Explorar los documents (15406 total)

vignette-ventadorn.jpg
Ventadorn o l'aventura d'un ostal de disques occitans a Besièrs / Annie Zerby-Cros
Zerby-Cros, Annie

Ostal de disques occitan, Ventadorn espelís en 1969 al sen de la seccion “Espandiment de la cultura d’òc” de l’Institut d'Estudis Occitans, jos l’impulsion d’Ives Roqueta que desira faire del disc un “prospèctus musical” en estat de portar las revendicacions occitanas de l’epòca.

Ventadorn, qu'edita la màger part dels cantaires de la Nòva cançon occitana,  vendrà a son apogèu mai de 50 000 disques per an.

Dins aquel article, Annie Zerby-Cros fa lo retrach e conta l’istòria de l’ostal de disques instituit coma porta-votz del movement musical occitan de la Nòva cançon tot entièr.

Consultar l'edicion electronica de l'article (sul site Revues.org) : http://lengas.revues.org/700
img-1.jpg
La Nòva Cançon occitana : révolution en occitan, révolution dans la chanson occitane ? / Philippe Martel
Martel, Philippe (1951-....)
Marti, Patric, Mans de Breish, d’autres encore : ceux qui dans l’immédiat après 68 modifient radicalement le paysage culturel d’oc et l’image de sa langue, en faisant de la chanson l’arme de diffusion massive du message révolutionnaire de l’occitanisme de ce temps. Car cette Nòva Cançon est en effet un des vecteurs qui permettent au mouvement de sortir du statut confidentiel qui était le sien jusque là pour toucher, pour la première fois depuis Mistral, un public très large, chez lui et ailleurs.

Nòva, nouvelle, cette chanson protestataire l’est par rapport à ce qu’était la chanson occitane d’avant, qu’il s’agisse du répertoire traditionnel traqué par les collecteurs dans les campagnes, ou de la chanson urbaine fin de siècle, félibréenne ou non. Elle est nouvelle aussi par son mode de diffusion (spectacles-débats, vente militante hors du circuit des « majors » du disque). Mais cette nouveauté n’empêche pas que l’on peut y retrouver, à côté de la rhétorique révolutionnaire du moment la trace de thématiques qui circulaient déjà dans l’occitanisme, voire le Félibrige, bien avant 68. C’est ainsi qu’à côté de la dimension proprement sociale — contre le sous-développement régional, pour la défense du « vivre et travailler au pays » — est présent un autre discours, où la référence à l’histoire propre du sud et à la valorisation de la langue introduit une dimension nationalitaire, parfois presque nationaliste. On essaiera de suivre cette chanson occitane dans son parcours, jusqu’à son essoufflement final dans la seconde partie des années 1970, quand elle est relayée par d’autres formes musicales d’expression de la revendication occitane.

Consulter l'édition électronique de l'article (sur le site Revues.org) : http://lengas.revues.org/303
vignette_12519.jpg
Lou tresor dóu Felibrige par Frédéric Mistral
CIRDÒC-Mediatèca occitana
Lo Congrès, en partenariat avec le CIRDOC, a réalisé une édition numérique du Tresor dóu Felibrige de Frédéric Mistral.
Elle est disponible en ligne au format Flipbook, qui permet de revivre l'expérience du livre papier tout en bénéficiant de fonctionnalités avancées : faire des recherches indexées plein texte ou intégrer des marques-pages. Le moteur de recherche permet de trouver toutes les occurences d'un terme dans le Tresor.

Lo Congrès a voulu vous offrir un outil ergonomique, ludique et facile à partager sur les réseaux sociaux. Il a été réalisé grâce à un partenariat avec le CIRDOC – mediatèca occitana qui a numérisé le dictionnaire papier. L'édition numérique a été mise en ligne à l'occasion du centenaire de la mort de Mistral. Cet événement s'est déroulé dans le cadre de l'ouverture de la bibliothèque virtuelle Frédéric Mistral au sein d'Occitanica, la médiathèque numérique occitane.

Le Tresor dóu Felibrige numérique est également intégré au dicod'Òc sur le site Internet du Congrès. L'application propose en effet, en plus des dictionnaires français-occitan et occitan-français, de consulter certains dictionnaires « historiques » comme celui de Mistral.


