<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?>
<item xmlns="http://omeka.org/schemas/omeka-xml/v5" itemId="4290" public="1" featured="0" xmlns:xsi="http://www.w3.org/2001/XMLSchema-instance" xsi:schemaLocation="http://omeka.org/schemas/omeka-xml/v5 http://omeka.org/schemas/omeka-xml/v5/omeka-xml-5-0.xsd" uri="https://www.occitanica.eu/items/show/4290?output=omeka-xml" accessDate="2026-04-10T12:56:38+02:00">
  <fileContainer>
    <file fileId="5405" order="1">
      <src>https://www.occitanica.eu/files/original/038c99c14eb94003a5073767d4534e3c.jpg</src>
      <authentication>865fe683c8489d82e3f8cad3b59fb193</authentication>
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="5">
          <name>Omeka Image File</name>
          <description>The metadata element set that was included in the `files_images` table in previous versions of Omeka. These elements are common to all image files.</description>
          <elementContainer>
            <element elementId="74">
              <name>Bit Depth</name>
              <description/>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="315947">
                  <text>8</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="75">
              <name>Channels</name>
              <description/>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="315948">
                  <text>3</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="73">
              <name>Height</name>
              <description/>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="315951">
                  <text>243</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
            <element elementId="72">
              <name>Width</name>
              <description/>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="315952">
                  <text>208</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </file>
    <file fileId="139286" order="2">
      <src>https://www.occitanica.eu/files/original/8e781b2a93bdf50900ab0038e0217fd9.pdf</src>
      <authentication>daaa92117c2a3a13d0b64fcc0aa1e8c1</authentication>
      <elementSetContainer>
        <elementSet elementSetId="9">
          <name>PDF Text</name>
          <description/>
          <elementContainer>
            <element elementId="175">
              <name>Text</name>
              <description/>
              <elementTextContainer>
                <elementText elementTextId="631629">
                  <text>QUATRENCO ANNADO, Nô

DIVÈNDRE, 27 DE JULIET 4894

Nàutri, li bon Prouvençau,
Au sufrage universau,
Voutaren pèr l'bli
E faren l'aiôli.

Vidoun, Vidau,
Segôund la vido
Lou journau.
£vèrbi di nieissouniéJ

F. MISTRAL.

QUE 6T:I&lt;I CREM Ai%'F TILES F'ES PÈI; OIES (7, 1 7, 27)

il

PRES DE L'ABOUNAMEN

3URÈU DE REDACIOUN

Un an ............. 10 fr.

E D'ABOUNAGE

Sièis mes ......... S fr. 60
Tres mes.......... 3 fr.
Estrangié.......... 12 fr.
Lou numerô....... 10 Centime

Vers

FOLCÙ DE BARONCELLI,
au palais dôu Boure,

Baile dôu journau :

EN AVIGNOUN

FOLCÔ DE BARONCELLI.

CANCELARIE D0U FEL1BRIGE

Dequ'es la danso ?
Dequ'es la danso? Es un groussissime sou-

Aaignoun, 17 de Joliet de 1894.

las, que lis orne bragard prenon en dansant
emé li bètli chato vo femo, en trepant, en
fringant, en balant, d'un cors gai e friquet,
enterin que lou menestrié, carlamusaire, lahutaire, jouglar o tambourinaire, jougant li
danso auto e basso, reguignèu, brande, martegalo, coume touto autro sautarello, toco,
siblo, founfouniejo, tambourinejo, fitrejo, arpejo, flahutejo, viôulouno o ourguenejo,

kloussu

e

qai

acoumpagno en cantant o de la carlamuso

ounfraire,

Pèr raport au viage en Prouvènço di Felibre
e di Cigalié de Paris, e en grand gau de sa vengudo, s'es remanda au mes d'avoust l'acamp
annau de Santo-Estello.

Venèn adounc vous faire assaupre que la
reünioun di Felibre de nôsti tres Mantenènço,

coume aquelo d6u Counsistèri, se tendran
aquest an, en vilo d'Avignoun, lou 12 d'avoust,
qu'es un dimenche. De bèlli fèsto, courue sabès,
auran liô aquéu jour dins la Roumo prouvençalo, mounte se dèu inagura li mounumen de
nôsti mèstre bèn-ama, Jôusè Roumanille e
Teodor Aubanel.

La taulejado de Santo-Estello s'acampara,
sus Ion cop de miejour, dins la grand salo di
Templié de l'Hôtel du Louvre, carriero SantAgricè. Li Felibre de Paris e li Cigalié soulamen ié soun counvida emé li Felibre.Tôuti
soun prega de manda sa counsçntida apans loi
5 d'avot st, (li plaço estènt limitado) à la cancelarié dôu Felibrige, g, rue Richepanse, Paris.
L'escoutissoun que se pagaya à l'intrado, es
de 8 franc.
En esperant, coulègo, de vous vèire en Avignoun, en pas courue en santa, reçaupès vuei
l'asseguranço de nôsti sentimen egrègi.
Pau i%Iarheton,

Fèlis Gras,

Cancelié dôu Félibrige.

Capoulié dôu Felibrige.

galoi pouëmenet d'Antonius 4renç&gt;&lt;, ni
diiet e &gt;tila4c;iii:istlt,
que dpun«nv' ei en fuiÇtonia, es tira d'un voulume
eountenènt divèrsis dutris obro macarrounico

gentilesso

dâu meme boujarroun d'autour. Se i'atrovo pèr
eisèmple un tratat sus li danso que se balaeon en
Prouvènço dins lou tèms qu'aquel Areno èro
estudiant en Avi,noun, peraqui vers 1530.
Vai èstre un regale pèr nôsti leitour de legi la
dissertacioun qu'AI*tonius a messo en tèsto di
counsèu qu'aqui vai dounant i dansaire (Admonitio ad Dansantes), prefdci qu'aven rev.iradc,
sougnousamen e mot pèr mot -de souri farçun
latinisa. D'aquéu biais auran, cresèn, reuiéuda
pau o proun 1a fi.no taro prouvençalo dbu celèbre

cantaire de la Maigro

entre-presso.
F. M.

claro o de la carlamuso sourdo, dôu galoubet
à tres trau, de la flahuto à nu trau, dôu fifre,
dôu rebè, de l'arpo, de l'auboues, de la doucino o calamino, di troumpeto, dôu cournet,
dôu clavecin, dis orgue, de l'espineto soulo o

dôu titre soulet, de l'espineto ourganisado,
dôu manicôrdi, de l'escachôri, dôu chaplachôu,

de la founfôni, de la calamello, de la saquebuto, de la violo, de l'endès, de la quitarro,
dôu clavicôrdi, dôu sautèri, dôu tambourin o

di timbalo, di cimbalo, dôu cor o bèn dôu
flahutet, errai de tout estrumen autre, tau que
pôu n'èstre mencioun dins la rubrico f f, de
fide instrumentorum.

Definicioun de la danso.

Esplique iéu esto definicioun : Dixi quod
dansa est una grossissima consolatio, quam pren-

dunl hommes dansando cum bellis garnis, bèn
entendu quand dansan à l'usanço de Franço e
de Prouvènço : car pèr tout caire de Franço
e de Prouvènço, lis orne danson en publi dins
lis oustau e sus li plaço emai pèr li carriero,
ensèmble emé li ferno, en li tenènt pèr la man.
Mai dins l'Espagno e dins l'Itàli, ounte lis orne
soue jalons, forço jalons, lis orne jiamai noua,
o rare-rare, danson emé li fenno. Lis orne ié
danson soulet, entre orne la qualo causo es
uno trufo e bijarrarié ridiculo ; e, bèn mai (ço
qu'es pire), ü damisello noblo o qu'an de que,
tant que soue pas maridado, quasimen jamai
sorton fore de sis oustau.
0 benurouso Franco! bragardissimo Prouvènço, que siés, tu, la patrlo clafido de bounta,
de casteta, de santeta ! E peréu, en estènt
qu'es un païs mai-que-mai sent, plen de bôni
gent, plusiour saut emai =anto, vouguèron abita

dins la Prouvènço nostro : e prournieramen
sanie Ano, maire de la Vierge Mario, qu'es
Clins la ciéuta d'At ; segoundamen Mario Jacobe
e Saloun-iè, sorre de la Vierge Mario, que soun
clins la ciéuta noumado Las 13lar`ios, alin de-

long de la mar. Item la divo Mario Madaleno,

qu'es reverado e ounourado bèn talainen à
Sant-Meissemin, ounte i'a tambèn uno am-

poulo, pleno dôu sang de Jèsu-Crist, que, Ion
divèndre sant, lou veirés perfetamen rouge.
Item sant Lazàri, revera dins la triounflarelto
ciéuta di Marsihés; item santo Marto, reverado
mai-que-mai e à bèn liuen dins la ciéuta Tarascounenco. Item la tèsto dôu benurous Antôni, que chasque jour fai de grand miracle, e

qu'es tant reverado dins la bragardissimo
ciéuta dis Arlaten ; e tant d'àutri saut de nosto

Prouvènço que, pèr coupa court, iéu n'en
parle pas.
Entencioun de l'autour.

