Explorar los documents (2 total)

vignette_minot.jpeg
La Rampe-TIO
Fabien Arca
Alan Roch

PRESENTACION


L’istòria 
Enrodat per sos parents, que l'aiman mas son un pauc redges ; de sa grande sòrre que lo tracta de « minus » e de son subre-melhor copin : Nicolau, « Minòt » - es lo chafre que li balhèt son paire – es un enfant que pausa totjorn de questions estranhas. Aima partejar sas idèas sus la parentalitat, l'amistat, lo trebol amorós, lo lengatge, lo monde... Sas curiosas interrogacions, a l'encòp concrètas  simpletas, pertinentas e filosoficas, amusan tot en tremolant nòstras logicas : Ont sèm quora sèm « pas nascuts » ?  Perqué la sòrre de Minòt a un "pichòt" copin mai "grand" qu'ela ? Es que Minòt se pòt maridar amb Nicolau ? Cossí far per èsser «Circ» ? La lenga mairala, òc, mas qu’es aquò la lenga pairala ? 
De la version francesa a l'occitana
Sèm en preséncia d'una escritura sensibla e ritmada, qu'altèrna dialògs e confidéncias, que sap parlar als enfants e a lor enrodatge. Al fial d'una succession de cortas scènas, Fabien Arca a compausat una fresca del monde vist a travèrs las percepcions e las pensadas de l'enfant, amb un agach tendre, ont se mèsclan umor e poesia. La traduccion occitana embelís los torns e pòrta aqueles suplements chucós, ritmics e maliciós que transforman, « Moustique » de F. Arca en lengadocian « Minòt », amb l’accent ! 

EQUIPA ARTISTICA

Traduccion, adaptacion : Alan ROCH e Gèli BUONOMO e
Jòc en Òc et en français : Gèli BUONOMO – Delfina SIRE
Illustracions : Dadou

FICHA TECNICA

Comèdia joinesa - espectacle bilingüe Oc/FR
L’adaptacion occitana de l’estacant "Moustique" de Fabien ARCA, publicat a las edicions "Espaces 34" (mencion obligatòria)

Tot se debana a l'entorn de la taula de la cosina, saturada d'objectes, causits per lor carga realista e evocadoira. D'ambiants sonòrs que venan donar una colora particulara a cada scèna e dobrir a d'autras atmosfèras, ritmadas per la coregrafia de gèstes anodins del quotidian. 
Aquel dispositiu respond tanben a una constrenta qu'es de poder jogar d'en pertot, dins de salas de teatre, de salas polivalentas, de salas de classa, en mediatèca... Caliá doncas inventar una installacion mai qu'un decòr de teatre. Aquela causida permés una forma de jòc e de rapòrt al public dirèctes e familièrs. 
Aculhir l'espectacle 
Espaci de jòc : 4x4 m minimum
Alimentacion electrica : 220V
La companhiá es totalament autonòma.
Montatge : 3h / Demontatge : 1h30
Durada de l'espectacle : 50 mn
Dreits d'autors : SACD que demòra a la carga de l'organisator. 

CONTACTE DIFUSION 


La Rampe-TIO
Site internet : larampe-tio.org
Contacte Servici difusion de la Rampe TIO : Stella FONTANA al 04.67.58.30.19 / stella@larampe-tio.org
vignette.jpg
Entraïnament a la Dictada 2014 (Lengadocian) - L'Estadi Bèl per Alan Roch
Alan Roch
L'ESTADI BÈL

Wembley : l'estadi lo bastiguèron en 1923. Deviá èsser provisòri e tenguèt lo còp quatre-vints ans. Lo jorn de l'estrena (una finala de la Cup de fotbòl), s'i ramosèron quicòm coma dos cents mila personas que, quichats coma sardas, d'unes acabèron per envasir la pelena. Calguèt la polícia a caval per los faire sortir del prat batalhièr. Un policièr faguèt manòbras de primièra sus son caval, qu'èra de la color del rossin del « nòstre Enric ». E dempuèi se parla de la Finala del Caval Blanc ! Una part del public demorèt al ras de las linhas e un espectator se faguèt assucar per un balon reçauput en plen morre ! La primièra finala de la Cup del rugbi de XIII que se debanèt a Wembley foguèt la de 1929 que Wigan ganhèt.
Wembley-lo-Vièlh barrèt sas pòrtas en l'an 2000 e foguèt desrocat en 2003. I agèt una discutida bèla per saupre se se gardarián las Torres Bessonas qu'èran un imatge simbolic de l'estadi : fin finala, foguèron pas servadas.
Lo simbòl de l'estadi novèl, proprietat de la Federacion Anglesa de fotbòl, es l'arca bèla de 133 mètres de naut en tresplomb. L'estadi novèl que dobriguèt en 2007 ten un tet limpant e nonanta mila sètis, totes cobèrts. E per èsser assetat, t'asseguri que siás plan assetat amb una vision perfèita de la pelena e dels jogaires ! T'arregalas de seguir la partida — cal dire qu'es la mièja-finala de la Copa del Monde del XIII entre Anglatèrra e Nòva-Zelanda —, levat totes aqueles Angleses que passan e repassan dabans tu de la primièra a la darrièra minuta : un passa-carrièra permanent cap als estanquets per anar crompar cervesas, cervesas e cervesas !
Wembley es lo temple, mas qu'aquò nos/vos empache pas d'anar pregar cada dissabte o cada dimenge dins nòstras capèlas romanas de la Pepinièra, l'Agulha, lo Molin o Brutús (*) e de marcar una pausa als oratòris de Vilagalhenc, Vilanòva, Serviès, Ornasons, Ferrals, Preissan,...
Alan Roch

(*) : nom dels estadis de Carcassona, Limós, Lesinhan e Perpinhan.