Explorar los documents (10 total)

Pascale HUSTET_matematicas-collegi-joc.pdf
L’aprenedissatge de las matematicas au collègi peu « jòc »
Pascale Hustet
Projècte realizat en l'encastre de l'annada d'estagi de Professor deu 2au grad (CAER Matematicas).

La mira d'aqueth projècte qu'ei de favorizar lo jòc dens l’aprenedissatge de las matematicas au Collègi.

Que s'ageish ací de jòcs pedagogics realizats en l’encastre de la classa de 5au dab objectius precís.
Lo « jòc » que respon a un contracte didactic on l’escolan desvolòpa competéncias matematicas, transversaus e langatgèras dens un contèxte d’aprenedissatge conviviau.
Integrar lo jòc dens los aprenedissatges au collègi que permet non solament aus escolans d’aquesir sabers mes tanben d’estar en situacion d’escaduda e d’estar actors.
Que presenti ací un jòc suus nombres relatius qui convida  los collegians de la classa a tribalhar en cooperacion, a respectar règlas, a préner iniciativas, a comunicar e sustot a s’implicar dens ua activitat ludica shens enjòc penalizant.

1) Las matematicas peu « jòc »
2) Lo jòc deus nombres relatius
3) Varianta deu jòc
4) Indicators e avaloracion
5) Paraulas de collegians
6) Conclusion
7) Autes jòcs utilizats en classa
Mapa-LEONE.pdf
Llum i Colors: projecte interdisciplinari i vertical al col·legi / Llum i Colors: projet interdisciplinaire et vertical au collège.
Annick Leone
Projecte interdisciplinari i vertical proposat als nins i nines de 6a i 5a del Col·legi Pompeu Fabra, La Bressola durant el primer període de l'any escolar 2018-2019. El plantejament proposat és adaptable a qualsevol tema, noció o projecte que es vulgui abordar a classe.


Primera part: Què és el projecte Llum i Colors?
Descripció general de la importància del treball per projectes a la Bressola i característiques generals del projecte Llum i Colors.

Segona part: Com s'organitza el projecte Llum i Colors?
Importància del canvi de dinàmica de l'equip docent. Passar de professor a assessor i d'alumne/a actor/a.

Tercera part: El contingut del projecte Llum i Colors
Objectius generals i específics del projecte, experimentar integrant totes les matèries i espais d'aprenentage

Quarta part: L'avaluació
Sistema d'avaluació, formativa, formadora i sumativa del projecte Llum i Colors.

Cinquena part: El producte final - El repte
Idees i expectatives inicials, elaboració i difusió del repte

Sisena part: Estratègies per millorar
Autocrítica dels assessors i dels actors. Recapitulació de tot el procés realitzat i dels aprenentatges assolits.
cooperacion-classe-multiniveaux-magali-marty.pdf
Favorizar la cooperacion en classa.
Magalí Marty
Aqueste trabalh pòrta sus las praticas ensenhairas dins las classas cooperativas e los espleches i favorisant la cooperacion e l’entre-ajuda entre pars. S’apuèja suls escriches del neurofisiologist Alain Berthoz e de pedagògs cercaires eissits de las pedagogias activas tal coma Bernard Collot, los ensenhaires cercaires de L’ICEM-Pédagogie Freinet, René Laffitte, Fernand Oury et Aïda Vasquez.

Aqueste trabalh de recèrca presenta dins una primièra partida los enjòcs istorics de la cooperacion a l’escòla : crear una societat mai justa e de ciutadans responsables e liures aprèp los masèls de la Primièra Guèrra Mondiala. Puèi, presenti los enjòcs personals que me butèron a utilisar las tecnicas Freinet e la pedagogia institucionala dins la classa dins quina ensenhi :  retrobar de sens e se sentir far partida d’un bèl projècte.

Aquesta vision convergís amb la de Celestin Freinet que parla de la classa cooperativa, capabla de restaurar « una poténcia creatritz », « un vam vital » dins la mira que l’emancipacion de l’individú e del grop posquèsson existir.

