnan
esperavon la fueio.... Uno les èrun resouludo de parti,
quouro pamens la beilesso ié venguè 'no idèio (lins Ion
courrènt de la niue qu'anavo veni. Veici ço que fuguè :
entre que fuguèron couchado, davalè plan clins Ion galinié, agantè Ion gau avans que cantèsse e Ion fourre 'mé
la maliço souto uno cournudo de bugado, en ié disènt:
- Té ! rouquin, dorme aqui dessouto, e se captes tonjour pèr nous faire perdre nosto reputacioun, deman t'estranglan emé nèsti jarretiero qu'estacaren au saumié! Ha ! pas mai ! fuguè tout Ion countràri ; pas-pulèu
avé capta 'no les soun cacaraca souto la cournudo, semblavo qu'un autre gau ié respoundié, e alor, en-liogo de
canta tôuti lis ouro, veici que poste reviho-matin cantè
tôuti li minuto.

L'endeman, avans de parti pèr la fueio, li bràvi fiho
leissèron tôuti si jarretiero. Cregneguèron pas que si
debas s'amoulounèsson sus si taloun, e acù, Ion fasien

pèr que Ion vèspre de-retour veguèsson

lou gau

estrangla.

Mai noun ; Genevivo voulènt pas se hrouia 'mé la
peloto, leissè courre l'aigo. Se sounjavo que Ion -au,
tout bèsti qu'èro, tambèn avié besoun de repaus, e ço
que fuguè. La niue venènto, Ion gau dourmiguè touto la
niue sus soun jouquiéu, e li magnanarello n'en faguèron
de meme e pousquèron cueie de fueio pèr l'endeman.
Sabien que s'èro pas uno niue, sarié l'autro que falié que
ié venguèsse en ùdi.
A parti d'aquéu jour, la beilesso metié lou gau souto

la cournudo la niue que devié canta, e alor clins lou
charnbroun tôuti fasien tintèino e l'endeman s'acampavo

ges de fueio. La niue que sabien que Ion gau devié
dourmi, la beilesso lis avertissié, e clins si paiasso de
barbarié éli dourmien coume de benurouso, e acampavon

de fueio pèr Ion jour que la niue de davans avien pas
dourmi. Verai que la fueio culido de dons jour, li magnan

la manjavon souvènt frounsido ; mai acù, clins aquéu
mas de Crau, i'engardè pas de i'avé de coucoun à jabo.
E d'aquéli chato n'en resté ges au cavihié.
Dins l'encountrado, tôuti li fes que quaucun o quaucuno
travaion à la precepitado e qu'en meme tèms soun travai
lé fai ounour, li gent dison : « Vous esfraiés pas pèr éli ;
an coume li magnanarello dôu Mas de Rapoun : aguèron
de coucoun à jabo, dourmien qu'uno niue l'autro noun. »

('harloun Itieti.
- 0 Béu-Pur! ounte vas d'aquéu pas, emé ta damojano ?

- Vau vers Ion Roubin pèr la faire empli. E tu? ounte
vas emé ta cournudo ?

- léu ? vau is aigo.
- Ah ! e ié vas soulet ?
- Nàni, sian belèu dès.
- Ah ! sias pas trop.

Courre? apelles acô pas trop pèr un païs coume Ion
rostre. Segound tu, quant faudrié èstre?
- E ! viedauco, faudrié que siguessias proun pèr la
touto béure.... au-mens n'entendrian plus parla.
Jùli %icard.

pro sourd ié negant tout ço que demandàvpn.
lu noun vùu ajuda ni ausi li ribaud
feue ié pihon souri pople e ié rouinon si tèmple.
4--Qis avien destrui plusiour glèiso sacrado
meme à la vilo voulien bouta fib.
De Santo Claro li religiôusi mounjo,
Que degun pùu li vèire, uno fes enclastrado,
Emé li Servantin, marchant à pèd descaus,
Que jamai noun cesson de bèn prega Diéu,
De Nazaret li bèlli Damisello
Que cridon, niuech e jour, si kyrié-eleison,
Emé sa casteta, si figuro angelico,
(Que noun li subrarien, Junoun, Minervo, Venus)
A forço de preguiero an vincu l'Emperaire,
Qu'autramen de-segur la vilo èro cremado.
E li gendarmo cridon : « Dounas-nous pèr manja,
Cesar, nàutri mourèn, aquelo fam nous tuo :
Vèntre à jun, voulountié, noun boustigo lis armo,
E i'a rèn, franc la mort, de pire que la fam.
Degun sara valènt, se noun grignoto à jabq,
l'orne maigre n'a pas grand vertu.
L,9Emperaire respond : « Que noun cercas de viéure
Degun grignoto sènso un pan de travai.
Anas-vous-en à Rougno, à Saloun, Lourmarin,
Alen, i Baus, Pertus e Jouco.