Accéder au Tresor dóu Felibrige numérique
escale_calabraise_cirdoc.jpg
Occitània/Itàlia : culturas e patrimònis a descobrir - escala de la Setmana calabraise al CIRDÒC
Sandra Juan

Lo 3 de decembre, tre 10:00, lo CIRDÒC vos convida  a una jornada de conferéncias e d'escambis a l'entorn del patrimòni cultural immaterial en Occitània e en Itàlia, a l'escasença de la Setmana calabraise organizada del 2 al 6 de decembre de 2015 per l'associacion Tafanari e sos partenaris.

De 10:00 a 17:00 (intermèdi de doas oras per un repais sortit de la biaça) - visita, projeccions e conferéncias sul subjècte de la dança tradicionala. En partenariat amb l'associacion Carrefour des Patrimoines, e en preséncia d'interprètes de la creacion contemporanéa «  Souches  » de Kirsten Debrok.

La jornada s'acabarà sus una nòta festiva. A 18:00 - inauguracion de la mòstra «  Los fargaires de tradicions  », que percor los mil e un camins de l'Occitània culturala del sègle XXI, seguida a 18:45 per una conferéncia cantada de Françoise de Fanti en preséncia de la dançaira Sara Colonna.
E a 20:00, Tafanari vos convida per un grand balèti als accents italians a la Mediatèca occitana.

 

Tot lo detalh de la Setmana calabraise  : Aquí

INFOS ET RESERVACIONS : info@cirdoc.fr / 04.67.11.85.10

FRB810046101_Roch-Ms-9-b_00001_B.jpg
Tables incomplètes du manuscrit 9 a
Rochegude, Henri-Pascal de (1741-1834)

Aquel manuscrit conten las taulas incompletas del Recueil de chansons et autres pièces en langue méridionale de Henri Pascal de Rochegude (1741-1834).

ms9_vignette.jpg
Recueil de chansons et poésies modernes
Rochegude, Henri-Pascal de (1741-1834)

Lo Recueil de chansons et autres pièces en langue méridionale es un manuscrit de Henri Pascal de Rochegude (1741-1834) copiat vèrs la fin del sègle XVIII. Conten 210 cançons e 12 pèças en vèrs d'inspiracion, de formas, de talhas e de tematicas fòrça divèrsas. Las cançons son gaireben totas redigidas en occitan.

FRB810046101_Roch-Ms-4_00005_B.jpg
Recueil des divers ouvrages des XIIIe et XIVe siècles
Rochegude, Henri-Pascal de (1741-1834)

Aquel recuèlh manuscrit qu'a servit e l'elaboracion de l'Essai d'un glossaire occitanien, pour servir à l'intelligence des poésies des troubadours d'Henri de Pascal de Rochegude conten de còpias de mai d'un tèxte occitan e catalan dels sègles XIII e XIV, a saber :

- lo roman de Gerard de Rosselhon
- La Canson de la Crosada contra los Albigeses
- La Gèsta de Carlesmanhe
- Un recuèlh de maximas, senténcias e precèptes
- La darrièra partida del Breviari d'amor
- Un sautièr catalan
- Una còpia del Novèl Testament que Rochegude pensava èsser, a tòrt, catar o vaudés. Es conservat uèi a la BnF jos la quòta « Français 2425 »
- Un catequisme : « lo libre de vicis et de vertutz »
- Lo libre de Sidrac
- Un tractat de drech tirat de la Digèsta e del Còdi
- Un tractat de divèrsas vertuts, traduch de Bèda

FRB810046101_Roch-Ms-2_00007_B.jpg
Recueil de textes romans du Nord et du Midi
Rochegude, Henri-Pascal de (1741-1834)

Aquel manuscrit apparten a la bibliotèca del romanista  Henri Pascal de Rochegude. Conten de còpias de sorgas literàrias qu'an servidas a l'elaboracion de l'Essai d'un glossaire occitanien, pour servir à l'intelligence des poésies des troubadours. Son presents dins lo manuscrit tres tèxtes en ancian francés :

- Les 4 livres des reis
- Floire et Blancheflor
- Blancandin

e dos tèxtes en occitan medieval :

- Jaufre e Brunesens (extrach del roman Jaufré)
- Vida de Sant Honorat de Lerins

Dins los manuscrits copiats per Rochegude un dotzenat concernís l'ancian francés e un vintenat l'occitan medieval. En general, un manuscrit conten sonque de tèxtes dins una sola lenga.
Aquel Jaufré es lo segond copiat per Rochegude coma l'indica la nòta a la fin del tèxte. Lo segond se tròba dins lo manuscrit 8 (non disponible sus Occitanica.eu)

