Explorar los documents (36 total)

vignette_blog-Tavan.jpg
Mescladis e còps de gula, lo blòg de Tavan
Cavaillé, Jean-Pierre

Mescladis e còps de gula es un quasernet bilingüe francés / occitan (amb qualcas intervencions tanben en italian). Es estat creat per Tavan, alias Jean-Pèire Cavalièr, membre d’associacions occitanistas e ensenhaire all’Escòla dels Estudis Nauts en Sciéncias Socialas (Tolosa). Aqueste quasernet dèu sa naissença en 2006 a las dificultats totjorn mai grandas encontradas per son baile a publicar dins la premsa nacionala, mas tanben occitana, d’articles consacrats a las lengas minorizadas, en França e endacòm mai.

La dimension militanta del prefach – que se pòt qualificar de militantisme cultural – es  indenegabla e del tot assumida. Lo motor de l’entrepresa es a l’encòp la volontat d’aprene, de se formar sus de materias largament negligidas e desconsideradas mais tanben una rabia entièra contra las politicas de destruccion de las lengas e d’arrasament de las identitats culturalas.

Pr’aquò los articles publicats presentan una dobla especificitat : d’un costat un esfòrç d’autocritica del militantisme a l’entorn de las lengas minorizadas, e d’un autre biais una volontat de desvelopar un discors critic informat. La part magèr dels articles es en efièch apiejada sus un trabalh prealable de recerca documentaria e de verificacion de l’informacion. Balhan tanben las referencias bibliograficas utilizadas e los ligams dels documents en linha. Per aquò, maites se sarran d’un trabalh de recension de tipe universitari o ramusan de pichons dorsièrs sus des questions e de tematicas particulièras pertocant l’istòria, la critica literaria, l’antropologia o la sociolinguistica. Una granda importancia es balhada a l’argumentacion critica e a la controvèrsia. I trobam tractats tant de questions d’actualitat coma de libres, de films, de mòstras o encara, de còps que i a, d’espectacles de teatre o de musica. Una granda plaça es facha als dialectes occitan, e inicialament, una part dels tèxtes, èra tanben consacrada a las lengas e als parlats minorizats de la peninsula e de la isclas italianas. Dempuèi qualquas annadas un interest novel s’es desvelopat pels dialectes romane e subretot pel sinto parlat pels Manoches franceses.

La mager part dels tèxtes son redigits per Jean-Pèire Cavalièr, mas d’autres autors intervenon o son intervenguts, jos lors noms (Claudi Sicre, Eric Fraj, Patric Sauzet ou James Costa per exemple), ou jos de pseudonimes. Los fils de discussion son de còps que i a fòrça noirits e d’autres actors de la reflexion sus l’occitan e las autres lengas minorizadas s’i exprimisson.

Jean-Pèire Cavalièr

Per consultar aquel blòg, es per aquí.

V_P-Barnadau.JPG
Pierre Bernadau : extraits des Tablettes
Bernadau, Pierre (1762-1852)
Site internet : Pierre Bernadau : extraits des Tablettes (mars 1787-avril 1852)
Les "Tablettes" constituent une sorte de journal intime de l'avocat et polygraphe bordelais Pierre Bernadau. Il y recense les principaux faits et événements de la vie bordelaise entre la fin du XVIIIe siècle et le milieu du XIX soit sur une période de soixante-cinq ans environ. Auteur occitan lui-même à ses heures perdues, Bernadau évoque beaucoup la langue d'oc dans ses tablettes. Lui qui fut le correspondant de l'abbé Grégoire dans son enquête sur les "patois", évoque des événements liés à la langue d'oc, et parle à plusieurs reprises de Jean Antoine Verdié dit Mèste Verdièr (1779-1820), auteur renommé de pièces gasconnes.
 Les tablettes manuscrites de Bernadau, rédigées de 1787 à 1852, sont consultables sous les références de microfilms MIC 1698/7 à MIC 1698/11  

Pierre Bernadau : 

Né à Bordeaux en 1762 dans une famille d’artisans, Pierre Bernadau a vécu jusqu'à l’âge de 90 ans. Lorsqu’il s’éteint en 1852, le monde a radicalement changé.  Pendant soixante-cinq ans, il note sur une sorte de journal intime - qu'il envisageait peut-être de publier - tout ce qui lui paraît important dans la vie bordelaise, et dans sa propre vie privée. Ce sont ses "Tablettes", toujours inédites dans leur version intégrale. Bernadau fut également un historien local et un polygraphe respecté - auteur du Viographe bordelais - traité toponymique et historique des rues de Bordeaux. Il fut aussi impliqué dans la vie politique et culturelle de sa ville. Il fut enfin un redoutable plaideur et un juriste de renom.