A Gramboues, à Peirolo o à Bouniéus,
A Tres, à Làuris, à-z-At o bèn à Gréus ;

Li SALOUN PARISEN
Pèr quau vùu se rèndre comte di signe particulié d'uno
raço, de-segur, i'a rèn de tau que d'estudia sa literaturo:

aqui se destrion, lins la lengo dôu ternaire subre-tout,
si qualita coume si deco; aqui se mostro soun ôuriginalita propro, soun engèni naturau.
Mai, fan agué de lesi pèr legi de libre, e, dins aquéli
que legisson, à l'ouro d'iuei, quant n'i'a que siegon clins
Ion cas de devina la vido vidanto d'un pople, à travès de
pajo fuietado au grand galop, quasimen sènso arrèst
de la pensado ?
E, pamens, noste siècle vùu aprene, lou pople vèu
countenta sa curiousita legitimo. Ps pèr acù que la Pinturo, gq'elo peréu retrais soun epoco e soun païs, a tant
de vogo. Tau pintre de tresenco categourio es, aro, mai
couneigu que li plus famous de l'Age Mejan e de la Reneissènço.

Se fasian uno coumparesoun entre li tablèu d'aquelo
epoco e li de la nostro, veirian claramen que l'artisto,
coume l'escrivan, pinto noun soulamen li mounumen,
mai encaro lis idèio e li goust de soun tèms. Atrouvaren,
de-segur, l'éucasioun de loti constata mai que d'un cop
clins nosto revisto salouniero.
L'Aiôli, que s'es donna pèr toco d'espandi l'idèio miejournalo, poudié pas manca de recerca, clins li Saloun
parisen, li manifestacioun de l'amo de la Prouvènço e di
païs d'O.
Tambèn, despièi dons an, si legèire se coungoustavon
di pichot tablèu acoulouri, dis agradivi descripcioun que
Ion gènt felibre Antonius Adam ié dounavo di pinturo
pretoucant noste Miejour.
E bevien emé plesi la proso melicouso de noste brave
ami, car es pas d'aquéli critique espepiéuniaire que van
toujour cerca de péu clins un ihu ; es pas d'aquéli mignot
que, pèr se donna d'impourtanço, grafignon d'eici, d'eila,

e que reprochon is autre de se moustra tau que soun,
quand, éli, fan d'esfors vesible pèr se faire passa, souventi-fes, pèr co que soun pas.
Nàni ! Antonius Adam es un bounias, un cor eicelènt
qu'a jamai couneigu la jalousié ni l'ourguei, sèmpre lèst
à rèndre service, coume à recounèisse li merite de quau
que fugue. S'acountènto de leissa courre sa plumo souto
l'envanc de soun cor generous : tambèn n'a que d'ami, e
li legèire de l'Aiôli regretaran, de-segur, que la malautié
l'empache, aquest an, de coumpli soun obro de salounié.
La malandro Ion retèn à la carnpagno, pereilavau, dôu

constat de Nevers, clins de plano bagnado de soulèu,
d'ounte avèn l'espèr que revendra lèu-lèu, reviscoula....
Acù di, vau enrega sa draiô e dirai simplamen mis
empressioun de proufane, de pacan, sènso vougué me
faire passa pèr un critique d'art.

IS AI.ISC:ilsiiL
Adonne, ai vesita, iuei, bèu jour de l'Ascensioun, Ion
Saloun dis Aliscamp (à tout segne, tout ounour, parai ?)
I'avié 'n mounde Chu, que se poudié pas circula, e toutescas ai pouscu jita 'n cop d'iue generau sus li 40 salo.
Eh ! bèn, ai arremarca tout d'abord que la grando pinturo, la pinturo istourico, es pauramen representado.
Se fai plus gaire d'art pèr l'art clins noste siècle : fau
manja, meure quand sias artisto, e s'atrovo plus, courre
antan, de grand segnour pèr faire de pensioun is orne de
talènt. Pouèto o pintre, se flatas pas la foulo en ié presentant de tablèu de soun goust, vous estounessias pas
de creba de fam ! Acù 's un 'signe di tèms. Tambèn, aro,
la pinturo es un mestié couine un autre ; la majo part
dis artisto fan de retra (n'i'a bèn 300, belèu, sus 1800
telo), de naturo morte;, de femo gaire vestido, e d'àutri
nuso.... Ah ! don nus, parlen-n'en ! pèr un cors bèn fa,

rousen e agradiéu, n'i'a tres qu'emé si car verdalo o
jaunasso, quand soun pas negro, emé sis atituc1 estranjo,

ivjehrs à sa e à bossa Rians,
,,Jeirargo., Ion Pue 'mé Pourriero,
Cadenet, Berro emai Manosoa,
Cucuroun, Sant-Canat e 13ou,
Sant-Chamas, Fqs e l'tlo dôu Martegue,
E Miramas e la Tourne de flou.
Enterin Dcria vendra 'rué si galère,
Vous adusènt de bescue, d'argent ndu
En guerrejant sus mur, nous vai donna secours
E grandamen .. N'ai la fermo esperanço. »
Adonne Il sôudard van mai au fourrage,
E lèu se creson de saqueja li vilo.
Zôu ! contro li castèu rounson de grands assaut
Grafignon lis aut bàrri en s'acroucant pèiro.
Mai nésti Prouvençau contro éb se rebècon,
Li repousson, e volon ges ié donna de viéure.
Aurien avala Troio, aurien begu Ion Zante.
La sacro fam de l'or meno en tôuti li crime.
La guerro, elo, deshausso Il grands anniversàri,
lé contro-virant li pèd d'aut en bas.
Pèr champ, se n'entert'avo souvènti-fes de bèu ;
Pèr milié 'mé li crosso anavon li malaut.
Lou pins n'en fasié 'no boucharié, un chaple ;
Lou sang courrié couine l'aigo que coulo.
Pamens, au port d'Ensen venguè pièi li galèro,
Proche Marsiho, mai en passant en foro,
Pourtant de bescue, dur errai pourri,

