Recèrca

Tipe : Revista / Data : 1928-1939 ; 1942-1955
Organe de la Maintenance d'Auvergne et des sociétés auvergnates de Paris, L'Alauza d'Auvernha, journal mensuel puis bimestriel, est publié de 1928 à 1955 sous la direction d'Henri Gilbert (1874-1955). En octobre 1934 il devient "Organe de la Fédération régionaliste auvergnate et vellave". La publication, interrompue par la guerre en juillet 1939,  reprend de 1942 à 1955. Le journal donne, dans chacun de ses numéros, des études locales et des oeuvres littéraires, en français et en auvergnat.

Histoire éditoriale

A partir de janvier 1939 le journal paraît en deux éditions : L'Alauza d'Auvernha pour la Haute-Loire, le Puy-de-Dôme,  le Cantal et Reviscol pour la Haute-Guyenne, le Rouergue, l'Albigeois, le Quercy. C'est la question de la graphie qui est à l'origine cette scission. L'Alauza d'Auvernha emploie une graphie qualifiée de "rationnelle" proche de celle de l'Escòla Occitana, Reviscol, sous la direction de Pierre Miremont, opte pour la graphie mistralienne.
Mise en ligne : 04/03/2016
Tipe : Revista / Data : 1854-1939
Publié pour la première fois en 1854 sous le titre Almanach chantant de l'Auvergne, le titre évolue au fil du temps. Il devient Almanach chantant de l'Auvergne et de l'Allier puis Almanach chantant de l'Auvergne du Bourbonnais et du Velay.
A partir de 1920 le félibrige se structure en Auvergne avec la création de l'Escolo de Limagno (Clermont-Ferrand) et de l'Escolo oubernhato (Aurillac). En 1923 l'almanach devient Almanach chantant de l'Auvergne e Armana felibren.
Mise en ligne : 23/05/2016
Tipe : Revista / Data : 1931 ; 1944

En 1931 les revues félibréennes L'Alauza d'Auvernha et Lo Cobreto s'associent pour publier le premier Armanac d'Auvernha. Les textes publiés, en auvergnat ou en français, représentent la Haute et la Basse Auvergne et les deux graphies de la langue s'y cotoient.

La publication ne reparaîtra qu'en 1944 sous la direction de L'Alauza d'Auvernha uniquement.
Mise en ligne : 24/05/2016
Tipe : Revista / Data : 1895-1900 ; 1920-1939 ; 1858-1976
Organ de premsa de  l'Escolo oubergnato, escòla felibrenca, Lo Cobreto pareis de 1895 a 1900 jos la direccion d’Arsèni Vermenosa (1850-1910). Lo jornal ten son nom de la cabreta, instrument de musica tradicional auvernhat. Lo primièr numèro d’aquel mensual es publicat lo 7 de genièr de 1895 amb lo concors de L’Auvergnat de Paris qu’abona 6000 de sos legeires sens lor demandar. Jornal popular e de qualitat literària, es vengut l'emblèma de la renaissença de las letras d’òc en Auvernha.  Lo jornal publica de tèxtes en francés e en occitan. Entre los primièrs collaborators, podèm citar Pierre Géraud (1842-1922) e Louis Géraud (1852-1917),  Francis Courchinoux (1859-1902), Jean-Félicien Court (1867-1954) e lo Duc de la Salle de Rochemaure (1856-1915). Las illustracions son d'Edouard Marty (1851-1913).

A la fin de l’annada 1900, Lo Cobreto quita de paréisser, per pas renàisser qu’en 1920 jos la direccion d’Etienne Marcenac e de Louis Delhostal (1877-1933). Aquela 2nda seria pareisserà fins a 1939. Après una interrupcion pendent la guèrra, la publicacion repren de 1947 a 1948. Enfin, una novèla seria espelís a partir de 1958.

La question de la grafia

Dins la primièra seria, los tèxtes publicats dins Lo Cobreto son totes en grafia fonetica.  En 1908 Arsèni Vermenosa fa apèl a Raymond Four, que trabalha dempuèi qualques annadas a una escritura mai racionala del dialècte d’Orlhac, per publicar son recuèlh Jous la cluchado en dobla grafia. La novèla escòla, a partir de 1920, a per projècte de fixar l'ortografa del dialècte. Louis Delhostal introdutz dins la publicacion de tèxtes en dobla grafia per començar d’acostumar lo public a la lectura de la novèla grafia. Ensaja quitament a partir de 1923 una grafia intermediària. Mas d’unes felibres an pensament que la revista ne sofriguèsse d’una escritura mai sabenta. Lo conflicte esclata en març de 1924 entre los partisans de la grafia fonetica e Louis Delhostal, vengut Majoral. Es exclús del jornal e la grafia demòra coma es. Calrà esperar 1976 per que Lo Cobreto vengue La Cabreta.
Mise en ligne : 15/09/2015
Tipe : Revista / Data : 1913-1925
La Crounico de Sant-Maiòu es l'organ de l'Escolo Pèire Cardenau, escola felibrenca del Puèi de Velai, foguèt publicada sens interrupcion de 1913 a 1925 jos la direccion d'Albert Boudon-Lashermes (1882-1967) qu'en assegurava l'estampatge sus son estampariá personala.

La publicacion tira son nom de l'universitat de Sant-Maiòl que, a l'Edat Mejana, aculhissiá al Puèi Santa Maria (uèi Lo Puèi de Velai), d'estudiants venguts d'Occitània tota. La ciutat èra d'aquel temps una ciutat literària prestigiosa.
Mise en ligne : 02/11/2018