FRB810046101_Roch-Ms-1-bis_00005_B.jpg
Second tome du parnasse occitanien de Henri de Pascal de Rochegude
Rochegude, Henri-Pascal de (1741-1834)

Aquel manuscrit es la seguida del premier tome du parnasse occitanien de Henri Pascal de Rochegude. Es pas datat mas a versemblablament estat escrich vèrs la fin del sègle XVIII. Serviguèt de basa, coma lo manuscrit 1, que possedís una religadura identica, a l'edicion del Parnasse occitanien en 1819. Ça que la l'obratge editat amassa pas l'integralitat de las pèças e elements redigits dins los dos manuscrit.

Es compausat de tres grandas parts.
La primièra d'una longor de 255 paginas, conten de pèças de trobadors. Es seguida de mantuns complements inedits. A saber :

- la taula dels trobadors conteguts dins los manuscrits 1 e 1bis amb lo primièr vèrs de cada pèças e son emplaçament dins lo manuscrit (36 paginas)
- la taula alfabetica dels trobadors amb indicacion del tòme e de la pagina (2 paginas)
- la taula alfabetica de totas las pèças presentadas amb l'indicacion des manuscrits ont se tròban (35 paginas)
- la taula alfabetica dels noms de personas menciondas dins las poesias dels trobadors (12 paginas)
- un vocabulari geografic (7 paginas)
- d'aires notats (8 paginas)

La segonda partida del manuscrit conten lo Glossaire occitanien pour servir à l’intelligence des poésies  troubadours editat en 1819. Aquel es constituït :

- d'un prefaci de 18 paginas notadas de I a XVIII que correspond al prefaci del glossari editat
- d'una primièra lista de mots sus tres colonas (71 paginas) seguida d'una pagina d'avertiment e d'una segonda lista de mots (35 paginas). Aquelas doas listas, fondudas entre elas constituisson l'essencial del glossari estampat.


Enfin, lo manuscrit 1 bis porgís d'autres tèxtes de trobadors que una partida es probablament estada aponduda aprèp lo trabalh del religaire. La darrièra partida d'aquel manuscrit conten :

- de pèças addicionalas (10 paginas)
- La drecha maniera de trobar (7 paginas)
- un « Complement des troudabours » que compren un avertiment (2 paginas) e una seguida de pèças (80 paginas)
- de taulas coma dins la primièra partida del manuscrit 1 bis

vignette_Elucidari.jpg
L'Elucidari, l'occitan literari e scientific un sègle après la Crosada contra los Albigeses
Bertrand, Aurélien

Resumit

L’Elucidari, o Elucidari de las proprietatz de totas res naturals, es un manuscrit occitan anonim del sègle XIV. Es un dels rares testimoniatges de la vida culturala e scientifica occitana gaireben un sègle après la fin de la Crosada contra los Albigeses qu'aviá definitivament mes fin a la lirica dels trobadors.

Fébus et un écuyer (en bas à droite) portent devant le trône de Dieu le haume au cimier du comte de Foix, Extrait du ms. 1029 de la Bibliothèque Sainte-Geneviève de Paris, feuillet 1

Altras versions del títol :

< Elucidari do las proprietatz do totas res naturals

< De proprietatibus rerum (version latina originala)

Exemplaris conservats

1 exemplari conegut :

- Paris, Bibliothèque Sainte-Geneviève, ms. 1029 : ligam de la notícia d’inventari en linha

Descripcion fisica : Pergamin. 9-CCXCV fulhets. Nombrosas e remirablas pinturas que una part es estada retalhada per un religaire. 387 × 205 mm.

Marcas d'apartenéncias : 
- Als ff. 8 e I, armariás ecarteladas dels comtes de Fois e de Bearn (ecartelat als 1 e 4 d'aur als 4 pals de gueules (Fois), als 2 e 4 d'aur a doas vacas de gueules (Bearn)
- dins l'enluminadura del f. I, l'escudièr sosten l'èlme de Gaston Fèbus, comte tre 1343

- al folio 294v se pòt remarcar la mencion :

« Ce livre est a celuy qui sanz blasme
En son droyt mot porte : J'ay belle dame. »

s'agís de la devisa de Jean III de Grailly devengut en 1412 Jean Ier de Foix, nebot e eiretièr del successor de Gaston Fèbus, Mathieu de Foix-Castelbon (1374-1388),  sembla se raportar a Joana d'Albret, segonda femna de Jean de Grailly (1422). Lo manuscrit, que sembla èsser estat l'exemplari familial transmés d'eiretièr en eiretièr de Fèbus, figura dins l'inventari datat de 1533 de la bibliotèca d'Henri II d'Albret, rei de Navarra de 1503 a 1555.