vous levarien pulèu l'envejo de caligna, - que de vous
rèndre amourous ! S'es Ion cas de dire em' Aubanel
Luse tout ço qu'es bèu !
L'es encaro miés, eici, d'apoundre :
Tout ço qu'es laid s'escounde
Urousamen que li sceno de gènre dounon de varieta à

l'ensèmble, e que li païsage soun noumbrous. Or, la
naturo es toujour bello, e fai gau de se perdre, pèr la
pensado, clins aquéli bos souloumbrous, de s'asseta sus
li roco, pèr countempla la mar inmènso e mouvedisso, o
de regarda li travaiadou de la terro segaire, fousèire,
vendemiaire, e li troupèu sus li colo o clins li coumbo
souleiouso....

Mai, n'en fau veni is obro marcanto dôu Saloun de
1894. N'i'a dos que soun foro de coumparesoun.
Es la grando e superbo telo de Detaille : Les victimes
du devoir, emé La main chaude, de Roybet. Acù, si, que
soun d'obro de mèstre !
Detaille nous a pinta un oustau que brulo e de poumpié
que travaion à-n-amoussa l'encèndi, enterin que d'àutri,
emé de sarjant de vilo, ponton clins si bras li cambara.do
que soun esta blessa en fasènt soun devé. E la foulo es
aqui que regardo, clins la sournuro, e li capèu se lèvon
pèr saluda li bràvis enfant dôu pople que jamai recuelon
davans Ion dangié. E tout acù 's plen de vido e de naturau ; la sciènci dôu dessin, de la lus e dôu mouvemen,
tout prouclamo la glùri de noste mèstre pintre de bataio.
La Man caudo es un tablèu d'uno ôuriginalita granda-

rasso e d'uno espressioun mai vivènto encaro. Es Ion
mai arremarca, e se l'amerito, car se pùu pas faire miés :
pèr donna à si personnage un relèu tant pouderous, fan
èstre un pouderous artisto !
Un orne, asseta sus uno bouto, tèn sus si geinoun la
tèsto d'uno grosso coumaire que plego lis iue tout en
risènt de. tant bon cor, que dirias que tout ressauto en
elo, entandôumens qu'un coumpaire, pèr darrié, ié
mando de boufado de fum sus Ion coutet, e qu'uno jouvènto riserello lèvo la man pèr pica.... E, de-segur, la
grosso peissouniero devinara lèu, car Ion rouble qu'es
de l'autre cafre sèmblo gaire s'enchaure de sa man....
caudo o frejo.
Roybet, qu'avié reçaupu l'an passa la medaio d'ounour, s'es subre-passa em' aquest cap-d'obro.
E Bonnat? me dirés. E Rochegrosse? que soun li capoulié de l'oustau.

Lou proumié a pinta un plafoun représentant Ion
Triounfle de l'Art, que, sus soun chivau, trepejo la serp
de l'envejo e fai fugi lis aucelas de niue, tout en agantant
la courouno qu'un ange ié pourgis. l'a de coulour e de
talènt, mai la pinturo decourativo rènd jamai courre uno
telo ourdinàri.

Rochegrosse, éu, a vougu sourti dôu coumun, emé
soun Chevalier aux fleurs. Sabe pas se sias coume iéu ;
mai ame bèn de coumprene quand vese quaucarèn, e,
eici, coumprene pas. Dequé represènto aquéu chivalié
que s'aubouro entre-mitan d'aquéli femo nuso que se
tirasson à si pèd, la tèsto escoundudo e, dirias, roupie
ramplaçado pèr de flour? Acù 's ôuriginau, de-segur,

acoulouri couine se dèu, de bono faturo, tout ço que
voudrés.... Mai, coumprene pas ! e vous faudra demanda
l'esplicacioun d'aquéu mistèri à-n-aquéli qu'en literaturo
s'entitulon li simboulisto.
E, aro qu'ai rendu i mèstre l'ôumagedegu, vau recerca

lis obro que pretocon li pats dôu soulèu e vous n'en
parlarai clins lou numerù venènt.

Lucian Duc.

UN OÔUMrAN. - 0 Espeia ! regardo co qu'aduse ï Santo :
un cierge courre ma cueisso que l'ai rauba dins la glèiso de
Barbentano Ion jour de la proumiero coumunioun. E tu'?
SEOOUND BÔU:MMIAN. - Iéu, Matrassa, Ion raubarai clins la

glèiso di Santo, qu'ansin sana tout aluma !

Lou d:alejoun.