Aqueste memòri questiona a la seguida : Cossí respondre a aquestes enjòcs ? La segonda partida s’apuèja sus las observacions menadas dins doas classas primariás Tecnicas Freinet Pedagogia Institucionala (TFPI), la de Richard Lopez e la meuna.

Mantun espleches favorisant la cooperacion i son presentats e analisats : Las cenchas de color, lo foncionar en còlas de trabalh e los mestièrs. Merce a d’unes exemples, se tracha de determinar lo ròtle de l’ensenhaire, los mecanismes e los indicators que senhalan un disfoncionament dins aqueste sistem complèxe qu’es la classa cooperativa. La mesa en plaça dels espleches cooperatius somesa a un experiment pragmatic sens quin l’apoderament de la classa e doncas l’emancipacion dels escolans son impossibles.

Alavetz, lo ròtle de l’ensenhaire es d’èsser atentiu als indicators que mòstran la santat de la classa e de permetre als espleches, tecnicas e institucions d’evoluir en foncion de la vida que camina.
v_LPO.jpg
Lenga e país d'òc
Verny, Marie-Jeanne. Directrice de publication
Torreilles, Claire. Directrice de publication
La revista Lenga e País d’òc foguèt publicada al CRDP de Montpelhièr de 1982 a 2012. Revista pedagogica, redigida en occitan mai que mai, representa per los ensenhaires d’occitan de tot l’espaci linguistic un luòc dubèrt de referéncia e de ligason. En 30 ans, l’evolucion de l’estatut de l’ensenhament de l’occitan e donc de las situacions rencontradas foguèron l’escasença, pels ensenhaires, d’inventar de responsas nòvas e originalas, a cada nivèl d’aprendissatge, de la mairala a l’universitat, responsas que meritavan d’èsser expausadas, discutidas, escambiadas. Per aquò, la revista es una aisina didactica indispensabla tant per la preparacion als concors de recrutament coma per la formacion dels mèstres o la reflexion pedagogica personala suls objectius e las ressorças d’una disciplina en plena mudason institucionala.

Cada numèro de Lenga e País d’òc es tradicionalament organizat en 4 rubricas :
« Estudis » presenta d’articles de fons sus la cultura occitana : istòria, civilizacion, lenga e literatura.
« Practicas » recampa d’analisis de practicas e de dorsièrs vertadièrament pedagogics.
« Tèxtes » propausa, en relacion amb lo tèma del numèro, una causida comentada de tèxtes e documents variats e calibrats pels besonhs del cors de lenga.
Enfin, de « Nòtas de lectura » recensan qualquas parucions interessantas.
Tres numèros especials foguèron excepcionalament consacrats a un escrivan occitan : Joan Bodon en 1999 (n°36), Robèrt Lafont en 2011 (n°50-51), Marcela Delpastre en 2012 (n° 52-53).
jorgi-gros-omenatge-enfancia.jpg
Lenga d'òc/Lengo d'o : Omenatge a Jòrgi Gròs / Tè Vé Òc
Gros, Lise
TéVéÒc
Emission especiala dau 23 de març de 2018

Jòrgi Gròs, lo Nimesenc que menèt fòrça a l'occitanisme, nos a quitats en febrièr passat. Aquela emission es un omenatge au pedagòg, escrivan, contaire e militant occitan. Un òme que laissa de traças multiplas a un molon d'amics esmoguts e reconeissents. Veirètz d'arquius que mòstran son implicacion e son impact dins lo militantisme occitan. Es per aquò que de son vivent una Calandreta dubriguèt e prenguèt son nom a Nimes. Jòrgi Gròs toquèt mai d'una generacion, dins l'ensenhament tant coma a la retirada.
Un retrach per Lisa Gròs.

Lorente.jpg
La transmission de l'Histoire-géographie en cycle 3 dans les écoles Calandretas / Marie Lorente
Lorente, Marie
Mémoire de master II Métiers de la culture et du patrimoine en Pays d'Oc (Université Toulouse Jean-Jaurès) sous la direction de Joëlle Ginestet.