Les Tablettes de Bernadau : 

Ce site contient des transcriptions des "Tablettes" de Bernadau, réalisées par le Dr Michel Colle, passionné par le personnage à qui il a consacré un livre. C'est surtout un témoignage sociolinguistique très important sur l'occitan dans une grande ville de l'espace occitan à la fin du XVIIIe et au début du XIXe siècle.
Bernadau a par ailleurs légué en 1852 son important fonds personnel à la Bibliothèque municipale de Bordeaux, qui renferme aussi tous ses ouvrages mais aussi des documents inédits.

Consulter le fonds Pierre Bernadau de la Bibliothèque municipale de Bordeaux



V_EscolaGastonFebus.JPG
Escòla Gaston Febus

L’Escòla Gaston Febus, fondada en 1896 per escrivans de Gasconha coma Simin Palai o Miquèu de Camelat, que contunha la sua mission de promocion de la cultura regionau en tot crear un site internet.

Qu’i trobaratz biografias d’autors,  punts de lenga o presentacions d’òbras d’escrivans gascons despuish Guilhem IX lo trobador dinc adara.

De mei, l'Escòla que publica serias tematicas d'articles coma la de Gaston Febus o la deus escrivans gascons pendent la guèrra 14-18.

Anar sul site :  http://escolagastonfebus.com/




Auger-Gaillard_Occitanica.jpg
Auger Galhard, poèta occitan de la Renaissença
Apiejat sus l’edicion d’Ernest Negre (Auger Gaillard : Œuvres complètes. Paris : PUF, 1970), aqueste site personal realizat per Jean-Marc Razimbaud permet de descobrir la vida e l’òbra d’un poèta occitan singular, Auger Galhard (v. 1530-1595), rodièr de Rabastens (Tarn), e que participèt a las guèrras de Religion coma soldat.

Lo site conten tanben una causida de tèxtes occitans d’Auger Galhard amb la traduccion francesa.

Anar sul site : http://auger-gaillard.com

                              Auger Gaillard, site internet sur le poète occitan de la Renaissance
vignette-oc-tele.jpg
Òctele : la cadena de television 100% en occitan

ÒCtele a été fondée par Lionel Buannic, ancien journaliste de France 3 Bretagne et rédacteur en chef de TV Breizh en 2013. Ce projet, soutenu par la Région Aquitaine ainsi que les départements de Dordogne et des Pyrénées-Atlantiques, a pour mission principale la diffusion de programmes vidéos en langue occitane sur sa chaîne conventionnée CSA, qui émet sur internet : www.octele.com
La chaîne diffuse des programmes de toutes sortes, films, séries, dessins animés, reportages, documentaires, retransmissions sportives ou jeux télévisés en direct tous les jours entre 18h30 et 22h30.

hautbois_vignette copie.jpg
Los autbòis occitans
Centre occitan des musiques et danses traditionnelles Toulouse Midi-Pyrénées-Conservatoire occitan
ACCEDIR A L'EXPOSICION

Instrument espandit del sègle 13 al sègle 17, l'autbòi foguèt aprèp pauc a pauc marginalizat, al mens en França.

Cambiaments d'estetica, oposicion de mai en mai marcada entre musicas sabentas e popularas, cambiaments politics contribuiguèron a aquela regression. Dins los mitans populars, la practica de l'autbòi se mantenguèt dins qualques regions, mas a despart de Seta, a mancat de desaparéisser fa qualques decennias.

En Bretanha e en Catalonha, lo retorn de l'autbòi foguèt propulsat per los movements identitaris.

Dins las regions occitanas, las recèrcas e los esfòrces de musicians apassionats an permés de tornar lançar la fabricacion de mantun modèls d'autbòi, que los musicians actuals s'aproprian e meton en valor dins d'estils musicals fòrça variats.
boha_vignette copie.jpg
La Boha
Centre occitan des musiques et danses traditionnelles Toulouse Midi-Pyrénées-Conservatoire occitan

Lo Centre occitan de las musicas e danças tradicionalas vos propausa de descobrir la boha, la cornamusa de las Lanas de Gasconha, que presenta de multiplas particularitats dins lo païsatge de las cornamusas francesas. Poiretz vos familiarizar amb son istòria, son organologia, son repertòri e sa practica actuala e escotar son timbre unenc que seduguèt mantunas generacions de musicians.