Item m'esplique : ai di que la danso es un
groussissime soulas que lis ome prenon en dan-

sant emé li femo. Vol- pas dire que lis orne
prengon plesi e soulas pèr la causo di chato,
nirai li chato pèr la causo di drole, en pensant à la toucaduro, pèr-ço-qu'acô sarié pecat;
mai vole dire que ié prenon, éli, soulas e gau

pèr l'agradanço e l'alegresso o, se voulès, la
meloudio que fan la carlamuso e la flahuto,
quand se tocon. Car de meure que Ion vin, Ion
bon vin pur, rejouïs Ion cor de l'orne (courre

dis la gloso in 1 ff. de peric. et commod. rei
vendit), de meure la gaio danso alègro e engausis Ion cor ; e la danso, pèr elo-memo, n'es
pas marrido ni prouhibido, couine poudèn Ion
vèire chasque jour de nôstis iue. Bèn mai, es

un usage prescri entre li gènt, car Ion pople
en tout tèms a usa de bono fe dôu bal e de la

danso : jamai de la vido e di jour s'es vist
qu'acte fuguèsse pas - e lis usage, aqui courre
pertout, fan lèi (Textus in 1. paragr. ibid. Velustatem vimn legis obtinere. ff. de aqua pluvia
arcenda cum simili).

Mai s'en dansant emé li ferno pènses à mau,

sara pecat ; acô n'es pas matèri de danso ni
de bal, es foro matèri. De meure l'art dôu nou-

tàri, quand es fa courre se dèu, es bon e
aprouva ; mai quand loti noutàri coumet de
fans, pèr mau que fugue e prouhibi, noun se
met sus Ion comte, acô, dôu noutariat, car
acô 's pas dins l'art. L'abouticariat la memo
causo es un bon art, quand es fa coume dèu
se faire : mai quand l'abouticàri fraudo la medecino, metènt uno drogo pèr l'autro, courre
dirian un qui pro quo, aquelo fraudo o faus-

seta se vai pas metre sus loti comte ni de la
medecino ni de l'ahouticarié, mai acô 's foro
l'art. E ansin n'es di danso courre dis àutris
art : car se tu danses emé de bèlli chato e qua
pènses à man e te coumplaigues dins aquéli
pensado, pèques e Noste Se-ne se cou rrousso.

Mai se tu noun pènses à mau o que tu noun
countùnies clins aquéli pensado qu'as agudo
d'abord, noun pèques, pèr-ço-que l'esperit, de
fes que i'a, s'embrutis mau-grat éu de marridi

BMVR - Alcazar - Marseille

�L AIOL1

2

pensado, quia primi motus noya surit in potestate hominis, attendu que l'on pbtl rèn contro

li proumié mouvemen. E, segound la sanio
escrituro, emai segound Mou dre autant civil
que canouni, es permés en chascun de regarda li bello, que fugon chato o femo, eulai
que l'on rènde gràci à Diéu tout pouderous -qu'a fa tant bèlli creaturo, e 's ansin que iéu
fau quand lis espinche, éli, de moun iue ca-

tarèu, d'à dre o de travès, segound que la
counsciènci mord.

Autouius .Zire11a.

Alor se trufavon de nautre ?
0, se n'en trufavon, li franchimand, li francihot, tônti
aquéli que nous enfèton, despièi qu'avèn reviscoula fou
parla dôu terraire, enté souri eterne repepiadis : « Vosto
obro sara vano ; vosto lengo es morto, ta reviéudarés
jamai, o; se fou fasès, sara 'n eisercice de retourician,
coume li vers latin : escriéurés de vers o de proso que fi
saberu asseda de nbu se ié poudran interessa, mai que
Mon pople coumprendra jamai ; o bèn vous esmararés
dins fou laberinte di dialèite e souto-dialèite : cadun parlara, escriéura Mou siéu, e sara vosto literaturo uno novo
tourre de Bahilouno. Au countràri, amiras la lengo franchimando, coume es poulido, bèn reglado e unenco. Tôuti
la parlon, tôuti l'escrivon dôu meure galant biais, e s'ausis
e se coumpren fin-qu' i terro li mai liuencho. Dins voste
patoises, s'avès uno idèio, vous fau cerca uno ouro un

mot pèr l'espremi, e, quand lavés atrouba, sabès plus
coume devès l'escriéure. Dins nosto lengo i'a jamai qu'un
mot pèr tradurre uno idèio, e qu'uno façoun d'escriéurc
Mou mot. Tout es lissa, tout es mesura, tout es amenistra

coume dins l'amirable sistèmo de centralisacioun que
fai la forço e la prousperita de la nacioun. »
Nous ensouvèn pamens que, i'a pancaro bèn long-tèms,

quàuqui franchimand destrièron de deco dins aquel
ourganisme meravihous. Èro, disien, forço dificile de
counèisse l'ourtougràfr, quàsi inlpoussibfe de la pratica.
Falié la refourma de-founs. L'Acadèmi franceso ié counsentiguè, e, carga d'estudia la questioun, un dis acade-

mician faguè 'n bèu report, ounte prepausavo de reformo, que, pèr dire acb 'n passant, èron à pau près
simplamen la cbpi di règlo qu'avèn seguido en Prouvènço despièi fi plus vièi troubadour enjusquo à l'autour
d'aquésti moudèstis ôusservacioun.
Lis un aprouvèron, lis àutri diguèron qu'acb 'ro la fin
dôu mounde en generau, e 'specialamen de la literaturo
franchimando.

Es acô l'acord amirable de tôuti sus la maniero de

parla vo d'escriéure `!

Mai veici quaucarèn aurre. Un proufessour de Sourbouno pretendeguè-ti pas, i'a quàuquis an, clins uno di
Revisto parisenco fi mai legido, que tôuti fi vers franchimand èron fans, pèr-ço-que res prounounciavo plus lis e
mut, e qu'ansin, pèr prendre un eisèmple entre milo, fou
vers de Vitour Hugô :
Ma fille, va prier. Vois, la nuit est venue,

mougno estraviado. Espinche aquéli que se baton, couine
Mou pouèto espinchavo fi navegaire
Suave mari naagno.......

disié dies de. vers que degun, m'es vejaire, i'escoufiavo
de pèd.
0, poudèn que alterius speclare laborem, e countunia,
nautre, couine l'avèn toujour fa, gràci à Diéu, de faire de
vers juste, que se digon couine s'escrigon e s'escrigon
coume se dise,-.-.. Avèn pas de nous (aire fi juge d'aquéli
rioto de fami':o, o de noutigo, courue voudrés ;'mai, francamen, quau a la pain (-fins fine, e quau ia bigo !
Avans de coumbatre l'eresio, mesiés, agués, vous n'en
pregan, urio dôutrino, se poudès. D'aqui que siegue
establido, coulara forço aigo souto li pont : eritremen,
valènt luchaire, vague la batèsto ! e signés pas abarous
di cop, amor que travaias pèr nautre. Aro vous amiran
sinceramen ; un jour belèu vous gramaciaren cm' un bèu
pouèmo cantant vosto glôri, o' m' un dramo musicau,
entittila, à la façoun de Wagner, Lou calabrun dôu Francliimandejage, mounte revendra souvènti-fes aquest
mouliéu coundusèire, que de vuei recoumandan à vbsti
meditacioun :
Li que vôu cabossa, Jupitèr li dessèno.

Q:uio Talavernai.
cafè Pignatèu, à Castèu-Reinard, quouro passo

Mou Martinet que ié fai :
- Bèn ! Michoun, la beves?

