<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?>
<item xmlns="http://omeka.org/schemas/omeka-xml/v5" itemId="4165" public="1" featured="0" xmlns:xsi="http://www.w3.org/2001/XMLSchema-instance" xsi:schemaLocation="http://omeka.org/schemas/omeka-xml/v5 http://omeka.org/schemas/omeka-xml/v5/omeka-xml-5-0.xsd" uri="https://www.occitanica.eu/items/show/4165?output=omeka-xml" accessDate="2026-04-13T14:55:25+02:00">
  <fileContainer>
    <file fileId="2639" order="1">
      <src>https://www.occitanica.eu/files/original/ebda458ccce1bdbe9a262fed6d517fa3.jpg</src>
      <authentication>739752f79abde8803143c25e355a2715</authentication>
    </file>
    <file fileId="139270" order="2">
      <src>https://www.occitanica.eu/files/original/19de38bd16ae11c6ae2c53376b955157.pdf</src>
      <authentication>a28350616c0123ce9f122dae4d324126</authentication>
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="9">
          <name>PDF Text</name>
          <description/>
          <elementContainer>
            <element elementId="175">
              <name>Text</name>
              <description/>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="631595">
                  <text>DIJ©U, 7 DE JUN 1 894

QUATRENCO ANNADO, Né 124

Nàutri,, li bon Prouvençau
Au sufrage universau,
Voutaren pèr l'ôli
E faren l'aiôli.
F. MISTRAL.

Vidou jn, Vidau,

Segound la vido
Lou journau.
(Prouvèrbi di meissounié)

QUE VAl CREMANT IRES FES L'ÈR MES (`9', 17, 27)

PRES DE L'ABOUNAMEN

BURÈU DE REDACIOUN

Un an ............. 10 fr.
Sièis mes ......... à fr. s0
Tres mes.......... 3 fr.
Estrangié.......... 12 fr.

E D'ABOUNAGE
Vers

Lou numeré....... 10 centime

FOLCb DE BARONCELLI,
au palais ddu Roure,

Baile dôu journau :
EN AVIGNOUN

FOLCÔ DE BARONCELLI.

e4 Frederi nfistral.

Ai lou doux segren d'uno languisoun
Que me fai bela la vido eternalo.
Au mié dôu fangas sènte lou besoun
De purifica moun amo au lauroun
D'uno aigo celestialo.
Apereilamount plus aut que li niéu,
Ounte arribo pas l'ecà di desastre,
Plus liuen d'eiçavau, plus proche de Diéu,
Vole dins l'azur faire un nis pèr iéu
Que regirien lis astre.
Mai lou vole tant, tant e tant dreissa
Dins la pureta di plano estelado
Que l'eiglas feroun de la terro aussa
Noun posque jamai dins soun vôu pressa
lé gandi sa voulado.

Car tout ço que vèn de la terro adus
Un pan de fangas mau-grat lis aurasso
E l'aiglo que duerb soun alo à la lus
Espousco en passant davans soun trelus
La fango que tirasso.
Pièi vole enciéucla moun nis talamen

Que dintre moun Diéu soul ié posque vèire,
Pèr-ço-que moun nis es miéu soulamen,
E que l'amista, s'es vraio un moumen,
Peto pièi couine vèire.
Soulet, tout soulet, vole viéure ansin,

E liuen de la terro, urous e tranquile,
Dins li jour escrèt d'un bonur, sèns fin,
Treva lis arcange e li serafin,
Pur e fièr coume un ile !

lou trento d'abriéu, au bèu moumen que de tôutei lei

prenguè dins si travai pèr dessina.
Mai que bonur pèr éu quand, l'obro coumplido - un
pan avans jour fali -- tournavo au fougau de la bono
maire, s'enfounsa dins si libre o escriéure lis empressioun
acampado long dôu camin, dins lou dbu di routo de VauDono, vers fi draibu misterious de Sant-Savournin, sus
li coulet risènt de Cadôulivo....
Soun iniciacioun i causo de Santo Estello comto d'aperaqui 1886. Èro naturau qu'un enfant dôu pople inteligènt
fuguèsse atira vers aquelo reneissènço poupulàri que
dins soun gigant proulogue dis :

de tèrns, abihado de blanc, ôufri de courouno emé de
garlando de rouseto e d'aubespin dins la glèiso de Sant

Car cantan que pèr vautre, o pastre e gènt di mas,

e naturau èro que fou fiéu dôu carbounié di mino, après
agué fa la couneissènço dis ome dôu Ventour que
Soun pastre o valènt carbounié,
s'escridèsse : Aneh'io siéu felibre !
E felibre de la bono segur siguè Lescure : bguènt après

la lengo de la vido sènso proufessour, aguè lèu fa de
poussedi la lengo d'amour ciné de mèstre couine Mistral
e Gras. E d'aquéu jour si relacioun se noumbrèron plus.
Lou felibre de Greasco, pèr soun talènt vertadié, pèr
soun cor francamen dubert, pèr soun ignourènci di lucho,
inchaiènt dis escolo poulitico, èro l'ami de tôuti ; de tôuti
lis artisto, grand e pichot, èro ama.
Couine testimbni de sa valour, laisso, fou paure ami,
noun-sai quant de medaio, d'ôujèt d'art e un diplomo de
Mèstre en Gai-Sabé, e laisso, l'artisto ploura, courre
provo d'uno vido facho d'obro, uno mountagno de manuscri, tant francés que prouvençau, que, se Diéu vbu,
faren counèisse un jour.

Coume lou bèu Jansemin qu'en countemplant sa coupo

avié

toujour set, au grand cor de Lescure, sèmpre

asseda, glbri e amistanço sufisien plus e cournpletè sa
vido puro « déu pin, amour en gagnant li joio »...
Pauro femeto, qu'as vist s'envoula 'mé soun amo soun
pantai de bonur, plouro Pauro, pauro anjounello, tu
que ligaves que-mai ço qu'uno fatalita trop proumierenco
desseparo, man-grat toun liame de sang e de car, longomai noua saches ta maluranço e tantes, pèr bressa lou
man de ta meireto, fi tendresso qu'en rimo diamantino
lou Carbounié cantavo....
Louis Astruc.
!

clouchié de la vilo s'envoulavo dins l'aire loti pions Angelus ! Me sèmblo qu'aquéu jour lei campano avien un
son mai clarinèu e que dins soun ba-la-lin ba-la-lan li
ausissiéu la voues deis àngi que canton la glbri de Diéu,
em' aquelo de sa Boueno Maire, en qu anavian, un mes
Sauvaire e de Nouesto-Damo de Roumigié. Qu'èron bèu
aquélei paradis, subre fou mèstre-autar, ounte la Maire
de Diéu se moustravo à nautre, au mitan dei flour emé

dei cire aluma, que cadun se deleitavo de fi adurre !
Aquéu couer de jouéinei fiheto que cantavon tôutei coumo

d'ourgueno lei bèllei letanio de la Santo Vièrgi Mario,
emé fou Magnificat de Rossini ! Lou perfum de l'encèns,
fou Sant-Sacramen que lou prèire prenié dintre sei doues
man pèr nous benesi, vujavon quaucarèn de tant siau
dins moun amo que noun pourrai jamai l'espremi ! Pièi,
quand lou prèire s'avançavo de nautre, pèr veni nous
leva dei man la courouno vo la garlando que venian depausa ci pèd de la Maire de Diéu, èro pas lou capelan
que vesiéu, mai un àngi que davalavo dôu cèu e que
venié, au darrier escalié dôu mèstre-autar ounte erian
ageinouiado, prendre de nouéstei pichôunei manoto lei
floureto qu'avian raubado au printèms, long dei baragno,
dins lei draibu d'un pan de pertout. Oh ! qu me lei
rendra, aquélei dôuceis emoucien ! Perqué, moun Diéu,
restan pas sèmpre enfant!
E lou dimenche de la Santo Crous, que toumbo peréu
dins la proumiero semano de Mai, èro pas un jour benesi
pèr tout lou mounde ? Desempièi l'enfantoun qu'à peno
coumenço à jargounia enjusquo au vièi que comto lei
jour que li rèston à viéure, tôutei lei couer trefoulissien !
Lou soulèu se metié peréu de la partido pèr estampa sei
rai lei mai eibléugissènt subre aquelo bello proucessien
deis lero dôu Soubeiran, ounte nous anavon benesi aqui
davans un pichot pausadou, souto la vouto dôu cèu, la
plus meravihouso glèiso de l'univers ! La vese encaro,
aquelo proucessien emé sei penitènt blanc, blu e bour-

ras. Lou pàli, pourta pèr quatre marguihié, emé fou
prèire dessouto en bello capo daurado, pourtant lou Sant-

Sacramen ounte avien estaca un bouquetoun de girôuflado. Me sèmblo que vese ma pauro maire-grand, quand
me disié : « V esès, mignoto, aquélei bèus uiet ? Eh! bèn,
« es lei proumié qu'an espandi d'aquest an dins fou jardin

« de Moussu tau, e leis a pourta à Moussu lou Curat,

Fèlis Lescure.

