Explorar los documents (15464 total)

vignette-cigalo-lg-18.jpg
La Cigalo lengadouciano. - Annado 18, n° 148, (febrier 1925)
Vabre, Léopold (1864-1936). Directeur de publication
La revista, entièrament redigida en occitan, conten de tèxtes literaris, principalament d'autors lengadocians. Los escrivans del besierenc son largament representats. La Cigalo rend tanben compte de l'activitat del Felibritge e en particular de las escòlas felibrencas de la Mantenença de Lengadòc. Cada numèro s'acaba per una cronica literària.
vignette-cigalo-lg-18.jpg
La Cigalo lengadouciano. - Annado 18, n° 147, (janvier 1925)
Vabre, Léopold (1864-1936). Directeur de publication
La revista, entièrament redigida en occitan, conten de tèxtes literaris, principalament d'autors lengadocians. Los escrivans del besierenc son largament representats. La Cigalo rend tanben compte de l'activitat del Felibritge e en particular de las escòlas felibrencas de la Mantenença de Lengadòc. Cada numèro s'acaba per una cronica literària.
vignette-cigalo-lg-18.jpg
La Cigalo lengadouciano. - Annado 18, n° 146, (decembre 1924)
Vabre, Léopold (1864-1936). Directeur de publication
La revista, entièrament redigida en occitan, conten de tèxtes literaris, principalament d'autors lengadocians. Los escrivans del besierenc son largament representats. La Cigalo rend tanben compte de l'activitat del Felibritge e en particular de las escòlas felibrencas de la Mantenença de Lengadòc. Cada numèro s'acaba per una cronica literària.
vignette-cigalo-lg-18.jpg
La Cigalo lengadouciano. - Annado 18, n° 145, (nouvembre 1924)
Vabre, Léopold (1864-1936). Directeur de publication
La revista, entièrament redigida en occitan, conten de tèxtes literaris, principalament d'autors lengadocians. Los escrivans del besierenc son largament representats. La Cigalo rend tanben compte de l'activitat del Felibritge e en particular de las escòlas felibrencas de la Mantenença de Lengadòc. Cada numèro s'acaba per una cronica literària.
vignette-cigalo-lg-18.jpg
La Cigalo lengadouciano. - Annado 18, n° 144, (septembre-octobre 1924)
Vabre, Léopold (1864-1936). Directeur de publication
La revista, entièrament redigida en occitan, conten de tèxtes literaris, principalament d'autors lengadocians. Los escrivans del besierenc son largament representats. La Cigalo rend tanben compte de l'activitat del Felibritge e en particular de las escòlas felibrencas de la Mantenença de Lengadòc. Cada numèro s'acaba per una cronica literària.
vignette-cigalo-lg-18.jpg
La Cigalo lengadouciano. - Annado 18, n° 143, (juliet-agoust 1924)
Vabre, Léopold (1864-1936). Directeur de publication
La revista, entièrament redigida en occitan, conten de tèxtes literaris, principalament d'autors lengadocians. Los escrivans del besierenc son largament representats. La Cigalo rend tanben compte de l'activitat del Felibritge e en particular de las escòlas felibrencas de la Mantenença de Lengadòc. Cada numèro s'acaba per una cronica literària.
vignette-cigalo-lg-18.jpg
La Cigalo lengadouciano. - Annado 18, n° 142, (jun 1924)
Vabre, Léopold (1864-1936). Directeur de publication
La revista, entièrament redigida en occitan, conten de tèxtes literaris, principalament d'autors lengadocians. Los escrivans del besierenc son largament representats. La Cigalo rend tanben compte de l'activitat del Felibritge e en particular de las escòlas felibrencas de la Mantenença de Lengadòc. Cada numèro s'acaba per una cronica literària.
vignette (2).jpg
CIRDOC - Institut occitan de cultura
PRÉSENTATION

En véritables passeurs d'histoires, quatre musiciens convoquent musique d'Orient et d'Occident, poètes d'hier et d'aujourd'hui pour célébrer la richesse de nos différences. Aux langues arabe et occitane, déjà présentes dans l'univers d'Abdel Bouzbiba (Du Bartàs, Bal Arab'Oc) s'ajoutent le catalan et le ladino - un dérivé de l'hébreu et du vieux casatillan.
La guitare flamenca côtoie l'oud, le violoncelle, le violon et les percussions méditerraéennes, pour faire vibrer créations originales et reprises d'airs traditionnels, le tout ponctué de poèmes et de brèves lectures. Il sera question de Convivéncia, celle de l'histoire médiévale de la péninsule ibérique, et celle à laquelle nous aspirons, aujourd'hui.
Un concert intimiste et chaleureux pour goûter, encore et toujours, à l'esprit du vivre-ensemble.


CONTACT DIFFUSION


Agence Sirventés : DIFFUSION MUSIQUE | JOËL MESPOULÈDE
06 78 73 50 20 - tourneur@sirventes.com
vignette.jpg
CIRDOC - Institut occitan de cultura
Trésors d’Occitanie ? Une collection dans laquelle « les plus grands écrivains de langue d'Òc choisissent le florilège de leurs écrits ». In fine : un album des plus solennels, accompagné d’un livret de 96 pages avec traductions en français, pour en faire un document de grand importance, qui plus est en 2023, année du Centenari Robert Lafont...
vignette_baladedelpastre.jpg
Terres de Corrèze

PRESENTACION

Aquel itinerari vos farà barrutlar al mitan de l'immensa forest de las Faye. L'acme d'aquela randonada es sens dobte possible, lo punt de vista a l'estela Marcelle Delpastre. Aquela autora lemosina a tornat contat totas las istòrias e legendas que trevan dins aquel bòsc e qu'espaurisson nòstres rèires. Aquela magnifica forest es la riquesa de la comuna per qué fornissiá noirritura e refugis. 

Prene lo camin en sotabòsc que s'auça, al crosament, prene de cara.
Dins la davalada quitar lo camin a esquèrra e contunhar fins a un riu. Passar lo ga, prene a esquèrra e rejonhètz la rota. Virar a drecha, dins lo vilatge de Bonnat e prene a esquèrra un camin que s'auça dins los prats e tibar totjorn a esquèrra. A un caireforc prene de cara un camin que se desdobla après 100m, anar a drecha sus un camin que contorneja lo Puèg del Lo Saumont en montant gradualament.
A la sorida del bòsc, prene la dreita entre las pradas. Passar Passar davant un chalet e prene a esquèrra sus la rota. Al crosament prenètz de cara un camin que vos menarà sus la D16, prene a esquèrra e de seguida a drecha un camin qu'escalabra cap a l'Estela Marcelle Delpastre.
Tornatz davalar sus la D16 e virar a esquèrra sus la rota en direccion del Germont. Seguir la rota sus mai o mens 500m e virar a esquèrra al canton d'una fenièra dins un camin vièlh. Contunhar sus un camin que travèrsa de pradas e profechatz d'un ponch novèl de vista sus las Monédières e lo vilatge de Chamberet. Davalatz sus un camin a fòrta declivitat, prenètz a esquèrra en direccion de vilatge de Journiac fins a la rota. Daissar lo vilatge de Journiac sus vòstra drecha e prenètz a esquèrra la rota que monta. Al crosament virar a drecha e tornatz davalar cap al parcatge de partença.
Consèlh « esportiu » :
Aquel itinerari pòt èsser practicat en VTT, Trail o a cabal.

Informacions complementàrias e circuit : sul site de las Terres de Corrèze
sus 1547