- L'« Ex libris S. Genovefae Paris., 1753 » significa qu'es dintrat dins las colleccions de la Bibliothèque Sainte-Geneviève entre 1687 e 1719.

Origina e Possessors

Lo manuscrit a apartengut a mai d'un descendent o membre de la familha dels Comtes de Fois puèi de la familha d’Albret. Se pòt per exemple citar mercés a las divèrsas mencions d’apartenéncia presentas sus le manuscrit :


1/ Jean Ier, comte de Fois (1384-1436) nebot e successor de Gaston III de Bearn, dich Fèbus
2/ Henri II, roi de Navarre, (1503-1555), eiretièr mai londan de Gaston Fèbus
3/ Joana d'Albret (1528-1572), successora de Henri II
4/ La preséncia de l’« Ex libris S. Genovefae Paris., 1753 » permet d’identificar la dintrada del manuscrit dins las colleccions de la Bibliothèque Sainte-Geneviève a Paris entre 1687 e 1719.

Nòta d’estudi

L’Elucidari, o Elucidari de las proprietatz de totas res naturals, es la traduccion occitana del De proprietatibus rerum de Bertomiu l’Anglés, franciscan natiu d’Anglatèrra qu’estudièt la teologia a París abans de se n’anar en Alemanha.

La còpia occitana d’aquel manuscrit redigit a l'origina en latin es comanditada per la cort de Bearn alara que son jove comte, futur Gaston Fèbus, a pas qu’un desenat d’ans. Es probable la maire del jove comte, Alienòr de Comenge, alara cargada d’assegurar una quasi regéncia dempuèi la mòrt de Gaston II en 1343, que sembla èsser la comanditària probabla d’aquesta traduccion. Tanben, la preséncia a la debuta del manuscrit d’un poème dedicat al jove prince, segur absent de la version latina, e que met en scèna son rescontre amb l'allegoria de la Saviesa laissa pensar qu’aquel tèxte deviá participar a l’educacion del jove comte e lo preparar a l’exercici del poder.


Excepcion facha del poèma dedicat al jove Gaston de Fois que lo precedís, la traduccion occitana de l’Elucidari es una compilacion del caractèr enciclopedic de l’ensems de las coneissenças jutjadas essencialas al sègle XIV. En 295 fulhets, l’Elucidari propausa una ierarquizacion de las res (comprendre “elements de la Creacion”) dempuèi Dieu e los àngels fins als animals e las colors sens oblidar los èssers umans. Cada entrada propausa la denominacion de las res e lor etimologia (sovent aproximativa, de còps incorrècta), puèi indica los elements que las compausan. A mira didactica, l’Elucidari es precedit d’una taula que reprend los primièrs mots de cada definicion classats alfabeticament e que remanda a la pagina correspondenta ; se conclutz tanben per un index que reprend aquel sistèma mas que fa referéncia als noms que designan las res materialas. Ça que la, aquel sistèma recampa pas la totalitat de las definicions abordadas per lo tractat.
Una tièra de preparacions medicalas que suènhan los mals corents de la vida de cada jorn es tanben presenta dins lo manuscrit.

Al delai de son aspècte estrictament documentari, l'Elucidari es un testimoniatge preciós de la difusion del saber per la lenga vernaculària al sègle XIV. Contràriament a l’autre grand manuscrit comandat per la cort dels comtes de Fois, la Cirurgia d’Albucasis, lo De proprietatibus rerum que l’Elucidari n’es eissut coneis un nombre important de traduccions manuscritas dins mai d’una lenga d’Euròpa coma lo francés, l’anglés, lo neerlandés o l’italian, çò que testimònia de l’interés important que ten lo saber dins las corts europèas del sègle XIV. Es d’alhors plan sovent del latin qu’es revirada la màger part dels tèxtes qu’ensajan de recampar lo saber de totas las originas. A aquel temps la predominança del latin es deguda a l’importància moderada de las lengas vernacularas en defòra de lors zònas d’emplec originalas mas tanben a l’instruccion donada mai que mai dins d’universitats teologicas ont la lenga d’ensenhament es lo latin. Es sonque après los sègles XV e XVI, amb lor poténcia e lor importància creissanta de mai d’una nacion europèa, que las lengas vernacularas començan de remplaçar lo latin. Tròban tanben dins l’estampariá naissenta un vector de difusion plan mens car que las còpias manuscritas.