LOU MES DE MAI
A MEI COUMPAGNO D'ESCOLO.

de gràci, que
Cantara plus fou Carbounié qu'avié tant
antan
chato
noblo
e
bello,
courre
tant dons èro, qu'uno
Chartié,
XI
poutounant
fou
pouèto
Margarido de Louis
lou guierdounè d'un soulenne poutoun.
Lou paure ami Vitour Lescure, subre-nouma - irounio
noun devié
dis escais-noum - Fèlis, belèu pèr-ço-que
dins
si
27
an, fou 22
es mort
avé lou tèms d'èstre urous,
pouëtico clarejant entre fi négri
passa, au Tubet, ouasis
mino de Vau-Dono e Greasco.
es mort ; eici dirai un mot de
Ai di, autro part, coume
fuguè touto de travai,
couine visquè. Soun eisistènci
d' amour e d'amistanço.
deguè
fi mino,,
Fiéu d'un mestierau mort
io pan d'uno bono
fraire
pèr
gagna
s' apoundre à soun
ounte just aprenmaire, leissant l'escolo de soun vilajoun
l'estrucioun que se faguè
de
legi
plus
tard
guè leu mejan
roussignbu
éu-meme. Quant à sis art d'agramen, paguè
brigau de sa touaio, e li cigalo
e calandro ciné quàuqui

Lou veici, pimpara, alisca, picant à la pouerto dôu cèu,

en ié leissant la liberta. E travaiè, e travaiè bèn tant
qu'un jour l'engeniaire di mino, se i'interessant, lou

« Hoi ! ve ! n'i'a que pourran dire en legissènt lou titre
d'aquest articulet : Qu'es eiçb Lou mes de blai ? Es que,

desempièi que fou mounde es mounde, s'es pas trouba
de kiriello de pantaiaire que nous l'an depinta cadun à
soun biais? » - Eh! fôuchi ! si fe, la fielagno n'en sarié
longo d'aquélei en qu lou mes de Mai a fa bouqueto e

crese que, se tôutei aquélei qu'an senti houmbi soun

couer davans uno baragno en flour, avien agu fou gàubi
d'escriéure ço que soun amo ressentié de bouenur, desegur n'aurié fa cala de bèis-un d'escrivèire ! E pourriéu
estrema ma plumo ; car vès, pèr bèn que vo digue, jamai
arribarai à fa giscla de ma cabesso ço que moun couer
countèn d'armounio. Rouen Diéu ! que se n'i'es acampa !
Li a 'n prouvèrbi que dis : « Tout co qu'es nouvèu es
bèu. v Crcse que pourrian li apoundre : « Co qu'es bèu
es toujour nouvèu ». E vaqui perqué van faire tres gros
saut en arrié pèr vous charra dôu bèu mes de Mai de
quouro ère pichouno.

« pèr n'en fa liéurèio au bouen Diéu, pèr que nous mande
« uno boueno recorto e nous entre-tèngue en pas em' éu. »

Sàbi pas perqu' èri tant-sié-pau jalouso dôu Moussu
qu'avié lei proumiéreis girôuflado ? Perqué aarié pas
pouscu èstre un paure ? Perqué lou vas qu'avian sus la
fenèstro flourissié que foueço plus tard ? « Ah ! disiéu,
quouro sara lou jour que lei paure auran lei proumiés
uiet, pèr fin que fugue pas sèmpre lei meme que n'en
flourigon vouesto canto presènci ! » E, pèr me revenja dôu

paurùgi que nous empachavo d'agué 'no servo afin de li

vèire espandi de flour de boueno ouro, anave dins fi
prat cuï de boutoun-d'or emé de margarideto, qu'anàvi,
d'escoundoun, metre subre l'autar ounte li a lou grand
Crist.

E lou Mes de Mario de l'escolo, vous n'en ensouvenès,
mei bràvei coumpagno ? La vesès pancaro, la poulido
Vièrgi ounte caduno adusié, cade jour, doues o tres floureto pèr garni fou as de pourcelano bluio ? E quand,
leego de croumpa un sbu de muscardin, lou dounavian
à la souerre pèr n'en croumpa d'ùli de que n'en garni
lou vihouloun que brulavo tout lou mes de Mai ? Se l'avès

ôublida, iéu m'en rapèlli. Mai si, vous n'en souvenès, e
vous sèmblo que fi sias fou darrié jour dôu nies de Mario, .

BMVR - Alcazar - Marseille

�L'AIOLI
ageinouiado subre lei banc de l'escolo, ci pèd de la Maire

de Jèsus-Crist. Boutavian tôutei, dins ion meure gourbelin, caduno uno pichouno letro qu'avian escricho dôu
biais que l'entendian, pèr ôufri noste touer e nouesto
amo à la rèino dôu cèu ! E la bravo souer Sant Fabian
venié 'n pregant abra Ion fué. Oh ! quinto emoucien, que
sarramen de touer esprouvavian en aquéu moumen !
Avian sèmpre pou que noueste escri fuguèsse pas Ion
bèn-vengu. Dins Ion noumbre dei letro n'i'avié toujour
quaucuno que, sôulevado pèr uno lino aureto, s'envoulavo

jusquo à la Santo Vièrgi.... E, quant aurian pas douna
pèr pousqué saupre s'èro pas la nouestro
0 mes de Mai, tèms benesi, tèms de tant siàvi remembrânço, vène longo-mai vuja dins moun amo toun mèu
tant sabourous ! Vuejo-n'en peréu dins Ion touer de tôutei
mei coumpagno d'escolo emai dins aquéu de tôutei lei
malurous !

!A

Lazarino de Mlanosco.

i IEJ URNAU
AU SALOUN PARISEN
Li

ROUYÊNÇ

1

III

Segound ma proumesso, vau faire passa davans r_ii legèire lis obro dis artisto miejournau que s'atrovon au Saloun dis Aliscamp, em'aquéli di pintre franchimand que
retrason quauque rode de nbsti païs dôu soulèu.

En intrant, nous trouvan dins la

Salo 16
Tres gràndi pinturo decourativo picon d'abord lis lire:
1° Un plafoun de M Debat-Ponsan, de Toulouso, m 536,
acoulouri courre se dèu e représentant lis art couronnant
la vilo sus soun càrri. Uno les en plaço, au Capitôli toulousan, fara bèl efèt, car Ii proupourcioun n'en soun
bono. 2° LApouteôsi de Gutenberg, de Pau Quinsac, de
Bourdèus. Lou paire de l'empremarié es asseta contro
uno balustrado de pèiro, au constat de sa prèsso, e Ion
cèu es clafi d'erso ounte nadon de femo representant la
pouësio, l'istbri, etc. La coumpousicioun es graciouso e
d'un bèu eoulourun. 3° Les Gloires lyonnaises. deM. Fournier, souri peréu d'uno bono faturo : au proumié plan, l'a

li retra di personnage mouderne ; au segound, li taro dis
ilustracioun anciano e, en darrié, la perspeitivo dôu Rose
e de la Sono que s'encourron.

M. Numa Gillet, de Bourdèus, entitulo soun tablèu
n° 821 : Ellvalion. Es uno femo nuso, aubourant lis iue
vers ion cèu, au mié d'un champ de blavet e tenènt un

brout d'aquéli flour sus la peitrino, entremen que l'oum-

bro de soun cors se dessino dins l'aigo. Tout acô 's

trop gris e terne.
La Pêcheuse de crevettes à Granville, dôu pintre niçard A. Robaudi, es bèn campado, mai la telo es un pau
grando, me sèmblo, per Ion sujèt.
M. Place-Canton, qu'es dis Ardèno, a proun bèn encapa Ion toun de noste cèu eu febrié, dins soun Quai du
Port, à Marseille ; l'a que lis oustau que se miraion dins
la mar bluio que soun belèu d'un jaune trop crus pèr la
sesoun.
Souri un pau descarna, vbstis Oulivié, Moussu Gosselin;

mai, retournas vesita nosto Prouvènço, e vous ispirara.
Avans de sourti de la sale, signalen un bèu soulèu tremount dôu parisen J. Desbrosses (no 588), e saluden M.
Estève Piot, un pintre courre n'i'a gaire pèr la finesso
d'eisecucioun ; si dos telo 1475 e 1476, Dévideuses e Char-

donneret, soun de meraviho de gràci.

Sa1o 1 S
Emé Ion n° 1490, de M. Ant. Ponchin, de Marsiho, sian

au Martegue, davans Ion grand Canait: ion cèu es blu,
l'aigo founso, lis oustau clarinèu, li routas blanc e la
banco roustido pèr un soulèu que se devino.
Emé M. Noirot (n° 1387?, nous veici en Rado de Touloun,

mai visto de niue, pèr un cèu d'un blu sourne ounte
pounchejon quàuquis estello ; la luno pleno sort de darrié

FUIETOUN DE L'AIÔLI

12

LA MAIGRO ENTRE-PRESSO
DE L'EMPERAIRE CATOULI
Traducho dôu latin d'Antonius Arena.
Cesar, proche di bàrri, noun auso naseja ;
l'a ges de rode ounte fugue segur.
Foro dôu port pièi sorton li galèro,
Pèr remeja vers la plajo d'Areri.
De galèro,' la Franço n'a toujour pèr la mar,
Garnido de fourcat, que carrejon de tout.
Glande, comte de Tendo, senescau dôu païs,
Qu'es famous pèr la guerro e sage que-noun-sai,
Subran de si galèro fai rounfla li boumbardo
E largo à l'Emperaire uno rudo fretado.
Lou baroun Sant-Blancard, éu tambèn, pousso dur,
E tôuti li galèro tiron contro l'Empèri.
Nosto-Damo de la Gàrdi, tant pouderouso,
Gardo Marsiho e la preservo :
Ablasigo pèr terro e prefoundo pèr mar,
Elo, tôuti aquéli que vènon pèr mau-faire.
Adonne l'Emperadou, pièi, espinchant l'assieto
De Marsiho, e vesènt si bàrri fourmidable,

la colo, e, de l'antre taire, luson Il fib dôu port e de l'es-

cadro, sus uno mar qu'a d'erso bèn rendudo. Acô re-

pauso l'iue di rado chimarrado di pintre ôuficiau
N'en voici mai uno, ion n° 1598, de M. Gastoun Roullet, qu'es dins uno bono noto. Visto dis auturo de SièisFours, la rado es bèn un brisoun pichoto, mai la perspeitivo es justo e Ion proumié plan es agradiéu, emé souri
ouratbri au bord dôu camin que mounto, desseca pèr

Ion soulèu, e sa capello à la cimo, soute un cèu bèn
riaturau

d'un constat, e, de l'autre, de mato d'erbo; pièi la ribiero

lumenouso e la vilo su l'autro ribo emé si clouchié e

soun cours planta des bèus aubre. Vous douno envejo
d'ana vesita'quéu poulit caire, man-grat soun cèu gris e
si nivo blanc.

