Explorar los documents (15615 total)

vignette_LGO-20210224.jpg
Bernat Vaton : arquitècte e militant - Tè Vé Òc
Cros, Amy. Metteur en scène ou réalisateur

Emission del 24 de febrièr de 2021

Bernat Vaton : arquitècte e militant

Anam au rescòntre de Bernat Vaton, figura vauclusenca ben implantada dins lo militantisme occitan. Dins aquesta emission, Bernat e son esposa Annia nos explican son punt de vista sus son mestier d'arquitèctes, puèi Bernat nos parteja sei passions artisticas, e enfin son percors dins l'aprendissatge e la transmession de la lenga d'òc. Fondator de l'associacion Ben lèu e totjorn actiu dins seis engatjaments per la Calandreta d'Aurenja, Bernat evòca sa vision dau militantisme, que fai viure entre autrei per l'emission ràdio « As ben parlat mai de qu'as dich ? » e sei dessinhs umoristics. 

Un retrach per Amada Cròs.

[resumit de Tè Vé Òc]

Bernat soveta vos partejar sa pensada, en mai d'aquesta emission, dins lo tèxte seguent : "Ambé la mondializacion, la comunicacion, lei rets sociaus, lei lengas se delitan e pòdon mai se faire veire dins la vida de totei lei jorns, dins la vida publica e dei gents que son a New-York, au Canadà, ò au Japon pòdon l'entendre e la parlar. Co que fai que lei mèdias francés que fan de discriminacion dei lengas dichas "regionalas" son plus sols per comunicar. Gràcia an' aquela dubertura dei rets sociaus podèm ben lèu sauvar nòstrei lenga e cultura d'Òc. Au mens la sortir de l'oblit, per sauvar nòstra lenga nos fau crear, inventar. Es d'alhors çò que fan ambé Tè Vé Òc ! Una cultura e una lenga qu'inventa pas cabussa e se mòr. Fau pas comptar sus l'estat per sauvar nòstra lenga. Mai fau se batre per l'impausar a l'Estat. Una lenga es un dialècte qu'a una armada !"

vignette_escola.jpg
Calandreta de la Dauna
PRESENTACION 

DIMARS 1èr de JUNH - 19h - CINÈMA JEAN EUSTACHE -
Sortida del filme de P. LAVAUD - L'escòla en occitan - 58 mn

Depuis la création de la première Calandreta à Pau en 1979, les écoles immersives en occitan ont fleuri dans toute l’Occitanie. À partir de l’exemple de la Calandreta de la Dauna de Pessac en Gironde et d’entretiens avec la directrice, des écoliers et des parents, ce film aborde différentes questions : les spécificités de la pédagogie en école immersive, les aptitudes des enfants à s’immerger et à apprendre une « autre » langue, l’engagement associatif et les motivations des parents, le lien intergénérationnel entre les locuteurs naturels et les enfants, la place de la langue occitane dans les familles et dans la société.
 

INFORMACIONS PRACTICAS
Concernant l'Avant-première du film de P. Lavaud sur notre école, il est fortement recommandé de réserver. 
Cette réservation ne peut se faire que de deux manières : 
vignette_56080.jpg
Gonzalès, Eric
Prumèr roman d'Eric Gonzalès. Prèmi Joan Bodon 1996. L'autor que tornè tribalhar l'estille, que cambiè mots deu lexic entà har ganhar au son roman mei de precision e de ritme. Que son sèt relates d’ua medisha istòria : la temptativa de murtre de duas personas e la mort deu copable presumit.

Visenç Labaisha n'a pas nada circonstància atenuanta, çò qui s'apèra nada, e qu'aqueths especialistas de las malaudias deu topin ne’ns viengan pas avejar dab las lors rantòinas. Qu'a hèit de maishanteria. qu'ei anat dinc au cap d'aqueras tristas ideas qui daunejan en la societat desempuish annadas, segon las quaus un pair e ua mair n'an pas nat dret suus lors mainatges, e se'n vólen aver, aquestes quan lo dret de s'arrevendir, qu’an lo dever de s'arrevendir. Çó de mau non pót har bona fin, e puishque Visenç Labaisha a volut seguir aquera trista mòda, tampís per eth, jo ne’u vau pas anar plànher, ni pensi guaire de monde a Gelòs. A Visenç Labaisha que l'aurén devut deishar au gave.
vignette_56078.jpg
Larzac, Joan
Dempuèi Sola Deitas (1962 , Grand prèmi de las letras occitanas), Joan Larzac persièc son dialòg amb un Dieu que se cala. E dempuèi L’Estrangièr del dedins (1968, Prèmi Antigona), recèrca dusca en fòra de las frontièras la responsa finala d’una Istòria que condemna encara son pòble al muditge.

Donèt vam al sector literari de l’Institut d’Estudis Occitan e fondèt 4 Vertats. Mas paradoxalament, pendent trenta ans, a fauta d’editor, fins a la publicacion per Letras d’òc en 2019 de Se rauqueja ma votz, acomolèt los inediches. Rejonhent los ressons de la pus recenta actualitat dramatica, fan la matèria d’aquel novèl recuèlh : Larzac n’apèla del present tant als companhs semenats sus sa rota coma a l’avenidor qu’aparten pas qu’a Dieu.
vignette_56077.jpg
Rilke, Rainer Maria (1875-1926).