Bibliografia

Édicions :

- Guinn Scinicariello, Sharon. A Critical Edition of Books I-VII of the "Elucidari de las proprietatz de totas res naturals", Ph. D. dissertation, University of North Carolina, Chapel Hill, 1982, 509 p

Estudis :

- Appel, C. « Der provenzalische Lucidarius ». Zeitschrift für romanische Philologie, 13, 1889, p. 225-252

- Evans, Dafydd. « La langue de l'Albucasis et de l'Elucidari ». Actes du Congrès international de langue et littérature d'oc et d'études francoprovençales (Montpellier, septembre 1970). Montpellier, Centre d'études occitanes, 1971, t. 9, p. 329-336

- Evans, Dafydd. « L'emploi de la rime dans l'Elucidari ». Cultura neolatina, 38, 1978, p. 87-93

- Evans, Dafydd. « Occurrences of rhyme in medieval prose ». French Studies Bulletin, 10, 1984, p. 9-10

- Latini, Brunetto. Li livres dou tresor  : publié pour la première fois d'après les manuscrits de la Bibliothèque impériale, de la Bibliothèque de l'Arsenal et plusieurs manuscrits des départements et de l'étranger par P. Chabaille. Paris, Imprimerie impériale (Collection des documents inédits sur l'histoire de France. Première série: Histoire littéraire), 1863, xxxvi + 736 p. (ici p. xii) [Veire l'estudi sus Gallica]

- Meyer, Heinz. Die Enzyklopädie des Bartholomäus Anglicus : Untersuchungen zur Überlieferungs- und Rezeptionsgeschichte von "De proprietatibus rerum". München, Fink (Münstersche Mittelalter-Schriften, 77), 2000, 523 p

- Meyer, Paul. « Inventaire des livres de Henri II roi de Navarre ». Romania, 14, 1885, p. 222-230 [Veire l'estudi sus Gallica]

- Raynaud de Lage, Guy. « Le Livre de chasse et l'Elucidari ». Annales du Midi, 1952, p. 349-357.

- Ricketts, Peter Thomas. « Le livre XVII du De proprietatibus de Barthélemy l'Anglais et l'Elucidari », L'occitan, une langue du travail et de la vie quotidienne du XIIe au XXIe siècle. Actes du colloque, 23 et 24 mai 2008, éd. Jean-Loup Lemaître et Françoise Vielliard, Paris, De Boccard; Ussel, Musée du Pays d'Ussel – Centre Trobar, 2009, p. 239-245.

- Ricketts, Peter Thomas. « La traduction du De Proprietatibus rerum de Bartolomé l'Anglais en occitan ». Froissart à la cour de Béarn: l'écrivain, les arts et le pouvoir, éd. Valérie Fasseur, Brepols, Turnhout, 2009, p. 215-221

- Ricketts, Peter Thomas. « L'ouïe et la surdité dans l'Elucidari de Barthélémy l'Anglais ». La voix occitane. Actes du VIIIe Congrès de l'Association internationale d'études occitanes (Bordeaux, 12-17 septembre 2005), éd. Guy Latry, Bordeaux, Presses universitaires de Bordeaux, 2009, t. 1, p. 451-456

- Ricketts, Peter Thomas. « Le De proprietatibus et l'Elucidari occitan : le cas du livre XVII ». Encyclopédie médiévale et langues européennes. Réception et diffusion du "De proprietatibus rerum" de Barthélémy l'Anglais dans les langues vernaculaires, éd. Joëlle Ducos, Paris, Champion (Colloques, congrès et conférences. Sciences du langage, histoire de la langue et des dictionnaires, 12), 2014, p. 223-233

- Ventura, Simone. Autour de la version occitane du De proprietatibus rerum de Barthélémy l'Anglais. éd. Pierre Nobel, Besançon, Presses universitaires de Franche-Comté (Littéraire), 2004, p. 47-62.

sus 1541