Recèrca

sus 3
Filtrar
Filtres actifs
Portail : Mediatèca
Catégorie : Ressources langue
Sauf
Type de Document : Texte electronique
Type de Document : Rapport officiel
Auteur : Claude Alranq
fre (20)
oci (19)
pro (1)
Tipe : Lexic / Data : 2014
Lo tèrme anglés de crowdfunding, literalament « finançament per la fola », es un neologisme, un mot creat e popularizat recentament. Designa mantun mòde de finançament de projèctes particulars per l'escotisson d'un grand nombre d'individús, una practica que s'es desvolopada amb l'Internet participatiu e las rets socialas.

« Crowdfunding » es largament emplegat, sens adaptacion, dins las autras lengas europèas, coma ne testimònia per exemple son usatge dins la premsa francesa, italiana o espanhòla.

Terminologia e neologia

Las lengas oficialas gausisson sovent d'estructuras publicas encargadas de la terminologia e de la neologia, es a dire de la traduccion o de l'adaptacion d'un tèrme especific manlevat a una autra lenga, quand ges de tèrme equivalent es pas fargat d'un biais espontanèu per la comunautat dels locutors. Las causidas terminologicas se basan sus de critèris linguistics (exactitud de la traduccion, pertinéncia semantica, coeréncia etimologica) mas tanben sus de donadas sociolingüisticas, es a dire los usatges reals e constatats dels locutors d'una lenga. Atal, lo tèrme « baladeur » (« passejador »), preconizat per las instàncias quebequesa e francesa per remplaçar la designacion jos copyright « Walkman », es vengut d'usatge corrent en francés, e prenguèt una accepcion mai larga al fial de las evolucions tecnologicas : « un baladeur mp3 ».

Per l'occitan, lo trabalh de terminologia es assegurat per de lingüistas dins l'encastre de trabalhs universitaris o academics, o d'un biais independent dins la redaccion de diccionaris o de lexics. D'organismes publics o associatius menan tanben d'obradors de terminologia en collaboracion amb los lingüistas. Per la creacion d'un neologisme en occitan, la presa en compte de las causidas fachas pels organismes oficials de las autras lengas romanicas pòdon tanben permetre de trobar de solucions acceptablas sul terren lingüistic tal coma sociolingüistic.
Coma lo tèrme de « crowdfunding » apareis pas dins los divèrses diccionaris e lexics occitans recents, pel moment podèm pas que causir la comparason amb las autras lengas romanicas.

Cossí se ditz...

...en francés ?

En França, la Comission generala de terminologia e de neologia oficializèt en 2013 l'expression « financement participatif » coma traduccion francesa de « crowdfunding ».
Lo Grand dictionnaire terminologique, la basa de donadas de l'Ofici quebequés de la lenga francesa, privilègia la meteissa expression de « financement participatif » mas propausa tanben « sociofinancement » e « financement collectif ».

...en espanhòl (castilhan) ?

Lo castilhan es pas dotat en Espanha d'organisme oficial de normalizacion, e la Real Academia propausa pas encara d'alternativa per « crowdfunding ». Se tròban  mantun tèrme dins los documents economics recents, en particular lo concèpte de « micromecenazgo » (qu'insista mai sul costat microfinançament) mas tanben « financiación masiva »« financiación en masa ».

...en catalan ?

Lo TermCat, la basa oficiala de terminologia e de neologia de la Generalitat de Catalunya, propausa tanben « micromecenatge » coma intrada privilegiada e « finançament col·lectiu »« finançament compartit » entre d'autras expressions possiblas.

...en italian ?

La lenga italiana es pas dotada d'organisme oficial de terminologia (pasmens, ten una Academia, l'Academia della Crusca, e existís una associacion italiana de terminologia, AA.I.TERM). Mas òm remarca que l'Enciclopedia Treccani, obratge de referéncia, propausa l'expression « finanziamento collettivo ».

...en portugués ?

L'IATE, la basa de donadas terminologicas multilingüa de l'Union europèa, recensa l'emplec de « financiamento colaborativo » al Jornal oficial e los de « micromecenato » e « financiamento coletivo » dins de contèxtes parlementaris o universitàris.

...en romanés ?

L'IATE recensa dins sa basa de donadas l'usatge de « multifinanțare » (« multifinançament ») e lo de « finanțare participativă » dins de tèxtes oficials o scientifics. 

E en occitan ?

En occitan, « crowdfunding » se poiriá doncas tradusir  en « finançament participatiu » s’es la proximitat dels usatges sociolingüistics amb lo francés qu'es privilegiada, « micromecenatge », s'es al contrari la proximitat amb lo catalan qu'es favorizada, e « finançament collectiu » seriá semanticament entièrament  acceptable.

