Joan Pigassa e Veitura arriban a Argelièrs, una garriga complèxa entre ròca e traucs d’aiga.
Lo nòstre boscatièr fa camin vèrs Argelièrs en companhia del denomat Veitura.
Al còr de la plana d’Aude, Joan Pigassa participa al chantièr d’un pont canal.
Emission dau 23 de genièr de 2019
A Barjac, l'associacion Racines et Patrimoine occitans a convidat Renat Sette e Vincent Siano. An jogat, davant una sala comola, la pèça "Le bouscatier révolté". Totei dos filhs de boscatièrs, leis actors conèisson ben totei leis aspèctes d'aqueu mestièr. La transmission s'es facha tant sus lo problèma de l'imigracion, italiana a l'epòca, coma sus lo mestièr ancian de boscatièr. Joan Chaudière, boscatièr actuau, nos a fach partejar son punt de vista sus l'espectacle e presentat seis accions per reviscolar lei carbonièiras. Un tèxte fòrt, escrich per Vincent Siano, ambé de cants occitans e dins mantunas lengas, interpretats per lo Renat Sette. La mesa en scèna es signada per lei dos artistas.
Un reportatge de Lisa Gròs.
[resumit de Tè Vé Òc]
Emission del 8 de genièr de 2020
Pònt Sant Esperit, ciutat monumentala 1
Se lo monde coneis Pònt Sant Esperit per son triste episòde dau pan maudich en 1951, nautrei a Tè Vé Òc, avèm vougut mostrar un autre aspècte de la pichòta vila, valent a dire lei marcas monumentalas que fan son identitat. Pònt Sant Esperit es clafit de joièus d'arquitectura e d'espacis remirables, au caireforc de 4 despartaments. Partètz a la descubèrta d'una seleccion de luòcs que l'estajtant de Pònt Joan Cristòu Garnier e l'arquitècta Bernat Vaton vos van revelar.
Per aquela 1èra partida, vos prepausam lo castèu dei bruscs e sa platana gigtanta, lo pònt medievau qu'atravèrsa lo flume, la ciutadèla e la collegiala.
Un documentari d'Amada Cròs
[resumit de Tè Vé Òc]
Los bèls jorns son sinonims de malaür per Pigassa.
L’ « Olandés » instruit Pigassa e sos companhons a l’entorn de l’art de las enclusas e de las restancas.
Joan Pigassa s’installa en mainatge.
L’onor de Joan Pigassa se jòga al cors d’una trista afar.
L’arribada de la “Malmoton” pòrta la discòrdia.