Explorar los documents (15627 total)

vignette_boita.jpg

PRESENTACION

Totas las credenças e supersticions deu país gascon que son metudas en boita dens aqueth espectacle e descobèrtas taus de las fòtos de familha. ( mainatges autanlèu 5 ans)

EQUIPA ARTISTICA 

Contaira : Isabelle Loubère

CONTACTE DIFUSION

La compagnie du Parler Noir
49 rue Bernard Manciet - 40210 LABOUHEYRE
Tél : 05 58 07 31 25
Site internet : https://isaloubere.wixsite.com/cieduparlernoir 
vignette_conteslandes.jpg

PRESENTACION

Contes recoltats per Félix Arnaudin revists e visitats. Contes de pastors , de hadas, de lana misteriosa. Ua faiçon beròja d'apréner a conéisher l'istòria de las lanas. (Familhas)

EQUIPA ARTISTICA 

Contaira : Isabelle Loubère

CONTACTE DIFUSION

La compagnie du Parler Noir
49 rue Bernard Manciet - 40210 LABOUHEYRE
Tél : 05 58 07 31 25
Site internet : https://isaloubere.wixsite.com/cieduparlernoir 
vignette_trompe.jpg

La pèça

Tolon, 1793. An II de la Republica

Un cara a cara entre dos òmes pasmens totes dos republicans : Barras, deputat convencional varés, jacobin, fisèl de Robespierre e son presonièr girondin « suspècte d'ostilitat a la Republica ». 

Un abisme semble separar los dos òmes, entre centralisme jacobin e revòlta del Miègjorn, sus fons de traison de Tolon que vendèt la vila als Anglés venguts salvar la monarquia. 

Una luta sens mercés entre doas visions de la societat sus la quala plana la perspectiva de la guilhotina a la fin d'un interminable viatge en carreta fins a la capitala. 

La pèça es inspirada del libre de Francés Trucy, « Pièges », consagrat a l'extraordinària aventura d'un de sos ancessors.
 

Ficha tecnica


Tèxte e Mesa en scèna : André Neyton
Amb : Xavier-Adrien Laurent e Jacques Maury
Costumes : Isabelle Denis
Eclairages : Michel Neyton
Musicas : Miqueu Montanaro
Piano : Maya Tris Krakatau
Creacion vidèo : Hélène Bez

Contacte :

Delphine Vidal : 04.94.36.19.16
d.vidal@theatremediterranee.fr
www.cdoc.fr

vignette_radiorurala.jpg

PRESENTACION


L'espectacle 

Un òmi, ua hemna, qui tot separa. Que's diré Lelouch mes qu'ei teatre gascon . Era qu'arriba a lor entà un reportatge, que tribalha en çò de R .R.R, la Radiò Realitat Rurau, e qu'a decidit de har un reportatge sus Lui.

Qu'ei un retirat, sindicalista, divorciat, qui a en hasti que s'ac viénia destorbar. E era b'ac destorba !

Enter eths qu'ei purmèr un Nagrat Negat (en gascon). E puish au briu de l'istòria, aquò que vad un escambi enter eths sus la lenga, sus la vita, sus las causidas qui s'a hèit, qui's hè, suus sauneis qui s'avèva, los sauneis qui s'a enqüèra.

Aquò qu'acaba en cançons, senon a qué aquò que sèrv de's cercar los pedolhs ?

A l'entorn de l'espectacle : 
Que prepausam accions de sensibilizacion . Un projècte d'escòla, en dialògue preliminar dab los ensenhaires o deus talhèrs de collectatge e restitucion.

Opcion : "Contes et chants de la lande" par Isabelle Loubère. 

EQUIPA ARTISTICA

Dominique Commet
Isabelle Loubère 

CONTACTE DIFUSION 


Cie C.K.C. : 40110 Onesse et Laharie - 05.58.07.33.20 - cie.ckc@gmail.com - www.lacieckc.fr
vignette_60576.jpg
Rancher, Jousè-Rosalindo (1785-1843)
En 1823 Joseph-Rosalinde Rancher publie son poème héroi-comique en sept chants La Nemaïda. En ce début de XIXe siècle bouillonnant et gros de tensions diverses, il signifie ainsi le renouveau de l'écriture occitane à Nice avec une conscience remarquable de l'unité profonde de la langue d'oc.