Ressorsas en linha ligadas

Lo Congrès permanent de la lenga occitana, organisme de referéncia que recampa mantuna institucion e nombre de lingüistas, propausa una tièra de lexics especializats sus son site : http://www.locongres.org/oc/ressorsas/lexics-especializats e elabòra lo Basic, lexic referencial e ortografic francés-occitan : http://www.locongres.org/oc/normas-e-obras-normativas/obras-normativas/lexicografia/lo-basic

FranceTerme, la basa dels tèrmes recomandats al Jornal oficial de la Republica francesa : http://www.culture.fr/franceterme

Lo Grand dictionnaire terminologique, la basa de donadas terminologicas de l'Ofici quebequés de la lenga francesa : http://gdt.oqlf.gouv.qc.ca/

Termium, la basa de donadas terminologicas e lingüisticas del Governament de Canadà : http://www.btb.termiumplus.gc.ca/

TermCat, lo Centre de terminologia de la lenga catalana, que propausa la basa CercaTerm e lo lexic Neoloteca : http://www.termcat.cat/ca

L'IATE, la basa de donadas terminologicas multilingüas de l'Union europèa, alimentada per terminològs e traductors a partir de corpus textuals : http://iate.europa.eu


Coma Occitanica es un otís de coneissença participatiu (de « crowdsourcing » doncas...), tota remarca, proposicion, precision e objeccion es de segur benvenguda per alimentar aquel debat terminologic : la foncion «contribuatz» es a vòstra disposicion aquí dejós per partejar vòstres comentaris.
Mise en ligne : 26/02/2014
Tipe : Autoaprentissatge
L'ESTADI BÈL

Wembley : l'estadi lo bastiguèron en 1923. Deviá èsser provisòri e tenguèt lo còp quatre-vints ans. Lo jorn de l'estrena (una finala de la Cup de fotbòl), s'i ramosèron quicòm coma dos cents mila personas que, quichats coma sardas, d'unes acabèron per envasir la pelena. Calguèt la polícia a caval per los faire sortir del prat batalhièr. Un policièr faguèt manòbras de primièra sus son caval, qu'èra de la color del rossin del « nòstre Enric ». E dempuèi se parla de la Finala del Caval Blanc ! Una part del public demorèt al ras de las linhas e un espectator se faguèt assucar per un balon reçauput en plen morre ! La primièra finala de la Cup del rugbi de XIII que se debanèt a Wembley foguèt la de 1929 que Wigan ganhèt.
Wembley-lo-Vièlh barrèt sas pòrtas en l'an 2000 e foguèt desrocat en 2003. I agèt una discutida bèla per saupre se se gardarián las Torres Bessonas qu'èran un imatge simbolic de l'estadi : fin finala, foguèron pas servadas.
Lo simbòl de l'estadi novèl, proprietat de la Federacion Anglesa de fotbòl, es l'arca bèla de 133 mètres de naut en tresplomb. L'estadi novèl que dobriguèt en 2007 ten un tet limpant e nonanta mila sètis, totes cobèrts. E per èsser assetat, t'asseguri que siás plan assetat amb una vision perfèita de la pelena e dels jogaires ! T'arregalas de seguir la partida — cal dire qu'es la mièja-finala de la Copa del Monde del XIII entre Anglatèrra e Nòva-Zelanda —, levat totes aqueles Angleses que passan e repassan dabans tu de la primièra a la darrièra minuta : un passa-carrièra permanent cap als estanquets per anar crompar cervesas, cervesas e cervesas !
Wembley es lo temple, mas qu'aquò nos/vos empache pas d'anar pregar cada dissabte o cada dimenge dins nòstras capèlas romanas de la Pepinièra, l'Agulha, lo Molin o Brutús (*) e de marcar una pausa als oratòris de Vilagalhenc, Vilanòva, Serviès, Ornasons, Ferrals, Preissan,...
Alan Roch

(*) : nom dels estadis de Carcassona, Limós, Lesinhan e Perpinhan.
Mise en ligne : 10/01/2014
Appartient à :
Entraïnament a la Dictada 2014 - Accès aux modules
Tipe : Autoaprentissatge
Cossí faire ?

Per vos entraïnar a la Dictada amb Josiana Ubaud, basta de : 

-  Faire vòstra dictada en escotar lo tèxte  amb lo legidor aquí dejós. 
-  Corregir mercés a la transcripcion aquí dejós (podètz passar sus la pagina en francés per pas veire lo tèxte occitan pendent vòstra dictada). 
- E se aquò vos agrada, trobaretz sus la version francesa de la pagina la revirada del tèxte en francés. 