Pichot recàti pèr tant e tant de gènt.

Vouguè pièi, l'Emperaire, prene Arle, la poumpouso
Ciéuta; fasié asaut que la saquejarié.
E tôuti s'esfraiavon en cregnènt sa vengudo,
Pensant qu'anavon perdre tout ço qu'avien de bon.
Entandéumens, Moussu Ion Lié-tenènt Arlèri,
Que destribuïs la justiço au pople,
Que tèn Ion gouvèr, en pas coume en guerre,
Un orne sciencious pèr tout libre de dre,
E pièi li gentilome ôupulènt e fringant,
Que fan au tafata souvènt de coupaduro,
D'un cor ardit dounèron en tduti ton courage,
Parlant courue seguis, pèr li recounfourta :
« Que vous fugue pas pùu aquel alant d'Espagno
Pèr Crist, soun ourgueianço Ion perdra.
Lou Grand-Mèstre de Franco, aquéu que regis tout,
Nous vai donna counsèu errai ajudo :
Valerous, éu de-longo travaio pèr Ion Rèi,
E s'espargno pas, quand vèn la bataio.
Couine un autre Aristido, subre-nouma Ion Juste,
Es un orne sapiènt e d'eicelènt counsèu ;
De soun sèn clan nous prestara l'apiejo :
Que voulountié douno soulas, quand pùu. »
Après, lou Pretour d'Arle cavauco pèr la vilo,
Aguènt caussa si boto, esperouna si pèd ;
E part, fasènt trouta vitamen soun chivau
(A seguil.

BMVR - Alcazar - Marseille

�L'AI 5LI

En Ai-le, dilun, Fabrilo e
El Conejito nous an donna uno
courso esplendido, courne se n'es
pas vist souvènt. Li quatre proumié brau èron bon, belèu un pau

afebli pèr leu viage, li dons darrié superiour soun esta
tambèn superiouramen mata, e Ion pople, pèr tôuti dons,
a acourda l'auriho i matadou. Quadriho eicelènto en tout
poun. Fabrilo brihant au mantèu, malurous i banderiho,
.mai que bon à la mort; El Conejito, brihant au mantèu
em' i banderiho, manco un pan de sang-fre à la mort. l'a
agu que tres chivau de tuia. Lis areno èron coumo e tenien bèn quinge milo persouno. Esperan que M. Cartier
nous dounara d'àutri course coume aquelo.

En Avfgnoun, dimenche

e dilun, li quadriho Carrita e
Chicianero, emé La Reverte, an
fa ço qu'an pouscu, mai li biou

èron ratié en plen e bèn tant
dangeirous que dimenche loti

mantelisto Jimenez es esta blessa à la cueisso, e que dilùn
u n autre mantelisto, Alvarez, es esta tua d'uncop de bano

dies leu vèntre.
3

5* 31E

1:#

IEâE

31E3YdYr, k 31E3I.

î#

#,IE

la Lengo Moundino.

Pièi l'endeman matin li félibre, en grand courtege soun
ana au Museon flouri piousamen Ion buste de Clemènço
Isauro e lou retra de Goudouli.

sant-g.slève-en-1+`ourés. - Avèn, à parti

d'aro, nosto carriero de Mirèio. Es M. Charle Boy, l'autour dôu rouman prouvençau Lis idèio de Banastoun, que
vèn de la durbi clins si prouprieta.
Taris. - La modo es mai-que-mai i counfrarié
prouvincialo. Uno autro de Miejournen que vèn de se
founda es La Branda,lo, pèr lis enfant de Nimes o dôu
despartamen dôu Gard que soun establi à Paris. Avian
deja, courre sabès, la 5arlan di Coumtadin, la Rascasso di
Marsihés, leu peirou d'aquéli dôu Var, Ion Rebobi di Bour-

guesan, la Baudufô dipurençou, ion Pico-poul dôu Lengadô, la Soupo de caulét d'Auvergno, ion Gratin de Dôufinat, Ion Bournat de Limousin, e tant d'autro emai d'autro, sèns parla dôu Lugar qu'es en trin d'espeli, nimai

Genèvo. - Uno soucieta prouvençalo, souto aquest

(NERTO.)

Aies. - M. Tamizey de Larroque, qu'a publica, 'nié

tant de siuen la courrespoundènci peirescano, es vengu
s'éucupa dôu mounumen qu'à-z-Ais dèu s'auboura à Peiresc. L'Escolo de Lar a tauleja à l'ounour de l'amable
majourau aquitan.
1Digno. -La vilo a croumpa leu retra dôu mège S.-J.
Honnorat,l'autour dôuDictionnaire provençal-français. Lou

counsèu l'a fa plaça dins la grand sale de la coumuno
ounte remembrara de-longe la memôri d'aquéu flame
precursour dôu Felibrige.

Louis Vergne a remercia Ion presidènt Carnot e Ion Menistre de l'Estrucioun publico pèr li pres qu'an manda i
Jo Flourau moundin. Lou prefèt e Ion maire an caudamen lausa la Causo e soun valerous capoulié - qu'a pièi
canta, segui de tôuti, Pinne sant de la Coupo. La belle
Filadelfo a mai larga si vers suau ; de brinde de tout
biais se soun entre-mescla e uno soucieta couralo a canta

mounte sort? dôu felibrige d'en Prouvènço.