- 0, moun ome ; à toun service...
- Merci, n'en sorte. A prepaus, m'ait di que vouliés

prendre un permés de casso?
- Ah ! o. Que vos, fau bèn s ; distraire en quaucarèn.
- Mai, coume faras pèr amira, d'abord que ié veses
rèn ?...

- Eh ! viedauco, farai coume tu !... Tirarai à l'asard !

J ùli Sicartl.

TT1

-t COURRESPOUNDÈNCI MARSIHESO

'

-

Tôuti lis Estudiant moun de galànti gènt
E sèmpre an abitudo d'ntna fi bèlli chato
E sèmpre, pèr braga, dintre Ii calignaire,
La primo glèri, bèu mignot, revsn à-n-éli ;
E banqueton e bragon e fan tripet-pelbri
E quant à la bounta, vès, soun bon séossc fin.
Brago que bragaras, fringon de tout soun cors ;
E sèmpre, ounte que fugue, dli menon grand chèro,
E soun fi defensour e leu gouvèr dôu rnounde.
Éli riejon fou rnounde emai Mou dre sacra ;
Fan dansa, fan sauta forço bèlli ribaude,,
Roumpènt fi porto, quand t'a fou pestèu que coto.
Em' acb, pèr li chambro, embrasson e tdbassun

E, se i'a -es de lié, la terro sièr de jas.
Fan, nôstis Estudiant, abord de biad de luno

E, se tèn trop la porto, escalon li téulisso.

Les Français de France ont la tête prompte ;
Mais lui de 'Marseille est homme de poids,

Il sait qu'on ne meurt jamais qu'une fois,
Et que cette fois vaut bien qu'on la compte.
Et quand il apprit qu'aux champs de l'Alsace,
Le dieu des combats nous abandonnait,
S'il n'eût écouté que sa folle audace,
Il allait partir, mais il se tenait.
« Montrons-nous de loin, comme l'Espérance,
Et pour rester fort, gardons-nous vivant... »

- T'esfraies pas, ié respoundeguè fou Peresous, vendra loti jour que tôuti fi bràvi gènt te fou levaran.
- Mai quouro Sara, aquéu jour, lèi de Diéu?
- E, viedauco, Mou jour que t'enterraran.

L. Sicard.

Tourtoulen, Camargo.

suri Marsihés, l'avère pas belio ! Eau crèire que quouro
Pfi Fouceien amarrèron pereici, Lutèço fuguè boustramen embestiado !

Li gènt d'Amount, ounte l'esperit... dôu Miejour cour

pèr carriero, après nous avé presta de mot, coume fi
tron de l'èr e fi bagasso, qu'avèn jamai di, assajon de

Epitàfi escri sus la toumbo d'uno chato
AU CEMENTÈRI DE-Z-AUP.

nous presta de sentimen que soun belèu siéu.
Escoutas aquesto que Gil Blas nous mando pas dire

De vèire aquelo flous

« Un Marseillais raconte sa campagne au Tonkin.
-- J'étais en sentinelle perdue. Tout à coup, je vois arriver
trois pirates. armés jusqu'aux dents. Je mets la baïonnette au
canon, je me redresse et j'enfile...

Lis ange l'an culido.

Tant fresco e tant poulido,
Pèr soun jardin, jalons

- Les trois pirates ?
- Non, le petit chemin à gauche. »

Aquelo lino galejado fai pas partido d'aquel esperit...
dôu Miejour que cour fi carriero de Paris, es tout simplamen d'un moussu que signo : le Diable boiteux. Dèu
meme panardeja mouralamen, aquéu paure diable.

Car es pas l'endeman de l'inaguracioun dôu superbe
mounumen dedica à nbsti moubile mort en 70; car es

Soun liberau e dounon forço argènt i pichoto
E, quand vèn la besoun, éli vèndon si libre.
I Jusiôu d'Avignoun engajon pièi si vièsti,
Uno fes qu'à la bourso an plus ges de quincaio.
Li bràvis Estudiant fan de grossi despènso ;
Pèr aprene li lèi, boutas, n'i'en costo proun !
N'i'en costo grandamen d'entre-teni la garço
Que sèmpre vôu avé de raubo emai de bago.
Uno les encoubla, soun fidèq en amour;
Fan ges de pèd-de-porc e chanjon pas souvènt,
Jusquo à la mort defèndon li dono entai li garco
Contro fi mati-parlant que ié lèvon de blaime
Car se troumpon quaucun, n'es que de gènt.bounico E tout ome qu'estùdio es bon e mai que bon.
Dounon de cop de barro e, zôu ! tiron is armo
Erré Mou bèu proumié que ié vèn cerca reno.
Quais vôu agué debat o que vbu cerca brego,
Vers éli trovo lèn la guerro touto presto.
I fôu fan vitamen abeissa loti caquet,
Quand volon braveja contro touto rescan.
En Avig:noun, quand bragon lis estudiant, fau vèire
Lou tripet d'espetacle que ié fan d'abitudo !
Avère fa tremoula, 'quest an, touto la vilo,
Que i'aguè memamen un gros chaplachôu d'armo.
D'abord, saubrés que nàutri, aqui, ,iéuti lis an,
Quand vèn de saut Bastian fou jour ciné la fésto,
Nouman pèr li bè jaune l'Abat de la Jouvènço

tDe gentillessiis Instudiantium.j

que poudrié aprene à si despèns qu'àl'age ounte si pichot
gavrocho jogon i goubiho, nbsti mascloun levènti, en remèmbre dis aqueirado d'Ercule dins ia Crau, se fan fou
« bataioun » à grand cop de caiau.
Mai ié sounge, moun bèu diable. Sias pas loti proumié
d'avé souspetae ridiculisa loti courage marsihés ; i'adeja
de bèus an que fou mounoupoulisaire dôu patrioutisme,
M. Pau Deroulède - pèr pets counfoundre, - sias tant
noumbrous, arnount, li brave ! cantavo alegramen
... Que si quelqu'un eut la sottise extrême

sié l'autre jour Gasto-Sausso en passant sus fou

FUIETOUN DE L'AIOLI

Tradu d'ANTONIUS ARENA

o

sus fi bàrri de la Tourreto, o vers fou plan di Catalan,

Cours, mai iéu i'a pas un coudoun que me loti lève.

pas après cènt an que Paris canto la Marsiheso que i'avèn
aducho ; car es pas au moumen que chasque jour li batèu
nous desbarcon de fantaumo d'enfant jauni, passi, uscla,
pèr lis aigo, fi palus, 1i misèri, fou souleias de l'Africo e
de la Chino, que certitni galejado soun bono à dire.
E p'èi, que significo aquelo animouseta entre vilo ? en

GENTILESSO DIS ESTUOIANT

jour vèn à Marsiho, de s'ana espaceja dins Mou Lazarèt,

UAND passo un riche, tôuti ié lèvon Mou capèu, di-

di douge silabo, o trege, emé Mou darrier e de la rimo,
qu'a sus Mou papié, n'en perdié bèn dos dins la bouco di
disèire, coume un brave sôudard malastra, qu'uno crudèlo canounado ié trencarié au cop fi dons pèd !
Ai pas d'esplica aqui coume Mou celèbre critique dôu
mai grand di journau parisen vèn de sousteni qu'èro pas
li vers qu'èron fans, mai fi teourfo dôu proufessour. Ai
pas de dire quau a resoun e quau a tort. Vole pas me jita
dins aquelo tabassado, que cregneiriéu de ié cueie quauco

DI

coun tartarinejo, l'a pas empacha de declara que « tout
fou mounde en Franco es un pau de Tarascoun » e tout
loti bèl esperit parisen prouvara pas que l'a mai de petacho à Marsiho qu'aiours - Paris coumprés.
Dôu rèsto, la batèsto : ,s dins fi mour marsiheso ; part
dôu caloutoun, e, s'avisèsse pas fou Diable boiteux, s'un

D'aller au combat avant d'être instruit,
De prendre un fusil sans voir son système,
Tu l'as bien connu ? ce n'était pas lui.

N jour, Michoun l'Avugle bevié la verdo davans fou

®f

sus la co ? Quand la Franco apello, i'a pas mai de Parisen
que de Marsihés, i'a pas mai de redatour de Gil Bias
que d'aquéli de l'Aiôbi: i'a plus que de francés.
- Moun Diéu ! arias dire, pèr un simple mot fou prenés ansin ! - Segur, qu'aquéli simple mot vènon pièi en
bdi. S'a faugu tres libre à Daudet pèr prouva que Taras-

que soun necito aquéli persounalita pèr faire un mot
drole? Es que, quand la Patrio crido ajudo, un soulet de
nàutri tôuti -- sis enfant - a loti grun de sais patriouti

A MADAMISELLO EIMÈ0 A. DAUDET.

