Recèrca

sus 9
Filtrar
Filtres actifs
Portail : Mediatèca
Contributeur : SICD Montpellier
Sauf
Type de Document : Texte electronique
Type de Document : Rapport officiel
Auteur : Daugé, Césaire (1858-1945)
oci (71)
fre (27)
cat (7)
lat (2)
Tipe : Manuscrit / Data : 1878
Recuèlh de poesias e de particions musicalas occitanas destinadas al Cant del latin, organizat a Montpelhièr jos l'egidi de la Societat per l'estudi de las lengas romanicas en 1878. Primièra partida. 
Tipe : Manuscrit / Data : 1879
Monografia sus las originas del mòt francés drille per Charles Revillout (1821-1899), istorian e filològ, professor a las facultats de Letras de Granòble apuei de Montpelhièr. Obratge publicat dins la Revue des langues romanes, deuxième série, tome 2, pp. 138-156, apuèi tirat a despart a Montpelhièr, a l'Imprimeria centrala del Miegjorn en 1879. Fulhets manuscrits e espròvas estampadas religadas dins un volume.
Tipe : Manuscrit / Data : 1878
Poèma manuscrit de Frederic Mistral escrich a l'ocasion del concors de la Societat per l'estudi de las lengas romanicas del 23 al 29 de mai 1878 a Montpelhièr.

En Provença, l'annada 1878 es mercada per de nombrosas celebracions destinadas a popularizar la pensada felibrenca emai la comunion latina. A Monpelhièr la Societat per l'estudi de las lengas romanicas organiza per l'escasença los jòcs florals del Felibrige dotats de mantuns prèmis. Una copa d'argent es ofèrta pel felibre catalan Albert de Quintana al milhor poèma sul tèma de la Cançon del latin dont la tòca es de consacrar la fraternitat dels pòbles de lenga romanica per un imne comun. La data limita de remesa dels manuscrits es fixada al 1er de març 1877, totas las lengas romanicas son admetudas a concórrer.
La jurada es entre autres compausada de Quintana e Mistral. Demest los 52 poèmas recebuts, lo poèma premiat es lo de l'autor romanés Vasile Alecsandri (Cânticul gintei latine), que Mistral ne publiquèt la revirada en occitan dins  L'Armana Prouvençau de 1884, jos lo nom de : La Cansoun dou latin.
Aquel poèma, qu'es aicí reproduch, a fach l'ojècte d'una publicacion dins lo tòme 
13 de l'annada 1878 de la Revista de las lengas romanicas, p. 266. Lo manuscrit fa d'ara enlà partida del fons dels manuscrits de la Societat de las lengas romanicas conservat per la Bibliotèca universitària de Letras e Sciéncias umanas de l'universitat Paul-Valéry de Montpelhièr.
Tipe : Manuscrit / Data : 1876
Poèma en occitan (provençal) seguit de sa revirada francesa en pròsa. Es dedicat al felibre d'origina irlandesa William Bonaparte-Wyse (1826-1892), rèirenebot de l'emperador Napoleon Bonaparte. Albèrt Arnavielle (1844-1927), originari d'Alès, foguèt nomenat majoral del Felibrige en 1876.
Tipe : Manuscrit / Data : 1874

Aquel tèxte es una version poetica de la vida de Louis Bellaud de la Bellaudière (1533?-1588) redigida per Marius Bourelly (1820-1896) dins l'encastre del concors filologic e literària de la Revue des langues romanes.

Lo tèxte es construch en sieis grandas partidas, dempuèi la naissença de Louis Bellaud fins al jutjament de sa vida e de son òbra que susven aprèp sa mòrt.

Louis Bellaud es un poèta provençal mai que mai conegut per aver passat dètz-e-nòu meses en preson per des rasons dobtosas e durant los quals compausèt son primièr recuèlh de sonets, « Obros et Rimos », celèbre per son erotisme bastit sus la basa d'originalas metafòras culinàrias.
Aquel recuèlh publicat aprèp sa mòrt coneisserà una popularitat importanta jos lo règne efemèr de Charles de Casaulx, ligor catolic qu'aviá pres lo contraròtle de la vila de Marselha entre 1591 e 1596.

Tipe : Manuscrit / Data : 1874

Aquel tèxte conta lo rencontre entre Jean Lafare, personatge convalescent d'un mal que l'aviá tustat l'estiu precedent e Mèstre Vincent que li indica de precèptes de vidas que lo podrián garir de sos mals.
La prescripcion de Mèstre Vincent consistís en una vida simpla e onèsta basada sus l'amor de Dieu, de sa Patria e del Felibritge e sus una probitat permanenta, de tal biais qu'auriá pas a aver paur de la mòrt.



Tipe : Manuscrit / Data : 18..

Aquel tèxte, anonim,  es una version poetica de la vida de Pétrarque (1304-1374), poèta italian de l'Edat Mejana que son òbra es marcada per l'importància del sentiment d'unitat italiana. Lo tèxte compren tanben d'adaptacions de vèrses del poèta italian en occitan.

L'autor utiliza la tematica de l'unitat italiana desvolopada per Pétrarque per la transpausar a la França qu'aviá perdut l'Alsàcia e la Lorena qualques temps abans la redaccion del tèxte (lo tèxte es pas datat).



Tipe : Manuscrit / Data : 1878
Aquel tèxte es una evocacion poetica del debanament d'una cort d'amor. Es l'òbra del poèta erautés Estève Gleisas, d'Asilhanet, au bòrd de Menèrba. La cort d'amor es un element important de l'univèrs dels trobadors occitans de l'Atge Mejan, qu'a difusat jusc al maine d'Òil. Èl s'agís d'un simulacre de procès au cors del qual las dònas jutjan los comportaments dels chivalièrs, per fin de saber si se son o non condusits segond las règlas de la fin'amor tal coma las definiguèron los trobadors occitans. De contèstas vertadièras sul "drech" amorós ligat ad aquel còdi se fan, a façon de plaidariás juridicas dins un procès.
Dins aquel tèxte, de personages tal que lo trobador tolosan Pèire Vidal (1175-ap.1205) o Berenguèr de Palou (sègle XII), d'Elna en Rossilhon, primièr trobador catalan conegut, son per exemple citats.
Lo felibrige, al sègle XIX, tesicós de renosar amb una practica literària occitana apasturada del prestigi dels trobadors - que tornan alavetz descobrir - a restablit las cors d'amor, a l'ocasion de las felibradas, las fèstas felibrencas.

Tipe : Manuscrit / Data : 1875
Monografia del felibre marsilhés Antòni Maurel (1815-1897), autor dramatic emai poèta, membre de mantuna societat de secors mutual de las Bocas-de-Ròse. S'agís d'una presentacion de la plaça emai del ròtle del buèu dins las celebracions de la Fèsta-Dieu a Marsilha dempuei lo sègle XVI fins a 1852, data de la fin de l'organizacion de la fèsta dins la ciutat foceana.
Tipe : Manuscrit / Data : 18..
Poèma epic en occitan provençal de Victòr Lieutaud (1844-1926) d'Apt, propausant una vision idealizada de la batèsta d'Ais en 102 av. JC, que vegèt lo cònsol roman Caïus Marius espotir los Teutons mai los Ambrons pervinguts fins a Provença. L'oposicion entre lo nòrd germanic, barbare e violent, e lo Mieijorn latin rafinat es ben-de-verai de religar amb la germanofobia ambienta del temps, consequéncia dels escacs franceses pendent la guèrra de 1870 emai de l'esperit de revenge que se'n seguiguèt.
sus 9