Arle- L'Acadèmi franceso, coumessioun di pres
de vertu, a decida de donna, nous escrivon de Paris, un
di proumié pres Monthyon à Madamisello Bertrand, umblo marchando de dentelle qu'a counsacra sa vido emé
tout ço qu'avié à recala, clins nosto vile, li pàuri vièi
desempara.
Lou retiradou founda pèr aquelo santo fiho,ounte soun
aro entre-tengu de 70 à 80 vièi, se trovo lins li bastimen
de l'abadié de Sant Cesàri.
E balalan! e balalin!

discours que l'Aibli a donna lins soun darrié numero.

de la Cigalo, ni di Felibre de Paris, que tout acb, de

NOUVELUN

A l'abadié de sant Cesàri
Li mounjo dison leu rousàri,

Madamisello Albertino Chayla, qu'a gagna 'no viôuleto.
Na Filadelfo a di un serventés superbe.
Au banquet, qu'a agu lié clins loti fouguié dôu GrandTiatre, i'a agu mai de cènt counvivo, entre quau ion prefèt, loti Maire de Toulouso e li noutabilita de touto meno
de la vilo. Es aqui que Fèlis Gras a prounouncia Ion bèn

(Lou I'elibrige.?

Niait-m. - A la Crous de Fèrri, van basti'no nouvelle
glèiso qu'aura pèr patroun sant Lu. Sai-que, aquel jour,
i'aura de bèlli coucardo?

iount-Celié. - Dins la grand fèsto que s'es fa-

cho eici pèr Jano d'Arc, l'Escolo dôu Parage a dignamen
representa l'assouciacioun felibrenco. Dôu councours
qu'a dubert en aquelo ôucasioun n'es sourti uno cantadisse, Jana d'Arc e Mount-Pelié,qu'es estado leu triounfle de la manifestacioun.

Toulouso. - Li proumié Jo flourau de l'Escolo

Moundino an brihantamen reüssi. La sesiho, tengudo au
tiatre dôu Capitoli, avié atiraforço mounde. Sus la sceno,
i coustat dôu capoulié F. Gras, se remarcavo li felibrenso
Na Filadelfo de Gerdo, Na Gelado de Carbouno e Na Ouradou de Brassac, li majourau Carle de Carbouniero,
G. Jourdanne e A. Perbosc, leu cabiscou L. Vergne, leu
prefèt de Toulouso, e que-noun-sai de mantenèire. L'aloucucioun dôu Capoulié, autant gracieuse qu'elouquènto
a sôuleva'no raisso de picamen de man.
Es Louis Vergne qu'a fa leu raport dôu councours.Din-

tre li laureat e counquistaire di fleur d'or, de vermèi e

titre Lou Calèu, vèn de se coungreia en ribo dôu Leman.
Nosto proumiero reunioun, counvoucado pèr MM. A. Giovanna e G. Brunel, a agu lio Ion 5 de Mai à l'oustau de
M. Hutin, 10, carriero dôu Rose. Cresian pas de tant èstre.
Rèn qu'à Genèvo coumtaren belèu 130 mèmbre,mai nosto
soucieta estènt filantroupico, reçaupren voulountié
coume mèmbre ounouràri lis ami de Prouvènço que voudran s'afreira 'mé li coulègo dôu Calèu - qu'à noste tour
eici poudrian i'èstre utile. S'es ôufert d'une voues à Frederi Mistral la presidènci d'ounour. E, veici uno causo
que vous fara pas peno : clins nbstis acampado es di
qu'es enebi de parla autramen qu'en lengo prouvençalo.
car enfin, pèr nous-autre, clins l'estrange païs, dequ'es
que nous rapello Ion miés noste cruvèu ? n'es-ti pas Ion
cacalaus 2

a: s

*

:

,k«*,+,+ x+e # ï

4W*X+

AE481fe1"+ii3Ki c45*eIes rs

A l'Alcazar de Marsiho, se jogo Quiche, Barnat, revisto

franco-prouvençalo d'A. Giry e Feautrier. Se ié danso Ai souem,

balet à sensacioun, e se ié canto L'Aidli.

-oDins Lou SANT-JANEN : Lou balouard dei daeio pèr L. Pila;
Lei sant janenco, pèr P. blazière; La proumiero marsiheso, pèr
Lazarino de Manoseo ; Mei quatre salut à fane d'Arc, pèr J.-B.
Faure ; Lou vièi gardo-raubo, pèr L. Margayan ; Au lavadou,
pèr B. Artou.
Dins L'INDÉPENDANCE DU MIDI : Tante! pèr L. Roumieux;