Nosto maire nous avié di de muta, de rèn quinca de
ço qu'avian vist e entendu, e, au vèspre, quand Mou paire

arribè de sa journado, ié sauterian bèn à soun entour,
mai ié diguerian rèn de ço qu'avian vist e ausi dire
nosto maire devié èstre countènto de nautre.
Pamens, coume erian tôuti galoi e que durbian de
grands nie en virant autour de moun paire, un parèu de
fes aqueste ansin faguè :
- Femo, se noun m'engane, la joio canto dins l'oustau.
- Es verai, moun ami, Mou corde ta moulé trefoulis de
te dire uno grando nouvello ; mai, coume siés las, se
vos, te couniarai acô que quouro auras manjatasoupo.

-

Que sus loti caladat lé trais de fbrti rousto.
Entre nbsti nacioun alor i'a la grand guerro,
Que l'Abat - vôu l'avé sèmpre chasco nacioun.
Quand se creo l'Abat, loti dre vèn tout dis armo ;
E quau pico fou miés, es aquéu que l'emporto.
E l'Abat, vbu l'avé toujour nosto Prouvènço :
Li Prouvençau demoron uno gènto bregado.
L'Abat es prouvençau, l'es quasimen toujour,
Franc que la vilo vogue nous cerca de garbuge.
I'aguè donne pèr acb grand uuerro entre nacioun,
Pèr-ço-que Ion voulié caduno faire siéq.
Mounsegne loti Legat éu-meme entendeguè
Noste debat - que certo èro grand e terrible ;

Acampè set, à força de gangassa la tèsto ;
Contro nous-àutri tôuti èro proun courroussa.
Quand li cause, van mati, la castagno lé tubo :
Pôu pas soufri que dure ansin Mou mau-gouvèr.
Éu es bon, es prudènt, es discrèt errai sage,
E dins l'amour de Diéu emplego forço tèms
E noun vôu qu'en degun Mou mendre tort se fague,
Cercant d'avé pèr tôuti sèmpre bono justiço.
Mandè lèu pèr la vilo adounc passa la troumpo
E faguè faire crido de fourmidàbli peno,
Proumetènt l'estrapado emé cènt cop de corda
Au proumier estudiant que pourtarié quauco armo.
Em' acb mandè dire au Viguié coume i juge,
- Alcazar - Marseille
Ernai peréu i Conse de laBMVR
noblo ciéuta,

�LATÔLI
Moun paire avié fam ; manjè vitamen sa soupo e, quand

aguè fini, dins lou tèms que coupavo nbsti flo de pan,
au mié dôu silènci que fasian tôuti, ma maire ié debanè
« qu'en revenènt dôu bos de Broussan, ounte erian ana
buscaia de brouquihado, avian rescountra, pas liuen de
la Crous de l'Escumaire, Moussu Cadet, qu'èro, d'aquéu
tèms, fou capelan de Bello-Gardo. »

- E alor? faguè moue paire.
- Eh ! bèn, alor, moun ami, avèn pas agit saluda lou
curat, qu'aquéu sant ome s'es arresta pèr nous demanda
coume anavian, ço que fasiés, d'ouate venian d'uno
resoun e d'uno paraulo à l'autro, s'es aproucha de Brisquimi ; e pièi, lou regardant en ié boutant la man sus sa
;

tèsto : « Es qu'es brave ? Es qu'es sage ? » m'es vengu ;
e enfin : « Me sèmblo que se fai d'age ; pensas pas emé
toun orne de bèn lèu fou faire coumunia? »

- E i'as di ?
- l'ai di que demandavian pas mai.
- As bèn fa, ma migo... Mai es que i'as di que sabié
pas legi e que poudian pas lou manda dins lis escolo ?
- l'ai di tout acô, moun ami.
- Eh ! bèn ?

- Lou capelan m'a respoundu : « lé fai rèn ; dôu
moumen que saup si preguiero coume fau, poudès lou
manda à la Dôutrino : aquest an, s'acù vous agrado, ié
farai faire soun Bon Jour. »
- Se m'agrado ! faguè moun paire ; m'agrado talamen,

rue, pas plus tard que dimenche, anarai vèire aquel
ome de Diéu pèr lou gramacia de sa bèn-voulènci à nosto
estiganço. Que l'amo de moun paire d'amoundaut se rejouïgue, Berteto, aviés resoun, vaqui ço que pbu se dire

uno grando nouvello. Pièi, en s'adreissant à iéu : « Jour
de Diéu, moun drole, s'aquest an las ta proumiero coumunioun, l'an que vèn siés un ome... Zôu ! zôu ! soupen, bon Diéu de Diéune !... finiren bèn quauque jour pèr
nous en derraba de la grand courrejo ! »
Moun paire avié qu'uno paraulo. Lou dimenche fuguè

pas arriba qu'à la sourtido de la messo dis orne, anè espera moussu Cadel e, lou capèu à la man, lou gramàcio,
e pièi, tôuti dons, en charrant sus la placeto de la glèiso,
au mié di drole que jogon i galo à batre, au pèd de la
vièio trous, au mié di barbèu que se courron après en
sautant li terme, coume dons fraire ami, fou representant de Diéu e Ion baile di roubino, dins l'oumbrino dis
Acacia, s'entèndon, pachon entre éli qu'à la Dôutrino

me boutariéu au darrié rèng di cadiero, pèr que, se
d'asard m'atrouvave entrepacha de respondre i quàuqui demando que lou capelan poudrié me faire, Catarinet estènt darrié, pousquèsse me boufa li rebèco.

Quand moun paire arribo à l'oustau e que nous per'
fielo tout ço que se soun di 'mé lou capelan, fasèr. Ion
round à soun entour em' un brave quicon d'auriho e de
vistoun.

- Es que, fasié moun paire, acb 's pas Ion tout ! Vejan, Berteto, creiriés-ti que moussu Cadel m'a quicha la
man? Sèmblo pas de bon, parai ? Eh ! bèn, ma bono,
coume sias aqui 'mé lis enfant que m'escoutas, me l'a
sarrado ! Me l'a sarrado en me disènt de m'enveni tranquile, que Diéu èro emé nautre, que noste enfant coumuniarié, me n'en dounavo sa paraulo. Quet orne qu'es
aquéu moussu Cadel ! Dèu ana vèire lou baile dis escolo
crestiano e s'adouba'm' éu pèr que Brisquimi posque segre un pan lis escolo, - quouro n'auren pas trop de besoun - coumprenes, femo ? fau bèn faire quàuqui sacrifice, pèr loti Bon Jour dôu drole !...
Batisto Bonnet.
(A segui.J

J

AN, vos te louga pèr passa la niue ?

- Vole bèn, mai à coundicioun que me prestaras ta

mostro.

- Pèr que faire ?
- Bèn, pèr saupre l'ouro quand me reviharai.
L. Sicard.

De veni s'entre-metre pèr nous pacifica
E 'n causo de l'Abat empacha li batèsto.
D'acord aqui-dessus, lèu li gènt sage parlon,
E lou Counsèu de Vilo adonne es au coumplèt.
Em' acb s'es counclus d'ana parlamenta
Pèr adurre au pulèu remèdi à la bagarro.
« Lis Estudiant, ço dison, van mutina la vilo,
Se ié reviran pas li dènt coume se dèu. »
Faguèron vitamen donne acampa li gènt
'n tôuti lj quartié se levè li deseno
E aurias vist Ion pople s'arma de cap à pèd
E sourti pèr fou champ lis armo rouvihousi.
N'i'a gaine que sabien marcha 'n rèng de bataio,
D'ounte lou Capitàni n'èro fort courroussa.
Escumavo en fasènt bouta li gènt en ordre
E de tant que cridavo èro tout asseda.

c Avans ! après ! disié, camino plan, canaio ! s
A l'ourdounanço aqui chascun voulié trouta
Gavelino, alabardo, lis espaso, li pico,
Li gràndis aubaresto, lis àsti loungaru.
E se tiravo li matras mau empena,
Li passadou - qu'anavon amount touca la luno,
D'aquélis arc de bos que se plegon de forço
E servon à tira, sabès ? li lbngui flecho ;
Di dos man gaubejavon aquélis espasasso
Que taiavon di dons constat, de que ? pas rèn
Emé li longs estô, li dago, li coutèu,

QU!N V!A 1 E

UUV

O

.