Sa Nemaïda, texte désormais iconique de la littérature d'oc de cette période, est écrite dans une langue à la fois riche et marquée par le poids de la diglossie.

En 1923, afin de commémorer le centenaire du poème, une quatrième édition est publiée. A cette occasion le peintre et poète Gustave-Adolphe Mossa conçoit et fait représenter une adaptation théâtrale de La Nemaïda dans laquelle Francis Gag joue, à 23 ans, le rôle de Nem. Cette comédie musicale marque aussi le renouveau du théâtre dialectal.

Pour commémorer le deuxième centenaire de La Nemaïda, la section George Gibelin de l'Institut d'études occitanes nous offre une nouvelle édition du texte original accompagnée d'une transcription en graphie classique et d'un lexique afin d'en rendre l'accès plus aisé à tous les passionnés et curieux de littérature d'oc « des Alpes aux Pyrénées ».
vignette_60575.jpg
Lesfargues, Bernard
Recuelh de cronicas paregudas dins lo jornau Sud-Ouest, amassadas e reviradas per Joan-Francés Bilhon, Francesa Dudognon, Joan-Claudi Dugros e Gilles Arfi.
vignette_martror_fabrica.jpg
INTERCAL Montpellier
CIRDOC - Institut occitan de cultura
Théâtre des Origines
Dasen 34
La Rampe-TIO
Théâtre la Vista - La Chapelle
Montpellier capitale européenne de la culture 2028

PRESENTACION



En occitan, la veille du jour des morts porte le nom de Martror. Laissez-vous emporter par la fête des âmes. Un spectacle-rituel proposé par le Théâtre des Origines, mais également concert, balèti...

LE 25 NOVEMBRE 2023 SUR LA CONTRE-ALLÉE DU PEYROU
(PARTIE BASSE DE LA PROMENADE)
Dans le monde occitan, la veille du jour des morts
porte le nom de Martror.
Venez costumés en romeca (sorcière), fada (fée), esqueleta
(squelette), drac, bez et autre fantauma ... et laissez-vous emporter
par la fête des âmes dans la plus pure tradition avec cette année, un
spectacle-rituel proposé par le Théâtre des Origines, mais également
concert, balèti...
Programa
12h : Bar, stand restauration ; stand maquillage et jeux
14h15 : Ouverture officielle
14h30 : Balèti avec Cabr'e Can
16h: Concert de Djé Balèti
17h15 : Spectacle-rituel "Martror, la fèsta dels morts" par le Théâtre des Origines
et les classes de Montpellier (départ de la procession portail de droite de la contre-allée)
Sens doblidar los incontornables : Soupe, vin chaud, crêpes, sandwichs. L'abus d'alcool est dangereux pour la santé, à consommer avec modération.


INFORMATIONS PRATIQUES 


Programme complet et infos pratiques : facebook.com/montpelliermartror et facebook.com/intercalandreta
vignette_albada.jpg
Albada

PRESENTACION


Albada, es la lusor del matin que totjorn se renovèla. 
Albada, son doas femnas e un òme que se sasisson de la tradicion e de sos cants per lor donar una ressonància novèla. A tres voses, en duo, en solo, fabrican un son intime e esclatant, doç e brut. Donan a ausir de cants qu'an viatjat al fial del temps e dels luòcs, de Lengadòc a Gasconha, testimoniatges d'una Occitània als milas visatges.
Albada, es la bascula, la jonccion, lo ligam : entre ièr e uèi, entre la velhada e lo concèrt, lo cant d'amor e de segada, entre tres voses qu'emergisson del silenci per crear un espaci de son e de calor, al mai pròche dels auditors. En polifonia, en monodia simpla o acompanhada, aquel triò  suscita una escota originala e renovèlada. 

