Explorar los documents (15457 total)

vignette_course.jpg
La corsa Camarguesa
CIRDÒC-Mediatèca occitana
La corsa camarguesa es un espòrt tradicional principalament practicat dins Gard e Erau ont los participants temptan d'agafar d'atributs primats fixats a la basa de las còrnas d'un taure de Camarga. A la faiçon de la corsa landesa, necessita pas de mesa a mòrt de l’animal. Plan distincta de las autras activitats tauromaquicas, aqueste espòrt fa plenament partida del patrimòni e de las tradicions provençalas.

1/ Practica actuala

Rasetaire ensajant de descrocar un atribut - Crèdit foto. : Olivier Calleriza

La corsa camarguesa benefícia dempuèi qualques annadas d'un dinamisme espectacular, atal mai de 900 corsas son organizadas cada annada, del mes de març a novembre, sus l'ensemble de son airal de practica que compren Erau, Gard, Bocas de Ròse e tanben Vauclusa. Totas las corsas se debanan totjorn sul meteis esquèma, dins lo respècte de las règlas tradicionalas.

La corsa comença per una capelada, ont los participants a la corsa, los rasetaires, entran dins l'arena per saludar lo public. L'entrada se fat totjorn sus l'air de dobertura de Carmen de Georges Bizet (1838-1875). Una sonariá de trompeta jogant l'èr di biòu ressondís alara per anonciar l'arribada del taure dins l'arena. De forma circulara, l'arena es enrodada de barrièras en dessús de las qualas los rasetaires devon poder saltar per escapar a la perseguida del taure. Una segonda sonariá se fa ausir : anóncia lo començament de la corsa.

Pendent quinze minutas environ los rasetaires van alara ensajara de descrocar los atributs fixats a la basa de de las còrnas o sus l'esquina del taure : cocarda, aglands e ficelas que devon èsser descrocats dins aquel òrdre. Cada atribut descrocat rapòrta un nombre de punts determinat al raseteur.

Abrivada dins las carrièras d'Aigas Mòrtas - Crèdit foto. : Olivier Calleriza

En marge de la corsa, l'abrivada e la bandida son incontornablas. L'abrivada designa l'arribada dels taure dins l'arena, acompagnats dempuèi los camps pels gardians de la manada a caval. En fin de corsa, al moment de la bandida, los taures son tornats als prats dins las meteissas condicions. D'atrapaires seguisson lo cortègi en cercant a immobilizar los taures o a los faire escapar per carrièras.

2/ Istòria de l'espòrt

Se retrobam la traça d'activitats tauromaquicas tre l'Antiquitat, las primièras mencions de corsa camarguesa remontan a 1402 amb l'organizacion d'una corsa de taure a Arle donada en l'onor de Loís II, comte de Provença. Las corsas taurinas contunhèron d'èsser practicadas dins las vilas e vilatges, al l'ocasion de las fèstas. Totes los volontaris èran alara autorizats a participar e a faire acte de coratge en anat descrocar de recompensas fixadas suls taures daissats per las carrièras de la vila o del vilatge.

 Lansargues (Erau) corsa de taures sus la plaça publica - Coll. Archives municipales de Marseille (33Fi3436)

La corsa camarguesa tala coma la coneissèm uèi s'uniformiza e se codifica dins lo corrent del sègle XIX, en particular jos l'egida de l'escrivan e manadièr Folco de Baroncelli (1869-1943), pròche de Frederic Mistral.

Los taures autrescòps daissats dins las vilas e vilatges tòrnan dins las arenas, las flors e mocadors de cap fixats sul taure son remplaçats per de cocardas, de primas son creadas per lo qu'anirà descrocar l'atribut, enfin los joves participants a las corsas se vestisson de blanc e venon rasetaires : la corsa camarguesa èra creada.

Caldrà esperar 1975 per que nasca la Federacion Francesa de la Corsa Camarguesa que reglamenta uèi l'ensemble de las corsas.

3/ Actors

 Mèdias : 

Federacion Francesa de la corsa camarguesa

La Federacion francesa de la corsa camarguesa (FFCC) es una associacion francesa lei 1901 fondada lo 2  de setembre de 1975 organizant los trofèus taurins. La federacion ten l'agrat del Ministèri de la joinessa, dels esports e de la vida associativa francès dempuèi decembre de 2004. La federacion recensa 2 865 licenciats en 2012.

Consultar le site de la FFCC

4/ Ressorsas

Los espòrts tradicionals an estat l'objècte d'un projècte d'inventari dins l'encastre de la convencion de 2003 de l'Unesco sul patrimòni cultural immaterial. Una ficha d'inventari completa sus la corsa camarguesa es disponibla sul site del Ministèri de la Cultura e de la Communicacion

Retrobar tots los documents en relacion amb la corsa camarguesa sus Occitanica

rapatonadas-2015.jpg
Tornan las Rapatonadas : 35ena fèsta dels contes dins lo Cantal
Isabelle Galliez
L'Institut d'Estudis Occitanas de Cantal organiza la 35ena edicion de la fèsta del conte e de l’oralitat jos la marca del Rapaton, un diablon farsejaire qu'es una figura emblematica dels contes occitans de Nauta-Auvèrnha.

Un viatge... o puslèu de viatges en companhiá de sèt contaires de l'imaginacion sens frontièras.
Las Rapatonadas prenon Orlhac e una desena de comunas de Cantal del 7 al 15 de novembre de 2015

Jornada professionala lo 13 de novembre :

À l'ocasion de sa 35ena edicion, Las Rapatonadas organizan lors 3ena Jornada professionala divendres 13 de novembre al Teatre d'Orlhac. De 9:00 a 17:00, 11 contaires presentaran un tròç d'espectacle (a l'entorn de 20 min).