IS AM(1 QUE M'ESPÈRON EILAVAU.

L'aurai fa quàuqui [es, aquéu viage, en pensado
Cinquanto cop, belèu, me siéu di : Passarai
Pèr aqui tout d'abord, eici m'arrestarai....
E moun amo, pamens, n'es pancaro alassado !
Voulès que lou faguen ensèmble, ami leitour
Establirai ansin d'avanço mis estapo :
Veirés quouro sarai clins la vilo di Papo,
Quouro à Marsiho; enfin, sara 'n enclicatau
Aquéli bons ami que, plen de cor e d'amo,
MI1'espèron eilabas, au païs dôu soulèu,

Diran : Aqueste cop, nous arribara lèu ! »
Adonne, franc de malur, vès-eici moun prougramo :
Tant-lèu que clins la plano auran sega li blad,
Tant-lèu que di rasin prendran contour lis age,
I proumié jour d'avoust coumençarai moun viage;
Fugirai de Paris lou cèu souvènt nebla.
Dins la vilo de Sèns, uno di plus anciano,
Vole sarra la man à-n-un ami de liuen,
Qu' em' eu trevère antan li serre de Bauduen,
Ait tèms ounte, estudiant, pourtavo la soutano.
Quouro dôu semenàri arribavo eilavau,
Anavion s'espaça, jamai las, clins lis isclo,
E, mai que d'uno fes, lou proumié rai que gisclo
Dôu béa soulèu levant - nous atrouvè pèr van.
Vint-e-cinq an d'acô : Diéu ! couine leu tèms fuso !
E, despièi, n'ai plus vist s'encourre lou Verdoun...
Oh ! coume voulountié roudariéu lou cantoun :
Z Aup, li Salo em' Eiguino, e Sorp, suso que suso !
allai, quant me n'en faudrié de sernano e de mes,
Pèr m'as-resta pertout mounte ai leissa de traço ?
.De te manca, Bauduen, ve, moun amo s'estrasso,
E le dise : Sara, belèu, uno autro fes.

E reprendrai lou Crin pèr la niue, tout en aio
E, quand vendra lou jour, saludarai Lioun
Fourviero sus la colo, avau, l'Espousicioun,
E lou Rose e la Sono ounte tout se miraio.

Dons jour, pas un de mai, me ié vole arresta,
E loujarai encàro à Pèiro-Benesido,
Car ma vido, à Lioun, ié fuguè 'ntristesido
E tôuti mi trebau vendran se ramenta.
Mai, pamens, lis ami -- n'i'a 'ncaro uno pougnado
Reclamon de ma part un arrèst: i'es degu;
E quand, em' éli, aurai vist toit Pargue e begu,
Tourna mai, afouga, reprendrai ma tournado.
Long dôu Rose, à Dounzero, emé la joio au cor,
Descendrai de vagoun pèr gagna moun vitage,
A pèd clouçainenet, bevènt lou païsage,
Que noun T'aura pèr iéu plus superbe decor !
Veici deja li Granjo, ounte m'arrèste uno ouro
Pèr embrassa 'n passant de cousin qu'ai aqui.
Plus qu'un lègo ! Courre... acô 's vite franqui,
E toumbe clins li bras de ma tanto que plouro.
Aviéu tout-just Ires an quand venguè me cerca,
Bravo tanto ! tambèn, l'ams coume uno maire.
Aro a proun vuetanto an, o gaire mens, pecaire !
Mai soun cor, pèr li siéu, es jamai desseca.
Quatre jour passaran couine un uiau près d'elo
E dis àutri parènt dôu vilage natau,
E, de lagremo is iue, quitarai soun oustau,
Vers la vilo di Papo ourientant ma veto.
Vole èstre en Avignoun pèr l'acamp fetibren
Vole, un cop clins ana vido, e l'amo tresananto,
Aproucha de mi banco en fid la Coupo Santo,
E debana de vers souto un cèu azuren !
Pèr la proumiero fes, au mèstre de Maiano
Vole dire en publi ma eaudo amiracioun.
Après, s'aviéu lou tèms, es ciné devoucioun
Qu'anarieu m'espaça clins la vilo Sestiano.

Li pougnard e li lanço e lis espiéut redoun.
Avien sourti peréu li verdun mau fourbi,
Li destrau embrecado e que valien plus rèn,
E li vièi bracoumard e li ;ssplo tambèn
E tambèn li rctzzcossn qu'avien perdu lou tai ;
E li làrgi rapiero amoulado, servènt
Jamai en rèn, senoun qu'à tua lou bestià3J ;
Erré li pertusano furiouso au ruourtalage,
Emé li lardadouiro p,ouuchudo pèr mau faire.
Aurias vist vanega, pièi, li coto de maio,
Li cuirassa de fèrri vièi, li mandoucino,
Lis alacret enrouveli, mens que lusènt,
Li marridi testiero emé li gant de Jèrri
Li largo, li roundello e li pàuri blouquié
Que, sang-dis ! voua acapon e paron gaire bèn ;
Emé peréu d'aquéli làrgi panèr de fusto
Que la vilo, d'usage, bouto pèr si muraïo
Emé d'escarnavisso, emé de bregantino
Lourdaudo, tout acb noun valènt pas grand causo.
Avien dessousterra, pèr se curbi la tèsto,
De bacinet qu'avien besoun d'èstre blanchi.
D'ûni que i'a pourtavon, quau d'avinet pouncbu,
Quau de salado negro pèr s'acata loti mourre
Emé de cimeterro qu'avien la pouncho torto
E que, bèn proun encaro se coupavon d'un taire.
Vesias de couloubrino, de gràndis escoupeto,

Emé d'aquéli gros maiet que reboumbisson,
De canoun, de bou&gt;nbardo e de passo-voulant.

Ciéuta dôu rèi Renié, t'ai proue trevado antan,
E li vilo qu'ai vitto, à mis rue, soun d'amigo ;
Au printèms eseali, peréu, quicon nous ligo
E z-Ais a vist lusi l'aubo de mi vint an.
Mai degun me i'espèro e lou tèms trop leu fuso
Enjusquo à Draguignan m'empourtara leu trin.
Sèt an ié siéu resta, jouine, sènso chagrin;
Es aqui, pèr-de-bon, qu'espeliguè ma Muso !
Trans es tout à constat; i'anarai faire un tour,
Car ié fuguère un an pèr mèstre segoundàri
Avons que de cargo lou sa dôu militàri,
E trouvas-ai aqui moue ancian direitour.
De Claviés, eilamount, escalarai la draio,
Durbènt la narro au vènt que, d'un vôu atupi,
Semeno li per fum de si mato d'espi
Enjusquo clins la baisso ounte lou Riéu cascaio.
Aqui, parènt, ami, remembranço d'amour,
Dons raive de jouvènt, tout m'atrivo e reclamo
Dins li coumbo, es aqui que fiouriguè moun amo
Aro acata.to, ai ! las ! pèr d'espéssi brumour.
Ancrai clins li pin e clins lis ôulivado
Me remembra d'antan la joio e ton bonur,
Anarai m'enebria de lus, d'oumbro e d'azur
E saboura ton mèu de la pas retrouvado.
Niço la bello, après, me veira, tout urous,
Trepeja si calado e countempla lis erso
Qu'emé soun dous murmur la mas' à si pècl verso,
Tout en espandissènt soun alen salabrous....
A bèl èime, evoucant, de-long d'aquéli ribo,
Li souveni dôu tèms qu'estudiave eilavau,
Me sana 'n crèbo-cor de quita 'quéli van
Clafido d'arangié fin-qui porto d'Antibo.
Brulant Cano errai Grasso e sis ort per fuma,
Landarai vers Touloun, noste port militàri :
Dons o tres jour béurai ton soulèu lins si bàrri
Enté de bons ami, pèr moun obro afiaina.
Quitant mi cambarado e si gènti famiho,
En dos ouro de tèms, e sèmpre au bord de mar,
Me veici tourna-mai au mitan d'ami car :
Manjaren la bourrido en vesitant Marsiho.
Ai! las ! devers Paris fau reprene soun vôu!
Mai, en disènt adidu à la bello Prouvènço,
Vole, me remembrant de ma primo jouvènço,
Ana saluda Bano, au païs cevenèu !
Es un chale pèr iéu quand revèn sus mi labro
Lou noum d'aquel endré, cencha de castagnié,
Ounte amave cuti de fru:ho à plen panié,
Me regalant de toumo e caressant ma cabro.
Aro, degun belèu de iéu se souviendra,
Franc d'un cambaradoun qu'ai pas perdu de vitto :
Las ! es tant liuen deja moun enfanço requisto !
Mai reviéu (lins moun cor e sèmpre reviéura!
Enfin, m'as-restas-ai en terro limousino
Ounte siéu counvida pèr un brave dôutour.
Aqui, me pausarai itni quatre o cinq jour,
Pèr tasta de bèn vers e de bono cousino 1
Alor, faudra pamens s'estrema clins Paris
Mai, lou cor perfuma de joio e d'ambrousio,
Di flour de l'asnista, dôu mèu de pouësio,
Emé l'azur clins iéu, m'enchaurai dôu cèu gris !