La brandado, pèr M. Bourrelly ; L'Estello, pèr L. Astruc.
Dins Lou FELIBRIGE : L'Eissame d'Ant. Crousillat, pèr
J. Monné.
- Dins LE MONITEUR DU CANTAL : Lis Isclo d'or, Mistral et
Lintilhac au fusain, la coupo et le peirôu, les félibres à Aurillac, pèr Nemo.
,e- Dins LA DÉPÊCHE. de Toulouso : Comte-rendu di Jo Flou-

rau de l'Escolo Moundino, traducioun dôu discours de F. Gras.
Dins LE COURRIER DE L'AUDE : Consistoire félibréen, emé
la normo di 50 majourau.
Dins LA CORNEMUSE : Fortuné Chailan, pèr J. Gautier ;
L'aiibagnen, pèr F. Chailan ; Dequ'a passa, pèr Mad. J. Gautier ; La louche, pèr P. Mazière.
r Dins LE FORUM RÉPUBLICAIN e L'HOMME DE BRONZE :

A Jano d'Arc, sonnet pèr Mèste Eisseto.

vr. Dins LES TABLETTES D'ALAIS : Le felibrige en Languedoc,

pèr F. F.

--o- lins LA REVUE nus LANGUES ROMANES : Reprouducioun

d'un article dôu Petit Temps sus li felibre de Paris e di letro

de Mistral et de M. de Rességuier publicado pèr l'Aiôli.
vo Dins la REVUE DES TRADITIONS POPULAIrES : Traditions,
superstitions, et coutumes du Mentonnais, culido pèr J. Bruyn
Andrews.
m Dins LA VEU DE CATALUNYA: Recort deis Jochs Florals de

1868, pèr Frédéric Mistral ; Las Jochs Florals, pèr Félix Gras.
o' Dins LE VIGANAIS: Jano d'arc, trilouglo, pèr L. Bard.

:o, Dins LA PRovINCE : Théodore Aubanel, étude félibréenne,

pèr L. Duc; Li fabre, d; T. Aubanel, tradu 'n vers francés pèr
G. Bouret.
coi Dins LE CONCILIATEUR DE LA CORRÈZE : Les fêtes félibréennes de Toulouse, pèr Max.
- lins LE SOLEIL DU MIDI : Uno partido à Roco-Favour,

pèr L. Foucard.

Dins LE PETIT ARLÉSIEN : Le poète Théodore Aubanel de
Legré, bibliougrafio pèr A. Frissant.

'

Dins LE JOURNAL DU COMTAT : Uno pajo roujo, pèr Lou

Peirin ; Li grau d'or de la semano, pèr Mèste Rapuguet.
- Dins LE MERCURE APTÉSIEN : Chut! pèr Lou Pastre de
Gigna.

- Dins LE MISTRAL : Une ferrade aux Saintes, pèr F. de
Baroncelli-Javon, tradu de l'Aiôli.
w&gt; Dins LE RÉvEIL de Belgico : La Glôri d'Esclarmoundo,
de Marius André, crounico pèr A. Arnay.

r4OULEGADISSO tROUVENÇALO

QUAU SANT TRÈVO, SANT DEVÈN

Un libre qu'anara bèn lins nésti biblioutèco es aquéu que
nous arribo de Foggia (en Itàli) souto aquest titre d'eici :

Vos t'acampa de sèn, d'ounour, de renoumado ?
Fai-te, moun bon ami, 'mé l'ome vertuous
E se voulès senti la roso perfumado,
Au saboun Mikado, bello, fringouias-vous.

Lucera et les colonies provençales de la Capitanate (Pouilles)
par LuigiZuccaro, prof. à l'institut technique de Foggia, 96 pajo
in-12, em' uno carte dôu païs.

Curiouso es l'istôri d'aquéli couloun ncstre qu'au siècle

Fabricant : Fèlis EYDOUX.- MARSIxo.

quatourgen,apela clins l'Itàli pèr leu rèi Carle d'Anjou, anèron
repeupla leu terradou de Lucera d'ounte avié, aquéu rèi, descassa li Sarrasin. La causo es bèn prouvado pèr l'encartamen

Se vènd dins touti li bons oustau.

de hôni terro, lis estrui, de meinage e semenço que fan,
eisencioun de l'impost pendènt dès an e viage à gràtis, pèr

Demandas

latin ounte Carie demande à l'evesque de Sisteroun e àutri
catau de Prouvènço de ié manda de païsan - i quau proumet
mar, de la Prouvènço enjusquo à Lucera.
Li descendènt di Prouvençau qu'anèron coulounisa perei-

910'n 4achimbau

lalin la Capitanato, parèis que se rapellon encaro d'ounte
sorton e Ion lengage meme di coumuno qu'ôucupon retrais
pèr quaucarèn au prouvençau ôuriginàri.
M. Zuccaro, qu'es dôu rèsto « sôci dôu felibrige », a, en

,arsihés

la mai amourouso di Pipo, en racino de
bruse.

publicant tau libre, bèn merita de la Prouvènço.

Au Tor, leu jour de Pandecousto, Mounsen leu curat

Grimaud a fa 'n sermoun prouvençau sus li paure, que tôuti
n'en soun esta mai-que-mai countènt.

Lou gerènt: FOLCO DE BARONCELLI.