Solo 2?2
M. Toussant Roussy, de Ceto, nous mostro un jouvènt

que tasto Ion vin à la croto en disènt : A votre santé
(n° 1603).

M. Nardi, peréu, a pinta la rado de Touloun, mai pèr

uno Matinée brumeuse (n° 1374). Capouchin ! es tout de

meure un pan trop nebla Ion païsage : tout-escas, se l'on
vèi un bastimen e lis oumbro de quàuquis autre dins la
liunchour. . Sias pamens de Niço, bèu pintre, e devès
ama la lus. Nautre, à Paris, n'eri sian jamai sadou !
Tenès, veici uno pichoto telo dôu marsihés Estève
Martin, Marseille par une matinée d'hiver (n° 1263), qu'es

agradivo e naturalo, emé soun cèu gris-blu, soun port

nega dins la nèblo matiniero e souri quèi que regorgo de
pople. Acb 's pres sus Ion viéu.
Se voulès mai un efèt de matin bèn rendu, fan vous
arresta davans Ion n° 1502, de M. Princeteau, de Libourno : Neuf heures du matin. Un lauraire meno si
dons biôu rous dins un champ : li mouto revirado pèr
l'araire soun d'uno coulouracioun trop caudo belèu, mai
l'alen que s'escapo di narro dis animau es d'un toun
viôulet, clar e linde, qu'es un chale de leu regarda. l'a de
pouësio en meure tèms qu'uno grando verita.
Lou n° 105, Voilà le plaisir! de M. Louis Priou, de
Toulouso, es uno pichoto telo agradivo
Dins soun Crépuscule en mer, M. Presseq, de MountAuban, a pinta Ion cèu un pair grèu, mai lis efèt dôu
calabrun sus lis erso souri bèn rendu.
M. Malfron, de Lioun, nous meno En Provence, sus un
quèi rouginas, emé d'oustau de memo coulour, uno mar
que môutouno e un cèu trop sourne. Ounte sian ?
Emé leu n° 1279, Pendant la moisson, de M. Enri Mayan,

de Marsiho,' se vèi subran que sian en Prouvènço. Es
l'ouro de la gousteto, souto un grand aubre: Ion paire
baio ion pan, li chato prenon Ion viéure e Ion jouvènt
cargo la damo-jano sus l'ase gris, dins la plano souleiouso

ou rite Ion blad se daio. Ai qu'uno remarco à faire : es
que tôuti Il taro soun un pau trop dôu meure brun.
Lou n° 1413, Evasion, es de M. Paris, de Tarbo, e retrais un Arabe sus soun chivau, que se reviro e tiro un
cop de pistoulet sus Il cavalié que Ion coussejon. Cèu
crus, colo d'un blu verdau superbe, chivau parlant.
Avans de sourti d'aquelo salo ounte Ion Miejour tèn
uno bono plaço, vole saluda dons pintre de Russio (autant
dire dons Pronvençau, parai? après Il fèsto de Touloun) :

M. Nalentsch, que nous douno un pintouresc tablèu de
l'Eté en Noruwège, sus la ribo d'un estang ; e M. Makowsky, erné soun Portrait de famille, ounte s'es pinta
emé sa dono e sis enfant.

Salo 20
M. Agustin Laurens, de Carpentras, nous meno dins
la Campagne de Trébizonde, e soun poulido que-noun-sai

aquéli draio en fourèst emé la piano claro eilalin, souto
un cèu taud e linde.
La telo 1201 : Plaine de Venelles, près Aix, es un estùdi
de M. L.-Louis-Gautier, un sestian. Acb's bèn detaia,
mai tant pichounet que l'obro se perd... Fan un juste mitan, à mens d'èstre un Meissonier.
N° 1546: Mlle J. R. Veici un retra de M. F. Reynaud, de
Marsiho, foro councours. Se pôu que fugue bèn ressemblant, mai atrove Il ligno dôu visage trop marcado ; acb
manco de souplesso, de flou, coume diriéu en francés.

Ame miés sa segoundo telo : Idylle. Un jouvènt, pèd
descaus, es asseta sus d'uno muraio à constat d'uno chato
couifado d'un foulard jaune, que fielo sus un banc de jardin e qu'auso pas leva lis iue sus soun calignaire.
Ne 1816: Pris au piège. - Oh! la meichanto damisello
que nous avès pintado, Moussu Villa! A fa'no leco sus
sa fenèstro e mando la man pèr aganta Ion paure auceloun que se l'es leissa prene. La pauso, proun mal-eitado,
es pas mari rendudo.
E n'avèn plus qu'uno telo à vèire eici, niai es bèn poulido aquelo visto de Périgueux, de M. Pasquet. Au proumié plan, un camin rous em'uno baragno e un oustalet

Si balouard fourni e si galèro,
E tant de gènt qu'éu noun pôu li noumbra,
E 'n vesènt petit tant d'artiharié
Que fai reboumba Ion cèu e la terro,
S'escandalisè fort, e'm'acô tout renous
Contro Marsiho qu'ansin Ion reviravo,
A si troupo diguè : « Avèn proun vist Marsiho ;
Degun pèr forço noun poudrié la prene,
Aro, se noun venié de quauco trahisoun....
A de trop béni fourtaresso.
E fan revira brido, en fouitant li chivau,
E vitamen vers Ais nous retira.
E nous fan pas chauma pèr h carrairo,
Que nous cousseguirien li marsihés catiéu.
En foro, éli an pouscu faire d'escaramoucho
Brihanto, mai vers éli l'a res que posque intra.
Es l'isclo dôu boucan, aquelo petardiero
De Marsiho, es la bouco de l'infèr atubado
Lou petardié de Franco, éu que pren d'arrestat
Que li poudrien signa Pau, Bartolo e Sinus,
Éu que travaio dur e sèmpre pèr lou Rèi
E que Ion Rèi trovo bon soun avis,
E Ion fabre Vulcan, que dôu cèu trais li fôudre
E mostro lis uiau, quand fai trouna,
Noun poudrien abra tôuti li fié crémant
Qu'an bandi sus iéu li gènt de Marsiho.
Basto, is orne de guerro tout ço qu'es necessàri,

M. Némoz, un dôufinen, espauso Le fil d'Ariane : un
mascle à front ilumina, qu'escouto soun ispirarello. La
lus es bono, l'espressioun tambèn ; l'a que la coulour
qu'es trop grisasse.
Lis Oliviers séculaires de M. Porcher, d'Ourleans, soun
bèn planta, emai Ion pastre e soun avé, en fàci de la mar
bluio, à Roco-Bruno.
M. Edouard Riou, qu'es pamens foro councours, nous a

pinta (n° 1560) la Plajo de saut Ralèu, em'un pincèu
qu'es pulèu coustumié de retraire Il païsage de sa Bretagno qu'aquéli de Prouvènço : li ro soun negre, la mar encaro mai, e Ion cèu lé dèu rèn ; es vexai que la luno s'escound darrié Il nivo, mai, es egau, recounèisse plus ma
coustiero mediterragno.
Sauten la salo 24, ounte l'a que de gravaduro, e venen

àla

Salo 26

Dinsla Lande de Peyblancan, de M. Calvé, de Lourmount,

franc de la mueio qu'es trop claro, Ion rèsto vai bèn,
subre-tout Ion tucoulet Houri de la tousco de genèsto e
Ion Gamin fangous.

Pèr eisèmple, M. Castex, de Toulouso, fara bèn de varia'n pan si coulour, meme Encô dôu naturalisto.
l'a d'idèio dins loir tablèu de M. Capdevielle, de Lourdo :

Dernier jour du Christ, que represènto Jerusalèn em'uno
trous mistico que se destaco en blu sus lis oustau, dounant à la vilo santo l'aspèt d'un toumbèu. Lou Crist es à
taulo emé sis aposto, aubourant lis iue vers 1--u cèu, mai
sa taro es un pan frusto, e li man di personnage laisson
quicon à dire.
M. Didier-Pouget, de Toulouso (647), a bèn rendu si
tousco de brusc de-long d'uno ribiero que s'esperlongo
dins la piano em'uno vilo sus la ribo. l'a de coulour e de
perspeitivo dins aquéu tablèu matinié.
Voste campèstre à l'aubo es pouëti, Moussu Dutriac ;
vosto estello (n° 686), uno chato endourmido sus l'espalo
de soun ami, respond à la legèndo d'Anfos Daudet qu'avès vougu metre en acioun, mai voste jouvènt es un pau
rode.

N° 790. Se vèi qu'aquéu Vièi port de Marsiho es pinta
pèr un marsihés, J. Garibaldi : cèu superbe, oustau risènt, bastimen bèn detaia, fourniguié de mounde sus lou
quèi ; tout acb's vivènt.
Un autre marsihés, M. Crémieux, a chausi, du, Ion Quai
de la Fraternité ; dôumage que lou cadre manque un pan
de perspeitivo.
Es mai de Marsiho M. de Barberiis, que nous mostro
un turco donnant à béure à-n-un autre sôudard blessa,
au pèd d'uno roco, dins la nèu (Fraternité, n° 88).
Enfin signalen encaro uno visto de la Vau de Chamounix, pèr M. Loppé, de Mount-Pelié (n° 1196), e un retra
espressiéu de Mllo Chevandier, de Dio (424).

