Recèrca

Filtrar
Filtres actifs
Auteur : CIRDÒC-Mediatèca occitana
Portail : Mediatèca
Sauf
Type de Document : Texte electronique
Sous-Menu : Videotèca
Sujet : Affiches
Tipe : Libre / Data : 1878/1886
Lo Congrès, en partenariat avec le CIRDOC, a réalisé une édition numérique du Tresor dóu Felibrige de Frédéric Mistral.
Elle est disponible en ligne au format Flipbook, qui permet de revivre l'expérience du livre papier tout en bénéficiant de fonctionnalités avancées : faire des recherches indexées plein texte ou intégrer des marques-pages. Le moteur de recherche permet de trouver toutes les occurences d'un terme dans le Tresor.

Lo Congrès a voulu vous offrir un outil ergonomique, ludique et facile à partager sur les réseaux sociaux. Il a été réalisé grâce à un partenariat avec le CIRDOC – mediatèca occitana qui a numérisé le dictionnaire papier. L'édition numérique a été mise en ligne à l'occasion du centenaire de la mort de Mistral. Cet événement s'est déroulé dans le cadre de l'ouverture de la bibliothèque virtuelle Frédéric Mistral au sein d'Occitanica, la médiathèque numérique occitane.

Le Tresor dóu Felibrige numérique est également intégré au dicod'Òc sur le site Internet du Congrès. L'application propose en effet, en plus des dictionnaires français-occitan et occitan-français, de consulter certains dictionnaires « historiques » comme celui de Mistral.


Accéder au Tresor dóu Felibrige numérique
Mise en ligne : 17/11/2015
Tipe : Collòqui / Data : 2017-04-27

Lo Conselh departamental de Nauta-Garona e lo CIRDÒC-Mediatèca Ocitana se son associats per propausar una jornada d'estudi sus l'Escòla deras Pireneas, l'escòla felibrenca de Comenge e de Coseran, que lo fons es conservat als Archius departamentals de Nauta-Garona, a l’antena de Comenge.

Aquela jornada se debanèt lo 27 d'abril de 2017 a Sant-Gaudens e acampèt mantun cercaire qu'aviá estudiat l'Escòla deras Pireneas, portant cadun un agach diferent sus las activitats e los impactes d'aquela escòla.

Fondada en 1904 per Bernard Sarrieu, son principal animator pendent sas trentas primièras annadas d'existéncia, s'es donat coma objectius la renaissença de la literatura gascona, la defensa e la coneissença de las costumas e dels usatges locals, la promocion de la lenga, e mai largament la participacion activa e collectiva al movement de renaissença occitana per lo biais del Felibritge.

Las diferentas intervencions an mostrat las accions linguisticas, literàrias e culturalas de l'Escolo, las relacions qu'entreteniá amb las escòlas felibrencas vesinas, son influéncia long de son istòria e son eiretatge actual.

La jornada s'es acabada sus la presentacion de l'exposicion « L’Escòla deras Pireneas ou la renaissance d’oc dans les quatre vallées (Ariège, Haute-Garonne, Hautes-Pyrénées, Gers, Val d'Aran) », producha per l'associacion Nati Vati Toti Comengesi, la Mantenença de Gasconha-Naut Lengadòc e lo CIRDÒC.

Mise en ligne : 31/07/2017
Tipe : Article
Aital l’aviá escais-nommat Balzac ! Son renom l’a menat dins los salons parisencs, luòc de la “jet-set” de l’epòca que Jasmin i portèt la paraula del pòble en occitan fins a la capitala, demorant çaquelà un pauc embarrat dins l’estereotip del « gascon », que se’n glorificava, d'alhors. Un personatge carismatic, autor prolixe e pròche del pòble, un pauc doblidat a l’ora d’ara, mas que dubriguèt la dralha a un fum de poètas de lenga d’òc.

Jasmin, un poèta-obrièr que n’es pas un !

Nascut lo 6 de març de 1798 dins una familha plan paura de l’agenés, Jacques Boé (de son nom vertadièr) recep pasmens una instruccion e fa pròva d'una vertadièra cultura literària de son temps.
Plan jove, s’installa coma perruquièr en Agen. Dins aqueste periòd, que seguís la Revolucion, lo pichòt pòble obrièr de las vilas creis bravament còsta la figura totjorn importanta dels paisans del campèstre.
Son comèrci lèu lèu fa flòri e li dona léser de se consagrar a sa passion per l’escritura. Causís de s’exprimir en occitan, la lenga del pòble :

« O ma lengo, tout me zou dit.
Plantarey uno estelo a toun froun encrumit » (graphie de l'auteur)

« Ô ma lenga, tot m'o ditz.
Plantarai una estela a ton front encrumit. »

 
(Épître à Charles Nodier « Des cranto de Paris »).



Se fa pas vertadièrament partida del mitan obrièr, viu en vila e lo costeja. Se pòt pas qualificar de poèta engatjat, mas dins sos escriches, se fa lo testimòni de son temps, defend un estil realista (çò qu’empacha pas l’umor !) e tracta de tematicas divèrsas coma l’amor, las evolucions tecnologicas de son temps, e defend de valors umanistas : la libertat, la caritat.

Jasmin, un « showman »

Sos poèmas, se foguèron estampats dins mai d’un recuèlhs, son d’en primièr destinats a èsser recitats en votz nauta, amai cantats ! Grand orator, Jasmin se produsís davant un public totjorn mai nombrós : comença pro d’ora un torn de França de las regions (se diriá uèi una virada !), anant d’un cap a l’autre d’Occitània per presentar son òbra al public que, se coneis la lenga, la sap pas legir. Sas aparicions se transforman pauc a cha pauc en espectacles vertadièrs : aital, se produsirà a Tolosa acompanhat de 20 musicians e de mai de 380 figurants !
L’argent qu’amassèt dins sos espectacles (mai d’un milion de francs en 12 000 representacions) es tornar balhat a d’òbras de benfasença.

La reconeissença del mond literari

Charles Nodier, academician francés, lo descobrís e li dubrís las pòrtas dels salons parisencs. Aquí, i rescontra, un après l’autre, Lamartine, Ampère, Chateaubriand e serà quitament recebut per lo rei Louis-Philippe en 1842.
Recompensat de prèmis literaris per lo Felibritge, l'Acadèmia d'Agen, e, tan susprenent qu’aquò pòsca paréisser, per l'Académie Française, es quitament fach chivalièr de la Légion d'Honneur en 1845. Pasmens, se pòt supausar que l’interés que suscita dins lo mond parisenc es un pauc mesclat de condescendéncia e demòra ligat a l’exotisme que remanda son imatge de « gascon » amb totas las connotacions positivas coma pejorativas qu’aquò pòt supausar.
Après aquesta passa de glòria, son estatua senhoreja totjorn en Agen, sa vila natala e Jasmin laissèt son nom a una carrièra parisenca e amai a una estacion de metro !

Mise en ligne : 13/03/2018
Tipe : Conferéncia filmada
Conferéncia-poesia de Silvan Chabaud al licèu Philippe-Lamour (Nimes), lo 22 de novembre de 2018. Lo rencontre amb los liceans foguèt organizat per la Maison-théâtre des Littératures à voix haute, en partenari amb la Mediatèca del Carré d'Art de Nimes.
Mise en ligne : 23/03/2020