Kamakine, Paulina. Trad.
Revirada occitana de Paulina Kamakine

AICÍ tot canta la vida d’antan,
sens intencion d’escrancar lo deman ;
l’òm devina, valents, dins lor fòrça primièra
lo cèl e l’aura, la man e lo pan.

Es pas un ièr que s’espandís de pertot
aturant per sempre aqueles ancians contorns :
es la tèrra contenta de son imatge
que consent a son jorn primièr.
vignette_Barreyre.jpg
Las Malineyres (Les filles de la Mer) per Emilian Barrèira
Barreyre, Émilien (1883-1944)

Las Malineyres, les « filles de la mer », raconte la vie des pêcheurs du pays de Buch. Le livre paraît en 1912 : Barreyre reçoit les félicitations du vieux Frédéric Mistral en personne.

En savoir plus sur Emilien Barreyre.

vignette_56075.jpg
Gairal, Sèrgi
« Dins la segonda mitat del sègle XIX, per de rasons mai que mai economicas, lo movement migratòri dels Roergasses (Avaironeses de uèi) s’accelerèt cap a d’autres païses e continents. En 1884, a l’iniciativa de Clamenç Cabanettes, a l’entorn de 160 personas (adultes e enfants) emigrèron cap a la pampa argentina per fondar una colonia, venguda la vila de Pigüé (15000 estatjants). Foguèt una aventura extraordinària per l’epòca que representava un cambiament total e definitiu. Çò sol sufiriá a escriure un roman, mas i a tanben l’aspècte lingüistic qu’interessèt particularament Sèrgi Gairal. Es una colonia occitana que foguèt creada e que faguèt resclantir nòstra lenga en America pendent qualques decennis.

Es dins aquel contèxte, de la fin del sègle XIX, que se debana aqueste roman, a l’encòp en Roergue e en Argentina, que pausa un problèma totjorn d’actualitat : l’emigracion cap a d’autras tèrras per fugir la misèria… » - IÈO Edicions

Informacions
vignette_56074.jpg
« Lo trio qu’ei vadut dab la creacion de la grana region Navèra Aquitània. Navèth territòri, navèth repertòri, navèra identitat: Benoît Roblin, Arnaud Bibonne e Gilles De Becdelièvre qu’avón enveja de har s’encontrar las lors composicions e melodias tradicionaus de la navèra region tà perpausar un bal ric de varietats de dança e d'influéncias. La sonsaina, la boha e l'acordeon diatonic que’s mesclan mei que plan, lo bal neoaquitan que pòt començar ! »

Arnaud Bibonne : boha de las Lanas de Gasconha, canta
Gilles de Becdelièvre : acordeon diatonic, canta, pès
Benoît Roblin : sonsaina

Tà'n saber mei
vignette_56073.jpg
« Aqueste filme hè lo portrèit deu François Moncla, l’una de las legendas deu rugby francés. Vadut en 1932 a Lobier de Baish, en Valea d’Aussau, estó trente e un còps seleccionat en equipa de França enter 1956 e 1961 dont dètz-e-ueit còps com capitani, mièlher mercaira d’ensais pendent la purmèra virada de l’equipa nacionau en Africa deu Sud en 1958, ganhè tres còps lo Tornèi de las Cinc Nacions en 1959, 1960 e 1961 e estó dus còps campion de França com capitani deu Racing en 1959 e de la Seccion Paulina en 1964.
Mès per-delà de l’esportiu, aqueste filme muisha l’òmi e lo militant, las soas annadas de joenessa, lo son estacament a la valea d’Aussau, las soas ideas e los sons engatjaments politics, sindicaus, sociaus e associatius. Passaire d’umanitat, membre deu PCF e de la CGT, lo François Moncla es de tostemps estat pensatiu de la justícia sociau, de l’interès collectiu e deu ben comun. » - Patric La Vau
vignette_56072.jpg
« Vasut en 1927 a Lòsse dens lo departament de Las Lanas, Albèrt Lapòrta, dit Lo Crestian, bordilèir a Cauvinhac, dens lo Vasadés, a totjorn parlar en occitan, sa lenga mairala. En decembre de 2019, a l’atge de 92 ans, entrèt dens l’unitat especializada de l’Ehpad de Capsiuts.
Es aquí que sa hilha Maria-Clàudia a començat de li parlar en occitan après aver comprés los efèits positius de l’usage d’aquera lenga sus lo ben-estar de son pair.
Virat en totalitat dens l’Ehpad de Capsiuts pendent l’estiu de 2020, entre dus confinaments, aqueth filme nos hèit entrar dens lo monde d’Albèrt e gaha, en gascon, bròis moments de complicitat e d’amor enter un pair e sa hilha, enter esfaçament de la memòria e dificultats d’elocucion, enter passat e present. » - Patric La Vau

Tà'n saber mei
sus 1562