Salo 2S
Li roudelet de badaire que regardon la Partie de pelote
an pays basque, de M Saint-Germier, de Toulouse, soun
bèn rendu, e Il dons retra (1628 e 46391, de M. SaintPierre, de Nimes, soun eicelènt: fin, naturau e couloura
coume se dèu.
Lou mousquetaire, de M. Sylvestre, de Beziés, que tubo
la pipe, acouida sus sa cadiero, emé soun pendènt de la
salo 32: Joyeux buveur, fan dons poulit pichot tablèu.
Pèr la Matinée d'octobre, de M. Pau Sebilleau, de Bour-

dèus, es estado medaiado un autre an. Alor, perqué la
presenta tourna-mai ? S'avès rèn fa de nbu, leissas la
plaço à d'autre.
Mai, arriben is obro majo d'aquelo salo, que soun li
dons tablèu dôu mestre avignounen Pau Saïn.
Es d'un crane efèt aquelo visto d'Avignoun à la vesprado (n° 1620) e Il coulour n'en soun richo que-noun-

La vilo poumpouso de Marsiho - l'a.
Contro iéu fan bèn soun devé
Li capitàni Barbèri e Mount-Pezat.
Iéu, à Diéu l'ai proumés, tournarai jamai vèire
Marsiho - qu'es trop bèn fourtificado. »
Din s la guerro Marsiho a toujour la vitbri :
Jamai Cesar noun poudrié la vinere.
An fa, Il Marsihés, bèn tant de valentiso
Que de Vergéli alassarien la muso.
E quand meme lis ague enaura jusquo is astre
Lucan, en coumtant si vertu,
Li fan tourna lausa, car meriton lausour :
Lou Crist nourris ges d'orne coume éli pèr lis armo.
Mai quand retourno de Marsiho la bragardo,
Fort mau-countènt de n'èstre repoussa,
A trouva bèn malaut Don Antôni de Lèvo
En quart la mort terriblo preparo un triste lié.
La secarié Ion trosso pèr li costo, e soufris !
De vèire que la causo vai man, éu vbu plus viéure.
Li medecin diguèron : « l'a plus ges d'esperanço,
A la tisio en tèsto, n'en fara pas soun proun. »
Avans que de mouri, vouguè, pendènt uno ouro,
Parla 'mé l'Emperaire e lé donna counsèu :
« Cesar, sabes l'estrecho amista que nous groupo ;
Chascun de nbsti cors es censa qu'a dos amo :
Fuge aquelo intrepido Prouvènço, ai ! fuge lèu
Sa ribo amaro, e que trop d'ourguei noun te nouigue l

BMVR - Alcazar - Marseille

�3

L'AIÔLI
sai. Pèr vous detaia leu païsage, ai que de coupla Ii vers
de noste Capoulié que soun grava sus Ion cadre
Avignoun, si clouchié, si tourre merletado
Se chimarron, negras, sus Ion fié dôu couchant.
D'argènt d'or e d'azur, lou Rose carre.jant
S'encour en retrasènt Il piboulo abrasado....
Perqué tout leu pounènt es saunons, ilamejant?
Acô 's Ion Lengadô, Ion païs di Crousado,
De l'orro Enquisicioun, di sôumbri dragounado
De soun pople martir éu regorjo leu sang !

secours, mai, leu cas venènt, m'atrouvaras preste à
t'apara de tôuti mi mèmbre. A tu en vido e 'n mort ! Tanet es mena au castèu vers Ion segnour, tout empata e'm'un bendèu de sedo verdasso sus sis lue rouge,
que semblavon bourda d'anchoio. Aquest ié vèn :
- Es verai ço que dison de vous ? Que garissès à vosto

Lucian Duc.

Quand Ion Caca partiguè pèr Ion service, soun paire lé
diguè :
- Ve, se vos me faire plesi, te mescles de rèn. Se l'a

de guerre, laisso faire lis autre.... Fai courre se l'ères
pas.

- Paire, avès proun resoun ; mai, se me forçon à tira
sus l'enemi?
- En aquéu cas, tirariés en-liù

dùli Sicard.

COUME EMÉ TRES PEIRETO
TANET VENGUE SEGNOUO CASTEL.AN

voulounta ?

- Iéu boute remèdi e Diéu garis
- E, dequ'es aquéu famous remèdi?
- Es pas mai que d'aigo acoulourido di sèt coulour

de l'arc-de-sedo.

- Vès ! fasès bèn atencioun... Se nie garissès, l'a cènt
escut pèr vous ; mai, se lias couine tant d'àutri farfantaire, marchand de mort-subito, que n'an que de lengo,

vous farai larda pèr mi dardacié, pèr vous aprene à
troumpa Ion mounde e vous trufa de iéu, Ion segnour
d'elèi !

- Mounsegne, vole res troumpa ; anas vèire la provo.
Varlet, adusès uno bacino d'or em' uno coupello, e de
linge blanc de hugado. Aro, leissas me purga vôstis lue
que soue coume Il de la cato cirouso ; mai, dins un vira-

d'iue saran net couine de perle, vous faran vèire clar
coume se rèn n'èro esta. Tanet lavé lis lue dôn mèstre dos fes, e la visto lé revenguè.

- Aquelo es bono ! diguè 'n durbènt si boricle....
Courre, es tu grapaud, medecin de campèstre, que fas
de pan de nas i mège saberu ?
- Tenès, are qu'avès la visto esclargido, fan béure acù
pèr coupa vùsti fèbre, se vous agrado. Lou segnour bevènt, la fèbre moulé 'n plen.
- Vai bèn pèr aro. Co que sabès pas, jouvènt, es que
nùsti man revendran mai, pèr-ço-que sian enmasca 1
Vesès bèn, d'aut, sus aquéu routas pounchu que susploumbo Il counfigno di terre que coumande ; vesès pas
un galas moustrous que s'esgousiho à canta tre que jour
pounchejo ? Eh ! bèn, es un matagoun que me vôu de
man, l'a long-tèms. Desempièi que s'es quiha eilamount,
Il pèsto, Il fèbre, Ii man d'iue nous an agarri. Sabe, de-

segur, que tant que sara dre, viéu e lèri, saren malan-

(Seguido e fin;.

Mai vaqui que se rescontro, au mitan dôu camin, un
paure ome forço mau adouba, trantaiant sus si cambo

tremoulanto de la fèbre. Tant-lèu se fasié escracha souto
Il rodo dôu carrosso.

- Hùu ! mai, sias tucle, segur, cambarado '? - lé
cridè Ion menaire en aplantant si chivau.
- Ai ! las, vese tout negre couine dins Ion quiéu d'un

four.

- Excusas-me, dis Tanet au Moussu ; nous reveiren
miés à la vilo. Eici i'a, Ion vesès, un malurous adoulenti
que fai coumpassioun à secouri. Hùu ! brave orne, voulès
que vous lé fague véire voste camin e coupa vèsti febrasso ?

- Jouvènt, te trufes pas di pàuris angouissa. Quau
saup ço que te pbu endeveni ! Tanet, douçamenet, passé de soun aigo acoulourido sus
Il vistoun malaut. Se durbiguèron à la clarta dôu cèu.
L' avugle se jitè au cbu de Tanet:

- Es tu, moun bèu drole, que m'as deliéura de la tenebrour ? Mai, que pode te baia?... N'ai que quàuqui dardèno ; tè, Il vaqui, prene-lèi !
- Gardas-lèi pèr vous, moun ami de Diéu ! Tenès,
apounden-ié un pichot escut d'or, que Ion moussu me
Ion pouchoun
n'a baia. Se Diéu rn'ajudo, aurai lèu
garni. Basto pousquèsse n'en manda autant à ma bono
maire e à Martoun dôu Sibournié
- Que parles de la vièio Martoun, la canto femo que
counèis Il planto uno pèr uno, que counèis lis aigo, Il
tempouro, que douno secours i malandrous que lé vènon
!

de linon ?

- La couneissès, alor?
- Se la counèisse, la Sajo? Ai treva proun tèms la

garrigo, estènt pastre emé mis avé. Vos pas que la counèigue, santo de Diéu ! Aviéu pres aquest camin pèr l'ana
demanda garisoun ; van countunia ma routo pèr fin d'arriba davans aine negro au Sibournié. Dirai à Martoun e
à ta maire que t'ai vist e que m'as desavugla.
à ma
- Tenès, alor, en fisanço de paure, baiarés
qu'ai
argèntrôss
maire aquesto pateto ; es lcu proumier
d'or
pèr
sa
lé
dirés
qu'es
un
remèdi
gagna !
que Ion bon Diéu lé mando. Plan de pas Ion

drous e mourtinèu. Acô 's escri !... Ai bèu agué proumés
uno fourtuno e lis ounour à-n-aquéu que nous deliéurarié
d'un flèu parié....

- Es que proumetre es un, e teni es un autre, coume

se dis !

Tanet, siés un brave enfant ; tè, de
paure ome paure presènt, dison. Pren dins leu pouchoun
!

