Les Fabulous Trobadors est un duo musical toulousain formé en 1987 à Toulouse par Claude Sicre et Jean-Marc Enjalbert dit Ange B, inspiré par la tenso troubadouresque et les techniques de chant improvisé du Nordeste brésilien. L’anticentralisme et la décentralisation, le respect des cultures et la solidarité citoyenne sont leurs thèmes de prédilection.
L’Escòla Gaston Febus, fondada en 1896 per escrivans de Gasconha coma Simin Palai o Miquèu de Camelat, que contunha la sua mission de promocion de la cultura regionau en tot crear un site internet.
Qu’i trobaratz biografias d’autors, punts de lenga o presentacions d’òbras d’escrivans gascons despuish Guilhem IX lo trobador dinc adara.
De mei, l'Escòla que publica serias tematicas d'articles coma la de Gaston Febus o la deus escrivans gascons pendent la guèrra 14-18.Reclams de Bearn e Gasconha - en francés "les Echos de Béarn et Gascogne"- qu'ei ua revista literària d'expression occitana fondada en 1897 per l'Escòla Gaston Fèbus ( Escole Gastou Fébus en grafia originala, dita "febusienca"), "Societat felibrenca deu Sud-Oest". La revista Reclams de Biarn e Gascougne (que deven Reclams de Bearn e Gasconha a partir de 1984 e l'adopcion de la grafia classica de l'occitan) qu'ei ua revista occitana de literatura, lenga, istòria e culturas regionaus deu domeni gascon. Qu'ei uei lo periodic occitan lo mei ancian en activitat.
Entà ne saber mei sus l'istòria de la revista : legir l'article de Joan-Maria Sarpolet, "Los purmèrs decenis deus Reclams de Biarn e Gascougne" suu Campus d'Occitanica.
La numerizacion de la revista Reclams despuish las originas dinc a uei qu'estó menada peu CIRDOC dens l'encastre deu projècte Occitanica mercés a la preciosa collaboracion de l'Institut occitan d'Aquitània e de l'Escòla Gaston Fèbus que metón a disposicion ua colleccion sancèra de la revista.
Gaston III, comte de Fois, vescomte de Bearn, dintrèt dins la legenda jol nom e la grafia occitana de Fèbus.
Dins lo contèxte tumultuós de la Guèrra de Cent Ans (1337-1453), qu'opausa reialmes de França e d'Anglatèrra, marca l'epòca per son sens agut de la politica e son amor de las arts e de las letras. Se son demoradas mai que mai las accions militàrias màgers d'aquel estratèg militari, lo fast de sa cort e los desbòrdaments de son caractèr, Fébus aguèt tanben un ròtle de granda importància sus lo desvolopament de la lenga e de la cultura occitanas al sègle XIV.
Bon coneisseire de l'occitan dins sa varianta bearnesa tant coma l'occitan literari dels trobadors, fa de se lenga mairala un otís politic que li permet d'aumentar son poder sus l'ensems de la populacion de sos territòris. Es tanben un actor del desvolopament cultural en particulièr per lo domeni scientific.
Lo comte vòl conservar la sobeiranetat de sas tèrras. Justifica son autoritat e son autonomia d’un costat en se reclamant sol sobeiran de Fois e de Bearn, mas tanben en assetant las especificitats localas, mantenent aital a despart l’organizacion politica, administrativa, sociala e linguistica del reiaume de França.
Dos principis màgers de son administracion son doncas d’una part la conservacion de las tradicions juridicas ja en plaça e d’autra part l’usatge de la lenga occitana dins l’exercici de son poder.
La vida sociala de Bearn depend dempuèi de sègles dels Fòrs de Bearn, tèxtes de dreches e privilègis reconeguts a la populacion, redigits en occitan e qu’avián una vertadièra valor legislativa.
Per çò que concernís la lenga, se parla majoritàriament gascon sus l’ensems del domeni mas tanben lengadocian dins una part del comtat de Fois. Per se far comprener dins tot lo domeni, Gaston Fèbus, que sa lenga mairala es lo bearnés, s’exprimís en occitan, qu’es aital la lenga parlada dins la vida de cada jorn e a la cort, lenga de l’administracion e del poder. S’es conservada una documentacion oficiala redigida en occitan fòrça importanta. Totun Gaston, qu’es un aristocrata letrat e cultivat, mestreja tanben lo francés e lo latin.
Los musicians e joglars que circulan dins Euròpa tota venon a la cort de Gaston, fasent d’aquela un centre de diffusion dels corrents polifonics novèls : l’Ars Nova e l’Ars Subtilior. Los darrièrs trobadors i son volontièr aculhits : Gaston presa fòrça lor lirica e se pòt que se siá assajat tanben a la composicion. Doas cançons li son atribuidas, emai se son pas atestadas. La primièra es una canso : « Canso de mossen Gasto comte de foix per la qual gazaynet la joya a tholoza ». L’autra atribucion, populara e un pauc azardosa, que li es prestada es lo Se Canta (tanben conegut jol nom d’Aquelas montanhas).
Las letras e las sciéncias an tota lor plaça dins la bibliotèca de Gaston Fèbus, que compta per exemple una revirada en occitan de la Cirurgia d’Albucasis, òbra fondamentala de medecina, d’origina araba, e una revirada en occitan del De proprietatibus rerum (l’Elucidari en occitan) de Bertomiu l’Anglés, obratge enciclopedic sus las res (elements de la Creacion). Se devon notar tanben los dos libres que devèm al quite Gaston, qu’escriguèt pas en occitan mas en francés, lo Livre des oraisons, qu’es un libre de pregàrias fòrça personal, e lo Livre de chasse, un obratge remarcable e remarcat, qu’es demorat un obratge de referéncia en matèria de venariá.
Lo mite fargat a l’entorn de son personatge li es en partida deguda, que Gaston Fèbus aviá lo biais per metre en valor sa personalitat famosa, mas d’autres aprèp el an entretengut aquel mite. La posteritat de Gaston Fèbus foguèt ajudada per las Chroniques de France, d’Angleterre et des pays voisins de Jean Froissart. Lo nom de Gaston Fèbus demorèt asociat a la noblesa saberuda, gràcia tanben a son Livre de chasse, qu’èra encara una referéncia dins la disciplina de sègles après son escritura.
Al sègle XIX, après l’aveniment d’un interés creissent per l’Edat Mejana e los trobadors, la volontat d’ancorar la renaissença occitana dins una perspectiva istorica prestigiosa menèt de felibres bearneses a se tornar apropriar la figura mitica de Gaston Fèbus.