-

Lucian Duc.
AIITREu jour, l'Escarrabiha prenguè lou trin que vai
L en Ourgoun e, de pbu de loir manca, courreguè
de
soun oustau jusquo à la garo. Mountè dins un vagoun
tout relènt e s'assetè adré d'un fenestroun que ié mancavo uno vitro, e lou cop d'èr i'enrediguè lou coui. En
arribant à soun oustau, sa femo ié diguè
- Mai de-qu'as ? parles rau.
- Ah ! me n'en parles pas, clins lou trin qu'ère, la
vitro qu'èro adré de iéu èro routo e l'èr me picavo des-

sus.
- Mai poudiés pas chanja de plano ?
- E emé quasi vouliés que chanjèsse, bedigasso, abord
qu'ère tout soulet.

Jiili Sicard.

En arquebusejant grando fuguè la guerro...
Que bourboui ! de tout biais la furour trasié d'armo
Degun pbu restanca l'orne d'ana sus l'orne.
N'i'avié proun quàuquis-un qu'èron brave pèr forço
Lou mounde errai la luno redouno tremoulavon.
Quand soun enferouni, li gènt, l'arnesc fouguejo ;
Un ome encourroussa n'a ges de tenesoun.
Ausias boumba li biéu dintre touto la vilo ;
Pèr tôuti li carriero noun se vesié que fum...
Entanterin pamens i'aguè res de blessa
E se faguè, de talo guerro, grosso riaio !
Es, l'usons Avignoun, bragardissimo vilo,
Es uno vilo noblo e santo e parpelouso.
Se vos de bèlli femo o de bèlli chatouno,
De bèlli garço aqui troves uno gareno.
Se te la fan jouineto, milo te faran gau
E saubriés pas dire quinto vos caligna.
Lin jamai noun poudriéu descriéure si lausenjo,
Car aqui i'a, censa, tout co qu'es dins Ion mounde.
Dins la Prouvènço nostro i'a tambèn d'estudiant
Que noun se privon pas de faire si fanfaro
Mai de la ciéuta d'Ais ton sage Parlamen
Emé bono justic=o li saup faire teisa.
N'es fière, de souri Parlamen, nosto Prrsuvëueo,
Pèr-ço-que, Diéu-merci, fai brève e grand justic,o.

fi nBMVR - Alcazar - Marseille

�I
L'AIOLI

4

majourau Plauchud, ouate éu vèn d'espousa agradivamen sa grand descuberto de la lèi de vibracioun dis ôudour, analogo à la vibracioun de la lus e dôu son.
Un venera felibre, M. Dounin Corde, vèn de donna
au Buletin de la sus-dicho soucieta l'istbri dôu Maire de
Ceillac, Un maire extraordinaire, eni' uno galejado prou-

NOUVELUN
Ax7ignoun. - Dimenche avian eici leu cancelié
dôu Felibrige, En Pau Mariéton, que fasié la virado pèr
alesti li joio en tôuti lis endré mounte van avé lié li fèsto
felibrenco dôu mes d'avoust que vèn
trl Es vers la memo epoco que Marius André vai avé
leu bonur d'espousa Madamisello` Glaudo Duclos, de
Gerdo, aquelo qu'a cantado lins Le glôri d'Esclarmoundo.
Li nbvi soun afficha à la coumuno d'Avignoun.

vençalo, Ce que siës.

I%Motiait Iheli. - Nosto soucieta couralo Li cantaire dôu Clapas dèvon ana dimenche, rJ de juliet, faire
clanti souri repertèri à la fiero de Bèèu-Caire. lé cantaran,
en membri dôu majourau Roumiéux, leu celèbre :llaset e
la cansoun dôu morne : 0 I3èu-Caire, poulit taire. Podon
cournta, li Bèu-Cairen, sus uno jouncho felibrenco maique-mai interessanto

Greasco. - Sian urous de vous faire assaupre

qu'avèn ôutengu de la municipalita que leu jour de l'i-

naguracioun de la pèiro escricho sus leu cros de Leseure,
la plaço de la cournuno s'apelarié « Plaço Fèlis-Lescure ».

'y nLoum&lt;_ - Au sujèt dôu quatourgen e avans-

La deliberacioun dôu counsèu es, en aquest moumen,
à la prefeturo.

darrié voulume de la reedicioun de l'Histoire générale du
Languedoc pèr Don Devie e Don Vaisselle dibrarié E.
Privai), En Savié de Ricard a publica dins la DÉPÊCHE

Rapelan que li souscripeioun à la pèiro soun reçaupudo

encb de Louis Astruc à Marsiho, e que 1'Aibli coumençara, dinssoun numerb venènt, la publicacioun di noum
di souscrivèire.

Tarascoun. - Lou tiatre prouvençau founda pèr
Mèste Dray, autramen di Chichoues, tengu vuei pèr Arnoux soun gèndre, vèn de durbi eici si representacioun

pars, la lengo dôu bon Diéu
-o-

Diras loti FIGARO : Les félibres (de Paris) pèr C. Formentin.
- Dirs L'ÉCHO DE LA SEMAINE: Les félibres à Sceaux pèr
E. Lintilhac.
- Dins Lou SANT-JANEN : Martin dei sounaio pèr P. Maziere ; La /lotir de Marie per J.-13. Faure; Lou,jarroun dei pebroun pèr P.-P. Guitton ; Groumand d'eiet pèr J. Clavèu.
Dins LA SEMAINE: En mémoire de Roumanille.
Dins L'Hosrne DE BRONZE : Tres coumplimen prouvençau
à tres chatouneto, loti jour de sa proumrero cournunioun, pèr
Uni, Cravenco (Lazarino Daniel); Li biôu de nieso à mort pèr
Mèste Eisseto
Dins LE COSMOPOLITE :

rieton pèr L. Ilue.

2° Pèr la desciso dôu Rose e ion festenau liounés,
à M. P. Mariéton, carriero Richepanse, 9, à Paris.

Lou cost dôu viage en banco à vapour (de Lioun à-nAvignoun), eoumprés leu dejuna, es de 15 fr. pèr tèsto.
L'on pèu reteni de plage pèr si parènt e ami.
Dins Le Journal poudès legi un bèn poulit rouman
de pais e de coustumo, DOMNINE, de Pau Arène, que se
passe en Prouvènço, coume dirias à Sisteroun.
Le Journal, après DoMN1NE, publicara, nous dison,

'r&gt; Dins LE .IOURNAL DU COMTAT : Pèr meissoun pèr Lou
Peirin ; Li gran d'or de la semano pèr Mèste Rapuguet.

Dins LE JOURNAL: Les fêtes rhodaniennes du félibrige pèr

Dins LE CONSEILLER AGRICOLE : Lou cacihié pèr Jan dôu
..v. Pins loir MONITEUR DU CAVEAU STÉPHANOIS'. Chantouns

Sant-Tchiève pèr P. Duplay.

.. Dins LA CAMPANA DE MAGALOUNA : Louis Roumiéux pèr

Jan de l'Ouliva; Encd de Rimbaud, cansouneto pèr L. Rou-

miéux ; J ineto, conte pèr L. Roumiéux ; A Betelèn, nouvè pè
L. Roumiéux ; Las talounadas de Roumiéux ; un pougnat dr
qualrins de L. Roumiéux ; Sus la mort de Louis Rounrjéuxe
sonnet de F. Troubat.
Dins LA VEU DE CATALUNYA: La ruxqueta (la bereto),

conte tiadu dôu prouvençau de Roumanille, La felicitat
d'aquest mon, tradot de l'Armana prouvencau; ùni citacioun

de M. Lintilhac, d'En Maurise Faure e d'A. Vermenouze, tirado
de l'Aiôli e de la Cornemuse.