Bona Dictada !

VENT E FUEC

M’estransini totjorn quora ausissi la violéncia dau mistrau … M’a fougut fòrça temps per comprene lo perqué d’aqueste sentiment difús d’ància. Capitèri un jorn de m’avisar qu’èra estrechament ligat au fuec. Lo cabanon que teniá ma familha a costat de Marselha èra en plena pineda. Associèri donc lei brefoniás descadenadas dau mistralàs a sei consequéncias immancablas : lei fuecs botats a bèl esprèssi per lei calucs piromans de l’encontrada que nos tenián totei en alèrta. Que lo fuec, per la foliá deis òmes, es una donada incontornabla en tèrras mediterranèas : li sèrve d’exutòri a una personalitat desequilibrada, a gerir rancuras e venjanças de vesinatge ò de societats de caça, en fòra, a passat temps, a ganhar de pasquiers sus la seuva e la garriga.

Joina donc, lo bruch dau vent me metiá dins un estat d’inquietud subta. Me fasiá levar de nuech per anar agachar per lo fenestron dei privats se lo cèu rogejava pas, signe probable d’incendi, encara mai dangierós de nuech se nos faliá escapar. La mendra odor de fuec me teniá sus mei gardas tant que sa sorsa èra pas localizada : grasilhada dau vesin (of ! pas de dangier !) ò fum mai aluenchat dificilament identificable dins l’instant e donc generador d’angoissa.

Coneguèri, cada estiu, lo balet sempitèrne deis avions jaunes e pançaruts que cargavan dins mar ò dins mar de Bèrra, segon la violéncia dau vent. Coneguèri lei brancas derrabadas e lo pin tombant sus la linha electrica, tirant de belugas amenaçairas. Coneguèri la necessitat de quitar lo cabanon dins l’urgéncia, que lo fuec galaupejava dins lo valon darrier la còla. Coneguèri lo cabanon sauvat de justesa per l’espandiment de retardants per un Canadair : ne demòra sus lei rocàs d’etèrnas traças rojas. E totjorn ambe lo bruch dau vent que vos ensordissiá, vos forçava de cridar per posquer èstre ausit, apondent una jaça de violéncia a l’eveniment.

Òc, per ieu, bruch dau vent e fuec son indissociables : me ne demòra un sentiment de desaise, foguèsse sens rason objectiva, e una sensibilitat aguda dau nas a tota odor de cremat.
Mise en ligne : 10/01/2014
Appartient à :
Entraînement à la Dictada 2014 - Accès aux modules
Tipe : Autoaprentissatge
Dempuei qu'avián quitat lo comissariat, avián vist nonmas de la pluèia, que tombava espes sus las glaças de la veitura. Aquò l'empeschava pas de filar, e lo motur electric, tant silencios coma los passatgiers banhats dins un marfondadís ivernau e matinier, laissava mas entendre los tustets irreguliers daus gotilhons d'aiga sus la carossaria bluia e blancha.
Au còp de fren, sec e discret, que lo tiret de sas enduermas, Tristan sauguet qu'eran 'ribats. Mas son rapide còp d'uelh defòra li disset que se trobavan totjorn dins la mesma vila grisa, conhada entre ceu e betum. Lo quite riu que devinava, entre doas gotas, en contra-bas, charrejava un talabast d'aigas a las colors tanben tesicantas entre la lausa e lo plomb. Biais de pesar un pauc mai dins una atmosfera desjà pro charjada, Tristan bufet coma un vedeu, tiret sa capucha sus sas aurelhas e surtiguet de l'autò en fasent petar la portiera.
La granda saussada que se prenguet còp sec sus lo coenh de la chara chabet de l'esmalir per la jornada. Se damandava bien coma avián pogut pensar que lo mandar sus 'quela scèna de crime, eu l'òme daus bureus e daus ordinators, seriá una bona eideia. Dins l'aversa veguet se dessenhar pitit a pitit una fòrma, rasis l'aiga, eschoada sus la riba coma un vielh tronc d'aubre, e de chasque costat doas autras, d'en-pès, qu'ensaiavan coma podián jos queu deluvi de far las prumieras constatacions d'usatge. Dau mai s'aprochava, dau mai los detalhs apareissián : un grand manteu, un ventre uflat, un crane nud e ridelat sus lo quau s'acrochavan enquera qauques piaus tots blancs.
Quauqu'un, dins sa vila, tant grisa e tristoneta que puescha esser, fotiá los pitits vielhs au riu. E eu, qu'era desjà bien trempat tanben, aimava pas gaire lo biais de far.
Mise en ligne : 10/01/2014
Tipe : Autoaprentissatge
RETORN
  