En 2024, lo triò Albada (Anne Enjalbert, Lutxi Achiary et Pascal Caumont) contunha lo projècte «Hemnas.Femnas » que parla de l'istòria de femnas dins una epòca ont deveniá possible pels joves de s'emancipar de la societat tradicionala. 
Los cantaires se fan portaires d'aquelas istòrias de femnas, de lors camins de vida, de lor libertat e del coratge qu'an sauput trobat per despassar las dificultats. An causit d'interpetar de cants occitans que parlan de las femnas, sovent creats e interpretats per de femnas e que son lo testimoniatges de situacions mai sovent de resisténcia que de somission. De cants que parlan de moments de vida que van de l'enfància a l'adolescéncia fins a la femna madura, maridada o pas, de còps, mal maridada. Cants qe son los testimoniatges d'una societat, qu'an estat portats per de passairas de valors per las generacions seguentas. An aquel moment, de femnas an trobat de formas de libertat, de mejans d'expression e d'espelida. Dins aquel vam general, lo camin es liure per anar al rencontre del monde e de se. Mas lo camin es de còps complicat per s'extraire dels condicionaments familials e societals.  

Un concèrt qu'evòca çò que se transmes per e a travèrs las femnas, coma los fials sensibles tenguts entre las generacions. 


EQUIPA ARTISTICA 


Anne Enjalbert
Lutxi Achiary
Pascal Caumont

CONTACTE DIFUSION

Pirèna Immatèria 
Site internet : https://www.pirena-immateria.org/
Difusion Estelum | Virginie Ardaen
vir­gi­nie@­pi­rena-imma­te­ria.org
+33(0)6 21 04 77 28
vignette_contesjaquet.jpg
Michel Jaquet

PRESENTACION

Halloween se sarra. Se vos daissàvetz temptar per una passejada contada a travèrs la mediatèca? Descobririatz de contes deliciosament espaurugants. Òm dintra pas sens perilh dins un cementèri la nuèch, la sèrp e la femna s’endevenon pas tròp plan, lo Diable pòt prene la semblança d’un bèl dançaire, a mai demòra fòrça presomptuós de voler desfisar la Mòrt. Lo tot, en un entrevescament de lenga francesa e occitana miralhant lo terraire d’ont son eissidas totas aquelas istòrias.


EQUIPA ARTISTICA

Miquèl Jaquet - contaire

CONTACTE DIFUSION

Auprès de l'éditeur :  Éditions des Régionalismes ( regionalismes@free.fr
vignette_lecteur24.jpg
Sandra Juan, CIRDÒC

L'associacion de las bibliotècas del Lauragués (agglomeracion del Sud-Èst tolosenc) propausa aquesta annada encara e per la desena annada un concors d'escritura en francés o en occitan a sos lectors .

 

Reglament de la participacion 

Los amators occitans poiràn participar sus la basa de la frasa seguenta : "Lo bordièr se palfiquèt. Las vacas l’agachavan fixament. Dins la nuèit, un can jaupèt." , punt de despart dobèrt, que daissa la possibilitat de redigir un tèxte siá fantastic, policièr, sciéncia-ficcion, istoric, romanèsc, aventura... lo genre causit es liure tant que lo tèxte pren la forma d'una novèla.

L'ensemble deurà respectar un format cort (6 paginas, 12000 signes maxi, foliòtadas, agrafadas, non signadas, format A4, 4 paginas pels joves), absolument acompanhadas d'un titól. Lo concors es dobèrt a cada atge, enfants coma adultes, e a totas las variantas de l'occitan.

Lo detalh de las modalitats de participacion e d'inscripcion son de descobrir sul site de l'associacion e çai-contra. Los inscriches seràn repartits entre 4 categorias diferentas : escòlas primariás, collègis, licèus, adultes.

Aprèp una clavadura oficiala de las participacions lo 8 de febrièr de 2024, una jurada de professionals de la filièra del libre e de l'edicion, designaràn los ganhants de cada categoria, que recebràn lor prèmi  lo 1er de junh de 2024. Los laurejats veiràn lors tèxtes publicats e registrats, e recebràn diferents presents en recompensa. 

 

Informacions practicas :

Site "Le Lecteur du Val" : aquí
Reglament complèt disponible dins las 25 bibliotècas o sus internet a l'adresça : www.lecteurduval.org

Mandar son manuscrit : Le Lecteur du Val, 27 route de Saint-Léon, 31450 Noueilles. Mèl : info@lecteurduval.org

sus 1563