MOLC %li)OU IIï M11:oi)t)
Au sarrai, autre-tèms, ion calife d'Egito
Jitavo à si mignoto un moucadou sedous.
Tout acè ehanjo : vuei, sabès co que ié jito ?
Uri saboun Nlikadb fabrica pèr Eydoux.
Fabricant : Fèlis EYDOUx.- MARSIHO.

Se vènd dins tôuti li bons oustau.

Gras, tradu pèr l'autour éu-meme.
tIt Es toujour pèr ôutobre que s'apreston vers Dentu li
Meinôri d'un gnarro de Batisto Bonnet, tradu 'n fiancés

Derirandas

pèr A. Daudet e aciva d'une prefàci de trente pajo de
tenènt - ouate Daudet, sus leu Felibrige, vai escudela
soun franc valentin.
++

+505riSfis+

L.BOULEGADISSO

riss

x

?

A

4chimbau Xar hés
la mai amourouso di Pipo, en racino de

vliS

brusc.
S'atrovo en Avignoun, au magasin Deshayes.

gROUVENÇALO

Toujour que mai zelous dins soun apoustoulat, loti bon
vicàri Espariat, è Pue-Meinado près de Grasse, a larga sus
la plaço la paraulo de Diéu en lengo prouvençalo ; e l'ende-

EN VÉNDO
A LA LIBRARIÉ ROUMANILLE
en Avignoun

PAS A
UTX
Auciau Ussié

LA GLORI
D'ESCL RMOUNDO

EN AVIGNOUN

La meissoun pèr un

fenestroun.

Li ROUGE DÔU MIEJOUR, rouman prouvençau de Fèlis

Coumtadou de Rensignamen Coumerciau
CREA EN 1883
ire

Études félibréennes; Paul Ma-

. Pins LE SOLEIL DU MIDI: Marchand d'estiéu pèr L. Foucard.

1r Pèr leu camin ferren à M. E. Plantier, balouard

Touloun. - L'amable e bon La Sinso, leu poupulàri autour di Scènes de la vie provençale, travaio, en
coulabouraciOun emé H. Amoretti, à-n-uno pèco aguènt
pèr noum Les saintes Maries en Provence. Un coumpousitour de Marsiho, M. Blasini, dèu escriéure à bèl esprèssi uno musico de sceno.
Souliès-9'ont. - A noste trin, que finiguè ièr
26 de juliet, l'a agu aquest an un councours de chilet.
Sabès qu'es un chilet ? Es un siblet de casso, un piéulet de fèrri blanc. I' avié 25 fr. em' un chilet d'argènt pèr
quau fané leu miés ion ramage dôu tourdre.
Ignouras pas que Mèste La Sinso, ion galejaire toulounen, e Antonius Arena, qu'an tôuti dons pas man gaubeja leu chilet, soun tôuti dons fiéu de Souliés.
Digno. - La Soucieta Academico di Bàssis-Aup,
dins sa sesiho annalo dôu 25 de juliet, a agu ion plesi
d'entèndre La danso di perfum, legèndo prouvençalo dôu

vrndran dire que nosto lengo es pas vivento la lengo dôu

que fugue, es generalamen tengu soute silènci au proufié
de Paris e dôu gouvèr centrau.

Port-Royal, 85, à Paris ;

l'Ordre d'Eisabèu la Catoulico. Longo-mai ! Es M. Guisol
que, i'a quàuquis an, à Tourves, ourganisè'no bello fèsto
à l'ounour dôu fabuliste prouvençau L. d'Astros.

tout enleva orné si predicanço e si carat prouvençau. Em' acô

G. ' Docquois.
,. Dins LA CROIX' DE PROVENCE :
de-z-Ais.

que, partènt de Paris o d'autro part, voudran aprouficha
li tarifo de faveur (tant dôu camin de ferre que di batèu
à vapour) pèr se rèndre à Lioun e de Lioun i fèsto felibrenco de la baisse, dèvon n'en faire la demando, avans
leu 30 de juliet :

prouvençalo que la vilo de Touloun i'avié baia à gràtis
un terren pèr basti soun tiatre.
Alarsiho. - Lou cabiscôu ancian di félibre de la
Mar, M. Paulin Guisol, proufessour de Legislacioun e
d'Ecounoumio poulitico à l'Escolo Superiouro de Coumerce d'esto vile, vèn d'èstre nouma Coumandour de

dis envircun de Niço, noste jouine apoustôli a tourna-mai

un eicelènt article sus leu mal-adoubat dis Istbri de
Frange - ounte leu passat di prouvinço, pèr glourious

1'aris. - Li mèmbre dôu Felibrige o de la Cigale

Lou vièi Dray, que fasié éu meure li coumèdi que jougavo,
èro talamen gousta dins ion ièms pèr si pèço en lengo

mari, lI de juliet, à Nosto-Danio de Laguet, celèbro devoucioun

Lou gerènt: FOLCÔ DE BARONCELLI.

En Avignoun, empremarié Francés SEGUIN.

ARGUS DE LA PR

SSO

FOUNDA EN 1879
« Pour être sur de ne pas laisser échapper un journal qui l'aurait nommé, il était
abonné à l',trgus de la t're.,s+', qui lit, découpe et traduit tous les journaux
du monde et en fournit les extraits sur n'importe quel sujet. »

Hector Malot IZITE, p 70 e 323).
Pouèmo prouvençau
M. P. Gautier se tèn pas pèr quite vis-à-vis de surin
L'Argus de la Près.,o fournis is artiste, literatour, sabènt, pouliticaire, tout ço que
abonna, pèr leu mandadis di rensignamen que demando
se proudus dins la situacioun di cl'l:n I,Iarius e1k1âfirè parèis sus souri comte dins li journau e revisto dôu mounde entié.
i
ouno mou dr'fcacioun
Fèlis
GRAS.
L'Argus de la Prèsso es ion coulabouradou endica de tôuti aquéli que preparon un
persouno sus liqualo a douna de rensignamen, autant-lèu em' une prefàci d'Eu
prevengu se fai un plesi, à titre gracions, de n'assabenta
6 1 N Q franc. oubrage, estùdion uno questioun, s'ôucupon d'estatistico, etc.,etc.
Costo
S'adreissa i burèu de l'Argus, 155, carriero Mount-Martre, Paris. - Telefone.
si cliènt.
mente autour : talou e sonL'Argus legis z;.OOO iournau per jour.
Adrèisso à gràtis, sus demando, de cartabèu emé de Déu
I leio, recuei de pouësio, 3 fr. à O.
buletin pagable à mesuro que soun emplega.
'

i

VIINS MOUSSE UX
M. G.-A. PALUN &amp;
PROPRIÉTAIRES

1-oriNi:)AiDo EN 1-876

1 , à la carriero Grando-aunariè, 1 , en NVIGNOUN

Co

AVIGNON

Erian estouna, despièi long-tèms, qu'en terro de Prouvènço, orante noste soulèu

amaduro e sucro tant de clareto, dins li claretiero de Dio, d'Eirago e de CastèuReinard, e de muscat tant fin dins li muscadeliero de Baumo, - i'aguèsse pas dins
leu negbci un champagno-prouvençau. Esperavian....
Gràci à l'ounourable oustau de 111. G.-. &gt;E°A,]ITN, poudèn dire qu'esperan
plus, car tenèn. En efèt, i'atroubaren, à parti d'aro, un vin oujèste, linde, amistous,
regale do noço e de festin, vin capitàni, viéu couine la poudro : fai parti leu tap

OUSTAU BÈN COUNEIGU PÈR VÈNDRE A BON MARCAT E DE COUNFIANÇO

Grando varieta de counservo de viando emé de pèis. - Counservo au
vinaigre, - Liquour de touto meno. - Entre-paus de saboun, car-salado,
bougio.

Oasin e bevèndo. -- Sucre pèr vendéini.
Espedicioun franco de port e d'embalage.

coume un canoun fi boulet, finalamen vin digne d'avé pèr lusènto marco l'Estello de

o

1-e bello co.

A7ai... es pas besoun de leu faire moussa :
MOUSSO TOUT SOULET.