Lo camion m’a laissat a la surtida de l’autostrada. I a quinze ans, i ‘viá nonmàs la pita rota que menava vers lo miegjorn, drech davant. L’aviá engulhada lo còr lord  e lo sac leugier, laissant dernier io la vila borgesa, convencionala, mespresanta, cuòu cosuda, ente podiá pus aver l’alen. Au conh dau pont, m’era desvirat un darrier còp, cronhòla sarrada, grumilhas dins los uelhs, io que auriá cregut aver queu matin lai lo còr leugier e un estufladís a las pòtas. Aviá quitament esbauchat un geste d’adiussiatz. Quo es benleu queu sovenir doleirós que me fai tornar aprep quinze ans d’errança, de misera, de decepcion, de milions de pas que m’an gaire eslonhat de io. Me veiquí. D’en pè au conh dau pont, io t’enfacie. I a totjorn la lonja davalada de las teuladas mauras vers la riviera, que semblan fugir la nauta catedrala. Me remembre d’ela mai grisa, mas garde enquera lo sovenir de queu campanament un pauc triste que reglava nòstra vita de goiardeus goluts de libertat, que davalavan las ruelas sornas per gisclar en unlant de jòia dins la clardat esblaugissenta dau bòrd  de l’aiga.  Los quais semblan aura un vaste parquatge ente las autòs an deslogat los quatre chens que s’eschauravan lo ventre a grands bufes de plaser. Riviera, tu, ses totjorn la mesma, lenta, suausa, que solas las chadenas tendudas de quauques gabarots o la tija oblica  de tres crespas d’aiga te fan saber vivanta. Eras ‘na amija, riviera. M’as jamai fait de mau. As risolat a mas rebombetas, aculhit mas banhadas frijolantas, daus uns còps acrochat quauque paubre peisson a las espinglas torsudas que t’aviá confiadas. Quo es per tu mon prumier bonjorn… Mon bocin de cigarreta, l’acceptas emb un pitit chuchetament. Veiquí, pòde entrar, aura. Assegure mon sac a l’espatla, testa nauta,  passe lo pont cranament e m’enconhe dins las ruas pendosas daus noms ancians que miegjorn fai meitat clardat, meitat reirlutz.
Mise en ligne : 10/01/2014
Appartient à :
Entraînement à la Dictada 2014 - Accès aux modules
Tipe : Autoaprentissatge / Data : 2014
Chaque année au mois de janvier a lieu la Dictada occitana, initiative lancée par le Centre occitan del País Castrés et organisée désormais dans toute l'Occitanie et au-delà. 

Afin de vous aider à préparer au mieux l'exercice, Occitanica vous propose de vous entraîner avec les textes inédits et les voix de 6 auteurs contemporains : Josiana Ubaud, Alan Roch, Joan Ganhaire, Didier Tousis, Fabrici Bernissan et Danís Chapduèlh.

Ces modules ont été réalisés en partenariat avec le CFPO Midi-Pyrénées.

Retrouvez également les entraînements a la Dictada de 2012.
Mise en ligne : 16/01/2014
Tipe : Autoaprentissatge

Los calhòcs 

Los calhòcs que son aquí. A l'argüèit. Qu'an passat la jornada amassats, sarrats en brolha tranquilla, acluchats suu penent de la ròca sauvatja. Çò qui sobra sonque de tucolèira calma, meilèu. Shens botjar, petrificats dinc au bequiu de las plumas, volontat d'estatua per ua eternitat de segondas. Que's son acostumats au monde, aus crits mainadèrs, ad aquera navèra mòda d'umans curiós e envasius. La plaja deus calhòcs que s'apauqueish er'an, chic a chic, enqüèra e enqüèra. 
La distança qu'abraqueja, mensh d'ua portada de fesilh. Qu'an ahonat la paur, ua hartèra de paur. Los òmis que s'apressan, que'us vòlen véder, tostemps mei pròches. La beutat ! Hilh de puta de beutat ! 
E aqueth tremolament, be n'es lo vent de bisa. Los nèrvis, que'us an ligats au còr com cordas tenudas entà tirar sagetas au cèu. 
L'uelh sol que vira, l'uelh sol que testimònia sègles e sègles de libertat. 