Telecargar lo programa complèt

Informacions sul site de l'IEO Cantal
bufa-lo-cerc-.jpg
Bufa lo Cerç e raja l'Òrb = Souffle le Cers et coule l'Orb / Hélène Morsly
Morsly, Hélène. Metteur en scène ou réalisateur
Maremar. Producteur
Beauron, Guillaume. Compositeur
Realizat en 2015 dins l'encastre del programa d'educacion artistica e culturala Los Passejaires de Pesenàs, aquel filme introspectiu d'Hélène Morsly liura una soscadissa poetica sus l'apartenénça culturala e l'obertura sus lo monde. Los poèmas de Joan Bodon, interpretats pels estudiants del licèu Jean-Moulin de Pesenàs, e los filmes del fons Michel Cans (colleccions CIRDÒC) venon illustrar aquel « road-movie » bilingue occitan-francés.

Un filme realizat dins l'encastre d'una residéncia al licèu Jean-Moulin de Pesenàs, mesa en plaça per Languedoc-Roussillon Cinéma e lo CIRDÒC-Mediatèca occitana, finançada per la DRAC LR, produsit per l'associacion Maremar.
Un suplement foguèt estat realizat parallèlament a l'entorn d'aqueles archius, que recampa d'entretens amb Michel Cans, Benjamin Assié, director del CIRDÒC, de testimònis de personas filmadas dins las annadas 1960 o d'abitants dels vilatges filmats.

Visionar lo suplement ...E filma Miquèl Cans...

Lo mot de la realizatritz


« Travaillant sur les questions de cultures et d’appartenances populaires, la marge est étroite et le risque de se retrouver enfermée aux côtés de défenseurs d’une identité excluante est toujours présent. Mais « c’est sur la lisière qu’est la liberté », dit le poète Joan Bodon. Jean-Luc Godard le dit autrement et pareillement : « ce sont les marges qui tiennent le cahier ». Alors restons sur ces marges en répétant sans cesse que la question des racines est multiple, que les appartenances dans une vie sont nombreuses, que le multiple ne s’oppose pas à l’un mais l’enrichit. C’est quelquefois lassant mais c’est la seule voie possible, la répétition.

La chance pour ce projet autour d’archives filmées, pour l’extraire de ce risque de passéisme, c’était de se mettre à l’ouvrage avec des lycéens. À Pézenas en l’occurrence, que Michel Cans a filmé par trois fois.

L’écueil pour ce projet, c’était de le travailler en occitan. De coller de l’occitan à des images en noir et blanc. Il fallait donc éviter dès le départ ces deux chausse-trappe : le rapport au passé et à une langue que d'aucuns croient morte.

Il a fallu mettre de la vie là-dedans, de la vie d’aujourd’hui, de la musique et du désir. Et oui, en occitan, en affirmant cette langue joyeusement et collectivement.

J’ai donc proposé aux lycéens de seconde en option occitan de travailler à partir de poèmes de Joan Bodon qui disent ce monde de l’après-guerre, ces fêtes et ces auberges. Poète majeur, comme Rouquette, dont malheureusement il faut souligner, parce qu’il écrit en occitan, qu’il est universel et important. Les voix des lycéennes et lycéens soutiennent toute la bande son du film,

Et il a fallu que je m’y mette... car je ne parle pas l’occitan. C’est un regret et un appauvrissement. L’appauvrissement de ma génération intermédiaire entre ce monde ancien et cette fausse modernité. Mais je le comprends un peu et j’en garde l’accent. Et je le défends, évidemment, farouchement puisque c’est l’accent de ma mère et de ce monde dont je viens. J’ai donc pris la parole dans ce film, en français ET en oc, en profitant de ce « retour » à l’école avec une enseignante d’occitan très motivée qui m’a aidée en cela, Marie Coulange.

Prendre la parole pour dire ce à quoi je tiens, ce territoire et ce lien. Passage entre les images d’hier et celles d’aujourd’hui, comme un poème filmé, sonore, musical dans lequel s’entrecroisent, se mêlent des paroles diverses, des bouts de poèmes de Bodon lus par les lycéens, des phrases issues des projections des films.

Cette mise en forme sonore a été subtilement effectuée par un musicien, Guillaume Beauron, originaire du Bassin de Thau, installé désormais en Irlande et sensible, comme moi, à ces questions de territoires et d’identités. »

 

cobreto_4.jpg
Lo Cobreto. - 1935, n°176 (Febriè), Onnado 16
Vermenouze, Arsène (1850-1910)
Lo Cobreto. - 1935 - N° 176
cobreto_4.jpg
Lo Cobreto. - 1935, n°177 (Mars), Onnado 16
Vermenouze, Arsène (1850-1910)
Lo Cobreto. - 1935 - N° 177
cobreto_4.jpg
Lo Cobreto. - 1935, n°178 (Obrièu), Onnado 16
Vermenouze, Arsène (1850-1910)
Lo Cobreto. - 1935 - N° 178
cobreto_4.jpg
Lo Cobreto. - 1935, n°179 (Mai), Onnado 16
Vermenouze, Arsène (1850-1910)
Lo Cobreto. - 1935 - N° 179
cobreto_4.jpg
Lo Cobreto. - 1935, n°180 (Jun), Onnado 16
Vermenouze, Arsène (1850-1910)
Lo Cobreto. - 1935 - N° 180
cobreto_4.jpg
Lo Cobreto. - 1935, n°181 (Julit), Onnado 16
Vermenouze, Arsène (1850-1910)
Lo Cobreto. - 1935 - N° 181
cobreto_4.jpg
Lo Cobreto. - 1935, n°182 et 183 (Ost et Setembre), Onnado 16
Vermenouze, Arsène (1850-1910)
Lo Cobreto. - 1935 - N° 182/183
sus 1546