PRES COURRENT
.rand lttowcavs ua, Muscat de Provence, carte or. , ..........
lsr.. &lt;rcl 1%1ouss-eux du Comtat, Extra dry (goût anglais)..
S'ESPEDIS :
En miejo-caisso de 6 fiolo, o 12 miéji-flolo
o 24I quart de fiolo.
.o mié-panié
En caisso l de 12 fiole, o 24 miéji-fiolo'

u panié l e 24 quart de fiole.
En double caisso de 25 fiolo,o 50 miéji-fiolo,
En double panié o 50 quart de fiole.

I

A LA COCA DOU PERDU

--

la fiolo,

La meicuro di bevèndo pèr remounta l'estouma, famous pèr douna
t e toua, pèr faire digeri, pèr adouba la voues, superiour en tout au vin
2fr.50 de Quinquina e agradiéu en bouco coume Ion vin de Castèu-Nèu.

3 fr.
3 fr.

mi-sec (goût français) .. , .
Nèstis espedicioun soun faclre franco de
port, gare d'Avignoun, embalage perda. Se
ago en tracho à 90 jour, sènso escomte. o
bèn 15 jour 2 glo. Li dre d'intrado e J'
regio arregardan Loa croumpaire.

A l'ar^ribado, li folo dèvon èstre sougnousamen couchado dins un endré fresqueirous.

Il ,r béure, o Mariàni,
Toun vin, bon restaura,
Que ;,'es ass_-b ura
Pins li sou èu estràni,

e `-ètld
Mariani

Pèr béai e risoulet
Toun vin de capitàni,
Esperaren pas, nàni,
D'avé l'estouma blet.

fr. la boutiho, à Paris, balouard Haussmann, 41, farmaclo
BMVR - Alcazar - Marseille

�</text>
                </elementText>
              </elementTextContainer>
            </element>
          </elementContainer>
        </elementSet>
      </elementSetContainer>
    </file>
  </fileContainer>
  <collection collectionId="62">
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="272303">
                <text>BM Marseille</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
          <element elementId="41">
            <name>Description</name>
            <description>An account of the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="415109">
                <text>Collections occitanes de la Bibliothèque Municipale de Marseille</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
  </collection>
  <itemType itemTypeId="26">
    <name>Revista</name>
    <description>Item type spécifique au CIRDÒC : à privilégier</description>
    <elementContainer>
      <element elementId="129">
        <name>Aire Culturelle</name>
        <description/>
        <elementTextContainer>
          <elementText elementTextId="284161">
            <text>Provence</text>
          </elementText>
        </elementTextContainer>
      </element>
      <element elementId="128">
        <name>Variante Idiomatique</name>
        <description/>
        <elementTextContainer>
          <elementText elementTextId="284162">
            <text>Provençal</text>
          </elementText>
        </elementTextContainer>
      </element>
      <element elementId="127">
        <name>Région Administrative</name>
        <description/>
        <elementTextContainer>
          <elementText elementTextId="284163">
            <text>Provence-Alpes-Côte d'Azur (PACA)</text>
          </elementText>
        </elementTextContainer>
      </element>
      <element elementId="163">
        <name>Type de périodique</name>
        <description/>
        <elementTextContainer>
          <elementText elementTextId="444572">
            <text>Revistas  d'estudis localas = Revues d’études locales</text>
          </elementText>
        </elementTextContainer>
      </element>
    </elementContainer>
  </itemType>
  <elementSetContainer>
    <elementSet elementSetId="1">
      <name>Dublin Core</name>
      <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
      <elementContainer>
        <element elementId="116">
          <name>Temporal Coverage</name>
          <description>Temporal characteristics of the resource.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="284164">
              <text>18..</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="43">
          <name>Identifier</name>
          <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="284165">
              <text>FOL13136_1894_129</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="284166">
              <text>http://occitanica.eu/omeka/items/show/4290</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="51">
          <name>Type</name>
          <description>The nature or genre of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="284167">
              <text>Text</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="284168">
              <text>publication en série imprimée</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="44">
          <name>Language</name>
          <description>A language of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="284169">
              <text>oci</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="42">
          <name>Format</name>
          <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="284170">
              <text>1 vol. (4 p.)</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="284171">
              <text>application/pdf</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="104">
          <name>Is Part Of</name>
          <description>A related resource in which the described resource is physically or logically included.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="284172">
              <text>&lt;a href="http://occitanica.eu/omeka/items/show/3755"&gt;Acc&amp;eacute;der &amp;agrave; la fiche corpus de &lt;em&gt;l'Ai&amp;ograve;li&lt;/em&gt;&lt;/a&gt;</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="46">
          <name>Relation</name>
          <description>A related resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="284173">
              <text>http://www.sudoc.fr/039062376</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="284174">
              <text>Vignette : http://occitanica.eu/omeka/files/original/038c99c14eb94003a5073767d4534e3c.jpg</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="47">
          <name>Rights</name>
          <description>Information about rights held in and over the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="284175">
              <text>Domaine public/Domeni public</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="98">
          <name>License</name>
          <description>A legal document giving official permission to do something with the resource.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="284176">
              <text>Certains droits réservés</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="40">
          <name>Date</name>
          <description>A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="284177">
              <text>1894-07-27</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="45">
          <name>Publisher</name>
          <description>An entity responsible for making the resource available</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="284178">
              <text>[s.n.] (Avignon)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="48">
          <name>Source</name>
          <description>A related resource from which the described resource is derived</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="284179">
              <text>Bibliothèque de l'Alcazar, ville de Marseille, MA 8 Magasin des périodiques morts, Fol 13136</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="39">
          <name>Creator</name>
          <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="284180">
              <text>Mistral, Frédéric (1830-1914)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="41">
          <name>Description</name>
          <description>An account of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="284182">
              <text>Cent-vingt-neuvi&amp;egrave;me num&amp;eacute;ro de &lt;em&gt;l'Ai&amp;ograve;li.&lt;/em&gt;</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="49">
          <name>Subject</name>
          <description>The topic of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="284183">
              <text>Littérature provençale -- Périodiques</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="284184">
              <text>Provençal (dialecte) -- Périodiques</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="284185">
              <text>Littérature occitane -- Périodiques</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="86">
          <name>Alternative Title</name>
          <description>An alternative name for the resource. The distinction between titles and alternative titles is application-specific.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="284187">
              <text>L'Aiòli. - Annado 04, n°129 (Juliet 1894) </text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="50">
          <name>Title</name>
          <description>A name given to the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="284188">
              <text>L'Aiòli. - Annado 04, n°129 (Juliet 1894)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="95">
          <name>Date Modified</name>
          <description>Date on which the resource was changed.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="444568">
              <text>2016-06-20</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="37">
          <name>Contributor</name>
          <description>An entity responsible for making contributions to the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="444569">
              <text>Baroncelli, Folco de (1869-1943)</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="444570">
              <text>Bonnet, Batisto (1844-1925)</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="444571">
              <text>Duc, Lucien (1849-1915)</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
      </elementContainer>
    </elementSet>
    <elementSet elementSetId="8">
      <name>Occitanica</name>
      <description>Jeu de métadonnées internes a Occitanica</description>
      <elementContainer>
        <element elementId="173">
          <name>Portail</name>
          <description>Le portail dans la typologie Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="596980">
              <text>Mediatèca</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="174">
          <name>Sous-Menu</name>
          <description>Le sous-menu dans la typologie Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="596981">
              <text>Bibliotèca</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="172">
          <name>Type de Document</name>
          <description>Le type dans la typologie Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="596982">
              <text>Numéro de revue</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="182">
          <name>Catégorie</name>
          <description>La catégorie dans la typologie Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="641912">
              <text>Documents</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="171">
          <name>Contributeur</name>
          <description>Le contributeur à Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="878376">
              <text>Bibliothèques de Marseille</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
      </elementContainer>
    </elementSet>
  </elementSetContainer>
  <tagContainer>
    <tag tagId="2040">
      <name>Fulheton (premsa)=Feuilleton (presse)</name>
    </tag>
    <tag tagId="2044">
      <name>Novèlas=Nouvelles</name>
    </tag>
    <tag tagId="2046">
      <name>Poesia=Poésie</name>
    </tag>
    <tag tagId="2073">
      <name>Publicitat en occitan=Publicité en occitan</name>
    </tag>
    <tag tagId="2048">
      <name>Teatre=Théâtre</name>
    </tag>
  </tagContainer>
</item>