E alavetz tot dia, e alavetz tot lo dia, a maugrat d'aqueth coratge desesperat, tostemps volar, tostemps s'envolar, s'esparvolar, s'esbarrejar d'un costat l'aute, esperlitada de grans còs aflaquits, ronda motha d'escarcalhs d'ombra e d'eslambrecs de blancor. 
Maubarrei d'alas, de plumas, d'energia, semiat de quauques crits planhius, en cerca d'ua darrèra plaça de lèta blanca. E usclà's las palmas au sable tròp prim e cauhat a blanc, saps, lo qui shiula au sorelh devath los pas pesucs deus òmis.

Mise en ligne : 16/01/2014
Appartient à :
Entraînement à la Dictada 2014 - Accès aux modules
Tipe : Lexic / Data : 2010
Aqueste lexic establit per Joan-Guilhem Roqueta compila una seleccion de mots illustrats de citacions extrachas de l'òbra de l'escrivan Max Roqueta.

Consultar lo lexic :

Obrir/Telecargar lo lexic en .pdf sul site www.max-rouquette.org
Mise en ligne : 24/04/2013
Tipe : Autoaprentissatge / Data : 2013

"Lo pissalach"


Extrach tirat de l'òbra originala : "Lo pissalach" de Florian Vernet. 


Un còp èra un reiaume, dins las montanhas. Lo reiaume aviá un rei e una reina, pro braves totes dos, mas lo reiaume èra trist e miserable ça que la. Perqué donc trist e miserable ? 


Perque, un an abans, los tres enfants del rei e de la reina, los tres princes, avián desaparegut. Èran partits ensems un jorn de prima, a caval, e degun los aviá pas jamai pus tornats veire. 


Despuèi aqueste jorn, tot lo país èra trist, d'ont mai que l'annada d'aprèp aquesta disparicion èra estada una annada de catastròfas : un aigat a la prima, la secada en estiu, un aigat encara en auton... Las recòltas èran plan magras e lo paure mond avián pas grand causa a manjar. 

 


Fa que totes trevavan lo campèstre en bosca de quicòm per melhorar l'ordinari.


E vaquí que, al vilatge, i aviá, dins una bòria pichona, una veusa qu'aviá tres filhas : Adèla, qu'èra la màger, Maria qu'èra la segonda e Faneta, la darrièra. Èran totas tres polidas coma tot, mas Faneta èra encara mai polida que sas sòrres, e mai escarrabilhada, s'aquò se pòt ! Cada jorn, las tres joves ajudavan la maire a faire lo recapte, a trabalhar dins l'ortet, e puèi anavan, elas tanben, amb lor doas cabras, pel campèstre e aquí recampavan çò que trobavan...

 

Extrach de "Lo Pissalach", Florian Vernet, dins La princessa Valentina,  éd. Scérén - C.R.D.P de l'académie de Montpellier, Montpellier, 2007. 


Site internet : ICI. 

Tipe : Autoaprentissatge / Data : 2013

Lo mètge de Cucunhan

 


Qué cal far, mon dieu, per se ganhar la vida ! Gara aquí que ieu, Bernadon, entèrra-mòrt, garda-campèstre, campanièr, caça gosses, tot òbra en fin de Cucunhan, me vesi sul ponch de passar lèu desenterraire de ressuscitats !

 

Dotze mestièrs, tretze misèrias ! Aquò es aital. Sus la tèrra, cal que cadun tròbe l'estèc per far bolhir son ola... E n'i a de mai a plànher que ieu, a Cucunhan.

 

Pensi a aquel paure Mèstre Lapurga, nòstre paure mètge, que dempuèi dos ans qu'es aicí,a pas encara una sola practica... Qué volètz ? Aquò es pas de sa fauta. Per qué donc se passeja totjorn amb un libre a la man ? Deu pas saber, grand causa, d'abòrd qu'estúdia sens relambi. S'estúdia es per aprene; se a de besonh d'aprene, es que sap pas; se sap pas, qu'es vengut faire a Cucunhan?

 

Tanben, quand aicí i a qualque malaut, es pas el que van quèrre, anatz! Paure Mèstre Lapurga! Ganha pas l'aiga que beu. Se compren que siá las d'èsser un calelh sens òli, e s'es enfin decidit a far parlar d'el. Ièr delà, me faguèt trompetar dins totas las carrièras que se cargava, non solament de garir un malaut, mas de ressuscitar un mòrt. Òc, un mòrt, un mòrt enterrat !

 

 

Extrach tirat de : « Lo Mètge de Cucunhan » de Jan de La Roca (Prosper Estieu), Societat d'Edicion Occitana, Castelnaudary, 1926.  

sus 3