Lectura per Bernard Manciet d'un extrach de sos Sonets.
Extrach sonòr publicat dins lo disc de la colleccion Trésors d'Occitanie (ne saber mai) consacrat a Bernard Manciet, produch per Aura - Occitània Productions.
Lo só quan a la mar de Cordoan
hèi pojar las lèrmas
esmolut de verd lo só dalha e dalha
qu'ès lo naviu cargat
i caid hroment suu bocau e viraire
pebe a las nòstras recòrtas de clapats
las velas tau e tau que s'abracan las èrsas
nòstre só s'es aparelhat
batusa de só-cocs e d'embrejatges
ardents que màrcham que tàngam que chàncam
haut dab las isclas los lacs bruscs (fin de l'extrach sonòr)
hèis livar ò Cedòf nòstas nueits de glòria
que livas lo mar-vir
que te pòrtas la mar
Lo sol poder es que de dire.
Dire doç : una aranha
penchena lo soleu
sus lo pònt de l'aubeta.
Dire fèr : la montanha
es una frucha amara
qu'enteriga lei sòrgas.
Dire larg : la marina
a pausat si doas mans
sus l'esquinau dau mond.
Dire amic : l'amarina.
(fin de l'extrach sonòr)
Ma lenga es davant ieu
nusa coma una dròlla.
(fin de la premièra part del poèma)
Lectura per Silvan Chabaud d'un poèma extrach del recuèlh Leis Illas Infinidas (ed. Jorn, 2012).
Enregistrament realizat en 2012 per Camille Martel.
Transcripcion :
CORALH
Passi e repassi la sabla
entre mei dets.
Sus ma pèu
pauc a cha pauc resquilhan
peiretas, codolets, gravetas e cauquilhas
es a dire
montanhas, còlas, combas, bauç e planuras
esbrigats
decompausats en milierats de milierats de gruns.
Una farina de monde.
E, a l'azard de la ressaca,
la mar que destria lei causas
laissa aparéisser
una branca de coralh :
letra roja
d'un alfabet ensebelit
ai nuechs miegterranas.