Après une présentation de la pédagogie institutionnelle en école Calandreta et le constat du manque de matériel pédagogique pour l'enseignement de l'histoire-géographie en occitan, ce mémoire présente plusieurs réalisations susceptibles de répondre aux attentes des enseignants : une sélection de ressources, un guide de recherche et d'utilisation des images et une base iconographique.
inauguracion-calandreta-jorgi-gros.jpg
Lenga d'òc/Lengo d'o : Inauguracion de la Calandreta Jòrgi Gròs / Tè Vé Òc
Gros, Lise
TéVéÒc
Dins aquel numèro del 4 de març de 2008, Lenga d'òc/lengo d'o nos mena a l'inauguracion de la calandreta Jòrgi Gròs de Nimes, al rencontre de l'autor e pedagòg que li donèt son nom e a la descobèrta d'aquesta escòla associativa immersiva occitana que practica la pedagogia institucionala.
projecte-pedagogic-mauresca.jpg
Lenga d'òc/Lengo d'o : Lo Collòqui de l'AELOC / TéVéÒc
Gros, Lise. Metteur en scène ou réalisateur.
TéVéÒc. producteur.
L'Associacion per l'Ensenhament de la Lenga d'òc Provença-Aups-Còsta-d’Asur (AELOC) organizava a Eigaliera lo 14 de novembre de 2015 son XIen collòqui, sus lo tèma "La lenga d'òc e la cançon contemporanèa".

Aquela emission del 11 de decembre de 2015 torna en imatges sus aqueles rescontres, organizats en partenariat amb l'Associacion dels Professors de Lenga Regionala de l'Acadèmia de Niça.

Amb de taulièrs de libres e de CD, de material per ensenhar, la preséncia e las intervencions de musicians e cantaires occitans : Silvan Chabaud de Mauresca, Manu Théron, Miquèu Montanaro, Magali Bizot. Partatge d'experiéncias en mitan escolar pendent la taula redonda animada per Liza, sens oblidar l'evocacion de la reforma dels collègis e de las dificultats que menaçan l'ensenhament de l'occitan.
courtray.jpg
La dualitat grafica en Provença : originas, consequéncias sus l'ensenhament de l'occitan provençal e temptativa de remediacion per l'edicion bigrafica / Francés Courtray
Courtray, Francés
Lieutard, Hervé. Directeur de thèse
La question de la grafia es centrala tre qu’òm comença de s’interessar a l’estudi de l’occitan provençal. Las doas ortografias en preséncia, classica e mistralenca, son ancianas, plan inscrichas dins la tradicion literària d’aquel dialècte e an totas doas una legitimitat istorica certana. Se lo conflicte entre lors utilizaires respectius s’es plan apasimat, la question grafica demòra un ponch evident de dificultat tecnica dins la transmission e l'ensenhament de la lenga. Un mejan interessant per despassar lo problèma pòt consistir en la transcripcion grafica.

Memòri de màster I LLCER Especialitat occitan (Universitat Paul-Valéry Montpelhièr-III), jos la direccion d'Arvèi Lieutard.
comby.jpg
De la mesa en plaça de talhièrs cap a l'institucionalizacion de l'expression liura en art plastic dins una classa mairala a Calandreta / Magali Comby
Comby, Magali
Camiade, Martine. Directeur
Las arts plasticas participan directament e intimament a la construccion de la subjectivitat de l'enfant en permetre a la sieuna singularitat d'existir. D'autra part cal que l'escòla ofrisca ressorsas, dispositius estructurants pels enfants, espacis de libertats contenguts per de règlas per que l'enfant pòsca donar una existéncia exteriora a çò que viu interiorament.
Aqueste memòri mòstra cossí una institucion d'expression liura se pòt desvolopar a travèrs las arts plasticas dins una classa mairala.

Memòri de master II Mestièrs de l'Educacion e de la Formacion especialitat Ensenhament bilingue immersiu (Universitat de Perpinhan Via Domitia) jos la direccion de Martine Camiade.