Recèrca

Filtrar
Filtres actifs
Portail : Mediatèca
Sujet : Occitan (langue) -- Dictionnaires
Sauf
Type de Document : Texte electronique
Type de Document : Manuscrit
Type de Document : Livre
Tipe : Article scientific / Data : 2013
Claire Torreilles analyse l'évolution du Dictionnaire languedocien-français de l'abbé de Sauvages entre ses trois éditions historiques. Le Dictionnaire de l'abbé de Sauvages est une des plus importantes œuvres lexicographiques occitanes imprimées et diffusées à l'époque moderne. L'article de Claire Torreilles actualise à la lumière des recherches récentes une première communication sur le sujet publiée en 1987 dans les Actes du premier Congrès de l'Association internationale d’Études occitanes, AIEO, Westfield College, London.
Mise en ligne : 02/12/2013
Tipe : Article scientific / Data : 2013

L’auteur du dictionnaire languedocien, René Séguier (1705-1767), a été pendant 34 ans le prieur du village cévenol de Saint-Jean-de-Valériscle. Son œuvre française et occitane a été conservée par les soins de son frère, l’antiquaire et érudit nîmois Jean-François Séguier (1703-1784).
Le manuscrit 281 conservé à la bibliothèque municipale de Nîmes dans le fonds Séguier comprend un lexique de 582 entrées dans la langue des Cévennes.

L'édition électronique de ce dictionnaire languedocien établie par Claire Torreilles constitue un complément à l'ouvrage : François Pugnière, Claire Torreilles, Écrire en Cévennes au XVIIIe siècle, Les œuvres de l'abbé Séguier, éditions PULM, 2013.

Mise en ligne : 18/04/2013
Tipe : Film documentari / Data : 2014

Aquesta videoguida d'animacion foguèt realizada en 2014 dins l'encastre del projècte e-Anem, finançat pel FEDER en Lengadòc-Rosselhon.

Version occitana sostitolada en francés.

Lo Dictionnaire languedocien-français de Pierre-Augustin Boissier de Sauvages es una de las òbras lexicograficas occitanas las mai importantas de las que foguèron estampadas e difusidas a l’epòca modèrna. Es estat una aisina de trabalh importanta pels escrivans de la renaissença d’òc, que mantun còp i fan referéncia al sègle XIX. Es un dels primièrs diccionaris e lexics estampats de la lenga occitana, anteriors a las doas grandas entrepresas del sègle XIX, lo Dictionnaire provençal-français de Simon-Jude Honnorat (Digne, 1846-1848) puèi Lou Tresor dóu Felibrige de Frédéric Mistral (1878-1886).

Son autor, l'abat Pierre-Augustin Boissier de Sauvages (1710-1795), nascut e mòrt a Ales (Gard), es lo fraire del metge e naturalista François Boissier de Sauvages (1706-1767). Professor de filosofia al Collègi d’Ales, Pierre-Augustin Boissier de Sauvages se consacra a las sciéncias naturalas e publica mantun estudi relatiu a la sericicultura, sòcle de l’economia cevenòla al sègle XVIII. Es un dels pichons contribuidors provincials de l’Encyclopédie de Diderot e d’Alembert. Malgrat d’estudis de teologia quand èra jove a Paris, Pierre-Augustin Boissier de Sauvages  rejonh lo sacerdòci  pas que sul tard, en 1771, a 61 ans.

Mise en ligne : 22/10/2014
Tipe : Lexic / Data : 2016

Presentacion per Florian Vernet :

Lo Diccionari Occitan/Francés de l'Academia occitana (primièra estapa cap a l’elaboracion del Diccionari general de la lenga occitana) establís metodicament la lenga comuna a totes los Occitans, lenga de cultura, de comunicacion e de creacion. 

Aquesta tend compte de totas sas varietats e s’enrasiga dins l'istòria (totes los mots « sabents » son datats, exactament o teoricament).

Consultar lo diccionari (.pdf)

Sul site academiaoccitana.eu se tròban los complements indispensables : conjugador, lexics especializats (mots invariables, prenoms, còrs uman, mestièrs, occitan "de subrevida"...). La rubrica "La lenga en question" presenta una explicitacion de las causidas principalas. Un recuèlh (Francés/Occitan) de mai de tretze mila idiomatismes corrents es en preparacion.

Mise en ligne : 10/06/2016
Tipe : Article / Data : 1913-1914
Dins aqueste pichon suplement de sièis paginas, apondon a sa biografia de Simon-Jude Honnorat publicada dins las Annales des Basses-Alpes (t. XVI, 1913-1914), A. Richaud recensa una tièra de mots e expressions occitanas dels Alps provençals absents del famós Diccionari provençal-francés del medecin dinhenc, primièr grand diccionari de la lenga occitana.  

Consultar la ressorsa sus gallica.bnf.fr.
Mise en ligne : 22/10/2015
Tipe : Article scientific / Data : 2010
Dins aqueste article que pareguèt primièr dins la revista Chroniques de Haute-Provence (Societat Scientifica e Literària dels Alps de Nauta Provença, 365, 2010, p. 34-66), Felip Martel traça en detalh lo percors de Simon-Jude Honnorat, medecin de Dinha, autor del primièr diccionari grand de « la lenga d'òc ».
La seconda part de l'article s'interessa a la posteritat de l'òbra e de las concepcions lingüisticas iniciadas per Honnorat dins lo contèxt general de la renaissença felibrenca puèi de l'occitanisme lingüistic del sègle XX.

Publicat amb l'autorizacion amistosa de l'autor e de la Societat Scientifica e Literària dels Alps de Nauta Provença.

Ne saber + sul Dictionnaire provençal-français ou dictionnaire de la langue d'oc ancienne et moderne de S.-J. Honnorat :

Consultar la ficha « Òbra » dins lo Repertòri del patrimòni cultural occitan.
Mise en ligne : 28/10/2015
Tipe : Film documentari / Data : 2014

Aquesta videoguida d'animacion foguèt realizada en 2014 dins l'encastre del projècte e-Anem, finançat pel FEDER en Lengadòc-Rosselhon.

Version occitana sostitolada en occitan

Lo Dictionnaire languedocien-français de Pierre-Augustin Boissier de Sauvages es una de las òbras lexicograficas occitanas las mai importantas de las que foguèron estampadas e difusidas a l’epòca modèrna. Es estat una aisina de trabalh importanta pels escrivans de la renaissença d’òc, que mantun còp i fan referéncia al sègle XIX. Es un dels primièrs diccionaris e lexics estampats de la lenga occitana, anteriors a las doas grandas entrepresas del sègle XIX, lo Dictionnaire provençal-français de Simon-Jude Honnorat (Digne, 1846-1848) puèi Lou Tresor dóu Felibrige de Frédéric Mistral (1878-1886).

Son autor, l'abat Pierre-Augustin Boissier de Sauvages (1710-1795), nascut e mòrt a Ales (Gard), es lo fraire del metge e naturalista François Boissier de Sauvages (1706-1767). Professor de filosofia al Collègi d’Ales, Pierre-Augustin Boissier de Sauvages se consacra a las sciéncias naturalas e publica mantun estudi relatiu a la sericicultura, sòcle de l’economia cevenòla al sègle XVIII. Es un dels pichons contribuidors provincials de l’Encyclopédie de Diderot e d’Alembert. Malgrat d’estudis de teologia quand èra jove a Paris, Pierre-Augustin Boissier de Sauvages  rejonh lo sacerdòci  pas que sul tard, en 1771, a 61 ans.

Mise en ligne : 01/04/2020