A la debuta del sègle XX, frauda mas tanben surproduccion menan a una casuda desfrenada dels corses del vin. Lengadòc e Rosselhon son tocats de front. Dins aquel contèxte de crisi, un ample movement de protestacion se met en plaça darrièra d’òmes que van per la posteritat incarnar aquela revòlta e devenir sos pòrtavoses : Ernest Ferroul, Marius Cathala... mas sustot Marcelin Albert, que son istòria e sa legenda devendràn indissociablas de 1907. L’exposicion vos convida a descobrir, dins una lectura crosada dels documents d’epòca e de l’òbra grafica de Paul Astruc traducha per l’escasença en occitan, aquel movement central dins l’istòria contemporanèa del Lengadòc e del Rosselhon.
D'après une exposition physique réalisée à l'occasion des Journées européennes du Patrimoine en 2019 par le CIRDOC - institut occitan de cultura.
La mutinerie du 17e régiment d'Infanterie marqua la mémoire collective bien au-delà des révoltes viticoles de 1907.
La famille de Georges Séverac a récemment mis à la disposition du CIRDOC la correspondance qu'il a entretenu avec sa famille pendant tout son séjour à Gafsa en Tunisie, où les mutins ont été envoyés.
Emission del 24 de novembre de 2020
Peisses e pescaires a l'estanh de l'Airòla
A Grussan anam au rescontre d'òmes afogats de pesca, lei pescaires de l'estanh de l'Airòla.
Dins lo vilatjon dei cabanas de pescaires, a riba de l'estanh partisson cada jorn amb sei "betons" sus leis aigas gaire prigondas. Sòlas, doradas, lops e anguilhas son vendudas sus plaça cada matin, d'ora.
Amb l'entrevista de tres pescaires vesem coma s'organiza aquela pesca particulara, amb lo partage deis aigas tirat au sòrt a la Prodomiá. Nos esplican lo fonccionament dei fielats que fabrican pendent l'ivèrn quand fai tròp frèsc per pescar. Una vida pròcha de la natura, un rescontre bèu.
Un reportatge de Lisa Gròs.
[resumit de Tè Vé Òc]
On ne sait pas grand chose de l’Aixois Claude Brueys, sinon qu’il est l’auteur de plusieurs comédies et de nombreux poèmes de circonstances, qui furent rassemblés en deux volumes, en 1628.
Aix-en-Provence, Musée-Bibliothèque Paul Arbaud, cote R51
Avignon, Bibliothèque Ceccano, Fonds Ancien, 8° 25229 (1) et 8° 25229 (2)
Toulouse, Bibliothèque d'Étude et du Patrimoine, Num. Res. D XVII 296
En ligne sur Gallica
Lou Jardin deys Musos provençalos. Ou recueil de plusieurs pessos en vers provençaus, recuillidos deys obros deys plus doctes poëtos d'aquest pays.[Marseille] : [C. Garcin], 1665, 386 p. : fig. gr. s. b ; in-12°, Toulouse, Bibliothèque d’étude et du patrimoine, Res. D XVII 297
voir la notice Occitanica et la numérisation en ligne
Les différentes éditions :
Paris, Bibliothèque nationale de France, département Réserve des livres rares, RES-YE-3262
En ligne sur Gallica
Toulouse, Bibliothèque d'Étude et du Patrimoine, Num. Res. D XVII 654
En ligne sur Gallica
Aix-en-Provence, Bibliothèque Méjanes, Fonds Patrimoine in 8 09735
Èra una nuèit freida e estelada. Quatre oras del matin. Rotlavi sola dins ma veitura, desguisada en ors. Retorn de carnaval. Al detorn d'un viratge, una veitura dins la valat. M'arrèsti.
Un òme en vestit de caçaire amb un gilet jaune se rampona al volador. S'apèla Conilh. Darrièr ieu, invisible dins un primièr temps, descobrís mai tard son collèga Sherif, vestit d'una vèsta en dam a franjas, santiags als pès. Se sèm encontrats, ieu en ors, Sherif e Conilh. Me disan : « Madama, sèm un àngel ». Deu lo salvar.
Immersion rocambolesca al còr d'una mitologia sincèra e renovelada.
Un espectacle del cicle « Carnaval(s) »
Aquò fa matuna annada que Marie Coumes mena un trabalh de cèrca e de documentacion sul subjècte qu'a causit d'explorar : Carnaval, una subrevivéncia dels rites primièrs. Per çò qu'es de la forma, fa ressondir de contes tradicionals amb de racontes contemporanèus collectats al près dels carnavalièrs notòris.
Totas aquelas vièlhas figuras arquetipalas de la nòstra mitologia son presentas dins los contes coma lo son encara a carnaval : los gigants, los òmes salvatges, las vièlhas... Per çò qu'avèm besonh de saber qui sèm, dont venèm, qui son los paires, las maires, los ancians.
Marie Coumes nos propausa doncas dos espectacles sus aquel meteis subjècte : un en direccion dels enfants : « Rose e los òmes salvatges » e un en direccion d'un public adulte : « Carnaval(s) ».