En Avignoun, empremarié Francés SEGUIN.

d'argènt, s'es aplaudi sus tôuti uno jouino carcassouneso

VI\'S MOUSSEUX
FOUNDADO EN 1876

M. G.-A. PALUN &amp;
PROPRIÉTAIRES

Co

AVI,r %O1%

1, à la earriero Grando-Saunarié, 1, en AVIGNOUN
OUSTAU BÈN COUNEIGU PÈR VÈNDRE A BON MARCAT E DE COUNFIANÇO

Grando varieta de counservo de viando emé de pèis. - Counservo au
vinaigre, - Liquour de touto meno. - Entre-paus de saboun, car-salado,

Erian estouna, despièi long-tèms, qu'en terro de Prouvènço, ounte noste soulèu bougio.
amaduro e sucro tant de clareto, dins li claretiero de Dio, d'Eirago e de Casteui'aguèsse pas dies
Reinard, e de muscat tant fin dins li muscadeliero de Baumo,
Ion negbci un champagno-prouvençau. Esperavian....
Gràci à l'ounourable oustau de M. G.-A. FALUN, poudèn dire qu'esperan
plus; car tenèn. En efèt, i'atroubaren, à parti d'are, un vin ounèste, linde, amistous,
regale d noço e de festin, vin capitàni, viéu coume la poudro : fai parti leu tap

-

coume un canoun li boulet, finalamen vin digne d'avé pèr lusènto marco l'Estello de

Rasin e bevèndo. - Sucre pèr vendémi.
Espedicioun franco de port e d'embalage.

Çvàf rr

6w

Q

4%111ë_J

ç

la bello co.

Mai... es pas besoun de ion faire moussa
MOUSSO TOUT SOULET.

PR ES COURRÈNT
grand Agousseux, Muscat de Provence, carte or............

A LA COCA DÔU PEROU

-- 2fr.50
Gec ( oùt français) ...
Nèstis espedicioun soun facho franco de

Grand 1liouse:eux du Comtat, Extra dry (goût anglais)..

la fiole, 3 fr.
3 fr.

t,

En miejo-caisso
o mié-panié

de 6 fiole, o 12 miéji-fiolo,
o 24 quart de fiole.

de 12 fiolo, o 24 miéji-fiolo,
o 24 quart de fiole.
En doublo caisse de 25 fiolo,o 50 miéji-fiolo,
En double panié o 50 quart de fiole.
En caisse

port, garo d'Avignoun, embalage perdu. Se
pago en tracho à 90 jour, sènso escomte, o

bën 15 jour 2 /. Li dre d'intrado e de
regio arregardon leu croumpaire.

o panne

A l'arribado, li fiole dèvon èstre sougnousamen couchado dins un endréfresqueirous.

La meieuro di bevèndo pèr remounta l'estouma, famous pèr donna
de toun, pèr faire digeri, pèr adouba la voues, superiour en tout au vin
de Quinquina e agradiéu en bouco coume Ion vin de Castèu-Nôu.
Pèr béure, o Mariàni,
Toun vin, bon restaura,
Que s'es assab3ura
Dins li sou'èu estràni,

Pèr bénie risoulet
Toun vin de capitàni,
Esperaren pas, nàni,
D'avé l'estouma blet.

Se vend ' fr. la boutiho, à Paris, balouard Haussmann, 41, farmaclo
Mariani.