Damai contro fourtuno leu patroun noun navego
E contro la guerro fan pas s'encara.
Aqui noun tèntes plus la fourtuno ribaude :
Aro es pèr Il Francés, la Franço la gouverno.
Lou veses bèn, que noun pus vincre Ion Francés
Éu, pèr la forço, degun pùu Ion subra.
A 'stabli fourtamen soun camp en Avignoun,
Qu'a bèn embarra 'mé tres grôssis aigo,
E lé tèn proun, aqui, de bons ome de guerro
Pèr te donna proun lèu la malo Pasco.
Iéu van mouri, mai tu, meno-te coume fan,
E vai, la forto Franço, enveja toun empèri.
Aro, ve, contro tu la Franço vai sourti :
Agisse coume un sage e courre un galant-ome...
Retiro-te, noue vagues espera Ion malur...
N'ai pas niai à te dire, ami Cesar, adiéu !
Pièi mor enferouni, 'mé la ràbi dins l'amo
E sènso envouca Diéu, coume un desespera.
Amè mai alor apela si mèstre
Dôu negre infèr, si bons ami.
E coume la secrèto que Il capelan dison,
Éu parlè coume eiçù, peréu, secretamen :
0 Diéu dôu tenebrous infèr, Plutoun e Diable !
Que fas rabina lis amo danado,
tôuti, me recoumande :
A vous-àutri, Demoun, n'en prègue, moun amo !
Ai ! arrapas, vous
Iéu siéu dana, segur, pèr un grand crime

mouca de nous-autre... T'anan faire petit courre uno
boufigo de porc ! E l'anavon espôuti à cop de pertusano. Mai Tanet
i'escapè di man. Couine un cat-fèr, escalant sus un
aubre, se boute à crida :
- Aquéli en quau ai fa de bèn, que se n'en souvèngon
e courron à moun secours !... Subran dôu foularas de pople acampa en rodo sourtiguè
leu bourgés dôu carrosso :

- Sian eici, Tanet, n'agues crento de rèn ! Lou paure dôu Gamin s'esclamè :

- Eh ! vàutri que sias esta sauva pèr aquéu brave

enfant, fanas belèu pas leissa sacreja pèr aquélis esbirro
brutalas d'aquéu castelan aragnous qu'es esta l'encauso
de tônti nùsti desaventuro, en nous tenènt à man Biné Il
vesin ? Foro ! canaio d'escapamounte ! E, zôu ! à cop de barre, à cop de caiau faguèron faire
larg, e tirèron Tanet dôu mitan de la chaupignado. Lou

castelan acourreguè, espaso en man, pèr remena sis
arquié ; niai coume arribavo sus la Plaço dis Ome, la belle
serp s'aubourè drecho davans éu, siblanto ; lé boufè sus

la fàcio, e l'enmasquè que pousquè plus boulega ni pèd
ni pato. Entre-tèms, leu pastre cridè :
- Tanet, l'as en belle, toun assassin ! Vaqui l'arquet
d'un d'aquéli gusas ; tira la peireto, e manques pas leu
cor d'aquéu maufatan, trounèire de Diéu 1 Tanet tire. Lou meichant segnour inourrejè, boumissènt un sang encre e mata, renegant Diéu e diable. Quand
fugue enredi pèr leu sùu, tôuti lé mandèron la pèiro :
- Lou traite segnour es mort ! Laisse ges d'enfant !
Vivo Tanet, leu sauvaire ! que tendra miés place sus leu

sèti segnouriau. -

E'm'acô leu pople, recouneissènt qu'ère esta sauva de
marrit man, que devié sa reviéndanço à Tanet, leu pourtè
'n triounfle en cantant:
A la cadiero de sant Jan,

N'en pourtaren Ion bel enfant !

enjusquo au castèu. Lis ancian e Il catau dôu païs proumeteguèron à man levado sa bono ajudo pèr mena lis
afaire à bèn; lis esbirro fuguèron fore-bandi.

Ansin devenguè segnour Tanet. Mandè querre en

brès penjadis sa maire emé Martoun pèr leu pastre, e Il
faguè viéure tôuti tres dins leu castèu, à l'ounour dôu
mounde.

L'an d'après, leu maridèron ciné la fiho d'un castelan
de la vesinanço. Dempièi i'aguè plus de mau ni de garrouie, e la pas faguè refleuri Il champigno avencado.
E tout acù pèr tres peireto !

dan Brunet.

- Mis arquié Il mai adré an assaja de leu debaussa,

de l'ajougne emé de sageto vo de carrèu, mai rèn lé fai !
Quand lou fruston, sèmblo que Ion gatihon, pousse un
ca-ça-ra-ca espetaclous e mouquet, e l'a que mai de malaut dins Ion païs.

- Uno sageto encantado pourrié n'en fini ! Segnour,
voulès qu'assaje moun gàubi? Ai tuia proun de marridi
bèsti dins loti souvert ounte siéu nascu. Fasès m'adurre
un bon arquet emé de bos de sageto ernpenado. Tanet chausis un bos, l'ajuste sa peireto de trounèire,
tiblo l'arquet : pèr èstre miés segur, boute contre soun
lue la peireto claro de la serp que lé faguè mira juste.
L'arquet desbenda, la sageto envoulado coume l'uiau....
pataflùu ! Ion galas, tout matagoun qu'ère, cabussè tout
esplumassa de soun auturo, ounte ère insoulentamen
quiha fasènt de mourgacioun i gènt d'en bas desempièi
trop de tèms. Lou trassegun, l'embelinamen s'escampèran
emé leu sang dôu galas, pèr ion trau que la peireto encantado de Tanet i'avié fa dins leu peitrau. Tôuti Il gènt,
esbaudi, cridèron : « Miracle ! » de vèire coumpli soun
sauvamen pèr un brave drole ansin. N'en aguè d'obro,
coume leu bourgés i'avié di ; tôuti venien se faire gari
pèr l'aigo meravihouso. Tanet prenié rèn di pàuri gènt; Il
riche lé baiavon, forço countènt qu'èron, de bèlli peceto,
e leu menavon diva à sis oustau. l'avié que leu segnour
castelan qu'avié l'èr de fougea ; tout ço qu'avié fa 'n
semblant de proumetre, la fourtuno nimai lis ounour
n'arribavon pas. Ero un marrit ferre que sounjavo qu'à
man : voulié tacha d'arrapa lis escut que Tanet avié tant
bèn gagna e qu'acampavo emé siuen pèr Il manda à sa
maire. Adonne fou segnour indigne, cause di malur dôu
pople pèr soun marrit gouvèr, aurié bèn vougu se desfaire de Tanet, aloi' que cresié d'avé plus rèn à cregne ;
mai, Tanet avié sa peireto à facieto de la serp que fasié
legi dins leu cor courre dins un libre dubert ; vesié la
marridesso e leu mourbin que rousigavon l'amo dôu
segnour.... e se n'en mesfisavo. Aqutst finiguè de ié faire

gmisèri,

perdre !...

- Diéu garde

(l'orne. Pèiro encantado : ajougneiras ço que voudras, se la
boutes pèr armaduro au bout d'uno sageto ; e, ion cop fa,

te revendra 'n man pèr te mai servi quand faudra. Nous
reveiren, Tanet ; souvète pas qu'agues besoun de moun

Lou n° 1621 es entitula Eau dormante, e tout Ion
mounde se i'arrèsto davans, talamen acù 's agradiéu e
vertadié ; aquelo aigo founso que dor, lé vesès à travès,
tant es lindo; aquelo erbo-d'infèr ié nado subre, e queto
sciènci de la perspeitivo dins aquéli ridèu de sause emé
de pibo que van en s'aliunchant sus Il ribo de l'estang,
souloumbrouso sènso èstre sourno ! Oh ! Ion poulit caire
e Ion grand artisto ! S'acô lé fai pas decerni la medaio
d'ounour, leu Gouvèr fara bèn de Ion decoura, car, de
pintre ansin, n'i'a pas de dougeno, e la Prouvènço n'en
dèu èstre fièro !

dôu bras gauche (le moun carnié uno peireto negro ; es
pèiro toumbado de trounèire, e pièi apounchado de man

cerca 'no garrouio d'alemand pèr sis arquié, qu'èron
jalons tambèn dôu biais e de la reüssido de Tane.t.
- Es tu, que, grapaud ? que te creses mai que Mèste
Mouche, amor qu'as tuia leu gau ! Insoulènt ! te siés

Qu'ai fa, pèr mi counsèu, faire contre la Franço :
Ai fa donna la pouisoun au Dôufin.
Soun paire l'a pleura, toute la Franço em' éu.
Que repause, pecaire, en pas dins l'autre mounde
E, 'mé leu Crist, que jagon sis os bèn douçamen !
Mai Il counsèu de mort, lis ai pas donna seul
Un autre, que iéu taise, èro participant. »
Lou diguè Ion comte de Monte-Cuculli
Peréu, quand leu bourrèu leu justiciè.
lé dounè dins d'aigu leu mourtau verin,
Dins uno grand tassa ciné d'elebor.
Sus-lou-cop aurias vist, pièi, s'assembla Il diable,
Que parlon en l'èr, menant grand murmur.
Toumbo uno grosso plueio e peto forço tien :
D'infèr la campano lé sono si clars ;
E talo tempèsto à sa mort trounavo
Erré tant d'aigo que neguè qui:: i la guerre.
Cesar à Santa-Clare depauso sa tripaio
E dins l'Itàli fai carreja leu cors.
Li Segnour e li gros Baroun plouron sa mort.
E tôuti Il sôudard volon se retira.
Tant-lèu la barco route, tôuti gagnon la terre
En fugissènt sauve-se quau pourrai
« Crist pietadous ! siéu mort, dis l'Emperaire
(Car a perdu tout soun courage),
N'en sarai ensauma tout leu tèms de nia vide :
Éu ère moun mèstre e moun counseié. »

LOU CASI ÈU DOU RÈI REINIÉ
Aièr, uni bèus ami, leu cor m'en saune encaro,
Ai revist tau castèu d'ounte leu rèi Reinié,
Entre-mitan di Prouvençalo à brune caro,
De liuen vesié leu gai troubaire que renié...
Sus li nàuti muraio, ai ! las ! ges de rèi aro,
Ges de:dono, nimai de galant chivalié :
Triste e lis iue cava pèr li lagremo amaro,
Passavon pensatiéu de pàuri presounié.
En bas leu grand pourtau negras èro barra
Pourtau d'un cementèri ounte soun enterra
Drapèu, espaso qu'àutyri-fes beluguejavon....