ACCEDIR A L'EXPOSICION
gloire.jpg
Ces chansons qui font l'histoire : Gloire au 17e
Dicale, Bertrand (1963-....)

Las cronicas "Ces chansons qui font l'histoire" de Bertrand Dicale, difusadas sus France Info son totas reünidas sus un portal e mesas a disposicion dels ensenhaires e del public grand.

Bertrand Dicale consacrèt una de sas cronicas a la cançon 
Gloire au 17e del cançonièr popular e engatjat Montéhus (Gaston Mardochée Brunswick (1872-1952)), escrita a la seguida de las mutinariás del regiment d'infantariá pendent la Revòlta dels vinhairons de 1907.

Accedir a l'emission en linha

bateloc.jpg
BaTelÒc : Basa Textuala per la Lenga d'Òc / CLLE-ERSS
CLLE-ERSS (Université Toulouse - Jean Jaurès)

BaTelÒc es un otís en linha que permet de cercar de mots, de partidas de mots o de sequéncias de mots dins lor contèxt d'emplec, a partir de tèxtes informatizats.
Recampa d'òbras de differents genres, escrichas del sègle XIX fins a uèi. Se pòt constituïr un còrpus de trabalh en seleccionant las datas, los autors, los genres, los dialèctes e las grafias (classica, mistralenca o autra).
Los dialèctes que trobarètz per ara son lo lengadocian, lo provençal, lo gascon, lo lemosin, l'auvernhàs e lo vivaro-alpenc, mas d'autres, coma lo nissard per exemple, i traparàn sa plaça.

L'interfàcia propausa una recèrca simpla per los mots o avançada per las partidas e sequéncias de mots. Servís tant per los estudis linguistics, que per las recèrcas literàrias, las scienças umanas, la didactica o l'ensenhament de la lenga.

Podètz contribuïr a aumentar lo nombre de 95 tèxtes (3,37 milions de mots) e de 49 autors en mandant o en senhalant de tèxtes a bateloc@univ-tlse2.fr

La basa foguèt desvolopada dins lo laboratòri de linguistica CLLE-ERSS, Unitat Mixta de Recèrca del CNRS e de l'Universitat de Tolosa Joan Jaurés (Campus del Miralh). Se bastís sul modèl de la basa Frantext pel francés.

Los partenaris del projècte son d'una part los editors IEO Edicions, Reclams, Lo Clusèl, ADEO e Edicions dels Regionalismes e d'autra part Lo Congrès permanent de la lenga occitana, lo CIRDÒC, lo GIDILÒC e lo CIEL d'ÒC.

Far una recèra dins BaTelÒc

ALF_Acacia.jpg
Outil de recherche dans les cartes de l'Atlas linguistique de la France
GIPSA-Lab
CLLE-UMR 5263
L'Atlàs linguistic de la França, realizat entre 1897 e 1900 per Jules Gilliéron e Edmond Edmont – e publicat entre 1902 e 1910 consistís en un recuèlh de 1920 cartas (1421 cartas entièras e 449 cartas parcialas) que permet d'estudiar las variacions lexicalas galloromanas a la debuta del sègle XX. Las donadas linguisticas contengudas son utilizadas per elaborar los atlasses interpretatius. 

Aquel atlàs cobrís la França e sas lengas mas tanben la Soïssa romanda, l'Itàlia de las valadas occitanas e franco-provençalas, las isclas Anglo-Normandas, e mai de ponches de l'Empèri alemand de l'epòca (Alsàcia-Lorena e Belgica romana).

Lo site internet dels projèctes Cartodialect/Géodialect vos permet de consultar e de telecargar las cartas de l'Atlàs linguistic de la França. Podètz tanben cercar una carta per nocion linguistica associada, o per son numèro (lo numèro atribuit per l'ALF).

>> Consultar l'Atlàs per lista de mots
>> Consultar l'Atlàs per lista de cartas
>> Efectuar una recèrca per mots dins las cartas

La numerizacion de las cartas foguèt facha per lo GIPSA-Lab amb lo concors del LIRIS, còla « Imagine » (a l'entorn de 1600 cartas) dins l'encastre d'aquel projècte Cartodialect/Géodialect. mas tanben per lo CIRDÒC dins l'encastre del programa SYMILA (Syntactic Microvariation in the Romance Languages of France: ANR-12-CORP-0014-02 SYMILA).

Las cartas de l'ALF son mesas a disposicion per lo GIPSA-Lab, còla de recèrca Votz, Sistèmas Linguistics e Dialectologia e lo laboratòri CLLE-UMR 5263, còla de Recèrca en Sintaxic e Semantica.

sus 4