BMVR - Alcazar - Marseille

�</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </file>
  </fileContainer>
  <collection collectionId="62">
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="272303">
                <text>BM Marseille</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="41">
            <name>Description</name>
            <description>An account of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="415109">
                <text>Collections occitanes de la Bibliothèque Municipale de Marseille</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
  </collection>
  <itemType itemTypeId="26">
    <name>Revista</name>
    <description>Item type spécifique au CIRDÒC : à privilégier</description>
    <elementContainer>
      <element elementId="127">
        <name>Région Administrative</name>
        <description/>
        <elementTextContainer>
          <elementText elementTextId="280645">
            <text>Provence-Alpes-Côte d'Azur (PACA)</text>
          </elementText>
        </elementTextContainer>
      </element>
      <element elementId="128">
        <name>Variante Idiomatique</name>
        <description/>
        <elementTextContainer>
          <elementText elementTextId="280646">
            <text>Provençal</text>
          </elementText>
        </elementTextContainer>
      </element>
      <element elementId="129">
        <name>Aire Culturelle</name>
        <description/>
        <elementTextContainer>
          <elementText elementTextId="280647">
            <text>Provence</text>
          </elementText>
        </elementTextContainer>
      </element>
      <element elementId="163">
        <name>Type de périodique</name>
        <description/>
        <elementTextContainer>
          <elementText elementTextId="445587">
            <text>Revistas  d'estudis localas = Revues d’études locales</text>
          </elementText>
        </elementTextContainer>
      </element>
    </elementContainer>
  </itemType>
  <elementSetContainer>
    <elementSet elementSetId="1">
      <name>Dublin Core</name>
      <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
      <elementContainer>
        <element elementId="50">
          <name>Title</name>
          <description>A name given to the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="280615">
              <text>L'Aiòli. - Annado 04, n°122 (Mai 1894)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="86">
          <name>Alternative Title</name>
          <description>An alternative name for the resource. The distinction between titles and alternative titles is application-specific.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="280616">
              <text>L'Aiòli. - Annado 04, n°122 (Mai 1894) </text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="49">
          <name>Subject</name>
          <description>The topic of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="280617">
              <text>Littérature occitane -- Périodiques</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="280618">
              <text>Provençal (dialecte) -- Périodiques</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="280619">
              <text>Littérature provençale -- Périodiques</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="41">
          <name>Description</name>
          <description>An account of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="280621">
              <text>&lt;span&gt;Cent-vingt-deuxi&amp;egrave;me num&amp;eacute;ro de&amp;nbsp;&lt;/span&gt;&lt;em&gt;l'Ai&amp;ograve;li&lt;/em&gt;</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="39">
          <name>Creator</name>
          <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="280623">
              <text>Mistral, Frédéric (1860-1914)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="48">
          <name>Source</name>
          <description>A related resource from which the described resource is derived</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="280629">
              <text>Bibliothèque de l'Alcazar, ville de Marseille. MA 8 Magasin des périodiques morts, Fol 13136</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="45">
          <name>Publisher</name>
          <description>An entity responsible for making the resource available</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="280630">
              <text>[s.n.] (Avignon)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="40">
          <name>Date</name>
          <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="280631">
              <text>1894-05-17</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="47">
          <name>Rights</name>
          <description>Information about rights held in and over the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="280632">
              <text>Domaine public/Domeni public</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="98">
          <name>License</name>
          <description>A legal document giving official permission to do something with the resource.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="280633">
              <text>Certains droits réservés</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="46">
          <name>Relation</name>
          <description>A related resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="280634">
              <text>Vignette : http://www.occitanica.eu/omeka/files/square_thumbnails/87139f344c84fe908ce68f08c70ba443.jpg</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="280635">
              <text>http://www.sudoc.fr/039062376</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="104">
          <name>Is Part Of</name>
          <description>A related resource in which the described resource is physically or logically included.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="280636">
              <text>&lt;a href="http://www.occitanica.eu/omeka/items/show/3755" target="_blank" rel="noopener"&gt;Acc&amp;egrave;dez &amp;agrave; la fiche corpus de&amp;nbsp;&lt;em&gt;l'Ai&amp;ograve;li&lt;/em&gt;&lt;/a&gt;</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="42">
          <name>Format</name>
          <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="280637">
              <text>application/pdf</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="280638">
              <text>1 vol. (4p.)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="44">
          <name>Language</name>
          <description>A language of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="280639">
              <text>oci</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="51">
          <name>Type</name>
          <description>The nature or genre of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="280640">
              <text>Text</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="280641">
              <text>publication en série imprimée</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="43">
          <name>Identifier</name>
          <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="280642">
              <text>http://www.occitanica.eu/omeka/items/show/4163</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="280643">
              <text>FOL13136_1894_122</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="116">
          <name>Temporal Coverage</name>
          <description>Temporal characteristics of the resource.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="280644">
              <text>18..</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="94">
          <name>Date Issued</name>
          <description>Date of formal issuance (e.g., publication) of the resource.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="285585">
              <text>2014-05-26</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="95">
          <name>Date Modified</name>
          <description>Date on which the resource was changed.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="445581">
              <text>2016-06-22</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="37">
          <name>Contributor</name>
          <description>An entity responsible for making contributions to the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="445582">
              <text>Baroncelli, Folco de (1869-1943)</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="445583">
              <text>Bonnet, Batisto (1844-1925)</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="445584">
              <text>Cassinni, Jùli</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="445585">
              <text>Giraud, Enri</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="445586">
              <text>Astruc, Louis</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
      </elementContainer>
    </elementSet>
    <elementSet elementSetId="8">
      <name>Occitanica</name>
      <description>Jeu de métadonnées internes a Occitanica</description>
      <elementContainer>
        <element elementId="173">
          <name>Portail</name>
          <description>Le portail dans la typologie Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="596959">
              <text>Mediatèca</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="174">
          <name>Sous-Menu</name>
          <description>Le sous-menu dans la typologie Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="596960">
              <text>Bibliotèca</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="172">
          <name>Type de Document</name>
          <description>Le type dans la typologie Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="596961">
              <text>Numéro de revue</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="182">
          <name>Catégorie</name>
          <description>La catégorie dans la typologie Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="641854">
              <text>Documents</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="171">
          <name>Contributeur</name>
          <description>Le contributeur à Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="878369">
              <text>Bibliothèques de Marseille</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
      </elementContainer>
    </elementSet>
  </elementSetContainer>
  <tagContainer>
    <tag tagId="2040">
      <name>Fulheton (premsa)=Feuilleton (presse)</name>
    </tag>
    <tag tagId="2044">
      <name>Novèlas=Nouvelles</name>
    </tag>
    <tag tagId="2046">
      <name>Poesia=Poésie</name>
    </tag>
    <tag tagId="2073">
      <name>Publicitat en occitan=Publicité en occitan</name>
    </tag>
    <tag tagId="2048">
      <name>Teatre=Théâtre</name>
    </tag>
  </tagContainer>
</item>