Pèr que sourgigue rèn d'aquéli tèms d'eros,
Pas soulamen la fleur que sort dis ùmbli Gros:
Dins l'erbo d.i valat de biôu rocs pasturgavon.
d ùli V éran.

N0UVELUN
IRA Santo. - L'endoulible d'aigu qu'es toumha leu
23 e leu 24 de Mai a empacha nôsti fèsto de gardian

e course de chivau e de bèto d'avé liù, e lis ourganisaire
soun esta ôubliga de ]i remanda au 15 de Juliet. Mai n'en

saran que mai estudiado e coumplèto e leu plesi sara

double. Li fèsto religieuse se satin facho coume toujour
au mitan d'un gros mounde. Soulamen, coumprenèn pas,

e res coumpren, ]ou chanjamen que, desempièi dons
an, desempièi la mort dôu paure M. Escoumbard,

E leu pleure, trasènt de gros plang de soun pitre
Pèu pas dourmi, e manjo rèn.
E rèsto espavourdi, crentous, tout tremoulant,
Couine un ome desprouvesi de soun counsèu.
De sa memento sèmblo desgounfouna ;
L'escoulan crido, quand leu mèstre s'envai.
« 0 malo mort, qu'as pres moun Antbni de Lèvo,
L'as estrangla sènso resoun !
Meichanto mort ! aqui m'as tua cènt-mile ome,
Emai éu pèr la guerre me valié 'ncare mai.
M'as pres, marrido mort, tout moun counsèu.
Aro ma vide fuge, aro peris ma vide.
Dins l'univers jamai trouvariéu senti parié,
Tant praticous e mèstre per la guerro.
Siéti destrui : iéu jamai n'aurai plus enié iéu
La vitùri ; a peri toute moun esperanço.
Eu qu'avié 'mé la lengo gagna tôuti mi guerre,
Que m'èro tant fidèu, vuei la mort me Ion pren.
Vai s'aclapa l'Empèri, à mens qu'éu ressuscite,
Car éu l'avié founda, emprincipia tant bèn !
0 Antùni de Lèvo, moun dons ami e fraire,
A mens que tu noun tournes, la douleur, iéu, m'ensuco.
Ai ! paure 1 de ta mort encaro siéu l'encauso !
Saras cause de nosto douleur perpetualo.
Deus ami, que destin crudèu es pas leu tiéu'.
Pèr tu, pauret, leu cèu noua a rèn vougu faire...
(A seguiJ.

BMVR - Alcazar - Marseille

�L'AItSr,ï
M. leu curat di Santo introudus dins tout ace contro
li vièii e respetàbli tradicioun. Pèr-de-que laisso plus
fi bôumian carreja lins la mar e faire rada la bareado
di Santo : ace èro delicious (le simboulisme e de pouwsio.

An-ti peu, qu'en nadant, faon mai passa la mar à la

barqueto e que l'emporton tourna vers la Judèio ? Pèrde-que nous vènon dire que fan faire de la fèsto d'ôutobre

leu pendènt di fèsto de mai. Li fèsto d'ôutobre soun
e restaran pèr fi santen : acè 's de causo que se ié dèu

pas touca. Es penible tambèn qu'agon aumenta e aficha,
coume se fané au tiatre, loir pros di plaço. Que li bràvi
crestian countùnion d'adurre i Santo sis es-voto, si cierge
e si cantico, autant simplamen que pèr leu passa e que

noun vèn?on subre-tout nous pintourla e nous chanja

l'antico e noblo glèiso que desempièi tant de tèms es aqui
drecho. Acô sarié 'n grand malur pèr li Santo.

Lis abrivado e courso de biéu soun estado bèn reiissido. A la proumiero abrivado se coumtavo 52 cavalié o
amazouno e, après la segoundo, s'es ourganisa lèu 1èu
lis Aguïeto, qu'es un jouine amatour, M. Courtiol, que n'a
gagna li joio, sarra de proche pèr leu gardian Paquet.

Cadenet. - L',naguracioun dôu Tambour d'Arcolo

es defrnitivamen fissado au dimenche 25 d'avoust que vèn.

S'es vouta uno bello soumo pèr faire lusi la fèsto.

MMiai$ibo. - Lou inège Crinas, qu'au tèms de Neroun avié fa sa fourtuno à Roumo, leissè tout ço qu'a-

vié, dès milioun de sestèrci, à Marsiho ounte èro na, pèr
n'en rebasti li bàrri, loir bon minoutié Moricelly, que

vèn de mouri à Marsiho - ounte, de simple mitroun,
èro vengu miliounàri, a fa pèr Carpentras, la vilo ounte
èro na, eisatarnen la memo causo. Eu a leissa dès mihouri à la ciéuta carpentrassenco pèr rebasti si vièi

quartié - emé quaranto milo fr. de rèndo à l'espitau.
Uno larguesso courre aquelo merito d'èstre saludado
pèr tôuti en grand respèt, d'autant-mai que fai vèire ço
que proudus l'amour de la pichoto patrio.
Li counf'raire de l'escolo felibrenco de la Mar, que M.
Moricelly n'èro, dins sa darriero reünioun i'avien donna
ion titre de souto-cabiscôu e leu brut meme a courregu
que leu richissime coulègo aurié lega 100,000 fr. à nosto
Escolo de la Mar. Sela nouvelle es counflermado, - parèis que sarié dins un coudicile, - l'a dequé regreta de
noue l'avé nouma subre-cabiscôu, que dias?

Oeziés. - Nosto Soucieta Arqueoulougico, dins sa

sesiho annalo dôu jour de 1'Ascensioun, a donna aquest an
leu Brout d'ôulivié d'argènt à Maurise Joret pèr soun Tros

de 20 fr. 65 e loir vaut es donna i cansoun . Après ion cor
Bèu oulè&lt; de la Proueieç o es capta loti Digo-li que vèngue,
oun bon! de Gillette de Navbonne.
Devèn de felicitacioun à tôuti li cantaire. e en particulié
à M. Gilly, sarjaut au 27e de ligno, e à M. Charmasson,
dons fin cantaire. Encaro de felicitacioun à M. Boisson
que nous a recita uno pichoto pouësio siéuno. Anen, ami,
encaro uno fèsto e vous declaran felibre !
Pode pas termina moun comte-rendu sènso adreissa mi
meiour remerciamen e tôutinésti felicitacioun à M. Mountagné, un avignounen, que nous a dessina graciousamen

Noste Espariat (courre l'apellon eila dins soun pais e coume
nous agrado tambèn de l'apela), à Frejus, en plen èr, davans
tout loir Grand Semenàri, a degruna e fa aplaudi li pouësio

deviso bèn trouvado. Merci, ami, merci !

prouvençalen.
- Dins LA CISAMPO : Lou po? le e leu prouvençau pèr M.
Bertrand ; Lei lentiho, pèr l'Orne dôu riéu ; Lou marchand de
carboun, pèr F. Garbier; Lei tres pichoun, pèr loti Lambert de
la Crouseto.
- Dins LE SOLEIL DU MIDI : La proucessien d'aquest an pèr

(

noste bèu mentit : sa prouvençalo es de bon goust e sa

Merci peréu en tôuti li mèmbre de la Coumessioun e
disèn : e A l'an que vèn ! e. - A. B.
- Dimenche au vèspre a agu lib leu soupa
de la Brandado, la nouvello soucieta di Nimesen e Gardounen. I'assistavon li deputa e senatour dôu Gard, aleva
M. de Ramel e M de Bernis que s'èron escusa. I'avié
Gastoun Boissier, de l'Acadèmi franceso, Pau Bonnetain,
loir generau Coste etc, etc Anfos Daudet, que se devié
elegi presidènt, avié manda'no letro en flame prouvençau
qu'errr'estrarnbord s'es aplaudido.
- La Ruche Corrézienne. soucieta limousino e felibrenco eici foundado, a decerni li joio d'un councours establi en favour de nosto lengo, e ié soun esta
couronna : Na Margarido Genès, de Brivo, pèr sa pouësio
Lou Roussignoulet; M. Eusèbi Bombai, d'Argentat, pèr si
pèco Lou pountounier, La clocho de moun clouchier e Lou
darrier archiprestee de Brivazac.
- Uno revisto parisenco, La Mandoline, qu'es dire-

gido pèr de bràvi drole d'aperavau, vèn de durbi soun
relarg à la lengo prouvençalo. Bon bèn ié fague e zôu
que n'i'ague!
ei ril.&gt;sanes. - Nosto literaturo, germano de la
vostro, vèn de trachi un noble libre : Floralia, versos de
Mossen Jaume Collell, mestre en Gay Saber, canonge de la
Seu de Vich. Es tôuti li pouèmo dôu majourau Collell que,

quouro aro, quouro pièi, soun esta couronna i Je Flourau de Catalougno. Collell es un dis empegnèire li mai
soulide e mai ardènt dôu felibrige Catalan. Fau legi, dins
aquéu libre, lou discours que prounounciavo eici à Barcilouno en !887: Un poble, dis, que 's dexa pendre o perdre la llengua, es un poble que 's dexa castrar ; y Catalunya, vina Deu ! No esta tan perduda, que vulla su fric ni
consentir aquexa iynominiosa mutilaciô ! Pas besoun de

d'idilo; uno medalo argentalo à l'abat E. Imbert pèr sa

tradurre, i'a que de pics di man.

risou de Margarido.

3i # E

pèço A Mario-Antounieto ; e uno à F. Goulard pèr sa Ga-

1Dijoun. - Lou banquet di Miejournen qu'avian

anounça a agu lié leu 20 de mai. 83 miejournen èron
presènt e tout s'es passa dins la pu franco gaieta que
poudié pas manca de se vèire au mitan de tant d'enfant
dôu Miejour.

Li diferènt journau de Dijoun : Le Petit Bourguignon,
le Bien Public, le Progrès de la Côte-d'or, le Bourguignon
Salé et l'Avenir Social que preston graciousamen si coulouno pèr nosto causo, èron representa à-n-aquéu banquet

pèr si principau redatour, envita pèr la circoustànci.
A la fin déu repas, noste presidènt, M. Fabre, counseié
municipau, un arlaten, pi-en la paraulo pèr remercia tôuti
li soucietàri presènt de l'empressamen qu'an mes à se
rèndre à sa counvidacioun e remèrcio peréu li journau
de Dijoun de l'ajudo desinteressado que nous an toujour
dounado.

M. Fabre definis en quàuqui mot l'aveni de nosto sou-

cieta. « Sara,dis,uno soucietat amistadouso e filantroupico,
faren tout noste poussible pèr veni en ajudo à nésti coumpatrioto dins leu besoun que saran toujour segur de trouva

à nosto soucieta uno porto duberto. »
Noste presidènt finis en bevènt à la soucieta, i journau
dijounen e à la Patrie franceso.
Lou secretàri, M. Bichambis, un gascoun, apound un
mot i paraulo de M. Fabre, au sujèt de l'aveni de la soucieta, fai un rampèu calourènt pèr uno grando proupa-

i'F.ik?K,

,3

3t£ îFi3Ai81Eso O

e

3KiE'4 55E e&gt;

E3kik' 31Wfle

mistralenco : L'espouscado. La mort de Lanzartine, La couniu-

nioun di Sant; a di, d'éu-meme, Le couniunioun de Roso e
Sont Aloi; pièi en Cor s'es clava pèr fou Cant dôu Soulèu, e

pèr fou crid : Vivo Prouvènço e Vivo Santo Estello !
Memo causo en Antibo, dins uno reünioun ceinte i'avié la fleur
di dono antiboulenco ; e memo causo à Grasso, davans fi prou-

fessour dôu Pichot Semenàri, ounte Espariat a di de mai Li
felibre d'Aubanèu, La cabro de Roumaniho, La cansoun dôu
cachimbau, Moun chia à counfesso, e que sabe iéu ? Serado
magnifico d'emoucioun e de gau, que sus aquélis ome carga

d'ensigna lis autre, noun pou èstre que drudo en resultat

L. routard.

- Dins Lou SANT-JANEN : Lei poumo d'amour pèr Jan de
la Piano ; La faquino de Tounin pèr B. Artou ; Au pouèto Lescura pèr S. Amalbert ; Lei carriero de Sant-Jan pèr A. Mazella
e V. Valentin.
- Dins L'HoamiE DE BRONZE : A jour fali pèr C. Auzière ;
Gramaci pèr Mèste Eisseto.
- Dins LES TABLETTES D'ALAIS : Le poète T. Aubanel, récit
d'un témoin de sa vie (Ludovic Legré), comte-rendu pèr G. C. ;
Victor Balaguer et la poésie provençale pèr L. de Sarran d'Ailard.
- Dins LA VIE PROVENÇALE : Lou moubile, sonnet de S.
Michel.
- Dins LE FORUM RÉPUBLICAIN : Gramaci i dous ilùstri

mèstre Enri de Bornier e Frederi Mistral pèr Mèste Eisseto.
- Dins LA CORNEMUSE : Clovis Hugues pèr F. Gras; Moun

roumavàgi pèr L. Foucard ; A Clovis Hugues pèr L. Roux ;
Fèlis Lescure per L. Astruc ; L'Aiôli pèr J. G. ; Apouteôsi pèr
L. A. ; Le poète Théodore Aubanel pèr L Roumieux.

- Dins li

PETITES ANNALES DE PROVENCE :

Lou retra

d'Ouràci Bertin pèr Rimo-Sausso.
- Dins LE GRIL : Triple sounet à J.-B. Bouquet pèr Gil ;
Racejado pèr G. Visner.

- Dins LA CAMPANA DE MAGALOUNA : Canon poupularia
reculida pèr Ip. Messine; A Jan Reboul, plang pèr L. Roumieux.
- Dins Lou CASCAVÈL d'Alès : Jano d'Arc pèr un felibre

patrioto; La cerièiro per Capitello ; A la font pèr La Sinso;

Volo-biôu pèr A. Arnavielle, etc.
- Pins LA VEU DE CATALUNYA : N' Anfos Daudet, narraciô
en provençal per Batisto Bonnet.
- Dins la REVISTA CONTEMPORANEA de Madrid ; Literatura

lemosina pèr C. Piquer.
- Dins LA REVUE DU MIDI: Flou d'amistat, pèr A. Maffre;
A Toulouso la bello pèr leu meme.
- Dins LA REVUE MÉRIDIONALE : Le nouveau majoral (G.
Jourdanne) pèr M A. ; Le mouvenieut félibréen pèr R. Heirisson ; Ciutat pèr Albertino Chayla; Al grand pouts de ciutat

pèr P. Dumas.

BOULEGADISSO `ROUVENÇALO
Li CAPELAN, étude de murs provençales, par J. Roumanille,

125 pajo in-16 (Avignoun, libr. Roumanille), vènon de reparéisse en nouvello edicioun.
Aquelo obro de bataio, publicado pèr Roumaniho en 1851
dins leu journau La Commune d'Avignoun, pièi la memo annado en voulume, pièi, 43 an après, dins ion fuietoun de La
Croix, de Vau-Cluso, es fou libre, se pèu dire, ounte la proso
prouvençalo a, pèr leu proumiè cop, donna ço que la lengo
dôu pople de Prouvènço countèn de nervïous, de bounias, de
galoi, de mourdènt e de mascle. Libre escri pèr leu pople e
qu'a courregu dins leu pople,, aqui se trovo leu parla, tau e

- Dins LOU FELIBRIGE : Li fèsto de l'escolo moundino, pèr
,J. Monné ; Li nove felibrenco.
- Dins SIMPLE REVUE : Le miroir qui parle pèr A, Mathieu,

tradu dôu prouvençau.
- Dins Lou CALÈL : La journado d'un quistaire pèr Fernand de Mazet ; Sang gascou, pèr J. Dayma.
- Dins LA BANDERILLE : La fëte des Saintes pèr F. de Baroncelli, tradu de l'Aiôli.
- Dins L'AVENIR : Fèstos de l'Escolo moundino pèr Viator.

- Dins LA GAZZETTA LETTTERARIA : Litteratura provençale

pèr E. Portal.

quau, pres sus leu viéu, qu'es en vigour dins li famiho ounèsto e poupulàri dbu païs durençôu. Aqui, souto la formo

Quand sant Jôusè 'ro jouvenome,
Se parlavo, de que? de nard, de cinnamome.
Despièi que i'a leu Mikadé
Se parlo plus de tout ace.

d'un dialogue escouta i porto, entre Alèssi, Bastian emé Mèste
Nourat, soun espausa li prejujat e li prejit de touto meno que
van courrènt contro li prèire e la responso dôu bon sèn, tai à
tai e broco-au-quiéu. Aquelo vigourouso estrigoussado d'ar-

'Fabricant : Fèlis EYDOUX.- MARSIxo.

gumen, tôuti acampa sus la caudo, restara couine un testi-

Se vènd dins t6uti li bons oustau.

moni de nôsti foulié poulitico emé de ço que se passavo o que
se i atricoulejavo, eici au siècle mounte sian, entre gènt dôu
meme pars
-6-

Demandas

Lou dilun de Pasco, à Rocho-sus-Grano (Droumo) s'es jougs
la coumèdi NÈÇO E NEBOUT déu felibre G. Almoric, de Cha-

Mn lachimbau 3mihés

brihan. Lis escoutaire i'an fa fèsto mai-que-mai. (Lou Felibeige).

gando.

Lou meme valènt Almoric, dins l'acamp dôu sendicat dis
agriculteur d'Alen, a, en parla dôufinen, recoumanda i païsan
de manteni sa lengo, se volon que si fiéu gardon l'amour de

la mai amourouso di Pipo, en racino de

« Avèn bèn fa enjusquo aro, dis, mai nous uniren e faren

soun vilage.

S'atrovo en Avignoun, au magasin Deshayes.

journau.

atrouvan leu recit d'uno messioun prouvençalo dounado pèr
l'abat Spariat à Taneroun et à Magagnosc, sus li pendènt de
l'Esterèu. D'autro part nous revèn que l'apoustôli calourènt a
fa, touto une quingenado, sus leu litourau dôu Var, uno veritablo campagno prouvençalo e felibrenco.

M. Savary, de Lunèu, vice-presidènt, rènd comte di
travai de la coumessioun e es encanta de la reüssido :

encaro mai l'an que vèn. » Béu, pièi, à la soucieta e i
Après aquéli tres miejournen, M. Obein, redatour en
chèfe dôu Petit Bourguignon ié respond, e béu à la soucieta e à l'uniorin dôu Nord e dôu Miejour.
Aqui se fai uno quisto pèr li parue que douno la soumo

VI.

bruse.

Dins LA SEMAINE RELIGIEUSE du diocèse de Fréjus et Toulon,

M. G.-A. PALUN &amp;
PROPRIÉTAIRES

Co

VIi.:®1T

En Avignoun, empremarié Francés SEGUIN.

1 mr=mec

uZ; J!hFa

X

S NI®I1 S- S

Lou gerènt: FOLCÔ DE BARONCELLT,

1

FOUNDADO EN 1876

1, à la earriero Grando-Saunarié, 1, en AVIGNOUN
OUSTAU BÈN COUNEIGU PÈB VÈNDRE A BON MARCAT E DE COUNFIANÇO

Grando varieta de counservo de viando emé de pèis. - Counservo au
vinaigre. - Liquour de touto meno. - Entre-paus de saboun, car-salado,

Erian estouna, despièi long-tèms, qu'en terro de Prouvènço, ounte noste soulèu bougio.
amaduro e sucre tant de clareto, dins li claretiero de Dio, d'Eirago e de CastèuReinard, e de muscat tant fin dins li muscadeliero de Baumo, - i'aguèsse pas dins
ion negbci un champagno-prouvençau. Esperavian....
Gràci à l'ounourable oustau de M. G.-A. P'ALU10', poudèn dire qu'esperan
plus, car tenèn. En efèt, i'atroubaren, à parti d'aro, un vin ounèste, linde, amistous,
regale do noço e de festin, vin capitàni, viéu coume la poudre : fai parti leu tap

Basin e bevèndo. -- Sucre pèr vendémi.
Espedicioun franco de port e d'embalage.

coume un canoun lï boulet, finalamen vin digne d'avé pèr lusènto marco l'Estello de

la bello co.

Mai... es pas besoun de Ion faire moussa :
MOUSSO TOUT SOULET.

grand
Gr. nd

PRES COURRÈNT

liiousr9eux, Muscat de Provence, carte or............
Mous ceux du Comtat, Extra dry (goût anglais)..

A LA COCA C®U PEROU
la frolo,

mi-sec (goût français)....

2fr.50

Nôstis espedicioun soun facho franco de
port, garo d'Avignoun, embalage perdu. Se
pago en tracho à 90 jour, sènso escomte, o

S'ESPEDIS :
En miejo-caisso de 6 fiole, o 12 miéji-fiolo,
o mié-panié 5 o 24 quart de fiolo.
En caisso
de 12 fiole, o 24 miéji-fiolo,

o panié 5 o 24 quart de fiole.
En double caisse de 25fiolo,o50miéji-folo,
En double panié 1 o 50 quart de fielo.

3 fr.
3 fr.

bèn 15 jour 2 /o Li dre d'intrado e de
regio arregardon boa croumpaire.
j

I

A l'arribado, li folo dèvon èstre sougnous amen couchado dins un endré fresquesrous.

La meiouro di bevèndo pèr remounta l'estouma, famous pèr douna
de toun, pèr faire digeri, pèr adouba la voues, superiour en tout au vin
de Quinquina e agradiéu en bouco coume leu vin de Castèu-Nôu.
Pèr béure, o Mariàni,
Toun vin, bon restaura,
Que s'es assaboura
Dins li soulèu estràni,

Se vènd
Mariani.

Pèr lié L: r e risoulet

Toue vin de capitàni,
Esperaren pas, nàni,
D'avé l'estouma blet.

fr, la Joutiho, à Paris, balouard Haussmann, 41, farmaclo

BMVR - Alcazar - Marseille

�</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </file>
  </fileContainer>
  <collection collectionId="62">
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="272303">
                <text>BM Marseille</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="41">
            <name>Description</name>
            <description>An account of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="415109">
                <text>Collections occitanes de la Bibliothèque Municipale de Marseille</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
  </collection>
  <itemType itemTypeId="26">
    <name>Revista</name>
    <description>Item type spécifique au CIRDÒC : à privilégier</description>
    <elementContainer>
      <element elementId="127">
        <name>Région Administrative</name>
        <description/>
        <elementTextContainer>
          <elementText elementTextId="280727">
            <text>Provence-Alpes-Côte d'Azur (PACA)</text>
          </elementText>
        </elementTextContainer>
      </element>
      <element elementId="128">
        <name>Variante Idiomatique</name>
        <description/>
        <elementTextContainer>
          <elementText elementTextId="280728">
            <text>Provençal</text>
          </elementText>
        </elementTextContainer>
      </element>
      <element elementId="129">
        <name>Aire Culturelle</name>
        <description/>
        <elementTextContainer>
          <elementText elementTextId="280729">
            <text>Provence</text>
          </elementText>
        </elementTextContainer>
      </element>
      <element elementId="163">
        <name>Type de périodique</name>
        <description/>
        <elementTextContainer>
          <elementText elementTextId="445556">
            <text>Revistas  d'estudis localas = Revues d’études locales</text>
          </elementText>
        </elementTextContainer>
      </element>
    </elementContainer>
  </itemType>
  <elementSetContainer>
    <elementSet elementSetId="1">
      <name>Dublin Core</name>
      <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
      <elementContainer>
        <element elementId="50">
          <name>Title</name>
          <description>A name given to the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="280683">
              <text>L'Aiòli. - Annado 04, n°124 (Jun 1894)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="86">
          <name>Alternative Title</name>
          <description>An alternative name for the resource. The distinction between titles and alternative titles is application-specific.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="280684">
              <text>L'Aiòli. - Annado 04, n°124 (Jun 1894) </text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="49">
          <name>Subject</name>
          <description>The topic of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="280686">
              <text>Littérature occitane -- Périodiques</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="280687">
              <text>Provençal (dialecte) -- Périodiques</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="280688">
              <text>Littérature provençale -- Périodiques</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="41">
          <name>Description</name>
          <description>An account of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="280690">
              <text>&lt;span&gt;Cent-vingt-quatri&amp;egrave;me num&amp;eacute;ro de&amp;nbsp;&lt;/span&gt;&lt;em&gt;l'Ai&amp;ograve;li&lt;/em&gt;</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="39">
          <name>Creator</name>
          <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="280702">
              <text>Mistral, Frédéric (1860-1914)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="48">
          <name>Source</name>
          <description>A related resource from which the described resource is derived</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="280711">
              <text>Bibliothèque de l'Alcazar, ville de Marseille. MA 8 Magasin des périodiques morts, Fol 13136</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="45">
          <name>Publisher</name>
          <description>An entity responsible for making the resource available</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="280712">
              <text>[s.n.] (Avignon)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="40">
          <name>Date</name>
          <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="280713">
              <text>1894-06-07</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="47">
          <name>Rights</name>
          <description>Information about rights held in and over the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="280714">
              <text>Domaine public/Domeni public</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="98">
          <name>License</name>
          <description>A legal document giving official permission to do something with the resource.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="280715">
              <text>Certains droits réservés</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="46">
          <name>Relation</name>
          <description>A related resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="280716">
              <text>Vignette : http://www.occitanica.eu/omeka/files/square_thumbnails/ebda458ccce1bdbe9a262fed6d517fa3.jpg</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="280717">
              <text>http://www.sudoc.fr/039062376</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="104">
          <name>Is Part Of</name>
          <description>A related resource in which the described resource is physically or logically included.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="280718">
              <text>&lt;a href="http://www.occitanica.eu/omeka/items/show/3755" target="_blank" rel="noopener"&gt;Acc&amp;egrave;dez &amp;agrave; la fiche corpus de&amp;nbsp;&lt;em&gt;l'Ai&amp;ograve;li&lt;/em&gt;&lt;/a&gt;</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="42">
          <name>Format</name>
          <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="280719">
              <text>application/pdf</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="280720">
              <text>1 vol. (4p.)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="44">
          <name>Language</name>
          <description>A language of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="280721">
              <text>oci</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="51">
          <name>Type</name>
          <description>The nature or genre of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="280722">
              <text>Text</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="280723">
              <text>publication en série imprimée</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="43">
          <name>Identifier</name>
          <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="280724">
              <text>http://www.occitanica.eu/omeka/items/show/4165</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="280725">
              <text>FOL13136_1894_124</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="116">
          <name>Temporal Coverage</name>
          <description>Temporal characteristics of the resource.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="280726">
              <text>18..</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="94">
          <name>Date Issued</name>
          <description>Date of formal issuance (e.g., publication) of the resource.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="285587">
              <text>2014-05-26</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="95">
          <name>Date Modified</name>
          <description>Date on which the resource was changed.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="445547">
              <text>2016-06-22</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="37">
          <name>Contributor</name>
          <description>An entity responsible for making contributions to the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="445548">
              <text>Baroncelli, Folco de (1869-1943)</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="445549">
              <text>Sicard, Jùli</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="445550">
              <text>Duc, Lucien (1849-1915)</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="445551">
              <text>Brunet, Jan</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="445552">
              <text>Lazarino de Manosco (1848-1899)</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="445553">
              <text>Véran, Jules (1868-1960)</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="445554">
              <text>Astruc, Louis (1857-1904)</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="445555">
              <text>Lescure, Félix (1867-1894)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
      </elementContainer>
    </elementSet>
    <elementSet elementSetId="8">
      <name>Occitanica</name>
      <description>Jeu de métadonnées internes a Occitanica</description>
      <elementContainer>
        <element elementId="173">
          <name>Portail</name>
          <description>Le portail dans la typologie Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="596965">
              <text>Mediatèca</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="174">
          <name>Sous-Menu</name>
          <description>Le sous-menu dans la typologie Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="596966">
              <text>Bibliotèca</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="172">
          <name>Type de Document</name>
          <description>Le type dans la typologie Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="596967">
              <text>Numéro de revue</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="182">
          <name>Catégorie</name>
          <description>La catégorie dans la typologie Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="641858">
              <text>Documents</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="171">
          <name>Contributeur</name>
          <description>Le contributeur à Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="878371">
              <text>Bibliothèques de Marseille</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
      </elementContainer>
    </elementSet>
  </elementSetContainer>
  <tagContainer>
    <tag tagId="2040">
      <name>Fulheton (premsa)=Feuilleton (presse)</name>
    </tag>
    <tag tagId="2044">
      <name>Novèlas=Nouvelles</name>
    </tag>
    <tag tagId="2046">
      <name>Poesia=Poésie</name>
    </tag>
    <tag tagId="2073">
      <name>Publicitat en occitan=Publicité en occitan</name>
    </tag>
    <tag tagId="2048">
      <name>Teatre=Théâtre</name>
    </tag>
  </tagContainer>
</item>
